La constel·lació de l’alegria: Sensació d’activaciói de força, impuls, visió positiva, font d’energiaque ens permet dur a terme els nostresprojectes i sobretot ens permet crear i estimar.

Símptomes de deteriorament: hiperexcitació,dispersió de l’atenció, saturació dels sentits,l’histrionisme. L’alegria demana sobrietat,atenció i deixar fluir.

Sigues feliç sempre que puguis i veuràs que, quasi bé sempre, pots ser feliç.Antoni Bolinches

L’alegria és una emoció de fàcil contagi. Estàfeta d’un material sensible i delicat, i per aixòcal aprendre a defensar-la i preservar-la ambcura.

La constel·lació de la curiositat: sorpresa,desig,inquietud, alerta i fins i totl’avorriment. La curiositat porta a l’alegria dela descoberta i a la seguretat, fruit delconeixement adquirit amb la pròpiaexperiència.

Símptomes de deteriorament: avorriment que no respon als estímuls, passivitat, manca d’energia. Quan mor la curiositat mor el desig de saber i d’explorar, apareix el tedi i el cansament

moral. Pot generar conductes violentes i addiccions.

Aprendre a viure és aprendre a mirar amb ulls nous els paisatges de cada dia.M.Mercè Conangla

La curiositat és un estat mental d’oberturacap a allò que tenim al voltant o dins nostre.És la base on resideix l’aprenentatge. Sensecuriositat no és possible la pregunta, i sensela pregunta no és possible la recerca.

La constel·lació del desig: motivació, auto motivació, ànsia, neguit,por, satisfacció o insatisfacció,plaer o dolor.

Símptomes de deteriorament: apatia o manca d’impuls intern, manca de curiositat i de força per actuar. L’apatia apareix com a repressió del desig.

Eric Fromm: “El sistema humà no funciona correctament si només es satisfan les sevesnecessitats materials i no pas aquelles necessitats i aptituds que li són pròpies, específicamenthumanes, com l’amor, la tendresa, la raó i l’alegria”

El secret de viure bé consisteix, en primer lloc, en desitjar allò que és necessari i, després, en estimar allò que es desitja.

Ecologia emocional

Què desitgem?Equival el plaer al consum? O el desig va mésenllà de les ofertes que es poden adquirir ambdiners i estatus social?Què passa quan hem completat el cerclenecessitat-desig-satisfacció-consum?

TENIR NO ÉS MÉS IMPORTANT QUE SER

La constel·lació de la fortalesa: magnanimitat,confiança, seguretat, magnificència, capacitatd’autocontrol, fermesa, valor, coratge, voluntat, automotivació, flexibilitat, humilitat, capacitat perdesprendre’s i constància.

Símptomes de deteriorament: posar-se una cuirassa que ens aïlli del què ens pot fer mal peròque també ens aïlla del què ens pot fer bé, manca de confiança: no podré.

Un vaixell que resta al port no corre cap perill, però tampoc arribarà enlloc.Ecologia emocional

La fortalesa, el valor i la voluntat són energies que ensdonen l’impuls necessari per a dur a terme el nostreprojecte de vida. Ens permeten l’autocontrol necessariper resistir-nos a l’automatisme i al gregarisme delnostre món.Qui és més fort, aquell que en una batalla derrota milguerrers o qui és capaç de dominar-se a si mateix?La fortalesa és una qualitat interior que hom desprènen moments que sembla que trontolla i que permetmantenir l’equilibri emocional

La constel·lació del silenci: serenor, calma, pau,harmonia.

Símptomes de deteriorament: parlar per parlar, el soroll en el nostre cap que encara que no parlem no para de dir-nos coses i ens provoca desequilibris, la por al silenci.

Els qui saben, no parlen. Els qui parlen no saben. El savi ensenya amb els seus actes, no amb les seves paraules.

Chang tse

El silenci és una energia neta, renovable i necessària.Les paraules tenen en ell la seva arrel, les gransdecisions demanen silenci però també el diàleg i elretrobament amb un mateix es fa a través del silenci.No tots els silencis són energètics també n’hi had’incomunicació, de covardia, d’ignorància…etc.

“Tret del silenci/què hi ha de més pròxim a laplenitud/que l’amor?”

Martí i Pol

La constel.lació de la soledat: Pau, plenitud,calma, serenitat, tranquil·litat, benestar. És lasoledat volguda i viscuda amb plenitud iharmonia.

Símptomes de deteriorament: dificultat de ser un mateix en companyia dels altres, por de retrobar-nos amb nosaltres mateixos, no necessitar ningú, por d’estar sol, sentiment d’abandó. Per aquestes vies s’arriba a la soledat forçosa que és viscuda malament perquè no ha estat escollida. Pot arribar-se al desert emocional per manca de vincles emocionals de qualitat.

La soledat és una tempesta de silenci que arrenca totes les nostres branques mortes.Khalil Gibran

La soledat és una vivència subjectiva més que nopas un estat que depengui de factors exteriors anosaltres mateixos.Com a energia positiva va lligada a la llibertat deser un mateix, a la creativitat, al’autoconeixement, a la intimitat.

No hi ha pitjor soledat que la soledat en companyia

La constel·lació de la voluntat : llibertat, paciència,compromís, motivació, assumir reptes, no conformar-se,lentitud, perseverança, desig, entusiasme,

Símptomes de deteriorament: submissió, passivitat, facilitat, immediatesa, incontinència afectiva, motivació externa.

Existeix un drac ferotge anomenat “tu has de…” però en contra d’ell, el superhome hi llança les paraules “JO VULL…”

Nietzsche

Sense voluntat podem quedar sotmesos a qualsevol estímul,però una voluntat fèrria pot esdevenir monstruosa per laseva rigidesa. Qui cedeix fàcilment és feble, però qui nocedeix mai és un maníac.La voluntat és la motivació intel·ligent. La intel·ligènciaaplicada a l’acció.És la decisió conscient de comprometre’ns amb nosaltresmateixos.

Algunes maneres d’acariciar-nos i acariciarals altres: tendresa, generositat, donar-nos idonar temps sense pressa, escoltar unamúsica, somriure, mostrar sentit de l’humor,tocar-nos afectuosament, acollir, apreciar labellesa.

Qui té un per què viure, podrà aguantar quasi qualsevol com.Nietzsche

La vida és com una taula. Sobre ella s’hi pot posar amor, desamor, flors o qualsevol objecte lleig o bonic, però sense la taula tots aquests objectes quedarien fets miques.

Antonio Gala

La carícia és aquell tipus de manifestació dela persona verbal o no verbal que impliquiadonar-se de l'existència d’un mateix i delsaltres. Són maneres de reconeixement quesón imprescindibles per a viure.Són les anomenades vitamines emocionals.

La constel·lació de l'agraïment: sinceritat,obertura, atenció al què passa, alegria,satisfacció, generositat, amor.

Símptomes de deteriorament: sentir-se en deute, afalac poc sincer, intercanvi mercantil, contradicció entre el què expressem i el què sentim.

Valorar és crear, i valorar-se un mateix és, de totes les coses valorades, el tresor més valuós.

Nietzsche

La gratitud és el sentiment que correspon al’acció rebuda. Donar les gràcies és importanti dóna alegria al que les dóna i al que les rep.La persona agraïda és generosa ja que sapdetectar en el seu entorn els motius pels qualsés afortunada.Per expressar l'agraïment no cal esperar arebre grans dons. És important ésser agraït perles petites coses que la vida ens ofereix.Cal preguntar-se: de què estic agraït?

AMISTAT

La constel·lació de l’amistat : tendresa, alegria, generositat,agraïment, respecte, cura, compromís, responsabilitat,sensibilitat, empatia.

La

Ens fem amb els altres. Els amics formen part de la nostravida. El temps de l’amistat és el temps per excel·lència.Antonio Gala diu que l’amistat neix del descobriment quefem a l’altre de la nostra intimitat i que l’amistat mésprofunda és aquella que ens ajuda a descobrir-nos alsnostres propis ulls.L’amistat ens dóna la seguretat de que l’altre hi és. Saberque existeix fa més enriquidora la nostra vida.El terreny de l’amistat requereix molta cura a fi de noenvair però alhora no deixar que passi massa temps sensevisitar-lo.

Símptomes de deteriorament: narcisisme, possessió, gelosia, enveja, interès, dependència

Recorre sovint el camí que duu a casa del teu amic, perquè no l’esborrin les males herbes.

Proverbi

La constel·lació de l’amor : tendresa, amistat,plenitud, realització, generositat, agraïment,serenitat, alegria, cura…TOT.

La

L’amor és l’aspiració més profunda de l’ésser humà; l’única realització d’ell mateix enllibertat. La persona està feta per l’amor i això equival a dir que està feta per a realitzar-se donant-se. Deixar l’amor fora de la nostra vida seria un acte ben poc intel·ligent.Només pots estimar quan pots mostrar la teva feblesa sense que l’altre la utilitzi permostrar la seva força.

Símptomes de deteriorament: vull quem’estimin més, no vull deixar d’estimar algúque no m’estima (analfabetisme amorós).Sacrifici, obligació, por a la pèrdua,substitució de mi mateix, dependència,exclusivitat.

La gent es queixa de que no és estimada quan el veritable problema és que no sap estimar.

Sergio Sinay

L’amor només és etern mentre dura

La constel·lació de la compassió: tendresa,generositat, amor, solidaritat, empatia, respecteper la intimitat i llibertat de l’altre, no violència,harmonia, pau.

Sentir compassió no vol dir sentir llàstima. La compassió és la intenció i la capacitatd’alleugerir el patiment de l’altre. Perquè hi hagi compassió sana hi ha d'haver tendresa.La compassió malentesa i mal aplicada genera més dolor i més soledat que la sevaabsència ja que pot ser viscuda per l’altre com un sentiment d’humiliació.

Símptomes de deteriorament: victimisme oauto compassió malentesa, paper de salvador,insensibilitat, desert emocional, manca d'interèsper l’altre i pel món, “no puc”

L’home que, en el més profund del seu cor, sent que és feliç, espontani i generós, veu en el gènere humà un sol Home a qui ajudar i entendre.

Proverbi xinès

CONFIANÇA

La constel·lació de la confiança: seguretat en unmateix, sensació de control, esperança, pròpiacompetència i capacitat, acceptació, pau,serenitat.

Confiar sempre implica un risc. Només hi pot haver confiança entre persones perquènomés aquestes poden comprometre’s a actuar de manera determinada.Confiar és creure en el compromís propi i en el de l’altre.Per confiar cal gestionar la incertesa: la certesa de ser enmig de la incertesa del viure.

Símptomes de deteriorament: prejudicis, recel,desesperança, manca de seguretat, manca defermesa, por, mentida, engany, no dir el què espensa o no atrevir-se a dir el què cal,incoherència.

Quan està dotat d’un cor sincer, l’home és digne de confiança; quan està dotat d’un caràcter senzill, l’home és generós i rarament s’equivoca en jutjar els altres.

La constel·lació de l’esperança: Paciència,seguretat, confiança, tranquil·litat, ansietat,il·lusió, creativitat, joia, acció, lluita.

No hem de confondre esperança amb somni. Elsomni és irreal mentre que l’esperança escol·loca en allò que és possible.L’esperança dóna amplitud al nostre present ianticipa la prosperitat.Cal ajudar a l’esperança perquè aquesta es facireal. Esperar fent accions que ajudin a laconsecució d’allò que esperem.

És difícil dir si l’esperança existeix o no. L’esperança és com un camí del camp: al principi no hi ha cap camí, però a força de caminar la gent en traça un.

Ecologia emocional

Símptomes de deteriorament: la creença de queel futur és independent de la nostra voluntat,impaciència, por, desesperació, passivitat,negació de la realitat.

La constel·lació de la felicitat: confiança,serenitat, saviesa, generositat, afecte, amormadur.

La felicitat va de dins cap a fora. És un camí, una forma de viatjar més que el destí final. Lanostra felicitat depèn de com vivim les coses més que de les coses que vivim; és unacol·lecció de moments; l’excel·lència de caràcter (Fromm diu que el caràcter de l’home ésel seu destí); el que som capaços de crear. La felicitat no va sempre lligada a la satisfacció.

No corris, no et preocupis. Ets aquí només de visita. Val la pena que t’aturis a olorar les flors.

Walter C. Hagen

Símptomes de deteriorament:He comès el pitjor dels pecats que un home potcometre. No he estat feliç. Que les glaceres del’oblit m’arrosseguin i em perdin despietades. Elsmeus pares em van engendrar pel joc arriscat iformós de la vida, per la terra, l’aigua, l’aire i elfoc. Els he decebut. No he estat feliç. La sevavoluntat no s’ha acomplert, la meva ment es vaaplicar a simètriques porfídies de l’art que teixeixfutileses. Em van llegar valor. No he estat valent.No m’abandona, sempre tinc a prop l’ombrad’haver estat un infeliç.

Jorge Luis Borges

La constel·lació de la generositat:agraïment, senzillesa, amor, solidaritat,amistat, compassió.

Allò que vaig donar, ho tinc,allò que vaig gastar, ho vaig tenir,allò que em va restarho vaig perdre per no donar-ho.

Epitafi Cristòfol Chapman

L’única manera de seguir els nostres somnis és ser generosos amb nosaltres mateixos.

Paulo Coelho

Símptomes de deteriorament: enveja,avarícia, egoisme, llàstima, donar el què emsobra, manca d’interès per l’altre, obligació.

Hi ha un fil molt prim que separa l’egoisme constructiu de la generositat destructora.

La constel·lació de la serenitat: pau,tranquil·litat, paciència, benestar, joia, valor,generositat, calma, netedat.

La serenitat és un estat mental. La calma i laquietud que necessitem per a viure, pensar irespirar amb harmonia. És el fruit de l’actitudde valoració de la vida per la vida mateixa, dela capacitat de donar gràcies per allò que som iel que tenim. És plenitud i buidor alhora.Només s’aconsegueix si som capaçosd’alliberar-nos dels pesos morts quearrosseguem. Per aconseguir la serenitat caltancar cercles.

Existeixen uns pocs éssers superiors i feliços que neixen amb un temperament lliure de qualsevol irritació per coses insignificants.

Símptomes de deteriorament: càrreguesmortes, rancúnies, remordiments, odi, no saberestar inactius, desconfiança, agressivitat.

La constel·lació de la tendresa: és un delscomponents més importants de l’amor.Confiança, empatia, simpatia, plenitud,compassió, lentitud, calma.

En la tendresa la pressa queda fora i sentimintensament el present. És compassivaperquè ens fa ser empàtics i sentir amb l’altrei al seu propi compàs.És la nuesa del cor, vulnerable i obert, fràgil ivalent.Hi cap la tristesa en la tendresa?

Un pediatra tenia un tractament molt efectiu per als nadons que necessitaven guanyar pes: “A aquest nadó se l’ha d’acaronar i bressolar amorosament almenys un cop cada tres hores”

Símptomes de deteriorament: fredor emocional, por al rebuig, manca d’expressió delssentiments, pressa, por a ser febles.