1
L’excepcional Espert. FOTO: ROS RIBAS Ho diu Lluís Pasqual en el pro- grama de mà d’aquest espec- tacle memorable que cal in- cloure ja en la llista dels seus millors: és ben cert que l’amor és un motor. Però amb l’amor no n’hi ha prou. L’amor no fa pas desaparèixer ni la crueltat ni la vilesa, del tot consubs- tancials a la nostra natura, per molt que de vegades els vul- guem negar el pa i la sal, com si així deixessin d’existir. Això ens ho recorda constantment Shakespeare fins i tot quan més romàntic es posa: només cal pensar en aquest sentit en la immensa crueltat contingu- da dins la història de ‘Romeu i Julieta’. I tal com remarca el muntatge de Pasqual, aques- ta dualitat assoleix dimensi- ons extremes a ‘El rei Lear’, una obra tan abismal que l’es- pectador hi té ocasió de pas- sar constantment i de manera vertiginosa des de les mostres d’amor més extraordinàries (la que ofereix un fill al mateix pare que el va condemnar, o la que atorga un fidel servidor al mateix rei que el va exiliar i al qual continua protegint des de les ombres) fins a les enca- ra més constants mostres de vilesa extrema que assolen un cop i un altre l’escena. Lluís Pasqual, corregint i mi- llorant notablement una idea que ja era present a ‘El caba- llero de Olmedo’, ha creat un espectacle amb un fort com- ponent coral que no fa altra cosa que remarcar en aquest sentit les conseqüències uni- versals que poden arribar a adquirir tant els actes d’amor com els actes de vilesa. Tot plegat, sense oblidar que la presència gairebé constant dels intèrprets, sovint asse- guts a les seves butaques quan no surten a l’escena que s’està representant, té també algu- na cosa de suggestiu element distanciador; al bell mig de tanta tragèdia, els mateixos actors esdevenen espectadors del drama que estan represen- tant. D’altra banda, i tot recu- perant aquella idea original segons la qual l’arquitectura del Teatre Lliure és en si ma- teixa un gran artefacte esce- nogràfic a disposició de qui en vulgui treure profit, Pasqual ha atorgat als mòduls mòbils sobre els quals es sustenta to- ta la sala un aclaparador pro- tagonisme dramàtic: aquest espai tan aparentment nu pot resultar alhora intensament espectacular. Com espectacu- lars i magistrals resulten tam- bé les rotundes il·lustracions musicals o les subtils interpre- tacions corals a cappella (fan- tàstica, la direcció musical de Dani Espasa) que puntuen el muntatge, i que contribueixen encara més a submergir-nos en l’abisme de destrucció pel qual es mouen els extraordi- naris actors i actrius en estat de gràcia (Madaula, Conejero, Iscla, Manrique, Selvas, Bosch i una immensa Teresa Lozano convertida en bufó ‘raper’, ens ofereixen interpretacions ab- solutament sensacionals) re- units pel muntatge. I arribats a aquest punt, no queda altre remei que retre homenatge a la reina Espert, convertida en un Lear d’antologia, que recor- rent pas a pas totes les misèri- es del seu personatge. Envolta- da de torxes quan irromp per primera vegada a l’escenari, es pot encara endevinar en la mi- rada i la veu del rei la ferocitat capritxosa i el desig de rebre vassallatge incondicional d’al- tres temps. Després, vindran el Lear enfurismat, i el desval- gut, i l’embogit, i el que s’ha convertit en un invàlid digne de compassió… Però la gran Espert no ens permet mai obli- dar que cadascuna d’aquestes imatges de Lear conté alhora totes les altres. Teatre Lliure EL REI LEAR wwwww LA CRÍTICA PER RAMON OLIVER

El rei Lear

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Què fem?, 2015-01-23

Citation preview

Page 1: El rei Lear

QUÈFEM

23/01/2015

13

L’excepcional Espert. FOTO: ROS RIBAS

Ho diu Lluís Pasqual en el pro-grama de mà d’aquest espec-tacle memorable que cal in-cloure ja en la llista dels seusmillors: és ben cert que l’amorés un motor. Però amb l’amorno n’hi ha prou. L’amor no fapas desaparèixer ni la crueltatni la vilesa, del tot consubs-tancials a la nostra natura, permolt que de vegades els vul-guem negar el pa i la sal, comsi així deixessin d’existir. Aixòens ho recorda constantmentShakespeare fins i tot quanmés romàntic es posa: noméscal pensar en aquest sentit enla immensa crueltat contingu-da dins la història de ‘Romeui Julieta’. I tal com remarca elmuntatge de Pasqual, aques-ta dualitat assoleix dimensi-ons extremes a ‘El rei Lear’,una obra tan abismal que l’es-

pectador hi té ocasió de pas-sar constantment i de maneravertiginosa des de les mostresd’amor més extraordinàries(la que ofereix un fill al mateixpare que el va condemnar, ola que atorga un fidel servidoral mateix rei que el va exiliar ial qual continua protegint desde les ombres) fins a les enca-ra més constants mostres devilesa extrema que assolen uncop i un altre l’escena.Lluís Pasqual, corregint i mi-

llorant notablement una ideaque ja era present a ‘El caba-llero de Olmedo’, ha creat unespectacle amb un fort com-ponent coral que no fa altracosa que remarcar en aquestsentit les conseqüències uni-versals que poden arribar aadquirir tant els actes d’amorcom els actes de vilesa. Totplegat, sense oblidar que lapresència gairebé constantdels intèrprets, sovint asse-

guts a les seves butaques quanno surten a l’escena que s’estàrepresentant, té també algu-na cosa de suggestiu elementdistanciador; al bell mig detanta tragèdia, els mateixosactors esdevenen espectadors

del drama que estan represen-tant. D’altra banda, i tot recu-perant aquella idea originalsegons la qual l’arquitecturadel Teatre Lliure és en si ma-teixa un gran artefacte esce-nogràfic a disposició de qui envulgui treure profit, Pasqualha atorgat als mòduls mòbilssobre els quals es sustenta to-ta la sala un aclaparador pro-tagonisme dramàtic: aquestespai tan aparentment nu potresultar alhora intensamentespectacular. Com espectacu-lars i magistrals resulten tam-bé les rotundes il·lustracionsmusicals o les subtils interpre-tacions corals a cappella (fan-tàstica, la direcció musical deDani Espasa) que puntuen elmuntatge, i que contribueixenencara més a submergir-nosen l’abisme de destrucció pelqual es mouen els extraordi-naris actors i actrius en estatde gràcia (Madaula, Conejero,

Iscla, Manrique, Selvas, Boschi una immensa Teresa Lozanoconvertida en bufó ‘raper’, ensofereixen interpretacions ab-solutament sensacionals) re-units pel muntatge. I arribatsa aquest punt, no queda altreremei que retre homenatge ala reina Espert, convertida enun Lear d’antologia, que recor-rent pas a pas totes les misèri-es del seu personatge. Envolta-da de torxes quan irromp perprimera vegada a l’escenari, espot encara endevinar en la mi-rada i la veu del rei la ferocitatcapritxosa i el desig de rebrevassallatge incondicional d’al-tres temps. Després, vindranel Lear enfurismat, i el desval-gut, i l’embogit, i el que s’haconvertit en un invàlid dignede compassió… Però la granEspert no ens permet mai obli-dar que cadascuna d’aquestesimatges de Lear conté alhoratotes les altres. Teatre Lliure

EL REI LEAR

w w w w w

LA CRÍTICA PER RAMON OLIVER

Emma Vilarasau Mercè Sampietro Lluís Soler Jordi BanacolochaXavier Ripoll Queralt Casasayas Gemma Martínez

entrades !!!"%$(%#$#')$("&(%EMPRESA PATROCINADORA

AMB EL SUPORT DEPATRONS INSTITUCIONS MITJANS DE COMUNICACIÓ

teatreromeadirecció: borja sitjà

de Jean Racineversió i direcció Sergi Belbel