Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 1 de 72

ESTATUTS DE L’IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE FIGUERES - ALT EMPORDÀ

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La Llei 7/2006, del 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, suposa un canvi essencial en la regulació existent. La disposició transitòria primera d’aquesta Llei 7/2006, en la redacció donada per la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya (DOGC núm. 5123, de 02-05-2008), estableix el termini per a l’adaptació d’estatuts i altres normes col·legials: ”El termini per a adaptar a aquesta llei els estatuts i les altres normes col·legials dels col·legis professionals i els consells de col·legis professionals fineix el 31 de març de 2009. Mentre no s'hi adaptin, continuen vigents en allò que no contradigui la llei i s'han d'interpretar en tots els casos d'acord amb els nous principis legals.” El Decret Legislatiu 3/2010 de 5 d’octubre el Decret Legislatiu 3/2010, de 5 d’octubre, per a l’adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior que, entre d’altres disposicions, ha modificat també alguns preceptes de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals per adaptar-la a la Directiva de Serveis. (DOGC núm. 5729, de 06-10-2010). A més, el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya ha elaborat la nova Normativa de l’Advocacia Catalana, publicada al DOGC núm. 5354, de 6 d’abril de 2009, ja en vigor i per aquest motiu cal incloure’n la referència.

En la nova redacció s’ha tingut també en compte la Llei Estatal 34/2006, de 30 d’octubre, d’Accés a les professions d’Advocat i Procurador dels Tribunals, especialment pel que fa a la incorporació al Col·legi. S’ha modificat el nom per adaptar-lo a la demarcació territorial. S’articula la formació continuada, com a dret i deure del col·legiat, diferenciant-la de la especialitzada, també objecte de regulació. S’introdueix la mediació com a forma de solució de conflictes entre companys, especialment en aquells relacionats amb honoraris i discrepàncies en la concessió de la vènia.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 2 de 72

Com a vincle permanent entre Col·legi i col·legiat, s’ha ampliat i regulat, en apartat propi, la figura del Diputat de Guàrdia. S’ha dedicat també un apartat a les Societats Professionals d’Advocats, d’acord amb els principis que regeixen la Llei 2/2007, de Societats Professionals, mantenint el Registre col·legial i l’obligació d’inscripció a aquest registre. Pel que fa als actes i acords del Col·legi dictats en llur condició de corporació de dret públic i en l’àmbit de llurs funcions públiques atribuïdes legalment, es recull la seva subjecció al dret administratiu. Pel que fa a recursos s’articulen el contenciós-administratiu i el de reposició, aquest darrer com a potestatiu.

Les normes relatives a l’exercici professional i al règim disciplinari comunes a la professió de l’advocacia s’han adaptat, també, a la Llei Catalana de Col·legis Professionals, sens perjudici del principi d’autonomia col·legial pel que fa a les decisions en matèria de llur competència pròpia. TÍTOL I.- DEL COL·LEGI Capítol I.- NATURALESA JURÍDICA I NORMATIVA APLICABLE. DENOMINACIÓ, ÀMBIT TERRITORIAL I DOMICILI. LLENGUA PRÒPIA. Article 1.- Naturalesa jurídica i normativa aplicable. L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres - Alt Empordà, fundat el 29 de juliol de 1841, és una corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena per al compliment dels seus fins, que d’ara endavant es regirà pels presents Estatuts, les normes comunes a la professió, en especial a les aprovades pel Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, del que n’és part integrant, sens perjudici de l’aplicació, quan correspongui, de la normativa autonòmica catalana, de la normativa estatal i de la normativa comunitària, i per els acords adoptats per la Assemblea General de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres i els seus òrgans de Govern. La Junta de Govern és la competent per a establir-ne l’escut, segell o emblema corporatiu oficial. Article 2.- Denominació, àmbit territorial i domicili.

1. Denominació. Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres – Alt Empordà.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 3 de 72

2. Àmbit territorial. L’àmbit territorial del Col·legi serà tota la demarcació actual del partit judicial de Figueres i la dels partits judicials que puguin formar-se en una suposada divisió o variació del mateix per modificació de la llei de planta judicial.

3. Domicili. El domicili del Col·legi és a Figueres, al Carrer Llers núm. 13. La seu

del Col·legi es pot modificar, dins la pròpia ciutat, per acord de la Junta de Govern.

Article 3.- Llengua pròpia i llengües oficials.

1. El català és la llengua pròpia del Col·legi i, per tant, n’és la llengua d’ús normal i ordinari. A més, el català és la llengua oficial d’aquesta corporació, com també ho és el castellà.

2. El Col·legi impulsarà la normalització de l’ús del català en totes les professions jurídiques i en l’Administració de justícia amb seu a la demarcació territorial del Col·legi. En concret, realitzarà les actuacions necessàries davant dels jutjats per a què donin compliment real i efectiu a les previsions de la legislació lingüística de la Generalitat de Catalunya.

3. Els advocats i advocades que prestin els serveis d’assistència jurídica gratuïta,

de torn d’ofici i orientació jurídica al Col·legi hauran de poder atendre i actuar en la llengua que esculli el justiciable d’entre les dues llengües oficials de Catalunya.

Capítol II.- FINALITATS, FUNCIONS I ACTIVITATS DEL COL·LEGI Article 4.- Finalitats essencials del Col·legi. Son finalitats essencials del Col·legi:

a. Ordenar, dins el marc de les Lleis i vetllar pel bon exercici de la professió d’advocat.

b. Representar els interessos generals de la professió d’advocat, especialment

en les seves relacions amb l’Administració.

c. Defensar els interessos professionals, les llibertats i les garanties dels col·legiats.

d. Vetllar per a que l’activitat professional de l’advocat s’adeqüi als interessos

dels ciutadans i de la societat.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 4 de 72

e. La protecció dels interessos de les persones usuàries i consumidors dels serveis professionals

f. Fomentar i vetllar per la defensa dels Drets Humans.

g. Vetllar per la formació professional permanent dels col·legiats.

h. Garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions

deontològiques de la professió.

i. Col·laborar en la promoció i administració de justícia.

j. I les altres previstes per la Llei i les normes aplicables. Article 5.- Caràcter de les funcions del Col·legi. 1. Com a corporació de dret públic les seves funcions tenen la condició de pròpies i la seva naturalesa és pública i les funcions que desenvolupi com a entitat de base associativa privada tindran el caràcter de privades. 2. En llur condició de corporació de dret públic el col·legi està subjecte al règim de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques pel que fa a l’exercici de les funcions públiques atribuïdes per la llei. 3. En especial tindran naturalesa pública les següents: a) Garantir que l'exercici professional s'adeqüi a la normativa, la deontologia i les bones pràctiques, i que es respectin els drets i els interessos de les persones destinatàries de l'actuació professional. b) Ordenar en l'àmbit de llur competència l'exercici de les professions d'acord amb el marc legal aplicable, vetllant pel compliment dels deures i de les obligacions de les persones col·legiades, per la dignitat professional i pel respecte dels drets dels ciutadans, i proposar a l'Administració l'adopció de mesures en relació amb l'ordenació i la regulació de l'accés i l'exercici de la professió. c) Vetllar pels drets i pel compliment dels deures i les obligacions dels col·legiats i perquè no es produeixin actes d'intrusisme, de competència deslleial o altres actuacions irregulars en relació amb la professió col·legiada, adoptant, si s'escau, les mesures i les accions establertes per l'ordenament jurídic. d) Exercir la potestat disciplinària sobre llurs col·legiats, en els termes establerts per la llei i les normes pròpies dels col·legis professionals.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 5 de 72

e) Visar els treballs de les persones col·legiades en els termes i amb els efectes que estableix la normativa corresponent. f) Participar en el procediment d'obtenció de l'acreditació d'aptitud per a l'exercici de la professió col·legiada, en el cas que la llei estableixi aquest requisit. g) Promoure i facilitar la formació contínua de les persones col·legiades que permeti garantir llur competència professional. h) Adoptar les mesures necessàries per a facilitar l'exercici professional no permanent, en compliment del que estableixen la normativa de la Unió Europea i les lleis. i) Col·laborar amb l'Administració pública mitjançant la participació en òrgans administratius quan així es prevegi legalment i emetre els informes que els siguin requerits per òrgans o autoritats administratius i judicials. j) Informar sobre els projectes de disposicions generals que afectin l'exercici de la professió o la institució col·legial. k) Fomentar l'ús de la llengua catalana entre les persones col·legiades i en els àmbits institucionals i socials en els quals s'exerceix la professió. l) Informar en els processos judicials i administratius en els quals es discuteixin qüestions relatives a honoraris i aranzels professionals. m) Aprovar llurs pressupostos i regular i fixar les aportacions dels col·legiats. n) Les que exerceixi per delegació, mitjançant conveni, de l’Administració de l’Estat, de l'Administració de la Generalitat i de les administracions locals de Catalunya. Article 6.- Funcions del Col·legi. 1.- Són funcions pròpies del Col·legi:

a) Vetllar per l’ètica professional i pel respecte als drets dels ciutadans i exercir la jurisdicció disciplinària en matèries professionals i col·legials.

b) Participar en els òrgans consultius de l’Administració, quan aquesta ho

requereixi.

c) Participar en matèries pròpies de la professió en els organismes interprofessionals.

d) Organitzar activitats i serveis comuns de caràcter professional, cultural,

assistencial, de previsió i anàlegs que siguin d’interès per als col·legiats.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 6 de 72

e) Evitar l’ intrusisme i la competència deslleial entre professionals. f) Intervenir, com a mediador i en procediments d’arbitratge, en els conflictes

que per motius professionals es promoguin entre els col·legiats. g) Establir criteris orientadors en matèria d’honoraris als efectes de la taxació de

costes i de la jura de comptes d’advocats.

h) Facilitar a les persones usuàries i consumidores informació en matèria d’honoraris professionals, respectant sempre el règim de lliure competència.

i) Emetre informes i dictàmens en procediments judicials o administratius en els qual es discuteixin qüestions relatives a honoraris professionals.

j) Col·laborar amb el Poder Judicial i amb les administracions públiques mitjançant la realització d'estudis, l'emissió d'informes, l'elaboració d'estadístiques i altres activitats relacionades amb les seves finalitats, que siguin sol·licitades o acordi per iniciativa pròpia;

k) Vetllar pel bon funcionament de l’administració de justícia;

l) Fomentar, crear, organitzar i mantenir escoles de pràctica jurídica; promoure, facilitar, organitzar, i, si escau, finançar activitats de formació professional contínua i cursos d’especialització professional; homologar, segons les condicions que fixi el Consell, els cursos d’especialització continuada i supervisar el compliment per part dels col·legiats de la formació continuada i la seva acreditació.

m) Proposar a l’Administració l’adopció de mesures en relació amb l’ordenació i la regulació de l’accés i l’exercici de la professió

n) Participar en el procediment d’obtenció de l’acreditació d’aptitud per a l’exercici de la professió, d’acord amb la Llei estatal 34/2006, de 30 d’octubre, d’accés a la professió, i la normativa que la desenvolupi.

o) Adoptar les mesures necessàries per a facilitar l’exercici professional no

permanent, en compliment del que estableixen la normativa de la Unió Europea i les lleis.

p) Aprovar els seus pressupostos, regular i fixar les aportacions dels seus col·legiats i col·legiades sota el principi de distribució equitativa de les càrregues col·legials, així com redactar i aprovar els reglaments de règim interior que siguin necessaris i els altres acords per al desenvolupament de les seves competències i el compliment de les anteriors funcions;

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 7 de 72

q) Vetllar perquè a cap persona se li negui l'assistència d'un lletrat per a la defensa dels seus drets i interessos, ja sigui de la seva lliure elecció o bé d'ofici, amb reconeixement del dret d'assistència jurídica gratuïta o sense, de conformitat amb els requisits establerts a aquest efecte i, en aquest sentit, organitzar el Torn Ofici i d’Assistència al detingut, S.O.J., S.O.J.P., S.O.M. i S.I.M., en el marc legal establert.

r) Totes les altres funcions que siguin beneficioses per als interessos professionals i que s’encaminin al compliment dels objectius col·legials.

s) Les que preveu la Llei i les normes aplicables.

t) Les que exerceixi per delegació de l’Administració Estatal, Autonòmica o Local

2. Són funcions específiques del Col·legi envers els seus col·legiats:

I. Tenir la representació que estableixin les lleis per al compliment de les seves finalitats i, especialment, representar i defensar la professió i els seus col·legiats i col·legiades davant els jutjats i tribunals, administracions públiques, institucions, entitats i particulars, amb legitimació per ser-ne part en tots els litigis i les causes que afectin els drets i els interessos professionals i les finalitats de l'advocacia, exercir les accions penals, civils, administratives o socials que siguin procedents, com també per utilitzar el dret de petició de conformitat amb la llei;

II. Proposar, aprovar, decidir i aplicar les mesures que siguin necessàries

per tal d’aconseguir un millor acompliment de les finalitats de l’advocacia, dels advocats i advocades i dels col·legiats i col·legiades en particular;

III. Vetllar pels mitjans legals al seu abast perquè es remoguin els

impediments de qualsevol classe que s'oposin a la intervenció en dret dels advocats, inclosos els normatius, com també perquè es reconegui l'exclusivitat de la seva actuació;

IV. Complir les disposicions legals i estatutàries i fer-les complir als

col·legiats i col·legiades, en tot el que afecti la professió, com també les normes i les decisions adoptades pels òrgans col·legials en matèria de la seva competència;

V. Posar a disposició dels i les professionals tota la informació necessària

per accedir a la professió i per al seu exercici, facilitant-los la gestió dels tràmits relacionats amb la col·legiació i l’exercici professional.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 8 de 72

VI. En matèria de previsió social, vetllar perquè en tot moment estigui garantit el dret dels advocats i advocades a optar lliurement per qualsevol dels règims de previsió social, sense que en cap cas sigui exigible l’afiliació a les dues mutualitats; vetllar per la realització de l’obra social a favor dels advocats i advocades i articular altres sistemes d’ajuts regits per criteris de solidaritat, no discriminació i transparència; fomentar la subscripció de cobertures de previsió social amb caràcter complementari al règim de previsió al que constin adscrits els col·legiats i col·legiades.

VII. Garantir que l’exercici professional s’adeqüi a la normativa, la deontologia

i les bones pràctiques, i que es respectin els drets i els interessos de les persones usuàries i consumidores dels serveis professionals. A aquests efectes, ha d’ordenar, en l’àmbit de la seva competència, l’activitat professional dels col·legiats i col·legiades, i, en aquest sentit:

a) La gestió del servei d’assistència jurídica gratuïta i del torn d’ofici,

Serveis d’orientació jurídica i mediació(S.O.J, S.O.J.P., S.O.M. i S.I.M.) i d’altres que es puguin crear.

b) Promoure la correcta utilització de les noves tecnologies de la

informació i de la comunicació per part dels col·legiats.

c) Fomentar i organitzar la passantia, controlar el seu correcte desenvolupament i portar un registre de passanties.

d) Promoure la utilització de fulls d’encàrrec i fomentar la formació per

escrit de pactes sobre honoraris entre l’advocat i el seu client. e) Vetllar pel compliment pels col·legiats del deure de secret professional,

protegint-los quan aquest compliment pugui estar amenaçat. f) Controlar la publicitat dels col·legiats, exigir el compliment de la

normativa sobre publicitat i regular-ne l’aplicació. g) Potenciar la publicitat institucional. A tal fi podrà establir un logotip i/o

eslògan institucional o distintiu que pugui ser utilitzat pels col·legiats i col·legiades en la seva publicitat. En cap cas es podrà utilitzar l’escut, segell o emblema corporatiu oficial.

h) Dictar resolucions interpretatives sobre qualsevol aspecte de les

normes d’honoraris i resoldre les qüestions que es puguin suscitar sobre aquestes.

i) Emetre els informes que sol·licitin els òrgans jurisdiccionals en els

incidents sobre taxació de costes, resoldre impugnacions, evacuar

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 9 de 72

consultes formulades i emetre dictàmens i laudes previs o posteriors a l’emissió de minutes i establir el pagament de quantitats per aquest servei.

j) Portar un registre de societats professionals de col·legiats i llurs

sucursals, establir el pagament de quantitats pel registre i fer públic, juntament amb la relació dels col·legiats, la relació de les societats i de les sucursals inscrites al registre.

k) Portar un registre d’especialitats professionals de col·legiats. l) Exercir les funcions assignades al Col·legi pel decret que regula la

relació laboral de caràcter especial dels advocats. m) Promoure la correcta utilització de les noves tecnologies de la

informació i de la comunicació per part dels col·legiats i col·legiades; n) Exercir la potestat disciplinària en matèria professional i col·legial. o) Custodiar, a petició del professional o la professional i d’acord amb el

que preveuen aquests estatuts, la documentació pròpia de la seva activitat que es vegin obligats a guardar de conformitat amb la normativa vigent;

p) Facilitar informació en matèria d’honoraris professionals, respectant

sempre el règim de lliure competència, i gestionar el cobrament de les remuneracions i dels honoraris professionals a petició de les persones col·legiades, d’acord amb el que es determini reglamentàriament.

q) Resoldre les discrepàncies que puguin sorgir en relació amb l’actuació

professional dels col·legiats i la percepció dels honoraris, mitjançant laude a què les parts interessades se sotmetin prèviament de manera expressa;

r) Procurar l’harmonia i la col·laboració entre els col·legiats i col·legiades,

mantenint i enfortint els vincles d’unió, solidaritat i companyonia, impedint-ne la competència il·lícita i deslleial;

s) Promoure i desenvolupar la formació professional i el perfeccionament

permanent, doctrinal i pràctic, dels col·legiats i col·legiades, a través de l’Escola de Pràctica Jurídica o altres mitjans adients, i, en el seu cas, supervisar el compliment per part dels col·legiats i col·legiades de la formació continuada i la seva acreditació;

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 10 de 72

t) Organitzar i promoure activitats i serveis comuns d’interès per als col·legiats i col·legiades, de caràcter professional, assistencial, de previsió, formatiu, cultural, d’oci i altres;

u) Fomentar l’ús de la llengua catalana entre les persones col·legiades i en

els àmbits institucionals i socials en els quals s’exerceix la professió.

VIII. Garantir l’accés mitjançant finestreta única a la informació i tràmits següents: - En relació als i les professionals, els tràmits i procediments relatius al

lliure accés a les activitats de serveis i al seu exercici per tal que puguin realitzar per via electrònica i a distància tots els tràmits necessaris i conèixer l’estat de tramitació dels procediments en els quals es tingui la condició d’interessat.

- En relació als consumidors i usuaris del serveis professionals: a) L’accés al registre actualitzat de col·legiats, en el qual constin les dades següents: nom i cognoms dels professionals col·legiats, número de col·legiació,títols oficials, domicili professional. b) El contingut dels codis deontològics. c) Les vies de reclamació i de recursos que es poden interposar en cas de conflicte entre consumidor o usuari i un col·legiat o col·legi professional. d) La informació i formularis sobre els procediments necessaris per a l’accés a una activitat de serveis i el seu exercici i sobre la realització dels tràmits preceptius per fer-ho. e) Les dades de les associacions u organitzacions de consumidors i usuaris a les quals puguin dirigir-se per obtenir assistència.

Capítol III.- POTESTAT NORMATIVA DEL COL·LEGI Article 7.- Potestat normativa del col·legi. 1. El Col·legi té capacitat normativa en relació a les funcions públiques atribuïdes per llei, independentment de llur àmbit de regulació estatutària.

2. L’aprovació i la modificació dels estatuts han d’ésser acordades per l’Assemblea General Extraordinària convocada especialment a aquest efecte.

3. Les diferents comissions constituïdes en l’àmbit de funcionament intern del Col·legi poden confeccionar els seus propis reglaments, que seran aprovats en assemblea general. L’aprovació inicial dels reglaments correspon, en tot cas, a la Junta.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 11 de 72

4. La potestat reglamentària del Col·legi s’ha d’ajustar, en tots els casos, al que estableixen les lleis i els presents estatuts i ha d’incloure sempre un període d’informació pública col·legial pel termini d’un mes, a fi que els col·legiats puguin conèixer la memòria justificativa del projecte, els informes i el contingut del mateix projecte, per tal de formular al·legacions.

5. Els estatuts, així com els reglaments aprovats i llurs modificacions, s’han de trametre al departament de la Generalitat amb competència en matèria de col·legis professionals, perquè en qualifiqui l’adequació a la legalitat, en disposi la inscripció en el Registre de Col·legis professionals i n’ordeni la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

6. Els estatuts, reglaments i llurs modificacions, entraran en vigor l’endemà d’haver estat publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, llevat que estableixin una data d’entrada en vigor posterior. TÍTOL II.- DELS COL·LEGIATS Capítol I.- DE LA INCORPORACIÓ I ELS SEUS REQUISITS, ÀMBIT D’ACTUACIÓ, I PÈRDUA DE LA CONDICIÓ DE COL·LEGIAT Article 8.- Incorporació. 1. Per incorporar-se al Col·legi d’Advocats de Figueres - Alt Empordà a l’entrada en vigor de la Llei estatal 34/2006, de 30 d’octubre, reguladora de l’accés a la professió, caldrà acreditar l’aptitud professional d’acord amb aquesta Llei i la normativa que la desenvolupi.

2. La titulació professional demanada per la Llei referida no serà exigible als professionals que ja estiguessin incorporats a un col·legi d’advocats, com exercents o no exercents, en el moment de l’entrada en vigor de la Llei i a aquells altres professionals que, sense estar incorporats, ho haguessin estat, sempre que es donin les condicions establertes per la Llei. Tampoc serà exigible als que siguin llicenciats en dret a la data d’entrada en vigor de la Llei i que demanin la incorporació al Col·legi dintre el termini màxim de dos anys des d’aquella data. 3. Per mentre no entri en vigor la Llei d’accés, per incorporar-se al Col·legi d’Advocats de Figueres - Alt Empordà s’haurà d’acreditar la possessió del títol de llicenciat en dret o els títols estrangers que, d’acord amb la legislació específica i normes vigents, siguin homologats a aquell, a més dels altres requisits continguts en els articles següents.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 12 de 72

4. La incorporació es podrà fer amb caràcter de col·legiat “exercent” o de “no exercent”, i com a “resident” o “no resident” depenen, en aquest darrer supòsit, de si tenen o no domicili professional únic o principal al Partit Judicial de Figueres - Alt Empordà. 5. El col·legiat d’un altre Col·legi que vulgui incorporar-se al Col·legi d’Advocats de Figueres - Alt Empordà com exercent no resident haurà d’adjuntar certificat del Col·legi de procedència acreditatiu d’estar-hi inscrit com a resident i d’estar al corrent de les càrregues col·legials. 6. El Col·legi ha de posar a disposició dels i les professionals tota la informació necessària per accedir a la professió i per al seu exercici, facilitant-los la gestió dels tràmits relacionats amb la col·legiació i l’exercici professional. Article 9.- Obligatorietat de la col·legiació. 1.- Per poder exercir la professió d’advocat en el Partit Judicial de Figueres s’haurà d’estar incorporat al Col·legi d’Advocats de Figueres - Alt Empordà com advocat exercent. És obligatòria la incorporació al Col·legi per a l’exercici de l’advocacia de les lletrades i els lletrats que tinguin el seu domicili professional únic o principal en l’àmbit territorial d’aquesta Corporació. La col·legiació habilitarà per exercir l’advocacia en tot el territori de l’Estat. 2.- Els col·legiats d’un altre col·legi, d’acord amb el principi de col·legiació única, podran exercir en la demarcació del Col·legi de Figueres - Alt Empordà si acrediten que figuren incorporats com advocats exercents en el Col·legi on tinguin el seu domicili únic o principal de procedència, sens perjudici dels requisits que el Consell estableixi en matèria de comunicacions per actuacions fora de l’àmbit territorial de col·legiació.

3.- Altrament, podran exercir dintre demarcació col·legial aquells advocats que hagin obtingut el títol en qualsevol altre Estat membre de la Unió Europea o altres Estats parts en l’Acord sobre l’Espai Econòmic que exerceixin de forma permanent al territori de l’Estat espanyol i acreditin que figuren inscrits en un Col·legi d’Advocats del territori espanyol, d’acord amb les normes i disposicions recollides a la normativa vigent, sens perjudici de la comunicació a que fa referència l’apartat anterior. 4.- L’exercici dins el Partit Judicial comporta la subjecció a les normes col·legials i normes d’actuació deontològica i règim disciplinari vigents. 5.- La incorporació al col·legi no és necessària si es tracta de professionals de la Unió Europea col·legiats o establerts legalment amb caràcter permanent en qualsevol

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 13 de 72

país de la Unió que desitgen exercir la professió ocasionalment o temporalment a Catalunya. Aquest exercici temporal o ocasional es regeix per la normativa relativa al reconeixement de qualificacions Article 10.- Exercici individual i col·lectiu de la professió. Els advocats i advocades podran exercir l’advocacia de manera individual, sigui per compte propi o per compte d’altri, o de manera col·lectiva, mitjançant la constitució de societats professionals d’advocats, d’acord amb les previsions contingudes a la Llei que les regula i en les normes aprovades pel Consell de l’Advocacia Catalana relatives a l’exercici professional. Article 11.- Requisits de la col·legiació. Per a incorporar-se de ple dret al Col·legi, com a col·legiat en exercici, és necessari: 1. Posseir la nacionalitat espanyola o la d’algun dels Estats membres de la Unió Europea, o estar habilitat per a l’exercici a l’Estat Espanyol. 2. Ser major d’edat. 3. Posseir el títol de llicenciat en Dret, o titulació universitària que el substitueixi i que habiliti per a l’exercici de l’advocacia, o els títols estrangers que, conforme a les normes vigents, siguin homologats a aquells. 4. No estar sotmès en cap causa d’incapacitat per a exercir l’advocacia. 5. No estar sotmès en cap causa d’incompatibilitat per a exercir l’advocacia. 6. La manca d’antecedents penals que inhabilitin per a l’exercici de l’advocacia. 7. No estar complint o pendent de compliment, d’alguna sanció de suspensió de l’exercici de l’advocacia. 8. Satisfer la quota d’ingrés, i demés que tingui establertes el Col·legi. 9. Formalitzar l’adscripció al règim de previsió social legalment exigit. 10. La declaració censal d’alta a l’AEAT, en els casos que legalment sigui procedent. 11. Subscriure la pòlissa de Responsabilitat Civil Professional que acordi la Junta de Govern. Els que s’incorporin amb el caràcter de no exercents, estan dispensats dels tres últims requisits.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 14 de 72

A proposta de la Junta de Govern, es pot nomenar Col·legiats d’Honor quan concorrin circumstàncies que així ho aconsellin. Els Col·legiats d’Honor estan dispensats de les obligacions econòmiques derivades de la col·legiació i no poden ser elector ni elegible. Article 12.- La inscripció al Col·legi es farà per sol·licitud escrita dirigida al Degà, signada pel propi interessat, i ha de contenir necessàriament el nom, cognoms, el domicili personal, i el professional que es designi per a rebre notificacions, la petició de col·legiació i la signatura. S’ha d’acompanyar la documentació que justifiqui el compliment dels requisits establerts per a la incorporació. Idèntics tràmits s’han d’efectuar per a obtenir l'autorització prevista a l'article 16. Article 13.- Resolució de les sol·licituds d’incorporació. 1. La Junta de Govern del Col·legi, dintre del termini màxim de dos mesos de la recepció de la sol·licitud, haurà de prendre i comunicar l’acord d’incorporació, o be la seva denegació. S’entendrà admesa la sol·licitud en el cas que transcorri aquest termini sense que recaigui resolució. 2. El degà o persona delegada per ell podrà, en casos d’urgència, acordar la incorporació amb caràcter provisional, sens perjudici de sotmetre-ho a la Junta amb posterioritat. 3. No es podrà denegar la incorporació als professionals que reuneixin els requisits exigits en la present normativa. La incorporació comporta que l’interessat queda subjecte als drets i obligacions del Col·legi i sotmès per tant a tota aquella normativa que li sigui aplicable. Article 14.- Els estudiants de dret, els lletrats en pràctiques de l’Escola de Pràctica Jurídica i els inscrits en els cursos de formació per a l’obtenció del títol professional d’advocat, podran sol·licitar la condició de persones adscrites, sense drets polítics, per tal de rebre assessorament d’orientació professional i gaudir de determinats serveis col·legials. Aquestes persones adscrites contribuiran a les càrregues col·legials de manera proporcionada als serveis col·legials que els siguin oferts, en la forma que l’assemblea general determini en aprovar les quotes anuals, a proposta de la Junta de Govern.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 15 de 72

Article 15.- Inici de l’exercici professional. 1.- Els advocats i advocades, abans d’iniciar l’exercici professional per primera vegada, han de prestar jurament o promesa d’acatament a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic, i de fidel compliment de les obligacions i les normes deontològiques de l’advocacia. 2.- El jurament o la promesa s’ha de prestar davant de la Junta de Govern del Col·legi quan l’advocat o advocada s’incorpori com a exercent per primera vegada, de la manera que la Junta mateixa estableixi. 3.- La Junta de Govern pot autoritzar que el jurament o la promesa es formalitzi inicialment per escrit, sense perjudici de la seva possible ratificació pública posterior en l’acte solemne. En tot cas, s’ha de deixar constància de la prestació del jurament o la promesa esmentats a l’expedient personal del col·legiat o col·legiada. Article 16.- Defensa d’assumptes propis.

Podran actuar com a advocats sense necessitat d’estar incorporats al Col·legi els llicenciats en dret que ho sol·licitin amb l’única finalitat de portar la defensa en procediments sobre assumptes propis, del cònjuge, o de la parella de fet reconeguda conforme a llei, o dels parents dins del quart grau de consanguinitat o el segon d’afinitat. L’autorització serà concedida en cada cas concret pel Degà, sempre que els sol·licitants compleixin amb els requisits de col·legiació, excepte amb els referits al pagament de les quotes col·legials i a l’adscripció al règim de previsió social. En la seva actuació, els llicenciats en dret autoritzats estaran subjectes a la responsabilitat civil i disciplinària dels advocats. Article 17.- Àmbit d'actuació dels advocats i advocades. 1.- Els advocats i advocades incorporats a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres – Alt Empordà estan habilitats per exercir en exclusiva les activitats professionals de direcció i defensa de les parts en tota classe de processos judicials, com també l’assessorament i el consell jurídic, així com també estan habilitats per intervenir en tot tipus d'expedient administratiu davant qualsevol autoritat pública, o ens o entitat que en depengui, i la corresponent gestió i tramitació de les actuacions necessàries en el marc dels corresponents processos o procediments; igualment estan habilitats per a l’assessorament, tramitació, gestió, administració, representació, negociació, contractació, mediació, promoció, consulta, estudi i informe relatiu a qualsevol tipus de negoci jurídic, operació o transacció, dret o interès, o aspecte relacionat amb la normativa aplicable, la seva interpretació o qüestions de caire jurídic divers, en totes les branques del Dret, i l'elaboració dels contractes, informes o dictàmens que es

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 16 de 72

requereixin, o qualsevol altre tipus de documentació que resulti menester o s'estimi convenient, d’acord amb la normativa vigent i les prohibicions i limitacions legals que estiguin previstes a cada moment. 2.- En el seu exercici professional els advocats i advocades compliran les normes deontològiques aplicables i actuaran sota els principis de llibertat i independència, com també sota el principi de lliure competència amb altres advocats i professionals. Article 18.- Pèrdua de la condició de col·legiat.

La condició de col·legiat es perd per les següents causes: 1.- La condició de col·legiat o col·legiada es perdrà per les causes següents:

a) baixa voluntària comunicada per escrit; b) baixa forçosa per incompliment del pagament de tres quotes ordinàries,

extraordinàries o de les restants càrregues col·legials;

c) expulsió del Col·legi com a conseqüència del compliment d’una sanció disciplinària ferma que la comporti, en els termes legalment previstos;

d) defunció;

e) incompliment de les sancions econòmiques imposades;

f) declaració judicial d’incapacitat.

g) per la pèrdua dels altres requisits exigits per a la col·legiació;

2.- La pèrdua de la condició de col·legiat l’ha d’acordar la Junta de Govern del Col·legi en una resolució motivada i, una vegada ferma, ha de ser comunicada al Consell de l’Advocacia Catalana i al Consell General. 3.- La pèrdua de la condició de col·legiat o col·legiada no alliberarà del compliment de les obligacions vençudes, les quals es podran exigir als interessats o als seus hereus. 4.- En relació a la baixa forçosa per incompliment de les obligacions econòmiques, la seva efectivitat estarà condicionada a la prèvia instrucció d’un expedient sumari, que comportarà un requeriment escrit a l’afectat o afectada perquè, dintre del termini que es fixi, es posi al corrent dels descoberts. Passat el termini sense compliment, la Junta de Govern prendrà l’acord de baixa col·legial, que haurà de notificar-se de manera expressa a l’interessat. El col·legiat podrà rehabilitar automàticament els

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 17 de 72

seus drets pagant el deute, els interessos al tipus legal i la quantitat que correspongui satisfer en concepte de reincorporació, llevat dels supòsits en què subsisteixi algun altre motiu de baixa. 5.- La suspensió o inhabilitació de l’exercici professional no comprèn la pèrdua de la condició de col·legiat. La persona suspesa o inhabilitada continua pertanyent al Col·legi, amb la limitació de drets que la causa o acord de la suspensió o inhabilitació hagi produït. La suspensió o la inhabilitació s’ha de comunicar al Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya i al Consejo General de la Abogacía Española. 6.- Aquelles persones col·legiades exercents que cessin en l’exercici de l’advocacia i passin a la situació de no exercents, després d’haver exercit almenys durant vint-i-cinc anys, podran seguir utilitzant la denominació d’advocat/ada, però hauran d’afegir sempre l’expressió “sense exercici”, com a reconeixement permanent de la seva vocació i valuosa contribució a la professió i al Col·legi.

Capítol II.- DRETS I OBLIGACIONS DELS COL·LEGIATS Secció I.- En relació amb el Col·legi. Article 19.- Els col·legiats tenen dret, entre d’altres:

a) participar en la gestió corporativa i, per tant, a exercir el dret de petició, el de vot i el d'accés als llocs i càrrecs previstos en aquests Estatuts;

b) participar activament en les activitats col·legials;

c) gaudir de la més àmplia protecció del Col·legi i de la defensa dels seus

interessos professionals;

d) gaudir de tots els serveis que el Col·legi presti, així com a participar del seu patrimoni;

e) la custodia, a petició pròpia, de la documentació relacionada amb la seva

activitat que es vegin obligats a guardar, sempre de conformitat amb els termes, límits temporals i taxes que la Junta de Govern estableixi reglamentàriament;

f) en general, exercir els drets que la normativa els atorgui, especialment els

reconeguts a les normes aprovades pel Consell de l’Advocacia Catalana relatives a l’exercici professional sobre les relacions entre professionals, les relacions amb els clients i amb l’Administració de justícia, el secret professional, la publicitat, els honoraris professionals, l’exercici individual i col·lectiu i les vènies.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 18 de 72

g) a la signatura digital, en les condicions establertes pel Col·legi. Article 20.- Són deures dels col·legiats:

a) complir les obligacions que la normativa imposa, especialment les de caràcter deontològic;

b) sotmetre’s a la disciplina del Col·legi, amb subjecció a aquests Estatuts, als

reglaments de règim interior i als acords que aprovin els seus òrgans i el Consell de l’Advocacia catalana;

c) participar en el sosteniment econòmic de les despeses del Col·legi en la forma

que determini, i per això estar al corrent en el pagament de les seves quotes col·legials, suportar totes les contribucions econòmiques de caràcter fiscal, corporatiu o de qualsevol altra índole a les quals la professió es trobi subjecta, amb l'aixecament de les càrregues comunes en la forma i el temps que legalment o estatutària es fixi, qualsevol que sigui la seva naturalesa. A aquests efectes, es consideraran càrregues corporatives totes les imposades pel Col·legi, qualsevol que sigui la seva classe, així com les del Consell de l’Advocacia Catalana, del Consell General de l’Advocacia Espanyola, la Mutualitat General de Previsió de l’Advocacia i la Mútua dels Advocats de Catalunya. A tal fi el col·legiat facilitarà un número de compte bancari per tal que el Col·legi carregui les despeses col·legials al seu càrrec.

d) denunciar al Col·legi tot acte d’intrusisme que arribi al seu coneixement, així

com els casos d’exercici il·legal, tant per no col·legiació com perquè el denunciat o denunciada es trobi suspès o inhabilitat;

e) guardar, respecte els companys i companyes de professió, les obligacions

que es derivin de l’esperit de germanor que ha d’existir, evitar competències il·lícites i complir els deures corporatius;

f) denunciar al Col·legi els greuges que sorgeixin en l’exercici professional, o els

que presenciï que afectin a qualsevol altre col·legiat o col·legiada; g) comunicar al Col·legi un domicili i els canvis del mateix. Si no comunica un

domicili específic per a notificacions, s’entén que és aquell que va fer constar en el moment de la seva col·legiació o el darrer comunicat per escrit, en el qual sortirà efecte qualsevol notificació o comunicació intentada.

h) El col·legiat comunicarà al Col·legi una adreça de correu electrònic on es

podran practicar les notificacions que acordi la Junta de Govern. Les notificacions realitzades a aquesta adreça electrònica produiran els efectes de qualsevol notificació.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 19 de 72

Qualsevol canvi de l’adreça electrònica ha de ser comunicada al Col·legi per escrit.

i) Participar en la tutela dels drets i dels interessos de les persones i dels grups socials davant l’Administració de Justícia.

j) Tots aquells altres deures professionals que, en relació amb els altres advocats i advocades, clients i òrgans de l’Administració de justícia, el secret professional, la publicitat, els honoraris professionals, la formació, l’exercici individual i col·lectiu i les vènies estableix la normativa reguladora de l’exercici professional aprovada pel Consell.

Secció II.- De les relacions entre els advocats i els clients Article 21.- Llibertat i independència de l’advocat. 1. La independència orientarà en tot moment l’actuació de l’advocat i, per tant, aquest haurà de rebutjar qualsevol encàrrec que pugui comprometre-la. A més, haurà d’informar al client de les situacions personals, familiars, econòmiques o d’amistat que el vinculin amb la part contrària i que puguin afectar la seva actuació. 2. L’advocat té plena llibertat per decidir els mitjans de defensa que cal utilitzar sempre que hagin estat obtinguts legítimament.

3. L’advocat no podrà renunciar a drets o assumir obligacions en nom del client sense la seva autorització expressa.

4. L’advocat que mantingui una relació permanent amb el client, sigui o no de naturalesa laboral, gaudeix dels mateixos drets i obligacions que la resta d’advocats, i la seva actuació es regeix igualment pels principis de llibertat i independència. Article 22.- Informació entre advocat i client. 1. El client té dret a ser informat per l’advocat de les circumstàncies següents:

a) de la col·legiació i del número de col·legiat. b) dels possibles resultats de la seva actuació, sense prometre’n cap que no depengui exclusivament d’aquesta actuació. c) del cost previsible de la seva actuació, incloent honoraris i despeses. d) de les actuacions realitzades i els resultats que es vagin assolint.

2. Al mateix temps, l’advocat té dret a reclamar al client tota la informació que resulti rellevant per a l’òptima consecució de l’encàrrec. L’advocat haurà de mantenir la confidencialitat de la informació que el client li subministra.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 20 de 72

3. En cap cas l’advocat podrà retenir informació o documentació del client contra la voluntat d’aquest.

Article 23.- Dret de l’advocat d’acceptar o rebutjar l’encàrrec. 1. L’advocat té dret a acceptar lliurement un encàrrec amb les limitacions establertes per als casos de conflicte d’interessos. Mentre no renunciï a l’encàrrec durà a terme la defensa dels interessos del client en la seva integritat. 2. L’advocat té també el dret a refusar lliurement un encàrrec, sense haver d’expressar-ne les causes, sens perjudici del que estableix el règim de l’assistència jurídica gratuïta i del torn d’ofici. 3. Així mateix, l’advocat també té dret a renunciar, en qualsevol moment, a un encàrrec que estigui duent a terme, sens perjudici del que estableixi el règim de l’assistència jurídica gratuïta i del torn d’ofici. Si la renuncia es produeix, l’advocat haurà de procurar la protecció integral dels interessos del seu client. A aquests efectes, adoptarà les mesures següents:

a) comunicarà la renúncia al client per qualsevol mitjà que permeti la constància de la seva recepció, a fi que aquest pugui procurar-se un nou advocat. Quan això no sigui possible, podrà comunicar-ho al Col·legi acreditant l’intent de comunicació.

b) executarà tots els actes necessaris per evitar la pèrdua de drets.

c) facilitarà informació complerta al client i al nou advocat sobre la situació de

l’encàrrec, així com també de les actuacions que cal abordar en un termini breu.

4. Un cop l’advocat hagi comunicat fefaentment la renúncia al client, i, en el seu cas, al jutjat, i potestativament al Col·legi, quedarà alliberat de tota responsabilitat derivada d’actuacions posteriors. Article 24.- Conflicte d’interessos. 1. L’advocat no podrà mai defensar simultàniament dues parts que tinguin interessos contraposats o quan existeixi risc actual o potencial greu de conflicte d’interessos entre aquests clients, d’infracció del secret professional o de perill per a la independència professional.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 21 de 72

2. L’advocat no acceptarà encàrrecs que impliquin actuacions contra qui hagi estat client seu quan puguin originar un conflicte d’interessos. Excepcionalment, podrà acceptar-los quan, per raó dels temps transcorregut o pel tipus d’assumpte, no sigui possible fer un ús indegut de la informació adquirida en l’execució de l’antic encàrrec. 3. L’advocat no acceptarà encarregar-se d’un assumpte quan la part contrària o un altre advocat li hagi realitzat una consulta referida a l’assumpte esmentat en virtut de la qual hagi adquirit una informació que afecti el seu deure de secret professional. 4. Les prohibicions anteriors s’estenen també als socis i els col·laboradors de l’advocat afectat.

5. No obstant això, l’advocat podrà actuar en interès de totes les parts en la preparació i la redacció de documents de naturalesa contractual, si bé en aquest cas estarà obligat a mantenir una estricta neutralitat. Article 25.- Full d’encàrrec. 1. És recomanable la utilització de fulls d’encàrrec en els quals s’incorpori el contingut de l’encàrrec de la manera més explícita possible, juntament amb la previsió dels tràmits que caldrà complir, la durada aproximada, els honoraris i despeses previsibles, a més de la manera i el temps pactar per al seu pagament, com també l’eventual meritació d’interessos per aquests conceptes. 2. En el full d’encàrrec les parts es podran sotmetre a mediació o a l’arbitratge del col·legi d’advocats corresponent per resoldre les qüestions que se’n derivin.

Article 26.- Relacions de l’advocat amb la part contrària. 1. L’advocat només es podrà relacionar amb la part contrària a través dels seu advocat, llevat autorització o intervenció d’aquest. 2. Si la part contrària no disposa d’advocat, s’observarà la màxima prudència amb els tractes que es mantinguin i, en qualsevol cas, se li recomanarà que es procuri un advocat. Secció III.- De les relacions entre els advocats i l’Administració de Justícia Article 27.- Obligacions de l’advocat envers l’Administració de justícia.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 22 de 72

En les seves relacions amb l’Administració de justícia, l’advocat haurà de complir les obligacions següents:

a) identificar-se com a advocat. b) observar especial diligència en l’acompliment dels horaris establerts per als assenyalaments i les diligències judicials. c) guardar el degut respecte a totes les persones que participen a l’Administració de justícia, com també demanar als seus clients el respecte i el tracte correcte amb elles. d) comportar-se amb prudència, lleialtat i bona fe en les seves manifestacions

i escrits.

e) abstenir-se de fer cap senyal ostensible, aprovant o desaprovant l’actuació dels qui intervinguin a les vistes o en altres actuacions judicials. f) si no pot concórrer per qualsevol circumstància a una diligència judicial, o decideix no assistir-hi, ho haurà de comunicar amb la deguda antelació a l’òrgan judicial i a l’advocat contrari per evitar esperes innecessàries, sens perjudici de la possibilitat de designar un altre advocat perquè el substitueixi. Haurà de procedir de la mateixa manera quan li consti la no assistència dels seus clients.

Article 28.- Principis de llibertat i independència. 1. L’advocat té dret a la plena llibertat de defensa i a la màxima independència. 2. Si l’advocat considera que l’òrgan judicial coarta la seva llibertat i independència ho haurà de fer constar davant del mateix òrgan judicial i n’assabentarà al diputat de guàrdia de torn, d’acord amb les funcions que aquest té atribuïdes, qui en donarà trasllat a la Junta de Govern. Article 29.- De les relacions del Col·legi amb l’Administració de Justícia. Les relacions entre el Col·legi i l’Administració de Justícia es regeixen pels principis de coordinació i cooperació. Secció IV.- De les relacions entre advocats.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 23 de 72

Article 30.- Principi de lliure competència. L’exercici professional dels advocats es realitzarà en règim de lliure competència. Article 31.- Obligacions de l’advocat envers els altres advocats. En les relacions amb altres advocats, l’advocat haurà de complir les obligacions següents:

a) rebre amb la màxima celeritat possible l’advocat que el visiti al seu despatx. En cas de falta d’acord sobre el lloc de reunió, l’advocat col·legiat més recent es desplaçarà al despatx de l’advocat col·legiat més antic.

b) atendre amb la màxima celeritat possible les comunicacions escrites o

telefòniques d’altres advocats.

c) mantenir el més absolut respecte per l’advocat de la part contrària, evitant qualsevol al·lusió personal, tant en els escrits judicials i en el informes orals davant els tribunals com en les comunicacions escrites i orals amb el seu client.

d) no demanar la declaració judicial de l’advocat de la part contrària sense el

seu previ consentiment. e) no enregistrar ni reproduir les converses o les reunions mantingudes amb

altres advocats sense el seu consentiment. Aquest consentiment no inclou l’autorització per a la divulgació del contingut de l’enregistrament.

f) no revelar, divulgar, ni utilitzar en un judici o fora d’ell, la informació

confidencial rebuda d’un altre advocat, sigui quin sigui el mitjà utilitzat, i sense perjudici dels fets notoris, que queden exceptuats d’aquesta limitació.

g) no facilitar informació falsa ni atribuir-se facultats de decisió diverses de les

conferides pel client.

h) comunicar la cessació o la interrupció de les negociacions extrajudicials abans de presentar una reclamació judicial.

Article 32.- Conflictes i reclamacions derivades de l’exercici de la professió. 1. L’advocat haurà de procurar resoldre extrajudicialment les reclamacions d’honoraris, pròpies i d’altres companys, esgotant totes les possibilitats d’un arranjament extrajudicial satisfactori. Si no ho aconsegueix, ho podrà sotmetre a la mediació o arbitratge del Col·legi.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 24 de 72

Els honoraris no es poden impugnar amb la sola finalitat de retardar la solució definitiva de l’afer. 2. Els advocats que, en nom propi o del client, pretenguin interposar una acció de responsabilitat civil o penal contra un altre advocat, hauran de comunicar-ho prèviament a la Junta de Govern si l’acció deriva de l’exercici de la professió. 3. És recomanable la mediació col·legial en totes les accions de caire professional entre advocats.

Capítol III.- DEL SECRET PROFESSIONAL Article 33.- Naturalesa de dret i deure. 1. El secret professional és un dret i un deure de l’advocat. 2. Per raó del secret professional es limita l’ús de la informació reservada rebuda del client a les necessitats de la seva defensa i s’exclou revelar-la, excepte en els casos d’aixecament legalment previstos. 3. Es considera informació reservada la rebuda del client en l’exercici de la professió, en qualsevol de les seves modalitats, i que per la seva naturalesa, el client tingui un interès jurídicament atendible per a excloure-la del coneixement de tercers. També es considera informació confidencial aquella rebuda pel fet de pertànyer a la Junta de Govern o a alguna de les seves Comissions. 4. El deure de secret i confidencialitat s’estén a les comunicacions i la informació rebuda de l’advocat contrari i del seu client sobre fets i notícies que a aquells interessi excloure del coneixement de tercers. 5. L’advocat no pot ser obligat a declarar sobre fets o notícies que conegui per raó de qualsevol de les modalitats de la seva actuació professional. En les actuacions policials o judicials que afectin un col·legiat, el degà o qui el representi, haurà d’assistir a les diligències a fi de vetllar per la salvaguarda del secret professional. Article 34.- Àmbit objectiu, subjectiu i temporal. 1. El secret professional empara la informació rebuda del client i de la contrapart amb independència del mitjà o el suport utilitzat. 2. El secret processional s’estén als advocats col·laboradors, i està subjecta també el personal dependent.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 25 de 72

3. El secret processional persisteix després d’haver cessat la relació contractual de l’advocat amb el client. Article 35.- Aixecament del secret. 1. El secret professional es podrà aixecar en els supòsits següents:

a) quan el manteniment del secret pugui causar una lesió notòriament injusta i greu a l’advocat o a un tercer.

b) quan l’advocat sigui autoritzat de manera expressa pel titular del àmbit

d’informació reservada.

c) en els expedients disciplinaris col·legials i d’impugnació d’honoraris. 2. En tots els supòsits, l’advocat interessat en l’aixecament del secret ho haurà de sol·licitar a la Junta de Govern, la qual l’autoritzarà si es compleixen els requisits establerts en aquest article, atenent els interessos en conflicte.

Capítol IV.- SUBSTITUCIÓ I VÈNIA Article 36.- Dret del client a canviar d’advocat. 1. El client té dret a canviar d’advocat en qualsevol moment, sens perjudici del legal i reglamentàriament previst pel que fa a Torn d’Ofici. 2. L’exercici d’aquest dret no es podrà sotmetre a cap condició.

Article 37.- Obligacions del nou advocat. El nou advocat haurà de complir les obligacions següents:

a) comunicar a l’antic advocat, per escrit i de manera que permeti la constància de la recepció de la comunicació, la decisió del client de canviar d’advocat i sol·licitar-li la vènia, adjuntant el document que acrediti que el client li ha encomanant l’encàrrec.

b) informar al client del dret de l’antic advocat o societat professional de cobrar

els honoraris, sens perjudici d’una eventual discrepància sobre aquests.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 26 de 72

Article 38.- Obligacions de l’antic advocat. Un cop rebuda la comunicació del nou advocat, l’antic haurà de complir les obligacions següents:

a) comunicar al nou advocat la concessió de la vènia, per escrit i de manera que permeti la constància de la recepció de la comunicació.

b) informar al nou advocat, amb la màxima celeritat possible, de totes les dades

rellevants per a l’assessorament jurídic del client.

c) lliurar al nou advocat tota la documentació relativa al cas, tot i que pot mantenir còpia dels documents que li lliuri. L’antic advocat no podrà retenir en cap cas la documentació del client.

Article 39.- Concessió de la vènia per part del Col·legi. 1. En cas que l’antic advocat no concedeixi la vènia al nou advocat dins d’un termini de 48 hores, aquest últim en podrà sol·licitar la concessió a la Junta de Govern. El nou advocat s’adreçarà al Col·legi per escrit, acreditant haver sol·licitat prèviament la vènia a l’antic advocat i l’encàrrec. 2. En aquells supòsits en què la urgència, degudament acreditada, ho aconselli, correspondrà al Degà, Vicedegà o membre de la Junta de Govern en que deleguin, la concessió de la vènia. Article 40.- Efectes de la concessió de la vènia. 1. El canvi d’advocat es produirà des del moment en què el nou advocat rebi la comunicació de concessió de la vènia per part de l’antic advocat o del Col·legi. 2. La recepció de la comunicació esmentada legitimarà l’actuació del nou advocat i alliberarà l’antic de tota responsabilitat derivada de fets posteriors. 3. En cas de discrepància entre l’antic advocat i el client pel que fa als honoraris professionals, els afectats podran acollir-se a un procediment de mediació a la seu col·legial. De no optar per mediació podran sotmetre aquestes discrepàncies a informe del Col·legi, que les resoldrà en procediment arbitral garantint la intervenció de tots els interessats. El procediment de mediació o arbitratge es tramitarà d’acord amb el previst a l’article 56 dels presents Estatuts.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 27 de 72

Capítol V.- LA PUBLICITAT Article 41.- Licitud de la publicitat. 1.- La publicitat dels advocats es regirà per la legislació general sobre publicitat, defensa de la lliure competència, i per les normes deontològiques de l’Advocacia. 2. La publicitat dels advocats és lícita, excepte en els casos en què estigui expressament prohibida. La publicitat haurà d’ésser objectiva, veraç i digna, tant pel seu contingut com pels mitjans emprats. Article 42.- Publicitat il·lícita. 1. Són actes de publicitat il·lícita perquè vulneren les normes contingudes a la Llei de competència deslleial i a la Llei de publicitat:

a) la publicitat que atempti contra la dignitat de la persona o vulneri els valors i els drets reconeguts a la Constitució.

b) la publicitat enganyosa.

c) i, en general, la publicitat deslleial perquè resulta contrària a les exigències de

la bona fe. 2. Són actes de publicitat il·lícita perquè vulneren les normes de deontologia de la professió:

a) la publicitat que signifiqui la violació del deure de secret professional. b) la publicitat que incorpori la promesa al client d’obtenir un determinat resultat

quan aquest no depengui exclusivament de l’actuació de l’advocat.

c) la publicitat que faci menció de clients o afers professionals sense l’autorització escrita del client.

d) la publicitat directament adreçada a les víctimes d’accidents o catàstrofes i als

seus familiars, en els supòsits en els quals la llibertat d’elecció dels afectats està condicionada pel fet de trobar-se sota l’impacte i els efectes d’un infortuni, així com l’adreçada a persones implicades en processos judicials o de naturalesa anàloga.

e) i, en general, la publicitat contrària a les normes deontològiques de la

professió.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 28 de 72

Article 43.- Utilització de logotips i/o eslògans institucionals. 1. Sense autorització prèvia de la Junta de Govern, cap advocat podrà utilitzar a la seva publicitat els logotips o eslògans institucionals que el Col·legi tingui adoptats al respecte. 2. En cap cas es podran utilitzar els símbols o emblemes corporatius oficials. Capítol VI.- JOVES ADVOCATS I ALTRES ASSOCIACIONS DE COL·LEGIATS Article 44.- Agrupació de Joves Advocats 1. L’Agrupació de Joves Advocats tindrà entitat pròpia responent de les seves actuacions davant la Junta de Govern del Col·legi, a la qual correspondrà l’aprovació dels seus Estatuts i les seves modificacions. 2. Les actuacions o comunicacions que hagin de transcendir fora del Col·legi passaran a través de la Junta de Govern, la qual decidirà prèviament sobre la seva pertinença. 3. El mateix règim s'aplicarà a les altres associacions de persones col·legiades que es puguin constituir dins del si del Col·legi.

TÍTOL III.- SOCIETATS PROFESSIONALS Article 45.- Exercici col·lectiu. 1. Les societats professionals tenen per objecte l’exercici de l’advocacia, bé exclusivament, bé juntament amb l’exercici d’una altra professió que no sigui legalment incompatible.

2. Les societats professionals d’advocats podran adoptar qualsevol de les formes societàries admeses en dret, incloses les societats mercantils. El contracte de societat professional haurà de formalitzar-se en escriptura pública.

3. Les societats professionals es regiran per la regulació col·legial especial i, supletòriament, per la normativa general aplicable en matèria de Societats Professionals.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 29 de 72

Article 46.- Inscripció al Registre col·legial. 1.- Les societats professionals amb domicili social al partit judicial del Col·legi s’hauran d’inscriure necessàriament al Registre col·legial, sens perjudici de la seva inscripció al Registre Mercantil, si és el cas. 2. En la inscripció col·legial es faran constar les mencions exigides per la normativa aplicable depenen de la forma societària de que es tracti, així com les exigides reglamentàriament. 3. El Col·legi remetrà periòdicament al Ministeri de Justícia, al Departament de Justícia de la Generalitat i al Consell d’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, les inscripcions practicades al registre col·legial. Article 47.- Desenvolupament de l’activitat professional i responsabilitat disciplinària. 1. La societat professional i els professionals advocats que la integrin exerciran l’activitat de conformitat amb el règim deontològic i disciplinari vigent. Sens perjudici de la responsabilitat personal, la societat professional també podrà ser sancionada d’acord amb el règim disciplinari regulat als presents estatuts. 2. Les causes d’incompatibilitat o d’inhabilitació per a l’exercici de la professió que afectin a qualsevol dels socis seran extensives a la societat, tret de l’exclusió del soci en els termes legal i reglamentàriament establerts. TÍTOL IV.- DELS HONORARIS Article 48.- Dret de l’advocat als honoraris.

L’advocat té dret a percebre uns honoraris en contraprestació als seus serveis i a reintegrar-se de les despeses generades a causa de la seva actuació professional. Article 49.- Llibertat en al fixació d’honoraris. 1. Els honoraris seran els que lliurament pactin l’advocat i el client, amb respecte a les normes deontològiques i sobre la competència. A manca de pacte exprés, podran servir de referència als efectes de la taxació de costes i de la jura de comptes dels advocats, els criteris orientadors en matèria

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 30 de 72

d’honoraris professionals aprovats, a tal finalitat, pel Col·legi o pel Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, així com els usos i costums. Els honoraris podran consistir en una retribució periòdica en cas de desenvolupament permanent dels serveis professionals. Llevat que existeixi un pacte exprés, s’entendrà que aquesta retribució no inclou les actuacions judicials. 2. Les parts podran sotmetre a l’arbitratge o mediació del Col·legi d’Advocats, els conflictes que puguin sorgir en aquesta matèria, sens perjudici dels drets d’intervenció que es puguin establir per aquest servei. A tal fi els advocats hauran de formalitzar per escrit el pacte sobre honoraris o subscriure el full d’encàrrec professional. Article 50.- Pacte en funció del resultat. Es permet pactar amb el client honoraris basats en el resultat de l’afer, fins i tot amb l’establiment d’un tant per cent d’aquest resultat. Article 51.- Pressupost. 1. És recomanable que l’advocat lliuri al client un pressupost per escrit. Hi ha l’obligació de lliurar-lo quan el client ho sol·liciti. 2. El pressupost haurà d’incloure la previsió aproximada de l’import dels honoraris i de les despeses necessàries per realitzar l’actuació professional, destacant el seu caràcter merament orientador i aproximatiu. En cas que no es pugui realitzar una previsió aproximada d’aquests imports, s’informarà dels criteris que s’utilitzaran per calcular-los.

Article 52.- Provisió de fons. 1. L’advocat pot sol·licitar del client una o més provisions de cabals a compte dels honoraris i/o despeses necessàries per dur a terme l’encàrrec convingut, podent demorar el seu inici fins a la recepció dels fons demanats. Si la demora pogués causar indefensió al client, l’advocat haurà de fer els advertiments corresponents. 2. Un cop iniciades les actuacions professionals el col·legiat no pot suspendre-les en espera de rebre els cabals pendents.

Article 53.- Minuta.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 31 de 72

1. Per fer efectiva la seva remuneració, l’advocat haurà de lliurar una minuta al client, la qual haurà de complir els requisits legals i fiscals corresponents, i haurà d’expressar detalladament els conceptes determinants del honoraris i la relació de les despeses. 2. Les parts podran acordar la satisfacció parcial dels honoraris, expedint la minuta corresponent, sens perjudici de la liquidació final. 3. L’advocat podrà emetre una minuta proforma, mitjançant la qual notificarà per endavant al client els seus honoraris, sense exigir-ne encara el pagament.

Article 54.- Competències col·legials en matèria d’honoraris. 1. El Col·legi, en el seu àmbit territorial, es competent per dictar i aprovar pautes orientadores que serveixin de base per determinar l’import dels honoraris de l’advocat. exclusivament pel càlcul dels derivats de les condemnes en costes judicials. 2. A falta de pacte exprés sobre honoraris, s’aplicaran les normes aprovades pel Col·legi i, a falta d’aquestes, per les aprovades pel Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya vigents en cada moment. 3. El Col·legi és competent per dictar resolucions interpretatives sobre qualsevol aspecte de les normes d’honoraris i resoldre totes les qüestions que es puguin suscitar sobre aquestes. 4. El Col·legi és competent per emetre els informes que sol·licitin els òrgans jurisdiccionals i els col·legiats minutants en els incidents sobre taxació de costes, resoldre impugnacions, evacuar les consultes formulades i emetre dictàmens i laudes previs o posteriors, a l’emissió de minutes, sens perjudici del drets o taxes que es puguin establir per aquests serveis.

Article 55.- Taxació de costes. 1. En cas de guanyar un plet amb condemna en costes, l’advocat haurà de comunicar la minuta a l’advocat contrari abans de demanar la taxació de costes al jutjat, a fi i efecte d’intentar-ne obtenir el cobrament extrajudicial a favor del client. 2. L’expressa imposició de les costes processals no eximeix al litigant afavorit per la condemna en costes de l’obligació de pagar els honoraris al seu advocat. 3. Les pautes orientadores establertes pel Col·legi i, a falta d’aquestes, les aprovades pel Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya, serviran de fonament per fixar els honoraris professionals quan la minuta de l’advocat s’hagi d’incloure en una taxació de costes.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 32 de 72

4. Els honoraris professionals en les taxacions de costes no podran ser superiors als determinats en el pressupost fet al propi client, i en qualsevol cas mai podran superar les Normes orientadores determinades pel Col·legi o el Consell, en matèria de costes judicials.

Article 56.- Conflictes en relació als honoraris. 1. El Col·legi pot intervenir, per via de mediació o d’arbitratge, en els conflictes professionals que es puguin donar entre persones col·legiades o entre aquestes i terceres persones, sempre que ho sol·licitin formalment i de comú acord les parts implicades.

2. El Col·legi resoldrà la mediació o arbitratge en un termini de seixanta dies, prorrogables per trenta més. L’acord de mediació es formalitzarà per escrit signat per les parts. D’optar per l’arbitratge, el Col·legi obrirà un torn d’al·legacions i proposició de proves a les parts, per termini comú de quinze dies. Les proves es practicaran dintre els quinze dies següents. Practicades les proves es dictarà resolució dins el termini fixat a l’apartat 2. La decisió arbitral no serà susceptible de recurs, excepte en els casos previstos en els articles 40 a 43 de la Llei 60/2003 de desembre, i sens perjudici de la possibilitat d’interposar la revisió, d’acord amb les normes de la Llei d’enjudiciament civil per a les sentències fermes.

3. L’advocat que pretengui instar la reclamació judicial pel cobrament d’una minuta, ja sigui contra el seu propi client o en tràmit de taxació de costes, podrà sol·licitar prèviament informe al Col·legi sobre la seva correcció, aportant les dades que ajudin a la seva justa graduació.

4. Tanmateix, si un col·legiat rep l’encàrrec d’impugnar la minuta d’un company, haurà d’adreçar-se primer al company minutant per intentar una solució amistosa i, de persistir la discrepància, elevarà la impugnació al Col·legi perquè informi sobre la seva correcció.

5. En els dos supòsits anteriors, el Col·legi, abans d’informar, notificarà a les parts de la possibilitat de sotmetre el conflicte a mediació o arbitratge.

Article 57.- Gestió de cobro per part del Col·legi. Previ desenvolupament reglamentari, el Col·legi pot gestionar el cobrament de les minutes d’honoraris a petició d’un col·legiat, previ informe col·legial sobre la seva correcció.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 33 de 72

Article 58.- Drets d’intervenció. 1. El Col·legi te dret al cobrament de drets d’intervenció per qualsevol actuació en l’exercici de les competències establertes en el present títol. Els dret d’intervenció seran fixats per acord de la Junta de Govern. 2. Si la intervenció es per mediació, els drets col·legials s’abonaran per meitat entre les parts interessades. 3. Si la intervenció es per arbitratge, s’aplicarà el criteri del venciment objectiu. En cas d’estimació parcial, es distribuiran proporcionalment amb criteri d’equitat. 4. Si la intervenció col·legial es per informe o dictamen a petició d’una sola de les parts, els drets aniran a càrrec del peticionari. 5. Si la petició és a càrrec de l’autoritat judicial, aniran a càrrec de la part processal que l’hagi sol·licitada o promogut l’incident o impugnació que faci preceptiva la intervenció col·legial. 6. Els drets d’intervenció s’abonaran a l’inici de l’actuació del Col·legi, sens perjudici de la seva liquidació posterior. El Col·legi informarà a l’autoritat judicial sense haver rebut provisió, sempre que el requeriment es fonamenti en la legislació processal. En aquest darrer supòsit, si el requeriment porta causa d’una impugnació d’honoraris i la part impugnant no ha abonat els drets abans del informe col·legial, es podrà iniciar la via de reclamació corresponent, prèvia instrucció del procediment i notificació al obligat de la resolució que autoritzi l’actuació. El procediment s’ajustarà al que disposen les Lleis de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú i de Col·legis Professionals.

TÍTOL V.- SERVEI DE TORN D’OFICI, ASSISTÈNCIA JURÍDICA GRATUÏTA I ASSISTÈNCIA AL DETINGUT. Article 59.- Obligació de defensa d’ofici i assistència lletrada al detingut. 1. El Col.legi dintre del seu àmbit territorial, assumeix l'obligació de facilitar la defensa d'ofici i l'assistència lletrada al detingut, en els termes previstos per la legislació vigent, per mitjà dels elements personals i tècnics oportuns. 2. Correspon a la Junta de Govern dictar les normes per al repartiment del torn d’ofici, així com de l’assistència al detingut. L’adscripció al servei de defensa d’ofici i

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 34 de 72

assistència lletrada al detingut és voluntària. No obstant això, quan el nombre d’advocats o advocades no sigui suficient per garantir la prestació del servei, serà d’adscripció obligatòria, tot respectant els principis d’especialització i, si s’escau, d’antiguitat.

Article 60.- Organització bàsica de la prestació del servei. 1. Per inscriure’s als torns voluntaris caldrà acreditar haver superat les proves dels cursos habilitadors i estar en possessió dels cursos d’especialització quan sigui necessari a més dels altres requisits que es puguin establir pel Reglament del Servei de Defensa d’Oici del Col·legi, pel Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya o legalment. 2. Per a les causes greus s'establirà un torn especial entre els advocats que acreditin més de cinc anys d'exercici de la professió. Es reputaran causes greus aquelles en què hi hagi petició de pena superior a sis anys. 3. La distribució d’assumptes d’ofici i d’assistències als detinguts haurà de ser substancialment igualitària (proporcionada) entre aquells que componguin el torn respectiu. 4. Els assumptes d’ofici i l’assistència lletrada al detingut hauran d’ésser dirigits i tramitats personalment per l’advocat que hagi estat designat. L’incompliment reiterat i injustificat d’aquesta obligació serà motiu de sanció disciplinària, en els termes previstos per aquests Estatuts.

5. L’advocat designat pel torn d’ofici té dret a percebre honoraris del seu client, si aquest no obtingués el reconeixement a l’assistència jurídica gratuïta, així com en aquells supòsits en els quals la Llei ho estableixi o ho autoritzi. En els supòsits de substitució d’un advocat o advocada designats per torn d’ofici per un altre de lliure elecció, aquest últim haurà de sol·licitar la vènia conforme a la normativa col·legial i procurar el pagament dels honoraris professionals meritats per la intervenció del qui havia estat designat d’ofici. L’advocat o advocada substituïts podran presentar al ciutadà la minuta d’honoraris professionals, que haurà d’ajustar-se als honoraris establerts pel Col·legi d’Advocats. 6. L’advocat del torn d’ofici a qui se sol·liciti la vènia té l’obligació de notificarà aquesta circumstància a la Secretaria del Servei de Defensa d’ofici, per tal que, d’acord amb el que estableix la Llei d’assistència jurídica gratuïta, un cop obtingut el pagament, es retornin les quantitats eventualment percebudes a càrrec als fons públics per la seva intervenció professional. 7.- L’advocat del Torn d’ofici te la obligació d’assistència als cursos de formació continuada que a tal efecte organitzi el col·legi.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 35 de 72

Article 61.- Competències 1. Correspon a la Junta de Govern la gestió i el control de la prestació del Servei de la Defensa d’Ofici i d’Assistència Lletrada al Detingut. En exercici d’aquesta funció, la Junta de Govern podrà dictar acords que despleguin o interpretin el reglament que s’hagi aprovat. 2. La Comissió del Torn d’Ofici exercirà les competències que li atribueixi el reglament i aquelles altres que li delegui la Junta de Govern. 3. Només la Junta de Govern, o per delegació, la Comissió del Torn d’Ofici, podrà efectuar les designacions de les defenses d’ofici i les assistències lletrades als detinguts. 4. El Col·legi vetllarà pel correcte funcionament i adequació dels serveis del torn d’ofici a la normativa vigent, i facilitarà la corresponent formació als lletrats/des adscrits/es, així com perquè els/les advocats/des rebin una retribució digna per les intervencions d’assistència jurídica gratuïta, torn d’ofici i orientació jurídica. 5.- El Col·legi vetllarà per la formació continuada dels Advocats del Torn d’Ofici, organitzant directa o indirectament cursos d’actualització professional. TÍTOL VI.- LA FORMACIÓ. ESCOLA DE PRÀCTICA JURÍDICA “Narcís Sala”. Article 62.- Formació inicial. 1. La formació especialitzada del llicenciat en dret que pretengui la seva incorporació al Col·legi d’Advocats de Figueres - Alt Empordà, serà organitzada i impartida per l’Escola de Pràctica Jurídica del Col·legi “Narcís Sala”, previ conveni amb universitat pública o privada que garanteixi el compliment de la Llei 34/2006, de 30 d’octubre, sobre l’accés a la professió i reglamentació que la desenvolupi. Els cursos impartits hauran de ser acreditats per l’Administració.

2. Per mentre no entre en vigor la Llei 34/2006, d’accés a la professió, l’Escola de Pràctica Jurídica garanteix, mitjançant la realització des cursos de formació, l’aptitud professional dels col·legiats que vulguin incorporar-se al Torn d’ofici, dins l’àmbit del Col·legi. Article 63.- Formació continuada.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 36 de 72

1. Els col·legiats tenen el dret i el deure de seguir una formació continuada. 2. La formació contínua dels col·legiats es portarà a terme per l’Escola de Pràctica Jurídica del Col·legi amb la col·laboració, si s’escau, de les universitats, d’acord amb la legislació vigent. 3. L’Escola de Pràctica Jurídica ha d’organitzar, a tal efecte, activitats formatives d’actualització professional dels col·legiats i expedir certificacions acreditatives de la participació dels assistents en aquestes activitats, conjuntament, si és el cas, amb les universitats que hi hagin participat. Article 64.- Especialització professional. 1. L’advocat podrà accedir al reconeixement d’una especialització professional bé per acreditació de mèrits o mitjançant la superació de cursos d’especialització homologats pel Consell i que podrà impartir l’Escola.

2. L’especialització suposarà un mèrit, però no una habilitació específica per al seu exercici. Article 65.- Funcions de l’Escola. 1. Són funcions específiques de l’Escola de Pràctica Jurídica, pel que fa a la formació dels col·legiats, les següents:

a) promoure, facilitar i organitzar, si és el cas, la formació especialitzada inicial requerida per incorporar-se al Col·legi en els termes previstos a la Llei d’accés a la professió.

b) promoure, facilitar i organitzar activitats de formació professional continuada i

d’especialització.

c) reconèixer l’especialització professional i/o la superació de cursos d’especialització homologats.

d) certificar la participació dels advocats en la formació continuada.

e) promoure la formació deontològica dels col·legiats. f) aquelles altres que li siguin especialment atribuïdes.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 37 de 72

TÍTOL VII.- ÒRGANS DEL COL·LEGI Capítol I. DELS ÒRGANS DEL COL·LEGI Article 66.- Enumeració. 1.- El govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres – Alt Empordà està presidit pels principis de democràcia i autonomia. 2.- L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres – Alt Empordà és regit pel degà o la degana i la Junta de Govern, sota les directrius, normes i control de l’Assemblea General. Capítol II.- ÒRGAN PLENARI: L’ASSEMBLEA GENERAL Secció I.- Denominació, composició i qualitat del vot. Convocatòria i funcions. Article 67.- Denominació. 1. L’Òrgan plenari del Col·legi d’Advocats de Figueres - Alt Empordà és l’Assemblea General. 2. La Assemblea General és l’òrgan sobirà del Col·legi. Aquest òrgan delibera sobre qualsevol assumpte d'interès per al col·legi, adopta acords en l'àmbit de la seva competència i controla l'activitat de l'òrgan de govern. 3 Corresponen a l’Assemblea general, amb caràcter enunciatiu i no limitatiu, les funcions següents:

a) examen i aprovació del pressupost anual, així com de l’estat de comptes de

despeses i ingressos i liquidació del pressupost de l’any anterior.

b) anàlisi i aprovació de la gestió de la Junta de Govern.

c) elecció de càrrecs quan sigui procedent

d) examen i aprovació, si s’escau, de les propostes que es consignin a la convocatòria o que siguin presentades dins el termini assenyalat en el punt 5 d’aquest mateix article.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 38 de 72

e) resoldre qualsevol qüestió que no estigui reservada l’òrgan de govern o a l’assemblea general extraordinària.

4. No podrà adoptar acords sobre assumptes no compresos a l’ordre del dia. 5. Una vegada adoptats els acords, són obligatoris per a tots els col·legiats i col·legiades, sens perjudici del règim de recursos legalment establert. 6. Les Assemblees poden ser ordinàries i extraordinàries. Article 68.- Composició i qualitat del vot.

1. Tots els col·legiats incorporats de ple dret al Col·legi hi tenen veu i vot. Se n’exceptuen els casos que estiguin afectats d’una sanció que comporti la suspensió o limitació d’aquesta activitat col·legial. 2. Els col·legiats exercents tindran vot doble respecte als no exercents. 3 El vot és indelegable. 4. La Junta de Govern podrà habilitar un sistema d’emissió del vot per via telemàtica, la qual ha de permetre acreditar la identitat i la condició de col·legiat o col·legiada de la persona emissora, la condició d’exercent o no exercent, així com la inalterabilitat del contingut del vot. Article 69.- Convocatòria. 1. Les Assemblees Generals s'han de convocar amb l’antelació mínima de 15 dies naturals, llevat dels casos d’urgència estimats pel Degà, cas en que es pot reduir el termini a un mínim de 48 hores. 2. La convocatòria ha de contenir, a més del lloc, data i hora de la reunió, l’ordre del dia i ha d’indicar la data i hora per a la segona convocatòria, que haurà de reunir-se sempre en el mateix lloc que la primera. 3. La convocatòria s’inserirà al tauler d’anuncis i a la plana web del Col·legi amb assenyalament de l’Ordre del dia. 4. També es notificarà personalment als col·legiats per mitjans ordinaris o electrònics. La notificació efectuada a l’adreça electrònica facilitada pel lletrat tindrà plena validesa i eficàcia, sempre que hi hagi constància de la seva recepció.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 39 de 72

5. Des de la tramesa fins a la celebració de l’assemblea, els antecedents dels assumptes a deliberar, quan correspongui, estaran a disposició dels col·legiats en la Secretaria del Col·legi. Article 70.- Presidència i secretaria de les Assemblees Generals. La Assemblea General serà presidida per qui exerceixi el càrrec de Degà i actuarà de fedatari com a secretari qui ho sigui a la Junta de Govern. Quan, per absència o dimissió, no pugessin cobrir-se les funcions de degà o secretari, ni fos possible cobrir-ho per l’ordre regular de successió o substitució, s’elegiran aquests en començar l’assemblea i solament per aquesta reunió. Article 71.- Constitució i quòrum de votació. 1. La Assemblea General queda vàlidament constituïda en primera convocatòria per la presència de la majoria absoluta dels col·legiats. En segona convocatòria quedarà vàlidament constituïda per la presència de qualsevol nombre de col·legiats. 2. En començar la sessió es verifica l’assistència i es procedeix a la lectura de l’ordre del dia i l’acta de la sessió anterior, per a ser aprovada, si s’escau. 3. Els acords es prenen per majoria simple dels assistents, tenint en compte el que disposa l’article 67.2, llevat els quòrums especials establerts a continuació. 4. Per prendre acords que comportin la dissolució, l’escissió del Col·legi per divisió o segregació, la fusió amb col·legis de diferent professió o bé la cessió de facultats a un altre Col·legi o organisme superior, és necessari que votin a favor un mínim de les tres quartes parts del cens dels col·legiats. 5. Perquè prosperi la moció de censura contra la Junta de Govern o d’alguns dels seus membres, caldrà que hi votin a favor com a mínim la meitat més un dels col·legiats en exercici presents. De prosperar, la Junta de Govern en ple o el membre en qüestió, quedaran automàticament desposseïts dels seus càrrecs. La mateixa assemblea nomenarà un Consell Rector, amb un mínim de tres col·legiats, amb la finalitat de procedir en el termini de trenta dies a la convocatòria d’eleccions si fos la Junta de Govern en ple la desposseïda. En altre cas el càrrec desposseït serà cobert en forma prevista estatutàriament 6. Per aprovar la modificació dels Estatuts i per autoritzar l’alienació de béns patrimonials o l’endeutament del Col·legi en quantia superior al vint per cent del pressupost ordinari, s’estableix un quòrum especial de les tres quartes parts del cens dels col·legiats exercents.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 40 de 72

7. La votació podrà ser ordinària a braç alçat o secreta. Serà en tot cas secreta quan ho sol·licitin el vint per cent dels col·legiats assistents o així ho decideixi la Junta de Govern. Secció II.- L’Assemblea general ordinària i extraordinària. Article 72.-. Assemblees Generals ordinàries. Cada any es celebraran dues Assemblees Generals Ordinàries. La primera Assemblea General Ordinària se celebrarà durant el primer trimestre de l’any, per donar compte de la memòria de l’any anterior i per l’examen i votació del compte general de despeses i ingressos, i liquidació del pressupost de l’exercici anterior. La segona Assemblea General Ordinària se celebrarà durant l’últim trimestre de l’any, per a l’examen i votació del pressupost de l’exercici següent. Quinze dies abans de la Assemblea General Ordinària del primer trimestre de l’any, els col·legiats poden presentar les proposicions que desitgin sotmetre a la deliberació i acord de la Assemblea General sempre que la matèria a debatre no estigui reservada a la competència d’una assemblea general extraordinària. Aquestes proposicions han d’anar signades per un nombre de col·legiats equivalent al 5% del total del cens de col·legiats. Després de donar lectura a aquestes proposicions, la Assemblea General ha d’acordar si procedeix obrir debat sobre elles. Article 73.- Assemblees Generals Extraordinàries. 1. L’Assemblea general extraordinària es convocarà a iniciativa de la Junta de Govern quan estatutàriament s’estableixi, quan es consideri convenient per la Junta, o quan ho sol·licitin, com a mínim, el cinc per cent de col·legiats exercents i expressin en la sol·licitud els assumptes concrets a tractar. L’acord de celebració el prendrà la Junta de Govern en la seva reunió immediata després de la sol·licitud.

2. Corresponen a l’Assemblea general extraordinària les funcions següents:

a. aprovació i modificació dels Estatuts del Col·legi.

b. aprovació i modificació dels reglaments de les diferents comissions i

d’aquells serveis que, per la seva entitat i grau d’autonomia facin aconsellable una reglamentació específica.

c. autoritzar a la Junta de Govern per alienar o gravar béns de propietat

del Col·legi que impliquin més d’un vint per cent del pressupost ordinari.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 41 de 72

d. censura de la gestió de la Junta de Govern o dels seus membres.

e. aprovació de quotes o derrames extraordinàries.

f. La unió, fusió, absorció, segregació i dissolució del Col·legi.

g. procedir a l’elecció dels càrrecs de la Junta de Govern quan sigui procedent.

h. en tots aquells casos que la Llei, el Reglament o els Estatuts ho

disposin. Capítol III.- ÒRGAN DE GOVERN Secció I.- Denominació, composició, forma d’elecció, durada del mandat i cessació i destitució de càrrecs. De la Junta de Govern Article 74.- Denominació i composició. 1. L’òrgan de govern del Col·legi és la Junta de Govern, a qui correspon la direcció, l’administració i la gestió del Col·legi. 2. La Junta de Govern té caràcter col·legiat i està formada per deu membres exercents amb domicili professional dins de l’àmbit territorial del Col·legi i es compondrà dels següents membres: Un degà, un vice-degà, un tresorer, un bibliotecari, un comptador, un secretari i quatre diputats. Es recomana que la seva composició respecti la paritat entre advocats i advocades. Article 75.- Requisits per a formar part de la Junta de Govern. Per a formar part de la Junta de Govern és necessari: a) Ser col·legiat en exercici, sense interrupció i amb domicili professional dins l’àmbit territorial del Col·legi i amb la següent antiguitat: per el càrrecs de Degà, Vice-degà i diputat primer 10 anys; per al secretari i diputat segon 5 anys, i per a la resta de membres de la Junta 2 anys. Els anys d’antiguitat hauran d’ésser immediatament anteriors a la data de la seva proclamació com a candidats/es. b) Posseir la plena capacitat civil. c) No estar suspès en l’exercici de la professió ni inhabilitat.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 42 de 72

d) Tenir la nacionalitat espanyola o estar habilitat legalment per a poder ocupar aquest càrrecs. Article 76.- Incompatibilitats. Són incompatibles per a l’exercici del càrrec: a) Tenir relació o dependència laboral amb el Col·legi. b) Tenir deutes vençuts amb el Col·legi. c) Formar part dels Òrgans directius d’un altre Col·legi de la mateixa branca professional, o tenir-ne contracte laboral. d) Ostentar un càrrec oficial, que hagi de qualificar la legalitat dels Estatuts o resoldre recursos del Col·legi, llevat el càrrec de membre del Consell de Col·legis i/o del Consejo General de la Abogacía Española.

Article 77.- Forma d’elecció de càrrecs i durada del mandat. 1. Els càrrecs de la Junta de Govern es proveeixen per elecció, en la que poden participar tots els col·legiats incorporats de ple dret a la data de convocatòria de les eleccions. 2. El mandat dels membres de la Junta de Govern serà de quatre anys, i l’exercici d’un mateix càrrec en aquest òrgan queda limitat, comptant les reeleccions que es puguin produir, a un màxim de dotze anys consecutius. Article 78. Cessació i destitució de càrrecs. 1. Els membres de la Junta de Govern cessaran dels seus càrrecs per les causes següents:

a) expiració del termini pel qual foren elegits o designats.

b) renúncia o dimissió de l’interessat. 2. Els membres de la Junta de Govern podran ser destituïts dels seus càrrecs per les causes següents:

a) manca de concurrència dels requisits estatutaris per a l’exercici del càrrec.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 43 de 72

b) manca d’assistència injustificada a cinc reunions consecutives o a set d’alternes en el termini d’un any.

c) aprovació de moció de censura segons el que regulen els presents Estatuts. 3. El cessament o la destitució podrà comportar, si així s’acorda, el dels altres càrrecs que hagin estat atribuïts pel fet de ser membre de la Junta de Govern. Secció II.- Règim de convocatòria, constitució i procediment d’aprovació d’actes. Article 79.- Sessions de la Junta de Govern. La Junta de Govern es reunirà com a mínim una vegada al mes, i tantes vegades com la convoqui el Degà, o bé quant ho sol·liciti una tercera part dels seus components. Pot també establir un Reglament de règim interior per al seu funcionament Per a la seva constitució s’exigeix la presència de la majoria dels seus membres. Els acords es prenen per majoria dels assistents. El vot del degà és diriment en cas d’empat. A les sessions de les Juntes de Govern hi pot assistir un representant de l’Agrupació de Joves Advocats que tindrà veu però no vot. Secció III.- Funcions de la Junta de Govern i dels seus càrrecs Article 80.- Atribucions de la Junta de Govern. 1.- Correspon a la Junta de Govern la direcció i administració del Col·legi en general. 2.- Són atribucions de la Junta de Govern:

a) en relació amb la gestió col·legial i l’exercici professional: 1) sotmetre a referèndum, per sufragi secret, el assumptes concrets que

siguin d’interès col·legial; 2) resoldre sobre l’admissió dels titulats o doctors en dret que sol·licitin

incorporar-se al Col·legi. Aquesta facultat es podrà delegar en el degà o degana, en casos d’urgència, tot i que les seves decisions seran sotmeses a ratificació de la Junta;

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 44 de 72

3) vetllar perquè els col·legiats i col·legiades observin bona conducta en relació amb els tribunals, els seus companys i companyes i els seus clients, i perquè, en el desenvolupament de la seva funció apliquin la competència professional;

4) impedir l’exercici de la professió a aquells que, col·legiats o no, ho facin en forma o condicions contràries a l’ordre legal establert;

5) perseguir els infractors del que s’ha regulat en el número anterior, així com les persones, naturals o jurídiques, que facilitin l’irregular exercici professional, i exercitar les accions jurisdiccionals que siguin necessàries o convenients per a aquest objecte; sens perjudici de la potestat disciplinària de l’Administració de la Generalitat.

6) adoptar els acords que consideri procedents sobre la quantitat a satisfer en concepte de drets d’incorporació al Col·legi, d’acord amb les previsions pressupostàries aprovades per la Junta general;

7) girar les quotes ordinàries que han de satisfer els col·legiats i col·legiades en exercici i les dels que no exerceixen, per al sosteniment de les càrregues i els serveis col·legials, d’acord amb les previsions pressupostàries aprovades per la Junta general;

8) acordar, si ho considera necessari, la imposició de quotes extraordinàries, amb l’aprovació de la Junta general;

9) recaptar l’import de les quotes i de les pòlisses establert per al sosteniment de les càrregues del Col·legi, del Consell de l’Advocacia Catalana, del Consell General, de la Mutualitat General de Previsió de l’Advocacia i de la Mútua dels Advocats de Catalunya;

10) regular, en els termes legalment establerts, el funcionament i la designació per prestar els serveis d’assistència jurídica gratuïta. Organitzar i regular la prestació del torn d’ofici i el servei d’assistència al detingut, Servei d’Orientació Jurídica, Servei d’Orientació Jurídica Penitenciària i Servei d’Orientació de Mediació

11) informar en matèria d’honoraris professionals, quan els tribunals demanin el seu dictamen, amb subjecció al que disposen les lleis;

12) resoldre les qüestions sobre honoraris que es sotmetin de comú acord pels afectats a l’arbitratge o mediació de la Junta de Govern, evacuar les consultes formulades, emetre dictàmens i laudes previs o posteriors a l’emissió de minutes i fixar quotes per la prestació d’aquest servei;

13) resoldre les qüestions que es derivin dels fulls d’encàrrec sotmeses de comú acord pels afectats a l’arbitratge o mediació de la Junta de Govern;

14) emetre consultes i dictàmens, administrar arbitratges i dictar laudes arbitrals, com també crear i mantenir tribunals d'arbitratge.

15) convocar eleccions per proveir els càrrecs de la Junta de Govern, i disposar el que sigui necessari per a la seva elecció, d’acord amb les normes legals i estatutàries.

16) Designar els representants del Col·legi en el Consell de col·legis i en el Consejo General de la Abogacía Española.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 45 de 72

17) convocar la Junta general ordinària i extraordinària i fixar el seu ordre del dia;

18) exercir les facultats disciplinàries respecte als col·legiats i col·legiades; 19) elaborar els reglaments de règim interior que consideri convenients, els

quals se sotmetran a l’aprovació posterior de l’Assemblea general; 20) resoldre sobre l’aixecament del secret professional sol·licitat; 21) requerir la cessació a l’advocat o advocada que realitzi qualsevol acte

de publicitat il·lícita i/o iniciar i instruir expedient sancionador; 22) resoldre sobre la inscripció al registre col·legial de les societats, les

sucursals i el actes inscriptibles, de les societats professionals d’advocats i fixar els imports del dret del registre;

23) resoldre sobre la petició de concessió de vènia sol·licitada, fora dels supòsits d’urgència en que correspondrà al degà o degana;

24) informar, concedida una vènia, sobre les qüestions que poden ser sotmeses al Col·legi pels afectats, en cas de discrepància entre l’advocat antic i el client pel que fa als honoraris professionals;

25) crear, modificar i dissoldre les comissions o seccions de col·legiats que siguin necessàries per a l'estudi de les matèries que puguin interessar per a les finalitats de la Corporació i per a la defensa i promoció de l’advocacia, conferint a aquelles les facultats que la Junta de Govern estimi procedents i aprovar els reglaments de regulació de les Comissions;

26) vetllar per tal que, en l’exercici professional, s’observin les condicions de dignitat i prestigi que corresponen als advocats i advocades, i fer el que calgui per emparar-los;

27) exercitar els drets i les accions que corresponguin al Col·legi i, en particular, contra qui entorpeixi el bon funcionament de l’Administració de justícia o la llibertat i independència de l’exercici professional.

28) informar als col·legiats i col·legiades de les qüestions que puguin afectar-los, ja siguin d’índole corporativa, col·legial, professional o cultural i de les quals la Junta de Govern tingui notícies en l’exercici de la seva funció o en la de qualsevol dels seus membres o representants.

29) procedir a la contractació dels empleats necessaris per a la bona marxa del Col·legi;

30) en general, dirigir, administrar, coordinar, programar i controlar l’activitat dels departaments i serveis col·legials, prendre acords i realitzar les funcions que consideri oportunes per a un eficaç compliment de les finalitats essencials del Col·legi i que no siguin competència de la Junta general.

b) en relació amb els tribunals de justícia, fomentar i estrènyer les relacions de respectuosa cordialitat entre el Col·legi i els seus integrants i els membres del poder judicial i l’oficina judicial.

c) en relació amb els organismes oficials:

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 46 de 72

1) defensar els col·legiats i col·legiades en el desenvolupament de les funcions de la professió o amb ocasió d’aquestes funcions;

2) promoure, prop de les autoritats, tot el que consideri beneficiós per a l’interès comú i eficaç administració de justícia.

3) informar, de paraula o per escrit, en nom del Col·legi, al Parlament, al Govern o bé a altres organismes que ho requereixin.

d) en relació amb els recursos econòmics del Col·legi:

1) recaptar, distribuir i administrar els fons del Col·legi; 2) liquidar el pressupost de l’exercici anterior, aprovar els comptes anuals,

redactar el pressupost per a l’exercici vinent, dirigir-ne l’execució i controlar-ne el compliment;

3) elaborar i aprovar una memòria d’activitats de cada any en els termes legalment previstos, presentar-la davant dels organismes corresponents i fer-ne la publicitat deguda.

4) proposar a la Junta general la inversió o disposició del patrimoni col·legial, si es tracta d'immobles.

e) totes aquelles altres funcions que li vinguin atribuïdes per l’ordenament jurídic.

Article 81.- Del Degà. Correspon al Degà, la representació oficial del Col·legi. Presidir les Juntes de Govern, les Assemblees Generals i totes les Comissions o Delegacions del Col·legi en què assisteixi, i dirigir les reunions i actes que presideixi, vetllant per la legalitat i ordre de les mateixes. Atorgar la col·legiació o habilitació amb caràcter provisional o urgent a les persones que ho demanin i compleixin els requisits, concedir o denegar la vènia en cas d’urgència, i concedir o denegar l’autorització prevista per la defensa d’assumptes propis sense necessitat d’estar incorporat a un Col·legi. Ordenar els pagaments i confirmar amb la seva signatura tota la documentació oficial que es lliuri, llevat dels casos en què hagi delegat aquestes funcions. Efectua les convocatòries de les Juntes de Govern i de les Assemblees Generals d’acord amb el que preveuen els Estatuts. Article 82.- Del Vice-degà. En cas de vacant, malaltia o absència del Degà, serà substituït temporalment per el Vice-degà, qui en el seu cas serà també substituït pel diputat primer y així successivament.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 47 de 72

Article 83.- Del secretari. Correspon al secretari donar fe de tots els actes i acords; portar els llibres necessaris per a la bona marxa del Col·legi; tenir cura de l’arxiu; expedir certificacions amb el vist-i-plau del degà; organitzar i dirigir les oficines i ser-ne el cap de personal; portar el registre de col·legiacions; redactar les citacions sota les instruccions del Degà; auxiliar al Degà en les seves funcions especifiques; verificar l’assistència a les reunions i redactar les actes. En els casos de vacant, malaltia o absència és substituït pel diputat tercer, i en el seu defecte pel diputat quart. Article 84.- Del tresorer. Correspon al tresorer, materialitzar els ingressos i despeses i custodiar els fons del Col·legi, complir les ordres de pagament del Degà; ingressar i retirar els fons dipositats en comptes bancaris i similars conjuntament amb el Degà, preparar els pressupostos que s’hagin de presentar, portar els comptes directament o sota la seva vigilància i responsabilitat, i informar a la Junta de la marxa econòmica del Col·legi. Article 85.- Del bibliotecari. Correspon al bibliotecari tenir cura de la biblioteca i publicacions. Article 86.- Del comptador. Correspon al comptador intervenir en les operacions de tresoreria. Article 87.- Dels diputats. 1. Els diputats actuaran com a vocals de la Junta de Govern i desenvoluparan, a més de les funcions previstes en els presents Estatuts, les que específicament li siguin encomanades per aquella o pel degà. 2. Els diputats substituiran, per l'ordre de la seva numeració, el vice-degà i, en absència d'aquest, el degà, en els casos de l'article anterior. Secció IV.- Del Diputat de Guàrdia Article 88.- Diputat de Guàrdia. Funcions.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 48 de 72

1. Per tal d’establir un vincle permanent entre Col·legi i col·legiats i atendre qualsevol imprevist col·legial urgent, s’ha creat la figura del diputat de guàrdia. 2. El càrrec de diputat de guàrdia serà exercit en forma individual, de entre i pels membres de la Junta de Govern, mitjançant torns periòdics rotatius de durada setmanal.

3. Cada final d’any es confeccionarà per la Junta el calendari de guàrdies per l’any següent i es donarà a conèixer puntualment als col·legiats.

4. Corresponen al diputat de guàrdia les següents funcions:

a) vetllar pel compliment de les normes deontològiques així com dels principis de llibertat i independència dels col·legiats en el compliment dels seus drets i deures professionals i recollir qualsevol incidència referida al incompliment d’aquestes normes i principis.

b) atendre qualsevol imprevist col·legial urgent per tal d’agilitzar la seva

resolució.

c) garantir l’emparament dels col·legiats en la defensa de l’exercici professional davant l’Administració i vetllar perquè se’ls doni les consideracions degudes, recollint les seves queixes o suggeriments puntuals.

d) aquelles altres especialment atribuïdes en els presents Estatuts.

5. Totes les incidències hauran de ser detallades i recollides per escrit pel diputat de guàrdia que correspongui. De cada incidència es donarà compte a la Junta immediata posterior que es convoqui. La Junta adoptarà, si s’escau, les mesures que consideri convenients en cada cas. De no haver-hi incidències es farà constar així, recollint-se amb el terme “sense incidències” a l’acta de la Junta que correspongui. Secció V.- Procediment per l’elecció de càrrecs Article 89.- Convocatòria de les eleccions. La convocatòria d’eleccions es farà, com a mínim un mes abans de l’elecció, conjuntament amb la de la Assemblea General corresponent, i s’hi faran constar els càrrecs per elegir, el dia i l’hora del termini per a la presentació de candidatures. Es publicaran al taulell d’anuncis les llistes de col·legiats amb dret a vot, a les quals s’hi podran presentar reclamacions en el termini de cinc dies. Són aquestes llistes, un cop fermes, les que utilitzarà la mesa electoral durant l’elecció, i amb independència

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 49 de 72

de variacions posteriors que puguin haver patit les circumstàncies i règims dels col·legiats. Per poder ser elegit, serà necessari haver presentat la candidatura a la Junta de Govern abans de 15 dies hàbils de l’elecció mitjançant instància segellada per la secretaria del Col·legi, dintre de l’horari de funcionament de la mateixa, i no essent vàlides candidatures presentades fora d’aquest horari, o per correu, fax, telegrama o qualsevol altre mitjà. Els candidats hauran de ser proclamats per la Junta de Govern dintre dels dos dies següents hàbils a l’expiració del termini de presentació de candidatures. Tot seguit, s’exposarà la llista de candidats al taulell d’anuncis del Col·legi. Les reclamacions hauran de presentar-se dintre els cinc dies immediats a la proclamació, i resoldre’s dintre del tres dies següents. Les candidatures poden ser conjuntes o individuals, si bé cap col·legiat podrà presentar-se a més d’un càrrec. En el supòsit de candidatures conjuntes es recomana mantenir la paritat entre advocats i advocades. En cas de no presentar-se candidats per als llocs respectius, es mantindran temporalment els anteriors i s’actuarà d’acord al que disposa aquest art. 96 referent a acordar noves eleccions per cobrir els càrrecs als que no s’han presentat candidats. Article 90.- De les eleccions. L’elecció de càrrecs es fa en Assemblea General Extraordinària. A aquest efecte, es constituirà una Mesa electoral formada pel col·legiat més antic que actuarà de President i el col·legiat més novell que actuarà com a secretari. En cas de renúncia o impossibilitat seran substituïts respectivament pels següents en antiguitat i així successivament. Es vota cada un dels càrrecs a cobrir, i resulta elegit el que obtingui majoria dels vots emesos. La votació ha de ser secreta i personal. En cap cas el vot és delegable. Si per cada càrrec a cobrir només es presenta un candidat, aquest serà proclamat sense necessitat de votació. Article 91.- Formes d’exercir el vot. Els col·legiats exerciran el seu dret de vot de forma presencial el dia de la votació, davant la Mesa Electoral i a les hores que es determinarà a la convocatòria electoral que no podran ser inferiors a tres. Hi hauran dues urnes, una pels col·legiats exercents que tindran doble vot, i una altra per la resta amb vot senzill. Article 92.- Escrutini i proclamació.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 50 de 72

L’escrutini es farà immediatament després de l’elecció, i la Mesa electoral proclamarà els elegits. En cas d’empat, resultarà elegit el que tingui el número de col·legiat més antic al Col·legi d’Advocats de Figueres – Alt Empordà. Els elegits hauran de prendre possessió del càrrec en el termini de dos mesos a comptar des de l’elecció. Article 93.- Substitució dels càrrecs vacants. Les vacants dels càrrecs que es produeixin a la Junta de Govern durant el curs del mandat, són cobertes per l’ordre de substitució previst i, en el seu defecte, per nomenament de la pròpia Junta, sense perjudici de poder convocar, amb caràcter extraordinari, eleccions per a cobrir el càrrec, o càrrecs vacants. Malgrat això, quan la vacant es produeixi durant un termini superior a un any anterior a la renovació estatutària d’aquest, s’han de convocar forçosament eleccions extraordinàries per al cobriment del càrrec en el termini de 90 dies naturals. El substitut, encara que ho fos per elecció, segueix en el nou càrrec tant sols el temps que faci falta fins la renovació estatutària d’aquest. En el cas que durant el mandat de la Junta de Govern es produeixin vacants de la meitat o més dels components de la Junta de Govern, es consideraran expirats els mandats de substitució i s’ha de procedir a la convocatòria d’una Assemblea General Extraordinària a fi i efecte d’elegir els càrrecs vacants. Article 94. Recursos electorals. Els recursos que s’interposin en el procés electoral o contra el seu resultat seran admesos en un sol efecte i no suspendran la votació, proclamació i possessió dels elegits, llevat quan així s’acordi per causes excepcionals mitjançant resolució expressa i motivada. TÍTOL VIII.- POTESTAT I RÈGIM DISCIPLINARI Article 95.- Responsabilitat disciplinària dels advocats i advocades. 1. L’advocat o advocada, i les societats professionals, que actuïn a la demarcació territorial del Col·legi, estan subjectes a la responsabilitat disciplinària derivada de l’incompliment de la normativa deontològica -, amb independència de l’eventual responsabilitat civil, penal o disciplinària processal en què puguin incórrer. 2. La responsabilitat disciplinària dels advocats i advocades i de les societats professionals s’estableix mitjançant el procediment disciplinari corresponent i en

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 51 de 72

funció de les infraccions i les sancions tipificades en les normes aprovades pel Consell de l’Advocacia Catalana relatives a l’exercici professional, al règim disciplinari i al codi deontològic. 3.- Règim disciplinari col·legial. Sens perjudici del règim disciplinari per infraccions de la normativa reguladora de l’exercici professional aprovada pel Consell de l’Advocacia Catalana, el Col·legi pot adoptar també mesures disciplinàries contra les persones col·legiades fonamentades en l’incompliment dels deures col·legials. Seran d’aplicació les previsions sobre el procediment disciplinari que estableix la normativa aprovada pel Consell. 4.- Són infraccions col·legials les que afecten la relació de l’advocat o advocada amb el col·legi professional i amb altres advocats en l’àmbit del funcionament orgànic del col·legi. Aquestes infraccions es graduen en molt greus, greus i lleus:

4.1. Són infraccions col·legials molt greus: a) l’incompliment d’obligacions establertes per les lleis, per aquests estatuts o per altres normes col·legials. b) l’incompliment d’acords o decisions adoptats per òrgans del col·legi professional sobre matèries que especifiquen aquests estatuts. c) la realització d’actes que impedeixin o alterin greument el funcionament normal del col·legi professional o del seus òrgans. d) també és infracció col·legial molt greu el falsejament, per qualsevol mitjà, de les dades de les justificacions de les actuacions de la justícia gratuïta.

4.2. Són infraccions col·legials greus: a) l’ofensa o la desconsideració greus envers altres professionals col·legiats o envers els membres del òrgans de govern del col·legi i/o el consell de col·legis. b) constituir una societat professional d’advocats que tingui per objecte l’exercici conjunt de diverses professions quan legalment se n’hagi establert la incompatibilitat. c) constituir una societat professional d’advocats que incompleixi l’establert en la normativa aprovada pel Consell de l’Advocacia Catalana i en la legislació vigent en matèria de societats professionals.

4.3. Són infraccions col·legials lleus: a) l’ofensa o la desconsideració lleus envers altres professionals col·legiats o envers els membres del òrgans de govern del col·legi i/o el consell de col·legis. b) no sol·licitar la inscripció de qualsevol alta o baixa referida als advocats o advocades que col·laborin per a la societat professional d’advocats.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 52 de 72

5.- Les infraccions col·legials molt greus poden ésser objecte d’expulsió, únicament en cas de reiteració en la comissió de les infraccions molt greus d’incompliment d’obligacions establertes per les lleis, pels aquests estatuts o per altres normes col·legials i d’incompliment d’acords o decisions adoptats per òrgans del col·legi professional sobre matèries que especifiquen aquests estatuts, o de multa de fins a 5.000 €uros. 6.- Les infraccions col·legials greus poden ésser objecte d’amonestació o multa fins a 1.000 €uros. 7.- Les infraccions col·legials lleus seran objecte d’amonestació, consistent en apercebiment per escrit. 8.- La sanció d’expulsió només és executiva si la resolució que la imposa és ferma en via administrativa. 9. El règim disciplinari dels advocats del Torn d’Ofici es regirà per les mateixes regles establertes amb caràcter general per l’exercici de la professió, amb les especialitats contingudes a la Llei d’assistència jurídica gratuïta. En conseqüència, la indeguda percepció d’honoraris tindrà sempre la consideració d’infracció molt greu, i la imposició de sancions per infraccions greus o molt greus, relacionades amb les actuacions del Torn d’ofici o d’assistència jurídica gratuïta, comportarà en tot cas l’exclusió d’aquests serveis. 10.- El col·legiat sancionat té el dret de sol·licitar la rehabilitació, un cop transcorreguts els terminis de caducitat previstos a l’article 97.1 Article 96.- Potestat disciplinària del Col·legi i del Consell 1. L’exercici de la potestat disciplinària del Col·legi s’ajustarà al que disposen les normes aprovades pel Consell de l’Advocacia Catalana, d’acord amb els articles 24 i 25 de la Constitució i la Llei de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals. 2. Les sancions disciplinàries corporatives es faran constar en tot cas en l’expedient personal del col·legiat o col·legiada, així com en el registre de societats professionals. 3. La Junta de Govern exerceix la potestat sancionadora respecte dels seus col·legiats, els habilitats com a col·legiats i les societats professionals d’advocats, així com, si escau, en relació amb l’exercici de la potestat delegada de la Generalitat de Catalunya en cas de professionals que tinguin l’obligació d’estar col·legiats i no ho estiguin.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 53 de 72

4. Quan la persona sotmesa a un procediment disciplinari ostenti un càrrec de govern col·legial o en el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, l’òrgan competent per exercir la potestat disciplinària serà el Consell de Col·legis. En tot cas, l’afectat pel procediment disciplinari no podrà prendre part en les deliberacions i votacions. 5. En la resolució que ordeni incoar un procediment disciplinari, es nomenarà un instructor i un secretari. Si algun dels nomenats fos membre de la Junta de Govern del Col·legi o del Consell de Col·legis, no podrà participar en les deliberacions ni en les votacions de ’expedient. Article 97.- Rehabilitació per caducitat en l’anotació. 1. L’anotació de les sancions a l’expedient personal del col·legiat caducarà a l’any si ha estat per falta lleu; als dos anys si ha estat per falta greu; als tres anys si ha estat per falta molt greu. 2. El termini per a la rehabilitació col·legial es computarà a partir de l’endemà del dia en què ha quedat acomplerta la sanció. 3. Els sancionats podran sol·licitar de la Junta de Govern la rehabilitació un cop transcorreguts els terminis de caducitat esmentats, la qual s’acordarà sense cap altre tràmit un cop comprovat que ha transcorregut el període de caducitat fixat en aquests Estatuts. Tanmateix, la rehabilitació es podrà acordar d’ofici. 4. La Junta de Govern trametrà al Consell General de l’Advocacia i al Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya la resolució dictada en el procediment de rehabilitació. Article 98.- Concurrència de sancions i independència dels procediments. 1. No es podran sancionar els fets que hagin estat sancionats penalment, administrativament o disciplinàriament, en aquells casos que s’apreciï identitat de subjecte, fet i fonament. 2. L’òrgan competent resoldrà la no-exigibilitat de responsabilitat disciplinària en qualsevol moment de la instrucció del procediment en què quedi acreditada la fermesa d’una sanció penal, administrativa o disciplinària sobre els mateixos fets, sempre que concorri, a més, identitat de subjecte o de fonament. 3. Quan s'està tramitant un procés penal pels mateixos fets o per altres fets racionalment impossibles de separar dels sancionables d’acord amb aquests Estatuts, serà suspesa la tramitació del procediment i s’interromprà el termini de prescripció.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 54 de 72

La represa del procediment disciplinari quedarà ajornada fins que s’incorpori a l’expedient col·legiat la decisió jurisdiccional ferma. 4. Un cop iniciat el procediment, en qualsevol moment en què l’instructor apreciï que la presumpta infracció pot constituir delicte o falta penal, n’informarà immediatament l’òrgan que hagi ordenat la incoació del procediment per tal que aquest òrgan decideixi sobre la comunicació dels fets al ministeri fiscal i resolgui de suspendre el procediment fins que l’autoritat judicial es pronunciï en ferm. 5. Represa la tramitació del procediment disciplinari en qualsevol dels supòsits esmentats, la resolució condemnatòria que es dicti haurà de respectar l’apreciació dels fets continguda en el pronunciament judicial esmentat, sempre que la resolució sigui condemnatòria. Article 99.- Mesures de caràcter provisional. 1. Excepcionalment, prèvia audiència de la persona afectada, l’òrgan competent per a incoar l’expedient disciplinari podrà acordar mesures provisionals mitjançant resolució motivada, per tal de garantir la protecció dels interessos col·legials, la garantia de l’eficàcia en la substanciació del procediment o per raó de la gravetat dels fets imputats. Aquestes mesures es poden acordar en la resolució que incoï el procediment o durant la seva tramitació sense que pugui tenir, en cap cas, una durada superior a sis mesos, llevat el cas de paralització del procediment imputable a l’inculpat. 2. Les mesures provisionals que es poden acordar són, entre d’altres admeses en dret, les següents:

a) la suspensió de l’exercici professional per un període de sis mesos prorrogables, en el cas de faltes molt greus, per tres més si els fets revesteixen una especial transcendència o se’n pot derivar un perjudici per als interessos col·legials o resultar perjudicada la investigació dels fets.

b) la suspensió de l’exercici professional per un període no superior a tres mesos

en el cas d’infraccions greus. 3. El temps que l’inculpat ha estat subjecte a la mesura provisional de suspensió de funcions serà, en tot cas, computable als efectes de compliment d’aquest tipus de sanció. 4. No es pot acordar la mesura de suspensió provisional en l’exercici de la professió per a la seva pròpia defensa quan els col·legiats es trobin sotmesos a procés o inculpació d’un procediment penal.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 55 de 72

Article 100.- Dels criteris per la imposició de sancions. En la imposició de les sancions disciplinàries col·legials s’haurà de guardar la deguda adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada. Es consideraran especialment els criteris següents per a la graduació de les sancions a aplicar:

a) l’existència d’intencionalitat o reiteració. b) la naturalesa o transcendència dels perjudicis causats.

c) la reincidència per comissió en el termini d’un any de més d’una infracció

quan així hagi estat declarat per resolució ferma. Article 101.- Inhabilitació professional 1. La sanció d'inhabilitació impedeix l'exercici professional durant el temps pel qual hagi estat imposada. 2. L'òrgan que té potestat per a imposar la sanció ha de comunicar la seva decisió a les administracions competents i al consell de col·legis professionals que correspongui. 3. La inhabilitació professional és efectiva a partir del moment en què la resolució que la decideix posa fi a la via administrativa. En el cas que concorrin en una mateixa persona diverses resolucions d'inhabilitació successives, el termini establert en cadascuna es comença a comptar a partir del compliment definitiu de l'anterior. Article 102.- Causes d’extinció de la responsabilitat disciplinària. 1. La responsabilitat disciplinària dels col·legiats s’extingeix:

a) pel compliment de la sanció.

b) per la defunció.

c) per la prescripció. 2. Si durant la tramitació del procediment disciplinari es produeix les causes previstes en les lletres b) i c) de l’apartat anterior es dictarà resolució declarant extingida la responsabilitat i arxivant les actuacions. 3. La baixa en el col·legi no extingeix la responsabilitat disciplinària contreta durant el període d’alta, encara que determina la impossibilitat d’executar la sanció que s’acordi. En aquest cas es conclourà el procediment disciplinari mitjançant la

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 56 de 72

resolució que sigui procedent i en el cas de sanció l’execució quedarà en suspens fins el moment en què el col·legiat causi alta novament en el col·legi. Article 103.- Prescripció. 1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys, les greus prescriuen al cap de dos anys i les lleus prescriuen al cap d'un any, a comptar d'ençà del dia en què la infracció es va cometre. 2. La prescripció queda interrompuda per l'inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment sancionador. El termini de prescripció es torna a iniciar si l'expedient sancionador ha estat aturat durant un mes per una causa no imputable a la presumpta persona infractora. 3. Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys d'haver estat imposades, les sancions per faltes greus prescriuen al cap de dos anys i les sancions per faltes lleus prescriuen al cap d'un any. 4. Les sancions que comporten una inhabilitació professional per un període igual o superior a tres anys prescriuen un cop transcorregut el mateix termini pel qual van ésser imposades. 5. Els terminis de prescripció de les sancions es comencen a comptar a partir de l'endemà del dia en què esdevingui ferma la resolució que les imposa. 6. La prescripció queda interrompuda per l'inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment d'execució. El termini de prescripció es torna a iniciar si el procediment d'execució resta aturat durant més de sis mesos per una causa no imputable a la persona infractora. Article 104.- Procediment. 1. El règim sancionador establert per aquests Estatuts resta sotmès als principis de legalitat, irretroactivitat, tipicitat, proporcionalitat i no-concurrència de sancions. 2. El procediment sancionador ha d’estar inspirat pels principis generals de presumpció d'innocència, d'audiència de la persona afectada, de motivació de la resolució final i de separació dels òrgans instructor i decisori. 3. Són aplicables al procediment sancionador establert per aquesta llei les previsions sobre la potestat sancionadora de la legislació de règim jurídic i procediment administratiu. Article 105.- Notificacions.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 57 de 72

1. La tramitació i les notificacions s’ajustaran al que estableixen aquests Estatuts i, en allò que no preveu, al que disposa el títol V, capítol III i el títol VI, capítol II de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, amb les modificacions realitzades per la Llei 4/1999, de 13 de gener. 2. La notificació de les actuacions es podrà realitzar a través de mitjans informàtics, telemàtics o electrònics, en la mesura que els recursos disponibles així ho permetin i sempre que el seu destinatari hagi manifestat de forma expressa o tàcita la seva voluntat de ser notificat a través d’aquests mitjans. Aquesta notificació equivaldrà a l’efectuada per escrit sempre que es pugui garantir la recepció pel seu destinatari. 3. Les notificacions es poden practicar desplegant tota la seva eficàcia en el domicili professional que el col·legiat hagi comunicat al col·legi, sens perjudici de la responsabilitat derivada del fet de no haver comunicat reglamentàriament l’eventual trasllat. 4. Si no pot ser verificada la notificació en els termes previstos pels apartats 1, 2 i 3 de l’article 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, la notificació es considerarà realitzada als quinze dies de l’anunci al tauler d’edictes del col·legi. 5. Les notificacions als col·legiats no residents podran realitzar-se, si escau, per mitjà del seu col·legi de residència. Article 106.- Ampliacions i pròrrogues de terminis. 1. Excepcionalment, l’òrgan competent per a la iniciació i resolució del procediment podrà acordar, a proposta de l’instructor, l’ampliació dels terminis mitjançant motivació clara de les circumstàncies concurrents i només quan s’hagin esgotat tots els mitjans a disposició disponibles. 2. En el cas d’acordar-se l’ampliació del termini, aquesta no podrà ser superior a l’establert per a la tramitació del procediment. 3. L’acord sobre l’ampliació, el qual es notificarà a les persones interessades, no es podrà recórrer, sens perjudici d’allò que pugui ser al·legat per part d’aquestes per a ser considerat en la resolució que posi fi al procediment i en l’eventual impugnació en ulteriors recursos que s’interposin en contra de la resolució. Article 107.- Drets dels col·legiats en el procediment disciplinari. Els advocats sotmesos a un procediment disciplinari tindran els drets següents:

a) a ser assabentats dels fets que se’ls imputen, de les infraccions que aquests fets poden constituir i de les sancions que comporten, i també de la identitat

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 58 de 72

de l’instructor, de l’òrgan competent per imposar la sanció i de la norma que atribueix aquesta competència.

b) a l’accés a l’expedient administratiu en qualsevol moment del procediment, a

saber l’estat de la seva tramitació i a obtenir còpies dels documents continguts en aquest en els termes previstos per la legislació vigent.

c) a abstenir-se de declarar en el procediment seguit en contra seva, a formular

al·legacions, a proposar les proves pertinents per a la seva defensa i a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic que siguin procedents.

d) a la presumpció d’innocència i, per tant, mentre no recaigui resolució, a no ser

considerat culpable, com també té dret que la sanció estigui basada en actes o mitjans probatoris de càrrec o incriminadors de la conducta reprovada, que la càrrega de la prova correspongui a qui acusa i que qualsevol insuficiència en el resultat de les proves practicades, lliurement valorat per l’òrgan sancionador, hagi de traduir-se en un pronunciament absolutori.

e) a actuar assistits de tècnic o assessor quan ho considerin convenient en la

defensa dels seus interessos.

f) a obtenir una resolució motivada del procediment que inclourà una valoració de les proves practicades, i especialment d’aquelles que constitueixin els fonaments bàsics de la decisió, la fixació dels fets, la infracció o les infraccions que es cometen i la sanció o les sancions que se li imposen, o bé la declaració de no-existència d’infracció o de responsabilitat.

g) a tots els altres drets reconeguts per la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

Article 108.- Formes d’iniciació del procediment. 1. El procediment s’iniciarà d’ofici, com a conseqüència de la pròpia iniciativa de l’òrgan col·legial competent, de denúncia o de comunicació. 2. Abans de l’obertura de l’expedient disciplinari l’òrgan competent per iniciar el procediment disciplinari podrà acordar la realització d’unes diligències o actuacions prèvies, excepte quan la insostenibilitat de la pretensió resulti tan evident que no sigui viable iniciar cap diligència. 3. Si els fets afecten un membre de la Junta de Govern d’un col·legi o del Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya, es traslladarà l’expedient de manera immediata al Consell.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 59 de 72

Article 109.- De les denúncies. 1. A efectes del que es disposa en aquests Estatuts es considera una denúncia l’acte pel qual qualsevol persona posa en coneixement d’un òrgan col·legial l’existència d’un determinat fet que pogués constituir infracció disciplinària d’un col·legiat. 2. Les denúncies hauran d’expressar la identitat de la persona o les persones que la presenten, el relat dels fets que poguessin constituir infracció i la data de la seva comissió i, quan sigui possible, la identificació dels presumptes responsables. No es consideraran denúncia en cap cas els escrits anònims. 3. Per donar curs a una denúncia, caldrà que la persona o les persones que la presenten es ratifiquin davant l’òrgan competent per a la iniciació o la resolució del procediment. En cas de denunciants residents fora del territori del Col·legi, s’admetrà la ratificació efectuada en el Col·legi corresponent per al territori de la seva residència. 4. Es considerarà interessat als efectes corresponents el denunciant dels fets que s’hagi ratificat oralment, segons l’apartat anterior, el qual tindrà dret que se li notifiquin, de la manera prevista en aquests Estatuts, els actes legalment establerts. Article 110.- Actuacions o diligències informatives. 1. Amb anterioritat a l’obertura de l’expedient disciplinari, es podran fer unes actuacions o diligències informatives amb l’objecte de determinar amb caràcter preliminar si concorren les circumstàncies que justifiquin aquesta iniciació. 2. Les actuacions o diligències prèvies seran realitzades per la persona o òrgan col·legial que determini l’òrgan competent per a la iniciació o resolució del procediment. 3. Finalitzades les actuacions d’aquesta informació i necessàriament en el termini màxim de seixanta dies hàbils des de la resolució que va acordar obrir-la, la persona o òrgan col·legial que les hagi realitzat, sempre que no sigui el mateix per iniciar el procediment, farà una proposta de resolució per decidir l’obertura de l’expedient disciplinari o bé l’arxiu de les actuacions. Article 111.- Els acords d’iniciació del procediment i d’arxiu de les actuacions. 1. A la vista de la proposta formulada per la persona o l’òrgan que ha realitzat les actuacions o diligències prèvies, la Junta de Govern decidirà l’obertura de l’expedient

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 60 de 72

disciplinari o bé l’arxivament d’actuacions. Aquesta competència no podrà ser objecte de delegació. 2. La resolució d’arxivament d’actuacions es notificarà als denunciants i als interessats als efectes oportuns. 3. La resolució d’iniciació del procediment es notificarà als interessats juntament amb el plec de càrrecs segons es disposa en l’article següent. Article 112.- Instrucció i plec de càrrecs. 1. L’instructor, donant-ne fe el secretari, ordenarà la pràctica de totes les actuacions adequades per determinar i comprovar els fets i de totes les proves que puguin conduir al seu aclariment i a la determinació de les responsabilitats susceptibles de sanció disciplinària. 2. En el termini d’un mes des de l’obertura de l’expedient disciplinari i a la vista de les actuacions practicades, l’instructor formula el plec de càrrecs amb el contingut següent:

a) la identificació de les persones presumptament responsables. b) l’exposició dels fets imputats a l’inculpat en paràgrafs separats i numerats

per cadascun d’ells.

c) la infracció o infraccions que aquests fets puguin constituir, amb indicació de la seva normativa reguladora.

d) les sancions disciplinàries que aquests fets puguin comportar, amb

indicació de la seva normativa reguladora.

e) l’òrgan col·legial competent per imposar la sanció disciplinària. 3. L’acord d’obertura de l’expedient disciplinari juntament amb el plec de càrrecs es notificarà als interessats, als quals s’atorgarà un termini de deu dies per formular al·legacions. Article 113.- Reconeixement de l’infractor. Si l’inculpat reconeix voluntàriament la seva responsabilitat respecte dels fets, l’instructor eleva l’expedient a l’òrgan competent per resoldre, sens perjudici que pugui continuar la seva tramitació si hi ha indicis raonables de frau o d’encobriment d’altres persones.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 61 de 72

Article 114.- Mitjans i pràctica de la prova. 1. Els fets rellevants per a la decisió d’un procediment podran acreditar-se per qualsevol mitjà de prova admissible en dret. 2. Quan l’instructor no tingui per certs els fets al·legats pels interessats o la naturalesa del procediment ho exigeixi, acordarà l’obertura d’un període de prova per un termini no superior a trenta dies ni inferior a deu, a fi que puguin proposar-se i practicar-se les que consideri pertinents. 3. L’instructor de l’expedient disciplinari solament podrà rebutjar les proves proposades pels interessats, mitjançant resolució motivada, quan siguin manifestament improcedents o innecessàries, perquè la seva relació amb els fets no puguin alterar la resolució final a favor del presumpte responsable. Aquesta resolució es podrà recórrer quan determini la impossibilitat de continuar el procediment o produeixi indefensió. En els altres casos l’oposició s’ha de manifestar mitjançant l’oportuna al·legació per part de l’afectat per a la seva consideració en la resolució que posi fi al procediment i en el recurs que es pugui interposar contra la resolució. 4. Es notificarà a l’inculpat amb prou antelació el lloc, la data i l’hora per a la pràctica de les proves que hagi de realitzar el mateix instructor, amb la finalitat que pugui intervenir. Article 115.- Proposta de resolució. L’instructor, dins els deu dies següents a l’expiració del període de proposició i pràctica de la prova, formularà la proposta de resolució, la qual haurà de tenir el contingut següent:

a) la fixació amb precisió i de manera motivada dels fets que s’imputin en el procediment.

b) la qualificació de la infracció o infraccions que constitueixen aquests fets i la

seva normativa reguladora o bé la declaració d’inexistència d’infracció o infraccions.

c) la identificació de la persona o persones que en resultin responsables. d) la sanció o sancions a imposar i la seva normativa reguladora o bé la

declaració de no existència de responsabilitat. Article 116.- Tràmit d’audiència i elevació de la proposta de resolució.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 62 de 72

1. La proposta de resolució es notificarà a l’inculpat perquè en el termini improrrogable de deu dies, a la vista de l’expedient, pugui al·legar davant l’instructor tot allò que consideri convenient per a la seva defensa. 2. Una vegada complerts els tràmits anteriors l’instructor trametrà la proposta de resolució juntament amb l’expedient complet a la Junta de Govern o al Consell competent per resoldre. 3. Abans de dictar resolució, l’òrgan col·legial competent per resoldre podrà decidir, mitjançant un acord motivat, la realització de les actuacions complementàries indispensables per resoldre el procediment. L’acord de realització d’actuacions complementàries es notificarà als interessats, als quals es concedirà un termini de set dies per formular les al·legacions que tinguin per pertinents. Les actuacions complementàries s’hauran de practicar en un termini no superior a quinze dies. El termini per resoldre el procediment quedarà suspès fins a l’acabament de les actuacions complementàries. No tindran la consideració d’actuacions complementàries els informes que precedeixen immediatament la resolució final del procediment. Article 117.- Formes de finalització de l’expedient disciplinari. 1. Posaran fi a l’expedient disciplinari la resolució per la qual s’imposa la sanció o s’acorda el sobreseïment, com també la declaració de caducitat. 2. També produirà la terminació de l’expedient disciplinari la impossibilitat de continuar-lo per causes sobrevingudes. La resolució que es dicti haurà de ser motivada en tot cas. Article 118.- Resolució del procediment. 1. La resolució que posi fi a l’expedient disciplinari haurà de ser acordada en el termini màxim de trenta dies des de la recepció de la proposta de l’instructor, haurà de ser motivada i decidirà totes les qüestions plantejades pels interessats i aquelles altres derivades de l’expedient disciplinari. 2. En la resolució no es podran acceptar fets distints dels determinats en la fase d’instrucció de l’expedient disciplinari, salvat els que resultin, en el seu cas, de l’aplicació del que preveu el número 1 d’aquest article, amb independència de la seva diferent valoració jurídica. 3. La resolució dictada haurà de ser notificada a l’inculpat, haurà de respectar el que estableix l’article 89 de la Llei 30/1992 i expressarà els recursos en contra que siguin procedents, els òrgans administratius o judicials davant els quals s’haurien de

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 63 de 72

presentar i el termini per interposar-los, sens perjudici que els interessats en puguin interposar qualsevol altre que considerin oportú. També s’inclourà en la resolució la valoració de les proves practicades, i especialment d’aquelles que constitueixin els fonaments bàsics de la decisió, fixaran els fets i, en el seu cas, la persona o persones responsables, la infracció o infraccions comeses i la sanció o sancions que s’imposen o bé la declaració de no-existència d’infracció o de responsabilitat. Article 119.- Caducitat del procediment. 1. El venciment del termini màxim establert de sis mesos des de l’acord d’inici del procediment sense que s’hagi dictat i notificat resolució produirà la caducitat del procediment. En aquests casos, la resolució que declari la caducitat ordenarà l’arxiu de les actuacions. 2. La caducitat del procediment no produirà per si mateixa la prescripció de la responsabilitat disciplinària, però els procediments caducats no interrompran el termini de prescripció. 3. La caducitat del procediment no impedeix iniciar un nou procediment disciplinari per aquell mateix assumpte si encara no s’ha extingit la responsabilitat sancionadora per prescripció. 4. El termini màxim per dictar i notificar la resolució quedarà suspès en els casos següents:

a) quan hagi de realitzar-se qualsevol tipus de prova que hagi estat proposada per les persones interessades, durant el temps necessari per a la incorporació dels resultats a l’expedient.

b) quan s’estigui tramitant un procés penal pels mateixos fets o per altres fets

racionalment impossibles de separar dels sancionables d’acord amb aquests Estatuts i s’hagi acordat suspendre el procediment. El termini quedarà suspès fins que s’incorpori a l’expedient col·legial la sentència o decisió judicial ferma.

c) quan el procediment quedi paralitzat per causa imputable a l’inculpat, mentre

no desapareguin les causes que van motivar aquesta paralització.

d) per qualsevol altre supòsit previst en la legislació general sobre procediment administratiu.

Article 120.- Iniciació del procediment abreujat. L’òrgan competent per iniciar el procediment abreujat, acordarà la tramitació de l’expedient disciplinari regulat en aquesta secció quan apreciï de manera motivada l’existència d’elements de judici que permetin qualificar la infracció com a lleu.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 64 de 72

Article 121.- Instrucció del procediment abreujat. 1. Una vegada dictat l’acord d’iniciació, l’instructor, a la vista de les actuacions practicades, formula la proposta de resolució. 2. La proposta de resolució, on s’han d’exposar els fets imputats, les infraccions que aquests puguin constituir, les sancions d’aplicació, l’òrgan competent per resoldre i la normativa que li atorguen la competència, es notifica als interessats juntament amb l’acord d’iniciació i la indicació que es tracta d’un procediment abreujat, a fi que en un termini de 10 dies puguin proposar proves i al·legar allò que considerin convenient per a la defensa dels seus drets i interessos. 3. Transcorregut el termini anterior i desprès de l’eventual pràctica de la prova, l’instructor, sense cap altre tràmit, eleva l’expedient a l’òrgan competent per resoldre. 4. En tot cas, l’òrgan competent podrà proposar o acordar que se segueixi el procediment ordinari. Article 122.- Resolució del procediment abreujat. El procediment abreujat es resoldrà i es notificarà en el termini d’un mes des de la seva iniciació. Article 123.- Règim de recursos. Les resolucions definitives dictades en els procediments disciplinaris tramitats pel Col·legi d’advocats, esgoten la via administrativa d’acord amb l’article 109 d) de la Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú, i podran ser objecte, potestativament, de recurs de reposició davant el mateix òrgan que les va dictar o ser impugnada directament davant l’ordre jurisdiccional contenciós-administratiu, podent fonamentar-se ambdós recursos en qualsevol dels motius de nul·litat i anul·labilitat previstos als articles 62 i 63 de l’esmentada llei. Article 124.- Executivitat. 1. Les resolucions sancionadores seran executives quan posin fi a la via administrativa.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 65 de 72

2. El col·legi d’advocats té competència per a executar per ell mateix les seves resolucions sancionadores, de conformitat amb el que estableixen les normes aplicables.

Article 125.- Publicitat i efectes de les sancions disciplinàries. 1. L’òrgan que dicta la sanció disciplinària podrà acordar, per raons d’exemplaritat i en previsió de futures conductes infractores, la publicació de les sancions imposades d’acord amb el previst en els presents Estatuts, una vegada finalitzi la via administrativa o judicial, amb independència de la seva execució. 2. La publicació s’haurà de fer en els butlletins d’informació que els col·legis distribueixen als seus col·legiats, com també en els taulers d’anunci d’aquestes corporacions, i podran donar referència dels noms i cognoms, la classe i naturalesa de la infracció comesa i de la sanció imposada. En el cas que la sanció disciplinària sigui judicialment anul·lada haurà de fer-se una publicitat anàloga d’aquesta anul·lació. 3. Les sancions disciplinàries que impliquin suspensió en l’exercici de la professió o expulsió d’un col·legi tindran efecte en l’àmbit de tots els col·legis d’advocats de l’Estat espanyol, i amb aquesta finalitat hauran de ser comunicades al Consell General de l’Advocacia perquè ho traslladi als altres col·legis. TÍTOL IX.- RÈGIM ECONÒMIC Capítol I.- Dels recursos financers Article 126.- El Col·legi per a costejar les despeses que calguin per a poder complir les seves finalitats, ha de disposar dels recursos econòmics necessaris. Article 127.- Els recursos financers del Col·legi tindran caràcter ordinari i extraordinari. 1.- Són recursos econòmics ordinaris:

a) Els rendiments, de qualsevol naturalesa, que produeixin els béns o drets que integrin el patrimoni col·legial;

b) Els drets d’incorporació o d’habilitació al Col·legi; c) Els drets d’inscripció de les societats professionals al corresponent registre

col·legial;

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 66 de 72

d) Els drets corresponents als informes que emeti la Junta, en les regulacions d’honoraris, tant judicials com extrajudicials, i pels dictàmens o resolucions de tots tipus que se li sol·licitin;

e) Les quotes ordinàries i extraordinàries, derrames i pòlisses col·legials; f) La participació que correspongui al Col·legi en les vendes de pòlisses

constitutives del paper professional de la Mutualitat General de Previsió de l’Advocacia per als seus fins específics, o del paper professional de l’advocacia que estableixi el Col·legi;

g) Els drets d’expedició de certificacions; h) Per qualsevol altre concepte que legalment sigui procedent.

2.- Constitueixen recursos extraordinaris del Col·legi:

a) les subvencions o donatius que atorguin l’Estat, la Generalitat de Catalunya, Corporacions Oficials i demés entitats o particulars.

b) els béns mobles i immobles de tota classe que per donació o herència o per altre títol, augmentin el patrimoni del Col·legi.

c) les quantitats que, per qualsevol concepte correspongui percebre al Col·legi quan administri, en compliment d’un encàrrec temporal o perpetu, cultural o benèfic, determinats béns o rendes.

Article 128.- La Junta de Govern, estableix les quotes d’incorporació i les restants ordinàries que han de satisfer els col·legiats per a contribuir al sosteniment ordinari de les càrregues i serveis col·legials. Les quotes extraordinàries i altres recursos, han de ser aprovats per la Assemblea General. Article 129.- Les quotes i demés recursos obliguen a tots els col·legiats. Malgrat això, la Junta de Govern podrà acordar la reducció o exempció de les quotes, total o parcial, a les persones que per l’edat, falta de recursos, malaltia o qualsevol altra causa justificada, puguin merèixer aquestes consideracions. Capítol II.- Dels Pressupostos Article 130.- La Junta de Govern ha de presentar a la Assemblea General, anualment un pressupost únic, que constitueix l’expressió xifrada, conjunta o sistemàtica de les obligacions que com a màxim es poden reconèixer, i els drets que es preveuen liquidar durant l’exercici econòmic corresponent. També ha de contenir els ingressos detallats per conceptes que hom preveu percebre dins de l’exercici per a cobrir les despeses. L’exercici pressupostari coincideix amb l’any natural.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 67 de 72

Article 131.- Quan s’hagi de fer alguna despesa per a la qual no existís crèdit en el pressupost o el crèdit consignat fos insuficient, s’ha d’habilitar un crèdit extraordinari en el primer cas o un crèdit suplementari en el segon. També es pot optar per a confeccionar un pressupost especial. Malgrat això, es pot ordenar una transferència de crèdit quan a la dotació corresponent s’hagués produït una economia real, o bé, quan es prevegi racionalment un excés en els ingressos previstos. El Degà pot ordenar, de conformitat amb la Junta de Govern, les operacions del paràgraf anterior. Article 132.- Els pressupostos s’aprovaran dintre els dos mesos immediatament anteriors al 31 de desembre de cada any. Els pressupostos especials es poden aprovar en qualsevol moment de l’exercici. La liquidació definitiva de pressupostos de l’exercici, s’ha de fer a la Assemblea General ordinària del primer trimestre de l’any següent. Capítol III.- De la memòria anual

Article 133.- Memòria anual de gestió econòmica i d’activitats. 1. Anualment el Col·legi elaborarà una memòria de la seva gestió econòmica i activitats realitzades.

2. Aquesta memòria ha d’incloure, com a mínim:

a) la relació de recursos econòmics obtinguts i aplicació dels mateixos a les

activitats realitzades. b) la relació del patrimoni i dels recursos humans. c) la relació dels contractes realitzats en exercici de les funcions públiques d) la relació detallada de les activitats realitzades en exercici de les seves

funcions públiques i de les altres activitats rellevants dutes a terme. e) el nombre total de col·legiats, amb indicació de si són persones físiques o

societats professionals; del nombre de les altes i baixes produïdes durant l’any, i en el cas de les persones físiques, si són exercents o no.

3. La memòria s’ha de referir a l’any natural i ha de ser aprovada per l’òrgan de govern del col·legi i tramesa a la Generalitat dintre els terminis que legal i reglamentàriament s’estableixin.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 68 de 72

4. El Col·legi farà pública la memòria anual de gestió econòmica i d’activitats publicant-la íntegrament a la web col·legial així com per qualsevol mitjà que permeti el seu coneixement per la societat en general. Capítol IV.- Del Patrimoni Col·legial Article 134.- Del patrimoni col·legial. Règim d’administració i custòdia del patrimoni i dels recursos col·legials. 1. El patrimoni del Col·legi serà invertit, administrat i custodiat per la Junta de Govern. Qualsevol acord que suposi la venda o inversió que superi el vint per cent del pressupost ordinari del Col·legi haurà d'ésser aprovat per l'assemblea general extraordinària convocada a aquest efecte. 2. El degà exercirà les funcions d'ordenador de pagaments i les ordres seran executades pel tresorer. 3. Correspon al tresorer l'administració i cobrament dels ingressos col·legials. 4. La Junta de Govern disposarà la forma en què caldrà portar la comptabilitat del Col·legi, a iniciativa del tresorer, de manera que permeti un seguiment de les operacions i de l'elaboració dels comptes anuals que es reflectiran en un llibre d'inventari i de comptes anuals, signats pel degà i el tresorer. 5. Els col·legiats podran, en qualsevol moment, formular per escrit peticions concretes i precises sobre qualsevol dada relativa a l'exercici econòmic i al desenvolupament del pressupost, les quals seran evacuades pel tresorer amb el vistiplau del degà. 6. L'estat de comptes de cada exercici podrà ser examinat pels col·legiats en el període comprès entre la convocatòria i quaranta-vuit hores abans de la data assenyalada per a la celebració de l'assemblea general ordinària corresponent. 7. Els comptes anuals seran sotmesos a auditoria externa i es presentarà, també, a l'assemblea general ordinària corresponent. TÍTOL X.- RÈGIM JURÍDIC DELS ACTES COL·LEGIALS I LA SEVA IMPUGNACIÓ. Article 135.- Executivitat i notificació dels acords.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 69 de 72

1.- Els acords de l’Assemblea general i de la Junta de Govern i les decisions del degà o degana i altres membres de la Junta de Govern són immediatament executius i s’han de complir d’acord amb els seus propis termes, llevat que el mateix acord estableixi una altra cosa o es tracti de matèria disciplinària. 2.- Els acords que hagin de ser notificats personalment als col·legiats i col·legiades, referits a qualsevol matèria fins i tot la disciplinària, ho poden ser al domicili professional que hagin comunicat al Col·legi, en els termes previstos a l’article 20 d’aquests estatuts. Si la notificació no es pot fer en els termes que preveuen apartats 1 i 2 de l’article 59 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, el lliurament el pot fer un empleat del Col·legi, amb subjecció al que assenyalen els apartats 2 i 3 d’aquest precepte; i si la notificació tampoc es pot efectuar, s’entén efectuada quinze dies després de la seva col·locació al tauler d’anuncis del Col·legi, que es pot fer tal com preveu l'article 61 de la Llei esmentada. Article 136.- Recursos. 1.- Els acords i actes definitius dels òrgans de govern del Col·legi, sotmesos al dret administratiu, posen fi a la via administrativa, i podran ésser impugnats davant de la jurisdicció contenciosa administrativa, d’acord amb els requisits i terminis establerts per la seva legislació reguladora. Els actes de tràmit que impedeixin continuar el procediment, que resolguin indirectament les qüestions de fons o produeixin indefensió o perjudicis greus també seran impugnables en els mateixos termes. 2.- Els actes a què es refereix l’apartat anterior també podran ser objecte de recurs potestatiu de reposició davant del mateix òrgan que va dictar l’acte, dins el termini d’un mes a comptar des de la data de notificació individual o de la publicació. Contra la resolució del recurs de reposició també es podrà interposar recurs contenciós administratiu, d’acord amb la legislació vigent. També es podrà interposar qualsevol altre recurs, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu. 3.- Els acords i resolucions dels òrgans col·legials que es dictin en exercici de llurs funcions privades, en matèria de patrimoni i de contractació, quedaran subjectes al dret privat. La seva impugnació o reclamació, així com l’exigència d’eventuals responsabilitats, se sotmetran a la jurisdicció civil. 4.- Els acords i les decisions del Col·legi que es dictin en matèria de contractació i relacions amb llur personal es regiran pel dret laboral. La seva impugnació o reclamació, així com l’exigència de les responsabilitats que poguessin derivar-se, se sotmetran a la jurisdicció laboral. Article 137.- Recursos en cas de delegació

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 70 de 72

El actes dels òrgans col·legials que actuïn per delegació d’una altra Administració podran ser objecte de recurs d’alçada davant de l’òrgan delegant dins del termini d’un mes a comptar des de la data de notificació individual o de la publicació. Article 138.- Resolució dels recursos 1.- La resolució dels recursos serà motivada i congruent amb les pretensions de la persona recurrent, i en cap cas podrà agreujar la seva situació inicial. 2.- El règim jurídic dels recursos serà el regulat en la Llei de procediment administratiu comú. Article 139.- Del recurs de revisió. El recurs extraordinari de revisió es pot interposar contra els actes i acords del Degà, de la Junta de Govern i de la Assemblea General que esgotin la via administrativa o contra els que no s’hagi interposat recurs dins el termini establert, davant el mateix òrgan, sempre que es donin els supòsits i dins els terminis contemplats a l’art. 118 de la Llei 30/92, de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Article 140.- Per a computar els terminis establerts en aquests Estatuts es tenen en compte només els dies hàbils administratius, excepte quan s’indiquen expressament els dies com a naturals. TÍTOL XI.- FUSIÓ, DISSOLUCIÓ I SEGREGACIÓ DEL COL·LEGI. Article 141.- Fusió. 1. La fusió amb un altre Col·legi es podrà dur a terme d’acord amb les disposicions legalment aplicables.

2. L’acord de fusió, que portarà implícit el de dissolució, ha d’ésser adoptat per l’Assemblea General extraordinària amb els quòrums i majories previstos a l’article 71. 3. El Degà i dos membres de la Junta constituiran la representació col·legial en la Comissió Mixta que es formi amb l’altre Col·legi d’Advocats per tal d’elaborar els nous Estatuts pels quals es regiran.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 71 de 72

Article 142.- Dissolució. 1. Tindrà lloc la dissolució del Col·legi:

a) per la pèrdua dels requisits legals necessaris perquè la professió tingui caràcter col·legial.

b) per acord de l’Assemblea General amb els quòrums previstos a l’article 71.

c) per reducció de col·legiats a un nombre que no permeti cobrir tots els càrrecs

de la Junta de Govern, sense simultaniejar-los o duplicar-los. d) Per la fusió mitjançant la constitució d’un nou col·legi professional o l’absorció

per un altre.

2. Quan la dissolució es porti a terme per causes distintes a la fusió, el patrimoni col·legial, un cop satisfet el passiu, es repartirà entre tots els col·legiats. 3. El procediment de dissolució seguirà els tràmits legalment previstos. Article 144.- 1. La segregació del Col·legi per raó de la divisió o segregació del Partit Judicial de Figueres - Alt Empordà, podrà tenir lloc quan s’aprovi en Assemblea General extraordinària convocada a l’efecte prèvia sol·licitud de la meitat més un dels col·legiats. 2. L’acord de segregació ha d’ésser adoptat per l’Assemblea General extraordinària amb els quòrums i majories previstos a l’article 71. 3. L’acord ha d’ésser aprovat, amb l’informe previ del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, per un Decret del Govern de la Generalitat de Catalunya. DISPOSICIONS ADDICIONALS Disposició Addicional Primera Totes les referències als termes advocat, lletrat i col·legiat fetes en aquest text es refereixen indistintament a advocat/advocada, lletrat/lletrada i col·legiat/ col·legiada. Disposició Addicional Segona Totes les referències contingudes en els presents Estatuts, relatives a advocats, s’entenen fetes també a les societats professionals.

Llers, 13

17600 – Figueres

972513468

Pàgina 72 de 72

Disposició Addicional Tercera La Junta de Govern haurà d’aprovar les incorporacions als presents estatuts de les eventuals observacions que efectuï el Consell de col·legis o el Departament de la Generalitat de Catalunya corresponent, derivades de la qualificació de legalitat, d’acord amb la normativa vigent.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA Els actuals reglaments corporatius s’hauran d’adaptar als presents Estatuts en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquests. DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA Aplicació de les disposicions relatives a infraccions i sancions i al procediment sancionador 1. El procediment sancionador que es regula en aquests Estatuts serà d’aplicació a aquells expedients que s’iniciïn a partir del moment de la seva entrada en vigor. 2. El règim d’infraccions i sancions que es preveu en aquests Estatuts només serà d’aplicació a aquells fets que es produeixin a partir de la seva entrada en vigor, llevat que el nou règim fos més favorable a la persona infractora. DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA 1. A l’entrada en vigor dels presents Estatuts queden derogats els Estatuts del Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres - Alt Empordà, aprovats per la Junta General Extraordinària de 19 de desembre de 2003. 2. Així mateix queden derogats els Reglaments col·legials actuals en allò que contradiguin o s’oposin a la llei i als presents Estatuts. DISPOSICIÓ FINAL Els presents Estatuts entraran en vigor l’endemà d’haver estat publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.