LA DONA A LA HISTÒRIA

Educació eticocívica

María Pin Díaz

4t ESO

La prehistòria Les dones es dediquen a feines de

recolecció de productes vegetals. També s’encarregen de teixir roba i de fer estris per a la llar.

Els homes es dediquen a la caça. Com que la dieta dels éssers

humans en aquesta època era molt escassa en proteïnes, i ja que les dones tenien un ampli coneixement de la flora, hi ha teories que indiquen que potser va ser la dona la que va conduir la humanitat cap al Neolític.

Antic Egipte

A les ciutats, les dones podien desenvolupar una gran quantitat d’oficis. Podien circular lliurement pels carrers, practicar el comerç, rebre herències i tenien també accés a l’educació.

Al món rural la dona tenia una vida molt més dura.

Mesopotàmia Es pot parlar d’un cert estatus d’igualtat. Codi de lleis de Hammurabi. Les dones tenen

importants drets: poden practicar el comerç i poden testificar en un judici lliurement.

Les dones podien desenvolupar diferents professions (moltes eren escribes a la cort reial) i participar en la vida pública de les ciutats.

Les reines eren prou respectades, i podien arribar a ser regents en el cas que el rei morís i el seu descendent fos menor d’edat.

Antiga Grècia (I) Aristòtil: la dona és un ésser incomplet i dèbil, un defecte

de la natura. La dona és un ésser inferior i cal protegir-la, cuidar-la i

guiar-la; per tant, queda totalment sotmesa a l’home No pot participar en la vida pública. L’objectiu vital de la dona era el matrimoni

Les dones es casaven als 14 anys. L’home, en canvi, era prou més gran. El pare és qui determina el casament. La dona passa de ser propietat del pare a aser propietat de

l’home. Si l’home mor, passa a ser propietat del fill. Després del la cerimònia, la dona quedava reclosa en una part

de la casa apartada de l’exterior, on vivia amb els fills i les criades.

Passava el temps dedicada a cuinar per a l’home, a teixir vestits i a tenir cura dels fills.

La dona no sortia mai de casa: al mercat hi anaven les criades. L’educació de la dona estava orientada cap al matrimoni.

Les nenes aprenien a filar i teixir; també música i a tocar la lira. El procés educatiu finalitza amb el matrimoni.

L’Antiga Grècia (II) Existia el divorci en els casos següents:

No hi havia fills en el matrimoni (es considerava culpa de la dona) La dona havia sigut adúltera En general, l’home podia divorciar-se sense al·legar cap causa. La dona era objecte de maltractament Després del divorci, l’home es quedava amb la custòdia dels fills.

Les úniques dones que tenien una certa llibertat eren les prostitutes. També van gaudir d’una certa llibertat, en algunes èpoques, les

dones de ciutats com Esparta: a causa del caràcter marcadament militar de la seva societat, els homes passaven molt de temps fora de casa, de manera que les dones podien tenir més llibertat (estudiaven música, feien exercici, comeptien com a atletes i fins i tot els estaven permesos alguns casos d’adulteri).

El món intel·lectual estava completament prohibit a les dones (excepcions: Lesbos, Safo…)

L’Antiga Roma Tenien més llibertat que les dones gregues, però no podien participar en

política. Ser inferior que cal protegir i guiar. No tenien nom propi: adoptaven el del pare (en femení) Sovint les nenes eren abandonades després de néixer; si sobrevivien,

esdevenien esclaves. Educació: la necessària per a ser una bona esposa (cant,

matemàtiques, recitat de poemes, costura). En el camp treballen igual que l’home; en la ciutat, poden practicar el

comerç, pero sota la supervisió d’un home. No estan recloses a casa, sinó que poden tenir vida social: anaven al

mercat, participen en els jocs, assisteixen a espectacles, poden anar a banquets (acompanyades d’homes); havien de portar sempre el cap cobert.

Fins i tot tenim notícies de manifestacions violentes protagonitzades per dones contra lleis que prohibien la possessió d’or i joies o portar una roba determinada.

Objectiu vital: matrimoni. Edat de la dona: 12 anys.

Edat Mitjana (I)

La dona realitza les feines del camp igual que els homes. A més, realitza les feines de la llar, té cura dels fills i dels malalts.

Les dones joves podien trobar feina com a criades de dones nobles, sovint a canvi del menjar i l’allotjament.

Altres dones aprenien l’ofici de filar i teixir.

Edat Mitjana (II) No poden exercir oficis, com no sigui sota la tutel·la d’un

home, i sempre amb salaris inferiors. Oficis relacionats amb la confecció de roba, l’elaboració

d’aliments (cervesa, pa), petits negocis de venda de comestibles.

A finals del segle XV, a causa de la crisi econòmica, es va prohibir totalment a les dones que treballessin (a les ciutats)

Objectiu vital: matrimoni. Casament pactat pels pares Dot (com a Grècia i a Roma)

Edat Mitjana (III)

La dona continua subordinada a l’home. Té, però, un paper social més actiu. En alguns països, la dona pot posseir terres,

contractar treballadors, fer testament, etc. També sovint és la representant de l’home, absent

per activitats relacionades amb la guerra. La dona que no es casava entrava en un convent. Els convents també eren un lloc de refugi per a les

dones riques que volien accedir a la cultura, o per a les dones afectades per una crisi econòmica familiar.

Edat Moderna (I) En aquesta època els homes tenen

unes millors condicions laborals i educatives.

Per exemple, es desenvolupen les universitats creades a l’Edat Mitjana, i molts més ciutadans hi tenen accés; però no les dones, a qui els estava totalment prohibida.

Les dones, no. De fet, els nous governs elaboren lleis que restringeixen encara més la llibertat de les dones.

Edat Moderna (II) Les dones no poden heretar béns: només poden

heretar els homes (i en concret els primogènits). Les dones no poden desenvolupar cap ofici. El seu àmbit d’actuació serà només el de la llar. Al món rural no varien les condicions de vida:

fan les feines de la llar, treballen al camp, fan de termporeres durant la vendímia (amb salaris inferiors), fan teixits i estris per a la llar.

Gairebé no es coneix la contracepció: les dones tenen molts fills, i això suposa un llast físic i econòmic.

Primers textos feministes La Revolució Francesa (1789) va

suposar un important avançament en els drets de les dones

Olympe de Gouges, Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana (1791)

Mary Wollstonecraft escribió Vindicació dels drets de la dona (1792). Fa una defensa dels drets de les dones (dret al treball igualitari, a l’educació, a la participació en la vida pública). Es consiera que aquesta obra inicia el moviment feminista contemporani.

Segle XIX (I)

Revolució Industrial (Anglaterra). Les dones comencen a treballar en les

fàbriques. Salaris més baixos que els homes.

També es dedicaven al servei domèstic. Condicions laborals pèssimes per a

homes i dones. A causa dels salaris tan baixos,

augmenta la prostitució sobre tot en les grans ciutats.

Dones de classe mitjana: institutrius, dames de companyia, infermeres (ofici que apareix a meitat de segle)

Segle XIX (II) França (1803): la dona casada no té autonomia

personal i els seus béns i el seu salari han de ser administrats pel seu marit (també Espanya, 1889)

Noruega (1848): homes i dones tenen els mateixos drets d’herència.

Estats Units (1848): primera convenció sobre els drets de le sdones.

Finlàndia (1878): dret de propietat per a les dones; dret a herència en el matrimoni.

Finlàndia (1889): les dones poden disposar lliurement del seu salari.

Segle XIX (III): el dret al vot En aquesta època el

feminisme es centra en el dret a sufragi (sufragisme). Lluita molt dura, amb

enfrontaments amb la policia.

Segle XX (I) Dues guerres mundials. Homes a la guerra,

incorporació de la dona la món laboral, per tal de mantenir la producció.

Noves modes: faldilles més curtes (més adequades per a la feina a la fàbrica), cabells més curts.

Primeres escoles bressol per als fills de les treballadores.

Participació de les dones als sindicats obrers.

Revolució Russa (1917): el salari de la dona i el salari de l’home han de ser igualitaris.

Després de les dues guerres mundials, les dones es van resistir a tornar a casa

i abandonar la fàbrica.

Segle XX (II)

Abans de la II Guerra Mundial, la dona ha de demanar permís al marit per a treballar. No pot fer exàmens, matricular-se en una universitat, obrir un compte bancari, sol·licitar un passaport o un permís de conduir. Tampoc pot actual davant de la justícia (i continuarà així en França fins al 1965 i a Espanya durant pràcticament tot el franquisme).

Després de la guerra, es considera que la feina dignifica a la dona. Millors retribucions, més igualtat salarial (en el primer món).

Segle XX (III)

Revolució sexual anys 60. Popularització dels anticonceptius. Primeres lleis que legalitzen l’avortament.

1977: L’ONU declara el 8 de març com el Dia de la Dona.

Dones que ocupen càrrecs de poder: Margaret Thatcher, Indira Ghandi, Angela Merkel

Fonts

http://jesusgonzalezfonseca.blogspot.com.es/2011/04/la-mujer-traves-de-la-historia.html