EL PROJECTE LINGÜÍSTIC ENEL PROJECTE CURRICULAR

DE CENTRE

El Projecte Curricular de Centre ha d'articular l'estatus de la llengua catalana, a més delsaspectes curriculars de cadascuna de les llengües. En aquest sentit convé recordar que lallengua catalana és la llengua vehicular de les relacions internes i externes i delsaprenentatges. A més, com la llengua castellana i les llengües estrangeres, és unallengua objecte d'aprenentatge, font d'informació i vehicle d'expressió. A l'hora detractar els fenòmens comunicatius i lingüístics de l'aula, la cultura pròpia haurà de serl'eix vertebrador, l'entorn immediat, sense perdre de vista les noves necessitats que vanplantejant els avanços de la societat actual.

1.- Àrees que han de ser impartides en llengua catalana.

1.- De l'Ordre del Conseller d'Educació, Cultura i Esports, de dia 12 de maig de1998 (BOIB 26.05.98), per la qual es regulen els usos de la llengua catalana, pròpia de lesIlles Balears, com a llengua d'ensenyament en els centres docents no universitaris de lesIlles Balears:

Educació Infantil (art. 9.1): al primer curs del segon cicle -3 anys-, i de formaprogressiva i generalitzable en els cursos següents, ús paritari del català i del castellà.

Educació Primària (art. 9.2): al primer curs d'aquesta etapa -6 anys-, i de formaprogressiva i obligatòria en els cursos següents, Medi Natural, Social i Cultural en català, amés d'una àrea al primer curs de cada cicle (3 cicles de dos cursos cadascun).

Educació Secundària (art. 9.3): al primer curs d'aquesta etapa -12 anys-, i de formaprogressiva i obligatòria en els cursos següents, les àrees de Ciències Socials, Geografia iHistòria i Ciències de la Natura, i les àrees que se'n derivin d'optativitat per coherència, encatalà, a més d'una àrea al primer curs de cada cicle (dos cicles de dos cursos cadascun).

Postobligatòria (art. 9.4): ús paritari del castellà i del català, atenent a àreescoherents amb l'etapa anterior i estudis posteriors i inserció social i laboral.

2.- Del Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i enllengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris (BOIB17.07.1997):

Art. 16 (relacionat amb l'art. 9.1 de l'Ordre): ús paritari planificat expressament enel PLC. Ús dialectal.

Art. 17 (idem 9.2): Medi Natural, Social i Cultural en català, des de primer -6 anys-, i fins arribar a la meitat del còmput horari, en quatre cursos escolars, concretat en elProjecte Lingüístic de Centre. Ús dialectal oral i estàndard propi escrit.

Art. 18 (idem 9.3): Ciències Socials, Geografia i Història i Ciències de laNaturalesa, des de primer -12 anys-, i fins arribar a la meitat del còmput horari, concretaten el Projecte Lingüístic de Centre, en quatre anys des de la publicació d'aquest Decret (art.8) quines àrees, quins grups i quins nivells es faran en català, amb l'objectiu ineludibled'utilitzar normalment i correcta les dues llengües oficials (art. 20 de la Llei 3/1986 de 29d'abril) i el compromís per part de l'Administració de promoure el català com a llenguavehicular de l'ensenyament (art. 22 de la Llei 3/1986 i art. 7 d'aquest Decret).

Art. 19 (idem 9.4): ús paritari del castellà i del català, atenent a àrees coherents ambl'etapa anterior i estudis posteriors i inserció social i laboral.

De la disposició transitòria primera de l'Ordre se'n desprèn que qualsevol sol·licitudper retardar l'aplicació dels articles 8, 10, 16, 17, 18, i 19 del Decret en aquells centres elprofessorat dels quals no reuneixi les condicions d'adscripció (art. 14 del Decret, adscripcióque es farà de forma que afavoreixi l'aplicació dels Projectes Lingüístics de Centre) ha deser tramesa abans del dia 15 de juliol de cada curs a la Conselleria d'Educació, Cultura iEsports, que la remetrà a la DGOI la primera setmana de setembre i que serà l'encarregadade comunicar al centre la resolució corresponent.

D'allò exposat se'n deriva una planificació aproximada (a secundària), excloent-hiles àrees de Llengua Castellana i Literatura, Llengua Catalana i Literatura i LlengüesEstrangeres, tot i que la vehicular en aquesta darrera hauria de ser la catalana percoherència si no era la pròpia estrangera, de la manera següent:

2001-2002

Àrees i Matèries 1r curs 2n curs 3r curs 4t cursCiències Socials Geografia i Història 3 3 3 3Ciències de la Naturalesa 3 3 4 -Física i Química - - - 3Biologia i Geologia - - - 3Matemàtiques 3 4 3 3Ètica - - - 2Educació Física 2 2 2 2Educació Plàstica i Visual 4 - 2 3Tecnologia - 4 3 3Música 2 2 2 3Optatives 2 2 2 2+2Religió/Activitats d'Estudi 2 1 1 2Totals en català 6+2

àrees6+2àrees

7+2àrees

6+2àrees

Totals 22 22 23 23

En cursiva i negreta les hores obligatòriament en català. A més de les àrees ques'especifiquin correctament al PLC, en coherència amb els cursos anteriors, per arribaral 50% del còmput horari.

Pel que fa al batxillerat, i atenent als articles 9.4 de l'Ordre i 19 del Decret s'had'assegurar un ús paritari del castellà i del català, vistes les àrees de les etapes anteriorsen què s'ha rebut ensenyament en llengua catalana i estudis posteriors i inserció social ilaboral. Sembla lògic, per tant, que les àrees de Socials i afins i Naturals i afins es facinen català, segons les especialitats corresponents.

Resumint, a partir d'aquest curs, com a mínim:

2001-2002

1r EI 2n EI 3r EI 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP50% 50% 50% Medi + 2

àreesMedi + 2àrees

Medi + 2àrees

Medi + 2àrees

Medi + 2àrees

Medi + 2àrees

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 1r BAT 2n BATCSGH,CN + 2àrees

CSGH,CN + 2àrees

CSGH,CN + 2àrees

CSGH,FQ/BG +2 àrees

AfinsCCSS /CN + 2 A

AfinsCCSS /CN + 2 A

2.- Temps global per etapa i cicle.

El temps global per cicle no pot ser inferior al 50%. Qualsevol alumne agafat al'atzar ha de rebre, com a mínim, el 50% de les àrees en català. Per això, a totes lesetapes educatives s'ha de planificar correctament, a l'hora d'elaborar horaris i distribuirrecursos, humans i materials, per tal de garantir aquests mínims.

Hauríem de tenir en compte uns mínims organitzatius, que a continuaciódetallam:

1. Preveure l'organització d'espais i temps flexibles i la dotació de recursos,com ara recursos audiovisuals i informàtics. Convé que els alumnes rebin elmàxim temps possible un ensenyament en català on les habilitatslingüístiques es practiquen sistemàticament. S'han de distribuir, per tant,aquests recursos tenint en compte que l'alumne, tots els alumnes, han derebre els mínims del 50% en català.

2. S'hauran d'establir les mesures que permetin l'atenció lingüística específicadels alumnes amb mancances lingüístiques i, en especial, dels ques'incorporen tardanament al sistema educatiu. Sigui a través de suportslingüístics, aules d'acollida, tallers de llengua i cultura o grups flexibles,d'acord amb les instruccions de començaments de curs, les necessitatspedagògiques s'han d'atendre al màxim. Lògicament l'adaptació a l'alumnede les àrees instrumentals és prioritari. Aquestes mesures, així com les deNEE, han de ser organitzades pels departaments d'Orientació, de Llengües ide Matemàtiques.

Pel que fa a aquest darrer aspecte, suggeriríem d'establir uns criteris d'atenció ala diversitat semblants a aquests:

- L'atenció a la diversitat de necessitats que presenten els alumnes exigeix laplanificació acurada de la intervenció pedagògica, que ha de permetreconcrecions individuals ajustades a les característiques, els ritmesd'aprenentatge i la singularitat de cada alumne. Actuacions singulars iprocediments per a la detecció de necessitats, les seves característiques, tipusd'adaptacions, organització i metodologies.

- La prioritat dels alumnes d'incorporació tardana ha de ser que es puguincomunicar en català el més aviat possible. Poden tenir també problemesd'escolarització en graus diversos, i convé detectar-los tot d'una que arribin alcentre. Per tant, han de rebre un suport especial i addicional de català.Tothom ha de participar continuant fent-los l'ensenyament en català,integrant-los en un grup 'normal', aportant cadascú allò que pugui -hores noassignades- a aquesta tasca vital per la cohesió del sistema. La coordinacióde tothom l'hauria de fer el tutor.

3.- Metodologia didàctica.

En el Projecte Curricular els departaments han d'establir previsions de caràctergeneral sobre la metodologia didàctica de l'ensenyament-aprenentatge de les llengüescurriculars.

Cada àrea o departament té el seu currículum, amb els objectius, continguts,criteris d'avaluació i orientacions metodològiques, que nosaltres no entrarem a analitzar.

Els projectes curriculars, però, han d'adequar el currículum general a lescircumstàncies, interessos i característiques de l'alumnat, del centre educatiu i del seuentorn sociocultural per etapes. Aquesta concreció selecciona, seqüencia i temporalitzatots els elements del currículum: els continguts, les línies generals d'aplicació delscriteris d'avaluació, adaptacions curriculars, metodologia i activitats de caràcter didàcticper cicles. És el segon nivell de concreció, que es matisa en la programació d'aula otercer nivell de concreció.

Tots els equips docents han d'elaborar el seu Projecte Curricular.

En aquest document, en canvi, es tracta de proposar d'introduir elements en elsaspectes metodològics que es derivin directament de l'entorn sociolingüístic del centre ide l'alumnat. Els aspectes que davallen del PLC per ésser incorporats als projectescurriculars de centre i corregir els desequilibris manifestos entre llengües en contacte,quan una de les dues està en una posició de minorització. En definitiva, adequar elsPCC al PLC.

Pel que fa a l'ensenyament del català caldrà atendre's als currículums vigents.Pel que fa a l'ensenyament en català, ens remetem a les orientacions de l'apartat

següent.Convindria, en tot cas, que els centres, a l'hora d'ensenyar les llengües

curriculars, i per tant objecte d'aprenentatge, com a font d'informació i vehicled'expressió, assumissin el caràcter vehicular de la llengua catalana, i per tant, de lesrelacions internes i externes i dels aprenentatges, i adaptaren aquest fet normatiu a larealitat quotidiana de l'entorn i entenguessin que la doble competència en les dues

llengües oficials no implica necessàriament fer les mateixes coses per arribar a lamateixa cosa, perquè les condicions són diferents i els usos també. Partint de situacionsdiferents, sembla lògic aplicar mesures adequades a cadascuna d'aquestes.

Per reforçar l'evidència de necessitats diferents per a un alumnat cada cop mésdiversificat, a l'avaluació inicial, a principi de cada cicle fonamentalment, esdeterminarà la competència de cada alumne, per reorientar la metodologia o laprogramació, crear grups de reforç i adaptar els currículums, precisament per adaptar-sea aquelles necessitats, motivacions i interessos. No cal dir que aquesta primeraaproximació a la realitat l'haurien de realitzar conjuntament els departaments dellengües catalana i castellana i el d'orientació.

4.- Normes d'ús lingüístic i avaluació.

Les quatre habilitats lingüístiques bàsiques, que tothom ha de tenir en compte al'escola, són escoltar i llegir (comprensió oral i escrita) i parlar i escriure (expressió orali escrita).

Els recursos i criteris per a l'avaluació de les habilitats lingüístiques de l'alumnat,atès que tot el professorat és professor de llengua i s'ha d'implicar en l'adquisició iavaluació d'aquestes, són:

Expressió oral i escrita.

Basarem l�avaluació en la comprovació que les produccions textuals s'adeqüen ales propietats textuals que ha de complir qualsevol manifestació verbal per poderconsiderar-se text.

A. Adequació: el registre i el gènere és adequat al context i es demostra undomini dels recursos de la llengua (riquesa i precisió lèxica). La presentació dels treballsescrits ha de ser acurada (clara i correcta, amb marges i sagnats adequats).

B. Coherència: el text conté la informació necessària i els paràgrafs estan benestructurats (progressió, sense redundàncies o repeticions, sense contradiccions, etc).

C. Cohesió: ús correcte de pronoms, conjuncions, puntuació, lèxic, concordança,etcètera.

D. Correcció: capacitat expressiva quant a la correcció gramatical (ortogràfica,sintàctica i lèxica.

Comprensió oral i lectora.

Convé tenir en compte alguns aspectes molt generals, com ara:Tenir una actitud activa i interessada quan escolten.Ser objectiu quan s�escolta el que diu una persona diferent a nosaltres.Entendre el missatge i la manera de veure les coses de qui parla.Descobrir la idea principal, els objectius i el propòsit de l�orador, és a dir,

comprendre la forma i el contingut del discurs.

Saber inferir dades de l�emissor (edat, caràcter,�), del context comunicatiu idels codis no verbals (mirada, gesticulació, moviments, etc.).

Retenir la informació (tema, propòsit i estructura del discurs) i valorar-la.Tenir una actitud de respecte envers la lectura. Capacitat de manejar fonts

escrites per obtenir informació d�un escrit.Entendre els senyals del text: signes gràfics, tipogràfics, etcètera.Valorar l'autocontrol del procés lector, saber detectar errors i escollir

procediments per corregir-los.

En definitiva, les normes d'ús, que formaran part del procés d'avaluació i queafecten totes les àrees impartides en català, però també les impartides en castellà,s'adiuen amb uns criteris interdisciplinaris, que abasten totes les àrees, ambindependència de la llengua amb que s'ensenyi.

- Tot el Claustre ha de ser conscient que l'ús de la llengua és indispensable pera l'aprenentatge de totes les àrees i que, a la vegada, les àrees col·laboren enla utilització correcta del llenguatge com a instrument de coneixement i derepresentació. Per tant, totes les àrees del currículum han de vetllar pel bonús lingüístic tant del professorat com de l'alumnat. La llengua catalana, però,és la llengua de l'ensenyament i la llengua vehicular.

- En l'ensenyament de la llengua el lèxic ha de resultar-los pròxim i relacionatamb les altres matèries del currículum. En aquest sentit les àrees de llenguapoden ajudar a assumir la gran quantitat de lèxic especialitzat que les altresàrees introdueixen.

- Tot el professorat posarà èmfasi en l'ús adequat de la llengua escrita per partde l'alumnat, tant pel que fa a la comprensió com pel que fa a l'expressió, enla línia de les habilitats esmentades més amunt.

- Convindria assegurar la coordinació d'aquells objectius i continguts de cadaàrea, més fortament relacionats amb la llengua, com ara aquelles habilitatsbàsiques suara esmentades. Atendre la transversalitat de la llengua, això és,que és cosa de tothom.

5.- Programacions didàctiques dels cicles i departaments.

Sembla lògic pensar que si tota aquesta estratègia que afecta el ProjecteCurricular de Centre, supervisada des de la Comissió de Coordinació Pedagògica, noveu concretades determinades previsions derivades dels aspectes anteriors en lesprogramacions dels cicles i departaments, per arribar a fer-se efectives a nivell deprogramació d'aula i impregnar la vida diària al centre, difícilment arribarem enlloc.

En aquest sentit, cada departament haurà de fer seves les aportacions generalsdel PLC incardinat al PCC.

6.- La Programació General Anual.

La programació General Anual haurà de preveure actuacions en la concreció defuncions en l'organització general del centre, com en l'horari general de les activitats delcentre i de l'alumnat, optimitzant l'horari dels professors, perquè cap alumne quedi persota del 50% mínim.

La PGA haurà d'atendre, en concret, allò que s'explicita al Decret 92/1997:Article 20L�Administració educativa i els centres d�ensenyament no universitari usaranprogressivament la llengua pròpia d�aquesta Comunitat en les relacions mútues, en lesque mantenguin amb les administracions territorials i amb les altres entitats públiques iprivades de les illes Balears.Article 21Es fomentarà l�ús de la llengua catalana en els actes culturals que el centre organitzi i enles activitats complementàries que s�ofereixin als alumnes.Article 22Les actuacions administratives de règim intern dels centres docents, públics i concertats,com ara actes, comunicats i anuncis, es redactaran en llengua catalana. En elsprocediments administratius s�utilitzarà la llengua catalana o la castellana d�acord ambla legislació vigent.

Això significa que la vida del centre, projectada tant de portes endins com deportes enfora, s'ha de planificar en català.

7.- La Memòria Anual.

Hi ha dues menes d'avaluació del PLC previstes als centres. Una d'externa, quepertoca a l'Administració (Serveis Tècnics d'Inspecció inclosos), i una d'interna, quepertoca al Consell Escolar. L'òrgan de gestió de centre encarregat, també, de proposarels canvis adients per millorar en l'aplicació del PLC.