Temps de primavera, temps de noces i comunions 8Pàgina 3 El terme matrimoni 8Pàgina 6 Bateig, comunió 8 Pàgina 8 Lluna de mel 8Pàgina 10 Rituals curiosos i tradicionals en els casaments del món 8Pàgina 12 Les bodes més cares 8Pàgina 14

el Periòdicd'And

orra

19dv.

ESPECIAL

NOCES,BATEJOS I

COMUNIONS

el Periòdic d’Andorra2 especial noces, batejos i comunions

H i ha moments que recordarem sempre com a màgics, únics

i irrepetibles. Moments en què cada detall és perfecte, fet a mida, carregat de significat i sensibilitat.

A Sport Events, juntament amb l’equip de Nandu Jubany, treballem perquè els moments siguin tal i com sempre hem somniat. El nostre repte és personalitzar el vostre casament tenint cura de fins al més petit detall perquè sigui el vostre gran moment.

I tot plegat de la mà d’una proposta gastronòmica que busca i troba l’equilibri entre una cuina tradicional de qualitat i una de moderna i brillant, entre la complexitat i la subtilesa. Sota la batuta del xef, els productes de la terra passen de l’hort al plat, amb receptes reinventades, sempre amb productes de proximitat i temporada.

Sport Events és un plaer pels sentits. És esforç, il·lusió i passió

per fer les coses ben fetes. És una invitació a mirar, sentir, olorar, tocar, tastar i somniar. És la porta a un món on es respira l’olor de l’emoció.

Sport Hotels Resort & Spa, un lloc emblemàtic

Sport Hotels Resort & Spa és un lloc emblemàtic a Andorra per a la celebració de noces, comunions, batejos, aniversaris i en general tot tipus de celebracions socials.

Són diversos els motius que fan del resort el millor lloc per a una celebració social:

Situació: La seva situació privilegiada en plena natura permeten celebrar esdeveniments en un entorn incomparable sigui quina sigui la data de l’any.

Instal·lacions: Tres hotels de 4 i 5 estrelles a Andorra, comunicats entre si, permeten escollir l’allotjament adequat

tant per als protagonistes de l’esdeveniment com per als convidats. En funció de les seves necessitats podrà allotjar a tots els convidats en un sol hotel o repartir-los en els diferents establiments, tenint el privilegi d’estar tots junts dins d’un mateix resort.

Així mateix, disposarà d’un gran nombre de salons interiors i espais exteriors (carpes / chillout)

decorats i ambientats de forma personalitzada. Aquesta varietat permet seleccionar i combinar els espais més adequats en funció del tipus de celebració i el nombre de convidats.

Les instal·lacions del resort es completen amb un magnífic Spa de 5.000 m2 al qual s’accedeix directament des de l’interior de cada hotel i que permetrà que

tant els protagonistes com els convidats puguin gaudir d’un espai de relaxació i benestar abans i/o després de l’esdeveniment.

Qualitat de servei: Una excepcional oferta gastronòmica i un equip humà amb àmplia experiència en l’organització d’esdeveniments faran que la seva celebració sigui tot un èxit. Disposarà de l’assessorament del nostre equip de professionals que treballarà per materialitzar la seva idea i personalitzar la seva celebració convertint-la en un esdeveniment a mida, diferent i únic, on primarà la cura minuciosa dels detalls tant en el disseny com en el desenvolupament el dia de la seva celebració.

En definitiva, en el nostre complex hoteler trobarà tot el necessari perquè un casament, un bateig, aniversari o tan sols una trobada entre amics, es converteixi en un dia molt especial.

Sport Hotels Events, per deixar volar la imaginació en moments inoblidables

el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra 3especial noces, batejos i comunions

Temps de primavera, temps de noces i comunions

T Tot i que l’hivern que ara tot just hauríem de comen-çar a deixar enrere ha estat gairebé com una primave-

ra, aquesta estació no arribarà fins d’aquí uns dies a casa nostra. Amb la primavera arribaran els moments de les celebracions familiars i, tradicio-nalment, les bodes i les comunions.

Els esdeveniments d’unió d’una parella així com l’entrada en el món religiós amb la celebració de la pri-mera comunió dels infants, se cele-bra majoritàriament en aquesta èpo-ca de l’any. Els dos actes venen en-voltats d’una sèrie de tradicions que pretenen fer-los el dia més feliç d’una parella o d’un infant. Però l’acte en sí no és més que la culminació d’un procés que porta mesos i mesos de preparació.

Primer s’ha de triar la data i el lloc, posteriorment s’hauran de prepa-rar les llistes de convidats d’una i al-tra banda sense oblidar a ningú. Tot seguit s’han de fer les invitacions i les participacions, cal triar un disseny que agradi a ambdós i com no, als pares de cadascun dels contraients. També cal preparar la llista de noces i els regals que els convidats al ca-sament hauran de fer a la feliç pare-lla. Tot un maldecap si no es comp-ta amb el suport d’un dels equips professionals que assessoren en aquests actes i que us poden fer el procés molt més senzill.

Però això no és tot, ni molt menys. Ara tocarà triar el vestit, una feina re-lativament fàcil per al nuvi però molt més complexa per a ella. I és clar, com en moltes altres coses, també han d’agradar a les mares! A partir d’aquí s’haurà de triar el lloc del con-vit. Anteriorment ja s’hauran fet els tràmits per a la celebració religiosa, reserva del lloc i hora, paperassa ad-

ministrativa civil i també de l’esglé-sia... i si convé algun curset que en alguns llocs es demana. Fins i tot, en els nivells més importants, un assaig de la cerimònia. Un altre punt a no oblidar seran els padrins, les dames d’honor, els anells, el ram de la núvia, les flors a l’església... Vaja, que feina no ens faltarà.

Després passarem al convit. Cal tastar-lo, concretar preus, plats, de-coració, música, recordatoris pels convidats... i ja està tot a punt pel gran dia. Tot? No! Cal preveure tam-bé, en cas que vinguin convidats de fora, el transport o l’allotjament dels que voldran passar la nit prop del lloc

de la celebració i que, després d’un suculent àpat se’ls farà bastant difícil tornar al lloc d’origen. Després hau-rem de fer els agraïments als con-vidats i ja ho tindrem tot a punt per marxar de viatge en lluna de mel. Un aspecte que tampoc serà fàcil de-cidir però que es pot adaptar per-fectament a tots els costos i gustos possibles.

Finalment tot està a punt per a que el nou matrimoni iniciï una vida en parella, això si, si ja tenim pis, ben moblat i decorat, però això ja serà qüestió d’una altre tema!

Pel que fa a les comunions, el pro-cés acostuma a ser més senzill, pe-rò no menys il·lusionant pels prota-gonistes. H

Redacció: el Periòdic d’Andorra. Disseny: Andreu Estapé Maquetació i fotomecànica: Pako Temprado i Marta Ballús. ANDORRANA DE PUBLICACIONS Publicitat: Elisabeth Machado i Elena Guirado. Administració: Nona Muñoz. Subscripcions: Imma Foix.

ANDORRANA DE PUBLICACIONS President: Enric Dolsa.Conseller Delegat: Jaume Torres.

EL PERIÒDIC D’ANDORRADirector: Arnau Colominas.Sotsdirector: Joan Ramon Baiges.Cap de redacció: Rafa Mora.

Pel convit cal tastar-lo, concretar preus, plats, decoració, música i els recordatoris

DANIEL JORGE

NOVA COL·LECCIÓ DE COMUNIONS I BATEJOS 2016!

Passeig Joan Brudieu, 1 - Tel.: (00 34) 973 351 250 - baldufaseu@gmail.com - La Seu d’Urgellc/ de la Constitució, 22, - Edifici Salita Parc, bloc D - Tel.: 860 855 - baldufaandorra@gmail.com - Escaldes-Engordany

Per compres superiors a 93 €

RETORN DEL 21 % DE L’IVA

a la botiga de La Seu

Moda infantilLlistes de naixementPuericulturaComplementsMobiliariJoguines

La popular botiga de primeres comunions

porta ara les seves col·leccions exclusives

també a Escaldes-Engordany, on acaba d’obrir

un establiment per oferir al públic andorrà

les seves col·leccions per a comunions de

nens i nenes, els complements necessaris i

també roba per a batejos. Perquè aquestes

celebracions són molt especials, i per tant no

pot quedar res en l’oblit. A Baldufa es poden

trobar ciris, petxines de bateig i mocadors,

i per a una major comoditat es pot obrir una

llista de regals de naixament perquè amics i

familiars triïn amb facilitat els seus regals. La

botiga de la Seu d’Urgell, la de tota la vida,

té un extens catàleg de roba per a nadons i

infants, dels 0 als 8 anys. També s’hi pot trobar

allò que necessiten els bebès, com cotxets,

trones, cadiretes per als cotxes, tot amb uns

dissenys molt especials a gust dels pares.

Les marques més destacades es troben a

Baldufa, també en puericultura.

el Periòdic d’Andorra4 especial noces, batejos i comunions

el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra 5especial noces, batejos i comunions

ntre les noves experiències que els recent casats poden triar al començament de la seva relació, està la il·lusió de gaudir de l’embaràs i de l’arribada del seu fill. Fer una sessió de FOTOGRAFIA CREATIVA d’EMBARASSADES o DE NEWBORN (Nounats) és una experiència meravellosa, en la qual els nous pares viuen moltes emocions juntament amb el seu bebè. Per això ja tenen a la seva disposició a Andorra, un estudi de fotografia especialitzat, que de la mà de Reinaldo Márquez, dissenyador gràfic publicitari i fotògraf professional amb una àmplia trajectòria artística al Principat d’Andorra, trobaran un ambient càlid, amb l’atrezzo (barrets, cintes, mantes, vestuaris, cistelles, etc.) necessari per a aquest tipus de fotografia, que tant agrada a Amèrica i Europa. Tot i que també pot anar a casa vostra, doncs ja sabem que en funció del lloc s’aconsegueix un tipus de fotografia o un altra.

Immortalitzar moments especialsImagines poder recordar per sempre aquestes petites mans, aquests plecs tan marcats en la seva pell suau, la fragilitat dels seus braços i cametes, aquest nas tan rodonet i sobretot, aquesta expressió innocent de tranquil·litat en la seva cara endormiscada, mentre espera la propera presa de biberó o pit? Retratar de manera creativa aquestes característiques tan especials, que té un nounat durant els seus primers dies, és el principal objectiu de Reinaldo Márquez creatiu gràfic, avalat per la seva participació en concursos, exposicions i importants publicacions tant com fotògraf o com dissenyador gràfic, sempre preocupat en la cura dels detalls i subtileses que fan que una imatge sigui el record perfecte d’aquells importants moments en la teva vida.

Si estàs embarassada o ho vols estar, aquet és el fotògraf que necessites, dedicat a l’estètica, subtilesa i originalitat de les seves imatges, on tu o el teu bebè sereu els únics protagonistes.

Seguiment de l’embaràs, fotografies temàtiques,

fotografies artístiques en estudi, en exteriors o la naturalesa, on més t’agradi sense posar-te limitacions. És recomanable fer la reserva durant l’embaràs. Però l’aventura no acaba al final de l’embaràs, els teus fills mereixen fotografies professionals i divertides, amb les quals puguis recordar les diferents etapes del seu creixement.

El pots seguir a les xarxes socials, on trobaràs més informació, tant si ets una futura mare com si vols regalar una creativa sessió fotogràfica.

Ja ens hem casat,i ara què fem?

Facebook/RMcreatiugrafic/

Instagram RM_creatiu_Grafic

Twiter @RM_CreatiuG

Aquestes sessions estan sent avui un regal molt original, del qual no et penediràs.

e

El terme matrimoni

xEhent estibusciae volorep ernatur ibusant, nim nam rem faccus destore

S egons ens defineix la vi-quipèdia, «el matrimoni és una relació entre du-es o més persones amb

un reconeixement social, cultural o jurídic. Té per finalitat proporci-onar un marc de protecció mútua o de protecció de la descendèn-cia i pot ser motivat per interes-sos personals, econòmics, senti-mentals, de protecció de la família o com a mitjà per a obtenir alguns avantatges socials. A més, el ma-trimoni pot ésser civil o religiós i, depenent de la religió o de l’orde-nament jurídic, els drets, deures i requisits dels contraents són di-ferents».

L’origen etimològic de la pa-raula «matrimoni» com a denomi-nació de la institució no queda del tot clar. La derivació de l’expres-sió «matris munium» provinent de dues paraules del llatí: la primera «matris», que significa «mare» i, la segona, «munium», «gravamen o cura», venint a significar «cura de la mare pel marit», doncs es con-siderava que la mare era la que contribuïa més a la formació i cri-ança dels fills. Una altra possible derivació provindria de «matre-um muniens», significant la idea de defensa i protecció de la ma-re, implicant l’obligació de l’home cap a la mare dels seus fills.

Per a una comprensió més àmplia de l’expressió «matrimo-ni» en el seu aspecte etimològic en moltes de les llengües romà-niques, s’ha de tenir en compte el concepte del contracte de ma-trimoni considerat pel Dret Romà, que té el seu fonament en la idea que la mare procrearà una família amb un home. Per a la seva millor comprensió també podem defi-nir-la com la unió entre un home i una dona, (cura del home envers la mare).

Una lectura més neutra -per la seva fidelitat a la pura etimologia dels dos termes que componen la paraula- es deriva del significat originari del segon terme «Moni-um», i que fa referència a «agent» o «acció». Segons aquestes fonts, el concepte de matrimoni es refereix a una acció que sem-bla remuntar genèricament al pa-per preeminent de la dona en les societats matriarcals.

En contrast amb aquest con-cepte occidental es pot esmen-tar el cas de l’idioma àrab, en el qual és entès com «contracte de coit» o «contracte de penetració», segons la traducció de l’expres-sió «aqd Nikah» al català. Amb tot, el terme més usat en àrab per referir-se a aquesta institució és «zawàý» que literalment significa «unió, aparellament». H

el Periòdic d’Andorra6 especial noces, batejos i comunions

el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra 7especial noces, batejos i comunions

el Periòdic d’Andorra8 especial noces, batejos i comunions

El baptisme té el seu origen etimològic en «bapto» o «baptizo», que significa rentar

Comunió

El baptisme té el seu ori-gen etimològic en «bap-to» o «baptizo», que sig-nifica rentar o submergir.

Com a definició és un ritus d’adop-ció i admissió al cristianisme gai-rebé invariablement associat amb l’ús de l’aigua.

Per a diferents esglésies cristia-nes com ara la catòlica, ortodoxa, anglicana i algunes protestants, entre d’altres, el baptisme es con-sidera un sagrament. Per als ana-baptistes i el fonamentalisme cris-tià, per la seva banda, és conside-rat una «ordenança de Crist».

En general hi ha tres formes d’administrar el baptisme:

• Baptisme per immersió: era la forma primitiva generalitzada, i perviu en l’etimologia de la pròpia paraula baptisme.

• Baptisme per vessament: és la forma generalitzada en el cato-licisme.

• Baptisme per aspersió: con-sisteix en esquitxar amb aigua. Aquesta és una forma utilitzada només per aquelles esglésies que practiquen el baptisme per ves-

L a primera comunió és el ritu-al sacramental de l’Església catòlica, per mitjà del qual una persona, generalment

menor d’edat, participa per primera vegada del sagrament de l’Eucaris-tia rebent la Comunió (rebre el cos i la sang de Jesucrist), sent un requi-sit obligatori haver obtingut abans el sagrament del Baptisme i el de la

sament, quan per alguna raó no és possible fer-ho individualment.

El baptisme per immersió se sol aplicar en esglésies protes-tants, com les baptistes i evangè-liques, a més d’en altres denomi-nacions cristianes, com l’Església de Jesucrist dels Sants dels Dar-rers Dies, els Testimonis de Jeho-và i Església Adventista del Setè Dia. També es practica a l’Esglé-sia ortodoxa i en menor mesura dins de l’Església catòlica.

A partir del Concili de Nicea

cis va valorar molt més els menors i, per tant, es va convertir en un es-deveniment important en la vida de les persones.

Durant el segle XX la Prime-ra Comunió es va consolidar com una cerimònia molt rellevant en la vi-da dels catòlics. Un estudi realitzat al 1995 entre persones catòliques

més grans de 50 anys va trobar que el 90% dels entrevistats recorda la seva primera comunió com un dels actes o moments més importants de la seva vida i el 65% d’ells enca-ra conserva almenys una fotografia d’aquest moment.

REQUISITSNo qualsevol persona pot re-

bre el sagrament de la Primera Co-munió; existeixen diversos requi-

(any 325), la cerimònia de la im-mersió és obligatòriament triple, i el ritu del baptisme pròpiament dit, se centra en la invocació de la

sits previs per a poder participar d’aquest ritual.

En primer lloc, cal pertànyer a la religió catòlica i haver rebut prèvi-ament el sagrament del Baptisme que, generalment, es practica pocs dies després del naixement.

En segon lloc, cal rebre una pre-paració adequada, per això l’Es-glésia Catòlica organitza cursos de catequesi, que consisteix en ensenyar i evangelitzar els nens o adults perquè arribin a la compren-sió d’aquest sagrament.

En tercer lloc, cal participar del sagrament de la Penitència o con-fessió, mitjançant el qual, davant el sacerdot es confessen tots els pecats comesos al llarg de la vida, després el religiós li atorga el perdó diví i li imposa una penitència, que generalment consisteix a en fer una pregària. És obligatori haver rebut el perdó del Sacerdot per poder parti-cipar del ritual de la Comunió.

Finalment per poder participar del sagrament s’ha d’inscriure la sol·licitud davant una església, par-ròquia o institució educativa catò-lica, que s’encarregarà de tots els aspectes legals i logístics que de-mana la cerimònia. H

penitència o confessió.La Primera Comunió és practi-

cada generalment per nens d’en-tre set i dotze anys, habitualment de forma col·lectiva, tot i que és accep-tat en aquesta religió que una per-sona celebri aquest ritus a qualse-vol edat, sempre que rebi prepara-ció prèvia al sagrament i compleixi amb els requisits.

La cerimònia de la Primera Co-munió passa sempre entorn a una celebració eucarística, o litúrgia i en tots els casos ha de ser oficiada per un sacerdot. Si bé aquest ritus és principalment convocat per la reli-gió catòlica, altres esglésies cristia-nes també solen practicar-lo.

ORÍGENSSi bé es pot considerar l’últim

sopar que Jesucrist va celebrar amb els Dotze Apòstols com l’ori-gen d’aquest ritual, «la Primera Co-munió», com a acte cerimonial i sa-cramental, té el seu origen al segle XII, específicament al 1215, quan el Concili de Laterà va decidir que no-més els menors que hagin arribat a «l’edat de discreció», entre dotze i catorze anys, podrien rebre aquest sagrament.

Durant el segle XII i el segle XVII la primera comunió va ser un acte que passava desapercebut social-ment, ja que els nens no eren vistos com a subjectes rellevants a l’inte-rior de la societat medieval. Només va ser després de la Contrareforma que va prendre importància la ce-rimònia, com a resposta a la refor-ma luterana que des dels seus ini-

Trinitat sobre la persona que ha de ser batejada amb variants segons el ritu de cada Església.

És responsabilitat dels pares,

Bateig

dels padrins i del ministre que es doni un nom propi de sentir cristià a qui rep el bateig. H

La Primera Comunió és practicada generalment per nens d’entre 7 i 12 anys

GLIMPSE PHOTOGRAPHY

el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra 9especial noces, batejos i comunions

Des de Unik volem compartir 8 raons de pes per organitzar el vostre enllaç durant la primera estació de l’any i viu-re l’experiència de la vostre vida

1. Romanticisme: El Casament és l’acte romàntic per excel·lència. Si li afegim la màgia de la neu, la llum de les espelmes i la calidesa d’un espai acollidor, us podem assegurar que el concepte agafa tot el seu significat.

2. Íntim i personal: Els casaments d’hivern son, habitualment, molt fami-liars i on la personalització cobra un significat especial

3. L’Entorn i climatologia: El nostre país gaudeix de l’entorn i la climatolo-gia ideal per una celebració d’aquesta naturalesa a aquesta època de l’any.

4. Creativitat: Es el moment per des-

pertar el millor de nosaltres i portar la originalitat al límit.

5. Ser i Fer Diferent: Les parelles que es casen a l’hivern, busquen, essencial-ment tenir un dia que surti de tot con-vencionalisme.

6. Esperit aventurer: Tret indispen-sable si voleu organitzar un casament a l’hivern. Aventura garantida on el reptes estan servits des de l’inici fins la fi.

7. Espais i allotjament acolli-dors: Múltiples possibilitats per gaudir d’espais entranyables i acollidors amb una gastronomia autòctona de primera qualitat.

8. Activitats innumerables: Els vos-tres convidats gaudiran d’uns dies plens d’activitats relacionades amb la neu. El kit anti-avorriment esta servit!

UNIK “Wedding Experience 365 dies”Casar-se a Andorra és, per molts motius, màgic

La majoria de parelles somnien amb un casament a la primavera o a l’estiu i gaudir d’un dia radiant a l’aire lliure. Ara imagineu-vos que seria fer-ho a l’hivern.

el Periòdic d’Andorra10 especial noces, batejos i comunions

LlunademelE

l terme lluna de mel es refe-reix al període que ve des-prés del casament i que els recents casats pas-

sen junts, generalment en un viat-ge. El nom ve donat perquè el nu-vis, després de la boda, passaven junts una lluna, 28 dies, fent l’amor, menjant dolços i bevent hidromel. Això ho feien per potenciar la ferti-litat, tant en l’home com en la do-na, i per tal d’aconseguir quedar-se en estat dins d’aquests 28 dies i per tenir sort i prosperitat durant la seva vida.

Hi ha diferents versions so-bre l’origen de la lluna de mel. Una d’aquestes explica que fa 4.000 anys, a Babilònia, el pare de la nú-via li donava al nuvi tanta cervesa de mel com pogués beure durant un mes (una lluna).

En l’època romana la mare de la núvia deixava cada nit, durant to-ta una lluna, una gerra de mel per als recent casats. Això simbolitza-va l’afecte de la mare envers la no-

Mykonos La popular illa grega situada al mar Egeu on trobaràs un paradís romàntic. Admira les postes de sol des dels molins de vent que s’eleven a la mun-tanya o gaudeix d’una vetllada íntima sopant en un selecte restaurant ocult en algun carreró.

París Des dels seus pintorescos ponts als seus ca-fès a l’aire lliure, no hi ha cap altra ciutat que inspi-ri romanticisme com París. Passeja’t pel Sena, gau-deix d’un pícnic entre les flors dels immensos jar-dins de Luxemburg o brinda al vespre a Montmartre mentre la ciutat de les llums brilla als teus peus.

És un destí increïblement romàntic. Els olivers es-culpeixen els vessants de les muntanyes que s’al-cen entre precioses ciutats que treuen el cap alçades amb les seves torres de diversos segles d’antiguitat, com ara Fiesole i San Gimignano. Un atractiu conjunt d’esglésies, enigmàtiques carrers sinuosos, el Pon-te Vecchio de 1345 i l’amor a la vida dels italians fan de Florència un lloc meravellosament romàntic.

Venècia Amb la seva imponent arquitectura i miste-riosos passatges, Venècia és el perfecte amagatall per a les parelles d’enamorats. Navega en góndo-la per un dels seus nombrosos canals, degusta els plats italians del nord a la llum de les espelmes i fes un passeig a la llum de la lluna per la Plaça de Sant Marco.

Mallorca Un dels clàssics i un atractiu per a visitants de tot el món, és una illa situada al mar Mediterra-ni, al costat de la costa sud-est d’Espanya, que s’ha convertit en una destinació de somni. Allà hi ha co-ses per a tots els gustos, com platges i cales, un es-pectacular serra muntanyosa, romàntics pobles pesquers i un paisatge rural esquitxat d’ametllers i oliveres.

+ Mikonos

+ París

+ La Toscana

+ Venècia

+ Mallorca

va parella.També hi ha la tradició que a

Alemanya se celebraven els casa-ments només durant la lluna plena i que la nova parella bevia licor de mel durant una lluna seguida. Aquest període va donar nom al ara cone-gut com a «lluna de mel».

Per una altra banda també hi ha reculls que asseguren que l’expres-sió «Lluna de mel» té el seu origen en el poble escandinau i que signifi-ca «el primer mes» o «la primera llu-na» després del casament. Durant aquests dies els nuvis acostuma-ven a beure hidromel, una beguda alcohòlica fermentada que segons la tradició tenia poders afrodisíacs i que augmentava la fertilitat i la pro-babilitat que el fill fos un baró.

A l’antiga Grècia a aquesta be-guda se l’anomenava «melikraton» i els romans li deien «aigua mulsum», on es feia a partir de vi de raïm dolç. En altres tradicions, com als pobles de l’Europa septentrional, la lluna significa aïllament i es creu que l’ori-

gen ve de quan l’home segrestava a la dona durant un mes i l’amagava en algun lloc aïllat. En aquesta tra-dició l’únic que sabia on eren ama-gats era el padrí, i quan la família de la noia deixava de buscar-la, la pa-rella tornava al seu poblat.

Cadascun d’aquests provables orígens del mot no es contradiuen, ja que tots ells succeeixen en llocs, temps i cultures diferents, pel que podrien ser tots certs.

Antigament les parelles tenien moltes obligacions, i més de cara a una nova vida en comú, pel que era gairebé impossible passar una lluna sencera amb intimitat. Aquesta cir-cumstància ha canviat actualment i tot aquell que s’ho pot perme-tre realitza un viatge, generalment a llocs exòtics o romàntics, per a fruir junt a la parella d’aquest perí-ode de temps que succeeix als en-renous i maldecaps anteriors al ca-sament. H

Els llocs més romàntics per passar la Lluna de Mel

el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra 11especial noces, batejos i comunions

Rituals curiosos i tradicionals en els casaments del món

Al Japó tots dos es vesteixen amb el tradicional quimono. Ella usa un quimono blanc

Q uan penseu en un ca-sament el més probable és que en la vostra ment es dibuixi una parella de

nuvis vestits de blanc i negre. No obstant heu de saber que això no és igual a tot el món. Depèn molt de la cultura a què pertanyeu i de la concepció que es tingui en deter-minat lloc. És increïble veure com canvia l’organització de casaments segons el país en què es celebri: els colors, la durada, les decoracions, les famílies ... realment tot varia.

ÍNDIA• Generalment les núvies són

pintades amb henna a les mans i peus per les seves mares, ties i ami-gues. Aquesta pintura és símbol de fertilitat, amor, abundància i pros-peritat.

• És tradició que un germà del nuvi llanci flors sobre la parella al fi-nal de la cerimònia per protegir-los del mal.

• Moltes parelles no es coneixen fins al dia del casament, la núvia és descoberta pel nuvi al final de la ce-rimònia; però, la família del nuvi li fa una visita prèvia.

• Per a la cerimònia el nuvi ha de portar un turbant i la núvia un «saris» de color vermell o rosa amb totes les joies que li sigui possible.

• Segons la tradició hindú, la plu-ja en el dia del casament es consi-dera un signe de sort.

• Els anells dels nuvis estan fets en or, ja que l’or dura per sempre. Tots dos els porten al quart dit per la creença que la vena d’aquest dit arriba fins al cor. Ella el porta a la mà esquerra i ell a la mà dreta, així en-tre els dos s’alimenten banda i ban-da del cor.

JAPÓ• El casament més tradicional és

el Shinto. En aquestes noces tots dos es vesteixen amb el tradicio-

nal quimono. Ella usa un quimono blanc que simbolitza puresa, virgi-nitat i neteja. Ell usa un quimono ne-gre que es diu montsuki.

• Antigament la núvia es pintava de blanc de cap a peus per declarar el seu estat de virginitat.

• La cerimònia es realitza en un temple anomenat Shinto, al que pri-mer accedeixen els convidats i la fa-mília, després els nuvis i finalment el sacerdot.

• Una parella inicia el ritual de no-ces on han de prendre 9 copes de sake. El motiu d’aquest número és que és sagrat dins de la religió sinto-ista. El nou és tres vegades el nom-bre sagrat i portarà felicitat a la pa-rella. Aquest ritual es diu «sant sant Kudo» i significa «tres tres nou ve-gades».

RÚSSIA• En els casaments russos la pa-

rella passa a un segon pla i els con-vidats acaben sent els protagonis-tes gràcies al «Tamada» un perso-natge que s’encarrega d’amenitzar la festa per mitjà de jocs, concur-sos i balls.

• Els casaments russos general-

ment tenen una durada de dos dies.• El matí del casament comen-

ça amb l’anomenat «rescat» de la núvia (en rus výkup). El nuvi junta-ment amb tots els seus amics va a «rescatar» a la seva futura espo-sa, mentrestant els parents i amics de la núvia creen diferents obsta-cles per impedir que l’home acon-segueixi entrar a la casa de la núvia.

• Després d’acabar la cerimò-nia del casament, els nuvis junta-ment amb els seus amics se’n van a fer una passejada pels llocs his-tòrics de la ciutat, deixant arranja-ments florals i prenent fotos per to-tes bandes.

• A més hi ha tradicions com trencar gots per aconseguir la fe-licitat i alliberar dos coloms blancs com a símbol del començament de la vida independent de la parella fo-ra de la llar familiar.

ISRAEL• Els dissabtes (el sàbat) són pro-

hibits per celebrar un casament ju-eu. Igualment els dies festius, religi-osos, la pasqua i les tres setmanes després de l’estiu.

• En aquestes noces solen reci-

tar moltes benediccions i hi ha di-versos rituals, tots dos nuvis com-parteixen vi, intercanvien els seus anells i signen el contracte redac-tat pel rabí.

• Normalment es duen a ter-me a la Sinagoga però hi ha nuvis que el fan a l’aire lliure sota un pal•li (és una mena de vela que se sosté amb quatre bares llargues) anome-nat «huppa» que simbolitza la pro-tecció de Déu.

• Segons el costum, la data del casament s’ha d’elegir dins de la primera meitat del cicle lunar quan creix la lluna nova. Això simbolitza el desig de creixement de la felicitat i prosperitat de la parella.

• En acabar la cerimònia el nuvi trepitja una copa de vidre, això sim-bolitza la fragilitat de la felicitat hu-mana.

XINA• La núvia es presenta a la famí-

lia del nuvi en un carruatge vermell.• Hi predomina el color vermell,

símbol de prosperitat i amor per a la parella. Els seus vestits, invitacions i sobres de regals porten aquest co-lor.

• Les dues famílies es donen regals una a l’altra com a símbol d’unió i generositat.

• Dies abans de les noces, la nú-via s’enclaustra amb les seves ami-gues més properes i comencen una sèrie de ritus i laments per acomi-adar la família de criança i rebre la nova que començarà. Mentrestant el nuvi s’encarrega d’instal·lar el llit nupcial juntament amb alguna per-sona que tingui un nombre de fills considerable, doncs creuen que ai-xò els donarà bona sort.

• El ritual del pentinat de la núvia és molt important, és un honor per a la persona que el fa. H

el Periòdic d’Andorra12 especial noces, batejos i comunions

el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra 13especial noces, batejos i comunions

Els casaments més carsN

Nicole Kidman i Keith Ur-ban, 250.000 $.

Al juny de 2006 es van casar en una romàntica

cerimònia a la Capella Cardinal Cer-retti, a Sydney, Austràlia. Van tenir prop de 200 convidats.

MARC ANTHONY I DAYANARA TORRES, 500.000 $.

Tot i que l’any 2000 van contreure matrimoni en una secreta capella de Las Vegas, la veritable celebració es va dur a terme el 2002 a San Juan de Puerto Rico, on van renovar els vots i van celebrar-ho al costat dels seus 200 convidats en les històrics carrers condicionats per a l’ocasió.

MARIAH CAREY I TOMMY MOTTOLA 500.000 $.

Al 1993 van unir les seves vides a l’església St. Thomas situada a la Cin-quena Avinguda de Nova York. Ella, a l’estil de la princesa Diana, va caminar cap a l’altar amb un ostentós vestit amb un vel que feia 9 metres de llarg. Els 300 convidats van celebrar-ho al Metropolitan Club.

ASHLEY JUDD I DARIO FRANCHITTI 750.000 $.

La parella formada per l’actriu i el corredor de la fórmula 1, van con-treure núpcies el 2001. La unió es va dur a terme en un el sumptuós castell Skibo, a Escòcia. Un selecte grup de 100 convidats els van acompanyar

DAVID I VICTORIA BECKHAM 800.000 $.

El duo de super estrelles va do-nar el si, el 1999, amb un casament excèntric on ells, asseguts al seu tro, van rebre als prop de 250 con-vidats, que havien de vestir de negre o blanc. Victòria es va casar amb un vestit ajustat color ivori acompanyat per una corona de diamants.

BRAD PITT I JENNIFER ANIS-TON 1 MILIÓ $

El casament més esperat del mo-ment va ocórrer el 2000, a Malibú. A la recepció van acudir reconegudes figures de l’espectacle que van ce-lebrar-lo enmig de 50.000 flors que creaven un jardí zen. La festa es va tancar amb focs artificials.

TORI SPELLING I CHARLIE SHANIAN 1 MILIÓ $.

La mansió dels Spelling va ser l’escenari perfecte per a aquestes noces,l’any 2000 prop de 400 convi-dats van assistir al matrimoni que te-nia com a tema el Gran Gatsby. Sen-se cap mena de dubte, el més crida-ner va ser el vestit Badgley Mischka amb cristalls de Tori, que a més por-tava sumptuosos accessoris a l’estil dels anys 20.DONALD TRUMP I MELANIA KNAUSS 1 MILIÓ $.

El magnat va celebrar la seva unió amb la model Melania el 2005, a Palm Beach, a la festa van assistir impor-tants empresaris i personalitats de la política. Els 400 convidats van veu-re a la núvia caminar cap a l’altar amb un vestit de Christian Dior setinat amb vidres.

MADONNA I GUY RITCHIE 1,5 MILIONS $.

La reina del pop es va casar amb el director de cinema, el 2000, en una sumptuosa cerimònia al castell Skibo a Escòcia. Stella McCartney va disse-nyar el vestit de seda i Madonna el va acompanyar amb una tiara de dia-mants de 1910, la mateixa que havia portat la princesa Grace de Mònaco.

PIERCE BROSNAN I KEELY SHAYE SMITH 1,5 MILIONS $

El casament de l’ex agent James Bond i la periodista es va dur a terme al castell Ashford, ubicat en una illa i envoltat pel llac més gran d’Irlanda. Prop de 120 convidats van assistir a la celebració, on van servir el mateix pastís de noces de John F. Kennedy i Jackie Onasis.

EDDIE MURPHY I NICOLE MITCHELL 1,5 MILIONS $

La parella va contraure núpcies el 1993, la festa es va dur a terme en el fabulós Hotel Plaza de Nova York, al Grand Ballroom decorat amb flors i tapet blanc per a la cerimònia, des-prés, i mentre els 500 convidats gau-dien del sopar al Palm Court, va ser re-decorat com una discoteca.

EVA LONGORIA I TONY PAR-KER 1,5 MILIONS $

La història d’aquestes noces té dues parts: el primer sí que el van do-nar davant d’un notari a Paris i la ceri-mònia formal que es va realitzar a l’es-glésia parisenca Sant-Germain-l’Au-xerrois. Tots dos esdeveniments van tenir la seva pròpia celebració , la pri-mera incloïa allotjament per als 120 convidats i la segona va ser celebra-da al romàntic Chateau de Vaux le Vi-comte.

MICHAEL DOUGLAS I CATHE-RINE ZETA-JONES 1,5 MILI-ONS $

Al 2000, Michael i Catherine van contreure matrimoni. La fastuosa ce-lebració va tenir lloc a l’Hotel Plaza de Nova York. Ella va vestir un vestit de Christian Lacroix, adornat amb pun-tes antigues i va usar com a accessori una tiara de diamants. La festa va ser amenitzada per Bonnie Tyler.

ELTON JOHN I DAVID FURNISH 1.5 MILIÓ $

Tan aviat com Gran Bretanya va legalitzar el matrimoni gai, la parella va formalitzar la unió a Windsor’s Guild-hall. Prop de 600 convidats van ser

citats al Windsor John’s on van beure xampany rosat i van gaudir de la se-renata que Elton John va dedicar a la seva parella

CHRISTINA AGUILERA I JOR-DAN BRATMAN 2 MILIONS $

L’estrella del pop va segellar la unió amb la seva parella a les vinyes de Napa’s Valley’s Staglin Family’s. Christina es va casar amb un bonic disseny de Christian Lacroix i va por-tar un mini vestit de seda. El lloc esta-va perfectament decorat amb roses blanques, cortines de plata i cristalls.

ELIZABETH TAYLOR I LARRY FORTENSKY 2 MILIONS $

En la seva vuitè casament, Taylor no va escatimar en despeses. L’es-deveniment va ser celebrat al ranxo Neverland de Michael Jackson. La núvia va lluir un vestit de Valentino, a la cerimònia van assistir tota mena de celebritats. I els paparazzi es van fer presents fins i tot des d’helicòpters.

TOM CRUISE I KATIE HOLMES 2 MILIONS $

Després d’un excèntric festeig i petició de mà, la parella va intercan-viar anells al castell Odescalchi als afores de Roma. Katie va lluir un ves-tit de seda color ivori. Els convidats van gaudir d’un deliciós pastís co-bert amb roses de massapà i Tom va segellar la vetllada dedicant la cançó «You’veu Lost That Loving Feeling».

ELIZABETH HURLEY I ARUN NAYAR 2.5 MILIONS $

La bella actriu va unir la seva vida a la d’un empresari multimilionari, la singular boda va tenir dues cerimòni-es i vuit dies de festes. La primera va ser celebrada al castell medieval Su-deley a Gloucestershire, allà van as-sistir 300 convidats i ella va vestir un vestit dissenyat per la seva amiga Do-natella Versace. La segona cerimònia es va realitzar a l’estil hindú al magnífic Umaid Bhawan, a l’Índia.

PAUL MCCARTNEY I HEATHER MILLS 3 MILIONS $

La parella es va casar a Irlanda, on Heather va desfilar per la catifa ver-mella acompanyada per una melo-dia que MacCartney va compondre per a ella. La festa es va celebrar a la vora del llac. Una festa temàtica indi-ana, ballarins portats de l’Índia i focs artificials van fer part de la celebració.

LIZA MINNELLI I DAVID GEST 3,5 MILIONS $

van celebrar el matrimoni a l’es-glésia Marble Collegiate a Nova Yo-rk, després van oferir una festa a 500 convidats, entre els quals es troba-ven Michael Jackson, Elizabeth Tay-lor, Diana Ross i Mia Farrow. Els con-vidats van ser amenitzats per Tony Bennett. H

D David i Victoria Beckham

D Elizabeth Taylor i Larry Fortensky

D Tom Cruis i Katie Holmes

el Periòdic d’Andorra14 especial noces, batejos i comunions

el Periòdic d’Andorrael Periòdic d’Andorra 15especial noces, batejos i comunions

L’Hotel Comabella, al bosc de la Rabassa, us ofereix un dels paratges més espectaculars del país per a ser el marc idoni per a la vostra celebració.

La qualitat de la seva cuina, unes instal·lacions en una finca de més de 6.000 metres quadrats i les vistes amb una perspectiva incomparable, fan de l’Hotel Comabella un lloc únic on el vostre esdeveniment es vestirà de natura i qualitat.

La Cuina de l’Hotel Comabella és de mercat amb producte fresc, de la terra i de gran qualitat, assolint la fusió entre els plats tradicionals i els moderns.

Les instal·lacions, recentment renovades, compten amb salons, envelat, piscina climatitzada, zona de jocs infantils, aparcament propi, jardí de 2.500 metres quadrats i 1.000 de terrassa per a que els vostres convidats se sentin immersos en la mateixa natura que els envolta. Les reformes que acaben d’estrenar s’han fet totes amb pedra, ferro i fusta, integrant encara més l’establiment en l’entorn natural en que es troba.

Les dimensions de l’hotel, amb 30 habitacions, permeten fins i tot tancar-lo en exclusiva fent que la festa sigui només vostra i completament personalitzada.

La qualitat i bellesa no està renyida amb el preu assequible i us poden oferir pressupostos adaptats a cada necessitat i possibilitat.

Carretera de la Rabassa, km 6AD600 Sant Julià de LòriaTel.: 74 20 30 - Fax: 84 14 60info@hotelcomabella.comwww.hotelcomabella.com