ELECTRIFICACIÓ I AUTOMATITZACIÓ D’UNA GRANJAdeeea.urv.cat/DEEEA/lguasch/JosepNolla PFC.pdf · ELECTRIFICACIÓ I AUTOMATITZACIÓ D’UNA GRANJA 2. MEMÒRIA DESCRIPTIVA Autor: Josep

ELECTRIFICACIÓ I AUTOMATITZACIÓ D’UNA GRANJA

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial en Electricitat.

Autor: Josep Nolla Plana

Director: Lluís Guasch Pesquer

Juny del 2007


2. MEMÒRIA DESCRIPTIVA



Juny del 2007

Electrificació i Automatització d’una granja 2. Memòria Descriptiva

12

2.0. FULLA D’IDENTIFICACIÓ

TÍTOL DEL PROJECTE Títol del projecte: Electrificació i automatització d’una explotació avícola. Codi d’identificació: ID-2367 Emplaçament: Les instal·lacions es troben a la Partida Cau del Toixó. Polígon 2 parcel·les 20 i 21. Al terme municipal de Cambrils (43850).

RAÓ SOCIAL DE LA PERSONA QUE HA ENCARREGAT EL PROJECTE Sol·licitant: Tècnics Reus CIF: 39.786.934-J Representant legal: Joan Carles Martí Noguera DNI: 39.745.865-P Direcció: C/ del Carme nº 1 (Vinyols) Telèfon: 977 890 800

RAÓ SOCIAL DE L’AUTOR DEL PROJECTE Josep Nolla Plana (Enginyer Tècnic esp. Electricitat) DNI: 39.911.954 – P Nº Col·legiat: 35791 Direcció: C/ centre nº 31 (Vinyols i els Arcs)

RAÓ SOCIAL DE LA PERSONA QUE HA REBUT L’ENCÀRREC Empresa: Engicamp CIF: 40.854.586 - T Direcció: C/ major nº 1 (Vinyols i els Arcs) Telèfon: 977 989 898 Correu electrònic: [email protected] Data: Firma del client: Firma de l’autor: Firma de l’entitat:


13

Índex – Memòria Descriptiva

2.0. FULLA D’IDENTIFICACIÓ.......................................................................... 12 2.1. OBJECTIU DEL PROJECTE ......................................................................... 17 2.2. ABAST DEL PROJECTE............................................................................... 17 2.3. ANTECEDENTS ............................................................................................ 18 2.4. NORMES I REFERÈNCIES........................................................................... 25

2.4.1. DISPOSICIONS LEGALS I NORMES APLICADES.......................... 25 2.4.2. BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ ................................................ 26 2.4.3. PROGRAMES DE CÀLCUL ................................................................ 27 2.4.4. PLA DE GESTIÓ DE LA QUALITAT APLICAT DURANT LA REDACCIÓ DEL PROJECTE............................................................................... 27 2.4.5. ALTRES REFERÈNCIES...................................................................... 27

2.5. DEFINICIONS I ABREVIATURES .............................................................. 28 2.6. REQUISITS DE DISSENY ............................................................................ 29

2.6.1. IL·LUMINACIÓ .................................................................................... 29 2.6.1.1. IL·LUMINACIÓ DE POLLETS EN CREIXEMENT................... 29 2.6.1.2. IL·LUMINACIÓ EN PONEDORES.............................................. 32

2.6.2. CONDICIONS AMBIENTALS............................................................. 33 2.6.2.1. TEMPERATURA........................................................................... 33 2.6.2.2. SISTEMA DE HUMIDIFICACIÓ................................................. 36 2.6.2.3. SISTEMA DE VENTILACIÓ ....................................................... 36 2.6.2.4. SISTEMA DE CALEFACCIÓ....................................................... 37

2.6.3. PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS..................................................... 37 2.6.3.1. CARACTERITZACIÓ DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS EN RELACIÓ A LA SEGURETAT CONTRA INCENDIS............................. 37 2.6.3.2. REQUISITS DE PCI DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS. 38

2.6.3.2.1. Càlcul de la càrrega de foc .......................................................... 38 2.6.3.2.2. Coeficients de perillositat pel seu combustible ........................... 38 2.6.3.2.3. Densitat de càrrega de foc (qs) i coeficient corrector del grau de perillositat (Ra) ............................................................................................... 39 2.6.3.2.4. Càlcul de la càrrega de foc per zones i total ................................ 39

2.6.4. AUTOMATITZACIÓ ............................................................................ 40 2.6.4.1. AUTOMATITZACIÓ DE L’ENLLUMENAT.............................. 40 2.6.4.2. AUTOMATITZACIÓ DE LA INGESTA ..................................... 41 2.6.4.3. CIRCUIT DE VENTILACIÓ......................................................... 42 2.6.4.4. SISTEMA DE CALEFACCIÓ....................................................... 42

2.7. ANÀLISIS DE SOLUCIONS ......................................................................... 43

2.7.1. SISTEMES D’ENLLUMENAT............................................................. 43 2.7.1.1. RECEPTORS D’ENLLUMENAT................................................. 43 2.7.1.2. SISTEMES D’IL·LUMINACIÓ .................................................... 44


14

2.7.1.3. MÈTODE D’ENLLUMENAT....................................................... 45 2.7.1.4. TIPUS DE LLUMINÀRIA ............................................................ 46

2.7.1.4.1. Lluminària d’incandescència....................................................... 46 2.7.1.4.2. Llums de descarrega .................................................................... 47

2.7.1.5. APARELLS D’ENLLUMENAT ................................................... 48 2.7.1.5.1. Classificació de les lluminàries segons distribució ..................... 48

2.7.1.6. CONDICIONS MÍNIMES DELS ESPAIS INTERIORS.............. 49 2.7.2. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA.............................................................. 50

2.7.2.1. RÈGIM DE NEUTRE .................................................................... 50 2.7.2.1.1. RÈGIM TT .................................................................................. 50 2.7.2.1.2. RÈGIM IT ................................................................................... 50

2.7.2.2. COMPENSACIÓ DE L’ENERGIA REACTIVA.......................... 52 2.7.2.2.1. INTRODUCCIÓ.......................................................................... 52 2.7.2.2.2. FORMES DE COMPENSACIÓ D’ENERGIA REACTIVA ..... 53

2.7.2.2.3.1. Compensació global: ............................................................ 53 2.7.2.2.3.2. Compensació parcial: ........................................................... 53 2.7.2.2.3.3. Compensació individual: ...................................................... 54

2.7.2.2.3. TIPUS DE COMPENSACIÓ ...................................................... 54 2.7.2.2.3.1. Introducció............................................................................ 54 2.7.2.2.3.2. Compensació fixa ................................................................. 55 2.7.2.2.3.3. Compensació automàtica...................................................... 55

2.7.3. REALITZACIÓ DE L’ELECTRIFICACIÓ .......................................... 55 2.7.3.1. PRESCRIPCIONS GENERALS.................................................... 55 2.7.3.2. CONDUCTORS AÏLLATS SOTA TUBS PROTECCTORS ....... 56 2.7.3.3. CONDUCTORS AÏLLATS FIXATS DIRECT. A LA PARET .... 58 2.7.3.4. CONDUCTORS AÏLLATS EN EL INTERIOR DE LA CONS.. . 59 2.7.3.5. CONDUCTORS AÏLLATS AMB COBERTURA SOTA CANALS PROTECTORES AÏLLANTS............................................................................ 59 2.7.3.6. CONDUCTORS AÏLLATS EN SAFATA .................................... 60

2.7.4. PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS..................................................... 61 2.7.4.1. SISTEMES AUTOMÀTICS DE DETECCIÓ D’INCENDIS ....... 61

2.7.4.1.1. DETECTORS DE FUM .............................................................. 61 2.7.4.1.2. CENTRALETA........................................................................... 62

2.7.4.2. EXTINTORS D’INCENDI ............................................................ 62 2.7.5. VENTILACIÓ DE LA NAU.................................................................. 63

2.7.5.1. PRINCIPIS GENERALS DE VENTILACIÓ................................ 63 2.7.5.2. ELECCIÓ DEL TIPUS DE SISTEMA DE VENTILACIÓ .......... 64

2.8. RESULTATS FINALS ................................................................................... 65

2.8.1. INSTAL·LACIÓ DE L’ENLLUMENAT .............................................. 65 2.8.1.1. ENLLUMENAT DE LES NAUS .................................................. 65

2.8.1.1.1. Sistema d’il·luminació ................................................................. 65 2.8.1.1.2. Tipus de llums ............................................................................. 65 2.8.1.1.3. Lluminàries.................................................................................. 66

2.8.1.2. IL·LUMINACIÓ DEL MAGATZEM............................................ 66 2.8.1.2.1. Sistema d’il·luminació ................................................................. 66 2.8.1.2.2. Tipus de llums ............................................................................. 66 2.8.1.2.3. Lluminària ................................................................................... 67

2.8.1.3. IL·LUMINACIÓ D’EMERGÈNCIA ............................................. 67 2.8.2. ASPECTES GENERALS....................................................................... 69


15

2.8.2.1. CLASSIFICACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ ................................. 69 2.8.2.2. RÈGIM DE NEUTRE .................................................................... 70 2.8.2.3. PREVISIÓ DE POTÈNCIA ........................................................... 70

2.8.2.3.1. Consideracions de càlcul ............................................................. 76 2.8.2.4. SUBMINISTRAMENT D’ENERGIA........................................... 79 2.8.2.5. ESCOMESA................................................................................... 79 2.8.2.6. INSTAL·LACIÓ D’ENLLAÇ........................................................ 80 2.8.2.7. CIAXA GENERAL DE PROTECCIÓ I MESURA ...................... 80 2.8.2.8. DERIVACIÓ INDIVIDUAL ......................................................... 82 2.8.2.9. QUADRE GENERAL DE COMANDAMENT I PROTECCIÓ... 83 2.8.2.10. SUBQUADRES DE PROTECCIÓ................................................ 84

2.8.2.10.1. Descripció dels subquadres ....................................................... 84 2.8.2.10.2. Descripció del subquadre 1........................................................ 84 2.8.2.10.3. Descripció del subquadre 2........................................................ 84 2.8.2.10.4. Descripció del subquadre 3........................................................ 84 2.8.2.10.5. Descripció del subquadre 4........................................................ 85 2.8.2.10.6. Descripció del subquadre 5........................................................ 85 2.8.2.10.7. Descripció del subquadre 6........................................................ 85 2.8.2.10.8. Descripció del subquadre 7........................................................ 85 2.8.2.10.9. Descripció del subquadre 8........................................................ 85 2.8.2.10.10. Descripció del subquadre 9...................................................... 86 2.8.2.10.11. Descripció del subquadre 10.................................................... 86 2.8.2.10.12. Descripció del subquadre 11.................................................... 86 2.8.2.10.13. Descripció del subquadre 12.................................................... 86 2.8.2.10.14. Descripció del subquadre 13.................................................... 86 2.8.2.10.15. Descripció del subquadre 14.................................................... 86 2.8.2.10.16. Descripció del subquadre 15.................................................... 87 2.8.2.10.17. Descripció del subquadre 16.................................................... 87

2.8.3. INSTAL·LACIÓ INTERIOR ................................................................. 87 2.8.3.1. CANALITZACIONS ..................................................................... 87 2.8.3.2. CONDUCTORS ............................................................................. 89 2.8.3.3. IDENTIFICACIÓ DELS CONDUCTORS.................................... 95 2.8.3.4. CONDUCTORS ACTIUS.............................................................. 95 2.8.3.5. CONDUCTORS DE PROTECCIÓ ............................................... 96 2.8.3.6. SUBDIVISIÓ DE LES INSTAL·LACIONS ................................. 96 2.8.3.7. EQUILIBRAT DE CÀRREGUES ................................................. 97 2.8.3.8. RESISTÈNCIA D’AÏLLAMENT I RIGIDESA DIELÈCTRICA. 97 2.8.3.9. CONNEXIONS .............................................................................. 97

2.8.4. PROTECCIÓ CONTRA SOBREINTENSITATS ................................. 98 2.8.5. PROTECCIÓ CONTRA SOBRETENSIONS ....................................... 98

2.8.5.1. CATEGORIES DE SOBRETENSIONS........................................ 98 2.8.5.2. MESURES DE CONTROL DE LES SOBRETENSIONS............ 99 2.8.5.3. SELECCIÓ DELS MATERIALS EN LA INSTAL·LACIÓ ....... 100

2.8.6. PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES.............................................. 100 2.8.6.1. PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES DIRECTES.................. 100 2.8.6.2. PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES INDIRECTES.............. 101

2.8.7. POSADA A TERRA ............................................................................ 102 2.8.7.1. GENERALITATS ........................................................................ 102 2.8.7.2. REPRESENTACIÓ D’UN CIRCUIT DE POSADA A TERRA. 103 2.8.7.3. UNIONS A TERRA ..................................................................... 103


16

2.8.7.4. CONDUCTORS D’EQUIPOTENCIALITAT............................. 105 2.8.7.5. RESISTÈNCIA DE LES TOMES DE TERRA ........................... 105 2.8.7.6. TOMES DE TERRA INDEPENDENTS ..................................... 107 2.8.7.7. SEPARACIÓ ENTRE LES TOMES DE TERRA DE LES MASSES DE LES INSTAL·LACIONS I LES D’UN CT ............................... 107 2.8.7.8. REVISIÓ DE TOMES DE TERRA ............................................. 107

2.8.8. COMPENSACIÓ D’ENERGIA REACTIVA ..................................... 108 2.8.8.1. GENERALITATS ........................................................................ 108 2.8.8.2. EQUIP DE COMPENSACIÓ ...................................................... 109

2.8.9. PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS................................................... 110 2.8.9.1. CARACTERITZACIÓ DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS EN RELACIÓ A LA SEGURETAT CONTRA INCENDIS........................... 110 2.8.9.2. NIVELL DE RISC INTRÍNSEC DE CADA SECTOR O ÀREA D’INCENDI ..................................................................................................... 111 2.8.9.3. REQUISITS DE PCI DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS113 2.8.9.4. DETECTORS DE FUM ............................................................... 113 2.8.9.5. CENTRALETA DE DETECCIÓ................................................. 113 2.8.9.6. COMPONENTS PER A L’EXTINCIÓ ....................................... 114

2.8.10. AUTOMATITZACIÓ .......................................................................... 116 2.9. PLANIFICACIÓ ........................................................................................... 117 2.10. ORDRE DE PRIORITAT ENTRE ELS DOCUMENTS ............................. 119


17

2.1. OBJECTIU DEL PROJECTE L’objecte del projecte és redissenyar i calcular l’electrificació i automatització d’una granja avícola ja existent, per tal de ajustar-les a les condicions de treball actuals i augmentar la seguretat i l’automatització del procés productiu. Així mateix també es realitza l’estudi de la protecció d’incendis degut a que l’empresa no en disposava.

2.2. ABAST DEL PROJECTE L’abast del projecte és el que s’especifica a continuació en els següents apartats: L’electrificació de la granja consisteix en:

− Disseny i càlcul de l’enllumenat interior, exterior i d’emergència. − Relacionar les càrregues elèctriques.

• Enllumenat • Endolls • Motors • Altres (elements de protecció contra incendis, autòmat,...)

− Càlcul i selecció de conductors. − Determinació dels elements de protecció. − Càlcul de la posada a terra. − Agrupació de càrregues en quadres. − Compensació de l’energia reactiva.

L’automatització de la granja consisteix en:

− Disseny de la instal·lació automatitzada. − Elecció de sensors i actuadors. − Determinació del hardware a instal·lar. − Determinar quines són les possibles solucions.

Estudi contra incendis:

− Determinació del tipus de local. − Càlcul de la càrrega de foc, de cada zona. − Determinació dels elements de protecció i intervenció.


18

2.3. ANTECEDENTS Les instal·lacions descrites en el projecte es troben ubicades a la finca pròpia, aquesta es troba situada al terme municipal de Cambrils, a la comarca del Baix Camp, amb referència cadastral: polígon 2 parcel·les 20 i 21, situant-se la granja a la parcel·la 21. La finca té una extensió total de 10,9 hectàrees, situades entre el camí de Vinyols a Cambrils i la riera d’Alforja. La direcció de l’explotació és la següent: Partida: Cau del Toixó. Polígon 2 parcel·les 20 i 21. Municipi: Cambrils. Codi postal: 43850 La distància de la granja a la població més pròxima, que és la de Vinyols, és de 2.2 km. Aquesta també es troba a una distància de 253 m de la riera d’Alforja.

Fig. 1 Situació de la granja


19

Fig. 2 Emplaçament de la granja

La granja està dividida en tres espais, formant una única activitat heterogènia, on es mesclen les àrees de treball i àrees destinades als animals. Aquestes zones són:

− Nau 1: destinada a gallines per a la producció d’ous pel consum. − Nau 2: destinada a la recria d’aus. − Magatzem: principal àrea de treball.

Explicació de l’activitat: L’activitat a desenvolupar en les diferents naus de l’explotació es centrarà bàsicament d’una explotació avícola típica. En la granja trobem dos activitats molt diferenciades. D’una banda trobem la principal activitat a la que es dedica l’explotació, aquesta és la de producció d’ous per al consum. I d’altra banda trobem que en l’explotació també es fa recria d’animals. Estat de les instal·lacions: Nau 1: La nau 1 té unes dimensions de 72 m de llargada i 12 m d’amplada, amb una superfície útil de 828,24 m2.


20

Com s’ha comentat a la Nau 1 es troben ubicades les gallines ponedores. Aquesta nau té unes gàbies superposades en tres nivells, conformant el que es coneix com a bateries, on s’ubiquen els animals a diferent altura. En total a la nau i trobem quatre línies de bateries.

Fig. 3 Bateries pels animals

Aquestes bateries tenen cada una el seu carro que s’encarrega de proporcionar el pinso als animals. Aquests carros estan propulsats per un motor elèctric, i van sobre unes guies que disposen les pròpies estructures de les bateries. Aquests carros com es pot veure en la següent imatge disposen d’una tolva en la que es poden dipositar entre 100 i 120 kg de pinso, que per mitjà d’uns cargols sens fi es fa passar per uns tubs, i pel propi pes es reparteixen per les canals destinades a aquesta funció.

Fig. 4 Tolva mecanitzada

Aquestes bateries tenen unes canalitzacions internes per les quals circula l’aigua provinent d’un dipòsit que hi ha al sostre de la nau, i la seva distribució és per gravetat. Per tal de que es perdi la menor aigua possible, els animals per veure tenen uns abeuradors, els qual no disposen d’una basseta d’aigua, sinó que han de ser els animals que tenen d’activar el sistema per tal de que surti aigua.


21

Fig. 5 Abeuradors de les gàbies

Aquestes bateries, a més disposen d’uns canals, en la que hi ha una cinta transportadora, en la qual es dipositen els ous postos per les gallines. Cal dir que perquè els ous arribin a aquesta cal que les gàbies disposin d’un petit pendent. Aquests ous són recollits en una cinta més gran que els porta fins al magatzem, on es troba la màquina classificadora. Degut a l’alta concentració d’animals es fa necessari la instal·lació d’uns ventiladors per tal de poder renovar l’aire del interior. A la nau trobem un total de 6 ventiladors, del tipus helicoïdal. Aquests ventiladors, com es pot veure en el planell núm. 5, tenen al cantó oposat unes finestres que permeten l’entrada de l’aire. Aquestes són del tipus guillotina, amb unes dimensions de 2,2 m d’amplada per 1 m d’alçada.

Fig. 6 Ventilador

La il·luminació de la nau es realitza per mitja de lluminàries distribuïdes ens els passadissos que separen a les files de bateries. En aquets moments la il·luminació es realitza amb llums del tipus incandescent. L’automatització de la nau es troba realitzat a través de comandaments elèctrics i temporitzadors, només actuant sobre l’encesa de la il·luminació i el repartiment del menjar. Havent-se de variar la programació de forma manual cada cop que es canvia una fase diferent de la vida dels animals.


22

Nau 2: L’altre activitat, que podríem anomenar com a complementaria de l’explotació, és la recria de pollets. Aquesta activitat requereix una atenció permanent, ja que els animals entren a les granges quan aquest només tenen un sol dia de vida, i en aquesta etapa els animals són molt sensibles als canvis sobtats del seu medi. La nau 2 té unes dimensions de 72 metres de llargada i de 13,7 m d’amplada, amb una superfície útil de 906,78 m2. Però aquesta està dividida en dos seccions. A la part Nord de la nau hi ha destinada una zona per a la classificació i emmagatzemen d’ous, aquesta ocupa 12 m de llargada per els 13,7 m d’amplada que té la nau. La resta és la zona que es destinarà a la nova activitat de recria de pollets. La distribució es realitzarà de la següent manera:

Fig. 1 Esquema de la nau 2 Aquesta nau s’ha decidit de refer de forma completa, degut al seu estat actual. Les instal·lacions actuals estan formades per unes bateries d’un sol nivell, la nau en total compte amb quatre línies diferents, les gàbies en aquesta nau són molt més grans, tenen una capacitat per a 20 pollets ja adults. El sistema d’alimentació és molt més rudimentari, compte amb unes tolves al principi de cada línia, les quals tenen una capacitat per 300 o 350 kg de pinso, el qual es distribueix per les bateries a través d’unes cadenes accionades per un motor acoblat a un grup reductor. Dins les gàbies hi ha uns abeuradors que disposen d’unes cassoletes que al posar el bec l’animal, activen un mecanisme que permet que s’omplin d’aigua. Aquest és un sistema força problemàtic, degut a que el sistema és força sensible i degut als cops dels animals es trenquen fàcilment. Degut a que la concentració d’animals és molt més petita no es fa necessària la col·locació de sistemes d’extracció d’aire, i els finestrals als dos cantons de la nau són suficients perquè hi hagi prou circulació d’aire. En aquest cas el sistema d’il·luminació és senzillament un seguit de lluminàries fluorescents col·locades al sostre de la nau.


23

Aquesta nau no compte amb cap tipus d’element automatitzat, el sistema d’ingesta s’activa de forma manual, al igual que la il·luminació. L’aigua es reparteix, com en el cas anterior, per gravetat, a partir del dipòsit que es troba situat al sostre de la nau. Magatzem: El magatzem, com es pot veure en els planells és una part de la Nau 2 que s’ha canviat de funció, es va decidir d’adoptar aquesta solució per ser una solució econòmica i senzilla. L’electrificació existent en aquesta àrea és una adaptació a la que ja existia, alimentant motors a través de línies, que en el moment que es van dissenyar, eren destinades a diferents usos. Necessitats del animals: Gallines: Per entendre algunes de les diferències que es veuran al llarg del projecte entre les naus, són degudes a les diferents necessitats de temperatura i d’humitat entre les gallines pollets. La temperatura corporal de les aus es troba regulada per un complex model, en el que participen tant el sistema nerviós, el hormonal, el circulatori, entre d’altres. Les aus mantenen la seva temperatura corporal al voltant dels 41ºC, mantenint-la gràcies a la seva capacitat d’autoregulació. Cal explicar que les gallines a diferència de les persones no suen, i per tant la seva regulació de la temperatura, tot i que també es realitza alliberant aigua, aquesta ho fa a través de la respiració. Per tant quan fa més calor, les gallines es veuen obligades a augmentar la freqüència respiratòria, el que comporta un augment de la freqüència cardíaca i un augment en el consum energètic que perjudica a la producció d’ous, per aquest motiu a l’estiu els ous no tenen la mateixa qualitat que en els mesos hivernals. Quan les gallines són ja adultes la zona de temperatura en la que es troben més còmodes és entre els 12 i els 24 ºC. I a partir dels 33 o 35 ºC, les gallines comencen a perdre molta aigua, el que pot comportar un augment de la humitat en el interior de la nau, el que pot tenir conseqüències molt greus. I quan la temperatura ambiental assoleix la franja dels 40’5 a 42 ºC el risc de mort pels animals comença a ser crític. Com es pot comprovar les gallines són animals força sensibles als canvis de temperatura, sobretot als canvis bruscos, i està demostrat que també ho són a la humitat ambiental, i la combinació dels dos s’ha de controlar molt, sobretot en tenir en compte que per les gallines el millor sistema de reducció de la temperatura corporal és la evaporació i la gran concentració d’animals per metre quadrat que podem trobar en les granges fa que en pujar la temperatura pugi molt la humitat ambiental. Alguns estudis demostren que sumes de temperatura i humitat per sobre de 110 (per exemple 35 ºC de temperatura i una humitat del 75%) poden tenir conseqüències molt greus per la vida dels animals. I si els valors superen el 115 (35 ºC i 80%) la possibilitat de mort incrementa moltíssim.


24

Tot i que afortunadament aquestes situacions no són molt freqüents, és d’aquí on sorgeixen les necessitats de ventilació forçada de les naus. La col·locació d’elements que redueixin la humitat ambient no és tant necessària ja que no és molt comú situacions d’humitat ambiental tant elevades. Tot i que és molt aconsellable que es tingui constància de quins són els valors d’humitat al interior de la nau, i procurar que aquests no sobrepassin el 75 o el 80%. Pollets: S’ha observat que hi ha un factor que influeix en la producció d’ous molt influït per la temperatura ambiental, amb conseqüències prolongades al llarg de la vida de l’animal. Aquest és la regulació de la temperatura al llarg de la cria dels pollets. Així s’ha demostrat que un augment continuat de la temperatura al llarg del final del període de recria comporta una reducció del pes corporal de l’animal, que a més es combina amb una reducció del consum de pinso en aquest període. La combinació dels dos factors es produeix de forma habitual a l’estiu, i on els animals, just abans d’assolir el pic de posta, acaben les seves reserves corporals. En aquest moment, la corba de producció pot sofrir una important reducció, que posteriorment és molt difícil de compensar, al que a més s’afegeix que sovint es produeix un increment significatiu de la mortalitat per caigudes del nivell de calç a la sang. També cal destacar que els pollets entren a les granges normalment amb un sol dia de vida, i que la demanda de calor que requereixen és molt gran, ja que els animals no són capaços de produir per ells mateixos la calor necessària que necessiten per viure. Per tant aquí haurem de fer un treball de climatització per tal d’aconseguir mantenir la temperatura al interior de les naus al voltant del 30 o 33ºC, ja que els animals encara no conten amb plomes i no mantenen correctament la seva temperatura.


25

2.4. NORMES I REFERÈNCIES

2.4.1. DISPOSICIONS LEGALS I NORMES APLICADES El present projecte recull les característiques dels materials, els càlculs que justifiquen la seva utilització i la forma d’execució de les instal·lacions a realitzar, sempre seguint i complint les següents disposicions: Instal·lacions elèctriques:

• Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i Instruccions Tècniques Complementaries (Real Decret 842/2002 de 2 d’Agost de 2002).

• Real Decret 1955/2000 de 1 de Desembre, pel que es regulen les Activitats de Transport, Distribució, Comercialització, Subministrament i Procediments d’Autorització d’Instal·lacions d’Energia Eléctrica.

• Decret 363/2004, de 24 d’Agost pel qual es regula el procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió.

Protecció contra incendis:

• Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis, RD 1942/1993 de 5 de Novembre (B.O.E. de 14 de Desembre de 1993).

• RD 2.177/1996, de 4 d’Octubre, pel que s’aprova la Norma Bàsica de la Edificació NBE-CPI/96 “ Condicions de protecció contra incendis als edificis”.

• RD 786/2001, de 6 de Juliol, pel que s’aprova el Reglament de Seguretat contra Incendis als establiments industrials.

• Normes Tecnològiques d’Edificació NTE IPF-IFA.

• Normes UNE 23.032, 23033, 23.034 i 23.035 sobre Seguretat contra incendis.

• Norma UNE 23.110 per la lluita contra incendis a través d’extintors portàtils.

• Norma UNE 23.541, 23.542, 23.543 i 23.544 per sistemes d’extinció amb pols.

• Llei 31/1995, de 8 de novembre, Prevenció de Riscos Laborals.

• Real Decret 1627/1997 de 24 d’Octubre de 1997, sobre Disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres.


26

• Real Decret 485/1997 de 14 d’Abril de 1997, sobre Disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut al treball.

Activitats:

• Decret 324/1996, d’1 d’Octubre, pel qual s’aprova el Reglament del registre d’Establiments Industrials de Catalunya (DOGC nº 2265)

• Decret 97/1995, 21 de Febrer, pel qual s’aprova la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques.

• Llei 3/1998, de 27 de febrer (Generalitat de Catalunya), de la Intervenció integral de l’Administració ambiental (DOGC nº 2598)

2.4.2. BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ Bibliografia: Manual teòric pràctic Schneider Vol. 1 d’Instal·lacions en Baixa Tensió. Schneider electric Espanya, S.A. Reglament electrotècnic de Baixa Tensió Ed. Paraninfo Manual d’enllumenat PHILIPS Ed. Paraninfo Pàgines web visitades: www.philips.es www.dial.de/index.html www.solerpalau.com www.panasonic.es www.unex.org www.legrand.es www.hcenergia.com www.axis.com/es/ www.domaut.com www.elt.es


27

2.4.3. PROGRAMES DE CÀLCUL Per tal de donar suport a la realització del projecte s’han utilitzat els següents programes de càlcul:

Philips – DIALUX, Càlculs lumínics. Dmelect, CIEBTWIN, Càlcul instal·lacions i proteccions elèctriques de baixa tensió. Dpclima – Càlcul d’ instal·lacions de climatització. Legrand – Emerlight, Càlcul de lluminàries d’emergència. Legrand – XLpro, Elaboració de quadres elèctrics i esquemes unifilars. Microsoft - Excel, Petits càlculs numèrics. Auto Cad 2005 – Disseny i elaboració dels plànols del projecte.

2.4.4. PLA DE GESTIÓ DE LA QUALITAT APLICAT DURANT LA REDACCIÓ DEL PROJECTE

Per la elaboració del següent projecte i amb la previsió de que es produeixin possibles errors tipogràfics o de diferències de contingut als diferents documents del mateix, es precedirà a la revisió aleatòria d’aquells elements clau; partides d’obra, dades significatives d’ubicació i localització d’elements de la instal·lació, etc. que puguin portar equívoc o a la no comprensió del projecte.

2.4.5. ALTRES REFERÈNCIES Aquest apartat no és d’aplicació en aquest projecte, ja que no disposem de més normes o referències de les ja esmentades anteriorment.


28

2.5. DEFINICIONS I ABREVIATURES REBT Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. BT Baixa Tensió. MT Mitja Tensió. AT Alta Tensió. CGP Caixa General de Protecció. UNE Norma Espanyola. RD Real Decret. NTP Notes Tècniques de Prevenció. ITC Instrucció Tècnica Complementaria. OGSHT Ordenança General de Seguretat e Higiene al Treball. Cdt Caiguda de tensió. LGA Línia General de Alimentació. PCI Protecció contra incendis. PLC Autòmat programable (Programmable Logic Controller)


29

2.6. REQUISITS DE DISSENY En aquest apartat es mostraran quines són les necessitats que apareixen en l’explotació avícola i que el present projecte pretén de donar solució. En aquest apartat no es mostraran quines posen ser les solucions.

2.6.1. IL·LUMINACIÓ Aquest és un factor que s’ha de regular correctament ja que està relacionat directament amb el consum de pinso i el creixement, però haurem de distingir entre les dues fases en que trobem l’activitat, ja que no es tracta igual la il·luminació en la recria de pollets que en les gallines ponedores.

2.6.1.1. IL·LUMINACIÓ DE POLLETS EN CREIXEMENT Els programes d’il·luminació utilitzats durant la fase de recria han d’estar adaptats als objectius de producció, ja que existeix una relació directa entre el desenvolupament precoç de les polletes (pes a les 4 setmanes d’edat) i el pes al final del període de recria. D’altra banda, el pes de la polleta en el moment de començar la posta determinarà en gran manera el pes mitja dels ous al llarg de tota la seva vida productiva. Per regla general, més hores de llum, ja sigui aquesta natural o artificial, afavoreix el consum de pinso, i conseqüentment el creixement. Sembla evident, per tant, que a mesura l’animal va creixent, les hores de funcionament de l’enllumenat vagin decreixent, és a dir, que en les primeres setmanes de vida de l’animal el període sigui llarg i fins arribar a un mínim de 10 hores (12 hores a l’estiu) a partir de la setena setmana. A l’estiu se’ls allarga el període degut a que la calor fa que els animals mengin menys. A continuació mostrem un quadre en el que es pot comprovar aquesta influència sobre l’animal:

EDAT DURACIÓ DEL PERÍODE D’ENLLUMENAT (hores/dia)

4-7 dies 20 20

2a. Setmana 16 16 3a. Setmana 12 15 4a. Setmana 8 14,5 5a. Setmana 8 14 6a. Setmana 8 13,5 7a. Setmana 8 13 8a. Setmana 8 12,5

Pes a 56 dies (gr.) 678 731 (+8%)

Taula 1 Diferències del pes segons les hores de llum exposades


30

De la mateixa manera, si l’objectiu és el de maximitzar el número d’ous de mida gran, el funcionament de l’enllumenat juga un paper fonamental, junt a una nutrició adequades, al permetre el desenvolupament progressiu de l’aparell digestiu de les aus i un millor creixement general, el que evidentment repercutirà en la massa i el pes mig dels ous produïts.

Prova 1(18-71 set.) Prova 2 (23-47 set.)

Pes polletes 1343 1539 1535 1585 1620 1665

Edat al 50% de la posta (dies) 141 142 141 141 143 142

Posta (%) 82,8 83,8 91,3 92,1 91,0 91,0 Pes de l’ou (gr.) 59,9 61,4 60,5 60,7 61,8 61,7 Massa (gr./dies) 49,6 51,4 55,3 55,3 55,8 56,2

I.C. 2,23 2,18 2,02 2,01 2,01 2,03

Taula 2 Influència del pes de la polleta amb la mida de l’ou La determinació de les hores d’il·luminació a aplicar, tenint en compte els aspectes fins ara mencionats, dependrà bàsicament de:

− Tipus de nau de cria i de producció: clara o fosca. Si la intensitat de llum paràsita que es filtra per les obertures de la nau és superior a 0,5 lux, la nau es considera clara a efectes d’aplicació la il·luminació.

− En naus clares ens trobem que la llum natural que ens entra a la nau varia segons l’època de l’any, i per tant es tractarà d’adaptar el programa lumínic segons l’època de l’any.

En tot cas s’han de respectar les següents normes:

− No augmentar el temps d’enllumenat entre les 8 i les 14 setmanes d’edat, ja que es creu que les polletes comencen a ser fotosensibles entre les 6 i les 8 setmanes d’edat.

− Evitar d’estimular polletes massa lleugeres (poden sorgir efectes nefastos a nivell de viabilitat, producció d’ous i qualitat de la closca).

− No disminuir la duració del període de llum després d’haver començat el període de posta.

Temps d’enllumenat a 14 setmanes Edat i pes ≤ 10h 11h 12h 13h ≥14h

1-3 dies 22h 22h 22h 22h 22h 4-7 dies 20h 20h 20h 20h 20h

8-14 dies 18h 18h 18h 18h 18h 15-21 dies 16h 16h 16h 16h 16h 22-28 dies 15h 15h 15h 15h 15h 29-35 dies 13h 30min. 14h 14h 14h 14h 30min. 36-42 dies 12h 13h 13h 13h 30min. 14h 43-49 dies 11h 12h 12h 30min. 13h 14h

Dies decreixents

després de 49 dies 10h Llum natural Llum natural Llum natural Llum natural

A 1250gr. 12h 13h 14h 15h 16h


31

Taula 3 Exemple d’un esquema d’il·luminació per a naus clares

Duració llum (hores) Edat

Estació templada Estació càlida Intensitat (lux)

1-3 dies 22h 22h 20 – 40 4-7 dies 20h 20h 15 – 30

8-14 dies 18h 18h 10lx – 20 15-21 dies 16h 16h 5lx – 10 22-28 dies 15h 15h 5lx – 10 29-35 dies 13h 30min. 14h 5lx – 10 36-42 dies 12h 13h 5lx – 10 43-49 dies 11h 12h 30min. 5lx – 10

Després de 49 dies 10h 12h 5lx – 10

1250gr. 12h 14h 5lx – 15 1325gr. 12h 30min. 14h 30min. 5lx – 15 1400gr. 13h 15h 5lx – 15 1475gr. 13h 30min. 15h 30min. 5lx – 15

Després de 1475gr. més 1/2 h/setmana fins un màxim de 15-16h al 50% de la posta

Taula 4 Exemple d’un esquema d’il·luminació per a naus fosques Com ja s’ha comentat anteriorment a l’estiu es convenient aplicar períodes d’il·luminació més llargs per permetre a les polletes de menjar a les hores més fresques del dia. També en aquest període podem influenciar en la mida de l’ou a produir, segons les necessitats del productor es pot procurar d’influenciar en la il·luminació.

A 1325gr. 13h 14h 14h 30min. 15h 30min. 16h 30min. A 1400gr. 13h 30min. 14h 30min. 15h 16h 16h 30min.

Dies creixents després de 49 dies 10h 11h 12h 13h 14h

A 1250gr. 11h 12h 13h 14h 15h A 1325gr. 12h 13h 14h 14h 30min. 15h 30min. A 1400gr. 13h 14h 14h 30min. 15h 16h

Després de 1400gr més 1/2 h/setmana fins un màxim de 15h a 16h al 50% de la posta


32

2.6.1.2. IL·LUMINACIÓ EN PONEDORES Programa continu clàssic En la fase de posta, s’ha de respectar el període d’il·luminació, sobretot no disminuir-lo. Normalment després d’un estímul d’amplitud suficient, el fotoperíode és va augmentant fins arribar a un període màxim de 15 o16 hores. Donada la relació que anteriorment explicàvem sobre la relació directe que existeix entre il·luminació, consum de pinso i productivitat és molt aconsellable que assolir unes 15 hores de llum ràpidament (sobre el 50% de posta). D’aquesta manera, es pot produir l’augment ràpid de consum necessari al principi de posta per cobrir les necessitats de producció i creixement.

LEWIS 1996 MORRIS 1995

Duració de l’enllumenat de 1

a 215 dies

Consum dels 182-210 dies

Duració de l’enllumenat

de 1 a 72 setmanes

Consum dels 20-72 setmanes

8h 112,7 8h 114,8 10h 111,3 11h 119,8 13h 116,5 15h 123,4 18h 122,3

Taula 5 Promig del consum de pinso en funció de la duració de la il·luminació (g/dia)

La duració total del període d’il·luminació dependrà també del tipus de nau que tinguem. En naus clares haurem de tenir en compte la duració màxima de la llum natural per evitar interferències i complementar amb llum artificial la intensitat necessària, tenint en compte que les gallines són més sensibles a la llum matinal que a la llum de la tarda. Il·luminació durant la nit La il·luminació en períodes nocturns (durant 1 hora i mitja a 2 hores) s’ha convertit en una tècnica àmpliament utilitzada per els seus efectes positius en diferents circumstàncies:

− En èpoques de calor, com ja s’ha comentat, es redueix l’efecte negatiu de les altes temperatures sobre la producció al permetre el consum de pinso a les hores més fresques del dia.

− Al inici del període de posta és útil al permetre augmentar el consum de pinso i el creixement. Per exterioritzar el potencial de producció és imprescindible que el consum de pinso augmenti ràpidament des del moment del trasllat fins al pic de la posta. Aquest increment del consum haurà de ser aproximadament del 40 % per poder cobrir les necessitats de producció (que en poques setmanes passa del 5 % al 95 %) i de creixement (aquest pot assolir fins a un 20 % del pes viu de les aus). En aquest cas es pot suprimir a


33

partir de les 30 setmanes d’edat si el pes corporal i el consum de pinso són els correctes.

− Per millorar la qualitat de la closca. La qualitat de la closca depèn en gran part de la quantitat de calci que es manté a la molleja al final de la calcificació, és a dir, al final de la nit. La introducció d’un període d’il·luminació a la meitat de la nit, permet que la gallina ingereixi el calci en el moment en que han disminuït les seves reserves.

La il·luminació nocturna pot instal·lar-se des del trasllat de les naus de recries a les naus de producció i pot mantenir-se durant tot el cicle de posta. Sempre que sigui possible és recomanable efectuar un repartiment de pinso al cap d’uns moments d’haver encès els llums. Proves recents han demostrat que la closca dels ous millora utilitzant 2 hores de llum addicional a la meitat de la nit, 4 hores després de l’apagada general si el període de nit es considera de 8 hores.

Programa d’enllumenat Pes de la closca mg/cm2

16h 855

16h + 2h 862

Taula 6 Influència de la il·luminació nocturna sobre la qualitat de la closca

2.6.2. CONDICIONS AMBIENTALS Com s’ha comentat la granja es troba entre els termes municipals de Cambrils i el de Vinyols i els Arcs, en plena zona coneguda com el Camp de Tarragona. Aquesta zona es caracteritza per ser una típica zona de la conca Mediterrània, amb un clima molt temperat, el que facilitarà el control ambiental.

2.6.2.1. TEMPERATURA Per saber quines són les dades climatològiques de la granja ens fixarem en quines són tant les de Cambrils, però més concretament amb les de Vinyols, ja que les instal·lacions estan molt més pròximes a aquets terme municipal. A continuació es mostren unes taules en la que es pot veure quina va ser l’evolució de les temperatures al llarg de l’any.


34

Temperatures absolutes:

Fig. 8 Gràfic de temperatures absolutes Temperatures mitjanes:

Fig. 9 Gràfic de temperatures mitjanes


35

Precipitació i temperatura mitjana:

Fig. 10 Gràfic comparatiu de temperatures mitjanes i precipitació Resum de les dades més significatives de l’any 2003:

Fig. 11 Dades climàtiques de l’any 2003

Com es pot comprovar en les taules les temperatures són molt suaus, no havent-hi grans contrastes entre les èpoques de més calor i les èpoques de fred. Cal fixar-se que les temperatures, no acostumen a ser inferior als 0 ºC, això ens permet estalviar-nos d’instal·lar sistemes de calefacció ens la nau destinada a gallines ponedores, ja que la pròpia concentració d’animals i un mínim d’aïllament amb l’exterior ja és suficient per tal de garantir el benestar dels animals. No serà així en els cas dels pollets, ja que essent recent nascuts se’ls han d’estar, proporcionant unes quantitats de calor que supleixin el paper que realitzaria la mare, ja que no només durant la incubació la lloca, que és el nom que rep la mare durant aquest període, proporciona calor als nouvinguts.


36

2.6.2.2. SISTEMA DE HUMIDIFICACIÓ Com a àrea pertanyent a un clima mediterrani la humitat no és molt elevada, tot i que degut a la proximitat del mar (no existeix cap barrera natural entre la finca i el mar) la humitat es present durant tot l’any, però sobretot durant els mesos d’estiu, quan aquesta és més acusada. Encara que no ho pugui semblar serà un aspecte a tenir en compte, ja que degut a la gran concentració d’animals, i que com ja hem explicat, el seu mètode de refrigeració és alliberant més humitat a l’ambient. Poden aparèixer grans quantitats d’humitat a l’ambient. Per tant haurem de procurar treure aquesta humitat, i si això no és possible intentarem que no es pugui acumular en les naus. Segons les dades que hem obtingut la humitat relativa fluctua entre el 66% i el 79%, exceptuant moments concrets en la qual pot variar, però que no es consideren en aquest còmput, com poden ser moments de pluja o moments de boira, tot i que aquest fenomen no resulta habitual en la nostra zona.

2.6.2.3. SISTEMA DE VENTILACIÓ El circuit de ventilació estarà compost per uns ventiladors de gran caudal, que a través del seu funcionament permetran la renovació de l’aire del interior de les naus, ja que com es podrà veure en el document dels planells els ventiladors han d’estar col·locats en un cantó de la nau i en l’altre i tenim tot un seguit de finestres per tal de permetre una constant i abundosa quantitat d’aire. A continuació es mostra com són aquests ventiladors:

Fig. 12 Ventilador extractor

Però no només dels ventiladors està compost tot el sistema, sinó que a més disposarem d’un sistema de les finestres. És a dir, podrem actuar sobre la obertura i el tancament d’aquestes i a través de l’activació dels ventiladors. Així podrem obtenir uns resultats més satisfactoris pel benestar dels animals.


37

2.6.2.4. SISTEMA DE CALEFACCIÓ Aquest serà un apartat que només tindrem en compte en la Nau 2, que és la nau destinada a la recria de pollets. En aquesta instal·lació haurem d’instal·lar varis cremador de tir de gasoil (per en el cas de no necessitar tanta quantitat de calor només usar-ne els necessaris).

Fig. 13 Cremador de tir Els dipòsits de gasoil es situaran a l’exterior de la nau de forma aèria en els propis terrenys de la propietat, en lloc obert i ventilat, així mateix complirà els marges de seguretat que contempla el reglament. A la sortida del dipòsit s’efectuarà la instal·lació enterrada fins a arribar a la paret de la nau. Al arribar a la paret de la nau, s’efectuarà la conversió un altre cop en aèria i es fixarà una clau de pas, per permetre interrompre l’entrada de combustible als cremadors. En aquest punt el conducte entrarà a la nau. El conducte discorrerà pel interior de la nau, fins arribar a cada cremador, el que disposarà d’una clau per interrompre el subministrament i un regulador de caudal que ens permetrà mantenir un control de la temperatura.

2.6.3. PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

2.6.3.1. CARACTERITZACIÓ DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS EN RELACIÓ A LA SEGURETAT CONTRA INCENDIS

S’entén per establiments el conjunt d’edificis, edifici, zona de treball, instal·lació, espai obert d’ús industrial o magatzem, destinat a ser utilitzat sota una titularitat diferenciada i aquest projecte de construcció o reforma, així com el inici de la activitat prevista, sigui objecte de control administratiu. Els establiments industrials es caracteritzen per:


38

− La seva configuració i ubicació segons el seu entorn − El seu nivell de risc intrínsec

Les nostres instal·lacions realitzen una configuració del tipus C, que a continuació es descriuran, segons es descriu en el reglament de protecció contra incendis. TIPUS C: l’establiment industrial ocupa totalment un edifici, o varis, si escau, que està a una distància major de tres metres de l’edifici més pròxim d’altres establiments. Aquesta distància haurà d’estar lliure de mercaderies combustibles o elements intermedis susceptibles de propagar el incendi.

2.6.3.2. REQUISITS DE PCI DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS Tots els aparells, equips, sistemes i components de les instal·lacions de protecció contra incendis dels establiments industrials, així com el disseny, l’execució, la posada en funcionament i el manteniment de les seves instal·lacions, compliran el perpetuat en el Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis, aprovat pel reial decret 1942/1993, de 5 de novembre, i en l’ordre de 16 d’abril de 1998, sobre normes de procediment i desenvolupament d’aquell. Els instal·ladors i mantenidors de les instal·lacions de protecció contra incendis, que es refereix l’apartat anterior, compliran els requisits que, per a ells, estableix el Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis, aprovat pel Reial Decret 1942/1993, de 5 de novembre, i disposicions que ho complementen.

2.6.3.2.1. Càlcul de la càrrega de foc Com ja s’ha vist en la instal·lació hi ha diferents zones, el que ens permet de concretar de forma més exacta quines són les càrregues de foc en cada àrea. A la següent taula es mostren quines són les superfícies per cada una de les zones:

Zona Superfície [m2] Nau 1 864 Nau 2 780

Magatzem 156

Taula 7 Superfícies de càlcul

2.6.3.2.2. Coeficients de perillositat pel seu combustible Seguint els criteris que ens marca la norma en la seva taula 1.1 de l’annex 1 (RD 2267/2004) s’adopten els següents criteris de perillositat per combustibilitat:


39

Coeficients de perillositat (Ci)

Zona Ci Nau 1 1 Nau 2 1

Magatzem 1

Taula 8 Coeficients de la càrrega de foc segons la zona Cal anotar que en cap de les zones s’emmagatzemen materials que tinguin un alt potencial de combustió, en les naus els únics elements que poden tenir algun component de risc són els propis elements estructurals de la instal·lació, i en el magatzem es guarden una petita quantitat de cartrons, necessàries per desenvolupar les activitats diàries, que no tenen massa rellevància.

2.6.3.2.3. Densitat de càrrega de foc (qs) i coeficient corrector del grau de perillositat (Ra)

Els valors de la densitat de càrrega de foc (qsi) de cada sector o zona i el coeficient adimensional que en corregeix el grau de perillositat (per l’activació) inherent a l’activitat (Ra) que es realitza en el sector del incendi, emmagatzematge, producció. S’expressen a continuació segons a la zona a la que pertanyen:

Zona Material Funció qvi (MJ/m2) qvi(Mcal/m2) Ra

Nau 1 Aparell elèctrics Producció 400 96 1

Nau 2 Aparell elèctrics Producció 400 96 1

Magatzem Articles metàl·lics Producció 200 48 1

Taula 9 Densitat de la càrrega de foc per cada zona

2.6.3.2.4. Càlcul de la càrrega de foc per zones i total Aplicant les equacions anteriorment nombrades (veure annexos: equacions 3.36 i 3.37) procedirem al càlcul de la càrrega de foc. A continuació és mostren els resultats:


40

Zona Qs (MJ/m2)

Nau 1 98 Nau 2 76

Magatzem 6 TOTAL 180

Taula 10 Valors de càrrega de foc

Pel que es determina que el nivell intrínsec, segons a la taula 1.3 de l’esmentat annex del reglament de protecció contra incendis (2267/2004), és de nivell:

Nivell baix 2

Nivell entre 100 < Qs <200 A partir del càlcul del nivell intrínsec de foc i de la configuració del local, aplicant el reglament es derivaran una sèrie de requisits que hauran d’existir en les nostres instal·lacions.

2.6.4. AUTOMATITZACIÓ Es procurarà d’automatitzar el màxim d’elements possibles de l’explotació per tal de que els treballadors es puguin dedicar a altres tasques. La automatització es realitzarà per mitjà d’un autòmat programable. De totes formes tots els equips es podran controlar manualment, per si es donés el cas d’una situació d’emergència.

2.6.4.1. AUTOMATITZACIÓ DE L’ENLLUMENAT S’automatitzarà gran part de la instal·lació d’enllumenat de la granja. Aquest inclourà:

− Nau 1. − Nau 2. − Il·luminació exterior.

El magatzem és una zona en la qual no creiem necessari de ser automatitzada la il·luminació, ja que en aquesta zona dependrà de la voluntat i del fet de si els treballadors es troben treballant. L’enllumenat interior anirà comandat per un seguit de fotocèl·lules que s’instal·laran al interior de les naus. Per l’encesa de les llums es tindran en compte dos factors:


41

− El primer serà que l’encesa de les llums es farà segons el corresponent horari que es decideixi seguir durant el període de creixement o fase de la posta.

− El segon criteri serà que si en el moment que toca haver-hi llum, la llum exterior és suficient, no s’encendran els llums. Això es controlarà a través d’unes fotocèl·lules que es repartiran pel interior de les naus.

L’enllumenat exterior anirà directament connectat a través de l’autòmat a una fotocèl·lula exterior que serà la que comandarà l’encesa. Els períodes d’il·luminació per a aquestes zones serà controlat a través d’un ordinador que es connectarà a l’autòmat, i per mitjà d’aquest es donaran les ordres d’encesa de la il·luminació.

2.6.4.2. AUTOMATITZACIÓ DE LA INGESTA Com es evident aquest apartat només afectarà a les zones destinades als animals. És a dir, s’implementarà a:

− Nau 1. − Nau 2.

L’objectiu d’aquesta serà que en els diferents circuits destinats al pinso no es quedin mai sense menjar pels animals. Els circuits destinats al pinso estan formats per:

− Els motors d’impulsió del pinso, de les sitges fins als carros. − Els motors dels carros.

Els elements de control que utilitzarem seran uns sensors capacitius, que actuaran de la següent manera:

− Quan els carros es trobin situats sota la sortida del pinso i el sensor detecti que el nivell de pinso és baix, l’autòmat donarà l’ordre de posar en marxa el sistema encarregat d’omplir els carros.

− S’escollirà un període de temps, per exemple cada tres hores, per tal de que els carros circulin a fi d’omplir les canals de pinso. Si els sensor detecten que aquests al tornar estan buits es donarà la ordre de tornar a posar en marxa el sistema.

En el cas de que els sensors dels carros detectin que en un període de temps determinat els carros no s’han omplert degut a que les sitges estan buides o taponades, l’autòmat donarà una senyal d’alarma. A més a través de l’ordinador també es podrà donar l’ordre de fer córrer els carros encara fora del que estigui programat, sense variar el programa. Com en el cas anterior els períodes seran diferents per a les dos zones i el programa es podrà variar a través d’un ordinador que es connectarà a l’autòmat.


42

2.6.4.3. CIRCUIT DE VENTILACIÓ Aquest sistema s’encarregarà de mantenir la temperatura i la humitat ambiental dins d’uns paràmetres confortables pels animals. Aquest sistema estarà comandat a través de l’autòmat, que tindrà connectats uns sensors de temperatura i humitat, tant al interior de les naus com a l’exterior d’aquestes. En el circuit haurem de diferenciar els diferents elements que tenim instal·lats, ja que les ordres que rebran seran diferents. El circuit constarà de:

− Les finestres. − Els ventiladors.

Les finestres estaran accionades per mitja d’uns motors de corrent continua que ens permetran poder regular la seva obertura, és a dir, que podrem obrir-les a diferents altures. Degut a que totes les finestres d’un dels cantons de cada nau estan accionades a través del mateix motor no podrem seleccionar les finestres que voldrem obrir, és per això que es fa necessària la possibilitat de regular l’altura de l’obertura. Els ventiladors, per contra, si que podrem activar només els que necessitem, ja que degut a que estan impulsats per motors de corrent alterna, degut a la seva potència. En cas d’emergència disposarem d’unes bateries que ens permetran que en el cas d’una situació de falta del subministrament de corrent elèctric poguéssim obrir les finestres, ja que sinó, com ja s’ha comentat, es podria donar una situació de perill pels animals.

2.6.4.4. SISTEMA DE CALEFACCIÓ Aquest serà un aspecte que només es treballarà en la Nau 2, ja que com s’ha comentat els animals de petits no toleren bé els canvis sobtats. Per contra, quan són adults si que són capaces de suportar el fred. Per tal de realitzar un bon control de la temperatura, instal·larem varis sensors en diferents punts de la nau (a l’exterior no caldrà) per tal de que no es puguin produir zones a on la temperatura sigui inferior a la desitjada. L’autòmat rebrà les senyals i ell mateix donarà l’ordre d’engegada dels cremadors, ja que aquests ja compten amb un sistema d’engegada. Per tal d’evitar que es produeixi una engegada i parada continua, amb el perill de poder produir fuites, o desperfectes en les màquines, programarem l’autòmat de forma que un cop parada la màquina, tingui de caure la temperatura un parell de graus. Al disposar de dos cremadors, ens permetrà, que si la demanda de temperatura no és molt gran, només en posarem en funcionament un.


43

2.7. ANÀLISIS DE SOLUCIONS En aquest capítol s’analitzarà quines són aquelles alternatives de disseny més rellevants. Les connotacions pel fet d’elegir una o altra alternativa, seguiran tant aspectes econòmics com de rendiment.

2.7.1. SISTEMES D’ENLLUMENAT En el present apartat s’aplica a les instal·lacions de receptors per a l’enllumenat. S’entén com receptor per a l’enllumenat, els equips o dispositius que utilitzen l’energia elèctrica per a la il·luminació d’espais interiors o exteriors. Es pretén fer una introducció dels tipus de lluminàries per a poder analitzar les diferents solucions existents a l’hora de realitzar la il·luminació d’un espai. El consum de l’enllumenat un dels principals factors a tenir en compte, ja que aquesta ha d’estar dissenyada per a un funcionament de llarga durada. Una bona il·luminació, quan es tracta d’il·luminació industrial, comporta un augment de productivitat i un rendiment en el treball adient, augmentant també la seguretat del personal.

2.7.1.1. RECEPTORS D’ENLLUMENAT Les lluminàries instal·lades en aquest local, hauran de complir amb els requisits establerts a les normes de la sèrie UNE-EN 60598. Les parts metàl·liques accessibles de les lluminàries que no siguin de Classe II o Classe III, portaran un element de connexió per la seva posada a terra, que anirà connectat de manera fiable i permanentment al conductor de protecció del circuit. La accessibilitat es contempla a la ITC BT-24. Els circuits d’alimentació de les lluminàries, estan previstos per transportar la càrrega apropiada als propis receptors, als seus elements associats i a les seves corrents harmòniques i d’engegada. Pels receptors amb làmpades de descàrrega, la càrrega mínima prevista en VA serà de 1,8 vegades la potència en watts de la làmpada. En el cas de distribucions monofàsiques, el conductor neutre tindrà la mateixa secció que amb els de fase. Serà acceptable un coeficient diferent per al càlcul de la secció dels conductors, sempre i quant el factor de potència de cada receptor sigui major o igual a 0,9 i si es coneix la càrrega que suposa cada un dels elements associats amb les làmpades i les corrents d’engegada, que tant aquestes com aquelles puguin produir. En aquest cas, el coeficient serà el que resulti. En el cas de receptors amb làmpades de descàrrega, es contempla la compensació del factor de potència fins un valor de 0,95.


44

La instal·lació elèctrica al interior dels suports, disposarà de conductors de secció mínima 2,5 mm2, i tensió assignada 0,6/1 kV. No existiran empalmes dins el interior dels suports. La posada a terra de l’enllumenat exterior, serà tal que no es pugui produir tensions de contacte superiors a 24 V a les parts accessibles de la instal·lació, en qualsevol època del any. La posada a terra dels suports, es realitzarà per connexió a una red de terres comú per totes les línies que surtin del mateix quadre de protecció. S’instal·larà un elèctrode de posada a terra cada 5 suports, en el nostre cas només caldrà posar un elèctrode al principi i un al final. Els conductors de la xarxa de terra que uneixen es elèctrodes seran de coure de 35 mm2, nus enterrats fora de la resta de canalitzacions d’alimentació. Les connexions dels circuits de terra, es realitzaran mitjançant terminals, grapes o soldadures que garanteixin el bon contacte permanent. L’enllumenat d’emergència tindrà com objecte principal, l’assegurar la il·luminació del local i els accessos cap a la sortida per una eventual evacuació del públic. L’enllumenat d’emergència, serà automàtic de tall breu (0,5 s màx.). L’enllumenat de seguretat/evacuació, haurà d’indicar la ruta de sortida quan el local estigui ocupat. La ruta d’evacuació haurà de disposar d’un nivell lumínic al eix de la ruta de la mateixa a nivell de terra d’ 1 lux. S’instal·larà aquest tipus d’enllumenat a les zones on existeixi dispositius manuals d’extinció i quadres de distribució elèctrica de manera que s’agafi valors de 5 lux com a mínim. Aquest tipus d’enllumenat disposarà d’una autonomia d’1 hora.

2.7.1.2. SISTEMES D’IL·LUMINACIÓ Il·luminació directa El flux lluminós es dirigeix directament a la superfície a il·luminar i una petita part del flux reflecteix a les parets i sostres, de l’ordre del 10% al 40% (segons el color i el tipus de superfície). Cal tenir en compte d’aquest sistema que provoquen ombres dures i profundes, i hi ha la possibilitat de enlluernament. Il·luminació Semi directa El flux lluminós es dirigeix directament fins a la superfície que es tracta d’il·luminar, sent aquesta superfície petita. Il·luminació Mixta


45

La meitat del flux lluminós es dirigeix cap a baix i l’altra meitat cap a dalt, pel que la llum es reflecteix a la superfície ha il·luminar després de reflectir-se diverses vegades a les parets o sostres. D’aquesta manera s’eliminen les ombres. L’efecte que s’aconsegueix amb aquest sistema és agradable, però monòton visualment. Il·luminació semi indirecta Una petita part del flux lluminós, del 10% al 40% és rebuda directament, i la resta indirectament. El rendiment lluminós és baix, ja que la llum es reflecteix successivament abans de reflectir-se a la superfície a il·luminar. Il·luminació indirecta Gairebé tot el flux lluminós es dirigeix cap al sostre, indirectament a la superfície a il·luminar. Econòmicament és la més cara, no obstant l’efecte lluminós és el millor, ja que no té enlluernaments ni ombres laterals. Sent també les més similars a la llum natural.

2.7.1.3. MÈTODE D’ENLLUMENAT Enllumenat General És un mètode de distribució uniformi del nivell d’il·luminació, aconseguint unes condicions de visió idèntiques en totes les zones. És el mètode més corrent en fàbriques, aules, oficines, etc... Enllumenat General Localitzat En moltes naus industrials, s’agrupen les màquines en llocs determinats, per tant, no és necessari mantenir un nivell uniforme d’il·luminació. Enllumenat Individual S’utilitza quan es precisa una alta il·luminació en la zona de treball individual, donat per la precisió del treball a realitzar. Enllumenat Combinat En moltes ocasions s’obté el millor resultat combinat dos o més mètodes d’enllumenat. Cal tenir en compte que la relació de luminància entre zones de treball i ambient general no ha d’excedir de deu a un.


46

Enllumenat Suplementari S’utilitza per a destacar un objecte o un article. Els aparells d’enllumenat són especials, per a així poder concentrar la llum.

2.7.1.4. TIPUS DE LLUMINÀRIA

2.7.1.4.1. Lluminària d’incandescència Llum d’incandescència estàndard Aquest tipus de llums no necessiten cap tipus d’equip auxiliar en el seu encès, són econòmiques i dimensions reduïdes. L’eficàcia lluminosa és baixa, ja que una gran part de l’energia consumida es transforma en calor, sent del 80% aproximadament, pel que el seu cost de funcionament és elevat. La seva vida mitja és d'1.000 hores de funcionament. S’utilitzen per a enllumenat general i localitzat en interiors, a excepció de quan es tracta de grans altures. Llums d’incandescència reflectores El funcionament i la constitució són similars a l’estàndard, solament varien en la forma d’ampolla, i necessiten un reflector per a poder controlar el fluix lluminós. Aquestes proporcionen una llum decorativa, per tant, s’utilitza en ambient domèstics i en aplicacions comercials i sales d’exposició. Llums d’incandescència halògens La seva vida mitja és de 2.000 hores de funcionament. Les dimensions són reduïdes. L’eficàcia lluminosa és superior que les anteriors. S’utilitzen en il·luminació d’edificis, monuments, camps i pavellons esportius, places, grans aparcaments, etc...


47

2.7.1.4.2. Llums de descarrega La il·luminació elèctrica mitjançant llums de descarrega és a causa del fenomen de luminescència. Aquest fenomen consisteix en la producció de radiacions lluminoses per mitjà de la descarrega elèctrica que es realitza en el si d’un gas. Llums fluorescents L’eficàcia lluminosa oscil·la segons la classe i potència del llum que s’instal·li, sent entre 40 i 100 lm/W aproximadament. Són de llarga durada, amb una vida mitja de 6.000 a 9.000 hores. Necessita equips auxiliars per a l’encesa, sent aquestes reactàncies, encebadors i acte transformadores. El rendiment cromàtic i la temperatura de color dependrà de les pólvores fluorescents que tinguin en el interior. El flux emès pels llums fluorescents depenen de la temperatura ambienti, si aquestes oscil·lacions entre 5ºC i 30ºC, el valor del fluix es manté pràcticament constant, però amb temperatures fora d’aquests límits apareixen una pèrdues de flux. Aquests llums tenen un ús extern, no obstant pot produir-se l’efecte estroboscòpic, és un efecte òptic que es produeix al il·luminar a objectes rodons, que girin a gran velocitat. Aquest efecte produeix greus accidents laborals i per aquest motiu és important eliminar-los. Per a eliminar l’efecte òptic s’instal·len dos o tres llums que emetin fluxos lluminosos desfasats entre ells, d’aquesta manera es contraresten els efectes. Llums de Vapor de Mercuri L’eficàcia lluminosa dels llums de vapor de mercuri oscil·la segons el tipus i potència entre 30 i 90 lm/W. La vida mitja oscil·la entre 6.000 i 9.000 hores de funcionament. L’encesa no és instantània, ja que triga uns cinc minuts fins a arribar a la màxima emissió lluminosa. No tots necessiten equips auxiliars, alguns si. Les substàncies fluorescents que hi ha en el interior permeten obtenir un espectre lluminós compost, que millora la reproducció dels colors dels objectes que il·lumina. Molt utilitzats en enllumenat interior de naus, centres comercials, pavellons esportius, etc., també en enllumenat exterior. Carreteres, parcs, etc.


48

Llums de vapor de sodi L’eficàcia lluminosa és molt gran, de l’ordre de 180 lm/W. Són de llarga durada, vida mitja de 6.000 hores. La llum emesa és monocromàtica, d’un groc/taronja, i els colors dels cossos il·luminats resulten alterats. Aquests llums no proporcionen un fluix lluminós màxim fins als 5 o 10 minuts del seu funcionament. Utilitzades en autopistes, aparcaments, etc...

2.7.1.5. APARELLS D’ENLLUMENAT Les lluminàries són els equips de distribuir, filtrar i transformar la llum emesa per a una o diversos llums. També contenen tots els accessoris per a fixar i suportar els llums i connectar-les al circuit d’alimentació elèctrica. La seva selecció es duu a terme segons les característiques òptiques, mecàniques, elèctriques i estètiques que es determinin en cada cas.

2.7.1.5.1. Classificació de les lluminàries segons la seva forma de distribució Lluminàries difusores Constituïdes per cobertes, generalment de plàstic o cristall, i la distribució del flux lluminós és pràcticament uniforme en totes les direccions per a disminuir els efectes de enlluernament. Lluminàries reflectores Constituïdes per superfícies especials, com alumini, xapa de ferro, etc..., que reflecteixen la llum emesa en determinades direccions. Els reflectors es caracteritzen per la situació de màxima radiació de les corbes fotomètriques del reflector. Lluminàries refractores Constituïdes per recipients de materials transparents, dissenyades de manera que modifiquin significativament la distribució del fluix lluminós.


49

2.7.1.6. CONDICIONS MÍNIMES DELS ESPAIS INTERIORS La il·luminació dels llocs de treball haurà de permetre que els treballadors disposin de condicions de visibilitat adients per a poder circular pels mateixos i desenvolupar en ells les seves activitats sense risc per a la seva seguretat i salut. La il·luminació dels llocs de treball haurà de complir, en particular, les disposicions de l’annex IV del Real Decret 486/1997. En l’annex A de del Real Decret 486/1997 s’inclou una taula més detallada amb els nivells mínims de llum recomanats per a diferents activitats i tasques, sent els següents valors els recomanats per a les nostres instal·lacions:

Criteri d’ús E [lux] Local

50 75 Només per visites breus i

esporàdiques 100

Com magatzems, habitacions per a

màquines, contadors, etc.

100 150

Locals d’ús poc

freqüent o amb

demanda visual simple

Locals no usats contínuament per

treballar 200

Com escales, ascensors, passadissos, vestuaris.

200 300

Treballs amb requeriments visuals

limitats 500

Com oficines generals, sales per reunions o

exposicions.

500 750


normals 1.000

Com laboratoris, sales de comptabilitat, zones amb treballs manuals.

1.000 1.500

Locals de treball


especials 2.000

Com sales de delineació, locals industrials per a

treballs de precisió.

Taula 11 Valors lumínics mínims exigits Per a qualsevol local desproveïts de finestres o buits per a l’entrada d’il·luminació artificial, els valors de la E estaran entre els valors del graó immediatament superior al que li correspondria al local segons quadre anterior. En cap cas dit valor serà inferior a 100 lux.


50

2.7.2. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA

2.7.2.1.RÈGIM DE NEUTRE El règim de neutre imposat pel reglament en edificis i habitacles és el TT (neutre del transformador a terra i masses dels aparells d’utilització a terra), però en el cas de fàbriques i indústries, pot ser que sigui més convenient un altre règim, en particular el règim IT (neutre aïllat i masses a terra).

2.7.2.1.1. RÈGIM TT Com s’acaba de comentar és la que el reglament aconsella, per ser una de les més segures, i:

− És la solució més simple i econòmica. − No requereix vigilància permanent. Només la del personal de

manteniment en determinats moments. − La presencia d’interruptors diferencials permet major prevenció contra

contactes directes i indirectes, si la sensibilitat és menor a 300mA. Davant una falta d’aïllament, la corrent de defecte (Id) queda limitada, sobre tot, per la resistència de terra (si la connexió a terra de les masses i la connexió a terra, del neutre no són la mateixa). Sempre amb la hipòtesis de que Rd = 0.

Fig. 14 Esquema del règim de neutre

2.7.2.1.2. RÈGIM IT És una de les possibilitats que descriu el reglament, però no l’aconsella:

− Avís del primer defecte per un controlador permanent d’aïllament. − Ruptura al segon defecte per la protecció de sobreintensitat

(interruptor automàtic o fusible). − Solució que assegura la millor continuïtat de servei en explotació.


51

− La senyalització del primer defecte d’aïllament i la immediata localització i eliminació permeten una prevenció sistemàtica contra tot perill d’electrocució.

− Necessita un personal de manteniment per la vigilància de l’explotació.

El neutre està aïllat, és a dir, no està connectat a terra. Les tomes de terra de les masses normalment estan interconnectades. En funcionament normal (sense defecte d’aïllament), la xarxa està posada a terra per la impedància de fuga de la xarxa. En el règim IT, permet fixar adequadament el potencial de la xarxa respecte a terra, és aconsellable, sobre tot si és curta, col·locar una impedància (Zn ≅ 1500 Ω) entre el neutre del transformador i terra, aquest és l’esquema IT anomenat de neutre impedant. Resulta important que al primer defecte, es pot continuar l’explotació, sense perill, però fa falta: saber que hi ha un defecte, buscar-lo ràpidament i elimina’l abans que es produeixi el segon defecte. El neutre pot ser:

− Distribuït − No distribuït

Si no és distribueix el neutre, aquest estarà protegit i la seva secció serà igual a la secció de les fases. Precisament per això, es desaconsella distribuir el neutre i seguir d’aquesta forma.



52

2.7.2.2. COMPENSACIÓ DE L’ENERGIA REACTIVA

2.7.2.2.1. INTRODUCCIÓ Les companyies elèctriques penalitzen el consum d’energia reactiva amb l’objecte d’incentivar la seva correcció. Durant els últims anys s’ha anat produint la progressiva liberalització del sector elèctric a Espanya. A dates d’avui ens trobem davant un Mercat regulat (a tarifa) i un Mercat liberalitzat (des de l’ 1 de gener de 2003 accessible a qualsevol abonat). Dins el mercat liberalitzat: S’estableixen unes tarifes d’accés que són preus per l’ús de les xarxes elèctriques. Aquestes tarifes d’accés s’apliquen entre altres als consumidors qualificats. Un usuari qualificat és aquell que té un consum mínim d’1GWh a l’any o aquell que té contractat un subministrament a mitja tensió. El termini de facturació per energia reactiva serà d’aplicació a qualsevol tarifa, excepte amb el cas de la tarifa simple de baixa tensió 2.0 (no superior a 15 kW). Pel mercat regulat: Pel Mercat regulat (a tarifa), es manté la mateixa estructura tarifària que existia fins ara. La penalització per consum d’energia reactiva, és a través d’un coeficient de recàrrec que s’aplica sobre el import en euros del terme de potència (potència contractada) i sobre el terme d’energia (energia consumida). Aquest recàrrec s’aplica a totes les tarifes superiors a la 3.0 (trifàsica de potència contractada superior a 15 kW).

Fig. 16 Regulació del cos ϕ A més a més dels aspectes econòmics derivats de la contractació d’energia, sorgeixen altres aspectes relatius al disseny de les instal·lacions. Utilitzar energia reactiva és el mateix que tenir un factor de potència (cos ϕ) baix, o sigui, per exemple un cos ϕ de l’ordre de 0,55 – 0,75. Per corregir aquest tipus de consum s’ha de recórrer a la instal·lació de condensadors entre la font i els receptors, que redueixen la utilització d’energia reactiva de caràcter inductiu.


53

2.7.2.2.2. FORMES DE COMPENSACIÓ D’ENERGIA REACTIVA

2.7.2.2.3.1. Compensació global: Consisteix en la instal·lació d’una bateria de condensadors al embarrat general del quadre elèctric.

Fig. 17 Esquema de la compensació global Avantatges d’aquest tipus de compensació:

− Elimina la penalització pel consum excessiu d’energia reactiva. − Ajusta la potència aparent (S en kva) a la necessitat real de la

instal·lació (P en kW). − No sobrecarrega el centre de transformació (potència disponible en

kW). Observacions:

− La corrent reactiva (Ir) està present a la instal·lació des del nivell 1 fins als receptors.

− Les pèrdues per l’efecte Joule als cables no queden disminuïts.

2.7.2.2.3.2. Compensació parcial: Consisteix en la instal·lació d’un grup de condensadors en cada secció de la instal·lació elèctrica. Amb el cas de tenir una instal·lació elèctrica dividida en seccions (subquadres que parteixen del quadre general), es compensarà cada secció per separat.

Fig. 18 Esquema de la compensació parcial


54

Avantatges d’aquest tipus de compensació: − Elimina la penalització pel consum excessiu d’energia reactiva. − Optimitza una part de la instal·lació, la corrent reactiva no es

transporta entre els nivells 1 i 2. − Descarrega el centre de transformació (potència disponible en kW).

Observacions:

− La corrent reactiva (Ir) està present a la instal·lació des del nivell 2 fins als receptors.

− Les pèrdues per efecte Joule als cables disminueixen.

2.7.2.2.3.3. Compensació individual: Consisteix en la instal·lació d’un condensador als bornes de cada receptor de caràcter inductiu.

Fig. 19 Esquema de la compensació individual Avantatges d’aquest tipus de compensació:

− Elimina la penalització pel consum excessiu d’energia reactiva. − Optimitza tota la instal·lació elèctrica. La corrent reactiva (Ir) es

consumeix al mateix lloc de consum. − Descarrega el centre de transformació (potència disponible en kW).

Observacions:

− La corrent reactiva no està present als cables de la instal·lació. − Les pèrdues per efecte Joule als cables s’elimina totalment.

2.7.2.2.3. TIPUS DE COMPENSACIÓ

2.7.2.2.3.1. Introducció En funció de les necessitats de regulació d’aquest tipus de compensació, i la complexitat de les càrregues a compensar (variació en el temps de la demanda d’energia reactiva), es convenient realitzar una elecció entre compensació fixa o compensació automàtica.


55

2.7.2.2.3.2. Compensació fixa És aquella en la que subministrem a la instal·lació, de manera constant, la mateixa potència reactiva. S’ha d’utilitzar quan es necessiti compensar una instal·lació on la demanda reactiva sigui constant. Es recomanable en aquelles instal·lacions en les que la potència reactiva a compensar no superi el 15 % de la potència nominal del transformador (Sn).

2.7.2.2.3.3. Compensació automàtica És aquella en la que subministrem la potència reactiva segons les necessitats de la instal·lació. S’ha d’utilitzar quan ens trobem davant una instal·lació on la demanda de reactiva sigui variable. Segons la ITC-BT 47 apartat 2.7, es podrà realitzar la compensació de la energia reactiva però en cap cas la energia absorbida per la xarxa podrà ser capacitiva. Per compensar la totalitat d’una instal·lació, o parts de la mateixa que no funcionin simultàniament, s’haurà de realitzar una compensació automàtica, de manera que s’asseguri un factor de potència compensat amb variacions no superiors al ± 10 % del seu valor mig analitzat en un temps determinat.

2.7.3. REALITZACIÓ DE L’ELECTRIFICACIÓ

2.7.3.1. PRESCRIPCIONS GENERALS Varis circuits poden trobar-se al mateix tub o al mateix compartiment de canal si tots els conductors estan aïllats per la tensió assignada més elevada. En cas de proximitat de canalitzacions elèctriques amb d’altres no elèctriques, es disposaran de forma que entre les superfícies exteriors de totes dues es mantingui una distancia mínima de 3 cm. En cas de proximitat amb conductes de calefacció, d’aire calent, vapor o fum, les canalitzacions elèctriques s’establiran de forma que no puguin arribar a temperatures perilloses i es mantindran separats per una distancia convenient o per mitjà de pantalles calorífiques. Les canalitzacions elèctriques no es situaran sota d’altres canalitzacions que puguin donar lloc a condensacions, tal com les destinades a conducció de vapor, d’aigua, de gas, etc., a menys que es prenguin les disposicions necessàries per protegir les canalitzacions elèctriques contra els efectes d’aquestes condensacions. Les canalitzacions haurien d’estar disposades de forma que facilitin la seva maniobra, inspecció i accés a les seves connexions. Les canalitzacions elèctriques s’establiran de forma que mitjançant la convenient identificació dels seus circuits i elements, es pugui procedir en tot moment a reparacions, transformacions, etc.


56

En tota la longitud dels passos de canalitzacions a través d’elements de la construcció, murs, envans i sostres, no es disposaran empalmes o derivacions de cables, estant protegits contra els deterioraments mecànics, les accions químiques i els efectes de la humitat.

2.7.3.2. CONDUCTORS AÏLLATS SOTA TUBS PROTECCTORS Els cables utilitzats seran de tensió assignada no inferior a 450/750 V. El diàmetre exterior mínim dels tubs, en funció del nombre i la secció dels conductors a conduir, s’obtindrà de les taules indicades a la ITC-BT-21, així com les característiques mínimes segons el tipus d’instal·lació. Per l’execució de les canalitzacions sota tubs protectors, es tindrà en compte les prescripcions generals següents:

− El traçat de les canalitzacions es farà seguint les línies verticals i horitzontals o paral·leles a les arestes de les parets que limiten el local on s’efectuarà la instal·lació.

− Els tubs s’uniran entre si mitjançant accessoris adequats a la seva classe que assegurin la continuïtat de la protecció que proporcionen als conductors.

− Els tubs aïllants rígids deformables en calent podran ser units entre si en calent, recobrint la connexió amb una cola especial quan es precisi una unió estanca.

− Les corbes practicades als tubs seran continues i no originaran reduccions de secció inadmissible. Els radis mínims de curvatura per cada classe de tub seran especificats pel fabricant conforme a la norma UNE-EN.

− Serà possible la fàcil introducció i retirada dels conductors en tubs després de col·locar-los i fixats aquestos i els seus accessoris, disposant per això els registres que es considerin convenients, que en trams rectes no estaran separats entre si més de 15 metres. El nombre de corbes en angle situades entre dos registres consecutius no serà superior a 3. Els conductors s’allotjaran normalment en els tubs després de col·locats aquestos.

− Els registres podran estar destinats únicament a facilitar la introducció i retirada dels conductors en els tubs o a servir al mateix temps com a caixes de connexió o derivació.

− Les connexions entre conductors es realitzaran al interior de les caixes apropiades de material aïllant i no propagador de flama. Si són metàl·liques estaran protegides contra corrosió. Les dimensions d’aquestes caixes seran tal que permetin allotjar amb folga tots els conductors que hagin de contenir. La seva profunditat serà al menys igual al diàmetre del tub major més un 50 % del mateix, amb un mínim de 40 mm. El seu diàmetre o costat interior mínim serà de 60 mm. Quan es requereixi fer-les estanques les entrades dels tubs en les caixes de connexió, s’hauran d’utilitzar premsaestopes.


57

− Als tubs metàl·lics sense aïllament interior, es tindrà en compte la possibilitat de que es produeixin condensacions d’aigua al seu interior, per evitar-ho s’elegirà convenientment el traçat de la instal·lació, preveient la evacuació i establint una ventilació apropada en el interior dels tubs mitjançant un sistema adequat, com pot ser, per exemple, l’ús d’una “T” en la que un dels seus braços no es faci anar.

− Els tubs metàl·lics que siguin accessibles han de posar-se a terra. La seva continuïtat elèctrica haurà de quedar convenientment assegurada. En el cas d’utilitzar tubs metàl·lics flexibles, es necessari que la distància entre dos tomes de terra consecutives dels tubs no excedeixi els 10 metres.

− No podran utilitzar-se els tubs metàl·lics com conductors de protecció o de neutre.

Quan els tubs s’instal·lin en muntatge superficial, es tindran en compte, a més a més, les següents prescripcions:

− Els tubs es fixaran a les parets o sostres per mitjà de brides o abraçadores protegides contra la corrosió i sòlidament subjectes. La distància entre aquestes serà, com a màxim, de 0,5 metres. Es disposaran fixacions d’una i altra part als canvis de direcció, als empalmes i a la proximitat immediata de les entrades a caixes o aparells.

− Els tubs es col·locaran adaptant-se a la superfície sobre la que s’instal·len, corbant-se o emprant els accessoris necessaris.

− A les alineacions rectes, les desviacions de l’eix del tub respecte a la línia que uneix els punts extrems no seran superiors al 2 %.

− Es convenient disposar de tubs, sempre que sigui possible, a una altura mínima de 2,5 metres sobre el terra, amb l’objecte de protegir-los de eventuals danys metàl·lics.

Quan els tubs es col·loquin encastats, es tindrà en compte, a més a més, les següents prescripcions:

− En la instal·lació dels tubs en el interior dels elements de la construcció, les regates no posaran en perill la seguretat de les parets o sostres en els que es practiquin. Les dimensions de les regates seran suficients perquè els tubs quedin recoberts per una capa d’1 centímetre d’espessor, com a mínim. Als angles, l’espessor d’aquesta capa pot reduir-se a 0,5 centímetres.

− No s’instal·laran entre forjat i revestiment tubs destinats a la instal·lació elèctrica de les plantes inferiors.

− Per la instal·lació corresponent a la pròpia planta, únicament podran instal·lar-se, entre forjat i revestiment, tubs que hauran de quedar recoberts per una capa de formigó o morter d’1 centímetre d’espessor, com a mínim, a més del revestiment.

− Als canvis de direccions, els tubs estaran convenientment corbats o bé proveïts de colzes o “T” apropiats, però en aquests darrer cas només s’admetran les proveïdes de tapes de registre.

− Les tapes dels registres i de les caixes de connexió quedaran accessibles i desmuntables un cop finalitzada l’obra. Els registres i


58

caixes quedaran a ran de la superfície exterior del revestiment de la paret o sostre quan no s’instal·lin en el interior d’un allotjament tancat i practicable.

En cas d’emprar-se tubs encastats a parets, es convenient disposar els recorreguts horitzontals a 50 centímetres com a màxim, del terra o sostres i els verticals a una distància dels angles de les cantonades no superior a 20 centímetres. Les instal·lacions menors tindran els conductors aïllats sota tubs protectors.

2.7.3.3. CONDUCTORS AÏLLATS FIXATS DIRECTAMENT A LA PARET

Aquestes instal·lacions s’establiran amb cables de tensions assignades no inferiors a 0,6/1 kV, amb aïllament i coberta (s’inclouen cables armats o amb aïllament mineral). Per l’execució de les canalitzacions es tindran en compte les següents prescripcions:

− Es fixaran sobre les parets per mitjà de brides, abraçadores, o collars de forma que no perjudiquin la coberta dels mateixos.

− Amb la finalitat que els cables no siguin susceptibles de doblegar-se per efecte del seu propi pes, els punts de fixació dels mateixos estaran suficientment pròxims. La distància entre dos punts de fixació successius, no excedirà de 0,40 metres.

− Quan els cables hagin de disposar de protecció mecànica pel lloc i condicions d’instal·lació en el que es faci la mateixa, s’utilitzaran cables armats. En cas de no usar aquests tipus de cables, s’establirà una protecció mecànica complementària sobre els mateixos.

− S’evitarà corbar els cables amb un radi massa petit i tret de disposar de prescripció en contra fixada en la norma UNE corresponent al cable utilitzat, aquest radi no serà inferior a 10 vegades el diàmetre exterior del cable.

− Els encreuaments dels cables amb canalitzacions no elèctriques es podran efectuar per la part anterior o posterior d’aquestes, deixant una distància mínima de 3 centímetres entre la superfície exterior de la canalització no elèctrica i la coberta dels dos.

− Els extrems dels cables seran estancs quan les característiques dels locals o emplaçaments així ho exigeixin, utilitzant amb aquest fi caixes o d’altres dispositius adequats. La estanquitat podrà quedar assegurada amb l’ajuda de premsaestopes.

Els empalmes i connexions es faran per mitjà de caixes o dispositius equivalents proveïts de tapes desmuntables que assegurin al mateix temps la continuïtat de la protecció mecànica establerta, l’aïllament i la inaccessibilitat de les connexions i permetent la seva verificació en cas necessari.


59

2.7.3.4. CONDUCTORS AÏLLATS EN EL INTERIOR DE LA CONSTRUCCIÓ

Els cables utilitzats seran de tensió assignada no inferior a 450/750 V. Els cables o tubs podran instal·lar-se directament en els forats de la construcció amb la condició que no siguin propagadors de la flama. Els forats en la construcció admissibles per aquestes canalitzacions podran estar disposats en murs, parets, bigues, forjats o sostres, adoptant la forma als conductes continus o bé estaran compresos entre dues superfícies paral·leles com en el cas de falsos sostres o murs amb cambres d’aire. La secció dels forats serà, com a mínim, igual a quatre vegades la ocupada pels cables o tubs, i la seva dimensió més petita no serà inferior a dos vegades el diàmetre exterior de major secció d’aquests, amb un mínim de 20 mil·límetres. Les parets que separen el buit que contingui canalitzacions elèctriques dels locals immediats, tindran suficient solidesa per protegir-les contra accions previsibles. S’evitaran, en la mesura possible, les irregularitats en el interior dels forats i els canvis de direcció dels mateixos en un nombre elevat o de petit radi de curvatura. La canalització podrà ser reconeguda i conservada sense que sigui necessari la destrucció parcial de les parets, sostres, etc., o dels seus guarniments i decoracions. Els empalmes i derivacions dels cables seran accessibles, disposant-se per ells caixes de derivació adequades. S’evitarà que es pugui produir infiltracions, fugues o condensacions d’aigua que puguin penetrar al interior del forat, prestant especial atenció a la impermeabilitat dels murs exteriors, així com a la proximitat de canonades de conducció de líquids, penetració d’aigua al efectuar neteges de terra, possibilitat d’acumulació d’aigua a la part baixa del forat, etc.

2.7.3.5. CONDUCTORS AÏLLATS AMB COBERTURA SOTA CANALS PROTECTORES AÏLLANTS

La canal protectora és un material de la instal·lació constituït per un perfil de parets perforades o no, destinada a allotjar conductors o cables i tancat per una tapa desmuntable. Els cables emprats seran de tensió assignada no inferior a 450/750 V: Les canals protectores tindran un grau de protecció IP4X i estaran classificades com: canals amb dues tapes d’accés que només es poden obrir amb eines. El grau de resistència a la corrosió serà 3. Les connexions, empalmes i derivacions es realitzaran al interior de les caixes.


60

Les canals protectores per aplicacions no ordinàries hauran de tenir unes característiques mínimes de resistència al impacte, de temperatura mínima i màxima d’instal·lació i servei, de resistència a la penetració d’objectes sòlids i de resistència a la penetració d’aigua, adequades a les condicions de l’emplaçament al que es destina; així mateix les canals seran no propagadores de la flama. Dites característiques seran conformes a les normes de la sèrie UNE-EN-50.085. El traçat de les canalitzacions es farà seguint preferentment les línies verticals i horitzontals o paral·leles a les arestes de les parets que limiten al local on s’efectua la instal·lació. La tapa de les canals quedarà sempre accessible.

2.7.3.6. CONDUCTORS AÏLLATS EN SAFATA Aquestes instal·lacions s’establiran amb cables de tensions assignades no inferiors a 0,6/1 kV, armats amb filferros galvanitzats i amb aïllaments i coberta. El material emprat per la fabricació serà acer de primera qualitat, galvanitzat per immersió. L’amplada de les canaletes serà de 100 mm com a mínim, amb increments de 100 en 100 mm. La longitud dels trams rectes serà de dos metres. El fabricant indicarà al seu catàleg la càrrega màxima admissible, en N/m, en funció de l’amplada i la distància entre suports. Les safates i els seus accessoris es subjectaran al sostre i als paraments mitjançant farratges de suspensió, a distàncies que permetin fletxes inferiors a 10 mm i estaran perfectament alineades amb els tancaments dels locals. No es permetrà la unió entre safates o la fixació de les mateixes als suports per mitjà de soldadura, sent obligatori la utilització de peces d’unió i cargols de cadmi. La elecció d’aquest tipus d’instal·lació, de safata metàl·lica perforada, en les línies generals d’aquest projecte té com a virtuts la facilitat d’ampliació de les instal·lacions, la major refrigeració dels conductors, la facilitat d’instal·lació i en bon preu, com s’observa en la següent matriu de decisió. Les instal·lacions menors tindran els conductors aïllats sota tubs protectors.

Fig. 20 Imatge d’una safata per a conductors


61


2.7.4.1. SISTEMES AUTOMÀTICS DE DETECCIÓ D’INCENDIS S’instal·laran sistemes automàtics de detecció d’incendis en els sectors d’incendi dels establiments industrials quan en ells es desenvolupin: Activitats de producció, muntatge, transformació, reparació o altres diferents a l’emmagatzematge si estan situats en edificis de tipus C.

2.7.4.1.1. DETECTORS DE FUM De detectors de fums n’hi ha de dos tipus: Convencionals i Analògics

− Tipus de detectors convencionals: o Tèrmic termovelocimètric o Tèrmic d’alta temperatura o Iònic o Òptic o Òptic tèrmic

− Tipus de detectors analògics:

o Tèrmic o Iònic o Òptic o Òptic/Tèrmic o Làser

S’instal·laran detectors de la classe i sensibilitat adequada, de manera que estiguin específicament capacitats per a detectar el tipus d’incendi que previsiblement es pugui produir en cada local, evitant que els mateixos puguin activar-se en situacions que no es corresponguin amb una emergència real. El tipus, nombre, situació i distribució dels detectors, garantiran la detecció del foc en la totalitat de la zona a protegir, amb els següents límits, quant a superfície coberta i altura màxima del seu emplaçament per al tipus de detectors que s’indiquen: Detectors de fums: En zones amb superfície igual o inferior a 80 m2 s’instal·larà com a mínim 1 detector i a una altura no superior a 12 m. En zones amb superfície superior a 80 m2 s’instal·larà com a mínim 1 detector cada 60 m2 si l’altura del local és igual o inferior a 6 m. i cada 80 m2 si la seva altura està compresa entre 6 i 12 m. En passadissos de fins a 3 m. d’amplària es disposaran detectors conforme al següent criteri el qual és que almenys es trobi un detector cada 11, 5 m.


62

2.7.4.1.2. CENTRALETA Hi ha dos tipus de centraletes:

− Centraleta convencional. − Centraleta analògica.

La principal diferència entre aquest dos tipus de sistema de centraleta es basa en el seu funcionament intern, en la forma de processament de dades i la forma d’activar les sortides. Per tan no hi ha cap diferència substancial pel fet de que uns detectin millor o pitjor, tots dos tipus estan homologats i es garanteix el seu correcte funcionament.

2.7.4.2. EXTINTORS D’INCENDI S’instal·laran extintors d’incendi portàtils en tots els sectors d’incendi dels establiments industrials. L’emplaçament dels extintors permetrà que siguin fàcilment visibles i accessibles, estaran situats pròxims als punts on s’estimi major probabilitat d’iniciar-se el incendi, si pot ser pròxims a les sortides d’evacuació i preferentment sobre suports fixats a paraments verticals, de manera que la part superior de l’extintor quedi, com a màxim, a 1,70 metres sobre el sòl. L’agent extintor utilitzat serà seleccionat d’acord amb la taula I-1 de l’apèndix 1 del Reglament de Instal·lacions de protecció contra incendis, aprovat pel reial decret 1942/1993, de 5 de novembre. Es consideraran adequats, per a cadascuna de les classes de foc (segons UNE 23.010), els agents extintors, utilitzats en extintors, que figuren en la taula 2.4 . Agents extintors i la seva adequació a les diferents classes de foc:

Fig. 21 Tipus d’agents extintors


63

Sent: xxx Molt adequat. xx Adequat. x Acceptable. (1) En focs poc profunds (profunditat inferior a 5 mm) pot assignar-se xx. (2) En presència de tensió elèctrica no són acceptables com agents extintors l’aigua a raig ni l’escuma; la resta dels agents extintors podran utilitzar-se en aquells extintors que superin l’assaig dielèctric normalitzat en UNE 23.110. La solució seria utilitzar extintors de pols (A,B,C) polivalents, primer perquè hi ha tensió elèctrica, i aquests no hi tenen cap problema i segon perquè es adequat per tots els materials sòlids, líquids i gasosos. L’emplaçament dels extintors portàtils d’incendi permetrà que siguin fàcilment visibles i accessibles, estaran situats pròxims als punts on s’estimi major probabilitat d’iniciar-se el incendi i la seva distribució serà tal que el recorregut màxim horitzontal, des de qualsevol punt del sector d’incendi fins a l’extintor, no superi 15 m.

2.7.5. VENTILACIÓ DE LA NAU La ventilació general té com a objectiu el manteniment de la puresa i d’unes condicions a l’aire d’un local determinat, és a dir, mantenir la temperatura, velocitat de l’aire i un nivell de contaminant dintre dels límits admissibles per a preservar la salut dels treballadors.

2.7.5.1. PRINCIPIS GENERALS DE VENTILACIÓ L’aire viciat s’extreu del local mentre s’introdueix aire net de l’exterior per a substituir-lo. S’anomena ventilació general mecànica quan les renovacions de l’aire es porten a terme mitjançant ventiladors o extractors. Els edificis o naus industrials son ambients que per necessitat requereixen de ventilació permanent, això es per que qualsevol procés productiu o de tractament de matèries primeres que s’allotja al seu interior, genera emissió d’elements contaminant (pols, gasos, olors, ...) que afecte a la salut de les persones que hi treballen, així com la maquinaria i equips elèctrics exposats. A les màquines e instal·lacions i processos industrials la ventilació permet controlar, el calor, la toxicitat o la potencial explosió del seu ambient. La concepció de una instal·lació de ventilació general mecànica conte una gran part de coneixement, però es poden enumerar els següents principis:


64

− Assegurar-se prèviament de que la solució per ventilació localitzada es tècnicament inviable.

− Tenir en compte que pot aplicar-se a contaminants de baixa toxicitat, de ràpida difusió, petits fluxos de emissió i sempre que el personal laboral estigui allunyat dels focus emissors.

− Forçar un flux general de les zones netes a les zones contaminades. − Intentar fer passar el màxim d’aire per les zones contaminades. − Evitar les zones de flux mort. − Compensar les sortides d’aire per les corresponents entrades d’aire. − Evitar corrents d’aire. − Utilitzar els moviments naturals dels contaminants, es especial de les

zones calentes en el efecte de ascensió. − Utilitzar preferentment una instal·lació amb introduccions i

extraccions mecàniques. − Utilitzar extracció mecànica y entrada natural. − No s’ha de considerar una instal·lació de ventilació general per a

resoldre problemes amb material particular degut a que aquest presenta dificultats de difusió.

2.7.5.2. ELECCIÓ DEL TIPUS DE SISTEMA DE VENTILACIÓ Per a la elecció del sistema de ventilació en l’edifici fa falta saber el tipus de contaminació que es produeix en la activitat industrial realitzada, la contaminació ambiental produïda en aquest cas son: Els fums originats per la entrada de camions a la nau per a realitzar càrrega i descàrrega de material, expulsa gasos contaminats a causa de la combustió de la gasolina. Seria inviable la utilització de ventilació localitzada ja que no tenim gran quantitat de elements mòbils que ens provoquin una contaminació localitzada. El tipus de ventilació a utilitzar serà ventilació general o ambiental per a la zona del magatzem, a on l’aire que entrarà al magatzem es difondrà per tot l’espai interior avanç de arribar a la sortida. Com se coneix l’aire calent tendeix a pujar, aquest principi nosaltres l’aprofitarem a l’hora de realitzar la ventilació de la nostra nau, la sortida de l’aire es realitzarà per la part superior, i la entrada d’aire es farà per la part inferior ja que el aire de entrada sempre serà mes fred que el que surt. Aquest tipus de ventilació s’anomena ventilació per depressió, s’aconsegueix col·locant el ventilador extraient l’aire del local, el que provoca que aquest queda amb depressió respecte a la pressió atmosfèrica. L’aire penetra de fora per la obertura adequada, efectuant-se així la ventilació.


65

2.8. RESULTATS FINALS Després d’haver realitzat l’estudi de les solucions i requisits referents als diferents sistemes de la nau industrial, en els següents apartats disposarem a fer una selecció final de cadascun dels sistemes que s’han d’adoptar. En alguns casos els sistemes de la nau industrial, per a poder procedir a determinats dades, característiques, models, fabricants, etc., requereixen de diversos càlculs i estudis (veure els apartats d’annex per a diferents sistemes existents). Com resultat final, en el que fa referència i tal com queden els diferents estudis que s’analitzen, destacarem també la presentació del que serà l’explotació avícola.

2.8.1. INSTAL·LACIÓ DE L’ENLLUMENAT Haurem de diferenciar entre el magatzem i les naus, ja que no hem escollit el mateix tipus de lluminàries per cada zona.

2.8.1.1. ENLLUMENAT DE LES NAUS

2.8.1.1.1. Sistema d’il·luminació Per a l’enllumenat de la nau utilitzarem un sistema directe, ja que entre el 90% i el 100% del flux lluminós es dirigeix a la superfície a il·luminar, sent el més econòmic i de gran rendiment. A les zones on es situen els diferent quadres elèctrics, s’ha decidit de reforçar la il·luminació, ja que seran zones on els treballadors possiblement hauran de dedicar més temps.

2.8.1.1.2. Tipus de llums S’instal·laran en la nau llums fluorescents TL-D de 1 x 36W, amb un flux lumínic de 5200 lúmens, una eficàcia lluminosa de 104 lm/W i un índex de reproducció cromàtica de 94. La forma del llum és T5 de 16mm i la base del casquet del tipus G5. A les zones a les que es necessiti un reforç en la il·luminació s’instal·laran les llums TL-D de 2 x 36W.

Fig. 22 Esquema de la compensació global


66

2.8.1.1.3. Lluminàries Lluminària estanca per a llums TL-D. Carcassa de polièster reforçat amb fibra de vidre, difusor de policarbonat. Fixació del difusor a la carcassa sense clips. 2 enclavaments d’acer inoxidable inclosos per a la fixació al sostre. Accessoris: Difusor de policarbonat, accessoris per a suspendre, tancaments antivandalisme, premsaestopes IP67. Les lluminàries utilitzades en l’estudi són:

− Philips Pacific TCW215 1xTL-D36W/830 − Philips Pacific TCW215 2xTL-D36W/830

Podent-se utilitzar unes d’iguals característiques, però d’un altre distribuïdor.

Fig. 23 Lluminària escollida

2.8.1.2. IL·LUMINACIÓ DEL MAGATZEM

2.8.1.2.1. Sistema d’il·luminació Per a l’enllumenat de la nau utilitzarem un sistema directe, ja que entre el 90% i el 100% del flux lluminós es dirigeix a la superfície a il·luminar, sent el més econòmic i de gran rendiment.

2.8.1.2.2. Tipus de llums Donat el cas que aquesta serà la zona, en la qual els treballadors hauran de dedicar la major part del seu temps, com marca la llei aquesta haurà de ser una zona amb un nivell de il·luminació més elevat.


67

S’instal·laran en la nau llums fluorescents TL-D de 2 x 36W, amb un flux lumínic de 5200 lúmens, una eficàcia lluminosa de 104 lm/W i un índex de reproducció cromàtica de 94. La forma del llum és T5 de 16mm i la base del casquet del tipus G5.

Fig. 24 Llum escollit

2.8.1.2.3. Lluminària Lluminària estanca per a llums TL-D. Carcassa de polièster reforçat amb fibra de vidre, difusor de policarbonat. Fixació del difusor a la carcassa sense clips. 2 enclavaments d’acer inoxidable inclosos per a la fixació al sostre. Accessoris: Difusor de policarbonat, accessoris per a suspendre, tancaments antivandalisme, premsaestopes IP67. La lluminària utilitzada en l’estudi és:

− Philips Pacific TCW215 2xTL-D36W/830 Podent-se utilitzar una d’iguals característiques, però d’un altre distribuïdor.

Fig. 25 Lluminària escollida

2.8.1.3. IL·LUMINACIÓ D’EMERGÈNCIA Contaran amb una instal·lació d’enllumenat d’emergència de les vies d’evacuació els sectors d’incendi dels edificis industrials quan:

− Estiguin situats en planta sota rasant. − Estiguin situats en qualsevol planta sobre rasant, quan l’ocupació, P,

sigui igual o major de 10 persones i siguin de risc intrínsec mig o alt.


68

− En qualsevol cas, quan l’ocupació, P, sigui igual o major de 25 persones.

Contaran amb una instal·lació d’enllumenat d’emergència:

− Els locals o espais on estiguin instal·lats quadres, centres de control o comandaments de les instal·lacions tècniques de serveis o dels processos que es desenvolupen en l’establiment industrial.

− Els locals o espais on estiguin instal·lats els equips centrals o els quadres de control dels sistemes de protecció contra incendis.

La instal·lació dels sistemes d’enllumenat d’emergència complirà les següents condicions:

1. Serà fixa, estarà proveïda de font pròpia d’energia i entrarà automàticament en funcionament al produir-se una fallada del 70 per cent de la seva tensió nominal de servei. 2. Mantindrà les condicions de servei durant una hora, com a mínim, des del moment que es produeixi la fallada. 3. Proporcionarà una luminància d’un lux, com a mínim, en el nivell del terra en els recorreguts d’evacuació. 4. La luminància serà, com a mínim, de cinc lux en els espais on hi ha instal·lats quadres, equips centrals, etc.. 5. La uniformitat de la il·luminació proporcionada en els diferents punts de cada zona serà tal que el quocient entre la luminància màxima i la mínima sigui menor que 40. 6. Els nivells d’il·luminació establerts s’han d’obtenir considerant nul el factor de reflexió de parets i sostres i contemplant un factor de manteniment que comprengui la reducció del rendiment lluminós a causa del envelliment dels llums i a la brutícia de les lluminàries.

Zona Unitats Lluminària Lúmens Potència Característiques

Interior Nau 35 ESTANCA 40 c-24 1200 36W Funcionament: Combinat

Autonomia (h): 1

Format: Pantalla Estanca

Làmpada d’emergència: FL36WPilot testimoni de carga: Led Làmpada en xarxa: FL 36 W Grau de protecció: IP65 IK08 Aïllament elèctric: Classe I Dispositiu verificació: No

Posta en repòs a distància: Si

Taula 11 Lluminària d’emergència escollida


69

Punts de seguretat

12 NOVA N8S 400 8W

Funcionament: No permanent

Autonomia (h): 1 Format: Nova

Làmpada en emergència: FL 8 W DLX

Pilot testimoni de carga: Led Làmpada en xarxa: -

Grau de protecció: IP44 IK04 Aïllament elèctric: Classe II Dispositiu verificació: No


Taula 12 Lluminària d’emergència escollida

2.8.2. ASPECTES GENERALS

2.8.2.1. CLASSIFICACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ Segons el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, aprovat pel Real Decret 842/2002, del 2 d’agost, a la seva instrucció Tècnica Complementària ITC-BT04, aquesta instal·lació estarà classificada com a Indústria en general, complint així les seves respectives normes. No obstant, d’acord amb el decret 363/2004, de 24 d’agost, pel qual es regula el procediment administratiu per l’aplicació del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, i segons el Art. 3 del present decret, les instal·lacions es classifiquen en:

a) Instal·lacions amb projecte: Instal·lacions complexes o d’alt risc, que necessiten projecte per identificar-les i per justificar sense ambigüitat el compliment de la Reglamentació de seguretat vigent, així com de certificació de direcció i finalització de les obres que garanteixen la concordança amb el projecte, i la adaptació de la nombrada Reglamentació. b) Instal·lacions amb memòria tècnica de disseny: Instal·lacions senzilles, que necessiten per la seva identificació una memòria tècnica de disseny, amb el objecte de proporcionar les principals dades i característiques de disseny de les instal·lacions i que permeti constatar el compliment de la Reglamentació de seguretat vigent en els aspectes essencials i bàsics.

Ens trobem doncs davant el tipus d’instal·lació a). Per aquest motiu es redacta el projecte justificant cada un dels punts ressenyats en la reglamentació vigent. A més de la classificació anterior, i d’acord amb el tipus d’instal·lació, local on s’instal·la tensió i potència de la instal·lació, es pot classificar com:

Grup a) Corresponent a indústries en general amb una potència P> 20 kW. Grup o) Corresponent a activitats no mencionades.


70

2.8.2.2. RÈGIM DE NEUTRE Per a la solució de la connexió a terra del neutre i de les masses, entre les diferents combinacions possibles, s’ha escollit d’usar la l’esquema de connexió TT. Degut a que és la que el REBT aconsella, i:

− És la solució més simple i econòmica. − No requereix vigilància permanent. Només la del personal de

manteniment en determinats moments. − La presencia d’interruptors diferencials permet major prevenció contra

contactes directes i indirectes, si la sensibilitat és menor a 300mA. − És una de les configuracions a adoptar més segures.

Davant una falta d’aïllament, la corrent de defecte (Id) queda limitada, sobre tot, per la resistència de terra (si la connexió a terra de les masses i la connexió a terra, del neutre no són la mateixa).


2.8.2.3. PREVISIÓ DE POTÈNCIA En aquest apartat que ens ocupa es detallen les potències, a partir de les quals es realitzarà la contractació d’energia, el dimensionat de les línies i mecanismes de protecció. Per tal de no cometre l’error de dimensionar les instal·lacions en excés, s’aplicaran tot un seguit de coeficients per tal d’ajustar les necessitats a una instal·lació suficient, que repercutirà a en un pressupost més ajustat i favorable pel client. Aquests coeficients són:

− Coeficient de simultaneïtat (Ks): té uns valors iguals o per sota de la unitat i és utilitzat per reduir la potència de cada rama o d’un grup de circuits, tenint en compte que no tots els receptors no funcionen alhora.


71

− Coeficient d’utilització (Ku): igual que en el cas anterior adopta valors iguals o per sota de la unitat, és utilitzat per minorar la potència nominal del receptor, en els casos en el que la potència nominal de la màquina sigui superior a la potència consumida.

− Coeficient de correcció (Km): a diferència dels casos anteriors aquest factor sols pot tenir tres valors, depenent del tipus de càrrega a que correspongui. És a dir, si tenim una càrrega normal, com per exemple pot ser un llum d’incandescència el valor serà 1, en el cas de llums fluorescents el valor serà de 1,8 (per cada element). I en el cas de motors el valor serà de 1,25 tot i que en el cas d’haver-hi més d’un motor en una línia, només es multiplicarà al motor de més potència.

A les taules s’expressen diferents potències per a un mateix element, i a continuació expressem quines diferències hi ha entre aquestes:

− Pn (potència placa): aquesta és la potència nominal que ens apareix a la placa de característiques, expressada en watts [W].

− Pin (potència instal·lada): aquesta és la potència nominal absorbida màquina per la màquina de la instal·lació elèctrica, expressada en [W].

− Preal (potència real): aquesta és la potència nominal real, és a dir, la potència instal·lada en funció del factor d’utilització (Ku), expressada en [W].

− Pcalc (potència de càlcul): aquesta és la potència real un cop li hem aplicat els coeficients de simultaneïtat (Ks) i de correcció (Km), expressada en [W].

− Qin (potència reactiva instal·lada): és la potència que ens representa la càrrega reactiva que tenen els elements de la instal·lació, i s’expressa en [var].

− Sin (potència aparent instal·lada): potència aparent instal·lada, calculada a partir de la potència instal·lada (Pin) i de la potència reactiva instal·lada (Qin), expressada en [va].

A continuació es mostra la taula de demandes de potències: Subquadre 1: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W Ingesta motors carros línia 1 550 1 0,7 0,5 453 323motors neteja cintes l1 250 1 1,0 0,5 284 142motors carros línia 2 550 1 0,7 0,5 453 323motors neteja cintes l2 250 1 1,0 0,5 284 142motors carros línia 3 550 1 0,7 0,5 453 323


72

motors neteja cintes l3 250 1 1,0 0,5 284 142motors carros línia 4 550 1 0,7 0,5 453 323motors neteja cintes l4 250 1 1,0 0,5 284 142motors vis sens fi 1 750 1 1,0 0,5 937 469motors vis sens fi 2 750 1 1,0 0,5 937 469 Subquadre 2: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W Fems cintes dels fems línia 1 1.100 1 0,7 1 875 1.250cintes dels fems línia 2 1.100 1 0,7 1 875 1.250cintes dels fems línia 3 1.100 1 0,7 1 875 1.250cintes dels fems línia 4 1.100 1 0,7 1 875 1.250cinta tranversal fems 1.500 1 1,0 1 1.705 1.705cinta elevadora exterior 1.500 1 1,0 1 1.705 1.705 Subquadre 3: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W Ventilació ventilador 1 1.100 1 1 1 1.250 1.250ventilador 2 1.100 1 1 1 1.250 1.250ventilador 3 1.100 1 1 1 1.250 1.250ventilador 4 1.100 1 1 1 1.250 1.250ventilador 5 1.100 1 1 1 1.250 1.250ventilador 6 1.100 1 1 1 1.250 1.250 Subquadre 4: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W Enllumenat linia L-1 518 1,8 932linia L-2 518 1,8 932linia L-3 518 1,8 932linia L-4 518 1,8 932linia L-5 518 1,8 932linia L-6 152 1,8 273linia L-7 144 1,8 259


73

Subquadre 5: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W Finestres motor elevador transversal 736 1 1,0 1,0 866 866cintes ous 250 1 1,0 1,0 284 284motor finestres 140 1 0,9 0,5 173 96motor finestres 140 1 0,9 0,5 173 96 Subquadre 6: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W Emergència linia E-1 282 1 282 Subquadre 7: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W màquina de classificar motors de la transversal 370 1 1 1 463 463motor 1 180 1 1 1 243 243motor 2 250 1 1 1 305 305motor 3 370 1 1 1 514 514 Subquadre 8: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W Enllumenat linia L-14 216 1,8 389linia L-15 216 1,8 389linia L-16 216 1,8 389linia L-17 8 1,8 14 Subquadre 9: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W tomes de corrent tomes de corrent 2.500 1 0,3 0,5 750 1250tomes de corrent 2.500 1 0,3 0,5 750 1250tomes de corrent 2.500 1 0,3 0,5 750 1250


74

Subquadre 10: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W Emergència linia E-3 72 1 72 Subquadre 11: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W Ingesta motors carros línia 1 550 1 0,7 0,5 453 324motors carros línia 2 550 1 0,7 0,5 453 324motors carros línia 3 550 1 0,7 0,5 453 324motors carros línia 4 550 1 0,7 0,5 453 324motors vis sens fi 1 750 1 1,0 0,5 938 469motors vis sens fi 2 750 1 1,0 0,5 938 469 Subquadre 12: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W Fems cintes dels fems línia 1 1.100 1 0,7 1 875 1250cintes dels fems línia 2 1.100 1 0,7 1 875 1250cintes dels fems línia 3 1.100 1 0,7 1 875 1250cintes dels fems línia 4 1.100 1 0,7 1 875 1250cinta tranversal fems 1.500 1 1,0 1 1705 1705cinta elevadora exterior 1.500 1 10, 1 1705 1705. Subquadre 13: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W Ventilació ventilador 1 1.100 1 1 1 1250 1250ventilador 2 1.100 1 1 1 1250 1250ventilador 3 1.100 1 1 1 1250 1250ventilador 4 1.100 1 1 1 1250 1250ventilador 5 1.100 1 1 1 1250 1250


75

Subquadre 14: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W Finestres motor finestres 140 1 0,9 0,5 120 96motor finestres 140 1 0,9 0,5 120 96 Subquadre 15: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W Enllumenat linia L-8 444 1,8 800linia L-9 444 1,8 800linia L-10 444 1,8 800linia L-11 444 1,8 800linia L-12 588 1,8 925linia L-13 144 1,8 259 Subquadre 16: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W Emergència linia E-2 252 1 252 A continuació es mostra les taules de forma agrupades, conforme a la nau en la que es troben ubicades:

Total subquadres P nominal (W) P real (W) P calc. (W) subquadre 1 5.600 4.823 3.241 subquadre 2 8.409 6.909 9.148 subquadre 3 7.500 7.500 7.813 subquadre 4 2.886 1.850 5.195 subquadre 5 1.534 1.495 1.750 subquadre 6 282 282 282 P total nau 1 26.210 22.859 27.428

Total subquadres P nominal (W) P real (W) P calc. (W) subquadre 11 5.900 3.687 2.672 subquadre 12 11.800 6.909 9.148 subquadre 13 5.500 6.250 6.563 subquadre 14 2.956 1.624 4.381 subquadre 15 280 345 216 subquadre 16 252 252 252 P total nau 2 26.688 19.067 23.232


76

Total subquadres P nominal (W) P real (W) P calc. (W) subquadre 7 1.170 1.525 1.653 subquadre 8 1.304 656 1.181 subquadre 9 7.500 2.250 3.750 subquadre 10 72 72 72 P total magatzem 10.046 4.503 6.656

I com una conclusió es mostren els resultats de les potències de forma conjunta:

P nominal (W) P real (W) P calc. (W) totals potències 62.944 46.429 57.315

De les taules anteriors se’n pot treure els valors de potència activa total, aquesta serà la potència que s’utilitzarà, i també se’n traurà la potència aparent, que serà la potència que es podrà arribar a consumir de la xarxa elèctrica:

− Potència nominal instal·lada total: Pn = 62.944 W − Potència activa consumida: Pcalc = 57.315 W − Potència aparent consumida Sin = 77.618 VA (cal tenir en compte que

aquesta potència encara no està compensada)

2.8.2.3.1. Consideracions de càlcul Potència de càlcul: Per tal d’obtenir la potència de càlcul, s’ha partit de la potència nominal de cada receptor Pn, extreta de la placa de característiques o proporcionada pel fabricant. A partir d’aquesta potència i en funció del coeficient d’utilització del receptor Ku, s’obté la potència nominal real del receptor. Existeixen receptors, com en alguns motors que pel seu cicle d’utilització, no arriben a desenvolupar règims nominals de treball. Així doncs, la potència de càlcul partint de la potència nominal real, es veurà afectada pel coeficient de simultaneïtat Ks i el coeficient de majoració Km. Basant-nos amb la experiència d’aquest tipus d’instal·lacions i per fer-ho de forma més gràfica amb les demandes de potència, apliquem el coeficient de simultaneïtat per circuit, amb la finalitat de reduir la potència que després es sumarà. La manera d’aplicar el coeficient Ks en aquest tipus d’instal·lacions es el següent: Si existeixen 4 carros de repartiment de pinso (un per cada fila) es sobre entén que no tenen perquè funcionar tots a la vegada, llavors apliquem un coeficient Ks = 0,8, dient així que no funcionaran tots a la vegada.


77

D’aquesta manera i en funció de la coincidència del funcionament dels receptors, li donarem valors a Ks que poden oscil·lar entre els 0,5 i 1 en funció del funcionament del grup de receptors considerat, és a dir, i seguint amb l’exemple anterior si tenim carros a les dos naus, no tenen perquè funcionar al mateix moment. Els receptors com l’enllumenat se’ls hi aplica un Ks = 1, ja que aquests normalment si que funcionen al mateix moment, ja que normalment funcionen quan es fa fosc. El coeficient de majoració Km per receptors d’enllumenat de descàrrega d’acord amb la ITC BT-44, serà de 1,8 vegades la potència en watts de la làmpada. En el cas dels receptors del tipus motor, se li aplicarà un Km de 1,25 sobre la potència nominal per al motor de major potència, si forma part d’un grup de motors. Si es tracta d’un únic motor, se li aplicarà de forma individual. Aquest coeficient sorgeix de la ITC BT-47 relativa al càlcul de la secció del conductor per un motor. Aquest ha d’estar dimensionat per suportar la intensitat de 125%, de la intensitat a plana càrrega del motor. Realitzada aquesta consideració, la potència de càlcul per cada circuit s’ha d’obtenir mitjançant la expressió:

msn.calc KK)real(PP ××= (Equació 2.1)

unn K)placa(P)real(P ×= (Equació 2.2) La potència a contractar, a partir de la potència de càlcul obtinguda, serà de 58 kW. En el nostre cas la potència de càlcul és més gran que la potència instal·lada, això succeeix pel que hem explicat abans, hi ha molts receptors d’enllumenat inductiu i motors, que a l’arrencada consumeixen un 125 % més. No obstant això no passa gaire ja que ha estat anivellat per altres factors com és el cas de la utilització de les tomes de corrent, que en molts casos no s’utilitzarà el 100% de la corrent instal·lada, o el fet de que molts motors dels que tenim instal·lats no els estem usant a la seva potència nominal. Potència instal·lada total (P inst.): La potència instal·lada total, es dedueix de la suma algebraica de les potències nominals dels receptors instal·lats, sense considerar cap coeficient i en funció dels valors obtinguts de la placa de característiques o facilitats pel fabricant. Potència aparent total (S calc.): La potència aparent total obtinguda a partir de la suma de les potències llistades, que corresponen a la potència absorbida pels receptors, i com a conseqüència, la intensitat que circula pels conductors, està relacionada amb el factor de potència i el rendiment dels motors de tota la instal·lació.


78

Tenint en compte aquesta consideració, la potència aparent absorbida S calc., sense tenir en compte la millora del factor de potència, es de 77,62 kVA. Tenint en compte l’expressió per a obtenir la potència aparent o absorbida per la instal·lació:

η×ϕ=

cosPS in

in [VA] (Equació 2.3)

Per a la determinació del cos ϕ mig hem de tenir en compte la potència dels aparells que s’utilitzaran, ja que si no els resultats no seran reals:

∑∑ ϕ×

=ϕPcalc

)cosPcalc(cos mig (Equació 2.4)

Per determinar el η mig haurem d’aplicar el mateix criteri que en el cas anterior i haurem de tenir en compte que la potència ens afectarà en els resultats, per tant:

∑∑ η×

=ηcalc

calcmig P

)P( (Equació 2.5)

D’aquestes equacions extraiem els valors:

− cosϕmig= 0,81 − ηmig= 0,91

Aplicant aquests valors a l’equació 2.6, obtindrem la potència aparent en la instal·lació, serà aquesta la potència que haurem de corregir:

Un cop arribats en aquest punt determinarem quin és el factor de potència que desitgem, per tal de tenir un millor rendiment a la instal·lació, i poder estalviar en la factura energètica. Rectificarem el factor de potència fins a 0,95, obtenint:

Com es pot comprovar la diferència és molt gran degut a que el factor de potència anterior era molt desfavorable.

VA617.7791,081,0

57.315cos

PS calccalc =

×=

η×ϕ=

VA484.6691,095,0

57.315cos

PS calccalc =

×=

η×ϕ=


79

2.8.2.4. SUBMINISTRAMENT D’ENERGIA En el nostre projecte l’empresa distribuïdora de la energia elèctrica serà ENDESA després de la recepció i aprovació d’un estudi tècnic detallat on figuren la relació dels receptors i potències a consumir a la nova activitat, decideix com a proposada, la connexió de l’explotació al centre de transformació pròxim als terrenys de la propietat i que serveix a varies propietats més, considerant aquest CT de potència suficient per la nova activitat així com possibles ampliacions. La contractació de potència es realitza amb BT., trifàsica a 400 V i 50 Hz.

2.8.2.5. ESCOMESA Es la part de la instal·lació de la xarxa de distribució, que alimenta la caixa general de protecció o unitat funcional equivalent (CGP). L’escomesa serà responsabilitat de l’empresa subministradora, que assumirà la inspecció i verificació final. Així doncs pel seu disseny ha de basar-se amb les normes particulars de l’empresa subministradora. L’escomesa es realitzarà seguint les instruccions de la ITC-BT-11, tenint en compte que serà una escomesa subterrània, i que tindrà les característiques que es descriuen a continuació. Els conductors dels cables utilitzats a les línies subterrànies seran de coure o d’alumini i estaran aïllats amb mescles apropiades de compostos polimèrics. A més a més estaran protegits contra la corrosió que pugui provocar el terreny on s’instal·lin i tindrà la resistència mecànica suficient per suportar els esforços a que puguin estar sotmesos. Els cables podran ser d’un o més conductors i la tensió assignada no inferior a 0,6/1 kV, i hauran de complir els requisits especificats a la part corresponent de la Norma UNE-HD 603. La secció d’aquestos serà la adequada a les intensitats i caigudes de tensió previstes i, en tot cas, aquesta secció no serà inferior a 6 mm2 per a conductors de coure i de 16 mm2 pels d’alumini. Els conductors aïllats aniran soterrats dins de canalitzacions i seran conformes amb les especificacions de la ITC-BT-21 apartat 1.2.4. El traçat de les canalitzacions es farà seguint línies verticals i horitzontals o paral·leles a les arestes de les parets que limiten el local on s’efectuarà la instal·lació. Els tubs hauran de tenir un diàmetre tal que permeti un fàcil allotjament i extracció dels cables o conductors aïllats. Com a conclusió, i tenint en compte tot el que s’ha esmentat:

− Usarem un tub de 180mm de diàmetre, al llarg de tota la sèquia. − La sèquia en la qual es col·locarà l’escomesa no serà inferior a 0,8m

de profunditat. − Els conductors que s’usaran per a la unió elèctrica seran de 3 x

25/16mm2 Al, amb un aïllament 0,6/1 kV i estarà conformat de XPLE.


80

2.8.2.6. INSTAL·LACIÓ D’ENLLAÇ En els casos anteriors, els tubs i canals, així com la seva instal·lació, compliran el indicat en la ITC-BT-21, excepte que el indicat en la ITC-BT-14 consideri que s’ha d’adoptar una opció diferent. Les canalitzacions inclouran el conductor de protecció. El traçat de la línia general d’alimentació serà el més curt i recte possible, traçant-se per zones d’ús comú. En les instal·lacions de cables aïllats i conductors de protecció al interior de tubs, es complirà amb el que s’especifica a la ITC-BT-07, llevat del que s’indica en ITC-BT-14. Quan la LGA discorri verticalment, ho farà pel interior d’una canal o conducte d’obra de fàbrica encastat o adossat al forat de l’escala per llocs d’ús comú. S’evitaran les corbes, els canvis de direcció i la influencia d’altres canalitzacions de l’edifici. Els conductors a utilitzar, tres de fase i un de neutre, seran de coure o alumini, unipolars i aïllats, sent el seu nivell d’aïllament 0.6/1 kV Els cables i sistemes de conducció de cables han d’instal·lar-se de forma que no es redueixin les característiques de la estructura de l’edifici en la seguretat contra incendis. Les característiques de la línia es s’especifiquen a continuació:

− Tensió de servei: 400V − Canalització: canal suspesa − Els conductors que s’usaran per a la unió elèctrica seran de 4x 70 +

TT x 35 mm2 Cu, amb un aïllament 0,6/1 kV i conformat de XPLE. − Canalitzacions elèctriques prefabricades que hauran de complir la

norma UNE-EN 60.439-2.

2.8.2.7. CIAXA GENERAL DE PROTECCIÓ I MESURA Pel cas d’abastament a un únic usuari, es col·locarà en un únic element la caixa general de protecció i equip de mesura, element que anomenarem com a caixa de protecció i mesura. En conseqüència, el fusible de seguretat ubicat abans del conductor coincideix amb el fusible que inclou la CGP. Les característiques dels fusible són:

− Tensió: 400V − Calibre: 160A − Poder de tall: 1kA

S’instal·laran preferentment sobre les façanes exteriors dels edificis, en llocs de lliure i permanent accés. La seva situació es fixarà en comú acord entre la propietat i l’empresa subministradora.


81

S’instal·larà sempre en un nínxol a la paret, que es tancarà amb una porta preferentment metàl·lica, amb grau de protecció IK 10 segons la Norma UNE-EN 50.102, revestida exteriorment d’acord amb les característiques de l’entorn i estarà protegida contra corrosió, disposant d’un pany o cadenat normalitzat per l’empresa subministradora. Els dispositius de lectura dels equips de mesura hauran d’estar situats a una alçada compresa entre 0,70 i 1,80 metres. Al nínxol es deixarà previstos els orificis necessaris per allotjar els conductors d’entrada de l’escomesa. Quan la façana no limiti amb la via pública, la caixa general es situarà en el límit entre les propietats públiques i privades. Les caixes de protecció i mesura que utilitzarem correspondran a un dels tipus recollits en les especificacions tècniques de l’empresa subministradora que hagin estat aprovades per l’Administració Pública competent, en funció del nombre i naturalesa del subministrament. Dins s’instal·laran tallacircuits fusibles en tots els conductors de fase o polars, amb un poder de tall al menys igual a la corrent de curtcircuit prevista al punt de la seva instal·lació. El neutre estarà constituït per una connexió amovible situada a l’esquerra de les fases i disposarà d’un born de connexió per la toma de terra si s’escau. Les caixes de protecció i mesura compliran tot el que indica la Norma UNE-EN 60.439- 1, tindran grau d’inflamabilitat segons s’indica a la Norma UNE-EN 60.439-3, un cop instal·lades tindran un grau de protecció IP43 segons UNE 20.324 i IK 09 segons la UNE-EN 50.102 i seran precintables. L’embolcall haurà de disposar de la ventilació interna necessària per garantir la no formació de condensacions. El material transparent per la lectura serà resistent a l’acció dels raigs ultraviolats. Les disposicions generals d’aquest tipus de caixes queden recollides a la ITC-BT-13. L’equip de mesura disposarà dels següents elements:

− Un comptador d’activa 4 fils, 230/400 V. Connexió a transformador d’intensitat 500/5 A.

− Un comptador de Reactiva 4 fils, 230/400 V. Connexió a transformador d’intensitat 500/5 A.

Les característiques principals de la CGP són aquests:

− Marca: Himel. − Material: Construïdes amb poliester autoextingible. − Equipament: Consta de bases portafusibles de 40 fins a 400 A. − Compleix: UNESA 1403 i UNE 21095. − Dimensions (mm): 252 x 180 x 87. − Grau de protecció: IP-43. − Color: Gris. − Accessoris: Clau per al tancament d’aquesta, i es precintable.

Característiques dels fusibles ubicats dins la CGP:

− Marca: Bussmann.


82

− Model: Electromec. − Tipus: NH. − Acció: Ràpida. − Intensitat: 160 A. − Tensió nominal: 500 V. − Aplicació: g L.

2.8.2.8. DERIVACIÓ INDIVIDUAL És la part de la instal·lació que, partint de la caixa de protecció i mesura, subministra energia elèctrica a una instal·lació d’usuari. Compren els fusibles de seguretat, el conjunt de mesura i els dispositius generals de comandament i protecció. Està regulada per la ITC-BT-15. Les derivacions individuals estaran constituïdes per:

− Conductors aïllats en el interior de tubs encastats. − Conductors aïllats en el interior de tubs soterrats. − Conductors aïllats en el interior de canals protectores amb la tapa que

només es pugui obrir mitjançant eines. − Canalitzacions elèctriques prefabricades que hauran de complir la

norma UNE-EN 60.439-2. − Conductors aïllats a el interior de conductes tancats d’obra de fabrica,

projectats i construïts a l’efecte. Els conductors a utilitzar seran de coure o alumini, aïllats i normalment unipolars, essent la seva tensió assignada 450/750 V com a mínim. Pel cas de cables multicolors o pel cas de derivacions individuals en el interior dels tubs soterrats, l’aïllament dels conductors serà de tensió assignada 0,66/1 kV. La secció mínima serà de 6 mm2 pels cables polars, neutre i protecció i de 1,5 mm2 pel fil de comandament (per aplicació de les diferents tarifes), que serà de color vermell. Els cables seran no propagadors d’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. Els cables amb característiques equivalents als de la norma UNE 21.123 part 4 i 5 o a la norma UNE 211002 que compleixen amb aquesta prescripció. La caiguda de tensió màxima admissible serà, pel cas de derivacions individuals en subministres per un únic usuari en que no existeixi línia general d’alimentació, del 1,5%. Les característiques d’aquesta línia són les següents:

− Tensió de servei: 400V − Canalització: canal empotrada − Els conductors que s’usaran per a la unió elèctrica seran de 4x 70 +

TT x 35 mm2 Cu, amb un aïllament 0,6/1 kV i conformat de XPLE.


83

2.8.2.9. QUADRE GENERAL DE COMANDAMENT I PROTECCIÓ Els dispositius generals de seguretat i protecció es situaran el més a prop possible de punt d’entrada de la derivació individual. En establiments en els que procedeixi, es col·locarà una caixa pel interruptor de control de potència, immediatament abans dels demés dispositius, en compartiment independent i precintable. Aquesta caixa es podrà col·locar al mateix quadre on es col·loquin els dispositius generals de comandament i protecció. Els dispositius individuals de comandament i protecció de cadascun dels circuits, que són l’origen de la instal·lació interior, podran instal·lar-se en quadres separats i en altres llocs. L’alçada a la que es situaran els dispositius generals i individuals de comandament i protecció dels circuits, mesurada des del nivell del terra, estarà compresa entre 1 i 2 metres. Les envoltants dels quadres s’ajustaran a les normes UNE 20.541 i UNE-EN 60.439-3, amb un grau de protecció mínim IP 30 segons UNE 20.324 i IK07 segons UNE-EN 50.102. A més a més, en les zones humides, el grau de protecció mínim serà el corresponent a la caiguda vertical de gotes d’aigua, IPX1. La coberta i parts accessibles dels òrgans d’accionament no seran metàl·lics. La envoltant pel interruptor de control de potència serà precintable i les seves dimensions estaran d’acord amb el tipus de subministrament i tarifa a aplicar. Les seves característiques i tipus correspondran a un model oficialment aprovat. Si pel tipus o caràcter de la instal·lació es decideix instal·lar un interruptor diferencial per cada circuit o grup de circuits, es podria prescindir del interruptor diferencial general, sempre que quedin protegits tots els circuits. En el cas de que s’instal·li més d’un interruptor diferencial en sèrie, existirà una selectivitat entre ells. Totes les masses dels equips elèctrics protegits per un mateix dispositiu de protecció, han d’estar interconnectats i units per un conductor de protecció a una mateixa toma de terra.

− Dispositius de tall omnipolar, destinats a la protecció contra sobrecarregues i curtcircuits de cadascun dels circuits anteriors (segons la ITC-BT-22).

− Dispositiu de protecció contra sobretensions, segons ITC-BT-23, si fora necessari.

A continuació es detallen la relació de mecanismes de protecció emprats en aquest quadre, per tal de protegir als quadres generals de cada zona:

Protecció Tèrmica Protecció Diferencial

Int. Automàtic

(A) Int. Magneto

tèrmic(A) Ins. Diferencial

(A) sens. (mA)

Derivació individual 160 134 - (relé i trans.) 300

Nau 1 47 - 63 30 Nau 2 38 - 40 30

Magatzem 20 - 25 30


84

Bateria de condensadors 160 134 - (relé i trans.) 30

Taula 13 Proteccions usades

2.8.2.10. SUBQUADRES DE PROTECCIÓ

2.8.2.10.1. Descripció dels subquadres Una vegada realitzada la descripció de les parts de la instal·lació principals, procedirem a la descripció dels diferents subquadres utilitzats en la instal·lació per tal de dividir les cargues i oferir una millor protecció. Per a la divisió, com s’ha pogut veure abans, primer hem dividit la instal·lació coincidint en les diferents zones, i a continuació en aquestes s’ha decidit dividir segons el tipus de càrregues.

2.8.2.10.2. Descripció del subquadre 1 Aquest quadre està ubicat junt a l’entrada principal de la Nau 1, i està destinat a donar cobertura a tots els equips que subministren el pinso als animals, denominant-lo equips d’ingesta. La instal·lació d’aquest quadre és superficial i està enclavat a la paret amb cargols. Al seu interior i podem trobar un interruptor de capçalera de 16A, i un diferencial de 25A amb una sensibilitat de 30mA.

2.8.2.10.3. Descripció del subquadre 2 Aquest quadre està ubicat al final de la Nau 1, i està destinat a donar cobertura a tots els equips que es disposen per treure de la nau els fems dels animals, denominant-lo equips dels fems. La instal·lació d’aquest quadre és superficial i està enclavat a la paret amb cargols. Al seu interior i podem trobar un interruptor de capçalera de 16A, i un diferencial de 25A amb una sensibilitat de 30mA.

2.8.2.10.4. Descripció del subquadre 3 Aquest quadre està ubicat junt a l’entrada principal de la Nau 1, i està destinat a donar cobertura a tots els equips de ventilació que disposa la nau, denominant-lo equips de ventilació. La instal·lació d’aquest quadre és superficial i està enclavat a la paret amb cargols. Al seu interior i podem trobar un interruptor de capçalera de 16A, i un diferencial de 25A amb una sensibilitat de 30mA.


85

2.8.2.10.5. Descripció del subquadre 4 Aquest quadre està ubicat junt a l’entrada principal de la Nau 1, i està destinat a donar cobertura a tots els equips d’enllumenat disposa la nau, denominant-lo equips d’enllumenat. La instal·lació d’aquest quadre és superficial i està enclavat a la paret amb cargols. Al seu interior i podem trobar un interruptor de capçalera de 16A, i un diferencial de 25A amb una sensibilitat de 30mA.

2.8.2.10.6. Descripció del subquadre 5 Aquest quadre està ubicat junt a l’entrada principal de la Nau 1, i està destinat a donar cobertura a les finestres que disposa la nau, denominant-lo equips de finestres. Cal tenir en compte que els equips que conformen aquesta part de la instal·lació funcionen amb corrent continua, pel que en el subquadre haurem d’instal·lar un rectificador. La instal·lació d’aquest quadre és superficial i està enclavat a la paret amb cargols. Al seu interior i podem trobar un interruptor de capçalera de 16A, i un diferencial de 25A amb una sensibilitat de 30mA.

2.8.2.10.7. Descripció del subquadre 6 Aquest quadre està ubicat junt a l’entrada principal de la Nau 1, i està destinat a donar cobertura a tots els equips d’enllumenat d’emergència de la nau, denominant-lo equips d’emergència. La instal·lació d’aquest quadre és superficial i està enclavat a la paret amb cargols. Al seu interior i podem trobar un interruptor de capçalera de 10A, i un diferencial de 25A amb una sensibilitat de 30mA.

2.8.2.10.8. Descripció del subquadre 7 Aquest quadre està ubicat junt a l’entrada principal del Magatzem, i està destinat a donar cobertura a tots els motors disposats per fer funcionar a la màquina classificadora d’ous, denominant-lo equips de la màquina de classificar. La instal·lació d’aquest quadre és superficial i està enclavat a la paret amb cargols. Al seu interior i podem trobar un interruptor de capçalera de 16A, i un diferencial de 25A amb una sensibilitat de 30mA.

2.8.2.10.9. Descripció del subquadre 8 Aquest quadre està ubicat junt a l’entrada principal del Magatzem, i està destinat a donar cobertura a tots els equips d’enllumenat que trobem al magatzem, denominant-lo equips d’enllumenat. La instal·lació d’aquest quadre és superficial i està enclavat a la paret amb cargols. Al seu interior i podem trobar un interruptor de capçalera de 10A, i un diferencial de 25A amb una sensibilitat de 30mA.


86

2.8.2.10.10. Descripció del subquadre 9 Aquest quadre està ubicat junt a l’entrada principal del Magatzem, i està destinat a donar servei a les tomes de corrent que hi ha al magatzem, denominant-lo quadre de tomes. La instal·lació d’aquest quadre és superficial i està enclavat a la paret amb cargols. Al seu interior i podem trobar un interruptor de capçalera de 16A, i un diferencial de 25A amb una sensibilitat de 30mA.

2.8.2.10.11. Descripció del subquadre 10 Aquest quadre està ubicat junt a l’entrada principal del Magatzem, i està destinat a donar cobertura a tots els equips d’enllumenat d’emergència d’aquest, denominant-lo equips d’emergència. La instal·lació d’aquest quadre és superficial i està enclavat a la paret amb cargols. Al seu interior i podem trobar un interruptor de capçalera de 10A, i un diferencial de 25A amb una sensibilitat de 30mA.

2.8.2.10.12. Descripció del subquadre 11 Aquest quadre està ubicat junt a l’entrada principal de la Nau 2, i està destinat a donar cobertura a tots els equips que subministren el pinso als animals, denominant-lo equips d’ingesta. La instal·lació d’aquest quadre és superficial i està enclavat a la paret amb cargols. Al seu interior i podem trobar un interruptor de capçalera de 16A, i un diferencial de 25A amb una sensibilitat de 30mA.

2.8.2.10.13. Descripció del subquadre 12 Aquest quadre està ubicat al final de la Nau 2, i està destinat a donar cobertura a tots els equips que es disposen per treure de la nau els fems dels animals, denominant-lo equips dels fems. La instal·lació d’aquest quadre és superficial i està enclavat a la paret amb cargols. Al seu interior i podem trobar un interruptor de capçalera de 16A, i un diferencial de 25A amb una sensibilitat de 30mA.

2.8.2.10.14. Descripció del subquadre 13 Aquest quadre està ubicat junt a l’entrada principal de la Nau 2, i està destinat a donar cobertura a tots els equips de ventilació que disposa la nau, denominant-lo equips de ventilació. La instal·lació d’aquest quadre és superficial i està enclavat a la paret amb cargols. Al seu interior i podem trobar un interruptor de capçalera de 16A, i un diferencial de 25A amb una sensibilitat de 30mA.

2.8.2.10.15. Descripció del subquadre 14 Aquest quadre està ubicat junt a l’entrada principal de la Nau 2, i està destinat a donar cobertura a les finestres que disposa la nau, denominant-lo equips de finestres. Cal tenir en compte que els equips que conformen aquesta part de la instal·lació funcionen amb


87

corrent continua, pel que en el subquadre haurem d’instal·lar un rectificador. La instal·lació d’aquest quadre és superficial i està enclavat a la paret amb cargols. Al seu interior i podem trobar un interruptor de capçalera de 16A, i un diferencial de 25A amb una sensibilitat de 30mA.

2.8.2.10.16. Descripció del subquadre 15 Aquest quadre està ubicat junt a l’entrada principal de la Nau 2, i està destinat a donar cobertura a tots els equips d’enllumenat disposa la nau, denominant-lo equips d’enllumenat. La instal·lació d’aquest quadre és superficial i està enclavat a la paret amb cargols. Al seu interior i podem trobar un interruptor de capçalera de 10A, i un diferencial de 25A amb una sensibilitat de 30mA.

2.8.2.10.17. Descripció del subquadre 16 Aquest quadre està ubicat junt a l’entrada principal de la Nau 2, i està destinat a donar cobertura a tots els equips d’enllumenat d’emergència de la nau, denominant-lo equips d’emergència. La instal·lació d’aquest quadre és superficial i està enclavat a la paret amb cargols. Al seu interior i podem trobar un interruptor de capçalera de 10A, i un diferencial de 25A amb una sensibilitat de 30mA.

2.8.3. INSTAL·LACIÓ INTERIOR En aquest apartat en dedicarem a aprofundir en els elements que es fan necessaris per tal de portar fins al lloc de consum l’energia necessària, és a dir explicarem quins són els elements que uneixen els subquadres amb les càrregues.

2.8.3.1. CANALITZACIONS Dites canalitzacions, dimensionades d’acord amb el nombre de cables a transportar, estaran constituïdes per tubs empotrats a la paret. El tipus de canalització és farà mitjançant tub de secció circular, el qual el disposarem de dues formes, de forma enterrada, que és com anirà la Derivació Individual i l’escomesa.

− S’establirà a una distància no inferior a 3 cm. Amb la superfície d’una altra canalització no elèctrica.

− En el cas de proximitat amb conductes de calefacció, aire calent o fum, s’establirà una distància convenient, de manera que no es puguin transmetre efectes tèrmics perillosos per la instal·lació.

− En el cas de paral·lelisme amb d’altres canalitzacions que puguin donar lloc a condensacions, s’evitarà la seva instal·lació per sota d’aquestes a menys que es prenguin mesures i medis necessaris per a protegir-les.


88

Les canalitzacions es disposaran per a que el control dels conductors, la seva identificació, reparació, aïllament, localització i separació de les parts avariades i inclòs substitució dels deterioraments, sigui fàcil d’execució. Dites canalitzacions es trobaran diferenciades unes de les altres, ja sigui per la naturalesa o tipus de conductors, com per les seves dimensions o traçat. Si la identificació fos complicada, sempre que ho permeti la instal·lació, es col·locaran etiquetes o senyals indicatius. Entre el tram final de les canalitzacions per safata i el receptor, el cable baixarà per la paret, però a una distància major a un 0,3% del diàmetre del cable. Pel traçat d’aquest, és segurament preferible línies paral·leles a les verticals i horitzontals que formen l’estructura. Els tubs aniran convenientment fixats mitjançant els accessoris corresponents, de manera que la introducció i retirada dels conductors es realitzi de la forma més segura, perquè la coberta del conductor no resulti danyada. A continuació es mostra una taula en la que es pot veure quins són els diàmetres de les canalitzacions en funció del nombre de conductors i de la seva secció.

Diàmetre exterior dels tubs (mm) Número de conductors

Secció nominal dels conductors unipolars (mm2)

1 2 3 4 5 1,5 12 12 16 16 16 2,5 12 12 16 16 20 4 12 16 20 20 20 6 12 16 20 20 25 10 16 20 25 32 32 16 16 25 32 32 32 25 20 32 32 40 40 35 25 32 40 40 50 50 25 40 50 50 50 70 32 40 50 63 63 95 32 50 63 63 75

120 40 50 63 75 75 150 40 63 75 75 -- 185 50 63 75 -- -- 240 50 75 -- -- --

Taula 14 Nombre de conductors per canalització


89

2.8.3.2. CONDUCTORS Els conductors i els cables que s’utilitzin en les instal·lacions seran de coure majoritàriament i estaran sempre aïllats. La tensió assignada no serà inferior a 450/750V a 0,6/1kV i d’aïllament mitjançant XLPE (polietilè reticulat). La secció dels conductors a utilitzar es determinarà de forma que la caiguda de tensió entre l’origen de la instal·lació interior i qualsevol punt d’utilització sigui menys del 3 % per enllumenat i del 5 % pels demés usos. El valor de la caiguda de tensió podrà compensar-se entre la de la instal·lació interior (de 3 a 5 %) i la de la derivació individual (1,5 %), de forma que la caiguda de tensió total sigui inferior a la suma dels valors límits especificats per tots dos (de 4,5 a 6,5 %). En instal·lacions interiors, per tenir en compte les corrents harmòniques degudes a les càrregues no lineals i possibles desequilibris, tret de justificació per càlcul, la secció del conductor neutre serà com a mínim igual a la de les fases. No s’utilitzarà un mateix conductor neutre per varis circuits. Les intensitats màximes admissibles, es regiran pel indicat en la Norma UNE 20.460-5-523 i el seu annex nacional. Els conductors de protecció tindran una secció mínima igual a la fixada en la taula següent:

Secció conductors fase (mm2) Secció conductors protecció (mm2) Sf<16 Sf

16<Sf<35 16 Sf>35 Sf/2

Taula 15 Seccions assignades als conductors

A continuació, es mostra una taula amb la secció dels conductors resultant del càlcul així com la caiguda de tensió obtinguda. (Veure annex de càlculs 3.2.1.1.5)

Quadre General de comandament i protecció

Denominació P. calc. dist. cal Secció (W) (m) (mm²)

Escomesa 53.913 10 3x25/16Al

Línia general alim. 53.913 10 4x70+TTx35Cu Derivació ind. 53.913 3 4x70+TTx35Cu

Nau 1 23.837 3 4x16+TTx16Cu Nau 2 20.322 3 4x10+TTx10Cu

Magatzem 10.220 3 4x4+TTx4Cu Bateria cond. 53.913 3 3x70+TTx35Cu


90

Subquadre Nau 1


SQ 1 (Ingesta) 4.227 3 4x2,5+TTx2,5Cu SQ 2 (Fems) 6.455 3 4x2,5+TTx2,5Cu

SQ 3 (Ventil.) 6.875 3 4x2,5+TTx2,5Cu SQ 4 (enllum.) 5.194 3 4x2,5+TTx2,5Cu SQ 5 (finestres) 1.512 3 4x2,5+TTx2,5Cu

SQ 6 (emer.) 282 3 4x1,5+TTx1,5Cu

Subquadre SQ 1 (Ingesta)


C-1 540 0,3 4x2,5Cu

Mot. carros L-1 481 70 4x2,5+TTx2,5Cu netejacintes L-1 312 70 4x2,5+TTx2,5Cu

C-2 540 0,3 4x2,5Cu Mot. carros L-2 481 73 4x2,5+TTx2,5Cu netejacintes L-2 312 70 4x2,5+TTx2,5Cu



C-5 937 0,3 4x2,5Cu vis sens fi 1 937 82 4x2,5+TTx2,5Cu vis sens fi 2 937 82 4x2,5+TTx2,5Cu

Subquadre SQ 2 (Fems)


F-1 3.272 0,3 4x2,5Cu

cintes fems L-1 962 18 4x2,5+TTx2,5Cu cintes fems L-2 962 18 4x2,5+TTx2,5Cu cintes fems L-3 962 18 4x2,5+TTx2,5Cu cintes fems L-4 962 18 4x2,5+TTx2,5Cu

F-2 3.375 0,3 4x2,5Cu transversal fems 1.875 5 4x2,5+TTx2,5Cu elevadora fems 1.875 5 4x2,5+TTx2,5Cu


91

Subquadre SQ 3 (Ventilació)


V-1 6.875 0,3 4x2,5Cu

ventilador 1 1.375 75 4x2,5+TTx2,5Cu ventilador 2 1.375 75 4x2,5+TTx2,5Cu ventilador 3 1.375 75 4x2,5+TTx2,5Cu ventilador 4 1.375 75 4x2,5+TTx2,5Cu ventilador 5 1.375 75 4x2,5+TTx2,5Cu ventilador 6 1.375 75 4x2,5+TTx2,5Cu

Subquadre SQ 4 (enllumenat)


L-1 932,4 80 2x2,5+TTx2,5Cu L-2 932,4 80 2x2,5+TTx2,5Cu L-3 932,4 80 2x2,5+TTx2,5Cu L-4 932,4 80 2x2,5+TTx2,5Cu L-5 932,4 80 2x2,5+TTx2,5Cu L-6 273,6 80 2x1,5+TTx1,5Cu L-7 259,2 80 2x1,5+TTx1,5Cu

Subquadre SQ 5 (finestres)


P-1 280 25 4x2,5+TTx2,5Cu O-1 1232 6 4x2,5+TTx2,5Cu

Subquadre SQ 6 (emergència)


E-1 282 200 2x1,5+TTx1,5Cu

Subquadre Nau 2


SQ 11 (ingesta) 3.227 3 4x2,5+TTx2,5Cu SQ 12 (Fems) 6.455 3 4x2,5+TTx2,5Cu


92

SQ 13 (Vent.) 5.775 3 4x2,5+TTx2,5Cu SQ 14 (finestres) 280 3 4x2,5+TTx2,5Cu SQ 15 (enllum.) 4.795 3 4x1,5+TTx1,5Cu SQ 16 (emer.) 252 3 4x1,5+TTx1,5Cu

Subquadre SQ 11 (ingesta)


C-6 481,25 0,3 4x2,5Cu

m. carros L-1 481,25 70 4x2,5+TTx2,5Cu C-7 481,25 0,3 4x2,5Cu




vis sens fi 1 937,5 73 4x2,5+TTx2,5Cu vis sens fi 2 937,5 73 4x2,5+TTx2,5Cu



F-3 3.272 0,3 4x2,5Cu

cintes fems L-1 962 18 4x2,5+TTx2,5Cu cintes fems L-2 962 18 4x2,5+TTx2,5Cu cintes fems L-3 962 18 4x2,5+TTx2,5Cu cintes fems L-4 962 18 4x2,5+TTx2,5Cu

F-4 3.375 0,3 4x2,5Cu transversal fems 1.875 18 4x2,5+TTx2,5Cu elevadora fems 1.875 18 4x2,5+TTx2,5Cu



V-2 5.775 0,3 4x2,5Cu

ventilador 1 1.375 66,5 4x2,5+TTx2,5Cu ventilador 2 1.375 66,5 4x2,5+TTx2,5Cu ventilador 3 1.375 66,5 4x2,5+TTx2,5Cu ventilador 4 1.375 66,5 4x2,5+TTx2,5Cu ventilador 5 1.375 66,5 4x2,5+TTx2,5Cu


93



V-2 5.775 0,3 4x2,5Cu

ventilador 1 1.375 66,5 4x2,5+TTx2,5Cu ventilador 2 1.375 66,5 4x2,5+TTx2,5Cu ventilador 3 1.375 66,5 4x2,5+TTx2,5Cu ventilador 4 1.375 66,5 4x2,5+TTx2,5Cu ventilador 5 1.375 66,5 4x2,5+TTx2,5Cu



P-2 280 25 4x2,5+TTx2,5Cu



L-8 799,2 70 2x1,5+TTx1,5Cu L-9 799,2 65 2x1,5+TTx1,5Cu L-10 799,2 62 2x1,5+TTx1,5Cu L-11 799,2 59 2x1,5+TTx1,5Cu L-12 799,2 72 2x1,5+TTx1,5Cu L-13 799,2 14 2x1,5+TTx1,5Cu



L-8 799,2 70 2x1,5+TTx1,5Cu L-9 799,2 65 2x1,5+TTx1,5Cu L-10 799,2 62 2x1,5+TTx1,5Cu L-11 799,2 59 2x1,5+TTx1,5Cu L-12 799,2 72 2x1,5+TTx1,5Cu L-13 799,2 14 2x1,5+TTx1,5Cu


Denominació P. calc. dist. cal Secció

(W) (m) (mm²)

E-2 252 150 2x1,5+TTx1,5Cu


94

Subquadre Magatzem


SQ 7 (màq. clas.) 1.262 3 4x2,5+TTx2,5Cu

SQ 8 (enllum.) 1.386 3 4x1,5+TTx1,5Cu SQ 9 (tomes) 3.750 3 4x2,5+TTx2,5Cu SQ 10 (emer.) 72 3 4x1,5+TTx1,5Cu

Subquadre SQ 7 (màqiuna de classificar)

Denominació P. calc. dist. cal Secció

(W) (m) (mm²)

M-1 1262 0,3 4x2,5Cu m. transversal 462 10 4x2,5+TTx2,5Cu

motor 1 225 10 4x2,5+TTx2,5Cu motor 2 312 10 4x2,5+TTx2,5Cu motor 3 462 10 4x2,5+TTx2,5Cu



L-14 457 15 2x1,5+TTx1,5Cu L-15 457 19 2x1,5+TTx1,5Cu L-16 457 24 2x1,5+TTx1,5Cu L-17 14 3 2x1,5+TTx1,5Cu

Subquadre SQ 9 (tomes)


tomes corrent 1 2.500 3 2x2,5+TTx2,5Cu tomes corrent 2 2.500 3 2x2,5+TTx2,5Cu tomes corrent 3 2.500 3 2x2,5+TTx2,5Cu



E-3 72 50 2x1,5+TTx1,5Cu


95

2.8.3.3. IDENTIFICACIÓ DELS CONDUCTORS Els conductors de la instal·lació han de ser fàcilment identificables, especialment pel que fa al conductor neutre i al de protecció. Aquesta identificació es realitzarà pels colors que presentin els seus aïllaments. Quan existeixi conductor neutre en la instal·lació o es prevegi per un conductor de fase el seu canvi posterior a conductor neutre, s’identificaran aquests pel color blau clar. Al conductor de protecció se l’identificarà per tenir línies de colors verd i groc. Tots els conductors de fase, o en el cas, aquells pels que no es prevegi un canvi posterior a neutre, s’identificaran pels colors marró, negre o gris. La norma UNE 21031 dicta les sigles de designació que resumim a continuació: Lletra inicial: H Conforme amb les normes harmonitzades europees. A Cable de tipus nacional reconegut. Tensió: 03 Tensió nominal del cable 150/300 V. 05 Tensió nominal del cable 300/500 V. 07 Tensió nominal del cable 450/750 V. Materials d’aïllament i coberta: B EPR (Etilè propilè) N PCP (Neoprè) V PVC (Policlorur de vinil) R ó X XLPE (Polietilé reticulat) Forma del cable: H Col·locada al final de la designació. Cables plans amb conductors que poden

separar-se. H2 Col·locada al final de la designació. Cables plans amb conductors que no poden

separar-se. Conductor: U Conductor rígid, unipolar. R Conductor rígid, de varis filferros cablejats. K Conductor flexible, Classe 5, per instal·lació fixa. F Conductor flexible, Classe 5, per instal·lació mòbil. H Conductor flexible, Classe 6, per instal·lació mòbil. Separats de la designació per

un guió.

2.8.3.4. CONDUCTORS ACTIUS Es consideren conductors actius en tota la instal·lació, aquells que estan destinats a la transmissió d’energia elèctrica. En aquest cas, dita consideració s’aplica als conductors de fase i al conductor de neutre.


96

Seran de coure, d’aïllament de tensió assignada 0,6/1 kV o 450/750 V, aïllats amb polietilè reticulat XLPE o PVC, flexible per la distribució de força, enllumenat i en el interior de tubs (ITC-BT-15). La secció dels conductors a utilitzar, es determinarà de forma que la caiguda de tensió entre l’origen de la instal·lació i qualsevol punt d’utilització sigui inferior al 3% de la tensió nominal en l’origen per la instal·lació d’enllumenat, i del 5% per als demés usos, segons (ITC-BT-15). La determinació de la secció dels cables i la caiguda de tensió corresponent per tram i la total des del CT fins al Receptor corresponent, es poden veure en els annexos (apartat 3.2.1.1.5). En quant a la secció del conductor neutre en distribucions trifàsiques, serà com a mínim:

− A dos fils (fase i neutre) o a tres fils (2 fases i neutre): igual a la secció dels conductors de fase.

− A quatre fils (3 fases i neutre) per a conductors de coure fins a 10 mm2, igual a la secció dels conductors de fase. Per a seccions superiors, la meitat de la secció dels conductors de fase, amb un mínim de 10 mm2.

2.8.3.5. CONDUCTORS DE PROTECCIÓ Els conductors de protecció seran de coure i tindran una secció mínima igual a la que es fixa en la taula 2 de la ITC-BT-19, prenent com a referència la secció dels conductors de fase de la present instal·lació. D’altra banda, el conductor de neutre estarà clarament diferenciat de la resta. També es preveu ITC-BT-07 on ens especifica la secció mínima dels conductors enterrats, com serà el cas de l’enllumenat exterior i els motors de les portes d’entrada.

2.8.3.6. SUBDIVISIÓ DE LES INSTAL·LACIONS Les instal·lacions es subdividiran de forma que les pertorbacions originades per fallides que puguin produir-se en un punt d’elles, afectin només a certes parts de la instal·lació, per exemple a un sector de la nau, etc., per això els dispositius de protecció de cada circuit estaran adequadament coordinats i seran selectius amb els dispositius generals de protecció que els precedeixen. Totes les instal·lacions es dividiran en varis circuits, segons les necessitats, a fi de:

− Evitar les interrupcions innecessàries de tot el circuit i limitar les conseqüències d’una fallida.

− Facilitar les verificacions, assaigs i manteniment. − Evitar els riscos que podrien resultar d’una fallida d’un sol circuit que

pogués dividir-se, com per exemple si només hi ha un circuit d’enllumenat.


97

2.8.3.7. EQUILIBRAT DE CÀRREGUES Per que es mantingui el major equilibri possible en la càrrega dels conductors que formen part d’una instal·lació, es procurarà que quedi repartida entre les seves fases o conductors polars.

2.8.3.8. RESISTÈNCIA D’AÏLLAMENT I RIGIDESA DIELÈCTRICA Les instal·lacions haurien de presentar una resistència a l’aïllament al menys igual als valors indicats en la següent taula:

Tensió nominal instal·lació (V)

Tensió assaig DC (V)

Resistència aïllament (MΩ)

MBTS o MBTP 250 = 0,25

= 500 500 = 0,50

> 500 1000 = 1,00

Taula 16 Assaigs als conductors La rigidesa dielèctrica serà tal que, desconnectats els aparells d’utilització (receptors), resisteixi durant 1 minut una prova de tensió de 2U + 100 V a freqüència industrial, essent U la tensió màxima de servei expressada en volts, i amb un mínim de 1.500 V. Les corrents de fuga no seran superiors, pel conjunt de les instal·lacions o per cadascun dels circuits en que aquestes pugui dividir-se a efectes de la seva protecció, a la sensibilitat que presentin els interruptors diferencials instal·lats com protecció contra contactes indirectes.

2.8.3.9. CONNEXIONS En cap cas es permetrà la unió de conductors mitjançant connexions o derivacions per cargolaments entre si dels conductors, sinó que haurà de realitzar-se sempre utilitzant borns de connexió muntats individualment o construint blocs o regletes de connexió; poden permetre’s així mateix, la utilització de brides de connexió. Sempre s’hauran de realitzar en el interior de les caixes d’empalmar o de derivació. Si es tracta de conductors de varis filferros cablejats, les connexions es realitzaran de forma que la corrent es reparteixi per tots els filferros components. Els terminals, empalmes i connexions de les canalitzacions en zones humides, presentaran un grau de protecció corresponent a la projecció d’aigua, IPX4. Les caixes de connexió, interruptors, tomes de corrent i, en general, tota la paramenta utilitzada, haurà de presentar el grau de protecció corresponent a la caiguda vertical de gotes d’aigua, IPX1. Les seves cobertes i les parts accessibles dels òrgans d’accionament no seran metàl·lics. Les seves cobertes i les parts accessibles dels òrgans d’accionament no seran metàl·liques.


98

2.8.4. PROTECCIÓ CONTRA SOBREINTENSITATS Tot circuit estarà protegit contra els efectes de les sobreintensitats que puguin presentar-se, per la qual cosa la interrupció d’aquests circuits es realitzarà en un temps convenient o estarà dimensionat per les sobreintensitats previsibles. Les sobreintensitats poden estar motivades per:

− Sobrecàrregues a causa dels aparells d’utilització o defectes d’aïllament de gran impedància.

− Curtcircuits. − Descàrregues elèctriques atmosfèriques.

Cal diferenciar, però, entre sobrecàrregues i curtcircuits. Tenen en comú que són sobreintensitats, però el curtcircuit és de magnituds molt més grans. Proteccions a aplicar: Protecció contra sobrecàrregues. El límit d’intensitat de corrent admissible en un conductor ha de quedar en tot cas garantit pel dispositiu de protecció utilitzat. El dispositiu de protecció podrà estar construït per un interruptor automàtic de tall omnipolar amb corba tèrmica o bé per talla circuits fusibles calibrats de característiques de funcionament adequades. Protecció contra curtcircuits. A l’origen de tots els circuits s’establirà un dispositiu de protecció contra curtcircuits amb una capacitat de tall que estarà d’acord amb la intensitat de curtcircuit que pugui representar-se en el punt de la seva connexió. S’admet, no obstant que quan es tracti de circuits derivats d’un principal, cadascun d’aquests circuits derivats disposi de protecció contra sobrecàrregues, mentre que un sol dispositiu general pugui assegurar la protecció contra curtcircuits per a tots els circuits derivats. S’admeten com a dispositius de protecció contra curtcircuits els fusibles calibrats de característiques de funcionament adequats i els interruptors automàtics amb sistema de tall omnipolar. La norma UNE 20.460 recull tots els aspectes requerits per als dispositius de protecció. La Norma UNE 20.460 -4-473 defineix l’aplicació de les mesures de protecció exposades a la norma UNE 20.460 -4-43 segons sigui per causa de sobrecàrregues o curtcircuits, senyalant en cada cas el seu emplaçament o omissió.

2.8.5. PROTECCIÓ CONTRA SOBRETENSIONS

2.8.5.1. CATEGORIES DE SOBRETENSIONS Les categories indiquen els valors de tensió suportada a la ona de xoc de sobretensió que han de tenir els equips, determinant, alhora, el valor límit màxim de tensió residual que han de permetre els diferents dispositius de protecció de cada zona per evitar el possible dany dels equips.


99

Es distingeixen 4 categories diferents, indicant en cada cas el nivell de tensió suportada a impulsos, en kV, segons la tensió nominal de la instal·lació.

Tensió nominal instal·lació Tensió a impulsos 1,2/50 (kV)

Sistemes trifàsics

Sistemes monofàsics

Categoria IV

Categoria III

Categoria II

Categoria I

230/400 230 6 4 2,5 1,5

400/690/1000 - 8 6 4 2,5

Taula 17 Tensions suportades pels conductors Categoria I: s’aplica als equips molt sensibles a les sobrecàrregues i que estan destinats a ser connectats a la instal·lació elèctrica fixa (ordinadors, equips electrònics molt sensibles, etc.). En aquest cas, les mesures de protecció es prenen fora dels equips a protegir, pot ser a la instal·lació fixa o entre la instal·lació fixa i els equips, amb l’objecte de limitar les sobretensions a un nivell específic. Categoria II: s’aplica als equips destinats a connectar-se a una instal·lació elèctrica fixa (electrodomèstics, eines portàtils i altres equips similars). Categoria III: s’aplica als equips i material que formen part de la instal·lació elèctrica fixa i altres equips pels quals es requereix un alt nivell de fiabilitat (armaris de distribució, embarrats, paraments; interruptors, seccionadors, tomes de corrent, etc., canalitzacions i els seus accessoris; cables, caixes de derivació, etc. Motors amb connexió elèctrica fixa: ascensors, màquines industrials, etc.). Categoria IV: s’aplica als equips i materials que es connecten en l’origen o molt pròxims de l’origen de la instal·lació, aigües amunt del quadre de distribució (comptadors d’energia, aparells de telemesura, equips principals de protecció contra sobreintensitats, etc.).

2.8.5.2. MESURES DE CONTROL DE LES SOBRETENSIONS Es poden presentar dues situacions diferents: a) Situació natural: quan no es precisa la protecció contra sobretensions transitòries, perquè es preveu un risc baix de sobretensions en la instal·lació (degut a que aquesta s’alimenta d’una xarxa soterrada en la seva totalitat). En aquest cas es considera suficient la resistència a les sobretensions dels equips indicada en la taula de categories, i no es requereix cap protecció suplementària contra sobretensions transitòries. b) Situació controlada: quan es precisa la protecció contra sobretensions transitòries en l’origen de la instal·lació, perquè la instal·lació s’alimenta per, o inclou, una línia aèria amb conductors nus o aïllats.


100

També es considera situació controlada aquella situació natural en que es convenient incloure dispositius per una major seguretat (continuïtat de servei, valor econòmic dels equips, pèrdues irreparables, etc.). Els dispositius de protecció contra sobretensions d’origen atmosfèric han de seleccionar-se de forma que el seu nivell de protecció sigui inferior a la tensió suportada a impuls de la categoria dels equips i materials que es preveuen que s’hagin d’instal·lar. Els descarregadors es concentraran entre cadascun dels conductors, incloent-hi el neutre o compensador i la terra de la instal·lació.

2.8.5.3. SELECCIÓ DELS MATERIALS EN LA INSTAL·LACIÓ Els equips i materials han d’escollir-se de manera que la seva tensió suportada a impulsos no sigui inferior a la tensió suportada prescrita a la taula anterior, segons la categoria. Els equips i materials que tinguin una tensió suportada a impulsos inferior a la indicada en la taula, es poden usar, no obstant:

− En situació natural, quan el risc sigui acceptable. − En situació controlada, si la protecció contra sobretensions es

adequada.

2.8.6. PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES

2.8.6.1. PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES DIRECTES Protecció per aïllament de les parts actives: Les parts actives han d’estar recobertes de material aïllant que no es pugui treure a no ser que sigui destruint-lo. Protecció mitjançant barreres o envolvents: Les parts actives han d’estar situades al interior d’envolvents o barreres que tinguin, com a mínim, el grau de protecció IP XXB segons la UNE 20.324. Si es necessiten obertures majors per la reparació de peces o pel bon funcionament dels equips, es prendran les precaucions apropiades per impedir que les persones o animals domèstics toquin les parts actives i es garantirà que les persones siguin conscients del fet de que les parts actives no s’han de tocar voluntàriament. Les superfícies superiors de les barreres o envolvents horitzontals que son fàcilment accessibles, han de respondre com a mínim al grau de protecció IP4X o IP XXD.


101

Les barreres o envolvents s’han de fixar de manera segura i han de ser d’una durabilitat i rigidesa suficients per mantenir els graus de protecció exigits, amb una separació suficient de les parts actives en les condicions normals de servei, tenint en compte les influencies externes. Quan sigui necessari suprimir les barreres, obrir els envolvents o treure parts d’aquestes, això no ha de ser possible tret de:

− Es compti amb l’ajuda d’una clau o eina. − Després de treure la tensió de les parts actives protegides per aquestes

barreres o envolvents, no podent ser restablerta la tensió fins després de tornar a col·locar les barreres o envolvents.

− Si hi ha interposada una segona barrera que tingui com a mínim el grau de protecció IP2X o IP XXB, que no pugui ser treta sense l’ajuda d’una clau o d’una eina i que impedeixi tot contacte entre les parts actives.

Protecció complementaria per dispositius de corrent diferencial/residual: Aquesta mesura de protecció està destinada només a complementar altres mesures de protecció contra els contactes directes . L’ús de dispositius de corrent diferencial/residual, amb un valor de corrent diferencial assignada de funcionament que sigui inferior o igual a 30mA, es reconeix com mesura de protecció complementària en cas de fallida d’una altra mesura de protecció contra contactes directes o en cas de imprudència dels usuaris.

2.8.6.2. PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES INDIRECTES La protecció contra contactes indirectes s’aconseguirà mitjançant “tall automàtic de la alimentació”. Aquesta mesura consisteix en impedir, després de l’aparició d’una fallida, que una tensió de contacte de valor suficient es mantingui durant un temps tal que pugui donar com a resultat un risc. La tensió límit convencional es igual a 50 V, valor eficaç en corrent alterna, en condicions normals i a 24 V en locals humits. Totes les masses dels equips elèctrics protegits per un mateix dispositiu de protecció, han de ser interconnectades i unides per un conductor de protecció o una mateixa toma de terra. En punt neutre de cada generador o transformador ha de posar-se a terra. S’ha de complir la següent condició:

]V[IRU aa ×≤ (Equació 2.6) On trobem: Ra és la suma de les resistències de la toma de terra i els conductors de protecció de

masses.


102

Ia és el corrent que assegura el funcionament automàtic del dispositiu de protecció. Quan el dispositiu de protecció és un dispositiu de corrent diferencial/residual és el corrent diferencial-residual assignat.

U és la tensió de contacte límit convencional (50 o 24 V).

2.8.7. POSADA A TERRA

2.8.7.1. GENERALITATS Les posades a terra s’estableixen principalment amb l’objecte de limitar la tensió que, amb respecte a terra, puguin presentar en un moment donat les masses metàl·liques, assegurar l’actuació de les proteccions i eliminar o disminuir el risc que suposa una avaria als materials elèctrics utilitzats. La posada o connexió a terra es la unió elèctrica directe, sense fusible ni protecció alguna, d’una part del circuit elèctric o d’una part conductora no pertanyent al mateix, mitjançant una toma de terra amb un elèctrode o grup d’elèctrodes enterrats al terra. Mitjançant la instal·lació de posada a terra s’haurà d’aconseguir que al conjunt d’instal·lacions, edificis i superfície pròxima del terreny no apareguin diferencies de potencial perilloses i que, al mateix temps, permeti el pas a terra de les corrents de defecte o de descàrrega d’origen atmosfèric. L’elecció i instal·lació dels materials que assegurin la posada a terra han de ser tal que:

− El valor de la resistència de posada a terra sigui conforme amb les normes de protecció i de funcionament de la instal·lació i es mantingui d’aquesta manera durant el temps.

− Les corrents de defecte a terra i les corrents de fuga puguin circular sense perill, particularment des del punt de vista de sol·licitacions tèrmiques, mecàniques i elèctriques.

− La solidesa o la protecció mecànica quedi assegurada amb independència de les condicions estimades d’influències externes.

− Contemples els possibles riscos deguts a electròlisis que poguessin afectar a d’altres parts metàl·liques.


103

2.8.7.2.REPRESENTACIÓ ESQUEMÀTICA D’UN CIRCUIT DE POSADA A TERRA

Fig. 27 Esquema de posada a terra Llegenda: 1 Conductor de protecció. 2 Conductor de unió equipotencial principal. 3 Conductor de terra o línia de enllaç amb el elèctrode de posta a terra. 4 Conductor de equipotencialitat suplementària. B Born principal de terra. M Massa. C Element conductor. P Canalització metàl·lica principal d’aigua. T Presa de terra.

2.8.7.3.UNIONS A TERRA Tomes de terra: Per la toma de terra es poden utilitzar elèctrodes formats per:

− Barres i tubs. − Platines, conductors nus. − Plaques. − Anells o malles metàl·liques constituïdes per elements anteriors o les

seves combinacions. − Armadures de formigó enterrades, amb excepció de les armadures

pretensades. − Altres estructures enterrades que es demostrin apropiades.


104

Els conductors de coure utilitzats com elèctrodes seran de construcció i resistència elèctrica segons classe 2 de la norma UNE 21.022. El tipus i la profunditat de soterrament de les tomes de terra han de permetre que la possible pèrdua d’humitat del terra, la presència de gel o altres defectes climàtics, no augmentin la resistència de la toma de terra per sobre del valor previst. La profunditat mai serà inferior a 0,5 metres. Conductors de terra: La secció dels conductors de terra, quan estiguin soterrats, hauran d’estar d’acord amb els valors indicats a la taula següent. La secció no serà inferior a la mínima exigida per als conductors de protecció.

Tipus Protegit mecànicament No protegit mecànicament

Protegit contra la corrosió

Igual a conductors de protecció apartat 7.7.1

16 mm2 Cu 16 mm2 Acer Galvanitzat

No protegits contra la corrosió

25 mm2 Cu 50 mm2 Fe

25 mm2 Cu 50 mm2 Fe

Taula 18 Seccions assignades als conductors de terra

La protecció contra la corrosió pot obtenir-se mitjançant una envolvent. Durant l’execució de les unions entre conductors de terra i elèctrodes de terra s’ha d’extremar la cura perquè resultin elèctricament correctes. Han de vigilar-se, en especial, que les connexions, no danyin ni als conductors ni als elèctrodes de terra. Borns de posada a terra En tota instal·lació de posades a terra s’ha de preveure un born principal de terra, al que s’han d’unir els conductors següents:

− Els conductors de terra. − Els conductors de protecció. − Els conductors d’unió equipotencial principal. − Els conductors de posada a terra funcional, si son necessaris.

Han de proveir-se sobre els conductors de terra i en un lloc accessible, un dispositiu que permeti mesurar la resistència de la toma de terra corresponent. Aquest dispositiu pot estar combinat amb un born principal de terra, ha de ser desmuntable necessàriament per mitjà d’eines, ha de ser segur i a més a més assegurar la continuïtat elèctrica.


105

Conductors de protecció Els conductors de protecció serveixen per unir elèctricament les masses d’una instal·lació amb el born de terra, amb el fi d’assegurar la protecció contra contactes indirectes. Els conductors de protecció tindran una secció mínima igual a la fixada en la taula següent:

Secció conductors fase (mm2) Secció conductors protecció (mm2)

Sf = 16 Sf

16 < Sf < 35 16

Sf > 35 Sf / 2

Taula 19 Seccions assignades als conductors de protecció En tots els casos, els conductors de protecció que no formen part de la canalització d’alimentació seran de coure amb una secció al menys de:

− 2,5 mm2, si els conductors de protecció disposen d’una protecció mecànica.

− 4 mm2, si els conductors de protecció no disposen d’una protecció mecànica.

Com a conductors de protecció poden utilitzar-se:

− conductors en els cables multiconductors − conductors aïllats o nus que tinguin una envolvent comú amb els

conductors actiu − conductors separats nus o aïllats.

Cap aparell haurà de ser intercalat al conductor de protecció. Les masses dels equips a unir amb els conductors no han de ser connectades en sèrie en un circuit de protecció.

2.8.7.4. CONDUCTORS D’EQUIPOTENCIALITAT El conductor principal de equipotencialitat ha de tenir una secció no inferior a la meitat de la del conductor de protecció de secció major de la instal·lació, amb un mínim de 6 mm². No obstant això, la seva secció pot ser reduïda a 2,5 mm² si és de coure. La unió de equipotencialitat suplementària pot estar assegurada, bé per elements conductors no desmuntables, tals com estructures metàl·liques no desmuntables, bé per conductors suplementaris, o per combinació dels dos.

2.8.7.5. RESISTÈNCIA DE LES TOMES DE TERRA El valor de resistència de terra serà tal que qualsevol massa no pugui donar lloc a tensions de contacte superiors a:


106

− 24 V en local o emplaçament conductor − 50 V en els altres casos

Si les condicions de la instal·lació són tals que poden donar lloc a tensions de contacte superiors als valors assenyalats anteriorment, s’assegurarà la ràpida eliminació de la falta mitjançant dispositius de cort adequats al corrent de servei. La resistència d’un elèctrode depèn de les seves dimensions, de la seva forma i de la resistivitat del terreny en el qual s’estableix. Aquesta resistivitat varia freqüentment d’un punt a altre del terreny, i vària també amb la profunditat. A la taula següent, corresponent a la ITC-BT-18 es mostra com a orientació uns valors de la resistivitat per alguns tipus de terreny:

Naturalesa del terreny Resistivitat en Ω·m

Terrenys pantanosos D’algunes unitats a 30 Fangs 20 a 100 Humus 10 a 150

Turba humida 5 a 100

Argila plàstica 50 Margues i argiles

compactes 100 a 200

Margues del juràssic 30 a 40

Arenes argiloses 50 a 500 Arenes silícies 200 a 3.000

Terreny pedregós cobert de gespa 300 a 5.000

Terreny pedregós descobert 1.500 a 3.000

Terrenys calcaris tous 100 a 300

Terrenys calcaris compactes 1.000 a 5.000

Terrenys calcaris esquerdats 500 a 1.000

Pissarres 50 a 300 Roca de mica i quars 800

Granits i gres procedent

d’alteració 1.500 a 10.000

Granits i gres molt alterat 100 a 600

Taula 20 Resistivitat segons el tipus de terreny


107

2.8.7.6. TOMES DE TERRA INDEPENDENTS Es considerarà independent una toma de terra respecte a una altra, quan una de les tomes de terra no arribi, respecte a un punt de potencial zero, una tensió superior a 50 V quan per l’altra circuli la màxima corrent de defecte a terra prevista.

2.8.7.7. SEPARACIÓ ENTRE LES TOMES DE TERRA DE LES MASSES DE LES INSTAL·LACIONS I LES D’UN CT

Es verificarà que les masses posades a terra en una instal·lació d’utilització, així com els conductors de protecció associats a aquestes masses o als relés de protecció de massa, no estiguin unides a la toma de terra de les masses d’un centre de transformació, les masses de la instal·lació d’utilització puguin quedar sotmeses a tensions de contacte perilloses. Si no es fa el control d’independència indicat anteriorment (50 V), entre la posta a terra de les masses de les instal·lacions d’utilització respecte a les postes a terra de protecció o massa dels centre de transformació, es considerarà que les tomes són elèctricament independents quan es compleixin totes i cadascuna de les condicions següent. a) No existeixi canalització metàl·lica conductora (coberta metàl·lica de cable no aïllada especialment, canalització d’aigua, gas, etc.) que uneixi la zona de terres del centre de transformació amb la zona on es troben els aparells d’utilització. b) La distància entre les tomes de terra del centre de transformació i les tomes de terra o d’altres elements conductors soterrats en els locals d’utilització es el menys igual a 15 metres per terrenys amb resistivitat poc elevat (<100 Ohms x metre). Quan el terreny sigui mol mal conductor, la distància haurà de ser calculada. c) El centre de transformació està situat en un recinte aïllat dels locals d’utilització o bé, si esta contigu als locals d’utilització o al seu interior, esta establert de tal manera que els seus elements metàl·lics no estan units elèctricament als elements metàl·lics constructius dels locals d’utilització. Només es podran unir la posta a terra del instal·lació d’utilització (edifici) i la posta a terra de protecció (massa) del centre de transformació, si el valor de la resistència de posta a terra única és lo suficientment baixa per que es compleixi que en el cas d’evacuar el màxim valor previst de la corrent de defecte a terra al centre de la transformació, el valor de la tensió de defecte sigui menor que la tensió de contacte màxima aplicada.

2.8.7.8. REVISIÓ DE TOMES DE TERRA Per la importància que ofereix, des de el punt de vista de la seguretat qualsevol instal·lació de posta a terra, haurà de ser obligatori comprovar-la per el Director de l’Obra o instal·lador autoritzat en el moment de donar d’alta la instal·lació per la seva posta en marxa.


108

El personal tècnicament competent efectuarà comprovació de la instal·lació de posta a terra, al menys anualment, en l’època que el terreny estigui més sec. D’aquesta forma, es mesurarà la resistència de terra, i es repararan amb caràcter urgent els defectes que es trobin. En els llocs on el terreny no sigui favorable la bona conservació dels elèctrodes, aquests i els conductors d’enllaç entre ells fins el punt de posta a terra, es posarà al descobert pel seu examen, al menys una vegada cada cinc anys. Per a la instal·lació de posta a terra s’ha triat com a solució per a la nostra nau que ens ocupa, la col·locació de una malla de un conductor de coure despullat que anirà pel perímetre de la nau i soterrat a una distancia de 0,8 m amb una secció nominal de 25 mm2, a mes a mes s’han col·locat 6 piques verticals a cada cantonada del quadrat que forma el conductor aquestes piques son de coure de 14 mm de diàmetre i amb una longitud de 2 m cadascuna d’elles. Segons la taula de terrenys de terra argilós, ens dóna de 5 a 500 Ω. Nosaltres agafarem 300 Ω.

2.8.8. COMPENSACIÓ D’ENERGIA REACTIVA

2.8.8.1.GENERALITATS Com ja es va introduir en l’anàlisi de les solucions, sobre els inconvenients de l’excés en el consum d’energia reactiva en l’activitat, i com aquest consum afecta negativament a determinats paràmetres de disseny del projecte, s’entén doncs, la necessitat de compensar aquest tipus d’energia mitjançant algun tipus de mecanisme. L’energia reactiva, és necessària per a la creació dels camps magnètics en el funcionament de certs receptors, com motors, reactàncies de l’enllumenat de descàrrega etc., però no es transforma directament en treball, com o fa l’energia activa. Així doncs, aquest tipus de receptors, que de forma majoritària s’instal·len en l’àrea de servei projectada, demanden o absorbeixen de la xarxa aquesta potència expressada en kVAr. La suma geomètrica de la potència reactiva (Q) i la potència activa (P), dona com resultat, la potència aparent (S), expressada en kVA. La potència aparent S demandada pels receptors, serà la lliurada per la xarxa, pel transformador. Per aquesta raó, es veu la importància d’atenuar el consum de (Q), perquè amb això, disminueix la (S) absorbida. Per a reduir la potència aparent (Q), s’injecta en la xarxa, la potència aparent subministrada per condensadors (-Q), creant l’efecte invers. La suma geomètrica anterior donarà com resultat una potència (S) menor, al disminuir el vector de potència reactiva (Q).


109

Fig. 27 Triangle de potències Com la majoria de receptors en el local comercial son d’enllumenat fluorescent o de descàrrega, s’ha optat en la instal·lació de petits condensador que es disposaran al interior de cada receptor, millorant així individualment la reactiva a cada element. En aquest cas i fent referència a lo esmentat a l’apartat d’anàlisis de solucions, direm que la forma de compensació que em triat serà compensació individual. D’aquesta manera en aquesta forma de compensació el tipus de compensació serà fixa ja que no podrem modificar el condensador situat al interior de cada receptor.

2.8.8.2. EQUIP DE COMPENSACIÓ L’equip de compensació automàtica està format principalment per tres elements bàsics:

− El regulador: mesura el cosϕ de la instal·lació i dóna l’ordre de funcionament als contactors.

− Contactors: són els elements que s’encarreguen realitzar les connexions dels condensadors.

− Condensadors: són els elements que aporten l’energia reactiva a la instal·lació.

A partir dels càlculs realitzats en l’annex, per al dimensionat de la bateria de condensadors, s’arriba a una potència reactiva teòrica màxima a compensar de 26,59kvar , entre factors de potència de 0,81 i 0,95. Es tria doncs, un sistema de compensació automàtic de la casa ABB, de 30kvar de compensació máx., amb bateria APCL1. Característiques de l’equip. El compensador d’energia reactiva s’instal·larà en una caseta que es disposa a la propietat, juntament amb el quadre general de protecció. Està compost per: Fiable i Segura:

S

P

Q


110

L'APC té un grau de protecció IP 23 D amb la porta tancada i està protegida contra els contactes directes i accidentals amb la porta oberta. La bateria automàtica de condensadors respon a la norma CEI 60439. Ventilació: L'APC està equipada amb sondes de temperatura i un sistema de ventilació especialment seleccionat per la seva extraordinària durada. La velocitat de ventilació varia en funció de la temperatura interna de l'APC. En cas de sobrecalentamient temporal, l'APC es desconnecta automàticament. Característiques:

− Tensió nominal: 400 V − Freqüència: 50Hz. − Connexió: Trifàsica. − Ajust del factor de potència: De 0,7 inductivo a 0,7 capacitiu. − Ajust de C/k: De 0.05A a 1A amb el regulador RVC. − Temperatura ambient: -5º C/ 40º C segons la norma CEI 60831-1 i 2.

Funcionament: Ajust automàtic o manual del regulador amb indicació de:

− Nombre de sortides actives. − Factor de potència inductiu o capacitiu. − Condicions d’alarma. − Sobre temperatura. − Una demanda per a connectar/desconnectar un graó de condensador.

Condensadors: Secs amb dielèctric autorregenerable segons norma CEI 60831-1 i 2.


2.8.9.1. CARACTERITZACIÓ DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS EN RELACIÓ A LA SEGURETAT CONTRA INCENDIS

S’entén per establiments el conjunt d’edificis, edifici, zona de treball, instal·lació o espai obert d’ús industrial o magatzem, destinat a ser utilitzat sota una titularitat diferenciada i aquest projecte de construcció o reforma, així com el inici de la activitat prevista, sigui objecte de control administratiu. Els establiments industrials es caracteritzen per:

− La seva configuració i ubicació segons el seu entorn − El seu nivell de risc intrínsec


111

Les nostres instal·lacions realitzen una configuració del tipus C, que a continuació es descriuran, segons es descriu en el reglament de protecció contra incendis. TIPUS C: l’establiment industrial ocupa totalment un edifici, o varis, si escau, que està a una distància major de tres metres de l’edifici més pròxim d’altres establiments. Aquesta distància haurà d’estar lliure de mercaderies combustibles o elements intermedis susceptibles de propagar l’incendi.

Fig. 28 Representació de la situació dels edificis a estudi

2.8.9.2. NIVELL DE RISC INTRÍNSEC DE CADA SECTOR O ÀREA D’INCENDI

Per poder determinar el nivell intrínsec de l’establiment, he de calcular la densitat de càrrega de foc per cada una de les zones que tenim, on si que hem de distingir entre les zones de producció i de les zones destinades a l’emmagatzematge. Per el que serien activitats de producció, que en el nostre cas ho podríem entendre com la naus de producció d’ous i la nau de la recria de pollets, en la que no hi ha emmagatzematge utilitzarem la següent equació:

⎥⎦⎤

⎢⎣⎡

⎥⎦⎤

⎢⎣⎡×

××=

∑22a

i

liisi

s mMcaló

mMJR

A

CSqQ (Equació 2.7)

On trobem: QS densitat de càrrega de foc, ponderada i corregida, del sector d’incendi [MJ/m2] ó

[Mcal/m2] Ci coeficient adimensional que pondera el grau de perillositat (per la

combustibilitat) de cada un dels combustibles (i) que existeixin en el sector d’incendi.


112

Ra coeficient adimensional que corregeix el grau de perillositat (per l’activació) inherent a l’activitat industrial que es desenvolupa al sector d’incendi, producció, muntatge, transformació, reparació, emmagatzematge, etc. Quan existeixen varies activitats en el mateix sector, es prendrà com a factor de risc d’activació el inherent a l’activitat de major risc d’activació, sempre i que aquesta activitat ocupi al menys el 10% de la superfície del sector d’incendi.

A superfície construïda del sector d’incendi o superfície ocupada del àrea d’incendi

[m2] qsi densitat de càrrega de foc de cada zona amb procés diferent segons els distints

processos que es realitzin en el sector d’incendi (i) [MJ/m2] ó [Mcal/m2] Si superfície de cada zona amb procés diferent i densitat de càrrega de foc, amb qsi

diferent [m2] Per a les zones destinades a l’emmagatzematge, que en el cas de la nostra instal·lació seria la zona a la que hem denominat Magatzem, tenim que aplicar l’equació que a continuació es mostra:

⎥⎦⎤

⎢⎣⎡

⎥⎦⎤

⎢⎣⎡×

×××=

∑22a

i

liiivi

s mMcaló

mMJR

A

hCsqQ (Equació 2.8)

On trobem: QS tenen el mateix significat que en l’apartat anterior. Ci tenen el mateix significat que en l’apartat anterior. Ra tenen el mateix significat que en l’apartat anterior. A tenen el mateix significat que en l’apartat anterior. qvi càrrega de foc, aportada per cada m3 de cada zona amb diferent tipus

d’emmagatzematge (i) existent en el sector d’incendi [MJ/m3] ó [Mcal/m3] hi altura de l’emmagatzematge de cada un dels combustibles (i) [m] si superfície ocupada en planta per cada zona d’emmagatzematge diferent (i)

existent en el sector d’incendi [m2] Procediment de càlcul adoptat: El procediment de càlcul que ens correspon al de la nostra activitat, serà el corresponent a les activitats que es desenvolupen i els elements que conformen la totalitat dels aparells i instal·lacions.


113

2.8.9.3. REQUISITS DE PCI DELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS Tots els aparells, equips, sistemes i components de les instal·lacions de protecció contra incendis dels establiments industrials, així com el disseny, l’execució, la posada en funcionament i el manteniment de les seves instal·lacions, compliran el perpetuat en el Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis, aprovat pel reial decret1942/1993, de 5 de novembre, i en l’ordre de 16 d’abril de 1998, sobre normes de procediment i desenvolupament d’aquell. Els instal·ladors i mantenidors de les instal·lacions de protecció contra incendis, que es refereix l’apartat anterior, compliran els requisits que, per a ells, estableix el Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis, aprovat pel Reial Decret 1942/1993, de 5 de novembre, i disposicions que ho complementen.

2.8.9.4. DETECTORS DE FUM Nosaltres agafarem detectors de fum òptics analògics, aquests detecten fums visibles, es basen en l’absorció de llum pels fums en la cambra de mesura (enfosquiment), o també en la difusió de llum pels fums (efecte Tyridall). Porten un petit controlador per prendre decisions o ajustar el seu sistema d’alarma en funció de l’ambient. Són de construcció molt complicada (més que els iònics) ja que requereixen una font lluminosa permanent o bé intermitent, una cèl·lula captadora i un equip elèctric molt complex.

2.8.9.5. CENTRALETA DE DETECCIÓ S’ha optat per una central de detecció analògica. La dimensió del sistema estarà definida per la capacitat de zones de detecció. La font d’alimentació del equip està constituïda per un mòdul rectificador/carregador incorporant a la central de detecció d’incendis un joc de bateries que s’allotgen en l’espai que la central té previst a aquest efecte. En circumstancies normals el rectificador subministra la energia necessària per garantir el bon funcionament, tant en vigilància com en alarma, de la instal·lació de detecció d’incendis, de la de polsadors d’alarma i de la d’alerta, ocupant-se simultàniament, de mantenir les bateries a plena càrrega. Al originar-se una alarma en una zona o sector d’incendis, tindrà lloc una senyalització òptica i acústica en el lloc de control centralitzat, permanentment vigilat, i es portaran a cap automàticament les accions programades, com son la activació de les sirenes. Les característiques tècniques venen arxivades en el apartat de catàlegs, corresponents a la actual memòria.


114

2.8.9.6. COMPONENTS PER A L’EXTINCIÓ 5 Extintors de pols polivalent ABC, amb eficàcia 21A-113B per a extinció de foc de matèries sòlides, líquides, productes gasosos i incendis d’equips elèctrics, de 6 Kg. d’agent extintor amb suport, manòmetre i filtre amb difusor segons norma UNE-23110, totalment instal·lat. Certificat per AENOR. Característiques: Pes: 6 Kg Diàmetre: 140 mm Altura màxima: 746 mm Pressió prova 245 bar

Fig. 29 Extintors de pols ABC

Referència Model Eficàcia Agent extintor

Agent Propulsor Pes [kg] Assaig

dielèctric

E6 PI-6 21A-113B-C

6kg. Pols ABC N2 9,22 35 kV

Taula 21 Característiques dels extintors

1 Extintor de CO2 amb eficàcia 89B, per a extinció en zones de corrent elèctrica i focs de classe B, extingeix el foc per dos formes, refredament per absorció de calor i desplaçament d’oxigen.


115

Fig. 30 Extintors de CO2 Característiques:

Pes: 5 Kg Diàmetre: 140 mm Altura màxima: 746 mm Pressió prova 245 bar

Altres elements a instal·lar:

Fig. 31 Elements de senyalització


116

2.8.10. AUTOMATITZACIÓ Tenint en compte tots els requisits establerts en l’apartat anterior s’ha decidit d’implementar el següent autòmat: SIMATIC S7:

− El micro-PLC pel màxim efecte d’automatització al mínim cost. − Muntatge, programació i us particularment fàcils. − Alta escala d’integració, necessita poc espai, potent. − Aplicable tant en els controls més simples com també per feines

complexes d’automatització. − Aplicable aïllat, interconnectat a la red o en configuracions

descentralitzades. − El PLC també per camps on, per motius econòmics, no

s’aplicaven fins ara autòmats programables − Amb destacades prestacions amb temps real i potents

possibilitats de comunicació (PPI, PROFIBUS, AS-Interface).

Fig. 32 Autòmat de SIEMENS Característiques tècniques:

− Tensió d’alimentació: 24 V. De 20,4 a 28,8 V admissible. − Consum de corrent: 700mA. − Memòria de programa i dades: 8 Kbytes màx., 12 Kbytes màx. − Llenguatges de programació: AWL, KOP, FUP. − Entrades digitals: 14 entrades. − Sortides digitals: 10 sortides. − Entrades analògiques: 2 entrades, potenciòmetre analògic. − Dimensions: 120,5 x 80 x 62 mm. − Pes: 410 g. aprox.

La possibilitat de poder connectar varies pantalles tàctils per la mateixa automatització, fa que aquesta instal·lació sigui mes còmoda i funcional a l’hora d’encendre o apagar l’enllumenat desitjat.


117

2.9. PLANIFICACIÓ Les activitats que es planificaran i els dies de durada de cada una seran els següents:

Activitat Descripció de l’activitat Duració (dies)

1 Marcar la instal·lació elèctrica. 2 2 Elaborar rases per les canalitzacions de tubs. 2 3 Fixació de suports, tubs i safates elèctriques. 15 4 Col·locació de quadres elèctrics. 2 5 Cablejat elèctric de les instal·lacions. 10 6 Muntatge de lluminàries interiors i mecanismes. 8 7 Connexionat del quadre general. 2 8 Posada en marxa instal·lació elèctrica. 1 9 Marcar i muntar llums d’emergència. 3 10 Marcar i muntar detectors de fums. 4 11 Marcar i muntar centraleta PCI. 1 12 Cablejat de la instal·lació PCI. 6 13 Posta en marxa de la instal·lació PCI. 1 14 Ubicar i penjar extintors amb els seus cartells luminiscents. 1 15 Connexionat del PLC i del PC. 1 16 Posada en marxa del PLC. 1 17 Posar tub i cablejar automatització exterior. 1 18 Muntatge de lluminàries exteriors. 0,5 19 Col·locació dels sensors exteriors. 0,5 20 Marcar i entubar línies de ventilació. 3 21 Cablejat elèctric de la ventilació. 1 22 Col·locació dels mecanismes de ventilació. 0,5

Taula 22 Activitats a realitzar dins el present projecte

Per a la realització de totes les tasques es disposarà del personal següent:

− 1 Oficial de 1ª d’electricitat − 1 Ajudant d’electricista − 1 Oficial de Paleta − 1 Tècnic en centrals PCI − 1 Tècnic en automatitzacions


118

Diagrama de GANTT:

Activitat Setmana 1 Setmana 2 Setmana 3 Setmana 4 Setmana 5 Setmana 6 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22

Taula 23 Diagrama de GANTT


119

2.10. ORDRE DE PRIORITAT ENTRE ELS DOCUMENTS L’ordre de prioritat serà el següent:

1. Planells 2. Plec de Condicions

3. Pressupost

4. Memòria

Vinyols i els Arcs, a 10 de juny de 2007. Enginyer Tècnic Client


3. ANNEXES



Juny del 2007

Electrificació i Automatització d’una granja 3. Annexes

121

Índex – Annexes 3.1. DOCUMENTACIÓ DE PARTIDA ...................................................................... 123 3.2. ANNEXES DE CÀLCULS................................................................................... 123

3.2.1. CÀLCULS ELÈCTRICS................................................................................ 123 3.2.1.1. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA............................................................... 124

3.2.1.1.1. DEMANDES DE POTÈNCIA......................................................... 124 3.2.1.1.2. ELEMENTS DE PROTECCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS....... 132

3.2.1.1.2.1. Protecció contra sobreintensitats ............................................... 132 3.2.1.1.2.2. Protecció contra sobretensions .................................................. 132 3.2.1.1.2.3. Interruptor automàtic de protecció en distribució a baixa tensió133 3.2.1.1.2.4. Càlcul a curtcircuit i corbes d’activació .................................... 133 3.2.1.1.2.5. Interruptors magnetotèrmics...................................................... 137 3.2.1.1.2.6. Protecció contra contactes directes i indirectes ......................... 137 3.2.1.1.2.7. Interruptor diferencial................................................................ 138 3.2.1.1.2.8. Esquema de la distribució elèctrica ........................................... 138 3.2.1.1.2.9. Protecció tèrmica ....................................................................... 139

3.2.1.1.3. DIMENSIONAT DE LES INSTAL·LACIONS .............................. 140 3.2.1.1.3.1. Expressions utilitzades .............................................................. 140 3.2.1.1.3.2. Consideracions de càlcul ........................................................... 144 3.2.1.1.3.3. Consideracions de càlcul ........................................................... 144 3.2.1.1.3.4. Càlcul de l’escomesa ................................................................. 145 3.2.1.1.3.5. Càlcul dels fusibles d’entrada.................................................... 146 3.2.1.1.3.6. Càlcul de la derivació individual ............................................... 148 3.2.1.1.3.7. Dimensionat del poder de tall i de les corbes de protecció magnètiques .................................................................................................. 150 3.2.1.1.3.8. Quadre de resultats del càlcul de les instal·lacions.................... 151 3.2.1.1.3.9. Càlcul dels circuits de terra de la instal·lació ............................ 156

3.2.1.1.4. COMPENSACIÓ DE L’ENERGIA REACTIVA............................ 159 3.2.1.1.4.1. Dimensionat de la bateria de condensadors............................... 160 3.2.1.1.4.2. Dimensionat de la línia .............................................................. 161

3.2.2. CÀLCUL DE LA IL·LUMINACIÓ EN LES INSTAL·LACIONS............... 163 3.2.2.1. ASPECTES PRINCIPALS DE LA IL·LUMINACIÓ D’INTERIORS .. 163

3.2.2.1.1. DIMENSIONS DEL LOCAL I ALTURA DE TREBALL.............. 163 3.2.2.1.2. TIPUS DE LLUMINÀRIES EMPRADES ...................................... 164 3.2.2.1.3. ALTURA DE SUSPENSIÓ DE LES LLUMINARIES................... 164 3.2.2.1.4. IL·LUMINACIÓ DEL LOCAL ....................................................... 165

3.2.2.1.4.1. Índex del local (k)...................................................................... 165 3.2.2.1.4.2. Coeficient de reflexió del local (ρ)............................................ 165

3.2.2.1.5. FACTOR D’UTILITZACIÓ (Cu).................................................... 166 3.2.2.1.5. FACTOR DE CONSERVACÓ (Fc) ............................................... 166

3.2.2.2. CÀLCULS NECESSÀRIS PER A LA IL·LUMINACIÓ D’INTERIORS.............................................................................................................................. 167

3.2.2.2.1. FLUX LLUMINÓS .......................................................................... 167 3.2.2.2.2. NÚMERO DE LLUMINÀRIES ..................................................... 168 3.2.2.2.3. DISTRIBUCIÓ DE LLUMINÀRIES ............................................ 168 3.2.2.2.4. COMPROVACIÓ DELS CÀLCULS LLUMINOSOS.................... 168


122

3.2.2.3. CÀLCUL DE LA IL·LUMINACIÓ........................................................ 169 3.2.2.3.1. IL·LUMINACIÓ DE LES NAUS .................................................... 169

3.2.2.3.1.1. Il·luminació de la Nau 1 ............................................................ 169 3.2.2.3.1.2. Il·luminació de la Nau 2 ............................................................ 171 3.2.2.3.1.3. Il·luminació del Magatzem........................................................ 172

3.2.2.4. RESUM DE LA IL·LUMINACIÓ .......................................................... 173 3.2.2.5. IL·LUMINACIÓ D’EMERGÈNCIA ...................................................... 174

3.2.2.5.1. PRINCIPALS ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN L’ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA............................................................ 174 3.2.2.5.2. CÀLCUL DE LA ILUMINACIÓ D’EMERGÈNCIA..................... 174 3.2.2.5.3. RESUM DE LES LLUMINÀRIES UTILITZADES ....................... 176

3.2.3. PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS............................................................. 177 3.2.3.1. CONFIGURACIÓ DE LES INSTAL·LACIONS................................... 177 3.2.3.2. CARACTERITZACIÓ SEGONS EL SEU RISC INTRÍNSEC ............. 177

3.2.3.2.1. SECTOR D’INCENDI ................................................................. 178 3.2.3.2.2. DENSITAT DE LA CÀRREGA DE FOC................................... 178

3.2.3.2.2.1. Procediment de càlcul................................................................ 178 3.2.3.2.2.2. Càlcul de la càrrega de foc ........................................................ 179 3.2.3.2.2.3. Coeficients de perillositat pel seu combustible ......................... 180 3.2.3.2.2.4. Densitat de càrrega de foc (qs) i coeficient corrector del grau de perillositat (Ra) ............................................................................................. 180 3.2.3.2.2.5. Càlcul de la càrrega de foc per zones i total .............................. 180

3.3. ANNEXES D’APLICACIÓ.................................................................................. 182 3.4. ALTRES DOCUMENTS ...................................................................................... 183

3.4.1. LLISTAT DE CÀLCULS ELÈCTRICS ........................................................ 183 3.4.1.1. CÀLCUL DE SECCIONS ...................................................................... 183


123

3.1. DOCUMENTACIÓ DE PARTIDA L’empresa AVÍCOLA NOLLA es troba amb la necessitat de fer una remodelació total de la seva instal·lació elèctrica, ja que aquesta es troba en mal estat i necessita ser substituïda. A més, es dona la situació que la instal·lació és molt antiga i no compleix la normativa vigent, pel que haurem de fer tots els càlculs de la instal·lació de nou. L’empresa ens ha encarregat el disseny de les instal·lacions elèctriques, per donar resposta a les necessitats de l’activitat avícola, tot tenint en compte els següents aspectes: En càlculs elèctrics: Per a la determinació de la instal·lació elèctrica a implementar en la granja, cal tenir en compte que hi trobem una explotació d’aus per a la producció d’ous per al consum humà i una explotació destinada a la recria de pollets. A partir de l’anàlisi dels receptors i els elements a instal·lar conformarem la demanda de potència necessària i la intensitat, sempre tenint en compte de no superar la caiguda de tensió. També realitzarem els estudis lumínics de les diferents zones que trobem a la instal·lació, per tal de tenir en cada zona la intensitat lumínica adequada a l’activitat que s’ha de desenvolupar. Això també ens permetrà optimitzar el consum elèctric destinat a aquest apartat.

3.2. ANNEXES DE CÀLCULS

3.2.1. CÀLCULS ELÈCTRICS Per tal de poder determinar els diferents elements a instal·lar en una granja, s’ha realitzar un estudi de les diferents carregues sobre les quals haurem de treballar, per tant haurem de realitzar abans de res una previsió de potència en la qual apareixeran les potències que tenim en aquest moment i les noves que introduirem. En aquest a més calcularem les potencies i les intensitats, el que després ens permetrà de calcular les caigudes de tensió. Per últim es buscaran les seccions dels conductors i el calibre de les proteccions. A partir dels anàlisis de la potència global de la instal·lació, així com de les potències parcials de cada grup de receptors en cada subquadre elèctric, es podrà dimensionar les necessitats en quant a compensació de reactiva i la potència del grup electrogen a instal·lar.


124

3.2.1.1. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA

3.2.1.1.1. DEMANDES DE POTÈNCIA A partir dels components que conformen la instal·lació hem pogut arribar a concloure quines són les diferents necessitats de potència que es presenten a la instal·lació del client, i d’aquí podrem fer el dimensionat de la instal·lació. A continuació exposarem un seguit de taules en les quals hi ha detallada tota la informació necessària, dividida en subquadres elèctrics, per fer més entenedores les necessitats. Per tal de no cometre l’error de dimensionar les instal·lacions en excés, s’aplicaran tot un seguit de coeficients per tal d’ajustar les necessitats a una instal·lació suficient, que repercutirà a en un pressupost més ajustat i favorable pel client. Aquests coeficients són:

− Coeficient de simultaneïtat (Ks): té uns valors iguals o per sota de la unitat i és utilitzat per reduir la potència de cada rama o d’un grup de circuits, tenint en compte que no tots els receptors no funcionen alhora.

− Coeficient d’utilització (Ku): igual que en el cas anterior adopta valors iguals o per sota de la unitat, és utilitzat per minorar la potència nominal del receptor, en els casos en el que la potència nominal de la màquina sigui superior a la potència consumida.

− Coeficient de correcció (Km): a diferència dels casos anteriors aquest factor sols pot tenir tres valors, depenent del tipus de càrrega a que correspongui. És a dir, si tenim una càrrega normal, com per exemple pot ser un llum d’incandescència el valor serà 1, en el cas de llums fluorescents el valor serà de 1,8 (per cada element). I en el cas de motors el valor serà de 1,25 tot i que en el cas d’haver-hi més d’un motor en una línia, només es multiplicarà al motor de més potència.

A les taules s’expressen diferents potències per a un mateix element, i a continuació expressem quines diferències hi ha entre aquestes:

− Pn (potència placa): aquesta és la potència nominal que ens apareix a la placa de característiques, expressada en watts [W].

− Pin (potència instal·lada): aquesta és la potència nominal absorbida màquina per la màquina de la instal·lació elèctrica, expressada en [W].

− Preal (potència real): aquesta és la potència nominal real, és a dir, la potència instal·lada en funció del factor d’utilització (Ku), expressada en [W].


125

− Pcalc (potència de càlcul): aquesta és la potència real un cop li hem aplicat els coeficients de simultaneïtat (Ks) i de correcció (Km), expressada en [W].

− Qin (potència reactiva instal·lada): és la potència que ens representa la càrrega reactiva que tenen els elements de la instal·lació, i s’expressa en [VAr].

− Sin (potència aparent instal·lada): potència aparent instal·lada, calculada a partir de la potència instal·lada (Pin) i de la potència reactiva instal·lada (Qin), expressada en [VA].

Per tal de realitzar la resta de càlculs hem hagut d’utilitzar tot un seguit de paràmetres que ens modifiquen els valors, o que posteriorment ens serviran per determinar certs factors per conformar la instal·lació:

− Factor de potència (fdp o cos ϕ): ens representa el factor de potència, és a dir, el desfàs que hi ha entre la potència activa i la potència aparent, és un valor que no té unitats.

− Rendiment (η): ens dona entendre la diferència entre la potència que consumeix l’aparell i la potència efectiva que ens entrega, no té unitats, s’expressa en tant per 1.

A continuació expressarem les equacions que s’han utilitzat per tal de determinar les diferents potències:

Ku)placa(PnealPr ×= [W] (Equació 3.1)

KmKsealPrPcalc ××= [W] (Equació 3.2)

η×ϕ=

cosPinSin [VA] (Equació 3.3)

A continuació s’expressen els valors de les càrregues. S’han organitzat en grups segons als diferents subquadres als que pertanyen: Subquadre 1: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W Ingesta motors carros línia 1 550 1 0,7 0,5 453 323motors neteja cintes l1 250 1 1,0 0,5 284 142motors carros línia 2 550 1 0,7 0,5 453 323motors neteja cintes l2 250 1 1,0 0,5 284 142motors carros línia 3 550 1 0,7 0,5 453 323motors neteja cintes l3 250 1 1,0 0,5 284 142motors carros línia 4 550 1 0,7 0,5 453 323


126

motors neteja cintes l4 250 1 1,0 0,5 284 142motors vis sens fi 1 750 1 1,0 0,5 937 469motors vis sens fi 2 750 1 1,0 0,5 937 469Subquadre 2: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W Fems cintes dels fems línia 1 1.100 1 0,7 1 875 1.250cintes dels fems línia 2 1.100 1 0,7 1 875 1.250cintes dels fems línia 3 1.100 1 0,7 1 875 1.250cintes dels fems línia 4 1.100 1 0,7 1 875 1.250cinta tranversal fems 1.500 1 1,0 1 1.705 1.705cinta elevadora exterior 1.500 1 1,0 1 1.705 1.705 Subquadre 3: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W Ventilació ventilador 1 1.100 1 1 1 1.250 1.250ventilador 2 1.100 1 1 1 1.250 1.250ventilador 3 1.100 1 1 1 1.250 1.250ventilador 4 1.100 1 1 1 1.250 1.250ventilador 5 1.100 1 1 1 1.250 1.250ventilador 6 1.100 1 1 1 1.250 1.250 Subquadre 4: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W Enllumenat linia L-1 518 1,8 932linia L-2 518 1,8 932linia L-3 518 1,8 932linia L-4 518 1,8 932linia L-5 518 1,8 932linia L-6 152 1,8 273linia L-7 144 1,8 259 Subquadre 5: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W Finestres motor elevador transversal 736 1 1,0 1,0 866 866cintes ous 250 1 1,0 1,0 284 284motor finestres 140 1 0,9 0,5 173 96motor finestres 140 1 0,9 0,5 173 96


127

Subquadre 6: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W Emergencia linia E-1 282 1 282 Subquadre 7: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W màquina de classificar motors de la transversal 370 1 1 1 463 463motor 1 180 1 1 1 243 243motor 2 250 1 1 1 305 305motor 3 370 1 1 1 514 514 Subquadre 8: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W enllumenat linia L-14 216 1,8 389linia L-15 216 1,8 389linia L-16 216 1,8 389linia L-17 8 1,8 14 Subquadre 9: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W tomes de corrent tomes de corrent 2.500 1 0,3 0,5 750 1250tomes de corrent 2.500 1 0,3 0,5 750 1250tomes de corrent 2.500 1 0,3 0,5 750 1250 Subquadre 10: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W emergència linia E-3 72 1 72


128

Subquadre 11: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W ingesta motors carros línia 1 550 1 0,7 0,5 453 324motors carros línia 2 550 1 0,7 0,5 453 324motors carros línia 3 550 1 0,7 0,5 453 324motors carros línia 4 550 1 0,7 0,5 453 324motors vis sens fi 1 750 1 1,0 0,5 938 469motors vis sens fi 2 750 1 1,0 0,5 938 469 Subquadre 12: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W fems cintes dels fems línia 1 1.100 1 0,7 1 875 1250cintes dels fems línia 2 1.100 1 0,7 1 875 1250cintes dels fems línia 3 1.100 1 0,7 1 875 1250cintes dels fems línia 4 1.100 1 0,7 1 875 1250cinta tranversal fems 1.500 1 1,0 1 1705 1705cinta elevadora exterior 1.500 1 10, 1 1705 1705. Subquadre 13: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W ventilació ventilador 1 1.100 1 1 1 1250 1250ventilador 2 1.100 1 1 1 1250 1250ventilador 3 1.100 1 1 1 1250 1250ventilador 4 1.100 1 1 1 1250 1250ventilador 5 1.100 1 1 1 1250 1250 Subquadre 14: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W finestres motor finestres 140 1 0,9 0,5 120 96motor finestres 140 1 0,9 0,5 120 96


129

Subquadre 15: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W enllumenat linia L-8 444 1,8 800linia L-9 444 1,8 800linia L-10 444 1,8 800linia L-11 444 1,8 800linia L-12 588 1,8 925linia L-13 144 1,8 259 Subquadre 16: DESCRIPCIÓ POTÈNCIA f. cor. f. util. f. simult. P. real P. calc. W W W emergència linia E-2 252 1 252 A continuació es mostra en la taula resum les potències que conformen tots els subquadres i la seva suma, per tal de posteriorment determinar-ne certs valors d’interès:

Total subquadres P nominal (W) P real (W) P calc. (W) subquadre 1 5.600 4.823 3.241 subquadre 2 8.409 6.909 9.148 subquadre 3 7.500 7.500 7.813 subquadre 4 2.886 1.850 5.195 subquadre 5 1.534 1.495 1.750 subquadre 6 282 282 282 P total nau 1 26.210 22.859 27.428

Total subquadres P nominal (W) P real (W) P calc. (W) subquadre 11 5.900 3.687 2.672 subquadre 12 11.800 6.909 9.148 subquadre 13 5.500 6.250 6.563 subquadre 14 2.956 1.624 4.381 subquadre 15 280 345 216 subquadre 16 252 252 252 P total nau 2 26.688 19.067 23.232

Total subquadres P nominal (W) P real (W) P calc. (W)


130

subquadre 7 1.170 1.525 1.653 subquadre 8 1.304 656 1.181 subquadre 9 7.500 2.250 3.750 subquadre 10 72 72 72 P total magatzem 10.046 4.503 6.656

P nominal (W) P real (W) P calc. (W) totals potències 62.944 46.429 57.315

De les taules anteriors se’n pot treure els valors de potència activa total, aquesta serà la potència que s’utilitzarà, i també se’n traurà la potència aparent, que serà la potència que es podrà arribar a consumir de la xarxa elèctrica:

− Potència activa consumida: Pcalc = 57.315 W − Potència aparent consumida Sin = 77.618 VA (cal tenir en compte que

aquesta potència encara no està compensada) A continuació ens disposarem a trobar els valors de factor de potència mig (cos ϕ mig) i el rendiment mig (η mig) de la instal·lació:

− Per a la determinació del cos ϕ mig hem de tenir en compte la potència dels aparells que s’utilitzaran, ja que si no els resultats no seran reals:

∑∑ ϕ×

=ϕPcalc

)cosPcalc(migcos (Equació 3.4)

− Per determinar el η mig haurem d’aplicar el mateix criteri que en el cas anterior i haurem de tenir en compte que la potència ens afectarà en els resultats, per tant:

∑∑ η×

=ηPcalc

)Pcalc(mig (Equació 3.5)

Com a resultat d’aplicar aquests valors a les taules anteriorment mostrades s’obté:

− En el cas del rendiment obtenim:

η mig subquadre 1 0,84subquadre 2 0,88subquadre 3 0,88subquadre 4 1,00


131

subquadre 5 0,83subquadre 6 1,00subquadre 7 0,77subquadre 8 1,00subquadre 9 1,00subquadre 10 1,00subquadre 11 0,83subquadre 12 0,88subquadre 13 0,88subquadre 14 1,00subquadre 15 0,73subquadre 16 1,00 total 0,91

− En el cas del factor de potència obtenim:

cos ϕ mig subquadre 1 0,76subquadre 2 0,77subquadre 3 0,80subquadre 4 0,76subquadre 5 0,80subquadre 6 0,85subquadre 7 0,70subquadre 8 0,85subquadre 9 0,85subquadre 10 0,85subquadre 11 0,75subquadre 12 0,77subquadre 13 0,80subquadre 14 0,85subquadre 15 1,00subquadre 16 0,85 total 0,81

Aplicant aquests valors a l’equació 3.3, obtindrem la potència aparent en la instal·lació, serà aquesta la potència que haurem de corregir:

Un cop arribats en aquest punt determinarem quin és el factor de potència que desitgem, per tal de tenir un millor rendiment a la instal·lació, i poder estalviar en la factura energètica. Rectificarem el factor de potència fins a 0,95, obtenint:

VA617.7791,081,0

57.315cos

PcalcScalc =×

=η×ϕ

=


132

Com es pot comprovar la diferència és molt gran degut a que el factor de potència anterior era molt desfavorable.

3.2.1.1.2. ELEMENTS DE PROTECCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS

3.2.1.1.2.1. Protecció contra sobreintensitats És molt important que tots els circuits de la nostra instal·lació estiguin correctament protegits contra sobreintensitats que puguin aparèixer. En el cas de que sorgís una sobreintensitat el circuit té que ser desactivat el més ràpidament possible per tal d’evitar el escalfaments a les línies, poden danyar als elements aïllants. Alguns dels motius que poden fer sorgir una sobreintensitat són:

− Per sobrecàrrega deguda als aparells d’utilització, o per defectes d’aïllaments de gran impedància.

− Per curtcircuit. − Per descàrrega elèctrica atmosfèrica.

Les proteccions que utilitzarem en els circuits seran contra:

− Sobrecàrregues amb interruptors automàtics de tall omnipolar i fusibles calibrats.

− Curtcircuits amb fusibles calibrats i interruptors automàtics de tall omnipolar.

3.2.1.1.2.2. Protecció contra sobretensions Aquests són uns fenòmens en els que ens podem trobar involucrats, ja que ens arriben a nosaltres per culpa de la companyia subministradora. Normalment són produïdes per descàrregues atmosfèriques, commutació de xarxes, o simplement per defectes a la mateixa xarxa. En el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió (REBT), a la ITC 23 es detalla quines són aquestes possibilitats. Per fer front a aquest tipus de sobretensions transitòries s’utilitzen uns dispositius anomenats descarregadors a terra, o línia de terra, la qual té que estar ben aïllada.

VA484.6691,095,0

57.315cos

PcalcScalc =×

=η×ϕ

=


133

3.2.1.1.2.3. Interruptor automàtic de protecció en distribució a baixa tensió La seva funció és la de controlar la potència consumida simultàniament. La seva intensitat estarà marcada per la intensitat màxima que pugui consumir la instal·lació. Aquest dispositiu estarà ubicat a la caixa general de protecció. Aquest element no anirà segellat per la companyia, ja que és un dispositiu regulable.

3.2.1.1.2.4. Càlcul a curtcircuit i corbes d’activació La pitjor situació que es pot presentar en una instal·lació, tant pels elements que la conformen com per els conductors, és l’aparició d’un curtcircuit. Un curtcircuit és un defecte que no té impedància, o si més no és molt baixa, entre dos punts de la instal·lació que estiguin a diferent potencial. El seu origen pot ser degut per algun tipus de contacte entre dos elements de la instal·lació o per un defecte en aïllament dels conductors, produint això el pas d’una gran intensitat per uns elements que no estan preparats, causant desperfectes, o inclús, la destrucció dels materials. Tipus de curtcircuits més comuns:

− Entre fases − Fase – terra − Fase – neutre − Fase – massa

En el RBT es troba la ITC-BT-22 on especifica molt bé que al principi de la instal·lació hem de tenir els elements capaços d’interrompre un curtcircuit que sorgeixi en qualsevol punt de la instal·lació. Aquesta mateixa norma especifica quin tipus d’elements són els que podem usar per a tal fi, i són:

− Dispositius fusibles − Interruptors automàtics de tall electromagnètic

Per determinar la capacitat dels elements a instal·lar, haurem de realitzar un estudi per saber quins són els seus valors a principi i a final de línia:

− Per determinar quin és el valor a principi de línia (IpccI), s’haurà de calcular la màxima corrent, o intensitat de curtcircuit, que es pot presentar al principi de línia, determinada per un curtcircuit tripolar. A partir d’aquesta corrent determinarem l’element més corresponent, que s’instal·larà al mateix principi de la línia.

− A diferència del cas anterior, per determinar el valor a final de línia (IpccF), s’haurà de calcular el valor de la mínima intensitat de curtcircuit que es pot presentar, que seria el cas d’un curtcircuit fase – neutre, al final de la línia que s’està estudiant. Això és necessari per saber si el conductor està protegit en tot el seu recorregut, i és molt


134

important que el valor resultant de IpccF sigui superior al valor d’intensitat en el que els elements protectors actuen.

Això vol dir, que degut que en tots els possibles casos les intensitats de curtcircuit són molt altes, i per tant, abans de que pugui aparèixer aquesta intensitat els elements protectors han d’actuar, ja sigui fonent-se en el cas dels fusibles o interrompent el circuit en el cas dels interruptors automàtics. Cal especificar, que els elements fusibles s’hauran de calcular de tal manera que es puguin fondre en menys de 5 segons, i en els elements automàtics haurem de tenir en compte quina corba de tall té el dispositiu. Poder de tall dels dispositius: Aquest valor representa la potència que són capaços d’interrompre els dispositius de protecció que s’hauran d’instal·lar per tal de garantir la seguretat de la instal·lació. I aquest es determinarà a partir del valor de IpccI. Interruptors automàtics: En aquests dispositius existeix tota una gama molt extensa de possibles regulacions, degut a que el seu ús està molt estès en molts punts de les instal·lacions, ja siguin industrials o vivendes. Les seves regulacions són: 1, 2, 3, 4.5, 6, 10, 22, 25, 35, 50, 70, 100 [kA] Fusibles: Aquests tipus de dispositius, degut a la seva naturalesa (un cop han actuat han de ser substituïts) només es col·loquen al principi de les instal·lacions. Val a dir que és un tipus de dispositius molt segurs, ja que en el cas d’un curtcircuit a la seva zona de treball la seva actuació està assegurada. Les seves regulacions són: 1, 2, 3, 4.5, 6, 10, 22, 25, 35, 50 i 100 [kA] Corbes electromagnètiques: Una de les característiques dels elements electromagnètics és que en un sol dispositiu tenim tant una protecció per a curtcircuits com una protecció per a sobrecàrregues, ja que aquests tenen:

− un relé tèrmic que actua en el cas de les sobrecàrregues, mitjançant un dispositiu que actua per escalfament que es pot calibrar.

− I d’un relé electromagnètic que actua en cas de curtcircuit, aquests dispositiu actua per un dispositiu electromagnètic.


135

En definitiva, el resultat és que per una intensitat nominal a la que hagi de treballar un circuit podem trobar diferents corbes de protecció, que aniran en funció del tipus d’element al que tinguem de protegir. Diferents corbes de treball de elements de protecció:

Fig. 1 Tipus de corbes d’activació A l’hora d’instal·lar un element d’aquest tipus, hem de saber en quina nomenclatura treballen, és a dir, quins són els elements diferenciadors entre les diferents categories que hi ha al mercat. Aquests tipus d’elements es classifiquen en funció de la IMAG (A), així tindrem:

− Corba B: IMAG = 5 In − Corba C: IMAG = 10 In − Corba D i MA: IMAG =20 In

A la taula següent mostrem quin és el comportament del disparador electromagnètic segons a la corba a la que treballen:

Corba Intensitat Temps d’activació

B 3 x In C 5 x In

D y MA 10 x In Sense activació

B 5 x In C 10 x In

D y MA 20 x In

Activació a T=0,1seg.

Taula 1 Tipus de corbes d’activació

Aquí podem veure quina és la importància del fet de dissenyar correctament les línies o conductors on la secció té que suportar sense problemes tant el escalfament com la caiguda de tensió.


136

Però si tenim en compte els dos següents factors podrem tenir les línies ben protegides de en el suposat cas d’un curtcircuit:

− La primera condició serà que la IpccF (A) al final del conductor sigui igual o superior que la IMAG per alguna de les corbes abans mencionades, i per un interruptor d’intensitat nominal (In), és a dir que es compleixi:

o B IpccF > 5 In o C IpccF > 10 In o D i MA IpccF > 20 In

En aquest cas, tindrem la seguretat de que aquest interruptor (In) obrirà (per al al corba que verifiqui l’expressió anterior) en un temps inferior 100 mseg.

− De la condició anterior es dedueix que, en les circumstàncies senyalades, el defecte durarà menys de 100mseg.

Si no es verifica la segona condició (tmcicc ≥ 100mseg), no podem assegurar amb tota seguretat que el conductor pugui suportar la IpccF, amb el que es pot produir un escalfament excessiu en l’aïllament i produir-se com a conseqüència arcs elèctrics o incendis. Per tant s’haurà de comprovar el temps màxim en segons que un conductor pot suportar la IpccF (tcmcicc). En el cas que sigui possible procurarem utilitzar proteccions en cascada, aplicant uns criteris de selectivitat, amb la finalitat d’evitar que es pugui causar un curtcircuit en un dispositiu aigües avall, i que aquest faci caure les proteccions generals, fent caure al mateix temps parts de la instal·lació que no es veien afectades per el curtcircuit. S’aplicarà aquest mateix criteri el les proteccions diferencials, actuant en la elecció de la sensibilitat dels mateixos (30mA-300mA) dins del marges de seguretat personal aplicables. Si no atenem a les corbes indicades per cada cas, i no es compleix la condició anterior, la intensitat de curtcircuit (IpccF) entrarà a la zona tèrmica, provocant la desconnexió molt probablement en temps superiors a 1 segon, amb el que es pot produir un escalfament de l’aïllament. I per concloure, hem d’assenyalar que les corbes B i C es solen usar en receptors d’enllumenat i endolls, i la corba D principalment en motors, ja que aquesta última (sempre i quan sigui correcte en el càlcul de curtcircuit) desplaça bastant al a dreta el disparador electromagnètic, permetent que els motors arranquin de forma correcte. Aquest tema s’especifica més correctament: MIE BT 034, coeficients d’intensitat d’engegada i intensitats nominals en receptors a motor.


137

3.2.1.1.2.5. Interruptors magnetotèrmics Aquests dispositius són vàlids, tant per a la protecció de sobrecàrregues com per a la protecció de curtcircuits. Una altre forma de denominar-los és amb el nom de PIA (Petit Interruptor Automàtic). Tenen per a objectiu protegir aïllar les parts d’una instal·lació en la que hagi aparegut una sobrecàrrega o un curtcircuit, sense afectar la resta de la instal·lació. Criteris de selecció: Per la instal·lació d’aquest tipus d’elements em de tenir en compte:

− La intensitat que circularà per la línia. Això ens dirà quin és el calibre que em d’escollir.

− Intensitat de curtcircuit, per determinar el poder de tall que necessitem.

− Corrent de connexió. Per determinar la corba d’activació. Mètode de càlcul: La intensitat nominal es calcularà a partir de la potència nominal i la tensió en la que estiguem treballant. Amb la corrent s’escollirà el calibre del interruptor (en el cas de no trobar un interruptor de la intensitat calculada n’escollirem un d’intensitat immediatament superior). El poder de tall s’escollirà el immediatament superior a la intensitat de curtcircuit del punt on està instal·lat. Aquesta intensitat de curtcircuit es pot calcular analíticament, tot i que existeixen unes taules confeccionades a tal efecte. El tipus de corba ens vindrà marcat per el tipus de dispositiu que s’alimenti.

3.2.1.1.2.6. Protecció contra contactes directes i indirectes Com s’ha comentat abans, en la ITC-24 de l’RBT, es descriuen les mesures necessàries, per tal de protegir a persones i animals. Protecció contra contactes directes: Un contacte directe succeeix quan una persona entra en contacte amb una part activa dels materials o equips elèctrics. Els mitjans que tenim a la nostra disposició per fer-hi front són:

− Proteccions per materials aïllants de les parts actives (materials i equips elèctrics).

− Protecció mitjançant barreres o embolcalls. − Mantenint fora de l’abast de les persones els elements actius d’una

instal·lació.


138

− Protecció complementaria per a dispositius de corrent residual. Protecció contra contactes indirectes: Un contacte indirecte succeeix quan una persona entra en contacte amb la massa, la derivació a terra, accidentalment quan aquest està en tensió. Llavors es té que instal·lar un aparell o dispositiu que desconnecti, o que obri el circuit quan existeix algun tipus de corrent o contacte indirecte. Aquests dispositius són anomenats interruptors diferencials, els quals quan detecten una d’aquestes situacions provoquen una obertura automàtica del circuit, això ho fan perquè el propi dispositiu fa la suma vectorial de les corrents que circulen pel circuit, i quan el resultat no és el correcte (tot i que el dispositiu admet alguna fuga) obre el circuit.

3.2.1.1.2.7. Interruptor diferencial Aquests dispositius, tot i que són molt comuns, s’utilitzen de forma complementaria als dispositius de contacte directe, i són interruptors de corrent diferencial- residual. La utilització d’interruptors diferencials es té que fer amb una xarxa de derivació a terra, on tots els elements de la instal·lació estiguin connectats. D’aquesta manera quan es produeixi un defecte de fuga a terra, aquest interruptor desconnecta la part de la instal·lació, sense esperar que algú entri en contacte amb el defecte. La corrent diferencial assignada de funcionament serà inferior o igual a 30mA, segons marca la ITC-BT-24, ja que un valor inferior podria donar falsos contactes. En l’ús de varis elements d’aquest tipus a diferents nivells es farà seguint un criteri de selectivitat. Els valors més usuals que ens podem trobar per tal de protegir les instal·lacions són:

− Sensibilitat: 30mA, 300mA, 500mA, 1A i 2A − Retard: 20ms, 200ms, 500ms, 1s, 5s

3.2.1.1.2.8. Esquema de la distribució elèctrica Per la realització d’alguns càlculs de les nostres proteccions, haurem de tenir en compte quin és el tipus de connexió que realitza la companyia subministradora. En la ITC-BT-08, està determinat quin són els tipus de connexió que poden realitzar les companyies subministradores, variant el tipus de connexió a terra que realitzin. Tot i que per tenir la certesa de quin és el tipus de connexió ho tindrem de preguntar a la companyia. L’esquema que s’usarà serà l’anomenat: TT


139

Fig. 2 Esquema de la connexió a terra

3.2.1.1.2.9. Protecció tèrmica En aquest tipus de protecció hi podem trobar dos elements diferents, com són:

− Fusibles − Dispositius de tall electromagnètic

La diferència entre els dos és que els primers no són regulables i els segons permeten una certa regulació. En cas de protecció de sobrecàrregues: Segons la norma UNE 20-460-90/4-43, les característiques de funcionament d’un dispositiu que protegeixi un conductor sobre sobrecàrregues ha de complir:

− IzInIb ≤≤ − Iz45,12I ≤

On trobem: Ib és la intensitat utilitzada per a fer el càlcul en el circuit. Iz és la intensitat admissible del conductor segons la norma UNE 20-460/5-53. In és la intensitat nominal del dispositiu de protecció (en elements regulables serà

la regulació escollida). I2 és la intensitat que assegura efectivament el funcionament del dispositiu de

protecció. En fusibles I2 acostuma a assolir valors de 1,6 vegades la intensitat nominal del mateix. Per tant les expressions anteriors les podem expressar de la següent manera:

− Iz45,1In6,1 ≤ − IzIn)45,1/6,1( ≤ − IzIn1,1 ≤


140

Aquesta desigualtat representa la intensitat admissible pel cable quan la protecció es realitza mitjançant fusibles, haurà de ser major que la intensitat nominal del fusible augmentada en una proporció de 1,1. En el cas dels fusibles generals (situats a la CGP), al existir protecció tèrmica per sota seu només es dimensionaran en el cas d’un possible curtcircuit. Càlcul de fusibles en curtcircuit: Aquestes seran les condicions més desfavorables en les que ens podrem trobar, i seran a les que haurem de posar més atenció, ja que poden causar un gran dany a la nostra instal·lació. En aquesta possible situació dimensionarem el fusible de tal forma que pugui aguantar almenys 5 segons, també s’haurà de tenir en compte en el càlcul del conductor. S’agafa el paràmetre IF 5 como Intensitat de Fusió en 5 segons, proporcionada pel fabricant i es compara amb la intensitat de curtcircuit admissible per un conductor durant 5 segons al final de línia.

3.2.1.1.3. DIMENSIONAT DE LES INSTAL·LACIONS

3.2.1.1.3.1. Expressions utilitzades Per a la resolució dels càlculs elèctrics, s’han d’utilitzar tot un seguit d’expressions, per tal d’obtenir els correctes valors de seccions i proteccions: Sistema trifàsic:

]A[cosV3

PI cal

absη×ϕ××

= (Equació 3.6)

]V[cosnV1000

sinXPLSnVK

PLe ucalcal

⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛ϕ×η×××

ϕ×××+⎟⎟

⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛η××××

×= (Equació 3.7)

Sistema monofàsic:

]A[cosVP

I calabs η×ϕ×

= (Equació 3.8)


141

]V[cosnV1000sinXPL2

SnVKPL2

e ucalcal⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛ϕ×η×××ϕ××××

+⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛η××××

××= (Equació 3.9)

On trobem: Pcal Potència de càlcul [kW] L Longitud de càlcul [m] e Caiguda de tensió [V] k Conductivitat I Intensitat [A] U Tensió de servei [A] S Secció del conductor [mm²] cos φ Factor de potència η Rendiment n núm. de conductors per fase Xu Reactància per unitat de longitud [mΩ/m] Formula de la conductivitat elèctrica:

k = 1/ρ (Equació 3.10)

ρ = ρ20[1+α (T-20)] (Equació 3.11)

( )⎥⎥⎦

⎤

⎢⎢⎣

⎡⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛−+=

2

màx0màx0 I

ITTTT (Equació 3.12)

On trobem: K Conductivitat del conductor a la temperatura T. ρ Resistivitat del conductor a la temperatura T. ρ20 Resistivitat del conductor a 20ºC.

Cu = 0.018 Al = 0.029

α Coeficient de temperatura: Cu = 0.00392 ºC-1

Al = 0.00403 ºC-1 T Temperatura del conductor [ºC]. T0 Temperatura ambient [ºC]:

Cables enterrats = 25ºC


142

Cables l’aire = 40ºC Tmax Temperatura màxima admissible del conductor [ºC]:

XLPE, EPR = 90ºC PVC = 70ºC

I Intensitat prevista por el conductor [A]. Imax Intensitat màxima admissible del conductor [A]. Formules per el càlcul de curtcircuit: Formula per calcular la intensitat abans del curtcircuit

Zt3UCtIpccI

××

= (Equació 3.13)

On trobem: IpccI Intensitat permanent de CC. Al inici de la línia en [kA] Ct Coeficient de tensió. U Tensió trifàsica en [V] Zt Impedància total en [mW], abans del punt de CC. Formula per calcular la intensitat per sota del curtcircuit

Zt2UfCtIpccF ×

×= (Equació 3.14)

On trobem: IpccF Intensitat permanent de CC. Al final de la línia en [kA] Ct Coeficient de tensió. UF Tensió monofàsica en [V] Zt Impedància total en [mW], incloent la pròpia del circuit. La impedància total fins el punto de curtcircuit serà:

22 XtRtZt += (Equació 3.15) On trobem: Rt = R1 + R2 + ................+ Rn (suma de les resistències de les línies aigües amunt fins al punt de CC.)


143

Xt = X1 + X2 + .............. + Xn (s suma de les reactàncies de les línies aigües amunt fins al punt de CC.)

]m[nSKC1000LR R Ω

××××

= (Equació 3.16)

]m[n

LXX U Ω

×= (Equació 3.17)

On trobem: R Resistència de la línia [mΩ] X Reactància de la línia [mΩ] L Longitud de la línia [m] CR Coeficient de resistivitat. K Conductivitat del metall. S Secció de la línia [mm²] Xu Reactància de la línea [mΩ/m] n nº de conductors per fase.

2

2c

IpccFSC

tmcicc×

= (Equació 3.18)

On trobem: Tmcicc Temps màxim en seg. que un conductor suportà la Ipcc. Cc Constant que depèn de la naturalesa del conductor i del seu aïllament. S Secció de la línea [mm²] IpccF Intensitat permanent de CC. al final de la línea [A] Corbes vàlides (per a la protecció dels interruptors automàtics, de protecció, dotats de relé electromagnètic):

− CURVA B IMAG = 5 In − CURVA C IMAG = 10 In − CURVA D Y MA IMAG = 20 In


144

3.2.1.1.3.2. Consideracions de càlcul Caigudes de tensió: Aquest és un apartat que també està molt regulat pel Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, més concretament a la ITC-BT-19, on determina que la màxima caiguda de tensió que podem trobar en qualsevol punt de la instal·lació no pot superar el 3% en el cas de línies destinades a il·luminació i el 5% en línies de força i altres usos. En el moment en que anem a calcular la caiguda de tensió de l’escomesa hem de tenir en compte que la companyia subministradora ens marcarà la caiguda de tensió màxima, cal tenir en compte però que aquest valor està subjecte a la norma ITC-BT-11, sent el valor màxim fixa’t en 1,5%. Un altre valor de caiguda de tensió que també és subjecte a norma és el de la derivació individual, que està subjecte a la norma ITC-BT-15, sent el seu valor més desfavorable de 1,5% de la tensió de la xarxa. Si es té en compte lo anteriorment esmentat, obtenim:

Descripció Caiguda de tensió màxima REBT Escomesa 1,50% ITC-BT-11 Derivació individual 1,50% ITC-BT-15 Circuits de força 5% ITC-BT-19 Circuits d’enllumenat 3% ITC-BT-19

Taula 2 Caigudes de tensió admeses

3.2.1.1.3.3. Consideracions de càlcul Per a la realització dels càlculs elèctrics s’han tingut en compte dos vies de treball, per un cantó em realitzat els càlculs amb una fulla de càlcul EXCEL, i per una altre, i per tal de dona més rigor al nostre treball, hem realitzat els mateixos càlculs amb un programa anomenat CIEBT, de l’empresa DMelect. Cal dir que tot i que els càlculs no són iguals al cent per cent, es pot assegurar que les diferències no són gaire dispars, el que dona una seguretat d’haver realitzat la feina de forma correcte. Tant per un camí com per l’altre, hem de definir tot un seguit de paràmetres com són la longitud de càlcul de la línia, la potència consumida, entre d’altres. S’ha de dir que les longituds de les línies han estat contrastades amb les longituds que figuren en el plànols.


145

3.2.1.1.3.4. Càlcul de l’escomesa Aquesta és la part de la instal·lació que connectarà la pròpia instal·lació a la xarxa de distribució, més concretament alimentarà a la caixa general de protecció (CGP). Paràmetres:

− Tensió de servei: 400V − Nivell d’aïllament: 1000 V − Longitud: 10 m − Factor de potència: 0,95 − Xu (mΩ/m): 0

Potència instal·lada: 62.944 W Potència de càlcul: Aplicant lo establert en les ITC-BT-44 i ITC-BT-47 sobre l’aplicació de coeficients de correcció, establerts per a motors i per a llums de descàrrega. I també aplicant els coeficients de simultaneïtat i d’utilització extrets de les taules de les demandes de potència anteriors, obtenim que la potència ens varia:

57.315 W Intensitat absorbida: Aquest valor de la intensitat serà el que ens determinarà la secció del conductor que s’haurà d’emprar per tal d’alimentar la CGP, o la potència de la instal·lació.

A1,8795,04003

315.57cosU3

PcalcIabs =××

=ϕ××

=

Conductor elegit: Per tal de transportar aquesta intensitat s’utilitzaran conductors unipolars de secció: 3x25/16 mm2 Al. Aquests conductor tindran un aïllament 0,6/1 kV i estarà conformat de XPLE. Caiguda de tensió: Aquest és un valor que acostuma a dependre de molts factors, alguns dels quals ja s’han tingut en compte anteriorment, però encara no s’ha tractat quin és el seu comportament en el cas de la variació de la temperatura.


146

( )⎥⎥⎦

⎤

⎢⎢⎣

⎡⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛−+=

2

màx0màx0 I

ITTTT Y ( ) Cº3,74100

1,87259025T2

=⎥⎥⎦

⎤

⎢⎢⎣

⎡⎟⎠⎞

⎜⎝⎛−+=

ρ = ρ20[1+α (T-20)] Y ( )[ ] m035,0203,7400403.01029,0 Ω=−×+=ρ

1)m(26,28

035,011k −Ω==

ρ=

Temperatura dels conductors: 74,3 ºC Un cop es té aquest valor tornarem a comprovar que la temperatura que ens ha resultat el cable no fa excedir de la caiguda de tensió permesa.

%75,0V32540026,28

1,8710e ⇒=××

×=

Com a resultat obtenim: e (parcial) = 3 V (0,75%) e (total) = 0,75% Aquest és un valor totalment acceptable ja que la companyia accepta una caiguda màxima de: 1,5 %.

3.2.1.1.3.5. Càlcul dels fusibles d’entrada Pel dimensionat de les proteccions s’ha de saber quina és la intensitat de curtcircuit que ha de ser capaç d’obrir el interruptor de la instal·lació. Aquesta intensitat vindrà determinada per la potència del transformador a la que està connectada la instal·lació. Per saber la potència s’ha consultat a la companyia subministradora, la qual ens ha comunitat que el transformador que alimenta la instal·lació (pertanyent a la companyia subministradora) té una potència de 630 kVA. Per tant tindrem:

Up3SccIccp×

= (Equació 3.19)

I la expressió per el càlcul de la punta de corrent de tancament a l’instant més desfavorable K=1,8 és:


147

Iccp2KIchp ××= (Equació 3.20)

On: Iccp Intensitat de curtcircuit de la xarxa [kA] Scc Potència de curtcircuit de la xarxa [MVA] Ichp Punta de la corrent de tancament [kA] Up Tensió en el primari [kV] K vegades el valor de la corrent eficaç de curtcircuit, en aquest cas 1,8. Substituent els valors a les equacions anteriors, obtenim els valors de:

kA91,04003

630Up3

SccIccp =×

=×

=

kA32,291,028,1Ichp =××=

Aquests són els valors amb els que hauran de ser capaços de treballar les proteccions del nostre circuit. Un cop determinats els valors de les intensitats s’haurà de determinar quin fusible és el més adequat per tal de treballar amb seguretat a la instal·lació. Per realitzar això es buscarà en un catàleg i es determinarà el que més s’ajusta, ja que no hi ha fusibles del valor concret. El fusible escollit serà de 1 kA, ja que un fusible inferior podria fondre en una situació que no fos de perill. A continuació es dimensionarà el calibre, per existir per sota d’aquesta protecció d’altres que treballen en la protecció de sobrecàrregues. Pel càlcul de la IpccF, es necessita de calcular prèviament la Zt:

Ω=×

×=

××

= m25491,03

4001IpccI3

UCtZt

Calculem la impedància de la lineal general d’alimentació:

Ω=××××

=××××

= m36,522556

5,1100010nSKCR1000LR1


148

Ω=×

=×

= m4,02

1008,0n

LXX u

1

Sumant les impedàncies totals, tenim que la impedància total resultant és:

Ω=+++= m644)XR()XR(Z 21

21

2t

2tT

A on la IpccF, serà:

kA18,064422301

Z2UfCtIpccF

T

=××

=××

=

Ara calcularem el temps màxim que el conductor pot suportar a CC., (tmcicc) aplicant l’equació 3.18, sent aquest temps de:

s31791,0

12018225IpccF

SCctmcicc 2

2

2

2

=×

=×

=

Pel que en resum els valors obtinguts són els següents: IpccI 0,91 kA IpccF 0,18 kA Tmcicc 317 s I. de línia 92A Fusible 100A

3.2.1.1.3.6. Càlcul de la derivació individual Aquesta és el tram de línia que alimenta el interruptor general automàtic des dels equips de mesura. Per realitzar els càlculs d’aquesta línia es seguiran els mateixos criteris que ja s’han seguit anteriorment: Paràmetres:

− Tensió de servei: 400V − Canalització: canal suspesa − Nivell d’aïllament: 1000 V − Longitud: 3 m − Factor de potència: 0,95 − Xu (mΩ/m): 0


149

Potència instal·lada: 62.944 W Potència de càlcul: Aplicant lo establert en les ITC-BT-44 i ITC-BT-47 sobre l’aplicació de coeficients de correcció, establerts per a motors i per a llums de descàrrega. I també aplicant els coeficients de simultaneïtat i d’utilització extrets de les taules de les demandes de potència anteriors, obtenim que la potència ens varia:

57.315 W Intensitat absorbida: Aquest valor de la intensitat serà el que ens determinarà la secció del conductor que s’haurà d’emprar per tal d’alimentar els interruptors generals, o la potència de la instal·lació.

A1,8795,04003

315.57cosU3

PcalcIabs =××

=ϕ××

=

Conductor elegit: Per tal de transportar aquesta intensitat s’utilitzaran conductors unipolars de secció: 4x70+TTx35 mm2 Cu. Aquests conductor tindran un aïllament 0,6/1 kV i estarà conformat de XPLE. Caiguda de tensió: En aquets cas hem canviat de tipus de material dels conductors i a més el valor de la temperatura ens a variat degut a que els conductors estant en uns tubs a l’aire lliure, on la temperatura de càlcul es considera de 40ºC, per tant els resultats no seran els mateixos:

( )⎥⎥⎦

⎤

⎢⎢⎣

⎡⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛−+=

2

màx0màx0 I

ITTTT Y ( ) Cº6,47224

1,87409040T2

=⎥⎥⎦

⎤

⎢⎢⎣

⎡⎟⎠⎞

⎜⎝⎛−+=

ρ = ρ20[1+α (T-20)] Y ( )[ ] m020,0206,4700392.01018,0 Ω=−+×=ρ

1)m(50020,011k −Ω==

ρ=

Temperatura dels conductors: 47,6 ºC Un cop es té aquest valor tornarem a comprovar que la temperatura que ens ha resultat el cable no fa excedir de la caiguda de tensió permesa.


150

%425,0V7,12540050

1,8710e ⇒=××

×=

Com a resultat obtenim: e (parcial) = 1,7 V (0,425%) e (total) = 0,425% Aquest és un valor totalment acceptable ja que la companyia accepta una caiguda màxima de: 1,5 %. Protecció tèrmica: Seguint els resultats dels nostres càlculs, i el que ens marca el reglament, haurem de instal·lar: Un interruptor automàtic tetrapolar que suporti una intensitat nominal de: 160 A Per la realització d’aquests càlculs hem tingut en compte que la intensitat calculada no superés la intensitat suportada pel dispositiu i que aquesta també fos inferior a la que pot suportar el conductor:

(I calc. = 87,1 A) < (I disp. = 160 A) < (I cond. = 224 A) Protecció diferencial: En aquest dispositiu, per tal d’evitar un constant de talls en el subministrament, per causes que no posen en perill, ni els usuaris ni els elements de la instal·lació, utilitzem una protecció més baixa, deixant que siguin els elements protectors inferiors, els que tallin la falta primer. Per tant s’instal·larà: Un interruptor diferencial tetrapolar de 160 A i 300mA

3.2.1.1.3.7. Dimensionat del poder de tall i de les corbes de protecció magnètiques Per determinar quin ha de ser el poder de tall es té de calcular prèviament la IpccI. Tot i que per realitzar aquest pas primer s’haurà de calcular la impedància total incloent la línia de la derivació individual: La impedància al inici de la línia serà de: 644 mΩ. I la impedància corresponent a la derivació individual serà de:

Ω=××××

=××××

= m191,0470565,110002

nSKCR1000LR 2


151

Es menyspreable l’error de càlcul si no es considera la X2 per ser la longitud de càlcul molt petita. Sumant les impedàncies totals, tenim que la impedància total resultant és:

Ω=+⋅++= m37,25)XX(j)RR(Z 2t2t'

T Per tant, d’aquí ja podem treure la IpccI:

kA1,937,253

4001Z3UfCtIpccI

T

=××

=××

=

Com ja ve succeint, no trobem proteccions del valor exacte per als nostres càlculs, amb el que ens veiem obligats a escollir la protecció de valor immediatament superior, ja que una de més baixa podria fer que no es pogués usar la instal·lació en el seu ple rendiment. Per tant, em escollit una de: 10 kA Per tal de determinar la corba d’activació ens basem amb el valor IpccF, calculant la intensitat de curtcircuit al final de la línia.

kA5,437,252

2301Z2UfCtIpccF

T

=××

=××

=

Ara només ens queda comprovar que les corbes d’activació compleixen que: In= 87,1 A B IpccF (A) ≥ 5 In 11000 A ≥ 5 x 100 = 500 A, compleix. C IpccF (A) ≥ 10 In 11000 (A) ≥ 10 x 100 = 1000 A, compleix. D y MA IpccF (A) ≥ 20 In 11000(A) ≥ 20 x 100 = 2000 A, no compleix. Per tant, la millor opció és: una corba B

3.2.1.1.3.8. Quadre de resultats del càlcul de les instal·lacions A continuació es mostra de forma resumida els resultats de les instal·lacions de les diferents zones de treball. La justificació dels càlculs es mostra més endavant a l’apartat 3.4, per tal de realitzar-se de la mateixa manera. Cal dir que els càlculs s’han fet a través d’un programa de càlcul: el mòdul CIEBT, de la companyia DMelect.

Quadre General de comandament i protecció

Denominació P. calc. dist. cal Secció I. calc. I adm. CT parc. CT Total (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

Escomesa 53.913 10 3x25/16Al 97 100 0,50 0,50


152

Línia general alim. 53.913 10 4x70+TTx35Cu 97 202 0,10 0,10Derivació ind. 53.913 3 4x70+TTx35Cu 97 224 0,03 0,13

Nau 1 23.837 3 4x16+TTx16Cu 43 59 0,06 0,18Nau 2 20.322 3 4x10+TTx10Cu 37 44 0,08 0,20

Magatzem 10.220 3 4x4+TTx4Cu 18 24 0,10 0,22Bateria cond. 53.913 3 3x70+TTx35Cu 119 149 0,03 0,16

Subquadre Nau 1

Denominació P. calc. dist. cal Secció I. calc. I adm. CT parc. CT Total

(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

SQ 1 (Ingesta) 4.227 3 4x2,5+TTx2,5Cu 7,63 18,5 0,06 0,25SQ 2 (Fems) 6.455 3 4x2,5+TTx2,5Cu 11,65 18,5 0,10 0,28

SQ 3 (Ventil.) 6.875 3 4x2,5+TTx2,5Cu 12,40 18,5 0,10 0,29SQ 4 (enllum.) 5.194 3 4x2,5+TTx2,5Cu 9,37 18,5 0,08 0,26SQ 5 (finestres) 1.512 3 4x2,5+TTx2,5Cu 2,73 18,5 0,02 0,20

SQ 6 (emer.) 282 3 4x1,5+TTx1,5Cu 0,51 13,5 0,01 0,19

Subquadre SQ 1 (Ingesta)


C-1 540 0,3 4x2,5Cu 0,98 21,0 0 0,25

Mot. carros L-1 481 70,0 4x2,5+TTx2,5Cu 1,14 18,5 0,19 0,44netejacintes L-1 312 70,0 4x2,5+TTx2,5Cu 0,64 18,5 0,12 0,37

C-2 540 0,3 4x2,5Cu 0,98 21,0 0 0,25Mot. carros L-2 481 73,0 4x2,5+TTx2,5Cu 1,14 18,5 0,2, 0,45netejacintes L-2 312 70,0 4x2,5+TTx2,5Cu 0,64 18,5 0,12 0,37

C-3 540 0,3 4x2,5Cu 0,98 21,0 0 0,25Mot. carros L-3 481 75,0 4x2,5+TTx2,5Cu 1,14 18,5 0,21 0,45netejacintes L-3 312 70,0 4x2,5+TTx2,5Cu 0,64 18,5 0,12 0,37

C-4 540 0,3 4x2,5Cu 0,98 21,0 0 0,25Mot. carros L-4 481 78,0 4x2,5+TTx2,5Cu 1,14 18,5 0,21 0,46netejacintes L-4 312 70,0 4x2,5+TTx2,5Cu 0,64 18,5 0,12 0,37

C-5 937 0,3 4x2,5Cu 1,69 21,0 0 0,25vis sens fi 1 937 82,0 4x2,5+TTx2,5Cu 2,11 18,5 0,47 0,71vis sens fi 2 937 82,0 4x2,5+TTx2,5Cu 2,11 18,5 0,47 0,71



(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

F-1 3.272 0,3 4x2,5Cu 5,90 21,0 0 0,29cintes fems L-1 962 18,0 4x2,5+TTx2,5Cu 2,19 18,5 0,10 0,38cintes fems L-2 962 18,0 4x2,5+TTx2,5Cu 2,19 18,5 0,10 0,38cintes fems L-3 962 18,0 4x2,5+TTx2,5Cu 2,19 18,5 0,10 0,38cintes fems L-4 962 18,0 4x2,5+TTx2,5Cu 2,19 18,5 0,10 0,38

F-2 3.375 0,3 4x2,5Cu 6,09 21,0 0 0,29


153

transversal fems 1.875 5,0 4x2,5+TTx2,5Cu 3,62 18,5 0,05 0,34elevadora fems 1.875 5,0 4x2,5+TTx2,5Cu 3,62 18,5 0,05 0,34



(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

V-1 6.875 0,3 4x2,5Cu 12,40 21,0 0,01 0,30ventilador 1 1.375 75,0 4x2,5+TTx2,5Cu 2,82 18,5 0,57 0,87ventilador 2 1.375 75,0 4x2,5+TTx2,5Cu 2,82 18,5 0,57 0,87ventilador 3 1.375 75,0 4x2,5+TTx2,5Cu 2,82 18,5 0,57 0,87ventilador 4 1.375 75,0 4x2,5+TTx2,5Cu 2,82 18,5 0,57 0,87ventilador 5 1.375 75,0 4x2,5+TTx2,5Cu 2,82 18,5 0,57 0,87ventilador 6 1.375 75,0 4x2,5+TTx2,5Cu 2,82 18,5 0,57 0,87



(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

L-1 932,4 80 2x2,5+TTx2,5Cu 4,77 21 2,20 2,46L-2 932,4 80 2x2,5+TTx2,5Cu 4,77 21 2,20 2,46L-3 932,4 80 2x2,5+TTx2,5Cu 4,77 21 2,20 2,46L-4 932,4 80 2x2,5+TTx2,5Cu 4,77 21 2,20 2,46L-5 932,4 80 2x2,5+TTx2,5Cu 4,77 21 2,20 2,46L-6 273,6 80 2x1,5+TTx1,5Cu 1,40 15 1,07 1,33L-7 259,2 80 2x1,5+TTx1,5Cu 1,33 15 1,02 1,28



(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

P-1 280 25 4x2,5+TTx2,5Cu 0,40 18,5 0,03 0,24O-1 1232 6 4x2,5+TTx2,5Cu 2,22 18,5 0,04 0,24



(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

E-1 282 200 2x1,5+TTx1,5Cu 1,44 15 2,76 2,95

Subquadre Nau 2



154

SQ 11 (ingesta) 3.227 3 4x2,5+TTx2,5Cu 5,82 18,5 0,05 0,25SQ 12 (Fems) 6.455 3 4x2,5+TTx2,5Cu 11,65 18,5 0,10 0,30SQ 13 (Vent.) 5.775 3 4x2,5+TTx2,5Cu 10,42 18,5 0,09 0,29

SQ 14 (finestres) 280 3 4x2,5+TTx2,5Cu 0,51 18,5 0 0,21SQ 15 (enllum.) 4.795 3 4x1,5+TTx1,5Cu 8,65 13,5 0,12 0,33SQ 16 (emer.) 252 3 4x1,5+TTx1,5Cu 0,45 13,5 0,01 0,21

Subquadre SQ 11 (ingesta)


(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

C-6 481,25 0,3 4x2,5Cu 0,87 21,0 0,00 0,25m. carros L-1 481,25 70,0 4x2,5+TTx2,5Cu 1,14 18,5 0,19 0,45




C-10 937,50 0,3 4x2,5Cu 1,69 21,0 0,00 0,25vis sens fi 1 937,50 73,0 4x2,5+TTx2,5Cu 2,11 18,5 0,42 0,67vis sens fi 2 937,50 73,0 4x2,5+TTx2,5Cu 2,11 18,5 0,42 0,67



(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

F-3 3.272 0,3 4x2,5Cu 5,90 21,0 0 0,31cintes fems L-1 962 18,0 4x2,5+TTx2,5Cu 2,19 18,5 0,10 0,40cintes fems L-2 962 18,0 4x2,5+TTx2,5Cu 2,19 18,5 0,10 0,40cintes fems L-3 962 18,0 4x2,5+TTx2,5Cu 2,19 18,5 0,10 0,40cintes fems L-4 962 18,0 4x2,5+TTx2,5Cu 2,19 18,5 0,10 0,40

F-4 3.375 0,3 4x2,5Cu 6,09 21,0 0 0,31transversal fems 1.875 18,0 4x2,5+TTx2,5Cu 3,62 18,5 0,19 0,49elevadora fems 1.875 18,0 4x2,5+TTx2,5Cu 3,62 18,5 0,19 0,49



V-2 5.775 0,3 4x2,5Cu 10,42 21,0 0,01 0,30

ventilador 1 1.375 66,5 4x2,5+TTx2,5Cu 2,82 18,5 0,51 0,81ventilador 2 1.375 66,5 4x2,5+TTx2,5Cu 2,82 18,5 0,51 0,81ventilador 3 1.375 66,5 4x2,5+TTx2,5Cu 2,82 18,5 0,51 0,81ventilador 4 1.375 66,5 4x2,5+TTx2,5Cu 2,82 18,5 0,51 0,81ventilador 5 1.375 66,5 4x2,5+TTx2,5Cu 2,82 18,5 0,51 0,81


155



P-2 280 25 4x2,5+TTx2,5Cu 0,4 18,5 0,03 0,24



(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

L-8 799,2 70 2x1,5+TTx1,5Cu 4,09 15 2,76 3,09L-9 799,2 65 2x1,5+TTx1,5Cu 4,09 15 2,56 2,89L-10 799,2 62 2x1,5+TTx1,5Cu 4,09 15 2,44 2,77L-11 799,2 59 2x1,5+TTx1,5Cu 4,09 15 2,33 2,65L-12 799,2 72 2x1,5+TTx1,5Cu 4,09 15 2,84 3,16L-13 799,2 14 2x1,5+TTx1,5Cu 4,09 15 0,55 0,88



(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

E-2 252 150 2x1,5+TTx1,5Cu 1,29 15 1,85 2,06

Subquadre Magatzem


SQ 7 (màq. clas.) 1.262 3 4x2,5+TTx2,5Cu 2,28 18,5 0,02 0,24

SQ 8 (enllum.) 1.386 3 4x1,5+TTx1,5Cu 2,50 13,5 0,03 0,26SQ 9 (tomes) 3.750 3 4x2,5+TTx2,5Cu 6,77 18,5 0,06 0,28SQ 10 (emer.) 72 3 4x1,5+TTx1,5Cu 0,13 13,5 0 0,23

Subquadre SQ 7 (màqiuna de classificar)


(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

M-1 1262 0,3 4x2,5Cu 2,28 21,0 0 0,24m. transversal 462 10,0 4x2,5+TTx2,5Cu 1,16 18,5 0,03 0,27

motor 1 225 10,0 4x2,5+TTx2,5Cu 0,61 18,5 0,01 0,26motor 2 312 10,0 4x2,5+TTx2,5Cu 0,81 18,5 0,02 0,26motor 3 462 10,0 4x2,5+TTx2,5Cu 1,36 18,5 0,03 0,28



156


L-14 457 15 2x1,5+TTx1,5Cu 2,34 15 0,34 0,59L-15 457 19 2x1,5+TTx1,5Cu 2,34 15 0,43 0,68L-16 457 24 2x1,5+TTx1,5Cu 2,34 15 0,54 0,80L-17 14 3 2x1,5+TTx1,5Cu 0,07 15 0 0,26

Subquadre SQ 9 (tomes)


(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

tomes corrent 1 2.500 3 2x2,5+TTx2,5Cu 10,87 21 0,23 0,51tomes corrent 2 2.500 3 2x2,5+TTx2,5Cu 10,87 21 0,23 0,51tomes corrent 3 2.500 3 2x2,5+TTx2,5Cu 10,87 21 0,23 0,51



(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)

E-3 72 50 2x1,5+TTx1,5Cu 0,37 15 0,18 0,4

3.2.1.1.3.9. Càlcul dels circuits de terra de la instal·lació En la nostra instal·lació, i tal com és obligatori en totes les instal·lacions, ens veurem obligats a disposar d’un sistema de terres adequat. Aquest sistema de seguretat per a la instal·lació té per objectiu el de limitar la tensió dels elements metàl·lics i terra (teòricament en un potencial 0). A més una bona instal·lació de terra, ens permet que les nostres proteccions treballin de forma correcta, i evitar el possible perill que representa una averia en una màquina elèctrica. Serà molt important, que en la realització del present projecte que es compleixen les condicions que s’han establert en el projecte, i que en tot moment es compleixen les condicions de seguretat imposades pel reglament en la ITC-BT-18 i en la ITC-BT-24, que fan referència a les tensions de contacte màximes. En resum, podem dir que el reglament ens marca que les tensions màximes de contacte que es poden presentar en una instal·lació són:

− 24 V en locals o emplaçaments conductors − 50 V en les demés casos que es poden presentar

Per tant, s’haurà d’anar amb especial compte alhora de calcular el valor Rt, que no podrà tenir valors que puguin generar tensions superiors a les permeses, i això s’expressarà segons l’equació:


157

Rt · Ia < U

On trobem: Rt Representa a la suma de les diferents resistències de presa a terra i dels

conductors de protecció. Ia És la corrent mínima que permet l’activació dels dispositius automàtics. U representa a la tensió de contacte límit (24-50V). La instal·lació de terres es situarà a la part inferior de les naus, i es dimensionarà segons el procediment que a continuació s’explicarà. Cal esmentar, que la instal·lació de les terres de la nau 2 i del magatzem es realitzaran de forma conjunta, ja que les dos zones formen part del mateix edifici. Per determinar quin ha de ser el valor previst per a la resistència de les terres que es projecten tindrem les següents expressions i paràmetres: Col·locant les piques en paral·lel les equacions seran:

1p L

R ρ= (Equació 3.21)

ppT RnR ×= (Equació 3.22) On trobem: Rp Resistència d’una pica [Ω] ρ Resistivitat del terreny [Ω·m] L1 Longitud de la pica [m] RpT Resistència de totes les piques unides [Ω] n Número de piques en paral·lel Per altre banda el conductor que uneix a les piques haurà de ser nu, és a dir, sense aïllament, per tal de millorar la nostra resistència a terra. Resistència del conductor:

2L2Rc ρ×

= (Equació 3.23)

On trobem: Rc Resistència del propi conductor [Ω] ρ Resistivitat del terreny [Ω·m] L2 Longitud del conductor [m]


158

Resistència total de la instal·lació de terres de la Nau 1 Cal comentar que per fer el càlcul es farà ús dels valors predeterminats en el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, per als diferents tipus de terreny que normalment es poden presentar. En el nostre cas escollim la resistència per a un terreny cultivable poc fèrtil. Per tant els valors seran:

− Longitud del conductor enterrat: 50 m − Núm. De piques (de 2 metres): 4 − ρ del terreny: 500 Ω·m

Per tant, ens trobem:

Ω==ρ

= 2502

500L

R1

p

Ω=×=×= 10002504RnR ppT

Ω=×

=ρ×

= 20505002

L2Rc

2

Com a resultat de la suma en paral·lel obtenim una resistència total de:

Ω=+=+= 6,19201

10001

R1

R1

Rt1

cpT

A continuació es fa la comprovació de que no es supera la tensió permesa pel reglament:

U = Rt · Ia = 19,6 · 0,03 = 0,588 V Aquest és un valor que podem donar com a molt bo, ja que la normativa ens demana que el valor sigui inferior a 24 V, i :

0,588 V <<< 24 V Resistència total de la instal·lació de terres de la Nau 2 i Magatzem Vistos els molt bons resultats que es sorgeixen del càlcul de les terres de la Nau 1, a la instal·lació conjunta de Nau 2 i Magatzem utilitzarem el mateix nombre de piques, tot i que no el mateix nombre de cable, ja que al haver d’unir subquadres que estan separats necessitarem una mica més de conductor.


159

Per tant els valors seran:

− Longitud del conductor enterrat: 75 m − Núm. De piques (de 2 metres): 4 − ρ del terreny: 500 Ω·m

Per tant, ens trobem:

Ω==ρ

= 2502

500L

R1

p

Ω=×=×= 10002504RnR ppT

Ω=×

=ρ×

= 29,14705002

L2Rc

2

Com a resultat de la suma en paral·lel obtenim una resistència total de:

Ω=+=+= 08,1429,14

11000

1R1

R1

Rt1

cpT

A continuació es fa la comprovació de que no es supera la tensió permesa pel reglament:

U = Rt · Ia = 14,08 · 0,03 = 0,4224 V Aquest és un valor que podem donar com a molt bo, ja que la normativa ens demana que el valor sigui inferior a 24 V, i :

0,4224 V <<< 24 V

3.2.1.1.4. COMPENSACIÓ DE L’ENERGIA REACTIVA Les equacions emprades per a la compensació de la energia reactiva són les següents:

)QP(Pcos

22 +=ϕ (Equació 3.24)

PQtg =ϕ (Equació 3.25)

)tgtg(PQc 21 ϕ−ϕ×= (Equació 3.26)


160

Monofàsic- Trifàsic connexió en estrella:

ω××

= 2c

U1000QC (Equació 3.27)

Trifàsic- connexió triangle:

ω×××

= 2c

U31000Q

C (Equació 3.28)

On trobem: P Potència activa de la instal·lació [kW] Q Potència reactiva de la instal·lació [kvar] Qc Potència reactiva a compensar [kvar] φ1 Angle de desfasament de la instal·lació sense compensar. φ2 Angle de desfasament que es vol aconseguir. U Tensió composta [V] w 2 x Pi x f ; f = 50 Hz [Hz] C Capacitat dels condensadors [F]; C·106 [µF]

3.2.1.1.4.1. Dimensionat de la bateria de condensadors Pel dimensionat del dispositiu que ens permeti de compensar l’energia reactiva, per tal que la instal·lació en estudi presenti el factor de potència desitjat, necessitem per començar les següents dades:

− Subministra: trifàsic − Tensió: 400 V − Potència activa: 53913 W − Factor de potència actual: 0,711 − Factor de potència a aconseguir: 0,95 − Connexió dels condensadors: en triangle

Un cop tenim tots aquests valors començarem amb el procediment de càlcul: En primer lloc hem de trobar els angles de desfasament:

cos φ1 = 0,711 Y arc cos 0,711 = 37,46º

cos φ2 = 0,95 Y arc cos 0,95 = 18,19º


161

A continuació hem de trobar quines són les respectives tangents:

tg φ1 = tg 37,46º = 0,7666

tg φ2 = tg 18,29º = 0,33 Substituint aquests valors a l’equació de la potència reactiva:

( ) var538.2333,07666,053913)tgtg(PQc 21 =−×=ϕ−ϕ×= Per tant, i com a resultats obtenim:

− Potència d’escaló: 3,8 [kvar] − Capacitat dels condensadors: 25,19 [μF] − Potència reactiva a compensar: 26,59 [kvar] − Gama de regulació: 1:2:4

L’equip de compensació d’aquesta gama consisteix en una bateria de condensadors composta per tres condensadors (amb tres sortides), on les potències varien de la següent manera: el primer mòdul té una potència determinada, el segon en té el doble que el primer i el tercer en té el doble que el segon. De tal forma que es van connectant a la xarxa segons les necessitats de potència que s’estiguin tenint. Sempre seguint una seqüència determinada:

1. Primera sortida 2. Segona sortida 3. Primera i segona sortida 4. Tercera sortida 5. Tercera i primera sortida 6. Tercera i segona sortida 7. Tercera, segona i primera sortida

3.2.1.1.4.2. Dimensionat de la línia Com en el cas anterior pel dimensionat de la línia que ens alimenta el dispositiu per compensar l’energia reactiva, necessitem per començar les següents dades:

− Tensió de servei: 400 V − Canalització: canal suspès − Longitud: 3 m − Xu (mH/m): 0 − Potència reactiva: 26,59 [kvar]


162

Calcularem la intensitat absorbida:

A57,574003

590.265,1U3

QCI cr

abs =×

×=

×

×=

S’elegeixen conductors de secció Unipolars 3x25+TTx16 mm2 Cu. Aïllament i nivell d’aïllament: Escollirem un conductor amb aïllament RZ1-K(AS) ja que aquest material no propaga els possibles incendis que es poguessin causar, ni la emissió de fums. Intensitat admissible del conductor: Prenent la consideració que instal·larem els conductors sobre una canal superficial a on es considera que la temperatura de l’ambient és de 40°C, i tractant-se de tres cables unipolars i neutre, segons la ITC-BT-07, li correspon un factor de correcció de (Fc=1). En aquestes condicions la Intensitat admissible és de 77 A (Segons ITC-BT-19). Caiguda de tensió: Temperatura cable: 51.16 ºC e(parcial).=0.05 % e(total)=0.16% (és admissible perquè: màx. = 5%) Protecció tèrmica: Interruptor automàtic tripolar de:

In.: 160 A. Amb tèrmic regulable de: Int. Reg.: 134 A. Protecció diferencial: Relé diferencial de sensibilitat: 30mA.


163

3.2.2. CÀLCUL DE LA IL·LUMINACIÓ EN LES INSTAL·LACIONS

3.2.2.1. ASPECTES PRINCIPALS DE LA IL·LUMINACIÓ D’INTERIORS En les zones de treball s’han d’establir un mínim de condicions necessàries per tal de que els treballadors es puguin sentir a gust i que la seva salut no es pugui veure afectada en cap moment. A les naus, que estan destinades a haver-hi animals el nivell de il·luminació pot ser inferior al nivell d’il·luminació del que s’obliga a les zones de treball de les persones, el qual s’estipula que a de rondar els 200 lux, i per tant a les zones destinades als animals amb una densitat lumínica que sigui la meitat tenim que ja és suficient. Per tal de complir amb aquesta condició es va fer el RD 486/1997 de 14 d’abril, on a l’annex IV, el qual es troba el Reglament d’il·luminació en els llocs de treball per cada tasca i entorn. Per tant haurem de tenir en compte algunes hipòtesis sobre els elements que entren en joc dins de la il·luminació d’interiors: Per a la realització de tots els càlculs de la il·luminació hem decidit de treballar amb el programa especialitzat que ofereixen moltes de les companyies de lluminàries, el programa DIALUX, cal dir que aquest programa ens ha simplificat molt el treball a part de permetre’ns obtenir uns resultats excepcionals en quan a localització i obtenció de resultats en comparació de si aquests càlculs s’haguessin hagut de fer a mà, o per un càlcul tradicional.

3.2.2.1.1. DIMENSIONS DEL LOCAL I ALTURA DE TREBALL Com a altura de treball cal diferenciar entre les zones destinades al treball del es persones i les zones destinades als animals, tot i que en definitiva hem decidit d’agafar la mateixa altura de treball, que és de un metre. Aquí hem arribat a les dos zones per diferents camins, per una banda hem considerat que la altura de 1 m és una altura correcte per el tipus de treball que han de realitzar el treballadors, i pel cas de les zones a on ubiquem els animals és correcte ja que aquesta altura es situa a la zona entremig en la que trobem els animals. Pel que fa a les dimensions dels locals hem pogut introduir en el programa de càlcul tot el seguit de dades que conformen la instal·lació, conformant-nos un resultat de càlcul en tres dimensions, el que clarifica i dona un resultat molt real del que ens apareixerà en el moment en que nosaltres realitzem la instal·lació.


164

3.2.2.1.2. TIPUS DE LLUMINÀRIES EMPRADES En instal·lacions interiors es poden usar pràcticament totes les lluminàries que trobem al mercat (incandescents, halògenes, fluorescents…). La elecció de les lluminàries no és una tasca que es pot deixar a l’atzar, ja que la il·luminació és molt important i repercuteix tant a la salut com en el benestar de les persones i els animals permetent una millor qualitat de vida de uns i altres. A més és important tenir en compte que ens hem de fixar en altres valors com són les característiques fotomètriques, cromàtiques, els consums i el manteniment. A continuació es mostra una taula en la que es mostren el tipus de lluminària que s’aconsella en diferents tipus d’instal·lació segons les seves necessitats:

Fig. 3 Tipus de lluminàries usades segons l’activitat

3.2.2.1.3. ALTURA DE SUSPENSIÓ DE LES LLUMINARIES Els locals que hem hagut d’il·luminar són locals que tenen una altura normal, però ens trobem amb el problema de que el sostre no és pla, amb el que hem hagut de fer una configuració de llums suspesos. Per la saber la altura a la que he de penjar els llums es segueix una equació:

( )1HT54H ' −×= (Equació 3.29)

On trobem: H altura a la que es col·locaran les lluminàries [m] HT altura de la nau [m]


165

Fig. 4 Representació d’una correcte il·luminació Al final arribem a la conclusió de que la altura de les lluminàries ha d’estar a 2,2 m del nivell terra.

3.2.2.1.4. IL·LUMINACIÓ DEL LOCAL En el càlcul de la il·luminació d’un local em de tenir en compte que podrem treballar amb la llum directe que apliquem i la llum indirecte, és a dir, nosaltres quan instal·lem una lluminària aquesta fa una llum (llum directe), però aquesta al impactar amb les parets o amb el possibles elements que podem tenir fixes es reflecteix (llum indirecte) i es suma a la llum que nosaltres apliquem, per tant aquesta llum també l’hem de tenir en compte a la hora del càlcul.

3.2.2.1.4.1. Índex del local (k) Com ja hem explicat abans, aquest valor és el que fa referència a la llum directe i és el que té en compte les dimensions dels local. I la seva equació s’expressa de la següent manera:

)ba(hbak+×

×= (Equació 3.30)

On trobem: k índex del local. h altura del local [m] a amplada del local [m] b longitud del local [m]

3.2.2.1.4.2. Coeficient de reflexió del local (ρ) Aquesta llum indirecte, depèn de varis factors, del color de les parets, del material que conformen les diferents superfícies. Però tot i que la varietat de colors pots ser molt


166

gran i dependre de moltes coses (neteja, envelliment de la pintura, desgast...) són uns valor que ja venen determinats de forma bastant esquemàtica:

Fig. 5 Taula amb els coeficients de reflexió més comuns

3.2.2.1.5. FACTOR D’UTILITZACIÓ (Cu) De la equació anterior i de la taula obtenim uns resultats que ens permeten d’obtenir a la següent taula el valor del factor d’utilització en el local:

Fig. 6 Taula que ens relaciona el factor d’utilització segons el tipus de lluminària

3.2.2.1.5. FACTOR DE CONSERVACÓ (Fc) Com s’ha expressat abans al llarg del temps les instal·lacions sofreixen canvis que poden afectar el nivell de lluminositat que tenim a les diferents àrees de treball, alguns d’ells ja s’han anomenat anteriorment com poden ser: el nivell de brutícia acumulada, el nivell de manteniment que reben les lluminàries, el desgast dels colors de les pintures, etc.


167

Els valors entre els quals acostumen a rondar aquest factor són:

− 0,8 per locals nets − 0,6 per locals bruts

En aquest treball hem cregut que per les característiques de l’activitat a desenvolupar és més adient escollir un factor de 0,6.

3.2.2.2. CÀLCULS NECESSÀRIS PER A LA IL·LUMINACIÓ D’INTERIORS

3.2.2.2.1. FLUX LLUMINÓS En la següent imatge es mostra una representació del que és el flux lluminós:

Fig. 7 Il·lustració d’un correcte flux lumínic Aquest factor també es pot expressar per mitja d’equacions:

FcCuSE

T ××

=Φ (Equació 3.31)

On trobem: ФT Flux total lluminós [lúmens] E Luminància [luxs] S Superfície de les instal·lacions [m2] Cu Factor d’utilització. Fc Factor de manteniment


168

3.2.2.2.2. NÚMERO DE LLUMINÀRIES En el camp de la il·luminació, com es pot veure, existeixen una quantitat de formules que ens permeten de calcular pràcticament tots els paràmetres que intervenen en aquest camp, i com no podia ser, també trobem formules per el càlcul del número de lluminàries. Aquesta equació és la que ens determina el nombre concret de lluminàries tenint en compte els paràmetres anteriorment definits:

L

TNΦΦ

= (Equació 3.32)

On trobem: N número de lluminàries necessàries ФT Flux total lluminós [lúmens] ФL Flux lluminós per lluminària [lúmens]

3.2.2.2.3. DISTRIBUCIÓ DE LLUMINÀRIES Aquest és un factor, que es molt important, i que ens pot variar molt, ja sigui pel mobiliari que col·loquem o ja sigui, simplement, per la forma de col·locar-les. De totes formes, existeix una equació que ens permet determinar de forma aproximada la seva distribució:

baNtNa ×

= (Equació 3.33)

abNaNb ×= (Equació 3.34)

On trobem: Na número de lluminàries a l’ample de la nau Nb número de lluminàries al llarg de la nau Nt número de lluminàries totals a ample de la nau [m] b llarg de la nau [m]

3.2.2.2.4. COMPROVACIÓ DELS CÀLCULS LLUMINOSOS Al final dels càlculs sempre és aconsellable de que es comprovin els resultats per saber si el valor final de la luminància és l’aconsellat.


169

Dels valors que hem obtingut se’n desprèn una equació que és la que ens permet de saber si els resultats s’ajusten al desitjat:

NS

FmFunEm 1 ×

××Φ×= (Equació 3.35)

On trobem: Em luminància mitja [lux] n número de làmpades per lluminàries Фl Flux lluminós per lluminària [lumen] Fu factor d’utilització Fm factor de manteniment S Superfície de les instal·lacions [m2] N número de lluminàries totals

3.2.2.3. CÀLCUL DE LA IL·LUMINACIÓ Com es comentava en el principi d’aquest apartat per a la realització dels càlculs de la il·luminació s’ha decidit utilitzar el programa de càlcul DIALUX, ja que ens garanteix els millors resultats i ens simplifica molt el treball. Per tant, i veient que el programa no només utilitza les expressions abans esmentades, si no que a més ens dona, a través d’imatges el resultat, aclarint-nos molt el resultat.

3.2.2.3.1. IL·LUMINACIÓ DE LES NAUS Per tal de poder, més endavant, negociar millors preus amb el distribuïdor intentarem de tenir el màxim d’elements del mateix tipus, ja que així podrem tenir més poder de compra, tot i que aquest no serà un factor que ens determinar el tipus de lluminària, ja que és molt més important, no només el de complir amb els requisits, sinó altres com són el consum o el manteniment.

3.2.2.3.1.1. Il·luminació de la Nau 1 Aquesta és la nau que tenim destinada a la producció d’ous, és una zona que no està destinada al treball de les persones, tot i com és normal si que es realitzaran treballs puntuals de manteniment. Per tant i tenint en compte que normalment només hi haurà animals, i que els llums hauran d’estar durant moltes hores enceses, ens decidirem per un tipus de llum de baix consum. Cal dir, que degut al tipus d’estructura en la que els animals estan col·locats situarem el pla de treball a 1m del terra.


170

A la següent taula podem veure les exigències de nivell d’il·luminació exigides al RD 486/1997, i considerant aquesta area com de baixa exigència visual:

Zona o part del lloc de treball Nivell mínim d’iluminació (lux)

Zones on s’executen tasques amb:

1.º Baixes exigències visuals 100

2.º Exigències visuals moderades 200

3.º Exigències visuals altes 500

4.º Exigències visuals molt altes 1.000

Àrees o locals d’ús ocasional 50

Àrees o locals d’ús habitual 100

Vies de circulació d’ús ocasional 25

Vies de circulació d’ús habitual 50

Taula 3 Valors lumínics exigits per la normativa La conclusió que podem extreure de la següent taula és que el reglament ens determina un nivell mínim de 100 lux, tot i que en els nostres càlculs hem obtingut uns resultats superiors. Per tal de complir amb els requisits hem decidit d’instal·lar lluminàries fluorescents de la casa Philips del model Pacific TCW215 2xTL-D36W/830. A continuació se’n mostren les seves característiques:

Fig. 8 Lluminàries usades Les lluminàries les tenim col·locades a una altura de 2,2 m, suportades per una estructura de suport al sostre de la nau. En aquesta taula podem observar que es compleixen els requisits que ens marca la llei, on la luminància mitja es situa a 122 lux, cal veure que només ens exigeixen 100 lux.


171

3.2.2.3.1.2. Il·luminació de la Nau 2 Aquesta és la nau que tenim destinada a la recria de pollets, com en el cas anterior és una zona que no està destinada al treball de les persones, tot i com és normal si que es realitzaran treballs puntuals de manteniment. Per tant i tenint en compte que normalment només hi haurà animals, i que els llums hauran d’estar durant moltes hores enceses, ens decidirem per un tipus de llum de baix consum. Cal dir, que degut al tipus d’estructura en la que els animals estan col·locats situarem el pla de treball a 1m del terra. A la següent taula podem veure les exigències de nivell d’il·luminació exigides al RD 486/1997, i considerant aquesta area com de baixa exigència visual:










Vies de circulació d’ús habitual 50

Taula 4 Valors lumínics exigits per la normativa La conclusió que podem extreure de la següent taula és que el reglament ens determina un nivell mínim de 100 lux, tot i que en els nostres càlculs hem obtingut uns resultats superiors. Per tal de complir amb els requisits hem decidit d’instal·lar lluminàries fluorescents de la casa Philips del model Pacific TCW215 2xTL-D36W/830.aquests són els mateixos que en la Nau 1, però com em comentat es fa per tal d’haver de tenir menys peces de recanvi. A continuació se’n mostren les seves característiques:


172

Fig. 8 Lluminàries usades Les lluminàries les tenim col·locades a una altura de 2,2 m, suportades per una estructura de suport al sostre de la nau. En aquesta taula podem observar que es compleixen els requisits que ens marca la llei, on la luminància mitja es situa a 132 lux, cal veure que només ens exigeixen 100 lux.

3.2.2.3.1.3. Il·luminació del Magatzem Pel contrari dels casos anteriors aquesta part de la nau està destinada el treball de les persones, això ens comporta que el nivell de luminància en aquesta àrea té que ser molt superior, com a continuació podrem comprovar el la taula que ens marca el reglament. Tot i que per les zones de treball de les persones el pla de treball s’aconsella que estigui situat a 85cm del terra, hem cregut convenient, veient el tipus de màquines en les que s’ha treballar, de situar el pla de treball a 1 metre del terra. A la següent taula podem veure les exigències de nivell d’il·luminació exigides al RD 486/1997, i considerant aquesta area com de baixa exigència visual:










Vies de circulació d’ús habitual 50 Taula 5 Valors lumínics exigits per la normativa


173

En la taula ens determina un nivell de 200 lux per a zones de treball amb una exigència visual moderada, com es considera el cas, ja que són treballs manuals que no requereixen cap exigència visual explicita. De totes formes com es podrà veure més tard el nivell de luminància resultant és superior al demandat. En aquest cas, tot i els nivells de luminància ser molt més elevats, hem decidit que en comptes d’instal·lar lluminàries més potents, instal·lar més nombre de lluminàries, ja que això ens permetrà, ja que serà una zona en la que no si treballarà sempre, poder il·luminar només la zona en la qual haguem de treballar en un moment determinat. A continuació se’n mostren les seves característiques:

Fig. 9 Lluminàries usades Les lluminàries, en aquest cas, les tenim col·locades a una altura de 2,5 m, suportades per una estructura de suport al sostre de la nau. En aquesta taula podem observar que es compleixen els requisits que ens marca la llei, on la luminància mitja es situa a 234 lux, cal veure que només ens exigeixen 200 lux.

3.2.2.4. RESUM DE LA IL·LUMINACIÓ En aquest apartat els que es pretén és, de forma resumida, mostrar quins són el tipus i la quantitat de lluminàries que s’instal·laran en les diferents zones de les naus:

Zona Unitats Tipus de lluminària Model Potència

[w]

70 Fluorescència Pacific TCW215 1xTL-D36W/830 36

Nau 1 4 Fluorescència Pacific TCW215

2xTL-D36W/830 70

60 Fluorescència Pacific TCW215 1xTL-D36W/830 36

Nau 2 4 Fluorescència Pacific TCW215

2xTL-D36W/830 70

Magatzem 9 Fluorescència Pacific TCW215 2xTL-D36W/830 70

Taula 6 Lluminàries usades en el projecte


174

3.2.2.5. IL·LUMINACIÓ D’EMERGÈNCIA

3.2.2.5.1. PRINCIPALS ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN L’ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA Els aspectes principals a tenir en compte, per una correcta implantació de l’enllumenat d’emergència, són els estipula el RD 2267/2004 per el qual s’aprova el Reglament de Seguretat contra Incendi en els establiments industrials. Per el càlcul de l’enllumenat d’emergència se ha utilitzat el programa de càlcul EMERLIGHT de la companyia Legrand. Aquest programa marca per defecte els requeriments de la norma, que son:

− La il·luminació serà fixa, estarà prevista de font pròpia d’energia i entrarà automàticament en funcionament al produir-se una fallada de la tensió nominal de servei.

− Mantindrà les condicions de servei durant una hora, com a mínim, des del moment en que es produeixi una falta.

− Proporcionarà una luminància de 1 lux, com a mínim, en el nivell del terra en els recorreguts d’evacuació.

− La luminància serà, com mínim, de 5 lux en els locals o espais on estiguin instal·lats quadres, centres de control o comandaments de les instal·lacions tècniques de servei (citades en l’annex 2.8 d’aquest reglament) o dels processos que es desenvolupin en l’establiment industrial.

− La uniformitat de la il·luminació proporcionada en els diferents punts de cada zona serà tal que el quocient entre la luminància màxima y la mínima sigui menor que 40.

− Els nivells d’il·luminació establerts deuen obtenir-se considerant nul el factor de reflexió de parets i sostres i contemplat un factor de manteniment que comprengui la reducció del rendiment lluminós degut al envelliment de les làmpades i a la brutícia de les lluminàries.

3.2.2.5.2. CÀLCUL DE LA ILUMINACIÓ D’EMERGÈNCIA El càlcul de la il·luminació d’emergència, s’ha realitzat en tres parts. Una part és la il·luminació de la nau 1, l’altre és la il·luminació de la nau 2 i la tercera fa referència al magatzem, les lluminàries estaran col·locades a 2.5m d’altura. A continuació es descriu la metodologia de càlcul que utilitza el programa EMERLIGHT, per a les diferents zones de treball. Es mostren els resultats de la Nau 1 ja que per a la resta el programa actua igual.

1. En primer lloc s’importa l’arxiu de la planta en DXF. I es defineixen els recorreguts d’evacuació, situació dels quadres elèctrics i els punts de seguretat que volem testar.


175

Fig. 10 Col·locació de les lluminàries usades

2. Una vegada importat el plano i s’han designat els punts a tenir en compte, s’està en disposició d’elegir les lluminàries i la seva disposició en el local. Es recomana mirar la cobertura de les lluminàries, tot i que el programa automàticament en observar que no hi ha prou luminància ofereix la possibilitat d’introduir les lluminàries necessàries per tal de assegurar el nivell de luminància exigida per la norma.

Fig. 11 Col·locació de les lluminàries d’emergència usades

3. Una vegada realitzats els passos anteriors, es pot realitzar el càlcul de la luminància de la instal·lació i es pot comprovar si aquesta compleix els requisits de la norma. A continuació es mostra el resultat que mostra el programa:

Fig. 12 Corbes d’intensitat lumínica


176

Fig. 13 Corbes d’intensitat lumínica

3.2.2.5.3. RESUM DE LES LLUMINÀRIES UTILITZADES

LUMINARIAS ILUMINACIÓN DE EMERGENCIA

Zona Unitats Lluminària Lúmens Potència Característiques

Interior Nau 35 ESTANCA 40 c-24 1200 36W Funcionament: Combinat

Autonomia (h): 1 Format: Pantalla Estanca Làmpada d’emergència: FL36W Pilot testimoni de carga: Led Làmpada en xarxa: FL 36 W Grau de protecció: IP65 IK08 Aïllament elèctric: Classe I Dispositiu verificació: No


Punts de seguretat

12 NOVA N8S 400 8W

Funcionament: No permanent

Autonomia (h): 1 Format: Nova Làmpada en emergència: FL 8 W DLX Pilot testimoni de carga: Led Làmpada en xarxa: - Grau de protecció: IP44 IK04 Aïllament elèctric: Classe II Dispositiu verificació: No


Taula 7 Lluminàries d’emergència escollides


177

3.2.3. PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS Per la realització d’aquest apartat haurem de tenir en compte el que en diu el reglament RD 2267/2204, aquest és el reglament de protecció contra incendis, on s’explica com podem calcular el risc intrínsec d’incendi, i quins són els elements de protecció que hem d’instal·lar.

3.2.3.1. CONFIGURACIÓ DE LES INSTAL·LACIONS Segons el reglament anteriorment esmentat, en el seu primer annex, tracta sobre la posició dels edificis en relació als edificis que es troben al voltant. Hem arribat a la conclusió que la nostra instal·lació es pot considerar com del tipus C, per bé que si la nostra instal·lació està aïllada d’un nucli urbà les dos naus que conformen la granja es troben bastant juntes (a 12 metres).

Fig. 14 Representació de la situació dels edificis segons una configuració TIPUS C

3.2.3.2. CARACTERITZACIÓ SEGONS EL SEU RISC INTRÍNSEC Considerant l’activitat que es desenvolupa com a una activitat industrial, ens podem basar en la taula 1.3 de l’annex 1 del reglament, en la que es classifiquen els nivells de risc intrínsec en funció de la seva càrrega de foc ponderada i corregida. Val a dir que en la taula 1.2 del mateix annex 1, no s’ha trobat cap element que en l’activitat s’emmagatzemi en la suficient quantitat com per poder representar un risc puntual important. S’ha cregut que utilitzar els valors preestablerts és suficient com per donar resposta a la necessitat de determinar els elements de protecció a instal·lar. Però de totes formes primer hem de fer els càlculs necessaris per tal de determinar si es confirmen les nostres primeres impressions, aquests càlculs tenen en compte tant l’activitat que es desenvolupa com la càrrega de foc i l’entorn.


178

3.2.3.2.1. SECTOR D’INCENDI Aquest, tenint en compte el tipus d’establiment que es considera (tipus C), considerem que el sector d’incendi serà l’espai de l’edifici tancat per elements resistents al foc durant el temps que es considerarà necessari segons la normativa.

3.2.3.2.2. DENSITAT DE LA CÀRREGA DE FOC

3.2.3.2.2.1. Procediment de càlcul Per poder determinar el nivell intrínsec de l’establiment, he de calcular la densitat de càrrega de foc per cada una de les zones que tenim, on si que hem de distingir entre les zones de producció i de les zones destinades a l’emmagatzematge. Per el que serien activitats de producció, que en el nostre cas ho podríem entendre com la naus de producció d’ous i la nau de la recria de pollets, en la que no hi ha emmagatzematge utilitzarem la següent equació:

⎥⎦⎤

⎢⎣⎡

⎥⎦⎤

⎢⎣⎡×

××=

∑22a

i

liisi

s mMcaló

mMJR

A

CSqQ (Equació 3.36)

On trobem: QS densitat de càrrega de foc, ponderada i corregida, del sector d’incendi [MJ/m2] ó

[Mcal/m2] Ci coeficient adimensional que pondera el grau de perillositat (per la

combustibilitat) de cada un dels combustibles (i) que existeixin en el sector d’incendi.

Ra coeficient adimensional que corregeix el grau de perillositat (per l’activació)

inherent a l’activitat industrial que es desenvolupa al sector d’incendi, producció, muntatge, transformació, reparació, emmagatzematge, etc. Quan existeixen varies activitats en el mateix sector, es prendrà com a factor de risc d’activació el inherent a l’activitat de major risc d’activació, sempre i que aquesta activitat ocupi al menys el 10% de la superfície del sector d’incendi.

A superfície construïda del sector d’incendi o superfície ocupada del àrea d’incendi

[m2] qsi densitat de càrrega de foc de cada zona amb procés diferent segons els distints

processos que es realitzin en el sector d’incendi (i) [MJ/m2] ó [Mcal/m2]


179

Si superfície de cada zona amb procés diferent i densitat de càrrega de foc, amb qsi diferent [m2]

Per a les zones destinades a l’emmagatzematge, que en el cas de la nostra instal·lació seria la zona a la que hem denominat Magatzem, tenim que aplicar l’equació que a continuació es mostra:

⎥⎦⎤

⎢⎣⎡

⎥⎦⎤

⎢⎣⎡×

×××=

∑22a

i

liiivi

s mMcaló

mMJR

A

hCsqQ (Equació 3.37)

On trobem: QS tenen el mateix significat que en l’apartat anterior. Ci tenen el mateix significat que en l’apartat anterior. Ra tenen el mateix significat que en l’apartat anterior. A tenen el mateix significat que en l’apartat anterior. qvi càrrega de foc, aportada per cada m3 de cada zona amb diferent tipus

d’emmagatzematge (i) existent en el sector d’incendi [MJ/m3] ó [Mcal/m3] hi altura de l’emmagatzematge de cada un dels combustibles (i) [m] si superfície ocupada en planta per cada zona d’emmagatzematge diferent (i)

existent en el sector d’incendi [m2]

3.2.3.2.2.2. Càlcul de la càrrega de foc Com ja s’ha vist en la instal·lació hi ha diferents zones, el que ens permet de concretar de forma més exacta quines són les càrregues de foc en cada àrea. A la següent taula es mostren quines són les superfícies per cada una de les zones:

Zona Superfície [m2] Nau 1 864 Nau 2 780 Magatzem 156

Taula 8 Superfícies de les zones de càlcul


180

3.2.3.2.2.3. Coeficients de perillositat pel seu combustible Seguint els criteris que ens marca la norma en la seva taula 1.1 de l’annex 1 (RD 2267/2004) s’adopten els següents criteris de perillositat per combustibilitat:

Coeficients de perillositat (Ci) Zona Ci Nau 1 1 Nau 2 1 Magatzem 1

Taula 9 Coeficients de perillositat en les zones de càlcul

Cal anotar que en cap de les zones s’emmagatzemen materials que tinguin un alt potencial de combustió, en les naus els únics elements que poden tenir algun component de risc són els propis elements estructurals de la instal·lació, i en el magatzem es guarden una petita quantitat de cartrons, necessàries per desenvolupar les activitats diàries, que no tenen massa rellevància.

3.2.3.2.2.4. Densitat de càrrega de foc (qs) i coeficient corrector del grau de perillositat (Ra) Els valors de la densitat de càrrega de foc (qsi) de cada sector o zona i el coeficient adimensional que en corregeix el grau de perillositat (per l’activació) inherent a l’activitat (Ra) que es realitza en el sector del incendi, emmagatzematge, producció. S’expressen a continuació segons a la zona a la que pertanyen: Zona Material Funció qvi (MJ/m2) qvi(Mcal/m2) Ra Nau 1 Aparell

elèctrics Producció

400 96 1

Nau 2 Aparell elèctrics

Producció 400 96 1

Magatzem Articles metàl·lics

Producció 200 48 1

Taula 10 Densitats de les càrregues de foc en els diferents sectors

3.2.3.2.2.5. Càlcul de la càrrega de foc per zones i total Aplicant les equacions anteriorment nombrades (equacions 3.36 i 3.37) procedirem al càlcul de la càrrega de foc. A continuació és mostren els resultats:


181

Zona Qs (MJ/m2) Nau 1 98 Nau 2 76 Magatzem 6 TOTAL 180

Taula 11 Càrrega de foc en cada zona de càlcul

Pel que es determina que el nivell intrínsec, segons a la taula 1.3 de l’esmentat annexa del reglament de protecció contra incendis (2267/2004), és de nivell:

Nivell baix 2

Nivell entre 100 < Qs <200 A partir del càlcul del nivell intrínsec de foc i de la configuració del local, aplicant el reglament es derivaran una sèrie de requisits que hauran d’existir en les nostres instal·lacions.


182

3.3. ANNEXES D’APLICACIÓ No procedeix


183

3.4. ALTRES DOCUMENTS

3.4.1. LLISTAT DE CÀLCULS ELÈCTRICS

3.4.1.1. CÀLCUL DE SECCIONS Seguint amb la filosofia de càlcul de l’annexa de càlculs elèctrics, a continuació es mostren de forma esquemàtica els càlculs de les instal·lacions interiors de la nau. CUADRO GENERAL DE MANDO Y PROTECCION Fórmulas Emplearemos las siguientes: Sistema Trifásico

I = Pc / 1,732 x U x Cosϕ x R = amp (A) e = (L x Pc / k x U x n x S x R) + (L x Pc x Xu x Senϕ / 1000 x U x n x R x Cosϕ) = voltios (V)

Sistema Monofásico: I = Pc / U x Cosϕ x R = amp (A) e = (2 x L x Pc / k x U x n x S x R) + (2 x L x Pc x Xu x Senϕ / 1000 x U x n x R x Cosϕ) = voltios (V)

En donde: Pc = Potencia de Cálculo en Watios. L = Longitud de Cálculo en metros. e = Caída de tensión en Voltios. K = Conductividad. I = Intensidad en Amperios. U = Tensión de Servicio en Voltios (Trifásica ó Monofásica). S = Sección del conductor en mm². Cos ϕ = Coseno de fi. Factor de potencia. R = Rendimiento. (Para líneas motor). n = Nº de conductores por fase. Xu = Reactancia por unidad de longitud en mΩ/m.

Fórmula Conductividad Eléctrica K = 1/ρ ρ = ρ20[1+α (T-20)] T = T0 + [(Tmax-T0) (I/Imax)²] Siendo, K = Conductividad del conductor a la temperatura T. ρ = Resistividad del conductor a la temperatura T. ρ20 = Resistividad del conductor a 20ºC. Cu = 0.018 Al = 0.029 α = Coeficiente de temperatura: Cu = 0.00392 Al = 0.00403 T = Temperatura del conductor (ºC).


184

T0 = Temperatura ambiente (ºC): Cables enterrados = 25ºC Cables al aire = 40ºC Tmax = Temperatura máxima admisible del conductor (ºC): XLPE, EPR = 90ºC PVC = 70ºC I = Intensidad prevista por el conductor (A). Imax = Intensidad máxima admisible del conductor (A). DEMANDA DE POTENCIAS A continuación vamos a exponer y detallar la demanda de potencias de fuerza motriz y de alumbrado. Nau 1 21154 W Nau 2 17816 W Magatzem 9512 W TOTAL.... 48482 W Cálculo de la ACOMETIDA - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: Enterrados Bajo Tubo (R.Subt) - Longitud: 10 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 48482 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47 y ITC-BT-44):

1500x1.25+52038=53913 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=53913/1,732x400x0.8=97.27 A. Se eligen conductores Unipolares 3x25/16mm²Al Aislamiento, Nivel Aislamiento: XLPE, 0.6/1 kV I.ad. a 25°C (Fc=0.8) 100 A. según ITC-BT-07 D. tubo: 90mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 86.5 e(parcial)=10x53913/27.19x400x25=1.98 V.=0.5 % e(total)=0.5% ADMIS (2% MAX.) Cálculo de la LINEA GENERAL DE ALIMENTACION - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 10 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 48482 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47 y ITC-BT-44):

1500x1.25+52038=53913 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=53913/1,732x400x0.8=97.27 A. Se eligen conductores Unipolares 4x70+TTx35mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 202 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 140mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 51.59


185

e(parcial)=10x53913/49.43x400x70=0.39 V.=0.1 % e(total)=0.1% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: Fusibles Int. 160 A. Cálculo de la DERIVACION INDIVIDUAL - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: Enterrados Bajo Tubo (R.Subt) - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 48482 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47 y ITC-BT-44):

1500x1.25+52038=53913 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=53913/1,732x400x0.8=97.27 A. Se eligen conductores Unipolares 4x70+TTx35mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 25°C (Fc=0.8) 224 A. según ITC-BT-07 D. tubo: 125mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 37.26 e(parcial)=3x53913/52.04x400x70=0.11 V.=0.03 % e(total)=0.13% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Aut./Tet. In.: 160 A. Térmico reg. Int.Reg.: 134 A. Protección diferencial: Relé y Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA. Cálculo de la Línea: Nau 1 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 21154 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47 y ITC-BT-44):

1500x1.25+21962.8=23837.8 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=23837.8/1,732x400x0.8=43.01 A. Se eligen conductores Unipolares 4x16+TTx16mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 59 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 40mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 55.94 e(parcial)=3x23837.8/48.69x400x16=0.23 V.=0.06 % e(total)=0.18% ADMIS (4.5% MAX.) Protección Termica en Principio de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 47 A. Protección Térmica en Final de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 47 A. Protección diferencial en Principio de Línea Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 63 A. Sens. Int.: 30 mA.


186

SUBCUADRO Nau 1 DEMANDA DE POTENCIAS A continuación vamos a exponer y detallar la demanda de potencias de fuerza motriz y de alumbrado. SQ 1 (Ingesta) 4040 W SQ 2 (Fems) 6080 W SQ 3 (Ventilació) 6600 W SQ 4 (enllumenat) 2886 W SQ 5 (finestres) 1266 W SQ 6 (emergència) 282 W TOTAL.... 21154 W Cálculo de la Línea: SQ 1 (Ingesta) - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 4040 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

750x1.25+3290=4227.5 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=4227.5/1,732x400x0.8=7.63 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 45.1 e(parcial)=3x4227.5/50.58x400x2.5=0.25 V.=0.06 % e(total)=0.25% ADMIS (4.5% MAX.) Protección Termica en Principio de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección Térmica en Final de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial en Principio de Línea Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. SUBCUADRO SQ 1 (Ingesta) DEMANDA DE POTENCIAS A continuación vamos a exponer y detallar la demanda de potencias de fuerza motriz y de alumbrado. motor carros L-1 385 W neteja cintes L-1 250 W motor carros L-2 385 W neteja cintes L-2 250 W motor carros L-3 385 W neteja cintes L-3 250 W motor carros L-4 385 W neteja cintes L-4 250 W vis sens fi 1 750 W


187

vis sens fi 2 750 W TOTAL.... 4040 W Cálculo de la Línea: C-1 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: C-Unip.o Mult.sobre Pared - Longitud: 0.3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 635 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

385x1.25+59.5=540.75 W.(Coef. de Simult.: 0.7 )

I=540.75/1,732x400x0.8=0.98 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 21 A. según ITC-BT-19 Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.06 e(parcial)=0.3x540.75/51.5x400x2.5=0 V.=0 % e(total)=0.25% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: motor carros L-1 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 70 m; Cos ϕ: 0.72; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.85 - Potencia a instalar: 385 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

385x1.25=481.25 W.

I=481.25/1,732x400x0.72x0.85=1.14 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.11 e(parcial)=70x481.25/51.5x400x2.5x0.85=0.77 V.=0.19 % e(total)=0.44% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: neteja cintes L-1 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 70 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.88 - Potencia a instalar: 250 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):


188

250x1.25=312.5 W.

I=312.5/1,732x400x0.8x0.88=0.64 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.04 e(parcial)=70x312.5/51.51x400x2.5x0.88=0.48 V.=0.12 % e(total)=0.37% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: C-2 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: C-Unip.o Mult.sobre Pared - Longitud: 0.3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 635 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

385x1.25+59.5=540.75 W.(Coef. de Simult.: 0.7 )


385x1.25=481.25 W.

I=481.25/1,732x400x0.72x0.85=1.14 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.11 e(parcial)=73x481.25/51.5x400x2.5x0.85=0.8 V.=0.2 %


189

e(total)=0.45% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: neteja cintes L-2 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 70 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.88 - Potencia a instalar: 250 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

250x1.25=312.5 W.


385x1.25+59.5=540.75 W.(Coef. de Simult.: 0.7 )

I=540.75/1,732x400x0.8=0.98 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 21 A. según ITC-BT-19 Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.06 e(parcial)=0.3x540.75/51.5x400x2.5=0 V.=0 % e(total)=0.25% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: motor carros L-3 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra


190

- Longitud: 75 m; Cos ϕ: 0.72; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.85 - Potencia a instalar: 385 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

385x1.25=481.25 W.


250x1.25=312.5 W.


385x1.25+59.5=540.75 W.(Coef. de Simult.: 0.7 )

I=540.75/1,732x400x0.8=0.98 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 21 A. según ITC-BT-19


191

Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.06 e(parcial)=0.3x540.75/51.5x400x2.5=0 V.=0 % e(total)=0.25% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: motor carros L-4 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 78 m; Cos ϕ: 0.72; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.85 - Potencia a instalar: 385 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

385x1.25=481.25 W.


250x1.25=312.5 W.

I=312.5/1,732x400x0.8x0.88=0.64 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.04 e(parcial)=70x312.5/51.51x400x2.5x0.88=0.48 V.=0.12 % e(total)=0.37% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA.


192

Cálculo de la Línea: C-5 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: C-Unip.o Mult.sobre Pared - Longitud: 0.3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 1500 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

750x1.25=937.5 W.(Coef. de Simult.: 0.5 )

I=937.5/1,732x400x0.8=1.69 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 21 A. según ITC-BT-19 Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.19 e(parcial)=0.3x937.5/51.48x400x2.5=0.01 V.=0 % e(total)=0.25% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: vis sens fi 1 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 82 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.8 - Potencia a instalar: 750 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

750x1.25=937.5 W.

I=937.5/1,732x400x0.8x0.8=2.11 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.39 e(parcial)=82x937.5/51.44x400x2.5x0.8=1.87 V.=0.47 % e(total)=0.71% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: vis sens fi 2 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 82 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.8 - Potencia a instalar: 750 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

750x1.25=937.5 W.

I=937.5/1,732x400x0.8x0.8=2.11 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu


193

Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.39 e(parcial)=82x937.5/51.44x400x2.5x0.8=1.87 V.=0.47 % e(total)=0.71% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: SQ 2 (Fems) - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 6080 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

1500x1.25+4580=6455 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=6455/1,732x400x0.8=11.65 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 51.89 e(parcial)=3x6455/49.38x400x2.5=0.39 V.=0.1 % e(total)=0.28% ADMIS (4.5% MAX.) Protección Termica en Principio de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección Térmica en Final de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial en Principio de Línea Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. SUBCUADRO SQ 2 (Fems) DEMANDA DE POTENCIAS A continuación vamos a exponer y detallar la demanda de potencias de fuerza motriz y de alumbrado. cintes fems L-1 770 W cintes fems L-2 770 W cintes fems L-3 770 W cintes fems L-4 770 W transversal fems 1500 W elevadora fems 1500 W TOTAL.... 6080 W Cálculo de la Línea: F-1


194

- Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: C-Unip.o Mult.sobre Pared - Longitud: 0.3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 3080 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

770x1.25+2310=3272.5 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=3272.5/1,732x400x0.8=5.9 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 21 A. según ITC-BT-19 Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 42.37 e(parcial)=0.3x3272.5/51.08x400x2.5=0.02 V.=0 % e(total)=0.29% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: cintes fems L-1 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 18 m; Cos ϕ: 0.72; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.88 - Potencia a instalar: 770 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

770x1.25=962.5 W.

I=962.5/1,732x400x0.72x0.88=2.19 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.42 e(parcial)=18x962.5/51.44x400x2.5x0.88=0.38 V.=0.1 % e(total)=0.38% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: cintes fems L-2 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 18 m; Cos ϕ: 0.72; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.88 - Potencia a instalar: 770 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

770x1.25=962.5 W.

I=962.5/1,732x400x0.72x0.88=2.19 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19


195

D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.42 e(parcial)=18x962.5/51.44x400x2.5x0.88=0.38 V.=0.1 % e(total)=0.38% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: cintes fems L-3 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 18 m; Cos ϕ: 0.72; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.88 - Potencia a instalar: 770 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

770x1.25=962.5 W.


770x1.25=962.5 W.

I=962.5/1,732x400x0.72x0.88=2.19 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.42 e(parcial)=18x962.5/51.44x400x2.5x0.88=0.38 V.=0.1 % e(total)=0.38% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial:


196

Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: F-2 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: C-Unip.o Mult.sobre Pared - Longitud: 0.3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 3000 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

1500x1.25+1500=3375 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=3375/1,732x400x0.8=6.09 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 21 A. según ITC-BT-19 Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 42.52 e(parcial)=0.3x3375/51.05x400x2.5=0.02 V.=0 % e(total)=0.29% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: transversal fems - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 5 m; Cos ϕ: 0.85; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.88 - Potencia a instalar: 1500 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

1500x1.25=1875 W.

I=1875/1,732x400x0.85x0.88=3.62 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 41.15 e(parcial)=5x1875/51.3x400x2.5x0.88=0.21 V.=0.05 % e(total)=0.34% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: elevadora fems - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 5 m; Cos ϕ: 0.85; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.88 - Potencia a instalar: 1500 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

1500x1.25=1875 W.


197

I=1875/1,732x400x0.85x0.88=3.62 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 41.15 e(parcial)=5x1875/51.3x400x2.5x0.88=0.21 V.=0.05 % e(total)=0.34% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: SQ 3 (Ventilació) - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 6600 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

1100x1.25+5500=6875 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=6875/1,732x400x0.8=12.4 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 53.49 e(parcial)=3x6875/49.11x400x2.5=0.42 V.=0.1 % e(total)=0.29% ADMIS (4.5% MAX.) Protección Termica en Principio de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección Térmica en Final de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial en Principio de Línea Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. SUBCUADRO SQ 3 (Ventilació) DEMANDA DE POTENCIAS A continuación vamos a exponer y detallar la demanda de potencias de fuerza motriz y de alumbrado. ventilador 1 1100 W ventilador 2 1100 W ventilador 3 1100 W ventilador 4 1100 W ventilador 5 1100 W ventilador 6 1100 W TOTAL.... 6600 W


198

Cálculo de la Línea: V-1 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: C-Unip.o Mult.sobre Pared - Longitud: 0.3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 6600 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

1100x1.25+5500=6875 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=6875/1,732x400x0.8=12.4 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 21 A. según ITC-BT-19 Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 50.47 e(parcial)=0.3x6875/49.63x400x2.5=0.04 V.=0.01 % e(total)=0.3% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: ventilador 1 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 75 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.88 - Potencia a instalar: 1100 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

1100x1.25=1375 W.

I=1375/1,732x400x0.8x0.88=2.82 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.7 e(parcial)=75x1375/51.39x400x2.5x0.88=2.28 V.=0.57 % e(total)=0.87% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: ventilador 2 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 75 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.88 - Potencia a instalar: 1100 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

1100x1.25=1375 W.

I=1375/1,732x400x0.8x0.88=2.82 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu


199

Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.7 e(parcial)=75x1375/51.39x400x2.5x0.88=2.28 V.=0.57 % e(total)=0.87% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: ventilador 3 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 75 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.88 - Potencia a instalar: 1100 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

1100x1.25=1375 W.


1100x1.25=1375 W.

I=1375/1,732x400x0.8x0.88=2.82 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.7 e(parcial)=75x1375/51.39x400x2.5x0.88=2.28 V.=0.57 % e(total)=0.87% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica:


200

I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: ventilador 5 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 75 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.88 - Potencia a instalar: 1100 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

1100x1.25=1375 W.


1100x1.25=1375 W.

I=1375/1,732x400x0.8x0.88=2.82 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.7 e(parcial)=75x1375/51.39x400x2.5x0.88=2.28 V.=0.57 % e(total)=0.87% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: SQ 4 (enllumenat) - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 2886 W.


201

- Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44): 5194.8 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=5194.8/1,732x400x0.8=9.37 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 47.7 e(parcial)=3x5194.8/50.11x400x2.5=0.31 V.=0.08 % e(total)=0.26% ADMIS (4.5% MAX.) Protección Termica en Principio de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 10 A. Protección Térmica en Final de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 10 A. Protección diferencial en Principio de Línea Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. SUBCUADRO SQ 4 (enllumenat) DEMANDA DE POTENCIAS A continuación vamos a exponer y detallar la demanda de potencias de fuerza motriz y de alumbrado. L-1 518 W L-2 518 W L-3 518 W L-4 518 W L-5 518 W L-6 152 W L-7 144 W TOTAL.... 2886 W Cálculo de la Línea: L-1 - Tensión de servicio: 230 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 80 m; Cos ϕ: 0.85; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 518 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44):

518x1.8=932.4 W.

I=932.4/230x0.85=4.77 A. Se eligen conductores Unipolares 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 21 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 41.55 e(parcial)=2x80x932.4/51.23x230x2.5=5.06 V.=2.2 % e(total)=2.46% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica:


202

I. Mag. Bipolar Int. 10 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Bipolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: L-2 - Tensión de servicio: 230 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 80 m; Cos ϕ: 0.85; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 518 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44):

518x1.8=932.4 W.

I=932.4/230x0.85=4.77 A. Se eligen conductores Unipolares 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 21 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 41.55 e(parcial)=2x80x932.4/51.23x230x2.5=5.06 V.=2.2 % e(total)=2.46% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Bipolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: L-3 - Tensión de servicio: 230 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 80 m; Cos ϕ: 0.85; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 518 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44):

518x1.8=932.4 W.

I=932.4/230x0.85=4.77 A. Se eligen conductores Unipolares 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 21 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 41.55 e(parcial)=2x80x932.4/51.23x230x2.5=5.06 V.=2.2 % e(total)=2.46% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Bipolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: L-4 - Tensión de servicio: 230 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 80 m; Cos ϕ: 0.85; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 518 W.


203

- Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44): 518x1.8=932.4 W.


518x1.8=932.4 W.


152x1.8=273.6 W.

I=273.6/230x0.85=1.4 A. Se eligen conductores Unipolares 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 15 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 16mm. Caída de tensión:


204

Temperatura cable (ºC): 40.26 e(parcial)=2x80x273.6/51.47x230x1.5=2.47 V.=1.07 % e(total)=1.33% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Bipolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: L-7 - Tensión de servicio: 230 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 80 m; Cos ϕ: 0.85; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 144 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44):

144x1.8=259.2 W.

I=259.2/230x0.85=1.33 A. Se eligen conductores Unipolares 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 15 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 16mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.23 e(parcial)=2x80x259.2/51.47x230x1.5=2.34 V.=1.02 % e(total)=1.28% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Bipolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: SQ 5 (finestres) - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 1266 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

986x1.25+280=1512.5 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=1512.5/1,732x400x0.8=2.73 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.65 e(parcial)=3x1512.5/51.39x400x2.5=0.09 V.=0.02 % e(total)=0.2% ADMIS (4.5% MAX.) Protección Termica en Principio de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección Térmica en Final de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial en Principio de Línea Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA.


205

SUBCUADRO SQ 5 (finestres) DEMANDA DE POTENCIAS A continuación vamos a exponer y detallar la demanda de potencias de fuerza motriz y de alumbrado. P-1 280 W O-1 986 W TOTAL.... 1266 W Cálculo de la Línea: P-1 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 25 m; Cos ϕ: 1; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potencia a instalar: 280 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

280x1=280 W.

I=280/1,732x400x1x1=0.4 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.01 e(parcial)=25x280/51.51x400x2.5x1=0.14 V.=0.03 % e(total)=0.24% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: O-1 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 6 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potencia a instalar: 986 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

986x1.25=1232.5 W.

I=1232.5/1,732x400x0.8x1=2.22 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.43 e(parcial)=6x1232.5/51.44x400x2.5x1=0.14 V.=0.04 % e(total)=0.24% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica:


206

I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: SQ 6 (emergència) - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 282 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44):

282 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=282/1,732x400x0.8=0.51 A. Se eligen conductores Unipolares 4x1.5+TTx1.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 13.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.04 e(parcial)=3x282/51.51x400x1.5=0.03 V.=0.01 % e(total)=0.19% ADMIS (4.5% MAX.) Protección Termica en Principio de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 10 A. Protección Térmica en Final de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 10 A. Protección diferencial en Principio de Línea Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. SUBCUADRO SQ 6 (emergència) DEMANDA DE POTENCIAS A continuación vamos a exponer y detallar la demanda de potencias de fuerza motriz y de alumbrado. E-1 282 W TOTAL.... 282 W Cálculo de la Línea: E-1 - Tensión de servicio: 230 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 200 m; Cos ϕ: 0.85; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 282 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44):

282 W.

I=282/230x0.85=1.44 A. Se eligen conductores Unipolares 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 15 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 16mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.28


207

e(parcial)=2x200x282/51.46x230x1.5=6.35 V.=2.76 % e(total)=2.95% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Bipolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: Nau 2 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 17816 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47 y ITC-BT-44):

1500x1.25+18447.2=20322.2 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=20322.2/1,732x400x0.8=36.67 A. Se eligen conductores Unipolares 4x10+TTx10mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 44 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 32mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 60.83 e(parcial)=3x20322.2/47.89x400x10=0.32 V.=0.08 % e(total)=0.2% ADMIS (4.5% MAX.) Protección Termica en Principio de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 38 A. Protección Térmica en Final de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 38 A. Protección diferencial en Principio de Línea Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 40 A. Sens. Int.: 30 mA. SUBCUADRO Nau 2 DEMANDA DE POTENCIAS A continuación vamos a exponer y detallar la demanda de potencias de fuerza motriz y de alumbrado. SQ 11 (ingesta) 3040 W SQ 12 (Fems) 6080 W SQ 13 (Ventilació) 5500 W SQ 14 (finestres) 280 W SQ 15 (enllumenat) 2664 W SQ 16 (emergència) 252 W TOTAL.... 17816 W Cálculo de la Línea: SQ 11 (ingesta) - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 3040 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

750x1.25+2290=3227.5 W.(Coef. de Simult.: 1 )


208

I=3227.5/1,732x400x0.8=5.82 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 42.97 e(parcial)=3x3227.5/50.97x400x2.5=0.19 V.=0.05 % e(total)=0.25% ADMIS (4.5% MAX.) Protección Termica en Principio de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección Térmica en Final de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial en Principio de Línea Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. SUBCUADRO SQ 11 (ingesta) DEMANDA DE POTENCIAS A continuación vamos a exponer y detallar la demanda de potencias de fuerza motriz y de alumbrado. motor carros L-1 385 W motor carros L-2 385 W motor carros L-3 385 W motor carros L-4 385 W vis sens fi 1 750 W vis sens fi 2 750 W TOTAL.... 3040 W Cálculo de la Línea: C-6 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: C-Unip.o Mult.sobre Pared - Longitud: 0.3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 385 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

385x1.25=481.25 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=481.25/1,732x400x0.8=0.87 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 21 A. según ITC-BT-19 Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.05 e(parcial)=0.3x481.25/51.51x400x2.5=0 V.=0 % e(total)=0.25% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA.


209

Cálculo de la Línea: motor carros L-1 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 70 m; Cos ϕ: 0.72; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.85 - Potencia a instalar: 385 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

385x1.25=481.25 W.


385x1.25=481.25 W.(Coef. de Simult.: 1 )


385x1.25=481.25 W.

I=481.25/1,732x400x0.72x0.85=1.14 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu


210

Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.11 e(parcial)=66x481.25/51.5x400x2.5x0.85=0.73 V.=0.18 % e(total)=0.43% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: C-8 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: C-Unip.o Mult.sobre Pared - Longitud: 0.3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 385 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

385x1.25=481.25 W.(Coef. de Simult.: 1 )


385x1.25=481.25 W.

I=481.25/1,732x400x0.72x0.85=1.14 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.11 e(parcial)=63x481.25/51.5x400x2.5x0.85=0.69 V.=0.17 % e(total)=0.43% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A.


211

Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: C-9 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: C-Unip.o Mult.sobre Pared - Longitud: 0.3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 385 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

385x1.25=481.25 W.(Coef. de Simult.: 1 )


385x1.25=481.25 W.


750x1.25=937.5 W.(Coef. de Simult.: 0.5 )


212

I=937.5/1,732x400x0.8=1.69 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 21 A. según ITC-BT-19 Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.19 e(parcial)=0.3x937.5/51.48x400x2.5=0.01 V.=0 % e(total)=0.25% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: vis sens fi 1 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 73 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.8 - Potencia a instalar: 750 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

750x1.25=937.5 W.

I=937.5/1,732x400x0.8x0.8=2.11 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.39 e(parcial)=73x937.5/51.44x400x2.5x0.8=1.66 V.=0.42 % e(total)=0.67% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: vis sens fi 2 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 73 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.8 - Potencia a instalar: 750 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

750x1.25=937.5 W.

I=937.5/1,732x400x0.8x0.8=2.11 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.39 e(parcial)=73x937.5/51.44x400x2.5x0.8=1.66 V.=0.42 % e(total)=0.67% ADMIS (6.5% MAX.)


213

Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: SQ 12 (Fems) - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 6080 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

1500x1.25+4580=6455 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=6455/1,732x400x0.8=11.65 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 51.89 e(parcial)=3x6455/49.38x400x2.5=0.39 V.=0.1 % e(total)=0.3% ADMIS (4.5% MAX.) Protección Termica en Principio de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección Térmica en Final de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial en Principio de Línea Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. SUBCUADRO SQ 12 (Fems) DEMANDA DE POTENCIAS A continuación vamos a exponer y detallar la demanda de potencias de fuerza motriz y de alumbrado. cintes fems L-1 770 W cintes fems L-2 770 W cintes fems L-3 770 W cintes fems L-4 770 W transversal fems 1500 W elevadora fems 1500 W TOTAL.... 6080 W Cálculo de la Línea: F-3 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: C-Unip.o Mult.sobre Pared - Longitud: 0.3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 3080 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

770x1.25+2310=3272.5 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=3272.5/1,732x400x0.8=5.9 A.


214

Se eligen conductores Unipolares 4x2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 21 A. según ITC-BT-19 Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 42.37 e(parcial)=0.3x3272.5/51.08x400x2.5=0.02 V.=0 % e(total)=0.31% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: cintes fems L-1 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 18 m; Cos ϕ: 0.72; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.88 - Potencia a instalar: 770 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

770x1.25=962.5 W.


770x1.25=962.5 W.

I=962.5/1,732x400x0.72x0.88=2.19 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.42 e(parcial)=18x962.5/51.44x400x2.5x0.88=0.38 V.=0.1 % e(total)=0.4% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica:


215

I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: cintes fems L-3 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 18 m; Cos ϕ: 0.72; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.88 - Potencia a instalar: 770 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

770x1.25=962.5 W.


770x1.25=962.5 W.

I=962.5/1,732x400x0.72x0.88=2.19 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.42 e(parcial)=18x962.5/51.44x400x2.5x0.88=0.38 V.=0.1 % e(total)=0.4% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: F-4 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: C-Unip.o Mult.sobre Pared - Longitud: 0.3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 3000 W.


216

- Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47): 1500x1.25+1500=3375 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=3375/1,732x400x0.8=6.09 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 21 A. según ITC-BT-19 Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 42.52 e(parcial)=0.3x3375/51.05x400x2.5=0.02 V.=0 % e(total)=0.31% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: transversal fems - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 18 m; Cos ϕ: 0.85; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.88 - Potencia a instalar: 1500 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

1500x1.25=1875 W.

I=1875/1,732x400x0.85x0.88=3.62 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 41.15 e(parcial)=18x1875/51.3x400x2.5x0.88=0.75 V.=0.19 % e(total)=0.49% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: elevadora fems - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 18 m; Cos ϕ: 0.85; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.88 - Potencia a instalar: 1500 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

1500x1.25=1875 W.

I=1875/1,732x400x0.85x0.88=3.62 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 41.15


217

e(parcial)=18x1875/51.3x400x2.5x0.88=0.75 V.=0.19 % e(total)=0.49% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: SQ 13 (Ventilació) - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 5500 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

1100x1.25+4400=5775 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=5775/1,732x400x0.8=10.42 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 49.52 e(parcial)=3x5775/49.79x400x2.5=0.35 V.=0.09 % e(total)=0.29% ADMIS (4.5% MAX.) Protección Termica en Principio de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección Térmica en Final de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial en Principio de Línea Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. SUBCUADRO SQ 13 (Ventilació) DEMANDA DE POTENCIAS A continuación vamos a exponer y detallar la demanda de potencias de fuerza motriz y de alumbrado. ventilador 1 1100 W ventilador 2 1100 W ventilador 3 1100 W ventilador 4 1100 W ventilador 5 1100 W TOTAL.... 5500 W Cálculo de la Línea: V-2 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: C-Unip.o Mult.sobre Pared - Longitud: 0.3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 5500 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

1100x1.25+4400=5775 W.(Coef. de Simult.: 1 )


218

I=5775/1,732x400x0.8=10.42 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 21 A. según ITC-BT-19 Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 47.39 e(parcial)=0.3x5775/50.17x400x2.5=0.03 V.=0.01 % e(total)=0.3% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: ventilador 1 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 66.5 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.88 - Potencia a instalar: 1100 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

1100x1.25=1375 W.

I=1375/1,732x400x0.8x0.88=2.82 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.7 e(parcial)=66.5x1375/51.39x400x2.5x0.88=2.02 V.=0.51 % e(total)=0.81% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: ventilador 2 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 66.5 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.88 - Potencia a instalar: 1100 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

1100x1.25=1375 W.

I=1375/1,732x400x0.8x0.88=2.82 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.7 e(parcial)=66.5x1375/51.39x400x2.5x0.88=2.02 V.=0.51 % e(total)=0.81% ADMIS (6.5% MAX.)


219

Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: ventilador 3 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 66.5 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.88 - Potencia a instalar: 1100 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

1100x1.25=1375 W.

I=1375/1,732x400x0.8x0.88=2.82 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.7 e(parcial)=66.5x1375/51.39x400x2.5x0.88=2.02 V.=0.51 % e(total)=0.81% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: ventilador 4 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 66.5 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.88 - Potencia a instalar: 1100 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

1100x1.25=1375 W.

I=1375/1,732x400x0.8x0.88=2.82 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.7 e(parcial)=66.5x1375/51.39x400x2.5x0.88=2.02 V.=0.51 % e(total)=0.81% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: ventilador 5 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 66.5 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.88


220

- Potencia a instalar: 1100 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

1100x1.25=1375 W.

I=1375/1,732x400x0.8x0.88=2.82 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.7 e(parcial)=66.5x1375/51.39x400x2.5x0.88=2.02 V.=0.51 % e(total)=0.81% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: SQ 14 (finestres) - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 280 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

280x1=280 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=280/1,732x400x0.8=0.51 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.02 e(parcial)=3x280/51.51x400x2.5=0.02 V.=0 % e(total)=0.21% ADMIS (4.5% MAX.) Protección Termica en Principio de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección Térmica en Final de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial en Principio de Línea Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. SUBCUADRO SQ 14 (finestres) DEMANDA DE POTENCIAS A continuación vamos a exponer y detallar la demanda de potencias de fuerza motriz y de alumbrado. P-2 280 W TOTAL.... 280 W Cálculo de la Línea: P-2


221

- Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 25 m; Cos ϕ: 1; Xu(mΩ/m): 0; R: 1 - Potencia a instalar: 280 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

280x1=280 W.

I=280/1,732x400x1x1=0.4 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.01 e(parcial)=25x280/51.51x400x2.5x1=0.14 V.=0.03 % e(total)=0.24% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: SQ 15 (enllumenat) - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 2664 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44):

4795.2 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=4795.2/1,732x400x0.8=8.65 A. Se eligen conductores Unipolares 4x1.5+TTx1.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 13.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 52.32 e(parcial)=3x4795.2/49.31x400x1.5=0.49 V.=0.12 % e(total)=0.33% ADMIS (4.5% MAX.) Protección Termica en Principio de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 10 A. Protección Térmica en Final de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 10 A. Protección diferencial en Principio de Línea Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. SUBCUADRO SQ 15 (enllumenat) DEMANDA DE POTENCIAS A continuación vamos a exponer y detallar la demanda de potencias de fuerza motriz y de alumbrado. L-8 444 W


222

L-9 444 W L-10 444 W L-11 444 W L-12 444 W L-13 444 W TOTAL.... 2664 W Cálculo de la Línea: L-8 - Tensión de servicio: 230 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 70 m; Cos ϕ: 0.85; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 444 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44):

444x1.8=799.2 W.


444x1.8=799.2 W.

I=799.2/230x0.85=4.09 A. Se eligen conductores Unipolares 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 15 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 16mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 42.23 e(parcial)=2x65x799.2/51.1x230x1.5=5.89 V.=2.56 % e(total)=2.89% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Bipolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: L-10


223

- Tensión de servicio: 230 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 62 m; Cos ϕ: 0.85; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 444 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44):

444x1.8=799.2 W.


444x1.8=799.2 W.


444x1.8=799.2 W.

I=799.2/230x0.85=4.09 A. Se eligen conductores Unipolares 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V


224

I.ad. a 40°C (Fc=1) 15 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 16mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 42.23 e(parcial)=2x72x799.2/51.1x230x1.5=6.53 V.=2.84 % e(total)=3.16% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Bipolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: L-13 - Tensión de servicio: 230 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 14 m; Cos ϕ: 0.85; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 444 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44):

444x1.8=799.2 W.

I=799.2/230x0.85=4.09 A. Se eligen conductores Unipolares 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 15 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 16mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 42.23 e(parcial)=2x14x799.2/51.1x230x1.5=1.27 V.=0.55 % e(total)=0.88% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Bipolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: SQ 16 (emergència) - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 252 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44):


I=252/1,732x400x0.8=0.45 A. Se eligen conductores Unipolares 4x1.5+TTx1.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 13.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.03 e(parcial)=3x252/51.51x400x1.5=0.02 V.=0.01 % e(total)=0.21% ADMIS (4.5% MAX.) Protección Termica en Principio de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 10 A.


225

Protección Térmica en Final de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 10 A. Protección diferencial en Principio de Línea Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. SUBCUADRO SQ 16 (emergència) DEMANDA DE POTENCIAS A continuación vamos a exponer y detallar la demanda de potencias de fuerza motriz y de alumbrado. E-2 252 W TOTAL.... 252 W Cálculo de la Línea: E-2 - Tensión de servicio: 230 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 150 m; Cos ϕ: 0.85; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 252 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44):

252 W.

I=252/230x0.85=1.29 A. Se eligen conductores Unipolares 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 15 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 16mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.22 e(parcial)=2x150x252/51.48x230x1.5=4.26 V.=1.85 % e(total)=2.06% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Bipolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: Magatzem - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 9512 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47 y ITC-BT-44):

370x1.25+9758=10220.5 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=10220.5/1,732x400x0.8=18.44 A. Se eligen conductores Unipolares 4x4+TTx4mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 24 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 25mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 57.71 e(parcial)=3x10220.5/48.4x400x4=0.4 V.=0.1 %


226

e(total)=0.22% ADMIS (4.5% MAX.) Protección Termica en Principio de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 20 A. Protección Térmica en Final de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 20 A. Protección diferencial en Principio de Línea Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. SUBCUADRO Magatzem DEMANDA DE POTENCIAS A continuación vamos a exponer y detallar la demanda de potencias de fuerza motriz y de alumbrado. SQ 7 (màq. clas.) 1170 W SQ 8 (enllumenat) 770 W SQ 9 (tomes) 7500 W SQ 10 (emergència) 72 W TOTAL.... 9512 W Cálculo de la Línea: SQ 7 (màq. clas.) - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 1170 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

370x1.25+800=1262.5 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=1262.5/1,732x400x0.8=2.28 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.45 e(parcial)=3x1262.5/51.43x400x2.5=0.07 V.=0.02 % e(total)=0.24% ADMIS (4.5% MAX.) Protección Termica en Principio de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección Térmica en Final de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial en Principio de Línea Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. SUBCUADRO SQ 7 (màq. clas.) DEMANDA DE POTENCIAS A continuación vamos a exponer y detallar la demanda de potencias de fuerza motriz y de alumbrado. motor transversal 370 W


227

motor 1 180 W motor 2 250 W motor 3 370 W TOTAL.... 1170 W Cálculo de la Línea: M-1 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: C-Unip.o Mult.sobre Pared - Longitud: 0.3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 1170 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

370x1.25+800=1262.5 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=1262.5/1,732x400x0.8=2.28 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 21 A. según ITC-BT-19 Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.35 e(parcial)=0.3x1262.5/51.45x400x2.5=0.01 V.=0 % e(total)=0.24% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: motor transversal - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 10 m; Cos ϕ: 0.72; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.8 - Potencia a instalar: 370 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

370x1.25=462.5 W.

I=462.5/1,732x400x0.72x0.8=1.16 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.12 e(parcial)=10x462.5/51.49x400x2.5x0.8=0.11 V.=0.03 % e(total)=0.27% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: motor 1 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 10 m; Cos ϕ: 0.72; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.74


228

- Potencia a instalar: 180 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

180x1.25=225 W.

I=225/1,732x400x0.72x0.74=0.61 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.03 e(parcial)=10x225/51.51x400x2.5x0.74=0.06 V.=0.01 % e(total)=0.26% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: motor 2 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 10 m; Cos ϕ: 0.68; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.82 - Potencia a instalar: 250 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

250x1.25=312.5 W.

I=312.5/1,732x400x0.68x0.82=0.81 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.06 e(parcial)=10x312.5/51.51x400x2.5x0.82=0.07 V.=0.02 % e(total)=0.26% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: motor 3 - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 10 m; Cos ϕ: 0.68; Xu(mΩ/m): 0; R: 0.72 - Potencia a instalar: 370 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

370x1.25=462.5 W.

I=462.5/1,732x400x0.68x0.72=1.36 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm.


229

Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.16 e(parcial)=10x462.5/51.49x400x2.5x0.72=0.12 V.=0.03 % e(total)=0.28% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: SQ 8 (enllumenat) - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 770 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44):


I=1386/1,732x400x0.8=2.5 A. Se eligen conductores Unipolares 4x1.5+TTx1.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 13.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 41.03 e(parcial)=3x1386/51.32x400x1.5=0.14 V.=0.03 % e(total)=0.26% ADMIS (4.5% MAX.) Protección Termica en Principio de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 10 A. Protección Térmica en Final de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 10 A. Protección diferencial en Principio de Línea Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. SUBCUADRO SQ 8 (enllumenat) DEMANDA DE POTENCIAS A continuación vamos a exponer y detallar la demanda de potencias de fuerza motriz y de alumbrado. L-14 254 W L-15 254 W L-16 254 W L-17 8 W TOTAL.... 770 W Cálculo de la Línea: L-14 - Tensión de servicio: 230 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 15 m; Cos ϕ: 0.85; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 254 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44):

254x1.8=457.2 W.


230


254x1.8=457.2 W.


254x1.8=457.2 W.

I=457.2/230x0.85=2.34 A. Se eligen conductores Unipolares 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 15 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 16mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.73 e(parcial)=2x24x457.2/51.38x230x1.5=1.24 V.=0.54 %


231

e(total)=0.8% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Bipolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: L-17 - Tensión de servicio: 230 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 0.85; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 8 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44):

8x1.8=14.4 W.

I=14.4/230x0.85=0.07 A. Se eligen conductores Unipolares 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 15 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 16mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40 e(parcial)=2x3x14.4/51.52x230x1.5=0 V.=0 % e(total)=0.26% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Bipolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: SQ 9 (tomes) - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 7500 W. - Potencia de cálculo:

3750 W.(Coef. de Simult.: 0.5 )

I=3750/1,732x400x0.8=6.77 A. Se eligen conductores Unipolares 4x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 18.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 44.01 e(parcial)=3x3750/50.78x400x2.5=0.22 V.=0.06 % e(total)=0.28% ADMIS (4.5% MAX.) Protección Termica en Principio de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección Térmica en Final de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A. Protección diferencial en Principio de Línea Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA.


232

SUBCUADRO SQ 9 (tomes) DEMANDA DE POTENCIAS A continuación vamos a exponer y detallar la demanda de potencias de fuerza motriz y de alumbrado. tomes de corrent 1 2500 W tomes de corrent 2 2500 W tomes de corrent 3 2500 W TOTAL.... 7500 W Cálculo de la Línea: tomes de corrent 1 - Tensión de servicio: 230 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 2500 W. - Potencia de cálculo: 2500 W. I=2500/230x1=10.87 A. Se eligen conductores Unipolares 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 21 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 48.04 e(parcial)=2x3x2500/50.05x230x2.5=0.52 V.=0.23 % e(total)=0.51% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Bipolar Int. 16 A. Cálculo de la Línea: tomes de corrent 2 - Tensión de servicio: 230 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 2500 W. - Potencia de cálculo: 2500 W. I=2500/230x1=10.87 A. Se eligen conductores Unipolares 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 21 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 48.04 e(parcial)=2x3x2500/50.05x230x2.5=0.52 V.=0.23 % e(total)=0.51% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Bipolar Int. 16 A. Cálculo de la Línea: tomes de corrent 3 - Tensión de servicio: 230 V.


233

- Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 1; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 2500 W. - Potencia de cálculo: 2500 W. I=2500/230x1=10.87 A. Se eligen conductores Unipolares 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 21 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 48.04 e(parcial)=2x3x2500/50.05x230x2.5=0.52 V.=0.23 % e(total)=0.51% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Bipolar Int. 16 A. Cálculo de la Línea: SQ 10 (emergència) - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Cos ϕ: 0.8; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 72 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44):


I=72/1,732x400x0.8=0.13 A. Se eligen conductores Unipolares 4x1.5+TTx1.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 13.5 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40 e(parcial)=3x72/51.52x400x1.5=0.01 V.=0 % e(total)=0.23% ADMIS (4.5% MAX.) Protección Termica en Principio de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 10 A. Protección Térmica en Final de Línea I. Mag. Tetrapolar Int. 10 A. Protección diferencial en Principio de Línea Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. SUBCUADRO SQ 10 (emergència) DEMANDA DE POTENCIAS A continuación vamos a exponer y detallar la demanda de potencias de fuerza motriz y de alumbrado. E-3 72 W TOTAL.... 72 W Cálculo de la Línea: E-3


234

- Tensión de servicio: 230 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 50 m; Cos ϕ: 0.85; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia a instalar: 72 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44):

72 W.

I=72/230x0.85=0.37 A. Se eligen conductores Unipolares 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 15 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 16mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 40.02 e(parcial)=2x50x72/51.51x230x1.5=0.41 V.=0.18 % e(total)=0.4% ADMIS (4.5% MAX.) Prot. Térmica: I. Mag. Bipolar Int. 10 A. Protección diferencial: Inter. Dif. Bipolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. Cálculo de la Línea: Bateria Condensadores - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 3 m; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia reactiva: 55002.26 VAr. I= CRe x Qc / (1.732 x U) = 1.5x55002.26/(1,732x400)=119.09 A. Se eligen conductores Unipolares 3x70+TTx35mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 149 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 63mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): 59.16 e(parcial)=3x55002.26/48.16x400x70=0.12 V.=0.03 % e(total)=0.16% ADMIS (5% MAX.) Prot. Térmica: I. Aut./Tri. In.: 160 A. Térmico reg. Int.Reg.: 134 A. Protección diferencial: Relé y Transfor. Diferencial Sens.: 30 mA. Los resultados obtenidos se reflejan en las siguientes tablas: Cuadro General de Mando y Protección Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) ACOMETIDA 53913 10 3x25/16Al 97.27 100 0.5 0.5 LINEA GENERAL ALIMENT. 53913 10 4x70+TTx35Cu 97.27 202 0.1 0.1 DERIVACION IND. 53913 3 4x70+TTx35Cu 97.27 224 0.03 0.13 Nau 1 23837.8 3 4x16+TTx16Cu 43.01 59 0.06 0.18 Nau 2 20322.2 3 4x10+TTx10Cu 36.67 44 0.08 0.2 Magatzem 10220.5 3 4x4+TTx4Cu 18.44 24 0.1 0.22 Bateria Condensadores 53913 3 3x70+TTx35Cu 119.09 149 0.03 0.16 Subcuadro Nau 1


235

Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) SQ 1 (Ingesta) 4227.5 3 4x2.5+TTx2.5Cu 7.63 18.5 0.06 0.25 SQ 2 (Fems) 6455 3 4x2.5+TTx2.5Cu 11.65 18.5 0.1 0.28 SQ 3 (Ventilació) 6875 3 4x2.5+TTx2.5Cu 12.4 18.5 0.1 0.29 SQ 4 (enllumenat) 5194.8 3 4x2.5+TTx2.5Cu 9.37 18.5 0.08 0.26 SQ 5 (finestres) 1512.5 3 4x2.5+TTx2.5Cu 2.73 18.5 0.02 0.2 SQ 6 (emergència) 282 3 4x1.5+TTx1.5Cu 0.51 13.5 0.01 0.19 Subcuadro SQ 1 (Ingesta) Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) C-1 540.75 0.3 4x2.5Cu 0.98 21 0 0.25 motor carros L-1 481.25 70 4x2.5+TTx2.5Cu 1.14 18.5 0.19 0.44 neteja cintes L-1 312.5 70 4x2.5+TTx2.5Cu 0.64 18.5 0.12 0.37 C-2 540.75 0.3 4x2.5Cu 0.98 21 0 0.25 motor carros L-2 481.25 73 4x2.5+TTx2.5Cu 1.14 18.5 0.2 0.45 neteja cintes L-2 312.5 70 4x2.5+TTx2.5Cu 0.64 18.5 0.12 0.37 C-3 540.75 0.3 4x2.5Cu 0.98 21 0 0.25 motor carros L-3 481.25 75 4x2.5+TTx2.5Cu 1.14 18.5 0.21 0.45 neteja cintes L-3 312.5 70 4x2.5+TTx2.5Cu 0.64 18.5 0.12 0.37 C-4 540.75 0.3 4x2.5Cu 0.98 21 0 0.25 motor carros L-4 481.25 78 4x2.5+TTx2.5Cu 1.14 18.5 0.21 0.46 neteja cintes L-4 312.5 70 4x2.5+TTx2.5Cu 0.64 18.5 0.12 0.37 C-5 937.5 0.3 4x2.5Cu 1.69 21 0 0.25 vis sens fi 1 937.5 82 4x2.5+TTx2.5Cu 2.11 18.5 0.47 0.71 vis sens fi 2 937.5 82 4x2.5+TTx2.5Cu 2.11 18.5 0.47 0.71 Subcuadro SQ 2 (Fems) Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) F-1 3272.5 0.3 4x2.5Cu 5.9 21 0 0.29 cintes fems L-1 962.5 18 4x2.5+TTx2.5Cu 2.19 18.5 0.1 0.38 cintes fems L-2 962.5 18 4x2.5+TTx2.5Cu 2.19 18.5 0.1 0.38 cintes fems L-3 962.5 18 4x2.5+TTx2.5Cu 2.19 18.5 0.1 0.38 cintes fems L-4 962.5 18 4x2.5+TTx2.5Cu 2.19 18.5 0.1 0.38 F-2 3375 0.3 4x2.5Cu 6.09 21 0 0.29 transversal fems 1875 5 4x2.5+TTx2.5Cu 3.62 18.5 0.05 0.34 elevadora fems 1875 5 4x2.5+TTx2.5Cu 3.62 18.5 0.05 0.34 Subcuadro SQ 3 (Ventilació) Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) V-1 6875 0.3 4x2.5Cu 12.4 21 0.01 0.3 ventilador 1 1375 75 4x2.5+TTx2.5Cu 2.82 18.5 0.57 0.87 ventilador 2 1375 75 4x2.5+TTx2.5Cu 2.82 18.5 0.57 0.87 ventilador 3 1375 75 4x2.5+TTx2.5Cu 2.82 18.5 0.57 0.87 ventilador 4 1375 75 4x2.5+TTx2.5Cu 2.82 18.5 0.57 0.87 ventilador 5 1375 75 4x2.5+TTx2.5Cu 2.82 18.5 0.57 0.87 ventilador 6 1375 75 4x2.5+TTx2.5Cu 2.82 18.5 0.57 0.87 Subcuadro SQ 4 (enllumenat) Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) L-1 932.4 80 2x2.5+TTx2.5Cu 4.77 21 2.2 2.46 L-2 932.4 80 2x2.5+TTx2.5Cu 4.77 21 2.2 2.46 L-3 932.4 80 2x2.5+TTx2.5Cu 4.77 21 2.2 2.46 L-4 932.4 80 2x2.5+TTx2.5Cu 4.77 21 2.2 2.46 L-5 932.4 80 2x2.5+TTx2.5Cu 4.77 21 2.2 2.46 L-6 273.6 80 2x1.5+TTx1.5Cu 1.4 15 1.07 1.33 L-7 259.2 80 2x1.5+TTx1.5Cu 1.33 15 1.02 1.28


236

Subcuadro SQ 5 (finestres) Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) P-1 280 25 4x2.5+TTx2.5Cu 0.4 18.5 0.03 0.24 O-1 1232.5 6 4x2.5+TTx2.5Cu 2.22 18.5 0.04 0.24 Subcuadro SQ 6 (emergència) Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) E-1 282 200 2x1.5+TTx1.5Cu 1.44 15 2.76 2.95 Subcuadro Nau 2 Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) SQ 11 (ingesta) 3227.5 3 4x2.5+TTx2.5Cu 5.82 18.5 0.05 0.25 SQ 12 (Fems) 6455 3 4x2.5+TTx2.5Cu 11.65 18.5 0.1 0.3 SQ 13 (Ventilació) 5775 3 4x2.5+TTx2.5Cu 10.42 18.5 0.09 0.29 SQ 14 (finestres) 280 3 4x2.5+TTx2.5Cu 0.51 18.5 0 0.21 SQ 15 (enllumenat) 4795.2 3 4x1.5+TTx1.5Cu 8.65 13.5 0.12 0.33 SQ 16 (emergència) 252 3 4x1.5+TTx1.5Cu 0.45 13.5 0.01 0.21 Subcuadro SQ 11 (ingesta) Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) C-6 481.25 0.3 4x2.5Cu 0.87 21 0 0.25 motor carros L-1 481.25 70 4x2.5+TTx2.5Cu 1.14 18.5 0.19 0.45 C-7 481.25 0.3 4x2.5Cu 0.87 21 0 0.25 motor carros L-2 481.25 66 4x2.5+TTx2.5Cu 1.14 18.5 0.18 0.43 C-8 481.25 0.3 4x2.5Cu 0.87 21 0 0.25 motor carros L-3 481.25 63 4x2.5+TTx2.5Cu 1.14 18.5 0.17 0.43 C-9 481.25 0.3 4x2.5Cu 0.87 21 0 0.25 motor carros L-4 481.25 60 4x2.5+TTx2.5Cu 1.14 18.5 0.16 0.42 C-10 937.5 0.3 4x2.5Cu 1.69 21 0 0.25 vis sens fi 1 937.5 73 4x2.5+TTx2.5Cu 2.11 18.5 0.42 0.67 vis sens fi 2 937.5 73 4x2.5+TTx2.5Cu 2.11 18.5 0.42 0.67 Subcuadro SQ 12 (Fems) Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) F-3 3272.5 0.3 4x2.5Cu 5.9 21 0 0.31 cintes fems L-1 962.5 18 4x2.5+TTx2.5Cu 2.19 18.5 0.1 0.4 cintes fems L-2 962.5 18 4x2.5+TTx2.5Cu 2.19 18.5 0.1 0.4 cintes fems L-3 962.5 18 4x2.5+TTx2.5Cu 2.19 18.5 0.1 0.4 cintes fems L-4 962.5 18 4x2.5+TTx2.5Cu 2.19 18.5 0.1 0.4 F-4 3375 0.3 4x2.5Cu 6.09 21 0 0.31 transversal fems 1875 18 4x2.5+TTx2.5Cu 3.62 18.5 0.19 0.49 elevadora fems 1875 18 4x2.5+TTx2.5Cu 3.62 18.5 0.19 0.49 Subcuadro SQ 13 (Ventilació) Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) V-2 5775 0.3 4x2.5Cu 10.42 21 0.01 0.3 ventilador 1 1375 66.5 4x2.5+TTx2.5Cu 2.82 18.5 0.51 0.81 ventilador 2 1375 66.5 4x2.5+TTx2.5Cu 2.82 18.5 0.51 0.81 ventilador 3 1375 66.5 4x2.5+TTx2.5Cu 2.82 18.5 0.51 0.81 ventilador 4 1375 66.5 4x2.5+TTx2.5Cu 2.82 18.5 0.51 0.81 ventilador 5 1375 66.5 4x2.5+TTx2.5Cu 2.82 18.5 0.51 0.81 Subcuadro SQ 14 (finestres)


237

Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) P-2 280 25 4x2.5+TTx2.5Cu 0.4 18.5 0.03 0.24 Subcuadro SQ 15 (enllumenat) Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) L-8 799.2 70 2x1.5+TTx1.5Cu 4.09 15 2.76 3.09 L-9 799.2 65 2x1.5+TTx1.5Cu 4.09 15 2.56 2.89 L-10 799.2 62 2x1.5+TTx1.5Cu 4.09 15 2.44 2.77 L-11 799.2 59 2x1.5+TTx1.5Cu 4.09 15 2.33 2.65 L-12 799.2 72 2x1.5+TTx1.5Cu 4.09 15 2.84 3.16 L-13 799.2 14 2x1.5+TTx1.5Cu 4.09 15 0.55 0.88 Subcuadro SQ 16 (emergència) Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) E-2 252 150 2x1.5+TTx1.5Cu 1.29 15 1.85 2.06 Subcuadro Magatzem Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) SQ 7 (màq. clas.) 1262.5 3 4x2.5+TTx2.5Cu 2.28 18.5 0.02 0.24 SQ 8 (enllumenat) 1386 3 4x1.5+TTx1.5Cu 2.5 13.5 0.03 0.26 SQ 9 (tomes) 3750 3 4x2.5+TTx2.5Cu 6.77 18.5 0.06 0.28 SQ 10 (emergència) 72 3 4x1.5+TTx1.5Cu 0.13 13.5 0 0.23 Subcuadro SQ 7 (màq. clas.) Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) M-1 1262.5 0.3 4x2.5Cu 2.28 21 0 0.24 motor transversal 462.5 10 4x2.5+TTx2.5Cu 1.16 18.5 0.03 0.27 motor 1 225 10 4x2.5+TTx2.5Cu 0.61 18.5 0.01 0.26 motor 2 312.5 10 4x2.5+TTx2.5Cu 0.81 18.5 0.02 0.26 motor 3 462.5 10 4x2.5+TTx2.5Cu 1.36 18.5 0.03 0.28 Subcuadro SQ 8 (enllumenat) Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) L-14 457.2 15 2x1.5+TTx1.5Cu 2.34 15 0.34 0.59 L-15 457.2 19 2x1.5+TTx1.5Cu 2.34 15 0.43 0.68 L-16 457.2 24 2x1.5+TTx1.5Cu 2.34 15 0.54 0.8 L-17 14.4 3 2x1.5+TTx1.5Cu 0.07 15 0 0.26 Subcuadro SQ 9 (tomes) Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) tomes de corrent 1 2500 3 2x2.5+TTx2.5Cu 10.87 21 0.23 0.51 tomes de corrent 2 2500 3 2x2.5+TTx2.5Cu 10.87 21 0.23 0.51 tomes de corrent 3 2500 3 2x2.5+TTx2.5Cu 10.87 21 0.23 0.51 Subcuadro SQ 10 (emergència) Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%)


238

E-3 72 50 2x1.5+TTx1.5Cu 0.37 15 0.18 0.4 COMPENSACION DE ENERGIA REACTIVA Las fórmulas utilizadas son: cosØ = P/√(P²+ Q²). tgØ = Q/P. Qc = Px(tgØ1-tgØ2). C = Qcx1000/U²xω; (Monofásico - Trifásico conexión estrella). C = Qcx1000/3xU²xω; (Trifásico conexión triángulo). Siendo: P = Potencia activa instalación (kW). Q = Potencia reactiva instalación (kVAr). Qc = Potencia reactiva a compensar (kVAr). Ø1 = Angulo de desfase de la instalación sin compensar. Ø2 = Angulo de desfase que se quiere conseguir. U = Tensión compuesta (V). ω = 2xPixf ; f = 50 Hz. C = Capacidad condensadores (F); cx1000000(µF). En el cálculo de la potencia reactiva a compensar, para que la instalación en estudio presente el factor de potencia deseado, se parte de los siguientes datos: Suministro: Trifásico. Tensión Compuesta: 400 V. Potencia activa: 53913 W. CosØ actual: 0.7. CosØ a conseguir: 1. Conexión de condensadores: en Triángulo. Los resultados obtenidos son: Potencia Reactiva a compensar (kVAr): 55 Gama de Regulación: (1:2:4) Potencia de Escalón (kVAr): 7.86 Capacidad Condensadores (µF): 52.11 La secuencia que debe realizar el regulador de reactiva para dar señal a las diferentes salidas es: Gama de regulación; 1:2:4 (tres salidas). 1. Primera salida. 2. Segunda salida. 3. Primera y segunda salida. 4. Tercera salida. 5. Tercera y primera salida. 6. Tercera y segunda salida. 7. Tercera, primera y segunda salida. Obteniéndose así los siete escalones de igual potencia. Se recomienda utilizar escalones múltiplos de 5 kVAr.


239

3.4.1.2. DISSENY DELS QUADRES ELÈCTRICS Seguint amb la filosofia de treball, a continuació es mostren quina serà la forma que tindran els quadres de les instal·lacions interiors de les naus.


240

Esquema del quadre general:


241

Estructura de l’armari:


242

Col·locació dels elements:


243

Visualització de com estarà format el quadre:


244

Visualització de la porta:


245

Relació de components del quadre general:


246

Resum del quadre general:


247

Esquema del quadre de la Nau 1:


248


249


250



251



252



253



254

Relació de components de la Nau 1:


255

Resum del quadre Nau 1:


256

Esquema del quadre de la Nau 2:


257


258


259



260


261



262


263



264


265



266


267

Relació de components de la Nau 2:


268

Resum del quadre Nau 2:


269

Esquema del quadre del Magatzem:


270


271



272



273



274



275

Relació de components del Magatzem:


276

Resum del Magatzem:


277

3.4.2. LLISTAT DE CÀLCULS LUMÍNICS

3.4.2.1. CÀLCUL DE L’ENLLUMENAT DE SERVEI Seguint amb la filosofia de càlcul de l’annexa de càlculs elèctrics, a continuació es mostren de forma esquemàtica els càlculs de les instal·lacions interiors de la nau.


278


279


280


281


282


283


284


285


286


287


288


289


290


291


292


293


294


295


296


297


298


299


300


301


302

3.4.2.2. CÀLCUL DE L’ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA Igual que en el cas anterior també ens hem decidit d’utilitzar un programa de càlcul especific de càlcul de ellumenat d’emergència per tal de els nostres resultats siguin el més correctes possibles, sempre seguint les normes.


303


304


305


306


307


308


309


310


311


312


313


314


315


316


317


318


319


320


321


322


323


324


325


326


327


328


329


330


331


332


333


334


335


336


337


338


339


340


341


342


343


344


345



4. PLANELLS



Juny del 2007

Índex – Planells 4.1. SITUACIÓ..................................................................................................................1 4.2. EMPLAÇAMENT......................................................................................................2 4.3. QUADRE GENERAL DE MANDO I PROTECCIÓ................................................3 4.4. ALÇAT NAU 1..........................................................................................................4 4.5. PLANTA NAU 1........................................................................................................5 4.6. PERFILS NAU 1........................................................................................................6 4.7. ELECTRIFICACIÓ NAU 1 (COMPONENTS)........................................................7 4.8. ELECTRIFICACIÓ NAU 1 (LÍNIES).......................................................................8 4.9. DETALL ELECTRIFICACIÓ NAU 1 (1).................................................................9 4.10. DETALL ELECTRIFICACIÓ NAU 1 (2).............................................................10 4.11. ESQUEMA UNIFILAR NAU 1.............................................................................11 4.12. ALÇAT NAU 2......................................................................................................12 4.13. PLANTA NAU 2....................................................................................................13 4.14. PERFILS NAU 2....................................................................................................14 4.15. ELECTRIFICACIÓ NAU 2 (COMPONENTS)....................................................15 4.16. ELECTRIFICACIÓ NAU 2 (LÍNIES)...................................................................16 4.17. DETALL ELECTRIFICACIÓ NAU 2 (1).............................................................17 4.18. DETALL ELECTRIFICACIÓ NAU 2 (2).............................................................18 4.19. ESQUEMA UNIFILAR NAU 2.............................................................................19 4.20. ALÇAT I PERFIL MAGATZEM..........................................................................20 4.21. PLANTA MAGATZEM........................................................................................21 4.22. ELECTRIFICACIÓ MAGATZEM........................................................................22 4.23. ESQUEMA UNIFILAR MAGATZEM.................................................................23


5. PLEC DE CONDICIONS



Juny del 2007

Electrificació i Automatització d’una granja 5. Plec de Condicions

348

Índex – Plec de Condicions 5.1. CONDICIONS GENERALS................................................................................. 349

5.1.1. REGLAMENTS I NORMES ......................................................................... 349 5.1.2. MATERIALS ................................................................................................. 350 5.1.3. EXECUCIÓ DE LES OBRES........................................................................ 350 5.1.4. INTERPRETACIÓ I DESENVILUPAMENT DEL PROJECTE ................. 351 5.1.5. OBRES COMPLEMENTÀRIES ................................................................... 351 5.1.6. MODIFICACIONS ........................................................................................ 352 5.1.7. OBRA DEFECTUOSA .................................................................................. 352 5.1.8. MITJANS AUXILIARS................................................................................. 352 5.1.9. CONSERVACIÓ DE LES OBRES ............................................................... 352 5.1.10. RECEPCIÓ DE LES OBRES ...................................................................... 353 5.1.11. MANERA DE CONTRACTACIÓ .............................................................. 353 5.1.12. FIANÇA ....................................................................................................... 354

5.2. CONDICIONS ECONÒMIQUES ........................................................................ 354

5.2.1. ABONAMENT DE L’OBRA ........................................................................ 354 5.2.2. PREUS............................................................................................................ 354 5.2.3. REVISIÓ DE PREUS..................................................................................... 355 5.2.4. PENALITZACIONS ...................................................................................... 355 5.2.5. CONTRACTE ................................................................................................ 355 5.2.6. RESPONSABILITATS.................................................................................. 355 5.2.7. RESCISSIÓ DEL CONTRACTE .................................................................. 356

5.3. CONDICIONS FACULTATIVES LEGALS ....................................................... 357

5.3.1. NORMES A SEGUIR .................................................................................... 357 5.3.2. PERSONAL ................................................................................................... 357 5.3.3. RECONEIXEMENTS I ASSAIGS PREVIS ................................................. 357 5.3.4. ASSAIGS ....................................................................................................... 358 5.3.5. APARELLATGES ......................................................................................... 358 5.3.6. POSTA EN MARXA ..................................................................................... 358

5.4. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES .............................................................. 359

5.4.1. CONDICIONS TÈCNIQUES DE LA INSTAL·LACIÓ ............................... 359 5.4.1.1. DESCRIPCIÓ.......................................................................................... 359 5.4.1.2. COMPONENTS ...................................................................................... 359 5.4.1.3. CONDICIONS PRÈVIES ....................................................................... 360 5.4.1.4. EXECUCIÓ............................................................................................. 360 5.4.1.5. CONDICIONS GENERALS D’EXECUCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS.............................................................................................................................. 364 5.4.1.6. NORMATIVA......................................................................................... 364 5.4.1.7. CONTROL .............................................................................................. 365 5.4.1.8. SEGURETAT.......................................................................................... 365 5.4.1.9. MESURAMENT ..................................................................................... 366 5.4.1.10. MANTENIMENT ................................................................................. 366


349

5.1. CONDICIONS GENERALS El present Plec de Condicions té per objecte definir a l’empresa contractista l’abast del treball i l’execució qualitativa del mateix. El treball elèctric consisteix en la instal·lació elèctrica completa, és a dir, instal·lació de la il·luminació, de la instal·lació de força i la instal·lació del sistema de terres al complet. L’abast del treball del contractista inclou el disseny i la preparació de tots els planells, diagrames, especificacions, llista de material i requisits per a l’adquisició i instal·lació del treball.

5.1.1. REGLAMENTS I NORMES Totes les unitats d’obra s’executaran complint les prescripcions indicades en els Reglaments de Seguretat i les Normes Tècniques d’obligat compliment per a aquest tipus d’instal·lació, tant de l’àmbit nacional com de l’àmbit autonòmic, i municipal en el cas de que existeixi, així com, totes les altres que s’estableixen en la Memòria del mateix. S’adaptaran a més, a les condicions particulars que a continuació s’exposen i que complementaran les indicades pels reglaments i normes citades. Les normes que s’exposen en aquest Projecte són:

− Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental.

− Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el reglament general del desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l’ Administració Ambiental.

− Reglament d’activitats, molestes, insalubres, nocives i perilloses, BOE núm. 292, del 7 de desembre; correcció d’errates en el BOE núm.57, del 7 de març de 1962.

− Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió (decret 842/2002 del 2 d’agost).

− Instruccions Tècniques Complementàries. − Normes particulars de les companyies subministradores, degudament

aprovades pels Organismes Competents en la matèria. − Recomanacions dels fabricants de material i aparells, pel correcte

disseny i ús dels seus fabricats. − Decret 97/1995, del 21 de febrer, pel qual s’aprova la Classificació

Catalana d’Activitats Econòmiques (CCAE/-93). Publicitat pel Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya nº2034 de data 4-4-1995.


350

5.1.2. MATERIALS Tots els materials empleats seran de primera qualitat, i no s’acceptaran elements els quals ja hagin estat utilitzats en altres ocasions. S’assegurarà que aquests compleixin totes les especificacions establertes i tindran les característiques fixades en el Projecte o en les normes tècniques generals, i a més en les de la companyia distribuïdora d’energia. Tota especificació o característica del material que figurin en un sol dels documents del Projecte, encara sense figurar en altres és igualment obligatòria. En cas d’existir una contradicció entre els documents del Projecte, el contractista tindrà la obligació de posar-ho de manifest al Tècnic Director de l’obra, qui decidirà sobre el particular. En cap cas podrà suplir directament la falta directament, sense l’autorització expressa. Una vegada adjudicada l’obra definitivament i abans d’iniciar-se aquesta, el contractista ha de presentar al Tècnic Director de l’obra els catàlegs, cartes mostra, certificats de garantia o d’homologació dels materials que es vagin a utilitzar. No podrà es podrà utilitzar materials que no hagin estat acceptats pel Tècnic Director.

5.1.3. EXECUCIÓ DE LES OBRES Començament: El contractista donarà començament a l’obra en el termini que figuri en el contracte subscrit amb la propietat o en defecte d’això als quinze dies de l’adjudicació definitiva o de la signatura del contracte. El contractista està obligat a notificar per escrit o personalment en forma directa al Tècnic Director encarregat de la obra de la data de començament dels treballs. Termini d’execució: L’obra s’executarà en el termini que s’estipuli en el contracte subscrit per la propietat, o en el seu defecte la qual figuri en les condicions del plec. Quan el contractista, d’acord amb algun dels extrems continguts en el present Plec de Condicions, o bé en el contracte establert amb la propietat, sol·liciti una inspecció per a poder realitzar algun treball ulterior que estigui condicionat per la mateixa, vindrà obligat a tenir preparada per aquesta inspecció, una quantitat d’obra que correspongui a un ritme de treball normal. Quan el ritme de treball establert pel contractista, no sigui el normal, o bé a petició d’una de les parts, es podrà convenir una programació d’inspeccions obligatòries d’acord amb el pla d’obra.


351

Llibre d’ordres: El contractista disposarà en l’obra d’un llibre d’ordres en el qual s’escriuran les quals el Tècnic Director del Projecte. El contractista està obligat a sotmetre a aquest qualsevol dubte, aclariment o contradicció que sorgeixi durant l’execució de l’obra per causa del Projecte, o per circumstàncies alienes, sempre amb la suficient antelació en funció de la importància de l’assumpte.

5.1.4. INTERPRETACIÓ I DESENVILUPAMENT DEL PROJECTE La interpretació tècnica dels documents del Projecte, correspon únicament al Tècnic Director. El contractista està obligat a sotmetre a aquest qualsevol dubte, aclariment o contradicció que sorgeixi durant l’execució de l’obra per causa del Projecte, o per altres circumstàncies alienes, sempre amb la suficient antelació en funció de la importància de l’assumpte. El contractista es fa responsable de qualsevol error de l’execució motivat per l’omissió d’aquesta obligació i conseqüentment deurà refer a la seva costa els treballs que corresponguin ala correcte interpretació del Projecte. El contractista està obligat a realitzar tot quant sigui necessari per a la bona execució de l’obra, encara quan no es trobi explícitament expressat en el Plec de Condicions o en els documents del Projecte. El contractista notificarà per escrit o personalment en forma directa al Tècnic Director i amb suficient antelació les dates que quedaran preparades per a la inspecció, cadascuna de les parts d’obra per a les quals s’ha indicat la necessitat o conveniència de la mateixa o per aquelles que, total o parcialment deguin posteriorment quedar ocultes. De les unitats d’obra que deuen quedar ocultes, es prenguessin abans d’això les dades precises per al seu mesurament, a l’efecte de liquidació i que siguin subscrits pel Tècnic Director de trobar-los correctes. De no complir-se aquest requisit, la liquidació es realitzarà sobre la base de les dades o criteris de mesurament aportats per aquest.

5.1.5. OBRES COMPLEMENTÀRIES El contractista té l’obligació de realitzar totes les obres complementàries que siguin indispensables per a executar qualsevol de les unitats d’obra especificades en qualsevol dels documents del Projecte, encara que en ell, no figurin explícitament esmentades aquestes obres complementàries. Tot això sense variació del import contractat.


352

5.1.6. MODIFICACIONS El contractista està obligat a realitzar les obres que se li encarreguin resultants de les modificacions del projecte, tant en augment com en disminució o simplement variació, sempre que el import de les mateixes no alteri en més o menys d’un 25% del valor contractat prèviament determinat. La variació de les mateixes farà d’acord amb els valors establerts en el pressupost lliurat pel contractista i que ha estat pres com a base del contracte. El Tècnic Director de l’obra està facultat per ha introduir les modificacions necessàries d’acord amb el seu criteri, en qualsevol unitat d’obra, durant la construcció, sempre que compleixin les condicions tècniques referides en el projecte i de manera que això no varií el import de l’obra.

5.1.7. OBRA DEFECTUOSA Quan el contractista trobi qualsevol unitat d’obra que no s’ajusti a l’especificat en el projecte o en aquest Plec de condicions, el Tècnic Director podrà acceptar-ho o rebutjar-ho; en el primer cas, aquest fixarà el preu que cregui just conformement a les diferències que hi hagués, estant obligat el contractista a acceptar aquesta valoració, en altre cas, es reconstruirà a costa del contractista la part mal executada sense que això sigui motiu de reclamació econòmica o d’ampliació del termini d’execució.

5.1.8. MITJANS AUXILIARS Seran de compte del contractista tots els mitjans, màquines o eines necessàries per a la correcta execució de l’obra. En l’ús dels mateixos estarà obligat a fer complir tots els reglaments de seguretat que intervinguin quan es fa ús del tipus de maquinària que es pretén d’utilitzar. I també anirà a compte del contractista el subministrar als treballadors el material de seguretat necessari per la realització de les obres.

5.1.9. CONSERVACIÓ DE LES OBRES És obligació del contractista la conservació en perfecte estat de les unitats d’obra realitzades fins a la data de la de recepció definitiva de la propietat, i corren al seu càrrec les despeses derivades d’això.


353

5.1.10. RECEPCIÓ DE LES OBRES Recepció provisional: Una vegada acabades les obres, tindrà lloc com el que es coneix la recepció provisional i per això es practicarà en elles un detingut reconeixement pel Tècnic Director i la propietat en presència del contractista, aixecant acta i començant a córrer des d’aquest dia el termini de garantia si les instal·lacions es troben en estat de ser admeses. De no ser admesa es farà constar en l’acta i es donaran instruccions al contractista per a arreglar els defectes observats, fixant-se un termini per a això, i un cop expirat aquest es procedirà a un nou reconeixement a fi de conducta a la recepció provisional. Termini de garantia: El termini de garantia serà com a mínim d’un any, contant des de la data de la recepció provisional, o bé el qual s’estableixi en el contracte també contat des de la mateixa data. Durant aquest període queda a càrrec del contractista la conservació de les obres i arranjaments dels desperfectes causats assentament dels materials o per mala construcció. Recepció definitiva: Es realitzarà després de transcorregut el termini de garantia d’igual forma que la provisional. A partir d’aquesta data cessarà l’obligació del contractista de conservar i reparar al seu càrrec les obres si bé subsistiran les responsabilitats que pogués tenir per defectes ocults i deferències de causa dubtosa.

5.1.11. MANERA DE CONTRACTACIÓ Manera de contractació: El conjunt de les instal·lacions les durà a terme la mateixa empresa escollida. La forma d’escollir l’empresa encarregada de realitzar les obres serà la que ofereixi un preu més ajustat pel conjunt de l’obra. Això es realitzarà amb el mètode conegut com a subhasta. Presentació: Les empreses seleccionades per aquest concurs deuran presentar les seves peticions a sobre tancat, abans de la data que es fixi, en la pròpia zona on s’hauran de realitzar les obres. Selecció:


354

L’empresa escollida serà anunciada la setmana següent a la conclusió del termini de lliurament. Aquesta empresa serà escollida de mutu acord entre el propietari i el director de l’obra, sense possible reclamació per part de les altres empreses concursants.

5.1.12. FIANÇA En el contracte s’establirà la fiança que el contractista deurà dipositar en garantia del compliment del mateix, o, es convindrà una retenció sobre els pagaments realitzats a compte d’obra executada. De no estipular-se la fiança en el contracte s’entén que s’adopta com a garantia una retenció del 5% sobre els pagaments a comptes citats. En el cas que el contractista es negués a fer pel seu compte els treballs per a ultimar l’obra en les condicions contractades, o a atendre la garantia, la propietat podrà ordenar executar-les a un tercer, abonant el seu import a càrrec de la retenció o fiança, sense perjudici de les accions legals que tingui la propietat si el import de la fiança no bastés. La fiança retinguda s’abonarà al contractista en un termini no superior a trenta dies una vegada signada l’acta de recepció definitiva de l’obra.

5.2. CONDICIONS ECONÒMIQUES

5.2.1. ABONAMENT DE L’OBRA En el contracte es deurà fixar detalladament la forma i terminis que s’abonaran les obres. Les liquidacions parcials que puguin establir-se tindran caràcter de documents provisionals a bon compte, subjectes a les certificacions que resultin de la liquidació final. No suposant, aquestes liquidacions, aprovació ni recepció de les obres que comprenen. Un cop acabades les obres es procedirà a la liquidació final que s’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en els contracte.

5.2.2. PREUS El contractista presentarà, al formalitzar-se el contracte, la relació dels preus de les unitats d’obra que integren el projecte, els quals de ser de ser acceptats tindran valor contractual i s’aplicaran a les possibles variacions que hi puguin haver.


355

Aquests preus unitaris, s’entén que comprenen l’execució total de la unitat d’obra, incloent tots els treballs encara els complementaris i els materials així com la part proporcional d’imposició fiscal, les càrregues laborals i altres despeses que puguin repercutir.

5.2.3. REVISIÓ DE PREUS En el contracte s’establirà si el contractista té dret a revisió de preus i la formula a aplicar per a calcular-la. En defecte d’aquesta última, s’aplicarà segons el parer del Tècnic Director algun dels criteris oficials acceptats.

5.2.4. PENALITZACIONS En el cas de que hi hagi retard en els terminis de lliurement de les obres, es podran establir taules de penalització de les quanties i demores de la qual es fixaran en el contracte. D’aquestes despeses se’n farà càrrec la part corresponent de la demora.

5.2.5. CONTRACTE El contracte amb el contractista es formalitzarà mitjançant el document privat, que podrà elevar-se a escriptura pública a petició de qualsevol de les parts. Comprendrà l’adquisició de tots els materials, transport, mà d’obra, mitjans auxiliars per a l’execució de l’obra projectada en el termini estipulat, així com la reconstrucció de les unitats defectuoses, la realització de les obres complementàries i les derivades de les modificacions que s’introdueixin durant l’execució, aquestes últimes en els terminis previstos. La totalitat dels documents que componen el Projecte Tècnic de l’obra seran incorporats al contracte i tant el contractista com la propietat deuran signar-los en testimoniatge que els coneixen i accepten.

5.2.6. RESPONSABILITATS El contractista és el responsable de l’execució de les obres en les condicions establertes en el projecte i en el contracte. Com a conseqüència d’això vindrà obligat a la demolició del mal executat i a la seva reconstrucció correctament sense que serveixi d’excusa el qual el Tècnic Director hagi examinat les obres. A més els càrrecs aniran a compte del contractista. El contractista és l’únic responsable de totes les contravencions que ell o el seu personal cometin durant l’execució de les obres o operacions relacionades amb les mateixes.


356

També és responsable dels accidents o mals que per errors, inexperiència o ocupació de mètodes inadequats es produeixin a la propietat als veïns o tercers en general. El contractista és l’únic responsable del incompliment de les disposicions vigents en la matèria laboral respecte al seu personal i per tant els accidents que puguin sobrevenir i dels drets que puguin derivar-se d’ells.

5.2.7. RESCISSIÓ DEL CONTRACTE Causes de Rescissió: Es consideren cuses suficients per a la rescissió del contracte les següents:

− La fallida del contractista. − Modificació del projecte quan produeixi alteració en més o menys

25% del valor contractat. − Modificació de les unitats d’obra en nombre superior al 40% de

l’original. − La no iniciació de les obres en el termini estipulat quan sigui per

causes alienes a la propietat. − La suspensió de les obres ja iniciades sempre que el termini de

suspensió sigui major de sis mesos. − Incompliment de les condicions del contracte quan impliqui mala fe. − Terminació del termini d’execució de l’obra sense haver-se arribat a

completar aquesta. − Actuació de mala fe en l’execució dels treballs. − Subcontractar la totalitat o part de l’obra a tercers sense l’autorització

del Tècnic Director i la propietat. Liquidació en cas de Rescissió del contracte: Sempre que es rescindeixi el contracte per causes anteriors o bé per acord d’ambdues parts, s’abonarà al contractista les unitats d’obra executades i els materials aplicats a peu d’obra i que reuneixin les condicions i siguin necessaris per a la mateixa. Quan es rescindeixi el contracte durà implícit la retenció de la fiança per a obtenir les possibles despeses de conservació del període de garantia i els derivats del manteniment fins la data de nova adjudicació.


357

5.3. CONDICIONS FACULTATIVES LEGALS

5.3.1. NORMES A SEGUIR El disseny de la instal·lació elèctrica estarà d’acord amb les exigències o recomanacions exposades en la última edició dels següents codis:

− Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i instruccions tècniques. − Normes UNE − Publicacions del comitè electrotècnic internacional (CEI). − Pla Nacional i Ordenança General de Seguretat i Higiene en el treball. − Normes de la companyia subministradora. − El referent en aquest Plec de Condicions amb preferència a tots els

codis i normes.

5.3.2. PERSONAL El contractista tindrà al capdavant de l’obra un encarregat amb autoritat sobre els altres operaris i coneixements acreditats i suficients per a l’execució de l’obra. L’encarregat rebrà, complirà i transmetrà les instruccions i ordres del Tècnic Director de l’obra. El contractista tindrà en l’obra, el nombre i classe d’operaris que facin manca per a realitzar el volum i naturalesa dels treballs que es realitzin, els quals seran de reconeguda aptitud i experimentats en l’ofici. El contractista estarà obligat a separar de l’obra, a aquell personal que segons el parer del Tècnic Director no compleixi amb les seves obligacions, realitzi el treball defectuosament, bé per falta de coneixements o per obrar en mala fe. Per altre banda es garantirà que el Tècnic Director de l’obra tingui la suficient experiència per tal de portar un correcte seguiment de l’obra, i que coneix tant el projecte com les corresponents normes d’aplicació.

5.3.3. RECONEIXEMENTS I ASSAIGS PREVIS Quan el Tècnic Director ho estimi oportú, podrà encarregar i ordenar l’anàlisi, assaig o comprovació del materials, elements o instal·lacions, bé sigui en fàbrica d’origen, laboratoris oficials o en la mateixa obra, segons cregui més convenient, encara que aquests no estiguin indicats en aquest Plac de Condicions. En el cas de discrepància, els assaigs o proves s’efectuaran en el laboratori oficial que el Tècnic Director d’obra designi. Les despeses ocasionades per aquestes proves i comprovacions, seran per compte del contractista.


358

5.3.4. ASSAIGS Abans de la posada en servei del sistema elèctric, el contractista haurà de fer els assaig adequats per a provar, a la plena satisfacció del Tècnic Director d’obra, que tot equip, aparells i cablejat han estat instal·lats correctament segons les normes i estan en condicions satisfactòries de treball. Tots els assaigs seran presenciats per l’enginyer que representa el Tècnic Director de l’obra. Els resultats dels assaigs seran passats en certificats indicant data i nom de la persona a càrrec de l’assaig així com la categoria professional.

5.3.5. APARELLATGES Abans de posar els aparells en tensió, s’amidarà la resistència d’aïllament da cada embarrat entre fases i entre fases i terra. Les mesures han de repetir-se amb els interruptors en posició de funcionament i contactes oberts. Tot relé de protecció qui sigui ajustable serà calibrat i assajat, usant un comptador de cicles, caixa de càrrega, amperímetre i voltímetre, segons es necessiti. Es disposarà, en tant que sigui possible, d’un sistema de protecció selectiva. D’acord amb això, els relés de protecció s’elegiran i coordinaran per a aconseguir un sistema que permeti actuar primer el dispositiu d’interrupció més pròxim a la falta. El contractista prepararà corbes de coordinació de relés i calibrat d’aquestes per a tots els sistemes de protecció previstos. Tots els interruptors automàtics es col·locaran en posició de prova i cada interruptor serà tancat i disposat des del seu interruptor de control. Els interruptors han de ser activats per accionaments manuals i aplicant corrent als relés de protecció. Per altre banda també es comprovaran tots els enclavaments. Es comprovarà la posada a terra per a determinar la continuïtat dels cables de terra i les seves connexions i s’amidarà la resistència dels elèctrodes de terra.

5.3.6. POSTA EN MARXA La posta en marxa tindrà lloc immediatament després d’haver finalitzat el muntatge, devent estar funcionant i comprovats en aquells dies tots els serveis auxiliars no inclosos en el nostre subministrament. Igualment té que estar disponible i comprovada l’escomesa de força elèctrica.


359

La posta en marxa finalitzarà quan hàgim declarat l’equip llest per a la seva operació. Això s’efectuarà per escrit per mitjà del nostre encarregat. El indicat sota els anteriors punts pressuposa el següent:

− A la data de l’engegada de la instal·lació deuen estar acabats tots els treballs de l’obra civil i totes les portes han de tenir els seus corresponents panys.

− El corrent elèctric deu ser ja subministrat per la companyia escollida. − Els equips en període d’engegada estaran durant aquest temps a la

nostra sencera disposició. − Possibles demores fora de la nostra de la nostra responsabilitat es

tindran en compte i en cas necessari es facturaran degudament. Això val especialment per a la fase de l’optimització dels equips.

− El client es posarà en disposició del personal necessari perquè sigui instruït degudament sobre el funcionament dels equips.

− Tots el equips no pertanyents al nostre subministrament estaran llestos per al servei, havent-se comprovat el seu funcionament amb anterioritat.

5.4. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES

5.4.1. CONDICIONS TÈCNIQUES DE LA INSTAL·LACIÓ

5.4.1.1. DESCRIPCIÓ Instal·lació de la xarxa de distribució elèctrica en baixa tensió a 400V entre fases i a 230V entre fase i neutre, des del final de l’escomesa pertanyent a la companyia subministradora, fis a cada punt d’utilització.

5.4.1.2. COMPONENTS A continuació especificarem els diferent tipus de components els quals són necessaris per conformar la instal·lació:

− Conductors elèctrics tant de repartiment com de protecció. − Tubs protectors. − Elements de connexió. − Caixes d’entroncament i derivació. − Aparells de comandament i maniobra:

o Interruptors o Commutadors o Relés

− Tomes de corrent. − Aparells de protecció:

o Disjuntors elèctrics


360

o Interruptors o Diferencials o Fusibles o Tomes de terra o Plaques o Elèctrodes o piques

− Aparells de control: o Quadres de distribució o Generals o Individuals o Comptadors

5.4.1.3. CONDICIONS PRÈVIES Abans d’iniciar l’estesa de la xarxa elèctrica de distribució, deuran estar executats els elements estructurals que hagin de suportar-la o en el quals vagi a estar encastada, com poden ser: forjats i canals. Excepte quan al estar previstes s’hagin deixat preparades les necessàries canalitzacions al realitzar l’obra prèvia, s’haurà de replantejar sobre aquesta en forma visible la situació de les caixes de mecanismes, de registre i de protecció, així com el recorregut de les línies, assenyalant de forma convenient la naturalesa de cada element.

5.4.1.4. EXECUCIÓ Tots els materials seran de la millor qualitat, amb les condicions que imposin els documents que componen el Projecte, o els quals es determini en els transcurs de l’obra muntatge o instal·lació. Conductors elèctrics: En la instal·lació trobarem diferents tipus de conductors, diferents segons el material:

− Coure electrolític − Alumini

O també podrem observar que els conductors disposen de diferents tipus d’aïllament:

− Policlorur de vinil (PVC) − Polietilè reticular (XPLE) − Aïllament de seguretat RZ1-K (AS)

Conductors de protecció: Seran de coure i presentaran el mateix aïllament que els conductors actius. Es podran instal·lar en les mateixes canalitzacions que aquests o bé en forma independent, seguint-se referent això el que diguin les normes particulars de l’empresa distribuïdora de l’energia. La secció mínima d’aquests conductors serà la obtinguda utilitzant la taula 2 (ITC-BT-19, apartat 2.3), en funció de la secció dels conductors.


361

Identificació dels conductors: Seran identificats pel color del seu aïllament:

− Blau clar: pel conductor de neutre. − Groc i verd: per els conductors de terra i protecció. − Marró, negre i gris: per conductors actius o fases.

Tubs protectors: Els tubs a emprar seran aïllants flexibles (corrugats) normals, amb protecció de grau 5 contra mals mecànics, i que puguin corbar-se amb les mans, excepte els quals no hagin d’anar pel sòl o paviment dels pisos, canals falsos sostres, que seran del tipus PREPLAS, REFLEX o similar, i disposaran d’un grau de protecció de 7. Els diàmetres interiors nominals mínims, amidats en mil·límetres, per als tubs protectors, en funció del nombre, classe i secció dels conductors que tenen que allotjar, s’indiquen en les taules de la ITC-BT-21. Per a més de 5 conductors per tub, i per a conductors de seccions diferents a instal·lar pel mateix tub, la secció interior d’aquest serà, com a mínim, a tres vegades la secció total ocupada pels conductors, especificant únicament els quals que realment s’utilitzin. Caixes d’entroncament i derivacions: Seran de material plàstic resistent o metàl·liques, en aquest cas estaran aïllades interiorment i protegides contra la oxidació. Les dimensions seran tals que permetin allotjar folgadament tots els conductors que deguin contenir. La seva profunditat equivaldrà al diàmetre del tub major més un 50% del mateix, amb un mínim de 40mm de profunditat i de 80mm per al diàmetre o costat interior. La unió entre conductors, dintre o fora de les seves caixes de registre, no es realitzarà mai per simple retorcement entre si dels conductors, sinó utilitzant borns de connexió, conforme a la ITC-BT-21. Aparells de comandament i maniobra: Són els interruptors i commutadors, que tallaran el corrent màxim del circuit que estiguin col·locats sense donar lloc a la formació d’arc permanent, obrint o tancant els circuits sense possibilitat de prendre una posició intermèdia. Seran del tipus tancat i de material aïllant. Les dimensions de les peces de contacte seran tal que la temperatura no pugui excedir en cap cas de 65ºC en cap de les seves peces. La seva construcció serà tal que permeti realitzar un nombre prop de 10.000 maniobres d’obertura i tancament, amb la seva càrrega nominal a la tensió de treball. Duran


362

marcada la seva intensitat i tensions nominals, i estaran provades a una tensió d’entre 500 i 1000V. Aparells de protecció: Aquest grup d’elements està conformat principalment per:

− Interruptors tèrmics − Fusibles − Interruptors diferencials

Els disjuntors seran de tipus magnetotèrmic d’accionament manual, i podran tallar el corrent màxim del circuit al qual estiguin protegint, sense donar lloc a la formació d’arcs permanents, obrint o tancant els circuits sense possibilitat de prendre una posició intermèdia. La seva capacitat de tall per a la protecció del curtcircuit es correspondrà amb la intensitat del curtcircuit que pugui aparèixer en un punt de la instal·lació, i per a la protecció contra l’escalfament de les línies es regularan per a una temperatura inferior als 60ºC. Hauran de dur marcades la intensitat i tensió nominals de funcionament, així com el signe indicador del seu desconnexionat. Aquests magnetotèrmics automàtics seran de tall omnipolar, tallant la fase (o les fases) i el neutre alhora quan actuï la desconnexió. Els interruptors diferencials seran com a mínim d’alta sensibilitat (30mA) i a més de tall omnipolar. Podran ser del tipus “pur”, això és quan cada un dels circuits vagin allotjats en un tub o conducte independent una vegada que surtin del quadre de distribució, o del tipus amb protecció magnetotèrmica inclosa quant els diferents circuits hagin d’anar canalitzats per una mateixa conducció. Els fusibles a utilitzar per protegir els circuits secundaris o en la centralització de comptadors estaran calibrats a la intensitat del circuit que protegeixen. Es disposaran sobre material aïllant i incombustible, i estaran construïts de tal forma que no es pugui projectar metall al fondre’s. Podran ser reemplaçats sota tensió sense perill algun, i portaran marcades la intensitat i la tensió nominals de treball, així com la seva sensibilitat. Tomes de corrent: Les tomes de corrent a utilitzar seran de material aïllant, portaran marcades la intensitat i la tensió nominal de treball i disposaran, com a norma general, totes elles de posta a terra. El número de tomes de corrent a instal·lar, anirà en funció dels metres quadrats de la zona de treball i de les necessitats de l’activitat. Instal·lació de força: La instal·lació de detalls de força es realitzarà respectant les indicacions dels planells, memòria i annexes.


363

Es tindrà especial cura en la forma de sortida del cables, evitant corbes o doblecs que puguin danyar els aïllaments o les cobertes. Els cables que no tinguin rigidesa mecànica per a ser “autosoportats”, o es prevegi que les vibracions de la càrrega puguin afectar-li, seran fixats a l’estructura mitjançant els mitjans adequats, com poden ser abraçadores o safates perforades. Enllumenat en general: Les lluminàries seran estanques, amb reactàncies d’arrencada ràpida. S’efectuarà un estudi complet d’il·luminació interior justificant la intensitat d’enllumenat (lux) obtinguts en cada cas. Abans de la recepció provisional aquest (lux) seran verificats amb un lúxmetre per tota la zona il·luminada, la qual tindrà una il·luminació uniforme. Enllumenat interior: Proporcionarà un nivell d’il·luminació suficient per a desenvolupar l’activitat prevista a cada instal·lació tal com s’indica en els annexes del present projecte. A més de la quantitat es determinarà la qualitat de la il·luminació que en general haurà de complir amb:

− Eliminació o disminució al màxim de les causes d’enlluernament capaços de provocar una sensació d’incomoditat i fins i tot una reducció de la capacitat visual.

− Elecció del dispositiu d’il·luminació i el seu emplaçament de tal forma que el feix de llum sigui el màxim d’uniforme possible, i el seu grau de difusió i el tipus d’ombres s’adaptin tant bé com sigui possible a la tasca visual i a la finalitat del local il·luminat.

− Adoptar una llum que tingui una composició espectral de la qual es pugui obtenir un bon rendiment en color.

− La temperatura del color de la llum estarà entre els 3000 i els 5000ºK − Es calcularà la il·luminació de tal manera que el coeficient de

manteniment sigui baix, prop del 0,7. − Els coeficients d’utilització i rendiment de la il·luminació es procurarà

que siguin els majors possibles. Il·luminació d’emergència: Estarà formada per un tipus de lluminària especial, que incorporen unes petites bateries que permeten en el cas de fallada del subministrament entregar la il·luminació mínima exigida en la norma UNE 20-062073. Aquestes lluminàries disposaran d’un llum fluorescent de molt baix consum garantint la il·luminació mínima durant 2 hores. Posta a terra: Les posades a terra podran realitzar-se mitjançant plaques de 500 x 500 x 3mm o bé mitjançant elèctrodes de 2 o 2,5m de longitud, unint-les mitjançant un conductor de


364

coure descobert. En aquesta instal·lació s’haurà de preveure una zona de connexió (en la qual hi haurà una borna de connexió) per tal de comprovar la resistència de terra, que té que ser sempre inferior a 20Ω.

5.4.1.5. CONDICIONS GENERALS D’EXECUCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS Les caixes generals de protecció se situaran a l’exterior de l’edifici en el qual hi hagi el quadre general de protecció. Si la caixa és metàl·lica haurem de tenir en compte que la haurem de connectar a terra. La centralització de comptadors s’efectuarà en mòduls prefabricats, seguint la ITC-BT-16. i la norma o homologació de la companyia subministradora, i es procurarà que les derivacions en aquests mòduls es distribueixin independentment, cadascuna allotjada en el seu tub protector corresponent. El local de situació d’aquest no deu ser humit, i estarà suficientment ventilat i il·luminat. Si la cota del sòl és inferior a la dels passadissos o locals confrontats, tindran que disposar de forats de desguàs perquè en cas d’averia, negligència o trencament de canonades d’aigua no puguin produir-se inundacions en el local. Els comptadors a més es col·locaran a una altura mínima del sòl de 0,5m i una altura màxima de 1,8m i el comptador més sortint i la paret oposada es deurà respectar un passadís de 1,1m (segons ITC-BT-16).

5.4.1.6. NORMATIVA La instal·lació elèctrica a realitzar haurà d’ajustar-se en tot moment a l’especificat en la normativa vigent en el moment de la seva execució, concretament a les normes contingudes en els següents reglaments: REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ (aprovat pel Real Decret 842/2002, del Ministeri d’indústria. BOE de 18/09/2002). INSTRUCCIONS COMPLEMENTARIES DEL REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ NORMES PARTICULARS DE LA COMPANYIA SUBMINISTRADORA D’ENERGIA ELÈCTRICA.


365

5.4.1.7. CONTROL Es realitzaran tots els anàlisis necessaris, verificacions, comprovacions, assaigs, proves i experiències amb els materials, elements o parts de l’obra, muntatge o instal·lació que s’ordenin pel Tècnic Director de l’obra, sent executats pel laboratori que es designi, corrent les despeses a compte del contractista. Abans de la seva utilització en l’obra tots els materials que s’hagin d’utilitzar seran revisats pel Tècnic Director de l’obra, per tal d’assegurar la seva qualitat òptima. Els quals per mala qualitat, o per falta de protecció no seran admesos. Aquest reconeixement previ dels materials no constituirà la recepció definitiva, i el Tècnic Director de l’obra pot descartar posteriorment algun component el qual presenti un desperfecte que n hagués estat detectat. Per tant serà responsabilitat del contractista de que tots els elements a instal·lar estiguin en perfecte estat de condició fins a la recepció definitiva.

5.4.1.8. SEGURETAT En general, basant-nos en l’actual Ordenança General de Seguretat Higiene en el Treball i les especificacions de les normes NTE., es compliran, entre unes altres, les següents condicions de seguretat:

− Sempre que es vagi a actuar en una instal·lació elèctrica, tant en l’execució de la mateixa com en el seu manteniment, els treballs es realitzaran sense tensió, assegurant-se de la inexistència d’aquesta mitjançant els corresponents aparells de mesurament i comprovació.

− En el lloc de treball es trobaran sempre com a mínim dos operaris. − S’utilitzaran guants i eines aïllants. − Quan s’usin eines o aparells elèctrics, a més de connectar-los a terra si

així ho precisen, estaran dotats d’un grau d’aïllament II, o estaran alimentats a una tensió inferior a 50V.

− Els aparells de protecció, seccionament i maniobra, si és possible, seran bloquejats en posició d’obertura, i es col·locarà un rètol indicant la prohibició de ser maniobrats.

− No es restablirà el servei al finalitzar fins que no existeixi la total certesa de que no existeix cap tipus de perill.

− En general, mentre els operaris treballin en circuits o equips en tensió o en la seva proximitat, usaran roba sense accessoris metàl·lics i evitaran l’ús innecessari d’objectes de metall o articles inflamables; durant els treballs duran les eines en bosses i utilitzaran calçat aïllant.

− Es compliran així mateix totes les disposicions generals de seguretat d’obligat compliment relatives a Seguretat i Higiene en el treball, i les ordenances municipals que siguin d’aplicació.


366

5.4.1.9. MESURAMENT Les unitats d’obra seran amidades conformement a l’especificat en la normativa vigent, o bé, en el cas que aquesta no sigui lo suficientment explícita, en la forma ressenyada en el Plec de Condicions que els sigui d’aplicació, o fins i tot tal com figurin aquestes unitats en l’Estat de Mesurament del Projecte. A les unitats mesurades se’ls aplicaran els preus que figurin en el Pressupost, en els quals es consideren inclosos totes les despeses de transport, indemnitzacions i el import dels drets fiscals amb els quals es trobin gravats per les diferents Administracions, a més de les despeses generals de la contracta. Si hagués necessitat de realitzar alguna unitat d’obra no compromesa en el Projecte, es formalitzarà el corresponent preu contradictori.

5.4.1.10. MANTENIMENT Quan sigui necessari intervenir novament en la instal·lació, bé sigui per causa d’averies o per a efectuar modificacions en la mateixa, deuran tenir-se en compte totes les especificacions ressenyades en els apartats d’execució, control i seguretat, en la mateixa forma que si es tractés d’una instal·lació nova. S’aprofitarà l’ocasió, a més, per fer una revisió general de l’estat de la instal·lació, substituint o reparant aquells elements que ho necessitin, utilitzant materials de característiques similars als reemplaçats. Vinyols i els Arcs, a 10 de juny de 2007. Enginyer Tècnic Client


6. ESTAT D’AMIDAMENTS



Juny del 2007

Electrificació i Automatització d’una granja 6. Estat d’amidaments

368

Índex – Estat d’amidaments CAPÍTOL 1: Equipament elèctric ................................................................................ 369 CAPÍTOL 2: Conductors.............................................................................................. 370 CAPÍTOL 3: Canalitzacions......................................................................................... 373 CAPÍTOL 4: Dispositiusde protecció .......................................................................... 376 CAPÍTOL 5: Lluminaries............................................................................................. 379 CAPÍTOL 6: Protecció contra incendis........................................................................ 381 CAPÍTOL 7: Varis ....................................................................................................... 382


369

CAPÍTOL 1: Equipament elèctric Codi Unitats Descripció Quantitat Parcial Quantitat MC 1.1 u Caixa general de protecció Caixa per a la CGP construïda

amb poliester i equipada amb bases porta fusibles de 40 a 400 A esquema UNESA 1403, de dimensions 252 x 180 x 87 mm.

1 1,00 1,00 MC 1.2 u Fusibles per a la CGP Fusibles NH de la marca

Bussmann de 160 A de In i una tensió nominal de 500 V.

3 3,00 3,00 MC 1.3 u Quadre general de

comandament i protecció

Armari de distribució de doble cos i zona central amb tots els seus accessoris de muntatge destinats a embarrat de la marca Legrand sèrie XL3-400 metàl·lica.

1 1,00 1,00 MC 1.4 u Piques de terra pica vertical de coure-ferro de 2

metres de longitud i 14 mm de diàmtere.

4 4,00 4,00 MC 1.5 u Unions a terra Accessoris on tenim tot el

necessari per realitzar el muntatge.

4 4,00 4,00


370

CAPÍTOL 2: Conductors Codi Unitats Descripció Quantitat Parcial Quantitat MC 2.1 m Conductor aïllat 1,5 mm2 Cu Conductor unipolar de 1 x 1,5

mm2 de coure, aïllat amb Policlorur de vinil de 450/750 V (PVC)

1986 1986,00 1986,00 MC 2.2 m Conductor aïllat TT 1,5 mm2 Cu Conductor unipolar de 1 x 1,5


978 978,00 978,00 MC 2.3 m Conductor aïllat 2,5 mm2 Cu Conductor unipolar de 1 x 2,5


9824 9824,40 9824,40 MC 2.4 m Conductor aïllat TT 2,5 mm2 Cu Conductor unipolar de 1 x 2,5


2656 2655,50 2655,50 MC 2.5 m Conductor aïllat 4 mm2 Cu Conductor unipolar de 1 x 4 mm2

de coure, aïllat amb Policlorur de vinil de 450/750 V (PVC)

12 12,00 12,00


371

MC 2.6 m Conductor aïllat TT 4 mm2 Cu Conductor unipolar de 1 x 4 mm2

de coure, aïllat amb Policlorur de vinil de 450/750 V (PVC)

3 3,00 3,00 MC 2.7 m Conductor aïllat 10 mm2 Cu Conductor unipolar de 1 x 10


12 12,00 12,00 MC 2.8 m Conductor aïllat TT 10 mm2 Cu Conductor unipolar de 1 x 10






10 10,00 10,00 MC 2.11 m Conductor aïllat 16 mm2 Al Conductor unipolar d'alumini de 1

x 16 mm2 aïllat amb Polietile reticular de 0,6/1 kV XPLE

3 3,00 3,00


372

MC 2.12 m Conductor aïllat 25 mm2 Al Conductor unipolar d'alumini de 1

x 25 mm2 aïllat amb Polietile reticular de 0,6/1 kV XPLE






mm2 de coure, amb aïllament especial RZ1-K (AS)

9 9,00 9,00 MC 2.16 m Cable de terra Cable de coure un de 25 mm2 per

a la posada a terra de les instal·lacions de les naus.

40 40,00 40,00


373

CAPÍTOL 3: Canalitzacions Codi Unitats Descripció Quantitat Parcial Quantitat MC 3.1 m Tub coarrugat de 16 mm Tub de PVC coarrugat de 16 mm

de diàmetre de la marca Aiscan model: Aiscan C-16 de color gris amb el seu material de subjecció.

963 963,00 963,00 MC 3.2 m Tub coarrugat de 20 mm Tub de PVC coarrugat de 20 mm








3 3,00 3,00


374

MC 3.6 m Tub coarrugat de 63 mm Tub de PVC coarrugat de 63 mm








10 10,00 10,00 MC 3.10 m Safata en fil d'hacer portacables

de dimensions 60 x 120

Inclou tots els elements necessaris per a col·locació a diferents altures i diferents superficies, també s'inclouen els elements per fer els canvis de direcció de les safates.

500 500,00 500,00 MC 3.11 u Caixa estanca superfície plàstic

10 x 10


375

Caixa estanca de plàstic de 10 x 10 x 5, amb grau de resistència als cops 2, muntada superficialment

55 55,00 55,00 MC 3.12 u Regleta de 10mm. de plàstic de

dotze unitats

Conjunt de regletes de conexió de 10mm. de plàstic de dotze unitats. Cumplint les normes UNE

60 60,00 60,00


376

CAPÍTOL 4: Dispositiusde protecció Codi Unitats Descripció Quantitat Parcial Quantitat MC 4.1 u Interruptor magnetotèrmic de

10A (II)

Interruptor magnetotèrmic d'intensitat nominal 10A de corba C, bipolar de 400V de la marca Legrand, fixat a pressió a sobre carril DIN.

20 20,00 20,00 MC 4.2 u Interruptor magnetotèrmic de

10A (IV)

Interruptor magnetotèrmic d'intensitat nominal 10A de corba C, tertapolar de 400V de la marca Legrand, fixat a pressió a sobre carril DIN.


16A (II)

Interruptor magnetotèrmic d'intensitat nominal 16A de corba C, bipolar de 400V de la marca Legrand, fixat a pressió a sobre carril DIN.


16A (IV)

Interruptor magnetotèrmic d'intensitat nominal 16A de corba C, tetrapolar de 400V de la marca Legrand, fixat a pressió a sobre carril DIN.

83 83,00 83,00


377

MC 4.5 u Interruptor magnetotèrmic de 20A (IV)



38A (IV)



47A (IV)


2 2,00 2,00 MC 4.8 u Interruptor diferencial de 25A

(II)

Interruptor diferencial d'intensitat nominal 25A i 30 mA de sensibilitat, bipolar de 400V de la marca Legrand, fixat a pressió a sobre carril DIN.


(IV)

Interruptor diferencial d'intensitat nominal 25A i 30 mA de sensibilitat, tetrapolar de 400V de la marca Legrand.


378


(IV)



(IV)


1 1,00 1,00 MC 4.12 u Relé i trnsformador Interruptor diferencial d'intensitat

nominal 63A i 30 mA de sensibilitat, tetrapolar de 400V de la marca Legrand.


nominal 63A i 30 mA de sensibilitat, tetrapolar de 400V de la marca Legrand.

1 1,00 1,00 MC 4.14 u Interruptor automàtic 160 A Interruptor automàtic 160A

d'intensitat nominal, tripolar. Per al quadre general de comandament.

1 1,00 1,00


379

CAPÍTOL 5: Lluminaries Codi Unitats Descripció Quantitat Parcial Quantitat MC 5.1 u Lluminària fluorescent Philips

Pacific TCW215 1xTL-D36W/830

Lluminària fluorescent del model TCW215 1xTL-D36W, amb lampada fluorescent de 36W amb accessoris de subjecció corresponents per penjar.

130 130,00 130,00 MC 5.2 u Lluminària fluorescent Philips

Pacific TCW215 2xTL-D36W/830

Lluminària fluorescent del model TCW215 2xTL-D36W, amb doble lampada fluorescent de 36W amb accessoris de subjecció corresponents per penjar.

17 17,00 17,00 MC 5.3 u Lluminària d'emergència Lluminària d'emergència model

FDH 6W 61541, amb lampada fluorescent de 6W amb accessoris de subjecció corresponents per penjar. Amb 1h d'autonomia.


FDH 6W 61540, amb lampada fluorescent de 6W amb accessoris de subjecció corresponents per penjar. Amb 1h d'autonomia.

89 89,00 89,00MC 5.5 u Lluminària exteriors


380

Lluminària compacta de baix consum, col·lacada a l'exterior de les naus. Lluminària de la casa Philips, model Master-PLE de potència 6W

2 2,00 2,00


381

CAPÍTOL 6: Protecció contra incendis Codi Unitats Descripció Quantitat Parcial Quantitat MC 6.1 u Centraleta, 3 zones Centraleta de detecció d'incendis,

per a 3 zones, amb indicador de zona, d'avaria, de prova d'alarma i de doble alimentació. Per a muntatge en paret.

1 1,00 1,00 MC 6.2 u Detectors de fum òptic Detector de fums òptic

convencional, muntat superficalment. Marca Notifier, model Fire Star.

24 24,00 24,00 MC 6.3 u Extintor de pols ABC de 6kg. Extintor de pols ABC

convencional de 6kg., de la casa EXFAEX.

5 5,00 5,00 MC 6.4 u Extintor de CO2 de 5kg. Extintor de CO2 convencional de

5kg., de la casa EXFAEX.

5 5,00 5,00 MC 6.5 u Cartells informatius Cartells informatius de situació

d'extintors, de les sortides, etc.

15 15,00 15,00


382

CAPÍTOL 7: Varis Codi Unitats Descripció Quantitat Parcial Quantitat MC 7.1 u Estudi bàsic de segutetat Estudi bàsic de segutetat, realitzat seguint

les normatives.

1 1,00 1,00 MC 7.2 u Grup electrogen Grup electrogen 1 1,00 1,00 MC 7.3 u Autòmat programable Autòmat programable 1 1,00 1,00 Vinyols i els Arcs, a 10 de juny de 2007. Enginyer Tècnic Client


7. PRESSUPOST



Juny del 2007

Electrificació i Automatització d’una granja 7. Pressupost

384

Índex – Pressupost

7.1. PREUS UNITARIS .......................................................................................... 385 7.2. QUADRE DE DESCOMPOSATS.................................................................... 392 7.3. PRESSUPOST................................................................................................... 413 7.4. RESUM DEL PRESSUPOST ........................................................................... 427


385

7.1. PREUS UNITARIS Codi Unitats Descripció Preu € MC 0.1 h Oficial de 1ª d'electricitat 24,00 MC 0.2 h Ajudant d'electricitat 16,00 MC 0.3 h Oficial de paleta 22,00 MC 0.4 h Tècnic en centraletes PCI 22,00 MC 0.5 h Tècnic en automatitzacions 24,00 MC 1.1 u Caixa general de protecció 300,00 Caixa per a la CGP construïda amb poliester i equipada amb

bases porta fusibles de 40 a 400 A esquema UNESA 1403, de dimensions 252 x 180 x 87 mm, model CGPH.

MC 1.2 u Fusibles per a la CGP 33,00 Fusibles NH de la marca Bussmann de 160 A de In i una

tensió nominal de 500 V.

MC 1.3 u Quadre general de comandament i protecció 1430,50 Armari de distribució de doble cos i zona central amb tots els

seus accessoris de muntatge destinats a embarrat de la marca Legrand sèrie XL3-400 metàl·lica.

MC 1.4 u Piques de terra 13,50 pica vertical de coure-ferro de 2 metres de longitud i 14 mm

de diàmtere.

MC 1.5 u Unions a terra 9,50 Accessoris on tenim tot el necessari per realitzar el

muntatge.

MC 2.1 m Conductor aïllat 1,5 mm2 Cu 0,30 Conductor unipolar de 1 x 1,5 mm2 de coure, aïllat amb

Policlorur de vinil de 450/750 V (PVC)

MC 2.2 m Conductor aïllat TT 1,5 mm2 Cu 0,60 Conductor unipolar de 1 x 1,5 mm2 de coure, aïllat amb



386

MC 2.3 m Conductor aïllat 2,5 mm2 Cu 0,65 Conductor unipolar de 1 x 2,5 mm2 de coure, aïllat amb


MC 2.4 m Conductor aïllat TT 2,5 mm2 Cu 0,90 Conductor unipolar de 1 x 2,5 mm2 de coure, aïllat amb


MC 2.5 m Conductor aïllat 4 mm2 Cu 0,60 Conductor unipolar de 1 x 4 mm2 de coure, aïllat amb


MC 2.6 m Conductor aïllat TT 4 mm2 Cu 2,30 Conductor unipolar de 1 x 4 mm2 de coure, aïllat amb










MC 2.11 m Conductor aïllat 16 mm2 Al 14,00 Conductor unipolar d'alumini de 1 x 16 mm2 aïllat amb

Polietile reticular de 0,6/1 kV XPLE

MC 2.12 m Conductor aïllat 25 mm2 Al 16,00 Conductor unipolar d'alumini de 1 x 25 mm2 aïllat amb

Polietile reticular de 0,6/1 kV XPLE

MC 2.13 m Conductor aïllat TT 35 mm2 Cu 18,00


387

Conductor unipolar de 1 x 35 mm2 de coure, aïllat amb Policlorur de vinil de 450/750 V (PVC)



MC 2.15 m Conductor aïllat 70 mm2 Cu 33,00 Conductor unipolar de 1 x 70 mm2 de coure, amb aïllament

especial RZ1-K (AS)

MC 2.16 m Cable de terra 15,00 Cable de coure un de 25 mm2 per a la posada a terra de les

instal·lacions de les naus.

MC 3.1 m Tub coarrugat de 16 mm 0,25 Tub de PVC coarrugat de 16 mm de diàmetre de la marca

Aiscan model: Aiscan C-16 de color gris amb el seu material de subjecció.











MC 3.7 m Tub coarrugat de 90 mm 7,50


388

Tub de PVC coarrugat de 90 mm de diàmetre de la marca Aiscan model: Aiscan C-90 de color gris amb el seu material de subjecció.





MC 3.10 m Safata en fil d'hacer portacables de dimensions 60 x 120 7,50


MC 3.11 u Caixa estanca superfície plàstic 10 x 10 12,00 Caixa estanca de plàstic de 10 x 10 x 5, amb grau de

resistència als cops 2, muntada superficialment

MC 3.12 u Regleta de 10mm. de plàstic de dotze unitats 3,00


MC 4.1 u Interruptor magnetotèrmic de 10A (II) 10,40 Interruptor magnetotèrmic d’intensitat nominal 10A de corba

C, bipolar de 400V de la marca Legrand, fixat a pressió a sobre carril DIN.

MC 4.2 u Interruptor magnetotèrmic de 10A (IV) 21,20 Interruptor magnetotèrmic d'intensitat nominal 10A de corba

C, tertapolar de 400V de la marca Legrand, fixat a pressió a sobre carril DIN.

MC 4.3 u Interruptor magnetotèrmic de 16A (II) 10,70 Interruptor magnetotèrmic d'intensitat nominal 16A de corba

C, bipolar de 400V de la marca Legrand, fixat a pressió a sobre carril DIN.


C, tetrapolar de 400V de la marca Legrand, fixat a pressió a


389

sobre carril DIN.


C, tetrapolar de 400V de la marca Legrand, fixat a pressió a sobre carril DIN.





MC 4.8 u Interruptor diferencial de 25A (II) 30,40 Interruptor diferencial d'intensitat nominal 25A i 30 mA de

sensibilitat, bipolar de 400V de la marca Legrand, fixat a pressió a sobre carril DIN.

MC 4.9 u Interruptor diferencial de 25A (IV) 56,30 Interruptor diferencial d'intensitat nominal 25A i 30 mA de

sensibilitat, tetrapolar de 400V de la marca Legrand, fixat a pressió a sobre carril DIN.





MC 4.12 u Relé i trnsformador 111,00 Interruptor diferencial d'intensitat nominal 63A i 30 mA de


MC 4.13 u Relé i trnsformador 111,00 Interruptor diferencial d'intensitat nominal 63A i 30 mA de


MC 4.14 u Interruptor automàtic 160 A 403,60


390

Interruptor automàtic 160A d'intensitat nominal, tripolar. Per al quadre general de comandament.

MC 5.1 u Lluminària fluorescent Philips Pacific TCW215 1xTL-

D36W/830 29,00


MC 5.2 u Lluminària fluorescent Philips Pacific TCW215 2xTL-

D36W/830 37,00


MC 5.3 u Lluminària d'emergència 20,00 Lluminària d'emergència model FDH 6W 61541, amb

lampada fluorescent de 6W amb accessoris de subjecció corresponents per penjar.

MC 5.4 u Lluminària d'emergència 18,00 Lluminària d'emergència model FDH 6W 61540, amb

lampada fluorescent de 6W amb accessoris de subjecció corresponents per penjar.

MC 5.5 u Lluminària exteriors 14,00 Lluminària compacta de baix consum, col·lacada a l'exterior

de les naus. Lluminària de la casa Philips, model Master-PLE de potència 6W

MC 6.1 u Centraleta, 3 zones 35,00 Centraleta de detecció d'incendis, per a 3 zones, amb

indicador de zona, d'avaria, de prova d'alarma i de doble alimentació. Per a muntatge en paret.

MC 6.2 u Detectors de fum òptic 8,00 Detector de fums òptic convencional, muntat superficalment.

Marca Notifier, model Fire Star.

MC 6.3 u Extintor de pols ABC de 6kg. 45,00 Extintor de pols ABC convencional de 6kg., de la casa

EXFAEX.

MC 6.4 u Extintor de CO2 de 5kg. 48,00 Extintor de CO2 convencional de 5kg., de la casa EXFAEX.


391

MC 6.5 u Cartells informatius 5,00 Cartells informatius de situació d'extintors, de les sortides,

etc.

MC 7.1 u Estudi bàsic de segutetat 250,00 Estudi bàsic de segutetat, realitzat seguint les normatives. MC 7.2 u Grup electrogen 4500,00 Grup electrogen MC 7.3 u Autòmat programable 2000,00 Autòmat programable


392

7.2. QUADRE DE DESCOMPOSATS

CAPÍTOL 1: Equipament elèctric Codi Unitats Descripció Preu Subtotal Import MC 1.1 u Caixa general de protecció Caixa per a la CGP construïda amb

poliester i equipada amb bases porta fusibles de 40 a 400 A esquema UNESA 1403, de dimensions 252 x 180 x 87 mm, model CGPH.

1,0 unitats 300,00 300,00 MC 0.1 0,5 Oficial de 1ª d'electricitat (hores) 24,00 12,00 MC 0.2 0,5 Ajudant d'electricitat (hores) 16,00 8,00 Suma partida……… 320,00 Costos ind.....…2% 6,40 TOTAL

PARTIDA…….. 326,40

MC 1.2 u Fusibles per a la CGP Fusibles NH de la marca Bussmann de

160 A de In i una tensió nominal de 500 V.


PARTIDA…….. 105,06

MC 1.3 u Quadre general de comandament i

protecció


1,0 unitats 1430,50 1430,50 MC 0.1 1,0 Oficial de 1ª d'electricitat (hores) 24,00 24,00 MC 0.2 1,0 Ajudant d'electricitat (hores) 16,00 16,00


393

Suma partida……… 1470,50 Costos ind.....…2% 29,41 TOTAL

PARTIDA…….. 1499,91

MC 1.4 u Piques de terra pica vertical de coure-ferro de 2 metres

de longitud i 14 mm de diàmtere.


PARTIDA…….. 104,04

MC 1.5 u Unions a terra Accessoris on tenim tot el necessari per

realitzar el muntatge.


PARTIDA…….. 63,24


394

CAPÍTOL 2: Conductors Codi Unitats Descripció Quantitat Parcial Quantitat MC 2.1 m Conductor aïllat 1,5 mm2 Cu Conductor unipolar de 1 x 1,5 mm2 de

coure, aïllat amb Policlorur de vinil de 450/750 V (PVC)



MC 2.2 m Conductor aïllat TT 1,5 mm2 Cu Conductor unipolar de 1 x 1,5 mm2 de




MC 2.3 m Conductor aïllat 2,5 mm2 Cu Conductor unipolar de 1 x 2,5 mm2 de





395

MC 2.4 m Conductor aïllat TT 2,5 mm2 Cu Conductor unipolar de 1 x 2,5 mm2 de




MC 2.5 m Conductor aïllat 4 mm2 Cu Conductor unipolar de 1 x 4 mm2 de




MC 2.6 m Conductor aïllat TT 4 mm2 Cu Conductor unipolar de 1 x 4 mm2 de








396















MC 2.11 m Conductor aïllat 16 mm2 Al Conductor unipolar d'alumini de 1 x 16

mm2 aïllat amb Polietile reticular de 0,6/1 kV XPLE


397



MC 2.12 m Conductor aïllat 25 mm2 Al Conductor unipolar d'alumini de 1 x 25













398


coure, amb aïllament especial RZ1-K (AS)



MC 2.16 m Cable de terra Cable de coure un de 25 mm2 per a la

posada a terra de les instal·lacions de les naus.




399

CAPÍTOL 3: Canalitzacions Codi Unitats Descripció Quantitat Parcial Quantitat MC 3.1 m Tub coarrugat de 16 mm Tub de PVC coarrugat de 16 mm de

diàmetre de la marca Aiscan model: Aiscan C-16 de color gris amb el seu material de subjecció.



MC 3.2 m Tub coarrugat de 20 mm Tub de PVC coarrugat de 20 mm de








MC 3.4 m Tub coarrugat de 32 mm


400

Tub de PVC coarrugat de 32 mm de diàmetre de la marca Aiscan model: Aiscan C-32 de color gris amb el seu material de subjecció.















401











MC 3.10 m Safata en fil d'hacer portacables de

dimensions 60 x 120





402

MC 3.11 u Caixa estanca superfície plàstic 10 x

10




MC 3.12 u Regleta de 10mm. de plàstic de dotze

unitats

Conjunt de regletes de connexió de 10mm. de plàstic de dotze unitats. Cumplint les normes UNE




403

CAPÍTOL 4: Dispositius de protecció Codi Unitats Descripció Quantitat Parcial Quantitat MC 4.1 u Interruptor magnetotèrmic de 10A (II) Interruptor magnetotèrmic d’intensitat

nominal 10A de corba C, bipolar de 400V de la marca Legrand, fixat a pressió a sobre carril DIN.

1,0 unitats 10,40 10,40 MC 0.1 0,2 Oficial de 1ª d’electricitat (hores) 24,00 4,80 MC 0.2 0,2 Ajudant d’electricitat (hores) 16,00 3,20 Suma partida……… 18,40 Costos ind.....…2% 0,37 TOTAL


MC 4.2 u Interruptor magnetotèrmic de 10A (IV) Interruptor magnetotèrmic d’intensitat

nominal 10A de corba C, tetrapolar de 400V de la marca Legrand, fixat a pressió a sobre carril DIN.



MC 4.3 u Interruptor magnetotèrmic de 16A (II) Interruptor magnetotèrmic d’intensitat




MC 4.4 u Interruptor magnetotèrmic de 16A (IV)


404

Interruptor magnetotèrmic d’intensitat nominal 16A de corba C, tetrapolar de 400V de la marca Legrand, fixat a pressió a sobre carril DIN.













1,0 unitats 48,00 48,00 MC 0.1 0,2 Oficial de 1ª d'electricitat (hores) 24,00 4,80


405

MC 0.2 0,2 Ajudant d’electricitat (hores) 16,00 3,20 Suma partida……… 56,00 Costos ind.....…2% 1,12 TOTAL


MC 4.8 u Interruptor diferencial de 25A (II) Interruptor diferencial d’intensitat

nominal 25A i 30mA de sensibilitat, bipolar de 400V de la marca Legrand, fixat a pressió a sobre carril DIN.



MC 4.9 u Interruptor diferencial de 25A (IV) Interruptor diferencial d’intensitat

nominal 25A i 30mA de sensibilitat, tetrapolar de 400V de la marca Legrand, fixat a pressió a sobre carril DIN.



MC 4.10 u Interruptor diferencial de 40A (IV) Interruptor diferencial d’intensitat

nominal 40A i 30mA de sensibilitat, tetrapolar de 400V de la marca Legrand, fixat a pressió a sobre carril DIN.


PARTIDA…….. 128,11


406

MC 4.11 u Interruptor diferencial de 63A (IV) Interruptor diferencial d'intensitat

nominal 63A i 30 mA de sensibilitat, tetrapolar de 400V de la marca Legrand, fixat a pressió a sobre carril DIN.


PARTIDA…….. 143,21

MC 4.12 u Relé i trnsformador Interruptor diferencial d'intensitat



PARTIDA…….. 121,38

MC 4.13 u Relé i trnsformador Interruptor diferencial d'intensitat



PARTIDA…….. 121,38

MC 4.14 u Interruptor automàtic 160 A Interruptor automàtic 160A d'intensitat

nominal, tripolar. Per al quadre general de comandament.


407


PARTIDA…….. 419,83


408

CAPÍTOL 5: Lluminaries Codi Unitats Descripció Quantitat Preu Quantitat MC 5.1 u Lluminària fluorescent Philips Pacific

TCW215 1xTL-D36W/830




MC 5.2 u Lluminària fluorescent Philips Pacific

TCW215 2xTL-D36W/830




MC 5.3 u Lluminària d'emergència Lluminària d'emergència model FDH 6W

61541, amb lampada fluorescent de 6W amb accessoris de subjecció corresponents per penjar.




409

MC 5.4 u Lluminària d'emergència Lluminària d'emergència model FDH 6W

61540, amb lampada fluorescent de 6W amb accessoris de subjecció corresponents per penjar.



MC 5.5 u Lluminària exteriors Lluminària compacta de baix consum,

col·lacada a l'exterior de les naus. Lluminària de la casa Philips, model Master-PLE de potència 6W




410

CAPÍTOL 6: Protecció contra incendis Codi Unitats Descripció Quantitat Preu Quantitat MC 6.1 u Centraleta, 3 zones Centraleta de detecció d'incendis, per a

3 zones, amb indicador de zona, d'avaria, de prova d'alarma i de doble alimentació. Per a muntatge en paret.

1,0 unitats 35,00 35,00 MC 0.4 0,5 Tècnic en centraletes PCI (hores) 24,00 12,00 Suma partida……… 47,00 Costos ind.....…2% 0,94 TOTAL


MC 6.2 u Detectors de fum òptic Detector de fums òptic convencional,

muntat superficalment. Marca Notifier, model Fire Star.



MC 6.3 u Extintor de pols ABC de 6kg. Extintor de pols ABC convencional de




MC 6.4 u Extintor de CO2 de 5kg. Extintor de CO2 convencional de 5kg.,

de la casa EXFAEX.

1,0 unitats 48,00 48,00 MC 0.4 0,2 Tècnic en centraletes PCI (hores) 24,00 4,80


411



MC 6.5 u Cartells informatius Cartells informatius de situació





412

CAPÍTOL 7: Varis Codi Unitats Descripció Quantitat Preu Quantitat MC 7.1 u Estudi bàsic de segutetat Estudi bàsic de segutetat, realitzat

seguint les normatives.

1,0 unitats 250,00 250,00 Suma partida……… 250,00 Costos ind.....…2% 5,00 TOTAL

PARTIDA…….. 255,00

MC 7.2 u Grup electrogen Grup electrogen 1,0 unitats 4500,00 4500,00 MC 0.1 3,0 Oficial de 1ª d'electricitat (hores) 24,00 72,00 MC 0.2 3,0 Ajudant d'electricitat (hores) 16,00 48,00 Suma partida……… 4620,00 Costos ind.....…2% 92,40 TOTAL

PARTIDA…….. 4712,40

MC 7.3 u Autòmat programable Autòmat programable 1,0 unitats 2000,00 2000,00 MC 0.1 3,0 Oficial de 1ª d'electricitat (hores) 24,00 72,00 MC 0.2 3,0 Ajudant d'electricitat (hores) 16,00 48,00 Suma partida……… 2120,00 Costos ind.....…2% 42,40 TOTAL

PARTIDA…….. 2162,40


413

7.3. PRESSUPOST

CAPÍTOL 1: Equipament elèctric Codi Unitats Descripció Quantitat Parcial Quantitat MC 1.1 u Caixa general de protecció Caixa per a la CGP construïda amb poliester

i equipada amb bases porta fusibles de 40 a 400 A esquema UNESA 1403, de dimensions 252 x 180 x 87 mm, model CGPH.

1 300,00 300,00 MC 1.2 u Fusibles per a la CGP Fusibles NH de la marca Bussmann de 160

A de In i una tensió nominal de 500 V.

3 33,00 99,00 MC 1.3 u Quadre general de comandament i

protecció


1 1430,50 1430,50 MC 1.4 u Piques de terra pica vertical de coure-ferro de 2 metres de

longitud i 14 mm de diàmtere.

4 13,50 54,00 MC 1.5 u Unions a terra Accessoris on tenim tot el necessari per

realitzar el muntatge.

4 9,50 38,00 TOTAL CAPÍTOL 1: Equipament elèctric 1921,50


414

CAPÍTOL 2: Conductors Codi Unitats Descripció Quantitat Parcial Quantitat MC 2.1 m Conductor aïllat 1,5 mm2 Cu Conductor unipolar de 1 x 1,5 mm2 de


1986 0,30 595,80 MC 2.2 m Conductor aïllat TT 1,5 mm2 Cu Conductor unipolar de 1 x 1,5 mm2 de


978 0,60 586,80 MC 2.3 m Conductor aïllat 2,5 mm2 Cu Conductor unipolar de 1 x 2,5 mm2 de


9824 0,65 6385,86 MC 2.4 m Conductor aïllat TT 2,5 mm2 Cu Conductor unipolar de 1 x 2,5 mm2 de


2656 0,90 2389,95 MC 2.5 m Conductor aïllat 4 mm2 Cu Conductor unipolar de 1 x 4 mm2 de


12 0,60 7,20 MC 2.6 m Conductor aïllat TT 4 mm2 Cu Conductor unipolar de 1 x 4 mm2 de


3 2,30 6,90


415









3 11,70 35,10 MC 2.11 m Conductor aïllat 16 mm2 Al Conductor unipolar d'alumini de 1 x 16


10 14,00 140,00 MC 2.12 m Conductor aïllat 25 mm2 Al Conductor unipolar d'alumini de 1 x 25





416




coure, amb aïllament especial RZ1-K (AS)

52 33,00 1716,00 MC 2.16 m Cable de terra Cable de coure un de 25 mm2 per a la

posada a terra de les instal·lacions de les naus.

40 15,00 600,00 TOTAL CAPÍTOL 2: Conductors 13469,81


417

CAPÍTOL 3: Canalitzacions Codi Unitats Descripció Quantitat Parcial Quantitat MC 3.1 m Tub coarrugat de 16 mm Tub de PVC coarrugat de 16 mm de


963 0,25 240,75 MC 3.2 m Tub coarrugat de 20 mm Tub de PVC coarrugat de 20 mm de









diàmetre de la marca Aiscan model: Aiscan C-63 de color gris amb el seu


418

material de subjecció.







10 9,10 91,00 MC 3.10 m Safata en fil d'hacer portacables de

dimensions 60 x 120


100 7,50 750,00 MC 3.11 u Caixa estanca superfície plàstic 10 x

10


55 12,00 660,00 MC 3.12 u Regleta de 10mm. de plàstic de dotze

unitats


419


60 3,00 180,00 TOTAL CAPÍTOL 3: Canalitzacions 3805,00


420

CAPÍTOL 4: Dispositius de protecció Codi Unitats Descripció Quantitat Parcial Quantitat MC 4.1 u Interruptor magnetotèrmic de 10A (II) Interruptor magnetotèrmic d'intensitat


20 10,40 208,00 MC 4.2 u Interruptor magnetotèrmic de 10A (IV) Interruptor magnetotèrmic d'intensitat

nominal 10A de corba C, tertapolar de 400V de la marca Legrand, fixat a pressió a sobre carril DIN.

12 21,20 254,40 MC 4.3 u Interruptor magnetotèrmic de 16A (II) Interruptor magnetotèrmic d'intensitat






2 32,00 64,00 MC 4.6 u Interruptor magnetotèrmic de 38A (IV)


421




2 48,00 96,00 MC 4.8 u Interruptor diferencial de 25A (II) Interruptor diferencial d'intensitat

nominal 25A i 30 mA de sensibilitat, bipolar de 400V de la marca Legrand, fixat a pressió a sobre carril DIN.

20 30,40 608,00 MC 4.9 u Interruptor diferencial de 25A (IV) Interruptor diferencial d'intensitat






1 132,40 132,40 MC 4.12 u Relé i trnsformador


422

Interruptor diferencial d'intensitat nominal 63A i 30 mA de sensibilitat, tetrapolar de 400V de la marca Legrand, fixat a pressió a sobre carril DIN.



1 111,00 111,00 MC 4.14 u Interruptor automàtic 160 A Interruptor automàtic 160A d'intensitat

nominal, tripolar. Per al quadre general de comandament.

1 403,60 403,60 TOTAL CAPÍTOL 4: Dispositius de protecció 9046,10


423

CAPÍTOL 5: Lluminaries Codi Unitats Descripció Quantitat Preu Quantitat MC 5.1 u Lluminària fluorescent

Philips Pacific TCW215 1xTL-D36W/830


130 29,00 3770,00 MC 5.2 u Lluminària fluorescent

Philips Pacific TCW215 2xTL-D36W/830



FDH 6W 61541, amb lampada fluorescent de 6W amb accessoris de subjecció corresponents per penjar.


FDH 6W 61540, amb lampada fluorescent de 6W amb accessoris de subjecció corresponents per penjar.

89 18,00 1602,00 MC 5.5 u Lluminària exteriors Lluminària compacta de baix

consum, col·lacada a l'exterior de les naus. Lluminària de la casa Philips, model Master-


424

PLE de potència 6W

2 14,00 28,00 TOTAL CAPÍTOL 5: Lluminaries 6149,00


425

CAPÍTOL 6: Protecció contra incendis Codi Unitats Descripció Quantitat Preu Quantitat MC 6.1 u Centraleta, 3 zones Centraleta de detecció d'incendis,

per a 3 zones, amb indicador de zona, d'avaria, de prova d'alarma i de doble alimentació. Per a muntatge en paret.

1 35,00 35,00 MC 6.2 u Detectors de fum òptic Detector de fums òptic convencional,

muntat superficalment. Marca Notifier, model Fire Star.

24 8,00 192,00 MC 6.3 u Extintor de pols ABC de 6kg. Extintor de pols ABC convencional

de 6kg., de la casa EXFAEX.

5 45,00 225,00 MC 6.4 u Extintor de CO2 de 5kg. Extintor de CO2 convencional de


5 48,00 240,00 MC 6.5 u Cartells informatius Cartells informatius de situació


15 5,00 75,00 TOTAL CAPÍTOL 6: Lluminaries 767,00


426

CAPÍTOL 7: Varis Codi Unitats Descripció Quantitat Preu Quantitat MC 7.1 u Estudi bàsic de segutetat Estudi bàsic de segutetat, realitzat

seguint les normatives.

1 250,00 250,00 MC 7.2 u Grup electrogen Grup electrogen 1 4500,00 4500,00 MC 7.3 u Autòmat programable Autòmat programable 1 2000,00 2000,00 TOTAL CAPÍTOL 7: Lluminaries 6750,00


427

7.4. RESUM DEL PRESSUPOST

CAPÍTOL 1: Equipament elèctric 1921,50 CAPÍTOL 2: Conductors 13469,81 CAPÍTOL 3: Canalitzacions 3805,00 CAPÍTOL 4: Dispositius de protecció 9046,10 CAPÍTOL 5: Lluminaries 6149,00 CAPÍTOL 6: Protecció contra incendis 767,00 CAPÍTOL 7: Varis 6750,00 TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL 41908,41 13% Despeses Generals 5448,0933 6 % Benefici Industrial 2514,5046 SUMA DE D.G. i B.I. 7962,60 49871,01 16 % I.V.A. 7979,36 TOTAL PRESSUPOST CONTRATA 57850,37 TOTAL PRESSUPOST CONTRATA 57850,37

Cinquanta-set mil, vuit-cents cinquanta amb trenta-set cèntims d’euro.



8. ESTUDIS AMB ENTITAT PRÒPIA



Juny del 2007

Electrificació i Automatització d’una granja 8. Estudis amb Entitat Pròpia

429

Índex – Estudis amb Entitat Pròpia 8.1. PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS ..............................................................429

8.1.1. INTRODUCCIÓ............................................................................................. 430 8.1.2. DRETS I OBLIGACIONS ............................................................................. 430 8.1.3. SERVEIS DE PREVENCIÓ .......................................................................... 435 8.1.4. CONSULTA I PARTICIPACIÓ DELS TREBALLADORS ........................ 436

8.2. DISPOSICIONS MÍNIMES EN MATERIA DE SENYALITZACIÓ DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL ............................................................... 437

8.2.1. INTRODUCCIÓ............................................................................................. 437 8.2.2. OBLIGACIÓ GENERAL DE L’EMPRESARI............................................. 437

8.3. DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT EN LA UTILITZACIÓ D’EQUIPS DE TREBALL.............................................................................................................. 438

8.3.1. INTRODUCCIÓ............................................................................................. 438 8.3.2. OBLIGACIÓ GENERAL DE L’EMPRESARI............................................. 438

8.4. DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT EN LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ.......................................................................................................... 443

8.4.1. INTRODUCCIÓ............................................................................................. 443 8.4.2. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT .............................................. 444 8.4.3. DISPOSICIONS ESPECÍFIQUES DE SEGURETAT I SALUT DURANT L’EXECUCIÓ D’OBRES ........................................................................................ 451

8.5. DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT RELATIVES A LA UTILITZACIÓ D’EQUIPS DE PROTECCIÓ ............................................................ 452

8.5.1. INTRODUCCIÓ............................................................................................. 452 8.5.2. OBLIGACIONS GENERALS DE L’EMPRESARI...................................... 452


430

8.1. PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

8.1.1. INTRODUCCIÓ La llei 31/1995, del 8 de novembre de 1995, de Prevenció de Riscos Laborals té per objecte la determinació del cos bàsic de garanties i responsabilitats precís per establir un adequat nivell de protecció de la salut dels treballadors enfront dels riscos derivats de les condicions de treball. Com tota llei aquesta estableix el marc legal a partir del qual es defineix com les normes reglamentaries aniran fixant i concretant els aspectes més tècnics de les mesures preventives. Aquestes normes complementaries queden reflectides a continuació:

− Disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball.

− Disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball.

− Disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció. − Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels

treballs d’equips de protecció individual.

8.1.2. DRETS I OBLIGACIONS Dret a la protecció enfront els Riscos Laborals: Els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball. A aquest efecte, l’empresari realitzarà la prevenció dels riscos laborals mitjançant l’adaptació de quantes mesures siguin necessàries per a la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors, ambles especialitats que es recullen els articles següents en matèria d’avaluació de riscos, informació, consulta, participació i formació dels treballadors, actuació en casos d’emergència i de risc greu imminent, a part d’una periòdica vigilància de la salut. Principis de l’Acció Preventiva: L’empresari aplicarà les mesures preventives pertinents, conformement als següents principis generals:

− Evitar els riscos. − Avaluar els riscos que no es poden evitar. − Combatre els riscos a l’origen. − Adaptar el treball a la persona, en particular pel que fa ala concepció

dels llocs de treball, l’organització del treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals.

− Adoptar mesures que anteposin la protecció col·lectiva a la individual.


431

− Donar les degudes instruccions als treballadors. − Adaptar les mesures necessàries a fi de garantir que només els

treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu específic.

− Preveure les distraccions o imprudències no temeràries que poguessin cometre els treballadors.

Avaluació dels Riscos: L’acció preventiva en l’empresa es plantejarà per l’empresari a partir d’una avaluació inicial dels riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors, que es realitzarà amb caràcter general, tenint en compte la naturalesa de l’activitat, i en relació amb aquells que estiguin exposats a riscos especials. Igual avaluació haurà de fer-se en ocasió de l’elecció dels equips de treball, de les substàncies o preparats químics i de l’acondicionament dels llocs de treball. Podem classificar les causes dels riscos en les categories següents:

− Insuficient qualificació del personal dirigent, caps d’equip i obrers. − Ocupació de maquinària i equips en treballs que no corresponen a la

finalitat per a la qual van ser concebuts o a les seves possibilitats. − Negligència en la manipulació i conservació de les màquines i

instal·lacions. Control deficient en l’explotació. − Insuficient instrucció del personal en matèria de seguretat.

Referent a les màquines eina, els riscos que poden sorgir al manejar-les es poden resumir en els següents punts:

− Es pot produir un accident o un deteriorament d’una màquina si s’engega sense conèixer el seu funcionament.

− La lubricació deficient condueix a un desgast prematur pel que els punts d’engreix manual han de ser engreixats regularment.

− Pot haver certs riscos si alguna palanca de la màquina no està en la seva posició correcta.

− El resultat d’un treball pot ser poc exacte si les guies de les màquines es desgasten, i per això cal protegir-les contra la introducció de virutes.

Pot haver riscos mecànics que es derivin dels diversos moviments que realitzen les diferents parts d’una màquina, provocant danys, sovint important a l’operari, per exemple:

− Entrar en contacte amb alguna part de la màquina o ser atrapat entre ella i qualsevol estructura fixa.

− Ser colpejat o arrossegat per qualsevol part en moviment de la màquina.

− Ser colpejat per elements de la màquina que resultin projectats. − Ser colpejat per altres materials projectats per la màquina.


432

− Pot haver riscos no mecànics tals com els derivats de la utilització d’energia elèctrica, productes químics, generació de soroll, vibracions i radiacions.

Els moviments perillosos de les màquines es classifiquen en quatre grups:

− Moviments de rotació. Són aquells moviments sobre un eix amb independència de la inclinació del mateix i encara quan girin lentament. Es classifiquen en els següents grups:

o Elements considerats aïlladament tals com arbres de transmissió, broques, acoblaments...

o Punts d’atrapament entre engranatges i eixos girant i altres fixes o dotades de desplaçament lateral a elles.

− Moviments alternatius i de translació. El punt perillós es situa en el lloc on la peça dotada d’aquest tipus de moviment s’aproxima a l’altra peça fixa o mòbil i la sobrepassa.

− Moviments de translació i rotació. Les connexions de les bieles i brots amb rodes i volants són alguns dels mecanismes que generalment estan dotats d’aquest tipus de moviment.

− Moviments d’oscil·lació. Les peces dotades de moviments d’oscil·lació pendulars generen punts de “estisores” entre elles i altres peces fixes.

Les activitats de prevenció hauran de ser modificades quan s’apreciï per part de l’empresari, com a conseqüència dels controls periòdics previstos en l’apartat anterior, la seva ineducació als fins de protecció requerits. Equips de Treball i Mitjans de Protecció: Quan la utilització d’un equip de treball pugui presentar un risc específic per a la seguretat i la salut dels treballadors, l’empresari adoptarà les mesures necessàries amb la finalitat de que:

− La utilització de l’equip de treball quedi reservada només als encarregats d’aquest equip.

− Els treballs, de reparació, transformació, manteniment o conservació siguin realitzats pels treballadors específicament capacitats per això.

L’empresari haurà de proporcionar als seus treballadors equips de protecció individual adequats per al compliment de les seves funcions i vetllar per l’ús efectiu dels mateixos. Informació, Consulta i Participació dels Treballadors: L’empresari adoptarà les mesures adequades perquè els treballadors rebin totes les informacions necessàries en relació amb:

− Els registres per a la seguretat i la salut dels treballadors en el treball. − Les mesures i activitats de protecció i prevenció aplicables als riscos.

Els treballadors tindran dret a efectuar propostes a l’empresari, així com els òrgans competents en matèria, dirigides a la millora dels nivells de protecció de la seguretat i la


433

salut en els llocs de treball, en matèria de senyalització en aquests llocs, en quan a utilització per part dels treballadors dels equips de treball, en les obres de construcció i en quan a la utilització pels treballadors dels mitjans de protecció individual. Formació dels treballadors: L’empresari haurà de garantir que cada treballador rebi formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en matèria preventiva. Mesures d’Emergència: L’empresari, tenint en compte la grandària i l’activitat que desenvolupi l’empresa, així com la presencia de persones alienes a la mateixa, haurà d’analitzar les possibles situacions d’emergència i adaptar les mesures necessàries en matèria de primers auxilis, lluita contra incendis i evacuació dels treballadors, designant per això el personal encarregat de posar en pràctica aquestes mesures i comprovant periòdicament, si s’escau, el seu correcte funcionament. Risc Greu Imminent: Quan els treballadors estiguin exposats a un risc greu i imminent en ocasió del seu treball, l’empresari estarà obligat a:

− Informar com més aviat millor a tots els treballadors afectats sobre l’existència de dit risc i de les mesures adaptades en matèria de protecció.

− Donar les instruccions necessàries per a que, en cas de perill greu, imminent i inevitable, els treballadors puguin interrompre la seva activitat i a més a estar en condicions, tenint en compte els seus coneixements i els mitjans tècnics localitzats a la seva disposició, d’adoptar les mesures necessàries per evitar les conseqüències de perill.

Vigilància de la Salut: L’empresari garantirà als treballadors al seu càrrec la vigilància periòdica del seu estat de salut en funció dels riscos inherents al treball, optant per a la realització d’aquells reconeixements o proves que causin les menors molèsties al treballador i que siguin proporcionals al risc. Documentació: L’empresari haurà d’elaborar i conservar a la disposició de l’autoritat laboral la següent documentació:

− Avaluació dels riscos per a la seguretat i salut en el treball, i planificació de l’acció preventiva.


434

− Mesures de prevenció i protecció a adoptar. − Resultat dels controls periòdics de les condicions de treball. − Pràctica dels controls de l’estat de salut dels treballadors. − Relació d’accidents de treball i malalties professionals que hagin

causat al treballador una incapacitat laboral superior a un dia de treball.

Coordinació d’Activitats Empresarials: Quan en un mateix centre de treball desenvolupin activitats treballadors de dos o més empreses, aquestes hauran de cooperar en l’aplicació de la normativa sobre prevenció de riscos laborals. Protecció de Treballadors Especialment Sensibles a Determinats Riscos: L’empresari garantirà, avaluant els riscos i adoptant les mesures preventives necessàries, la protecció dels treballadors que, per les seves pròpies característiques personals o estat biològic conegut, inclosos aquells que tinguin reconeguda la situació de discapacitat física, psíquica o sensorial, siguin específicament sensibles als riscos derivats del treball. Protecció a la Maternitat: L’avaluació dels riscos haurà de comprendre la determinació de la naturalesa, el grau i la durada de l’exposició de les treballadores en situació d’embaràs o part recent, a agents, procediments o condicions de treball que puguin influir negativament en la salut de les treballadores o dels fetus, adoptant si s’escau, les mesures necessàries per evitar l’exposició a dit risc. Protecció dels Menors: Abans de la incorporació al treball de joves menors de divuit anys, i prèviament a qualsevol modificació important de les seves condicions de treball, l’empresari haurà d’efectuar una avaluació dels llocs de treball a ocupar pels mateixos, a fi de determinar la naturalesa, el grau i la durada de la seva falta d’experiència, de la seva immaduresa per avaluar els riscos existents o potencials i del seu desenvolupament encara incomplert. Relacions de Treball Temporal: Els treballadors amb relacions de treball temporals o de durada determinada, així com els contractats per empreses de treball temporal, hauran de gaudir del mateix nivell de protecció en matèria de seguretat i salut que els restants treballadors de l’empresa en la qual presenten els seus serveis.


435

Obligacions dels Treballadors en Matèria de Prevenció de Riscos: Correspon a cada treballador vetllar, segons les seves possibilitats i mitjançant el compliment de les mesures de prevenció que en cada cas siguin adoptades, per la seva pròpia seguretat i salut en el treball i per la d’aquelles altres persones a les quals pugui afectar la seva activitat professional, a causa dels seus actes i omissions en el treball, de conformitat amb la seva formació i les instruccions de l’empresari. Els treballadors, conformement a la seva formació i seguint les instruccions de l’empresari, hauran de:

− Usar adequar, d’acord amb la seva naturalesa i els riscos previsibles, les màquines, aparells, eines, substàncies perilloses, equips de transport i en general, qualsevol altre mitjà amb els quals desenvolupin la seva activitat.

− Utilitzar correctament els mitjans i equips de protecció facilitats per l’empresari.

− No posar fora de funcionament i utilitzar correctament els dispositius de seguretat existent.

− Informar immediatament d’un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors.

− Contribuir al compliment de les obligacions establertes per l’autoritat competent.

8.1.3. SERVEIS DE PREVENCIÓ Protecció i Prevenció de Riscos Professionals: En compliment del prevenció de riscos professionals, l’empresari designarà un o diversos treballadors per a ocupar-se d’aquesta activitat, constituirà un servei de prevenció o concertarà dit servei amb una entitat especialitzada aliena a l’empresa. Els treballadors designats hauran de tenir la capacitat necessària, disposar del temps i dels mitjans precisos i ser suficients en nombre, tenint en compte la grandària de l’empresa, així com els riscos que estan exposats els treballadors. En les empreses de menys de sis treballadors, l’empresari podrà assumir personalment les funcions assenyalades anteriorment, sempre que desenvolupi de forma habitual la seva activitat en el centre de treball i tingui capacitat necessària. L’empresari que no hagués concertat el servei de Prevenció amb una entitat especialitzada aliena a l’empresa haurà de sotmetre el seu sistema de prevenció al control d’una auditoria o avaluació externa. Servei de Prevenció: Si la designació d’un o diversos treballadors fos insuficient per a la realització de les activitats de prevenció, en funció de la grandària de l’empresa, dels riscos que estan


436

exposats els treballadors o de la perillositat de les activitats desenvolupades, l’empresari haurà de recórrer a un o diversos serveis de prevenció propis o aliens a l’empresa, que col·locaran quan sigui necessari. S’entendrà com servei de prevenció el conjunt de mitjans humans i materials necessaris per a realitzar les activitats preventives a fi de garantir d’adequada protecció de la seguretat i la salut dels treballadors, assessorant i assistint per això a l’empresari, als treballadors i als seus representats i als òrgans de representació especialitzats.

8.1.4. CONSULTA I PARTICIPACIÓ DELS TREBALLADORS Consulta dels Treballadors: L’empresari haurà de consultar als treballadors, amb la deguda antelació, l’adoptació de les decisions relatives a:

− La planificació i l’organització del treball en l’empresa i la introducció de noves tecnologies en tot el relacionat amb les conseqüències que aquestes poguessin tenir per a la seguretat i la salut dels treballadors.

− L’organització i desenvolupament de les activitats de protecció de la salut i prevenció dels riscos professionals en l’empresa, inclosa la designació dels treballadors encarregats d’aquestes activitats o el recurs a un servei de prevenció extern.

− La designació dels treballadors encarregats de les mesures d’emergència.

− El projecte i l’organització de la formació en matèria preventiva. Drets de Participació i Representació: Els treballadors tenen dret a participar en l’empresa en les qüestions relacionades amb la prevenció de riscos en treball. En les empreses o centres de treball que contin amb sis o més treballadors, la participació d’aquestes es canalitzarà a través dels seus representants i de la representació especialitzada. Delegats de Prevenció: Els Delegats de Prevenció són els representants dels treballadors amb funcions específiques en matèria de prevenció de riscos en el treball. Seran designats per i entre els representants del personal, conformement a la següent escala:

− De 50 a 100 treballadors: 2 Delegats de Prevenció. − De 101 a 500 treballadors: 3 Delegats de Prevenció. − De 501 a 1000 treballadors: 4 Delegats de Prevenció. − De 1001 a 2000 treballadors: 5 Delegats de Prevenció. − De 2001 a 3000 treballadors: 6 Delegats de Prevenció.


437

− De 3001 a 4000 treballadors: 7 Delegats de Prevenció. − De 4001 en endavant: 8 Delegats de Prevenció.

En les empreses de fins 30 treballadors el Delegat de Prevenció serà el Delegat de Personal. En les empreses de 31 a 49 treballadors haurà un Delegat de Prevenció que serà elegit per i entre els Delegats de Personal.

8.2. DISPOSICIONS MÍNIMES EN MATERIA DE SENYALITZACIÓ DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL

8.2.1. INTRODUCCIÓ La llei 31/1995, de 8 de novembre de 1995, de Prevenció de Riscos Laborals és la norma legal per la qual es determina el cos bàsic de garanties i responsabilitats precís per a establir un adequat nivell de protecció de la salut dels treballadors enfront dels riscos derivats de les condicions de treball. D’acord amb l’article 6 d’aquesta llei, seran les normes reglamentàries les quals fixaran les mesures mínimes que deuen adoptar-se per l’adequada protecció dels treballadors. Entre aquestes es troben destinades a garantir que els llocs de treball existeixi una adequada senyalització de seguretat i salut, sempre que els riscos no puguin evitar-se o limitar-se suficientment a través dels mitjans tècnics de protecció col·lectiva. Per tot el que s’ha exposat, en el Reial Decret 485/1997 de 14 d’abril de 1997 estableix les disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i de salut en el treball, entenent com a tals aquelles senyalitzacions que referides a un objecte, activitat o situació determinada, proporcionin una indicació o una obligació relativa a la seguretat o la salut en el treball mitjançant una senyal en forma de panell, un color, una senyal lluminosa o acústica, una comunicació verbal o una senyal gestual.

8.2.2. OBLIGACIÓ GENERAL DE L’EMPRESARI L’elecció del tipus de senyal i del nombre i emplaçament dels senyals o dispositius de senyalització a utilitzar en cada cas es realitzarà de forma que la senyalització resulti el més eficaç possible, tenint en compte:

− Les característiques de senyal. − Els riscos, elements o circumstàncies que hagin de senyalitzar-se. − L’extensió de la zona a cobrir. − El nombre de treballadors afectats.

Per a la senyalització de desnivells, obstacles o altres elements que originin risc de caiguda de persones, xocs o cops, així com per a la senyalització de risc elèctric, presència de matèries inflamables, tòxiques, corrosives o risc biològic, es podrà optar per una senyal d’advertiment de forma triangular, amb un pictograma característic de color negre sobre fons groc i vores negres.


438

Les vies de circulació de vehicles hauran d’estar delimitades amb claredat mitjançant franges contínues de color blanc o groc. Els equips de protecció contra incendis hauran de ser de color vermell. La senyalització per a la localització i identificació de les vies d’evacuació i els equips de salvament o socors (farmaciola portàtil) es realitzarà mitjançant una senyal de forma quadrada o rectangular, amb un pictograma característic de color blanc sobre fons verd. La senyalització dirigida a alertar als treballadors o a tercers de l’aparició d’una situació de perill i de la conseqüent i urgent necessitat d’actuar d’una forma determinada o d’evacuar la zona de perill, es realitzarà mitjançant una senyal lluminosa, una senyal acústica o una comunicació verbal. Els mitjans i dispositius de senyalització hauran de ser netejats, mantinguts i verificats regularment.

8.3. DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT EN LA UTILITZACIÓ D’EQUIPS DE TREBALL

8.3.1. INTRODUCCIÓ La llei 31/1995, de 8 de novembre de 1995, de Prevenció de Riscos Laborals és la norma legal per la qual es determina el cos bàsic de garanties i responsabilitats precís per a establir un adequat nivell de protecció de la salut dels treballadors enfront dels riscos derivats de les condicions de treball. D’acord amb l’article 6 d’aquesta llei, seran les normes reglamentàries les quals fixaran les mesures mínimes que deuen adoptar-se per l’adequada protecció dels treballadors. Entre aquestes es troben destinades a garantir que la presència o utilització dels equips de treball posats a la disposició dels treballadors en l’empresa o centre de treball no es derivin riscos per a la seguretat o salut dels mateixos. Per tot l’exposat, el Reial Decret 1215/1997 de 18 de juliol de 1997 estableix les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball, entenent com a tals qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació en el treball.

8.3.2. OBLIGACIÓ GENERAL DE L’EMPRESARI L’empresari adoptarà les mesures necessàries per a que els equips de treball que es posin a la disposició dels treballadors siguin adequats al treball que tingui que realitzar i


439

convenientment adaptats al mateix, de forma que garanteixin la seguretat i la salut dels treballadors al utilitzar els equips. Haurà d’utilitzar únicament equips que satisfacin qualsevol disposició legal o reglamentària que els sigui d’aplicació. Per a l’elecció dels equips l’empresari haurà de tenir en compte els següents factors:

− Les condicions i característiques específiques del treball a desenvolupar.

− Els riscos existents per a la seguretat i la salut dels treballadors en el lloc de treball.

− Si s’escau, les adaptacions necessàries per a la seva utilització per treballadors discapacitats.

Adoptarà les mesures necessàries per a que, mitjançant un manteniment adequat, els equips de treball es conservin durant tot el temps d’utilització en unes condicions adequades. Totes les operacions de manteniment, ajustament, desbloqueig, revisió o reparació dels equips de treball es realitzarà després d’haver parat o desconnectat l’equip. Aquestes operacions hauran de ser encomanades al personal especialment capacitat per això. L’empresari haurà de garantir que els treballadors rebin una formació i informació adequades als riscos derivats dels equips de treball. La informació, subministrada preferentment per escrit, haurà de contenir, com a mínim, les indicacions relatives a:

− Les condicions i forma correcta d’utilització dels equips de treball, tenint en compte les instruccions del fabricant, així com les situacions o formes d’utilització anormals i perilloses que es puguin preveure.

− Les conclusions que, si s’escau, es puguin obtenir de l’experiència adquirida en la utilització dels equips de treball.

Disposicions Mínimes Generals Aplicables als Equips de Treball: Els òrgans d’accionament d’un equip de treball que tinguin alguna incidència en la seguretat hauran de ser clarament visibles i identificables i no hauran d’implicar riscos com a conseqüència d’una manipulació involuntària. Cada equip de treball haurà d’estar proveït d’un òrgan d’accionament que permeti la seva parada total en condicions de seguretat. Qualsevol equip de treball que comporti risc de caiguda d’objectes o de projeccions haurà de estar proveït de dispositius de protecció adequats a dits riscos. Qualsevol equip de treball que comporti risc per inhalació de gasos, vapors o líquids o per emissió de pols haurà d’estar proveït de dispositius adequats de captació o extracció prop de la font emissora corresponent. Si fos necessari per a la seguretat o la salut dels treballadors, els equips de treball i els seus elements hauran d’estabilitzar-se per fixació o per altres mitjans.


440

Quan els elements mòbils d’un equip de treball puguin comportar risc d’accident per contacte mecànic, hauran d’anar equipats amb resguards o dispositius que impedeixin l’accés a les zones perilloses. Les zones i punts de treball o manteniment d’un equip de treball hauran d’estar adequadament il·luminades en funció de les tasques que hagin de realitzar-se. Les parts d’un equip de treball que arribin a temperatures elevades o molt baixes hauran de estar protegides quan correspongui contra els riscos de contacte o la proximitat dels treballadors. Tot equip de treball haurà de ser adequat per a protegir als treballadors exposats contra el risc de contacte directe o indirecte de l’electricitat i els quals comportin risc per soroll, vibracions o radiacions haurà de disposar de les proteccions o dispositius adequats per a limitar, en la mesura del possible, la generació i propagació d’aquests agents físics. Les eines manuals hauran de estar construïdes amb materials resistents i la unió entre els seus elements haurà de ser ferm, de manera que s’evitin els trencaments o projeccions dels mateixos. La utilització de tots aquests equips no podrà realitzar-se en contradicció amb les instruccions facilitades pel fabricant, comprovant-se abans d’iniciar la tasca que totes les seves proteccions i condicions d’ús són les adequades. Hauran de prendre’s les mesures necessàries per evitar el agafament del cabell, robes de treball o altres objectes del treballador, evitant, en qualsevol cas, sotmetre als equips a sobrecàrregues, sobrepressions, velocitats o tensions excessives. Disposicions Mínimes Addicionals Aplicables als Equips de Treball Mòbils: Els equips amb treballadors transportats hauran d’evitar el contacte d’aquests amb rodes erugues i el apassionament per les mateixes. Per això disposaran d’una estructura de protecció que impedeixi que l’equip de treball inclini més d’una cambra de tornada o una estructura que garanteixi un espai suficient voltant dels treballadors transportats quan l’equip pugui inclinar-se més d’una cambra de tornada. No es requeriran aquestes estructures de protecció quan l’equip de treball es trobi estabilitzat durant la seva ocupació. Els carretons elevadors hauran d’estar condicionades mitjançant la instal·lació d’una cabina per al conductor, una estructura que impedeixi que el carretó bolqui, una estructura que garanteixi que, en cas de bolcada, quedi espai suficient per al treballador entre el sòl i determinades parts d’aquest carretó i una estructura que mantingui al treballador sobre el seient de conducció en bones condicions. Els equips de treball automotors hauran de contar amb dispositius de frenat i parada, amb dispositius per a garantir una visibilitat adequada i amb una senyalització acústica d’advertiment. En qualsevol cas, la seva conducció estarà reservada als treballadors que hagin rebut una informació específica.


441

Disposicions Mínimes Addicionals Aplicables als Equips de Treball per a Elevació de Càrregues: Hauran d’estar instal·lats fermament, tenint present la càrrega que hagin d’aixecar i les tensions induïdes en els punts de suspensió o de fixació. En qualsevol cas, els aparells d’hissar estaran equipats amb limitador del recorregut del carro i dels ganxos, els motors elèctrics estaran proveïts de limitadors d’altura i del pes, els ganxos de subjecció seran d’acer amb tanques de seguretat i els carrils per a desplaçament estaran limitats a una distància d’1 m del seu terme mitjançant límits de seguretat de final de carrera elèctrics. Haurà de figurar clarament la càrrega nominal. Hauran d’instal·lar-se de manera que es redueixi el risc que la càrrega caigui en picat, es deixi anar o es desviï involuntàriament de forma perillosa. En qualsevol cas, s’evitarà la presència de treballadors sota les càrregues suspeses. En cas d’anar equipades amb cabines per a treballadors haurà d’evitar-se la caiguda d’aquestes, la seva esclafada o xoc. Els treballs d’hissat, transport i descens de càrregues suspeses, quedaran interromputs sota règim de vents superiors als 60 km/h. Disposicions Mínimes Addicionals Aplicables als Equips de Treball per a Moviment de Terres i Maquinària: Les màquines per als moviments de terres estaran dotades de fars de marxa cap a endavant i de reculada, servofrens, fre de mà, pitada automàtica de reculada, retrovisors en ambdós costats, pòrtic de seguretat antivolcament i antiimpactes i un extintor. Es prohibeix treballar o romandre dintre del radi d’acció de la maquinària de moviment de terres, per evitar els riscos per atropellament. Durant el temps de parada de les màquines es senyalitzarà el seu entorn amb “senyals de perill”, per evitar els riscos per fallada de frens o per atropellament durant l’engegada. Si es produís contacte amb línies elèctriques el maquinista romandrà immòbil en el seu lloc i sol·licitarà auxili per mitjà del clàxon. Possiblement el salt sense risc de contacte elèctric, el maquinista saltarà fora de la màquina sense tocar, al uníson, la màquina i el terreny. Abans de l’abandonament de la cabina, el maquinista haurà deixat en repòs, en contacte amb el paviment (la fulla, cassó, .), posat el fre de mà i desocupat el motor extraient la clau de contacte per evitar els riscos per fallades del sistema hidràulic. Les passarel·les i esglaons d’accés per a conducció o manteniment romandran nets de graves, fangs i oli, per evitar els riscos de caiguda. Es prohibeix el transport de persones sobre les màquines per al moviment de terres, per a evitar els riscos de caigudes o d’atropellaments. S’instal·laran límits de seguretat de fi de recorregut, davant la coronació dels talls (talussos o terraplens) als quals deu aproximar-se la maquinària emprada en el moviment de terres, per evitar els riscos per caiguda de la màquina.


442

Es senyalitzaran els camins de circulació interna mitjançant corda de banderoles/ i senyals normalitzats de tràfic. Es prohibeix l’apilament de terres a menys de 2 m. de la vora de l’excavació (com a norma general). No es pot fumar quan s’abasteixi de combustible la màquina, doncs podria inflamar-se. Al realitzar aquesta tasca el motor haurà de romandre desocupat. Es prohibeix realitzar treballs en un radi de 10 m entorn a les màquines de clava, en prevenció de cops i atropellaments. Les cintes transportadores estaran dotades de passadís lateral de visita de 60 cm d’amplària i baranes de protecció d’aquest de 90 cm d’altura. Estaran dotades de encausadores antidespreniments d’objectes per desbordament de materials. Sota les cintes, en tot el seu recorregut, s’instal·laran safates de recollida d’objectes despresos. Els compressors seran dels cridats ”silenciosos“ en la intenció de disminuir el nivell de soroll. La zona dedicada per a la ubicació del compressor quedarà acordonada en un radi de 4 m. Les mànegues estaran en perfectes condicions d’ús, és a dir, sense esquerdes ni desgastos que puguin produir una rebentada. Cada tall amb martells pneumàtics, estarà treballat per dues quadrilles que s’alternaran cada hora, en prevenció de lesions per permanència continuada rebent vibracions. Els pressionadors/mecànics es guiaran avançant frontalment, evitant els desplaçaments laterals. Per a realitzar aquestes tasques s’utilitzarà faixa elàstica de protecció de cintura, canelleres ben ajustades, botes de seguretat, cascs antisorolls i una mascareta amb filtre mecànic recanviable. Disposicions Mínimes Addicionals Aplicables a les Maquines Eina: Les màquines eina estaran protegides elèctricament mitjançant doble aïllament i els seus motors elèctrics estaran protegits per la carcassa. Les que tinguin capacitat de tall tindran el disc protegit mitjançant una carcassa antiprojeccions. Les que s’utilitzin en ambients inflamables o explosius estaran protegides mitjançant carcasses antideflagrants. Es prohibeix la utilització de màquines accionades mitjançant combustibles líquids en llocs tancats o de ventilació insuficient. Es prohibeix treballar sobre llocs entollats, per evitar els riscos de caigudes i riscos elèctrics. Per a totes les tasques es disposarà una il·luminació adequada, entorn de 100 lux. En


443

prevenció dels riscos per inhalació de pols, s’utilitzaran en via humida les eines que el produeixin. Les taules de serra circular, talladores de material ceràmic i serres de disc manual no se situaran a distàncies inferiors a 3 metres de la vora dels forjats, amb l’excepció dels quals estiguin clarament protegits (xarxes o baranes, petos de rematada, etc). En cap concepte es retirarà la protecció del disc de tall, utilitzant-se en tot moment ulleres de seguretat antiprojecció de partícules. Com a normal general, s’hauran d’extreure els claus o parts metàl·liques clavades en l’element a tallar. Amb les pistoles fixa-claus no es realitzaran tirs inclinats, s’haurà de verificar que no hi ha ningú a l’altre costat de l’objecte sobre el qual es dispara, s’evitarà clavar sobre fàbriques de rajola buit i s’assegurarà l’equilibri de la persona abans d’efectuar el tir. Per a la utilització dels trepants portàtils i fresadores elèctriques es triaran sempre les broques i discos adequats al material a trepar, s’evitarà realitzar trepants en una sola maniobra i trepants o fresadores inclinades a pols i es tractarà de no recalentar les broques i discos. En les tasques de soldadura per arc elèctric s’utilitzarà “ielmo” de soldar o pantalla de mà, no es mirarà directament a l’arc voltaic, no es tocaran les peces recentment soldades, se soldarà en un lloc ventilat, es verificarà la inexistència de persones en l’entorn vertical del lloc de treball, no es deixarà directament la pinça en el sòl o sobre la perfilaria, s’escollirà l’elèctrode adequada per al cordó a executar i se suspendran els treballs de soldadura amb vents superiors a 60 km/h i a la intempèrie amb règim de pluges. En la soldadura oxiacetilènica (oxitall) no es barrejaran botelles de gasos diferents, aquestes es transportaran sobre bats engabiades en posició vertical i lligades, no se situaran al sol ni en posició inclinada i els encenedors estaran dotats de vàlvules antirretrocés de la flama. Si es desprenen pintures es treballarà amb mascareta protectora i es farà a l’aire lliure o en un local ventilat.

8.4. DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT EN LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ

8.4.1. INTRODUCCIÓ La llei 31/1995, de 8 de novembre de 1995, de Prevenció de Riscos Laborals és la norma legal per la qual es determina el cos bàsic de garanties i responsabilitats precís per a establir un adequat nivell de protecció de la salut dels treballadors enfront dels riscos derivats de les condicions de treball.


444

D’acord amb l’article 6 d’aquesta llei, seran les normes reglamentàries les quals fixaran les mesures mínimes que deuen adoptar-se per a d’adequada protecció dels treballadors. Entre aquestes es troben necessàriament les destinades a garantir la seguretat i la salut en les obres de construcció. Per tot l’exposa’t, el Reial decret 1627/1997 de 24 d’octubre de 1.997 estableix les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció, entenent com a tals qualsevol obra, pública o privada, en la qual s’efectuïn treballs de construcció o enginyeria civil. L’obra en projecte referent a l’execució d’una Xarxa de distribució en Baixa Tensió es troba inclosa en l’annex I d’aquesta legislació, amb la classificació a) Excavació, b) Moviment de terres, c) Construcció, i) Condicionament o instal·lació, k) Manteniment i l) Treballs de pintura i de neteja. Al tractar-se d’una obra amb les següents condicions: a) El pressupost d’execució per contracta inclòs en el projecte és inferior a 450.000 euros. b) La durada distingida és inferior a 30 dies laborables, no utilitzant-se en cap moment a més de 20 treballadors simultàniament. c) El volum de mà d’obra distingida, entenent per tal la suma dels dies de treball del total dels treballadors en l’obra, és inferior a 500. Per tot el indicat, el promotor estarà obligat que en la fase de redacció del projecte s’elabori un estudi bàsic de seguretat i salut. Cas de superar-se alguna de les condicions citades anteriorment haurà de realitzar-se un estudi complet de seguretat i salut.

8.4.2. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT Riscos més Freqüents en les Obres de Construcció: Els oficis més comuns en l’obra en projecte són els següents:

− Moviment de terres. Excavació de pous i rases. − Emplenat de terres. − Encofrats. − Treballs amb ferralla, manipulació i posada en obra. − Treballs de manipulació del formigó. − Muntatge d’estructura metàl·lica. − Muntatge de prefabricats. − Ofici de paleta. − Instal·lació elèctrica definitiva i provisional d’obra.

Els riscos més freqüents durant aquests oficis són els descrits a continuació:

− Lliscaments, despreniments de terres per diferents motius (no emprar el talús adequat per variació del la humitat del terreny etc.)

− Riscos derivats del maneig de màquines eina i maquinària pesada en general.


445

− Atropellaments, col·lisions, bolcades i falses maniobres de la maquinària per a moviment de terres.

− Caigudes al mateix o distint nivell de persones, materials i útils. − Els derivats dels treballs amb molta pols. − Contactes amb el formigó (dermatitis per ciments, etc). − Despreniments per mal apilat de la fusta, planxes metàl·liques. − Talls i ferides en mans i peus, aixafades, ensopegades i torcedisses al

caminar sobre les armadures. − Enfonsaments, trencament o rebentament d’encofrats, fallades de

intubacions. − Contactes amb l’energia elèctrica (directes i indirectes),

electrocucions, cremades. − Cossos estranys en els ulls. − Agressió per soroll i vibracions en tot el cos. − Microclima laboral (fred/calor), agressió per radiació ultraviolada,

infraroja. − Agressió mecànica per projecció de partícules. − Cops. − Talls per objectes i/o eines. − Incendi i explosions. − Risc per sobre esforços musculars i mals gestos. − Càrrega de treball física. − Deficient il·luminació. − Efecte psicofisiològic d’horaris i torns.

Mesures Preventives de Caràcter General: S’establiran al llarg de l’obra rètols divulgatius i senyalització dels riscos (bolcada, atropellament, col·lisió, caiguda en altura, corrent elèctric, perill d’incendi, materials inflamables, prohibit fumar, etc), així com les mesures preventives previstes (ús obligatori del casc, ús obligatori de les botes de seguretat, ús obligatori de guants, ús obligatori de cinturó de seguretat, etc). S’habilitaran zones o estades per a l’apilament de material i útils (ferralla, perfilaria metàl·lica, peces prefabricades, material elèctric, etc). Es procurarà que els treballs es realitzin en superfícies seques i netes, utilitzant els elements de protecció personal, fonamentalment calçat antilliscant reforçat per a protecció de cops en els peus, casc de protecció per al cap i cinturó de seguretat. El transport aeri de materials i útils es farà suspenent-los des de dos punts mitjançant “eslingas”, i es guiaran per tres operaris, dos d’ells guiaran la càrrega i el tercer ordenarà les maniobres. El transport d’elements pesats es farà sobre carretó de mà i així evitar sobre esforços. Les bastides sobre borriquetes, per a treballs en altura, tindran sempre plataformes de treball d’amplària no inferior a 60 cm (3 taulons travats entre si), prohibint-se la formació de bastides mitjançant bidons, caixes de materials, banyeres.


446

S’extendran cables de seguretat amarrats a elements estructurals sòlids en els quals enganxar el mosquetó del cinturó de seguretat dels operaris encarregats de realitzar treballs en altura. La distribució de màquines, equips i materials en els locals de treball serà d’adequada, delimitant les zones d’operació i pas, els espais destinats a llocs de treball, les separacions entre màquines i equips. L’àrea de treball estarà a l’abast normal de la mà, sense necessitat d’executar moviments forçats. Es vigilaran els esforços de torsió o de flexió del tronc, sobretot si el cos estan en posició inestable. S’evitaran les distàncies massa grans d’elevació, descens o transport, així com un ritme massa alt de treball. S’intentarà que la càrrega i el seu volum permetin agafar-la amb facilitat. Es recomana evitar els fangars, en prevenció d’accidents. Es té que seleccionar l’eina correcta per al treball a realitzar, mantenint-la en bon estat i ús correcte d’aquesta. Després de realitzar les tasques, es guardaran en lloc segur. La il·luminació per a desenvolupar els oficis convenientment oscil·larà entorn dels 100 lux. És convenient que els vestits estiguin configurats en diverses capes al comprendre entre elles quantitats d’aire que milloren l’aïllament al fred. Ocupació de guants, botes i orelleres. Es protegirà al treballador de vents mitjançant apantallaments i s’evitarà que a roba de treball es xopi de líquids evaporables. Si el treballador patís estrès tèrmic es deuen modificar les condicions de treball, amb la finalitat de disminuir el seu esforç físic, millorar la circulació d’aire, apantallar el calor per radiació, dotar al treballador de vestimenta adequada (barret, ulleres de sol, cremes i locions solars), vigilar que la ingestió d’aigua tingui quantitats moderades de sal i establir descansos de recuperació si les solucions anteriors no són suficients. L’aportació alimentaria calòrica ha de ser suficient per a compensar la despesa derivada de l’activitat i de les contraccions musculars. Per evitar el contacte elèctric directe s’utilitzarà el sistema de separació per distància o allunyament de les parts actives fins una zona no accessible pel treballador, interposició d’obstacles i/o barreres (armaris per a quadres elèctrics, tapes per a interruptors,etc.) i recobriment o aïllament de les parts actives. Per evitar el contacte elèctric indirecte s’utilitzarà el sistema de posta a terra de les masses (conductors de protecció, línies d’enllaç amb terra i elèctrodes artificials) i dispositius de tall per intensitat de defecte (interruptors diferencials de sensibilitat adequada a les condicions d’humitat i resistència de terra de la instal·lació provisional). Serà responsabilitat de l’empresari garantir que els primers auxilis puguin prestar-se en tot moment per personal amb la suficient formació per això.


447

Mesures Preventives de Caràcter Particular per a cada Ofici: Moviment de terres. Excavació de pous i rases. Abans de l’inicia dels treballs, s’inspeccionarà el tall amb la finalitat de detectar possibles esquerdes o moviments del terreny. Es prohibirà l’apilament de terres o de materials a menys de dos metres de la vora de l’excavació, per evitar sobrecàrregues i possibles bolcades del terreny, senyalitzant-se, a més, mitjançant una línea a aquesta distància de seguretat. S’eliminaran tots els bols o viseres dels fronts de l’excavació que per la seva situació ofereixin el risc de despreniment. La maquinària estarà dotada d’esglaons i agafador per a pujar o baixar de la cabina de control. No s’utilitzarà com suport per a pujar a la cabina les llantes, cobertes, cadenes i parafangs. Els desplaçaments pel interior de l’obra es realitzaran per camins senyalitzats. S’utilitzaran xarxes tibants o malles electrosoldat situades sobre els talussos, amb una solapa mínima de 2 m. La circulació dels vehicles es realitzarà a un màxim d’aproximació a la vora de l’excavació no superior als 3 m. per a vehicles lleugers i de 4 m per a pesats. Es conservaran els camins de circulació interna cobrint sots, eliminant blandones compactant mitjançant “zahorras”. L’accés i sortida dels pous i rases s’efectuarà mitjançant una escala sòlida, ancorada en la part superior del pou, que estarà proveïda de sabates antilliscants. Quan la profunditat del pou sigui igual o superior a 1,5 m., s’establirà (o s’encamisarà) el perímetre en prevenció d’esfondraments. S’efectuarà l’evacuació immediat de les aigües que afloren (o cauen) en el interior de les rases, per evitar que s’alteri l’estabilitat dels talussos. En presència de línies elèctriques en servei es tindran en compte les següents condicions:

− Es procedirà a sol·licitar de la companyia propietària de la línea elèctrica el tall de fluid i posta a terra dels cables, abans de realitzar els treballs.

− La línea elèctrica que afecta a l’obra serà desviada del seu actual traçat al limiti marcat en els plànols. La distància de seguretat pel que fa a les línies elèctriques que creuen l’obra, queda fixada en 5 m., en zones accessibles durant la construcció.

Es prohibeix la utilització de qualsevol calçat que no sigui aïllant de l’electricitat en proximitat amb la línea elèctrica.


448

Es prohibeix el transport de personal fora de la cabina de conducció i/o en nombre superior als seients existents en el interior. Es regaran periòdicament els talls, les càrregues i caixes de camió, per evitar les polsegueres. Especialment si es deu conduir per vies públiques, carrers i carreteres. S’instal·larà, en la vora dels terraplens d’abocament, sòlids límits de limitació de recorregut per a l’abocament en reculada. Es prohibeix la permanència de persones en un radi no inferior als 5 m. entorn de les compactadores i màquines de pressionar en funcionament. Els vehicles de compactació i piconat, aniran proveïts de cabina de seguretat de protecció en cas de bolcada. Treballs amb ferralla, manipulació i posada en obra. Els paquets de rodons s’emmagatzemaran en posició horitzontal sobre recolzaments de fusta capa a capa, evitant-se les altures de les piles superiors al 1'50 m. S’efectuarà un escombrat diari de puntes, filferros i retallades de ferralla entorn del banc (o bancs, barraquetes) de treball. Queda prohibit el transport aeri d’armadures de pilars en posició vertical. Es prohibeix grimpar per les armadures en qualsevol cas. Es prohibeix el muntatge de cèrcols perimetrals, sense abans estar correctament instal·lades les xarxes de protecció. S’evitarà, en tant que sigui possible, caminar pels profunds dels encofrats de jàsseres o bigues. Treballs de manipulació del formigó. S’instal·laran forts límits finals de recorregut dels camions formigonera, per evitar bolcades. Es prohibeix apropar les rodes dels camions formigoneres a menys de 2 m. de la vora de l’excavació. Es prohibeix carregar la galleda per sobre de la càrrega màxima admissible de la grua que el sustenta. Es procurarà no copejar amb la galleda els encofrats, ni les intubacions. La canonada de la bomba de formigó, es donarà suport sobre cavallets, collant les parts susceptibles de moviment. Per a vibrar el formigó des de posicions sobre la fonamentació que es formigona, s’establiran plataformes de treball mòbils formades per un mínim de tres taulons, que es disposaran perpendicularment a l’eix de la rasa o sabata.


449

Muntatge d’elements metàl·lics. Els elements metàl·lics (bàculs, pals, etc) s’apilaran ordenadament sobre recolzaments de fusta de suport de càrregues, establint capes fins una altura no superior al 1'50 m. Les operacions de soldadura en altura, es realitzaran des del interior d’una guíndola de soldador, proveïda d’una barana perimetral de 1 m. d’altura formada per passamans, barra intermitja i rodapeu. El soldador, a més, lligarà el mosquetó del cinturó a un cable de seguretat, o a argolles soldades a aquest efecte en la perfilaria. Es prohibeix la permanència d’operaris dintre del radi d’acció de càrregues suspeses. Es prohibeix la permanència d’operaris directament sota talls de soldadura. L’ascens o descens, es realitzarà mitjançant una escala de mà proveïda de sabates antilliscants i ganxos que pengin i immobilitat amatents de tal forma que sobrepassin l’escala 1 m. l’altura de desembarcament. El risc de caiguda a la buidor es cobrirà mitjançant la utilització de xarxes de safata. Muntatge de prefabricats. El risc de caiguda des d’altura, s’evitarà realitzant els treballs de recepció i instal·lació del prefabricat des del interior d’una plataforma de treball envoltada de baranes de 90 cm d’altura, formades per passamans, llistó intermedi i rodapeu de 15 cm., sobre bastides (metàl·lics, tubulars de barraquetes). Es prohibeix treballar o romandre en llocs de trànsit de peces suspeses en prevenció del risc de desplom. Els prefabricats s’apilaran en posició horitzontal sobre recolzaments disposats per capes de tal forma que no danyin els elements d’enganxament per al seu hissat. Es paralitzarà la labor d’instal·lació dels prefabricats sota règim de vents superiors a 60 Km/h. Ofici de paleta. Els enderrocs i rebles s’evacuaran diàriament, per evitar el risc de trepitjades sobre materials. Pintura i envernissats. Es prohibeix emmagatzemar pintures susceptibles d’emanar vapors inflamables amb els recipients mal o incompletament tancats, per evitar accidents per generació d’atmosferes tòxiques o explosives. Es prohibeix realitzar treballs de soldadura i oxitall en llocs pròxims als talls en els quals s’emprin pintures inflamables, per evitar el risc d’explosió o d’incendi.


450

S’extendran xarxes horitzontals subjectes a punts ferms de l’estructura, per evitar el risc de caiguda des d’altures. Es prohibeix la connexió d’aparells de càrrega accionats elèctricament (ponts grua per exemple) durant les operacions de pintura de carrils, suports, límits, baranes, en prevenció d’arrapaments o caigudes d’altura. Instal·lació elèctrica provisional d’obra. El muntatge d’aparells elèctrics serà executat per personal especialista, en prevenció dels riscos per muntatges incorrectes. El calibre o secció del cablejat serà sempre l'adequat per a la càrrega elèctrica que ha de suportar. Els fils tindran la funda protectora aïllant sense defectes apreciables (rascades, repèls i assimilables). No s’admetran trams defectuosos. La distribució general des del quadre general d’obra als quadres secundaris, s’efectuarà mitjançant mànega elèctrica antihumitat. L’estesa dels cables i mànegues, s’efectuarà a una alçada mínima de 2 m. en els llocs per als vianants i de 5 m. en els de vehicles, amidats sobre el nivell del paviment. Els entroncaments provisionals entre mànegues, s’executaran mitjançant connexions normalitzades estances antihumitat. Les mànegues de l’allargadora per ser provisionals i de curta estada poden dur-se exteses pel sòl, però acostades als paraments verticals. Els interruptors s’instal·laran en el interior de caixes normalitzades, proveïdes de porta d’entrada amb pany de seguretat. Els quadres elèctrics metàl·lics tindran la carcassa connectada a terra. Els quadres elèctrics es penjaran pendents de taulers de fusta rebuts als paraments verticals o bé a "peu dret" ferms. Les maniobres a executar en el quadre elèctric general s’efectuaran pujat a una banqueta de maniobra o catifa aïllant. Els quadres elèctrics portaran preses de corrent per a connexions normalitzades blindades per a intempèrie. La tensió sempre estarà en la clavilla "femella", mai en la "mascle", per evitar els contactes elèctrics directes.


451

Els interruptors diferencials s’instal·laran d’acord amb les següents sensibilitats: 300mA alimentació a la maquinària 30mA alimentació a la maquinària com a millora del nivell de seguretat. 30mA per les instal·lacions elèctriques d’enllumenat. Les parts metàl·liques de tot l’equip elèctric disposaran de presa de terra. El neutre de la instal·lació estarà posat a terra. El cable de presa de terra, sempre estarà identificat amb els colors verd – groc. Es prohibeix expressament utilitzar-lo per a d’altres usos. La il·luminació mitjançant portàtils complirà la següent norma:

− Portalàmpades estanc de seguretat amb mànec aïllant, reixeta protectora de la bombeta dotada de ganxo que pengi a la paret, mànega antihumitat, clavilla de connexió normalitzada estanca de seguretat, alimentats a 24 V.

− La il·luminació dels talls se situarà a una altura entorn dels 2 m., amidats des de la superfície de suport dels operaris en el lloc de treball.

− La il·luminació dels talls, sempre que sigui possible, s’efectuarà creuada amb la finalitat de disminuir ombres.

− Les zones de passada de l’obra, estaran permanentment il·luminades evitant racons foscs.

No es permetrà les connexions a terra a través de conduccions d’aigua. No es permetrà el trànsit de carretons i persones sobre mànegues elèctriques, poden pelar-se i produir accidents. No es permetrà el trànsit sota línies elèctriques de les companyies amb elements longitudinals transportats a muscle (perxes, regles, escales de mà i assimilables). La inclinació de la peça pot arribar a produir el contacte elèctric.

8.4.3. DISPOSICIONS ESPECÍFIQUES DE SEGURETAT I SALUT DURANT L’EXECUCIÓ D’OBRES Quan en l’execució de l’obra intervingui més d’una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms, el promotor designarà un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l’execució de l’obra, que serà un tècnic competent integrat en l’adreça facultativa. Quan no sigui necessària la designació de coordinador, les funcions d’aquest seran assumides per l’adreça facultativa.


452

En aplicació de l’estudi bàsic de seguretat i salut, cada contractista elaborarà un pla de seguretat i salut en el treball en el qual s’analitzin, estudiïn, desenvolupin i completin les previsions contingudes en l’estudi desenvolupat en el projecte, en funció del seu propi sistema d’execució de l’obra. Abans del començament dels treballs, el promotor haurà de efectuar un avís a l’autoritat laboral competent.

8.5. DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT RELATIVES A LA UTILITZACIÓ D’EQUIPS DE PROTECCIÓ

8.5.1. INTRODUCCIÓ La llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, determina el cos bàsic de garanties i responsabilitats precís per a establir un adequat nivell de protecció de la salut dels treballadors enfront dels riscos derivats de les condicions de treball. Així són les normes de desenvolupament reglamentari les quals deuen fixar les mesures mínimes que deuen adoptar-se per a d’adequada protecció dels treballadors. Entre elles es troben les destinades a garantir la utilització pels treballadors en el treball d’equips de protecció individual que els protegeixin adequadament d’aquells riscos per a la seva salut o la seva seguretat que no puguin evitar-se o limitar-se suficientment mitjançant la utilització de mitjans de protecció col·lectiva o l’adopció de mesures d’organització en el treball.

8.5.2. OBLIGACIONS GENERALS DE L’EMPRESARI Farà obligatori l’ús dels equips de protecció individual que a continuació es desenvolupen. Protectors del Cap:

− Cascs de seguretat, no metàl·lics, classe N, aïllats per a baixa tensió, amb la finalitat de protegir als treballadors dels possibles xocs, impactes i contactes elèctrics.

− Protectors auditius acoblables als cascs de protecció. − Ulleres de muntura universal contra impactes i antipols. − Mascareta antipols amb filtres protectors. − Pantalla de protecció per a soldadura autògena i elèctrica.

Protectors de Mans i Braços:

− Guants contra les agressions mecàniques (perforacions, talls, vibracions).


453

− Guants de goma fins, per a operaris que treballin amb formigó. − Guants dielèctrics per a B.T. − Guants de soldador. − Canelleres. − Mànec aïllant de protecció en les eines.

Protectors de Peus i Cames:

− Calçat proveït de sola i puntera de seguretat contra les agressions mecàniques.

− Botes dielèctriques per a B.T. − Botes de protecció impermeables. − Polaines de soldador. − Genolleres.

Protectors de Cos:

− Crema de protecció i pomades. − Armilles, jaquetes i mandiles de cuir per a protecció de les agressions

mecàniques − Vestit impermeable de treball. − Cinturó de seguretat, de subjecció i caiguda, classe A. − Faixes i cinturons antivibracions. − Perxa de B.T. − Banqueta aïllant classe I per a maniobra de B.T. − Llanterna individual de situació. − Comprovador de tensió.


Documents

ELECTRIFICACIÓ I AUTOMATITZACIÓ D’UNA GRANJAdeeea.urv.cat/DEEEA/lguasch/JosepNolla PFC.pdf · ELECTRIFICACIÓ I AUTOMATITZACIÓ D’UNA GRANJA 2. MEMÒRIA DESCRIPTIVA Autor: Josep