Upload
phidalg2
View
2.207
Download
9
Embed Size (px)
Citation preview
ENTRENAMENT ENTRENAMENT ESPORTIU IESPORTIU I
INFLUIR SOBRE UNA PERSONA ÉS INFLUIR SOBRE UNA PERSONA ÉS TRANSMETRE-LI LA NOSTRA PRÒPIA ÀNIMATRANSMETRE-LI LA NOSTRA PRÒPIA ÀNIMA
Oscar Wilde
““LA CLAU ESTÀ EN CONFIAR EN ELLS”LA CLAU ESTÀ EN CONFIAR EN ELLS”
Esther Vilalta
" Un principi de l'art Un principi de l'art de l'educació, en el de l'educació, en el
que haurien de fixar-que haurien de fixar-se els encarregats de se els encarregats de
dirigir-la, és el que no dirigir-la, és el que no s'ha d'educar als nens s'ha d'educar als nens conforme el present, conforme el present, sinó conforme a un sinó conforme a un estat superior, més estat superior, més
perfecte, possible en perfecte, possible en el provenir de el provenir de
l'espècie humana".l'espècie humana". Kant
FORMACIÓ
COL·LABORAR EN EL SEU PROCÉS DE FORMACIÓ COM A PERSONA
RENDIMENT
MILLORAR LES SEVES PRESTACIONS A LA RECERCA DE L’EXCEL·LÈNCIA ESPORTIVA
"Todos los entrenadores hablan sobre movimiento, sobre correr mucho.
Yo digo que no es necesario correr tanto. El fútbol es un juego que se juega con el cerebro. Debes estar en el lugar adecuado, en el momento adecuado, ni demasiado pronto ni demasiado tarde"
L’entrenament és un concepte col·lectiu per a totes les mesures d’increment i manteniment
del rendiment esportiu. Grosser (1986)
QUÈ ÉS L’ENTRENAMENT?
Procés pedagògic amb la finalitat d’assolir els resultats esportius més elevats possibles.
Godik & Popov (1993)
L’entrenament esportiu s’ha d’entendre com a un procés estructurat, temporal i orientat a
incrementar les prestacions de l’esportista .
Moreno, M. / Mata, F. et al. (1995)
o
L’ESTRUCTURA DEL RENDIMENT ÉS COMPLEXA I MULTIFACTORIAL
FACTORS TÈCNICS- TÀCTICS
FACTORS PSICO-SOCIALS
FACTORS CONDICIONALS
DIMENSIÓ COGNITIVA
DIMENSIÓ EMOCIONAL
DIMENSIÓ SOCIAL
DIMENSIÓ PROCEDIMENTAL
EDUCACIÓ FÍSICA ESCOLAR
EDUCACIÓ FÍSICA ESPECIAL
ESPORT PER A TOTHOM
ESPORT ESCOLAR
ESPORT FEDERAT CAT. INF
ESPORT FEDERAT JUV
ESPORT SENIOR
ELITE
CONTINGUTS
Tot allò que he d’entrenar per tal de millorar el meu rendiment. Aquests apareixen després de l’anàlisi dels requeriments del nostre esport.
ADAPTACIÓADAPTACIÓ
La qualitat dels organismes vivents que a través del desenvolupament corporal, formes funcionals, rendiment, comportament i exigències diverses pot estabilitzar les seves condicions d’existència. (Manno, 1991)
AGUDES CRÒNIQUES
ADAPTACIONS AGUDES
CANVIS QUE PATEIX L’ORGANISME DURANT L’ESFORÇ
1- Increment del volum i la freqüència respiratòria (captació oxigen)
2- Increment de la freqüència i el cabal cardíac (transportador oxigen)
3- Increment de la temperatura corporal (regulador)
....
ADAPTACIONS CRÒNIQUES
QUAN LES MODIFICACIONS AGUDES ES REPETEIXEN EN EL TEMPS EL COS S’ADAPTA I ES TORNEN ESTABLES
VO2max, llindar anaeròbic, increment de la massa muscular...
SÍNDROME GENERAL SÍNDROME GENERAL D’ADAPTACIÓ D’ADAPTACIÓ
TEORÍA DE L’ESTRÉSTEORÍA DE L’ESTRÉS
“Conjunt de respostes funcionals adaptatives inespecífiques davant de qualsevol estímul agressor o estrès i que alteren el seu equilibri homeostàtic”
ESTIMULNIVELL NIVELL INICIAL INICIAL DE DE FORMAFORMA
SHOCK CONTRA
SHOCK
RESISTÈNCIA FATIGA
La càrrega és la totalitat del treball a realitzar durant una sessió, exercici o cicle, així com la despesa energètica
provocada i les modificacions causades en l’organisme.
QUANTITATIU QUALITATIU
VOLUM I INTENSITAT
EL VOLUM ES POT MESURAR A PARTIR DE:
MAGNITUD (ex: kg aixecats)DURADA (temps)
FREQÜÈNCIA (nº repeticions)
LA INTENSITAT VE DETERMINADA PER:
Intensitat de la càrregaI= treball actual/ treball màxim
Densitat de l’estímul
Dificultat de la càrrega
PARÀMETRES QUE CONDICIONEN LA INTENSITAT DEL TREBALL
INTENSITAT BAIXA INTENSITAT ALTA
ESPAI
TEMPS
JUGADORS
REGLES JOC
COMPETICIÓ
DINÀMICA JOC
REDUIT
DENSITAT
MOLTES
ALTA
DESFAVORABLE
REDUIT
DENSITAT
INCREMENTAT
POQUES
GRAN
FAVORABLE
BAIXA
GENERAL I Escassa o nul·la relació amb l’esport. (ex: cursa)
GENERAL IIApareixen elements coordinatius propis del futbol, amb o sense pilota, però sense cap altre element de tipus cognitiu o de decisió. Predominen les tasques individuals.
DIRIGIDA
Busca millorar d’acord amb les necessitats generals del futbol de competició. Hi trobarem activitats on hi seran presents elements tècnics bàsics del joc amb pilota i sense. S’inclouen, també tècnico-tàctiques amb un entorn més o menys estable (1x1,2x2...)
ESPECÍFICAPersegueix que el jugador apliqui i optimitzi els requeriments necessaris per la seva demarcació dins del sistema i l’estil de joc proposats, arribant a superar el requeriments reals del joc
COMPETICIÓ Crear situacions simuladores preferencials
SEGONS ORIENTACIÓ
CÀRREGA FÍSICA EXTERNA
1. DISTÀNCIA RECORREGUDA1. DISTÀNCIA RECORREGUDA
APROXIMADAMENT 10.000m. (Martínez (2004): 11240m; Drust (1995): 10104m.; Pirnay (1993)...
2. FATIGA I DISTÀNCIA RECORREGUDA2. FATIGA I DISTÀNCIA RECORREGUDA
Martínez García,J.C.; Pérez García, E; Perarnau Figueras, O; en un estudi a través del sistema AMISCO, no mostren
diferències entre la primera i la segona part d’un partit.
SEGONS ORIENTACIÓ
Ex: FUTBOL
3. VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP3. VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP
CENTRALS 7759m ds 521
LATERALS 8245m ds 816
MITJOS 9805m ds 710
DAVANTERS 8397m ds 710
(Reilly i Thomas 1976)
ELS MITJOS SÓN, EN TERMES GENERALS, ELS QUE RECORREN MÉS DISTÀNCIA, TOT I QUE L’ESTIL DE JOC I ELS LLOCS ESPECÍFICS PODEN ALTERAR ELS RESULTATS
4.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS 4.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS
735,11+/- 39,88 CANVIS DE DESPLAÇAMENT EN UN PARTIT (ATURA-CAMINANT, CURSA, SPRINT) Masach, Zubillaga, Castellano (1992-1994)
32% CAMINANT- 42% TROTANT
11% CURSA RÀPIDA- 4% ACCIONS EXPLOSIVES
5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT
CANVIS DE DIRECCIÓ: 29,5+/-10
SALTS : 8,5+/-4
CONTACTES AMB L’ADVERSARI : 25,4+/-9,8
SPRINT (variable en funció de la posició del jugador al camp):
-Central 12
-Pivot defensiu 15
-Interior 30
-Davanter 20-30
“MIS DELANTEROS SOLO DEBEN CORRER 15m., A NO SER QUE SEAN ESTÚPIDOS O
ESTEN DURMIENDO” Johan Cruyff
CÀRREGA FÍSICA INTERNA
INDICADORS: FREQÜÈNCIA CARDIACA, LACTACIDÈMIA, VO2max, GLUCÒGEN MUSCULAR...
250
225
200
175
150
125
100
75
50
25
00:00:00 0:20:00 0:40:00 1:00:00 1:20:00 1:40:00
RC / ppm
Tiempo
V elocidad [km/h]Cadencia [rpm]P otencia [V atios]
P ersonaE jercicioDeporte
Nota
FechaHoraDuración
S elección
E quipoCadenciaP otencia
V elocidad
Distancia
Ritmo cardíaco Límites 1Límites 2Límites 3
F.C.P A LA FRUGELL03/08/2005 08:46 p.mFUTB OL
08:46:05 p.m03/08/2005
1:50:20.0
0:00:00 - 1:50:20 (1:50:20.0)
E quipo P olar
149 / 194 80 - 160
80 - 160 80 - 160
1 25
50
75
100
125
150
175
200
225
250
25
50
75
100
125
150
175
200
225
250
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
1800
2000
Tiempo: 0:00:00 R C : 0 ppm V elocidad: 0.0 km/h
D is tancia: 0.0 km C adencia: 0 rpm P otencia: 0 V atios
SEGONS EL GRAU D’AFECTACIÓSOBRE L’ORGANISME
DESCANS ACTIU
Afavoreixen la recuperació de càrregues anteriors
MITJANES
S’arriba al grau de sobrecompensació en 24 hores. No comporten una gran situació d’estrès.
ALTES
Triguen aproximadament 48h. en assolir l’estat de sobrecompensació.
LÍMIT
Gran situació d’estrès, un gran desgast del SNC, i una gran afectació del sistema hormonal.
PRINCIPIS DE L’ENTRENAMENTPRINCIPIS DE L’ENTRENAMENT
1. PRINCIPI DE LA RELACIÓ ÓPTIMA ENTRE LA CÀRREGA I LA RECUPERACIÓ
La càrrega d’entrenament ha de ser adient en volum (temps, distància...) i intensitat ( ràpid, lent, fort, fluix...) per tal de provocar una situació d’alerta,
de desgast, al nostre cos. Alhora cal tenir molt en compte que el nostre cos requereix un període de recuperació de la càrrega aplicada, doncs si no es deixa prou temps per tal que l’organisme surti de
l’estat de shock el podem estar abocant al sobreentrenament.
NORMES PER ACONSEGUIR QUE L’ENTRENAMENT SIGUI EFECTIU
2.PRINCIPI DE L’INCREMENT PROGRESSIU DE LA CÀRREGA
Quan apliquem càrregues d’entrenament de forma progressiva l’individu va aconseguint noves línies
d’equilibri, va incrementant el seu equilibri de base. Per tant, cal anar augmentant les càrregues
d’entrenament de forma progressiva, però sempre tenint en compte el principi anterior de relació entre
càrrega i recuperació.
3.PRINCIPI DE L’INCREMENT DISCONTINU DE LA CÀRREGA
Per tal d’assolir l’adaptació cal anar incrementant les càrregues d’entrenament. La càrrega s’ha de variar per tal que el cos tingui temps d’adaptar-se. No podem incrementar la càrrega contínua i progressivament de forma il·limitada, cal deixar períodes de recuperació durant els programes d’entrenament per tal que el cos sigui capaç d’assimilar les càrregues aplicades.
4.PRINCIPI DE LA VERSATILITAT DE LA CÀRREGA
Els estímuls aplicats en els programes d’acondicionament ha de ser variats per tal d’evitar la monotonia i la adaptació estándar, permetent així la
millora en els resultats. Si les càrregues són uniformes el cos s’adapta i no millora. Les variacions
en les càrregues es poden produir a través de la variació entre el volum i la intensitat, amb les variacions dels sistemes d’entrenament o fent
variacions en l’ambient (ex: entrenament en alçada).
PRINCIPIS DE LA PERIODITZACIÓPRINCIPIS DE LA PERIODITZACIÓ
5. PRINCIPI DE LA REPETICIÓ I LA CONTINUITAT
Per tal que l’entrenament sigui efectiu i l’individu s’adapti cal que es repeteixi en el temps, amb una
certa continuïtat. Si no hi ha aquesta continuïtat no es millora, es perden els efectes de la sobrecompensació
6.PRINCIPI DE PERIODITZACIÓ DE LA CÀRREGA DE L’ENTRENAMENT
Per poder coincidir el millor nivell de forma amb la competició més important cal programar les fases
d’entrenament segons el calendari competitiu i realitzar estratègies d’entrenament que tinguin en consideració
les fases de càrrega i descàrrega (ex: cicle anual d’entrenament... periodització clàssica de Matveev).
PRINCIPIS DE LA ESPECIALITZACIÓPRINCIPIS DE LA ESPECIALITZACIÓ
7. PRINCIPI DE L’ADAPTACIÓ A L’EDAT I A L’INDIVIDUALITZACIÓ DE L’ESPORTISTA
Els objectius, tipus i intensitat de les càrregues d’entrenament varien en funció de:-Edat i sexe: les dones solen treballar amb un 20% menys de volum respecte els homes.-Capacitat d’adaptació de l’esportista: depèn dels tipus de fibres predominants de la musculatura de l’esportista.
8. PRINCIPI DE L’ALTERNANÇA REGULADORA
Dins l’entrenament s’han d’interrelacionar les capacitat fisiològiques i les coordinatives. La tècnica arriba fins
on arriba la condició física.
9. PRINCIPI DE LA PREFERÈNCIA I LA COORDINACIÓ SISTEMÀTICA
Cal conèixer les característiques de l’esport per poder coordinar de forma sistemàtica el desenvolupament de
la tècnica amb el de la condició física
10. PRINCIPI DE LA REGENERACIÓ PERIODITZADA
Per crear un esportista d’alt nivell es requereixen com a mínim 8 anys. A partir d’aquí cal mantenir aquest nivell el màxim de temps possible. Per assolir-ho cal aplicar
mecanisme de regeneració físics i psicològics.
PRINCIPIS PEDAGÒGICSPRINCIPIS PEDAGÒGICS
11. PRINCIPI DE LA PARTICIPACIÓ ACTIVA
L’esportista ha de pensar i discutir sobre les tasques que està realitzant. Ha d’existir un aprenentatge significatiu treballant sobre el perquè de les accions motrius per arribar al com realitzar-les.
12. PRINCIPI DE LA TRANSFERÈNCIA
Aplicant a situacions noves solucions anteriorment descobertes .
13. PRINCIPI DE L’ACCESSIBILITAT
A l’esportista se li han de plantejar exigències de càrregues que puguin afrontar positivament. S’han
d’evitar tant les exigències baixes com les sobreexigències.