els sabors - cossetania.com€¦ · qualsevol viatge. Fins ara havíem publicat guies turístiques en què es parlava dels indrets d’interès monumental i na-tural, els espais protegits

els sabors de la terra

Comarques de barcelona

Col·lecció: Azimut Turisme • 23

JORDI BASTART

ELS SABORS DE LA TERRA.indd 1 15/07/16 18:59

Primera edició: setembre del 2016

© del text i de les fotografies: Jordi Bastart Cassé

© dels mapes: Lluís Martí (Planning Press)

© d’aquesta edició:9 Grup Editorial

Cossetània EdicionsC. de la Violeta, 6 - 43800 Valls

Tel. 977 60 25 91Fax 977 61 43 57

[email protected]

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Leitzaran Grafikak

ISBN: 978-84-9034-526-9

DL T 927-2016


3

els sabors de la terra .........................................................................4

1. el maresmela comarca que mira al mar ............................................................8

2. el vallès orientalUn territori beneït ..........................................................................28

3. el vallès oCCidentalPassat industrial, present turístic ................................................46

4. el baix llobregatl’horta de l’àrea metropolitana .....................................................60

5. el garrafturisme i innovació gastronòmica ................................................78

6. l’alt Penedèsla vinya més extensa de Catalunya ..............................................90

7. l’anoiaUna catifa de conreus ...................................................................108

8. el bagesel rebost de Catalunya .................................................................120

9. el moianèsUn altiplà amb vocació rural .......................................................134

10. osonafèrtil plana entre muntanyes .....................................................142

11. el llUçanèsla tradició ramadera ...................................................................158

12. el bergUedàa redós del llobregat ...................................................................166

Índex


4

De tots és sabuda la impor-tància que té en aquests moments l’alimentació. Productors locals s’esforcen cada cop més per fer ar-ribar un missatge dels seus produc-tes conreats en les millors condici-ons, imprescindibles per elaborar les receptes tradicionals heretades dels nostres avantpassats. Per altra banda, els consumidors busquen

ELS SABORS DE LATERRA

l’autenticitat del territori en allò que produeix. La gastronomia i els productes tradicionals s’han con-vertit en una part primordial de qualsevol viatge.

Fins ara havíem publicat guies turístiques en què es parlava dels indrets d’interès monumental i na-tural, els espais protegits i les cami-nades per descobrir-los. En aques-ta guia hem donat la volta al mitjó: comencem per allò que ens delecta el paladar i deixem per al final la breu descripció del que no cal per-dre’s en l’àmbit monumental en un viatge pel territori escollit.

A les comarques de Barcelona es produeixen una munió de pro-ductes, molts dels quals avalats per denominacions d’origen (DO) i indicacions geogràfiques protegi-des (IGP). Aquests productes, a més de ser un referent gastronò-mic, generen importants mani-festacions ludicoculturals. Fires, mercats, jornades gastronòmiques i col·lectius de cuina s’alimenten i promocionen tot allò que la ter-ra produeix. És, doncs, una nova manera de fer turisme que es com-plementa amb la descoberta del patrimoni natural i monumental.

Conreu de tomàquet cherry a la Tavella


5

Com s’estrUCtUra aQUesta gUia

Després d’una breu descrip-ció de cadascuna de les onze co-marques administratives i una de natural en què hem distribuït aquesta guia, passem a detallar els “Productes” que hi trobem, distri-buïts per èpoques de l’any i, dins de cada temporada, classificats per ordre alfabètic.

A l’apartat “On els trobarem”, parlem primer dels mercats tra-dicionals més importants que se celebren setmanalment a les po-blacions enumerades per ordre alfabètic i tot seguit relatem les “Fires, mercats i festes gastronò-

miques” que tenen lloc durant tot l’any, classificades per ordre crono-lògic, de gener a desembre.

A l’apartat “Col·lectius de cui-na i productors” parlem d’aquelles organitzacions —si n’hi ha— que s’han associat a cada territori per potenciar la seva cuina tradicional o per promocionar els productes de la terra. A “Del camp a la tau-la” incloem algunes receptes que ens han facilitat aquests col·lectius o restaurants emblemàtics de la comarca, perquè cadascú, a casa seva, pugui assajar el cuiner que porta a dintre.

Finalment, a “No t’ho perdis” recomanem la visita d’allò que considerem imprescindible de


6

cada lloc, sabent que hi ha moltes més coses interessants per veure. Per tal de completar el viatge, re-comanem les guies Costa Barcelo-na i Paisatges + Pirineus Barcelona d’aquesta mateixa col·lec ció, que es van publicar, respectivament, el 2014 i el 2015.

el millor restaUrant?

De guies que recomanen i classifiquen els restaurants n’hi ha moltes al mercat. Unes els orde-nen per estrelles, d’altres per sols, algunes els atorguen puntuació...

benvinguts a pagès!

Durant un cap de setmana —l’any 2016 es va escaure entre els dies 17 i 19 de juny— unes 150 explotacions agràries i ramaderes de tot Catalunya van obrir les seves portes amb la fina-litat d’acostar els productes al consu-midor i, al mateix temps, donar a co-nèixer l’important treball que duu a terme la pagesia.

Aquesta inicia-tiva, liderada per la Fundació Alícia i per la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de la Diputació de

Barcelona entre d’altres administracions, va gaudir d’un gran segui-ment, amb més de 12.500 visitants.

Això demostra la importància que té per a la població el fet de conèixer el que consumeix i de quina manera s’elabora. A causa de l’èxit, es pensa repetir l’experiència cada any; per tant, cal estar atents a les properes convocatòries. www.benvingutsapages.cat.


7

Tot plegat, resulta força interes-sant, però a vegades esdevé estres-sant per als cuiners.

Nosaltres, en aquesta guia, sense voler menysprear tot l’es-tol de publica cions que hi ha als prestatges de les llibreries, volem cridar l’atenció envers aquells res-taurants que utilitzen productes de proximitat i, per tant, a part de potenciar el productor local i, en determinades ocasions, de recupe-rar aliments que estaven a punt de desaparèixer, eviten desplaçaments inútils del que ens arriba de l’altra punta del món, amb el que això representa de contaminació del medi ambient.

Volem parlar dels restaurants adscrits a Slow Food Catalunya KM0, que en el moment d’escriu-re aquesta guia són 65 repartits per tot el territori. Ells, segons la declaració de principis, prioritzen la pagesia propera i ecològica, em-pren aliments de temporada, evi-ten l’ús de transgènics, recuperen productes de l’Arca del Gust i dels Baluards de Slow Food, i cuinen peix capturat de forma sostenible.

Els podeu trobar al portal www.km0slowfood.com i consta-tar també quins són els productes que recomanen a l’Arca del Gust, un catàleg format pel conjunt de sabors, textures i aromes que, des de diferents racons del món, s’es-tan recuperant, i a Baluard, un projecte local que neix per donar suport a la pagesia tradicional i re-cuperar productes de varietat anti-gues en risc de desaparició.

A tots plegats, bon profit!

agraïments

Volem agrair especialment la feina feta pels Consells Comar-cals i les Oficines de Turisme, en especial:

• Agència de Desenvolupa-ment del Berguedà, en la persona d’Imma Espel

• Agència de Desenvolupa-ment del Garraf, en la persona de Carla Coca

• Ajuntament de Sant Celoni, en la persona d’Elisenda Ramírez

• Consell Comarcal de l’Alt Penedès, en la persona d’Alícia Almirall

• Consell Comarcal de l’Anoia, en la persona d’Elisabet Andreu

• Consell Comarcal del Vallès Oriental, en la persona de Carme Garrido

• Consorci de Promoció Tu-rística Costa del Maresme, en la persona de Gemma Campillos

• Consorci de Turisme del Baix Llobregat, en la persona de Noemí Martínez

• Consorci de Turisme del Vallès Occidental, en la persona d’Anna Sànchez

• Osona Turisme, en les per-sones de Laura Raurell i Sandra Fumanyana

• Servei d’Informació Turística La Porta del Delta, en la persona de Mila Marín

També als restaurants i als di-ferents col·lectius de cuina, que han col·laborat amb les seves re-ceptes a enriquir el llibre.


8

EL MARESMELA COMARCA QUE MIRA AL MAR

La comarca del Maresme és un territori allargat situat al nord de Barcelona que s’estén entre la costa i la Serralada Litoral. Els seus límits naturals són la Tordera, al nord, i els termes municipals de Badalona i Santa Coloma de Gramenet, al sud. Conserva un paisatge muntanyós que s’alterna amb conreus d’horta i extenses platges.Aquesta cadena muntanyenca en què s’encadenen tres espais naturals protegits (el Parc de la Serra de Marina, el Parc de la Serralada Litoral i el Parc del Montnegre i el Corredor), encara que les seves altituds no són considerables, forma una barrera que protegeix el vessant oriental, el que mira al mar.El clima, les característiques dels camps i la dedicació dels pagesos han donat bons resultats. Avui, les maduixes, el raïm, els pèsols, les mongetes del ganxet, les cireres d’en Roca o els tomàquets que es cultiven al Maresme són productes que s’han convertit en referent de qualitat.Pel fet de ser un territori tan ric, s’hi establiren ibers, romans i totes les cultures que han anat poblant les terres catalanes. Podem trobar, escampades per la comarca, les restes d’antics poblats, dòlmens, viles i castells enlairats.A aquesta riquesa patrimonial i natural s’afegeixen les festes, fires i jornades gastronòmiques, avalades per la distinció de qualitat de productes de conreu o procedents del mar. En aquest sentit, la flota pesquera d’Arenys de Mar garanteix el subministrament de peix i marisc fresc amb les captures diàries que cada dia arriben a la llotja.Consorci de Promoció Turística del Maresme. Tel. 937 411 161. www.costadebarcelonamaresme.cat.


9

Vinyes de la DO Alella


10

tot l’anY

Coca de llavaneres

Està certificada amb una marca de garantia de qualitat i és una coca generalment de forma rectangular i amb un gruix d’un parell de centímetres. S’elabora amb pasta de full, està farcida de crema i massapà i porta pinyons per sobre. A la Pastisseria Sala, de Sant Andreu de Llavaneres, en rei-vindiquen l’autoria, ja que porten 60 anys fent l’autèntica coca de Llavaneres. http://ajllavaneres.cat.

ProdUCtes

Coquetes d’arenys

Són unes pastes de full arre-bossades de sucre caramel·litzat al forn, de forma ovalada i molt cruixent. S’acostuma a menjar-les amb la crema catalana, el mató o un gelat. www.ccmaresme.cat.

laietanes de mataró

Són un carquinyoli líquid amb una textura molt cruixent que guarda al seu interior un fruit, que pot ser avellana o ametlla, amb què es vol evocar el passat laietà de Mataró. És un producte lleuger i cruixent que es pot trobar tot l’any a les pastisseries de Mataró.

vins do alella

Les vinyes de la Denominació d’Origen Alella, plantades a tots dos vessants de la Serralada Lito-ral, produeixen vins amb caràcters diferents, si bé tots comparteixen l’essència del terrer: el sauló. Els de vora mar són vins mediterranis, salins. En canvi, els vallesans tenen influències continentals.

La DO Alella està formada per una trentena de municipis del Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès. És la DO més petita i una de les més antigues del país. Els seus cellers elaboren majori-tàriament vins blancs, encara que també se’n fan de negres, rosats, dolços i escumosos. El raïm més característic de la zona és la pansa

Coca de Llavaneres de la Pastisseria Sala


11

ProdUCtes

Cup amb raïm a les Festes de la Verema d’Alella

blanca, juntament amb les garnat-xes blanca i negra.

L’abril del 2016 es va presen-tar la Ruta del Vi de la DO Alella: una iniciativa de col·laboració pú-blica i privada que té el suport del Consell Regulador i de nombro-sos agents econòmics i comercials, amb la finalitat de posar a l’abast del visitant un gran ventall de pro-postes i experiències relacionades amb el món del vi.

L’Oficina de Turisme d’Alella situada a Can Lleonart, a l’entrada de la població, és un bon lloc per rebre informació i per tastar algun producte. El Parc Arqueològic Ce-lla Vinària, de Teià, ofereix un se-guit d’activitats al voltant del món del vi, ja que allà els romans ja hi elaboraven aquest producte. www.doalella.cat www.teia.cat.

vitralls de Canet

Les pastisseries de Canet de Mar elaboren uns dolços imitant

els vitralls modernistes, en un clar homenatge a Lluís Domènech i Montaner. www.ccmaresme.cat.

Primavera

Cirera d’en roca

Van arribar a Arenys de Munt d’una manera molt curiosa. Com tantes altres poblacions catala-nes, les vinyes d’aquest poble del Maresme es van veure afectades per la fil·loxera, a finals del se-gle XIX. Llavors els arenyencs de l’època van haver de buscar altres professions per guanyar-se la vida, i una d’aquestes va ser la de mi-naire. Els Roca, nissaga de minai-res d’Arenys de Munt, van ser els primers que van portar empelts d’unes cireres ben diferents de les autòctones. Gràcies al clima del Maresme i a la terra, aquella fruita va anar adquirint una personali-tat pròpia. Avui podem assaborir


12

l’anomenada cirera d’en Roca, en honor a la família que la va portar fins a Arenys de Munt. Les seves característiques més rellevants són la carn forta, el color vermell ben intens i el sabor dolç i àcid al ma-teix temps. www.ccmaresme.cat.

maduixa del maresme

La maduixa és, possiblement, un dels productes gastronòmics que més es relaciona amb el Mares-me, encara que el conreu s’ha cen-trat en diversos municipis de l’Alt Maresme. Arenys de Munt, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta celebren la Fira de la Ma-duixa de la Vallalta. Aquest no és un fet gratuït, ja que les primeres notícies sobre el cultiu d’aquesta fruita a Catalunya ens porten fins al segle XVIII, quan es van con-

rear en aquests indrets les primeres maduixes. Les característiques de la terra, el clima i la voluntat dels pagesos donen com a resultat un producte immillorable que podem trobar al mercat a la primavera i a l’estiu. Les maduixes de la Vallalta tenen un excel·lent sabor, una aro-ma intens i, a més, són fàcils de di-gerir, fet que permet menjar-les en qualsevol moment del dia. www.ccmaresme.cat.

Pèsol del maresme

El pèsol de Llavaneres, també conegut com a pèsol garrofal, és un producte molt valorat per la seva dolçor. Una altra de les varietats apreciades és el pèsol de la floreta, una mica més petit i dolç, anome-nat així perquè al capdamunt de la baina neixen unes petites fulles blanques que semblen flors. Se

Pèsol del Maresme a la Fira de Llavaneres


13

Les Cinc Sènies és una de les zones productives de Mataró

Maduixes de Sant Cebrià de Vallalta

sembren al mes d’octubre en ter-renys silicis i arenosos i es cullen a partir del mes de febrer o març, depenent de la meteorologia. La recol·lecció dura de dos o tres me-sos. La mida del pèsol és més aviat petita, però d’una qualitat extraor-dinària. www.ccmaresme.cat.

estiu

Pastís de les santes

Els ingredients varien en fun-ció del cartell de la festa major de Mataró (el 27 de juliol), que apa-reix imprès al damunt del pastís, i juga amb la combinació de sabors i colors. És elaborat per la pastis-seria Uñó, de gran renom a la ciu-tat. www.pastisseriauno.com.

Palmes i ventalls de les santes

Els ventalls són galetes en for-ma de ventall típiques de Mataró, en honor de la festa major de la ciutat: les Santes. La mida és de 10 a 12 cm, per aconseguir una rèpli-ca dels ventalls reals que utilitza-ven les senyores quan anaven a la missa de les Santes, per refrescar-se de la calor d’estiu. També elaboren les palmes de les Santes, en forma de palma i en honor de les pa-trones de la capital del Maresme, Juliana i Semproniana; estan fetes de pasta de full, crema i fruita de la temporada. Les trobareu a Casa Graupera, una de les pastisseries més prestigioses de la ciutat. www.casagraupera.com.

tomàquet pometa

És un tomàquet per amanir, i està considerat com una de les j oies gastronòmiques del Mares-


14

me, ja que no és gens àcid. Té for-ma arrodonida i, quan està madur, presenta un color vermell intens. www.ccmaresme.cat.

tardor

Calamar d’arenys

El calamar és un mol·lusc ce-falòpode que pot arribar a mesu-rar uns 50 cm i a pesar fins a dos quilos. El millor moment per a la seva pesca és durant la tardor, i això ho saben molt bé a Arenys de Mar. La pesca es fa de nit, de for-ma artesanal i amb potents llums encesos als vaixells: l’objectiu és atreure el peix petit cap a la llum, perquè darrere seu arribarà el cala-mar, moment en què el pescador ha de demostrar la seva habilitat tot aconseguint que s’enganxi a la potera. Aquesta tradicional forma de pescar-los fa que els calamars d’Arenys de Mar tinguin molt bona reputació i s’hagin convertit en un plat de referència en algunes

poblacions de la costa del Mares-me. www.ccmaresme.cat.

fesol del ganxet

Originari del Maresme, és blanc, pla, de sabor suau, de mida mitjana i amb una forma semblant a un ronyó. En un dels extrems té un petit ganxo, que de fet és el que li dóna el nom. Se sembren al mes de juliol i es recullen a l’octubre.

Antigament aquesta mongeta es conreava per al consum propi, però ara s’ha convertit en un pro-ducte molt valorat pels cuiners. Els més tradicionals les continuen ser-vint com a acompanyament de la botifarra o en fan empedrats. Però les seves possibilitats van molt més enllà: cuinades amb vegetals, com a sopes fredes, amb bacallà o peus de porc es converteixen en un àpat exquisit. Si tenim en compte que el preu és econòmic i que ens apor-ten hidrats de carboni, fibra, ferro i proteïnes vegetals, no es pot de-manar més. www.ccmaresme.cat.

Centre d’interpretació de la natura

Situat en una antiga masia restaurada i en un entorn privilegiat, permet conèixer els orígens del món rural. És una nova proposta pe-dagògica que utilitza la imatge i les noves tecnologies per explicar la relació de l’aprofitament de la terra i l’home com a mitjà de subsistèn-cia a través de la vida del pagès.

L’espai exterior s’ha condicionat per tal que reflecteixi l’entorn na-tural d’aquest territori, amb plantes aromàtiques entre d’altres.

Masia Can Cases del Racó. Al costat de la plaça Illota. Santa Su-sanna. Tel. d’informació i reserves: 654 803 459.


Documents

els sabors - cossetania.com€¦ · qualsevol viatge. Fins ara havíem publicat guies turístiques en què es parlava dels indrets d’interès monumental i na-tural, els espais protegits