Embed Size (px)
DESCRIPTION
Trabajo de historia
Citation preview
HISTORIA 2º
BATXILLERAT B
Sara Muñoz
Gemma Bernabeu
Yaiza García
Victor Ramón
Enea Gómez
El règim de la restauració
2
Per a realitzar aquest treball hem utilitzat:
- El dossier del temari penjat al blog
- El Blog www.historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com
- El dossier “extra” proporcionat per el professor
- Google per a les imatges.
Explosió del navili MAINE
El règim de la restauració
3
Per començar l‟activitat d‟anàlisi i explicació del període històric comprès en el règim de la
restauració, parlarem dels aspectes i paràmetres més generals.
Per una part, trobem que les dues fonts analitzades les podem considerar primàries ja que estan
escrites en l‟època en la que fa referència els textos. Per una part, el primer text fa referència a
una carta escrita en el període de regència de Maria Cristina. Mentre que la segona font, es un text
escrit per Francisco Silvela dins del seu llibre)
Respecte al tipus de text, podem dir que el primer text, que fa referència a la situació de Cuba
que es vivia en el 78, concretament després de la Guerra Llarga; el text es de tipus testimonial,
propi de les cartes ja que son fets que el propi autor va viure, mentre que el segon
text compta amb un tipus de text de caràcter polític- testimonial ja ell mateix ens
descriu la importància d‟aquestos esdeveniments(el desastre del 98) davant el
seu punt de vista.
En aquest cas el dos textos compten amb un autor individual. En el primer text es
tracta del general Martínez Campos, que va ser un principal militar i polític
espanyol, autor del pronunciament militar que va significar la Restauració
borbònica a Espanya. En el segon text, es tracta de Francisco Silvela, qui va ser
un historiador, advocat i polític espanyol del règim Canovista. A més, va ser
President del Consell de Ministres d'Espanya durant la regència de María Cristina
d'Habsburgo-Lorena i durant el regnat d'Alfons XIII.
Respecte pel que fa la finalitat, en el primer cas, era explicar i informar de la situació que va viure
Cuba durant la guerra llarga i la sèrie de propostes per traure aquest país endavant per a que els
militars com Cánovas de Castillo s‟adonaren de la situació. Mentre que la finalitat del segon text és
informar dels fets que van ocórrer en el desastre de 98, on Espanya va perdre contra EEUU les
illes de Filipines, Cuba i Puerto Rico. Al ser un llibre testimonial narratiu contemporani als
esdeveniments que narra, també es informar del seu punt de vista.
Per últim, dins d‟aquest apartat, analitzarem a qui anaven dirigits aquests escrits. El destinatari en
el primer cas és el president del consell de ministres, Cánovas de Castillo, encara que aquestos
motius també estan dirigits a la resta de ministres. Per contra, el segon text va destinat a totes
aquelles persones interessades en els fets que van ocórrer en el desastre del 98, és a dir, dels
aspectes tractats en el mateix llibre, contades també des de el punt de vista de Francisco Sivela.
Per continuar el comentari, situem les fonts dins del nucli temàtic al que corresponen, a més de
citar les idees principals i secundàries.
En el primer text la idea principal es la situació de cubà en 1878, és a dir, la guerra llarga que van
viure durant eixe període. Les idees secundaries per altra banda, son les raons del naixement de
la guerra i les citades propostes de millora que el general Martínez va proposar al president del
consell de Ministres, com per exemple entrat en el terreny de les llibertats o com diu en el text
El general Martinez Campos
El règim de la restauració
4
„‟que se dé participación a los hijos del país, que los destinos sean estables...‟‟
Respecte a la segona font, la idea principal del text es el desastre del 98, és a dir, la pèrdua de les
últimes colònies espanyoles que van ser anomenades d‟aquesta forma des de la perspectiva
espanyola. Les idees secundàries son les repercussions que va tindre el venciment d‟aquesta
guerra dins de la societat espanyola, o els penediments dels processos per haver pogut tindre la
victòria en la guerra. Com diu en el text „‟mayor previsión en los gobiernos hubieran bastado para
arrancar algun momento de gloria para nosotros‟‟
Pel que fa la contextualització del text, aquests dos textos es troben dins del
període històric del Règim de la Restauració, des de els anys 1875 fins al
1902. Dins d‟aquest període ens situem en l‟any 1885, es a dir, al període de
la regència de Maria Cristina que durarà fins al 1902, que va ser obert per la
mort de d‟Alfons XII. No va ser fins a 1895, temps en la que varen esclatar
insurreccions independentistes a Filipines i cubà, però com ja havien sorgit
anteriorment, aquesta vegada varen rebre l‟ajuda nord-americana, per
intensos econòmics i geoestratègics Després de l‟explosió inexplicable del
Navili Maine nord-americà, aquesta va declarar la guerra a Espanya, van
conquistar, cubà, Puerto rico i Filipines. Cuba va aconseguir la
independència davall la “protecció” de nord-América, mentre que més tard
cubà va engendrar un sentiment antinord-americà. El desastre del 98 es refereix a la pèrdua
d‟aquestes últimes colònies, i va tindre una important influència en la consciencia nacional i van
haver moltes recuperacions tan econòmicament com socialment.
Per a continuar anem a definir dos termes relacionats amb el regim de la restauració, el
regeneracionisme i la institució lliure d‟ ensenyança:
Regeneracionisme: És un moviment ideològic que va sorgir a causa del desastre del 98 a
Espanya. Pretenia fer una sèrie de reformes per tal de “regenerar el país”. Va ser promogut per
Joaquin Costa y aquest es va basar en la crítica radical del sistema caciquil que estava impedint la
implantació d‟una verdadera democràcia. També hi va haver un intent regeneracionista des del
propi govern, intentant Maura i Silvela millorar el sistema de la Restauració mitjançat reformes.
Institució lliure d’ensenyança: Era un establiment privat laic, que va començar per l‟ensenyança
universitària i després es va estendre a l‟educació primària i secundària. Va ser creada en 1876
per un grup de catedràtics separats de la universitat central de Madrid, per defensar la llibertat de
càtedra i negar-se a ajustar els seus ensenyaments a qualsevol dogma oficial en matèria
religiosa, política o moral.
La Regent MºCristina de Borbó
El règim de la restauració
5
Després del finalitzat sexenni democràtic amb la victòria dels moderats, parlarem de la
Restauració. Els Borbons havien caigut del tron d'Espanya amb la Reina Isabel II, però la
Revolució Gloriosa es va restaurar amb el seu fill Alfons XII com a monarca. Va començar la
Restauració Borbònica al costat de la figura política de “Cánovas de Castillo”. Partidari de mantenir
als Borbons, va proposar una sèrie de novetats per introduir al sistema polític <<Canovista>> unes
aspiracions progressistes similars al Sexenni, que va conduir a la Constitució de 1876, amb uns
trets com ara la sobirania compartida per les Corts i el Rei o un enduriment del poder de la Corona
ja que es buscava una monarquia doctrinal, on el rei podia nomenar o acomiadar ministres i podia
dissoldre les corts. Durant aquest període es va dissenyar un sistema basat en el torn pacífic de
dos partits en el poder, que eren acordats i pactats prèviament pels dirigents dels partits on la
sistemàtica de les eleccions seguia activa després de la mort d'Alfons XII
i la Regència de Maria Cristina. D'una banda hi havia el partit moderat
dirigit per Cánovas del Castillo i l'altra, el Partit Liberal (unit per
progressistes i demòcrates), dirigit per 'Sagasta'. Les eleccions es
fabricaven, els resultats estaven pactats entre les forces polítiques abans
que se celebressin les eleccions ja que el control de l'electorat es
realitzava a través de la figura dels cacics que actuaven com
intermediaris de l'Estat. Però eren molts els grups polítics i socials que
estaven en contra del règim de la Restauració com ara els Carlins, els Partits Republicans (de
classes mitjanes urbanes), el moviment obrer d'anarquistes on van nàixer partits com ara la CNT o
socialistes, amb el naixement del PSOE o la UGT i el regionalisme i nacionalisme de Catalunya i el
País Basc, que qüestionaven l'existència d'una única nació espanyola, després de la pèrdua dels
seus furs i les seves lleis.
Soldats Espanyols de la guerra de Cuba
Canovas del Castillo
El règim de la restauració
6
Més tard va sorgir la prematura mort d‟Alfons XII en 1885 que va obrir el període de la Regència
de Maria Cristina d‟Habsburg, període que va durar des de 1885 fins a 1902, és a dir, fins a la
majoria d‟edat d‟Alfons XII. Aquesta nova etapa va començar amb un govern del Partit Liberal de
Sagasta, atorgant al sistema polític una orientació més progressista mitjançant la promulgació de
una sèrie de lleis de gran importància. L‟any 1897, el règim va sofrir un dur colp quant Cánovas de
Castillo (dirigent del govern) va morir a un atemptat anarquista aleshores va ser substituït per
Sagasta y va començar el que és coneix com el “Parlament llarg”. Tot seguit, els liberals van
aprofitar per introduir al sistema certes aspiracions progressistes del Sexenni, que eren
compatibles amb la Constitució de 1876. Així mateix amb la promulgació dels Codis de Comerç i
Civil es va culminar a Espanya el procés codificador, en canvi, las mesures que millor defineixen
l‟orientació política van ser per una part la “Llei d‟Associacions”, ja que es va crear la Comissió de
Reformes Socials. Per altra part, la “Llei de Jurat” i per últim la “Llei del Sufragi universal”. Però en
qualsevol cas, el caciquisme i la estafa electoral anul·laven els possibles efectes de la extensió del
vot.
En relació amb l‟anterior, van ocórrer molts fets que obligaren finalment a que és propagarà la
liquidació de l‟imperi colonial. Després de la independència de l‟imperi a inicis del segle XIX,
només les illes antillanes de Cuba, Puerto Rico i les Filipines van continuar formant part de
l‟imperi espanyol amb una economia basada en l‟agricultura d‟exportació, eren molt lucratives per
a la metròpoli. Van ser varies les causes que provocaren aquest fet. Les dures lleis aranzelàries
imposades pel govern de Madrid van convertir aquests territoris en un “mercat captiu” que
perjudicava les illes antillanes ja que podien trobar productes millors i més barats al Estats Units.
Per altra part, l‟hegemonia espanyola es basava en la defensa dels interessos d‟una reduïda
oligarquia esclavista però el cas filipí era ben diferent ja que la població era escassa amb molt poc
capital invertit. Tenien el poder les ordres religioses, domini sustentat per una xicoteta presencia
militar.
Com a conseqüència va sorgir el problema cubà i la guerra amb els Estats Units. La guerra Llarga
va ser un primer avís dels independentistes cubans. L‟absència de reformes va facilitar
l‟anticolonialisme y en 1895 van esclatar de nou insurreccions independentistes a Filipines, com
cita a la primera font “El creer los Gobiernos que aquí no havia más medio que el terror, y ser
cuestión de dignidad no plantear las reformes hasta que no sonase un tiro...” i Cuba va tindre una
gran ajuda nord-americana, essencialment per interessos econòmics, miners i agrícoles, per altra
banda per interès geoestratègic, ja que l‟imperialisme nord-americà buscava el domini del Carib i
Amèrica Central.
Com a conseqüència d‟aquesta guerra, l‟any 1898 Espanya va firmar “La Paz de Paris”. Espanya
va cedir als Estats Units, Cuba, Puerto Rico i Filipines, però Cuba va aconseguir la independència
davall la “protecció” del país nord-americà, encara que els polítics espanyols eren contraris a
concedir-li la autonomia, com poder observar al primer text una cita on apareix un argument
d‟autoritat del General Martínez Campos: “Yo creo que si Cuba es poco para independiente, es
más que lo bastante para provincia Espanyola,...” Aquesta substitució va engendrar un profund
El règim de la restauració
7
Joaquín Costa
descontent en les antigues colònies. EE.UU. va haver de fer front a una guerra en Filipines i a
Cuba el sentiment antinord-americà es va estendre per amples capes socials. La pèrdua de les
últimes colònies va denominar-se el “Desastre del 98” i va tindre una important influència en la
consciència nacional. La irresponsabilitat dels governs de la Restauració va portar primer una
guerra contra els insurrectes cubans, més tard, a una guerra contra Estats Units que no es podia
afrontar. Y per últim en 1895 estallà la revolta, baix la direcció de José Martí, dirigent e ideòleg del
partit revolucionari cubà i els generals Máximo Gómez i Antonio Maceo: Havia començat la tercera
guerra de Cuba contra Espanya. Finalment l‟aclaparadora derrota davant d‟EE.UU i la pèrdua de
més de 50.000 combatents va provocar una intensa commoció en la societat espanyola. Però la
clau del conflicte fou la intervenció d‟Estats Units, tenien interessos econòmics en la illa que
desempenyaren un paper de primer ordre, ja que abans de intervindre Estats Units havia realitzat
gestions de tot tipus per resoldre el conflicte al seu favor, ja que a Espanya no li interessava, com
podem deduir a la segona font on cita que “La guerra con los ingratos hijos de Cuba no movió una
sola fibra del sentimiento popular”. Aquesta derrota havia evidenciat totes les limitacions del règim
de la Restauració.
La inexplicada explosió en el navili nord-americà “Maine” en 1898 va propiciar una furibunda
campanya periodística, enviat amb la finalitat de protegir als residents estatunidencs en Cuba,
aleshores, el govern nord-americà va declarar la guerra a Espanya a menys que no renunciés a la
sobirania sobre Cuba en el termini de tres dies.
Altre fet important va ser el interès que va despertar Espanya sobre les Illes Filipines, després de
la pèrdua, buscava en elles més recursos amb el tabac i el sucre. Igual que a Cuba, la flota
estatunidenca va infringir una nova derrota a Espanya.
Més tard, el Desastre del 98 va tindre conseqüències de tot tipus, no obstant, ni les econòmiques
ni les polítiques tingueren la transcendència que un fet de tal envergadura poguera fer pensar,
podem trobar una cita al segon text on expressa “però el más ajeno a la ciencia que preste alguna
atención a asuntos públicos observa este singular estado de España: donde quiera que se ponga
el tacto, no se encuentra el pulso”. Però van sorgir nous plantejaments de millora, com poder
saber, el final de la guerra va permetre al Ministre “Fernández Villaverde” abordar algunes
reformes referides als impostos i a l‟emissió dels deutes, la qual cosa va suposar un sanejament
de la situació de la Hisenda. Per primera vegada en molt de
temps, l‟estat espanyol va tindre superàvit a principis del segle
XX. Per altra banda la pèrdua de les colònies va suposar una
important repatriació de capitals que van ser invertits en
l‟economia peninsular. Espanya seguia amb l‟escassa
presència en els mercats llatinoamericans i va haver una major
espenta i presència dels nacionalismes perifèrics, davant d‟una
crisi de “la idea d‟Espanya”. El sistema polític va sobreviure al
desastre.
El règim de la restauració
8
Al àmbit ideològic, es va produir una autèntica crisis de la consciència nacional que es manifestà
de forma molt especial al Regeneracionisme i a l‟actitud pessimista dels intel·lectual de la
“Generació del 98”.
Tanmateix, va sorgir el Regeneracionisme, aquest nou plantejament va ser una de les reformes
de modernització política amb una doble vessant de reforma política i educativa. Va ser una
corrent política que es va estendre a arrel de la crisis del 98, com a resposta del sistema polític de
la Restauració. Des d‟un punt de vista social, el regeneracionisme representava l‟opinió d‟amplis
sectors de la classe mitjana, xicoteta i mitjana burgesia.
Consisteix en un plantejament ètic davant la societat i la política, amb propostes diferents. Per un
banda un Regeneracionisme crític, dins del sistema, representat per Silvela i Maura (ministres del
partit Conservador) els quals criticaven únicament els aspectes més negatius del sistema.
Per altra banda un regeneracionisme al marge del sistema establert, on destacaven figures com
Joaquin Costa o Basilio Paraíso, els quals criticaven la trama política de la Restauració i el
defenien com un organisme malalt i degenerat.
Encara que va haver una paràlisi a l‟hora d‟afrontar els problemes socials i la modernització del
país, el Regeneracionisme va ser la principal expressió d‟una renovada consciència nacional que
aspirava a la reforma del país ja que el seu pensament es va basar en una crítica radical al
sistema caciquil que havia impedit la implantació d‟una verdadera democràcia basada en les
classes mitjanes i la modernització econòmica i social del país.
Per acabar, descriurem l‟educació com a instrument de millora social, és a dir, parlant a l‟àmbit de
l‟ensenyança, les realitzacions dels diferents Governs o règims liberals que van succeir al llarg del
segle XIX foren molt escassos, a pesar de les retòriques declaracions en eixe sentit dels textos
constitucionals.
Durant la Restauració, la situació no va millorar
de forma substancial: la proporció d‟analfabets
augmentà i fins a 1900 no es va crear el
Ministeri de Instrucció Pública i Belles Arts.
La educació com instrument de millora social.
El règim de la restauració
9
Per a finalitzar amb aquest treball farem una conclusió sobre els períodes que hem tractat, a partir
del sistema liberal es produeix millores legislatives demandades pels treballadors, mitjançant les
organitzacions sindicals i aprovades, a proposta dels governs, pels parlaments, que beneficien a la
majoria de la població.
L‟antic regim tenia un poder absolut, els monarques tenien el poder legislatiu, executiu i judicial.
Estava dividit per estaments, privilegiats i no privilegiats als quals es pertanyerà per naixement.
L‟economia de l‟antic regim estava basada en l‟agricultura de subsistència i l‟artesania controlada
pels gremis , no hi havia llibertat econòmica.
Les idees liberals varen donar pas a revolucions obreres que van donar lloc al liberalisme, nou
corrent polític.
Per una part en la política es va produir la divisió de poders, legislatiu, presidia sobre el parlament,
executiu, al govern i judicial als tribunals de justícia. Es van eliminar els estaments, substituint-los
per classes: la burgesia, classes mitjanes i la classe obrera.
L‟economia estava basada en el capitalisme, basat en la industria, l‟estat no podria controlar
l‟activitat economia. Aquests canvis van suposar un període de major llibertat i per tant millor
benestar, encara que no hi ha que confondre-ho amb la democràcia
Durant la Restauració es va desenvolupar un protagonisme civil, que contrasta amb el gran
protagonisme militar característic del període de la instauració del Sistema Liberal, on era l'exèrcit
el que canviava als que ostentaven el poder per mitjà de pronunciaments militars.
Així, en la Restauració s'intentarà establir un sistema més participatiu, el caciquisme i la pràctica
de torn de partits impedirien la participació real, com ja havia ocorregut anys arrere durant el
Sexenni Democràtic. No serà fins a 1931 amb la proclamació de la Segona República quan
podrem parlar de la primera experiència democràtica a Espanya.
Participació que contrasta amb l'Antic Règim, on el monarca concentrava tots els poders de l'Estat,
legislatiu, executiu i judicial, comptant únicament amb institucions consultives per a desenvolupar
la seua labor.
A causa de la crisi de la Restauració degut al conflicte entre el partit liberal i conservador, a la seua
incapacitat de renovar-se i al descontent social, tindrà lloc un colp d'Estat dut a terme pel General
Primo de Rivera, que va establir la seua pròpia dictadura amb característiques semblants al règim
franquista. Aquest es proclamarà Dictador Militar, encarregat de prendre totes les decisions de
l'Estat aconsellat per un Directori Militar, recordant així al sistema de l'Antic Règim, regit per un
monarca absolut i Corts consultives.
Per tant, la gran importància del sistema de la Restauració residirà en el major protagonisme civil,
per a aconseguir major estabilitat, que contrasta amb el militar característic del període
d‟implantació del Sistema Liberal a Espanya. No obstant això, la farsa d'aquest sistema
El règim de la restauració
10
aparentment participatiu generaria un gran descontent entre la societat i comportaria l'eixida
autoritària de la crisi per mitjà del colp d'Estat de Primo de Rivera.
Per altra banda, en el Sistema Liberal va garantir una major objectivitat, justícia i imparcialitat per
mitjà de la divisió de poders reflectida en la Constitució.
En aquest Sistema es donaren millores en les condicions de vida dels treballadors, però un dels
trets més importants d‟aquest període és l'establiment del sufragi universal masculí i femení.
Podem observar que l'etapa que representa els valors del sistema democràtic és la Segona
República. Les característiques d'aquest període són equivalents a les del Sistema Liberal.
Durant la República la sobirania és popular i els electors estan integrats per tota la ciutadania, el
sufragi universal masculí i femení, va permetre que la presa de decisions responguera a la voluntat
de la ciutadania i no a la política d'èpoques anteriors com La Restauració.
El Sistema Liberal estava emparat per una Constitució, en la qual l'Estat s‟organitzava en dos tipus
de govern, monarquia parlamentària o república. En la Constitució també s'indica la divisió de
poders: el poder legislatiu en mans del Parlament, el poder executiu concentrat en El Govern i el
poder judicial als Tribunals de Justícia.
En aquest nou sistema la sobirania, nacional o popular, és compartida entre el monarca o Cap de
l'Estat i les Corts, recau el poder sobre la nació, s‟afixen els drets individuals i col·lectius dels
ciutadans i la igualtat davant de la llei.
Durant l'Antic Règim la societat era teocèntrica, per la qual el rei només havia de respondre dels
seus actes davant de Déu i no davant dels seus súbdits. Aquesta situació política comportava una
nul·la participació dels súbdits.
Totes les reformes polítiques instaurades durant la Segona República van ser abolides.
A pesar que el protagonisme torna a recaure en el sector militar, com en el període d'instauració
del Sistema Liberal, la situació de penúria general reflecteix l'ambient viscut en anteriors règims
autoritaris i absolutistes, també propi de l'Antic Règim.
Amb la fi de la dictadura i l'aprovació de la Constitució de 1978 es torna a instaurar a Espanya un
Sistema Democràtic.
Però cal encara molt de camí per a arribar al nostre model actual, es a dir, on s‟implanta l‟Estat de
Benestar amb els drets socials de protecció del quals podem gaudir a l‟actualitat.
