En Plenes Facultats - Dossier de Formació sobre Drogues i Counselling

ÍNDEX

BLOC I. CONCEPTES BÀSICS

1. QUÈ ÉS UNA DROGA? DEFINICIÓ (OMS).............................................................2 2. CONCEPTES BÀSICS (OMS) ................................................................................3

ÚS...............................................................................................................................3 ABÚS ...........................................................................................................................3 DEPENDÈNCIA...............................................................................................................3 DEPENDÈNCIA FÍSICA .....................................................................................................3 DEPENDÈNCIA PSÍQUICA ................................................................................................3 EFECTES.......................................................................................................................4 ACCIÓ SOBRE EL SNC....................................................................................................4 TOLERÀNCIA.................................................................................................................4 TOLERÀNCIA CREUADA ..................................................................................................4 SÍNDROME D’ABSTINÈNCIA ............................................................................................4 PSICOTROP..................................................................................................................4 SINÒNIMS DE DROGA...................................................................................................4

3. CLASSIFICACIÓ DE LES SUBSTÀNCIES PELS SEUS EFECTES I POSSIBLES CONSEQÜÈNCIES: (OMS)................................................................5

3.1. ESTIMULANTS DEL SNC O PSICOANALÈPTICS .............................................................5 3.2. DEPRESORAS DEL SNC O PSICOLÈPTICS...................................................................5 3.3. AL·LUCINÒGENES-DESPERSONALIZANTS PERTORBADORES

DEL SNC O PSICODISLÈPTICS ................................................................................5

BLOC II. DESCRIPCIÓ DE LES SUBSTÀNCIES MÉS CONSUMIDES

TABAC ..................................................................................................................7 ALCOHOL..............................................................................................................8 CANNABIS/MARIHUANA ..........................................................................................9 COCAÏNA.............................................................................................................10 AMFETAMINES .....................................................................................................11 SPEED ......................................................................................................................12 KATOVIT® ................................................................................................................12 ANABOLITZANTS..................................................................................................13 DROGUES DE SÍNTESI..........................................................................................14 ÈXTASI.............................................................................................................14 KETAMINA...........................................................................................................15

GHB...................................................................................................................16

HEROÏNA ............................................................................................................17 AL·LUCINÒGENS..................................................................................................18 LSD ..........................................................................................................................19 FONGS AL·LUCINÒGENS.............................................................................................20 MESCALINA ..............................................................................................................................................20 PSILOCIBINA.............................................................................................................................................20 ALTRES FONGS AL·LUCINÒGENS ..............................................................................................................21 PLANTES SOLANÀCIES.................................................................................................22 BELLADONA .............................................................................................................................................22 PEIOT ......................................................................................................................................................22 ALTRES PLANTES ......................................................................................................................................23

PLANTES PSICOESTIMULANTS................................................................................24 FÀRMACS DEPRESSORS .......................................................................................25 DISSOLVENTS I SUBSTÀNCIES VOLÀTILS.................................................................26

BLOC III PREVENCIÓ EN DROGODEPENDÈNCIES

1. ABORDATGES TEÒRICS SOBRE LES DROGUES..................................................28

MODEL JURÍDIC-MORALISTA ...........................................................................................28 MODEL MÈDIC-SANITARI.................................................................................................28 MODEL PSICO-SOCIAL....................................................................................................28 MODEL SOCIOECONÒMIC-CULTURAL ..............................................................................28

2. MODEL BIO-PSICO-SOCIAL...............................................................................29 3. PRINCIPALS ESTRATÈGIES PREVENTIVES ............................................................30 4. PER QUÈ CONSUMIM? .....................................................................................31

4.1. FACTORS DE RISC ...................................................................................................31 4.2. FACTORS DE PROTECCIÓ.........................................................................................33

5. FALSOS ESTEREOTIPS ......................................................................................34

5.1. ESTEREOTIPS SOBRE LA MARIHUANA........................................................................34 5.2. ESTEREOTIPS MÉS GENERALITZATS ..........................................................................35

BLOC IV QUAN EL CONSUM ES CONVERTEIX EN DEPENDÈNCIA?

1. ÚS-ABÚS-DEPENDÈNCIA....................................................................................38

2. CRITERIS DE DEPENDÈNCIA (DSM IV).................................................................39 3. CRITERI D’ABÚS (DSM IV) .................................................................................40

BLOC V COUNSELLING

1. INTRODUCCIÓ AL COUNSELLING.......................................................................42 2. APLICACIÓ DE LES EINES DEL COUNSELLING ......................................................43

2.1. HABILITATS D’AUTOCONTROL COGNITIU......................................................................43 2.2. HABILITATS DE COMUNICACIÓ....................................................................................44

2.2.1. Elements bàsics de la comunicació: verbals i no verbals .................................................44 2.2.2. Facilitadors de la comunicació .........................................................................................46 2.2.3. Obstacles per a una comunicació efectiva.......................................................................48

2.3. HABILITATS DE LA MOTIVACIÓ PER AL CANVI ...............................................................49 2.3.1. Factors que predisposen, faciliten i reforcen....................................................................49 2.3.2. Definició de conducta assertiva i habilitats socials .........................................................50 2.3.3. Entrenament en conducta assertiva i habilitats socials ...................................................50 2.3.4. Passos per al Canvi ..........................................................................................................52

3. COUNSELLING EN DROGUES ..........................................................................53

REFLEXIÓ DEL PROFESSIONAL EN LA RELACIÓ D’AJUT ..........................................................53 ALGUNES PAUTES BÀSIQUES PER L’ABORDATGE DEL CONSUM EN EL PUNT D’INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT UNIVERSITARI ......................................................54 COUNSELLING: UNES RECOMANACIONS SENZILLES..............................................................55

BIBLIOGRAFIA REVISADA I RECOMANADA .............................................................56

Dossier de Formació – En Plenes Facultats

1

BLOC I

CONCEPTES BÀSICS


2

1. QUÈ ÉS UNA DROGA? DEFINICIÓ (OMS) Segons l’OMS:

"Droga" és tota substància que, introduïda a l’organisme per qualsevol via d’administració, produeix una alteració del natural funcionament del sistema nerviós central de l’individu i és, a més, susceptible de crear dependència psicològica, física o ambdues.

Substància. Les drogues són substàncies, i per tant queden excloses de les "drogodependències" conductes com ara ludopaties, addicció al sexe, etc. Via d’administració. No s’especifica la via, ja que les drogues poden consumir-se per diverses vies:

• Fumada (com per exemple el haixix i el tabac) • Ingerida per via oral (com per exemple l’alcohol o les drogues de síntesi) • Aspirada (com per exemple la cocaïna i l’speed) • Inhalada (com les coles) • Injectada (com per exemple l’heroïna)

Pot alterar el sistema nerviós central (SNC). Les alteracions que les drogues poden causar són molt variades:

• Tranquil·litzar, eliminar el dolor o aplacar (com ho fan les drogues classificades com a depressores del SNC);

• Excitar (com ho fan les drogues classificades com a estimulants del SNC); • Ocasionar trastorns perceptius de diversa intensitat (com les drogues

denominades pertorbadores del SNC). Són susceptibles de crear dependència psicològica, física o ambdues. Totes les drogues poden generar dependència psicològica i/o física. D’acord amb:

• La persona: les seves expectatives de consum, l’estat d’ànim del moment, l’estat fisiològic i la constitució de l’individu.

• La substància: el tipus de substància, la dosi, la puresa, la freqüència del consum, la permanència en el temps.

• L’ambient: el lloc (espai) del consum, i l’ambient relacional (entorn).


3

2. CONCEPTES BÀSICS (OMS) Juntament al terme droga hi ha altres termes relacionats amb el seu ús, que també convé definir. Aquests són els següents: ÚS

Aquella forma de relació amb les drogues en la qual: • Per la seva quantitat • Per la seva freqüència • O per la situació física, psíquica i social del subjecte

no es detecten conseqüències negatives immediates sobre el consumidor ni sobre el seu entorn. Podem reconèixer que gairebé totes les persones utilitzem drogues. Com de qualsevol cosa, de les drogues se’n pot fer un ús més o menys correcte.

(Ex): Medicar-se per una malaltia, prendre alcohol durant els menjars, etc.

ABÚS

Aquella forma de relació amb les drogues en la qual: • Per la seva quantitat • Per la seva freqüència • O per la situació física, psíquica i social del subjecte

es produeixen conseqüències negatives per al consumidor i/o el seu entorn. “Mal ús o ús excessiu”, quan els seus efectes negatius són superiors als positius. Existirien diverses possibilitats d’abús: des del consum crònic de quantitats més grans de les que l’organisme pugui tolerar, fins el consum puntual i episòdic d’una quantitat excessiva de la droga en una situació d’alt risc (per exemple, el consum d’alcohol associat a la conducció de vehicles, per part de dones embarassades, etc.).

(Per més informació consultar Bloc III: Criteris d’Abús DSM-IV)

DEPENDÈNCIA

Seguint la definició de l’OMS: Pauta de comportament en la qual es prioritza l’ús d’una substància psicoactiva davant d’altres conductes considerades abans com més importants. El consum de cocaïna, que potser va començar com una experiència esporàdica sense aparent transcendència, passa a convertir-se en una conducta en torn a la qual s’organitza la vida del subjecte.

(Per més informació consultar Bloc III: Criteris de Dependència DSM-IV)

Dependència física

L’organisme s’habitua a la presència constant de la substància, de tal manera que necessita mantenir un determinat nivell en sang per funcionar amb normalitat. Quan aquest nivell baixa per sota de cert límit apareix la síndrome d’abstinència.

Aquest concepte està molt associat al de tolerància.

Dependència psíquica

Situació en la qual existeix un sentiment de satisfacció i un impuls psíquic que exigeixen l’administració regular o contínua de la droga per produir plaer o per evitar malestar. És més costós desactivar la dependència psíquica que la física, ja que requereix introduir canvis a la conducta i a les emocions del subjecte que li permetin funcionar sense necessitat de recórrer a les drogues.


4

EFECTES L’alteració que produeix la substància en el moment de ser introduïda a l’organisme, i en el moment posterior és el que es denomina efecte produït per la substància. Aquests efectes, però, no són constants, depenen de: la dosi, la via d’administració, la pròpia persona (personalitat, estat físic, la seva història personal), el context d’ús (les circumstàncies, les companyies, etc.). ACCIÓ SOBRE EL SNC Per la seva acció, les drogues poden ser: Depressores, Estimulants o Pertorbadores del Sistema Nerviós Central.

TOLERÀNCIA

És l’acostumament de l’organisme a una certa toxicitat. El punt màxim de la tolerància és diferent per a cada persona i varia també amb cada substància, etc. Quan una persona presenta tolerància a una substància li cal augmentar la dosi progressivament per tal de sentir els mateixos efectes. Tenim: Tolerància congènita o inicial: seria la capacitat de l’organisme en funció de les característiques individuals, o racials, per assimilar una substància sense patir trastorns.

Tolerància augmentada o adquirida: és la necessitat d’augmentar la dosi per aconseguir el mateix efecte.

TOLERÀNCIA CREUADA

Fenomen pel qual el consum d’una droga origina l’aparició de tolerància, no només a aquesta droga, sinó també a una altra del mateix o a vegades d’un altre grup farmacològic, encara que no s’hagi pres mai.

Per exemple: hi ha tolerància creuada entre l’alcohol i les benzodiacepines.

SÍNDROME D’ABSTINÈNCIA

Conjunt de símptomes i signes que apareixen quan s’interromp l’administració de la droga.

Els signes i símptomes que la síndrome presenta poden ser molt variats, normalment van acompanyats d’ansietat, i pot derivar-se en un quadre clínic de gravetat.

Per exemple: és especialment greu el Síndrome d’abstinència de l’alcohol Delírium Tremens

PSICÒTROP

Aquest terme és utilitzat pel Conveni de 1971 complement de la Convenció de les Nacions Unides per anomenar 105 substàncies sotmeses a fiscalització, la major part d’elles estan contingudes en productes farmacèutics que actuen sobre el sistema nerviós central. Abasta: al·lucinògens, estimulants, hipnòtics, sedants, tranquil·litzants , antiepilèptics , analgèsics. SINÒNIMS DE DROGA:

“Fàrmac”, “Substància”, “Productes Psicoactius”, “Productes Químics”, “Tòxics”, “Estupefaents Narcòtics”


5

3. CLASSIFICACIÓ DE LES SUBSTÀNCIES PELS SEUS EFECTES I POSSIBLES

CONSEQÜÈNCIES Les drogues no són fàcils de classificar. S’han assajat múltiples classificacions, basades en: • El seu origen – procedència (naturals o artificials) • Legalitat –il·legalitat • Dures - toves • Per la seva estructura química • Pel seu perill • Per la via d´ administració Les universalment més acceptades són les que parteixen de “l’efecte principal” de la substància. Un intent de síntesi és el realitzat per LAPORTE, en el seu llibre Les Drogues (1972), que pretén integrar totes les principals drogues conegudes, amb una perspectiva alhora clínica i farmacològica, segons l’efecte principal o acció sobre el Sistema Nerviós Central: 3.1. ESTIMULANTS DEL SNC O PSICOANALÈPTICS: Són substàncies que acceleren el funcionament del sistema nerviós central, disminuint la sensació de fatiga, i que poden produir excitació generalitzada i interferir el son. Els estimulants més coneguts són: la cocaïna, les amfetamines, la cafeïna i la nicotina. 3.2. DEPRESSORES DEL SNC O PSICOLÈPTICS Són substàncies que fan més lent el funcionament del sistema nerviós. En general, són calmants del dolor, disminueixen els reflexos i produeixen son, ocasionant a dosis més altes problemes més greus. Els principals depressors són: els derivats de l’opi, fàrmacs tranquil·lizants i l’alcohol. 3.3. AL·LUCINÒGENES - DESPERSONALITZANTS, PERTORBADORES DEL SNC O

PSICODISLÈPTIQUES Són substàncies que distorsionen el funcionament cerebral, podent originar una deformació de les percepcions, tant visuals com auditives, i fins i tot autèntiques al·lucinacions. Els més coneguts són: els derivats del cànem, l’LSD, les drogues sintètiques i els dissolvents volàtils.


6

BLOC II

DESCRIPCIÓ DE LES SUBSTÀNCIES MÉS CONSUMIDES


7

ASPECTE Paquets de cigarretes, pipa.

ACCIÓ SOBRE EL SNC El tabac, i en concret el fum resultant de la seva combustió conté nombrosos compostos químics nocius (nicotina, monòxid de carboni, agents cancerígens com el quitrà i agents irritants).

La nicotina és la substància responsable de la dependència que crea el tabac. És un alcaloide que actua sobre el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric, i la seva acció farmacològica és bàsicament estimulant. Els quitrans són substàncies que, com s’ha demostrat, són cancerígenes, com el benzopirè. Els irritants són els tòxics responsables de la irritació del sistema respiratori ocasionada pel consum de tabac (faringitis, tos, mucositat...).

El monòxid de carboni és la substància que s’adhereix a l’hemoglobina, dificultant la distribució d’oxigen a través de la sang. EFECTES (segons l’edat, el pes i el sexe) Relaxació o estimulació depenent del moment i el context, sensació de més concentració. RISCS Genera addició, pot produir càncer de pulmó, de coll, problemes circulatoris, bronquitis, malalties del cor, malalties cròniques dels pulmons. INDICACIÓ TERAPÈUTICA El tabac no té cap indicació terapèutica.

La nicotina s’utilitza en el tractament de deshabituació del tabaquisme, en forma de pegats i xiclets. VIA D’ADMINISTRACIÓ Consum habitual: bàsicament fumada. De forma creixent en diferents països s’utilitza la via oral (mastegar el tabac) i també inhalada (rapè).

Terapèutica: oral - mastegada (xiclet de nicotina) i cutània (pegats de nicotina). DEPENDÈNCIA FÍSICA Sí. Hi ha una dependència física que s’estableix en un període breu de temps i que estarà en funció de: • nombre de cigarretes/dia • concentració de nicotina /cigarreta • profunditat/freqüència de la inhalació, etc. La síndrome d’abstinència sol durar entre 7 i 10 dies. DEPENDÈNCIA PSÍQUICA Sí. El consum regular de tabac genera una forta dependència psicològica. Aquesta dependència estarà reforçada per les contínues i repetides associacions que el fumador realitza entre les seves activitats quotidianes i l’ús de les cigarretes, com un recurs psicològic efectiu. TOLERÀNCIA Sí, a causa de les característiques químiques i farmacològiques de la nicotina, el fumador el que fa és regular el consum de forma que es mantinguin uns nivells de droga efectius en l’organisme, que permetin afrontar les diferents situacions psicosocials. Un cop establerts els nivells habituals per a cada fumador, no augmenta o en tot cas ho fa de forma molt lenta. Això, per exemple, determina que el canvi per part del fumador a productes anomenats “baixos en nicotina” pot significar un augment del nombre de cigarretes fumades, i per tant, un increment de la ingestió dels altres productes perniciosos del tabac. SÍNDROME D’ABSTINÈNCIA Sí. Cada cop està més acceptada la presència d’una síndrome d’abstinència ocasionada per la dependència farmacològica de la nicotina. La seva intensitat pot ser molt variable. Els símptomes més freqüents relacionats amb aquesta síndrome són: irritabilitat, ansietat, dificultat per concentrar-se, inquietud, cefalea, apatia, trastorns gastrointestinals, somnolència diürna, insomni, etc. DISPONIBILITAT La venda del tabac és legal al nostre país tot i que hi ha límits relacionats amb l’edat. Hi ha diferències entre Comunitats Autònomes ja que, mentre que a la majoria d’elles està prohibida la seva venda a menors de 18 anys, a d’altres ho està a menors de 16 anys. La llei prohibeix fumar a:

• Transports públics i escolars i de malalts • Àrees de treball on hi hagi dones embarassades • Centres docents, de salut i de serveis socials • Jardins d’infància i centres d’atenció social a menors • Locals d’elaboració, manipulació i venda d’aliments • Sales d’ús públic general i locals comercials tancats • Sales de teatre i cine • Espectacles públics i esportius en locals tancats • Ascensors.

Es prohibeix la publicitat per TV de qualsevol forma, directa o indirecta, de cigarretes i altres productes del tabac. L’última normativa en matèria de tabac es recull en el reial decret 1079/2002, de 18 d’octubre, pel qual es regulen els continguts màxims de nicotina, quitrà i monòxid de carboni de les cigarretes, l’etiquetat dels productes de tabac, així com les mesures relatives a ingredients i denominacions dels productes de tabac.

T A B A C


8

ASPECTE Líquids de diversos colors, gustos i textures. ACCIÓ SOBRE EL SNC És un depressor inespecífic del Sistema Nerviós Central (els efectes euforitzants inicials són resultat de la desinhibició dels mecanismes de control). EFECTES (segons l’edat, el pes i el sexe i... el moment) Relaxa, disminueix el dolor i l’ansietat, desinhibeix. Provoca descoordinació i atordiment i altera l’atenció i el rendiment intel·lectual.

RISCS L’OMS considera consum de risc: 35 UBES en homes i 20 UBES per a dones. /per setmana. UBE: “unitat de beguda estàndard” equivalent a una copa de vi o una canya de cervesa. (12,5 cm cúbics d’alcohol pur). Pot produir alteracions en l’aparell digestiu (inflamacions, úlceres, degeneracions, circulatori (infarts, arteriosclerosi) i mentals (demència, deliris). INDICACIÓ TERAPÈUTICA La cultura popular l’aconsella en múltiples malalties, i de fet, va estar considerat com a medicament anteriorment. Actualment només existeix consens en una indicació terapèutica: com antisèptic tòpic. INTOXICACIÓ AGUDA: És coneguda l’embriaguesa típica en la primera fase d’excitació. En una fase posterior i en dosis altes, el subjecte entra en una fase anomenada hipnòtica, que cursa amb obnubilació, importants dèficits en la coordinació psicomotriu, somnolència, i disminució de la sensibilitat als estímuls dolorosos. CRÒNICA: Habitualment comporta l’existència d’una síndrome tòxica inespecífica, amb abstèmia, anorèxia, insomni, marcada irritabilitat, etc. Generalment s’acompanya d’una greu problemàtica familiar i/o socio-laboral. Possibles malalties orgàniques severes: Hepatopatia, miocardiopatia, patologia digestiva diversa, etc. VIA D’ADMINISTRACIÓ Via oral. DEPENDÈNCIA FÍSICA Sí. Pot arribar a ser molt severa. DEPENDÈNCIA PSÍQUICA Sí, molt important. L’aparició generalment sol ser lenta. TOLERÀNCIA L’organisme desenvolupa un augment progressiu de la tolerància amb l’ús continuat de begudes alcohòliques. És més, en fases avançades pot presentar-se un fenomen exclusiu d’alcohol: la intolerància, petites quantitats d’alcohol poden provocar intoxicacions importants. L’alcohol té tolerància creuada amb les benzodiacepines, els barbitúrics i bona part dels depressors del SNC.

SÍNDROME D’ABSTINÈNCIA És una de les més greus i pot ser mortal si no es tracta convenientment. Tradicionalment es parla de dos tipus de síndromes d’abstinència. L’abstinència menor: que es caracteritza per tremolor distal, ansietat, nàusees, etc. i apareix a les 48h d’evolució. L’abstinència major s’inicia a les 6-12 hores de la privació total o de la reducció brusca de la ingestió. Els seus inicis són inespecífics, amb quadres d’irritabilitat, malestar, tremolor en les extremitats, ansietat i sudoració profusa. Posteriorment apareix un dèficit de consciència, trastorn de percepció, insomni, taquicàrdia, etc., en cas de no ser tractats. DISPONIBILITAT El Codi Penal castiga com autor d’un delicte de desobediència greu al conductor que es negui a sotmetre’s a les proves de control d’alcoholèmia o d’altres drogues, requerides per l’autoritat competent. El Reglament General de Circulació estableix com a límit màxim d’alcoholèmia permès per conduir 0.5 g./l. d’alcohol en sang (0.25 mil·ligrams per litre en aire espirat) per a conductors en general. En coherència amb la gravetat del tema, aquesta taxa és inferior per al conductor de menys de 2 anys d’experiència, i per transport de mercaderies, viatgers, escolars i urgències. En aquests casos, la taxa màxima és de 0.3 g./i. (0.15 mil·ligrams per litre en aire espirat), que és aproximadament l’alcoholèmia produïda per una llauna de cervesa beguda per un home de 70 kg. de pes, en dejú. La venda d’alcohol és legal al nostre país malgrat que hi ha limitacions relacionades amb l’edat. To i que hi ha diferències entre Comunitats Autònomes, la tendència senyalada per l’OMS és prohibir la venda d’alcohol a menors de 18 anys. I més informació...TIPUS DE BEGUDES ALCOHÒLIQUES

A L C O H O L

HOME (70kg) DONA (60kg)

Grau alcoholemia 0,3 0,5 0,3 0,5 Cervesa (33cl) 1 llauna 1,5-2

llaunes 0,5-1 llauna 1-1,5

llaunes Vi (10cl) 1,5 gots 2,5 gots 1got 2 gots Whisky (4,5cl) 1 got 1,5 gots 0,5-1 got 1 got

Les begudes fermentades són aquelles que procedeixen d’una fruita o d’un gra, i que per acció de llevats microscòpics, han sofert un procés de fermentació (vi, cervesa, sidra etc.).

Les begudes destil lades, les quals s’obtenen destil·lant una beguda fermentada, és a dir, eliminant pel calor, part de l’aigua que conté. Una beguda destil·lada té més graduació (més alcohol ), que una beguda fermentada.


9

"porro", "herba", "maria", “haixix”, “xocolata”, ”tate”, “grifa”, “costo”, “merda” “ mota”, “canuto”, “peta”, “cànem”, “mandanga”, “pasto”, “joint”, “hash”, “kif”, “pot”, “grass”

ASPECTE Cànnabis: Boles o planxes; com fang premsat de color marró fosc / marihuana. Fulles seques. ACCIÓ SOBRE EL SNC Pertorbador del Sistema Nerviós Central. EFECTES (segons l’edat, el pes i el sexe i... el moment) Produeix sequedat de boca i gola. Relaxa i desinhibeix. Les percepcions sensorials es distorsionen (sentit de la distància, sensació de lentitud, fins i tot es poden confondre passat, present i futur). El sentit de l’equilibri també es pot deteriorar. A grans dosis pot tenir efectes al·lucinògens. Pot funcionar com a facilitador de les relacions socials.

Els efectes per via fumada apareixen al moment i duren de 60 a 90 minuts. Si s’ingereix, els efectes apareixen més tard i duren més (fins a 6 hores). RISCS Pot produir hipotensió i intensa taquicàrdia. El consum diari pot entorpir les funcions superiors relacionades amb l’aprenentatge, la concentració i la memòria. INDICACIÓ TERAPÈUTICA Alleugeriment de símptomes com l’ansietat, nàusees provocades per la quimioteràpia, pèrdua de gana en els malalts de sida o de memòria per Alzheimer (pel seu efecte neuroprotector), espasmes dolorosos en el cas de l’esclerosi múltiple, pujades de la tensió ocular provocada per glaucoma o el dolor produït per la migranya. Malgrat que a Espanya no es troba comercialitzada la substància (THC), actualment, s’està avaluant la seva possible utilitat terapèutica com agent antiemètic en el tractament dels pacients sotmesos a quimioteràpia. INTOXICACIÓ AGUDA: Els cannabioides en sobredosificació són rarament letals. A dosis elevades poden provocar crisis d’ansietat que generalment disminueix al cap de poques hores. És controvertida l’existència d’una veritable psicosi cannàbica. CRÒNICA: El consum crònic pot ser la causa d’alteracions psíquiques o físiques a llarg termini, pel que fa a les funcions cognitives superiors com és la memòria, concentració i atenció. VIA D’ADMINISTRACIÓ Terapèutica: Oral i fumada No terapèutica: oral (de vegades es menja), inhalada - fumada (es barreja amb tabac -porro, petes, canuto-). DEPENDÈNCIA FÍSICA No s’ha descrit l’existència d’una veritable dependència física. DEPENDÈNCIA PSÍQUICA El seu consum continuat pot desenvolupar dependència psicològica en funció de les característiques individuals i socials de l’individu. TOLERÀNCIA Pot aparèixer. Presenta tolerància creuada amb l’alcohol i els opiacis. SÍNDROME D’ABSTINÈNCIA La supressió brusca de la seva administració en individus consumidors crònics no precipita una simptomatologia d’abstinència característica. Es poden observar símptomes lleus que apareixen a les poques hores i poden durar 4-5 dies (ansietat, irritabilitat, disminució de la gana, insomni, rebot de la fase REM del son...). DISPONIBILITAT Com passa amb les altres drogues, el consum de cànnabis “en llocs, vies, establiments o transports públics, així com la tinença il·lícita, malgrat que no estigués destinada al tràfic, està contemplada per la llei sobre Protecció de la Seguretat Ciutadana com a “infracció greu”. Pot ser sancionat amb una multa d’entre 300,50 i 30.050,60 Euros (50.000 i 5.000.000 de Ptes.). Es preveu la possibilitat de suspendre les sancions “si l’infractor se sotmet a un tractament de deshabituació en un centre o servei degudament acreditat, en la forma i pel temps que regularment es determini”. El Codi Penal espanyol no fa referència al consum de drogues, ni públic ni privat. Contempla únicament aquelles conductes relacionades amb la comercialització de les drogues i amb la seguretat vial. En la interpretació del Codi Penal, els tribunals de justícia no consideren el cànnabis com “droga que causa un greu perjudici a la salut”. Per tal motiu, la pena mínima per a qui en cultivi, elabori, trafiqui, promogui, afavoreixi o faciliti el seu consum, o en tinguin amb aquestes finalitats, serà d’un a tres anys de presó, i la multa en funció del valor de la droga. Respecte a la conducció de vehicles de motor, el Codi Penal estableix una pena d’arrest de vuit a dotze caps de setmana o multa de tres a vuit mesos, així com privació del dret de conduir d’un a quatre anys, per a qui condueixi un vehicle a motor o ciclomotor sota la influència de qualsevol tipus de droga.

C A N N A B I S / M A R I H U A N A


10

“Coca”, “Perica”, “Pasta”, “Blanca Neus”, “Pols Blanca”, “Neu”, “Merca, “Farlopa”, “Farla”

ASPECTE Pols blanca cristal·lina, semblant a la sal. ACCIÓ SOBRE EL SNC Estimulant del Sistema Nerviós Central. EFECTES (segons l’edat, el pes i el sexe i... el moment) Estimula, excita, disminueix la fatiga, la son i la gana. Augmenta la seguretat subjectiva i produeix vivències de benestar. Pot provocar agitació, impulsivitat i agressivitat. RISCS

El consum crònic i abusiu pot provocar trastorns psíquics com idees paranoides, depressió, al·lucinacions, psicosi. També problemes cardiovasculars, neurològics, problemes pulmonars, problemes en l’aparell reproductor, etc.

INDICACIÓ TERAPÈUTICA

Actualment és molt reduïda: únicament com analgèsic superficial en oto-rino-laringologia i oftalmologia.

INTOXICACIÓ

AGUDA Similar a la hiperestimulació simpàtica: taquicàrdia, palpitacions, sudoració, hipertèrmia, hipertensió, midriasi, així com arítmies i convulsions. En ocasions dóna lloc a un quadre delirant agut. Pot produir la mort per status epilepticus amb obstrucció respiratòria, arítmies, o hemorràgia cerebral. La seva ingestió conjunta amb alguns fàrmacs o la seva associació amb heroïna, incrementa fortament el risc i la gravetat de les complicacions.

CRÒNICA Són freqüents les alteracions endocrines. Altres complicacions depenen en gran part de la via d’administració: atrofia o necrosi de l’envà nasal en la via inhalatòria; símptomes respiratoris en els fumadors de base lliure. Pot arribar a produir fortes alteracions de la personalitat i fins i tot quadres delirants, però les alteracions més freqüents són trastorns depressius, trastorns ciclotímics i dèficit d’atenció.

VIA D’ADMINISTRACIÓ

Terapèutica: tòpica.

No terapèutica: inhalatòria esnifada (la més comú a Europa); inhalatòria-fumada (amb tabac o marihuana) i parenteral.

DEPENDÈNCIA FÍSICA

Actualment es considera que sí la produeix (veure síndrome d’abstinència).

DEPENDÈNCIA PSÍQUICA

Sí (molt intensa). La rapidesa d’instauració depèn de la via d’administració utilitzada, essent més ràpida en el cas d’utilitzar la inhalatòria-fumada o parenteral.

TOLERÀNCIA

Malgrat que anteriorment es pensava que la cocaïna no desenvolupava tolerància, actualment hi ha evidència clínica de que sí. També es nota una tolerància a curt termini degut a la depressió dels neurotransmissors a les terminacions nervioses.


Encara que durant molt temps es va negar la seva existència, avui es pensa que el quadre caracteritzat a nivell psíquic per depressió, alentiment psicomotor, letargia, irritabilitat i trastorns del son, i a nivell somàtic per trastorns de la coordinació, sensació d’opressió, taquicàrdia, vertígens..., constitueix una autèntica síndrome d’abstinència.

DISPONIBILITAT El consum públic està sancionat administrativament, com totes les drogues il·legals. La sanció pot ser substituïda pel tractament de deshabituació adequat. En la interpretació del Codi Penal, els tribunals de justícia consideren la cocaïna entre les drogues “que causen greu perjudici a la salut”. El cultiu, tràfic... estan penalitzats amb un mínim de 3 a 9 anys de presó i multa “del tant al triple” del valor de la droga. Respecte a la conducció de vehicles, la mateixa penalització que el cànnabis, així com la privació al dret de conduir d’un a quatre anys. I més informació... En el mercat il·legal es pot trobar com:

• clorhidrat de cocaïna: forma principal del consum a Europa (esnifada en pols) • sulfat de cocaïna: (pasta de coca o basuko) que es fuma amb tabac o marihuana • Cocaïna base (crack): que es fuma barrejada amb tabac.

C O C A Ï N A


11

“Amfetes”, “speed”, “dexedrina”, “píndoles per aprimar”, “bennies”, “dexies”, “uppers”

ASPECTE

Càpsules, comprimits, o forma de pols.

ACCIÓ SOBRE EL SNC

Estimulants del Sistema Nerviós Central.

EFECTES (segons l’edat, el pes i el sexe i... el moment)

Estimulen, exciten, treuen el son, augmenten la vivència d’energia i disminueixen la sensació de fatiga i la gana.

RISCS

El seu consum crònic pot donar lloc a depressió, deliris paranoides i al·lucinatoris.


En l’actualitat, la seva prescripció no està justificada, excepte en casos molt limitats en què el tractament correspon a l’especialista (narcolèpsia, hiperactivitat infantil, obesitat exògena).

INTOXICACIÓ

AGUDA: Es caracteritza per l’exacerbació dels efectes estimulants centrals, fins arribar a crisis psicològiques paranoides, estats de pànic, al·lucinacions. Apareixen palpitacions, taquicàrdia, sudoració, hipertèrmia i fins i tot pèrdua de consciència i mort.

CRÒNICA Consisteix en l’aparició de farmacodependència amb tendència al desenvolupament de quadres psicòtics, amb símptomes com hiperexcitabilitat, tremolor, deliris i al·lucinacions. Es pot confondre amb esquizofrènia.


Terapèutica: oral.

No terapèutica: oral, injectable-parenteral, esnifada (speed).


Pot donar-se (no tots els autors ho accepten com a tal). Quan s’utilitza de forma parenteral (administració no terapèutica), es produeix ràpidament.


Sí.

TOLERÀNCIA Pot produir-se en un període de consum continuat de sis setmanes a tres mesos. SÍNDROME D’ABSTINÈNCIA Sí. Es manifesta per estat d’ànim depressiu, fatigabilitat, i trastorns del son. DISPONIBILITAT En la interpretació del Codi Penal, els tribunals de justícia inclouen les amfetamines entre les drogues que poden causar “greu prejudici a la salut” i preveuen penes mínimes de presó de 3 a 9 anys i multa ”del tant al triple” del valor de la droga. La conducció sota la influència d’aquestes drogues, reben el mateix tractament que la resta de les drogues il·legals: la pena d’arrest de vuit a dotze caps de setmana o multa de tres a vuit mesos, així com la privació al dret de conduir d’un a quatre anys, per a qui condueixi un vehicle a motor o ciclomotor sota la influència de qualsevol tipus de droga il·legal. La sanció imposada per el seu consum en públic també pot ser substituïda per l’adequat tractament de deshabituació. I més informació... Fins que el 1983 es va regular la seva venda en les farmàcies, el consum d’amfetamines va ser considerable en el nostre país (a l’amfetamina es va arribar a anomenar-la “l’espanyola”). Les propietats estimulants i euforitzants de les amfetamines són degudes a que els impulsos nerviosos circulen amb més rapidesa, circulant amb més fluïdesa per les neurones. Aquesta estimulació es manifesta, per un augment temporal de l’eficiència i capacitat de treball, més confiança en sí mateix, vivesa intel·lectual i iniciativa, millora de l’estat anímic, alleujament de la sensació de fatiga o cansament, augment de l’activitat motora i de la facilitat de paraula, així com augment de la capacitat de concentració. Les especialitats farmacèutiques més conegudes són: CENTRAMINA®, DELGAMER®, MODULATOR®, FINEDAL®, DEXEDRINA®, PONDERAL®, etc. (cal recepta mèdica).

A M F E T A M I N E S


12

L’SPEED, sulfat d’amfetamina, o metamfetamina, és una droga que guarda una estreta relació química amb l’amfetamina, però el seu efecte en el sistema nerviós central és més gran. D’aquí el seu nom (que significa velocitat, en anglès). Es fabrica en laboratoris il·legals i hi ha una alta probabilitat de que se n’abusi i se’n depengui. El producte venut al carrer es coneix per molts noms, com ara speed, meth i chalk (“amfetes”, meta i guix). Es pren per via oral o intranasal (inhalació de la pols), s’injecta per via intravenosa i es fuma (encara que els dos últims són vies minoritàries). Immediatament després de la inhalació o la injecció intravenosa, l’usuari experimenta una intensa sensació inicial, coneguda com a rush o flash (pujada) que dura alguns minuts i es diu que és força agradable. L’ús oral o intranasal produeix eufòria, és a dir, un estímul, però no una sensació intensa. Els usuaris d’aquest producte poden convertir-se en addictes i utilitzar-lo amb més freqüència i en dosis cada cop més grans encara que no sempre passa. A més, l’speed augmenta la freqüència cardíaca i la tensió arterial i pot causar lesió irreversible dels vasos sanguinis cerebrals, pel que produeix vessaments cerebrals. Altres efectes inclouen problemes respiratoris, irregularitat dels batecs del cor i anorèxia extrema. El seu ús pot ocasionar col·lapse cardiovascular i la mort.

KATOVIT® (L’amfetamina “emmascarada”)

Aquest medicament és àmpliament consumit per la població estudiantil, en principi la seva adquisició a les farmàcies és sota recepta però es compra sense necessitat d’ella.

S’han descrit casos de dependència psíquica molt seriosos sobretot en el col·lectiu estudiantil, on moltes persones "necessiten" prendre la pastilla abans d’estudiar perquè d’altra manera no es concentrarien, a primera vista podem observar en la seva composició una associació vitamínica:

- Pantoteat càlcic - Cianocobalamina - Piridoxina - Riboflavina - Tiamina - Nicotinamida - Àcid ascòrbic

I el responsable del seu èxit comercial:

- Clorhidrat de Prolintà 10 mg

Els efectes produïts a curt termini són deguts a aquest principi actiu, ja que en el mercat hi ha molts complexes vitamínics que no provoquen lògicament l’estat d’eufòria que pot arribar a provocar aquest medicament. Molts estudiants acostumen a prendre vitamines molt pocs dies abans o fins i tot el dia abans de l’examen. Aquest costum simplement no és útil, ja que perquè l’organisme assimili les vitamines han de passar varis dies. No obstant, si es nota algun efecte positiu en la ingestió es pot comprovar si el complex vitamínic porta ginseng (avui en dia en porten molts) causant d’aquest efecte positiu a curt termini.

Està indicat en trastorns de senectut, disminució del rendiment intel·lectual, cansament físic precoç, apatia, prostració.

S P E E D

K A T O V I T ®


13

Són drogues que mimetizen els efectes de l’hormona natural masculina anomenada testosterona. Es comercialitzen sota diferents noms i produeixen addicció. Els anabolitzants es prenen oralment o s’injecten en un múscul; mai en una vena. Se solen prendre juntament amb altres drogues alhora (d’això se’n diu Stacking). Amb freqüència es prenen seguint cicles: a un període d’ús en segueix un altre d’abstinència. Tenen dos tipus d’efecte: el primer és el d’exercir una acció androgènica o masculinitzant, que consisteix a fer més profunda la veu, augmentar el pèl del cos i la cara i desenvolupar els òrgans sexuals secundaris de l’home; el segon és un efecte anabolitzant que estimula el desenvolupament de la massa muscular i el creixement dels ossos. Tot això condueix a un augment en el rendiment esportiu. Malgrat això, per què es produeixi una millora en la força muscular, l’esportista, a més a més, ha de seguir un programa d’entrenament durant el temps que pren aquests asteroides. No s’ha demostrat un augment de la resistència i agilitat.

A N A B O L I T Z A N T S


14

“Pastis”, “Pirules”, “Rules”, “Xufles”, “Eva”, “Adam”, “Canal+”, “Simpson”, “bicicletes”, “píndola de l’amor”, “estrella”, “dinosaure”, “M25”, “dofí”, “galetes de disco”, “125”

ASPECTE

Pastilles de diferents formes, mides i colors, a vegades en pols o líquid.

ACCIÓ SOBRE EL SNC Estimulant, encara que també pot tenir propietats pertorbadores al·lucinatòries. Es tracta de compostos amfetamínics als quals s’afegeix algun component d’efectes més o menys al·lucinògens. EFECTES (segons l’edat, el pes i el sexe i... el moment) Estimulen i disminueixen el son i el cansament. Desinhibeixen i proporcionen una vivència de fàcil contacte interpersonal. Canvi en la percepció del pas del temps i l’espai. Empatia, eufòria, sensació d’autoestima augmentada. RISCS D’imprevisibles conseqüències. Crisis d’ansietat: Taquicàrdia, arítmia, sequedat de boca, sudoració, contracció de mandíbula, tremolors, deshidratació, augment de temperatura corporal (hipertèrmia). Augmenta el perill si es pateix hipertensió, problemes de cor, epilèpsia, asma, embaràs o es pren algun antidepressiu. INDICACIÓ TERAPÈUTICA Antigament, trastorns depressius i alteracions psicòtiques. INTOXICACIÓ Convulsions, insuficiència renal, hemorràgies, trombosi i infarts cerebrals, insuficiència hepàtica. VÍA D’ADMINISTRACIÓ

Via oral, inhalable, o beguda.


No s’ha descrit.

DEPENDENCIA PSÍQUICA

Sí.

DISPONIBILITAT

En la interpretació del Codi Penal els tribunals de justícia les inclouen entre les “drogues que causen greu perjudici a la salut”, per tal motiu, la pena mínima per qui les elaborin, trafiquin, promoguin o n’afavoreixin el consum o les tinguin amb aquestes finalitats, serà de 3 a 9 anys de presó i multa del “tant al triple” del valor de la droga.

Respecte a la conducció sota la seva influència, reben el mateix tractament que la resta de les drogues: una pena d’arrest de vuit a dotze caps de setmana o multa de tres a vuit mesos, així com privació del dret de conduir d’un a quatre anys per qui condueixi un vehicle de motor o ciclomotor sota la influència de qualsevol tipus de droga.

Com passa amb les altres drogues, la sanció imposada pel seu consum en públic pot ser substituïda per l’adequat tractament de deshabituació.

I més informació...

Les substàncies químiques més comunes són: MDMA, MDE O MDEA, MDA, MBDB, etc.

L’èxtasi (MDMA), va ser descobert el 1912 per la indústria farmacèutica Merck mentre buscava un fàrmac inhibidor de la gana, i abandonada pels seus efectes psicoactius. Es tracta doncs, del redescobriment amb finalitat recreativa de substàncies abandonades per la investigació farmacèutica pels seus efectes secundaris. La metilendioximetamfetamina (MDMA), amb els noms al carrer d’"Adam", "èxtasis" o "X-TC", és una droga sintètica psicoactiva (que altera la ment) amb propietats al·lucinògenes i similars a les de les amfetamines. L’MDMA pot facilitar la desinhibició en les relacions. Molts dels problemes de l’MDMA per als usuaris són similars als observats amb l’ús d’amfetamines i cocaïna. Aquests són:

• Dificultats psicològiques, incloent confusió, depressió, problemes amb el son, necessitat de prendre drogues, ansietat greu i paranoia mentre es pren l’MDMA i a vegades vàries setmanes després de prendre-la (s’han notificat fins i tot episodis psicòtics).

• Símptomes físics com tensió muscular, cruiximent involuntari de les dents, nàusea, visió borrosa, moviments oculars ràpids, desmai i esgarrifances o suor.

• Augment de la freqüència cardíaca i la tensió arterial, un risc particular per a les persones amb malaltia circulatòria o cardíaca.

D R OG UE S D E S Í NT E S I

È X T A S I


15

“Keta”, “K”, “Vitamina K”, “Especial K”

ASPECTE Clorhidrat de Ketamina i conservants. Líquid injectable. Al carrer líquid incolor, pols o cristalls blancs, pastilles o càpsules. ACCIÓ SOBRE EL SNC Depressor i al·lucinogen del sistema nerviós central. EFECTES (segons l’edat, el pes i el sexe, ... i el moment) Els efectes duren d’1 a 2 hores.

A dosis baixes: efecte psicodèlic.

A dosis altes: efecte anestèsic.

A dosis baixes: com una “borratxera” per alcohol i/o sedants. Pèrdua de coordinació i equilibri, dificultat per caminar, parlar i pensar, visió borrosa o doble, distorsió dels sons, entumiment de les extremitats.

A dosis mitges: Apareixen els efectes psicodèlics, però un està conscient de qui és i on és.

A dosis altes: S’entra en el “forat K”: El cos queda pràcticament anul·lat, viatge psicodèlic molt fort.

Efectes secundaris: nàusees i vòmits, mals de cap i mareigs. RISCS Contraindicada en persones amb hipertensió, o persones amb medicaments per tiroides. Possibilitat de presentar depressió respiratòria o aturada cardíaca per al·lèrgia o consumir dosis altes. Probables trastorns d’ansietat, paranoies o flashbacks, mal viatge (crisis de pànic davant l’experiència dissociativa o al·lucinatòria). Dany cerebral a llarg termini i problemes de memòria, concentració o deteriorament de les habilitats lingüístiques amb consums continuats o en dosis altes. Possibilitat de tenir accidents i danys físics per la pèrdua de l’equilibri amb dificultat a reaccionar davant d’ells degut a l’estat d’anestèsia. INDICACIÓ TERAPÈUTICA

Anestèsic utilitzat en medicina i veterinària des dels anys 70. Anestèsic dissociatiu ja que produeix un peculiar estat de inconsciència en el qual la persona no està adormida sinó desconnectada del seu cos i del seu entorn (el cervell és incapaç d’interpretar la informació sensorial procedent dels sentits, i es queda aïllat, separat o desconnectat del cos).

INTOXICACIÓ AGUDA

Una sobredosi pot suposar la pèrdua total de consciència o un estat de coma amb tots els riscs que això comporta.


Via oral, injectable o esnifada.


Incerta.


Sí, molt alta.

TOLERÀNCIA

Amb el consum continuat es dóna una ràpida tolerància (arribant a desaparèixer els efectes psicodèlics encara que s’augmenti la dosi).

DISPONIBILITAT

Es ven amb recepta com anestèsic veterinari. També es fabrica per anestèsia humana però en aquest cas no està a les farmàcies sinó només als hospitals. Alguns noms comercials són: Ketolar ® Imalgene ®. També es pot trobar al mercat negre. El consum o tinença de ketamina en espais públics pot ser sancionat i qualsevol acció que pugui relacionar-se amb la intencionalitat de vendre o facilitar el consum a altres podria suposar l’obertura d’un procés penal.

K E T A M I N A


16

“Èxtasi líquid1”, “Biberó”

1 Aquest nom pot induir a error en els consumidors, ja que els efectes del GHB disten molt dels produïts per l’èxtasi, que són de tipus estimulant del sistema nerviós central.

ASPECTE

Líquid inodor, dens, lleugerament salat, en ampolles petites, també en forma de pols i de càpsules.

ACCIÓ SOBRE EL SNC

Anestèsic i sedant.

EFECTES (segons l’edat, el pes i el sexe, ... i el moment)

En dosis baixes: eufòric, relaxació, sociabilitat.

En dosis més altes: mareig, somnolència, fins a son comatosa.

Adversos: vòmits, espasmes del múscul i pèrdua de sentit.

Altres: Erecció ràpida i duradora.


Narcolèpsia, anestèsic intravenós, ajuda al part.

Utilitzat per estimular l’hormona del creixement, i com a estimulant (per a atletes i culturistes de forma il·legal).

RISCS

Riscos similars als de l’èxtasi però hi ha més risc de prendre una dosi més gran involuntàriament ja que el producte és més concentrat. Amb alcohol pot ser mortal.

INTOXICACIÓ AGUDA

Pèrdua de coneixement, coma, atacs epilèptics, clonus (espasme muscular), sedació, son profunda.

Sobredosi amb pèrdua de sentit, falta de respiració (sobretot si s’ha barrejat amb alcohol).


Via oral, “es beuen mides d’un tap”.


Sí. Pot arribar a ser molt severa.


Sí.

DISPONIBILITAT Es il·legal, i la possessió d’ella pot donar lloc a llargs períodes a presó. I més informació....

El GHB és una droga il·legal que es va promocionar com a una alternativa als esteroides anabòlics i durant un temps es va consumir als gimnasos amb l’objectiu d’augmentar la massa muscular.

S’ha vinculat a l’agressió sexual.

G H B * G A M M A H I D R O X I B U T I R A T


17

“Cavall”, “Brown Sugar”, “Xino”, “Papela”, “Plata”, “Jaco”, “Xuta”, “smack”, “H”, “skag”,

“junk”, “azúcar moreno”

ASPECTE Pols de color blanca o de color marró. ACCIÓ SOBRE EL SNC Depressor del Sistema Nerviós Central. EFECTES (segons l’edat, el pes i el sexe i... el moment) Durant un temps inicial de consum s’experimenten sensacions de benestar i plaer acompanyades de falta de gana i insensibilitat al dolor, sensacions de buidor i ansietat. RISCS Alguns dels riscs més importants que comporta el seu consum són: trastorn d’ansietat, depressió, alteracions de la personalitat, pèrdua de la gana, insomni, pèrdua de la menstruació, hepatitis, etc. Molts dels riscos de l’heroïna estan associats a la via d’administració (contagi de VIH, d’Hepatitis B, etc.). Depressió respiratòria per sobredosi. INDICACIÓ TERAPÈUTICA L’heroïna va ser sintetitzada a finals del segle XIX per la indústria farmacèutica Bayer, buscant de un fàrmac que tingués la capacitat analgèsica de la morfina, però sense el seu potencial addictiu. Es va utilitzar inicialment com a teràpia davant de la morfinomania, encara que aviat es va abandonar al no mostrar els resultats desitjats. La metadona es fa servir habitualment en els programes de deshabituació de l’heroïna. Actualment s’estan realitzant assajos clínics per determinar l’eficàcia de l’heroïna com a substitutiu de la metadona en aquests programes. INTOXICACIÓ Alteracions de personalitat, cognitives. Caries, anèmia, estrenyiment, inhibició del desig sexual, pèrdua de menstruació en dones. VIA D’ADMINISTRACIÓ Generalment s’ha utilitzat la via parenteral, dissolent-se prèviament i escalfant la solució en una cullereta o utensili similar. En l’actualitat, la via fumada és la de més ús sobretot per la propagació del virus d’immunodeficiència humana (causant de la sida). També s’inhala (“xino”). DEPENDÈNCIA FÍSICA Sí, té una ràpida instauració i provoca una desagradable síndrome d’abstinència. DEPENDÈNCIA PSÍQUICA Sí, la vida del consumidor gira en torn al seu consum. TOLERÀNCIA El consum prolongat accelera la tolerància a aquesta substància, i s’han d’augmentar les dosis per experimentar els mateixos efectes. Això pot explicar el risc de sobredosi després d’un període de no consum. SÍNDROME D’ABSTINÈNCIA Caracteritzat per una forta sudoració, llagrimeig, rinorrea, nàusees i vòmits, diarrea, insomni, febre, dolors musculars, etc... acompanyats d’una forta ansietat. DISPONIBILITAT En la interpretació del Codi Penal, els tribunals de justícia consideren els opiacis dins de les “drogues que causen greu perjudici a la salut”, i, per tal motiu, qui la cultiva, elabora, trafica, promou, afavoreix o facilita el seu consum, o la tenen amb aquesta finalitat seran penalitzats amb una pena mínima de 3 a 9 anys de presó i multa “del tant al triple” del valor de la droga.

H E R O Ï N A


18

ASPECTE

Pastilles en un tros de paper secant impregnat amb l’àcid, o plantes, o cactus, o fongs, o en solució líquida, en forma de infusions (d’origen natural).

ACCIÓ SOBRE EL SNC

No poden etiquetar-se de base com a psicoestimulants, ni depressors (tot i que determinades substàncies estimulants, com ara amfetamines, a determinades dosis tenen efectes psicodèlics) així que les anomenarem pertorbadores del SNC. Tenen accions:

• Psicodislèptiques (modificació de l‘estat psicològic, del pla emocional, augment de la significació de les coses, etc.).

• Psicòtic-mimètiques (mimetitzen estats psicòtics amb al·lucinacions, canvis en l’organització del pensament, etc.).

• Psicodèliques (canvis en la percepció, canvis en la sensibilitat, en la concepció subjectiva del temps i de l’espai, etc.).

EFECTES (segons l’edat, el pes i el sexe... i el moment)

Modificació de la consciència, provoquen alteracions en la percepció, forma de veure la realitat, ampliant o distorsionant les formes de les coses, els colors, les mides i els sons.

RISCS

Insomni, deliris, al·lucinacions, trastorns de l’estat d’ànim, irritabilitat. L’administració d’al·lucinògens pot desencadenar l’aparició d’un quadre psicòtic esquizofreniforme que requerirà tractament psiquiàtric amb medicació antipsicòtica.


Cap.

INTOXICACIÓ

En l’home no es coneixen morts imputables a efectes directes de l’LSD o altres al·lucinògens, tot i que s’hagin produït accidents fatals i suïcidis en determinades intoxicacions, en presència d’estats psicològics coneguts com “mals viatges” o bad trip (reaccions de pànic), i que solen durar unes 24h.


En general per via oral.


No.


Sí, baixa.

TOLERÀNCIA

Sí, es desenvolupa ràpidament en pocs dies.

L’LSD, la mescalina i la psilocibina presenten tolerància creuada.


No.

DISPONIBILITAT

En la interpretació del Codi Penal, els tribunals de justícia consideren els al·lucinògens “drogues que causen greu perjudici a la salut”, i per aquest motiu, qui els elaborin, trafiquin, promoguin, afavoreixin, o facilitin el seu consum, o els tinguin amb aquesta finalitat seran castigats amb una pena mínima de 3 a 9 anys de presó i multa “del tant al triple” del valor de les drogues.

També, com la resta de les drogues, la conducció sota la seva influència està penalitzada. La sanció imposada pel seu consum en públic pot ser substituïda per l’adequat tractament de deshabituació.

“Trippis”, “Bitxos”, “Micropunt”, “Estrelles”, “Àcids”

A L · L U C I N Ò G E N S


19

L’LSD o LSD-25 (Dietilamida de l’àcid lisèrgic) va ser descoberta casualment el 1938 pel químic de l’empresa Sandoz, Albert Hoffman, quan investigava amb el clavíceps del sègol. La seva ingestió accidental el va sumir en un estat al·lucinador que posteriorment va investigar fins aïllar el principi actiu responsable de tal reacció. La droga va ser utilitzada per científics i psiquiatres per als seus experiments amb malalts esquizofrènics, però aviat, als anys 50, aquesta droga va passar al domini públic. Normalment es presenta com un paper assecant “troquelat”, amb un dibuix que representa la “marca comercial”. L’LSD en forma líquida es diposita de forma desigual en grans fulls de paper assecant que després es “troquelen”, per la qual cosa no hi ha la mateixa quantitat en diferents trippis de la mateixa “marca”, igual que en partir-lo en quarts en mitjos, no significa repartir la dosi. Per consumir-lo s’ingereix i es col·loca sota la llengua fins que es desfà. També pot venir en forma de micropunts que són similars a les pedres d’encenedor. L’acció de l’LSD s’inicia trenta minuts després de la seva ingestió, i arriba al seu efecte màxim al cap d’una hora. Pot arribar a durar unes cinc hores i disminueix gradualment a les vuit hores següents i els seus efectes persisteixen durant un període variable de temps. Entre els símptomes vegetatius hi ha una simpaticotonia, que origina midriasi (dilatació de les pupil·les), respiració lenta, cor palpitant o lent, hipo o hipertensió, llagrimeig, sensació de calor o fred, sudoració, opressió al cap i en l’abdomen, moltes vegades nàusees, vòmits i piloerecció (pell de gallina). Aquests símptomes es presenten la majoria de les vegades abans de l’aparició dels símptomes psíquics pròpiament dits. Entre les al lucinacions destaquen:

• Les òptiques, que s’influencien per l’emocionabilitat. Van des de les al·lucinacions elementals simples (flamarades, espurneig, resplendors, remolí, etc...), a la visió del món exterior amb variats i multicolors contorns i formes senzilles flotant lliurement, fins les composicions tremendament riques, delicadament distribuïdes, amb ornaments de vistosos colors de naturalesa calidoscòpica. A més d’aquests elements formals, més o menys abstractes, també pot haver-hi escenes figurades amb quadres concrets (objectes, animals, persones, éssers de faula, molt semblants als habituals del món dels somnis).

• Els fenòmens acústics tenen un paper de segona ordre. Alguns consisteixen en "sentir veus", la qual cosa recorda

algunes al·lucinacions de l’esquizofrènia.

• Entre les sensacions corporals anormals, alguns autors esmenten dos grups diferents: un, són sensacions divertides i extravagants; l’altre es tracta de sensacions angunioses i fantàstiques.

• Les vivències alterades de l’espai i del temps són molt impressionants amb l’LSD. Amb dosis elevades es perd

completament l’orientació del lloc. Sovint, pocs minuts corresponen a una duració subjectiva d’anys, pel qual es comprèn que pugui ocasionar grans irritacions quan es compara el temps transcorregut amb el temps "intern" viscut.

L’LSD a més d’alterar el psiquisme, com la resta de substàncies al·lucinògenes, afecten generalment al sistema nerviós autònom, provocant una dilatació de les pupil·les, provoca un augment de la freqüència cardíaca i eleva la pressió sanguínia. Tots aquests fenòmens es deuen a una estimulació del simpàtic. També poden exacerbar els reflexes espinals. Els efectes posteriors, que s’observen en algunes persones, fins i tot durant dies, són conducta calmosa, introspecció, etc. També es produeix una ressaca similar a l’etílica, amb cefalees. Els usuaris donen el nom de "viatge" a la seva experiència amb l’LSD i de "mal viatge" a les reaccions adverses agudes. Aquestes experiències són prolongades; pel general, comencen a desaparèixer al cap d’unes 12 hores. Molts usuaris d’LSD tenen "flashbacks" o recurrències d’experiències sense haver ingerit la droga de nou. Una recurrència passa sobtadament, sense previ avís i pot durar des d’uns dies, fins a un any després de l’ús d’LSD. Els "flashbacks" tenen lloc en persones que han utilitzat al·lucinògens de forma crònica o que tenen problemes de personalitat. No obstant, persones que no tenen altres problemes de salut, poden també experimentar "flashbacks." Gairebé tots els usuaris d’LSD disminueixen o abandonen voluntàriament el seu ús amb el temps. L’LSD no es considera una droga addictiva, ja que no causa un comportament compulsiu que tendeixi a buscar la substància com succeeix amb la cocaïna, les amfetamines, l’heroïna, l’alcohol i la nicotina. El seu ús freqüent pot produir alteracions mentals com paranoia, al·lucinosi, esquizofrènia, ansietat extrema i atacs de pànic.

L S D


20

“Bolets”, “Bolets màgics”

Els bolets al·lucinògens es consumeixen crus, es cuinen, es converteixen en una beguda o s’assequen per al seu posterior consum. També es fumen. Poden ser necessaris 30 bolets per produir una experiència al·lucinògena comparable a la d’una dosi lleugera d’L.S.D. Els efectes varien des de l’excitació i eufòria, amb dosis petites, a les distorsions de formes, colors i al·lucinacions, amb consums més grans. Sovint el consumidor se sent dissociat, com si estigués mirant la situació que viu des de fora. També poden produir-se nàusees, vòmits, diarrea i dolors estomacals. Són molt freqüents els "Mals Viatges" de retorns imprevisibles. La tolerància es desenvolupa ràpidament. S’ha investigat poc sobre els efectes a llarg termini dels bolets al·lucinògens, i són en l’actualitat uns perfectes desconeguts. Un perill addicional el constitueix la recol·lecció i consum de bolets verinosos per equivocació.

La mescalina procedeix del cactus del peiot, originari de Mèxic. S’asseca i es talla en llesques conegudes com "Brots de Mescal". Aquesta substància era utilitzada pels indis mexicans en les seves cerimònies religioses, i es va conèixer a Europa després de la conquesta espanyola. L’abús de la mescalina no és comú als països europeus. Avui dia la mescalina es refina en forma de pols de colors que van des del blanc fins el marró. Normalment s’ingereix i ocasionalment podria arribar a injectar-se. La seva estructura química és, doncs, semblant a la de l’adrenalina. Recorda les amines simpatomimètiques pels seus tres metoxi sobre un nucli benzènic i un nucli indòlic potencial. Des de llavors es fabrica la mescalina sintèticament, i es troba en forma de pols blanca (sulfat). Els efectes de la mescalina són notablement potents i molt semblants als de l’LSD. El sentit s’aguditza i les impressions visuals s’intensifiquen considerablement, la voluntat es transforma, es perd interès per les coses, hi ha desdoblament de personalitat i la ment es divideix en dos móns. Es produeixen visions a través de la imaginació inconscient sense cap ordre associatiu lògic. Tots els seus efectes al·lucinògens són similars als produïts per la ingestió de peiot. Com passa amb l’L.S.D. pot causar problemes psíquics.

(Psilocybe semilanceata) Hi ha prop de 20 espècies, petites i terrestres, que creixen en bruguerars i prats, fins i tot en branquetes i serradures. Algunes de les seves característiques són: de barret, peu, làmines i espòrada. Aquest alcaloide fúngic té una estructura molecular pràcticament idèntica al neurotransmissor serotonina. Els neurotransmissors són els encarregats de portar la informació d’una neurona a la següent. La serotonina és la responsable de la percepció sensorial, la regulació de la temperatura i l’inici del repòs nocturn. Va ser sintetitzada químicament per A. Hoffmann -el mateix científic que va descobrir l’LSD- malgrat que era conegut en l’Amèrica pre-colombina i a Mèxic abans de l’arribada dels primers espanyols. Els maies l’anomenaven Teonanacátl que volia dir fong sagrat.

F O N G S

M e s c a l i n a

P s i l o c i b i n a


21

MORNING GLORY L’Ololihuqui és una droga al·lucinògena obtinguda de llavors negres i marrons d’una planta coneguda com a "Manta de Cel", que creix a Centre i Sudamèrica. Conté cinc components, tots estretament relacionats entre ells, amb propietats similars a l’L.S.D. AMANITA MUSCÀRIA És el bolet amb efectes al·lucinògens més habitual. Es tracta d’un fong amb gran transcendència antropològica, ja que és considerat com una de les substàncies alteradores del sentit de la realitat usada per xamans com a medi per aconseguir l’èxtasi i el contacte amb els esperits. Aquest fong produeix un deliri agressiu i temerari. Produeix, en primer lloc un estat d’excitació i desbordant alegria, fort exercici muscular, que pot arribar fins atacs furiosos de deliri. Immediatament comencen les al·lucinacions. DATURA ESTRAMONIUM La datura estramonium, així com la belladona, la mandràgora i el jusquiam negre, són plantes al·lucinògenes pertanyents al gènere de les solanàcies. Els seus efectes són duradors, de més de 24 hores, i poden causar mort a dosis no molt superiors a les necessàries per causar un efecte al·lucinogen. STP L’STP (Serenitat, Tranquil·litat, Pau) va aparèixer en escena psicodèlica a finals dels anys seixanta, en càpsules blanques i blaves. Químicament està relacionat amb l’amfetamina i la mescalina i els seus efectes poden durar fins 24 hores. És més probable que resulti un "mal viatge" de l’STP. El seu nom químic és dimetoximetamfetamina, escurçat a DOM. PCP (FENCICLIDINA) La fenciclidina es fabrica i utilitza com a anestèsic veterinari. Pres pels éssers humans té un efecte al·lucinogen. Es fabrica il·legalment i és conegut pels consumidors de drogues com "PCP", "Pols d’Àngel" i "Píndola de la Pau". El consumidor de PCP experimenta un estat de trànsit o hipnòtic, amb sensacions de manca de pes, separació del cos, mida disminuïda i una distorsió total de la percepció. També pot produir sensacions d’estimulació i fortalesa irresistible. CLAVÍCEPS DEL SÈGOL (Claviceps purpurea) L’anomenarem com a rei dels al·lucinògens naturals, ja que és la base de l’LSD. Aquest fong també anomenat Ergot, és un fong negre-violaci, que parasita tota classe de gramícies i té una inusitada complexitat química. AMANITA AUREOLA L’Amanita aureola és un bolet tòxic amb les mateixes propietats que l’A. muscaria, que com indiquem és parent proper. No és mortal, però provoca intoxicacions de tipus neurotròpic i al·lucinògenes. Els seus símptomes es manifesten poc després de la seva ingestió. STROPHARIA CUBENSIS. Hi ha prop de 15 espècies terrestres, de mida petita o mitjana, sovint amb barret glutinós. Peu amb anell membranós o un prominent cinturó anular. Làmines escotades o adnades. Espòrada negra. STROPHARIA SEMIGLOBATA El principi actiu del fong Stropharia cubensis és un alcaloide triptamínic anomenat psilocibina, el mateix que conté el Psilocybe. ORELLA DE JUDES (Auricularia o Auricula judas) el seu principi actiu és l’àcid lisèrgic, la qual cosa el converteix en un potent al·lucinogen.

A l t r e s f o n g s a l · l u c i n o g e n s


22

Les plantes al·lucinògenes solanàcies psicoactives han jugat un paper important dins de la cultura popular europea. Ja des de l’antiguitat era utilitzat pels celtes, que les utilitzaven en el seu “Filtre de Cirse” (compost pel jusquiam, la belladona i l’estramoni), o pels druides i bruixes en les seves “pocions màgiques". També han estat molt emparentades amb la bruixeria i durant la Inquisició estava prohibit el seu consum. Potser aquest alt grau de difusió estigui motivat per la germinació d’aquestes plantes en qualsevol lloc i clima.

(Atropa belladona). Planta solanàcia, dotada d’acció calmant, narcòtica i verinosa, i d’acció especial per dilatar la pupil·la (midriasi). Totes les parts de la planta contenen diversos alcaloides (els utilitzats en farmàcia s’obtenen de les arrels i fulles), entre els quals dominen la hiosciamina, l’atropina i l’escopolamina. Durant les fases d’elaboració, el primer producte es descompon en atropina. Segons la dosi pot arribar a ser mortal. Pot provocar mort per anestesia i paralització dels centres vitals.

(Lophophora williamsii). El peiot era una de les drogues al·lucinògenes més populars entre els indígenes de Mèxic i les seves virtuts van ser tingudes en tal estima que els indis mexicans van exaltar el peiot a la categoria de déu. És un cactus que creix en les regions semi-desèrtiques del centre i nord de Mèxic i sud d’Estats Units. El peiot conté nou alcaloides. El principal és la mescalina. Altres són l’anhalodina, que produeix una lleugera somnolència i sensació sorda al cap, mentre que un altre, la peiotlina, origina una sensació de fatiga, acompanyada d’un sentiment d’aversió per qualsevol esforç intel·lectual i físic. En canvi la lofoforina és l’alcaloide més tòxic del peiot, origina un fort dolor al clatell i és l’antagonista de la morfina. Alguns d’aquests alcaloides, des del punt de vista químic, es relacionen amb la morfina i d’altres amb l’estricnina. Es troben tant en els lots del peiot dessecat (Nescal-Buttons) com en les plantes vives, en proporcions molt diferents (el mateix que l’opi respecte al cascall i l’haixix al cànnabis sativa). Els alcaloides difereixen segons les condicions de la vegetació i l’època de la recol·lecció o segons la naturalesa i constitució del sòl en que creixen les plantes. És normal que produeixi vòmits i nàusees. Produeix una intoxicació al·lucinògena que es divideix en dues parts o fases ben marcades: una de sobreexcitació i una altra de peresa física i tranquil·litat nerviosa, en la qual es presenten les visions acolorides. Es produeix una dilatació de les pupil·les i es crea un procés d’agudesa visual, sensibilitat a la llum i de percepció extraordinària de colors i contrastos, detalls insignificants. Els objectes adquireixen un interès extraordinari. Es produeixen percepcions interiors i al·lucinacions fantasioses. El peiot sembla actuar sobre el centre òptic del cervell. Com ha quedat demostrat, és capaç de transformar els sons en impressions lluminoses i cromàtiques, i les imatges en sons. Els fenòmens mentals produïts pel peiot i la mescalina són semblants als produïts pel haixix i altres al·lucinògens. Destaquen el desdoblament de la personalitat i la fusió d’aquesta amb els objectes del món exterior.

P L A N T E S

B e ll a d o n a

P e i o t


23

MANDRÀGORA (M. autumnalis). És una planta acaule amb una roseta de fulles senceres o dentades del centre de la qual, surten les flors, llargament pendulades. Els alcaloides que podem trobar en aquesta planta són la hiosciamina i la atropina escopolamina. L’arrel és d’un aspecte antropomorf i és l’única part de la planta que té efectes prodigiosos. És summament verinosa si s’administra en certa quantitat, però en petites dosis s’ha utilitzat per les seves virtuts calmants i hipnòtiques reals. Encara que les seves virtuts al·lucinògenes han estat qüestionades. ESTRAMONI (Datura estramonium). L’estramoni és una planta anual però molt robusta i ramificada. El seu principi actiu és la daturina, un alcaloide extret d’aquesta planta. L’estramoni, com passa amb altres solanàcies, és una font d’alcaloides de gran aplicació a la indústria farmacèutica, sobretot per la seva enèrgica acció sobre el sistema nerviós. L’escopolamina, hiosciamina i atropina són els alcaloides que entren en la composició de l’estramoni. També es considera hipnòtic. Té propietats al·lucinògenes. JUSQUIAM (Hyosciamus Niger) El principi actiu d’aquesta planta és similar al de la Mandràgora, contenint dos alcaloides: la hiosciamina i l’atropina escopolamina. Els seus efectes són altament al·lucinògens. DULCAMARA (Solanum dulcamara L.) Aquesta planta també és coneguda amb els noms d’Emborratxadora, Herba pelada, Amaradolça, Argamiel, Solano dolç, Morera trepadora o Parra real de Judea. El seu efecte és similar al de la Belladona, encara que menys intens. És un narcòtic suau, especialment en comparació amb altres espècies de la mateixa família, com la mateixa Belladona o l’Herba mora. ENCIAM Tot i que el seu ús quotidià es restringeixi a les amanides, una de les propietats de l’enciam és la de formar part de les solanàcies psicoactives. L’enciam és un hipnòtic. Les fulles seques d’enciam i la cocció dels seus troncs fan que sigui un hipnòtic proporcional a la quantitat de vegetal reduït (cuit o bullit). En la cultura mediterrània es recomanava aquest suc per "somiar". BÈTEL (Piper betel) Consisteix en una fulla de Bètel tractada amb lletada de calç i enrotllada tancant un trocet de la nou d’Areca (una palma) i substàncies aromàtiques. S’obté així una piloteta que es mastega, però no es degluteix i produeix un efecte tònic i una sensació d’embriaguesa, degut a la presència d’alcaloides. IBOGA (Tabernanthe iboga) La cortesa de l’arrel de la Tabernanthe iboga, petit arbust florit parent llunyà del cafè, a Àfrica i Sud-amèrica, contenen la ibogaina, un al·lucinogen. SAMPEDRO (Trichocerus) De les cactàcies, després del peiot, potser sigui aquesta espècie la que tingui més contingut en mescalina. El seu ús i consum és similar al del peiot. IAGUE I AIAHUASCA (Banisteria caapi) Els principals components de l’aiahuasca són la Banisteriopsis caapi i la Psychotria viridis que interactuen originant grans "viatges interiors i exteriors”. La Psychotria viridis és una planta rica en DMT (dimetiltriptamina), un al·lucinogen molt potent. Aquesta substància és inactiva per via oral però barrejada amb un IMAO produeix efectes visionaris. Els efectes apareixen amb una pal·lidesa, tremolor violent i suor copiós. Els efectes d’aquest beuratge depenen de la dosi, constitució, sensibilitat, entre altres factors, de qui ho prengui. Després es passa a un estat al·lucinatori. HARMALÀ O GAMARZA (Peganum harmala) D’una subfamília de les Zigofilacies, la Peganum harmala, coneguda com harmalà, gamarza o venera, podem també trobar els alcaloides banisterina i harmina. Aquesta planta és una herba amb les fulles simples, alternes i molt dividides; les flors són bastant grans i blanques; el fruit és capsular, amb tres cavitats i moltes llavors per cavitat. DON DIEGO DE DIA Aquesta planta té un valor important dins del camp dels vegetals al·lucinògens, pel seu contingut en àcid lisèrgic. Calen al voltant de 50 a 100 llavors del Don Diego de dia per aconseguir efectes altament al·lucinògens, ja que és de les llavors d’on s’obté el seu principi actiu, l’àcid lisèrgic. BUFOTENINA (N-dimetil-5-hidroxitriptamina) A més de les espècies vegetals ja esmentades, la podem trobar a la pell de gripau, principalment en la seva grassa i com a component actiu del seu verí. És probable que la bufotenina es formi de la serotonina, per una dimetilació de la seva funció amina. NOU MOSCADA (M. fragans) L’espècie M. fragans, originària de les Moluques, que pertany al gènere Mirística, proporciona la tan coneguda nou moscada. Aquest condiment molt utilitzat a la cuina, farmàcia i perfumeria, proporciona a més d’olis essencials, el safrol, que té una estructura similar a la de la mescalina i l’MDMA (Èxtasi).

A l t r e s p l a n t e s


24

CAFEÏNA (Metilxantina) La cafeïna s’extrau normalment de la Coffea aràbiga. Aquesta substància és un dels més poderosos psicoestimulants. En un primer moment, la cafeïna estimula la cortesa cerebral, per actuar després sobre el bulb raquidi i, per últim, sobre la medul·la espinal. La cafeïna crea una ràpida addicció.

La cafeïna en definitiva és un potent estimulant, tot i que en dosis elevades produeix un efecte contrari.

Un familiar proper a la cafeïna és la teofil·lina, que s’extrau de la planta del te. El seu efecte és més poderós que el del cafè, però la manera de prendre’l -per decocció de fulles seques, en comptes de mòlt-, fa que aquestes propietats no es manifestin més clarament.

Una tassa de cafè té de mitjana 70 mg. de cafeïna, i la de te uns 100 mg. L’ús excessiu de cafè produeix trastorns gàstrics, migranyes, insomni, excitació, depressió amb sacsejades musculars, doble visió, brunzits a les oïdes, dispnea, dolors testiculars, prostatitis i una psicosi amb deliris, vertígens i convulsions.

POPPER (Nitrat d’amil) Aquesta substància coneguda com popper, es caracteritza per modificar el rec sanguini, permetent un major flux de sang cap els òrgans sexuals. Aquesta substància a més produeix acceleració del ritme cardíac, eufòria sobtada, dilatació de l’anus, entre altres. Pot arribar a produir problemes cardíacs greus.

Fa uns anys era fàcil trobar-lo en els Sex-shop d’Espanya de forma legal, però la llei antidroga ha prohibit la seva comercialització. Aquesta substància ve en petits flascons i s’administra mitjançant la inhalació dels vapors que desprèn.

KHAT (Catha Edulis) que té una fórmula i estructura química gairebé idèntica a l’amfetamina i els seus efectes sobre l’organisme s’assemblen als de les amfetamines, almenys a dosis moderades. Sembla ser que les fulles del Khat tenen, d’una banda, propietats excitants i estimulants, semblants a les de les fulles de coca i de la cocaïna. Pel contrari a dosis molt petites s’observen símptomes típics de la morfina. EFEDRA (Ephedra vulgaris Rich., E. distachya, E. sinica Stapf.) Per la seva composició química i pels seus efectes psicoestimulants quasi idèntics a l’anterior, s’han alineat juntament a les amfetamines que vencen el cansament i inhibeixen la sensació de fatiga. Aquesta substància actua potentment com a estimulant del sistema simpàtic. L’efedrina és precursora de les amfetamines i en el seu cas, del fenilaminopropà. NOU DE COLA (Cola acuminata) La Nou de Cola són llavors sense teixit nutrici, que s’obté de la Cola acuminata i s’utilitza per les seves propietats estimulants. El fruit té propietats euforitzants i excitants. GUARANÀ (Paullinia cupana) El guaranà té un major contingut en cafeïna que el cafè i a més d’aquest alcaloide, conté teobromina, un altre alcaloide estimulant, entre altres substàncies. La seva sobreingestió pot provocar ansietat, excitació cerebral, al·lucinacions, insomni, tremolors i depressió. ESTROFANT (Strophantos) El principal alcaloide és la reserpina, hipotensor i psicoactiva. La reserpina va ser el primer neurolèptic o tranquil·lizant més comercialitzat del segle XX. CAT (Methcatinone) El Methcatinone és una de les drogues més potents i addictives descobertes fins ara. El seu potencial és similar al de la cocaïna però més intens i substancial. Pot produir paranoies que poden acabar en mort.

P L A N T E S P S I C O E S T I M U L A N T S


25

SMART DRUGS és un terme anglès que significa "Drogues intel·ligents".

Es comercialitza en càpsules i pastilles que poden ser de qualsevol forma, mida i color.

Originàriament eren productes farmacèutics que tenien com a característica comuna el fet d’expandir les capacitats cerebrals i/o minimitzaven el seu deteriorament natural. A aquest grup s’hi van sumar alguns nutrients, productes derivats d’herbes i sintètics que tracten d’imitar els efectes de psicoactius prohibits com el MDMA (èxtasi) o les amfetamines:

El grup dels nutrients està format per aminoàcids, vitamines i antioxidants, a més de begudes estimulants i cap d’ells té característiques psicoactives pròpiament notables. Dins dels fàrmacs, els més comuns són el piracetam (Hydergine®), el centrophenoxine i el diapid (Vasopresin®). A la tercera categoria hi ha les anomenades herbal drugs (drogues herbals), malgrat que moltes d’elles no tenen res a veure amb herbes i són totalment químiques. Entre les que sí que són herbals, podem trobar-hi el clàssic herbal ecstacy fet a base de ma-huang, que té com a principi actiu l’efedrína, i pot contenir també d’altres herbes estimulants.

N’hi ha moltes d’altres en el llindar entre les herbal i les sintètiques compostes amb efedrina, pseudoefedrina, fenilpropanolamina i cafeïna, com l’Ultimate Xphoria, els anomenats "Discos", els "Gogos", el "Triple X", el Cloud 9 i el “Nirvana Plus".

Actualment, en diversos països europeus està pendent la seva classificació legal, ja que contenen principis actius només autoritzats per al seu comerç en farmàcies.

ÈXTASI VEGETAL (és un tipus de Smart drug) són preparats de composició molt variable, constituïts per multitud de plantes i compostos químics. Es comercialitza com a comprimits o càpsules de colors atractius. Tots els preparats coneguts com èxtasi vegetal tenen en comú la presència en la seva composició de les següents plantes:

Plantes riques en cafeïna, com la nou de cola, el guaranà o el te (d’un 2 a un 6%).

Plantes amb precursors amfetamínics com l’efedra, la bala o el càlem aromàtic. Plantes d’exclusiu control mèdic o farmacèutic com la pasiflora, el ginkgo o el ginseng.

Plantes desconegudes en la tradició fitoterapèutica espanyola com el kava-kava, la damiana, la sàlvia dels adivins o el iohimbe.

Finalment, poden aparèixer substàncies químiques com la L-arginina, la fenilalanina o l’àcid gamma-aminobutíric.

L’èxtasi vegetal és un estimulant de l’escorça nerviosa a causa de la presència de cafeïna i d’anàlegs amfetamínics com l’efedrina de l’efedra o l’asarona del càlem aromàtic.

S M A R T D R U G S


26

ASPECTE

Comprimits, càpsules, pastilles, dragees, sobres, solució.

ACCIÓ SOBRE EL SNC

Depressors del Sistema Nerviós Central.

EFECTES (segons l’edat, el pes, el sexe, ... i el moment)

Tranquil·litzen, calmen l’excitació nerviosa i provoquen son.

INTOXICACIÓ

AGUDA: Les benzodiacepines en sobredosificació són rarament letals, però poden ser perilloses quan s’utilitzen amb alcohol o amb altres depressors del sistema nerviós central, al potenciar els seus efectes. Els seus símptomes són: somnolència, estupor i relaxació muscular marcada. Per via intravenosa ràpida poden desencadenar hipotensió i depressió respiratòria, però la seva capacitat letal segueix sent petita.

CRÒNICA: Es produeixen a altes dosis en períodes prolongats. Els símptomes són: visió borrosa, disminució de l’impuls sexual, icterícia, disminució de la pressió arterial, tremolors, alteracions psicomotores.


Ansietat i insomni: proporcionen un efecte ansiolític o un efecte hipnòtic, depenent de la dosi administrada. Per al seu ús com inductors del son es prefereixen les modernes benzodiacepines de vida mitjana més curta, mentre que per al tractament de l’ansietat es recomanen les de vida mitjana més prolongada. Per a l’espasticitat muscular, quan l’espasme muscular resulti intens.


Terapèutica: oral, rectal i injectable.

No terapèutica: oral, injectable.


Sí, es produeix a altes dosis en períodes prolongats. S’instaura més ràpidament en les de vida mitjana més curta.


Sí.

TOLERÀNCIA

Es manifesta en la necessitat d’augmentar les dosis per induir el son o mantenir una millora simptomàtica. La seva aparició és variable. Hi ha tolerància creuada amb l’alcohol i altres depressors del sistema nerviós central.


SÍ. Similar a la de l’alcohol.

DISPONIBILITAT

Es troben subjectes a la legislació de psicòtrops.

La dispensació és amb recepta mèdica.

És coneguda la utilització del flunitracepam i altres compostos pels heroïnòmans per pal·liar la síndrome d’abstinència.

I més informació... ESPECIALITATS FARMACÈUTIQUES MÉS COMUNES

TRANKIMAZIN ®, ROHIPNOL®, TRANXILIUM®, DIAZEPAM®, VALIUM®, LORAZEPAM®, etc.

F À R M A C S D E P R E S S O R S


27

ASPECTE

Gomes d’enganxar i coles de contacte d’assecat ràpid; pintures, laques, productes per treure la pintura; laca pel cabell; desodorants; acetona d’ungles, alcohol medicinal, detergents, tints, derivats del petroli, gasos propulsors dels aerosols, etc.

Comprenen un grup molt heterogeni de substàncies químiques que es caracteritzen per ser molt volàtils, es gasifiquen a temperatura ambient i desprenen vapors psicoactius.

Formen part d’aquest grup de substàncies:

• Productes químics: Gasos propel·lents i solvents. • Fàrmacs: Gasos anestèsics i vasodilatadors coronaris.

ACCIÓ SOBRE EL SNC

Depressors i pertorbador del Sistema Nerviós Central.

EFECTES (segons l’edat, el peso i el sexe, ... i el moment)

Com a drogues d’abús, s’utilitzen per les propietats euforitzants que tenen els seus vapors. Rarament els efectes adversos que s’observen en els inhaladors d’aquestes substàncies es deuen a un sol compost i s’han d’atribuir a les barreges presents en els productes comercials.

Els efectes més corrents provocats pel consum poden ser un comportament ebri i antisocial. Tot i que normalment es tracta d’una fase passatgera de l’experimentació juvenil o la moda de grups, l’abús de dissolvents pot causar seriosos problemes de salut i fins i tot morts accidentals.


Pel què fa al dissolvents volàtils més habituals no es coneixen indicacions terapèutiques

INTOXICACIÓ

AGUDA: No es poden establir dosis referencials ja que depenen de la proporció de la substància en el producte inhalat, del sistema d’inhalació, de l’experiència, etc.

La simptomatologia més freqüent és: depressió del SNC, mal de cap, pèrdua parcial de la memòria, alteracions de la visió, inhibició de la gana, halitosi, midriasi, mareig, nàusees, vòmits. Arítmies cardíaques i de vegades quadres al·lucinatoris.

La sobredosi pot produir la mort sobtada.

CRÒNICA: Aparició de granissada al voltant del nas u la boca i conjuntivitis. L’afectació del SNC explica l’aparició de quadres convulsius. Pot haver-hi afectació renal, hepàtica, pulmonar cardíaca i en cas extrem, dany cerebral. Entre les manifestacions psíquiques destaca el deteriorament psicològic i quadres de tipus psicòtic.


No hi ha consens sobre el seu desenvolupament i severitat.


Sí, molt severa.

TOLERÀNCIA

Sí. Es desenvolupa ràpidament.

SÍNDROME DE ABSTINÈNCIA

Després de la supressió brusca del seu ús en consumidors crònics, es pot produir un quadre inespecífic amb cefalees, vòmits, contraccions musculars i rampes.

DISPONIBILITAT

Està prohibida la venda als menors d’edat de coles i altres substàncies o productes industrials inhalables de venda autoritzada que puguin produir efectes nocius i creïn dependència o produeixin efectes euforitzants o depressius.

D I S S S O L V E N T S I S U B S T À N C I E S V O L À T I L S


28

BLOC III PREVENCIÓ EN DROGODEPENDÈNCIES


29

1. ABORDATGES TEÒRICS SOBRE LES DROGUES En els àmbits de discussió sobre la idea que el consum de drogues tenia conseqüències per a la persona (a diferents nivells de la seva vida) com també per al desenvolupament de les comunitats, es va procurar arribar a conclusions definitives per a encarar encertadament:

• la tasca de la prevenció, • els mètodes de tractament i rehabilitació, • el control i la fiscalització, • la legislació apropiada, • etc.

Es van definir així diferents models. Esmentarem aquí de manera molt resumida, els més consolidats:

JURÍDIC-MORALISTA MÈDIC-SANITARI PSICO-SOCIAL SOCIOECONÒMIC-CULTURAL

Consum

Expressió o transgressió de la norma (està “bé” o “malament”)

Exposició a un agent patogen

Comportament o pràctica de risc

Mecanisme d’adaptació social, o expressió d’inadaptació

Consumidor

Persona “normal” o “transgressora”, depèn de la droga. El transgressor no rep consideració diferenciada sigui dependent o no

Organisme sotmès a l’acció d’una droga

Persona sana que es comporta segons les seves opcions i condicionants

Persona que s’adapta a un grup o societat mitjançant el consum

Dependent

“viciós” voluntari “malalt involuntari” Pateix un trastorn del comportament o “mental” (dependència psíquica). La dependència física es conceptua com a malaltia

Víctima de les condicions socials que va provocar la seva adaptació deficient (o hiperadaptació)

Prevenció

Càstig, i exemplaritat del càstig

Informació, control de l’exposició a l’agent epidèmic

Educació, atenció a factors psíquics i grupals que determinen l’inici del consum i la dependència

Modificació dels factors socio-econòmic-culturals postulats com etiològics

Exemples

Repressió del consum de les drogues il·legals. “Llei seca” respecte de l’alcohol

Campanyes informatives, control de precursors químics per a l’elaboració de drogues

Educació per a la salut a l’escola. Programes d’habilitats socials. Educació entre iguals. Programes familiars

Augment zones verdes, lluita contra l’atur, estímul d’associacionisme

Observacions

El càstig s’aplica al marge de que funcioni o no com a element dissuasiu, per altres raons

Model en part compatible amb els dos posteriors

No es rebutja la promulgació i compliment de normes legals, però s’insisteix en la seva acceptació social molt amplia

Model en part compatible amb el psico-social

Fem notar que, si bé aquests models han aparegut de forma successiva al llarg de la història, situant-se en el corrent ideològic científic dominant en el seu moment, en l'actualitat coexisteixen, en certa mesura, tots ells, i l'aparició d'un nou model no ha implicat la desaparició de l'anterior. També es donen casos d'enfocaments mixts que combinen, per exemple, elements de tipus bio-psico-social amb uns altres de tipus econòmic i cultural.


30

2. MODEL BIO-PSICO-SOCIAL (UNA PERSPECTIVA GLOBAL I INTEGRAL)

L’home en sí mateix, és un sistema:

que pertany a un sistema bastant complex que és:

es parte, asimismo de otros sistemas,

d’acord amb els ambients en els quals participi:

Cadascun d’ells entrecreuats o no, se sumen a sistemes en els quals intervenen altres individus.

La suma total d'aquest teixit és una determinada societat dintre de la qual hi ha un altre tipus de sistemes que són menys palpables, però igualment, cada individu participa (amb o sense consciència d'això); són els sistemes formats sobre idees i accions:

Psico-biològic Experiències vivencials

Història personal Expectativa de vida.

Nivell Espiritual Etc...

la família (d’acord amb):

Salut dels seus integrants Distribució de rols Vincles interpersonals Història avantpassats Ingrés i Administració del diner Educació dels membres. Participació d’altres persones. Ideologies i Creences Etc...

escola feina club barri etc...

(per exemple):

El sistema econòmic

Els valors ètics L’acció de les institucions

Las creences populars El folklore L’educació

L’aplicació de les normes legals La circulació de la informació

Els models d’èxit Les normes per costum

L’expressió de l’art Les modes

L’oportunitat de participar La projecció del futur

Etc...


31

3. PRINCIPALS ESTRATÈGIES PREVENTIVES Per poder intentar solucionar els inconvenients per classificar “els nivells” o estratègies de prevenció, els organismes internacionals com la Unió Europea o les Nacions Unides proposen una classificació, que es basa en el fet que les drogues, a diferència dels virus i les bactèries, són productes sotmesos a les lleis de mercat. Així, es parla de:

• Reducció de la oferta • Reducció de la demanda • Reducció de problemes (actualment s’utilitza més el terme reducció de danys), on no es tracta

de disminuir la demanda d’un individu, sinó de fer-ho selectivament en determinats moments, o de modificar les seves modalitats de consum de forma que aquest resulti menys perillós.

Aquesta terminologia, aparentment objectiva, presenta tanmateix alguns problemes. El principal és que determinades mesures s’ubiquen en el punt de trobada entre la oferta i la demanda, fet que dificulta la seva adscripció a una àrea o altra. Un inconvenient addicional és que la expressió “reducció de la demanda” pot referir-se a la prevenció, però en ocasions s’interpreta referent al tractament, és a dir, reducció de la demanda de drogues d’individus que consumien en excés i mitjançant el tractament deixen de fer-ho. Per tant, la detecció i orientació precoç mereixen un punt i apart separat de la reducció de la oferta i la demanda. No obstant, en ocasions s’ha enquadrat com a reducció de la demanda. Posem a continuació alguns exemples d’activitats enquadrades en cadascuna de les estratègies preventives mencionades:

Reducció de la

demanda

• Educar a adolescents i joves per aprendre a diferir plaers immediats que puguin ocasionar danys a mig o llarg termini, com és el cas de l´ abús de drogues.

• En el marc de l’atenció primària de salut, desenvolupar un programa d’higiene del son que eviti el recurs fàcil a l´ abús dels hipnòtics.

• Incloure advertències sanitàries als paquets de cigarretes, amb l’esperança de persuadir als fumadors per abandonar o reduir el seu ús.

• Modificar els hàbits d’oci nocturn per disminuir la demanda dels productes (com sensibilitzar de la importància del repòs).

Reducció de la

oferta

• Reducció de la producció (prohibició o substitució de cultius) així com el control dels precursors, és a dir, les substàncies químiques emprades en la transformació de matèries primes en drogues manufacturades, o en la producció de drogues de síntesi.

• Reduir la disponibilitat per al consumidor, prohibint o dificultant la seva venda, o regulant-la per a determinats col·lectius d’usuaris, com la prohibició de la venda a menors, o del consum en determinats espais, com els hospitals o centres educatius.

Reducció de

danys

• Intentar convèncer als conductors de que no han de veure abans de conduir, o als treballadors que no han de prendre substàncies psicoactives abans de manegar maquinària perillosa.

• Entre usuaris de drogues: Substituir el consum de l’heroïna per la metadona. • Les que intenten evitar el contagi de la Sida i l’hepatitis per via endovenosa,

facilitant l’accés a equipament d’injecció esterilitzat o estimulant al canvi de vies d’administració diferents.

Detecció i

orientació precoç

• Els programes de detecció de bevedors excessius en el marc de l’atenció sanitària a partir de l’anàlisi de sang, o programes similars desenvolupats per les empreses.

• Projectes dirigits a identificar a subjectes i grups d’alt risc a un centre educatiu o una comunitat, per procedir a una orientació o intervenció directa.

• Línies telefòniques que pretenen facilitar l’accés a usuaris a consultes que s’efectuarien de forma més tardana si es fessin per consulta directa a un centre especialitzat.


32

4. PER QUÈ CONSUMIM? FACTORS DE RISC I PROTECCIÓ

Per què consumim? L’epidemiologia i l’etiologia, mitjançant els seus estudis correlacionals amb població general, ens mostren com va evolucionant el problema en el temps. Fins ara, encara no es pot parlar de “causalitat”, no existeix una única causa que ens resolgui la qüestió del perquè consumim, almenys fins el dia d'avui. Només comptem amb estudis d'associació, de factors predisponents (de risc) i uns altres de protecció que ens aproximen al “perquè” del consum.

4.1. FACTORS DE RISC. Són característiques, variables o circumstàncies que, en incidir en la vida d'una persona, contribueixen a incrementar la probabilitat que aquesta persona desenvolupi un problema de conducta, en comparació amb qualsevol altra persona. Aquests factors de risc es relacionen amb tres elements:

1. La Substància: Les substàncies per elles soles no signifiquen res; adquireixen sentit a partir d'un subjecte que les usa, per a la qual cosa compleixen una funció determinada, i en un ambient que els adjudica uns significats i símbols precisos. Drogues diferents comporten també riscos diferents.

Davant d’una situació de consum...vegem aquí alguns factors a tenir en compte:

• La Dosi de la substància. • La puresa i l’adulteració (no se sap mai la quantitat exacta) • La via de consum condiciona la metabolització que fa l’organisme de la droga • El consum reiterat produeix la tolerància a la substància • Els efectes desitjats buscats pel subjecte que consumeix la substància.

2. L’individu: Són moltes les variables que determinen que algú consumeixi drogues. (segons els estudis metaanalítics de Robles Lozano et al, Petraitis et. Al, i Navarro Botella)

Factors de risc individuals que predisposen al consum: S’han descrit algunes característiques interpersonals amb més predisposició al consum de drogues, aquí algunes d’elles:

• Factor hereditari (?) • Falta d’autonomia en la presa de decisions • Tolerància baixa a la frustració • Poca capacitat crítica • Exigència davant la necessitat d’èxit • Baixa capacitat d’autocontrol emocional • Concepte baix d’ell mateix que repercuteix en una manca d’autoestima • Aspiracions acadèmiques frustrades • Extraversió-buscar sensacions-emocions • Baixa capacitat de control i emocional Impulsivitat • Inconformisme- rebel·lia • Actitud positiva davant les drogues • Autoeficàcia percebuda: pensar que un pot fer el que es proposi


33

Però... i davant d’una situació de consum?, en referència a l’individu, caldrà tenir en compte:

• Les expectatives que es tenen abans de consumir preparen l’organisme per experimentar uns o altres efectes. (Alguns són capaços de tenir efectes psicodislèptics amb farigola perquè els han dit que era cànem.)

• L’estat d’ànim, es potencia amb el consum de drogues. (Si algú se sent ansiós

o deprimit abans de prendre LSD, el més probable és que tingui una mala experiència.)

• L’estat fisiològic i constitució de l’individu. Hi ha homes i dones amb una

constitució física i pes diferent. Hi ha persones l’organisme de les quals reacciona de manera desproporcionada davant una quantitat mínima de droga, mentre que d’altres s’adapten ràpidament a quantitats molt grans. El cos es ressentirà més si s’està malalt o convalescent.

3. L’ambient: Hi ha ambients en els quals aquestes substàncies il·legals gaudeixen de prestigi, està ben vist consumir-les, s'associen a l'oci, la diversió i a l'èxit, estan de moda. Tot això, facilita el seu consum. Els consumidors de drogues generen subtilment una cultura i incloure's en aquesta cultura facilita el consum.

Factors de risc contextuals que predisposen al consum: S’han descrit algunes característiques contextuals amb major predisposició al consum de drogues, aquí algunes d’elles:

• Lleis i normes favorables a l’ús: Accessibilitat, disponibilitat • Desorganització de l’entorn social immediat • Influències dels MMCC • Consum de persones famoses

Factors de risc relacionals que predisposen al consum: Alguns dels descrits són:

• Actituds familiars positives respecte l’ús • Inconsistència / pobresa en el maneig familiar / conflictivitat familiar • Carència de llaços afectius familiars • Associació d’iguals consumidors • Inici primerenc a l’ús • Pares consumidors • Permissivitat familiar • Abús físic sexual • Vincles més estrets amb el grup d’iguals (amics) que amb la família • Ambient favorable al consum.

Però ... i davant d’una situació de consum?, en referència a l’ambient, hem de tenir en compte el lloc i el moment en què es consumeix en relació amb els efectes (no és el mateix prendre’s una pastilla un divendres a la nit a la discoteca que un dilluns al matí a la cambra de bany de casa. Com tampoc és igual de perillós prendre’s un trippi o fumar un porro en un espai segur o just abans de pujar a una bastida per treballar). El que la gent fa sota els efectes de les drogues pot ser poc reflexionat o de molt més risc: Conduir o fer anar maquinària sota els efectes de l’alcohol o mantenir relacions sexuals i oblidar-se d’utilitzar el preservatiu.


34

4.2. FACTORS DE PROTECCIÓ: Enforteixen la resistència de les persones a situacions de risc, actuant com a elements protectors de potencials respostes problemàtiques: (segons els estudis metaanalítics de Robles Lozano et al, Petraitis et. Al, i Navarro Botella)

Factors de protecció al consum individuals: Alguns dels descrits són: • Estabilitat i control emocional • Interiorització normativa, acceptació de les normes • Capacitat de resolució de problemes • Bones relacions entre companys, reforç dels amics • Cura de la salut i el cos • No tensió/estrès • Satisfacció a la feina • Satisfacció en el moment actual de la seva vida.

Factors de protecció al consum familiars:

• Vinculació emocional • Estabilitat familiar • Participació en tasques/activitats conjuntes • Consistència normativa/normes de conductes clares • Supervisió parental • Reforç familiar • Família estil democràtic

Factors de protecció al consum educatius:

• Rendiment escolar positiu • Bona vinculació amb escola/professor

Factors de protecció al consum contextuals:

• Entorn social promotor d’habilitats • Vinculació/participació a instàncies pro-socials • Valors grupals a l’entorn • Identificació amb la comunitat • Reforç normatiu respecte al no consum de drogues


35

5. FALSOS ESTEREOTIPS La visió que una societat té de les drogues està sostinguda per estereotips sorgits en algun moment i instaurats en nosaltres mateixos, de generació en generació. Conèixer-los és un element molt important per a la prevenció de l'ús indegut de drogues. Els estereotips no són idees del pensament reflexiu, sinó frases rígides, buides de contingut, sense possibilitat de revisió. Podem tractar d'esquematitzar alguns dels prejudicis existents a la nostra societat:

5.1. ESTEREOTIPS SOBRE LA MARIHUANA:

Existeixen moltes creences dels consumidors de drogues en un sentit, com dels que intenten treballar en contra del consum en el sentit contrari. Tant unes com unes altres han contribuït a crear una espècie de folklore en torn de les diferents substàncies; és així com un i uns altres sostenen per exemple que:

• La marihuana és menys nociva que el tabac. • Qui comença amb marihuana segur que continua amb cocaïna, LSD, crack, etc. • La marihuana la fan servir els creatius perquè produeix millors idees. • La marihuana produeix obesitat.

I podríem seguir esmentant diversos mites més. És important tenir en compte que els mateixos ens permeten discernir. És per això que sempre que parlem de droga (no importa a quina d'elles ens referim), hem de recordar que no es tracta d'un subjecte, que pugui decidir per nosaltres, sinó d'un objecte i que nosaltres podem elegir prendre’n o no.


36

5.2. ELS ESTEREOTIPS MÉS GENERALITZATS: ESTEREOTIP INDICADORS DE REALITAT

- Hi ha la creença que les drogues són il·legals.

- Hi ha drogues el consum i venda de les quals és legal en determinades circumstàncies (alcohol, tabac, etc.) i altres que, d’acord amb la societat, no ho són en cap cas.

- Es diu que entre totes les drogues, les que més problemes

causen són les il·legals.

- El consum de drogues il·legals no és ni l’únic ni el major problema que les drogues suposen per a la societat. L’abús de totes i cadascuna d’elles pot ocasionar seriosos problemes.

EN CONSEQÜÈNCIA: No diguem: "La droga”. Parlem de "Les drogues" ESTEREOTIP INDICADORS DE REALITAT

- Es creu que els consumidors de drogues són els joves que assalten

en el carrer, trencant vidres de cotxes i botigues.

- Els addictes a drogues il·legals no sempre delinqueixen, la majoria d’ells no ho fa, no obstant, es mouen dins de la il·legalitat connectant-se amb intermediaris en la venda de drogues, etc.

- Existeixen casos en què un delinqüent consumeix una determinada droga per trobar-se més desinhibit en el moment de cometre el delicte.

- Es diu que la gent que es droga porta una vida marginal.

- Moltes vegades els consumidors usen les drogues buscant la integració: per exemple, el consum d’alcohol i tabac entre els adolescents funciona com a ritual d’ingrés a la societat adulta.

- Les drogues il·legals més consumides per ells (porros i pastilles) s’utilitzen de manera generalitzada en el grup d’iguals com instruments potenciadors de la cohesió grupal.

- La marginació es produeix quan la resta el determina com a "drogata" desaprovant-lo com a persona.

EN CONSEQÜÈNCIA: El drogaaddicte no és necessàriament delinqüent o marginal. ESTEREOTIP INDICADORS DE REALITAT

S’afirma:

"La joventut es droga".

- A vegades se’ls atribueix als joves comportaments que no són molt diferents del procedir dels adults.

- Incrementa la creença, el gust dels joves per practicar conductes arriscades. No obstant els joves no solen consumir tant, i amb freqüència menys que els adults, si bé en l’adolescència es corren riscs afegits i la temptació per allò prohibit.

EN CONSEQÜÈNCIA: No és correcte atribuir als joves ser els principals consumidors de drogues.


37

ESTEREOTIP INDICADORS DE REALITAT

- Existeix la creença que únicament tenen problemes amb les drogues

les persones que són drogodependents.

- Evidentment l’addicció a les drogues porta serioses conseqüències, i es requereix d’una apropiada prevenció.

- Existeixen, però, pautes de consum que no suposen una drogodependència i que són igualment inquietants. Ens referim a aquelles formes de consumir que suposen riscs greus encara que es realitzin una sola vegada o ocasionalment: prendre una substància sense saber el que conté, barrejar diverses drogues, desconèixer els efectes o la dosi del que es consumirà, prendre-la en contextos inadequats, etc.

EN CONSEQÜÈNCIA: El problema del consum de drogues no és exclusiu dels drogaaddictes, sinó que cadascun de nosaltres hem de ser responsables i conscients de les conseqüències de l’ús indegut de qualsevol droga.

ESTEREOTIP INDICADORS DE REALITAT

- S’afirma: S’ha de combatre "la droga"

- Les drogues són objectes inanimats que depenen de la nostra decisió de prendre-les o no. Convertir-les en subjecte creient que poden envair-nos com si fossin un monstre o un exèrcit, ens transforma en víctimes i ens deixa sense cap responsabilitat sobre decidir quin tipus de vida tenir.

- Es diu: Lluitar contra "el flagel": la drogaaddicció.

- Amb aquesta frase: L’objecte (la droga), a més de ser convertit en subjecte, ens fueteja (flagel). Ens quedem així en un estat d’indefensió superior.

- Afortunadament això no és així i podem prevenir utilitzant les mesures adequades, els veritables subjectes: cadascun de tots nosaltres exercint la responsabilitat de la llibertat.

EN CONSEQÜÈNCIA: L’acció no és combatre ni lluitar. Les drogues són simplement objectes inanimats que un pot elegir no prendre. L’acció en tal cas és la de prevenir creant-ne consciència.


38

BLOC IV

QUAN EL CONSUM ES CONVERTEIX EN DEPENDÈNCIA?


39

1. ÚS- ABÚS - DEPENDÈNCIA No existeixen uns paràmetres estrictes per distingir entre ÚS-ABÚS-DEPENDÈNCIA, partim d'un continuum on a vegades és difícil consensuar quan és dependència i quan no ho és. No obstant això, detallarem a continuació les tres categories que ens semblen més útils a l'hora de descriure el grau de consum. ÚS: És el que fan les persones que, de manera regular o esporàdica, consumeixen, per exemple, fàrmacs . Podem diferenciar aquí, l’ús:

• Experimental. Aquesta persona ha pres una substància una o poques vegades.

• Ocasional. Aquest és l’anomenat consumidor "social" qui recorre a l’ús de drogues de manera ocasional. Aquest consum es dóna gairebé sempre en un ambient social com ara una festa. El consum és de baix nivell, i el consumidor experimenta poques conseqüències adverses com a resultat.

ABÚS: Es caracteritza per un model de consum d’alcohol o altres drogues amb conseqüències nocives significatives. Un sinònim seria el consum perjudicial, que fa referència al consum que hagi provocat un perjudici físic o psíquic al subjecte, i que serà conseqüència d’un previ mal ús o ús inadequat. DEPENDÈNCIA: La seva característica essencial és la pèrdua de llibertat davant una droga, fent que el consum adquireixi una prioritat per a l’individu. Podria ser comparable al consum compulsiu, que es caracteritza per ser episòdic i compulsiu. És a dir, el subjecte pot no consumir tots els dies, però quan ho fa és de manera compulsiva i amb pèrdua del control. Els intents de control per part del dependent són infructuosos malgrat el dany. Amb el consum compulsiu o addictiu es presenten els fenòmens de tolerància i dependència química.

ÚS ABÚS DEPENDÈNCIA


40

El DSM-IV (Manual Diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals) proporciona criteris relativament objectius del diagnòstic de “dependència de substàncies” i “abús de substàncies”; a continuació els descrivim:

2. CRITERIS DE DEPENDÈNCIA

Es precisa un patró desadaptatiu de consum de la substància que comporta un deteriorament o malestar clínicament significatius, expressat per tres (o més) dels ítems següents en algun moment d’un període continuat de dotze mesos:

1. Tolerància, produïda per qualsevol dels següents ítems:

a/ la necessitat de quantitats marcadament creixents de la substància per aconseguir la intoxicació o l’efecte desitjat.

b/ l’efecte de les mateixes quantitats de substància disminueix clarament amb el seu consum continuat.

2. Abstinència, definida per qualsevol dels següents ítems:

a/ La síndrome d’abstinència característic de la substància.

b/ es pren la mateixa substància (o una de molt semblant) per alleujar o evitar els símptomes d’abstinència.

3. La substància és presa amb freqüència en quantitats majors o durant un període més llarg del que inicialment es pretenia (pèrdua de control).

4. Existeix un desig persistent o esforços infructuosos de controlar o interrompre el consum de la substància.

5. Es fa servir molt temps en activitats relacionades:

• Amb l’obtenció de la substància (per exemple, visitar a varis metges o desplaçar-se llargues distàncies).

• En el consum de la substància (per exemple, fumar una cigarreta rere una altra).

• En la recuperació dels efectes de la substància.

6. Reducció d’importants activitats socials, laborals, o recreatives degut al consum de la substància.

7. Es continua prenent la substància malgrat tenir consciència de problemes psicològics, físics recidivants o persistents, que semblen causats o exacerbats pel consum de la substància (per exemple: consum de la cocaïna malgrat saber que provoca depressió, o continuada ingestió d’alcohol tot i que empitjora una úlcera).


41

3. CRITERIS D’ABÚS Han de complir-se dos criteris (A i B):

A/ Un patró desadaptatiu del consum de substàncies que comporta un deteriorament o malestar clínicament significatius, expressat per un (o més) dels ítems següents durant un període de dotze mesos:

1. Consum recorrent de substàncies, que dóna lloc a l’incompliment d’obligacions a la feina, l’escola o a casa (per exemple, absències repetides o rendiment pobre relacionats amb el consum de substàncies; absències, suspensions o expulsions de l’escola relacionades amb la substància; negligència dels nens o de les obligacions de la casa).

2. Consum recurrent de la substància en situacions en les quals fer-ho és físicament perillós (per exemple, conduir un automòbil o accionar una màquina sota els efectes de la substància).

3. Problemes legals repetits relacionats amb la substància (per exemple, arrests per comportament escandalós degut a la substància).

4. Consum continuat de la substància, malgrat tenir problemes socials continus o recurrents o problemes interpersonals causats o exacerbats pels efectes de la substància (per exemple, discussions amb l’esposa sobre les conseqüències de la intoxicació, o violència física).

B/ Els símptomes no han complert mai els criteris per la dependència de substàncies.


42

BLOC V

COUNSELLING


43

1. INTRODUCCIÓ AL COUNSELLING El counselling és una manera de relacionar-se en la qual s’ajuda la persona a explorar els seus sentiments, pensaments i conductes. A través d’una relació de counselling la persona pot comprendre’s millor i ser capaç de trobar i utilitzar els seus propis dons i recursos de forma més efectiva a la seva vida per poder prendre decisions més apropiades. L’objectiu de la relació de counselling és ajudar a la persona que s’ajudi a ella mateixa (Inskipp & Jones, 1984).

ENTORN: El counselling comença quan una persona que té un problema en concret, ens sol·licita informació.

INDIVIDU-PROBLEMA: Demana informació sobre alguna cosa que el preocupi.

PREGUNTAR-ESCOLTAR: Per poder donar un bon assessorament, preguntarem a través del:

Diàleg / escolta

Preguntes indirectes, respectuoses, per identificar preocupacions, temors

Precisar quines són les demandes i necessitats d’aquesta persona, avaluar prioritats.

Aquest procés exigeix establir un consens entre ambdues parts. És important aprendre a escoltar.

APLICACIÓ DE LES EINES DEL COUNSELLING: Un cop detectat el problema, aplicarem les eines del Counselling:

1. HABILITATS D’AUTOCONTROL COGNITIU

2. HABILITATS DE COMUNICACIÓ

3. HABILITATS DE MOTIVACIÓ PER EL CANVI

ENTORN-INDIVIDU: L’objectiu es veu aconseguit, quan l’individu amb la informació, pren la decisió més adequada per a ell i el seu problema.


44

2. APLICACIÓ DE LES EINES DEL COUNSELLING 2.1. HABILITATS D’AUTOCONTROL COGNITIU:

1. Abstracció selectiva: És la tendència a fixar-nos només en allò negatiu i oblidar-nos d’allò positiu. En fixar-nos només en el que és negatiu, baixarà la nostra influència a l’hora de demanar canvis. Per tant, reforçarem el que és positiu i buscarem possibles solucions a allò que és negatiu.

2. Sobregeneralització: Significa arribar a una conclusió total com a resultat d’una o

molt poques experiències. Sobregeneralitzar farà que etiquetem o ens autoetiquetem, i pot convertir-se al cap del temps en un justificant de la nostra pròpia actuació. El que és negatiu és el què ens provoca ser selectius, és a dir, despistar la nostra pròpia atenció de les causes reals de la nostra actuació, per la qual cosa:

Ø Ens remetrem als fets sense jutjar. Ø Intentarem esbrinar les causes reals: - PREGUNTANT - OBSERVANT - ANALITZANT Ø No ens conformarem amb l’etiqueta Ø Anirem molt en compte amb asseveracions com: - SEMPRE - TOT - MAI DE LA VIDA - MAI - RES - IMPOSSIBLE (Perquè gairebé mai són certes, però ens fan sentir com si ho fossin. Quan apareguin ens preguntarem Quan..?, Què...?, i per això intentarem CONCRETAR i MATISAR).

3. Catastrofisme: Anticipació de les conseqüències negatives, anticipar el pitjor que pugui succeir. Això, moltes vegades fa que ens sentim aclaparats, i provoca en nosaltres respostes d’evitació de la situació, per la qual cosa:

Ø Buscarem dades de probabilitat de que això passi Ø Previndrem les possibles conseqüències Ø Quan passin, intentarem avaluar les dades el més objectivament

possible.


45

2.2. HABILITATS DE COMUNICACIÓ:

2.2.1. Elements bàsics de la comunicació: verbals i no verbals

No és possible no comunicar-se.

Diem molt més del que pensem dir. Transmetem significats a través del discurs lingüístic però també a través dels gestos, sobretot amb aquells inadvertits que el nostre cos manifesta no conscientment.

Per a l’antropòleg social Edward T. Hall, el "60% de les nostres comunicacions no són verbals"2. Això significa que utilitzem els gestos en una proporció molt més gran del que som conscients. “Aquesta dialèctica canvia -si hi som sensibles, i per tant hi estem atents- pot tenir un significat primordial3." “Cada emoció té la seva mímica espontània4.”

Hi ha diferents modalitats de comunicació no verbal:

- El moviment corporal o conducta kinèsica: gestos o d’altres moviments corporals, incloent l’expressió facial, el moviment ocular i la postura.

- El parallenguatge: les vocalitzacions, certs sons no lingüístics, com el riure, el badall, el grunyit i certes distorsions o imperfeccions de la parla, com pauses sobtades i repeticions.

- La proxèmica: la utilització de “l’espai social i personal i la percepció que se’n té”.

- L’olfacte. - La sensibilitat de la pell al tacte i a la temperatura. - L’ús d’artefactes: el vestuari i l’estil personal d’arreglar-se.

Impacte de la comunicació

2 Roger E. Axtell, Gestos, Editorial Iberia, S.A. Barcelona 1993. Pàg. 3

3 Pierre Simón i Lucien Albert. Las Relaciones Interpersonales, Barcelona, Herder. Biblioteca de Psicosociologia, 3, 1979. Pàg. 395

4 Pierre Simón i Lucien Albert. Las Relaciones Interpersonales, Barcelona, Herder. Biblioteca de Psicosociologia, 3, 1979. Pàg. 399

llenguatge del cos55%

paraules7%

to de veu38%


46

Elements No Verbals

Mirada: és important mirar la persona amb què estem parlant, sense arribar a la intimidació. De vegades, la manca de contacte ocular pot ser interpretada com desinterès, falta d’atenció, recel, vergonya.

Expressió facial: l’expressió de la cara pot interferir en el missatge que es vol oferir

si no concorda amb la comunicació verbal, ja que el seu principal objectiu és mostrar coherència entre l’expressió verbal i facial.

Somriure

Postura del cos: La postura pot expressar incomoditat, relaxació, tensió,

inseguretat, etc. Les postures corporals tancades indiquen inseguretat i introversió. Una postura atenta suposa una petita inclinació en direcció cap a la persona a qui es parla, sense envair el seu espai vital.

Contacte físic i proximitat: La proximitat afavoreix la intimitat i la confiança. És

necessari tenir en compte que cada persona té la seva pròpia idea respecte l’espai personal adequat. No obstant, moltes vegades, una mà a l’espatlla o seure a prop poden propiciar un clima d’ajuda i comprensió afavorint la comunicació. No totes les persones accepten el contacte físic de la mateixa manera. Per algunes pot resultar violent tenir un contacte físic amb persones desconegudes.

Gestos: Els gestos han d’acompanyar i adaptar-se al contingut del missatge. Els

gestos suaus (sense brusquedat) indiquen tranquil·litat, calma i calidesa en el diàleg. Els moviments del cap, per exemple, indiquen el grau de conformitat o negació amb el contingut del missatge.

Silencis: No signifiquen manca de comunicació, al contrari, poden brindar-nos

bastanta informació si ens fixem en el moment en què es produeixen.

No verbals relacionats amb el llenguatge

Volum

To de veu: és important aprendre a modular el to de veu, ja que un to avorrit, irritat, monòton, pot fer perdre validesa al missatge o intimidar la persona.

Claredat

Durada del missatge


47

2.2.2. Facilitadors de la comunicació

Preguntar: és molt important que tinguem clar perquè ho utilitzem i què aconseguim amb l’ús. Hi ha dos tipus de preguntes:

- les obertes: ens proporcionen gran quantitat d’informació, ja que al no tenir

només una contestació, sinó moltes, comprovem realment el que sap, el que ignora i el que comprèn. Amb elles es demostra més interès que amb les tancades, ja que permeten més interacció.

- les dicotòmiques: només tenen dues possibles contestacions, amb la qual cosa

les podem utilitzar per intentar arribar a una conclusió i comprovar la seva efectivitat. Fer-ne un ús excessiu pot generar una sensació de no consideració per part de la persona preguntada la qual no se sent partícip per no haver-hi gairebé interacció. A ningú li agrada que li facin interrogatoris.

És important preguntar sobre les necessitats, no pressuposar res i no interferir amb la nostra visió i experiència. Hi poden haver tantes realitats i circumstàncies com persones.

Respondre els interessos de l’interlocutor amb missatges congruents, curts i amb

un llenguatge assequible.

Donar una informació real: Les falses esperances són poc creïbles i generen desconfiança. És necessari donar esperances tenint en compte les possibilitats reals.

Facilitar l’expressió de les emocions i els sentiments per evitar tensions: permetre

el plor i respectar els silencis, dels quals podrem extreure informació significativa sobre el que està afectant principalment a la persona. Fer que l’interlocutor parli en primera persona permet connectar més ràpidament amb les emocions. “Em sento...”. De la mateixa manera, que el professional parli en primera persona denota una actitud més oberta cap al diàleg i una preocupació: “A mi m’importa com et sents...”.

Suggerir, mai imposar.

Descriure per evitar els judicis i les interpretacions, ja que la persona que se sent

jutjada perd la confiança i la comunicació.

Graduar la informació negativa i acompanyar-la de solucions.


48

Esperar, sobretot quan s’està parlant de temes delicats, en els quals està

implicada la intimitat personal o la persona se sent vulnerable.

Escoltar “activament”: mostrar interès i comprensió sobre el que l’interlocutor està dient, que l’altre s’assabenti” de que l’estic escoltant, per la qual cosa haurem de demostrar-ho tant a nivell verbal com no verbal.

Empatitzar activament: Escoltar els sentiments de la persona afectada i tractar

d’entendre’n els motius. Tracta de situar-se vivencialment en el lloc de l’altra persona i ser capaç de transmetre-li que fem esforços per comprendre’l i tractar de comprendre les característiques socials i psicològiques que les envolten i que influeixen en la seva visió del món immediat, i de posar-nos al seu lloc. Què aconseguim en empatitzar?

- Augmentar la confiança de la persona afectada - Augmentar la seva seguretat - Poder comprendre millor la seva situació i abordar-la de la manera més

adequada - Poder donar alternatives adequades - Augmentar la receptivitat i l’emoció - Etc...

Empatia no és igual a col·leguisme.

Resumir / Sintetitzar: utilitzar-ho al final. El seu objectiu és comprovar que la informació ha quedat clara i quins punts són els més importants i necessaris que han de quedar clars en tota la comunicació.

Reforçar: és convenient usar el reforç, sempre que detectem un comportament,

actitud o verbalització positiva. Ho hem d’utilitzar immediatament després d’haver-se produït l’acte. Els reforços els hem d’utilitzar sempre, gairebé mai estan de més.

Deixar parlar a l’interlocutor: és important interrompre’l només quan estem rebent

massa informació de cop, quan tinguem la sensació de que ha perdut el fil de la conversa o quan ens està donant informació massa detallada i irrellevant.

Demanar aclariments: si no ha entès continguts importants o si falta informació

essencial, li demanarem a l’interlocutor que ho expliqui d’una altra manera. No hem de culpar-lo de que no s’hagi explicat correctament, hem d’assumir que som nosaltres qui no ho hem entès bé. “No sé si l’he entès bé. Es refereix a...”.


49

Deixar silencis a la conversa permetrà que l’interlocutor elabori el que s’ha dit o

reflexioni sobre els nous continguts. També ens serà útil per assimilar i reorganitzar la conversa.

Repetir continguts importants amb les seves pròpies paraules (paràfrasi):

D’aquesta manera podrem comprovar si hem entès bé el que ens ha transmès l’interlocutor. A més, això l’ajudarà a separar el que és important d’allò que és secundari, de manera que l’interlocutor se sentirà més comprès.

Animar a seguir parlant i mostrar comprensió, utilitzant indicacions com

“hummmm”, “sí”, “entesos”.

Verbalitzar allò que ens hagi cridat especialment l’atenció (per exemple, contradiccions en les exposicions o entre les paraules i els fets). No obstant, és important no fer retrets, ja que passa amb freqüència que el mateix interlocutor encara no té molt clares les seves pròpies contradiccions. És millor expressar aquest tipus d’informació com un dubte que li sorgeix.

Manifestar interès amb els nostres gestos, mirant a l’interlocutor, dirigint-nos a ell,

assentint amb el cap, col·locant el cos de forma que quedem davant de qui parla, etc.

No interpretar

2.2.3. Obstacles per a una comunicació efectiva

Utilitzar la ironia, minimitzar o ridiculitzar el problema de l’altre. No acabar d’escoltar el que diu l’altre o intentar acabar les frases de l’altre.

Anticipar-se a allò que l’altre vol dir. Fer retrets, criticar o fer judicis de valor. Proposar solucions prematures, sense haver aclarit suficientment bé el problema o

sense haver escoltat encara les solucions que proposa el propi interessat. Fer comentaris massa extensos i parlar amb moltes divagacions del tema principal. Realitzar preguntes que en sí mateixes porten una resposta implícita: per

exemple, “oi que és veritat que...?”, “És que no hi estàs d’acord?”, “No et sembla a tu també que...?”.

Fer, sobretot al començament de la conversa, preguntes tancades, preguntes que es poden respondre amb “Sí” o “No”.


50

2.3. HABILITATS DE MOTIVACIÓ PER AL CANVI

2.3.1. Factors que predisposen, faciliten i reforcen

Hi ha uns factors que influeixen en la realització o no de conductes associades a la salut. Aquests factors són de tres tipus:

1. Factors que Predisposen: són aquells que tenen a veure amb la motivació de l’individu o del grup per realitzar la conducta, aquests són:

§ ELS CONEIXEMENTS: la informació que es té en relació a les conductes saludables i als perjudicis de les nocives.

§ LES ACTITUDS: productives o improductives. És creure que es pot aconseguir el canvi o que no es té capacitat per aconseguir-lo. Creure que serà avorrit o molt dur, en comptes de prendre-s’ho com a alguna cosa divertida o un repte estimulant de que és possible un canvi. Sentir-se en risc / sentir-se capaç de... Per motivats que estiguem, les actituds improductives respecte la situació d’aprenentatge disminuiran inexorablement el resultat de l’aprenentatge.

§ ELS VALORS § LES CREENCES § LA MOTIVACIÓ: Com més desig de canvi, més probable serà assolir-lo. Ex: per deixar de fumar és

imprescindible una motivació prèvia. § EXPERIÈNCIA: Com més gran sigui la varietat de les pròpies experiències, més gran seran les

oportunitats de canvi.

2. Factors que faciliten: tenen a veure amb les ajudes existents per possibilitar l’accés o a la conducta, és a dir:

§ LES HABILITATS SOCIALS per a la realització d’aquesta conducta § L’EXISTÈNCIA DE RECURSOS instrumentals § L’ACCESSIBILITAT DELS RECURSOS (centres, dispositius, programes)

3. Factors que reforcen: són les respostes donades per les persones o grups clau que reforcen o castiguen la conducta. Aquest apartat es refereix a la reacció que determinades persones tenen davant la realització de la conducta que nosaltres volem potenciar:

§ RESPOSTES DE L’ACTUANT § RESPOSTA DE PERSONES PROPERES I PRESSIÓ DE GRUP § BENEFICIS (PLAER, COMODITAT...) § RECOMPENSES TANGIBLES (ECONÒMIQUES, AFECTIVES...)

4. A més d’aquests factors n‘hi ha d’altres, molt relacionats amb l’anàlisi funcional de la conducta, que dificulten molt la intervenció, per exemple: § PERCEPCIÓ DE RISC (la dificultat per valorar els riscs que correm) § INVULNERABILITAT (“a mi no em toca”) § CAPACITAT DE CONTROL (dificultat de presa de decisions, assertivitat)

(Aquestes actituds estan molt relacionades amb l’existència de conductes les conseqüències de les quals només són segures i immediates davant d’altres que tenen conseqüències només probables, i a més, a llarg termini).

Exemple:

• Quan fumem l’efecte és gratificant, la conseqüència és immediata i segura • No tots els fumadors desenvolupen càncer i aquells que el desenvolupen a causa del consum de

tabac ho faran en un llarg termini de temps.

Aquests factors els podem identificar en l’individu utilitzant el mètode de pregunta i polaritzant en dues categories: a favor i en contra. Això ens donarà unes bases sobre els factors que hem de treballar. La nostra intervenció ha de recaure només sobre aquells aspectes que estiguin al nostre abast.


51

2.3.2. Definició de Conducta Assertiva o Habilitat Social

Hi ha una sèrie de definicions de l’habilitat social/conducta assertiva, s’ha definit la conducta socialment hàbil com: • “La capacitat complexa d’emetre conductes que són reforçades positivament o negativament, i de no

emetre conductes que són castigades o extingides pels altres” (LIBET i LEWINSOHN, 1973). • “La conducta que permet a una persona actuar segons els seus interessos més importants, defendre’s

sense ansietat inadequada, expressar còmodament sentiments honestos o exercir els drets personals sense negar els drets dels altres” (ALBERTI i EMMONS, 1978).

• “La conducta socialment hàbil és aquest conjunt de conductes emeses per un individu en un context

interpersonal que expressa els sentiments, actituds, opinions, o drets d’aquest individu d’una manera adequada a la situació, respectant aquestes conductes en els altres, i que generalment resol els problemes immediats de la situació mentre minimitza la probabilitat de futurs problemes” (CABALLO, 1986).

Què són les habilitats? La conducta interpersonal consisteix en un conjunt de capacitats d’actuació apreses, és a dir, reaccionem davant de situacions de la forma que hem après. ALBERTI (1977), L’HABILITAT SOCIAL: • És una característica específica a la persona i a la situació, no universal. • Ha de contemplar-se en el context cultural de l’individu, així com en termes d’altres variables situacionals. • Està basat en la capacitat d’un individu d’escollir lliurement la seva acció. • És una característica de la conducta socialment afectiva, no perjudicial. VAL HASSELT i cols. (1979), defineixen tres elements bàsics de l’habilitat social: • Les habilitats socials són específiques a les situacions. El significat d’una determinada conducta variarà

depenent de la situació en que tingui lloc. • L’afectivitat interpersonal es jutja segons les conductes verbals i no verbals mostrades per l’individu. A més,

aquestes respostes s’aprenen. • El paper de l’altra persona és important i l’eficàcia interpersonal hauria de suposar la capacitat de

comportar-se sense causar dany (verbal o físic) als altres. LAZARUS (1973) la defineix com • La capacitat de dir “no”. • Capacitat de demanar favors i fer peticions. • Capacitat d’expressar sentiments positius i negatius. • Capacitat d’iniciar, mantenir i acabar converses.

I posteriorment: • Expressar amor i amabilitat. • Defendre els propis drets. • Rebutjar peticions. • Expressar opinions personals, inclòs el desacord. • Expressió justificada de molèstia, desgrat o enfado. • Petició de canvi. • Disculpar-se o admetre ignorància. • Enfrontar les crítiques.


52

2.3.3. Entrenament en Conducta Assertiva o Habilitat Social

Ens centrarem en dos apartats que engloben l’entrenament de l’assertivitat, aquests són:

1. Capacitat de dir “no”- Conducta assertiva:

Es manifesta amb el model bidimensional de l’assertivitat manifesta o encoberta i l’estil de la conducta que es realitza, Coercitiva (fa servir el càstig o l’amenaça per aconseguir l’objectiu) i No Coercitiva:

ASSERTIVA

AGRESSIVA

NO ASSERTIVA AGRESSIVA PASSIVA

(Exemple):

Has citat un estudiant universitari al servei fora de l’horari establert de consultes perquè a ell li era impossible anar-hi per problemes x. Tu vas expressament al local a l’hora convinguda, ell ve amb mitja hora de retard, i no ha trucat per avisar-te. Estàs molest/a. Li dius:

A/ Passa, què tal? No assertiva B/ Tens molta barra. Com t’atreveixes a arribar tard. És l’última vegada que em preocupo de fer-te aquest tipus de favors Agressiva C/ Arribes amb mitja hora de retard. M’agradaria que m’haguessis trucat per dir-me que vindries tard Assertiva

2. A l’hora de treballar hem de tenir en compte quin tipus de conducta estem utilitzant i els objectius a aconseguir.

INHIBIDA ASSERTIVA AGRESSIVA • La persona inhibida: no aconsegueix els seus objectius, ja que no ha definit la seva posició. És a dir, és

una conducta no assertiva. • La persona assertiva, aconsegueix els seus objectius, defenent la seva posició, i sense cost emocional. • La persona agressiva, aconsegueix els seus objectius, però de forma no adequada, i amb alt cost

emocional.

3. Per fer una bona feina d’assertivitat hem de:

• Tenir clar quins són els nostres objectius. • Fer una intervenció amb poc cost emocional, ni per mi ni per l’altre. • Seguir mantenint una relació bona amb l’altra persona.

Coercitiva No Coercitiva


53

2.3.4. Passos per al Canvi

• Per demanar un canvi s’han de seguir els següents 10 passos: 1/ Demanar els canvis d’un a un 2/ Preparar-lo per endavant. És a dir, escriure’l 3/ Escollir el moment adequat • Per fer un bon model de canvi també hem de tenir en compte el següent:

- Per evitar que ens interrompin, intentar dir-ho tot de cop (en pocs segons) - Plantejar uns objectius assolibles - Evitar crear demandes que no podem cobrir - Conèixer “els meus límits”, que canvien amb el temps

4/ Començar per alguna cosa positiva. REFORÇANT. 5/ Descriure concretament i detalladament la conducta clau. 6/ Explicar com ens afecta, és a dir quin és el problema de que es doni aquesta conducta? 7/ Posar-nos al seu lloc, és a dir, EMPATITZAR. 8/ Assumir la nostra responsabilitat. 9/ Demanar el CANVI. 10/ Donar alternatives, totes les que podem.

SI SURT BÉ: • Reforçarem allò positiu • Avisarem de les conseqüències positives que tindrà el canvi • Mantindrem el reforç en el temps

SI SURT MALAMENT: • Preguntarem què ha passat • Repetirem els passos anteriors • Avisarem de les conseqüències negatives (sense amenaces).


54

3. COUNSELLING EN DROGUES REFLEXIÓ DEL PROFESSIONAL EN LA RELACIÓ D’AJUT:

QUAN PARLA EL CONSULTANT, EL PROFESSIONAL ES PREGUNTA...

Per què em diu això? Què sent? Què necessita?

QUAN PARLA EL PROFESSIONAL,

ELL MATEIX ES PREGUNTA...

El que dic, està dins dels objectius de la relació d’ajuda? Per què ho dic? De quina manera ajuda l’usuari el que dic? Li estic mostrant empatia? Parlo per nerviosisme o enuig? Estic donant informació que ja té? L’estic animant a parlar de les seves emocions? L’estic animant a que ell/ella busqui les seves opcions o les hi estic dient jo? L’estic intentant convèncer d’alguna cosa? per què?

PREGUNTES PER AJUDAR EL CONSULTANT A REFLEXIONAR

Com et sents? Què és el que més “t’agovia” ara? Com et fa sentir aquesta situació? Què vols dir amb...? Què significa això per a tu? Has intentat provar alguna cosa per millorar aquesta situació? Com et va anar? per què creus que no et va servir de molt? Podries intentar el mateix però d’una altra manera? Com t’agradaria que millorés això? De quina altra manera podries provar per millorar una mica la situació? Què li diries a algú en la teva mateixa situació? Coneixes gent que estigui en una situació semblant? Com ho porta? Com et sentiries si provessis fer...? Com et sentiries si no ho provessis? Què creus que necessites per poder fer els canvis que desitges fer? Qui penses que et podria ajudar en això? Com creus que et podria ajudar jo en això?


55

ALGUNES PAUTES BÀSIQUES PER L’ABORDATGE DEL CONSUM DE DROGUES A

EL PUNT D’INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT UNIVERSITARI

Objectiu: Detectar si el consum és “problemàtic” A LA SEVA VIDA QUOTIDIANA, podem indagar en el sentit de si és un consum: EXPERIMENTAL, OCASIONAL, ABUSIU O PERJUDICIAL, O DEPENENT SI EL CONSUM SEMBLA BASTANT SEGUIT...

Animar-lo a parlar del rol de les substàncies a la seva vida, com l’ajuden, com no l’ajuden, el que té de positiu i el que té de negatiu.

Mai dir-li que té un problema o que no el té, sinó preguntar-li com veu ell la seva situació i la seva salut i si hi ha alguna cosa que el preocupi o que li molesti.

Evitar resistències, no intentar convèncer-lo de que les drogues són bones o dolentes.

Acceptació incondicional (recordar que té autodeterminació). Acceptar l’ambivalència de sentiments davant del consum. Recordar que té dret a decidir el que vol fer i com ho vol fer. El nostre rol és ajudar-lo, donar-li suport i crear un espai i una estructura dins de la qual pugui plantejar-se temes que l’estan preocupant.

No etiquetar-lo de drogodependent si veiem un excés de consum. No intentar canviar-lo.

SI HI HA UNA DEMANDA DE CANVI PER PART DEL CONSULTANT...

Apuntar-li què és el que vol canviar, el que no li agrada del seu hàbit, què li aporta de bo, del que està tip respecte a la seva situació actual.

El que pensa i sent quan pensa canviar la seva relació amb les substàncies. El que vol aconseguir a curt termini, mig termini, llarg termini. Com pensa que pot fer-ho. Pactes que pensa que podria fer amb ell mateix per començar el canvi. El que pensa que serà difícil del que vol canviar. Què i qui el podria ajudar en aquestes dificultats. La seva idea de la vida sense consum o amb consum diferent. Donar possibles idees per reforçar-se la seva pròpia motivació a cada intent.

(En tot moment, mitjançant supervisió externa) Valorar si se’l pot ajudar des de EL PUNT D’INFORMACIÓ o si hi ha la necessitat de col·laborar amb altres professionals i recursos.


56

“Generalment les persones es convencen més per les raons que descobreixen elles mateixes,

que no pas per les que els expliquen els altres” (Blaise Pascal, 1632-1662)

COUNSELLING (unes recomanacions senzilles)

Suggereix Pregunta per saber (preguntar és millor que suposar) El reforç immediat és millor que a mig o llarg termini

Escolta veritablement Valora alternatives

Facilita Ajuda a escollir

Respecta les decisions Accepta i valora el perquè

Facilita la informació Explica el que desitgi Disculpa, hi ha raons

Accepta Normalitza i elimina amb informació

Permet els silencis i respecta’ls Permet, la persona ho necessita

Ajuda amb informació Facilita les solucions existents

Dóna facilitats Esbrina de forma adequada

Preveu les situacions Comprova els coneixements

Dialoga amb la persona Diferencia Acosta’t Motiva

Pren temps Estableix un clima agradable

Mantén els objectius Ajuda a responsabilitzar-se al consultant

Sigues tu mateix/a , honest/a Accepta i reconeix els teus errors

Digues que ja ho esbrinaràs si no hi ha seguretat Confia i potencia l’autocontrol

Escolta, pot ser important Deriva, hi ha altres professionals

Hi ha professionals a qui els corresponen altres tasques Estableix compromisos adequats

I, recorda,

intentem evitar el contrari de cadascun d’aquests punts.


57

BIBLIOGRAFIA REVISADA I RECOMANADA DIETRICH, G., Psicología General Del Counselling. Teoría y Práctica. Herder, 1986. ESCOHOTADO, A., Aprendiendo De Las Drogas. Anagrama, 1995. GAMELLA, J., Las Rutas Del Éxtasis. Ariel, 1999. GREENBERG, Facilitando El Cambio Emocional. Herder. MARTÍN, C., Guía del Counselling para Formadores, Fase, escuela de Sida, Salud y Convivencia. Madrid, 1996. MARTÍN, C.; HERNÁNDEZ, F.; et al., Fase: Material d’alumnes 1999. Barcelona, 1999. ROGERS, C., Psicoterapia Centrada En El Cliente. Paidós, 1986. ROGERS, C., El Proceso De Convertirse En Persona. Paidós, 1975. VALVERDE, C., Counselling Sobre l'HIV: Suport Psicosocial I Relació D'ajuda A La Persona Seropositiva. Manual Per A Professionals. Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1999. VALVERDE, CLARA: Counselling en Drogodependencias. Barcelona. • MATERIAL PREVENTIU DE: Actuar es Posible: El Profesional De Atención Primaria De Salud Ante Los Problemas Derivados Del Consumo De Drogas. Plan Nacional Sobre Drogas (1992). CREU ROJA JOVENTUT: Tarjetas sustancias. Barcelona, 2000. ENERGY CONTROL: Control Meter-Guía Del Educador. Plan Nacional Sobre Drogas, 2001. FUNDACIÓ SALUT I COMUNITAT. De Les Pastilles Parlem-ne: Informació i Consells Per a Educadors. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social, 1998. MELERO, JC; PÉREZ DE ARRÓSPIDE, A. Drogas: + Información, Menos Riesgos-Tu Guía. Plan Nacional Sobre Drogas, 2001. • SEMINARI: “La Entrevista Motivacional I”: II Escuela de Otoño, Socidrogalcohol-San Juan, Alicante, 2001.


58

• APUNTS DEL MÀSTER DE PROGRAMACIÓ NEUROLINGÜÍSTICA D’ICESB-PERE TARRÉS,

UNIVERSITAT RAMON LLULL (1999-2000) • APUNTS DEL MÀSTER EN DROGODEPENDÈNCIES (2001), Sessions de: DIAZ, AURELIO: Models de consum. FERRER, XAVIER: Conceptes Bàsics. Bases de la Intervenció preventiva. SALVADOR, TERESA: Estudis metaanalítics, Factors Risc i Protecció: ROBLES LOZANO, L.; MARTINEZ GONZÁLEZ, JM. Factores de protección en la prevención de las drogodependencias. Centro Provincial de Drogodependencias de Granada. PETRAITIS, J., FLAY, BR., MILLER, TQ., Illicit substance Use Among Adolescents, A Matrix of prospective Predictors Comentari de l’article realitzat per: Calafat Far, A., Matriz de predictores del consumo de drogas durante la adolescencia. NAVARRO BOTELLA, J., Factores de riesgo y de protección de carácter social relacionados con el consumo de drogas. • PÀGINES WEB DE: www.msc.es/Diseno/informacionProfesional/profesional_prevencion.htm www.ieanet.com www.mundofree.com www.latinoseguridad.com/LatinoSeguridad/Drogas/Mescalina.shtml www.nida.nih.gov www.tododrogas.net www.energycontrol.org www.fad.es www.ondasalud.com www.larioja.org/infodrogas www.lasdrogas.info/ipifap www.gratisweb.com/delysid www.saludmania.com www.drogen-wissen.de www.gesundheit-psychologie.de www.gesundheitspaedagogik.net www.psychosoziale-gesundheit.net www.thema-drogen.net

http://www.msc.es/Diseno/informacionProfesional/profesional_prevencion.htm

http://www.ieanet.com

http://www.mundofree.com

http://www.latinoseguridad.com/LatinoSeguridad/Drogas/Mescalina.shtml

http://www.nida.nih.gov

http://www.tododrogas.net

http://www.energycontrol.org

http://www.fad.es

http://www.ondasalud.com

http://www.larioja.org/infodrogas

http://www.lasdrogas.info/ipifap

http://www.gratisweb.com/delysid

http://www.saludmania.com

http://www.drogen-wissen.de

http://www.gesundheit-psychologie.de

http://www.gesundheitspaedagogik.net

http://www.psychosoziale-gesundheit.net

http://www.thema-drogen.net

Documents

En Plenes Facultats - Dossier de Formació sobre Drogues i Counselling