-1-

Tema 7. Entrevista clínica i activitat física

Entrevista clínica i activitat física  

     ‘activitat física (AF) és un tema clau a tractar amb les persones que vénen a la consulta tant per a la prevenció i tractament de les malalties com per a la promoció de la salut.    

Es recomana valorar i enregistrar a la història clínica nivell d’activitat, almenys un cop a l’any (1), tenint en compte que en persones insuficientment actives amb algun factor de risc cardiovascular (hipertensió, dislipèmia, diabetis, sobrepès o obesitat) l’activitat física és una eina terapèutica molt potent. Conceptes clau de l’entrevista clínica 1. Models assistencials (2):

• El professional com a tècnic: model relacional, en què els components subjectius no tenen importància.

• El professional com a “capellà” o paternalista: model en què el professional exposa les seves conviccions mirant de portar la persona al seu “credo”. Pot caure en el “furor terapèutic” i la “infantilització” dels pacients.

• El model de camaraderia o d’amics: model en què no hi ha distància terapèutica, pot ser que no s’arribi a la professionalitat.

• El model contractual: model centrat en el pacient, considera la persona autònoma amb les seves creences i sistemes de valors. Hi ha distància terapèutica.

 

1. La relació terapèutica Per establir una bona relació terapèutica s’ha de crear des del principi una atmosfera cordial i empàtica. Durant el primer minut són aspectes bàsics i és molt important mirar als ulls, fer un somriure, vigilar el to de la veu, donar la mà, dir pel nom, així com tenir present l’acompanyant. Hi ha un seguit d’errors que s’han d’evitar:

• Prejutjar. • No tenir en compte la subjectivitat (model assistencial de tècnic). • Tenir una actitud prepotent. • Renyar.

L

-2-

Tema 7. Entrevista clínica i activitat física

• Fer sentir culpable, criticar o impugnar emocions. • Oposar-se al que ens diuen. • Criticar la conducta de manera no constructiva. • No escoltar amb atenció. • Utilitzar tecnicismes. • No delimitar els motius de consulta. • Fer afirmacions prematures.

Prioritzant la intervenció Les persones que es visiten poden tenir més d’un problema de salut o factor de risc. Cal pactar quin dels problemes s’abordarà primer tenint en compte els riscos i beneficis de la intervenció. Per a persones que volen deixar el tabac, alcohol o altres drogues, l’activitat física pot ser un potent aliat. A més d’ajudar a controlar els símptomes d’abstinència, com poden ser l’ansietat i el nerviosisme o l’insomni si es produeix. També pot ajudar a mantenir o perdre pes. Estructura de l’entrevista clínica El model emotiu racional proposa dues parts de l’entrevista semiestructurada (3):

Ø Part exploratòria

a. Saludar cordialment i presentar a totes les persones que hi ha a la consulta (estudiants, etc.).

b. Delimitar els motius de consulta, assegurar-nos que la persona els verbalitza tots (prevenció del “by de way”).

c. Escoltar la persona activament. d. Demanar informació específica i actualitzar els problemes anteriors. e. Fer un sumari de la informació obtinguda. f. Acompanyament a l’exploració física, si cal.

Ø Part resolutiva: s’elabora un pla, es dóna un consell o s’estableix un

diagnòstic

a. Informar de la naturalesa del problema i/o reforçar la conducta positiva. b. Proposar un pla d’acció en un clima de diàleg: consell, negociació i pacte

d’objectius terapèutics. c. Explicar el tractament i l’evolució previsible. d. Comprovar la comprensió i assimilació de la informació. e. Prendre precaucions: advertir de possibles riscos... f. Tancar l’entrevista: mostrant agraïment, reforçant la conducta positiva i

pactant visita de seguiment si és necessària.

-3-

Tema 7. Entrevista clínica i activitat física

Anamnesi i intervenció d’activitat física a la consulta Un cop indagat i delimitat el motiu de la consulta, cal demanar permís per introduir el tema de l’activitat física. En cas que el pacient no doni permís, cal respectar-lo!

Exemples: “Us sembla si ara parlem una estona sobre l’activitat física, ja que us aniria bé per la vostra _____________ [condició]? ”Tindríeu un moment per parlar de la importància de l’activitat física, donada la vostra __________ [condició]?” “A més de mirar-vos la tensió arterial tal com em dieu, us sembla que parlem de l’activitat física que feu?” Si el pacient dóna permís i és la primera visita, s’ha de fer una anamnesi sobre l’activitat física: Exemple d’anamnesi sobre activitat física: 1. Cal preguntar si la persona realitza activitat física, i, si en fa, de quin tipus, la

durada, la intensitat i la freqüència. 2. S’ha de fer una valoració de les activitats de la vida diària (a la llar, a la

feina, durant el temps d’oci, el transport que fa servir...) perquè dóna informació sobre oportunitats per incrementar l’activitat física en el dia a dia.

3. Cal identificar l’etapa del canvi i registre. 4. Cal veure si la persona és sedentària o insuficientment activa. Segons en

quina etapa del canvi es trobi, es farà servir el consell d’increment d’activitat física, l’entrevista motivacional o algunes de les preguntes següents:

• Quines són les causes actuals per les quals no feu activitat física?

(Identifiquem les dificultats.) • Què és el que creieu que us impedeix fer activitat física? • Quines estratègies teniu per poder fer activitat física? • Quina activitat física havíeu fet abans? • Quin tipus d’activitat us agrada fer (podem posar exemples com: ballar, anar

amb en bicicleta, treballar l’hort o caminar)? • Com penseu que l’entorn us pot ajudar a fer activitat física? • Com podeu cercar noves estratègies per fer activitat física?

-4-

Tema 7. Entrevista clínica i activitat física

• Què espereu aconseguir amb l’activitat física?

Una vegada que s’acaba de parlar el tema, és important tancar la visita amb un resum del que s’ha decidit. El resum pot fer-lo la mateixa persona o el professional. Exemple:

• Així, doncs, com hem quedat? • Pel que m’ha dit, li agradaria molt perdre pes i que començarà a fer

activitat física dos dies per setmana durant 30 minuts.

-5-

Tema 7. Entrevista clínica i activitat física

Bibliografia

(1) Córdoba R, Camarelles F, Muñoz E, Gómez J, Díaz D, Ramírez JI, López A, Cabezas C. Recomendaciones sobre el estilo de vida. Barcelona: Atenció Primària. 2014;46(Supl 4):16-23. (2) Borrell F. Manual de Entrevista Clínica. Barcelona: Doyma; 1988. p. 245. ISBN 84-7592-240-6. (3) Quesada Jiménez F, Castro Gómez JA. Cómo mejorar nuestras entrevistas. Barcelona. Atenció Primària; 1996 (version web).