Estadística d'equipaments i recursos culturals · Estadística d’equipaments i recursos culturals. Any 2017 Data de publicació: dilluns, 26/11/2018 Resum D’acord amb les previsions

NP-010901-20181126 Pàgina 1 de 15

Estadística d’equipaments i recursos culturals. Any 2017

Data de publicació: dilluns, 26/11/2018 www.estadistica.ad

Resum

D’acord amb les previsions de la Llei del Pla d’estadística 2018-2021 i el seu desplegament en el primer Programa estadístic per a l’any 2018, es disposa per primera vegada d’una estadística oficial sobre els equipaments i els recursos culturals (codi A076 del Pla estadístic), a càrrec del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports, amb la col·laboració del Departament d’Estadística. La periodicitat de la difusió de les dades és anual i ofereix informació sobre l’equipament i els recursos culturals al Principat, a partir de dades administratives, fonts externes i dades de l’enquesta sobre l’Equipament i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a les llars. En aquesta primera edició, l’estadística cobreix tres àmbits: biblioteques, paisatges culturals i equipaments culturals a les llars. L’any 2017, al Principat d’Andorra hi havia un total de nou biblioteques1, set de les quals són comunals, una és governamental i una és d’àmbit nacional, amb un total de 557 llocs de consulta (el +3,9% més que l’any 2016). Andorra la Vella i Encamp disposen de dos biblioteques cadascuna. A Andorra la Vella es troba la Biblioteca Nacional d’Andorra i la Biblioteca Pública del Govern, mentre que Encamp té dos biblioteques comunals. La resta de parròquies disposen d’una biblioteca comunal cadascuna, per a la qual cosa correspon a 1,2 biblioteques per cada 10.000 habitants al Principat. Amb relació a l’ús d’aquests equipaments, durant l’any 2017 s’han registrat 119.666 visites, xifra que representa un increment del +16,3% respecte de l’any 2016. Igualment, el nombre d’usuaris inscrits a final d’any totalitza 40.210 persones (un +7,7% més respecte a l’any 2016) i els préstecs a domicili han augmentat el +4,1% en relació a l’any anterior. Pel que fa al nombre de visites virtuals a la Vall del Madriu-Perafita-Claror, declarada bé cultural per la Unesco, s’han reduït lleugerament en comparació amb l’any 2016. Tenint en compte només les visites en llengua catalana, se situa com el tercer paisatge cultural amb més visites virtuals del món.

Pel que fa a l’equipament cultural de les llars, s’aprecia una tinença generalitzada de la televisió, ja que el 99,9% de les llars en disposen. També és freqüent disposar d’Internet (94,5% de les llars) i d’ordinador (85,7%). Quant a les activitats i consums culturals en línia, la població d’Andorra ha realitzat més activitats culturals (llegir diaris, escoltar música, utilitzar emmagatzematge en el núvol, etc.) que la mitjana de la Unió Europea. Per contra, les dades relatives a les compres en línia de béns i serveis culturals han estat inferiors.

1 S’hi inclouen les biblioteques comunals, la Biblioteca Nacional d’Andorra i la Biblioteca Pública del Govern d’Andorra. Se’n exclouen les biblioteques d’institucions d’ensenyament superior (exceptuant la Biblioteca Comunal de Sant Julià de Lòria, pel seu caràcter de biblioteca comunal), les biblioteques per a grups especialitzats d’usuaris (centres penitenciaris, treballadors d’empreses...) i les biblioteques especialitzades (arxius i museus, centres sanitaris, institucions religioses, etc.).

http://www.estadistica.ad/


NP-010901-20181126 Pàgina 2 de 15

Índex

1. Panorama de les biblioteques al Principat d’Andorra .................................................................... 3 2. Béns culturals declarats per la Unesco .......................................................................................... 9 3. Equipaments, activitats i compres culturals a les llars ................................................................. 11 4. Nota metodològica ....................................................................................................................... 14 5. Dates de les publicacions previstes ............................................................................................. 15


NP-010901-20181126 Pàgina 3 de 15

1. Panorama de les biblioteques al Principat d’Andorra

Al Principat d’Andorra hi ha un total de nou biblioteques,2 de les quals set són comunals, una és pública i una és nacional. Aquesta última va ser la primera biblioteca del país i data de l’any 1934.

Andorra la Vella i Encamp disposen de dos biblioteques cadascuna. A Andorra la Vella es troba la Biblioteca Nacional d’Andorra i la Biblioteca Pública del Govern, mentre que Encamp té dues biblioteques comunals. La resta de parròquies disposen d’una biblioteca comunal cadascuna.

Parròquia\Biblioteca Comunal Governamental Nacional Total

Canillo 1 0 0 1 Encamp 2 0 0 2 Ordino 1 0 0 1 La Massana 1 0 0 1 Andorra la Vella 0 1 1 2 Sant Julià de Lòria 1 0 0 1 Escaldes-Engordany 1 0 0 1

Total 7 1 1 9

D’acord amb la població estimada en 74.794 persones a 31 de desembre de 2017, la dotació de biblioteques suposa una ràtio de 1,2 biblioteques per cada 10.000 habitants. A partir de les dades que proporciona l’IFLA (Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries), associació associada a la Unesco, Andorra és el 12è país de la Unió Europea en nombre de biblioteques per cada 10.000 habitants, després d’Àustria (1,6), Finlàndia (1,5) i Eslovènia (1,4). La República Txeca, amb gairebé sis biblioteques per cada 10.000 habitants, està al capdavant en la classificació.

PaísBiblioteques públiques

per cada 10.000 habitants

1. República Txeca 5,9

2. Lituània 4,6

3. Estònia 4,1

4. Letònia 4,1

5. Bulgària 3,9

6. Hongria 3,5

7. França 2,5

8. Polònia 2,1

Mitjana UE28 1,7

9. Àustria 1,6

10. Finlàndia 1,6

11. Eslovènia 1,4

12. Andorra 1,2

13. Romania 1,2

14. Suècia 1,1

15. Itàlia 1,0

2 S’hi inclouen les biblioteques comunals, la Biblioteca Nacional d’Andorra i la Biblioteca Pública del Govern d’Andorra. Se’n exclouen les biblioteques d’institucions d’ensenyament superior (exceptuant la Biblioteca Comunal de Sant Julià de Lòria, pel seu caràcter de biblioteca comunal), les biblioteques per a grups especialitzats d’usuaris (centres penitenciaris, treballadors d’empreses...) i les biblioteques especialitzades (arxius i museus, centres sanitaris, institucions religioses, etc.).


NP-010901-20181126 Pàgina 4 de 15

Desglossat per parròquies, i assignant la Biblioteca Pública del Govern i la Biblioteca Nacional d’Andorra a la parròquia d’Andorra la Vella, es constata que Canillo i Ordino disposen d’un nombre de biblioteques per cada 10.000 habitants més elevat, xifrat en 2,5 i 2,1 respectivament. Per contra, Escaldes-Engordany disposa de 0,7 biblioteques per cada 10.000 habitants. Cal notar que aquesta ràtio no diferencia la dimensió de la biblioteca.

Més de 2 D'1 a 1,5

D'1,5 a 2 Menor a 1

Biblioteques per cada 10.000 habitants

OrdinoCanillo

EncampLa Massana

Escaldes Engordany

Sant Julià de Lòria

Andorra la Vella

Parròquia Biblioteques públiques per 10.000 habitants

Canillo 2,5

Encamp 1,8

Ordino 2,1

La Massana 1,0

Andorra la Vella 0,9

Sant Julià de Lòria 1,1

Escaldes-Engordany 0,7

Mitjana 1,2


NP-010901-20181126 Pàgina 5 de 15

A partir de les enquestes efectuades l’any 2017 i l’any 2018 a les nou biblioteques del país, s’han obtingut dades que permeten conèixer les principals característiques de les biblioteques públiques, la seva estructura, el funcionament, els equipaments, el personal implicat, les despeses i els serveis que ofereixen. Cal tenir en compte que els conceptes, variables i indicadors aplicats estan harmonitzats amb les recomanacions de la Unesco i això possibilita la comparabilitat internacional de les estadístiques.

Dades generals 2016 2017 Variació

2016/2017

Nombre de biblioteques a 31 de desembre 9 9 0,0%

Nombre de llocs de consulta a 31 de desembre 536 557 3,9%

Visitants durant l’any 102.928 119.666 16,3%

Nombre d’usuaris inscrits a 31 de desembre 20.060 21.613 7,7%

Fons a 31 de desembre 233.465 232.495 -0,4%

Nombre de préstecs a domicili durant l’any 39.586 41.213 4,1%

Personal a 31 de desembre 32 34 6,3%

Total de dones 27 30 11,1%

Total d’homes 5 4 -20,0%

Despeses corrents i d’inversió durant l’any (euros) 845.271 954.766 13,0%

Despeses de personal 650.809 730.561 12,3%

Despeses en adquisicions 53.800 58.495 8,7%

Despeses en inversió 76.899 52.745 -31,4%

Despeses en activitats i altres 63.763 112.964 77,2%

En data 31 de desembre del 2017 hi ha un total de 557 llocs de consulta, entesos com el nombre de llocs a disposició dels usuaris per a lectura o consulta en la biblioteca, amb equipament o sense.

De mitjana, hi ha 62 llocs de consulta per biblioteca.

Taula 1. Nombre total de llocs de consulta per biblioteca.

Nombre total de llocs de consulta 2016 2017Variació

2016/2017

Biblioteca Nacional d'Andorra 22 22 0,0%

Biblioteca Pública del Govern 76 76 0,0%

Biblioteca Comunal de Canillo 80 105 31,3%

Biblioteca Comunal d'Encamp 71 71 0,0%

Biblioteca Comunal del Pas de la Casa 60 60 0,0%

Biblioteca Comunal d'Ordino 20 20 0,0%

Biblioteca Comunal de la Massana 46 46 0,0%

Biblioteca Comunal de Sant Julià de Lòria 85 85 0,0%

Biblioteca Comunal d'Escaldes Engordany 76 72 -5,3%

Total 536 557 3,9%

Durant l’any 2017, el conjunt de les biblioteques públiques del Principat van rebre 119.666 visitants, el +16,3% superior a les rebudes l’any anterior (102.928), fet que correspon a una mitjana diària de 328 visites o, equivalentment, a un total de 36 visites diàries per biblioteca. Si s’exclou la Biblioteca Nacional per les seves característiques particulars, el nombre de visites diàries per biblioteca augmenta fins a 40.

Desglossant les dades de visitants per biblioteca, s’aprecia que la biblioteca que rep més visites és la Biblioteca Pública del Govern, amb un total de 28.765 durant l’any 2017, seguida de la Biblioteca Comunal d’Encamp, amb 17.930 visitants.


NP-010901-20181126 Pàgina 6 de 15

Taula 2. Nombre de visitants per biblioteca.

Nombre de visitants durant l'any 2016 2017Variació

2016/2017

Biblioteca Nacional d'Andorra 1.042 1.986 90,6%

Biblioteca Pública del Govern 29.320 28.765 -1,9%

Biblioteca Comunal de Canillo 6.728 11.374 69,1%

Biblioteca Comunal d'Encamp 20.458 17.930 -12,4%

Biblioteca Comunal del Pas de la Casa 5.263 6.904 31,2%

Biblioteca Comunal d'Ordino 5.773 5.308 -8,1%

Biblioteca Comunal de la Massana 15.106 14.370 -4,9%

Biblioteca Comunal de Sant Julià de Lòria 13.140 16.113 22,6%

Biblioteca Comunal d'Escaldes Engordany 6.098 16.916 177,4%

Total 102.928 119.666 16,3%

Pel que fa al nombre d’usuaris inscrits a 31 de desembre de 2017, els 21.613 usuaris suposen un augment del +7,7% respecte de les dades de l’any anterior, i se’n dedueix que, aproximadament, un de cada quatre habitants d’Andorra està inscrit en una biblioteca.

Quant al fons bibliotecari existent a 31 de desembre del 2017, xifrat en un total de 232.495 documents, destaquen els llibres i fullets, amb el 89% del fons, mentre que el 5% són documents audiovisuals i el 3% correspon a documents sonors, per la qual cosa es dedueix una ràtio de més de 3 documents per habitant. Pel que fa a la variació anual, el volum del fons al final de l’any 2017 va disminuir en el -0,4% respecte de l’any anterior (233.465 documents).

La Biblioteca Pública del Govern, juntament amb la Biblioteca Nacional d’Andorra, són les dos biblioteques que disposen de més fons, amb 61.585 i 41.502 documents respectivament.

Taula 3. Fons per tipus de document a 31 de desembre.

Fons a 31 de desembre 2016 2017Variació

2016/2017

Llibres i fullets (vol.) 207.277 206.996 -0,1%

Documents audiovisuals (u.) 12.164 10.752 -11,6%

Documents sonors (u.) 5.732 6.200 8,2%

Publicacions periòdiques (vol.) 5.533 4.615 -16,6%

Llibres electrònics (vol.) 1.795 2.816 56,9%

Documents cartogràfics (u.) 371 439 18,3%

Bases de dades, aplicacions i altres documents electrònics (u.) 333 332 -0,3%

Partitures de música (u.) 191 241 26,2%

Altres documents (u.) 69 104 50,7%

Total 233.465 232.495 -0,4%

Del total dels préstecs a domicili efectuats durant l’any 2017 (40.210), el 77% corresponen a préstecs de llibres, el 20% a documents audiovisuals i el 3% restant a altres tipus de documents. Tenint en compte la població a finals de l’any 2017, es van realitzar 0,5 préstecs domiciliaris per habitant i una de cada dos persones va recórrer al préstec d’un llibre en alguna de les nou biblioteques. La mitjana diària de préstecs és de 110.


NP-010901-20181126 Pàgina 7 de 15

Taula 4. Préstecs a domicili per tipus de document.

Préstecs a domicili 2016 2017Variació

2016/2017

Llibres 30.200 31.970 5,9%

Documents audiovisuals 8.389 8.099 -3,5%

Publicacions periòdiques 443 595 34,3%

Documents sonors 554 378 -31,8%

Llibres electrònics 0 162 -

Altres documents 0 9 -

Jocs electrònics 0 0 0,0%

Bases de dades, aplicacions i altres documents electrònics 0 0 0,0%

Total 39.586 41.213 4,1%

La Biblioteca Pública del Govern ha realitzat 17.639 préstecs, seguida de la Biblioteca Comunal de la Massana, amb 6.013 i la Biblioteca Comunal d’Encamp, amb 4.991.

Taula 5. Préstecs a domicili per biblioteca.

Préstecs a domicili 2016 2017Variació

2016/2017

Biblioteca Pública del Govern 18.006 17.639 -2,0%

Biblioteca Comunal del Pas de la Casa 592 953 61,0%

Biblioteca Comunal de la Massana 6.911 6.013 -13,0%

Biblioteca Comunal d'Escaldes Engordany 3.213 4.283 33,3%

Biblioteca Comunal d'Encamp 2.920 4.991 70,9%

Biblioteca Comunal de Canillo 1.731 1.509 -12,8%

Biblioteca Nacional d'Andorra 255 522 104,7%

Biblioteca Comunal de Sant Julià de Lòria 4.481 4.300 -4,0%

Biblioteca Comunal d'Ordino 1.477 1.003 -32,1%

Total 39.586 41.213 4,1% Totes les biblioteques tenen automatitzat el sistema de catalogació, préstec, gestió de publicacions periòdiques i catàleg de consulta pública. També tenen el catàleg (www.catalegbiblioteques.ad) i la informació bibliogràfica dels llibres disponibles a través d’Internet i disposen d’Internet gratuït obert a tot el públic.

Pel que fa al personal ocupat a les biblioteques, es comptabilitzen 34 persones (dos més que l’any anterior), de les quals 30 són dones i 4 són homes. Desglossats per funcions, 13 corresponen a personal bibliotecari i tècnic, 14 són auxiliars i 6 són altres tipus de personal.

Taula 6. Personal al servei de les biblioteques per càrrec i sexe a 31 de desembre.

Personal al servei de la biblioteca a 31 de desembre 2016 2017Variació

2016/2017

Personal bibliotecari i tècnic 15 13 -13,3%

Personal auxiliar de biblioteques 13 14 7,7%

Altre personal 4 6 50,0%

Sexe del personal

Homes 5 4 -20,0%

Dones 27 30 11,1%

Total 32 34 6,3%


NP-010901-20181126 Pàgina 8 de 15

Les despeses corrents i d’inversió de les biblioteques s’han situat en 954.766€ l’any 2017, el 13,0% superior a les registrades l’any anterior. El 77% (730.561 €) correspon a despeses de personal; el 12% (112.964 €) a despeses d’activitats i altres; el 6% (58.495 €) en despeses d’adquisicions, i el 5% (52.745 €) restant a despeses d’inversió. La totalitat del finançament de la Biblioteca Nacional d’Andorra i la Biblioteca Pública del Govern prové de fons estatals, mentre que per a les set biblioteques restants la font de finançament és comunal.

Taula 7. Despeses corrents i d’inversió per naturalesa de la despesa.

Despeses corrents i d'inversió 2016 2017Variació

2016/2017

Despeses de personal 650.809 € 730.561 € 12,3%

Despeses en adquisicions 53.800 € 58.495 € 8,7%

Despeses d'inversió 76.899 € 52.745 € -31,4%

Despeses en activitats i altres 63.763 € 112.964 € 77,2%

Total 845.271 € 954.766 € 13,0%

0 €

100.000 €

200.000 €

300.000 €

400.000 €

500.000 €

600.000 €

700.000 €

800.000 €

Despeses de

personal

Despeses en

adquisicions

Despeses d'inversió Despeses en

activitats i altres

Despeses corrents i d'inversió

2016 2017


NP-010901-20181126 Pàgina 9 de 15

2. Béns culturals declarats per la Unesco

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) va afegir la Vall del Madriu-Perafita-Claror a la Llista del patrimoni de la humanitat com a bé cultural l’any 2004. Aquesta vall està englobada dins de la categoria de paisatge cultural, de la qual només formen part un total de 102 paisatges al món,3 i es pot mesurar el seu interès per les visites virtuals que genera.

En aquest sentit, es poden quantificar les visites rebudes dels diversos patrimonis mundials inclosos en la categoria de paisatge cultural (Cultural Landscape) a la pàgina web de Wikipedia, durant els anys 2016 i 2017, seguint el projecte de dades massives (Big Data) elaborat per Eurostat l’any 2016 i publicat en el document ‘Culture Statistics’. Per al seu càlcul, s’utilitzen els recomptes de visualització de les pàgines de Wikipedia, concretament el nombre de pàgines vistes mensualment en tots els idiomes disponibles. D’acord amb les dades de l’Estadística sobre l’equipament i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a les llars d’Andorra, el 58,8% dels individus que han utilitzat Internet en els darrers tres mesos han consultat wikis per obtenir coneixement a l’any 2017, dades similars en la resta de països.

Els resultats per a la Vall del Madriu-Perafita-Claror mostren un total de 20.928 visites a Wikipedia

durant l’any 2016 i un total de 20.470 visites durant l’any 2017.

Visites rebudes a Wikipedia de la Vall del Madriu-Perafita-Claror segons la llengua (domini). Anys 2016 i 2017

Llengua Any 2016 Any 2017 Variació anual

Japonès 3.306 3.046 -7,9%

Anglès 1.901 2.532 33,2%

Castellà 2.932 2.255 -23,1%

Italià 2.100 1.781 -15,2%

Alemany 1.440 1.651 14,7%

Rus 904 1.638 81,2%

Català 1.603 1.125 -29,8%

Altres llengües 6.742 6.442 -4,4%

Visites totals 20.928 20.470 -2,2%

Les persones de parla japonesa són les més interessades en la vall, amb un total de 3.306 i 3.046 visites durant els anys 2016 i 2017, respectivament. Segueixen les visites des dels dominis en anglès i en castellà. Destaca la notable variació positiva en l’àmbit del rus, amb una variació anual del +81,2% entre l’any 2016 i el 2017.

3 https://whc.unesco.org/en/list/1160


NP-010901-20181126 Pàgina 10 de 15

Pel que fa a la totalitat de paisatges culturals, la Vall del Madriu-Perafita-Claror se situa en la posició número 72 del rànquing mundial.

Paisatges culturals que han rebut més visites a Wikipedia (entre parèntesi s’indica la posició en el rànquing l'any 2016)

País Visites 2016 Visites 2017

1. Portovenere, Cinque Terre i les illes Palmaria, Tino i Tinetto (1) Itàlia 2.889.838 2.592.860

2. Paisatge cultural i vestigis arqueològics de la Vall de Bamiyan (7) Afganistan 579.313 971.395

3. Paisatge cultural de Hallstatt-Dachstein / Salzkammergut (3) Àustria 816.911 886.099

4. Costa Amalfitana (2) Itàlia 851.486 876.423

5. Istme de Curlàndia (4) Lituània/Rússia 706.670 703.848

6. Parc Nacional del Cilento i Vall di Diano, incloent Paestum i Velia* (5) Itàlia 660.652 697.110

7. El Districte dels Llacs (6) Regne Unit 618.051 665.402

8. Ciutat antiga del Quersonès tàuric i els seus chôra (11) Ucraïna 327.283 604.907

9. Paisatge cultural de Fertö / Neusiedlersee (8) Àustria/Hongria 492.662 515.940

10. Paisatge cultural de Sintra (10) Portugal 428.780 441.023

* Per a una visualització correcta, el nom ha estat reduït

Pel que fa a les cerques en català, els paisatges culturals que han obtingut més visites són els següents:

Paisatges culturals que han rebut més visites a Viquipèdia en català (entre parèntesi s’indica la posició en el rànquing l'any 2016)

País Visites 2016 Visites 2017

1. Portovenere, Cinque Terre i les illes Palmaria, Tino i Tinetto (1) Itàlia 7.826 7.371

2. Serra de Tramuntana (2) Espanya 5.478 6.244

3. Vall del Madriu-Perafita-Claror (3) Andorra 1.603 1.125

4. Vall del Loira entre Sully-sur-Loire i Chalonnes (4) França 1.002 1.069

5. Paisatge cultural de Hallstatt-Dachstein / Salzkammergut (7) Àustria 695 984


NP-010901-20181126 Pàgina 11 de 15

3. Equipaments, activitats i compres culturals a les llars

A partir de les dades de l’Estadística sobre l’equipament i l’ús de tecnologies de la informació i la comunicació a les llars de l’any 2017, adreçada a les llars amb algun membre entre 16 i 74 anys, i segons la definició i classificació de béns culturals de la Unesco 2009,4 catalogats com aquells béns que faciliten o possibiliten la creació, producció i distribució de productes culturals (veure la nota metodològica), es desprèn que el bé cultural que més presència té a les llars andorranes és la televisió, seguit de l’ordinador, la ràdio i el DVD.

14,0

35,8

38,6

50,6

60,4

65,1

85,7

94,5

99,9

0 20 40 60 80 100

Lector de llibres electrònics

MP3/Mp4

Vídeo

Cadena musical

DVD

Ràdio

Ordinador (qualsevol tipus)

Internet

Televisió

Desagregant els resultats per llars amb o sense fills, s’observa que les llars amb fills disposen de lectors de llibres electrònics, reproductors de música digital, ordinador i Internet més freqüentment que les llars on no n’hi conviuen.

Llars amb fills Llars sense fills Total

LECTURA

Lector de llibres electrònics 17,9% 11,8% 14,0%

MÚSICA

Ràdio 59,5% 68,2% 65,1%

Cadena musical 53,1% 49,2% 50,6%

Reproductor de música digital 48,4% 28,7% 35,8%

AUDIOVISUAL

Televisió 99,9% 99,9% 99,9%

Vídeo 38,4% 38,8% 38,6%

DVD 64,2% 58,3% 60,4%

ORDINADOR I INTERNET

Ordinador 95,1% 80,5% 85,7%

Internet 99,7% 91,5% 94,5%

4 Unesco 2009: Framework for Cultural Statistics. www.unesdoc.unesco.org/images/0019/001910/191061e.pdf


NP-010901-20181126 Pàgina 12 de 15

Pel que fa a activitats culturals que han portat a terme les persones que han utilitzat Internet en els darrers tres mesos abans de la realització de l’enquesta, i seguint la definició de l’Eurostat5 d’activitats culturals, s’observa que en totes les activitats les dades d’Andorra són més elevades de les que presenta la mitjana de la Unió Europea 28.

UE 28 Espanya França Andorra

Llegir notícies, diaris o revistes 72 77 61 83

Jugar o descarregar jocs 34 1 32 1 36 1 36

Escoltar música o ràdio en línia 50 1 55 1 48 1 73

Veure programes de canals de televisió emesos per Internet 36 1 44 1 34 1 46

Veure continguts de vídeo en llocs compartits 59 1 72 1 51 1 75

Utilitzar emmagatzematge en el núvol 35 40 27 42

* Dels individus que han utilitzat Internet en els darrers tres mesos.

1 = Dades 2016

Activitats culturals realitzades a través d'Internet en els darrers tres mesos (any 2017)*.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Llegir notícies,diaris o revistes

Jugar odescarregar jocs

Escoltar música oràdio en línia

Veure programesde canals de

televisió emesosper Internet

Veure contingutsde vídeo en llocs

compartits

Utilitzaremmagatzematge

en el núvol


5 Eurostat: Participació cultural (any 2018). https://ec.europa.eu/eurostat/cache/metadata/en/cult_pcs_esms.htm


NP-010901-20181126 Pàgina 13 de 15

Pel que fa a les persones que van utilitzar Internet el darrer any i van realitzar compres en línia de béns o serveis culturals, es constata que les persones residents a Andorra compren menys en aquesta modalitat que la mitjana de la Unió Europea 28.


Pel·lícules, música 19 8 12 11

Llibres, diaris, revistes 23 14 21 16

Entrades a esdeveniments, concerts 26 28 19 17

* Dels individus que han utilitzat Internet en el darrer any.

Compres culturals realitzades a través d'Internet en els darrers tres mesos (any 2017)*.

0

5

10

15

20

25

30

Pel·lícules, música Llibres, diaris, revistes Entrades a esdeveniments, concerts



NP-010901-20181126 Pàgina 14 de 15

4. Nota metodològica

Citació: Per a qualsevol utilització de la informació continguda en aquesta nota de premsa gràcies de citar “Dades del ministeri encarregat de la Cultura, tractades pel Departament d’Estadística per a la Nota de Premsa ref. NP-010901_20181126”.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del ministeri encarregat de la cultura, l’Enquesta sobre l’equipament i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a les llars i fonts externes (Wikipedia).

Definicions Biblioteques: La unitat d’anàlisi és la biblioteca, la qual es defineix segons la norma ISO 2789 com a “tota organització o part d’una organització, que té com a fi principal reunir i mantenir una col·lecció organitzada de documents i facilitar l’ús dels recursos d’informació per satisfer les necessitats informatives, d’investigació, educatives, culturals o recreatives dels usuaris”. Per a fins estadístics, es considera biblioteca la unitat administrativa, és a dir, tota biblioteca independent o grup de biblioteques que tinguin una mateixa direcció o una administració única. Aquesta estadística només inclou les biblioteques nacionals, comunals i públiques, per la qual cosa es descarten les biblioteques per a grups especialitzats d’usuaris, les biblioteques d’ensenyament superior (la Biblioteca Comunal de Sant Julià de Lòria s’inclou en aquesta estadística, ja que encara que es tracti d’una biblioteca universitària, també forma part de la Xarxa de Biblioteques d’Andorra) i les biblioteques especialitzades. També es descarten les biblioteques privades, ja que no està permès utilitzar-les al públic general. Patrimoni cultural: S’utilitza la classificació de la Unesco de Patrimoni de la Humanitat, del subgrup de paisatge cultural (Cultural Landscape). - Paisatge cultural: Propietat cultural que representen les obres combinades de la natura

i les persones. Equipament, activitats i compres culturals a les llars: Per a l’equipament s’ha utilitzat la definició i classificació que proporciona la Unesco per a la delimitació de bé cultural (2009 UNESCO framework for cultural statistics). Es consideren equipaments culturals, els que faciliten o possibiliten la creació, producció i distribució de productes culturals. La Unesco, els divideix en: - Equipament i suport material de béns culturals d’espectacles i celebracions

o Celebracions o Música

- Equipament i suport material de béns culturals d’arts visuals i artesania o Fotografia

- Equipament i suport material de béns culturals de llibres i premsa - Equipament i suport material de béns culturals d’audiovisual i multimèdia interactiva

o Audiovisual o Ordinadors i equipament relacionat

Pel que fa a les activitats i compres culturals, s’han utilitzat els indicadors que proporciona l’Eurostat al document ICT for cultural purposes: Details of indicators. Per conèixer les definicions aplicades i els resultats de l’estadística sobre l’equipament i l’ús de tecnologies de la informació i la comunicació a les llars, consulteu la nota “Estadística sobre l’equipament i l’ús de tecnologies de la informació i la comunicació a les llars, 2017”.

Metodologies Biblioteques: Aquesta estadística s’elabora a partir de les recomanacions de la Unesco en matèria de definicions i classificacions que figuren en la Recomanació sobre normalització internacional de les estadístiques de biblioteques aprovada per la Conferència general de la Unesco l’any 1970. A partir del 2002 es va modificar la definició de biblioteca i es va aprofundir en la investigació de la implantació de les tecnologies de la informació i la

http://www.estadistica.ad/serveiestudis/publicacions/Publicacions/TICllars/20180709_TIC_llar.pdf



NP-010901-20181126 Pàgina 15 de 15

comunicació en les biblioteques, basada en la norma ISO 2789. El període de referència de l’estadística és l’any natural, encara que per certes característiques es sol·licita la situació a 31 de desembre. L’estadística proporciona informació tant de l’activitat (fons, visitants, préstecs, etc.) com de les característiques estructurals de les biblioteques (tipus, finançament, forma d’accés), i facilita la comparabilitat internacional. Patrimoni cultural: Projecte experimental que intenta explorar el potencial de les dades massives (Big Data) en l’estadística oficial utilitzant fonts externes (Wikipedia) per a la creació de l’estadística. Basat en l’estudi publicat per l’Eurostat en la publicació Culture Statistics el 2016. Els resultats es basen en l’anàlisi de les visites rebudes dels diferents patrimonis mundials englobats dins la categoria de Cultural Landscapes a la pàgina web de Wikipedia, durant els anys 2016 i 2017. L’objectiu principal és avaluar l’interès de la població en el patrimoni cultural, a través del nombre de visites del llocs web del patrimoni mundial a Wikipedia. Per a aquest projecte s’utilitzen els rastres que deixen els usuaris a la xarxa en consultar Wikipedia. Aquests rastres esdevenen cada vegada més una font d’informació rellevant per a les estadístiques oficials, en particular, pel potencial que ofereixen per millorar la puntualitat, el detall i, en alguns casos, l’exactitud de les estadístiques. Equipament cultural a les llars: Enquesta realitzada l’any 2017 a un total de 589 llars per conèixer el seu equipament i usos de les noves TIC. Es pot consultar la metodologia i els resultats complets a la nota “Estadística sobre l’equipament i l’ús de tecnologies de la informació i la comunicació a les llars, 2017”.

Contactes. Perquè estigueu informats en qualsevol moment de les noves publicacions us podeu inscriure al butlletí d’informació de la nostra web, on també, podeu trobar l’historial de les notes de premsa d’aquest tema: http://www.estadistica.ad

Amb l’objectiu de maximitzar la difusió de la informació estadística d’Andorra, les Notes de premsa del Departament d’Estadística es podran seguir també pel TWITTER.

______________________________________________________________________________

5. Dates de les publicacions previstes

- Nota de premsa Estadística d’equipaments i recursos culturals. Any 2018: 2n trimestre

del 2019



http://www.estadistica.ad/

http://twitter.com/estadistica_ad