Dis

tric

te U

nive

rsita

ri de

Cat

alun

ya

Proves daccs a la universitat Convocatria 2014

Llengua catalana i literatura Srie 3

Etiqueta identificadora de lalumne/a Etiqueta de qualificaci

Ubicaci del tribunal ...................................................................................................................................

Nmero del tribunal ....................................................................................................................................

Opci dexamen(Marqueu el quadre de lopci triada)

OPCI A OPCI B

Qualificaci

1. Comprensi lectora

1.11.21.31.41.5

2. Expressi escrita

2.12.22.3

3. Reflexi lingstica

3.13.23.33.4

Suma de notes parcialsDescompte per faltesTotalQualificaci final

2La prova consta de tres parts: 1) comprensi lectora, 2) expressi escrita i 3) reflexi lingstica. Heu de triar UNA de les dues opcions (A o B) i fer-ne les parts 1 i 2. A ms, heu de fer la part 3, que s comuna a totes dues opcions.

OPCI A

Llegiu aquest text i responeu a les qestions que us plantegem tot seguit.

Voldria que fssiu ben mortes. Magristones, que encara existiu.Viviu al carrer de les Tres Senyores, prop del Torrent de les Flors. Hi viviu de cantell, sense badar

boca, decandides per la malastrugana. Entre brodat i brodat heu de vendre ms dun rajolinet de la vostra sang a la Creu Roja, per a sobreviure. I com magregeu!

Sou tres germanes, per sempre mheu semblat la mateixa: gla indefinit, besllumat, fruit del mateix pecat. La vostra mare, diuen, era una tomtiga que va picar molt alt. Somiava, la desgracia-da. I, com que era una paperina, no sen va sortir. Acab folla com un llum a Las Hermanitas de los Pobres. Per aix s una altra histria.

A vosaltres us recoll la tieta Dolores, una santa autntica, i us don una educaci a la mida. Per mai no us heu pogut lluir en el tracte de senyores. Llengetes viperines, bescantveu qualsevol bellesa licorera del barri, noms per donar-vos el plaer de ser alguna cosa, de pronunciar alguna paraula amb ress. No en sou, de senyores, veritat? I aix que sempre heu representat de meravella el vostre paper dagrada humilitat, com pollets en dol permanent. La Rosalia, la Clareta i tu, la Margalideta, que ets la petita.

Ning mai no us ha estimat, ning mai no us ha odiat. El vostre cam no ha fet mai cap torta, sempre a mig aire. Esborronades davant qualsevol esbs daventura, heu lliscat per la vida sense un al, sense un sospir. Una de vosaltres, no recordo si la Clareta o la Rosalia, feia les quaranta hores amb na Mundeta a lesglsia dels Josepets. Com lenvejveu! La vostra sublim rancunieta nyeu-nyeu prou es basquejava per difamar-la, per ella se nescapolia com una sargantana. Amb quin regust al pap no esbombveu el veritable origen de na Mundeta Jover!

No s ms que la filla duna sobrevinguda, duna pagesa dun poble de mala mort, de Siurana de Tarragona.

Dieu, mig neules, mig coliflors. A Grcia tothom coneixia prou b el bressol de na Mundeta perqu els fes rau-rau el tractament de senyora. A ms, ignorants com sou de matria sociolgica, no sabeu que als barris graciencs no comptava el llinatge sin el diner. All no era Barcelona i la gent gaudia duna riquesa recent, molt ben administrada. Com us feia gruar aquell prestigi fet dama, aquell capell, aquell vestit, de vellut amb ratlletes de zebra, aquell somriure (endevinveu, potser, pecaminoses aventures damor?), i com cobejveu, amb el silenci de les bsties, aquell aire de senyora mig lletrada i aquella insinuaci, quan us saludava acotant lleugerament el cap, dun subtil reconei-xement de la vostra presncia!

Montserrat Roig. Molta roba i poc sab i tan neta que la volen, 1970

1. Comprensi lectora

1.1. En lespai assignat, expliqueu breument com la narradora descriu les tres germa-nes i quins retrets els fa. [1 punt]

31.2. Proposeu cinc adjectius que permetin sintetitzar les expressions referides a les tres germanes, subratllades en el text. [0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; si no responeu a la pregunta, no hi haur cap descompte.]

1.3. Escriviu el referent dels pronoms marcats en negreta en el text. [0,5 punts] Com lenvejveu!: All no era Barcelona:

1.4. Indiqueu succintament quina s la posici de qui fa la narraci respecte del text i dels personatges. [0,5 punts]

1.5. Resoleu les qestions segents, relatives a les lectures obligatries daquest curs. 1.5.1. En un mxim de cinquanta mots, escriviu un resum del conte Un barril de

sab moll del recull El Caf de la Granota, de Jess Moncada. [1 punt]

4 1.5.2. Indiqueu si les afirmacions segents, relatives a lobra El Caf de la Marina, de Josep Maria de Sagarra, sn vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]

Vertader Fals

a) La Marina s la mestressa del caf.b) La Caterina i la Rosa sn filles den Libori.c) Lobra transcorre en diversos escenaris.d) La Caterina s mare soltera.e) El pretendent de la Caterina s de la Catalunya del Nord.

2. Expressi escrita

2.1. Transformeu el fragment segent del text, que inclou una afirmaci en estil direc-te, en una nica oraci destil indirecte i en tercera persona (narrador omniscient). La redacci resultant no pot alterar el sentit original del text. [1 punt]

Amb quin regust al pap no esbombveu el veritable origen de na Mundeta Jover! No s ms que la filla duna sobrevinguda, duna pagesa dun poble de mala

mort, de Siurana de Tarragona. Dieu, mig neules, mig coliflors.

2.2. Reescriviu loraci segent del text amb altres paraules i sense alterar-ne el sentit principal. [1 punt]

La vostra sublim rancunieta nyeu-nyeu prou es basquejava per difamar-la, per ella se nescapolia com una sargantana.

52.3. En qualsevol grup hum podem observar actituds com les descrites per la narra-dora amb referncia a les tres germanes de Grcia. Expliqueu una situaci sem-blant, dalg que sigui vctima de les maledicncies daltres, que hgiu viscut com a observador/a extern. Escriviu un text de vuitanta paraules, com a mnim. [2 punts]

6OPCI B

Llegiu aquest text i responeu a les qestions que us plantegem tot seguit.Per qu no orinen els ocells?

B, per donar una bona resposta caldria concretar qu entenem per orinar. Evidentment, si ho circumscrivim a lacci que fem nosaltres i la resta de mamfers, els ocells no orinen. Per tamb podrem dir que ho fan duna altra manera.

Anem a pams. Comencem per aclarir que la micci com tamb sanomena lacci dorinar s el procs que elimina lorina de la bufeta cap a lexterior del cos. Cal dir que s letapa final del sistema excretor. La defecaci, en canvi, s letapa final dun altre procs: el digestiu. Com s sabut, els mamfers efectuem aquestes dues funcions mitjanant dues vies diferents.

Doncs b, diem que els ocells ho fan ben diferent. I s que, entre altres coses, no tenen bufeta (llevat dels estruos). A ms a ms, tampoc tenen dos orificis de sortida, sin un de sol: la cloaca. Per tant, stricto sensu, la resposta ha de ser que no orinen. Ara b, el que s que tenen s lrgan fona-mental del sistema excretor: el rony.

I ara ve lexplicaci de per qu no orinen: el rony filtra la sang i produeix un lquid de rebuig dalt contingut en cid ric, per no en urea que va a parar al coprodeu, on es barreja amb els excrements procedents del tub digestiu. La mescla resultant t una consistncia pastosa ms aviat lquida i un aspecte blanquins, i s expulsat a lexterior a travs de la cloaca. Aquesta mescla s rica en nitrogen i fosfats, cosa que la converteix en un bon fertilitzant, que sutilitza com a adob (cas del guano). Tamb pot portar llavors de plantes ingerides que shan fet resistents als lquids digestius, cosa que en facilita la dispersi (cauran amb adob incorporat).

Els ocells que reposen habitualment en un lloc fix, com ara molts rapinyaires a les seves talaies, formen capes dexcrements que en certs casos aporten els nutrients necessaris per al creixement dels lquens. Aix mateix, alguns ocells marins, com s el cas del gavi fosc (Larus fuscus), bombardegen amb excrements tant els rivals que els volen prendre el peix com els depredadors que sacosten a les colnies de cria.

Ara b, el seu carcter cid els fa corrosius i per aix molts ocells urbans, com ara els coloms, malmeten les esttues i faanes on reposen. Tamb hi ha la possibilitat, tot i que poc probable, que ens caiguin al cap

Finalment, comentarem que lcid ric s molt menys txic que la urea i aix fa que no necessiti ser dilut en una gran quantitat daigua, com s que ens passa als mamfers. Grcies a aix, a la bossa proximal es produeix la reabsorci duna bona part de laigua, fet que ajuda a evitar la deshidrataci i, en no necessitar beure amb tanta freqncia, permet que els ocells siguin ms lleugers i els facilita el vol. A part, t un valor adaptatiu en les espcies que viuen en llocs esteparis, rids o desrtics, com ara alguns tetranids.

Albert Mas. Els perqus de Mtode. Mtode (gener 2014)

1. Comprensi lectora

1.1. Desprs de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions segents sn vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]

Vertader Fals

a) Els ocells tenen bufeta, rony i cloaca.b) Lcid ric i la urea sn la mateixa substncia.c) Hi ha ocells marins que es defensen dels depredadors amb els

excrements.d) Els ocells reabsorbeixen una gran part de laigua que ingereixen.e) Els excrements dels ocells sn corrosius per lalta concentraci

dcid ric que contenen.

71.2. Proposeu un sinnim per a cadascun dels mots o les expressions segents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]

a) Llevat de:

b) Orifici:

c) Malmetre:

d) Dilut:

e) rid:

1.3. Escriviu el referent dels pronoms marcats en negreta en el text. [0,5 punts] Doncs b, diem que els ocells ho fan ben diferent: Ara b, el seu carcter cid els fa corrosius:

1.4. En un mxim de quaranta paraules, escriviu un resum de la informaci principal del text. [1 punt]

1.5. Resoleu les qestions segents, relatives a les lectures obligatries daquest curs. 1.5.1. En un mxim de cinquanta mots, escriviu largument de lobra El Caf de la

Marina, de Josep Maria de Sagarra. [1 punt]

8 1.5.2. Indiqueu si les afirmacions segents, relatives al recull El Caf de la Granota, de Jess Moncada, sn vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]

Vertader Falsa) Lantiga vila de Mequinensa era just a la confluncia del

rius Ebre i Segre.b) Hi ha un parell de contes que responen a lestructura del

soliloqui epistolar.c) Hi ha tres contes que tenen com a escenari altres pobles

del voltant.d) En tots els contes hi ha el mateix protagonista principal.e) El vell Cristfol s linformant de lautor.

2. Expressi escrita

2.1. Reescriviu els fragments segents, subratllats en el text, posant els verbs de les ora-cions principals en mode condicional i fent les adaptacions que calgui en la resta de verbs. [1 punt]

Evidentment, si ho circumscrivim a lacci que fem nosaltres i la resta de mamfers, els ocells no orinen.

Ara b, el seu carcter cid els fa corrosius i per aix molts ocells urbans, com ara els coloms, malmeten les esttues i faanes on reposen. Tamb hi ha la possibilitat, tot i que poc probable, que ens caiguin al cap

92.2. Redacteu, a partir de la informaci inclosa en el text, una definici per a cadascun dels termes segents, subratllats en el text. [1 punt]

a) Cloaca:

b) Coprodeu:

2.3. Escriviu un text de vuitanta paraules, com a mnim, en qu expliqueu quina percepci personal teniu de les cincies naturals. Us agrada estudiar-les? Teniu curiositat per certs fenmens? Us plantegeu alguns perqus com el del text? Llegiu revistes de divulgaci o veieu documentals? Tant si les vostres respostes sn afir-matives com si sn negatives, expliqueu per qu. [2 punts]

10

PART COMUNA

3. Reflexi lingstica

3.1. Indiqueu lanlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats. [0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi

haur cap descompte.]

3.1.1. Voldria que fssiu ben mortes. subjecte complement directe complement circumstancial complement de rgim verbal (o complement preposicional)

3.1.2. Com us feia gruar aquell prestigi fet dama, aquell capell, aquell vestit, de vellut amb ratlletes de zebra, aquell somriure.

subjecte complement directe complement indirecte complement predicatiu

3.1.3. Per ella se nescapolia com una sargantana. atribut complement de rgim verbal (o complement preposicional) complement del nom subjecte

3.1.4. Per aix molts ocells urbans, com ara els coloms, malmeten les esttues i faanes on reposen.

complement circumstancial complement de rgim verbal (o complement preposicional) complement del nom complement de ladjectiu

3.1.5. Aquesta mescla s rica en nitrogen i fosfats. complement de ladjectiu complement circumstancial complement del nom atribut

11

3.2. Empleneu el buit de les oracions segents amb els pronoms febles o els relatius adients i en la forma correcta.

[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]

a) Dentrades, __________ he aconseguit tres.

b) Porta______________, les claus a en Joan.

c) El poble ________ vius queda massa lluny del tren.

d) La botiga de sabates s al final del carrer. ________ arribarem en cinc minuts.

e) A les seves germanes, _________ escriu un missatge cada dia.3.3. Completeu les oracions segents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha

entre parntesis. [0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi

haur cap descompte.]

a) Et prego que no m _______________________ (interrompre) i em deixis par-lar.

b) Si ________________________ (poder), plegaria de la feina. c) Abans hem _______________________ (incloure) una petici nova a la carta. d) Amb aquest nou vestuari, dem els actors ______________________ (lluir)

dall ms. e) Si ja has acabat, agafa labric, _______________ (anar) cap a la porta i marxa.3.4. Subratlleu en el text segent cinc grafies que corresponguin al so alveolar fricatiu

sonor [z]. [0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; si no responeu a la pregunta, no hi haur

cap descompte.]

Lesmorzar del casal no ens va agradar gens. Resulta que el cuiner va equivocar la dosi despcies i sal.

LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcci lingstica i de ledici daquesta prova daccs

Etiqueta del corrector/a

Etiqueta identificadora de lalumne/a