QUÈFEM

23/01/2015

13

L’excepcional Espert. FOTO: ROS RIBAS

Ho diu Lluís Pasqual en el pro-grama de mà d’aquest espec-tacle memorable que cal in-cloure ja en la llista dels seusmillors: és ben cert que l’amorés un motor. Però amb l’amorno n’hi ha prou. L’amor no fapas desaparèixer ni la crueltatni la vilesa, del tot consubs-tancials a la nostra natura, permolt que de vegades els vul-guem negar el pa i la sal, comsi així deixessin d’existir. Aixòens ho recorda constantmentShakespeare fins i tot quanmés romàntic es posa: noméscal pensar en aquest sentit enla immensa crueltat contingu-da dins la història de ‘Romeui Julieta’. I tal com remarca elmuntatge de Pasqual, aques-ta dualitat assoleix dimensi-ons extremes a ‘El rei Lear’,una obra tan abismal que l’es-

pectador hi té ocasió de pas-sar constantment i de maneravertiginosa des de les mostresd’amor més extraordinàries(la que ofereix un fill al mateixpare que el va condemnar, ola que atorga un fidel servidoral mateix rei que el va exiliar ial qual continua protegint desde les ombres) fins a les enca-ra més constants mostres devilesa extrema que assolen uncop i un altre l’escena.Lluís Pasqual, corregint i mi-

llorant notablement una ideaque ja era present a ‘El caba-llero de Olmedo’, ha creat unespectacle amb un fort com-ponent coral que no fa altracosa que remarcar en aquestsentit les conseqüències uni-versals que poden arribar aadquirir tant els actes d’amorcom els actes de vilesa. Totplegat, sense oblidar que lapresència gairebé constantdels intèrprets, sovint asse-

guts a les seves butaques quanno surten a l’escena que s’estàrepresentant, té també algu-na cosa de suggestiu elementdistanciador; al bell mig detanta tragèdia, els mateixosactors esdevenen espectadors

del drama que estan represen-tant. D’altra banda, i tot recu-perant aquella idea originalsegons la qual l’arquitecturadel Teatre Lliure és en si ma-teixa un gran artefacte esce-nogràfic a disposició de qui envulgui treure profit, Pasqualha atorgat als mòduls mòbilssobre els quals es sustenta to-ta la sala un aclaparador pro-tagonisme dramàtic: aquestespai tan aparentment nu potresultar alhora intensamentespectacular. Com espectacu-lars i magistrals resulten tam-bé les rotundes il·lustracionsmusicals o les subtils interpre-tacions corals a cappella (fan-tàstica, la direcció musical deDani Espasa) que puntuen elmuntatge, i que contribueixenencara més a submergir-nosen l’abisme de destrucció pelqual es mouen els extraordi-naris actors i actrius en estatde gràcia (Madaula, Conejero,

Iscla, Manrique, Selvas, Boschi una immensa Teresa Lozanoconvertida en bufó ‘raper’, ensofereixen interpretacions ab-solutament sensacionals) re-units pel muntatge. I arribatsa aquest punt, no queda altreremei que retre homenatge ala reina Espert, convertida enun Lear d’antologia, que recor-rent pas a pas totes les misèri-es del seu personatge. Envolta-da de torxes quan irromp perprimera vegada a l’escenari, espot encara endevinar en la mi-rada i la veu del rei la ferocitatcapritxosa i el desig de rebrevassallatge incondicional d’al-tres temps. Després, vindranel Lear enfurismat, i el desval-gut, i l’embogit, i el que s’haconvertit en un invàlid dignede compassió… Però la granEspert no ens permet mai obli-dar que cadascuna d’aquestesimatges de Lear conté alhoratotes les altres. Teatre Lliure

EL REI LEAR

w w w w w

LA CRÍTICA PER RAMON OLIVER

Emma Vilarasau Mercè Sampietro Lluís Soler Jordi BanacolochaXavier Ripoll Queralt Casasayas Gemma Martínez

entrades !!!"%$(%#$#')$("&(%EMPRESA PATROCINADORA

AMB EL SUPORT DEPATRONS INSTITUCIONS MITJANS DE COMUNICACIÓ

teatreromeadirecció: borja sitjà

de Jean Racineversió i direcció Sergi Belbel