02FEBRER 2012

2 3

STAFF

Edita:Federació Catalana de Basquetbol.Rambla Guipúscoa 27, 08018 Barcelona.Tel. 93 396 66 00 Fax: 93 323 77 60www.basquetcatala.cat

Consell Editor: Joan Fa, Joan Guiu, Laura Ramos i Juan Carlos Cebrian.

Director: Joan Guiu.

Equip de redacció: Joan Guiu, Laura Ramos, Javier Ezpeleta i Juan Carlos Cebrian.

Col·laboradors: Marissa Rius, Fundació del Bàsquet Català, Departaments de l’FCBQ.

Agraïments: Familia d’Albert Gasulla, Olga Viza, ACCEDE, CB Pardinyes, AEC Collblanc Torrassa, AE Boet Mataró, Marissa Rius, Montse Escribano i Elisabet Iglesias (Estudi Virgili).

Disseny i maquetació: Virgili.com

Fotografia: FCBQ, Fundació del Bàsquet Català, M.A. Chazo, Ricard Rovira, Javi Ezpeleta, Laura Ramos i David Gago.

L’FCBQ no es fa responsable dels textos i opinions que no siguin de membres de la pròpia FCBQ.

4 5

Som en els inicis del que desitgem sigui la BQ.CAT. El passat novembre de 2011 va aparèixer el nº1, que ha tingut 3.812 visites que han “linkat” www.bqcat.cat. Ens semblen pocs visitants. Tampoc tenim la pretensió de rebre un allau de lectors, seguidors antics o nous. És que desitgem obrir perspectives i confiem que conforme es vagi coneixent el que s’ofereix s’anirà augmentant progressivament aquell nombre.

Tal com s’estableix en la declaració de principis, “Qui som, d’on venim, on anem”, ens hem marcat unes fites que en un temps prudencial demostrin que la revista de l’FCBQ és capdavantera, i ho serà tant per l’acurat i treballat disseny, pel tractament del contingut que continuarà essent un reflex del que és la realitat del bàsquet català, la seva gent i els seus clubs més bàsics, els que han forjat la nostra història gràcies a la generositat i dedicació de moltes persones des d’un parell de generacions ençà, que han aprés com i perquè es fa gran el nostre esport des de clubs modestos però d’una dimensió inabastable. El tractament d’aquest contingut no es trobarà en altres publicacions, i això és el que ha fet especial les publicacions antecedents, “bàsquet esport” i “bàsquet català”, i aprofitant les innovacions que ens permeten les noves tecnologies farà també BQ.CAT.

Però serem capdavanters gràcies a vosaltres, lectors. A vosaltres correspon indagar i arribar al moll de l’ós de la lectura i valorar-nos.

En aquest BQ.CAT.02 mantenim els principis bàsics. Hi tenim el “Molinet” -el torneig de Mini més antic d’Europa-, les Seleccions Catalanes Cadets i Infantils en els Campionats d’Espanya, els clubs: el Pardinyes de Lleida que fa 45 anys, el Boet Mataró que arriba als 30 anys i el Collblanc Torrassa als 25. Una entrevista de volada amb la reconeguda periodista Olga Viza, la primera edició de la copa Federació i un important article de l’ACCEDE, de la solidaritat del bàsquet català amb els més desvalguts. No diem més, doneu un cop d’ull al Sumari i “linkeu”.

I només una referència molt especial que, per la seva transcendència en el desenvolupament del bàsquet català i en la formació dels nostres jugadors, entrenadors i dirigents, volem distingir. Ha mort l’Albert Gasulla i Angla, una institució, un savi del nostre esport que ens ha orientat i ensenyat a molts de nosaltres. Hem fet un article en el seu record.

I un cop més, gràcies. Restem en mans de la vostra fidelitat.

Equip de redacció.

bq.cat, La nova revista de La federació cataLana de basquetboL

EDiToriAl

6 7

Les Seleccions Catalanes Cadets i Infantils masculins i femenins van participar

en el Campionat d’Espanya de Seleccions celebrat del 3 al 7 de gener de 2012 a Valladolid. Catalunya va ser l’única Federa-ció en situar les seves quatres seleccions a semifinals i, lògica-

El CAmpionAT D’ESpAnyA CADET i inFAnTil DES DE DinS

Les seLeccions cataLanes cadets i infantiLs

REDACCIÓ: Javier eZPeLetaFOTOS: Javier eZPeLeta

ment, en finalitzar el campionat amb els seus quatre equips a les primeres quatre posicions.L’expedició catalana va tornar de Valladolid amb una medalla de plata (l’aconseguida per la Selecció Catalana Cadet Mas-culina) i dues de bronze (corres-ponents a les Seleccions Cata-lanes Cadet i Infantil Femenina). La Selecció Infantil masculina es va classificar en quart lloc.

seLeccions cataLanes

QuArTA mEDAllA DE lAiA FlorES

La mataronina Laia Flores, de la generació del 96, va sumar en el seu tercer

campionat consecutiu, la quar-ta medalla amb Catalunya. Amb la d’enguany, la jugadora cata-lana suma dos medalles d’or, una d’argent i una de bronze amb les Seleccions Catalanes.

Laia Flores, del Platges de Mataró, ha defensat la samarreta catalana en quatre Campionats d’Espanya de seleccions: al 2008 en el campionat Mini de San Fernando, l’any 2010 en l’Infantil de Zara-goza, l’any passat en el Cadet de Córdoba com a jugadora cadet de 1r any, i aquest 2012 a Valla-dolid, en el Campionat d’Espanya Cadet per segon any consecutiu.La jugadora de Mataró desta-ca per BQ.cat algunes pinze-llades de cada campionat:

Campionat d’Espanya mini 2008 (medalla d’or):Ho veia més com un torneig amb amigues. Una experiència per gau-dir al màxim. Tot van ser victòries en aquest campionat.

Campionat d’Espanya infan-til 2010 (medalla d’or):Campionat molt diferent a l’anterior. Inici de campionat amb una derrota així que va ser una nova experiència a diferència del Mini. Va ser més difícil però vam saber reac-cionar. Anava a competir.

Campionat d’Espanya Cadet 2011 (medalla d’ArGEnT):

Ho vaig viure amb menys ner-vis. Era la petita de l’equip i vaig intentar fer-ho bé.

Campionat d’Espanya Cadet 2012 (medalla de BronZE):Campionat diferent a tots els altres pel fet de no arribar a la final. Aconseguir la medalla de bronze en aquest campionat serveix per valorar les victòries passades.

rrESulTATS

8 9

Laia Solé, jugadora de la generació del 98 del Basket Almeda, comparteix amb

BQ.cat la seva experiència en el seu primer campionat defen-sant la samarreta de Catalunya:

“La valoració final de la meva pri-mera participació en un Campio-nat d’Espanya de seleccions amb Catalunya és molt positiva. La re-lació amb la resta de companyes de la Selecció Catalana Infantil Femenina ha estat genial, ens coneixem i entrenem juntes des de fa un any i mig. La relació amb la resta de companys i compan-yes de les altres tres Seleccions Catalanes presents a Valladolid així com amb el cos tècnic, fisios i metge també ha estat molt bona. Pel que fa a la competició, físi-cament he aguantat bé aquests sis partits disputats en els cinc dies de competició tot i que ha costat una mica adaptar-se als períodes de 10’ sense canvis. En els partits a cara i creu com els de quarts de final o semifinals, als que no estic acostumada, es passen molt nervis, sobretot al principi però després van des-apareixent. En general ha estat un primer campionat molt positiu”.

El mEu primEr CAmpionAT...

pEr lAiA Solé

BronZE pEr pArTiDA DoBlE pEr A lES

GErmAnES ClAvEro

En aquest Campionat d’Espanya de seleccions Cadet i Infantil han coinci-

dit dues germanes en l’expedició catalana, les germanes Laia i Mireia Clavero, i totes dues s’han fet amb la medalla de bronze en les seves respectives categories.

Laia és jugadora del Segle XXI i ha defensat la samarreta de Ca-talunya amb la Selecció Catalana Cadet Femenina, mentre que la seva germana Mireia, del Basket Almeda, ho ha fet amb la Selec-ció Catalana Infantil Femenina.

seLeccions cataLanes

10 11

un CAmpionAT, unAExpEriènCiA úniCA

Pocs jugadors i jugadores tenen l’oportunitat de gaudir i formar part d’un campionat com aquest, i tots coincideixen que es tracta d’una experiència única.

Treball, esforç i il·lusió es barregen en un campionat d’aquest tipus en el que també hi ha lloc per a l’amistat i en el que s’enforteix més el sentiment d’equip.

En aquest sentit, i aprofitant els pocs instants en els que no hi ha competició, les Seleccions aprofiten per realitzar altre tipus d’activitats. La Cadet Masculina va aprofitar un dels dies per passejar per un dels parcs de Valladolid (veure foto 1) mentre que l’Infantil Masculina va visitar alguns punts de la ciutat com la Plaza Mayor (veure foto 2). Pel que fa a les noies, la Cadet Femenina va visitar juntament amb la Infantil Femenina el parc Campo Grande de Valladolid (veure foto 3) i van optar també per desconnectar uns minuts en una atracció nadalenca (veure foto 4).

També hi va haver temps per a la visita d’alguns pares i mares a l’hotel de la concentració de les Seleccions Catalanes veure foto 5), fotografiar-se amb les companyes d’equip (veure foto 6) o relacionar-se amb altres seleccions (veure foto 5).

3

2

6

4 5

7

1

seLeccions cataLanes

12 13

“De l’Olga Viza dels JJ.OO. en queda l’essència i la capacitat

d’entusiasmar-me per les coses, la curiositat, l’afany per fer-ho bé. De fet, és el que ens passa a tots els que estimem aquesta professió.”

La noia que va enamorar l’audiència en els Jocs Olímpics de Barcelona 92, és avui una reconeguda periodista. Reconeguda per la seva seriositat i consciència professional, pel rigor i coneixements.

Va néixer a Barcelona , al costat del Parc Güell, i de ben petita ja entrevistava familiars, feia diaris casolans i als 13 anys confecciona i dirigeix “The Carmen” una publicació juvenil (era el regal que li feia a la meva àvia i a tota la família pels aniversaris). Va anar creixent i ja abans d’acabar periodisme, als 20 anys, va entrar a treballar a TVE, al programa “Polideportivo” i després a “Estadio 2”. Estigué a TVE fins al 91, després un periple divers.

Ha cobert 6 Jocs Olímpics, 3 Mundials de futbol, Campionats del Món de motos i de Fòrmula 1, així com altres disciplines esportives. Ha estat guardonada amb el Premi “Ondas” al 1995 com a millor tasca professional, al 2002 obté el Premi ATV com a millor comunicadora en programes informatius i és recent la concessió de la Medalla d’Argent al Mèrit Esportiu.

Som davant una periodista de prestigi, de recorregut ampli i fons, de sòlida formació professional, reconeguda en l’àmbit dels mitjans, de caràcter fiable, emprenedor, inquiet i tranquil alhora, convençut, la fa seguir amb la recerca de la millora i del coneixement, ja que això és indissoluble amb l’alegria de viure i la tranquil·litat com a ésser humà.

Vostè va ser una de les veus i de les cares més populars del nostre país en els Jocs Olímpics de Barcelona 92. Què li va significar aquella experiència?Els Jocs tenen per a mi dos camins que després es creuen. El primer com a barcelonina, doncs era impossible no participar d’aquell gegantí projecte col·lectiu. Em vaig sentir molt orgullosa de la meva gent i de la meva ciutat. El segon parla de l’enorme privilegi d’estar a prop de tot allò com a periodista. Coneixia bastant bé els plans, vaig fer un munt

REDACCIÓ: Joan Guiu i Laura ramosFOTOS: arxiu PersonaL oLGa viZa

d’entrevistes, reportatges, transmissions (Lausana per la designació, Olimpia per recollir la flama; Empúries, l’arribada del foc olímpic, la inauguració de l’Estadi, etc.

Més privilegis encara. No oblidaré mai quan Pepo Sol i Manel Huerga em van convidar al primer brainstorming per concebre la cerimònia.A casa meva es va dissenyar bona part del desplegament tècnic, els assajos, llibres secrets amb el guió de la cerimònia, aquell cassette que em van passar d`amagat amb totes les músiques i que vaig escoltar mil vegades al cotxe. Moltes hores d’estudi, molts esports, massa atletes.I el gran dia, un 25 de juliol. El repte? Estar a la alçada! Els Jocs, sense dubte, marquen un punt d’inflexió a la meva carrera.

El duet amb Matías Prats va funcionar. Quin va ser el secret?Portàvem moltes hores d’entrenament junts. No competim entre nosaltres, som amics, coneixem les nostres virtuts i defectes, ens ajudem, ens respectem i ens agrada molt treballar plegats.

Va ser conscient que fou una de les persones i periodistes més admirades, reconegudes i estimades del nostre país?Només era conscient de què el nostre treball era bo. Creu-me que tota la nostra obsessió era no perdre detall. Passàvem massa temps tancats al plató com per ser conscients d’alguna cosa que no fos aquella allau diària d’informació. És veritat que el dia després de la inauguració, vaig aparcar el cotxe i tot caminant fins a la nostra seu (IBC), la gent em saludava; em resultava molt estrany, era la primera vegada que em passava una cosa així.

Quin moment especial dels Jocs li ha quedat per sempre?Els moments més intensos es concentren en la cerimònia d’inauguració. Quan des de control et diuen “preparats”, esperes uns segons i dius: “Comencen els JJ.OO. de Barcelona” i deixen anar la cançó de Caballé i Mercury... Què vols que et digui! El moment “Rebollo i la seva fletxa” i encara al·lucino recordant l’entrada de milers de voluntaris amb el seu vestit d’”onada” i el colossal espectacle de la Fura. Després: 22 medalles!

L’entrevistadora entrevistada

Olgaviza

14 15

Que en queda d’aquella Olga Viza?L’essència. Capacitat d’entusiasmar-me per les coses, la curiositat, l’afany per fer-ho bé. De fet, és el que ens passa a tots els que estimem aquesta professió.

Després d’aquesta gran experiència, la “sensació” és que va “desaparèixer” una mica. Què ha fet d’ençà fins ara?Desaparèixer? El que passa és que els Jocs van ser una sobre exposició. Van acabar un 9 d’agost i el 14 de setembre vaig aparèixer a Antena 3 presentant i editant l’informatiu de les 15h. Allò va durar ni més ni menys que 11 anys ininterrompudament. Després vaig estar a Tele 5, vaig participar també en l’arrencada de La Sexta, 3 anys a RNE i des de fa 5 anys, cada diumenge, faig l’entrevista de les pàgines centrals de Marca. I enmig d’això, el debat Zapatero-Rajoy... Encara que si desaparèixer significa no estar a la tele com abans, per descomptat he desaparegut.

I abans del 92, i com li va arribar la proposta dels Jocs?L’equip d’esports de Barcelona estava entregat en el projecte dels Jocs i lògicament tots participaríem. Jo estava fent “Estadio 2” i uns mesos abans del Jocs vaig passar a dirigir “Barcelona Olímpica”. Com en Matías i jo formàvem un tàndem que s’havia rodat en les últimes edicions dels Jocs i mundials de futbol, ens van encarregar les cerimònies i el programa de la nit.

Se l’ha identificada molt amb temes d’esport, això és correcte?I no m’importa en absolut. Molts m’identifiquen amb l’esport, tot i haver estat 15 anys fent informació general i presentant cada dia un informatiu. He fet moltes coses fora de l’esport, però crec que l’impacte de Barcelona 92 va ser determinant. A més, en aquell moment érem molt poques les dones que fèiem informació esportiva a la tele, i això queda gravat.

Pel que fa l’esport, quin són els seus favorits, en practica algun i en quin es troba més a gust fent-hi feina?Soc practicant del pilates, esquí, golf, i pàdel. I ara diràs: caram! El que m’obliga a precisar: he fet molt de pilates; em vaig enganxar al golf amb escàs èxit en el meu handicap; amb els esquís no faig virgueries; i en el pàdel, em defenso. Per treballar

oLGa viZa. L’ENTREVISTADORA ENTREVISTADA

prefereixo els esports individuals, però tinc una debilitat d`equip: el bàsquet.

Alguna influència té a veure amb això?Hi ha una raó molt poderosa. Des que jo era un nadó aparcàvem el meu cotxet sota d’una cistella cada diumenge. El meu pare era jugador i després entrenador. Eren temps de Kucharsky i Buscató.El meu cosí germà va continuar la tradició, va jugar en divisió d’honor. De manera que a casa meva s’ha respirat bàsquet, d’aquí la meva debilitat per ell. M’agrada l’ambient del bàsquet, m’agrada la seva gent. Quan vaig entrar a TVE, em van demanar: “de quin esport saps més?” Es clar, vaig dir: bàsquet. La meva primera notícia va ser un partit del Barça de competició europea i durant força temps vaig fer seguiment de la Penya. Llavors em vaig adonar que no sabia res de bàsquet. Tenia cansat al meu pare consultant-li tot!!!

Com ha vist l’evolució de la premsa esportiva i dels mitjans d’informació en general en l’última dècada?Només se m’acut explicar-ho amb un exemple adient amb la vostre revista. Imaginem a aquells que van començar a jugar a bàsquet fa 25 anys. Al principi, et limites a quatre regles bàsiques, després la teva preparació tècnica creix i creix. Els teus contrincants són cada vegada més i millors, ja no serveix qualsevol material. El joc té més velocitat i potència i noves regles. Al cinc inicial s’uneixen importants patrocinadors i des de la taula controlen les estadístiques de joc, però també el compte de resultats. Això mateix li ha passat al periodisme. I vull pensar que ens segueix agradant més el bon bàsquet que una sobre- dosi de Globertrotters.

I albira un futur canviant o perfeccionador? Quina incidència hi tindran les noves tecnologies, en positiu o en negatiu?Si en 5 anys el paisatge ha donat un gir de 180 graus, qui s’atreveix a fer pronòstics de futur? Només puc dir: beneïdes siguin les noves tecnologies! I afegeixo: però utilitzem-les amb responsabilitat!!

Quin consell donaria als joves que avui volen estudiar periodisme?Què ho facin! N’hi ha prou de proclamar que és

E“Els moments més intensos es concentren en la cerimònia d’inauguració. Quan des de control et diuen “preparats”, esperes uns segons i dius: “Comencen els JJ.OO. de Barcelona” i deixen anar la cançó de Caballé i Mercury...”

una professió proscrita. Qui senti l’interès per explicar les coses que succeeixen al nostre voltant no trobarà un lloc més adequat... ni tan competitiu, complicat, divers... Per principis, confio cegament en qui s’acosta a aquesta professió des de la honestedat, des del primer esglaó; ells són els que poden intentar redreçar els trens que descarrilen.

Com els hi recomanaria que tractessin i coneguessin la història dels esports?Sortosament les noves generacions tenen a la seva disposició una ingent quantitat de material audiovisual que condensa la història de l’esport. En l’esport, com en tot, és fonamental conèixer les referències.

Si hagués de contractar un periodista per un diari, un programa de ràdio o un de TV, quines

16 17

condicions tindria més en compte?Cadascun dels mitjans requereix, lògicament, algun matís diferent, però hi ha valors fonamentals: capacitat per captar, facilitat per explicar, curiositat per aprendre, humilitat per créixer, criteri per discernir i grans dosis d’honestedat. La resta s’aprèn.

Què la va fer decidir dedicar-se al periodisme?Decidir als 16 anys com t’imagines la resta de la teva vida és un risc massa gran. En el meu cas vaig aparcar la meva aspiració de ser cirurgià (vaig estudiar ciències), pensant que si tant m’agradava escriure, tant em divertia inventar programes amb una petita càmera o amb una gravadora, si tant em fascinaven des de petita els diaris i les notícies... pPer què no seguir aquell camí?

De no ser periodista que li hagués agradat fer?Com et dic durant anys només pensava en la

medicina. Però tenia facilitat per aparcar aquesta obsessió i canviar-la per altres que em resultessin suggerents, per exemple, no em semblava mala cosa treballar a les Nacions Unides fins i tot em vaig informar sobre la carrera diplomàtica! Com veuràs tot molt homogeni. També és veritat que sempre hi va haver alguna cosa en l’horitzó, doncs deia que a partir dels 50 anys em dedicaria a escriure.

Creu que el periodisme a la vella escola té cabuda en el mitjà informàtic actual? Matisem la pregunta, com veuria avui un Manolo del Arco o un José Luis Lasplazas per posar dos exemples de monstres del periodisme, però de tasques ben oposades?No sóc partidària de comparar, res és intercanviable. Les èpoques són les que són i estan subjectes a milions de circumstàncies. Ni ells, ni nosaltres faríem el mateix... En el camí es queden coses que lamentem, però això és una evolució. També es

podria preguntar com es desenvoluparia en aquells temps un periodista d’avui que en lloc d’un bolígraf té un ordinador on està “tot”? Jo crec que hi ha un factor que no té ni època, ni escola: li diuen instint.

La ràdio va aparèixer a la seva vida professional després d’un periple televisiu d’èxit. Què hi va descobrir a la ràdio i què li aporta?Vaig descobrir la seva exigència. Era gairebé tornar a començar. Era aprendre a parlar d’una altra manera, de parlar més, però amb la necessitat de dibuixar imatges amb les paraules. Tres hores diàries de ràdio sense publicitat et concedeixen el privilegi d’anar passant fulles molt diverses gairebé sense pausa. Pots arrencar conversant amb un ministre i acabar amb Estopa, i en el camí hi ha hagut una dona maltractada que truca amagada a la seva habitació, una tertúlia irreverent, una entrevista a Ruiz Zafón, una connexió d’urgència , la xerrada amb els oients, la trobada amb un malalt d’Alzheimer amb silencis profunds, potser després cinema, història, humor... la vida. Era veritat, és màgia!

Vostè ha entrevistat a molt personatges de diferent espècie, polítics, esportistes, periodistes, escriptors, gent normal, ha moderat debats polítics, qui l’ha subjugat més i qui i què l’ha sorprès més?Tants! Home, per no deixar la resposta en blanc, puc dir-te que és sensacional seure amb persones que t’han fet feliç personalment abans que imaginar que podries conèixer-los. De vegades els he donat les gràcies en públic pels bons moments que m’han fet passar, és el cas de Lluís Llach, tinc debilitat per ell. O els Luthiers als que he escoltat des dels 13 anys i pels que he pagat entrades de revenda. No sóc mitòmana, però la llista de gent que admires per una raó o una altra és extensa i ha estat especial entrevistar a Saramago, o Vázquez Montalbán, Ferran Adrià, Alfredo Kraus, o Ayrton Senna, o Cruyff, o Miguel Bosé, o Miquel Barceló, o Kaspàrov... un cop més, tants! Encara que segurament els grans impactes m’han arribat des de persones anònimes...

L’any 1995 li varen concedir el premi “Ondas” com a millor (presentadora) tasca professional en el periodisme. Què li va representar aquest reconeixement pel futur?

oLGa viZa. L’ENTREVISTADORA ENTREVISTADA

L’Ondas és un regal que et dibuixa a la cara el més ampli dels somriures. S’uneix a tu perquè tots els que treballem en els mitjans valorem el seu prestigi. Quan tens la sort que t’ho atorguin es converteix en una mena de cognom professional. El dia que em van dir que acabava de guanyar un Ondas no donava crèdit.

Actualment, amb un bagatge professional esplèndid i uns coneixements sòlids de la professió en si, què espera, què li il·lusiona?Espero seguir vibrant amb aquesta professió i m’il·lusiona sempre treballar amb l’actualitat.

És coneguda la seva passió per Grècia, doni motius als lectors per anar-hi i encantar-s’hi. Ah, però... li posarem en un “dilema”: tant li agrada Grècia que li agrada més que Gràcia?Ja ja ja. Gràcia i Grècia tenen alguna cosa en comú, per exemple que ambdós són ecosistemes amb una marcada personalitat. Sóc filla de Gràcia, del Parc Güell, de manera que no sóc dubtosa. Als lectors dir-los-els que vagin al port del Pireo, triïn qualsevol vaixell que vagi a qualsevol illa. sigui la que sigui; allà hi haurà una moto de lloguer per recórrer-la, gaudiran d’un mar especial, una llum inoblidable, gent afable, pedres que expliquen la història, menjar estupenda, l’ombra d’una figuera, i un vaixell que els portarà a una altra illa, i a una altra i una altra... Que improvisin i no menyspreïn la península, trobar-se de front amb les muntanyes de Meteora és una experiència, i baixar al Peloponès sorprenent. Ara que penso, hauria de dir als grecs que vagin a descobrir el molts encants de Gràcia.

PERIODISTA, en majúscules, acabi vostè l’entrevista amb una pregunta a si mateixa.Què tal jugadora de bàsquet eres?

Hem tingut el plaer de compartir un temps amb una excepcional periodista i una persona encantadora, que ens ha respost un munt de qüestions que creiem poden reflectir la seva personalitat i com entén la seva professió. Un exemple per les noves generacions de professionals de la informació i pels esportistes en general, i per tots, per com entomar les responsabilitats de la vida. Gràcies Olga i bona sort.

18 19

Fa 45 anys que una nena de 12 anys, en una pista de terra prope-ra a la carretera de Corbins, va fer botar una pilota de drap i la va encistellar.

Aquesta acció històrica és la imatge representativa de l’engegada del CB Pardinyes la temporada 1966-67, amb un equip infantil femení entrenat per Manuel Maroto i Vicenç, qui fou l’impulsor incansable del bas-quetbol al barri de Pardinyes, a l’extrem nordest de la capital del Segre, darrera l’estació de trens, fet aquest gens gratuït, ja que foren els treballadors ferroviaris els qui varen inspirar els colors de l’entitat a semblança de les travesses que instal·laven, les po-pulars franges grogues i negres.

L’equip de noies de Manuel Ma-roto va seguir un periple basat en un entusiasme i convenciment a prova de tot, essent l’ensenya de l’entitat, anant complint anys i competint com a Cadets i Júniors i permetent que altres noies més

joves seguissin els seus passos. Però la precarietat de recursos i noves incorporacions d’aquells temps va fer que al 1974 es llencés la tovallola i s’entrés en un període difícil i complexe, de letargia, que va veure la llum al 1978 de la mà de Daniel Garcia, professor del col·legi de Pardinyes i directiu del club de futbol, el CF Pardinyes, on organitzà la Secció de Basquetbol. L’objectiu fou clar, donar més oportunitats de prac-ticar esport al jovent i els infants del barri, i a través de l’esport tenir cura d’un creixement amb més formació i més valors.

REDACCIÓ: cb Pardinyes i Joan GuiuFOTOS: cb Pardinyes

1918

CB pArDinyES, 45 AnyS

un referent a Les terres de LLeida

A inicis dels 80 en Daniel Garcia amb Enric Roselló són els homes forts de l’entitat, la qual en pocs anys es va consolidant establint-se la secció masculina i la secció femenina, amb Enric Roselló i Alfred Badia al front de cadascu-na d’elles, respectivament.

Tenacitat, convenciment, entu-siasme, pedagogia i difusió, fan que el Sènior femení, el “Pardin-yes Zona Alta” entrenat per Alfred Badia, es proclami campió de Pri-mera catalana i amb això sembla-va que s’entraria en una època de creixement però un daltabaix

important talla les aspiracions. Una grau malaltia d’Enric Ro-selló, aleshores Director Tècnic, atura l’evolució i els planteja-ments de progrés i s’arriba a la quasi desaparició. Però enfront les adversitats la gent de la casa va donar un cop de pit: Roberto Mesalles, Josep M. Castarlenas, Ermengol Tolsa i Badia, Jaume Gomis, Pere Nogués, Ivan Mayo-ra com a més destacats, varen donar estabilitat i normalitat en la tasca diària, aconseguint la supervivència de l’entitat fins l’any 2000 i l’engegada definiti-va, acompanyats i sustentats de forma important per la Comissió d’Esports de l’Associació de Veïns del barri. Pardinyes feia sentir la seva veu i la seva força.

Tots plegats tenen molt clara la funció i els objectius del club de bàsquet del bari: fomentar i promocionar el basquetbol amb atenció primordial a les

categories de formació, de forma que jugant i divertint-se s’aconsegueix formar perso-nes, cultivant l’esforç solidari, l’amistat i el compromís.

Amb aquesta clara determinació s’aconsegueixen suports com VAF, centre mèdic, i el de “Flor de Vimbodi” que és el nom del Sènior masculí actual que compi-teix a Primera catalana després de tres ascensos consecutius sempre amb Guillermo Mesalles d’entrenador.

En la present temporada 2011-12, es celebren els 45 anys de l’entitat, amb Ramona Cuenca de Presidenta, Rafa Santiago de Tresorer i Guillermo Mesalles com a Director Tècnic, al front d’un ampli ventall d’entrenadors, s’està vivint l’època més dolça de l’entitat, que s’ha consoli-dat ja fermament en el bàsquet lleidatà, en la ciutat de Lleida

i en el seu barri de Pardinyes. Disposa d’Escola de Bàsquet i de set equip en competició federa-da, des de Pre-Mini a Sènior, i amb una especial atenció cap el futur amb la col·laboració amb les escoles del barri, el CEIP Riu Segre i l’IES Josep Lladanosa, on el bàsquet és l’activitat extra-escolar de referència, i on els fills dels antics jugadors/es comen-cen a seguir el camí i a estimar la samarreta groga i negra.

FiTxADEl CluB

“Al començament són petits, però en el seu camí es fan forts i profunds. Això passa amb els rius, els anys i les amistats”.

20 21

moLt més que un cLàssic de nadaL

TroFEu molinET DE miniBàSQuET

Passejar per Barcelona a més de ser quelcom agradable i més en època de festes de Nadal, sempre pot portar sorpreses... Si no ho creieu, llegiu a continuació i sabreu de què us parlem!

Entre el 27 de desembre de 2011 i el 4 de gener d’aquest any, L’Illa Diagonal es va convertir en el centre neuràlgic de les compres nadalenques, de trobades familiars i d’amics, i de passejades per fer més païbles els copiosos dinars de festes.

REDACCIÓ: Laura ramosFOTOS: fcbqE“... els més pe-

tits són capaços d’atreure qualsevol persona que passi pel carrer, fins als més coneguts es-portistes i fins i tot, polítics, i reunir-los en un mateix espai durant, al menys, hora i quart.”

Allà s’hi trobà tothom: gent d’aquí i gent d’allà, grans, petits, i un llarg etcètera. Amb el que no comptava aquesta gent és amb la celebració, uns metres més avall, en concret al pavelló del carrer Numància on habitualment hi juga el CE Joventut Les Corts, amb un torneig que per primera vegada, malgrat les seves 49 edicions celebrades, es feia al mig de Barcelona: el Trofeu Molinet de Minibàsquet, el més antic d’Europa i de l’Estat, en la seva categoria.

És evident que un torneig d’aquestes característiques (110

equips participants i una història plena d’anècdotes i participacions de posteriors estrelles del nostre esport) provoca moviment... o això és el que, al menys, varen detectar “uns” japonesos que “passaven” per allà, i en veure que alguna cosa es coïa als voltants de L’Illa, s’hi varen apropar.Aquests japonesos van quedar impressionats per la qualitat i trets físics i tècnics de les jugadores, en relació a la seva edat; per la concentració de gent reunida al voltant de les pistes; per l’organització i, en general, per tot! Però els que vàrem quedar realment impressionats vàrem ser nosaltres, en parlar amb ells i descobrir que es tractava del seleccionador U15 femení del Japó i el seu traductor!!!

La història “dels japonesos” és la següent. La selecció masculina havia vingut a jugar durant aquelles dates diferents partits amistosos i l’entrenador de les noies va unir-se a l’expedició per “veure què es fa per aquí i què hi ha...”. El que en Toshihisa Washino no esperava, era trobar un esdeveniment d’aquest perfil i, sobre tot, el nivell que varen demostrar les noies participants en el torneig.

Aquest, sense dubte, és el passeig que ve de més lluny, però també la casualitat de sortir a donar un tomb va portar al pavelló de L’Illa, a tres homes que ja formen part de la història del bàsquet: Miguelito López-Abril, Manel

Bosch i Audie Norris. Els mítics base, aler-pivot i pivot del FC Barcelona, en diferents èpoques, varen coincidir en la grada del “Molinet”, mentre a la pista també hi havia com entrenador ajudant d’un dels equips participants, l’Ivan Corrales, també conegut jugador del Joventut de Badalona, entre d’altres.

Malgrat “ser gent de bàsquet”, la sorpresa anava augmentant entre tots els pares presents que veien jugar els seus fills, i entre els propis nens i nenes, bocabadats en fer-se la foto amb aquestes figures... I inclòs per ells mateixos era uns sorpresa haver-s’hi trobat “aquesta meravella enmig de la ciutat”.

22 23

I és que els més petits són capaços d’atreure qualsevol persona que passi pel carrer, fins als més coneguts esportistes i fins i tot, polítics, i reunir-los en un mateix espai durant, al menys, hora i quart. Sí, polítics, com és el cas de l’exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i l’expresident de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, que en els seus papers de pares, casualment, es van veure les cares a la grada mentre els seus fills jugaven en contra a una de les pistes del “Molinet”.

Les sorpreses, les visites i les anècdotes no varen acabar aquí... doncs, set dies d’un torneig donen molt de joc a la canxa i a la grada! En el capítol d’autoritats, s’hi van sumar el propi president de la Federació Catalana de Basquetbol, Joan Fa, i directius de la casa i el president d’honor de l’FCBQ, Enric

Piquet; el representant territorial de l’Esport de la Secretaria General de l’Esport, Santi Siquier; la consellera representant del Districte de Les Corts de l’Ajuntament de Barcelona. Ángela Ventura, entre d’altres.Però també a nivell tècnic, el “Molinet” és un lloc per passar-s’hi

per recordar com ho feies de petit, tal i com ho va fer la Selecció Catalana Cadet Masculina, dies abans de marxar als Campionats d’Espanya de Valladolid on va obtenir la medalla d’argent; per passar a aprendre, com és el cas del grup del curs d’Entrenadors, dirigit pel Joan Cortés, tècnic de l’FCBQ; o per millorar, com varen fer els àrbitres i auxiliars de taula en diferents sessions del curs de Nadal. Tampoc s’ho van voler perdre els seleccionadors catalans de Minibàsquet femení i masculí, ni els seus ajudants, que varen viure en directe “espectacle” dels més petits, durant el transcurs del torneig.

I és que, el Trofeu Molinet de Minibàsquet és més que un torneig, i en la seva 49a edició, només ha volgut “iniciar” el camí, un any més, cap a la celebració de la propera...

2524

El món que ens ha tocat viure, a nosaltres i als nostres joves basquetbolistes presenta un escenari molt diferent segons la part del món que observem.

A Catalunya, Europa majorment, el dit estat del benestar ha facilitat un dia a dia i una pràctica esportiva desenvolupada amb comoditats, recursos i sobretot ben poques penúries. Però aquest no és el cas d’altres parts del món, especialment en aquelles on la fam, les malalties i la misèria són l’entorn més habitual.

Ajudar a pal·liar aquestes punyents situacions es pot fer de moltes formes, però una que creiem eficaç és la de proporcionar recursos de formació al jovent com la que realitza des de l’any 2010 l’Associació Catalana per la Cooperació, l’Esport, el Desenvolupament i l’Educació (ACCEDE) en una iniciativa que neix del Club Bàsquet Gavà. Amb educació i coneixements, complementats lògicament amb l’aportació de recursos i mitjans, l’ajuda és i serà més útil i positiva.

Què és?L’ACCEDE és una organització no governamental fundada l’any 2010 sense ànim de lucre i d’acció voluntària, humanitària, independent i plural.

Objectius· Millorar la qualitat de vida mitjançant l’esport com a eina educativa, fent possible un desenvolupament formatiu professional dels alumnes de l’Escola Adengur de Woldiya (Etiòpia).

· Contribuir a la reducció la incidència de manca

d’escolarització i en fer possible una sortida professional als nois/es de l’Escola Adengur a la seva regió.

Sectors d’actuació· Cobertura de necessitats socials bàsiques a Woldiya: millora dels equipaments escolars així com dotació d’infraestructures per l’accés a l’aigua potable.

· Augmentar les capacitats educatives, formatives i econòmiques: l’esport com a eina educativa, formant a joves com a monitors esportius per a que puguin desenvolupar una feina al seu país. Una formació impartida per jugadors del CB Gavà, prèviament instruïts per a realitzar aquesta funció. Aquesta formació reforça els coneixements que ja tenen i els hi dóna unes pautes per comunicar els seus coneixements a joves d’Etiòpia que mai han jugat a bàsquet ni han vist una pilota d’aquest esport.

· Ajuda humanitària: dotar de recursos essencials i humanitaris pel correcte desenvolupament de la població de Woldiya.

· Sensibilització: accions de conscienciació i sensibilització a les escoles, treballant en l’educació en valors i en el coneixement dels drets fonamentals.

ACCEDE

L’ACCEDE és una organització no governamental fundada l’any 2010 sense ànim de lucre i d’acció voluntària, humanitària, independent i plural.

REDACCIÓ: Javier eZPeLata i accede FOTOS: cb Gavà

L’experiència d’un dels entrenadorsL’Omar Gallardo, entrenador del CB Gavà i afiliat a l’Associació Catalana d’Entrenadors de Basquetbol (ACEB), és un dels membres d’ACCEDE i ha portat a terme el treball tècnic d’aquest projecte a l’Escola Adengur coordinant i liderant l’equip de joves jugadors i entrenadors els darrers 2 anys.

L’Omar comparteix amb BQ.cat la seva experiència a Etiòpia:

Què et va portar a formar part d’aquest projecte?La proximitat d’ACCEDE amb el Club Bàsquet Gavà, on sóc entrenador, sumat al fet que a les primeres reunions per començar a formar ACCEDE tot era, i és, il·lusió i ganes de fer les coses bé, van facilitar molt la decisió d’aventurar-me a anar-hi el primer any, on tot va sortir bé. Això va fer que repetís l’any següent, i si puc, repetiré aquest any. No només es tenen bones idees i ganes de treballar aquí, sinó que quan anem a Etiòpia tot es multiplica i les coses surten de meravella.

Quina ha estat la teva tasca a l’Escola d’Etiòpia?La meva tasca a l’Escola Adengur de Woldiya, al nord d’Etiòpia, ha estat la mateixa els dos anys, però cada any l’he fet diferent. El primer any anava jo sol a encarregar-me dels nens de l’escola i la meva funció era iniciar-los en els esports d’equip i, sobretot, en el bàsquet, doncs la idea futura és acabar creant una mena d’escola de bàsquet allà. Portava pilotes, un aro de cistella i milers d’exercicis d’iniciació amb la idea d’arribar allà i fer cada dia entrenaments amb el nens. Però quan vaig arribar allà i vaig veure’m jo sol amb 100 nens i nenes, plens d’energia i en un camp gegant ple de fang, de tot el que portava per fer, només vaig poder demanar-li a un nen que pengés l’aro d’un arbre i els hi vaig començar a explicar la mecànica de llançament. Era l’únic exercici que els hi agradava i podia fer amb gestos. Tota la resta va ser jugar a futbol i omplir-nos de fang fins als genolls i fer pinya. L’any següent tot va ser més fàcil perquè vaig emportar-me un equip de cinc monitors que ens vam repartir les tasques i tot va sortir millor.

Què creus que has pogut aportar?Només la presencia d’un ferengi (home blanc) allà és motiu per estar content, i intentar tocar-me les mans o que els mirés ja és quelcom que explicaran a casa seva durant molt de temps. Però també saben, ara, que existeix un esport molt millor que els altres, que s’ha de jugar en equip de debò i que s’ha de ficar la pilota taronja en un aro que està a l’alçada de les branques dels arbres.

Què te’n portes dels nois i noies d’Etiòpia?Ufff, aquesta pregunta hem posa els pèls de punta. M’emporto moltes coses, records, anècdotes, mirades, abraçades,... però el que més recordo és que quan anàvem pels matins a l’escola, ens estaven esperant uns 50 o 60 nens on sempre parava la nostra furgoneta. I després anàvem caminant fins a l’escola i es sumaven més nens, però quan arribàvem a l’escola i vèiem a 50 nens més que estaven jugant als jocs que els hi havíem ensenyat el dia anterior i ens veien venir, començaven a córrer cap a nosaltres com boixos.

26 27

La felicitat que aportem només amb la nostra presència és amb allò que hem quedo.

Quina valoració extreus d’aquesta experiència?La meva valoració és sempre la mateixa i la que comento a cada entrevista o acte. Entenc a la gent que diu ”jo ajudaria i donaria diners si m’asseguressin que arriba als nens”, però jo els hi dic que agafin aquests diners i que vagin ells mateixos allà, perquè estem d’acord que els hi fan falta diners i aliments. Anar allà i agafar de la teva butxaca 5 euros i amb aquests diners poder convidar a berenar a moltíssims nens. Amb aquest berenar i la teva presència ja són feliços. No els hi cal més coses. Crec que ells li donen més importància a que els ferengis anem a veure’ls i estem allà, que qualsevol altra cosa. Puc estar hores i hores explicant cosses d’allà, però mai us assabentareu bé de la situació fins que no aneu allà i veieu com estan les coses. Hauríem de valorar més el que tenim i no tant el que ens agradaria tenir.

accede

REDACCIÓ: Juan carLos cebriánFOTOS: AE BOET MATARÓ

Els orígens del bàsquet a mataróL’any 1928 al col·legi Santa Anna de Mataró, el pare Millan inicià la pràctica del bàsquet a la capital del Maresme. El primer equip fou l’Universitary Santa Anna (1929). El 1930 es disputa el primer torneig local on el U.S.A. venç EF Premilitar per 22-15. També neix aquell any l’Iluro BC i més tard l’Agrupació Esportiva Mataró, l’Iris SC i el BC Llevant.

FiTxADEl CluB

BoET mATAró

1982Ja en la temporada 82-83 la Unió Esportiva Bàsquet es va integrar en un projecte global del barri d’Escoles d’Iniciació Esportiva organitzat per l’Associació de Veïns i les Escoles Camí del Mig i Torre Llauder. Es va muntar una coordinadora d’entitats amb la preséncia de Francisco León, membre de l’Associació de Veïns i ja es va començar a utilitzar el taronja com color simbòlic.

1982

10 de setembre de 1983El treball esportiu en el marc de les Escoles d’Iniciació Esportiva va ser important peró hi habia un buit de caràcter competitiu per la continuitat dels esportistes a partir dels 14 anys. Així, el 10 de setembre de 1983 es va constituir el club ” Pla d’en Boet “, amb l’objectiu de fomentar la pràctica dels esports: bàsquet, futbol sala i voleibol.

1983 1986

7 de novembre de 1981Aquest passat 7 de novembre de 2011 va fer 30 anys que va nèixer l’AE Boet Mataró, aleshores amb el nom d’Unió Esportiva Bàsquet Pla d’en Boet. Una entitat que es va crear des de l’Associació de Veïns del barri amb la presidència de Quim Navarro, amb la formació d’un equip cadet femení, que va jugar el campionat del Baix Maresme a la temporada 81-82. Uns dies després neixeria també un equip Cadet masculí.

1981

1997En l’any 1997 els membres de la A.P.A. de l’Escola Camí del Mig van decidir crear una altra vegada la divisió entre escoles i clubs en el barri.

1997

16 de març de 1985A partir de la inaguració del Pavelló Eusebi Millan el dia 16 de Març de 1985, a càrrec del president de la Generalitat, Jordi Pujol, l’equip de competició federada va passar a la nova instalacció municipal.

1985

2011/12

1981 1983

1984

1987 1989 1991

1988 1990 1992

1993

19961994 2000 2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010 2012

201120011995

1998

1999

1982

1985 1997

1986

28 29

i Minis tan en masculí i femení com així una escola de bàsquet que va creixent. El Boet Mataró no ha de perdre el seu caràcter social i territorial i el taronja (vermell i groc) com a color referent del Boet.

Al mateix temps actualment estem treballant per recuperar els nivells en quantitat i qualitat en els equips de promoció (nivells A, preferents). Cara al futur molt proper hem de fer l’esforç per col·locar els nostres sèniors masculí i femení a categories referents de la comarca.

És evident que no tenim Epi, Flores, Gasol, Rubio etc... però en la nostra entitat sí que hem tingut jugadors/es que han estat o estan jugant a nivells molt superiors.

També tenim jugadors/es que tota la seva trajectòria esportiva han sigut del Boet i continuen portant els seus fills a fer bàsquet al Boet.

Per nosaltres el jugador/a emblemàtic és el que fa club des de dins del Boet.

Entrevista amb la coordinadora de l’Escola de Bàsquet, maria navarro, i amb la coordinadora de la base, Teresa puig

Quins són els objectius actuals?T.P.: Els objectius per a la present temporada de l’A. E. Boet Mataró són, com el club, humils però necessaris; cal consolidar la dinàmica de creixement iniciada l’any 2008. Des d’aquell moment la nova dinàmica i la tasca i entrega de molts fa que el nombre d’equips passi de 5 de formació i 4 sèniors; a l’actual situació amb 15 equips de formació i 5 sèniors. Amb tot, l’objectiu del club ha de ser consolidar l’estructura organitzativa i de suport a la tasca formativa i, a nivell purament esportiu, consolidar el nivell ≤dels equips que ja havíem tingut anys enrere.

on veus el club en 10 anys?M.N.: A llarg termini, crec que l’A. E. Boet Mataró aconseguirà ser un club referent de la ciutat i la comarca.

Quin creus que ha estat el moment més important en tots aquests anys?M.N.: Crec que els moments més importants del

nostre club han sigut des de la temporada 95/96 fins la temporada 99/00, que va ser quan vam entrar en el projecte de la ciutat, Comissió de Clubs Bàsquet Mataró.

Quin seria l’equip amb més projecció del club i per què?T.P.: Penso que pel què fa el masculí l’equip amb més projecció seria el cadet, doncs és la primera generació de jugadors formats quasi íntegrament al club que està assolint els seus objectius esportius. I pel que fa a la part femenina, l’equip amb projecció és el pre-mini, doncs és un grup de nenes amb moltes ganes de treballar i aprendre i que assoleixen els objectius marcats pel club.

Quins aspectes creus que cal millorar perquè l’esport del bàsquet continuï avançant?T.P. i M.N.: Creiem que s’ha de facilitar més la formació dels tècnics, així com reforçar la importància del treball en equip, així com els valors, la confiança i el respecte. Per acabar, creiem que els clubs, sobretot els més amateurs, han de tenir més ajudes econòmiques, tant públiques com privades, per poder sobreviure i oferir el seus serveis amb les màximes garanties d’èxit en la formació dels esportistes.

parla el president, Quim navarroVaig arribar a l’entitat el 7 de novembre de 1981, data del naixement de l’A.E. Boet Mataró per ser un dels fundadors i primer president amb funcions durant uns mesos.

Ens els 30 anys d’història de l’A.E. Boet Mataró he tingut diferents responsabilitats, com a tècnic i directiu. Ja abans de l’actual etapa de president havia estat de l’any 1985 al 1989 també com a president.

Actualment sóc president des del 23 de setembre del 2009 per diferents motius vaig veure que era el moment de tornar a col·locar el Boet al seu lloc.

El millor moment des que vaig arribar, per emotiu i pel treball de molts anys va ser la presentació dels equips de la temporada 2011-2012 en el marc de la celebració del 30 Aniversari. I conjuntament en el moment que a principis de l’actual temporada em van comunicar que tornaríem a tenir Pre-Minis

1ª Junta Directiva de l’AE Boet mataróPresident Manel CarcellerVice-President Quim HomsSecretari Felipe GonzálezTresorer Francisco LeónVocal 1 Miguel Àngel CarroVocal 2 Quim Navarro (president de l’A.A.V.V. )

Els membres fundadors de l’entitat:Manel Carceller, Francisco León, Juan Ramos, Germi Ars, Joan Rus, Miguel A. Carro, Quim Homs, Quim Navarro, Felipe Gonzalez i J.Maria Perea

presidents de l’entitat:1981 Quim Navarro - Associació de Veïns1982 Francisco León - E.I.E1983 - 1985 Manel Carceller - A.E. Boet Mataró1985 - 1989 Quim Navarro - A.E. Boet Mataró1989 - 1993 Germi Ars - A.E. Boet Mataró1993 - 1996 Vicents Arrue - A.E. Boet Mataró1996 - 2002 Ricard Martínez - A.E. Boet Mataró2002 - 2006 Jaume Bruguera - A.E. Boet Mataró2006 - 2009 Alvar Julian - A.E. Boet Mataró2009 Quim Navarro - A.E. Boet Mataró

boet mataró. 30 ANIVERSARI

3130

El Bàsquet Català en xifres

32 33

34 35

CB iGuAlADA i CB olESA, CAmpionS DE lA CopA FEDErACió DE lA CopA

CATAlunyA 2012

CB iGuAlADAreGaL de reis a coPa cataLunya

coPa federació de La coPa cataLunya mascuLina

Per al resum de la primera edició de la Copa Federació de la Copa Catalunya, hem volgut fugir de les cròniques i estadístiques, que ja podeu trobar a www.basquetcatala.cat, i ens hem centrat en un abans i un després de la competició amb els entrenadors.

Com veien la Copa Federació els tècnics dels vuit equips participants abans de disputar-la i com l’analitzaven els campions uns dies després. Tot un recorregut que ens ajudarà a comprendre la importància d’aquest torneig per als equips que més van destacar fins aleshores a la Copa Catalunya masculina i femenina.

Abans del torneig, Joan Isart valorava d’aquesta manera com arribava el seu equip: “Penso que arribem en un bon moment de joc i resultats (després de la victòria fent un bon partit a Santpedor) i amb un bon treball realitzat durant aquestes darreres setmanes abans de la Final a 4. A nivell emocional i mental he de dir que ens fa molta il·lusió, tant a l’equip com al Club Bàsquet Igualada, poder jugar aquesta competició i esperem poder gaudir-la al màxim ja que una Final a 4 no es juga cada dia” i si li preguntàvem per favorits apuntava a què els quatre equips tenien opcions, tot i que “el CB Martorell pel fet de jugar a casa i arribar invicte a la competició té una mica més d’opcions sobre la resta però segons com vagin les coses també se’ls hi pot girar en contra i tenir més pressió per guanyar la competició. Des del punt de vista del CB Igualada, ens prenem la competició com un premi al treball fet fins ara i amb molta il·lusió per jugar amb equips d’un gran potencial i per què no, poder guanyar-los”. De les claus del torneig, Isart opinava que “personalment penso que el control del ritme de partit és clau per poder guanyar-lo i relacionat directament amb això el control del rebot a les 2 cistelles. En finals ajustats també seran importants

REDACCIÓ: Juan carLos cebriánFOTOS: nacho LóPeZ, martí basiL i fcbq

l’experiència i el control en moments clau de partit. En aquest sentit sortim en desavantatge ja que probablement som l’equip més jove dels 4”.

Dies després de guanyar el torneig, Isart explicava que “van ser 2 partits diferents. En la semifinal contra Sant Josep vam anar per darrere en el marcador gairebé tot el partit, apropant-nos en moments puntuals tot i que el ritme era d’ells. Penso que vam aconseguir capgirar la dinàmica al darrer quart on vam poder estar forts a darrera i poder còrrer com ens agrada. Pel que fa a la final, tot va sortir bé des del primer quart (el parcial de 10-0 ens va donar molta confiança) si bé és cert que vam tenir molt encert en el tir exterior i a més a més en moments importants (6

triples en els 2 darrers minuts del 2n quart i 2 als primers minuts del 3r). De totes formes, igual que va passar al darrer quart de la semifinal, penso que el fet d’estar molt bé en defensa ens va donar el ritme de partit que ens interessava i d’aquí la victòria” i si analitzava la competició, Isart comentava que “com a part positiva diré que no es fa tan llarga l’espera de la competició durant el Nadal. El fet de tenir una competició d’aquest tipus abans de reeiniciar la Lliga fa que els equips participants mantinguin el to i plantejin aquest espai de temps d’una altre manera als equips que no disputen la Copa Federació. Alhora, com a efecte negatiu és que no acabes de desconectar del tot, tan mental com físicament però penso que el fet de disputar la Copa Federació ho compensa amb escreix”.

El CB Olesa, campió d’aquesta Copa Federació Entrada a cistella a la final

CB Igualada, campió de la Copa Federació de Copa Catalunya masculina

(camPió)FiTxAD’EQuip

36 37

CB mArTorEll Solvin CB SAnTA ColomA

CB SAnT JoSEp

El tècnic Jordi Segura, abans del torneig, ja comentava que el Martorell arribava en “un molt bon moment, doncs al marge dels resultats, les “sensacions” són boníssimes i l’ambient al vestidor excel.lent. A més, afortunadament, podrem comptar amb tots els jugadors durant la competició”, i no volia citar un equip favorit pel torneig doncs “tots ho som. Poder prendre part en aquesta competició és un luxe i segur que tots els equips participants estem desitjant competir al màxim per assolir el triomf”.

Quant a les claus per definir el campió, Jordi Segura estava segur que seria “la defensa. Estem tan igualats que crec que la defensa més sòlida és la que s’emportarà la victòria. Evidentment, aquesta intensitat defensiva a d’anar acompanyada d’uns percentatges òptims ...”.

Abans de la competició, el tècnic Joaquim Solà comentava que “anímicament arribem molt il.lusionats per poder participar-hi perquè era un dels objectius marcats a l’inici de temporada, però coincideix en el moment de temporada on acumulem més jugadors amb problemes físics i que no podran participar-hi, aspecte que ens ha condicionat una mica el treball previ a la Copa durant els entrenaments de les setmanes de Nadal” i apuntava al “CB Sant Josep de Badalona com a favorit de la competició”.

Quant a la clau per a definir el campió d’aquesta Copa Federació, abans de la mateixa Isart creia que el títol s’ho emportaria “l’equip que físicament a aquestes alçades de temporada estigui millor, i tàcticament sàpiga imposar el seu estil de joc, amb el qual se sent més còmode durant dos dies consecutius serà el guanyador”.

Víctor Cruz, l’entrenador, comentava que l’equip va arribar a la competició “en un moment de molta il·lusió perquè des de principi de temporada ens vam posar com objectiu jugar aquesta competició. I en un moment en què hem de consolidar les bases del nostre joc i volem aprofitar per ampliar-les de cara a la 2a volta” i definia el Martorell com a favorit per “l’excepcional temporada que està fent i a més perquè és l´amfitrió”.

(tercer cLassificat)

(seGon cLassificat) (quart cLassificat)

Martorell i Santa Coloma van disputar l’altre semifinal

Imatge de la semifinal entre Igualada i Sant Josep

Igualada i Martorell, finalistes del torneig lluiten per una pilota

Quant a les claus prèvies del torneig, l’opinió de Víctor Cruz era que el títol seria per “l´equip que aconsegueixi més minuts amb regularitat, (donat que venim de l´aturada de Nadal) , i veient que els equips del grup 1 tenim un tipus de joc semblant i els del grup 2 un altre, el que aconsegueixi mantenir més minuts regularitat més estil de joc crec que s’emportarà el torneig. I la 3a clau l´equip que entengui que ha de defensar donada la qualitat dels contrincants”.

FiTxAD’EQuip

FiTxAD’EQuip

FiTxAD’EQuip

38 39

CB olESA

coPa federació de La coPa cataLunya femenina

Abans del torneig, el tècnic Just Díaz comentava que “arribem molt motivades per la feina feta durant el que portem d’any, amb la injecció de confiança de haver guanyat l’última jornada en un dels camps més difícil de la Copa Catalunya. L’equip, cada vegada va entenent més la idea de joc i els rols, i les jugadores es van ficant mica en mica en la categoria. Molta il·lusió per competir per aquest títol”. Igualment, no volia citar un favorit i considerava que podien guanyar “tots els equips, doncs els 4 arribem en molt bona forma, i amb unes plantilles molt fortes. A partit únic pot passar de tot”.

Per ell, la clau havia de ser “clarament la defensa. Dins d’aquesta, aspectes com el rebot defensiu o el balanç per impedir cistelles fàcils. En un partit on tots dos equips siguin forts a raderre, la clau la marcarà dons, l’encert del tir exterior”.

Després del títol, Just Diaz va destacar que “en els dos partits sabíem de la importància de no deixar còrrer el rival. Són dos equips perillosos en transició, i sabedors d’aixó vam plantejar evitar les seves superioritats al contraatac. Som un equip fort en la defensa del 5c5 en estàtic, aprofitant la intimidació d’Olga, i vam apostar per defensar en igualtat. D’altra banda, en la semifinal, vam aturar força la jugadora clau del Joventut Les Corts, Nerea Garmendia. Les Corts no és només ella, però és important per l’equip que ella anoti i se senti còmode. De cara la final, va ser també clau la defensa del joc sense pilota, on el Cornellà se sent còmode i fa molt de mal. Aquest fet va propiciar facilitar les ajudes i no deixar-les anotar desde la línia exterior. Per tant, la clau amb majúscules va ser el treball defensiu, estudiar els seus punts forts i no deixar-les jugar com ho fan habitualment. Això l’equip, ho va entendre a la perfecció donant lloc a l’èxit aconseguit”

Quant a una reflexió de la competició, tot destacant el millor i pitjor d’aquesta Copa Federació, Just analitzava que “el millor és de ben lluny, que el bàsquet no para. Podem gaudir després de vacances de 4 partits molts intensos, on les ganes de bàsquet fa que el pavelló estigui ple de seguidors i de gent del món del bàsquet. D’altra banda, pels equips participants, suposa gairebé no gaudir de vacances. Aquest descans és molt important de cara a la competició de Copa Catalunya. Recarregar piles després de 13 jornades molt intenses, afavoreix que els equips tornin amb molta més ambició”.

(camPió)

Imatge de la final entre CB Cornellà i CB Olesa

Quin creus que seria el cinc ideal de la competició fins aquest moment sense comptar cap jugador/a del teu equip?Joan isart (CB igualada)Àlex López (Baricentro Barberà), Fèlix López (CB Martorell Solvin), Pablo Avilés (Tau Icesa-Ploms Salle Reus), Jordi Boronat (CB Prat 1) i Ferran Torres (GAM CB Vila-seca)

Jordi Segura (CB martorell Solvin)Dario Naharro (St. Josep de Badalona), Jordi Torres (CB Igualada), Jordi Via (CB Sta. Coloma), Pedro Cuesta (St. Josep de Badalona) i Albert Berenguer (CB Sta. Coloma)

víctor Cruz (CB Sant Josep)Ivan Corrales (Ubsa), Xavi Hernández (Vic), Jonel Palou (StCugat), Marc Forcada (Mataró) i Albert Berenguer (St Coloma)

Joaquim Solà (CB Santa Coloma)Xavi Hernández (Universitat de Vic), Eduard Montiel (C.B Quart), Marc Forcada (U.E Mataró), Pedro Cuesta (C.B Sant Josep Badalona) i Jordi Pons (U.E Sant Cugat)

resPostes breus

Quin creus que està sent l’equip revelació de la temporada?Joan isart (CB igualada)Dins els nostre grup sens dubte el Tau Icesa- Ploms Salle Reus. Tot i estrenar categoria enguany, està fent una gran temporada mantenint-se en els primers llocs de la classificació des de l’inici de temporada i a més sent dels millors atacs de la lliga.

També m’agradaria destacar la temporada que està fent el CB Prat 1 (2n millor atac) que després de passar una temporada passada complicada aquest any està fent un molt bon paper i a més a més, amb jugadors molt joves.

Jordi Segura (CB martorell Solvin)Al grup II, grup en el que estem enquadrats, considero que “la revelació” és el CB Prat.

víctor Cruz (CB Sant Josep)El Martorell, tant per potser no comptar en les primeres travesses, però sobretot per la seva regularitat, doncs un 13-0 és molt difícil d´aconseguir.

Joaquim Solà (CB Santa Coloma)El Masnou Basquetbol, un equip molt ben entrenat i tot i ser recent ascendit, i arrestrant lesions llargues d’alguns dels seus jugadors, ha aconseguit victòries de molt mèrit i competeix a gran nivell tots els partits

r“El fet de tenir una competició d’aquest tipus abans de reeiniciar la Lliga fa que els equips participants mantinguin el to i plantejin aquest espai de temps d’una altre manera als equips que no disputen la Copa Federació.”

Joan isart (CB igualada)

FiTxAD’EQuip

40 41

CB CornEllà GironA FC

Alberto Sobrín, l’entrenador, afirmava abans del torneig que “crec que tothom arriba amb la mateixa sensació. Sense competir des de fa 20 dies i pel entremig unes vacances que et fan dubtar del rendiment del teu equip. Dit això,estic convençut que l’equip s’agafarà a tots els adjectius típics per superar qualsevol situació i competirà satisfactòriament”, mentre que si havia de citar un favorit, parlava del “Joventut les Corts, que arriba amb només dues derrotes i amb un nivell d’anotació que cap dels altres tres arribem.... No obstant, després de les vacances tots som una incògnita competitiva...”.

Si havia d’analitzar les claus que definiries els resultats, Sobrín parlava de què “el més important és que totes les jugadores arribin sense lesions. En segon lloc, la clau estarà en la defensa. Qui millor estigui darrera s’emportarà la victoria. I, en tercer lloc, donat que es preveuen partits molt igualats, el que millor llegeixi el final del partit, serà el guanyador”.

Joaquim Gala, tècnic de l’equip gironí, afirmava abans del torneig que “arribem bé, tot i que després d’aquesta aturada és una incognita saber com respondrem. Hem fet una bona fase fins ara, tot i que encara estem cercant una mica més de regularitat al nostre joc, n’estem molt satisfets. Cal tenir en compte que som un equip molt jove i que som un equip B”, mentre que si havia de triar un

Quin creus que seria el cinc ideal de la competició fins aquest moment sense comptar cap jugador/a del teu equip?Just Díaz (CB olesa)Cristina López (CB Cornellà), Eva Bou (Girona FC), Nerea Garmendia (Joventut Les Corts), Patri Leon (CB Cornellà) i Marta Claret (Girona FC)

Alberto Sobrín (CB Cornellà)Laura Navarro (Lima Horta),

Helena Boada (Olesa), Maria Moreno (Cerdanyola), Cristina Hurtado (Sant Adrià) i Olga Podkovalnikova (Olesa)

Sergio manzano (Joventut les Corts)Crec que seria injust dir 5 noms en una competició on hi ha un bon nivell de jugadores i que si les ajuntéssim faríem més d’un cinc ideal, no sóc partidari de nominacions a millor o millors jugadores sinó al treball d’un equip.

Joaquim Gala (Girona FC)Ariadna Pujol (Mataró), Nuria Minguet (Igualada), Miriam Massip (Valls), Nerea Garmendia (Joventut les Corts) i Eliana Soriano (Joventut les Corts)

Quin creus que està sent l’equip revelació de la temporada?Just Díaz (CB olesa)Dins del nostre grup, el 2, el CB Cornellà, un equip situat ara

colíder fent una gran temporada, ple de jugadores joves i que cada vegada va a més.En el grup 1, el Mataró porta una ratxa espectacular, sorprèn els resultats per la joventut de les seves jugadores, però no oblidem que ser jove no vol dir no tenir qualitats suficients per competir a Copa.

Alberto Sobrín (CB Cornellà)Crec que tots els equips que no paguen res a les seves jugadores i estan competint entre els grans tenen aquest tí tol de revelació.... el mateix Joventut les Corts.

Sergio manzano (Joventut les Corts)Per mi Lluïsos de Gracia seria l’equip que més m’ha sorprès positivament en aquesta primera part de la temporada.

Joaquim Gala (Girona FC)És complicat triar un favorit, potser el Joventut les Corts.

JovEnTuT lES CorTS

Per a Sergio Manzano, tècnic del Joventut Les Corts, la clau d’aquesta Copa Catalunya havia de ser “la condició física per afrontar 2 partits competitius en 2 dies desprès del Nadal, per mi qui tingui mes profunditat de banqueta tindrà una avantatge gran”, mentre que quant al favorit, valorava que “dir-te un favorit seria menysprear la resta d’equip. Crec que som 4 plantilles

(tercer cLassificat)

(seGon cLassificat) (quart cLassificat)

Semifinal entre CB Cornellà i Girona FC

favorit es quedava amb “el Joventut Les Corts”, tot i que reconeixia que era molt complicat triar-ne un.

Si parlava de les claus, havia de fer-ho de “l’estat de forma en que arribi cada equip, i sobretot la mentalitat en que afrontem aquest torneig. Som quatre bons equips i qualsevol pot guanyar”.

resPostes breus

rcompensades i que qualsevol equip podrà guanyar la competició”.

De com arribaria el seu equip al torneig, l’opinió era que “espero arribar en un bon moment per competir desprès de les vacances de Nadal”.

FiTxAD’EQuip

FiTxAD’EQuip

FiTxAD’EQuip

42 43

Com el mateix club ja destaca a la seva pàgina web www.aeccollblanc.com, aquesta temporada se celebra el 25è aniversari de l’AEC Collblanc Torrassa de la ciutat de L’Hospitalet. L’entitat va néixer al 1986, quan segons ens explica la presidenta Victòria Segura, “l’Ajuntament va voler treure els equips de futbol dels bars, i va facilitar un local al Collblanc Torrassa, amb la condició que es fes una fusió entre els equips de bàsquet i futbol del Centre Cultural Deportivo Cotonat, de la Peña Deportiva Torrassa, del Pacífic Futbol Club i del Club Futbol Riera Blanca. Ens van cridar el

AEC Collblanc Torrassa

REDACCIÓ: Juan carLos cebriánFOTOS: aec coLLbLanc torrassa

FiTxADEl CluB

meu marit com a president del Consell Escolar i a mi mateixa com a presidenta de l’AMPA del col·legi, i així va néixer la secció de futbol i bàsquet del club, aquesta última amb un sènior i un cadet”.En els següents anys, també es fusionaria l’equip d’handbol a l’entitat, tot i que no hi havia molt bona sintonia entre bàsquet i futbol, i per aquest motiu es van separar les seccions a mitjans de la dècada dels 90.El Collblanc es va fer càrrec també del CB Torrassa, doncs no tenien equips petits i van passar de tres a quinze equips. A més, a principis del segle XXI es va fusionar amb el Centre La Torrassa i a partir d’aleshores el club canvia el nom de CCR a l’actual AEC Collblanc Torrassa.

l’estructura del clubActualment, l’AEC Collblanc Torrassa compta amb onze directius, un director tècnic, un coordinador i més de 30 entrenadors. Per equips, el club compta amb 21 equips i l’Escola de Bàsquet, dividit en 9 femenins i 12 masculins. Els femenins són 2 sèniors, 1 sots 21, 1 cadet, 1 infantil, 1 preinfantil, 1 mini i 2 preminis, mentre que els masculins els formen 2 sèniors, 1 sots 21, 2 júniors, 2 cadets, 1 infantil, 2 preinfantils, 1 mini i 2 preminis.

(...)“L’Ajuntament va voler treure els equips de futbol dels bars, i va facilitar un local al Collblanc Torrassa, amb la condició que es fes una fusió entre els equips de bàsquet i futbol del Centre Cultural Deportivo Cotonat, de la Peña Deportiva Torrassa, del Pacífic Futbol Club i del Club Futbol Riera Blanca.”

44 45

victòria Segura, presidenta

Arriba a l’entitat en el moment de la seva creació, després que l’Ajuntament la cridés per liderar el projecte.

Quin ha estat el millor moment des que vas arribar?Sempre dic que la darrera temporada perquè vam assolir la fita d’arribar a Lliga EBA, que mai ho havíem somniat. Igualment, vull destacar quan l’equip sènior femení va estar jugant a categoria nacional. Per nosaltres, que un club com el nostre sigui el primer d’una ciutat com L’Hospitalet és un orgull.

I el més complicat?En els inicis quan va estar a punt de desaparéixer el club perquè passava a formar part del Santiago Apóstol, i vam haver de recòrrer a l’Ajuntament

han passat pel club?Tenim jugant a l’equip sènior en Rafa Carrera, que va començar amb nosaltres i ha tornat. Després a Dani Pérez, que està a LEB Or, després d’haver passat per Barça i Lleida. I en el sènior B tenim a un jugador que va començar amb nosaltres a l’Escola, Xavi Peñaranda.

Quina és la relació del Collblanc amb els altres equips de la ciutat?Crec que la podria definir com a cordial.

Com afecta la crisi a un club de bàsquet en aquest moment?En tots els sentits. Les subvencions de l’Ajuntament s’han rebaixat en un 40% i hi ha famílies de jugadors/es que tenen problemes per pagar les quotes. El que no farem, no obstant, és deixar a nens i nenes sense bàsquet perquè no puguin pagar. Buscarem solucions.

Josep mª marsà, directiu esportiu

Josep Maria Marsà dirigeix també el sènior de Lliga EBA, en una temporada històrica per l’AEC Collblanc Torrassa.

Quins són els objectius actuals?Com a entitat assolir totes les edats possibles i evitar que ens passi com aquest any que no hi hagi júnior femení. Hem de donar unn servei al barri que és el que estem fent. Nosaltres

i contactar amb tots els socis per fer una Assemblea i salvar el club. Una part de la Junta Directiva no volíem que el club desaparegués i l’antic alcalde de L’Hospitalet, Juan Ignacio Pujana, va obligar a fer l’Assemblea i que els socis decidissin en una votació que afortunadament va permetre que la tasca del Collblanc seguís endavant. Recordo perfectament aquella votació a un aula de Cultura de l’Ajuntament. Vaig haver de convèncer la gent del futbol que votés per la continuitat de l’entitat tal com era, i crec que el temps ens ha donat la raó

Quin ha de ser el futur del Collblanc?Ha de seguir fent bàsquet i educant nois i noies. I aquesta ha de ser la nostra tasca. Intentar que la base arribi a dalt.

Quins han estat els jugadors/es més emblemàtics que

tenim un nivell d’inmigració molt alt. De cadet cap abaix crec que hem de fer bàsquet social i a partir de júnior intentem ser més competitius sense deixar la labor social. Tenim dos realitats paral·leles. A EBA l’objectiu ha de ser salvar la categoria perquè el pressupost serà cada any menor. De fet, és una fita històrica que un equip de barri estigui a Lliga EBA.

On veus el club en 10 anys?Un èxit total seria seguir sobre 20 equips, tenint totes les edats

i mantenir l’equip a Lliga EBA.

Quin creus que ha estat el moment més important en tots aquests anys?Pujar a Lliga EBA. A la victòria a Viladecans a Copa Catalunya em van passar els set anys que he estat a Collblanc pel cap (s’emociona). Vaig arribar aquí quan feiem fases de descens a Blanes de 1a Catalana i vam un tercer partit aquí. No hem renunciat mai a cap categoria que es guanyi al camp i el sènior A no ha baixat mai de categoria.

47

Actualment des de les federacions esportives (la Federació Catalana de Bàsquet així ho exigeix) s’està prenent consciència de la importància de la vigilància de la salut dels esportistes, tant els de l’esport base com els que competeixen a més alt nivell. Els Reconeixements Mèdics Esportius són l’eina principal per detectar i evitar els riscos potencials en la pràctica d’exercici físic i/o esport.

REDACCIÓ: marissa rius

 

rEConEixEmEnTSmèDiCS

CiuTAT DEl BàSQuET CATAlà

Els últims actes a Vic, varen evidenciar la vitalitat de la gent del bàsquet viguetà i l’entusiasme amb que la Comissió Organitzadora, bàsicament el CB Vic, han anat organitzant i que han cobert de bàsquet la ciutat de Vic en el transcurs de l’any 2011. Aquests últims actes han estat:

Diumenge 13 de novembre: Trobada del Centres de pDp. Jugadors i jugadores d’edat Mini, nascuts al 2001 i 2000.

Dimarts 15 de novembre, debat al Canal Taronja Tv, de Vic, amb el bàsquet femení com a tema principal

Dissabte 19 de novembre, partit d’homenatge al bàsquet femení viguetà, enfron-tant-se la Selecció Catalana Fe-menina de Veteranes i la Selecció Femenina de Veteranes de Vic.

Diumenge 18 de desembre, Jornada de Bàsquet de lleure, organitzada amb la col·laboració del Consell Esportiu d’Osona.

Dimecres 4 de gener 2012, la Comissió Organitzadora realitza el tancament dels actes de “vic, Ciutat del Bàs-quet Català 2011”. Al Pavelló Castell d’En Planes es celebrà l’exposició de les fotografies finalistes del concurs fotogrà-fic. Posteriorment, a l’Espai La Central es va fer un sopar en el que participaren els homes i dones del CB Vic, i al que assistiren unes 125 persones, En acabar es va procedir, per part de la Fundació a distingir com a “Històrics del Bàsquet Català” els Srs. Josep Pla Ver-daguer i Joan Calm Masdeu, homes del CB Vic, la trajectòria dels quals s’ha destacat pel seu servei a l’entitat durant més de 40 anys; un exemple de fidelitat i col·laboració desinteressada pel bàsquet de la seva ciutat.

46

vic ha acabat eL seu any 2011 com a ciutat deL bàsquet cataLà

i Passa eL reLLeu a terrassa 2012

Dimarts 17 de gener 2012. Acte de relleu de vic Ciutat del Bàsquet Català 2011 a Terrassa Ciutat del Bàsquet Català 2012.

A l’Ajuntament de Vic, es va realitzar el preceptiu relleu de “Ciutat del Bàsquet Català”. Presidí l’acte l’Alcalde de Vic Sr. Josep M. Vila d’Abadal amb el Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Terrassa Sr. Alfredo Vega, el President de la Fundació i de l’FCBQ Sr, Joan Fa, i la Regidora d’Esports de Vic Sra. Montse Rovira, conformant la taula presidencial i la Sala de Plens amb membres del consistoris de Vic i de Terrassa, el President del CB Vic Sr. Joan Espaulella, Presidents del l’SFERIC i JET de Terrassa, Patrons de la Fundació i directius de l’FCBQ, i un nombrós públic afeccionat al basquetbol.

objectius: Es valora l’aptitud per a fer esport i s’aconsellen les pràctiques més adients en funció de l’estat de salut i dels objectius personals.indicada en esportistes <13a (fins a infantils)

Contingut:· Antecedents familiars i personals· Antropometria: valoració pes, alçada i percentatge de greix.· Exploració aparell locomotor i flexibilitat· Exploració respiratòria amb espirometria· Exploració cardiovascular amb electrocardiograma i mesura tensió arterial

Informe mèdic i esportiu on es reflecteixen les troballes i resultats de les exploracions realitzades, així com les recomanacions per a la pràctica d’activitat física.

objectius: Es valora la condició física i l’adaptació a l’esforç i s’aconsellen les pràctiques més adients en funció de l’estat de salut i dels objectius personals.indicada en esportistes >14a (a partir de cadets)

Contingut:Exploracions del Reconeixement Mèdic bàsicProva d’esforç indirecta en cicloergòmetre amb monitorització i control de la tensió arterialInforme mèdic i esportiu on es reflecteixen les troballes i resultats de les exploracions realitzades, així com les recomanacions per a la pràctica d’activitat física

Ens donaran la informació necessària per adaptar el tipus i la intensitat de l’activitat física a les característiques de l’esportista i així poder planificar l’entrenament amb la màxima seguretat.

Per tal de realitzar un Reconeixement Mèdic Esportiu es precisa del temps, material i personal qualificat.. Seguint les recomanacions de la guia PEFS de la Generalitat de Catalunya, es poden dos tipus de Reconeixement Mèdic esportiu:

REDACCIÓ: fundacióFOTOS: c.o. vic 2011

Reconeixement mèdic esportiu BàSiC

Reconeixement mèdic esportiu miTJà

4948

FES lA TEvA CiSTEllACom ha estat a bastament publicitat i informat, del 5 de novembre al 17 de gener ha tingut lloc la campanya “Fes la teva cistella”, una iniciativa de la Fundació del Bàsquet Català, en col·laboració amb Càritas Catalunya, a fi de recollir aliments i ajuts econòmics,

aaeet vaLLs, ab cunit, ab eL vendreLL, ae Pare manyanet, aec coLLbLanch-torrassa, aecc mataró, aee Joan xxiii, aee Petit PLanÇó d'oLot, aee reGina carmeLi rubí, aGruPacio cuLturaL esPortiva forneLLs de La seLva, aGruPació

sferic, amPa amor de dios, amPa coL·LeGi Pare coLL, amPa esc. roser caPdeviLa, ass. de Pares aLumnes coL·LeGi Les aLZines – Girona, at.c. PaLau PLeGamans, bach de roda sPort, basquet cLub maÇanet seLva , basquet cLub

PaLafruGeLL, bàsquet manresa assiGnia, bàsquet móra d'ebre, basquet Porqueres ass.esPortiva, bc canoveLLes, bc tecLa-saLa, bf viLadecans sPort, c Joventut badaLona, c.at. sant Joan, c.b. torroeLLa, c.b. vic, cb abrera,

cb adePaf fiGueres, cb aLcanar, cb amer, cb amPosta, cb arbÚcies, cb banyoLes, cb basquet bLanes, cb bàsquet L’arboÇ, cb beLLPuiG, cb besaLu viLa comtaL, cb bescanó, cb cabrera, cb caLafeLL, cb caLonGe-st antoni, cb

camPdevànoL, cb cantaires de tortosa, cb casteLLar deL vaLLÈs, cb casteLLet, cb casteLLo d’emPÚries, cb cerdanyoLa, cb corneLLà, cb corneLLa deL terri, cb escoLaPies fiGueres, cb farners, cb fontaJau, GeieG, cb Grifeu-

LLanÇà, cb L’ametLLa deL vaLLÈs, cb La GarriGa, cb La ràPita, cb La roca, cb L'escaLa, cb LLeida, cb LLiÇà de vaLL, cb matadePera, cb mira-soL, cb moLLet, cb montbLanc, cb montcada, cb montmeLó, cb montornÈs, cb nou badia deL

vaLLÈs, cb oLot, cb PaLafoLLs, cb Pardinyes, cb Parets, cb quart, cb riPoLLet, cb roses, cb sant cebrià, cb sant feLiu, cb sant GreGori, cb sant JoseP badaLona, cb sant JoseP Girona, cb santPedor, cb sarria de ter, cb sentmenat,

cb torà, cb torredembarra, cb uLLdecona, cb unificat LLoret, cb vedruna Girona, cb viLa de montornÈs, cb viLadrau, cb viLanova deL vaLLÈs, cb sitGes- cb sitGetà, cd can PareLLada, cb Joventut casteLLdefeLs, ce LLeida

basquetboL, ce maristes montserrat, ce maristes rubí, ce sant nicoLau, ce santa euGÈnia de ter, ceb sant Jordi, cee sant Gervasi, centre sociaL catÒLic terrassa, cLub esPortiu PaLamós, cLub esPortiu santa euGenia de

TER – GIRONA, CLUB ESPORTIU VILAFANT, CLUB PATÍ RAPITENC, CN CALDES, CN REUS PLOMS/LA SALLE REUS, CN TERRASSA, COL•LECTIU ARBITRAL, CP BELL-LLOC, CREU ALTA – SABADELL BÀSQUET, EB NACHO SOLOZÁBAL, LLuïsos de Gràcia, eb sant

fruitós (Paidos), federació cataLana de basquetboL, fundació deL bàsquet cataLà, PLayoff, aceb, escoLa Pia oLot, fc barceLona, fcbq rt Girona, fcbq rt tarraGona, Jac cLub sants barceLona, Joventut esPortiva terrassa,

fundacio Privada escoLa voramar – barceLona, Parc deL Garraf sPort, Penya barceLonista LLoret, reus dePortiu, sant quirZe bàsquet cLub, se sant Joan de mata, sedis La seu, sese, tGn basquet, ud sant fost, uni Girona.

en l’àmbit del bàsquet català.La majoria de clubs catalans s’han apuntat a aquesta campanya de solidaritat amb els més necessitats, organitzant aquestes recollides. Les tones d’aliments aportades per la gent del bàsquet s’han lliurat ja a diferents centres de Càritas.

50 51

per tenir en compte el dia del meu joiós final:

“Que ningú s’esveri. La fi és eldestí normal i inelucdible.”

“Poques flors. Potser un ram senzill lligat amb una cinta...”

“Si algú plora, explique-li algun acudit que força n’he explicat.”

“Gràcies a tots perquè m’heu atorgat una vida plena de satisfaccions,

que no sé si em mereixia.”

albert Gasulla.

AlBErT GASullA i AnGlA

Ha mort una institució del bàsquet català, uns savi, un mestre com pocs o

com ell mateix s’autodenominava: un “boig” del bàsquet.

Als 83 anys, el passat 4 de desembre l’Albert ens va deixar. En tot l’àmbit del basquet arreu de Catalunya en dir “Albert” ja es sabia de qui i de què es parlava: d’un home irrepetible, de coneixements de bàsquet, de bàsquet base i sobretot, de fonaments.

Molt s’ha escrit sobre l’Albert, nosaltres mateixos en el nº46 de “bàsquet català”, la revista antecessora d’aquesta “BQ.CAT”, li vàrem dedicar un extens reportatge que es pot consultar a l’hemeroteca de “BQ.CAT.cat”.

No obstant això, la figura de l’Albert té una dimensió tan intensa i la repercussió de la seva activitat ha incidit en tants àmbits del basquetbol, que en el moment de la seva desaparició física no podem deixar d’exposar alguns aspectes, vells o nous, anècdotes o situacions de la seva vida i del seu basquetbol, que són exemple

del seu caràcter i de la seva forma de ser i determinants en el progrés del basquetbol.

Prou conegut és pels vells de la “localitat” que fou un dels iniciadors de la revista ”Rebote, solamente baloncesto”, editada a Barcelona i que ràpidament agafà volada estatal. El nº1 va sortir al gener de 1960, i en el seu caminar es va tractar de bàsquet d’elit, la lliga Espanyola, el Trofeu Gonzalo Aguirre (2a divisió estatal), reportatges amb entrenadors o jugadors de màxim nivell, notícies primerenques de l’NBA (recordeu un Lew Alcindor amb pentinat afro abans de ser Karim Abdul Jabar), però també de competicions

catalanes, de clubs i de la base. En aquells anys no hi havia notícies de bàsquet més que en els diaris esportius (“Dicen”, “Lean”, “Vida Deportiva”) els dilluns i del màxim nivell. La publicació mensual de “Rebote ...” va ser una eclosió i amb els anys s’ha convertit en històrica, mítica. En ple franquisme la revista s’editava en castellà, i l’Albert hi escrivia una “secció”, la “Canasta alegre” que tancava cada número i que signava com a “Enanito”, amb comentaris divertits i punyents.

Hem esmentat “Rebote ...” perquè en ella va tenir lloc la “invenció” del Minibàsquet, al 1962. Ara, el Mini és un fet esportiu normal d’iniciació al basquetbol dels més

REDACCIÓ: Joan GuiuFOTOS: fundacióIL·LUSTRACIONS: famíLia GasuLLa

un home sinGuLar

Amb el Picadro JC a qui va ascendir a la lliga nacional

52 53

menuts, però la seva descoberta i adaptació no va ser fruit d’un dia. La descoberta fou mèrit de Vicente Zanón, un jove periodista i entrenador que viatjant per EE.UU va descobrir el “Biddy Basketball”, com un bàsquet en petit dedicat als escolars i el va explicar a l’Albert i al seu gran amic, president del Col·legi d’Àrbitres, Joan Marqués. Fou una descoberta impactant. Vàrem pensar com adaptar-ho aquí, amb pilotes més petites, cistelles més baixes, mides de camp reduïdes, reglament especialitzat per facilitar que tothom jugues. I el nom, era l’època de les Minifaldilles, del cotxe Mini Morris, i d’aquí a Minibàsquet. Fet el treball primer es van dedicar a recórrer quasi totes les escoles i clubs de Barcelona i comarques a explicar el nou joc i la seva finalitat: complementar la formació i educació dels nens i nenes a través de l’esport, amb els valors intrínsecs del basquetbol. L’acollida fou tremenda. Calia inversió econòmica i la trobaren, i els patrocinadors finançaren l’engegada i els primers temps, repartint cistelles i marcadors, i

es començà una “aventura“ que ha culminat en el que avui ja és reconegut com el gran bressol del nostre esport. Els millors jugadors actuals i molts d’ahir, han començat jugant a Mini.Segurament, i malgrat ell fou bàsicament i pregona, entrenador, i com a tal exercia constantment, li és del tot escaient anomenar-lo

aLbert GasuLLa i anGLa

un activista del basquetbol, i un activista transgressor.

De la mà de l’Albert, aleshores president dels entrenadors catalans, Jhonn Wooden, Lou Carnasecca, Dayton Spaulding, Bobby Knight, foren “visitants” de Catalunya entre finals dels seixanta i primers dels setanta, i els entrenadors catalans reberen de primera mà els coneixements cabdals dels tècnics més afamats del món. I tots nosaltres vàrem descobrir una “petita” veritat: que aquells monstres del basquetbol ens explicaren el que creien i treballaven, i resultà que majorment era el que l’Albert, aquí,

defensava i ensenyava: fonaments, fonaments i fonaments!

Exercí en basquetbol, però no seria honorar la seva memòria si no esmentem la seva altra gran passió, Catalunya. Va desenvolupar múltiples accions en favor de la llengua, la cultura i la nacionalitat catalana, de forma incessant i permanent. Des de la seva professió de publicista fou capdavanter en publicar en català un vocabulari pels publicistes i seria interminable la relació d’activitats que endegà, promogué i realitzà. I al bàsquet no el deixà al marge de la catalanitat. Anècdota divertida i sabuda és com el “mestre de mestres” Jhonn Wooden s’emportà als EE.UU. set barretines, per ell i pels seus sis nets. En fi ...

Una altra de les seves virtuts fou l’ull clínic que tenia amb els jugadors. És prou conegut que va ser el descobridor del recordat Enric Margall, i el va “clixar” veient-lo baixar escales. Desmanegat com era l’Enric sembla impossible endevinar l’excepcional jugador de bàsquet que s’amagava en aquelles extremitats descontrolades. I l’Enric Margall, al marge ser una persona excepcional, ha estat un dels més grans jugadors del bàsquet català i espanyol, i la seva formació, esportiva i humana, com la dels seus germans Narcís i Josep Maria, va ser obra de l’Albert, qui amb permís de la mare i del club,

VVàrem descobrir una “petita” veritat: que aquells monstres del basquetbolens explicaren el que creien i treballaven, i resultà que majorment era el que l’Albert, aquí, defensava i ensenyava: fonaments, fonaments i fonaments!

el CB Malgrat, pujava amb la seva moto “Lambretta” dos dies a la setmana a la població costanera a entrenar-lo.

Malgrat haver arribat a entrenar equips d’elit com Granollers, Picadero o Joventut de Badalona, s’adonà que la seva vessant pedagògica era l’activitat més útil a que es podia dedicar en pro del bàsquet. Formar jugadors i entrenadors era una part que calia complementar amb un aspecte primordial, la formació humana. A través del basquetbol i els seus valors intrínsecs, ajudar a educar el jovent. Al 1964 s’incorporà a una entitat de tanta tradició en la formació com els Lluïsos de Gràcia. Gracienc com era, l’Albert es lliurà en cos i ànima a l’entitat i allà va regirar de cap a peus els conceptes del bàsquet (la Secció de Bàsquet dels Lluïsos es creà al 1945). La

temporada de la seva arribada va prescindir de 19 jugadors, i entrenà Infantil, Juvenil i Primer equip tots alhora, i en diferents temporades alternà un i altre equip, exercí de Director Tècnic, i amb cinc baixets que jugaven el campionat català va guanyar equips poderosos com Mongat, Barça o Salle Bonanova, tots de lliga espanyola i va romandre a l’entitat fins a finals dels vuitanta. En els anys de l’Albert els nois dels Lluïsos han estat els que millors fonaments bàsics desplegaven arreu dels camps de Catalunya.

En aquest text hem parlat de l’Albert però també de basquetbol, és el millor homenatge que se li pot oferir, i acabar, com ell, amb un “Visca el basquetbol, visca el basquetbol català!!!”.

Albert, fins sempre.Al 2006 presentant el Congrés Internacional de Minibàsquet a Manresa

54