Embed Size (px)
Citation preview
Aula
Es presenta la nova farmàciai el nou laboratori clínic
6 A cel obert 8 A cel obertEs remodela laplanta de Pediatriagràcies a GranCentre i la Caixa
12 OSVAEls lectors d'El 9 Nouatorguen el premiVallesà de l'any alDr. Carles Vallbona
L'Hospital impulsa l'atenció sanitàriaprivada a les seves instal·lacions
Revista de l'Hospital General de Granollers Núm. 68 - Novembre'11
L'Hospital engega unsistema d'sms percitar les visites aconsultes externes
sumari
el tema
L'atenció sanitàriaprivada a la FPHAG
taulell
DE BAT A BAT. Revista de l'Hospital General de Granollers. Edició: Fundació Hospital-Asil deGranollers. Av. Francesc Ribas, s/n. Tel 93 842 50 00. Director: Rafael Lledó. Consell de redacció:Anna Padrós Mercade, Marta Felip Saborit, Mercè Guillamet Bosch, Mònica Botta Santasuana,Mònica Ribell Bachs, Marina Molins Viaplana, Francesc Xavier Subirana, Victoria RemediosRoman, Àgata Franco Carrera i Teresa Riu Alborna. Disseny, maquetació i impressió: EdicionsGargot. Etiquetatge i embossament: Residents del Centre Geriàtric.
La lactància maternaavui
Ofertes, descomptes iavantatges per alstreballadors de l'Hospital
3
10
13
editorial
a cel obert
5 Comiat i benvinguda alsnous especialistes enformació sanitària
El Servei de Pediatria del'Hospital guanya dospremis
Presentació pública de laXarxa XISCAT
la columna
Crònica d'una retalladaanunciada
16
7
La professió infermera enevolució contínua
La professió infermera com a tales va consolidar l’any 1856 quanFlorence Nigntingale en crea laprimera escola.
L’any 1915 apareix el primer títola Espanya però no és fins al 1952quan es crea el títol d'AjudantTècnic Sanitari, que unifica elsplans d'estudi de practicants,llevadores i infermeres perprimera vegada. El treballinfermer comença a tenirconsistència i reconeixement.
La consolidació del títol deDiplomat en Infermeria (1977)permet a la professió l’entrada ala universitat. Grans infermeresd e l ’ è p o c a c o m V i r g í n i aHenderson van facil itar elconcepte de PAE (Procésd'Atenció d'Infermeria), eina detreball que permet aplicar elmètode científic, unificar criterisi estudis de resultat per avaluarl’efectivitat de la feina feta.
Aquest procés es desenvolupaa r r a n d e l e s n e c e s s i t a t sf o n a m e n t a l s d ' o r d r ebiopsicosocial de les persones.Les infermeres fan un diagnòstic(1), realitzen intervencionsconcretes i consensuades perobtenir resultats òptims sota lavessant purament infermera.Es comença a par lar delpensament crític infermer, que técom a base fonamental el fet desaber formular preguntes i assolirreptes davant una situaciócomplexa per tal de poderprendre decisions.
Les infermeres espanyoles enstrobem ja en aquest camí. S’estàtreballant en aquesta direcció is’ha arribat a diferents fases dedesenvolupament depenent delsrecursos de cada institució.
Al nostre país les diferents portes
que s ’han anat obr int a lcreixement de la professió passenper la consolidació i ampliació deles diferents especialitats que lacomposen a l’any 2005, lareglamentació universitària ambel grau en Infermeria de l’any2007 i la posterior organitzacióde màsters oficials que estanfacilitant l’accés als estudis dedoctorat en Infermeria.
Com es pot comprovar, laprofessió infermera com a tal ésrelativament nova, presentantuna trajectòria d’evoluciócontínua. El nou currículum enspermetrà créixer en coneixe-ments infermers, basats enl’evidència científica, fent palesala raó de ser de la professió.
El panorama és il·lusionador peròcal l’esforç de conscienciació detot el col·lectiu per desenvoluparel judici clínic, fent recercacientífica per generar nouconeixement i millorar l’existent.
Arreu del món, i segons lal i teratura, s ’evidencia laimprescindible figura de lainfermera com a eix vertebradorentre malalts, família i la resta deprofessionals de la salut.Per avançar en la millora de laconsecució dels objectius, calesforç individual i trebal linterdisciplinar , sumant-nos ambtots els professionals de la salut,ja que tenim la mateixa fita: “LASALUT DE LES PERSONES”.
(1) Diagnòstic infermer: defineixels problemes de salut, reals opotencials, que afecten un individu,família o grup, i que poden sermodificats per la intervenció de lainfermera.
Carme TusquellasDirectora d'Infermeria
article mèdic
calaix
Mots encreuats15
aula
L'Hospital acull la JornadaCatalana de DiagnòsticPrenatal Ecogràfic
11
osva
Vuit conferències a l'Aulade Salut 2011-2012
12
8
seguretat i salut laboral
Què és el Comitè deSeguretat i Salut i qui elforma
9
3
de abat
Revi
sta
de l'
Hos
pita
l Gen
eral
de
Gran
olle
rs
el tema
L'atenció sanitària privada a la FPHAGLa Fundació Privada Hospital Asilde Granollers, en endavantFPHAG, és una entitat privadasense ànim de lucre, que formapart de la Xarxa Hospitalària d’ÚsPúblic de Catalunya i que téconcertat amb el Servei Català dela Salut les línies de l’atencióespecialitzada i sociosanitària. El94% de la facturació de la FPHAGprové de la concertació ambl’asseguradora pública i la restad'altres clients.
En aquest marc, des del patronati la direcció general es proposaordenar i impulsar el creixementdel sector privat coincidint ambla disponibilitat del nou edificid ’ a t e n c i ó a m b u l a t ò r i a ,conjuntament amb la resta delsequipaments i estructures del'àmbit hospitalari de què jadisposava per a activitat privadades de l’any 2005.
Des de l’any 2009 s’està treballant
amb més intensitat el projecte peri m p u l s a r d e f i n i t i v a m e n tl’assistència sanitària privadadintre del marc de l'Hospital.Fruit del treball d’aquests dosúltims anys ens plau presentar-vos el nostre model d'atenciósanitària privada, que es basa enla convivència i la contribució dela sanitat privada en el marc delsistema de sanitat pública d’acordamb els principis ètics.
Què volem ser i què volem feren el sector privat?La missió de l’atenció sanitàriaprivada de la FPAHG és oferir alciutadà l'excel·lència, tant tècnicacom humana, dels nostresprofessionals en el marc del’hospital referent de l’atenciósanitària del Vallès Oriental. Volemesdevenir, també, referents en lasanitat privada per la qualitat dela seva activitat tot col·laborantamb els centres sanitaris i elsprofessionals del sector sanitari
privat del territori,garantint unestarifes de mercatcompetitives i a lavegada oferir alciutadà el recurshospitalari privata la seva comarca.
Q u i n a é s l anostra cartera deserveis?Les prestacionsque estem posanta disposició delpacient aquesta n y, t a n t e nl’àmbit hospitalaric o m e nl ’ a m b u l a t o r i ,q u e d e nreflectides en lacartera de serveisdel quadre 1.
Quadre 1
Quin és el nostre quadre mèdic?Els professionals que formen elnostre quadre mèdic en el sectorprivat són aquells professionalsde la FPHAG interessats en aquestsector i que han proposat departicipar-hi. També incorporemalguns professionals externsavalats pel comitè d’acreditacióde l’atenció sanitària privada,liderat per la Direcció Mèdica.Treballem coordinadament ambaltres proveïdors del sector privat,per oferir al pacient privat l’atencióespecialitzada de l’hospital dereferència de la comarca.
Com informar-se i accedir alsserveis?El coordinador de clients privatsdóna atenció personalitzada alpacient i també coordina elfuncionament de la mateixa. Eltelèfon de contacte per aqualsevol consulta relacionada ésel 635 595 115. Properamentobrirem un apartat en el webinstitucional per informar de lacartera de serveis, el quadremèdic, les prestacions i els serveisque s’ofereixen en l’atenciósanitària privada de la FPHAG, aixícom la relació de companyiesasseguradores amb qui té concertla nostra institució.
Com estem evolucionant?El seguiment d’activitat en l’àread’hospitalització privada ensindica que hem fet un creixementgràcies a l'impuls i les últimesaliances amb proveïdors iprofessionals sanitaris de lacomarca i nous acords ambcompanyies com ara AgrupacióMútua, Mútua General deCatalunya i Mútua de Granollers.En el gràfic 1 i 2 observem quel’augment d’activitat del primersemestre del 2011 respecte al2010 ha estat del 84,9% en
4
de abat
el tema
Revi
sta
de l'
Hos
pita
l Gen
eral
de
Gran
olle
rs
estades i del 63,2% en nombred’ingressos.
Per aprofundir en l’anàlisi hemavaluat el seguiment evolutiumensual, des del gener del 2010fins al juny del 2011, mesurant elnombre de pacients donats d’altahospitalària mensual. Tal i com espot observar en el gràfic 3, elc r e i x e m e n t e s t à s i t u a tcronològicament en l'últimtrimestre del període avaluat.Coincideix amb l'obertura de laplanta exclusiva per a pacientsprivats.
Quan avaluem per processosassistencials veiem que el pacient
L'augment de l'activitat sanitària privada a l'Hospital en el primer semestre de 2011 ha estat de gairebé el 85% respecte al mateix període de l'any passat pel que fa a estades
programat quirúrgic i l’atenció alpart han estat dues de les
patologies més ateses en l’últimperíode.
5
de abat
Revi
sta
de l'
Hos
pita
l Gen
eral
de
Gran
olle
rs
a cel obert
Comiat i benvinguda dels nous especialistesen formació sanitària especialitzadaEl 20 de maig passat es va celebrarl’acte acadèmic de l’Àrea de Do-cència amb l’objectiu d’acomiadari donar la benvinguda als metges,infermeres i farmacèutics especia-
Sra. Meritxell ANGELET HIDALGO Infermeria ObstetricoginecològicaSra. Eva CARTAÑÀ LÓPEZ Infermeria ObstetricoginecològicaSra. Patrícia PÉREZ ÁLVAREZ Infermeria ObstetricoginecològicaSra. Anna RAMOS DE LUIS Infermeria ObstetricoginecològicaDra. Núria ALEGRET MONROIG Anestesiologia i ReanimacióDr. Miquel CASAL ROSELL Cirurgia General i Aparell DigestiuDr. Borja SUÁREZ FERNÁNDEZ Cirurgia Ortopèdica i TraumatologiaDra. Marta HERNÁNDEZ HERNÁNDEZ Farmàcia HospitalàriaDr. Francesc RIBA PORQUET GeriatriaDra. Maria Teresa BARRERA SALCEDO GeriatriaDra. Rebeca ACAL ARIAS Medicina InternaDr. Sergio CORTÉS BIEDMA Obstetrícia i GinecologiaDra. Laura BILBAO GASSÓ Pediatria i àrees específiquesDra. Núria ARCALÍS GUAUS RadiodiagnòsticDra. Íngrid ARTEAGA PILLASAGUA Medicina de Família i ComunitàriaDra. Araceli BAUTISTA PUENTE Medicina de Família i ComunitàriaDr. Jordi ESPINA ORDEIX Medicina de Família i ComunitàriaDra. Esther GUASCH AGUILERA Medicina de Família i ComunitàriaDra. Karina GRIMALDO CASANOVA Medicina de Família i ComunitàriaDra. Aroa LLOBERA SANZ Medicina de Família i ComunitàriaDra. María Ángeles SANJUAN ZAMUDIO Medicina de Família i Comunit.
listes en formació. Durant l’actees va fer el lliurament de diplomesals vint-i-un residents que s’hanformat a la institució. La cloendade l’acte va anar a càrrec de Josep
La Unitat dePneumologia del'Hospital Generalde Granollers,premiada al XVIICongrés de l'AEERL’equip de professionals de laUnitat de Pneumologia del'Hospital General de Granollersencapçalats pel Dr. EnricBarbeta ha estat distingit ambel segon premi a la millorcomunicació oral en el XVIICongrés de l ’AssociacióEspanyola d’EndoscòpiaRespiratòria i PneumologiaIntervencionista (AEER) i la XIIInternational Meeting onR e s p i r a t o r y E n d o s c o p ycelebrats a Sitges del 5 al 7 demaig passats.
El treball titulat “Pleuroscopiac o n u n To r a c o s c o p i oSemirígido” descriu l’aplicaciód’una tècnica que simplifical’estudi i tractament de lesmalalties de la pleura. Aquestnou sistema es real itzahabitualment sota anestèsialocal i amb una lleugera sedacióa les unitats d’endoscòpia,agilitzant d’aquesta manera lapràctica de l’exploració i evitantl’anestèsia general i l’entradadel pacient al quiròfan.
La Unitat de Pneumologia del’Hospital General de Granollersha estat pionera en tot l’Estatespanyol a rea l i tzar lapleuroscòpia amb aquest nouequipament que guanya eneficiència en el procediment,ja que és un sistema moltmenys invasiu i econòmic quel e s a l t r e s a l t e r n a t i v e srealitzades.
Mayoral, president del Patronatde la Fundació Hospital Asil deGranollers i alcalde de Granollers.Els especialistes en formació ques’han acomiadat són:
Fotografia d'alguns dels especialistes que s'han format a l'Hospital General de Granollers en els darrers mesos
6
de abat
Revi
sta
de l'
Hos
pita
l Gen
eral
de
Gran
olle
rs
a cel obert
L'Hospital engega un sistema d'sms percitar les visites a consultes externesL’Hospital General de Granollersha posat en marxa un nou sistemade comunicació amb els seususuaris a través del telèfon mòbil.
El passat mes de març es va iniciaruna prova pilot que consistia enl’enviament de missatges curts amòbils per citar i recordar alspacients que tenen pendent unavisita de consulta externa. Elsresultats de la prova han estatmolt positius per la qual cosa elsistema ja s’ha començat aimplementar.
Amb l’objectiu d’oferir un serveide millor qualitat i de fluïdesa decomunicació, mitjançant elpotencial que ofereixen les novestecnologies, els usuaris, que finsara rebien una carta per correuordinari o una trucada telefònica
amb el dia i l’hora de la visita oprova diagnòstica programada deconsultes externes, poden rebreaquesta informació en el seutelèfon mòbil.
Amb aquesta nova iniciativa espretén millorar l’optimització deles agendes de programació deles consultes externes, disminuirla burocratització del sistema decitacions, enfortir la gestió delsrecursos aconseguint un estalvieconòmic i agilitzar l’atenció delsusuaris, ja que el sistema permetdonar resposta en cas que s’hagid’anul·lar o canviar la visita ambantelació. D’aquesta manera espodran reassignar immediata-ment les hores que quedin lliuresa nous pacients.
En el missatge que rep el pacient
El Servei de Diagnòstic per la Imatge guanya unpremi a la millor comunicació oral a la IV Jornadade Formació per a Tècnics de Radiologia
hi consta la data i l’hora de visitai es garanteix la confidencialitat,ja que no hi ha cap dada personal.Actualment s’està treballant enles bases de dades per tald’aconseguir el major nombrepossible de telèfons mòbils. Enaquest sentit, a banda dels taulellsd’atenció que hi ha dins de l’edificide consultes externes del'Hospital, tots aquells usuaris quevulguin facilitar el seu número detelèfon mòbil poden enviar uncorreu electrònic a l’adreç[email protected] el seu número de latargeta sanitària (CIP) i el seunúmero de DNI. En el cas que unmateix telèfon mòbil sigui utilitzatper més d’un familiar (fills, pares,avis, etc.) caldrà indicar també elnom complet i data de naixementdel pacient.
El Servei de Diagnòstic per laImatge de l’Hospital General deGranollers va ser guardonat ambel primer premi a la millorcomunicació oral durant la IVJornada de Formació per atècnics de radiologia que es vacelebrar els passats 20 i 21 demaig a Marbella.
El treball presentat per MarisolMartínez Carrión, Mónica VenturaMontoya i Antonia Sillero Romerosota el títol “Aspectos de coachingdel TSDI en una unidad dediagnóstico por la imagen” va serpremiat per la seva qualitatd’entre més de 20 participants.Durant aquesta trobada, que va
comptar amb una gran participa-ció, es va voler incidir en el paperdel tècnic i les guies de qualitaten els programes del cribatgemamogràfic amb l’objectiu depoder actualitzar coneixementsi poder aportar nous contingutsespecialment pràctics que espuguin aplicar en el treball diari.
7
de abat
a cel obert
Revi
sta
de l'
Hos
pita
l Gen
eral
de
Gran
olle
rs
El passat 5 d’abril els organitza-dors de la Mitja Marató deMontornès, amb el suport deHenkel, van fer efectiva la donacióper valor de 2.100 euros que vanaconseguir gràcies al conjuntd’accions promogudes sota ellema “Tots participem, totsguanyem” i que anirà destinadaíntegrament a la planta dePediatria. La xifra obtinguda es vaaconseguir gràcies a la suma deles inscripcions de la Mini Marató,l a m e i t a t d e l s b e n e f i c i saconseguits amb la venda debolígrafs solidaris i a la donaciódels honoraris de la feina que varealitzar l’equip de professionalsv o l u n t a r i s d e l ’ H o s p i t a l ,encapçalats pel Dr. Morlans, quevan participar en el suportassistencial de la cursa.
El Servei de Pediatria ha obtingutrecentment dos premis. El primerd'ells en la XVI Reunió de laSocietat Espanyola d’Urgències dePediatria desenvolupada a Gijón,amb el títol "L'avaluació de lacompetència dels residents end e r m a t o l o g i a p e d i à t r i c a " .
La comunicació, que va serpresentada per la Dra. LauraBilbao, resident de 4t any, vasuscitar els elogis per part delsmembres del comitè científic aixícom dels assistents a la reunió,sent premiat com el millor treballde la reunió. La novetat del mateixi una magnífica exposició van serclaus en el reconeixement.
L’altre premi, atorgat a la XVIIReunió de la Societat Catalana dePediatria celebrada a Tarragona vaser per a la comunicació "Errors idolors referits". Va rebre el premial pòster més original.
Presentat pel Dr. Iñaki Alegria,resident de primer any a l'Hospital,mostrava tres casos clínics en elsque les característiques del dolor,irradiat, van induir inicialment aerror.
El Servei de Pediatria del'HGG guanya dos premis
La Minimarató de Montornès es solidaritzaamb la planta de Pediatria de l'Hospital
Fotografia de l'acte de lliurament de l'import que es destinarà a la planta de Pediatria de l'Hospital
La Dra. Laura Bilbao, a l'esquerra, i el Dr. Iñaki Alegria, a la dreta,ambdós residents de l'Hospital, van ser premiats
El Dr. Marc Crego, de la Unitatd’Urologia de l’HGG, és el nouvocal per a Barcelona a la juntadirectiva de l’Associació d’Uròlegsde Comarques (ACUC). L'ACUC ésuna associació fundada l’any1992, paral·lela a l’AssociacióCatalana d’Urologia, que preténser el mitjà d'intercanvi d'infor-mació científica i professionalentre el col·lectiu d'uròlegs.
El Dr. Marc Crego,nou membre de lajunta de l'Associaciód'Uròlegs deComarques
8
de abat
Revi
sta
de l'
Hos
pita
l Gen
eral
de
Gran
olle
rs
a cel obert
El 22 de juliol passat representantsde Gran Centre i de la Caixa vanvisitar la remodelació feta a laplanta de Pediatria de l’Hospitalque s’ha pogut realitzar gràcies ala campanya solidària “Pintaremsomriures als infants de l’Hospi-tal”, promoguda per l’associacióde comerciants Gran CentreGranollers.
Aquesta iniciativa, que va comptaramb la col·laboració de la Caixad’Estalvis i Pensions de Barcelona,tenia com a objectiu destinar el5% de l’import de les compresnadalenques realitzades amb latargeta de Gran Centre per amillorar les instal·lacions de laplanta d’hospitalització dePediatria.
A l’acte van assistir el presidentdel Patronat de l’Hospital Generalde Granollers i alcalde de la ciutat,
Es remodela la planta de Pediatria gràciesa les aportacions de Gran Centre i la Caixa
Josep Mayoral; els directors de lessucursals de la Caixa a GranollersMontse Recolons i FrancescGavagnach; la presidenta de Gran
Centre Granollers, MontserratCaussa; i el director general del’Hospital General de Granollers,el Dr. Rafael Lledó.
Els representants de Gran Centre, la Caixa i l'Hospital, a la planta de Pediatria
El passat 27 de setembre es vapresentar públicament amb moltd’èxit la Xarxa XISCAT|Xarxad’Innovació en Salut perCatalunya, la primera xarxa deCatalunya i d’Espanya d’hospitalsi centres medicosanitaris dedicadaal foment de la R+D+I, protecciói transferència dels resultatsderivats.
La XISCAT la constitueixen deuinstitucions: Fundació Parc deSalut, Althaia, Xarxa Assistencialde Manresa, F.P., Fundaciód’Osona per a la Recerca il’Educació Sanitàries, FundacióPrivada Hospital Asil de Granollers,Fundació Joan Costa i Roma,Fundació Mútua de Terrassa per ala Docència i la Recerca Biomèdicai Social, Fundació Parc Taulí,Fundació Privada Salut delConsorci Sanitari del Maresme,Fundació Privada Sant Antoni Abati Fundació Sanitària d’Igualada. Lacapacitat d'expansió territorial perles diferents províncies deCatalunya per donar una màximacobertura del territori català i
Presentació pública de XISCAT, la Xarxad'Innovació en Salut per Catalunya
acollir nous membres estàconsiderat dins els propis criterisd’actuació de la Xarxa XISCAT.
L’acte de presentació, que va tenirlloc fora d’un entorn hospitalari,en concret a la Fira de Sabadell, vaacollir més d’una seixantena d'altscàrrecs i directius de fundacionshospitalàries, hospitals i centressanitaris, de representantsd’Ajuntaments dels municipisi m p l i c a t s , a i x í c o m d ecol·laboradors.
L’objectiu de la Xarxa XISCAT és,entre molts d'altres, compartirrecursos i projectes, però també
aixecar projectes conjunts,capturar finançament i actuarcom a vertaders agents dedesenvolupament econòmic.
Aquesta xarxa assenta les basesde l’estratègia dels propers deuanys i és el tret de sortida per aC a t a l u n y a i E s p a n y a e nl’alineament cap a una dinàmicade trebal l que segueix elparal·lelisme de la pròpia evoluciód’Europa en l’horitzó 2013-2020,o n l a C o m i s s i ó E u r o p e aconcentrarà més esforços eni n n o v a c i ó , e s p e c i a l m e n tinnovació en serveis, TIC i salutentre d'altres.
Foto de família dels representants de la Xarxa XISCAT
9
de abat
Revi
sta
de l'
Hos
pita
l Gen
eral
de
Gran
olle
rs
a cel obert
La Llei de prevenció de riscoslaborals, en vigor des del 1995,reconeix la possibilitat que entreels i les representants legals de lespersones trebal ladores del’empresa en sorgeixin elsdelegats de prevenció. Aquestsseran representants amb funcionsespecífiques en matèria deprevenció de riscos laborals.
Els i les delegades de prevenció iles persones representants del’empresa formaran un òrganparitari i col·legiat anomenatComitè de Seguretat i Salut.
Aquest òrgan, a la FHAG, va serconstituït al març del 1996 totseguint la legislació vigent amb lavoluntat de part ic ipar enl’elaboració, posada en pràctica iavaluació dels plans i programesde prevenció de riscos laborals;de promoure iniciatives sobrem è t o d e s i p r o c e d i m e n t sproposant a l’empresa la millorade les condicions o la correcció de
les deficiències existents; ferseguiment de l’estat real de laprevenció de riscos laborals ensels centres de treball, efectuantl e s v i s i t e s q u e s ’ e s t i m i noportunes; tenir accés i conèixerels documents i informes relatiusa les condicions de treball per alcompliment de les funcions queli són atribuïdes i també lesprocedents de l’activitat pròpiadel Servei de Prevenció de RiscosLaborals; conèixer i analitzar elsdanys produïts en la salut o en laintegritat física de les personestreballadores; conèixer i informarla memòria i la programació anualdel Servei de Prevenció de RiscosLaborals; i coordinar-se, si és elcas, amb les empreses quedesenvolupin al mateix centre detreball activitats simultànies.
El comitè de Seguretat i Salut ésreuneix, com a mínim, de formatrimestral. Després de leseleccions sindicals del passat mesd’abril, en la FHAG, el Comitè de
Seguretat i Salut el formen:
• Representants de les personestreballadores:-Valentina Cortés (UGT)-Josep M. Fernández (UGT)-Miguel Rojas (Metges deCatalunya)-Rosalia Sola (CCOO)-José M. Yagüe (CCOO)
• Representants de l’empresa:-Jordi Aragón (Direcció Econòmicai Financera)-Mònica Botta (Direcció Mèdica)-Jose L. Luna (Dir. de Persones)-Carles Pla (Direcció de Persones):president del Comitè de Seguretati Salut-Josep Rodríguez (Direcciód’Infermeria)
Olga Lecina, directora del Serveide Prevenció de Riscos Laborals,hi assisteix amb veu, però sensevot, en qualitat de ser veiespecialitzat i assessor, a més deprendre acta de les sessions.
Què és el Comitè de Seguretat i Salut i qui el forma
La planta de Pediatria, amb els Pallapupas
Seguretat i Salut laboral
L'ONG Pallapupas, Pallassosd'Hospital, va celebrar el dissabte1 d'octubre la segona edició d'Undia de Nassos, la festa solidàriaamb els infants ingressats alshospitals catalans. Port Aventura,el Tibidabo, el Zoo de Barcelona iAqualeon van ser els espaissolidaris amb aquesta iniciativa.Les famílies van poder aconseguirentrades amb importantsdescomptes i donar suport a latasca que Pallapupas fa des de fa11 anys en 16 hospitals i centressociosanitaris de Catalunya. Lespersones que hi van assistir vanpoder gaudir de la presència delsp a l l a p u p a s e n e l s e s p a i sparticipants a Un dia de Nassos.
Un dels col·laboradors d'aquestafesta solidària va ser la Fundacióla Caixa i, conseqüentment, desde totes les Ciberaules d'hospitalspediàtrics de Catalunya es va volercol·laborar amb aquesta iniciativa
per fer-ne difusió. Des del Serveide Pediatria no vam dubtar ni unmoment a unir-nos a aquest actei el 28 de setembre tots elsprofessionals i voluntaris de l'àrea
pediàtrica de l'Hospital, al mateixtemps que a molts altres hospitalsinfantils, vam repartir nassos i untríptic informatiu a totes lesfamílies assistents a l'àrea.
El personal de l'àrea de Pediatria de l'Hospital també es va posar per una dia el nas de pallasso dels Pallapupas
10
de abat
Revi
sta
de l'
Hos
pita
l Gen
eral
de
Gran
olle
rs
article mèdic
Sempre hi ha hagut una certapolèmica respecte a la lactàn-cia materna, respecte alsavantatges i desavantatges dedonar el pit. Durant molt anysallò modern i “enrotllat” eradonar el “bibe”. Aquestapolèmica sociocultural va estarmolt mediatitzada pels interes-sos d’algunes companyiesfabricants de llet artificial.
Molts pediatres de païsospobres van haver de lluitar“contra la modernitat” i a poca poc els treballs científics vandemostrar els avantatges de lalactància materna enversl’artificial.
Fruit d’aquesta verificació laUNICEF va fer una declaracióen pro de la lactància maternacom la forma més sana inatural de criança dels nadons( d e c l a r a c i ó d ' I n n o c e n t iadoptada per la XLV AssembleaMundial de la Salut maig 1992,en la Resolució WHA 45.34), id’aquesta va néixer la IniciativaHospital Amic dels Nens,actualment Iniciativa per a laHumanització de l’Assistènciaal Naixement i la Lactància.A nivell hospitalari també es vaproduir la polèmica malgratque més aviat centrada en comes promocionava. En ocasionss’ha plantejat com a excessi-vament radical i exigent i aixòha minvat el suport de moltsprofessionals de la salutmaternoinfantil.
El nostre centre és HospitalAmic dels Nens (Iniciativad'UNICEF) des de 1999 i, pertant, promou activament lalactància materna. Aquestaspecte no és prou conegutper part del personal de la casa,en especial per totes aquellespersones que s’han anatincorporant al nostre centre enels darrers anys.
Resumint, els objectius de laIniciativa són:
La lactància materna avui• Permetre a les mares unaelecció informada respecte al’alimentació del seus nadons.• Donar suport a l’inici precoçde la lactància.• Promoure la lactància mater-na exclusiva els primers sismesos.• Assegurar el cessament dedonacions o vendes a baix costde llets adaptades als hospitals.• Afegir altres aspectes d’aten-ció a la mare abans i durantaquesta etapa així com al nadó.
La literatura mèdica mencionaels avantatges de la lletmaterna per al nadó com almillor aliment, més natural isense manipulació de quèdisposem, molt fàcil de digerir,provoca menys restrenyimentque les llets preparades, contéelements de protecció de tipusimmunitari, i s’ha vist quenadons alimentats amb lletmaterna presenten menysa l · l è r g i e s a l i m e n t à r i e s ,respiratòries i cutànies. A més,facilita el contacte mare-nadói, per tant, el desenvolupamentafectiu i emocional del vinclemare-nadó. També s’ha trobatmenys incidències en algunesmalalties de la vida adulta comara la diabetis, HTA, etc.
En el cas de la mare, en el puer-peri immediat ajuda a la recu-peració uterina amb menyssagnat i, per tant, menysanèmia. La recuperació del pesnormal és més ràpida en la
mare que dóna pit, té un efecteprotector sobre l’aparició decàncer de mama, i amb la mi-llora afectiva i de contacte delvincle aporta un factor gratifi-cant a la mare. També és méseconòmic i no necessita mani-pulació ni preparació prèvia.
La Iniciativa el que intenta ésafavorir el coneixement delsavantatges de la lactànciamaterna envers l’artificial, encap cas “obligant” o “culpabilit-zant” les decisions lliures deles mares. Així mateix, facilitemsuport a les mares que volendonar lactància materna alsseus fills des del moment delpart, afavorint conductes salu-dables i “ensenyant” algunestècniques per millorar elmanteniment de la lactànciaen dos moments crítics: lasortida de l’hospital i la tornadaa la feina.
Cada any se celebra a tot elmón una setmana de promo-ció de la lactància materna;habitualment a Catalunya és ala tardor i el nostre Comitè deLactància Materna organitzadiversos actes entre els qualsun concurs-exposició de foto-grafies relacionades amb lapromoció de la lactànciamaterna. A més, organitzacursos d’actualització per aprofessionals de la salutmaternoinfanti l , i editad i v e r s o s d o c u m e n t sd'informació per a les mares.
El nostre centre és HospitalAmic dels Nens (Iniciativad'UNICEF) des de 1999 i, pertant, promou activament lalactància materna
Primer premi del concurs de fotografia que organitza el Comitè de Lactància Materna de l'Hospital
agenda
11
de abat
Revi
sta
de l'
Hos
pita
l Gen
eral
de
Gran
olle
rs
XXIV Congrés de la Societat Catalana deCirurgia Ortopèdica i Traumatologia i VReunió Catalana d’Infermeria Traumatològica
Programa de Sessions Clíniques a l'Aula de docència13·10·11 (08 h)
20·10·11 (08 h)
27·10·11 (15 h)
03·11·11 (15 h)
10·11·11 (08 h)
17·11·11 (08 h)
24·11·11 (08 h)
01·12·11 (15 h)
15·12·11 (08 h)
Malaltia de Crohn amb pioderma gangrenós. Dra. Sara Amador i Dr. Albert Borràs
Nounats de mares amb malaltia autoimmune. Experiència en un hospital comarcal. Dra.Judith Sánchez
Hem fet el cim: Gastrectomia total i laparoscòpia per càncer gàstric. Dr. Carles Zapata i Dra.Aurora Aldeano
Comissió de mortalitat. Discussió de tots els assistents d'un cas clínic. Dr. Àngel Serrano iDr. Andreu Aloy
La fotografia mèdica: maneig en presentacions, publicacions i docència. Dr. Eduardo González
Notificació d'efectes adversos: procés i full informatitzat. Dr. Carlos Pardo i Dr. Andreu Aloy
Revisió de casos de nefritis lúpica a l'HGG. Dra. Blanca Muñoz i Dra. Vera Ortiz
Anestèsia pedriàtica en endoscòpia digestiva. Dra. Maite Robles i Dr. Joaquim Rigau
MEG i esquizofrènia. Primers resultats de l'estudi becat pel FIS. Dr. Rafael Nowak i Dr. JosepTarragó
aula
El 25 de març es va celebrar aGranollers la XIX Jornada Cata-lana de Diagnòstic PrenatalEcogràfic de la Societat Catala-na d'Obstetrícia i Ginecologia(SCOG), que enguany va orga-nitzar l’HGG. L’objectiu d’a-questa trobada era compartirconeixements i crear sinèrgiesentre els professionals expertsen aquesta especialitat mèdica.
Durant la jornada, que vacomptar amb la participaciód’uns cent professionals, esvan presentar 19 casos clínicsde diagnòstic ecogràfic depatologia malformativa fetal,que es van debatre posterior-ment entre els assistents i vanser moderats per discutidorsexperts. Per altra banda, en unasegona part, es van presentar4 casos clínics de diagnòsticocult que van ser analitzats perpart de dos ecografistes, quevan exposar la resolució del casdavant l‘audiència.
El 19 i 20 de maig es va celebrara El Montanyà, Seva, el XXIVCongrés de la Societat Catalanade Cirurgia Ortopèdica i Trau-matologia, que enguany haorganitzat el Servei de CirurgiaOrtopèdica i Traumatologia del’HGG i que ha tingut com aprincipal objectiu ser un puntde trobada i d’intercanvi deconeixements entre els ex-perts en aquesta especialitat.Dins el marc del Congrés es varealitzar la V Reunió Catalanad’Infermeria Traumatològica.Durant el Congrés, que vareunir més de 300 assistentses van realitzar dues taulesrodones; una sobre la revisió iles actualitzacions en el trac-tament del colze i la segonasobre les fractures toracolum-bars.
Per altra banda, dins elprograma científic del Congréshi va haver una presentació decasos clínics per a residents,comunicacions orals i unaexposició de pòsters científicson es van mostrar casos reals
de l’especialitat.
Pel que fa a la V Reuniód’Infermeria Traumatològicaes van presentar dues taulesrodones centrades en el procésd’atenció al malalt traumato-lògic i l’estandarització de lescures, dins el context de la mi-llora de la qualitat assistencial.També es van presentar 14pòsters i 8 comunicacionslliures, les 4 millors de les qualsvan obtenir un premi.
L'Hospital acull laXIX JornadaCatalana deDiagnòsticPrenatal Ecogràfic
A la inauguració del Congrés hi va assistir el conseller de Salut, Boi Ruiz
12
de abat
Revi
sta
de l'
Hos
pita
l Gen
eral
de
Gran
olle
rs
El Dr. Carles Vallbona, metgegranollerí i membre delPatronat de l’Hospital Generalde Granol lers, ha estatconsiderat la personalitat mésrellevant del Vallès Orientaldurant l’any 2010, segons elslectors del diari El 9 Nou. En unagala celebrada el 4 de maigpassat a l’espai Can Rius deCaldes de Montbui, el jurat vadonar a conèixer el nom delscinc finalistes, entre els qualstambé es trobava la germanaPilar Castellanos, carmelitavedruna de l’Hospital que hadedicat la seva trajectòriaprofessional en infermeria alcentre, amb el que continuam a n t e n i n t u n a e s t r e t avinculació.
Els altres finalistes eren: JosepMaria Miró, del cinema Alham-bra de la Garriga; Mercè Relats,coordinadora comarcal de Cà-ritas; i Martí Sunyol, farmacèu-tic i escriptor de la Garriga.
Els lectors d'El 9 Nou atorguen el premiVallesà de l'any al Dr. Carles Vallbona
El Dr. Rafael Lledó, directorgeneral de l’Hospital Generalde Granollers, va recollir elpremi en nom del Dr. CarlesVallbona, a causa de la im-possibilitat del metge grano-
Per novè any consecutiu espresenta el cicle de conferènciesde l’Aula de la Salut, un programaque va néixer l’any 2003 ambl’objectiu d’apropar els serveissanitaris i els seus professionalsals ciutadans de Granollers,donant resposta a les sevesdemandes en tots els temes quesón del seu interès referits a la
Vuit conferències a l'Aula de la Salut 2011-12
L'ADOLESCENT EN EL SEUENTORN: EL RISC DE LESCONDUCTES DE RISCDr. Josep Toro, doctor deMedicina i especialista enPsiquiatria19 d'octubre de 2011 a les 19 h,al Museu de Granollers
I SI FUMA PORROS, QUÈ?Jordi Bernabeu, psicòleg, Serveide Salut Pública, Aj. de Granollers16 de novembre de 2011 a les 19h, al Centre Cívic Can Gili
promoció de la salut i a lconeixement dels serveis sanitarisde la comarca del Vallès Oriental.L’Aula de la Salut és unacol·laboració de l’Hospital Generalde Granollers, la xarxa de centresd’Atenció Primària (ICS) i el Serveide Salut Pública de l’Ajuntamentde Granollers, amb la participacióde la xarxa de centres cívics.
EL MAL D'ESQUENADr. Xavier Surís, Unitat deReumatologia, Hospital Generalde Granollers14 de desembre de 2011 a les 19h, al Centre Cívic Can Bassa
PROGRAMA PROENFA, ENFOCATALS CUIDADORS DE MALALTSMENTALSDr. Emilio Rojo, psiquiatre, CASMBenito Menni18 de gener de 2012 a les 19 h, alCentre Cívic Palou
AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES EN LAINFÀNCIADra. Pilar Llobet, pediatra ial·lergòloga, ICS15 de febrer de 2012 a les 19 h, alCentre Cívic Can Bassa
COM VÈNCER EL TABAC?Dra. Lídia Roig, metgessa defamília, ABS la Garriga, ICS14 de març de 2012 a les 19 h, alCentre Cívic Can Gili
TRASTORNOBSESSIVOCOMPULSIU (TOC)Dra. Blanca Navarro, psiquiatra,CASM Benito Menni18 d'abril de 2012 a les 19 h, alCentre Cívic Palou
SEXE, JOC I EMOCIONSEncarna Gascón, llevadora,PASSIR Granollers16 de maig de 2012 a les 19 h, allocal de l'Associació de VeïnsCongost
llerí de poder assistir a la gala,i va llegir un comunicat enviatdes de Houston en el qualexpressava la seva sorpresa igratitud per haver estat escollitVallesà de l’any 2010.
osva
13
de abat
Revi
sta
de l'
Hos
pita
l Gen
eral
de
Gran
olle
rs
Us recordem que per poder gaudir d’aquests avantatges, els professionals haureu d’identificar-vos com a treballadors de la FHAG aportantla vostra targeta identificativa. Si teniu qualsevol problema o incidència amb aquestes ofertes, contacteu-nos: [email protected]
taulellOfertes
DescomptesAvantatges
HOTEL TERMES LA GARRIGA c/Banys 23, La Garriga ofereix als professionals de laFHAG i els seus familiars de primer grau:> 10% de descompte en Teràpies Termals i un preu especial en els packs:
> El teu dia Termes 90 €> El Teu dia Relax 75 €> Forfait Aquatherm 46 €> Bellesa Termal 65 €> Sent els Beneficis Geotermals 85 €
FÓRMULA OCASIÓN QUADIS (Barcelona, Cabrera de Mar i Castellar del Vallèsofereix als professionals de la FHAG i els seus familiars de primer grau:
> 300 € de descompte en tots els vehicles (oferta no acumulable a altresofertes i subjecta a disponibilitat de vehicle)
SIDORME HOTELS ofereix als professionals de la FHAG:
> 10% de descompte en allotjament a tots els professionals de la FHAG.
Oferta vàlida del 3 d'agost de 2011 al 3 d'agost de 2012. A la pàgina webde Sidorme (www.sidorme.com) també es podrà reservar amb el codipromocional: FHAG
CENTRES AUTOEQUIP, S.A. ofereix als professionals de la FHAG:
> Revisió gratuïta del seu vehicle amb oli 15w40 o descompte equivalentde 37,95 € amb un altre tipus de revisió> 5% de descompte en articles de botiga, pneumàtics, a excepció de lamarca Michelin, i car audio i llandes
MIDAS (av. Francesc Macià, 156) ofereix als professionals de la FHAG (presentant cupódisponible a la intranet):
> Diagnòstic de seguretat gratuït> Programa de manteniment 10% descompte> Pneumàtics fins a 35% de descompte> Pastilles de fre 40% descompte> Mà d’obra 20% descompte
AMPLIFON CENTRES AUDITIUS (c/ Girona, 75 Granollers i Muralla de SantLlorenç, 22 Mataró) ofereix als professionals de la FHAG i als seus familiarsde primer grau:
> Prova gratuïta dela audiòfons durant 30 dies> Fins a 20% de descompte en la compra de nous audiòfons> Finançament de fins a 12 mesos (prèvia acceptació bancària)
ESCARPENTER FOTÒGRAF (Sant Agustí, 13 Mataró: tel. 617 461 746 / 93 79613 85), ofereix als professionals de la FPHAG i als seus familiars de primergrau:
> 20% de descompte en REPORTATGES DE CASAMENTS per a tots elsprofessionals de la FPHAG i els seus familiars de primer grau
INLINGUA MATARÓ escola d'idiomes (Via Europa, 181 i a La Riera, 13-15 1r de MataróTelf: 93 757 65 71 / 93 755 09 81) ofereix als professionals de la FHAG i els seusfamiliars de primer grau:
> 10% de descompte en qualsevol curs d'idiomes impartits als nostres centres.Oferta vàlida per a tot el curs escolar 2011-2012
> 5 € de descompte a les classes particulars de ball (preu 20 € per persona,15 € per als professionals de la FHAG)> 10 € de descompte als cursos de ball (preu 60 € per persona, 50 € perals professionals de la FHAG) a l'acadèmia de Ball Josep i Carmen (carrerPonent, 44 Cardedeu) i a la Guagua (ctra. N-152 L'Ametlla del Vallès)Contacte: SALSEANDO Jordi 626535981 / Cecilia 686695527 /[email protected]
CLASSESDE SALSA
14
de abat
Revi
sta
de l'
Hos
pita
l Gen
eral
de
Gran
olle
rs
taulellOfertesDescomptesAvantatges
Us recordem que per poder gaudir d’aquests avantatges, els professionals haureu d’identificar-vos com a treballadors de la FHAG aportantla vostra targeta identificativa. Si teniu qualsevol problema o incidència amb aquestes ofertes, contacteu-nos: [email protected]
AVENIDA ESTACIÓ SERVEI GRANOLLERS, benzinera MEROIL (Carretera N-152km 26,8, al costat del Caprabo), tel. 93 849 25 82, ofereix als professionalsde la FHAG:
> Descompte de 0,024 cèntims euros per litre en tots els carburants, i> 20% del pont de rentat en tots els seus programes
MANUEL SERRANO PERRUQUERIES ofereix als professionals de la FHAG:
> 20% descompte (oferta no acumulable)
NEEDS CENTRE DE NEGOCIS ( Carrer Esteve Gilabert de Bruniquer, 52 Telf:647115041) ofereix als professionals de la FHAG i els seus familiars de primergrau:
> 15% de descompte en el lloguer dels seus despatxos i sales de reunionsOferta no acumulable. Oferta vàlida fins al 12 de setembre de 2012
CASA RURAL CAMPALANS (Ctra. Sant Jaume de Frontanyà, km 1,5 Borredà,Berguedà, tel. 93 823 91 63 www.campalans.net) ofereix als professionals dela FHAG i als seus familiars de primer grau:> 15% de descompte respecte el preu base de les pernoctacions a l'Hotelrural, Bungalows i estades curtes en les Parcel·les de càmping. Aquestdescompte no és acumulatiu a altres ofertes que Frontanyà rural pugui oferir através de la seva web o per d'altres mitjans.
ENGLISH CENTRE escola d'idiomes (Plaça de la Caserna, 5 Granollers Telf: 93.87095 35) ofereix als professionals de la FHAG i els seus familiars de primer grau:
> 30% de descompte en la matrícula dels seus cursos d'idiomes> 10% de descompte en els seus cursos d'idiomesDescompte no acumulable amb altres promocions que hi hagi vigents percampanya d'inici de curs. Oferta vàlida fins al 12 de setembre de 2012
LLAR D'INFANTS L'ALZINA (Carrer Corró, 187 Granollers, tel. 93 849 52 84)ofereix als professionals de la FHAG:
> 10% de descompte en els seus serveis ofertats per la llar d'infants
RENANIA TRUST SL de Sant Cugat del Vallès als professionals de la FHAG:
> 10% de descompte en scooter, motos i quads de les marques LINHAIYAMAHA i ALPINA MOTOS per a tots els professionals de la FHAG i elsseus familiars de primer grau.Durada de l’oferta 12 mesos. Oferta NO acumulablewww.alpinamotos.com www.linhaiscooter.com
CAMBRIDGE SCHOOL de Granollers ofereix als professionals de la FHAG i elsseus familiars de primer grau:
> 25% de descompte en la matrículaOferta vàlida per al curs general 2011-2012Oferta no acumulable a d'altres ofertes
HOTEL BALNEARI TERMES VICTÒRIA (Carrer de Barcelona, 12 - 08140 Caldesde Montbui. Telf: 93 865 01 50) ofereix als professionals de la FHAG i elsseus acompanyants:
> 10% descompte en ESTADES AL BALNEARI
25.09.2012. Vàlid per a ofertes publicades a la pàgina web
d e l s t r e n sd’estiratge de lesmàquines de filar(i m’he quedatben ampla).- 10.Paraula. Ídem.Cap cosa. Cara deld a u m a r c a d aamb un punt.- 11.Nom de lletra.Punt cardinal.Sodi. Despullat.-12. Al final delmón. Facultatque tenen elsé s s e r s v i u sd’actuar d’unam a n e r aadequada senser e c ó r r e r al ’ e x p e r i è n c i a ,l’educació o lareflexió. Lletragrega terrorista.-13. La natural ésla dels calamars.
Segons Karl Marx la religió és el delpoble. (Al rev.) Costums.- 14. To.Discurs, conversa, espectacle queenfastideix. Antònim de bé. Sofre.
V: 1. Estat dels intestins en què les
15
de abat
Revi
sta
de l'
Hos
pita
l Gen
eral
de
Gran
olle
rs
calaix
Marina Molins
Mots encreuats
H: 1.Aplicació terapèutica de lesradiacions ionitzants. Iode.- 2. Acciód’enartar, d’encisar. Petó.-3. Principalafluent del Miño. Per molt quel’empaitem mai no la podem atrapar.Denominació que reben els diferentsparlars gitanos de la Península Ibèrica.- 4. Figuradament i col·loquialment,persona poc destra, sense nervi.Afrikaners. Semblant.- 5. Consonants.Crit del gat. Riu dels Mots encreuats.La primera.- 6. Poden ser provocadespel fred, pel començament ol’augment de la febre, etc.- 7.Nitrogen. Cosa que abriga. Inicia unitinerari. Contracció gramatical.- 8.Les darreres de l’abecedari. La llanad’un xai de Castella. Ullastre.- 9. El jod’un milanès. Distància, d’eix a eix, aquè hom disposa els corrons estriats
H: 1. Colangiografia.- 2. Agudell.Euscar.- 3. Limita. Ona. Sic.- 4. CVII.Oment. Au.- 5. Iens. B. Padró. A.- 6.tsA. Ra. lleuC. C.- 7. O. Li. Joiosa. Gi.- 8. Na. Tron. Gong. O.- 9. itrauQ. Sisè.Mn.- 10. No. Llúpia. Rais.- 11. Am.Ileus. Visc.- 12. I. Careta. Ascó.-13.IC. sresroC. Uix.- 14. Lat. S. Eco. Toi.
V: 1. Calcitonina. IL.- 2. Ogives.Atòmica.- 3. Luminal. R. T.- 4. Adiis.Itàlics.- 5. Net. R. Rullar.- 6. Gla.Bajoqueres.- 7. IL. O. On. Pues.- 8. O.Ompli. Sistre.- 9. Genealogia. aoC.-10. Ruandesos. V. Co.- 11. As.Truaneria.- 12. Fcs. Oc. G. Assut.- 13.Iaia. G. Micció.- 14. Arcuacions. Oxi.
SolucióMots encreuats
número 67
e v a c u a c i o n s s ó n e s c a s s e s idificultoses.- 2. Ions de càrreganegativa. Objectiu de distància focalvariable, que manté enfocada laimatge en variar la distància focal.Plural de vocal.- 3. Bastó de crossamolt gruixut i ferm, en el qual esrecolzava el daliner de la sirga per talde poder fer més força però tambépodria ser un pintor. Símbol del gal·li.Símbol del tàntal. De cap manera.- 4.Anar a l’Empordà. Afectuós. Sufixrelatiu a la part aniònica de la salprovinent d’un àcid acabat en –ós.-5. Forma prefixada que vol dir orella.Contrari a la raó.- 6. Tempestatscurtes, però fortes de pluja, vent itronada. La primera.- 7. Embolcar. Ensfa aturar obligatòriament.- 8. Darrere. Consonant. Creu. Aquesta ja no potmés.- 9. Al contrari de venir. Tenirdesafecte o aversió envers algú oalguna cosa. Enllaça negacions.- 10.Un pot sense oxigen. D’una manerasanta. Mil.- 11. Un. Cent. Pirosi. Gensmalalt.- 12. Tirar a terra. Preposició.Déu del vent.- 13. Nom de lletra. Saltsd’aigua.- 14. Aïlla. Consonant que noexisteix en català però sí en castellà.Exempts de tota aspresa.
La vinyeta de... Jaume Parera
Ingredients (4 persones): 2 melons Individuals (1kg total), 100 g de maduixes, 2 kiwis, 200 g demango, 250 cl de cava brut, fulles de menta fresca.
Preparació: partir els melons per la meitat i ambl’ajut d’una cullereta treure les granes i després lapolpa. Les meitats de meló han de quedar benbuides. Netejar les fruites i tallar-les a trossos nomolt grossos. Omplir els melons amb la macedoniapreparada, regar-los amb el cava i decorar-ho ambfulles de menta. Servir-ho ben fred.
Maria Vila i M. Antònia Farrés
Macedònia amb meló
· Hospital General de Granollers 93 842 50 00· Urgències 93 842 50 31· Urgències Centre 93 860 47 70· Emergències 112· Bombers de la Generalitat de Catalunya 085
Telèfons d'interèsi
Dono aquest títol a unes reflexions que faig, totpensant en el llibre “Crónica de una muerteanunciada”, del famós escriptor colombià i PremiNobel Gabriel García Márquez.
Des de fa bastants anys, els que participem en lagestió de Serveis de Salut hem vist créixer de formaalarmant les despeses de salut en tots els països isobretot en els més desenvolupats. Quan penso queen els EUA, on jo desenvolupo una tasca clínica iacadèmica, la mitjana de la despesa anual per a salutde cada ciutadà és superior a $8.000 (uns 6.600euros) arribo a la conclusió que és pràcticamentimpossible que qualsevol país suporti aquest tipusde despesa. Una anàlisi de les circumstàncies queens han fet arribar a aquesta situació inclou lessegüents (sense ordre d’importància):
1. El creixement del nombre de persones de més de65 anys que són el col·lectiu que fa més ús delsserveis de salut.2. Els avenços extraordinaris de les ciències mèdiquesamb una allau de tecnologies diagnòstiques iterapèutiques que són molt cares i perllonguen elsanys de vida de molts malalts sense ponderar massala qualitat dels anys que s’incrementen.3. El cost cada vegada més alt de les despeses defarmàcia a causa del descobriment de nous icomplexos medicaments.4. La necessitat de construir i mantenir estructuresque facilitin l’aplicació de les noves tecnologies i deles aportacions de la recerca mèdica.5. La impressió que tenen els nostres usuaris que elsserveis de salut són gratuïts o de baix cost i que hand’estar a l’abast de tothom i tothora.6. El creixement del cost que representa la “simple”administració de serveis de salut i la necessitatd’assolir xifres acceptables del cost-beneficid'aquests serveis.
Crònica d'unaretallada anunciada
7. L’augment del cost individual i col·lectiu per al'ensenyament dels estudiants de les ciències de lasalut (es calcula que la mitjana del cost de la carreraper cada un dels estudiants de Medicina dels EUA essuperior a $150.000 a més dels cost de llurs estudiscom a metges residents).8. El cost que representa per a l’usuari de serveis desalut la pèrdua de la seva productivitat quan estàmalalt o quan s’ha de sotmetre a revisions mèdiques.
La llista podria ser molt més llarga si haguéssimd’entrar en més detalls. En resum, l’augment del costdels serveis de salut a tots els països desenvolupatsestà en una fase de creixement espiral insostenible.
Hi ha alguna forma sensible de contenir aquestcreixement de costos? Òbviament, el més dràstic ésla retallada de serveis o l’assoliment d’una òptimarelació cost-benefici, però això que sembla tanelemental és difícil de posar-ho en pràctica en l’àmbitde la salut i sempre arribem a la conclusió que noqueda més remei que fer retallades (sempre injustesper a uns o altres). El que no sabem és com fer-lesde forma equitativa i que no siguin penoses per alsnostres malalts. La situació és desesperant i demanaque fem un crit d’atenció tot i pensant que al cap ia la fi els nostres futurs usuaris són els que enshaurien d’ajudar perquè les retallades siguin menysoneroses i justes. Els que creiem en la saviesa deldictum “val més prevenir que curar” esperem que eltoc de corneta que ens ha anunciat la recent retalladaserveixi per a motivar la població a adoptar mesuresde medicina preventiva que són relativament baratesi que es poden resumir en:
1. Fer una dieta sana.2. Practicar exercici físic de modalitats tan simplescom són caminar unes 10.000 passes cada dia, pujarescales o practicar un esport adient per a cada edat.3. Dedicar una estona cada dia a fer exercicis mentalstan simples com són la lectura, mots encreuats,sudokus, etc.4. Consolidar lligams familiars i amicals d’harmonia.5. Mantenir un bon humor.6. Participar en activitats socials benèfiques.7. Fomentar el creixement espiritual i adoptarcreences que ens ajudin a fruir d’una bonaautotolerància i respecte de les creences del nostreproïsme. La llista pot ser molt més llarga, però calresumir-la en tres àrees d’acció: individual (vessantsfísica i psicològica), social i espiritual.
Personalment, penso que els economistes de salutens podrien fer propostes per incentivareconòmicament aquelles persones que demostrenhaver adoptat conductes de medicina preventivamalgrat l’existència d’un problema crònic de salut.Els conductors d’automòbil que no tenen accidentso no reben multes gaudeixen d’un descompte dellurs primes d’asseguranca. No podríem arribar afórmules semblants per als que segueixen al peu dela lletra les recomanacions que els fan elsprofessionals de la salut i que com a conseqüènciagasten menys en el tractament de llurs malalties?
Dr. Carles Vallbona
TOP
2 0 0 5
TOP
2 0 0 6
TOP
2 0 0 7
TOP
2 0 0 8
Fes-te voluntari!Si teniu interès a formar part del col·lectiu de voluntaris delnostre Hospital, només heu de trucar al telèfon imprès asota i la coordinadora del voluntariat serà qui us informarài donarà resposta a les preguntes o dubtes que tingueu.Som un grup de persones amb un bon tarannà, il·lusió ientusiasme que volem saber-ho transmetre. Us hi esperem!
· Tel. 695 228 950 ·
