flflT LLOREÍÍÇ DE/ CRRDR//RR JUNY VE * NSibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/ass… · 13 punts pardamunt la mitja de l'es-tat espanyol, el que suposa

/flflT LLOREÍÍÇ DE/ CRRDR//RRJUNY VE /9*9 * NS 15/

ELECCIONS EUROPEES

E tí, ie¿LL¿tat¿ compa -/ia¿6 amb e¿ó cÍ£¿ó a£-¿teó aní/4 ¿ V opi.ni.0de¿ó cap¿ cíe ¿LutaLtotLíncAnA : in EoAto-míLL Pont, in M/cqae£Va.qu.eA, n' Antoni. San-¿ó -i e.n Motiu. Pa^gA.ò-6.

EdÀJtotviaJL i. pa.gi.nn>Ì 2 , 13 ¿ 14.

1

-

POLEMICA

Ei batte. op¿na ¿obué.eÂ. contingut de. cLiveA-4o¿ ZÁCJiijtt, apati d¿aA-Lí> de.¿a Comunitat Autònoma."No k¿ ha vùAJi n¿ a¿CVS n¿ a í' Ajun¿ame.n¿n ,a ¿¿Ama.

Pa.gi.na 4.

\

r-

PROBLEMES P'IPENTITATA MALLORCA RAN VE L'A-PARICIO PEL TURISME

,TianAcA¿pc¿.ó d'una\c.on^eAè.nci.a donada aSant ILone.nç pe.¿ 4o-\c¿o¿e.g Ale.x.andtLe. M-¿-lqu.e.1.|

>Pag¿ne¿ 16 i. 17.

•

\

Guanyador: l'abstenció

¡ditorial FLOR DE CARD -2- (110)

ELECCIONS EUROPEES

Flor de Card

És evident que el fet més notablede les passades eleccions europeesva esser l'alt index d'abstenció. ASant Llorenç va arribar gairebé als13 punts pardamunt la mitja de l'es-tat espanyol, el que suposa que decada 10 llorencins en edat de votarúnicament 4 es decidiren a fer-ho.

Les raons d'aquesta manca d'inte-rès per la "construcció d'Europa"suposam que són prou complexes, peròper ventura una bona part es podrien;trobar en la poca preocupació quehan demostrat els polítics localsper aquestes eleccions, i que fapensar que la ideologia compta moltpoc quan no està en perill la butacade l'Ajuntament.

Un altre aspecte que també pothaver contribuït en 1'abstenció sónles poques competències que encaraté el Parlament Europeu, ja que elpoder decissori es troba més en elspresidents dels governs i en els mi-nistres d'afers estrangers. Europa,malgrat el rebumbori que li volendonar de cara al 92, encara cau moltlluny de les preocupacions dels llo-rencins.

També cal tenir en compte el de-plorable espectacle que ens han ofe-rit els politics nacionals, preocu-pats més per la compra-venda devots, les mocions de censura o elspedaços bruts que per explicar l'a-bast del futur Parlament o l'ActaÚnica Europea. El llastimós paperque han fet induïa més a passar-neque a molestar-se en anar a votar.

I. de rebot, tampoc no hi està demés l'esmentar una altra vegada lapoca importància que tenen els mi-tins de cara a les urnes. El mésconcorregut fou el del CDS, però al'hora del recompte només es va que-dar en tercer lloc, amb un esquifit17% dels vots.

Revista d'informació general de SantLlorenç des Cardassar.Carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: 569509Número 151. Juny de 1989Dipòsit legal: 765-1973Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y CivilizadorDirector: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza,Guillem Pont, Guillem Quina, AntòniaServera, Guillem Soler i Miquel Su-reda.

COL.LABOREN

Josep Cortès

Tomeu PontMiquel LópezAlfred F. ArnauMaria Galmés

A. MiquelAntònia MelisRafel UmbertXesc UmbertJaume GalmésJoana UmbertGuillem PontBel Nicolau

Eleccions PortadaEspipellades 3Política 6Batec luEleccions 12Debat 4Poesia 7Na Perdiu 8Demografia 15Si lleu. . . 22ComptabilitatEl turisme 16Anada a Menorca 18Punta de n'Amer 19El temps 20Poesia 21El còmic 23Sant Llorenç. . . 24Distribució

NOTA

Els articles apareguts en_ aquestarevista expressen únicament l'opiniódels seus propis autors.

Espip ella des FLOR DE CARD -3- (111)

Jo estaria d'acord en què castigassin es transfuguisme d'espolítics girajaques sempre i quan fessin deus reals de lomateix amb so transfuguisme ideològic que practiquen sa ma-joria d'es partits quan arriben an es poder.Però no crec que em facin cas perquè seria tirar-se terradamunt, com que són es partits es qui tenen sa pella p'esmànec...

Pareix ésser que no hi ha manera d'aturar ses obres a savorera de mar durant s'estiu, maldament ja faci estona queho acordas s'equip de govern, perquè quan s'encarregat diuque ja n'hi ha prou, en Tomeu Carbó contesta que no en fa-cin cas i que tirin per envant.Tanta sort que es batle no és una dona, que amb aquest cu-riós costum de no dir mai que no, sé cert que n'hi hauriamolts que se malpensarien.

Jo comprenc que s'oposició aturas es Pressuposts durant unmes per poder sortir p'es diaris, que a's cap i a la fi éslògic, legítim i encertat aprofitar tots es mecanismes pos-sibles per fer-se propaganda, i molt més si no s'està as'equip de govern.Lo que no acab d'entendre és quins beneficis polítics enpot treure de posar un contenciós an es seu propi Ajunta-ment. Supòs que s'ho deuen haver pensat bé, perquè dins sapolítica és necessari mesurar ses actuacions amb peu de reisi en lloc d'esmolar no volen fer osques.

Estic endarrer de veure unes eleccions on hi hagi qualquepartit que no estigui satisfet d'es resultats o que recone-gui que sa culpa d'es fracàs és seva i de ningú més.El PP perd 350 vots i està alabat perquè Sant Llorenç no éssocialista; el CDS perd 370 vots i està alabat perquè esllorencins són de dretes; el PSOE perd 191 vots i està ala-bat perquè han superat es sòtil d'altres vegades; el PSMperd 75 vots i fa darrer i està alabat perquè ha augmentatuna mica. I, naturalment, tota sa culpa és d'es Govern, noen mancaria d'altralEstà ben vist que es qui no se conforma és perquè no vol!

Se veu que això de sa política deu treure, perquè hi ha mésde sa meitat d'es qui formen s'equip de govern que o se fanuna casa nova o reformen sa que tenien.-I ets altres?-O se compren cotxos nous o estovien.-Clar, com que no mengen mai a ca-seva...

Com que p'es 14 de desembre no mos poguérem apuntar a savaga per por que no mn fotessin sa paga, ara que ve s'es-tiu estarem un mes sense foter-ne ni brot.Així que ja ho sabeu, no mos tornarem veure fins que espas-si sa calor. I que sigui per molts d'anys l

I hem acabat es juny i encara no tenim ses Normes Subsidià-ries, ni sa Casa de Cultura, ni ses aigües canalitzades, nisa presa, ni han arreglat es Pou Vell...Per ventura es mes que ve... Josep Cortès

Debat FLOR DE CARD -4- (112)

PER TAL QUE L'OPINIÓ PÚBLICA NOTENGUI UNA MALA IMATGE DEL CDS NI DEL'AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ

Llegesc a la revista Flor deCard, a la pàgina S i a l'article"Crisi?" que "El bâtie manté unesrelacions amb l'oposició més fluidesque abans i que no són compartidesper l'equip de govern".

Vull manifestar al respecte quea la campanya electoral jo pensavai deia aquestes paraules textuals:"Procurarem trobar l'equilibri necessari per fer possible una unió entretots els components de la Corpora-ció" . Mai ningú del CDS va estar encontra d'aquestes manifestacions.

Tampoc crec haver donat motiusperquè pensassin en una ruptura delpacte per la meva part, i la veritatés que em vaig sentir molest per a-questa demostració de poca confiançaja que sabien molt bé les meves in-tencions de no llevar competènciesa ningú, perquè estan escrites en elpacte i les he de mantenir, sinósenzillament donar participació al'oposició -en cas d'acceptar-ho- enles decisions del govern. No crecque sigui una mala cosa, ni tampocque sigui obligatori mantenir unadesunió dins l'Ajuntament.

És que les persones no som to-tes iguals. A mi hi havia personesrelevants i molt relacionades ambl'equip de govern que m'havien vol-gut fer creure que s'estava prepa-rant una moció de censura a la qualhi prenien part els membres del meupropi partit, a la qual cosa elsvaig contestar que no ho creia i amés era impossible. Prova d'això ésque no ho vaig comentar amb ningú.

No crec tampoc que l'oposicióestigui obligada a informar l'opiniópública dels assumptes interns delCDS, com diuen a l'escrit apareguta la pàgina 37 del diari "UltimaHora" del 17 de juny.

En el mateix escrit també fanreferència a si era motiu suficientla festa de la meva néta per deixard'assistir al ple. No sé si a l'al-tra gent li passa lo mateix, però joestim la meva néta més que moltes

altres coses i aquell dia tenia uncomprom s que no podia evitar.Vull dir també que em sembla exa-

gerat això de tractar de caòtica lasituació econòmica pel sol fet deque durant un parell de dies elssaldos dels bancs anassin una micabaixos, quan ningú ha tengut difi-cultats per cobrar unes facturesdins dels plaços normals amb parti-da pressupostària.L'Ajuntament és una empresa com

qualsevol altra amb una economia sa-na, que quan sortiren aquestes mani-festacions no hi tenia al cobramentcap tasa, arbitri, impost de circu-lació, contribucions rústiques o ur-banes... i se sap que tot això re-presenta una quantitat de milionsmolt important. Jo crec que l'admi-nistració municipal funciona perfec-tament .Respecte a la introducció de l'en-

trevista "Ajuntament", a la revistaFlor de Card, vull manifestar que nohi ha dues tendències en el CDS lo-cal, perquè jo mai no he dit a capdels afiliats que fossin de cap ten-dència que no fos del CDS, maldamentdesprés d'acordar en comité que capdels nostres membres formaria partdel Comitè Insular fos reconsidérâtaquest acord i en Tomeu Mestre s'hiintegras, amb totes les meves bendi-cions i. recolzat per la unanimitat

FLOR DE CARD -5- (113)

de tots els reunits.I guant al que fa referència a la

meva abstenció a l'aprovació delPressupost, tampoc no crec que siguitan greu, ja que en haver de donarel meu vot ja estava aprovat per ma-joria. Fou una ocasió perquè algunsse'n temessin del mal gust que té -com m'ha passat a mi en altres oca-sions- que per motius doctrinals ode partit s ' abstenguessin o votassinuna cosa, però com que ho aprovà lamajoria, per a mi ja està aprovat.

El que crec que no està ben re-collit és que en Tomeu Mestre diguique, hagués decidit no participar enel Comitè per tal de llevar ferro ievitar una possible ruptura -que decap manera entée a què pot fer refe-rència-, perquè no s'entén que siaixò era motiu de ruptura ell s'hagiaficat en aquest Comitè. La veritatés molt més senzilla i queda ditaanteriorment.

Al final de 1'entrevista es di-uen unes paraules que estic segurque no estan posades amb mala inten-ció, però que es podrien malinter-pretar. Són: "No crec que en TomeuCarbó abandoni per ara el CDS". Enaquest sentit vull que tots sàpiguenque vaig esser un dels fundadorsd'aquest partit a Mallorca. Més an-tics que jo no n'hi ha cap, noméspoden ésser iguals. Per tot això joestim el partit com a creador i maino m'he plantejat abandonar-lo.

Lluitaré des de dins per ajudara arreglar tot allò que no funcioni,per engrandir-lo amb noves incorpo-racions i per a que tenguem pau i unbon enteniment.

Bartomeu Pont

ES CASTELLOT DE NA PERDIU(Ve de la pàgina 9)

de ceràmica talaiòtica, romana, nordafricana i també terra sigilata re-,publicana i imperial tardana en abundància.També vàrem trobar un petit frag-

ment de ceràmica negra grega.Tot lo contat per 1'amo en Jeroni

i 1'abundància de material ceràmictrobat fa pensar que aquest poblatfou abandonat d'una forma violenta,ja que si s'hagués fet de forma pa-cifica no s'hauria trobat cap àmforasencera ni la gran quantitat de ma-terial ceràmic que compareix, perquèalshores els seus habitants s'ho ha-guessin emportat gairebé tot.També cal dir que aquesta zona de-

gué ésser habitada pels romans des-prés de la conquesta de l'illa,- el123 aC. i habitada fins a l'èpocaimperial baixa, pel que fa referèn-cia a la ceràmica clara de terra si-gilata.Sols queda per dir que és una llas¡

tima que tot aquest material que esva trobar en bon estat els anys 30desaparegués i es fés malbé. Des d'eiquestes pàgines demanam que si qual-cú té o troba alguna coseta, per pe-tita que sia, ho comuniqui al MuseuArqueològic Municipal, que a vegadesla cosa més insignificant pot donarmolta llum damunt la vida dels nos-tres avantpassats.El meu agraiment a Guillem Mesqui-

da, que m'acompanyà i mostrà per prjLmera vegada el Castellot de na Per-diu. Gràcies, Guillem.

Alfred F. ArnauFotografies: Llorenç Febrer

TEŒfONS V INTERÈS

hju.ntame.ntPoLLcAM. Nac-LonalGu.ÍVLcU.0. C¿v¿lJoan Ram¿¿> (me^tge.)BombeAACfie,u Roja (ambulància)Jutge.funeAcuilaGESAGftua

5690035500445670205690205500802001025690465260535541115S56SO

MOTA

Ve.1 1eA de. juliol al 30 de. ¿etembie.,al local de.1 la policia de. Sa ComakA. hauria un metge. de. la Se.QusieA.atSocial peA ate.ndfie. le¿ con¿ulte¿.HofLOAÀ:Ve, dLllun* a dU.ve.ndnU: de. 10'30 a 13Vi¿¿abte¿: de. 10'30 a 12'30

Comli>¿ió de. Sanitat

Política FLOR DE CARD -6- (114)

¿I un home què ha de fer si a l'horade dur la revista a la impremta estroba que encara resta una pàgina enblanc i no sap com omplir-la?Comença a rastrejar calaixos a veuresi per sort hi haurà algun articled'aquells que sempre guardes per side cas... posa mà dels llibres d'an-tologia, o costums, o poesia... te-lefona a algun col·laborador desen-feinat. . .però no n'hi ha cap que, hora per hora, et pugui solucionar eïproblema. Llavors només resta una.solució: agafar el llapis i un paperen blanc i fer-te el ferm propòsitde no moure't de la cadira fins queestigui ple de burretxos. I vet-m'a-ací capficat en aquesta desencorat-jadora tasca, sense saber per on hede començar i de què podria parlarque fos mínimament interessant peral desenfeinat lector. I, com sem-pre, acab decidint-me per la politi-ca local, que al cap i a la fi és elque tenim més a mà.¿I quins són els temes més actuals?Naturalment, la suposada crisi delCDS i les eleccions europees. Anema veure la primera.

En aquesta mateixa revista el batles'estranya de que els seus companysde Consistori pensassin en una pos-sible ruptura i es reafirma en laconvicció de que dins el CDS no hiha dues tendències. Fins i tot arri-ba a desconfiar de la meva transcripció quan diu que "creu que no estàben recollit" allò de que en TomeuMestre no volia participar en el Co-mitè per mirar de llevar ferro.És lògic que el batle sigui el mésinteressat en dissimular els proble-mes del seu partit, per allò que so-len dir els polítics de que val mésrentar la roba bruta dins ca-seva,però no pot negar que la setmana passada, fent costat a un intent de re-cuperació de parcel·les de poder perpart dels melianistes, va proposarque el comitè local sol.licitas uncongrés extraordinari -al qual, na-turalment, s'hi presentarien els se-guidors d'en Mèlia i no com a l'al-tre on únicament presentaren un can-

didat a la presidència- i la propos-ta fou rebutjada. Si això, juntamental que es va publicar el mes passat,no són dues tendències, ja em direuquin altre nom li podem donar.Jo comprenc que s'estimin més donaruna imatge monolítica del propi par-tit, perquè allà on hi ha una ten-dència hi pot arribar a haver unaescisió i el fet de parlar-ne per lapremsa i pel carrer sembla com si o-bligàs a prendre postures, però tam-poc no és prudent ni aconsellablel'aficar el cap davall l'ala i pre-tenir negar la realitat, que al capi a la fi a un poble petit tot s'ar-riba a sebre.

L'altre tema del mes són els resul-tats de les eleccions europees. Nosé si a hores d'ara els partits lo-cals s'hauran assegut per analitzarreposada i sincerament el fracàs, però si ho fessin no seria cap feinadebades, que les valoracions en ca-lent que fan en aquesta mateixa re-vista evidencien que s'aferrarien aun ferro roent per tal de no reco-nèixer allò que és més que evident:que cap d'ells no ha aconseguit -ono li ha interessat, que això ja se-sia més greu pel grau de cinisme quesuposaria- motivar els seus propiselectors per anar a les urnes.Un punt a destacar i que demostraque els llorencins distingeixen per-fectament unes eleccions municipalsd'unes generals o d'unes europees,és que els resultats no s'assemblengens ni mica. Una cosa és dirigirl'estat i l'altra administrar elsdobbers del poble, i els llorencinssaben a qui poden encomanar cada tasca. Un punt de maduresa que conven^dria que els polítics no oblidassinsi no volen fer el ridícul a les vi-nents eleccions municipals.

Aconseguit l'objectiu d'omplir la pagina, únicament em resta, encara quesigui una mica anticipadament, desitjar-vos unes bones festes.

Josep Cortès

Poesia FLOR DE CARD -7- (115)

EL CEL ES PAL.LID I TENDRE

FETITXISTA

No n'és prouescriure moltes parauleshi ha plaers a distànciaveurepalparrespirar la carn d'una donaa distància"el que mira"

fetitxistesjustament perquè

alleugereixen i desfoguenvoluptuositats de mirallsperquè realitzen la possessióde lluny estantsimbòlicamentper dir-ho aixítravessant el sedàsuna esgarrifança obscenai discretaara

vestit fins al collcontemplaré una nuesasense tocar-laem perdréen l'embriaguesa dels sentitscom una ombra un àngelde cabell lluminós.

POETES

Desamic dels pregons i dels rituals,no recordaré els jardins italianitzantsamb brolladors i estàtues i pèrgolesd'alambicada morfologia modernistano resten ara cabotatges de fornits marinersni experimentats patrons d'alturacalafats i mestres d'aixani tot aquell progressisme republicàex-vots al Sant Crist de la Sang.

En el silenci de l'alta nitcala endins l'aigua de morta Mallorcaés quieta i tèbia com un coixíme passen pels ulls els besllumsd'aquell decapvespre

i amb remor de grills i tot l'ortrèmul

dels blats gronxant-se dins l'ametlerarel cel és pàl.lid i tendrecom si fos humitejatde rosada matinera.

Octubre del setanta-setles cares i les robes els colzesper pujar a la plaçaben enmig de la multitudels colors de les banderes les caresles suors de traços brutalsvos ho podria recordar tot amb exactitudperò encenc un cigarroi les petites glopades es van convertinten cercles

en petits ciclonsxiprers d'un trist no-resflors de pètals llargs i sense perfum.

Estimada germandat del menyspreuGremi de perfumat sàndalmoixos tots d'ungles esmoladíssimesdesestimant-nos a mort

falcons de la imitaciórepetim sempre el mateix amuntegament de paraules(no vos .penseu que me vindran al cap versos diferents)

heus acíla jugular ''•» l'art

tan sospitosamengem aufals amb dignitati trenquem d'una vegadatots els caramels verinososd'aquesta estranya barraca de firaCoronels de calçons curts

Miquel López Crespí(de "Foc i Fum", 1984)

MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

FOC I FUM

. 21

quaderns de la font del cargol

Arqueologia. FLOR DE CARD -8- (116)

ES CASTELLOT DENA PERDIU

MGIM: 21-8-6IMPP: 02-T-1202INV: 20PC: 12

Situació.- El monu-ment que avui ens ocupaes troba situat dins lapossessió de Ses Planes,al gregal del poble deSant Llorenç.

Accés.- L'accés nopresenta cap dificultatSortint de Sant Llorençcap a Artà, just a lasortida del poble, a màesquerra, trobam el ca-mí de Ses Planes. Si elseguim arribarem a lapossessió de Ses Voltesque la veurem a l'es-querra del camí. Conti-nuant uns centenars demetres i a mà dreta hiha un petit pujol, justenfront d'unes cases deforavila, que natural-ment ens quedaran a màesquerra. Convé deixar

el vehicle en aquestacamada que va fins ales cases i continuar apeu cap al pujolet, queestà coronat pel Caste-Ilot de na Perdiu. Dela carretera al talaiothi ha uns deu minuts, iper arribar-hi s'ha detravessar el torrent iuna zona d'ametlers.Després d'això ja ten-drem el monument davant

Descripció,- Es trac-

ta d'un talaiot de planta circular, amb cambratambé circular, assen-tat damunt un turonet..L'aparell dels para-

ments tant interiorscom exteriors està for-mat per grans blocs ir-regulars col·locats enposició horitzontal iamb tendència a la dis-posició en forma de fi-larades.El diàmetre del tala-

iot és de 12 m aproximadament, tenint en comp-te que 1'ampiaría delsmurs és d'uns 2 m apro-ximadament. Degut a laquantitat de vegetacióes fa molt difícil elpoder prendre unes me-sures exactes.La cambra, també de

forma circular, medeix10 m de diàmetre i estroba plena de terra ipedres.Cal tenir en compte

que aquest talaiot nofa gaires anys que de-via estar en molt bonestat de conservació,però degut a uns cablesde GESA va ésser forta-ment castigat quan lidesmuntaren un bos trosdel túmul que mira al


migjorn i al llevant.Una vegada més demanamque aquests tipus d'a-temptats al nostre mal-menât patrimoni cessind'una vegada. En la me-sura de les nostres possibilitats com a MuseuArqueològic Municipalintentarem fer la salvaguarda dels nostres mo-numents .Doncs així, tornant

al talaiot, direm queenmig del túmul hi haun gran bloc que fa pensar en la possibilitatde que la columna cen-tral estigui.en bon es-tat de conservació, pe-rò tal com està es fadifícil precisar-ho ambcertesa. Malgrat tot,damunt la planimetriahem dibuixat la columnaaixí com creim que potestar. Naturalment perpoder-ho averiguar cal-dria dur a terme unadeforestació i una ex-cavació.

El passadís d'entradaal monument està orien-tat cap al xaloc, i a-questa és la part quemés va rebre quan GESA

PvO/>¿i&ÍD¿ e¿ fiu ~¿£¿¿u¿

Jfó -fc&ïï^l

'¿(ini, -ZL-ÌÌ

va destrossar part deltalaiot. Malgrat tot encara es poden veure lesjambes -per damunt- ipart dels grans blocsplans que servien de sótil al passadís. Té unallargària de 3 m i unaampiaría de l'5. L'al-tària del monument ésde 4'3 m a la zona mésalta del talaiot, queés la que mira al po-nent i a la tramuntana.

Aquesta part, com queno està tocada ni toma-da, pareix que era 1'aItària original del Cas-tellot de na Perdiu.Segons en contà 1'amo

en Jeroni Vives, deversl'any 1933 i 34, quanla possessió de Ses Planés es va establir, to-ta la zona que envoltael monument estava ple-na d'altres talaiots;fins i tot ens contàque n'hi havia una dot-zena grossa, i tambéque quan eliminaven lesrunes s'hi trobaren mol^tes gerres (àmfores) a-ficades enterra i quealgunes tenien les ta-padores posades, o sia,els "operculos".Tot això fa pensar

¡que en aquesta zonas'hi trobava un petitpoblat.

Les troballes.- Deguta la circumstància ex-posada anteriorment,als voltants del monu-ment trobàrem una bonaquantitat de fragments

( PULO¿a a ta. pagana. 5)

BatecSETMANA MUSICAL

BANDA DE MUSICA

C o n t i n u a n t amb elsactes de la III SetmanaMusical, el dia 28 demaig les bandes de Pe-tra i Sant Llorenç ofe-riren un concert en elqual in te rpre ta ren tresobres cada una i acaba-ren la vetlada conjun-tament amb el pasdoble"A Sant Llorenç", com-post i dirigit pel co-negut Francesc Sapiña.

'Fou mol t a p l a u d i t e lmadison "Hatari, el pe-tit e le fan t" , que tocàla banda llorencina e-vocant imatges af r ica-nes.

Per a aquest concertva comparèixer la tele-visió balear, i com quec o i n c i d i a a m b l ' i n i c ide la campanya de leseleccions europees, elsp o l í t i c s a p r o f i t a r e nper posar-se la mudamés nova que tenien.

ARS ANTIQUA

D i r i g i d a p e r M a r t íSáez, el dia 2 de junyva tocar el torn a laco ra l m a n a c o r i n a Ar sA n t i q u a , a j u d a d a p e rles v e u s s o l i s t e s deJ u d i t h B o r r à s , M a r i aLluïsa Roca i E u l à l i aSalbanyà i l 'Orques t rade Cambra de Manacor.

E l p r o g r a m a es tavacompost íntegrament perles ob res de V i v a l d i"Credo", "Beatus Vir" i"Glor ia" i va agradarmol t al p ú b l i c assis-tent.

STUDIUM

El dissabte dia 3 lacoral ciutadana Studiumens va o f e r i r , segons


el meu veure -que peraixò dels gust cadascúté les seves pre fe rèn-cies- el millor concertde la Setmana Musical.

"Misa Brevis", "AlmaDei Crea tor i s" , "Lita-niae Lauretanae" i "TeDeum Laudamus", toteselles obres de WolfgangAmadeus Mozart , f e r enles delícies del públicque hi va assistir, ma-j o r i t à r i a m e n t de forapoble.

TROMPA

L 'endemà un concertde trompa que comptàamb la c o l · l a b o r a c i ódel director local, enFrancesc Sapiña i alqual no vaig poder as-sistir, va donar per a-cabada la III SetmanaMusical.

ESCOLA DE BALL

El dia 1er de j u n yva començar un cursetde ball de saló que hao r g a n i t z a t l ' A j u n t a -ment a la Unitat Sani-tària.

Hi participen unes 17

parelles i està previstfer-ne d 'a l t res que pu-guin completar la for-mació d ' aques t s balla-rins llorencins.

ALCOHOL

La comissió de Sani-tat de l 'Ajuntament deSant Llorenç ha orga-n i t z a t u n e s v e t l a d e sper tractar del proble-ma de l 'a lcohol isme ala comarca del Llevant.

E s t a n a cà r rec delServei d'Atenció Sociali consten de xerrades,projecció de pel · l ícu-les ("Tallo de hierro"i "Dias de vino y ro-sas") i col·loquis ambla gent.

Si va dir ver l 'as-s is tènc ia no ha estatgaire nombrosa.

CORAL MONTEVERDI

El dia 18 de juny laCoral Monteverd i , queté la seu oficial en elnostre poble, va donarun concert a Manacor enel qual va estrenar elr è q u i e m " S e b a s t i a n i " ,


original del seu direc-tor, en Josep Ros i de-dicat a Sebastià Rubí,l ' a u t o r del "Quaquin",en el 4rt aniversari dela seva mort.

La coral estava acom-panyada per l 'orquestrade cambra de Manacor,que compta en t re elsseus membres amb al.Io-tes de Son Garrió.

El convent dels domi-nics es tava p le d ' u npúblic que va respondrecalorosament a l'estre-na i que va sortir con-tent de la vetlada.

El concert es va re-pe t i r el dia de santJoan a l'església novade Son Servera.

ESPORT ESCOLAR

En el campionat insu-lar d'atletisme escolarduit a terme durant eldarrer trimestre, elcol·legi llorenci va a-conseguir col.locar enel quadre d'honor unabona partida dels seusalumnes: en Marc Cor-tès, que quedà primeren salt d'alçada, naJoana Maria Nadal, tercera en salt de llargaria, i na Maria Santandreu, tercera en llan-çament de pes, aquestsen la categoria d'ale-vins.

En Joan Mestre, pri-mer en els 80 m, n'An-toni Llull, tercer enels 3000 m, na Ip^belNicolau, tercera a al-çada, en Nofre Sureda,tercer de pes, na Se-bastiana Adrover, ter-^era de disc, na Marga-lida Pascual, tercerade marxa i els relleusde nins quedaren en eltercer lloc.

Enhorabona a tots elsparticipants, i de ma-nera especial, als gua-nyadors .

FI DE CURS

El dia darrer de junytotes les entitats queintegren la comunitatescolar feren una festaper celebrar el. fi delcurs 1988-89.Pares, mestres i alum

nés passaren la vetladaamb música, sarau i en-saimada, ja que una bo-na partida de joves in-tegrants de la banda o-feriren un petit con-cert, i després els se-gui una estona de ballde bot.Alumnes i APA oferi-

ren uns petits obsequisals mestres per agrairla seva tasca, i els de8è acabaren la vetladaa una discoteca de CalaMillor.

LA BONA NOVA

El col·lectiu de pre-veres de la Part Foranade Mallorca acaba d'e-ditar els quatre Evan-gelis seguint els cri-teris de la parla popu-lar de Mallorca.

El llibre, que va és-ser presentat a Monti-sion de Porreres el diaprimer de juliol, haestat traduit per PereOrpi i ha comptat ambla col·laboració deBartomeu Tauler i JoanRosselló. El qui signaaquestes retxes hi haaportat quatre dibuixosdels evangelistes quefiguren a la creu pro-cessional de Porreres.

Josep Cortès

Tal dia com avui

ARA FA 15 ANYS

* Que férem aquellapolèmica entrevista alcantant Raimon. Tantasort que les "autori-tats" no se'n temerendel que deia, que sinóés ben segur que enshaguessin tancat la re-¡vista per una bona par-itida d ' anys.

* Que Flor de Card iel Claustre de Profes-sors de l'escola inici-aren una polèmica sobreel nom del col.legi. Hihavia fortes discrepàn-cies sobre si s'haviade dir o no "GuillemCalmés".

ARA FA 10 ANYS

* Que començaren lesdesavinences entre elstres grups que formavenl'equip de govern, ique desembocaren en unaruptura de relacions.Com es veu, l'estabili-tat només va durar dos¡mesos curts.

•

Josep Cortès

Eleccions FLOR DE CARD -12- (120)RESULTATS

PPPOP

UM

PS0E

CVS

RUIZ MATEOS

PSM

ALTRES

BLANCS

MULS

TOTALS

1987

VOTS 1

665 25'6

166 6'4

328 12'6

513 19'7

675 23' 6

265 10'2

71 2' 7

2602

79*9

VOTS 1

481 34' 5

-

-

322 23' 1

245 17'6

48 3'4

790 73'6

78 5'6

18 T3

11 0' 8

1393

SAMT LLORENÇ

37?

-

148

213

32

181

49

75

10

1020

SOM CARRÎ0

81

-

-

733

70

9

4

79

3

7

266

CALA MILLOR

28

-

-

41

16

7

5

10

-

-

707

PERCENTATGES SEGONS LES TENDÈNCIES

7977 7979 1982 1983 1986 1987 1989

Vtizta. 8 7 ' 1 75'4 74'4 7 1 ' 3 70'4 68'2 59'5Et>qu.

QpiniO ; F L O R DE CARD -13- (121)

BARTOMEU PONT (CDS) ANTONI SANSÓ (PSM)

Quina valoració faries d'es re- Què opines d'es resultats desultats de ses eleccions europees ses darreres eleccions?dins s'àmbit de Sant Llorenç? Segons es meu veure han estat

En primer lloc he de dir que es unes eleccions molt fredes, amb po-vots d'es PP no m'han enganat de Ca feina de tots es partits, on nores i tal vegada n'hauria pogut te- s ' h a n r epa r t i t sobres i no s ' h anir més, perquè se pot dir que va xerrat gaire d 'Europa. Sa gent noser s 'únic que va repartir papere- s'ha sentit motivada.tes p'es poble, i sa gent, o per no per lo que fa referència an elhaver- les d 'anar a cercar o per PSM estam contents, perquè malda-s 'a tenció que han tengut , ho sol ment no hàgim sortit gaire per satenir en compte. televisió i per Europa no mos co-

D ' a l t r a banda estic convençut neguin encara hem augmentat una mi-que a Sant Llorenç són de dretes, i ca.si a Son Garrió va guanyar es PSOE ' són un poc preocupants aquestsno va ser perquè fossin socialistes vots d'en Ruiz Mateos, encara que asinó perquè estan avesats a votar Unes al t res eleccions no passar ias'opció d'en Mateu Puigrôs. lo mateix perquè no té cap partit

En lo que fa referència an es darrera, però que mostren que hi- hameu partit, tret d'es mitin, que jo uns vots de càstig de sa gent des-sabi, no varen repartir paperetes, encantada. Són vots que normalmentp ' e n t u r a per una manca d ' in terès anir ien an el PP o a part i ts deper aquestes eleccions europees. dreta.

I sa gran sorpresa, com pertot, Maldament en percentatge hàgiuha estat en Ruiz Mateos, que jo pujat, tots es part i ts l lorencinscrec que se n'ha duit vots que en han perdut vots en relació a sesunes altres circumstàncies hagués- a l t re s e leccions europees . Quèsin anat a noltros i an es PP. trobes d'això?

Creus que pot haver influït sa En 20 dies de campanya és moltpolítica de pactes que eL CDS i el dif íc i l que sa gent se motivi. APP tenen a nivell estatal amb sos més, aquí encara hi ha qui té s'i-resultats a Sant Llorenç? dea franquista de que Europa és una

Jo crec que toca haver-mos afee- altra cosa, i si a tot això hi afe-ta.t bastant. Personalment no com- gim que es Parlament Europeu encaraprenc que hagin presentat aquestes no té massa competències no és es-mocions de censura estant tan aprop trany que sa gent passi. Es Governses eleccions europees. Molta gent Central i es Balear no han explicatno entén com es nostro líder, que bé es concepte d'Europa,no volia ni xerrar amb en Fraga, Creus que s'augment del PSM ésara s'ha juntat amb ell a molts de s i gn i f i ca t i u? En al tres parau les ,llocs. Segons sa meva opinió si ho ¿penses que una part d'es qui novolien fer ho havien d'haver fet han anat a votar haguessin votat eltot d'una després de ses eleccions. PSM?

A què creus que pot ésser degut A unes municipals, amb una llis-aquest alt índex d'abstenció?

A que sa gent sta un poc cansa-da d'eleccions, i, a més, hi ha un98% que no sabia què votava. Ningú

ta de persones conegudes que sepresenten sol anar més gent a vo-tar, perquè a més de sa ideologiacompten es familiars, es ve'inats...

no els havia explicat es beneficis En es pobles petits sa gent que haque mos pot dur Europa, ja que es anat a votar a ses europees estavap a r t i t s s ' h a v i e n l imi ta t a bara- in f luenc iada per sa televisió, perllar-se entre ells. Amb sa manca lo tant, maldament es vot d'esquer-d ' in t e rés que hi havia p 'es ' bars, ra sigui més f ide l , no crec queencara me pensava que s 'abstenció s 'abs tenció mos hagi a judat tantseria més grossa.


-... que aquests vots són un deute quecom a una ciutat gran. Jo mateix li devia sa gent per lo que li hatene amics i familiars que no han passat amb s1 expropiació. O sigui,anat a votar, i en canvi hi anirien que molta gent s'ha concienciada desi fossin unes municipals. que en Ruiz Mateos no és tan dolent

com l 'han volgut pintar, i li hanvolgut demostrar que li feien cos-tat.

MIQUEL VAQUER (PP)

Quines conclusions treuries deses eleccions europees a Sant Llo-renç?

Abans de res voldria donar sesgràcies a tots es l lorencins quemos han votat, perquè crec que a-questes eleccions han demostrat unavegada més lo que jo sempre dic, iés que Sant Llorenç no és socialis-ta. Si sumam es vots d'es centre-dreta superen en molt es d'es soci-alistes. Has de tenir en compte quea Son Servera han guanyat es socia-listes, a Artà han guanyat es ' soci-alistes, a Capdepera han guanyat essocialistes, a Alcudia han guanyates socialistes... i això és preocu-pant. Aquí, almanco, ha guanyat sadreta.

A què creus que és degut que espartits no hagin sabut motivar esseus electors habituals per anar avotar?

Baix d'es meu punt de vista trobque es socialistes a nivell de des-patx en saben molt i ho han demos-trat una vegada més, perquè a moltsde pa'isos d'Europa han donat fins ales 10 per anar a votar i aquí s'a-turaren a les 8. I de s'altra bandaper sa televisió només han donatque si Duran, que si Cañellas... Jocrec, per lo tant, que es "caixó" ises dues hores han estat lo que més|ha ajudat a s'abstenció.

Creus, per tant, que des gaire-bé 2000 llorencins que no han anata votar un gran percentatge haguésanat a sa dreta?

Jo estic completament convençutde que això seria així.

I aquests vots que se n'ha duiten Ruiz Mateos?

En Ruiz Mateos, abans de passar-li lo de Rumasa va demostrar queera un gran empressari, i jo crec

MATEU PUIGROS (PSOE)

Què trobes de ses eleccions eu-ropees?

En primer lloc hi va haver unaabstenció molt elevada, encara mésque a la resta d'Espanya. Se veuque no vàrem sebre explicar bé aixòd'Europa i que no mos ho agafàremmassa en sèrio perquè crèiem quedes de dalt estava controlat. A SonGarrió vàrem ser ets únics que fé-rem mitin, i això que no ho teníemprevist.

I com és que vos soleu moure mésa ses municipals?

Homo, perquè s'hi juguen es càr-recs d'es municipi i sa gent que sepresenta vol sortir.

Vols dir que pesa més lo perso-nal que lo ideològic...

P'entura sí, encara que s'inter-pretació pugui no ser tan simple.

Estàs satisfet d'es resultats?Jo crec que ha anat bé perquè

hem superat es sòtil de ses altresvegades, i això que a Son Garrió,amb un poc més de feina crec quehaguéssim conseguii una cinquantenamés de vots. Lo que és sorprenentés lo de Sant Llorenç. Haurem decanviar d'estratègia per veure ' si ases municipals se mantenen aquestsvots, que això ja és ridícul.

I lo d'en Ruiz Mateos?Crec que és una passada. Pens

que hi va haver gent que el va vo-tar per catxondeo i ara se'n pened.Són persones que no tenen criteripolític de res i voten es més estravagant, potser perquè estan resen"tits amb sa democràcia. De totesformes crec que és perillós perquèn'hi va haver molts.

Creus que, maldament aquestes e-leccions siguin molt diferents deses municipals, es partits en podentreure qualque lliçó?


Jo crec que sí. Si un partit consegueix un percentatge més alt quea ses municipals és que qualque co-sa falla, i no és s'ideologia ni espartit, sino sa gent d'es poble.

En¿tie.vtz¿> : JoAfcp CovCu

Col.lab oració

Demografia

DEFUNCIONS

En Miquel'Busquets Ballester mora Sant Llorenç dia 29 de maig a l'e-dat de 62 anys. Al Cel sia.

Na Margalida Ferrer Riera, vidua,mor a Sant Llorenç, als 71 anys, eldia 3 de Juny. Descansi en pau.

Na Catalina Jaume Ordinas, vidua,mor dia 13 de Juny a Sant Llorenç.Tenia 93 anys. Al Cel sia.

Na Isabel Duran Melis, casada,mor a Sant Llorenç el dia 17 a l'e-dat de 76 anys. Descansi en pau.

En Llorenç Melis Soler, viudo,mor a l'edat de 74 anys a Sant Llo-renç el dia 21. Descansi en pau.

NAIXAMENTS

Na Vanessa Nieto Soler, filla deJosé Eugenio i Maria Isabel, neix aSant Llorenç el dia 2 de Juny. Quetot els sigui enhorabona.

Na Núria Elisabet Mesquida Helf,filla d'en Guillem i na Ursula, neixa Sant Llorenç el dia 3. Salut!

Na Maria Magdalena Sansó Grau,filla d'en Pere i na Isabel, neix aSant Llorenç dia 14. Salut!

NOTA

Fe d'errates: el mes passat ensequivocàrem en els naixaments, Jaque en Josep Llu s Jaume Llinàs ésfill d'en Josep i n'Aina i va néixerdia 4 de maig, no dia 14 com dèiem.

Maria Calmés

ANACRONIA A L'EDAT SENCERA

-Intent frustat de revolució-

A les fosques he anat moltsd'anys. He sentit cantar aquell quefa morir. Però no en mi.

Els escarabats em cercaren perfer-me una bolla. I ho aconseguiren.I he estat a les fosques massatemps.

Refaig el meu record i no el ve-ig. No puc mirar res. No tene ulls.

Ara, emperò, me'n neixen uns. Igrossos.

I, tanta de sort, tene la llum iel veure. Vés alerta, cremen.

Abans, tampoc no havia pogut dirres. No tenia llengua.

Ara sí que en tene. Fibla. La pi-cada de 1'escorpi no fa res si tu not'hi acostes.

La meva, Ja et pots amagar, matade cop.

El cotó que cultivaven els escla-us ha servit per tapar-me el nas.Fins avui. I no he alenat, ni ensu-mat, ni olorat res.

En aquest instant, el cotó s'hatornat pols, de vell que era, i elsesclaus, sense descendència, han es-tat assassinats.

I, com un dragó, trec flames.D'un temps ençà han començat a

escoltar-me les orelles. I a trans-metre al pensament allò que Jo creia

Ara s'obrin i es tanquen, turn-turn:segon, badades; segon, closes.

Les mans em duen a tocar la veri-tat que veuen els meus ulls, a dirallò que pens, ensum i sent.

I ara, renaixent, em tir a la martan bruta. Intent nedar, jo en sé!;tene mans i moviment! Però la brutorm'ofega, les llaunes, els plàstics,el fang. Però, Jo sé nedar! (Nomésm'ho pensava).

Dins el llot poc s'hi valen elsbraços.

Pere Santandreu BrunetJuny '89

Col·laboració FLOR DE CARD -16- (124)

EL CRNVI SORGIT RftN DE L'APARICIODEL TURISME. PROBLEMES D'IDENTITATA MALLORCfl (1 PART)

Que l'entrada del turisme a Ma-llorca hagi suposat canvis i muta-ments d'importància cabdal, és quel-com d'impossible negació. Que la ra-pidesa amb què allò ha succeït n'ha-gi agreujat els efectes, tampoc noés cap novetat. Però, normalment,els esmentats mutaments, sovint méstrencadors i violents del que es po-dria suposar, són analitzats sotal'aspecte estrictament econòmic, o,al màxim, social. Els contingutsculturals no solen atreure l'atenció(almanco seriosament reflectida enun escrit) de gairebé cap observa-dor. Aquesta afirmació pot ser con-siderada excessiva, però, malhaura-dament, només si es parteix d'unaconcepció restrictiva del conceptecultura, o, fins i tot, obertamenterrònia.

Què és cultura en antropologiasocial.

"El terme cultura, així com jol'utilitzo, no és aquella cate-goria que tot 1 ' abasta i cons-titueix l'objecte d'estudi del'antropologia americana. Somantropòleg social, i m'ocup del'estructura social de la socie-tat Kachin. Per a mi els concep-tes de societat i cultura sónabsolutament diferents. Si s'ac-cepta la societat com a un agre-gat de relacions socials, lla-vors la cultura n'és cl contin-gut (és el contingut de les es-mentades relacions). El termesocietat insisteix en el factorhumà a l'agregat d'individus iles relacions entre ells; elterme cultura al component delsrecursos acumulats, sien mate-rials, sien immaterials, que lespersones hereten, utilitzen,transformen, augmenten i trans-meten" .Aquesta definició expressada per

n'Edmund Leach (antropòleg anglèsmolt lliurement membre de l'escolaestructuralista) al 1970, mentre fe-ia una investigació esdevingudaclàssica per a l'antropologia soci-al, a l'alta Birmània, ens pot ser-vir per aclarir-nos, encara que mí-nimament, sobre dues qüestions cen-

trals: el que estudia l'antropolo-gia social i el que és, per ella, lacultura.

Però, per què ens interessa lacultura, un cop definida d'aquestamanera genèrica? Per un costat, lacultura reflecteix els canvis mésendinsats; però, i a la vegada, lacultura és la base de 1 a identitatgrupai. És, doncs, el nivell més re-sistent als canvis, siguin interna-ment generats pel grup humà de refe-rència, siguin provinents de l'exte-rior.

Com veurem, és en aquesta aparentcontradicció on radica la importàn-cia del seu estudi. Per ara el quesi podem afirmar és que és fonamen-tal que un grup sigui capaç de reco-nèixer-se en sí mateix, i fonamen-talment que ho faci en oposició (di-alèctica, no necessàriament conflic-tiva) a d'altres grups. És allò elque és la identitat. I si no fosd'aquesta manera no podrà dominar nicontrolar ni tan sols mínimament laseva existència, ni al nivell pràc-tic immediat, ni al psicològic ni alfilosòfic. No podria posseir la sevapròpia visió del món, i en conseqüèneia mancaria d'un model ordenatiu detota la seva realitat.

El sistema cultural pre-turlsticmallorquí

Es obvi que si el que feim ésparlar d'una realitat històrica i nopas d'una construcció només analíti-ca, no podem emprar el,terme culturamallorquina, donat que a aquestaabstracció també hi pertanyen totsels "abans" i "després" reals i/opossibles. Doncs, resulta més cor-recte parlar de sistema pre-turísticmallorquí, tenint en compte que estracta també d'una abstracció analí-tica de la realitat, però a un ni-vell més baix i restrictiu (i pertant més operatiu) que l'altre. Hemde considerar, àdhuc, que el que femés individuar quins siguin els tretsdefinidors més palesos, i per tantens hi romandran molts al marge. Fi-nalment es tracta d'un sistema cul-tural només teòricament unitari. Pertant existeixen diferències internesencara que el seu funcionament es

basi en criteris generals:1.- Centralitat de la terra, en

el sentit agrícola, com a eix cabdalde relacions.

2.- Una estructuració social fa-miliar centralment camperola: l'or-ganització familiar bàsica coinci-deix amb el nucli mínim d'organitza-ció del treball.

3.- Es dóna una concepció del mónpropi i de l'aliè centrada en elscriteris precedents.

D'altra banda es tracta d'un sis-tema cultural dominant, en el sentitde que, si és ben cert que existei-xen conformacions culturals que com-parteixen 1 ' espai i de vegades tambéel grup social, no coincidint, empe-rò, amb els definidors, és conside-rat com a eix central de les relaci-ons globals de l'àrea que, a més amés, són vertebrades a partii delmateix. N'és per tant, referènciaconstant.

Si feim referència al fet illencconvé esmentar-ne la característicaendinsadora: és a dir, dóna cultu-ralment l'esquena a la mar. Aquestfet comporta tot un seguit d'-efec-tes:

a) Enforteix el caràcter pagès.b) Implica una manca de contactes

amb l'exterior, el que protegeixsens dubte el sistema de relacionsintern, però impedeix a la vegada lafuita cap endins; endemitza, però unpic arribat un nou fenomen, és gai-rebé impossible d'evitar la seva ab-sorció.

Finalment, es pot arribar a dirque aquesta específica insularitatsigui compartida per la resta del'arxipèlag, fins al punt de que noes doni un nivell d'identitat balearpròpiament dit.

El sistema cultural mallorquípre-turístic (i, àdhuc, camperol),i és important de destacar-ho, estroba dins l'àmbit de parla catala-na i no només pel que pertoca alcriteri lingüístic.

Vull concloure aquest paràgrafdient que el que hem definit breu-ment, ha de suposar per nosaltres unpunt de partida, i no pas d'arribadaen el sentit de que no desapareix,sinó que es transforma. Encara que

*•>?%,iA^KREI

M

POLLOS v«* AL AST

%Í0PORTO CRISTO

RESTAURANTE • PIZZERIA SALVADORCON AUTÉNTICO HORNO DE LEÑA Tel. 8214 42


als mecanismes de transformació, omés exactament de recreació i absor-ció de noves pautes comportementals,no apareguin des d'un primer moment,el procés es dóna palèsment.

La situació abans de 1'arribadadel turisme i els seus correlats fe-nomenològics. L'entrada del turismei les contradiccions previstes.

En un primer moment estructuro-temporal, és a dir, abans de que elsvalors i relacionants "nous" no no-més siguin presents, sinó que influ-eixin dins el sistema, crec que esdonen una coherència entre l'estruc-tura econòmica, la social i l'es-trictament cultural. En aquest sen-tit si que es pot parlar d'una au-tèntica cultura específica donat queel sistema actua com un tot, és ho-lística.

El turisme, però, entra tambéd'una manera holística; no deixa capaspecte de la realitat illenca senseintervenir-hi, almanco com a referencia externa. Malgrat això, la mevahipòtesi consisteix en afirmar que,si és ben cert que es trenca la co-herència preexistent, les noves es-tructures són analitzades des delscriteris que les precedeixen. Defet, si eren aquells els qui confor-maven la identitat interna, no podenmai ésser negats de sobte: allò su-posaria una autonegació.

Anam a veure aquestes diferènciessubstancials analitzant, un per un,ele tres subsistâmes dins els quepoden ser, teòricament, subdividitsels esmentats;

Sistema econòmic. Si la situaciópreturística (que d'ara en endavantapareixerà com SPCM; l'altra com SP)és caracteritza per la presènciad'un fort component agrarista en laseva definició econòmica, la ST, pelcontrari, es defineix fonamentalmentcom a terciarista, és a dir, basadaen el sector serveis. Això, en líni-es generals, suposa:1:) SPCM: producció per a petitsmercats o, en qualsevol cas, per amercats réduits a l'exterior, peròsempre controlats des de dins (casde Sóller, Santa Maria, etc). Al ST,pel contrari, donat que el camp dei-xa d'ésser el centre relacional i dereferència econòmica, hi ha un canvien el concepte de producció. Ara vadirigida vers uns mercats amplis,diversificats i controlats des del'exterior de l'illa. Hem de teniren compte que el nou sistema econò-mic està basat en el sector serveis,sector que, S'altri; assoleix la im-portància amb la que entra a l'illades ¿'una formació socio-econòmicaque poc o res té a veure amb la prò-pia de Mallorca. Apareix co>" el re-sultat d'un procés que és ié aldesenvolupament intern del SPCM. Afi de comptes, i Ja en xifres del'any 82, els conreus només assolei-xen un 4,24% del PIB illenc.

) La indústria pròpia del SCPM escaracteritza pels circuits internsde relacions, de mà d'obra i capita-lització (Sóller, Santa Maria, Po-llença, Felanitx, Manacor -només enpart-. Inca -al principi-, Llubi; omés petites com Sant Llorenç (bosses

d'argent), Capdepera i Artà (sena-lles i obra de palma en general),etc) i sempre amb el camp com a re-ferent. La indústria que acompanyael turisme, està en relació directaamb els nous hàbits de consum queintrodueix. Les seves direccions es-tan situades al marge de l'estructu-ra mallorquina. No en parlem del tu-risme com a sector, en mans de touroperators multinacionals.

3) La pesca, al SCPM, roman en unsegon pla. Fins i tot és desenrot-llada per sector marginals respecte

al centre agrícola esmentat. Ambl'arribada del ST, encara que repre-sentant un percentatge baix (0,5%del PIB adquireix una major estimasocial perquè produeix més beneficisgràcies als costums alimentaris no-us. D'un a l'altre sistema, el sec-tor de la construcció canvia radi-calment i es converteix, d'esser unafeina complementària, en central iindependent.

4) Els mercats esdevenen més comple-xes i diversificats en demandes, ia la vegada, més unitaris i contro-lats internacionalment. Els produc-tes interns, propis del SCPM, estroben en situació d'haver de com-petir amb els qui vénen de fora: escrea un nou tipus de consum inasso-lible des de les estructures mallor-quines prèvies. D'altra banda, lamonetarització de 1'economia es ge-neralitza.

5) Els contractes existents al SCPMpoden ser sovint definits com a pre-capitalistes, ja que no separen cla-rament el treball del capital; nitan sols concebeixen el capital coma categoria oposada a aquell i soci-alment definida. L'amo, és un ges-tor, i a la vegada un treballador iun capitalista: no poques vegades hoés amitges. L'amo, per no parlardels treballadors més dependents,compareix lligat personalment i noa través d'un salari, a la terra:(metonímia, d'altra banda, del se-nyor): serveis, prestacions, confi-ança mútua... sense oblidar-nos delfreqüent "de paraula", el definei-xen. Dins aquest sistema de coses,

lles categories econòmiques directa-amén t socials i culturals.

Es pot dir que els contractes són[ordenatius de la realitat i de laconcepció del món, com de fet ho sóntots els pertanyents a un sistema de,producció agrarista: s'estableixen¡més relacions que no produccions.

Amb el ST la situació sofreix unIcapgirell total: els contractes deparaula i tots els dels tipus defi-nits a l'illa, és a dir, els quepersonalitzen -sensu stricto- lacontractació, estan mancats de sen-tit (això no nega el fet de que esfacin innombrables contractes legalo il·legalment aparulats i basats enel clientélisme, lligats al turisme0 altres sectors de l'actualitat:però la seva naturalesa no té res aveure amb el que definíem unes rat-lles abans). Es proposa una organit-zació del treball que implica fins1 tot l'agricultura mateixa, a baseindividual, que xoca amb una estruc-tura agrarista grupai. De fet lescondicions mínimes del nou tipus decontractació: a) Necessiten una for-ta capitalització, b) Fan que l'es-1

'tada del pagès i la familia a laIfinca, pot ser no sigui rendible. Elsalari, individualizat, substitueix¡de fet tots els altres tipus d'a-ïcords precedents; ara és, car estracta d'una categoria relacional,iun concepte diferent del salari an-terior: ara la feina del camp romandevaluada davant del salari, normal-ment més alt 1 segur a altres ocupa-cions; c) La propietat capitalisticafa que, sovint, els amltgers i apar-cers no resultin gens rendibles; d)|E1 treball agrícola adopta la formade treball de granja com a explota-ció capitalista amb una clara dife-renciació de les categories econòmi-ques (treball/capital), que desenvo-lupa la seva existència en funciódel mercat. Això, òbviament, implicauna diversificació de productes iinversions que el sistema basat enel pagès clàssic, no està en condi-cions de proporcionar.

Alexandre Miquel Novajra

L ' EscolaAntònia Melis


ANADA A L'ILLADE MENORCA

Els p a s s a t s 31 demaig i 1 i 2 de junyels n ins de p r i m e r isegon n ive l l de ciclemitjà del C.P.C. MestreGuillem Calmés de SantL l o r e n ç v i s i t a r e n l ' i -lla de Menorca. El queens va impulsar a dur at e rme aques ta sor t idava ser conèixer la nos-tra comunitat autònoma.

L ' e x c u r s i ó crec quel a p o d e m q u a l i f i c a r

'd ' e x c e l , l e n t , no tansols per haver duit aterme totes les visitesprogramades, sinó tambép e r h a v e r c o n s e g u i itots els object ius quee n s h a v í e m p r o p o s a t ,d 'entre els quals podemdestacar:

-Haver emprat els di-ferents medis de trans-por t : au toca r , av ió iautobús.

-Haver compart i t , ensileci i ordre, el selfservice de l 'hote l ambla gent estrangera.

- C o n è i x e r la i n d ú s -t r ia de l ' i l la : fo rma t -ge r a , b i j u t e r a , t u r i s -me, sabates...

-Comprovar el que su-posa fer feina en cade-na, visi tant les fàbri-ques de bijuteria i desabates d'Alaior.

- C o n è i x e r a s p e c t e sh i s t ò r i c s i c u l t u r a l sde l ' i l l a ve ' i na : l ac u l t u r a talaiòt ica, vi-s i t an t la nave t a delsTudons i la tor re deTrepucó ; la i n f l u è n c i aa r q u i t e c t ò n i c a anglesade Maó i el caràctersenyorial de Ciutadella

amb la catedral i elspalaus dels nobles.

-El caràcter esponta-ni i a la vegada perio-dís t ic que adqu i r í laconversa entre els ninsi la secretària de l'A-juntament i després ambel p res iden t del Con-sell Insular. Tirs Pons,de la ciutat de Maó.

- L ' a g e r m a n o r r ea l i t -zada amb els ninsdel ' e sco la públ ica "Fonti Roig" de Maó, ninsdel seu m a t e i x n ive l lque ens varen rebre íamb els quals intercan-v i à r e m i m p r e s s i o n s if in s i tot jugàrem unpartit de futbol.

-Exper imentar l 'espe-rit de bauxa i lliber-tat que es respira forade caseva i en la com-panyia dels amics.

-Agra'im la col·labo-ració de "la Caixa" ila de l 'Ajuntament , perajudar-nos a l 'excursiói sobre tot l ' en t r anya -ble aco l l ida que ensvaren dispensar l 'A jun-tament i el Consell In-sular de Menorca.

Natura

PUNTA DE N'AMERArea Naturaid'Especial Interés

De sobres és conegudaper tots els llorencinsi per molts altres queno no són aquesta àrean a t u r a l p r o t e g i d a de lterme de Sant Llorenç.Gairebé tots vàrem col-laborar amb tota aque-lla campanya de "SalvemSa Punta", cosa que a-conseguí rem, però queara, que és el més im-portant, hem de mantin-dré i saber 'cuidar, jaque ens comprometérem afer-ho.

Sa Punta de n ' A m e rfou declarada Area deNatura d'Especial Inte-rès mi t j ançan t la l lei8/1985 de 17 de juliol,i ocupa una extensió de199'88 Hes.

Però no vull limitar-me a la descripció dellloc com a àrea naturalper lo qual sense capd u b t e t é g ran v a l o r ,sinó que des d'aquí elsqui creim que la costal l o r e n c i n a , a més deconst ruccions , carre te-res, etc. hi fan fa l tal locs n a t u r a l s , i aramés que en cap altra è-poca de l 'any per l 'a-


propament derada d'estiu,tar disposatssar el medi

la tempo-hem d'es-a defen-

natural, icom a lloc concret, SaPunta.

Tos hi podem col·la-borar f e n t cas a lesd i f e r e n t s a c t i v i t a t sque no estan permeses ala zona de Sa Punta comson:- C i r c u l a r en v e h i c l e sde tracció mecànica.-Passejar a cavall perfora dels camins.-Acampar.-Fer foc.-U t i l i t za r apare l l s re -nouers.-A més d'aquestes situ-a c i o n s h e m d ' e v i t a r ,l ò g i c a m e n t , e l t i r a re scombra r i e s o sobresde menjar a terra, ar-r a b a s s a r i n c o n s c i e n t -ment les plantes...

A q u e s t e s p r i v a c i o n sde la zona no li llevenp e r r e s l ' i n t e r e s s a n tàrea en sí, s inó quel ' a j u d e n a mi l lo ra r els e u a s p e c t e , p o d e n taixí c a m i n a r i obser-var plantes típiques delitoral medi terrani com

el jull de platja, ellliri blanc, el peu demi là , e l f ono l l marf,etc. O si no, amb unpoc de sort podrem veu-re, si ho preferim, ma-mífers com els eriçons,ratol ins de camp, co-n i l l s . . . F i x a n t - n o s - h i !bé podrem veure tambéuna gran varietat d'o-cells, alguns de no ma¡3sa abundosa local i tza-ció, com el corb marí,la cucullada, la gavinacorsa, el vitrac, l 'al-b e l l e r o l i la t i t í n asorda, entre d'altres.

I si a més de passe-jar f en t una excursio-ne ta i observar l ' es -mentat abans, la vostraa f i c ió és la pesca deroquer, Sa Punta tambépresenta una bona situ-ació.

Per tant, anem a SaPunta a d i s f ru t a r d 'e-lla i no a abusar-ne .Vegem si ens hi fixaremde veritat aquest estiu89. És neces sa r i queaixí sigui.

Rafel Umbert

CONSULTA DE GINECOLOGIADr. Gil Bretones -colegiado 1.902-

REVISIONES GINECOLÓGICAS - CONTROL DE EMBARAZOPLANIFICACIÓN FAMILIAR - ECOGRAFIA

C/ Major, 1 MANACORTel. 55 59 81 (mañanas) 58 34 41 (tardes) Miércoles a partir de las 16 hs. (Consulta prèvia cita)


El tempsM A I G

per XESC UMBERT

2©^ 6'

lï*512

\

\ ' 5¿T^ T

' V^'J «t./ ^ &%8

"f^V 9 '' ÍA- '̂c--^-^~ 58/

:/r^ «V-L. „}«•

W714

/^- »•/ 3 2o-?ctf

^ / 17¿T^\ IV-C¿)N «•1

X / 20

/ T ~ \ I0

/J — \ 6U.

-*— n 23

;̂ ^~ ¿(i'Pol« 4*1 Sq*»«*«*?^

26

¿~— , W£ ^ m/ ' . ' >° IK-

/ , /^29vW l(i'¿™r> **.,Vf,7/ 6«/

3\ ^^^^^

'\^)~ 23' isr,v . 6/v ?•

/^ry~ 2rN 507.

>Hv ''•¿J ÜJ^52'

?¿^/ /12

«CSÍ-í70X

^'"7* — ̂ -A^ 33-63^

18

^^\'10'^Cry ^^-T1 51*

2l^-^ I I

s'"* Sf^= — ¿^= — j o¿

Palü di/ A»«« C¿^

-Ä— n 24(f^\ ir^A « ï -', ' > ': ' ' W-

27

¿gáC^;64 ¿

30/*^*X K 1

.J p « «C&'9¿\ **^//'/r' _2

i

'VvVffv lé',V/ ;- :" , : •• ?í^

^^ ï-xC>)^ W

v S3t

^^ -•'C£/".*v

/ " AO^;10

\ ,K./í ÍS\''

65X

M I2-¿2!*•/*#' WS ìo/

16

Ala6V

19

vA' l < ri°2

""̂ 1 25r^-N I - V -

rj^£ ^20-i " ' ' &>y.

i 28

Vvy~ -23'> iff*

' ,31

X/t'y^V "eí-

^JJL

.™»__^i«K:̂ WK

1 ^^RESUM COMPARATIU DEL MES

1988 1989

Temperatura màxima 29 '5 27 '5Temperatura mínima % ' 5 6 ' -Temperatura mitja 17' 4 i 6' 4Tronades 7 ' - 4 ' -Pluja del mes 74 '6 71' 2Pluja total de l'any 21 8' 6 209' 3Veloç. max. del vent 40'- 40'-

A Sa Fontpella, a 140 m parda-munt del nivell de la mar, durantes mes de maig hi han caigut 115 1.per m2.

::::::::::::Jggnjiî

Poesia FLOR DE CARD -21- (129)

TRES POEMES FRANCESOS MÉS

(Trad.: Jaume Calmés)

LA VEU DE LA TOMBA

Havíem begut tot el dissabte, eldiumenge tot el dia, -i el dillunsdematí tot el nostre vi s'era aca-bat.-- El capità m'envià a cercar-ne . - -Es t r ange r i sense i n fo rmac ió ,no coneixia el camí: --prenc (lap r i m e r a ) via, vies amagades, sen-ders decantats; --i aquests sendersem porten a una muntanyola, --co-berta de tombes, totes tombes devalents. — N ' h i havia un de tot solapar t dels a l t res . --No el veia;camín damunt, (li camín) sobre elcap. --I sent una veu, com un trodel món dels morts. --"Què tens, ohtomba, que brames, que gemegues tanfor t? --La terra t 'oprimeix, o lanegra pedra plana?" --"La terra nom'oprimeix, ni la negra pedra pla-na. — Allò que és per mi un dis-gust i un afront, (allò que és permi) una gran pena, --és que m'hastractat amb menyspreu, m'has cami-nat per sobre el cap. --No he estattambé un jove, un valent? No hetambé jo caminat de nits, al clarde la lluna?".

Claude Fauriel

VESPRE

Venc de veure la meva amiga[ vaig a l'atzar, sens propòsits,La boca encara ben flairosaDel teb contacte dels seus pits.

Els meus ulls veuen rera el velQue hi deixen els plaers recents,En cada fanal una estrella,Amics en cada vianant.

Rata-pinyades dispersant-se,Les meves tristeses s'enlairen,S'amaguen dins les xemeneies,Negres, en la posta verd-clara.

El gas il.lumina les cases...Jo crec, que en lloc de l'empedratAllò que trepig són els núvolsO el tapís del seu tocador.

Car ella em segueix quan tresc jfollI el vent ve a acariciar-meAmb el so de paraules sevesI amb els seus besos perfumais.

Charles Gros

POSTES DE SOL

Una alba afeblidaVessa sobre els campsLa melancoliaDe postes de sol.La melancoliaBressa dolços cantsEl meu cor s'oblidaA postes de sol.I tot d'estranys somnis,Com aquelles postesDe sol als sorrals,Fantasmes vermells,Desfilen sens treves,Desfilen, semblantsA aquelles grans postesDe sol als sorrals.

Paul Verlaine

1/¿*?¿4-ULTRAMILLOR S.A.

AGENCIA DE VIAJES GRUPO A TITULO 99«

C/. Sol. 19-Tel 585720

CALA MILLOR (Mellóte*)

JOIERIA FEMENIflS

LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL

Carrer del Rector Pasqual, 8 * T.L 569072

SLUeu• ••

MOTS ENCREUATS

Horitzontals.- l.-Queno és diumenge ni festade guardar. Res. 2.-Enels dos primers buits,sigles inicials d'un çonegut equip de la lligade la NBA. Nom de lle-tra. El que més tenimel dilluns de matí. 3.-Tros de terra voltatd'aigua per tots elscostats fora dos. Puntcardinal. Avantpassadade les pastilletes percomençar foc. 4.- Des-torbadora, empipadora,irritant, marej adora...en una paraula, empre-nyadora. Mitja nota mu-sical. 5.-Tant pot és-ser un esbart d'animalsde ploma com un avalotde pollastrells desen-feinats. Aliment com-post bàsicament de con-servants, plàstic, es-tractes, agents aromà-tics i una mica de fa-rina i llevadura (nosempre). 6.-Soport cen-

tral de les ulleres, avegades emprat per en-sumar. En els dus se-güents buits, expressióde dolor. 7.-Pedra ones fan els sacrificis.L'únic supervivent deSodoma i Gomorra. Cin-quanta. 8.- Al revés,crit d'atenció. Aventu-ra perillosa de la qualn'hem sortit per pèls.9.-Pati interior, gene-ralment voltat de pòr-tics. Pronom personalde segona persona. S m-bol del sofre. 10.-Notamusical, article, pro-nom, triàu. Uns delsmillors plaers que pro-porciona la televisió,participi plural. 11.-Emprenyar, o, si ho vo-leu més fi, marejar.Mam fer lladrador.Verticals.- 1.-C triede color groc llimona.Extremitat bategadora.2.-La primera. Regió,comarca, població, vi-la, metròpoli, no uspodeu queixar, us donmolt per triar. 3.-Llinatge que deu el seunom als primitius caça-dors amb arc metàl·lic.La mateixa de la colum-na anterior. 4.-S mbolde l'oxigen. En els bu-


its que queden, una bi-ela mal garbada, tantque li sobra una a. 5.-Nota musical. Siglescomercials. En els bu-its que queden, mate-rial emprat per a fervestits. 6.-Ala, aleró.Forma poc civilitzadade solucionar diferèn-cies de criteri. 7.-Repetit, llinatge d'unconegut lladre orien-tal. Esclava al serveide les dones del soldàturc, concubina de l'h§rem. 8.-Número romà.cuR. Component essenci-al del buc humà. Veumilitar. 9.-Consonant-Els més extrems de totsUn dau desvocalitzat.10.-Mascle d'oca. Lle-tra grega sense pinyes-Vocal. Al revés, nom delletra. 11.-Ona. Reben-tada, que no pot pus.

Solucions.- 1.-Labora-ble. O. 2.-L. A. Ela.Son. 3.- Illa. E. Esca.4.-Molestosa. D. 5.-O»cellada. Pa. 6.-Nas. A.I. 7.- Altar. Lot. L.8.-Ie. Odissea. 9.-A-tri. Us. S. 10.-L-a. Be-cades. 11.-Atabalar. Ca-Verticals.- l.-LLimona.A-la. 2.-A. Localitat.3.-Ballester. A. 4.-0-Ael. A. I. B. 5.-Re-SI. Or. Ba.6.-Aleta,Duel. 7.-Ba. Odalisca.8.-L. Esa. Os. Ar. 9.-Essa. Ts. D. 10.- Oc.Pi. E. Ec. 11.- Onada.Lassa.

» »T-» *£. t~ C- Î *Z*1

ES P U I GInstal·lacions Sanitàries

Carrer Nou. 37 07530 SANT LLORENÇ (Mallorca)

Començaua &ú.(VL

JLu>cú.x.e¿e¿>,

que. peAventuno.

nJL muque. ve....

corol

CV

.I

Qo:

iorenç, ahir

ACABA UN ALTRE CURS

Sembla que era ahir i jafa un any. Es comentava, comés de rigor, l'acabament delcurs escolar.

La fotografia del Sant Llorenç d'ahir que es presenta,a jutjar pel vestit que por-ten les nines, no és d'acaba-ment de curs, és més bé hivernal. I també és muda. És adir, sense el nom de les per-sones que hi surten; primerperquè no els sé i també per-què es fa evident la constantde les velles fotografies: latransmissió de pares a fillsd'una semblant fesomia. Fi-xi's bé: a qui s'assemblen degent que encara no ha tastat'els vint-i-cinc? Idò la foto-grafia mostra sa .mare, o latia quan anava a escola.

Potser fonamentada amb a-questa semblança física s'hacregut molt de temps -i enca-ra és arrelat a nivell popu-lar- que l'ésser de les novesgeneracions depenia gairebéexclussivament de l'herència.("Això li ve de la naixor","És així perquè sembla a son


pare"... i expressions sem-blants es poden oir adesiara)

La importància de la transmissió hereditària es reforçaper la subtilitat , i involun-tarietat dels factors ambien-tals. És a dir, moltes vega-des s'atribueixen a l'herèn-cia factors clarament ambien-tals (per exemple, a molts denins no els agraden les ver-dures perquè al pare, a lamare o al germà gran tampocno 1'hi agraden però no tenenla consideració de tais i conseqüentment es posen dins elsac de l'herència.

De banda la inconsciènciai indiscriminació dels fac^tors ambientals, cal afegir-hi la confusió -situada en unaltre nivell- del que és laintel·ligència amb notes escólars (com més excel·lents mésllest). L'atròfia arriba al

Guillem Pont

punt més àlgid: la intel·li-gència no és allò que midei-xen els tests, sinó el quedeterminen les notes escolarsDues ximpleses, la primeramés subtil i que s'aguantàfins a l'arribada de Piaget.La segona més casolana, estesa i esburbada que s'enfonsasense arribar a plantejamentsmés o menys científics, bastahaver qualificat amb puntua-cions alguna vegada.

És evident que la substitució de les "notes" o qualifi-cacions escolars no és cosafàcil -altrament ja s'hauriafet-. Aiximateix ho és que -malgrat la creença popular-les -notes no pretenen medirla intel·ligència, en tot casel treball.

Cal desmitificar la impor-tància de les qualificacionsescolars. Viure és quelcommés que cercar una nota. Laintel·ligència depèn -segonsPiaget- del sistema nerviós,de l'experiència, de la transmissió social i de 1'autore-gulació.

Documents

flflT LLOREÍÍÇ DE/ CRRDR//RR JUNY VE * NSibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/ass… · 13 punts pardamunt la mitja de l'es-tat espanyol, el que suposa