Ética i Política: Llums i ombres

7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres

1/47

Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset

Avaluador extern

Ramon Alcoberro Pericay

Tutor

Jordi Cas Fontanella

Consultor

Jordi Colobrans Delgado

TICA I POLTICA:

LL!" I O!#R$"Autor

Daniel #lan%&er !arset

1/47Juny,2004


2/47


"&mari ' nde(

1 Introducci....... 4

1.1Metodologia....... 5

1.2Els signifcats de les paraules: tica i !oral....... "

1.#Els conceptes d$tica i !oral% avui....... &

1.4'ignifcat i relaci de(entre l$tica i la pol)tica....... *

2 +lat i la seva idea del rei-flso....... 1#

# Ma,uiavel: tica i pol)tica% d$es,uena....... 1-

4 rederic II% el somnide /oltaire....... 20

5 ant% la monarquia republicana....... 2-

" Mill% la lliertat essencial....... #4

& 3eer% les conviccions o la responsailitat....... #-

- A !ode de conclusi....... 42

* iliografa....... 4#

2/47Juny,2004


3/47


Moralitat

El frau, el luxe i lorgull han de viure,

mentre ens en sapiguem aprofitar:

la fam, sens dubte, s un flagell terrible,

per sense ella qui pot prosperar?

[...] [...] [...]

La virtut sola no pot fer florir

les nacions; i si es vol implantar

una Edat dOr, b cal estar tan lliures

de lhonradesa com de les aglans.

Bernard de Mandeville,

La faula de les abelles i altres assaigs

Els mitjans s'han convertit en fins, produm per a produir. Consumim per a

consumir [..] El nostre inters principal s produir coses i consumir coses, i

produint-les i consumint-les, nosaltres mateixos ens convertim en coses.

Fabriquem mquines que funcionen com l'home, i ens convertim en homes que

funcionen com mquines".

Erich Fromm,

tica i poltica. Obra pstuma 3.

3/47Juny,2004


4/47


"Tots estem d'acord en les fins, per discrepem quant als mitjans. Tots aportem,

sens dubte, una passi desinteressada per la felicitat impossible dels

homes. Per, simplement, hi ha entre nosaltres qui creu que es pot recrrer

a qualsevol mitj per a aconseguir la felicitat, i hi ha qui no ho creu. Ens

contem entre aquests ltims. Sabem amb quina rapidesa es prenen els

mitjans per les fins i no admetem qualsevol justcia."

Albert Camus,

Moral i Poltica

4/47Juny,2004


5/47


1 Introducci

Aquest Treball Fi de Carrera (TFC arran!a d"un #ran inter$s %ers&nal i intel'le!tual %er la qesti) i

est* basat en l"&b+e!tiu de d&nar al#un ti%us de res%&sta a %re#untes !& les se#ents- Per qu la

poltica no ha tingut (mai?) ni t molt bona fama? Realment s incompatible la cerca, la consecucii lexercici el poer amb els ictats e ltica? !u han it alguns els pensaors ms relle"ants al

"oltant e la presumptament ifcil relaci entre ltica i la poltica?

C& a .ni tres %r&blees &lt dieren!iats deuen ser allats ab t&ta !laredat %er a %&der

%rendre una %&si!i) s&bre aquestes qesti&ns sense au#entar en!ara s el !&nusi&nise

a!tualent eistent-

l %rier dels %r&blees !&nsistei en si l"$ti!a i la %&l.ti!a an de tenir (& n& una !&%letase%ara!i), de anera que abitin en &ns distints i sense !a% ti%us de rela!i)5

l se#&n %r&blea s si s6a de distin#ir (& n& entre el que %&de an&enar $ti!a %riada i $ti!a

%8bli!a, reerint9n&s a les a!tua!i&ns dels %&l.ti!s b en la sea ida %riada b en la %8bli!a5

: el ter!er %r&blea tra!ta de dilu!idar, !& +a a %lante+ar Ma ;eber, quina s la ill&r &%!i)- si

una $ti!a %&l.ti!a basada en !&ni!!i&ns i %rin!i%is, & b una $ti!a %&l.ti!a basada en la

res%&nsabilitat5

< l %rier dels %r&blees se sus!ita quan ens %lante#e la qesti) de si el %&l.ti! a de #uiar les

sees a!!i&ns %8bliques !&n&re a !riteris i %autes &rals &, %er !&ntra, la sea a!!i) !& a

%&l.ti! a de ser eraent instruental en un!i) d6un !&n+unt d6&b+e!tius es%e!.i!s que la tradi!i)

del aquiael'lise identii!a ab l6estabilitat del sistea %&l.ti!, la se#uretat eteri&r & l6a!!s i la

%eran$n!ia en el %&der5 =er !&nse#ent, en aquest %rier %unt, la %re#unta %ertinent que

aur.e de ser !a%a>&s de res%&ndre seria si els poltics, en el curs e la se"a acti"itat, euen (o

no) actuar sotmesos a pautes i criteris morals#

< ?i la res%&sta a la %re#unta anteri&r &ra s., ens tr&bar.e ab el se#&n %r&blea5 =erqu$

l6aira!i) de qu$ els %&l.ti!s deuen a!tuar &ralent a s&ert ab req$n!ia d6equ.&!s

i%&rtants5 @na llar#a tradi!i) reli#i&sa a deterinat que la !&ns!i$n!ia !&una ass&!i a la idea

de $moral$ &rtes !&nn&ta!i&ns %riades, !ert sentit de $pecat$ & $"irtut$ en l6*bit .nti i que,

en!ara s, aquesta !&ns!i$n!ia !&una s6atribuei el %riile#i d6interenir i !&ntr&lar les ides

%riades dels ssers uans %er a %r&te#ir la sea &ralitat indiidual5 la&rs, si en la %riera

%re#unta a#ussi res%&st que l6a!tiitat dels %&l.ti!s auria d6estar s&tesa a !riteris &rals, ara

/47Juny,2004


6/47


seria ne!essari a!larir quines accions els poltics estarem legitimats per a %ut%ar moralment& 'es

se"es accions pbliques? 'es pri"aes? otes ues?

< @na e#ada *#i a!larit els d&s %r&blees anteri&rs, e d6enr&ntar la qesti) &naental

entre $ti!a i %&l.ti!a, s a dir, la qesti) dels !riteris i al&rs &rals que an de %residir l6a!!i)

%&l.ti!a, !riteris i al&rs &rals !&n&re als quals tal a!!i) %&l.ti!a %&t ser +ut+ada &ralent5 s el

%r&blea que, !& +a e assenyalat, a %lante+ar Ma ;eber5 : la qesti) s, senEillaent, la de-

si efecti"ament l*acci poltica ha e ser una acci moral, quin tipus *acci moral ha *sser? +a

estar basaa en una tica e la con"icci o en una tica e la responsabilitat? en una mena e

barre%a e totes ues?

a hip-tesi e treballde la que a arran!ar, s a dir, la %r&%&si!i) que ens a &rular ab ista

a l"&rienta!i) de la n&stra inesti#a!i) i de la n&stra relei), i que e tra!tat de erii!ar

e%.ri!aent, s que eistia una aniesta in!&%atibilitat entre $ti!a i %&l.ti!a, en!ara que +a

%ens*e a %ri&ri que tr&bar.e al#unes e!e%!i&ns5 l %r&blea %lante+at i que li a serit de il a

la n&stra traa s el atei sus!itat %er ;eber en la sea a&sa !&ner$n!ia de 11, s&bre .'a

poltica com a "ocaci- /!uina s aleshores la "eritable relaci entre ltica i la poltica? 0o tenen

res a "eure luna amb laltra, com sha it en tantes ocasions?1 (Cr5 ;eber, 1G1, G19175

"&b+e!te d"aquest treball, !& el de la %&l.ti!a tab, s teHri!aent d"inter$s #eneral5 =er tant, els

destinataris, en %rin!i%i, %&dr.e ser t&ts els !iutadans que d"una & d"altra anera s& requerits dequan en quan %er a &%inar s&bre el !urs dels assu%tes %8bli!s, i ens arrie (& n& a les urnes a

di%&sitar el n&stre &t5 Tab %&dria ser que des%erts un !ert inter$s en els a!t&rs %8bli!s, els

%&l.ti!s, d&n!s d"ells en %arlare (a>H 8lti n& deia de ser una in#enutat s del %&bre aut&r5

Tant de b& els resultats de la n&stra tas!a si#uin lle#its %er &ltes %ers&nes i les a+udin a relei&nar

un i! s&bre de quina anera %&dr.e re%lante+ar9n&s la ida %&l.ti!a, la ida %8bli!a que ens

en&lta, que seria una &ra de re%lante+ar9n&s tab les n&stres ides i la &ra d"&r#anitEar9les

en un es%ai %etit (& %&tser #ran d"aquest %laneta n&stre, el %laneta Terra, que t&ts, d"una & d"altraanera, sabe que ."a com "a, !& deia aquella trista, irHni!a i deses%eran>ada !an>) del %er a

i in&blidable Iidi M&ntll&r5

1.1 Metodologia

Tal i !& s"e%li!ita al %la d&!ent i a la eb in&ratia, el TFC %&t !&nsistir, i aquest s el !as, en

un estudi & treball de re!er!a b*si!aent biblir*i!a & d&!uental- un 23 assaig5 "*bit de

re!er!a, !& +a e e%li!itat s aunt, !&nsistir* en er una reisi), an*lisi i inter%reta!i) de les

idees que al#uns dels %ensad&rs s relleants an e%ressat s&bre la rela!i) entre ltica i la

K/47Juny,2004


7/47


poltica, %er a %&steri&rent etraure les !&n!lusi&ns que ens resulten %ertinents5 ls aut&rs que

e !&nsiderat b*si!s i &naentals s)n des de =lat) ins a ;eber, %assant %er AristHtil, Frederi! ::,

L&ltaire, Maquiael, Mill, i ant5 A s, e establert una a!urada sele!!i) d"aut&rs !&%leentaris

que ens an d"a+udar a deliitar les llumsi les ombresdel tea es!&llit- Aran#uren, Niddens, Oael,

Pussell, ?aater, ?in#er, Tu#endat i ;itt#enstein, entre d"altres5 l !&r%us, d&n!s, de dades

d&!uentals %r&!edei en t&ts els !as&s de &nts se!und*ries- la bibliografia5

@na e#ada establerts els %ar*etres del %r&+e!te, la et&d&lia del n&stre treball a %assat %er

sistematit4ar tota la ocumentaci bibliogr5fica&

a Dis%&sant dels re!urs&s ne!essaris %er a l&!alitEar9la- internet i biblioteques locals5

b Dis%&sant dels re!urs&s %er a %&der a!!edir9i- biblioteca pr-pia, e la 63 i altres

uni"ersitats locals i e la xarxa 7oan 'lus 8i"es5

! stablint !riteris %er a l"&r#anitEa!i), le!tura i buidat#e dels d&!uents biblir*i!s, ai.

!& una %auta %er a resuir i analitEar siste*ti!aent els !&ntin#uts de !ada llibre &

d&!uent, %er a %&der !&%arar els aterials ab !erta !&&ditat i ei!*!ia- hem creat

una base e aes .a hoc, per a facilitar tota aquesta feina#

d Mantenint i &%tiitEant la base de dades, es%e!ialent re"isant acuraament els

escriptors#

e C&nstruint els mapes conceptualsne!essaris %er a que ens a+udin a &r#anitEar les

dierents in&ra!i&ns i a antenir de &ra adient els des!ri%t&rs de la base de dades5

Oe sele!!i&nat aquest ti%us de et&d&lia %erqu$ !& +a s"a assenyalat, la re!&llida de dades

a %artit de l"&r#anitEa!i), le!tura i buidat#e dels !&ntin#uts de la bibliraia i d&!uenta!i)

es!&llida i de la n&a que a anat s&r#int5 D"aquesta anera ab la sisteatitEa!i) de t&ta aquesta

in&ra!i), e tin#ut dis%&nibles les dades ne!ess*ries %er a estar en !&ndi!i&ns de !&ntrastar les

dierents idees5 C&ntrast d"idees que ens a a+udat a !&nirar & rebut+ar la n&stra i%Htesi de

%arten>a5 Ai. atei, ens a seblat la ill&r t$!ni!a %er a &r#anitEar el !&n+unt d"idees i !&n!e%tes

ab els que e anat !&nstruint el n&stre ra&naent i el n&stre ar#uentari5 A s a s, aquestat$!ni!a ens a %er$s iltrar les dades, sele!!i&nar9les i %&der distribuir9les adequadaent al llar#

del n&stre treball5

1.2 Els significats de les paraules: tica i moral

l &t tica%r& del #re! 9thos i si#nii!aa, anti#aent, estatge, lloc on hom habita5 Ms tard,

AristHtil a ainar aquest sentit i, a %artir d6ell, a si#nii!ar manera *sser, car5cter5 Ai., l6$ti!a era

!& una espcie e segona casa o naturalesa una se#&na naturalesa adquirida, n& eretada !&

7/47Juny,2004


8/47


& s la naturalesa bi&lH#i!a5 D"aquesta !&n!e%!i) se"n des%r$n que una %ers&na %&t &delar,

&r+ar & anar !&nstruint la sea anera d"sser5

6&e !&nstruei la sea anera d"sser it+an>ant la !rea!i) d6*bits, uns *bits que

s6ass&leien %er re%eti!i) d6a!tes5 "9thos& !ar*!ter d"una %ers&na estaria !&ni#urat %er un !&n+unt

d"*bits i, !& si &s un !er!le & una r&da, aquest Qt&s & !ar*!ter, inte#rat %er *bits, ens %&rta a

realitEar uns deterinats a!tes, uns a!tes que %r&enen de la n&stra anera de ser adquirida5

a %araula moral traduei l"e%ressi) llatina moralis, que deriaa de mos (en %lural mores) i

si#nii!aa costum5 Ab la %araula moralis, els r&ans re!&llien el sentit #re! d69thos- els !&stus

tab s"ass&leien a %artir d"una re%eti!i) d"a!tes5 R& &bstant aquest %r&und %arentes!, la %araula

moralistend. a a%li!ar9se a les n&res !&n!retes que an de re#ir les a!!i&ns5

Ai., d&n!s, des de l"eti&lia, i a %&!a dier$n!ia entre $ti!a i &ral- una i altra an reer$n!ia a

una realitat seblant5 =erH aui, al#rat que s&int s"usen de anera indistinta !& si &ssin

sinHnis, es re!&nei que tenen si#nii!ats dierents5

n aquest treball, usare aleatHriaent les %araules $ti!a i &ral %er a eitar9n&s !&%li!a!i&ns

inne!ess*ries, %erH tab %erqu$ aquest !riteri d"8s ens a d&nat resultats interessants de !ara a

er s senEilla la &ra de !&uni!ar el n&stre %unt de ista (ai. & a er tab en Fernand&

?aater al seu llibre :tica per al meu fill i, a s a s, er9& d"una altra anera ens situaria enun !&ntet &lt dierent del qu$ un treball de l"abast del n&stre %&t i &l tenir5

1.3 Els conceptes dtica i de moral, avui

Tan anti! !& la ateia uanitat s l"inter$s %er re#ular, it+an>ant n&res & !&dis, la !&ndu!ta,

les a!!i&ns i els !&%&rtaents dels uans en t&tes les !&unitats, en t&ts els %&bles, s&!ietats

& !ultures tr&be %res!ri%!i&ns i %r&ibi!i&ns que deineien la sea &ral5

Ara b, lli#at al naieent de la il&s&ia a%are#u un altre ti%us d"inter$s, el de relei&nar s&bre les

n&res & !&dis +a eistents, t&t !&%arant9l&s & t&t !er!ant el seu &naent5 Aquests d&s niells

dieren!iats d"inter$s & d"a!tiitat uana !&nstitueien el que an&ene aui, res%e!tiaent,

&ral i $ti!a5 ndinse9n&s9i5

a &ral s un !&n+unt de +udi!is relatius al b i al al, destinats a diri#ir la !&ndu!ta dels uans5

Aquests +udi!is es !&n!reten en n&res de !&%&rtaent que, adquirides %er !ada indiidu,

re#ulen els seus a!tes, la sea %r*!ti!a di*ria5 Ara b, ni les n&res & !&dis &rals es %r&!laen

!& el !&di de !ir!ula!i), ni !ada %ers&na assuei & in!&r%&ra aut&*ti!aent el !&n+unt de

G/47Juny,2004


9/47


%res!ri%!i&ns i %r&ibi!i&ns de la sea s&!ietat, ni !ada s&!ietat & !ultura &rulen els atei&s

+udi!is s&bre el b i el al5 s %er t&t aiH que la &ral s&int s un !&n+unt de %re#untes i

res%&stes s&bre qu$ e de er si &le iure una ida %lena, s a dir, una ida n& ab

i%&si!i&ns sin) ab llibertat i res%&nsabilitat5

D"altra banda, l"$ti!a s una relei) s&bre la &ral5 "$ti!a, !& a il&s&ia de la &ral, es tr&ba a un

niell dierent- es %re#unta %er qu$ !&nsidere *lids uns i n& altres !&%&rtaents, !&%ara les

%autes &rals que tenen dierents %ers&nes & s&!ietats t&t !er!ant el seu &naent i le#itia!i),

inesti#a qu$ s es%e!.i! del !&%&rtaent &ral, enun!ia %rin!i%is #enerals & uniersals

ins%irad&rs de t&ta !&ndu!ta, !rea te&ries que estableien i +ustiiquen allH %el qual al la %ena iure5

a &ral ens d)na %autes %er a la ida qu&tidiana, l"$ti!a s un estudi & relei) s&bre qu$ &ri#ina i

+ustii!a aquestes %autes5 =erH abdues, si b s)n distin#ibles, s)n !&%leent*ries5 De la

ateia anera que te&ria i %r*!ti!a intera!!i&nen, els %rin!i%is $ti!s re#ulen el !&%&rtaent

&ral %erH aquest !&%&rtaent in!idei alterant els atei&s %rin!i%is5 ?&int els !&nli!tes de

n&res &rals que a%areien quan e de %rendre de!isi&ns s)n el &t&r que ens i%ulsa a una

relei) de niell $ti!5 s %er aiH que Aran#uren, re!&neient la in!ula!i) entre te&ria i %r*!ti!a,

an&ena a l"$ti!a, moral pensaa i a la &ral, moral "iscua5 Ai. atei, Al!&berr& assenyala

aquesta ateia rela!i)- /'tica s es ;rist-til


10/47


1.! ignificat i relaci de"entre ltica i la pol#tica

n l6a!tualitat s6a anat i%&sant un !&n!e%te &lt e%&brit del que si#nii!a %&l.ti!a, un !&n!e%te%e+&ratiu, &lt allunyat del que a ser el !&n!e%te !l*ssi!, #re!, de =&l.ti!a, en el &ent del

naieent de l6Sti!a5 C&n d&n!s, %er a a!larir les !&ses, er al#una !&nsidera!i) s&bre la rela!i)

entre $ti!a i %&l.ti!a5

=er a aiH se#uraent el ill&r s beure dels &r.#ens- AristHtil5 n %rin!i%i, la dier$n!ia entre els

tees de l6:tica a 0ic-maci de la Polticas &lt %alesa5 ls tees de l6:ticas)n les te&ries del

b, la eli!itat, la irtut, la +ust.!ia i l6aistat en !ani, els tees de la =&l.ti!a s)n l6an*lisi de la

!&unitat !iil i ailiar, l6an*lisi de les !&nstitu!i&ns, la !&nsidera!i) dels diers&s ti%us de r$#is il6edu!a!i) dels +&es5

Ai., d&n!s, si ens ateni al seu &ri#en la dier$n!ia entre l6Sti!a i la =&l.ti!a des d6un %unt de ista

et&d&lH#i! s intutiaent !lara5 6Sti!a t %er &b+e!te l6an*lisi de les irtuts, la re!er!a de la

eli!itat i la !&nsidera!i) de qu$ a de ser la +ust.!ia, qu$ e de !&nsiderar irtu)s i +ust %erqu$

l6indiidu an&enat &e %u#ui ser eli> en sua- la ida b&na del ser u*5

a =&l.ti!a, %er la sea banda, t %er &b+e!te l6an*lisi de les !&nstitu!i&ns i r$#is que els &ess6an d&nat %er a la sea ida en !&8, i esbrinar, des d6aqu., quins %&den ser els ill&rs, en sua-

quina s la !&unitat b&na (& el b&n #&ern dels &es en s&!ietat5

Ara b, !& AristHtil !&nsideraa que l6sser u* s un /4oon politiDon1,& si#ui, un anial !iutad*,

un anial !.i!, s&!ial &, literalent, un anial %&l.ti!, ell atei n& deia de re!&rdar9n&s

!&nstantent que la irtut, la +ust.!ia i la eli!itat s6a!&nse#ueien quan s6a!&nse#ueien s&!ialent,

s a dir, %&l.ti!aent5

De anera que entre l6$ti!a i la %&l.ti!a i a, de et, una !&ntinutat, la del 4oon politiDon1#R& i %&t

aer +ust.!ia, irtut & eli!itat al ar#e de la s&!ietat, de la %&l.ti!a, de l6*bit de lapolis5 =er aiH, si

estudie ab !ala les &bres d6AristHtil, ens ad&nare que l6:tica a 0ic-macanun!ia +a la Poltica

(d6una anera e%l.!ita al inal de l6&bra i que la Polticaa, al seu t&rn, !&nstants reer$n!ies a

l6:tica- la relei) arist&t$li!a s&bre l6edu!a!i) i s&bre les lleis s, %er ai. dir9&, l6*bit d6interse!!i)

entre el )n de l6$ti!a i el )n de la %&l.ti!a5 Sti!a , paieia, +uris%rud$n!ia i %rai %&l.ti!a

!&nstitueien un t&t, les %arts del qual n&s s)n se%arables et&d&lH#i!aent, %er i %er a l6an*lisi-

10/47Juny,2004


11/47


/'tica no s per a ;rist-til un camp aut-nom, sin que resulta inseparable e la poltica# ant ltica

com la poltica sn formes aspirar a leuaimonia, s a ir, a la


12/47


!&nli!te, quan el res&l, d&nant la %ria!ia a la !&nsidera!i) del !iutad* !& a sser s&!ial i, %er

tant, !& a ebre de la !&unitat5

Oi a, d6altra banda, una !&n!e%!i) reli#i&sa i te&lH#i!a de la rela!i) entre $ti!a i %&l.ti!a que a

!&n&rat d6una anera &lt intensa la n&stra !ultura, %arle de la !ultura eur&%ea de base

!ristiana5 Aquest en&!aent aira que eisteien lleis que estan %er s&bre de les lleis que els

&es s6an d&nat en la %&lis, lleis reelades que, d6al#una anera, es an !&in!idir ab la llei

natural5

AiH n& s una an$!d&ta irrelleant5 : n& & s %erqu$ la !&n&ra!i) de la n&stra !ultura %er

l6es%erit del !ristianise al llar# dels se#les a estat tal que ins i t&t en un )n !& el n&stre d6aui

dia, que en #eneral es !&nsidera lai! i se!ularitEat i en el qual d&ina la se%ara!i) entre reli#i) i

estat, aquest altre !&n!e%te de la rela!i) entre $ti!a i %&l.ti!a rea%arei !&nstantent en &ltes de

les qesti&ns que es dis%uten a!tualent5 Ai. en tees !& l6a&rtaent, la !&ntra!e%!i),

l6eutan*sia, els tras%lantaents d6Hr#ans, i en #aireb t&tes les !&ntr&$rsies a!tuals rela!i&nades

ab la Bi&$ti!a5

a ist&riraia !&nte%&r*nia a %&sat de aniest que el !&n!e%te n&ble, n&ratiu, de la %&l.ti!a

n& se%re s6a !&rres%&st ab el que realent su!!ea a la polis#re#a5 A s, en aquella s&!ietat

l6enriquient es%iritual i %ers&nal dels !iutadans que %arti!i%aen %&l.ti!aent en lapolisa estar

basat en una r.#ida diisi) s&!ial del treball i en l6eist$n!ia d6es!laus5 Oi auria &lt que %arlars&bre l6&rienta!i) %&l.ti!a de ?H!rates, %erH sense entrar en la dis!ussi) s&bre aquesta &rienta!i), si

de&!r*ti!a & arist&!r*ti!&9&li#*rqui!a, +a l6;pologiaque a es!riure =lat) ens a %ensar que la

realitat de la %arti!i%a!i) %&l.ti!a atenesa era bastant s esquina que el que su##erei el n&ble

!&n!e%te n&ratiu de la ateia5

Aquesta s una %riera eritat a%resa que !&n !&ntar %erqu$ nin#8 s"en#anyi- el queer %&l.ti! a

estat %r&bableent des del %rin!i%i una a!tiitat internaent !&ntradi!tHria en la qual !&%eteien

la irtut, el desinter$s, el b !&8 i la ra) d6un !&stat (les llums), i l6e#&ise, la !&rru%!i), la%erersi) i l6&di d6un altre (les ombres)5 ls !&rs de les tra#$dies de ?H&!les s&len insistir en un

adertient que des%rs s6a et !anHni! en el reranyer de la a+&ria de les llen#es !ultes- /'a

pro"a el que s l*home la tenim en la se"a relaci amb el poerC noms sabem el que realment s

un home quan el "eiem actuar polticament1#

AristHtil & sabia %ere!taent5 De anera que el seu n&ble i irtu)s !&n!e%te n&ratiu de la

%&l.ti!a a de ser lle#it, %&tser, !& un issat#e ra!i&nal que resa s & enys ai.- a %esar de

qu$ l6a!tua!i) %r*!ti!a dels !iutadans resulta !&ntradi!tHria ens !&n %arti!i%ar en les tasques de

lapolis%erqu$ aiH ens a ill&rs a t&ts els que teni el dret de !iutadania5

12/47Juny,2004


13/47


a lli>) %rin!i%al que e a#ut d6a%rendre en el se#le UU- quel!& que s6a an&enat %&l.ti!a de

asses, l6elea!i) de les asses a la %&l.ti!a, la %arti!i%a!i) assia dels !iutadans en la %&l.ti!a

que a anat en au#ent des dels anys que an se#uir a la %riera #uerra undial, s6a saldat de

&ent ab tres a!tes de barb*rie, !& ai abans aia !&ne#ut la Ouanitat- l6&l&!aust i els

!a%s de !&n!entra!i) naEis, el #ula# estalinista i les b&bes s&bre Oir&sia, Lietna i Ba#dad5

n :tica i poltica, quan Aran#uren analitEa la rela!i) entre aquests !&n!e%tes, distin#ia entre quatre

aneres %&ssibles de iure i %ensar, en la &dernitat, aquesta rela!i)5 A saber- a el realisme

poltic, %er al qual la &ral (identii!ada ab l6$ti!a s un idealise ne#atiu i la sea intr&issi) en

la %&l.ti!a resulta %ert&rbad&ra b el rebuig e la poltica!& quel!& irreeiableent d&lent en

n& de la %ria!ia de la &ral ! la concepci tr5gicade la ne!essitat/i%&ssibilitat %r*!ti!a de

!&&nestar $ti!a i %&l.ti!a, ab la !&nse#ent es!issi) i esquin>ada de l6indiidu que es eu

s&l'li!itat al&ra %er les ei#$n!ies de la &ral i de la %&l.ti!a i d la concepci ram5ticade la

%r&ble*ti!a que #enera la rela!i) entre $ti!a i %&l.ti!a !& /recerca incessant1, !& /recerca

sense possessi1!& /tensi permanent i autocrtica implacable1(Aran#uren, 1GK, 7797G5

13/47Juny,2004


14/47


2 $lat i la seva idea del rei-filsof

FinalitEada la #uerra del =el&%&n$s, Atenes e%erienta una s$rie de

!&nulsi&ns %&l.tiques que d&naran al trast ab les il'lusi&ns

di%&sitades %er =lat) en el queer de la #esti) %8bli!a5 =rier ana!!edir al %&der els an&enats Trenta Tirans, entre els quals i aien

al#uns ailiars i ai!s de =lat), el qual a ser !&nidat a !&l'lab&rar

ab ells5 =erH, se#&ns !&nessa ell atei, el n&u #&ern %r&%te a

er eny&rar als seus %rede!ess&rs5 ntre altres inn&brables !&ntraurs,

=lat) desta!a el d6aer &l#ut utilitEar a ?H!rates %er a

!&rres%&nsabilitEar9l& dels seus e!ess&s5 @na e#ada enderr&!ats els

Trenta Tirans, an assuir el %&der els qui aien estat bande+ats %er

aquells, i =lat) sent altra e#ada l6i%uls de !&nsa#rar9se a la %&l.ti!a5R& &bstant aiH, el a+usti!iaient del seu estre, d6aquell ?H!rates que s6aia ne#at a interenir en

els !ris diri#its !a% a qui ara el !&ndenaen, el a desistir deinitiaent de tals as%ira!i&ns5

Al !&%r&ar que /no hi ha res sa en l*acti"itat poltica Hlle#i en el sis$ llibre de'a RepblicaH, qui

reflexiona sobre totes aquestes coses es quea quiet i noms s*ocupa els seus propis assumptes,

com alg que es colFloca al costat *un mur enmig *una tempesta per a protegirAse e la pols i e la

plu%a que porta el "entC i, mirant als altres esborats per la immoralitat, es na per content amb que

*alguna manera ell pugui estar net *in%ustcies a tra"s e la se"a "ia1(=lat), 2002, L:, 375

Nutrie resuei de la se#ent anera la in!id$n!ia de la sea rustrada &!a!i) %&l.ti!a en el

%ensaent %latHni!-

1Poc inclinat ell mateix a participar en la poltica, "a arribar fins i tot a sentirAse a"ergon>it e la se"a

esgana i *aquesta manera "a arribar a la notable conclusi que un fil-sof no euria prenre part en

la poltica *una societat existent, sin noms en una ieal, i, al mateix temps, a la iea que l*Bstat

ieal mai es poria realit4ar fins que el fil-sof acces a prenre part en la poltica1(Nutrie, 10, :L,

4G25

=lante+at en aquests teres, el di!taen %latHni! s&bre el rei ilHs& di.!ilent %&dria resultar s

a%&r$ti!5 l ilHs&, sabent9se i%&tent %er a !aniar l6&rdre establert, %reerei liitar9se a n& ta!ar9

se les ans ab els t$rb&ls assu%tes %r&%is de la %&l.ti!a i n&s es dis%&sa a interenir en ells

quan a#in tin#ut ll&! una s$rie de !anis que n&s serien %&ssibles #r*!ies a la sea interen!i)5

Tal !& Aquil'les ai n& %&dr* #uanyar a la t&rtu#a, se#&ns la !$lebre a%&ria %r&%&sada %er Ven)

d6lea, ta%&! el ilHs& %latHni! %&dria ai arribar a &i!iar !& rei, d&n!s %er a aiH auria d6aer

estat rei abans de ilHs&, at$s que n&s ai. es lliuraria dels seus es!r8%&ls %er a eure6s

esquitat %el an# de les de!isi&ns %&l.tiques5 =erH aquestes %arad&als !&nsidera!i&ns n&

14/47Juny,2004


15/47


a#uessin a!&nse#uit er abdi!ar a =lat) de la sea !$lebre %ana!ea5 Mal#rat tra!tar9se d6un

%assat#e s&bradaent !&ne#ut, resulta ine!usable trans!riure6l de n&u aqu.-

/; men>s que els fil-sofs regnin en els Bstats, o els que ara sn anomenats reis i go"ernants filosofin

e manera genuIna i aequaa, i que coincieixin en una mateixa persona el poer poltic i la

filosofia, no hi haur5 fi per als mals els Bstats ni per al gnere hum51 (=lat), 2002, L, 3345

R&s la uni) entre la il&s&ia i el %&der, s a dir, entre la &ral i la %&l.ti!a, seria !a%a> de !aniar

el laentable &rdre establert5 =r&undaent de!ebut %er les a!tua!i&ns %&l.tiques dels seus ains, i

sentint9se in!a%a> de %arti!i%ar ell atei en el +&!, =lat) entn que l68ni!a s&lu!i) s &ralitEar als

%&l.ti!s & er entrar en el terreny de la %&l.ti!a a aquells que ill&r !&ne#uin les %reisses $tiques,

s a dir, que els ilHs&s arribin a reis & b que els reis a%ren#uin a il&s&ar5

Pe!&llint el testi&ni del seu estre ?H!rates, =lat) de!idei &r+ar una paieiaJque re&ri la

politeiaK5 =erH aquesta %eda#ia $ti!&%&l.ti!a n& l6i%artei +a de &ra &ral en el *#&ra, !& es

?H!rates, sin) a tras dels tet&s i en el Hru d6una institu!i) %eda#H#i!a- l6A!ad$ia Wque a

estat qualii!ada %er led) !& /la primera uni"ersitat europea1(led), 1G1, 125 =lat) %resta la

sea %l&a %erqu$ els ensenyaents de ?H!rates n& !ai#uin en l6&blit5 l !&l'l&qui s&!r*ti! quedar*

i&rtalitEat #r*!ies als di*le#s es!rits %er =lat), l6&bra il&sHi!a dels quals est* #uiada %er

l6&bstina!i) de &ralitEar la %&l.ti!a5 : aquesta, !& qualse&l altre *bit del queer u*, %re!isa

del !&n!urs dels es%e!ialistes5 n &%ini) de =lat), els ilHs&s, s a dir, els e%erts en at$ries tals

!& la +ust.!ia & l6&brar irtu)s deurien %rendre les re#nes del #&ern i, de n& ser ai., aurien de

!&uni!ar el seu saber als #&ernants %er a instruir9l&s !&nenientent5 D"a!&rd ab aquestes

!&ni!!i&ns, =lat) iat+ar* %er tres e#ades a ?i!.lia %er a eer!ir !& !&nseller en la !&rt de

?ira!usa5 l ra!*s del seu %rier iat#e a ?i!.lia, realitEat quan =lat) r&ndaa la quarantena, n& a

%&der ser s r&tund, d&n!s =lat) a estar a %unt de ser enut !& es!lau %el tir* al que es

%r&%&saa il'lustrar5 Tanatei, la sea aistat ab la #erana de la que estaa !asada ab

Di&n.s :, el aria t&rnar int anys des%rs %er a instruir al seu neb&t, Di&n.s ::, i er d6ell un rei ilHs&5

=erH =lat) a estar de n&u &lt lluny d6a!&nse#uir la #esta i n&s a a!&nse#uir que el deieble

&s !&ndenat al bande+aent5 Mal#rat t&t, un =lat) #aireb se%tua#enari isitar* n&aent

?ira!usa5

Ab aquests reiterats intents =lat) a &ler d&nar Wtal !& ens re!&rda Carl&s Nar!.a NualW

/un "alers exemple e qu el sa"i eu sacrificar la se"a tranquilFlitat a l*oportunitat *actuar en

poltica per a irigir als altres, e la mateixa manera que el presoner e la ca"erna que ha sortit a

1Paieia& tere que =lat) utilitEa %er a si#nii!ar la eritable il&s&ia (=lat), 1G, 752Politeia&una &ra &derada de #&ern del %&ble (unEann, 17, 35

1/47Juny,2004


16/47


"eure la llum ha e tornar a la foscor per a aoctrinar sobre la "eritat als compan>s e pres, 5huc a

costa e la se"a pr-pia felicitat1(Nar!.a, 1GG, GK9G75

l ilHs&, !&nsa#rat !&%letaent a l6estudi de la +ust.!ia i qualsse&l altres ideals, tindria la issi)

d6il'luinar les tenebres en qu$ es tr&ben suits aquells que n& estan ailiaritEats ab aquestes

idees &, si s n&, ai. a d"intentar9& er, s&bret&t ab aquells que dis%&sen del %&der, tenint en

!&%te que les sees de!isi&ns a!aben %er ae!tar9n&s a t&ts5

=er a redre>ar el rub de la nau de l6stat i a!&nse#uir que arribi a b&n %&rt aria alta un %il&t

e%ert, i aquest %a%er n& %&dria +u#ar9l& sin) el ilHs&5 n el sis$ llibre de 'a Repblica, =lat) ens

brinda una es%l$ndida %ar*b&la (&n es &r+a una et*&ra ab #ran tradi!i) en la %&lit&l.a

&derna5 n ella l6stat s !&%arat ab una ebar!a!i), l6aut$nti! !a%it* de la qual Wel %&bleW

es deia en#ali%ar %er la sea tri%ula!i), s a dir, %els %&l.ti!s5 Cadas!un dels ariners est* &bstinat

en %rendre el ti) entre les sees ans, t&t i que des!&ne#ui %er !&%let l6art de la nae#a!i)5 T&tsells a!&rralen al %atr) %erqu$ els deii er de ti&ner i, si al#un se surt ab la sea, els altres el

llan!en %er la b&rda %er a se#uir dis%utant9se el seu ll&!5 Des%rs eb&rraten al %atr) %er a er9se

a&s del aiell i saque+ar9l&, desi#nant !& %rier &i!ial a qualse&l que %r&eti se!undar el seu

&t. i els %ereti se#uir eaurint les %r&isi&ns del naili5 l eritable nae#ant, aquell que %er a

iar el rub aur* de tenir &lt en !&%te les esta!i&ns, el !el, els ents i els astres n& deiar* de

ser !&nsiderat un in8til %er seblant tri%ula!i), tal !& li &!&rre a l6aut$nti! ilHs& en els ne#&!is de

la %&l.ti!a (=lat), 2002, L:, 3793G5

@na e#ada re!reat el )n de la %&l.ti!a en aquests teres, =lat) !&n!l&u que-

/la culpa e semblant inutilitat no s atribuIble als fil-sofs, sin a qui no recorre a ells# Perqu no est5

acor amb la naturalesa que el pilot pregui als mariners que es eixin go"ernar per ell# Bl que

"eritablement correspon per naturalesa al malalt s que "agi a les portes els metges, i a tot el que t

necessitat e ser go"ernat anar a les portes el que s capaE e go"ernarC no que el que go"erna

pregui als go"ernats per a poer go"ernar, si el seu go"ern s "eritablement profits1(=lat), 2002, L:,

35

Aquest era l6aut$nti! s&ni de =lat)5 l seu a+&r anel era que els tri%ulants de la nau de l6stat

re!&rre#uessin al ilHs& i l"a!laessin !& %il&t, !&%renent que n&s ell dis%&sa dels

!&neieents adequats %er a reeiir5 a sea A!ad$ia a ser !&n!ebuda !& una %edrera de

uturs #&ernants, els quals, des%rs de dedi!ar a la il&s&ia #aireb t&ta la sea ida, tirarien s&bre

les sees es%atlles el %er a ells desa#radable %es de la %&l.ti!a, en n& del b !&8 (=lat), 2002,

L::, 445 6indubtable aantat#e del seu %lante+aent s que, lluny de !&nsiderar un %riile#i

seblant !&esa, aquests %il&ts #&ernarien la nau de l6stat %er un estri!te sentit del deure,

1K/47Juny,2004


17/47


sabent !&n+u#ar el !&neieent del b&n #&ern ab una indier$n!ia !a% a les %rebendes de la

%&l.ti!a (=lat), 2002, L::, 4495

l que n& est* dis%&sat a !&nsentir =lat) de b&n #rat s)n les it#es tintes el ilHs& que de!ideii

%arti!i%ar en la %&l.ti!a aur* de er9& assuint t&tes i !adas!una de les sees !&nseq$n!ies5 n

el Butiem, =lat) arreet !&ntra el que aui den&inar.e /assessors1& /intelFlectuals org5nics1,

aquells que, %er ee%le, reda!ten dis!urs&s %er als &rad&rs & &i!ien !& ad&!ats de se!*5

Aquells que es !&l'l&quen en un terreny interedi entre la il&s&ia i la %&l.ti!a ereien un en&re

enys%reu %er %art de =lat), d&n!s l68ni!a !&sa que a!&nse#ueien s n& ser !a% de les dues

!&ses, ni ilHs&s ni %&l.ti!s5 ?ituant9se a !aall entre l6$ti!a i la %&l.ti!a !reuen aer sabut tr&bar

una b&na anera de /near i guarar la roba1, !& dir.e ara el seu &b+e!tiu seria inluir en les

de!isi&ns %&l.tiques, %erH sense arribar a res%&nsabilitEar9se de les sees %rH%ies %r&%&stes5 l

tea t !ert inter$s %erqu$ llan>a !erta llu s&bre la deini!i) del rei9ilHs&, el qual auria

d6in&lu!rar9se !&%letaent en la %&l.ti!a quan li t&qui, en!ara que %reseri la sea !&ndi!i) de

ilHs& &ral5

Pes%e!te a la &rtuna istHri!a de l6aany %latHni! %er &r+ar ilHs&s9reis !&rren &lt dierents

ersi&ns5 6inentari que a Nutrie, %er ee%le, s altaent %&sitiu5 Nutrie ens re!&rda que,

se#&ns =lutar!, =lat) a eniar diers&s deiebles seus %er a re&rar reeiidaent dierses

!&nstitu!i&ns, i que ell atei auria estat !ridat %els tebans %er a reda!tar la !&nstitu!i) de

Me#alH%&li (Nutrie, 10, 339345

n !ani, el balan> que ens brinda arl =&%%er en 'a societat oberta i els seus enemics n& %&t

resultar s des&lad&r5 Des%rs de detallar els abus&s !&es&s %er al#uns dels seus

!&l'lab&rad&rs, =&%%er !&n!l&u que-

/Plat poria "anarAse *un total *almen>s nou tirans entre els quals "an ser alguna "egaa els seus

eixebles o amics, circumst5ncia que "e a posar e manifest Wse#&ns =&%%erW les peculiars

ificultats que obstaculit4en la selecci els homes ms aptes per a rebre el poer absolut# Gemblaifcil trobar a l*home el car5cter el qual no sigui corromput per ell# 3om iu lor ;cton, tot poer

corromp i el poer absolut, en forma absoluta1(=&%%er, 1G1, 135

R& &bstant aiH, =&%%er n& es !&n&ra a!ilitant aquest desastr)s !&%te de resultats i d)na un

%as s enll*, %er a de&strar que ins i t&t en l6*bit teHri! l6aany %latHni! %er &ralitEar la

%&l.ti!a re%resenta t&t un desen#any5 Just al !&en>aent del !a%.t&l que titula Bl fil-sof rei

(=&%%er, 1G1, 141, subratlla !ert %assat#e de =lat) que seriria %er a !&nertir9l& en un %res&ner

deens&r de la ra) d6stat, al s&stenir9se all. que la entida s un %riile#i e!lusiu de l6estadista5 ltet en qesti) s&st el se#ent- /Gi s aequat que alguns homes mentesquen, aquests seran els

que go"ernen l*Bstat, i sempre que enfront els seus enemics o enfront els ciutaans mentesquen

17/47Juny,2004


18/47


per a benefici e l*BstatC a tots els altres els estar5 "eat1(=lat), 2002, 175 =er tant, si ens ateni

a aquest in&re %&%%eri* i & !&%lete ab el reiterat ra!*s dels iat#es de =lat) a ?ira!usa,

%realdr* la i%ressi) de qu$ els seus es&r>&s %er unir al ilHs& ab el %&l.ti!, de !asar &ral i

%&l.ti!a, n& an tenir !a% ti%us d"$it5

1G/47Juny,2004


19/47


3 Ma%uiavel: tica i pol#tica, des%uena

l %r&blea Maquiael (el de la se%ara!i) !ate#Hri!a entre

$ti!a i %&l.ti!a se sus!ita quan ens %lante#e la qesti) de si

el %&l.ti! a de #uiar les sees a!!i&ns %8bliques !&n&re a!riteris i %autes &rals &, %er !&ntra, la sea a!!i) !& %&l.ti!

a de ser eraent instruental en un!i) d6un !&n+unt

d6&b+e!tius es%e!.i!s que la tradi!i) del aquiael'lise

identii!a ab l6estabilitat del sistea %&l.ti!, la se#uretat

eteri&r & l6a!!s i la %eran$n!ia en el %&der5 : la qesti)

!&nsistei en qu$ %&t ser que tals &b+e!tius s6a!&nse#uesquen

s ei!a>ent it+an>ant a!!i&ns i de!isi&ns %uraent

instruentals ab una lH#i!a interna %rH%ia, aliena a la &ral,i, %er su%&sat, en qu$ aquests &b+e!tius d6estabilitat, se#uretat i %eran$n!ia n& s)n ins &rals en

si atei&s, sin) %r&%ietats !ara!ter.stiques i %arti!ulars dels sistees %&l.ti!s i dels #&erns que n&

ens diuen res s&bre el seu !&ntin#ut $ti!5 ?i aiH s ai., lla&rs un %&l.ti! %&t ser !&nsiderat un

/bon1%&l.ti! t&t i que les sees a!!i&ns si#uin $ti!aent re%r&tables, se%re que tals a!!i&ns

si#uin instruentalent ei!a!es %er a &btenir %eran$n!ia, estabilitat & se#uretat5 : Maquiael

es!riu-

/;quells que han tingut molt poc en compte la paraula onaa i han sabut burlar amb astcia l*engin>els homes, han fet grans coses superant al final a aquells que s*han basat en la lleialtat1 (Maquiael,

11, 705

A Maquiael li s atribut, %&tser ab !erta in+ust.!ia, la idea de qu$ la !&ndu!ta del %&l.ti!, entre

que %&l.ti!, n& era sus!e%tible d6en+udi!iaent &ral %erqu$ la %&l.ti!a t les sees %rH%ies re#les

se%arades de la &ral5 s s, se#&ns aquesta %&si!i), el %&l.ti! /moralment1b& el que estaa ent

era bus!ar la sea %rH%ia %erdi!i), s a dir, deiar de ser /bon1%&l.ti! en el sentit instruental5 n

i# de tant astut, %erers i !al!ulad&r, el %&l.ti! $ti!aent /bo1tenia t&tes les de %erdre-

16n sen>or pruent no pot, ni eu, mantenir la paraula onaa quan tal compliment es torni en contra

se"a i hagin esaparegut els motius que lobligaren a onarAla# L si els homes fossin tots bons, aquest

precepte no ho seria, per- com sn olents i no mantenen el que prometen, tu tampoc tens perqu

mantenirAlosAho a ells# ; ms, mai li han faltat a un prncep motius legtims amb els quals issimular la

se"a inobser"anEa1(Maquiael, 11, 715

Deiant a un !&stat el dis!utible que s assiilar la b&ndat a la in#enutat, aquesta %&si!i) sins&stenible %er ra&ns de &ns5 Fins i t&t si a!!e%te que la %&l.ti!a s el re#ne de l6ast8!ia i del

!*l!ul (!&sa que n& s di.!il d6a!!e%tar, el que n& !a% dubtar s que la %&l.ti!a s6e%ressa a tras

1/47Juny,2004


20/47


d6a!!i&ns i de!isi&ns uanes, i n& i a %erqu$ renun!iar a distin#ir entre a!!i&ns astutes b&nes i

a!!i&ns astutes d&lentes, & entre de!isi&ns !al!ulades b&nes i entre de!isi&ns !al!ulades d&lentes

& el que s el atei, que tals a!!i&ns i de!isi&ns uanes !auen, !& qualsse&l altres, s&ta el

+udi!i &ral5 R& i a !a% ra) %er a establir %el que a a elles una es%$!ie d6e!e%!i) de +udi!i $ti!

que i%liqui que e d6abstenir9n&s de al&rar9les des del %unt de ista &ral5 : aiH es re&r>a

en!ara s quan ens ad&ne que tals a!!i&ns i de!isi&ns n& s)n triials & irrelleants, sin) que es

tra!ta de !&ndu!tes el !&ntin#ut de les quals ae!ta a !&ses tals !& l68s de la i&l$n!ia s&bre els

ssers uans, la distribu!i) de re!urs&s b*si!s i l6abast de la llibertat dels !iutadans5 s a dir, es

tra!ta d6a!!i&ns que in!ideien & %&den in!idir dire!ta i #reuent s&bre la ida indiidual i s&!ial i,

%er tant, s&bre la base ateia de la &ralitat5

a %&l.ti!a n& s, %er !&nse#ent, una t$!ni!a d6a!!s al %&der & una en#inyeria s&!ial &rientada a

er estable i %eranent un sistea, sin) que s una a!tiitat uana que ae!ta de!isiaent al

desen&lu%aent de la %ers&nalitat indiidual i !&l'le!tia dels seus destinataris, i %er aiH n&

n&s deu estar, !& qualse&l altra, s&ta l6es!rutini &ral, sin) que a de ser !&ntrastada i

aaluada ab %atr&ns $ti!s in!essantent5 ls %&l.ti!s, en el !urs de la sea a!tiitat, deuen a!tuar

s&tes&s a %autes &rals5

20/47Juny,2004


21/47


! &rederic II, el somnide 'oltaire

n el %rier %rea!i a la sea 3r-nica e la me"a poca,

re$s a L&ltaire !a% a inals de ai# de l6any 1743, Frederi!

:: de =r8ssia a &ts %erqu$ les #enera!i&ns esdeenid&res%u#uin destriar en ell la essants il&sHi!a i la %&l.ti!a, i n&

!&n&n#uin al ilHs& &ralista, el !&r del qual &l !&nserar9

se %ur i ia!ulat, ab el %&l.ti! instat a !&etre il i un

e!ess&s %er &r de les !ir!ust*n!ies5 ntre n& res%e!tar

la %araula d&nada i arrunar els interess&s del %&ble, el %&l.ti!

es eia &bli#at Wal#r luiW a es!&llir el al en&r-

/3onfio que la prosperitat encerti a istingir intre e mi alfil-sof el prncep i a l*home honest el poltic# Mec

confessar que resulta molt ifcil conser"ar un tarann5

ingenu i caracterit4at per l*honesteat al quear atrapat en el gran remol poltic *Buropa# Bxposat a

ser constantment traIt pels seus aliats, abanonat pels seus amics, trepit%at pels 4els i l*en"e%a, un es

"eu constret finalment a escollir entre la terrible resoluci e sacrificar els seus pobles o la se"a

paraula1 (Frederi! :: a Araay&, 17, 725

Aquest ilHs& que, a l6a!!edir al tr&n de =r8ssia, seblaa %redestinat a en!arnar el s&ni %latHni!

del rei9ilHs&, de!idei %luri&!u%ar9se i &i!iar tab !& ist&riad&r %er a !alar ai. la sea ala

!&ns!i$n!ia5 C&nsiderant9se a si atei, ab t&ta la ra), un testi&ni %riile#iat del seu te%s, %ui

que a %res %art a!tia en els esdeenients de la sea $%&!a, &l &erir un relat ben d&!uentat i

&b+e!tiu de l6esdein#ut durant el seu re#nat, sense /ocultar res sobre la se"a pr-pia persona1, %er a

de&strar (se que, al#rat aer a!atat aquelles /raons que obliguen a tot prncep i li fan seguir la

pr5ctica que autorit4a l*engan>, abusant el poer1, el seu !&r dista &lt d6aer9se ist !&rr&%ut

%er aiH, a la ista de la #ener&sitat que a saber albaratar eners els seus ens (Frederi! :: a

Araay&, 17, 735 Aquesta sin#ular !atarsi %si!&anal.ti!a

ser* e%rada en !adas!una de les n&es intr&du!!i&ns que

Frederi! reda!ti %er a les sees eHries5 Tant en el %rHle#

es!rit tres anys des%rs, en 174K, !& en el reda!tat en 177,

aquest *ni e!ul%at&ri daant si atei i daant la istHria

!&ntinua sent el %rin!i%al %r&ta#&nista de tals %*#ines5

a !&ntradi!!i) s assa es%e!ta!ular %er a n& re%arar en ella i

%er aiH distin#ir* entre dues esures &lt dierents- la de la&ral %riada i la de les &bli#a!i&ns de l6estadista, insistint en la

idea de qu$ ser &nest d"a!&rd a les %rH%ies !&ni!!i&ns &rals

21/47Juny,2004


22/47


s quel!& edat %er al %&l.ti! d6aqu. la sea &bsessi), e%li!itada +a en 1743, de qu$ la %&steritat

n& arribi a !&n&ndre al ilHs& ab el %r.n!e%5

M&lt a %esar seu, Federi!& deu a!abar %er adetre que la %&l.ti!a & /cincia el go"ern suposa un

captol a part1 de t&tes les altres i n& %&t ser en+udi!iada sense !&neieent de !ausa %el ilHs&-

/3al malfiarAse e les especulacions te-riques que no suporten el gresol e lexperincia# 'a cincia

el go"ern s una cincia a partC per parlarAne una manera coherent cal ha"erAne fet una llarg

estui1(Frederi!, ::, 10, 1925

Pe!&n$ier aquesta es!issi) entre #&ern i il&s&ia, s a dir, aquest radi!al anta#&nise entre la

%&l.ti!a i la &ral que a anat !&nstatant a tras dels dilees ab que l"a enr&ntat el %&der, n&

%&dia resultar9li #ens *!il a qui a de!larar en el seu testaent /ha"er "iscut com fil-sof1,a %esar

d6aer9li t&!at +u#ar un relleant %a%er %&l.ti!5 Al &ltat d"aquesta di!&t&ia, Al!&berr& assenyala-

/Bn una primera miraa sembla que hi hagi os 2reericsC una bana el "ell 2rit4 smbol el

militarisme prussi5, un espantall sempre a punt e reencarnarAse# L altra el rei sa"i, el fil-sof e Gans

Gouci, lescptic integral# Bn un mateix home coexisteixen el compositor e concerts per a flauta i

orquestra i el guerrer els Get an>s1(Al!&berr&, 10, 75

Fil&s&ia i $ti!a s6identiiquen en aquell a qui li a#radaa %ubli!ar els seus es!rits !& les bres el

fil-sof e GansAGouci (el n& que aia %&sat al seu %alau de =&stda- /sense preocupacions15

De et al#uns dels seus treballs ab s subst*n!ia il&sHi!a tra!ten %re!isaent s&bre qesti&ns

$tiques5 reerei&, %er ee%le, al seu ;ssaig sobre lamor propi consierat com a principi e

moral5 n ell s6analitEa l6aantat+&sa que resulta la irtut !& &naent de t&ta s&!ietat5

?ense la irtut l6&e es !&%&rtaria !& un &nstre intra!table, in!&rrent en t&ta s$rie d6atr&!itats

a i d"end&l!ir els seus b*rbars !&stus els le#islad&rs %r&ul#uen lleis i al#uns ilHs&s ensenyen

la irtut (Frederi! ::, 10, 215 Ara b, !& 8ni!aent els #rans #enis %&den !&nserar el b&n sentit

a l6e%l&rar les tenebres de la eta.si!a & les abstra!!i&ns de la reli#i) (Frederi! ::, 10, 23, es a

ne!essari e%rar un %rin!i%i s #eneral i si%le %er a t&rnar irtu&s&s als &es /aquest ressort

tan potentWens diu Federi!&Ws l*amor propi, guari5 e la nostra con"ersa, artes5 e la nostra

felicitat, font inestroncable els nostres "icis i e les nostres "irtuts, principi amagat e totes les

accions els homes1 (Frederi! ::, 10, 245 @n ilHs& sui!ientent *bil %&dria serir9se de tal

%rin!i%i %er a !&ntrarestar les %assi&ns ab l68ni!a !&sa que %&t a!&nse#uir renar9les- altres

%assi&ns de distinta .nd&le5 a #ran re!&%ensa del !&%&rtaent irtu)s seria la eli!itat ass&lida

%er un *ni ser$ i !&ntent ab ell atei %erqu$ n& tindria res que retreure6s5 Aquesta eli!itat

su%rea s6a!&nse#uei al er !allar aquesta i%la!able eu se!reta de la !&ns!i$n!ia que!&ndena el i!i de&rant el n&stre ur intern it+an>ant els re&rdients (Frederi! ::, 10, 25

22/47Juny,2004


23/47


Fi!at a ilHs& &ral, Frederi! a%&sta %er una $ti!a basada en un a&r %r&%i que deinei !& el

tr&bar9se satiset ab si atei i la %rin!i%al issi) de la qual !&nsistiria a eludir els retrets d6una

!&ns!i$n!ia &ral tan es!ru%&l&sa !& la des!rita %&! s tard %el &ralise $ti! de ant, %er a

qui el tr&bar9se !&ntent ab ell atei !&nstitua la !&ndi!i) &ral i b*si!a de t&ta eli!itat5

n !ani, res de t&t aiH resulta *lid als ulls del &nar!a %russi* quan assuei les &bli#a!i&ns

%rH%ies del %&l.ti!5 C& +a e ist, les sees #reus res%&nsabilitats de #&ern li an anar

ensenyant que les ei#$n!ies %&l.tiques n& s&len ser !&%atibles ab els i%eratius de la &ral5 ?i

b l6&n&r es tr&ba %er s&bre dels interess&s %er al !&8 dels &rtals i aiH els &bli#a sense s a

antenir les sees %r&eses i ins i t&t una %araula que s6a !&%r&$s a la lleu#era, %er &lt

%er+udi!ial que tal !&sa %u#ui resultar9l&s, n& s del t&t ai. %er a l6estadista, qui es eu s&t$s a un

%rin!i%i en!ara s alt que la %rH%ia &ralitat, !& s l6inter$s de l6stat5 a ra) d6stat s6i%&sa

s&bre la &ral de l6indiidu5 l se!ret i l6&!ulta!i) de les eritables inten!i&ns alen ai. s que la

eritat & la sin!eritat5 es de!isi&ns %&l.tiques n& res%&nen daant una !&ns!i$n!ia &ral inleible

&n n& !*%i#a relatiise al#un, sin) daant una %&steritat que aur* de tenir &lt en !&%te el

!&ntet %re!.s &n an ser %reses aquestes de!isi&ns, de anera que la sea al&ra!i) quedi

seri&saent deterinada %er aquestes !ir!ust*n!ies5 A l"establir aquest %riat de la %&l.ti!a s&bre

els !&nsiderants &rals, !ertes !&ses etades %er l6$ti!a es t&rnen %re!e%tes ine&rables5 es

%r&eses %lasades en un tra!tat deuen tren!ar9se quan ai. & i%&si l6inter$s d6stat i el atei

!al dir %el que a a la %r&%ietat, at$s que es !re#uin tenir qualsse&l drets res%e!te als territ&ris

ens, !& Frederi! a de&strar quan li se a %resentar l"&!asi)5

Ab t&t, Frederi! ai a a!&nse#uir identii!ar9se !&%letaent ab el seu Mr5 Oyde %&l.ti! i la

!&ns!i$n!ia &ral del Dr5 JeXyll que duia dintre n& l"aband&naa ni %er un &ent, instant9li se%re

a dieren!iar entre els seus d&s esquiE&r$ni!s &i!is5 n la sea !&rres%&nd$n!ia ab L&ltaire,

sense anar s lluny, li %re#a que s*%i#a distin#ir en ell /a l*home *Bstat el fil-sof1,asse#urant9li

que /es pot ser poltic per eure i fil-sof per inclinaci1 (Araay&, 17, G2, !& seria el seu %r&%i

!as5

Anti!i%ant9se al +udi!i de la %&steritat, P&usseau a &ler i&rtalitEar aquesta dis%&si!i) en un

!$lebre d.%ti! %&sat als %eus d6un retrat del &nar!a %russi*, es n& en el sentit que %retenia

Frederi!, a qui a#us dis#ustat en #ran anera !&n$ier aquestes l.nies del %ensad&r #inebr., +a

que ressalten el seu %riat de la %&l.ti!a s&bre la relei) il&sHi!a i &ral- /'a se"a gl-ria i el seu

profit, "et aqu el seu Mu i la se"a 'lei# N Moncs pensa com fil-sof i es comporta com a Rei15

Curi&saent, L&ltaire tab aia res%&st %er endaant a aquest %re! que li es el &nar!a

%russi*, d&n!s #aireb un any abans de rebre tal en!*rre!, aia eniat aquests ers&s al seu, +a en

aquells dies, re#i !&rres%&nsal&

23/47Juny,2004


24/47


/!uan teneu un pare, i en aquest pare un nic amo,

"s reu fil-sof i "i"eu sota les "ostres pr-pies lleis#

;"ui en ia, una "egaa ele"at amb tot mereixement al rang els reis,

heu e ser"ir a "int sen>ors al mateix temps1#

De la intena d6a&s als quals Frederi! a de serir !& a rei, la #lHria s !itada en %rier ll&! %er

L&ltaire !& un tir* que s&l d&nar9n&s a ele#ir entre se#uir el n&stre %r&%i inter$s & !&%lir

idelent els n&stres %a!tes i %r&eses5 A &res d"ara L&ltaire +a se n"aia ad&nat que Frederi!

anelaa /ocupar el seu raconet al temple e la gl-ria1, s&ta %retet de serir a la sea %*tria5 C&

se sa%, &lt %&! te%s des%rs d6a!!edir al tr&n, Frederi! :: de =r8ssia a de!idir a!udir a la sea

!ita ab la #lHria i enair ?il$sia (Araay&, 17, G35

R& &bstant aiH, abans de !reuar aquest Pubi!) que el

!&nduiria ins a la #lHria i li a er subs!riure sense

%al'liatius el %riat de la %&l.ti!a s&bre la &ral, el seu

adenient al tr&n aia sus!itat #rans es%eran!es entre

al#uns dels s insi#nes %ensad&rs eur&%eus, %ersuadits

!& estaen de qu$ la istHria %&dia eure aterialitEat en

la sea %ers&na el ell s&ni %latHni! del ilHs&9rei5 n una

b&na esura la !ul%a de tals e%e!taties la a enir a

tenir %re!isaent L&ltaire i, s&bret&t, la sea &bstina!i) %er

%ubli!ar, ins i t&t !&ntra la resist$n!ia inal del %r&%i aut&r,

un assai# que Frederi! aia reda!tat entre n& era

en!ara sin) el %r.n!e% ereu del tr&n %russi*5 Aquesta

&bra, el t.t&l de la qual era l";ntimaquia"el, a tenir una

en&re re%er!ussi) en el seu &ent, at$s que, t&t i que

&s %ubli!ada sense er !&nstar el n& del seu aut&r, el isteri del %resu%te an&niat s&bre qui

l"aia es!rita a resultar ser un se!ret a eus5 T&t el )n sabia que es tra!taa del laant rei de

=r8ssia, que a!abaa de ser !&r&nat quan aquest llibre a !&en>ar a !ir!ular %er ur&%a5 s a

arribar a dubtar, aiH s., del niell de !&ntribu!i) a%&rtat %er L&ltaire a aquesta e%resa i, de et,

al#un !&entarista la %resentaa a tan s&ls unes d$!ades !& el seu eritable aut&r5

es i!issituds que an en&ltar la lenta #esta!i) de l";ntimaquia"elan quedar rele!tides en la

!&rres%&nd$n!ia !reuada en aquells dies entre Frederi! i L&ltaire (Federi!& ::, 1, UUL::: i ss 35

@n Frederi! as!inat %er la +ist-ria el Gegle e 'uis OL8n&s tr&ba un retret que er al seu aut&r-

aer !&%tabilitEat a Maquiael entre els #rans &es de la sea $%&!a (Y5 L&ltaire n& a!il'la en!&%laure al seu e#re#i !&rres%&nsal i ratlla el n& de Maquiael, re!&neient9l& indi#ne de i#urar

3T&tes les !ita!i&ns dels %ar*#ras se#ents assenyalades ab un (Y, estan %reses de l"edi!i) esentada aqu.5

24/47Juny,2004


25/47


en seblant nHina5 @n any des%rs, al ar> de 173, Frederi! li %arti!i%a el seu %r&+e!te de

rebatre les tesis de Maquiael5 D&s es&s s tard Frederi! s6a %&sat il a l"a#ulla i de!lara els

seus &b+e!tius %rra*ti!s-

/aquia"el s actualment qui em t atrafegat# reballo en les notes sobre el seu Prncep i tinc %a

comenEat un llibre que refutar5 enterament les se"es m5ximes tant pel que pertoca a la se"a

contraposici amb la "irtut com amb els genuIns interessos els prnceps# 0o n*hi ha prou amb

mostrar la "irtut els homes, tamb cal acti"ar els ressorts e l*inters, al marge els quals hi ha molt

pocs que es trobin inclinats a seguir la recta ra15(Y

/; "s Hli !&ntesta un entusiasta L&ltaireWus competeix estruir a l*infame poltic que "a erigir el crim

en "irtut# 'a paraula poltic significa, a l*origen primitiu, ciuta5, mentre que a"ui, gr5cies a la nostra

per"ersitat, "e a significar engalipaor els ciutaans# RetorneuAli, monsen>or, la se"a autntica

significaci# 2eu conixer i estimar la "irtut als homes15 (Y

Aquesta in!ita!i) es a llis!ar d6una & altra anera en t&tes i !adas!una de les !artes eniades %er

L&ltaire a Frederi! durant aquells es&s5 Fins i t&t es %eret re!&anar9li al#unes le!tures a qui

s"an&ena !& /el nou arc ;ureli1(s&bren& que a#radaa en&reent al &nar!a %russi*5

Frederi!, %er la sea banda, !&rres%&n a t&tes aquestes #entileses !&uni!ant9li que n&s %retn

se#uir els seus ensenyaents- /'a me"a meitaci contra el maquia"elFlisme s pr-piament una

continuaci e la +enriaa# 'a granesa mostraa per Bnric L8 constitueix la farga on for%o el raig

que haur5 *aniquilar a 3sar Qor%a15 (Y

ls iat#es i les &!u%a!i&ns annees al seu !*rre! an retardant el treball, %erH Frederi! li %r&et a

L&ltaire que, n& n&s ser* el %rier en !&n$ier9l&, sin) que ni tan s&ls eur* la llu sense !&ntar

ab la sea a%r&a!i)5 L&ltaire %ren b&na n&ta i relle#ei a Maquiael en itali* %er a ar!ar

al#unes dire!trius, a s de se#uir en!&rat+ant a Frederi! %er a elab&rar el que aur* de ser /el

catecisme els reis1(Y5 n n&ebre de l6any 173 Frederi! enia +a uns quants !a%.t&ls, %er a qu$

L&ltaire els eaini i li su##eres!a les !&rre!!i&ns que !re#ui &%&rtunes5 Zuan li enia una se#&na

reesa, li !&nia la sea reisi) ab aquestes indi!a!i&ns- /3al que "s oficieu com a pare putatiu

el tal infant, i que afegiu a la se"a eucaci el que emani la puresa e la llengua francesa per a

poer ser presentat en pblic1 (Y5 :%li!at ins aquest %unt en el %r&+e!te, L&ltaire d)na un %as s

i s&l'li!ita l6&n&r de reda!tar un %rHle# %er a aquesta &bra, en la qual ai. atei &lia &i!iar !& a

edit&r literari5 D6antui +a a %ensat el t.t&l que la ar* !$lebre-;ntimaquia"el (Frederi! aia titulat el

seu treball Refutaci el Prncep e aquia"el5 Aquestes %eti!i&ns an a!&%anyades %er t&t un

enilall de %&%&s&s aala!s-

/onsen>or, s menester pel b el mn, que aparegui aquesta obraC cal que es conti amb un antot

presentat per una m5 real# Resulta estran> que els prnceps no hagin usat la se"a ploma per a

2/47Juny,2004


26/47


escriure en tal sentit# Moncs era el seu eure, i el seu silenci sobre aquia"el suposa"a una

acceptaci t5cita e les se"es octrines# Bs tracta, per escomptat, *un llibre igne *un prncep, i no

ubto que una eici e aquia"el, amb aquest contra"er al final e caa captol, no es con"erteixi

en un els ms preciosos monuments e la literatura15(Y

Frederi! estaa bastant %re&!u%at %er la %ubli!a!i) anHnia del seu llibre, %er a eitar eneistar9se

#ratutaent ab altres &narques eur&%eus5 n ebrer de l6any 1740 reet a L&ltaire els aterials

que altaen !& qui s6allibera d6una !*rre#a, s que ab la il'lusi) del treball inalitEat des%rs de

&lts es&r>&s5 Ab el seu %are a#&nitEant, i #aireb asse#ut en el tr&n de =r8ssia, el seu

distan!iaent res%e!te a aquesta %ubli!a!i) s !ada e#ada a+&r5 =er !&ntra, L&ltaire a anat

en!a%ritant9se #radualent ab el %r&+e!te lluny de liitar9se a realitEar una reisi) &ral de

l6es!rit, tr&ba que Frederi! s6a deiat en el tinter un #ra%at de b&ns ar#uents i, a l6aanyar9se %er a

in!&r%&rar9l&s, desb&rda de b&n tr&s l6en!*rre! rebut5 =erH a Frederi! n&s li %re&!u%a la

iin$n!ia del seu %&ssible a!!s al tr&n i L&ltaire s6i%a!ienta %er n& rebre !a% !&entari seu

reerent al llibre-

/Gegueixo esperant Wes laenta L&ltaireW les "ostres ltimes instruccions pel que fa a

l;ntimaquia"el# ant ms ara, que refutareu a aquia"el mit%anEant la "ostra conuctaC per aix-

espero el "ostre consentiment per a "eure imprs l*antot preparat per la "ostra ploma1(Y5

Ab una #ran de&ra, un atrib&lat Frederi! li !&nessar* n& dis%&sar de te%s %er a !&rre#ir la

ersi) deinitia del tet, adduint que s li aldria, en ee!te, /anar pensant en refutar a aquia"el

amb la me"a conucta en lloc e mit%anEant els meus escrits1(Y5 Ab la !&r&na #raitant s&bre el

seu !a%, el %r.n!e% que +a s &nar!a in %e!t&re es desentn %er !&%let de l6assu%te, entre

que a L&ltaire li su!!eei +ustaent el !&ntrari5 =er des!&%tat, assa entretin#ut ab la

!&nquesta de ?il$sia, Frederi! ai a saber tr&bar te%s %er a &!u%ar9se de seblant tas!a5

Tab L&ltaire, que tantes il'lusi&ns i es&r>&s aia di%&sitat en aquesta lab&r, quedar* inalent

de!ebut5 a de!e%!i) de L&ltaire a ser tan #ran !& les es%eran!es que aia di%&sitat en

Frederi!& /;"iat es "a "eureWsent$n!ia L&ltaireW que 2reeric LL, rei e Prssia, no era tan enemic

e aquia"el com el prncep hereu ha"ia semblat serAho1 (L&ltaire, 14, 445 Certaent, la

biraia del %r.n!e% %russi* aalaa aquest s&ni de L&ltaire5 Frederi! es!riia %&ees, !&%&nia

8si!a i estiaa la il&s&ia, al#rat els .%r&bes es&r>&s es!&es&s %el seu %are W&te+at !&

$el rei sergent$H%er a er9l& abdi!ar de seblants ai!i&ns5 :, %er si t&t aiH &ra %&!, tab

seblaa rendir !ulte a l6$ti!a, !& & de&straa el desi# que aia e%ressat en el seu

;ntimaquia"el %er anateitEar les tesis de Maquiael /que no ha estat sin fustigat per alguns

moralistes i s*ha sostingut, a pesar *ells i no obstant la se"a perniciosa moral, en la c5tera e la

poltica fins els nostres ies1 (Federi!& ::, 171, 2292305

2K/47Juny,2004


27/47


a qesti) que interessa dilu!idar ara s aquesta- en quina esura a !&ntradir el &nar!a %russi*

al %r.n!e% ereu[ =er entura a aer d6abdi!ar de les sees !&ni!!i&ns il&sHiques %er a %&der

assuir les sees tasques !& a rei[ I, s aiat, se%re, tant abans !& des%rs, a intentar

!&%atibilitEar abd)s &i!is[ La ser l6eer!i!i del %&der el que auria i%ulsat el tr*nsit d6un

&ralista insub&rnable !a% a un %&l.ti! realista que de!idei rendir !ulte al %ra#atise5 \ni!aent

el seu a!!s al tr&n li auria et anar !&%renent les ra&ns del %ensad&r l&rent., arribant ins i t&t a

&dii!ar la sea a%re!ia!i) s&bre el atei, ai. al seu estament polticde 172 %&de lle#ir-

/aquia"el iu que una potncia esinteressaa situaa entre ues potncies ambicioses acabar5

sent engolia per aquestes# 'amento ha"er *ametreAho, per- aquia"el t ra# Bls prnceps han e

ser ambiciosos per forEa1(Frederi! :: a Araay&, 17, 1025

La ser aiH ai.[ =&t ser n& del t&t5 D&n!s tab en la sea reuta!i) s6aia et al#una que altra

!&n!essi) a l6aut&r de Bl Prncep, !& quan re!&nei que Maquiael a /albirat certs ressorts *una

maquin5ria extraorin5riament complexa1 (Federi!& ::, 171, 243- la %&l.ti!a aquest tauler d6es!a!s

&n %realen l6ei!*!ia i la dissiula!i)5

n aquest su%&sat ant.d&t !&ntra el er. de les tra%elleries aquia$liques, ta%&! deia de

%r&!laar9se que la ill&r deensa s l6ata! i s6ad&!a ab !ert entusiase %er les /guerres

ofensi"es1destinades a eitar el er en&rtient del %&ten!ial enei! (Federi!& ::, 171, 3K45

?eblant re%ert&ri d6asser!i&ns %&! edii!ants des d6un %unt de ista &ral %&dria eure6s a%liat

ab relatia a!ilitat, %erH n& sebla ne!essari insistir s en aiH5 Aquest ti%us d6aira!i&ns e a

de&strar ab bastant r&tunditat que ni tan s&ls quan Frederi! %retenia &i!iar !& a ilHs& &ral

s6&blidaa %er !&%let del %&l.ti! lliurat al %ra#atise, tal !& aquest ta%&! sabia rene#ar

enteraent d6aquell5 Aquest !ar*!ter !ertaent el'let)s de l6en+udi!iaent il&sHi!, serei %er a

e%li!ar9n&s la ra) de qu$ el atei %ers&nat#e su%&ss !&ses a%arentent tan dis%ars !& un

s&ni i un als&n %er a d&s e#re#is re%resentants de la il'lustra!i) ran!esa- un s&ni %er a

L&ltaire i un als&n %er a Dider&t5

R& a en!ara set d$!ades (ea!taent en 137 que es a %ubli!ar %er %riera e#ada un &%us!le

in$dit de Dider&t &n a &ler re%li!ar a un assai# del &nar!a %russi*5 n!ara que el seu t.t&l s de

l"edit&r, aquest a en!ertar al titular9l& P5gines contra un tir5, d&n!s ai. s !& !atalaa el seu

aut&r a Frederi!5 6es!assa si%atia que Dider&t li %r&essaa queda ben rele!tida en aquesta

&bra, quan al inal es %re#unta /!u he aprs oncs aquest llibre?1: ell atei es res%&n-

/!ue lhome no ha estat fet per a la "eritat ni la "eritat per a lhome, que estem conemnats

a lerror, que la superstici est5 forEa b, que les guerres sn bona cosa, etc, etc, i que Mu

4Dider&t est* reerint9se a l"&bra de Frederi!, Bxamen e lassaig sobre els pre%uicis5

27/47Juny,2004


28/47


nos guar *un sobir5 que sassembli a una mena e fil-sof aix1 (Cita!i) al %rHle#

d"Al!&berr& a Frederi! ::, 10, 175

D6altra banda, n&u anys des%rs d6aer &rt el &nar!a %russi*, en el %rier arti!le deinitiu del

seu assai# Gobre la pau perptua, ant eliar* la i#ura de Frederi! el Nran, a qui eu !& al#8

!a%a> d6es!&etre les re&res que !&n+urin aquesta re&lu!i) au#urada %er Dider&t quan la

situa!i) es a insu%&rtable5 Ms !&n!retaent, ant ll&a la deini!i) que Frederi! a de si atei

!& a %rier serid&r de l6stat5 /Bl sobir5Waia es!rit l6aut&r de l6;ntimaquia"elW,molt llun> e

ser l*amo absolut els pobles que es troben sota el seu omini, no s ell mateix sin el seu primer

ser"ior1(Federi!& ::, 171, 2235

2G/47Juny,2004


29/47


ant, la monarquia /republicana1

/Bl prncep no s altra cosaWes!riu Frederi! en el seu es!rit sobre els eures el sobir5Wsin el

primer ser"ior e l*Bstat, "eientAse per aix- obligat a comportarAse amb honraesa, pruncia i un

complet esinters, com si a caa moment egus renir comptes e la se"a aministraci als

ciutaans1(a Araay&, 17, 1175

=er des!&%tat, aquest %lante+aent n& %&dia sin) !&%laure a ant5 C& se sa%, ant a re!rear

la te&ria r&usseauniana del %a!te s&!ial, %er a re!&nertir9la en una i!!i) eur.sti!a d"a!&rd ab la

sea il&s&ia del ]com si5 =er a ant, el !&ntra!te s&!ial-

/Bs una mera iea e la ra, per- que t una inubtable realitat (pr5ctica), a l*obligar a tot legislaor

per a qu icti les se"es lleis com si aquestes poguessin ha"er emanat e la "oluntat unia e tot un

poble i consiera a caa sbit, en la mesura que "ulgui ser ciuta5, com si hagus expressat el seu

acor amb una "oluntat tal# Moncs aquesta s la pera e toc e la legitimitat e tota llei pblica1

(ant, 1GK, 375

R& adetria aquesta re!rea!i) Xantiana del !&ntra!te s&!ial de P&usseau ser e%ressada en els

teres utilitEats %er Frederi!, s a dir, #&ernar !& si s6a#us de rendir !&%tes en t&t &ent

daant la !iutadania[

ant %&tser auria inter%retat el !&ntra!te s&!ial !& una es%$!ie de /quarta frmula1de l6i%eratiu

!ate#Hri! la %rin!i%al %e!uliaritat del qual des!ansaria en tenir un 8ni! usuari %ui que n&s ae!ta

al s&bir*5 Aquesta teHri!a quarta &rula!i) de l6i%eratiu !ate#Hri! Xanti* %&dria e%ressar9se s

& enys ai.-

'oir67% ,uan governis% 8as de prendre als ciutadans co! fns

en si !ateixos i no utilit9arlos !ai tan sols co! si!ples !it;ans

instru!entals per a la consecuci dels teus propis o;ectius

particulars< aix) doncs% les teves nor!es 8an de posseir un

car6cter universali9ale per,u puguin veure=s suscrites per

tots ,uants 8agin d=acatarles i ta!> deuen !ostrarse tan

e,u6ni!es co! si 8aguessin e!anat aut?no!a!ent d=a,uella

voluntat general del pole ,ue tu et li!ites a representar.@@

Aquesta %&dria ser una de les &ltes enun!ia!i&ns %&ssibles del %a!te s&!ial Xanti*5 =erH aquest

sin#ular i%eratiu %&l.ti! i &ral n& deia de seblar9se a la breu )rula %r&%&sada %el &nar!a

%russi*5 Pe!&rde9la una e#ada s- /;ministra l*Bstat amb total honraesa, pruncia iesinters, com si a caa moment eguessis %ustificar la te"a gesti a"ant els ciutaans que

formen part el mateix1#A%r&aria ant aquesta &rula!i) de Frederi![ a !&nsideraria !&%atible

2/47Juny,2004


30/47


ab la sea i!!i) eur.sti!a del !&ntra!te s&!ial[ s &lt %r&bable que s.5 R& en a, Frederi! a

re%resentar als ulls de ant t&t un &del %er a la sea il&s&ia %&l.ti!a, la qual a%&staa

de!ididaent %er una s$rie de re&res #raduals que anessin %ere!!i&nant el !&r%us le#islatiu %er

a eitar un trau*ti! %r&!s re&lu!i&nari5

Al %arer de ant, quant a+&r si#ui la re%resentatiitat tant s *!il ser* realitEar la sea a%&sta %el

re&rise, +a que la dis%ersi) del %&der n& !&nduiria en 8ltia inst*n!ia sin) a una !&nli!tia i

abs&lutaent disun!i&nal ulti%li!a!i) de s&birans & W%er a e%ressar9& ab s ea!titudW

d6as%irants a ser9&5 6&b+e!tiu d6a!&nse#uir una !&nstitu!i) %&l.ti!a el s %ere!ta %&ssible

it+an>ant !&nt.nues re&res resulta lla&rs enys !&%li!at %er a la &narquia i !&sta &lt

&btenir9l& a tras d"un r$#i arist&!r*ti!, resultant %r*!ti!aent i%&ssible %er a una de&!r*!ia

lleat que s6a%el'li a l6in#rat e%edient de la re&lu!i) (Cr5 ant, 20015 ?i n& ane errats, se#&ns el

%arer de ant, Frederi! el Nran auria intentat (!&sa &lt distinta s que a!&nse#u.s er9& en un

#rau s & enys adissible %&sar en %r*!ti!a la %rin!i%al &bli#a!i) que els %r&%is %re!e%tes

Xantians %retenien i%&sar a t&t s&bir*5 Zuina era la issi) %ri&rdial[ Ri s ni enys que

!&%lir ab aquest i%eratiu-

/Ss eure els monarques Hlle#i en la se#&na %art el conflicte e les facultatsW,encara que manin

autocr5ticament, go"ernar malgrat tot e manera republicana (que no emocr5tica), s a ir, tractar al

poble *acor amb principis conformes a les lleis e la llibertat (tals com els que un poble en la

mauresa e la se"a ra es prescriuria a si mateix), encara que no se li emani literalment el seu

consentiment per a aix-1 (ant, 1G7, K5

l ilHs& de ^ni#sber# ai deu#ia les a%&ries %er &lt %arad&als que &ssin i ta%&! & a aqu.,

en!ara que si#ui !&ns!ient de l6i%&%ular que %&t resultar el seu %arer i la a!ilitat ab que !abria

ter#iersar9l&5 n la sea &%ini), l"autH!rata s qui ill&r %&t #&ernar sent idel a un es%erit

re%ubli!*, se%re que n& es ul#ui !&n!itar la i&l$n!ia inerent a un indesit+able %r&!s

re&lu!i&nari5 =er des!&%tat, ant a%laudei ab entusiase la Pe&lu!i) ran!esa, !& s.b&l

d6un %r&!s que e a restituir els !&n!ul!ats drets del %&ble, quan els seus adinistrad&rs a#in

realitEat una desastr&sa #esti) dels atei&s, %erH ai. atei entn que a#us estat ill&r n&

d&nar &tiu a aquesta situa!i) it+an>ant una s$rie d6&%&rtunes re&res !&nstitu!i&nals, atentes a

intr&duir els !anis que a!tualitEin la %resera!i) de tals drets5

n n& de l6ei!*!ia, %er a qu$ aquestes re&res %u#uin anar intr&duint9se #radualent, ad&!a

%er una !&n!entra!i) de %&ders en el s&bir*, qui, a l6&ra de %r&ul#ar les lleis, !&ntaria ab una

a#n.i!a %edra de t&! %er a !&%ulsar la sea le#itiitat, !& s aquesta idea del %a!te s&!ial

que +a !&neie5 l s&bir* %&dr* equi&!ar9se a l6ad&%tar unes esures deterinades, %erHse%re li !abr* %re#untar9se si la sea llei es !&%atible ab aquell %rin!i%i, +a que-

30/47Juny,2004


31/47


/t a la se"a isposici, fins i tot a priori, aquella iea el contracte originari com criteri infalFlible

(sense ha"er *esperar, com amb el principi e la felicitat, a experincies que li instrueixin pr"iament

sobre la con"enincia e les se"es mesures)# Moncs n*hi ha prou que no sigui contraictori que tot un

poble estigui *acor amb semblant llei, per molt ura que li resulti, perqu aquesta llei sigui legitima1

(ant, 1GK, 35

Bus!ar la %rH%ia eli!itat s assu%te de !adas!8 i !&nstituei una tas!a %ers&nal i intranserible5

ant n& a%r&a el %aternalise eude&nista %er %art de l6stat5 Aquell que l"adinistri deur* liitar9

se a %r&!urar una esera de llibertat, un ar! de !&ni$n!ia &n !adas!un %u#ui %erse#uir la sea

eli!itat res%e!tant els drets aliens5 Ara b, aquest re%ubli!anise Xanti* del que deu er #ala

l"autH!rata de t&rn t una indubtable as!end$n!ia %latHni!a, la qual s re!&ne#uda e%ressaent

%el %r&%i ant-

/'a iea *una constituci *acor amb el ret natural els homes, a saber, que aquells que obeeixen

la llei euen ser simult5niament legislaors colFlegiats, es troba a la base e totes les formes

poltiques i la comunitat conforme a ella per mit%5 e conceptes purs e la ra, que es enomina ieal

plat-nic (res publica noumenon), no s "ana quimera, sin la norma eterna per a qualse"ol

constituci ci"il en general1(ant, 1G7, 5

6ideal %latHni! de re%ubli!anise n& s una ana quiera, se#&ns aira ant literalent aqu.5

?i#nii!a aiH que ant subs!riu t&ts els %rin!i%is %&l.ti!s de =lat), in!l&sa la sea %ana!ea del

ilHs& rei[ s s, %er entura Frederi! el Nran auria en!arnat aquest rei ilHs& se#&ns el %arerde ant, a la ista dels en!&is que li %r&di#a[

Creie que a&rtunadaent aiH n& s ai.5 6eli destinat al

&nar!a %russi* %er %resentar9se !& el %rier serid&r de

l6stat n& deu induir9n&s a %ensar que t&ts aquests

interrants !&ntin ab una res%&sta %&sitia5 Frederi!

re%resentaa, aiH s., a un autH!rata il'lustrat que a alber#ar

en el seu *ni la inten!i) de #&ernar ab un es%eritre%ubli!*, la qual !&sa re%&rtaa %er a ant !erts aantat#es

(que +a an quedat sui!ientent !&nsi#nats %el que a a

altres %&ssibilitats enys a&rtunades5 =erH de !a% anera

!abria identii!ar9l& ab el rei ilHs& eny&rat %er =lat)5 ntre

l6una i l6altra i#ura i auria un abise inranque+able, que

ta%&! seria !&nenient salar, se#&ns assenyala ant en el seu

assai# Gobre la pau perptua, quan qualii!a de qui$ri!a aquesta %resu%ta %ana!ea %latHni!a

%er a t&ts els als %&l.ti!s5

31/47Juny,2004


32/47


/0o cal esperar Ha es!riure ant en el seu arti!le se!ret de 3ap a la pau perptuaH que els reis

filosofin ni que els fil-sofs siguin reis, com tampoc cal esit%arAho, perqu la possessi el poer

an>a ine"itablement el lliure %uici e la ra# Per- s imprescinible ##@ que els reis, o els pobles

sobirans ##@ no eixin esaparixer o facin callar als fil-sofs sin que els eixin parlar pblicament per

a qu ilFluminin la se"a tasca1 (ant, 2002, 75

Di.!ilent %&dria ser s de&lid&ra aquesta aira!i) que, sense interenir !a% !lasse de

!&nte%la!i) & %al'liatiu, de!idei llan>ar %er la br&da, !& si es tra!ts d6un %esat i inserible llast,

aquell qui$ri! s&ni del ilHs& !&nertit en rei que tant anels =lat) durant t&ta la sea ida i al

llar# dels seus es!rits5 Aquest i%la!able dia#nHsti! Xanti* a eure ab t&ta !laredat que, daant la

sea #ens in#$nua irada, il&s&ar i #&ernar !&nstitueien sen#les &i!is t&talent in!&%atibles,

%el que resulta ne!i !&niar en una %&ssible alternan>a dels atei&s, +a que nin#8 %&t arribar a

&!u%ar9l&s al atei te%s5 De et, seblant ideal n& n&s s i%ensable, i al&ra i%&ssible de

realitEar, sin) que ni tan s&ls resulta assenyat, +a que re%resenta una aut$nti!a liaison angereuse

%er als d&spartenaires en lli>a5 Destriar el s en!ertat des d6un %unt de ista &ral i eer!ir el

al&r %&l.ti! su%&sen a!tiitats que n& deuen entrees!lar9se %er a b d6abdues5 Al seu %arer, la

sea rela!i) s 8tuaent %erill&sa, +a que arruna els seus res%e!tius interess&s5 l %&der %&l.ti!

%erertei irreissibleent la !&nsidera!i) &ral a l6i%&te!ar la sea llibertat i entelar la sea

ne!ess*ria &b+e!tiitat, entre que, d"altra banda (si b aiH n& & adertei ant aqu. l6$ti!a

n&s sa% sus!itar una inei!a> i%&t$n!ia en qui a de %rendre de!isi&ns %&l.tiques5

Ai. les !&ses, abans que intentar tendir un %&nt s&bre aquest abise, al s deiar a !adas!una

en la riba que li !&rres%&n, en!ara que ab aiH n& s6ad&qui ni de b&n tr&s %er una in!&uni!a!i)

entre abd)s !&stats5 T&t el !&ntrari5 D&n!s una !&sa s que n& %u#uin ni de#uin identii!ar9se

dintre d6un atei sub+e!te i una altra &lt distinta que n& es ne!essitin l6una a l6altra5 Pes de er

!allar als ilHs&s, una de les &bli#a!i&ns de les quals aurien de res%&ndre, +ustaent, !&nsistiria

en assess&rar, quan n& re!&nenir, als reis, %er a qu$ la tas!a dels #&ernants %u#ui quedar

il'luinada %er les sees %ubli!a!i&ns5 a il&s&ia estaria %er des!&%tat al serei del &nar!a,

%erH n& %er a !&l'l&!ar9se darrere d6ell i re!&llir la !ua del seu antell, +ustii!ant els seus abus&s,

sin) %er a %re!edir9l& i %reserar9l& de les tenebres a l6il'luinar el !a. ab la sea t&ra $ti!a5

es l.nies que e trans!rit un %&! s aunt n& a%areiien en la %riera edi!i) de l6assai# Xanti*

Gobre la pau perptua#=&tser &s l6$it edit&rial del que a #audir aquest %etit es!rit tradut

iediataent al ran!$s, el que a aniar a ant a in!&r%&rar9les en la se#&na edi!i), &n an ser

ae#ides !& un /article secret1del tra!tat en qesti)5 Aquest &%us!le Xanti* !&nt #rans d&sis

d6una ir&nia inreqent en l6aut&r de les 3rtiques i que es rele!tei en la %rH%ia estru!tura de

l6es!rit5

32/47Juny,2004


33/47


Aquest arti!le se!ret dera les as%ira!i&ns %latHniques de qu$ els ilHs&s arriben a ser reis &

i!eersa, %er a de!larar a la il&s&ia !& una ineludible inst*n!ia !&nsultia del %&der, el qual

deuria re!a%tar l6&%ini) d6un es%e!tad&r qualii!at, %erH que n& es tr&bi !&%r&$s en el +&! de la

%&l.ti!a5 Zue els qui tenen res%&nsabilitats de #&ern busquin assess&raent en els &ralistes, li

sebla a ant ill&r s&lu!i) que l"estia!i) %latHni!a %el rei ilHs&5 Al seu %arer, qualse&l que

t&qui %&der i quedi atra%at en les teranyines de les sees intri#ues %erd aut&*ti!aent la sea

sensibilitat &ral5 6aany %er #uanyar aquesta %e!uliar %artida d6es!a!s %realdr* s&bre qualse&l

altre !&nsiderant5 ls interess&s de l6stat anul'laran sens dubte la sea %ers&nalitat $ti!a, tal !&

sabe que li a &!)rrer a Frederi! el Nran5 Pe!&rde n&aent que Maquiael a retratar &lt b

aquesta %e!uliar uta!i), al dir9n&s que sebla ineitable tenir un *ni en la %la>a i un altre &lt

distint dintre del %alau, d&nat el %r&und !ani de %ers%e!tia que !&ndi!i&na una & altra ubi!a!i)

(Maquiael, 11, 45 =er aquest &tiu, se#&ns ant, n& !&n reqentar l6interi&r de les estan!es

%alatines, quan un &l se#uir %asse+ant lliureent %er eni# de l"*#&ra il&sHi!a5

=er a %al'liar l"&blit en qu$ s&l in!)rrer la !lasse %&l.ti!a, ant &erei una re!e%ta bastant senEilla,

de!larar in+ustes t&tes aquelles a!!i&ns relaties als dret dels &es que n& resisteiin la sea

%ubli!a!i)5 T&ta *ia %&l.ti!a que a#i de r&andre &!ulta %er a n& d&nar al trast ab el %r&%Hsit

%erse#uit su%&sa, n&s %er aiH atei, una esura in+usta5 Aquesta %unt, la %ubli!itat,

!&nstituei un !riteri ne#atiu, que n& serei %er a !&n$ier el +ust, %erH s. %er a dis!riinar l6in+ust-

/Gn in%ustes totes les accions que es refereixen al ret *altres homes els principis els quals no

suporten ser publicats1(ant, 2002, 100, tal !& e%li!a en l68lti dels a%$ndis ab que !&nta3ap a la pau perptua, un a%artat la issi) del qual s estudiar les %&ssibilitats d6a!&nse#uir un

a!&rd entre l6$ti!a i la %&l.ti!a, ar&nitEant en la esura del %&ssible els seus res%e!tius

interess&s5

n l"esentat arti!le se!ret, ant es %eret br&e+ar ab l6eblea dels +uristes, a qui ara

%resenta !& ers re%resentants del %&der establert5 Aquest eblea !&nt la balan>a %rH%ia del

dret i l6es%asa d6una i%la!able +ust.!ia5 Tanatei i ab !erta s&rna, ant ens diu que aquesta

es%asa n& n&s s6usa %er a antenir allunyat qualse&l eleent estrany que %us alterar el%ere!te equilibri del idel de la balan>a, sin) que tab s&l utilitEar9se !& !&ntra%$s del %lateret

que n& interessa eure en>ut5 Aquesta te%ta!i) d6in!linar la balan>a en %r&it %r&%i seria el que a

de !&batre el ilHs& &ral ab els seus adertients i !&nsells5 l ilHs& queda !&nertit, d&n!s,

en una ena d6*rbitre la issi) del qual s etllar %er la b&na ara del +&! %er a a!&nse#uir que es

res%e!tin !erts %rin!i%is $ti!s eleentals, al s&tetre a un en+udi!iaent %8bli! les a!tua!i&ns del

%&der %&l.ti!5

/'a "eritable polticaWdi!taina antWno pot onar un pas sense abans ha"er renit homenatge a lamoral# ##@ Bl ret els homes ha e mantenirAse com cosa sagraa, per grans que siguin els sacrificis

el poer ominant# Bn aquest assumpte no es pot partir en os i in"entarAse la mit%ana (entre ret i

33/47Juny,2004


34/47


utilitat) *un ret conicionat per la pr5cticaC tota poltica eu oblegar el seu genoll a"ant el ret1

(ant, 2002, 75

n aquest &rdre de !&ses, ant e a distin#ir el moralista poltic el poltic moral#Mentre el %rier

es &r+a una &ral 8til a les sees !&neni$n!ies, el se#&n intentar* !&n+u#ar les sees %autes de

!&ndu!ta ab les ei#$n!ies $tiques5 l &ralista %&l.ti! n& dubtar* en in&!ar la ra) d

Documents

Ética i Política: Llums i ombres