N.° 377 Anv XXXII >JULIOL 1984

El poble de Montuïri sent de veres l'anadade les Monges de Ia Caritat

Testimoni d'agraïment

Aquesta és Ia inesperada noticia que ensdol haver d'escriure. Les Germanes de IaCaritat de Sant Vicenç de Paul se'n van deMontuïri per manca de personal.

Se'n van; se'n van i ens deixen una llargahistòria i vida de servei, sacrifici i amor capal nostre poble. No creim hi hagi paraulesper agrairl'extraordinària labor desenvolu-pada dia a dia, nit a nit, moment a mo-ment... L'ensenyança depreescolar, E.G.B.i baxillerat; l'assitència sanitària a qualse-vol hora del dia i de Ia nit; l'esment deltemple parroquial; Ia dedicació en cos iànima a Ia nostra població...

Montuïri no podrà pagar mai el que Ii hadonat aquesta institució religiosa.

Tantes són les coses que podríem dir enfavor de «Ses Monges» que ompliriem pà-gines i més pàgines... però el sentimentavui no ens deixa continuar. Això sí,expressar-los en nom del poble present,passat i futur (perquè elles també han es-crit el futur del poble montuïrer) el testi-moni del major agraïment que hom puguimanifestar.

EIs vostres records i fruits romandransempre a Ia nostra i vostra terra montuïreraque també vosaltres, germanes, heu llaurat.

GABRIEL GOMILA

• L'ANADA DE LES MONGES hasacsat tot el poble.

• EL NOU PRESIDENT de/ C.D.Montuïri és En Joan Anton/Ramonell.

• CANVIEN DE DESTÍ fres mestresde l'Escola Pública.

• NO PRENGUEREN POSSESSIÓe/s nous regidors de ¡'Ajun-tament.

• SUBVENCIONS A MONTUIRI:3.068.445 a Ia depuradora.3.346.155 camiSon Vaquer.

200.000 Club poliesportiu.4.000.000 vestuaris Es Dau.

Aquestes dues fotos volen esser un simbol de les monges a Montuïri: La casa i l'obra. AIa d'alt podem veure l'escut sobre el portal de ca seva, casa on tants de montuïrers hihan entrat per un o altre motiu. I a baix, un grup de nins de preescolar sota l'atenta i

simpàtica mirada de Ia monja que cuida d'ells.

•••'•% *...̂

LA NOSTRA HISTÒRIA-

UN LLIBRE DE CORT REIÀL MALLORQUÍ DEL SEGLE XlV

<Llibre de molta importància de cara a Ia Història de Montuïri, de Mallorcai de Ia Llengua Catalana»

EIs següents paràgrafs són uns retallsdel parlament qué el doctor Badia Mar-garítfeu a Ia Presentació del «Llibre deCort Reial Mallorquí del segle XVI» el 20de maig de 1984, del que n'és autor EnJoan Miralles i Monserrat.

«En primer lloc voldria cür que us feli-cit per Ia iniciativa d'aquest àcte. Re-cordaré que un dels primers testimonisde Ia nostra Uengua són les Homüiesd'Organyà, un text venerable que conté,

$*H^*g(xiiMM...hi va haver comentaris de tots els gusts

i de molts diferents aspectes sobres'anadade ses monges des poble. Sa gent les vol idesitja sabre per què precisament se n'hand'anar de Montuïri.

...n'hi havia que se volien moure perquèses monges no se n'anassin de Ia vila. ln'hiva haver alguns, pocs. Però després d'ex-posar-los les raons ho han tornat pensar isembla que Ja està fet tot.

...certes afirmacions d'aquesta veu descarrer del darrer número foren tan «greus icalumnioses» per a alguns que els ha obli-gat a una resposta per a posar les cosès alseu lloc. Així s'ha de fer!

...els qui volien que el Montuïri ascendís,ara diuen que no Ii convé i els que creienque no convenia han romasos satisfectsamb el darrer lloc de Ia classificació. Aixítots contents.

...el nou president de futbol té molts deprojectes i no Ii manquen ganes de ferfeina. Alguns es pregunten si els qui l'hande recolzar també estan tant disposts.

...aquests diumenges d'estiu —i molts dedies feiners— se veu poca gent pel poble itothom sap perquè: el sol de Ia mar esagradós però el de Ia vila... més que sabo-rós és ingrat, a's dir de molts. Que no tor-nin aquells temps!

...ni sí, ni no; uns deien que no i altres nodeien que sí. Lo cert és que no poguerendir ni sí ni no: ningú no els va veure. Oneren el cinc possibles nous regidors delnostre Ajuntament a l'hora de prendre pos-sessió? Comèdia o farsa... O què?

Sa veu des carrer

un sermonari. Doldria recordar que aOrganyà fa pocs anys es va construir unmonument a aquestes Homilies. I jo,ara, venint cap aquí pensava que encerta manera Montuïri avul també fa unmonument a un text que procedeix del'arxiu municipal i això també honraaquesta població.

Sabeu que aquest arxiu estava moltdeteriorat, però ha pogut ésser ordenat,classificat i posat a dispoció de qui vul-gui estudiar les peculiaritats de Ia llen-gua antiga. Així, doncs, és un monu-ment, un testimoni de Ia llengua antigade Montuïri, que és també Ia Uengua an-tiga catalana.

Com sabeu, Ia nostra llengua catalanaés derivada del llatí. Per això aquestesllengües s'anomenen romàniques o neo-llatines, ja que són resultat de Ia trans-formació del llatl correntment parlatper Ia gent de l'època de l'imperi i perles generacions successives, però no elllatí dels grans autors, dels erudits, sinóel llatí parlat als carrers, a les places, alsmercats; i Ia gran dificultat és queaquesta llengua, que era parlada, no sa-bem exactament com era».

El doctor Badia exposa després les di-ferents maneres de parlar d'aquelltemps, les dificultats d'escriure'l i Ia ma-duració de les llengües romàniques.

Després compara Ia llengua literàriaamb Ia llengua no literària i diu:

«La llengua Uterària és Ia llengua perella mateixa afegint-hi una mena de re-vestiment que té Ia finalitat estètica decomplaure, de divertir, d'alliçonar...però Ia llengua no literària és Ia llenguanua, ella tota sola.

El text que avui presentam és un textno literari i ens serveix per a acostar-nosa Ia llengua parlada del segle Xrv. Hitrobareu una sèrie de fragments que fanveure com era Ia Uengua habitualmentparlada. Tots parlam d'una manera,però a l'hora d'escriure escrivim d'unaaltra manera. La gran dificultat del se-gle XIV és de saber quina era Ia llenguaamb què es donaven el bon dia els veïnso els que discutien i no estaven d'acordamb una feina. Gràcies a aquest textque presentam aquí tenim unes il·lustra-cions importantíssimes i nodridíssimesde Ia llengua viva. Per tant, aquest lli-bre té molta importància de cara a Iahistòria d'aquesta població, de cara a Iahistòria de Mallorca, però també de caraa Ia història de Ia llengua catalana.

||iUBRE:DE!CORr

I de l'autor del Uibre no en dic res per-què és persona prou coneguda enaquesta poblacio.,Us puc dir, amb tot,que va ser estudiant a Ia Universitat deBarcelona, que va esser bon estudiant,que després jo he continuat sempre encontacte amb ell. Les circumstàncieshan fet que jo hagi estat present en elsesdeveniments més importants de Iaseva vida, fins fa pocs mesos que va sor-tir catedràtic de Ia Universitat de Palmade Mallorca davant un tribunal on jotambé hi era.' O sia, que jo l'he pogutanar seguit i puc donar testimoni allàon sigui, i ho faig avui amb molt de gust,de donar testimoni de Ia seva laboriosi-tat i del valor que té aquest llibre, delqual ell mateix ara us dirà les líniesprincipals. Moltes gràcies».

85 anys enrera

15Juliol1959

Jota vegada que no s'ha presentatcap oferiment ni. s'ha trobat cavallper a Ia carroça fúnebre, ni carro detrabuc pels serveis d'obres, l'Ajunta-ment acorda desnonar fa/s adquisi-cions i dedicar l'import a altresatencions. ' .

ENTREVISTA . -r»Joan Mora i Elvira Nadal

SE'N VAN DE MONTUÏRIDesprés de nou anys d'haver dedicat Ia

seva tasca d'ensenyança al poble de Mon-tuïri, aquests dosbons professors se'n vana Algaida. I amb aquestes preguntes queels feim, volem deixar constància del seupas i de Ia seva labor entre nosaltres.

—Des de quan data Ia vostra estada aMontuïri?

—Vàremesser destinats a Montuïri pelcurs 1975-76.

—Per tant, quants de cursos heu fet aMontuïri?

—Amb aquest, ha fet nou cursos.—D'on vinguéreu i a on anau?—Ja havíem estat a Ciutat, a l'Escola

Graduada i a l'Anexa. L'any que vaig feroposicions —diu D. Joan— estava destinata Sant Joan. Ara hem triat Ja plaçad'Algaida.

—Per què vinguéreu a Montuïri?—Pensam que, fent feina plegats, ens

podem ajudar i complementar. Aprofitàremque, prop d'on estàvem destinats (SantJoan i Vilafranca) hi havia dues places i en-demés menjador (així no importava el pa-en-butxaca-diari) i demanàrem Montuïri.Endemés, havíem Ja tastat les Escoles Pú-bliques de Ciutat, i volíem provar com erenles de poble.

—Per què us n'anau de Montuïri?—Tampoc no tenia massa ganes d'anar-

me'n —respon eil—. N'Elvira un poc més,però creim més important el fer feina ple-gats. Ens va cOstar decidir-nos; serà unaexperiència nova tornar a començar cosesja aconseguides, i això dóna una mescla depor i d'il.lusió que lleva grisor a Ia vidaquotidiana, excita el sentit de superació, detastar situacions noves, de plantejar novesbatalles...

—Creis que els alumnes montuïrersaprofiten el temps a l'escola?

—Així, aixi.. Tampoc no en són del totresponsables: els hauríem d'interessarmés, hauríem de trobar més recolzamentenvers Ia cultura per part d'altres ambients:familiar, social, etc. Dins el nostre campd'actuació, no estam massa queixosos.

—Cpm veis el futur dels alumnes queheu ensenyat?

—Es un cert consol veure ex-alumnesque Ja ensenyen amb nosaltres, que ocu-pen càrrecs interessants, que han trobat unbon lloc. De totes maneres, els tocarà viureun temps difícils, però els feiners, respon-sables i ben preparats ho superaran.

—Quines han estat les vostres millorsalegries?

—Com que passam gust amb Ia feina quefeim, tot moment ha estat bo. Però, mést'alegres quan aconsegueixes que sintonit-zin i vibrin amb allò que a tu t'entusiasma.

«Passam gust amb Ia feina i gaudim de veres».«S'ha aconseguit una escola pública digna, competent,

de categoria».«Aprofitau Io bo que us hàgim pogut aportar».

Hem gaudit de veres durant els campa-ments, viatges, duent-los al cine i comen-tant-lo, fent-los venir a passar un dia a ca-nostra, etc. Però l'alegria més grossa éshaver aconseguit, com a grup de mestres,una ESCOLA PÚBLICA digna, competent,de categoria.-El pesar més gros que teniu, quin és?—A certs moments, Ia incomprensió, Ia

lleugeresa de judicis, i fins i tot les malesintencions d'alguns. En conjunt, ens pesael dubte de si serveix abastament aNò quefeim, ens pesa no aconseguir una societatmés responsable, més justa, amb ganes desebre, descobrir, respectar...

—Pot esser que els pares no sempre ushagin comprès. Què els diríeu?

—Tampoc no en tenen tota Ia culpa.Sempre solem comparar amb aquelles co-ses que hem vist fer o hem fet. Són d'unageneració on l'Escola Pública i l'educacióciutadana era molt deficient. Comprencque moltes actuacions nostres xocaven to-talment contra allò que ells creien que eral'únic model bo í just d'escola: lletra icomptes... Endemés, moltes vegades s'hanfiat més de «lo que m'han dit que deienque havien sentit a dir...» que de sebre Iainformació exacta. També han confús ac-tuacions d'un i l'altra. Per a molts —diuN'Elvíra— he estat Ia dona d'En Mora, i enmoltes opinions i actuacions, no coincidimni estam d'acord.

—Heu rebut dels pares l'ajuda que es-peràveu?

—Bastants de pares encara no han entès

(i tal volta no els ho hem predicat basta-ment) que l'educació dels seus fills és unapartida a tres bandes: família, escola i so-cietat. Quan només té protagonisme unad'elles, el re=ultat pateix. Moltes venadss,un comentari despectiu, una crítica exage-rada pot espanyar dins l'al.lot una feina detemps. D'uns anys ençà, es nota un pro-grés, més consciència en molts de pares,més ganes de sebre per a complementar Iafeina de l'escola.

—UB n'anau satisfets de Ia vostra tascarealitzada a l'escola?

—Si no hi estiguéssim, no hauríem can-viat de lloc de treball, fins a aconseguir-ho!

—Durant aquests anys, com ha evolucio-nat l'escola a Montuïri? O amb quin sentit?

—EIs montuïrers podeu estar orgullososde què Ia vostra Escola hagi anat per da-vant del país en allò de canviar, de fer-semés moderna. El pas del temps ha confir-mat moltes de les propostes de l'equip demestres, recolzades per molts de pares(Educació en el medi, Escola Mallorquina,Direccions col.legiades, importància deI'APA, sicòleg escolar, excursions, pretec-nologia, esports, etc.)

—Què creis que hi manca a Ia nostraEscola?

—La construcció del Parvulari, un pro-fessor d'Educació Especial i un professorcompetent de Educació Dinàmica. Que elsprofessors que vindran definitius facin bonequip amb els magnífics companys quequeden. Que pares, Associació i Ajunta-

(Passa a 'Ia 7.a pàg.)

Hi han estat 117 ans i hanfet molt de bé

El poblede Montuïri sent de veres

D'elles en parlen així:«A Ca Ses Monges hi he passat els millors anys de Ia

meva vida».«Ens ajudaven molt, no sols en l'aspecte religiós, sino

també cultural».«En haver-hi un cas de necessitat acudien a qualsevol

casa del poble».«El contacte amb elles no s'acabava fins que una es

casava».L'anada de les monges de Montuïri

fou el tema del que més se n'ha parlatdins del poble els darrers dies dejuny.

Es per això que BONA PAU també sen'ha volgut fer ressò. I res millor queparlar amb un grup de dones d'una cin-quantena d'anys, ja que elles són les quetenen més fresc el record deis fets i mo-ments, de les tasques i de les ensenyan-ces que compartiren dies i més dies ambelles.

—Jo ho record tot —comença dient NaMaria—. Des que era molt petita, des-prés nina, més envant, adolescent i Ua-vors, jove, anava a ca ses monges i púcassegurar que amb elles he passat elsmillors dies de Ia meva vida. Tant m'a-gradava estar-hi i tant m'hi divertia,que venia a ser una segona -llar, tanapreciada com ca meva. Era quan ana-va a Ia «guarderia» que vaig començar aestimar-les, estimació que va anar cres-quent quan m'ensenyaren a estudiar, jaque aleshores tenia més contacte ambelles.

—EIs tenia molt de respecte —diuN'Aina—, mesclat amb por; però, aixòsi,inflmren molt amb mi: a Ia seva reco-llida capella vaig aprendre a resar, a de-manart perdó, a implorar favors. Méstard, mitjançant exercicis i cursets, vaanar. consolidant-se el que seria Ia basedel nostre cristianisme. Ens ajudavenmolt i no sols en l'aspecte religiós, sinotambé cultural: llegíem llibres —allà te-níem el que deiem Ia nostra bibüoteca—,representaven petites obres teatrals,apreníem els coneixements bàsics perapoder continuar estudiant. També hiva haver una època on hi feiem tallers,Jabors, sobretot brodats, pintura a l'oli,solfeig; m'atrevesc a dir que aUà hi co-sien el vestit de casar.

—Ca seva era una casa molt oberta—continua dient Na Jerònia—, Ia dispo-nibilitat era total. Anar-hi et donava

molta seguretat. A ca ses monges era ellloc on ens reuniem totes les joves delpoble. Crec poder dir que eUes venien aser el patró de Ia barca de Ia vida, Iaqual conduïen des que naixies fins a Iamort. No totes tenien el mateix caràcter—en aquell temps, del què parl, eren ca-torze i algunes ja eren velles— però, aixòsí, en haver-hi un cas de necessitat aqualsevol casa de Ia vila, hi anavèn, tantpels vells com pels malalts i quan eranecessari netejaven les habitacions,feien el dinar, rentaven... tot el que espresentava.

—Vaig conèixer molts d'indrets deMallorca —diu ara Na Catalina-. I aixògràcies a les excursions que feiem ambelles. Inclús record quan preparaven elsnins i nines per a Ia Primera Comunió aca seva. També em ve a Ia memòria elsnombrosos segells que recollirem per ales missions; i jo que sé quantes hores imés hores vaig passar amb elles! El con-tacte no s'acabava fins que una es ca-sava i en tenirfiUs... de bell nouja hi tor-naves a ser.

—No sabem el que ens passarà ara—coincideixen totes-. Veure tancat aca ses monges no ens hi sabrem acos-tumar.

Onofre Arbona

LES MONGES DSUPRIMEIXEN LA C^SA

NOTA DE LA SUPERIOR,GENERAL I CONSELL

EI27 d'abril de 1867, les Germanesd Ia Caritat de San Vicenç de Paül funda-ren Ia Casa de Montuïri.

Durant aquests anys han estat dedit|des al poble en l'ensenyança i serveials malalts.

Enguany, per motius interns de Ia abregació, s'ha decidit Ia supressió d'a-questa Casa.

Les Germanes de Ia Caritat agraeix|al poble de Montuïri, l'acollida i aten-cions que durant més de cent anys els In tengut.

Ciutat de Mallorca, 20 de juny de 19

La Superiora general i Consell

nanada de les Monges de Ia Caritat

LA CARITATDE MONTUÏRI

SEW VAN SBEs tanca un capítol

Tancar una casa no és agradable per aningú, ni pels qui se'n van ni pels qui que-den, i molt manco quan es tracta d'una ins-titució tan popular i estimada com Ia de les,monges de Ia Caritat. Elles, com a perso-nes, en deixar el nostre poble deixen unbuit no gens fàcil d'omplir. Amb Ia sevapartida, s'empobreix Ia nostra vila, tant enl'aspecte social com en el caire educatiu ireligiós.

Les monges es mereixen el nostre agraï-ment. Tots recordam els rioms d'aquellesinfermeres que vetlaven els malalts amtuna dedicació plena d'amor i de cura ma-ternal; d'aquelles germanes que servie:

MONGES...istòric de 117 anys

Molts de concursos escolars organitzaven les monges en el temps en què no sols impar-tien ensenyança primària, sinó també batxillerat. Podem vere, d'esquerra a dreta a M'

Apolònia Vidal Adrover, Maria Verger Noguera, Joana M.a Rossinyol Ferrioli Aina M.a Vidal Adrover guanyadores dels concursos de juny de 1970.

desinteressadament a les cases dels quipatien alguna necessitat. En aquest mo-ment, com mai, sura Ia memòria de tantesmestres d'infants, animadores de Ia joven-tut sobretot femenina, educadores i cate-quistes, col.laboradores de Ia parròquia entants d'aspectes... 117 anys de presència,de servici, de donació, i tot fet amb silenci,amb abnegació, sense esperar recompen-ses ni afalagadures.

La seva partida és una realitat difícil d'as-sumir i que no ens pot deixar indiferents.La remor popular, els comentaris pel carrerexpressen Ia llàstima i Ia impotència davantun fet com aquest. I és que es tracta d'unapèrdua ben dolorosa. Però no hi valen la-mentacions: no solucionen res. No hi valcomençar a donar culpes a uns o a altres.La manca de personal, l'edat avançada demoltes germanes, les poques vocacions elsobliga a deixar cases i a reunir-se per a re-torçar els equips o comunitats on fan mésfalta.

Les converses que hem sentit aquestsdies transllueixen preguntes com aquestes:"Per què se'n van ses monges?« «No ten-drem culpa noltros mateixos?» «És que elpoble de Montuïri no és com ets altres» No

(Passa a Ia 6.a pàg.)

A les Monges de Ia Caritat

G R AC I E SSi, gràcies ara que us n'anau de Montuïri. Es l'expressió espontània d'agraïment que

surt del més fons de nosaltres com a mostra de les innombrables atencions que cons-tantment heu tengut pel nostre poble.

Gràcies, sobretot per tants i tants de dies que heu hagut d'aguantar els nins petitsperquè les seves mares poguessin dedicar-se a altres quefers.

Gràcies també per les repetides cures que heu fet a ca.vostra a tants i tants de ne-cessitats, els quals, amorosament, han rebut Ia vostra dedicació.

Gràcies tant per les nombroses visites que fèieu als malalts a ca seva com pèr lesnits en vetla,.agombolant-los.

Gràcies per les hores dedicades a les jovenetes i no tant joves, perqué poguessinpassar agradosament els diumenges i no anasin a llocs perillosos.

Gràcies per Ia formació que de vosaltres han rebut tantes i tantes generacions demontuïrers, els quals d'altra manera, no serien així com ara són.

Gràcies per l'ajuda a Ia parròquia, netejant l'església i adornant-la, fins i tot, substi-tuïnt Ia manca de sacerdot quan s'ha fet necessari.

Gràcies per tantes vegades que ens heu perdonat el nostre poc agraïment a Ia vostragenerositat o tal vegada us hem tractat malament.

Gràcies per totes aquelles tasques que no ha vist ningú ¡ que sols Déu sap el gransacrifici que us han costat.

Gràcies als centenars de monges que, en plena joventut deixaren ca seva i un diavengueren a Montuïri i nosaltres no sabérem valorar Ia seva dedicació ni el seu esforç.

Gràcies per les moltes gràcies de les que durant aquests 117 anys se n'han benefi-ciat els montuïrers i de les que sovint ni sols ens n'hem adonat.

Gràcies, fins i tot, pel sacrifici que ara feis d'haver-nos de deixar, perquè sabem elque us ha costat aquesta decisió.

:f

Per tot i pel que no deim: GRÀCIES.

O. Arbona

NOTiCIARl LOCAL .

PLE EXTRAORDDíARINO CBLEBRAT

El dia del Corpus, 21 de juny, a migdiaestava anunciat un ple extraordinari al'Ajuntament per a Ia presa de possessiódels càrrecs de regidors de cinc mem-bres a Ia Coalició Aliança Popular-P.D.P.-Independents en substitució delscinc elegits i que havien presentat Iadimissió.

No es va podcr celebrar per Ia no as-sistència dels possibles nous regidors.

En canvi, sí ho va fer En Biel Ferrer,mostrant el nomenament de Ia JuntaElectoral, però... estava equivocat: indi-cava Ia data de desembre de 1984 com apresa de possessió (?).

A LA FI PODRAN SUBHASTAR-SEELS VESTUARIS D'ES DAU

Després d'una llarga espera s'ha auto-ritzat Ia contractació d'obres dels ves-tuaris d'Es Dau. Malgrat s'hagués apro-vat una subvenció, les obres no podriencomençar per manca d'autorització ad-ministrativa.

SEW VAN SES(Vede la5*pàg.)\ MONGES...

donem culpes a ningú. Més bé, posem-nosa conrar i a fer fructificar aquells valors queles Germanes han sembrat durant més :d'un seg/e. No quedem resignats ni amar-gats. Més bé, agraint Ia seva deixa, posemles mans en Ia tasca de servir i d'estimar.Que d'això ningú en té l'exclussiva, i totsens n'hem de sentir responsables.

Quan una institució i unes persones va-luoses ens deixen, hem de mirar cap al fu-tur. Hem de convocar Ia gent, els qui volenservir desiteressadament, els qui volenviure com a cristians de veres, els qui volenfer realitat els ideals de l'evangeli de Jesús.La seva partida pot ser una manera un pocforta de sacsar les nostres consciències, desentir-nos esperonejats; ens pot estimular idesvetlar Ia nostra inquietud, passant d'unesperar «rebre» a un decidir-nos a «do-nar». Si les monges han duit endavantobres de servici, d'educació, de sanitat,d'esplai, de consell, d'evangelització i decultura, han fet una important labor de su-plèficia durant tota una època, ara haurande ser altres cristians, laics de nostre pobleels qui vulguin aportar d'una forma com-promesa i valenta tants de valors i esfor-ços, tants d'exemples que marquin Ia cons-tant evangèlica del servei als més nece-ss/tats.

Que ara es noti Ia seva tasca i fructifiquiel seu esforç!

BARTOMEUTAULERVALENS

~MACORDS DEL CONSELL INSULAR

Subvenció al Polideportiu

A l'acta del C.I.M. de 18 de juny de1984 flgura l'acord pel que es concedeixal club poliesportiu Montuïri, pels arbi-tratges, desplaçaments i material espor-tiu Ia quantiat de 200.000 pessetes,acord que es prengué amb tots els votsa favor menys el de MoIl i Garcies delP.S.O.E. que s'abstingueren.

6.414.600 pessetes per a millores

Per altra banda també ens complauveure ressenyat que s'han concedit pera Montuïri les següents subvencions:

3.069.445 pessetes per a Ia depuradora.3.346.155 pessetes per a l'asfalt del

camí de Son Vaquer.

NOMBRAMENTS ECLESIÀSTICS

El que fou Rector de Montuïri des demarç de 1961 fins setembre de 1970 i ac-tualment a Porto Cristo, Miquel Valles-pir, de Manacor, ha estat nomenat Rec-tor d'Ariany.

I Mateu Amorós, també manacorl, araRector d'Ariany, pasa iguaünent a serRector de Santa Margali'da. Fou Vicaride Montuïri des d'agost de 1961 a febrerde 1966.

FINAL DE CURS

Com cada any, per aquestes datés, lesactivitats de fi de curs —segona quin-zena de juny— omplen els dies dels es-colars: Festa de fl de curs, reunions depares, reunions de conseLl de direcció,junta econòmica, entrega de notes...acampades.

Però enguany les notícies més relle-vants es refereixen a despedides: les deles monges, les dels professors JoanaOliver, Joan Mora i Elvira Nadal. Na

Joana Oliver va destinada a Palma i elmatrimoni Mora-Nadal a Algaida. Unaaltra notícia serà l'elecció de nou Presi-dent i altres membres de l'Associació dePares.

En definitiva: un' final de curs prou no-ticiable i l'espera d'un proper amb moltsde canvis a diferents nivells, encara aradesconeguts.

TERCER CANAL DE TELEVISIÓ

El nostre Ajuntament a Ia sesió plenà-ria del 31 de maig passat aprovà perunanimitat el següent acord: «Adhesióper veure el tercer canal de televisió -TV3».

La presa d'aquest acord posa de mani-fest a més de l'interés que té Ia Corpora-ció Municipal per Ia normalització cul-tural i lingüística, Ia decisió d'instar alGovern de Ia Comunitat Autònoma aestabür amb Ia Generalitat de Catalu-nya els convenis per a poder rebre aquíTes emissions de TV-3 de Catalunya iadherir-se a Ia campanya a favor d'a-questes emissions.

NOTES DE PREMSA FORANA

Diada a Lluc

El passat 9 de juny, a Lluc, celebraremIa diada de Ia Premsa Forana a Ia qualno hi mancà una representació deBONA PAU.

Allà es lliurà una medalla de l'Asso-ciació de Ia Mare de Déu, es presentàuna reedició de fa cent ays de «La Guiadels Peregrins». (Quinari) i es proclama-ren els guanyadors dels premis de l'As-sociació.

Llorenç Capellà guanyador del primerpremi «Premsa Forana»

Ens complau publicar l'otorgamentdel primer premi del certamen de l'As-sociació de Premsa Forana al nostre an-tic col·laborador i montuïrer Llorenç Ca-pellà, al qual felicitam, per l'article «Ma-llorca, un futur per conquerir» publicat.al «Diari de Buja».

Nova Junta Directiva

A Sant Joan (Carrer Princesa, 24) onara s'ha instal·lada Ia seu de l'Associa-ció, I'll de juny ens reunirem en Assem-blea General per a votar Ia Junta Direc-tiva.

Des d'ara tendrà per President a Car-les Costa, de «Sant Joan» i com a mem-bres a Lluc Oliver, .de «S'encruia» deDeià, a Gaspar Sabater dei«Dijous»d'Inca, a Pere Mulet d'«Es Saig» d'Al-gaida, a Josep Cortés, de «Flor de Card»de Sant Llorenç, a Jaume Tugores de«Sineu» i a Pau Reynés de «Lloseta».

MISCEL·LÀNIA

E S P O R T S

NOU PRESIDENT

Després de dur a bon port Ia nau delClub Esportiu Montuïri durant sis anys,En Miquel Miralles Rigo va anunciar elseu termini com a President del Club.

El substituirà En Joan Antoni Ramo-nell Amengual, el qual ja està progra-mant Ia propera temporada.

S'ha sol·licitat a Ia Federació de Fut-bol Ia participació a les competicionsdels equips de I Regional Preferent, Ju-venils i Alevins de Futbol, i benjamins iinfantils a futbol-sala.

ELS JUVENILS, A II DIVISIÓ

Enhorabona, jovenets, entrenadorJoan Verger Ramonell i directius delClub de Futbol Montuïri per haveraconseguit l'ascens a II Divisió en el pri-mer any.

Ha estat el merescut premi a Ia grancampanya realitzada amb Ia consecuciódel tercer Uoc (d'entre 17 equips) en elcampionat de III Divisió.

Així es potencia de debó l'esport base!Així podrem veure bons futboUstes

montuïrers!Endavant, i repetim el que hem dit:

Enhorabona a tota Ia famüla futbolera..

ELS DARRERS RESULTATS

Fase d'ascens a III Divisió

Montuïri, 2 - Hosp. Eivissa, 4Escolar, 2 - Montuïri, 0

No cal dir que el Montuïri romanguéclassificat al darrer.

Joan Morai Elvira Nadal

(Vedeía 3."pag.)ment seguesquin recolzant.

—Quin missatge voldríeu transmetre alsalumnes —o als seus pares— que aradeixau?

—Sortiu, mirau, criticau, respectau, siauresponsables, obriu-vos als altres i a altres¡dees i maneres d'entendre Ia vida, no jut-geu amb lleugeresa... i aprofitau Io bo queus hàgim pogut aportar.

—Gràcies per Ia vostra ensenyança aMontuïri, i que Ia feina que fareu a Algaidasigui tan fructífera com ha estat aquí.

JERÒNIALLADÓVICH

Aquesta era Ia Comunitat de Monges del Convent de Montuïri de fa uns cinquanta anys.Algunes d'elles ¡a són mortes i altres molt velles, però d'aquestes Ja no en queda cap a

Montuïri. Les més joves de Ia foto Ja s'acosten als vuitanta anys.

DEMOGBAFLADEFUNCIONS

5 de juny: Paula Ribas Manera de 79anys, viuda «Pofanc».

NAEXEMENTS

5 de juny: MargaUda Oliver GaUard,filla de Miquel i d'Antònia.

PLUVIÒMETRE

Pluja caiguda darrerament

30 de maig5 de juny

Total

7,9 lts.0,5 lts.

8,4 lts.

ENDEVINALLESVaig vestit negre,

surt les nits,em persegueixengrans i petits,i 'encara que els contque sóc molt ric.ells m'empresonensense fer-me cas.L!avors jo. cantaque cantaràs.

ISr. Directorde Ia BONA PAU de Montuïri.Li preg Ia publicació de Taclariment se-

güent. Gràcies.\ En el núm. de Juny, a «Sa veu des ca-\rrer», el cronista diu haver rebut notíciesde l'ajornament de Ia construcció dels ves-tuaris del Dau, i, veladament, fa una insi-nuació de culpabilitat cap al Consell Insu-lar de Mallorca.

Volia informar-lo ques'ha aprovada, iestà a disposició de l'organisme competentde Montuïri, una subvenció de 4.000.000pts. per ajudar a Ia construcció de l'obraesmentada; per tant, no em sembla d'allòmés correcte que, basant-se en aquest fet,es faci en el paràgraf següent, i volent do-nar lliçons de civisme i de moral, unes afir-macions molt greus i calumnioses per a lespersones a les quals van dirigides, qualsse-vol siguin, ja que això que s'afirma s'ha depoder demostrar, i en els trenta anys que faque visc a Montuïri, encara no conec aningú que s'hagi oposat a qualque cosaque es fés en bé del poble.

Es llamentable que, aprofitant una revistaque pagam tots i amagant el nom, es des-,prestigi'in persones / Institucions inno-cents.

Per a finalitzar, volem manifestar al po-ble, l'interès que els dos Consellers, i d'unamanera especial, el Sr. Joan Verger des delseu càrrec de Vice-president del C.I.M., hanposat en aquest tema.

Afectuosament.-MIGUEL FIOL GOMPANY.-

8 ESGLÉSIA EN CAMI

Artesans de PauH moviment «Artesans de Pau» començà a

França l'any 1981. Amb aquest nom sorgiren petitsgrups d'homes i dones que, periòdicament mantenienun silenci púbUc, mostrant Ia seva preocupació per Iacursa d'armaments i el terrible perill nuclear. Aquestsgrups s'estengueren per diferents Uocs de França, Ale-manya, ItàUa, Espanya... de forma espontània. Noexisteix cap tipus de centraUtzació ni afiliació, i cadagrup es mou dins e! seu terme en total Uibertat.

Ens uneix b no-violència, i k intenció d'esser,veritablement, «Artesans de Pau», és a dir, de cons-Lruir-la a partir de nosaltres mateixos dia a dia, perquècreim que l'interior de !'home és, a k vegada, origen iconseqüència que genera i sofreix el problema social.

Aconseguir l'autèntica Pau —Uigada a Ia justíciasocial, comprensió, soüdaritat...—, és una tasca per-sonal i col·lectiva, de tots, per això, l'acció que defineixels «Artesans de Pau», és una permanència pública ensilenci (a Mallorca és de mitja hora setmanal). Ekmotius profunds són, tal vegada, distints dins cadapersona que hi participa, però, es pot dir que ambaquesI silenci ens situam al principi, abans de Ia pa-raula i l'acció, perquè aquestes puguin sortir desprésamb seguretat, i amb Ia força de Ia unió que es crea enel silenci, diluint les diferències superficials per a con-centrar les nostres energies en el desig comú d'un mónlliure de Ia misèria i el periU nuclear.

Ens diguérem: «Hi ha molta gent que vol Ia Pau,anem, doncs, a manifestar-ho amb mirjahora de Pau,convidem els que vxüguin venir, i que aquest desig esvagi escampant». Es per tant un silenci que preténuiúr, no separar, però, quakevol cosa definida que esfaci, es separa, per Ia seva pròpia naturaJesa, de lesahres. Som un grup minoritari, però ens mantenim enconstància, per tal de cridar a les consciències dek quepassen pel carrer i convidar-los a Ia reflexió.

L'ENSENYAMENT DE LA RELIGIÓ

Ha acabat el curs, i s'han fet ¡a /es inscripcions als cen-

tres escolars. EIs pares que han volgut han firmat ja Ia de-

cisió de què el seu fill assistesqui a Ia c/ase de religió.

D'acord amb Ia Constitució espanyola, l'ensenyament de

Ia religió a tots els centres s'ha d'impartir als alumnes, en

nom de qui els seus pares ho hagin demanat. Tota escola

té ob/igació d'oferir aquest ensenyament demanat pels pa-

res, encara que només fos per a molt pocs.

La classe de Religió ha de tenir una finalitat principal-

ment cultural, integrada en Ia formació integral, a partir de

Ia fe de l'Esglèsia però ben diferenciada de Ia catequesi.

Aquesta possibilitat de l'ensenyament de Ia Religió a l'es-

cola ha de ser una ajuda per a cultivar Ia dimensió reli-

giosa, fonamental en tota formació humana que vulgui ser

completa i arribar a tots els àmbits de Ia persona i de Ia

societat.

A Ia pràctica, des de Ia parròquia farem el servei d'una

hora setmanal per a cada nivell d'EGB, seguint —això que

quedi clar— Ia catequesi parroquial, tal com Ia veniem ofe-

rint fins ara.

Al cap i a Ia fi, pretenem aportar una educació per als

valors espirituals i humans, a partir de l'experiència de '

Jesús. u

BARTOMEUTAULER »*

PARTICIPEN PER PREMERA VEGADA A L'EÜCARISTIA

Durant aquest estiu, 33 nins hauran fet

Ia Primera Comunió

Cristòfol Amengual MartorellJerònia M.a Amengual TomàsCatalina Amengual TomàsJoan Barceló CerdàEsteve Barceló CerdàCatalina Bauzà BlanchFranciscà Bauzà BlanchJoana M.a Blascos MirallesJoan Antoni Blascos Miralles

També volem donar a conèixer les possibUrtats deIa desobediència civil i Ia no-col·laboració, a nivellpersonal (objecció fiscal o mUitar, etc.) i en grup. Hemparticipat i promogut dejunis i accions directes, dema-nant el referèndum per sortir de l'OTAN, i com a cridaurgent a les autoritats, organitzacions i persones engeneral, davant de l'imminent instal·lació dek míssika Europa.

Dins Mallorca hi ha un grup a Ciutat, que fa elsilenci cada dijous de 20 a 20'30 a b plaça Major; i unaltre a hica, que fa el süenci a k mateixa hora, a Iaplaça d'Espanya. Coincidim amb l'horari dek grupsdel Pais Basc i Barcelona. Existeixen grups a Andalu-sia, Madrid, València, i de cada vegada ens assaben-tam de l'existència de més grups a diferents indrets.

Maria del Mar Carralero RodríguezAlicia Carralero RodríguezAntonia Carralero RodríguezJosé Antonio Carralero VerderaMariano Carralero VerderaMateu CoIl SalvàMaties CoIl SalvàJoan Garau NogueraAna Gonzàlez PintenoMaria Jiménez GonzálezJaume Mas RigoMonserrat Mascaró CerdàCatalina Mascaró CerdàJaume Mayol AmengualJaume Mayol RocaMiquel Àngel Mayol TomàsAntònia Munar MirallesGuillem Munar MirallesJoan A. Payeras RamonellAntònia Ribas CerdàGabriel Roig RoscarJosep Serra CerdàJoana Serra DilmeBartomeu Verger Rossinyol

• DopartL^aPull3>v>li^ l'mprKTMi« Apa>loJiCi<iln/adot-p<trj