Fenomen urba

ESPAIS URBANS Concepte Criteris per definir una ciutatCriteri numric o quantitatiu.Criteri morfolgic.Criteri econmic.Criteri qualitatiu.

Cada cop resulta ms difcil establir uns lmits clars entre el camp i la ciutat.

Fenomen de la rururbanitzaci: extensi i ocupaci de les ciutats en els espais rurals.

ESPAIS URBANS Morfologia Principals tipus de plansPla desordenat o irregular.Pla ortogonal.Pla radiocntric.

ESPAIS URBANS Estructura Barri: unitat bsica de la vida urbana, a lactualitat delimitada admistrativament de forma rgida.Mansana: unitat dagrupaci ms petita dins de la ciutat, integrada per finques organitzades a lentorn dun pati de mansana, i delimitada pels carrers que en permeten laccs. Raval: en lactualitat, designa les zones perifriques de creixement urb, que tamb se les coneix com a suburbis.Zona suburbana o banlieu: es forma una zona suburbana sempre que en una ciutat voltada de nuclis susceptibles de convertir-se en grmens durbanitzaci, aquests acullen una part de les seves activitats i de la seva poblaci sense prendre la iniciativa dunificar la gesti i sense estructurar el conjunt urb naixent.Zones residencials: espais formats per cases individuals, amb jard, que sestenen al llarg de les vies de comunicaci i que formen un continum urb que, fins i tot, arriba a unir ciutats importants i obliga a fer llargs desplaaments entre lhabitatge i el lloc de feina. Moltes daquestes zones es converteixen en veritables ciutats dormitori.

El nucli antic.Els barris administratius centrals (CBD: Central Business District).Els eixamples.Els espais perifrics:Barris suburbials.Barris suburbans.Barris degradats / barraquisme.Espais industrials.

ESPAIS URBANS Estructura

ESPAIS URBANS FuncionsConjunt dactivitats realitzades pels habitants dun determinat nucli urb i relacionades amb la regi ms o menys extensa que lenvolta.Gran diversitat de funcions en les ciutats actuals.Funci administrativa, de serveis i poltica.

ESPAIS URBANS FuncionsFunci comercial.

ESPAIS URBANS FuncionsFunci residencial.Concepte de segregaci espacial.

ESPAIS URBANS FuncionsFunci industrial.

ESPAIS URBANS FuncionsFunci cultural.

ESPAIS URBANS La ciutat, centre de poderDefinici de capitalLloc on est centralitzat el poder dun territori i on es troba la seu del govern que el representa.

Escales territorials de les capitalsCapitals dEstat.Capitals de regi.Capitals de comarca.

Justificaci de la seva existnciaFuncions poltica, administrativa i diplomtica.Funci simblica, dostentaci del poder.

Ubicaci de les capitalsA ciutats tradicionalment importants.A ciutats descs pes econmic.A ciutats de nova planta.

Jerarquia urbana

Pes relatiu que t una ciutat dins les xarxa de relacions i dinfluncies que sestableixen entre un grup de ciutats, segons les seves funcions i els serveis que ofereixen.

Des daquesta ptica, les ciutats es contemplen com integrades en un engranatge competitiu, en el qual unes en resulten privilegiades i daltres resten subordinades.ESPAIS URBANS La ciutat, centre de poder

ESPAIS URBANS La ciutat, centre de poderJerarquies urbanes mundialsAmpliaci de lrea dinfluncia duna ciutat.Grans ciutats = grans concentracions de poder, de poblaci, de consum i de serveis.Jerarquitzaci de les ciutats del mn en base a les funcions que desenvolupa.Exemples de funcions principals:capitals administratives,capitals bancries i financeres,capitals de les multinacionals,capitals industrials,capitals tecnolgiques,capitals del disseny,capitals religioses,capitals histriques,capitals turstiques.

ESPAIS URBANS La ciutat, centre de poderLexemple europeuGrans metrpolis:centres de decisi, organitzaci i informaci;exemples: Londres, Pars, Brusselles, Mil, Amsterdam, Frankfurt.Centres industrials tradicionals:rees en declivi desprs de la desindustrialitzaci;exemples: Liverpool, Manchester.Ciutats mitjanes:Nous pols de creixement econmic;Exemples: Montpeller, Grenoble o Cambridge.Centres de turisme i activitats de temps lliure:nuclis com Nia o Benidorm.

ESPAIS URBANS Planificaci de les ciutatsUrbanismeCincia encarregada destudiar totes les qestions que afecten la planificaci i lordenaci de la ciutat.Els agents urbansSn totes aquelles persones o entitats que intervenen en la producci despai urb. Tipus dagents urbans:Propietaris del sl.Promotors immobiliaris.Propietaris dindstries.Els ciutadans.Organismes pblics.La planificaci urbana a EspanyaConjunt dactuacions que realitzen les administracions per tal de regular ls que es fa del sl a la ciutat. Pla general dordenaci municipal (PGM) i les categories bsiques del sl:Sl urbSl urbanitzable programatSl no urbanitzable

ESPAIS URBANS Les xarxes urbanesLa influncia de les ciutats al territoriXarxa urbana: conjunt jerarquitzat de ciutats fruit de la relaci de centres urbans amb altres ciutats.Influncia de les ciutats sobre el territori que les envolta (hinterland).Desenvolupament de models terics per explicar la jerarquia urbana (la relaci que sestableix entre les ciutats en funci de la seva grandria i activitat).Teoria dels llocs centralsWalter Christaller (1933).Hi ha uns llocs centrals o ciutats que ofereixen bns i serveis a espais molt ms amplis que el que aquests ocupen.La mida de les ciutats varia segons el nivell de bns i serveis que ofereixen.La relaci entre els llocs centrals de diferent mida articula una xarxa jerrquica.La teoria de Christaller s un model basat en el comer.

ESPAIS URBANS Les xarxes urbanesTeoria de gravitaciIdea central: dos centres urbans es relacionen amb una intensitat directament proporcional a la seva poblaci o activitat econmica i inversament proporcional al quadrat de la distncia.

Teoria de la base econmicaValora la importncia de les ciutats pel comer, els serveis i les activitats industrials que shi desenvolupen.

ESPAIS URBANS Els sistemes urbansUn sistema urb s un conjunt de ciutats relacionades entre elles i caracteritzat pels trets segents:relacions interurbanes (fluxos comercials, demogrfics i socials que sestableixen entre els nuclis urbans);les funcions urbanes (mltiples en les grans ciutats, menys especialitzades en les petites);influncia de les ciutats sobre el territori, que varia segons la seva posici jerrquica.Estructures dinmiques. Transformacions causades per:Dinmiques demogrfiques.Dinmiques econmiques.Dinmiques institucionals.

ESPAIS URBANS Regions urbanesRegions urbanes: espais on les ciutats i les zones urbanitzades gaireb formen un continu i estan separades per escasses zones agrries o forestals.Caracterstiques de les regions urbanes:Especialitzaci dels nuclis urbans (usos residencials, industrials, comercials o de serveis).Dependncia entre uns nuclis i uns altres.Tipologia de regions urbanes:Area metropolitana.Conjunt format per una gran ciutat (nucli central) i les ciutats petites i mitjanes que lenvolten.Sistema ben integrat.Expansi pel desenvolupament dels mitjans de comunicaci i de transport.Repartiment de funcions:Ciutat central: sector terciari.Nuclis depenents: usos residencials i industrials.

ESPAIS URBANS Regions urbanesTipologia de regions urbanes:Conurbaci urbana.Conjunt urb format per diversos nuclis dimportncia igual o similar.Estructura polinuclear.Abundncia dactivitats secundries i terciries.Gran intercanvi de fluxos entre les ciutats.Exemple: Randstad holands.

ESPAIS URBANS Regions urbanesTipologia de regions urbanes:Megalpolis.Gran regi urbana amb mltiples nuclis centrals de diversa importncia.Ms de 20 milions dhabitants.Successi de diverses conurbacions i rees metropolitanes.Complexes xarxes de fluxos.

ESPAIS URBANS La urbanitzaci del mnEl concepte durbanitzaci

DefiniciFenomen pel qual les ciutats creixen duna manera accelarada en nombre, poblaci i superfcie.Els modes de vida caracterstics de les ciutats es fan extensius a grans rees.

Evoluci del procs durbanitzaciHistricament, la poblaci mundial ha viscut al camp.Des del segle XVIII, transformacions amb la Revoluci Industrial.A partir del segle XIX, proliferaci i creixement de les ciutats.Evoluci produda a Europa i a lAmrica del Nord.Procs invers a lsia i a lfrica: laugment de la poblaci urbana ha estat, generalment, previ a la industrialitzaci.

ESPAIS URBANS La urbanitzaci del mnDiferents ritmes durbanitzaci

Tendncies generalsTendncia mundial a laugment del percentatge de poblaci urbana.Projecci: lany 2020 3/4 parts de la poblaci mundial ser urbana i una de cada quatre persones viur en ciutats de ms dun mili dhabitants.Conseqentment, els problemes ambientals ms importants del mn neixen a les ciutats.

Creixements diferents als pasos desenvolupats i als no desenvolupatsLa proporci de poblaci urbana no s la mateixa als pasos desenvolupats (75 %) que als pasos en desenvolupament (41,2 %).Taxes de creixement anual diferents:3,6 % al Sud.0,8 % al Nord.Procs durbanitzaci rpid a lAmrica Llatina, sia i darrerament a lfrica.

ESPAIS URBANS La urbanitzaci del mnUnitat i diversitat de la urbanitzaci (Atlas de Le Monde Diplomatique)

Increment de les grans ciutats (+ 1 mili dhabitants) al mn al llarg del segle XX.Creixement de lesperit de la ciutat al mn.Decadncia del mn rural i de les seves cultures.Desigualtat en lavan de la urbanitzaci.El context social canvia dins duna mateixa aglomeraci.Problemtiques urbanes.

ESPAIS URBANS La urbanitzaci del mnLa urbanitzaci del mn (Atlas de la mondialisation)

La brusca accelaraci dun fenomen centenari1800-2000: poblaci urbana ha passat del 2 % de la poblaci mundial a ms del 50 %.Variacions regionals:+70 % urbanitzat: Amrica, Europa i Rssia.Els espais desrtics.frica i sia: elevada taxa de creixement anual.Larxiplag de ciutats globalsVincle entre grans aglomeracions i megalpolis basat en:Jerarquia urbana.Distribuci espaial.Funcions que exerceixen.Les grans ciutats globals mantenen ms relacions entre elles que amb els seus territoris vens.Control de tots els fluxos mundials: transports, seus socials de multinacionals, grans universitats


La fragmentaci social i espaial de les grans ciutatsEl cas dels Estats Units:Accelaraci de la periurbanitzaci.Importncia dels suburbis (rees dhbitats individuals de baixa densitat).Els guetos ocupen el centre de les ciutats.Gated communities a la perifria de les ciutats.Els pasos del Sud:Mateixos processos desiguals que als Estats Units, especialment a lAmrica llatina.Frana:Fenomen de la segregaci espaial.Exemples: les banlieues / els barris centrals.


Un planeta de bidonvilles1/3 de la poblaci urbana mundial viu en barris habitats pels ms pobres (favelas, townships, slums, bidonvilles).Aquest tipus de barris experimenten el creixement ms fort a les ciutats del Sud.Caracterstiques daquests barris:Es troben a la perifria de les ciutats o b als centres urbans.Habitatges precaris.Zones contaminades o perilloses, amb dificultats daccs a elements com laigua potable.Zones abandonades, sovint, pels estats, les administracions locals.La seva poblaci sol ser molt jove i sol provenir de les rees rurals, fugint de la misria o dels conflictes.La seva poblaci es troba condemnada a la violncia, a les feines del sector terciari mal pagades, a leconomia submergida i a la marginalitat.

ESPAIS URBANS La urbanitzaci del mnSlum in Mumbai, India

ESPAIS URBANS Les ciutats del Sud Macroceflia urbanaSistemes urbans gaireb inexistents.Sobredesenvolupament dun sol nucli en detriment daltres.El creixement se centra en poques ciutats.Aquestes ciutats esdevenen el centre datracci dels immigrants.Gran desequilibri territorial.

Causes del seu creixementGrans fluxos migratoris del camp a la ciutat:Una injusta distribuci de la terra. Empobriment del medi rural.Industrialitzaci de lagricultura.El creixement demogrfic rural.Recerca dunes condicions de vida ms favorables.Natalitat elevada.

ESPAIS URBANS Les ciutats del Sud Problemtiques

Els suburbisMorfologia urbana de les ciutats del Sud:Centre antic important (inters turstic).Centre comercial i administratiu, modern.Barris residencials agradables.Suburbis de barraques.Definici: zones urbanes que presenten unes condicions de vida miserables.Terminologia: favelas (Brasil), villas miseria (Argentina), bidonvilles (frica francfona), kampung (Indonsia).LONU calculava que lany 2001 eren 837 milions de persones al mn les que vivien en suburbis.Mancana dinfraestructures i de serveis de tota mena per la falta de planificaci.Deteriorament ambiental.Riscos: malalties i catstrofes ambientals

ESPAIS URBANS Les ciutats del Sud Problemtiques econmiquesNo hi ha llocs de treball suficients per oferir als immigrants rurals.El creixement urb no ha estat precedit dun desenvolupament econmic.Elevadssim nombre docupacions marginals que no generen riquesa.Latur s potser el problema ms greu que pateixen moltes ciutats del Tercer Mn.

El sector informal a les ciutats africanes

ESPAIS URBANS La urbanitzaci del mnUnidad y diversidad de la urbanizacin (Atlas de le Monde Diplomatique)

1. Elements de la urbanitzaciIncrement de la poblaci urbana al s. XX:1900 11 ciutats amb > 1 mili.1950 80.2000 200.2015 550.Transformaci de les societats:Urbanitzaci dels costums.Generalitzaci del cotidiano urbano.Mobilitat autnoma i individual dels ciutadans.s del temps de forma uniforme i repetitiva.


2. Desigualtat en els ritmes de la urbanitzaciEuropa: Existncia de ciutats difuses.Xarxes dinmiques de ciutats-territori.Amrica:Conurbacions gegantines.sia:Urbanitzaci accelarada.Oceania:Urbanitzada en un 75 %.frica:Gran diversitat.Formaci de grans aglomeracions.


3. Context social i econmic de les grans ciutatsAssentaments precaris (slums, favelas, kampong):Major part de la poblaci urbana.Enclavaments residencials:Gated communities.Tendncia cap a continuum edificats ms o menys densos i sense unitat real.Les grans ciutats controlen leconomia mundial.


4. Problemtiques urbanesProblemes socials rics / pobres.Problemes mediambientals:Disponibilitat daigua.Disponibilitat denergia.Contaminaci (atmosfrica, acstica, etc.).Dess i limitaci dels espais pblics.

ESPAIS URBANS Les ciutats del NordCaracterstiques generalsLes ciutats esdevenen el centre de control de la vida econmica, poltica o cultural.Tendncia a descongestionar la ciutat per installar-hi activitats administratives, financeres i directives.Els pasos industrialitzats presenten uns sistemes urbans estructurats, amb unes ciutats que tenen unes funcions ben delimitades.Creixement vegetatiu negatiu causat per un descens de la natalitat.

ESPAIS URBANS Les ciutats del NordLes ciutats difusesAparici dextenses rees metropolitanes, conurbacions i megalpolis.

Causes fonamentals daquest model Emigraci des de la ciutat cap a les poblacions de la perifria.Desenvolupament dunes xarxes de comunicaci (especialment ls de lautombil).Increment dels preus dels habitatges urbans.Desenvolupament de lhabitatge unifamiliar.Viure amb els avantatges de la ciutat compacta per sense les problemtiques derivades de la seva densitat.

Conseqncies daquest modelAccelaraci en locupaci despai.Exacerbaci de la mobilitat individual. Costos notables des del punt de vista ecolgic.Alt consum de sl.A causa de la dispersi, encariment del transport pblic.Dificultats de desplaament, especialment a certes hores.

19571972198619922008

ESPAIS URBANS Problemtiques urbanesAbastament i finanamentAbastament daigua.Abastament denergia.Abastament daliments.Problemes financers dels ajuntaments.

Problemes mediambientals Contaminaci:Atmosfrica.Acstica.Lumnica.Evacuaci dels residus.

Problemes de transportPredomini dels transport privat.Desplaaments pendulars i collapse circulatori.Gesti del transport pblic.

ESPAIS URBANS Problemtiques urbanesLes bosses de pobresaEl concepte de Quart Mn a les ciutats del Nord.Solen trobar-se als barris antics que shan degradat o a zones perifriques.Amuntegament hum, escassetat de serveis pblics, desarrelament i inadaptaci social.

Els nous pobres:Persones en edat de treballar, sense feina.Joves sense feina.Famlies monoparentals.Persones soles, especialment persones de la tercera edat.Persones amb una renda inferior a la Renda Mnima dInserci (RMI).Immigrants.

ESPAIS URBANS Problemtiques urbanesLespeculaci del sl

Violncia urbana

Problemes de delinqncia

Documents

Fenomen urba