Click here to load reader

Els regnes hispanocristians durant l’Edat Mitjana (segles ... · PDF fileEls regnes hispanocristians durant l’Edat Mitjana (segles VIII-XV) 1. Aparició i consolidació dels primers

  • View
    228

  • Download
    3

Embed Size (px)

Text of Els regnes hispanocristians durant l’Edat Mitjana (segles ... · PDF fileEls regnes...

  • Els regnes hispanocristians durant lEdat Mitjana (segles VIII-XV)1. Aparici i consolidaci dels primers regnes cristians.

    La conquesta musulmana de la PennsulaIbrica va desplaar la presncia cristiana ales serralades cantbriques i pirenaiques.Aquests nuclis cristians varen consolidar-seamb el temps fins que formaren estructurespoltiques prpies: comtats i regnes.

    La renncia dels musulmans a sotmetre lazona cantbrica va permetre, desprs de labatalla de Covadonga (722), la formaci delregne dAstries. Aquest regne es vareivindicar com a legtim continuador de lamonarquia cristiana visigtica. El regneasturi va repoblar territoris de Galcia, laserralada cantbrica i la conca del riu Dueroon es cre el comptat de Castella. En temps dAlfons III el Magno (886-919) el regne dAstriesarrib al seu mxim desenvolupament, amb el Duero com a frontera sud i amb un flanc est, elcomtat de Castella (declarat independent per Ferran Gonzlez a meitat del segle X). El descendentsdAlfons III traslladaren la capital a Lle i el regne es convert en regne de Lle. A loest del territoripeninsular es va forjar el regne de Portugal.

    Als Pirineus occidentals varen sorgir diversos nuclis: a loest el comtat de Pamplona que estransform en regne de Navarra i que acab per absorbir, en temps de San III el Gran, Castella.Per altra banda, a lest dels Pirineus els francs van intervenir, desprs de Poitiers (732), amb lacreaci duna franja fronterera fortament fortificada, la Marca Hispnica. La descomposici delImperi Carolingi en el segle IX va provocar laparici de tot un conjunt de petites estructurespoltiques com els anomenats comtats catalans (Barcelona, Girona, Urgell, Cerdanya).

    Lexpansi castellana.

    Amb la mort de San III el Gran, es va crear el regne de Castella (Ferran I) i dArag. Castella uniaels territoris occidentals -amb lexcepci de Portugal- s a dir: Castella, Lle i Galcia. Igualment esvan incorporar a la corona castellana el senyoriu de Biscaia i els territoris de Guipscoa i dlaba.Els regnes cristians varen ampliar-se notablement a expenses dels territoris conquerits alsmusulmans: Toledo, (finals del segle XI), Conca (segle XII).

    A la primera meitat del segle XIII Ferran III va unir definitivament els regnes de Castella i Lle. Ambaquest monarca sinici una rpida expansi del regne. Els castellans aconseguiren una importantvictria a les Navas de Tolosa (1212) sobre els almohades i Ferran III va emprendre la conquestadAndalusia: Jan, Crdova, Sevilla i Mrcia.

    Ferr Ferra Jover Comas_____IES Madina Mayurqa______________________________ Ha. dEspanya___Socials21 _ _ 1

  • Lexpansi catalanoaragonesa. A la zona oriental de la Pennsula es produ -amb el matrimoni (1137) de Ramon Berenguer IV(compte de Barcelona) i Peronella (hereva de la corona dArag)- la creaci de la coronacatalanoaragonesa. El dominis catalanoaragonesos a laltra banda dels Pirineus van ser objectius dela monarquia francesa. La batalla de Muret (1213) va suposar la prdua de la major part daqueststerritoris i linici duna expansi cap al sud. A comenaments del segle XII shavia conqueritSaragossa i poc desprs Lleida, avanos que continuaren a la segona meitat del segle XII ambTerol.

    Al segle XIII la corona catalanoaragonesa inici unarpida expansi. Jaume I va incorporar els regnes deMallorca (1229-1235) i de Valncia (1235-1245) a costadels musulmans. Aquest segle va veure com la CoronadArag es va convertir en una potncia mediterrnia encontinuar la seva expansi per Siclia, Sardenya, Atenes iNeoptria i, posteriorment, ja durant el segle XV, Npols.

    2. La repoblaci.

    A partir de la descomposici de la unitat poltica dal-ndalus i la creaci de regnes de taifes(1031), els regnes cristians van iniciar una lenta expansi sobre les terres andalusines.Parallelament al procs de conquesta dels regnes cristians sinici un procs repoblador que vasignificar el desplaament de grans contingents de colons originaris del nord cap als territorisconquerits. La poblaci musulmana incorporada als territoris cristians rebr el nom de mudjars.

    El repoblament es va fer de maneres diverses, des de locupaci (aprisi) de terres sense amo i laseva immediata explotaci, fins els repartiments, en els que sestablia lordenada adjudicaci de lesterres i de les cases a colons o senyors. El sistema daprisi generava una colonitzaci comunal,formada per consells o municipis lliures, als quals els reis atorgaven importants privilegis (furs).Aquesta forma docupaci va ser prpia del comenament de la colonitzaci, a la conca del Duero,per tamb en varen fer s els comtes de Barcelona abans de lany 1000. Els repartiments es varenaplicar, entre altres llocs, a Mallorca, Valncia, Sevilla i Mrcia al llarg del segle XIII. El sud de laMeseta, Extremadura i Andalusia van ser repoblades per ordres militars i pels nobles; aix vacomportar una colonitzaci de tipus senyorial que afavor la concentraci de terres en mans degrans senyors i la formaci dun camperolat sotms al rgim senyorial.

    3. Institucions i economia als regnes cristians Els tres grans regnes cristians, Castella, Arag-Catalunya i Navarra, malgratque tenien una estructura poltica semblant basada en la monarquia, les Corts iels municipis, presentaven algunes diferncies notables. Els monarquescastellans varen mantenir amplis poders. Sajudaven del consell reial, rgandassessorament, i, a partir del s. XIV, de laudincia com a rgan superior dejustcia. Al contrari, a Arag el poder nobiliari va obligar el monarca a haver derecrrer al pactisme, pel qual el monarca es veia sotms al control de lanoblesa a travs de les Corts i es comprometia a mantenir el dret i els costumsdel pas (Usatges).

    Ferr Ferra Jover Comas_____IES Madina Mayurqa______________________________ Ha. dEspanya___Socials21 _ _ 2

  • La instituci de les Corts va nixer quan, a finals del segle XII, als rgans consultius del monarca,tradicionalment constituts pels nobles i eclesistics, es varen afegir els representants de les ciutats(Lle 1188, Catalunya 1214, Arag 1247, Valncia 1283). A la corona de Castella, fusionades ambles de Lle, les Corts varen tenir un carcter consultiu, i shi aprovaven els subsidis. El monarcaconservava el poder real de decisi, la qual cosa no va evitar nombrosos enfrontaments entrenoblesa i rei . A la corona dArag cada regne va conservar les seves prpies Corts (Arag,Catalunya i Valncia) i, a diferncia de les de Castella, aquestes disposaven dun cert poderlegislatiu i votaven els impostos. Aix es va produir una prctica pactista entre el monarca i les Corts.

    Els municipis gaudien duna certa autonomia i jurisdicci prpia; en principi estaven regits per unconsell obert, per el mateix creixement de les ciutats va provocar el tancament dels rgans delpoder local. Els monarques castellans van crear la figura del corregidor com a representant delpoder reial; a la Corona dArag les institucions de poder de les ciutats van quedar en mans de laltaburgesia comercial (Consell).

    Leconomia dels regnes cristians era bsicament rural, per tant les activitats principals dels seushabitants van ser lagricultura, la ramaderia i lexplotaci forestal, per a Castella la ramaderia ovinava passar a convertir-se en el factor caracterstic del desenvolupament econmic. Els granspropietaris de bestiar (ordres militars, monestirs, consells i nobles) van crear el 1273 unaorganitzaci que va aconseguir grans privilegis i un notable poder: lHonrado Concejo de la Mesta.El comer de la llana, juntament amb el ferro basc, va ser leix tradicional del comer exteriorcastell que, a travs dels ports del Cantbric, es dirigia cap a lAtlntic. A la Corona dArag,Valncia i Arag van desenvolupar una economia agrcola i ramadera, mentre que a Catalunya, apartir del segle XII, shi va anar consolidant un important comer exterior cap al Mediterrani. ABarcelona, gran port comercial, va crixer una important artesania txtil, metallrgica i deconstrucci naval. Aquesta prosperitat va afavorir el desenvolupament duna poderosa burgesiacomercial que va anar aconseguint el control de les institucions ciutadanes.

    4. La crisi de la baixa Edat Mitjana Als segles XIV i XV la Pennsula, com a gran part dEuropa, va conixer unperode de crisi generalitzada que es manifest en el descens de la poblaci,la crisi econmica, els enfrontaments civils i les transformacions poltiques. Ala Corona dArag, la pesta (principalment la de 1348) va afectar ambespecial duresa a Catalunya on la crisi demogrfica va ser notable. Els senyors aprofitaren perenfortir els lligams i endurir les crregues senyorials (mals usos) i com a resultat es van produirrevoltes camperoles. A les ciutats el comer martim es va collapsar, i tant els tallers artesans comels establiments de canvi es van ressentir. La crisi econmica coincid amb una situaci polticaconflictiva: una guerra civil enfront les classes socials. La monarquia sali amb els pagesos perplantar cara a les exigncies de la noblesa, mentre que a Barcelona els rics comerciants es vanenfrontar amb els artesans i mercaders ms modests pel control de la ciutat.

    A Castella, menys afectada per la pesta i per la crisi comercial, els nobles van aprofitar ladepressi agrria per consolidar el seu paper hegemnic i per vincular-se a la terra (primogenitura,jurisdicci...). Aquest augment del poder de la noblesa la va enfrontar amb el poder reial donant lloca una poca de conflictes, agreujats per les nombroses revoltes antisenyorials de pagesoscarregats per les prerrogatives i la pressi

Search related