E s c o l t e s C a t a l a n s

NÚM. 3

Escoltisme i excursionisme

Desembre de 2 0 0 2

L A T R O C A

"Embolicar la T R O C A " és una de les idees que ens poden venir al cap a l'hora de llegir aquesta paraula. Aqüestes paraules tant suggerents formen el lema de la TRObada de CAps que farem a la primavera del 2003.

A l'escoltisme, el treball en equip té molta importancia. Periódicament, hi ha diferents fórum que ens serveixen per reunir els caps educadors de l'associació i fer formació, intercanviar recursos o discutir com hem de treballar amb les unitats deis nostres agrupaments, els nous reptes que ens planteja la societat.

Aquest any, i amb el nom de TROCA, estem preparant una trobada de caps i altres membres del concell que ens serveixi per intercanviar idees i obtenir nous recursos de treball sobre tres temes importants per a nosaltres: el nostre paper com a associació juvenil, amb el vessant práctic de pensar com aconseguir que mes joves s'engresquin a participar en el nostre projecte; la nostra tasca educativa, creant posteriorment noves eines de treball que transmetin els valors que ens son propis, i la nostra participado democrática, per veure quines eines tenim al nostre abast per transformar i millorar la societat.

Ara fa tres anys, a Reus es va celebrar el III Congrés d'Escoltes Cataíans. Al llarg de tres dies de debats vam estar plantejant els reptes i objectius de treball que l'associació havia d'encarar a l'entrada del nou mi l leni . A partir d'aquell congrés la nostra assemblea va aprovar un pía triennal que marcava els objectius de treball en els tres anys següents. Ara aquest pía ja s 'ha acabat i la valoració ha estat molt posit iva, pero creiem que hi ha aspectes que encara cal acabar de treballar.

És per fer aquesta tasca d'aprofundiment i creació de noves eines de treball que volem realitzar aquesta t robada de tots els caps i altres membres deis consells deis agrupaments, perqué és amb la collaboració de totes les persones implicades en el nostre projecte que aconseguirem els objectius que ens hem proposat.

Per tant, ja ho sabeu, l'any que ve, a Escoltes Catalans, s'embolicará la TROCA.

Josep Maria Rodés i Cama Coordinador de Formació

Disseny i Gramagraf , S.C.C.L impressió: Sant Antoni , 17

08923 Santa Coloma de Gramenet

Dip. Legal: B-37704/2002

Reforçar i promoure la tasca associativa i educativa de l'escoltisme

Any rere any, nous pares ¡ mares es queden meravellats de la feina que fan amb els seus filis i filles aquest grup de gent jove que son eis i les caps de l'agrupament escolta. De ser uns totals desconeguts els caps passen, en molt poc temps, a esdevenir eis amies, eis herois, eis confidents i eis models deis nois i noies del Cau.

El gran potencial de la seva acció educativa, gracies a la pre-disposició positiva dels infants, fa també que s'hagi de tenir cura que aquesta acció sigui l'adequada. Per aixô, l'escoltisme es dota de restructura associativa -com és Escoltes Catalans-que permet la supervisió, formació i renovado dels i de les caps.

Aquests joves responsables dediquen una gran quantitat de temps lliure a preparar el moment màgic del dissabte de cau, o la sortida, o els campaments. Quan surten de la Universität, 0 quan acaben la feina, es troben per donar voltes corn si fossin cuiners a com aconseguir noves receptes per arribar a les velles -i belles- vívéncíes: les que fan néixer l'amistat, la Solidarität, l'estima, el compromis,...

Majoritàriament, aquests joves no volen dedicar la seva vida professional a l'educació -tot i que també n'hi ha que acaben fent de mestres, o d'educadors socials, o de peda-gogs...- , i malgrat aixó es formen, i llegeixen, i debaten. 1 saben que el local del cau ha d'estar en condicions per fer les activitats amb els nens i nenes, i pateixen si no en disposen d'un d'adéquat. I no esperen mes gratificado que el somriure dels infants.

Pero dues tendèneies han anat, progressivament, ofegant l'energia de l'associacionisme educatiu, ambdues lligades a la manca de reconeixement social que té aquesta tasca altruista. D'una banda, les limitacions dels éléments mínims que requereix: des d'uns locáis amb condicions a poder acampar o fer travesses. I d'una altra, la confusió amb els ser-veis de Heure, que du a absurditats corn la que propugnava la Secretaria General de l'Esport, dient que per anar amb nois i noies a la muntanya els caps necessitaven una titulado de... mil cinc-centes hores de classe!

I és que un dels canvis que hi ha hagut en el camp de la for­mació d'infants i joves ha estât el creixement, en parallel a l'associacionisme educatiu, dels servéis de Heure. Així com l'escoltisme i el conjunt de l'associacionisme educatiu está composât per associais i es basa en la gratuítat dels educa-dors -els caps- i responsables, en canvi els servéis de Meure necessiten una estructura d'educadors i responsables remu­neráis, tant quan son servéis impulsais des de les fundacions

dels mateixos moviments associatius -el cas de la Fundado Escolta Josep Carol-, com quan son duts a terme per coopé­ratives o empreses.

La fundó d'aquests servéis de Heure i la de l'associacionisme educatiu son diferents i complementarles. Els servéis de Heure, certament, fan una tasca social molt important. No només donant resposta a demandes especifiques d'activitats extra-escolars (estades a l'estranger, colonies, menjadors) o d'acti­vitats amb una periodicitat mes alta (espiáis diaris, casais d'estiu), sino també en zones de baix nivell socioeconómic mancades de recursos, on és difícil generar estructures asso­ciatives. Pero al seu torn, l'associacionisme educatiu, malgrat representar menys hores del temps dels infants i joves asso­ciais, és molt mes intens en la seva vivencia i en la transmissió de valors, per la tipología de l'activitat i per la frescor dels educadors, que actúen des de la gratuítat. A mes, la seva estructura democrática el fa una escola de participado cívica privilegiada, i també un nucli generador de teixit associatiu ciutadà i de capital social.

Les dues tendèneies ofegadores, doncs, cal que siguin inver-tides. I l'unie carni és que l'escoltisme i el conjunt de l'asso-ciacionisme educatiu tingui un reconeixement que faciliti la seva feina i que li garanteixi prou mitjans per desenvolupar la seva tasca, tenint en compte que la seva gratuïtat -que dona sentit a la seva feina- el fa mes fràgil. En aquesta Hnia, l'Ernest Benach, antic veguer de Reus-Tarragona d'Escoltes Catalans i avui diputat al Parlament, ha présentât una "pro-posició de Ilei de reconeixement i foment de l'associacionisme educatiu", concreció d'un document impulsât des del Conseil Nacional de la Joventut, i la primera iniciativa legislativa especìfica per reforçar i promoure aquests moviments des del restabliment de l'autogovern.

La tasca educativa i gratuita de l'escoltisme, ni es pot con­fondre amb la dels serveis, ni ha de seguir patint mes obsta­cles. Cal, doncs, que treballem per crear un estât d'opinió que permeti entendre la nécessitât d'aquesta protecció. Per això, aquesta iniciativa legislativa presentada és una manera d'aplicar el que sempre hem dit: que el treball associatiu com el d'Escoltes Catalans ha de tenir una protecció prioritària que faciliti el la tasca altruista dels i de les caps i garanteixi la continuì'tat de la seva sembra de compromis.

Eduard Vallory i Subirà President de la Fundado Escolta Josep Carol

Escoltes Catalans impulsa l'associacionisme educatiu al Parlament de Catalunya

El président del Parlament, Joan Rigol, va presidir el passât 25 de febrer l'acte de presentado del document «L'educació de la gent jove. Una declarado a l'alba del segle XXI». Es tracta d'una adaptado al cátala de la publicado creada per les quatre principáis associacions édu­catives mundials, la WAGGGS, la WOSM, la YMCA i la Y W C A amb el suport de Creu Roja Internacional. La versió catalana del document és fruit de la collaboració entre Coordinado Catalana de Colonies, Casais i Clubs d'Esplai (associació d'esplais catôlics), Espiáis Catalans Esplac (associació d'esplais laies), Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (associació d'escoltisme catôlic) i Escoltes Catalans. La publicado del document suposa una fita histórica, ja que és el primer cop que les quatre associacions hem dut a terme una iniciativa conjunta i l'hem donada a conèixer a la societat catalana amb l'objectiu ciar de reforçar la tasca edu­cativa que desenvolupen les nostres associacions.

La presentado del document, a carree de l'exdirector general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, es va fer en el decurs d'un acte al quai van assistir mes de 400 persones, al Saló de Passos Perduts del Parlament. Va comptar amb la presencia de la consellera d'Ensenyament, Carme-Laura Gil , el conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Andreu Mas-Colell, i diputats deis diferents grups parlamentaris, a mes de caps deis agrupaments, membres deis equips i amics i amigues de les associacions.

A la presentació vam intervenir els principáis responsables de les quatre associacions orga­nizadores, que vam remarcar la funció social de l'associacionisme educatiu i el compromis personal que suposa la tasca deis caps; vam reivindicar un model basât en la participació democrática deis joves i vam destacar la important tasca que fem per l'educació deis joves i infants en l'estimació i el coneixement del nostre país.

Durant el seu diseurs, el president del Parlament, Joan Rigol, va Hoar la tasca desenvolupada per les nostres associacions, de les quais va dir que «ens recorden a tots que l'exercici de la

Ilibertat compet ais ciutadans i també ais polítics». Segons Joan Rigol, «vostés venen amb el compromis de dedicar-se a l'educació en el temps de Heure, a exigir-nos un compromis, i el compromis és saber que tots estem perqué els ciutadans puguin exercir amb Ilibertat allò que duen a dintre». Per la seva banda, l'exdirector general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, va dir que el document présentât «és un document breu, lluminós, que des d'ara s'ha de difondre a la societat» perqué «recull principis que s'han de recordar perqué son ingredients absoluts per a una bona educado» i per fer «fácil l'educació com a sobirania personal, per actuar per un mateix, i no al dictât».

Per a Escoltes Catalans, aquest és un document vital, ja que recull la importancia de la tasca educativa que els nostres moviments duem a terme a Catalunya. A mes, reclama el reconei-xement social de la nostra tasca educativa i de la contribució a la construcció de la societat que fem, alhora que remarca la nécessitât que tots els agents educatius, des de l'escola fins ais mitjans de comunicació, des deis pares i mares fins a les entitats, es relacionin i treballin conjuntament. Per tot aixó, ara és el moment de fer-ne difusió i treure'n el maxim profit. De moment se n'han éditât 25.000 exemplars, que s'han repartit per les diverses associa-cions, ajuntaments de Catalunya, escoles, biblioteques i punts d'informació, entre altres.

En definitiva, és una publicació que pot ser de gran utilitat per ais agrupaments, ja que el seu objectiu final és promoure el nostre associacionisme i buscar complicitats per tal que es reconegui la nostra tasca educativa. Per tot això, us animo que el llegiu i en feu la difusió que es mereix.

Marta Rosàs i Cortada Presidenta

L'acte va omplir la sala d'actes del CEC. A la taula, d'esquerra a dreta, Sr. Antoni Fontdevila (President FEEC), Sr. Joan Vidal (Vice-president de la FCEG), Sr. Enrk Nosàs (president CEC), Honorable Sra. Carme Laura Gil (Consellera d'Ensenyament), Sra. Marta Rosàs (Presidenta de la FCEG), Sr. Joan Cervera.

75 anys d'escoltisme excursionista,

75 anys d'escoltisme català,

75 anys d'excursionisme compromès...

75 anys de compromis

El passat 8 de juliol, Escoltes Catalans es va sumar a una important celebració: els 75 anys de l'inici de l'escoltisme cátala.

L'organització de l'acte va estar encapcalada per una colla de persones vinculades a la nostra associació, juntament amb d'altres que representaven l'escoltisme i l'excursionisme cátala. Aquesta celebració va ser presidida per la Consellera d'Ensenyament Carme Laura Gil i va comencar-la en Josep Sicart (ex-president del Mountain Wilderness de Catalunya) llegint un homenatge de reconeixement a Batista i Roca. Seguidament, van parlar els presi-dents de les tres entitats organitzadores: Enríe Nosás (president del Centre Excursionista de Catalunya), Antoni Fontdevila (president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Cata­lunya) i Marta Rosas (Presidenta de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge i presiden­ta d'Escoltes Catalans). A continuació, en Joan Cervera va parlar de la figura de Batista i Roca i de la conferencia i Jordi Quera, en nom de Conrad Blanch, va llegir un text que palesa la forta relació entre l'escoltisme i l'excursionisme. Finalment, després d'un parlament molt sentit de la Consellera, en Joan Vidal (Vice-president de la FCEG i president de MEiGSJ) va llegir el manifest, el qual van signar tots els assistents a l'acte com a fi de festa.

En els locáis del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) el 8 de juliol de 1927 -en plena dictadura del general Primo de Rivera- Josep Maria Batista i Roca va pronunciar una con­ferencia que significaría l'inici de l'escoltisme cátala. Entre d'altres coses deia "Un senzill cop d'ull al carácter actual de la nostra gent no ens dona gaires motius per ésser optimistes. Davant aquest fet, només hi ha dues posicions: o inhibir-nos, arronsar-nos fatalísticament d'espatlles, deixant que el problema subsisteixi, o posar-nos a treballar activament per resoldre'l."

Batista ¡ Roca tenia 32 anys, era membre de junta del CEC i vice-president del Secretariat de Coordinació de Treballs Excursionistes (precedent del que acabaría essent la Federació d'En­titats Excursionistes de Catalunya). Durant la seva estada a Anglaterra, havia conegut la británica The Scout Association i el projecte que Badén Powell havia iníciat dísset anys

abans. Per això en la conferencia -que duia per títol "Les organitzacions per a l'educació de la joventut a l'estranger"- va senyalar que Catalunya havia d'adaptar el mètode de Vscouting, una forma d'educar la joventut basada en els valors que porten al carni de la responsabilitat i l'autoestima, mitjançant la vida a l'aire lliure i en plena natura, com a eina atractiva per conduir eis nois i noies a la formado de llur carácter, iniciativa, Personalität, civisme i compromis.

Reconegut com a historiador, etnòleg, nacionalista cátala i excursionista, Batista i Roca estava profundament preocupat per la formació del carácter de la joventut i de com això podía afectar l'esdevenir del país. Mes tard, apart del seu impuis social ¡ polítíc encapçalat per Palestra, fundaría els Guies Excursionistes, els Minyons de Muntanya ¡ les Noíes Guies, i esdevingué el primer i úníc Cap Escolta Nacional, tant durant la República com a l'exili, de la Instítució Catalana d'Escoltisme, précèdent del que és avui la federació Catalana d'Escol-tisme i Guiatge. En l'excursionisme, també va participar en la creado de la FEEC, a mes d'apostar per la transformado de l'excursionisme, amb les sèves branques científiques, culturáis i esportives, perqué esdevingués el carni per on l'escoltisme forjaría la Personalität d'una joventut que Catalunya necessitava.

Per això l'escoltisme i l'excursionisme, representáis per la Federació d'entítats Excursio­nistes de Catalunya (FEEC), la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG) i el centre Excursionista de Catalunya (CEC), s'han unit per commemorar eis 75 anys d'aquella conferencia tant significativa, tot célébrant un acte en la mateixa data ¡ al mateix local on Batista i Roca l'havia fet.

Però aquest acte també ha de servir per mirar el futur i per això s'ha redactat el manifest, en el quai - a partir de l'esperit de Batista i Roca de fa 75 anys- es pren un compromis de formació del jovent vers les noves nécessitais del país. Aquest manifest, sota el títol "Units i forts", el van signar els assistents i les entitats ¡ ha quedat dipositat al CEC, obert per a qualsevol adhesió. També la teva!.

I per a contribuir a la difusió d'aquest manifest, el reproduïm a continuació:

Units i forts

Avui, excursionistes i escoltes hem célébrât els 75 anys d'aquella conferencia de Josep Maria Batista i Roca en qué proposava camins per a treballar per l'educació de la joventut, propugnant una via per a formar joves compromesos amb la societat, forts de carácter i amb esperii de servei i d'acció.

Aquella conferencia va marcar un nou cicle per a l'excursionisme cátala, i el naixement de l'escoltisme arrelat al país. Volem, dones, recordar i homenatjar l'esforç d'aquells homes i dones que han deíxat petja amb el seu esperit de servei a Catalunya.

Avui, no es pot entendre la cultura catalana sensé entendre el que ha significai l'empenta de l'excur­sionisme ¡ els valors formatius de l'escoltisme cátala. 75 anys després del mestratge de Batista i Roca i del carni traçât per moites altres persones al servei del país, seguim nécessitant joves compromesos amb la societat, capaços de destacar pel seu carácter, despresos, idéalistes, respectuosos i amb ganes de defensar els valors origináis i innovadors d'un país obert al món.

L'excursionisme i l'escoltisme manifestem que hem conviscut 75 anys i que volem seguir treballant per a fomentar en els nostres joves aquests valors i el seu compromis. Som mes de 60.000 excursionistes associais i mes de 20.000 joves escoltes en actiu, i volem seguir creixent.

Els reptes de principis de segle avui es reformulen. Ens cal seguir obrint-nos a la societat i acollir les persones que, provinents d'arreu, han vingut per formar part del nostre país. Hem de continuar amb el treball de respecte i protecció del medi natural, com ho hem fet tots aquests anys. Hem de renovar el nostre compromis amb les institucions d'autogovern del nostre país, per reforçar-les i fer-les avançar. I hem de proclamar un cop més que la nostra tasca d'educació en valors mitjançant la natura és avui més vigent que mai.

Per tot això, convidem a totes les entitats de la societat civil catalana a adherir-se a aquest manifest, i per a això encetem aquest llibre de signatures amb la consigna formativa que ens ha acompanyat tots aquests anys: "Units i forts"!

•» Jordi Quera - Octubre '02

implicació actualitat

75 anys d'escoltisme: La social com a valor i com a

Sovint, els estereotips que pesen sobre associacions escoltes són els d'immobilitai i poca relació amb la reali-tat dels infants i joves. Res més lluny de la veritat, a Escoltes Catalans es concep l'educació indeslligable d'un mare social i d'un mare natural, en els quais es busca continuament la implicació de les persones.

Aquest treball de la implicació i el compromis amb l'en-torn, però, no és només una qüestió actual; ja fa 75 anys que l'escoltisme i el guiatge promouen aquest model. El 8 de juliol de 1927, data considerada naixement de l'es­coltisme cátala, en Josep Maria Batista i Roca va fer una conferencia al Centre Excursionista de Catalunya defen-sant fermament que a Catalunya s'adoptés la metodolo­gia escolta com una forma d'educar infants i joves, basada en valors com la responsabilitat, el respecte, el compro­mis, la defensa de la natura o la implicació social.

Consegüentment, durant aquest curs la Federació Cata­lana d'Escoltisme i Guiatge dura a terme diferents actes per commemorar el 75è aniversari de l'escoltisme català. De fet, el tret de sortida va ser el passât 8 de juliol, en un acte organitzat conjuntament amb el CEC (Centre Ex­cursionista de Catalunya) i la FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya), a la mateixa sala on ara fa 75 anys en Batista i Roca va pronunciar l'esmentada conferencia.

De tots els valors promoguts des de l'escoltisme, és im­portant destacar que al llarg de la historia, la implicació social ha estât sempre un punt clau, perqué l'escoltisme ha estât, i és, una escola de democracia participativa, on les persones aprenem, amb esperii crític i constructiu, a implicar-nos activament a la societat. D'aquesta manera, es pot afirmar que els agrupaments escoltes són espais on infants i joves aprenen a participar, a implicar-se, a prendre responsabilitats i treballar en equip per assolir objectius comuns, ja sigui perqué organitzen una cam-panya de recollida selectiva de l'oli usât o perqué fan un treball conjunt amb d'altres entitats de en el si d'un conseil local de joventut al seu barri o poblé.

I aquesta implicació social es promou i es dona a dife­rents nivells, tant cap endins com cap enfora. En primer Noe, com a associació, ens impliquem treballant pel benefici comú, dinamitzant la societat des de l'educació i amb posicionaments actius i ferms. En segon Hoc, els agrupaments escoltes promouen també la implicació social dels infants i joves, amb una voluntat de transfor­mado crítica i activa basada en una educació des de la coherencia i superant el conformisme. I f inalment, aquesta coherencia significa que l'actitud personal dels i les caps educadors/es és compromesa en referencia al model de societat i de persona del planteig educatiu d'Escoltes Catalans.

Al llarg d'aquests 75 anys, l'escoltisme i el guiatge cátala han estât moviments educatius contínuament implicáis en la construcció de la societat, mitjançant l'educació en valors de milers d'infants i joves al nostre país, promo-vent l'esperit crític i la implicació en aportar el propi granet de sorra per fer un món millor. I això, ja fos durant la República, com especialment a la clandestinitat del régim franquista, o durant la transido política a Catalun­ya, amb la restauració de la democracia, fins ais nostres dies.

Avui en día, l'opcíó de l'escoltisme és una proposta edu­cativa plena d'actualitat i que mira el futur constant-ment. A Escoltes Catalans, tot i haver révisât els métodes pédagogies i adaptât les étapes éducatives a la realítat del moment, els objectius, els valors, segueixen sent ple-nament vigents. I el nostre perqué d'educar segueix sent el mateíx, transformar la societat per fer-la més justa i solidaría, perqué creiem que "el nostre escoltísme pot contribuir, amb els seus príncípís educatius, a la formació d'infants, adolescents ¡ joves".

La implicació social, com a valor i com a objectiu pedago­gic, és una de les nostres raons de ser. Aixî es recull al darrer punt de les conclusions del III Congrès d'Escoltes Catalans, célébrât a Reus el mes de marc del 1999:

"La nostra Declaració de Principis ho fa paies: Escoltes Catalans no es desentendrà de cap dels aspectes que configuren la societat. No som apolìtics, som apartidis-tes. No estem lligats a cap ideologia de partit, però com-partim com a collectiu unes reivindicacions que no ens ha de fer por expressar. Tenim moites coses a dir, i apos-tem per obrir la finestra i posicionar-nos a favor d'aque-lles opeions que es corresponen amb els nostres Principis, implicant-nos activament, junt amb altres moviments socials, en la transformació de la societat cap a un model més just i igualitari, en la construcció d'un món millor".

Elena Jiménez i Botías Coordinadora de Política de Joventut Vicepresídenta del Fòrum Europeu de la Joventut

Escoltes Catalans al món

Des de sempre, els agrupaments escoltes -i també els

d'Escoltes Catalans- han fet activitats ¡nternacionals. El coneixe-

ment de nova gent, diferents cultures i altres paì'sos és una part

fonamental de la metodologia escolta; el que anomenem "la

dimensió internacional". Tot això, sumat a les ganes de conèixer

altres formes d'escoltisme, ha motivat les unitats més grans a parti­

cipar en camps ¡nternacionals, intercanvis i projectes de cooperació

internacional.

En aqüestes experiéncies incomparables es fan activitats d'im-

plicació social, de treball per la pau, de diàleg intercultural, etc.,

on s'aprén fent i es potencia el contacte directe amb la natura, tot

plegat, en un ambient de germanor i complicitat creat grades ais

trets comuns que teñen els diferents participants pel fet de ser

escoltes.

A través d'aquestes activitats es treballen objectius molt sem-

blants ais que es potencien quotidianament al cau, però aplicats a

l'àmbit internacional. Parallelament al desenvolupament deis

infants, així com es fomenta el sentiment de pertinenza a un grup

cada cop més gran (unitat, agrupament, associació, organització

internacional), també es treballa la implicado en un entorn social

cada cop més ampli (barri, poblé o ciutat, país, món).

Això que sembla tan senzill té una importancia cabdal, per­

qué el nostre objectiu és transformar el món com a conjunt.

Podem aplicar el principi "pensa globalment, actúa localment" ¡,

per tant, sense deixar de participar i implicar-nos en el nostre

municipi i el nostre país per contribuir a la seva millora, cal que

fem un treball de sensibilizado per la transformado de la socíetat

mundial. No oblidem que l'escoltísme té com a objectiu desenvo-

lupar ciutadans i ciutadanes del món que, per tant, treballin

també per eliminar les injustícies i promoure la pau arreu.

La pertinenza d'Escoltes Catalans a les organitzacions mun-

dials d'escoltisme i guiatge possibilità una xarxa de relacions que

permet ais agrupaments desenvolupar tota aquesta tasca i, alhora,

implicar-nos com a associació en l'assoliment deis nostres objectius

en tot el món.

Ester Rosas í Cortada

Cap de Relacions Exteriors

•M-

Aquest estiu, els pioners de l'AE El Pi de Les Corts hem conegut una visió de l'escoltisme diferent a la nostra visitant alguns campaments eslovens. El dia 18 de juliol vam iniciar la nostra aventura particular pel sud d'Europa, la quai duraria fins al 31 del mateix mes. Després de vorejar la costa francesa (per cert, preciosa de nit, eh?), barallar-nos amb un funcionari Italia perqué no volia vendre'ns el bitllet de tornada, veure un canal (brut) de Venècia i ensenyar el passaport a un policia eslovè que semblava ben bé de les SS de Hitler, el dia 20 a les dues de la matinada, després de 31 eternes hores de viatges enclaustráis en trens catalans, francesos i italians, vam arribar a un poblet fronterer d'Eslovènia. Llavors, vam iniciar la nostra magnifica ruta ferroviària per aquest país tan tranquil i verd (el 53% de la seva superficie és bosc...). Aquesta ruta ens portaría a passar una meitat dels dies vivint als campaments eslovens i l'altra meitat visitant els indrets més intéressants del país. Durant els dies que vam estar als campaments eslovens, vam poder comprovar de primera mà que, tot i ser laies, la seva visió de l'escoltisme és completament diferent a la nostra, ja que és més jerárquica. El que més ens va sobtar va ser la dístribució dels campaments, que per cert, eren enormes. Tots tenien al centre una immensa foguera ¡ el mástil amb la bandera de l'associació a la quai pertanyien. Al voltant, estaven situades les tendes, formant una perfecta circumferència. Si a tot això hi sumem l'entorn dels campa­ments, format per boscos d'espectaculars avets podeu entendre que flipéssim bastant. Cada mati, a les 7 en punt, ens despertaven a "toc de pito" per córrer al voltant del campament durant una estona, tot i que el sector cátala no va aconseguir mai exercítar-se a aquelles hores... Un сор finalitzada la sessió esportiva, tot el campament formava una línia on tot-hom havia d'estar perfectament uniformai per assístir a la híssada de la bandera. També aprofitaven per donar a conéixer el programa del día i revisar l'ordre de les tendes. La cerimònia de la línia i la bandera la repetíen cada matí i cada vespre a tots els campaments per on vam passar. A nivell educatiu, la seva tasca -o almenys la seva consciéncia- no va tan lluny com la d'Escoltes Catalans, centrada en la pedagogia i en el coneixement de temes d'actualitat. Ens van explicar que la seva intendo és tan sols entretenir els nens (tots menors de 15 anys, ja que als 15 anys passen a ser caps) i treballar amb éléments de la natura com la fusta. Ja que estàvem convivint amb gent d'alia, ens vam interessar per la seva cultura i ells per la nostra. D'aquest intercanvi, vam saber que a finals dels anys 80, Eslovénia formava part de l'antiga Iugoslavia, fins que des de Serbia, Slobodan Milosevic va voler apoderar-se de totes les républiques, imposant la seva cultura. Aquest fet va provocar que sorgissin moviments nacionalistes per tots els Balcans que pretenien desvincular-se del projecte serbi. Aíxí, el 1991, a Eslovénia es va convocar un referèndum per la independencia del país, el résultat del quai va ser que el 92% de la poblado estava a favor d'un estât eslovè. Després de declarar l'estat eslovè, Iugoslavia va treure els tancs al carrer, però davant del suport que Eslovénia havia rebut de la UE, la guerra tan sols va durar 10 dies i va provocar 15 morts en tot el país. Com a conclusió, volem afegir que el viatge ha estât una experiencia gratíficant i que ens ha permès conéixer una altra cultura i un altre país. Us recomanem el viatge!

Pioners de ГАЕ El Pi de Les Corts

IETIS" - Una experiencia d'Unitat de Pares

La Unitat de Pares de l'Agrupament Escolta Pere Ros-selló acaba de fer 10 Anys. Durant aquesta década, s'ha collaborât activament en els actes que el Conseil d'Agrupament ha considérât oportú que hi partici-péssim, corn Festes de Nadal i Solstici d'Hivern, les anuals Sortides de Pares, Fularada, etc. S'han fet excursions culturáis i de muntanya, visites guiades a exposicions i museus, s'ha anat al teatre o participât a la rua del carnaval, també en actes del Club Excursio­nista de Gracia qui acull l'Agrupament al seu estatge social. Ha calgut cansar-se, disfressar-se, esforçar-se per aportar idees, consensuar-les i, sobretot, a vencer el cansament que el dia a dia de pares comporta.

Nosaltres fem una valorado molt positiva de l'expe-riència. Com en tôt grup obert, el grau d'implicació i participació varia i, per tant, és normal que hi hagi membres mes habituais i compromesos que altres. En els IETIS, de quinze a vint pares son els incondicionals, i la resta mes esporàdicament i quan se'ls requereix. Hi ha pares al grup que ja no hi teñen filis, altres els teñen a altres activitats a Escoltes. Pero tots conti­núen sentint-se compromesos amb l'Agrupament.

Tôt aixô s'ha aconseguit a partir de la idea d'uns caps i un conseil d'agrupament entusiastes, que proposen a alguns pares mes identificáis amb l'ideari i els valors escoltes (antics escoltes, excursionistes, amb mes d'un filis a les unitats, prescriptors a les APAs o ais amics i familiars,...) la possibilitat de crear el grup. Els pares consultais van entendre els avantatges de la iniciativa. Les nenes i nens, nois i noies, han vist que els pares gaudeixen amb el seu mateix projecte. Els caps se senten recolzats i els altres pares veuen la cohesió i cooperado dins l'agrupament.

Aquesta és, en fi, una realitat que ha comportât beneficis i que ha ajudat a potenciar el projecte del nostre Agrupament.

Roger Lloses, membre deis IETIS

Dades del Grup: Fundado: Octubre 1992 Número de Participants: 48 Número d'activitats: 120 mes Caus Dia de Cau: ler.dimecres de mes

...no és gaire comú en un agrupament que els pares i mares s'organitzin per fer activitats com les deis letis... Pero creiem que els valors de l'escoltisme son comuns tant a pares com a filis, a la vegada que serveix per potenciar la germanor dins l'Agrupament. Nota del Consell d'Agrupament. "Rosselló-3, des. 1993

A la "Unitat" hi pertanyen peí seu origen totes les mares i tots els pares de l'AEPR, i no cal, per tant, apuntar-s'hi; i per la propia responsabilitat de pertanyer a una unitat escolta estem segurs de la participació en les actvitats. Proclama constitutiva del grup. Rosselló-3 des.1993

Al comencament de la passada temporada 97/98 es complia el Sé aniversari de la Unitat... I ens sorpren-guérem de la quantitat d'activitats que haviem organitzat i gaudit. També va ser obligat tornar-nos a fer la pregunta: -Perqué vam comenqar? Qué preteníem?... i l'única resposta potser és la de fer l'Agrupament una mica millor. Rosselló-13, oct.1998

...no se'ls pot retreure que durant aquest temps no hagin fet feina... Son la unitat que tot cap voldria portar algún dia, tot i que hi ha algún dia en que aquests seríosos pares i mares es converteixen en esbojarrats i cridaners llops. Lili Vilaplana. -Especial 5 Anys

Sempre m'ha semblât extraordinari com l'escoltisme cátala va saber generar, en els seus inicis, unes xarxes de complicitat de persones de tots els camps que tenien en comú el compromis amb el país i la confiança en l'educació com a agent de canvi de la societat. El moviment escolta cátala va néixer a finals de la dictadura de Primo de Rivera, de la mà de Josep M. Batista ¡ Roca, amb l'objectíu ciar de contribuir a la formació deis infants i joves per construir un país i una societat míllors. I els anys de la República, quan van començar a germinar les llavors plantades per Prat de la Riba a la Mancomunitat, van mostrar com l'escoltisme podía ser un complément déterminant en la tan necessària tasca educativa.

Una mostra n'és el fet que la prestigiosa Assocíacíó Protectora de l'Ensenyança Catalana -qui no recorda el cartell noucentísta dient: «Encara no en sou...?»- va donar-l¡ ininterrompuda-ment suport durant els més de deu anys que van des de la fundació de l'escoltisme català fins el nefast 1939. Però el suport era molt estens. Des d'excursionistes insignes com el Dr. Pere Gabarro, fins a pedagogs com Manuel Ainaud, cap tècnic del Patronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona, o Alexandre Gali i Artur Martorell. Per no parlar de les moites persones que van ser educades en el compromis personal i collectiu en la negre nit del franquisme, entre els quals m'hi compto.

Les añades i víngudes de l'escoltisme en aquella negra nit van acabar amb un escenari on avui, aplegades en la Federació Catalana d'Escoltisme ¡ Guiatge, dues entitats simplifiquen l'oferta del moviment escolta al nostre país. Son Minyons Escoltes Guies Sant Jordi, l'escoltisme catòlic, d'una banda; i d'una altra, Escoltes Catalans, l'associacíó laica de l'escoltisme cátala.

Aquell 1974, quan la fundació d'Escoltes Catalans posava fi a quinze anys de desunió de l'es­coltisme i guiatge pluralistes i laies, jo era cap de Llops de l'A.E. Joan Llongueres, de l'Orfeo Cátala, un deis agrupaments fundadors. Els anys han passât, ¡ jo he tingut l'oportunitat de fer servei a l'escoltisme amb responsabílítats ben diverses. Però també en aquests anys, m'he trobat moites persones que, havent pertangut o no a l'escoltisme -pares i mares, antics membres, antics caps...-, però coincidint en la seva simpatia cap al moviment, em preguntàvem: Com podríem ajudar-lo, ara? Qué podem fer per contribuir a donar a l'escoltisme seguretat i força?

Son -som- persones que ja estem lluny de la funció del dia a dia del Cau, però que encara ens meravellem de com els caps d'avui, aquests nois ¡ noies magnifies, segueixen fent de cada dissabte un dia magic, i de cada campament un somní, per ais milers d'ínfants i joves escoltes. I des de les nostres responsabilitats professionals o situado personal d'avui, d'una manera o d'una altra, podem aportar el nostre gra de sorra.

I és per aíxo que, amb l'acord de la Fundació Patronat i d'Escoltes Catalans, algunes persones ens hem posât a treballar per crear Amigues i Amics d'Escoltes Catalans, una entítat que vol api igar les persones que creguín que cal donar suport a l'escoltisme, per trobar així formules per promoure, ajudar ¡ difondre el projecte i les activítats d'Escoltes Catalans. De moment, hen creat una adreça de correu electrònic provisional (amescoltes@escoltes.org) per obrir-nos, en squest procès, a les persones que vulguin contactar-nos, donar-nos ¡dees o mostrar la seva pretíisposíció a la ¡dea.

Josep López i Puyol Antic président d'Escoltes Catalans i de la Fundació Escolta Josep Carol