„arar ertat.----

. 6 .

•

En «asió' de la manifistació de la joventut al Lustgarten de Berlín,Hindenburg llegeix un discurs i demostra que no està tan malament

com s'havia fet córrer. ‚(Foto S. Catalä.) .

En justa corre"spondéneia.,.:

Despees del M'apta de serveis de l'Uta' espanyol a la, Generalitat .salde pensar en el teopäs de rveis de la Generalitat que.pertanyen a

. é',.... 4i ": :,,ISEEstat , .

A Suecia tindran• partit feixista

: nou para',; politie anornenat d'Unió Neciona1,....11nitarh en les propuse.,ehlecions generals.

lnou pgrtit, que..re . ,,tenYor

senjeT,; declarar-se dicialinen,reixi st 'pfeOrrlisE vis seuriinembres 'deien d'ideessetnblants

1 1- A M1.112

Dimecres ” 12 de julio} de 1933

ateesxl

55.—Nm. 18.384.—Preu: 15 cintitas

AB O tei AME-1Mmielo

10s,... •ir-. .

• 1$4... ngs seSÖK.. • '

s leaftwES

L

Las notes °regadas aaao d'adate usare e mala& - 'Titt,f4M:D'1811-11EiTA. 'Calera *DE BAN11651A, 11 Abel 4iri.31980/1

-BARC LONA atpkeo epultlISTRACIO: . CORTS CATALANES, lit: 1.28e, 4re TEI,Vgre 11430

atrasminaamerma time- 1 Porteta

441re 03444•! gtit "" _Falsos consetn postal. la.

anegas s RECLAMS'-

enigiat's

IP

yritApe -Presea al 1111111 de la *Tin 781.4I u,t-a" xpllatneetree.' Ttal I. Bunaltat reiattrar 7Y per tse. 94W

ye t: calma. vistenlltit (norltsontal, en ,pfdEstat dat ,cel; sere. En les darreeas

boreal Temperatura rahxlma: 28,3 graus. Temperaturaminima: 21,6 gress Reeorretrut.etel.ventrese-qatiar.lastres. mPrectpitari nu144 .4189,9*.i. e fle.4jeri'12 hores, 49 minuta.

Itiellefnlifenellunemitminentimitatiffiaelfallning

REFLESpNS SOBRE EL REGe.'

EL ti EtiT A.TUAtkeb.ert:-Qe dard,.

..hCiffienatiatate asa,

L'ORDRE 111011,C:' , e, CATALUNYA

Ahir el - •senyor . 'Macîà cante-:rnncià ant el governeor„..jflanitsörtiren-,capia.:madridels s.enyorslei 1 Stinyefiehei

e

• A ICAU

Vesouadreta o _ a rreim a R

, )5e,s t, uty ea aS.,

ata K• -(1k0 •

. _'El- general- Bilbo fa rebut a Londonderry pel vice-mariseal

Clarkeeall. (Foto S. Català.)

Seria pueril voler passar per alt la' iimpressió que els darrer incidents de

: caràcter social han produit al públic'de Barcelona. Mirats serenament, no:han tingut més gravetat que altresd'anteriors; la importäncia esti en larepetició. La ciutat, singularment san-

,sibilitzada per tants conflictes. es odasa en una receptivitat que pot esdea.

!venir tan perillosa cone els mateixoa,idinflietes que la somouen.

La rimó d'aquesta realitat és segu-,1 ratneut•el , que ha decide: les autort-,:tata a canviar itnpressions i a dispaaisai -Se a- una acció que aia,qui el' mated'arref...70, com deiem ere. la: nostra.edidó anterior, la nit del : dilluns 'el

Isenyor,:lIadä. celebrO uno reunió amb,tels senyors Pi i Suene i Seises, en,

qual esdractä de la conveniencia). de' realitzar , itemediatament el - tragas' de';llOede :t'elfo a la Generalitat.:.: ,, ,

EI-Sehyor Ametlla, seiiada. eignificä 'hin ' elaratrient que po-sa y a el settieärrhei a la'diaposició delPresident de (tataltinya. ,‘per: 'faCiiitarqualseszd sOludió sme- la'Geneialitatr

icregués; enea-Mea: liofirintetit del Se-twer Antetlla ha ! moticat una riel=

. radió 'de Confiança s abstiluta per part

. del senyor Maciä, reStalai'a: lí gestiórialitiada del 'Govern ciil de Bar-cellma 'estant pel senyor • Maiitlia, con-

! fianea que no ha cessat eiss moment.

L'Aleltianya de Hitler, la que és de-f T.» ido t'ole o Cl. intarri. reclama3sitigre l'a(en:id del intin, tau t si estracia crnete's d.^ pntilien eJlerior, cotasi es trocla a'e jets de politica interior,

J'a prou sorprertent el f et que555 .-estrarwer, nacionali!zat alemauypors mesas abans d'apoderar-se delPaís que ¡casi 3nlqu's a laseca voluntat un poble dc s. .t .rcnia

liats d'habileds effIC IlfZI ?uva Ice,iru,t oncep!e ben difcretíts dc la dig•niki t.

El programa hilleriel, ja Proa pura-5 do.val pet scu centifflt mixt de mor--losa exaltació patridiica i de poda,

dc. neta morca marxista, era oil-„Oera d'una fanlasia maialte

Ateet Statig<ttl kif ojea, aquest,-peo,-.grésid r inficribieipent, _Jamedo • icíinells- gunts que han estafkltJ de ,7cámunisme nacionateld;

ánttl pári arnb leiza campanyael "cap414(ne'141.-vida eìi:»e".., , d„ a.tuai /yero, e., ej,

,a

Conve que tot hotel; reflexioatiaquesta veritat: que ens estem ju-.gant la República.•

Cal que ho reflexioni ! el. a9ver.nant poc preparat i amic irgan:maclaels problemes politics com. ep.-e colla o una simple qüestió :electo-

:a • Si per culpa dels seus desen-certs moris la República—sigui eauna restauraciO,..sigui eiunnme — i la meza colla tindrienmis remei que sucumbir. jer-sediana mena d',D. P. I tots' Pre-pararlas electorals no tindrien capeficäc, ja que no hi hauria elec-•ons.Cal que ho reflexioni el ciutadä,

massa propens a voler que li t faciapessigolles als mitings i a seguircom un badoc la bandera de la gres-ca. O aquel' altre, -tan encongit diäni-esa que ja donada el puny a lescadenes.

Ambdós són enemics de la Repú-blica. I bé: i la República és la nostra:ala-aguarda com ciutadans" i-:ans. • ';I tampoc, per ara, és qüestió depensar-se que les coses hagin arribatal punt que, per salvar la pell, homhagi de fer el sacrifici )de la secadignitat d'home i de • catalä.

Ara s'està jugant la República, es,cut: peró el triomf de la Repúblicaes fatilissim. Això vol dir que, aies perdis, seria més gran la culpa.

FI triomf 'de la República, -a Ca-talunya, es redueix a obtenir que h l .coupin els llore directius personesde sentit comú. Que no estiguin hi-.potecats ni per multituds ' caòtiquesni per eligarquies plutoZrätidues.,'Enuna paraula: cine no hagin de sacrifi-car el pensament' a imposidons in-tereasades. Un politic honest no S'ha•

fer simpätic, 1 un,, tintada ho-,nes t no ha de cercar , el peleleni un adulador, ni :- tin 'Comanditaddeis seus negods. - .1,

Naturalment, ara hi ha al 2póderd'aquests grupa tarats,ii?

més tarat- eriza:fa., s'estä a l'aguait,pensant, a base del- descrèdit dele'

El cita d41

*bus OS d'altri, - peder • intplatitarpropis abuseis isi:caracteifstic,'de tot arreu quan acaba de ler-Se::una revolució. Al primer momentescalen el .poder;. ajudant-se • anb ,e1desorf i . dels canvis .i elsserie de persones, afegides a últimahora ' al 'movitnent revolucionariperquè' en,-Viieri . la ininaliiinciatriomf volien gaudit -n. :• ß' c1ai, la estala gestió d'amieitsaprofitaires, que no p.ensen més queen repartir-se el boti i que, general-ment, són gent mancada de cultura

de talent, provoca un entorpimentaene•cl Govern que es tradueix en unMalestar dins el poble. Es el momenttriat ter les deixalles del regim ante-rior. Especulen sobre la falta de ~-alinda .i . de ,mernüria de les masses. -Els facilita la tasca la negligencia delsque manen.

! 1 a citieg t 'es el Moment critidiedeles revolucions.- El'iriornent deipro-siva. Molts - pobles no se n ihan sortit.Cae!' la i maniobra • justa' vol atenció

ienteniinint, i moltes masses sónexeessitiament siMplistes.

nia amb els d'anarquia, sense cap•moment led.: -Descartit ei sentimetti, ha de fun-kionar la . intelligèneia.

•Dins' dels pelíti'Cs d'anar alshornee que representen un nensa- •ment - nou. Senipce-só'o'-*qtiells que-cenen un historial net un programasuite carrincloneries. Elfs.són rúni-ca niveló. Cap anarquista o poca-soltadi cap reaecionari o ,personamoralment , venuda a les oligarquiesno pot .salvar el moment politic.

,Aquest el moment d'ara. I ens,Juguenada, :República, la, nostra1bertat d'homes, la nostra digpitat::(1!,,Fi,t.1.114uP• llt - • '1

-Avul, a la sala d'actes de 1'L A.-c.•de S. I:, se celebrarà el ceriZeit:hornenatge al compositor eataJä Itte•-•bert Gerhart, amb motiu dels sesis"

remita triomfa irtteinacionale" (Vers' infoneeetei Paü•''4)1

Sinstaura- la !emana.;ciii 44 Iteres i sónaugmentais ele jornals-

El lacte:ir , recordarà que. je. Unsquants dies estigué al Governel direetor gimiera' del Treball, se-,inyor Relinquúa;e1 qual celebra diver-:seo entreviate'i, amb el governador,:civil, senyor. 4-media, el Jurat Mixt,'de la Construcció. i diversos repre-1 sentanta d'entitats patronals. ,

.Aprofitant el senyor Relinque el,seu viatge, mOtivat per la reuniócly Comissió de Traspassos, pro-Xpriainformar-se: respecte dele ter-enes :ert.sue esta, p lantejada: actual?:

!IneosilopOsga de -la . Gänstrucc,ió...que-el fall del Jtteat Mfitet!

d5ilx..1Constrticeió de Barcelona -totareetirnegut davant del- Ilinisteri del'Treball tant pela representants pa-tronals com pels obrers.

'El Ministeri del Treball ha ca;isätla sentencia en el sentit que expres-sa el telegrama . que fou rebut ahir

, a les vuit de la nit al Govern eivil,; el qual estaata redactat ert els se-. . si •gue

.rrts termes: ' •

"Aye'r,5 fèe1taén 'quefuerdnipróbadas las basea'al-

bahileria BarcelOna estimando enparte recursoS patronos y obreros,como consecuencia de lo cual se es-tablece la semana de 44 horas y se

'fijan los siguientes salarios:" '" Primera zona. Encargado:'-isalariohora, a'se; semana! 44 horas,

Oficial: ' salario hora, r'Ss';' lema-na 44 horas, 8f4e-aaaaaa----. -a-a -ea-o. Medio oficial: salario hora, iIss:

; seinana 44 horas. 6820.Pocero minero: salario hora, 1.33;

samana 44 horas, 6820 . -.! Peón amasador: salario hora,;semana 4.4 horas, 61.6o.

Peón general: salario hora, 135;semana 44 hores, 5940.

Peón menor de 18 años: salarkei,hora. a peseta: semana 44 horas,

iAd.-endiz primer año: salario ho-- 0 90 ; semana 44 horas, 3960.

Aprendiz segundo arlo: salario ho=:.ra, C 1 5; semana 44 horas, jodo.

Barraquero: salario hora, 5 '35; se-, mana 44 horas, 3940.

'En la segunda zona. se rebajarándiez cintinioiW.lbs Jalados horafijados, para , la .primjrit,:';;Fn tercera zonat:Çse rebajaria

veinticinco' ' rentimos de los de :a;prirnera.„.,t . 'Sobre las basei• de - obras públicassiatesolverá 'mañana para que rijaattárnhiiaudesde ayer, lunes."

Ara- pres la Miga enaquests' darrirs días, - I' a rticle- at -

ponderat de la "Solidaridad' Obre ra .: d'ahia dimar:ts. i 'la reaceiits que s'ita operas at'cari-sr, tet fa creu-rú que la resolució que artabein din.Srla sera heti , tebuda. per bote i pot-rea avui o'dermit quedara definitiva-Ment teso:1 aquest conflicte que fadeitze' setmanes q ue adra',

: Segons : les ,noatres , iniormacions,els obrers 'es -reintegraran entre avuii. denla al trehali.

railes -per, anunciar• el resultat d'a:-'questes entrevistes; cateen segttrs, però, -que' el Govern de la República no es-talviarà esforços per traspassar alGovern de la Generalitat la respon-sabilitat que reclama amb tanta- ur-gència.

' Ahle el senyor Macla, que estevaal. Jespatx del conseller de .Governació,.Ya rebre els periodistes,i els Jet* .lessgtients • manifestacions:

• '—begu" t als darrers successos, ahires. va .reunir el govern de Catalunyaper td, de canviar impressions, i pren-die les mesures oportunes que portes%una • rota , d'optimisme a la ciutat, tote

t . eapliernt-lj el que agern , a fer. ,- -resoldre el problema de l'o>

1 dre Públic lii ha dos sistemes: El pri-mer, el coactiu, que solueiorta la qües-tió imposant Toree a ..civa força, ,i elsegon el 'preventiu, 'el qual entenem ques'ha de seguir- perquè és el-que millónresultats- dona. •,- t 1 • • •-El primer sistema-depen gairebé ex-

clusivament de . les condicions perso-nals de .1a persona que , està al fröntdel ;loe. de comandament. 'Si té mi;llors c pitjors dots de, govern, re-solda- • de- moment; millor' o • pitjorels- eroblernes que' se li plantegin, • pe-r& ron siguf que tes ciases del con-flicte perduren, i nonti% :es procuraaminorar les- donieqüencies,' l'endemàel prableina es toma a lriroduir.• Per això nòšaltres proptignem pelsistema preventiu,' d'efectes duradera,que entre els mitjans a disposat, hadz'comptar 'ate la coóneració duta-

Hi ha iiiitbi Tienicie . de les facultata que necesita tot governant: obraramb ilibertat, tense traves de cap Mesna, impbsant les sancions'due, Corres:-ponguin a Cada ittfraCCió; referint;nos

celedlis;set?"*ar, ePeeeri4liefeeta:ir'16alleL 4.e3--náus organismes-i

dels-aCtuals., . • .

.(Centinua• • • •

..-'-' 1•Tot el món (som- ben enllä'delsrOmäntics i de llurs fills els anar-quistes) demana l'ordre; i ordre pri-mer que no res, • i si calgués, ambsacrifici de tot. Porque 'un ordre

convivent arnb d'altres perfeccions,zaite entes amb elles, semblaria

massa reblanit i manyac: hom eldemana impressionant, i per a alzóres -de tan recomanable com unacerta mesura de ferotgia. Hein vistcom, en diversos Estats, hom anavaalegrement a aquesta barata: la dela llibertat, la. cultura i la justiciaoler a un major (o més estret, cal-dria dir) ordre material.

L'ordre de la República (quan4aseva essZneía no ,és traída) és 4'1-ferent....41-Sui5sa, per exemple, o'han pas'keicessitat un moviment fei-xistic- per a obtenir, -a depia de ver-gassades i trets, que eixissin elstrens amb puntualitat, que és el fetque más comunament alaben elsviatgers per Itälia. La RepúblicaEspanyola, tot i una certa dificultatde caräcter psicològic, vol assegu-rar l'ordre, i per tots els mitjans,-llevada l'arbitrarietat. La dificultat,tots la rabeen: Espanya, que per,tant •de .temps • visqué,- políticament,d'una manera només que folk-lòrica,tenia- una quantitat de ximples ben-siestita i d'indigents illusos quecreien que la República era la. ces-sació de l'autoritat, i cadascú vivintdesenfrenat, i la repartidora. Perúl'ordre ésiunibé i -la llibertat, senseell,, seria un experiment en el caosi la justicia recularia fins a la 'vendetta" particular i hereditària. Befa, eones, la República. d'enfortir-se,en aquests dies, amb el cinyell ho -norable de la -Llei, per més que aixòdolgui a aquella que enyoraran, d'al-

tres • èpoques, no pas la /libertat,sinó la laxitud i el deixament sil-vestre idea facilitaba inaudites delprivilegi i de la intimidació.

La . República necessita l'ordreassegurat, per a la ' seva eficàcia i

:per -al seu respecte. :rota , la cärn-.patiYa que es fa dios 1 ' fora d'Es-panya contra. la_ República explotaaquesta paradoxa: que ad el 'po-;der ,is tirinic i el poblenietit desfermat. En realitat el quepassa és que.aquelles dues catego-

: rís`de diaeiclans; fanatitzats ' per 1a,l- 1n1 ;ll9a :Alicleordre, i.els ;- que le5

laefillIk1.0i:Pee.

.;?5 7.701D-12e '‘051/15.41;505

WATZtie\,.,1 Z124e 41-itoei

'Ob ;en.

"necesSiten", per a la justificacióllur • insolencia retrógrada, -que laRepública sigui alle, que imaginavenamb esgarrifances, se senten massabalders, i com infeliços perque laRepública encara es fluixa, i els„sembla gairebé irreal. Caldea, ccm-ferir-los aquest benefici: que ten'adonin i que la respecten., -

Perque l'home no is -e,ompletsenie un ideal, però no Es mailelicsense el respecte. La cavalleria me-

dieval i l'esport modem" ens ense-nyen, cadascú a -la seva-manera, Matno hi ha lluit& honrosa sinó analun adversari respectable i . que estrobi en condicitms de 'fer-se 'ree-pectar. El combat amb un- /abismesolament us rebaixa, sinó que, mis-teriosament, us afebleix. Però aques-ta consideració, potser, u és sitió

-per a aquella que gaudeixin d'algtt-na altesa o penetraci6.- N'hilia unaaltra de general, i adient al tenme-

. rament de tots, i el desgavell'es in-confortable fins per-a aquells que elpromouen o que' se: n'aprofiten, eldesconcert en una etapa , histMiesadesficia iaclizuc als inconformistes wseel tinguin per averany d'un idealprogressiu o .per fauddor d'una U-

'reaccionäria: això o aliólusióperle mentrestant-vivim, i el

garbuix ens és intollerable, i en uncap de nerviositat encomanadisaa'ens lacia transigir arnb la enìØa iamb el "curandero".

I no manquen pas els excretes 4equi, irrespectivament de la uvaidealitat i dels sous. antecedents,acredita aquella. primordial necessi-tat. Alfons Darrer batirla ben po-

' gut anar a viure en alguna de lesfluctuants moparquies dictatortialsque entera s'allarguen: i ha .preftritl'endree i el viure aSenZat de laRepública FranceSa.:I els anarquis-tes del segle se n'anaven,clässicameite, Anglaterra, país delords, de 'Magsitrats'SaMb.perrugups,de te litúrgic 'ainb ntensr1ade. i do.graos cuirassats.; Pelle/ '»aquell no

'era 'pas cons:ialgtusa- deCentre Arnerica,, gairebé poden

'men ar vida d'anarquista, sinó un llocde debò que prometia l'ordre i ins-

:piraya respecte."Uaix6. 'de mornegtLes

,veu (Me ja era un aviittaige.

'

_1C 030111114.449141H1 111110010

i Per les declarado!» del senyor Ma-ciä 1 del senyor Ametlla ele lectorspodran veme l'interés- i l'activitat que

'les autoritats de Catalunya posen enaquesta qüestió vital, que segons .els.representante de la Generalitat, no po-drá ésser solucionada satisfactòria-meist fins que l'ordre públic serà dela compet iencia del Govern de Cata-

Aquest i$ el criteri que elsSurtyár.-41,5elves exòsSrllld 'Sf'

rGorern de la República. i rige el sé-nyor Coromines ratifican en les re-unid» que seran celebradas a Ma-drid.- No tenis notícies prou autorit-

-eae

Cal, envers els dos que dismitti- O ' t .'•xen, els que són al poder i els reac- / 4 3 .- de

•ti,cionaris, rebutjar-lps a tots; no pren-

ie i ii- ..

dre parte per cap. 1 això s'aconse-, '

guiri, si procurem fugi t: del senti- •'. " ei si i' ' '

mentalisine: que, sempre ens famagronxar de l'un a l'altre, i ens m'o-bariem alternar els periodes de tira-.

L it OR N A LA . 10 A Tjtj A; r .

;

Els-enginyers anglesns macuonam e rnomeon que foren acusats d'espto-natge pel tribunal de Moscou, de tintada a Anglaterra, són cordialment

rebuts a l'estació Victòria de Londres. (Foto S. Català.)

U-HITLERISME EN ACCMLa liuda Gentra capitalisme i l'indi:

de lavida en comú

e's e! meirrimuio de les aplicacions d'a-quell marxisme, els seguidors aut•e a-tics del qua! 1,0,5 esta expulsas, em-

Pres "rq 's a lan ca ls en els lteirigicScanes de concentracid. .

Tot el que passa a pui a .4Iemanyaporta la marea clavada de l'enorme-

1 aix3,, tractary-se d'una .grannació, 110 po. .r, lei.rar de suscitar eken•sions.

Contra el capitalismo

.Berlin, ea. sa, En una reunió ce.lebrada neta' nacional-socialistes, elpresident superior de l'Alta Silèsiai cap dele nacional-socialistes enquella regió, ha atacat vivanient

patrons h les organitzacions c.-.,-pitalletea.-Són clIn els que han fu i

-:' litat l'eat4;» , ió del marxisme Pklntátt i•.41inr intensifiear la lluita con-tra aqfflt- • eapitaliarne internacional,

'está-k i fi :114es desgrécies,-,

J1511 brayeameyag. 01.14)

e

J.14,..

jrldejav'Paiair e'sdWilt&i'uttrament importante demostraciOna 4* pro-1iecekéSstri ela gasoa aafischints, en les quilla han Participat la 'CetaRoja 1 les auteritats. A la foto veleta una "victima' dele guoll-lanea'

,9941ers• (Voto ,Catalä.),

'