Embed Size (px)
Citation preview
Felicidad de Herralde
Imma Funes
Carme Biel
Xavier Aranda
Beatriz Grau
Juan A. Lopez-Bustins
Eduard Pla
Diana Pascual
Sergio Vicente
Javier Zabalza
Gabriel Borras
Gemma Cantos
Els efectes del canvi climàtic en la viticultura:
Canvis en la productivitat, disminució en la disponibilitat d’aigua,
pèrdua de qualitat paisatgística
CLINOMICS
Dr. Robert Savé Monserrat
IRTA
Vilafranca del Penedès, 6 de juliol del 2017
La diagnosi d'impactes i vulnerabilitats que es van pactar a la
primera sessió de participació com a membre del grup d'experts del
CLINOMICS, varen esser:
* DISMINUCIÓ DE LA DISPONIBILITAT D'AIGUA
* CANVIS EN LA PRODUCTIVITAT DE LA VINYA
* PÈRDUA DE LA QUALITAT PAISATGÍSTICA
Els quals estan estretament lligats, de fet son el mateix amb visions
a diferent escala....sense aigua no hi ha producció i el paisatge (socioeconòmic ambiental)el malmet....i tornem a començar la roda.
GREU PERILL:
Desigualtat
Les prediccions més alarmistes del Club de Roma (1972; The
límits of growth) no s'han complert, degut a l'extraordinàriacomplexitat del desenvolupament mundial en un model
economètric, que no ha valorat prou que la tecnologia és
capaç de desplaçar els límits ecològics en ampliar el potencial derecursos renovables, reduir el consum de recursos no
renovables, millorant l’eficiència, reduir la seva càrregacontaminant, establir estratègies de reciclatge, etc. També,
emprava una modelització excessivament simple delcreixement de la població, en la mesura que no contemplava
suficientment, que el desenvolupament econòmic, a partir de
cert grau de nivell de vida, actua com a factor moderador de lataxa de creixement de la població.
Reguant, F. & Savé, R. 2016. Disponibilidad alimentaria y desarrollo global sostenible.
Capítulo 2. El sistema alimentario: globalización, Sostenibilidad, Seguridad y cultura
alimentaria. Thomson Reuters Proview Aranzadi. ISBN 978-84-9135-265-5
Font: CC. Bases físicas AR5. Guía resumida (MAGRAMA 2013).
Disminució en la disponibilitat d’aigua: condicions climàtiques futures: variables que afecten a l’agricultura
Dades desenvolupades pel SMC en
col·laboració amb l’IRTA en el marc delprojecte GLOBALVITI. 2017
Hi han sols o substrats?. Les plantes poden viure en sols i substrats, però el seufuncionalisme serà molt diferent degut a les grans diferencies en hidrologia i fertilitat
química i biològica que hi ha entre ells.
R. Cots-Folch et al. . 2006. Agriculture, Ecosystems and Environment 115 88–96
Estrategias de mitigación al cambioclimático
+ En este momento se estadesarrollando un mapa real de lossumideros de carbono en suelos ycultivos (vegetación) a nivel deCataluña.
+ Se trata de aumentar elalmacenamiento de carbono en el suelocon el fin de incrementar las reservasen el mismo, su capacidad de retenciónde agua (eficiencia del uso del agua) ysu fertilidad (físico - química ybiológica).
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
Mg
C/h
a
Edad (años)
Evolución del Stock Carbono (Mg C/ha) en
Vitis vinifera L.
1500 viñas/ha 2500 viñas/ha 3500 viñas/ha
COMO SOLUCIÓN
The olive grove a tool to develop mitigation strategies to climate change
Robert Savé M.([email protected])
Inma Funes; Carme Biel; Xavier Aranda; Felicidad deHerralde; Beatriz Grau; Agusti Romero; Jordi Vayreda;
Gabriel Borras; Gemma Canto; Juan Albert LopezBustins, Eduard Pla; Diana Pascual; Sergio Vicente ;Javier Zabalza
Efecto de la micorrización en la fase post – trasplante en viña (Calvet, C. et al 2007;.
Viticultura / Enología Profesional 110 :23-32)
http://www.creaf.uab.es/accua/
COM VICTIMA
Alsina, de Herralde, Aranda, Savé i Biel. (2007) Vitis 46(1) 1-6
Ψπ100
Ψπ0
Alicante Bouschet
b
ba
b
b
a
-3,0
-2,5
-2,0
-1,5
-1,0
-0,5
0,0I II III IV
Ψπ
(MP
a)
Chardonnay
b
aa
c
a
b
-3,0
-2,5
-2,0
-1,5
-1,0
-0,5
0,0I II III IV
Garnacha Blanca
c
bb
a
c
bba
-3,0
-2,5
-2,0
-1,5
-1,0
-0,5
0,0I II III IV
Garnacha negra
c
bcb
a
cb
ba
-3,0
-2,5
-2,0
-1,5
-1,0
-0,5
0,0I II III IV
Parellada
ba
aa
b
aaa
-3,0
-2,5
-2,0
-1,5
-1,0
-0,5
0,0I II III IV
Sauvignon Blanc
b
aaa
cb
b
a
-3,0
-2,5
-2,0
-1,5
-1,0
-0,5
0,0I II III IV
Tempranillo
b
baba
b
aaa
-3,0
-2,5
-2,0
-1,5
-1,0
-0,5
0,0I II III IV
Ψπ
(MP
a)
Cabernet Sauvignon
c
abab
a
c
bba
I II III IV
-3,0
-2,5
-2,0
-1,5
-1,0
-0,5
0,0
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
-4.0 -3.0 -2.0 -1.0 0.0
Ψ (MPa)
PC
L (%
)
CS GB
AB TP
SB CH
GN PA
Respuestas ecofisiológicas de variedades de vid a la sequía
Dinámica de crecimiento de diferentes patrones de viña
Fortea; G.; Savé; R.; Biel; C.; de Herralde; F.; Aranda; X. 2009. 7th ISRR Symposium 'Root Research and Applications'. Viena (Austria) Sep 2009
Raíces nuevas
Pro
fun
did
ad
(cm
)
SETEMBRE 110 R
SETEMBRE 161-49
SETEMBRE 41 B
NOVEMBRE 110 R
NOVEMBRE 161-49
NOVEMBRE 41 B
Raíces en crecimientoLongitud (cm)
Raíces lignificadas
0
20
40
60
80
100
0 20 40 60 80 100 120
Longitud (cm)Longitud (cm)
0 20 40 60 80 100 120
0
20
40
60
80
100
0 20 40 60 80 100 120
0
20
40
60
80
100
Altitud -0,6ºC cada 100 m
�Amplitud térmica
� transpiración y respiración � Mejor color, aroma y estructura en vino
� Fenómenos extremos (heladas, granizo, viento, etc.)
� Riesgo de pérdidas producción/calidad
El desplazamiento de la zona de cultivo
Penedès 220 msnm (41.36º,1.65º)Costers del Segre 625 msnm (42.24º,0.69º)
78
71
63
60
65
67
13
13
14
25
25
26
39
38
36
53
49
45
1 21 41 61 81 101 121 141 161 181 201 221 241 261 281
Període Referència
Curt Termini
Mig Termini
Dia de l'any
Brotació Floració Quallat Pèsol Envero Verema
Vinya: estadis fenològics
Subconca 5
Estimació GD acumulats des de l’1 de
gener necessaris per assolir cada estadi
fenològic.
Stage Budbreak Bloom Fruitset
Berry
at pea size Veraison Harvest Leaf Fall
GDD 71 319 429 697 1221 1857 2163
Duració del cicle: 189 dies
Duració del cicle: 190 dies
Duració del cicle: 190 diesDes de l’1 de
gener
19-
març
18-
maig
31-
maig
25-juny 3-ag 24-set
12-
març
16-
maig
31-
maig
24-juny 1-ag 18-set
04-
març
10-
maig
25-
maig
20-juny 26-jul 09-set
Phenology Observations:
� 2 locations
� 5 plots
� 4 years (2007-2010)
Estimating timing of phenological stages
Calculating Mean GDD acumulated from 1st January
needed for reaching each phenological stage...
Stage Budbreak Bloom Fruitset
Berry
at pea size Veraison Harvest Leaf Fall
GDD 71 319 429 697 1221 1857 2163
0 25 50 75 100 125 150 175 200 225 250 275 300
Reference Period
2009-2030
2031-2075
2076-2100
DOY
B1
Budbreak Bloom Fruitset Berry at pea size Veraison Harvest Leaf Fall
0 25 50 75 100 125 150 175 200 225 250 275 300
Reference Period
2009-2030
2031-2075
2076-2100
DOY
A2
Budbreak Bloom Fruitset Berry at pea size Veraison Harvest Leaf Fall
Lenght of cycle: 210 days
Lenght of cycle: 195 days
Lenght of cycle: 190 days
Lenght of cycle: 180 days
Lenght of cycle: 178 days
Lenght of cycle: 210 days
Lenght of cycle: 195 days
Lenght of cycle: 185 days
CONCLUSIÓ: UN POTENCIAL ESQUEMA DE L’AGRICULTURA DEL SEGLE XXI
Per tant, sembla lògic, tractar de estudiar on te que anar la nostra Institució per acomplir la seva missió, fentservir una aproximació del tipus transició, ja que possiblement es sap on es vol anar i com es vols esser operatiuen aquest nou estadi, però es desconeix, quin es el millor camí i procediment de canvi, on aquests es garanteixien positiu, tot mantenint l’operativitat de l’ institució al llarg del mateix.
La conjuntura en que ens trobem, haestat descrit pels ecòlegs des de fatemps, quan expliquen l’evoluciótemporal d’una successió i lacomplexitat que aquesta te, ja que sonmolts elements que es mouen en lamateixa direcció, però amb velocitatsdistintes i no sempre en el mateixmoment o lloc. Son processosd’elevada complexitat, anomenats detransició (ex.- el pas d’un prat a unabrolla, no es tant sols una qüestió detemps, hi han molts actors físics,temporals, biològics...que hi juguen demaneres ponderades, amb funcionscomplementaries, sinèrgiques,antagòniques...).
CONCLUSIÓ: NO HI HA SOLUCIÓ, HI HA SOLUCIONS!
