SOCIOLOGIAEl poder i la

política

Què és la política?

•La política és l´acció encaminada a la conquesta, conservació i exercici del poder.

•En totes les relacions socials hi ha algun element de política.

•En una empresa, en una escola, en la família i, en general, en cada nucli social existeix un ordre articulat per l´exercici i l´acceptació del poder.

Què és la política?

Les bases del poder

coerció

autoritat

S´exerceix el poder quan un individu o un grup aconsegueix allò que vol, malgrat l´oposició d´altres (Max Weber).

Què és la política?

Coerció: ús de la força

Autoritat: basada en l´acord o el consens

El poder s´exerceix a través d´un govern.

El poder del govern pot exercir-se de dues maneres:

Què és la política?

Possibilitat d´imposar la pròpia voluntat

Requereix una acceptació o legitimació per part de qui obeeix

Els membres del grup tenen la creença o convicció que aquell qui mana està autoritzat a fer-ho i que ells tenen el deure d´obeir-lo

legitimitat

poder

autoritat

Què és la política?

“Precisamente en tanto que negación de la libertad, el poder la presupone: no sería concebible si los "sujetos" sobre los que se ejerce no fueran originaria y potencialmente libres. Dicho llanamente: un poder ejercido sobre individuos no libres por naturaleza no sería propiamente un poder, desde el momento que vendría a faltarle la prerrogativa fundamental de la relación. Y un poder sin relación ya no sería un poder-sobre, sino simplemente un poder-de, mero poder de disponer de los objetos. Por esa decisiva razón el poder necesita el sometimiento voluntario de los sujetos, la renuncia a actuar libremente que llevan a cabo unos individuos potencialmente activos.” Giacomo Marramao, "Ordo Passionis", Claves de razón práctica, nº 193, Junio 2009

Què és la política?

Activitats:1- Quina és la paradoxa del poder, segons el filòsof italià Giacomo Marramao?2- Quina és la condició que necessita el poder per poder ser considerat estrictament poder?

Giacomo Marramao

Què és la política?• És un fet extraordinari i, tanmateix, tan comú -i per

aquesta raó cal lamentar-se més i sorprendre´s menys- és veure un milió de milions d´homes servir miserablement, tenint el coll sota el jou, constrets per una força molt gran, sinó que en certa manera (semblen) encantats i tenir el cor-robat pel sol nom d´UN, del qual no han de respectar el poder, ja que està sol, ni estimar les qualitats, ja que és, en la seva opinió, inhumà i salvatge. (...)

• Però, ¡Déu meu! ¿Què pot ser? ¿Com direm que es diu? ¿Quina desgràcia és, o quin vici, o més aviat, quin desgraciat vici és aquest de veure a un nombre infinit no obeir sinó servir; no ser governants sinó tiranitzats, no tenint bens, parents, ni fills, ni la vida mateixa que sigui d´ells?

• Etienne de La Boëtie, Discurso de la servidumbre voluntaria o el Contra uno, Tecnos, Madrid 1986

Etienne de La Boëtie

(1530-1463)

Què és la política?

Acabeu de llegir el text de La Boëtie• http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/05/origen-de-la-

servitud.html

Activitats:1- Quin és el fet humà que a La Boëtie li sembla més extraordinari? Per què?2- Quina semblança podem establir entre el plantejament de La Boëtie i el de Marramao?3- Estàs d´acord amb la teoria de la servitud voluntària? Per què?

Què és la política?• A l´inici d´un llibre anomenat La

política, d´Aristòtil, un filòsof grec del segle III a. de C., podem llegir que l´ésser humà és un animal polític. No es tracta de la política en sentit de la diferència entre dreta i esquerra. Es tracta de política en sentit que l´ésser humà és un animal que, per naturalesa, viu en societat perquè posseeix el llenguatge per discutir sobre el que és just i el que és injust.

• Jean-Luc Nancy, Justo imposible, Editorial Proteus, Cànoves i Samalús 2010

Aristòtil

Què és la política?• “Al voltant del 530 a. C el tirà Pisístrat advertí als seus

conciutadans atenesos: "Vosaltres ocupeu-vos del vostre idia (els assumptes particulars de cadascú) que jo ja m´ocuparé dels koinà (allò que és comú, el que és de tots)". D´aquesta manera, el tirà reduïa els altres a la condició d´idiótai ja que ell es feia amo del koinon. En aquell moment nasqué l´ús del terme idiota com a persona que només s´ocupa dels seus negocis privats, dels seus gaudis i felicitat particular, una persona que no intervé en l´àmbit públic ni s´ocupa d´allò comú, de la polis, de la seva conservació i engrandiment. És aquest tipus d´ésser humà que quasi cent anys després Pericles qualificarà complementàriament com a inútil: "som els atenesos els únics que a qui no participa dels assumptes públics el considerem, no tant com un despreocupat, sinó com un inútil" (Tucídides, Història de la guerra del Peloponès).”J. M. Ruiz Soroa, ¿Pero de verdad somos idiotas?, Claves de razón práctica, Diciembre 2009, nº 198

Pericles

Què és la política?

La política neix en el moment en què la polis segrega un espai independent dels capricis dels déus i de l´organicitat del món agrari per parlar i afrontar els problemes col·lectius. La paraula és constitutiva de l´espai polític perquè, com deia Montaigne, "no som homes i no ens tenim els uns amb els altres més que per la paraula". El reconeixement de la paraula és el que marca el pas d´esclau a ciutadà. Ciutat, política i filosofia apareixen juntes i són indissociables. La ciutat representa el pas del mite a les lleis dissociatives del logos necessàries per fer possible la filosofia (raó) i la política (pluralisme). (...) En la polis -entesa com a "isonomia" i no com a democràcia (Hannah Arendt)- els homes, desiguals per naturalesa, reben la condició d´iguals pel fet de la ciutadania. La política com a territori de la igualtat on actuen els ciutadans reconeguts per l´Estat. La negació de l´autonomia a l´espai polític és la negació de la política, el segrest de la paraula a través de la qual el subjecte expressa la seva sobirania.

Josep Ramoneda, Después de la pasión política, Círculo de Lectores, Barna 1999

http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/05/el-naixement-de-la-politica-i-la.html

Josep Ramoneda

Què és la política?Activitats:1- Per què, segons Aristòtil, l´ésser humà és un animal polític?2- Com anomenaven els grecs a qui no es preocupava dels assumptes polítics?2- Segons el tercer text, de quin concepte d´origen grec deriva la paraula “política”?3- Què és la “prepolítica”?4- Com es pot reconèixer que en un grup es practica la “política”?5- Estrictament, quan el poder és coercitiu es pot parlar de “poder polític”? Per què?

L´àgora d´una ciutat grega

Tipus d´autoritat

El sociòleg Max Weber distingeix

tres tipus d´autoritat

Autoritat tradicional

Autoritat carismàtica

Autoritat legal- racional

Max Weber(1864-1920)

Tipus d´autoritat

Autoritat tradicional

1. Justifica el poder pel costum i pels precedents històrics, com en el cas d´una monarquia hereditària.

2. En algunes societats, l´autoritat tradicional es considerava sagrada i els caps polítics eren també caps religiosos.

3. En l´època contemporània es donen casos mixtos d´autoritat tradicional i autoritat legal-racional en els països amb monarquies constitucionals.

Tipus d´autoritat

Autoritat carismàtica

1. Prové de la personalitat suposadament excepcional que atorga a un líder la capacitat per influir i merèixer el poder.

2. Aquest lideratge té un important component emocional i pot donar pas a un poder il·limitat que se situï per damunt de crítiques, de tradicions i de lleis.

GhandiFidel Castro

Napoleó

Tipus d´autoritat

Autoritat legal-racional

1. Resulta de l´acceptació majoritària d´un ordenament legal que estableix els mitjans adequats (lleis, procediments, normes i decisions raonables) per aconseguir les finalitats igualment acceptables (el benestar col·lectiu, la pau social, la satisfacció general ...)

2. L´ordenament jurídic delimita i defineix l´ús legítim del poder.

3. Gaudeixen d´aquest tipus d´autoritat aquells països que basen el seu règim en una constitució política.

4. El que coneixem per democràcia és l´expressió més completa d´aquest tipus d´autoritat.

Tipus d´autoritat• Aquests tres tipus d´autoritat són

paradigmes de govern que només existeixen idealment, ja que en realitat es donen barreges en diferents dosis de cadascun.

• La legitimitat de l´autoritat, sigui del tipus que sigui, es veu revalidada o qüestionada segons els resultats del poder, és a dir, pel rendiment o l´eficàcia en termes de benestar, seguretat i satisfacció del poble.

• La història mostra que, sovint, uns mals resultats (crisi econòmica, malestar social, etc.) són claus per explicar un canvi de legitimitat política.

L´Estat• No s´ha de confondre govern

amb Estat.• L´Estat és una forma en què es

manifesta el poder polític.• L´Estat abasta totes les

institucions i organitzacions especialitzades en les quals es concentra el poder en un territori determinat.

• Formen part de l´Estat el govern, l´administració pública (funcionariat), els parlaments, els tribunals, la policia i l´exèrcit.

L´Estat• En el passat, les més diverses

associacions, començant per l´associació familiar, utilitzaven la violència com un mitjà completament normal. Avui, en canvi, haurem de dir que l´Estat és la comunitat humana que, dins d´un determinat territori (el “territori” és l´element distintiu), reclama (amb èxit) per a ell el monopoli de la violència física legítima.

• Max Weber, La política como vocación. El político y el científico

L´Estat

•Activitats: •En quin sentit s

´evidencia que l´Estat és l´única comunitat humana, avui en dia, que disposa el monopoli de la violència?

http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/05/lestat-i-el-dret-la-violencia.html

Democràcia i totalitarisme... l´única finalitat per la qual el poder pot, amb dret, ser exercit sobre un membre d´una comunitat civilitzada contra la seva voluntat, és evitar que perjudiqui els altres. Ningú no pot ser obligat a realitzar o no realitzar determinats actes, perquè això fora millor per a ell, perquè li faria feliç, perquè en opinió dels altres, fer-ho seria més encertat o més just. (...) L´única part de la seva conducta de la qual ell és responsable davant la societat és la que es refereix als altres. En la part que li concerneix a ell, la seva independència és, de dret, absoluta sobre si mateix, sobre el seu propi cos i esperit, l´individu és sobirà.John Stuart Mill, Sobre la libertad, Introducción, Alianza Editorial, Madrid 1984, pàgs 65--66

John Stuart Mill (1806-1873)

Democràcia i totalitarisme

Funcions de l´estat liberal

Intervenir quan la

llibertat d´alguns

perjudiquen les llibertats dels altres

Respectar les llibertats

individuals quan no

perjudiquen als altres

Protegir la llibertat

individual de la intromissió dels altres

Democràcia i totalitarismeNomés mereix

respecte la ideologia

dominant de l´estat

Estat totalitari

No respecta la llibertat individual

Intervé sempre que

se senti amenaçat per

qualsevol llibertat

individual

Democràcia i totalitarisme• (Democràcia) És quelcom més

que votar i escollir un govern, és un sistema que té com a objectiu, mitjançant unes estructures limitadores del poder, impedir que la votació produeixi un cap absolut que sotmeti a qui l´ha escollit.

Giovanni Sartori, ¿Es exportable la democracia?, Claves de razón práctica, nº 173

Giovanni Sartori

Democràcia i totalitarisme

• Des dels seus orígens les democràcies han pres la immoralitat dels homes públics com el seu principal pressupòsit. Una democràcia no està malalta perquè hi hagi polítics corruptes, sinó quan manca d´instruments ràpids i eficaços per combatre´ls.

• Josep María Ruíz Simón, Una crisis venerable, La Vanguardia, 2/02/1993

Josep María Ruíz Simón

Democràcia i totalitarisme

•El poder posseeix la seva pròpia inèrcia: tendeix a ser total. Precisament, la democràcia (...) es nodreix de la desconfiança enfront del poder. La seva essència és l´equilibri i el contrapès del poder.

•Fernando Morán, Lenguaje y poder, El País, 26/11/1987

Fernando Morán

Democràcia i totalitarisme• El destinatario de la ideología (totalitaria-

fascista), tremendamente simple en sus formulaciones, es el hombre cualquiera que ha perdido las expectativas de cambio social y que siente su propia posición insegura o insatisfactoria, estando dispuesto a cargar las culpas sobre las espaldas del Otro. Este es, en primer término, el Diferente (con el inmigrante elevado a la categoría de enemigo principal). Pero también es el Estado, visto únicamente como perceptor de impuestos y espacio para la corrupción de los partidos.

• Antonio Elorza, El populismo reaccionario, El País, 2/04/1992

Antonio Elorza

Democràcia i totalitarisme• Les veritats i els valors absoluts, únics,

indiscutibles i indiscutits no sorgeixen de la raó, sinó del poder. Quan més jerarquitzat, concentrat i despòtic és el poder, més absoluts, únics i indiscutibles són els valors i les veritats. (...)

• No és fàcil viure sense veritats absolutes, sense valors inequívocs. És tan còmode no estar emancipat ... Deia el vell Kant. La democràcia és la renúncia a les certeses absolutes, o si més no a la seva imposició obligada. És tan incòmoda la democràcia!

• Pep Subirós, Elogio de la confusión, El País, 9/03/1986

Pep Subirós

Democràcia i totalitarismeLos viejos partidos políticos, que originalmente nacieron como partidos de clase, han perdido todo su carácter representativo (...), hoy los grandes partidos se han autonomizado de sus bases sociales y ya sólo representan los intereses instrumentales de sus militantes profesionales.Esta desnaturalización de los partidos, que ya no representan a nadie más que a símismos, es la causante de todos estos efectos de corrupción, descrédito y judialización de la política que vemos por doquier. Como ya no representan a nadie, no pueden autofinanciarse, por lo que pasan a depender de las subvenciones públicas que se autoconceden expropiándolas al contribuyente. Y como no tienen bastante, precisan recurrir además a la venta de favores políticos, ofertando privilegios exclusivos cuando administran algún poder.

Enrique Gil Calvo, Partidos, El País, 30/10/1995

Enrique Gil Calvo

Democràcia i totalitarisme… no deberíamos responsabilizar a los gobiernos de algo que tiene buena parte su origen en los gobernados. Cuando el control del Estado se convierte en el Estado del control no es sin el apoyo de algo tan misterioso, oscuro e innegable como el desprecio de la mayoría de los ciudadanos por su autonomía y su sentido crítico, según parece enajenados a cambio de electrodomésticos, coche y piso.

Antonio Escohotado, La ciudad ardiente, El Globo, 13/11/1987

Antonio Escohotado

Democràcia i totalitarismeActivitatsA partir de la lectures dels textos completeu els quadres següents:

Característiques de la democràcia

Democràcia i totalitarismeActivitatsA partir de la lectures dels textos completeu els quadres següents:

Perversions de la democràcia

Democràcia i totalitarismeActivitatsA partir de la lectures dels textos completeu els quadres següents:

Orígens del totalitarisme

Democràcia i totalitarismeActivitatsDesprés del visionat de la pel·lícula El hundimiento, ompliu el quadre següent:

Característiques del govern totalitari: