PARTICIPACIÓ I

ASSOCIACIONISME ALS INSTITUTS

Programa PIDCES 06-07

Formació de dinamitzadors/res

Oficina del Pla Jove

ÍNDEX

1. La participació dels joves estudiants als centre s d’educació secundària

1.1 El delegat i la delegada

1.2 El Consell de Delegats i/o l’assemblea de delegats i delegades

1.3 El conseller escolar

1.4 Estratègies per afavorir la participació dels estudiants

2. L’associacionisme estudiantil

2.1 Associacions d’estudiants

2.2 Constitució

2.3 Model de funcionament (pla de treball, reunió de l’assemblea, comissions, projecte

associatiu...)

2.4 Els grups de joves

2.5 El paper de l’administració en el foment de l’associacionisme juvenil i estudiantil

2.6 Recursos per l’associacionisme estudiantil

1. La participació dels joves estudiants als centre s d’educació secundària

L’IES juga un paper clau en la formació de ciutadans i ciutadanes, en la formació de la

cultura cívica i participativa dels estudiants. Si volem ciutadans i ciutadanes que participin

en els seus entorns de vida, cal que des del principi tinguin la oportunitat de participar i

cal que ho facin sentint que la seva participació és significativa, que té incidència sobre el

seu entorn.

La participació dels alumnes ha d’ésser considerada com important contribució a la seva

formació cívica i hauria d’ajudar també a l’ordre dels centres. Molts alumnes no troben en

el centre més que relacions interindividuals, relacions amb cada professor/a i algunes

relacions d’amistat entre companys/es. Són poques les vegades que l’alumna perceb

que pertany a una comunitat amb la que comparteix interessos i amb la que pot i ha de

col·laborar per aconseguir els objectius que aquesta es planteja. I tot això contribueix

molt poc a l’exercici responsable de la llibertat.

Per contra pensem que la participació dels alumnes al centre, les seves deliberacions i

adopció de resolucions seria un exercici molt valuós per formar consciència de

comunitat, així com per descobrir la dependència i connexió d’aquesta amb la comunitat

social. Actuar comunitàriament requereix imaginació i aprenentatge a més de voluntat.

Se’ls ensenya moltes coses, però no hi ha ningú que tingui la responsabilitat assignada

d’ensenyar-los a participar dins del centre.

Així mateix, si els féssim partícips de l’elaboració de reglaments, interpretació i aplicació,

faríem possible la contribució a la convivència del centre, a més de fer-los assumir

responsabilitats, no només quan se’ls sanciona, sinó en tota aplicació en les aules i

altres espais del centre.

Quan la participació així entesa és una realitat es donen les condicions necessàries

perquè la formulació de candidatures al consell escolar, i l’exercici del vot, sigui un fet

normal. Però no podrem esperar entusiasme per la participació en òrgans representatius

si el clima general del centre és de deixadesa, de falta de compromís i d’abandó de les

pròpies responsabilitats.

La participació de l’alumnat en la vida dels centres és un factor de millora del sistema

educatiu. Incideix en el compromís dels alumnes en la seva pròpia formació i en la

necessària adaptació de continguts educatius a un entorn en constant canvi degut a

factors demogràfics, socials, familiars, econòmics, culturals, etc. Aquesta és una

preocupació del Departament d’Educació també que es recull clarament en el Pacte

Nacional per a l’Educació on es potencia la importància dels delegats i delegades

d’alumnes com a element clau de la promoció activa en els centres dels alumnes, així

com la promoció de les associacions d’estudiants com a eix fonamental d’aprenentatge

cívic dels estudiants.

Per la seva banda, les polítiques de joventut “han d’aconseguir, com a objectiu

estratègic, l’emancipació de la gent jove, en tant que ciutadans i ciutadanes amb

capacitat de construir i desenvolupar projectes vitals i amb capacitat de particiapció en

projectes col·lectius” ( Pla Nacional de Joventut de Catalunya). En aquest mateix Pla, es

reconeix el foment de la cultura de la participació com un dels eixos que permeten

desenvolupar la capacitat de decidir sobre tot allò que afecta directament o indirectament

els propis joves. Per això, cal transmetre els valors que aporta la participació, oferir eines

i habilitats a la població jove perquè puguin incorporar la participació en el seu dia a dia.

1.5 El delegat i la delegada El delegat és el representant de la classe. Assisteix a les reunions convocades pel

PIDCES i forma part del Consell de Delegats, parlant de temes que afecten als alumnes

de l’IES. També es coordina amb els diferents consellers escolars dels IES. Informa a la

seva classe dels acords arribats a les reunions, i de les propostes que s’han fet. I, fa

traspàs d’aquella informació rebuda en les tutories, dels professors, conserges...

L’elecció

Els/les delegats/des i sots-delegats/des es trien lliurement per l’alumnat de cada grup-

classe, els/les quals són representants del grup davant el professorat i l’equip directiu del

centre.

El paper del delegat i delegada de classe

En aquest apartat indiquem algunes de les seves funcions i competències, si bé, cada

centre, en virtut de la seva autonomia podrà ampliar-les i graduar-les a les possibilitats

dels alumnes, segons la seva edat i característiques. Els delegats de secundària

s’amplien les funcions a coordinació del col·lectiu d’alumnes i són responsables de la

coordinació d’aquelles activitats que es preparin, d’acord amb el professor tutor i el

delegat de pares pel desenvolupament de la programació curricular del seu grup

d’alumnes.

Són tasques del delegat

- Assistir i participar activament a les reunions de la comissió de delegats

i delegades i les reunions d’aula.

- Informar als seus companys dels acords del Consell Escolar, comissió

de delegats i consell escolar.

- Organitzar els grups de treball i les activitats concretes acordades a la

comissió de l’aula.

- Coordinar-se amb els pares i mares i professorat per col·laborar i

dissenyar les activitats del centre

Són drets dels delegats i delegades:

- Cooperar en la fixació de dates i proves d’examen.

- Participar en l’establiment i desenvolupament d’activitats culturals,

recreatives i esportives al centre.

- Presentar reclamacions fundades en els casos en què el centre

abandoni o compleixi defectuosament les funcions educatives que li

són pròpies.

- Al·legar i reclamar sobre l’objectivitat i eficàcia de la valoració de

l’aprofitament acadèmic de l’alumnat.

- Participar en tots els actes propis de la missió estudiantil.

- Reunir-se amb la resta de delegats/des i/o representats de l’alumnat

sense que es vegi malmesa l’activitat acadèmica i per tal de tractar

assumptes escolars o extraescolars.

- Conèixer i consultar la documentació del centre necessària per a

l’exercici de les activitats de representació.

- No ser sancionat/da per l’exercici de les funcions que es tenen com a

delegats.

- Donar assessorament i suport als representants dels estudiants al

Consell Escolar del centre, tot fent-los arribar la problemàtica

específica del curs o classe que es representa.

Són deures dels delegats i delegades:

- Col·laborar amb el professorat en el manteniment i l’ordre del centre.

- Vetllar per l’adequada convivència dels/de les alumnes del grup que es

representa.

- Exposar a les autoritats acadèmiques els suggeriments i reclamacions

del grup- classe que representa.

- Assistir a les reunions que periòdicament pugui convocar la Direcció.

- Tenir la responsabilitat de relacionar-se amb el professorat quan es

presentin situacions conflictives amb el grup.

1.2 El Consell de Delegats i/o l’assemblea de deleg ats i delegades

Un dels canals de participació amb el que compten els i les alumnes als Centres

d’Ensenyament Secundari és el Consell de Delegats/des, un espai formal contemplat

pels propis centres i que ens ha de facilitar l’organització de reunions amb la finalitat

de tenir tota la informació referent als temes que els afecten i poder desenvolupar tot

tipus d’activitats i iniciatives.

Per tant, aquest Consell és l’òrgan que integra a cada centre els següents membres:

- La totalitat de Delegats/des i Sots-delegats/des de cada grup-classe

des de primer d’ESO fins a segon de batxillerat.

- La totalitat de Consellers/es Escolars de Centre pel sector d’alumnes.

Aquest fet facilita la comunicació, la relació i la coordinació entre tots els

representants estudiantils del centre, tot possibilitant que la informació circuli i es

puguin dur a terme iniciatives conjuntes de tot el col·lectiu amb més capacitat,

representativitat i força.

És important que, amb la finalitat de coordinar i sumar esforços, aquest òrgan compti

amb canals de coordinació i relació amb les possibles associacions d’alumnes o

estudiants del centre.

En tot cas, el Consell de Delegats i delegades ha d’escollir, d’entre els seus membres

i per a garantir el seu bon funcionament, la següent estructura orgànica mínima:

- Un/a President/ta (màxim representant i interlocutor del Consell davant

la Direcció del Centre o el Consell Escolar del Centre. Convoca i

presideix les reunions del Consell de Delegats i modera els seus

debats)

- Un/a Vicepresident/ta (en substitució del President/ta en casos de

malaltia, absència o cessament fins que s’escull un/a altre/a).

- Un/a Secretari/ària (redacta i envia les convocatòries de reunió i aixeca

acta de les mateixes).

És important que el Consell de Delegats i Delegades compti amb un reglament que

reguli el seu funcionament (composició, membres, periodicitat de les convocatòries,

desenvolupament de les reunions... etc).

També es poden plantejar la possibilitat de reunions o trobades intercentres a nivell

municipal i comarcal. Aquesta relació i coordinació intercentres es pot concretar

mitjançant la convocatòria d’un Consell de Delegats i Delegades del municipi o la

comarca.

Per tal de treballar i fomentar la participació als instituts treballem el Consell de

Delegats com a organisme de força i representació als centres. Per això cal informar i

motivar als alumnes per tal que la seva participació sigui més viva, ja sigui mitjançant

organismes oficials com el Consell Escolar, el Consell de Delegats com en activitats

extraescolars vinculades als seus centres.

- Redefinint els aspectes formatius, centrant-los, d’una banda, en la

formació dels representants dels alumnes (delegats i consellers

escolars), i d’una altra, en la dinamització cultural, tants als IES com a

la pròpia ciutat, continuant el treball fet durant el cursos anteriors.

- Consolidar els Consells de Delegats com espai de debat i d’intercanvi

d’informació entre els estudiants. En aquest consell també haurien

d’estar integrats els representants dels alumnes al Consell Escolar.

També seria positiu que els corresponsals fossin delegats, o, en tot

cas, que ho fossin en un número important.

1.3 El conseller escolar

El conseller escolar és escollit democràticament per sufragi universal de tot l’alumnat

del centre. És doncs, una de les primeres participacions dels ciutadans i ciutadanes

en el sistema de govern i representació.

És per això que aquests consellers i conselleres escolars són tan importants; perquè

representen la voluntat de tots els estudiants del seu centre, i axiò implica, un grau de

responsabilitat molt alt.

Així doncs es fa evidentment necessària la formació dels i les nostres representants

en l’òrgan de govern dels centres: El Consell Escolar.

L’elecció

Una vegada publicada al DOG el dia de les eleccions, s’han de confeccionar els

censos electorals, fer públic al tauler d’anuncis del centre el nombre de representants

dels sectors, concretar el calendari electoral del centre, dins dels límits i marges que

marca la resolució i realitzar les actuacions pertinents per constituir les taules

electorals.

El paper del conseller i consellera escolar de cent re

El Consell Escolar del centre és el màxim òrgan de govern i gestió del mateix, on hi

participen tots els sectors implicats a l’ensenyament mitjançant els seus

representants.

Els conselleres i conselleres escolars moltes vegades no saben el que això implica.

És en aquest sentit on s’emmarca el treball de continuïtat a favor de la representació

als centres, que començaven fent amb els delegats i el consell de delegats per acabar

amb els consellers.

1.4 Estratègies per afavorir la participació dels e studiants Per començar haurem de vetllar per l’accés d’informació dels alumnes als reglaments

i projectes del centre. S’hauran de preveure canals i formes de transmissió de la

informació. Els alumnes hauran de conèixer com és el funcionament del centre i les

possibilitats de participar, com funciona cada òrgan, aprenent com s’actua i es

desenvolupa una assemblea un debat, etc.

Respecte als consells escolars, ha de ser possible que els alumnes coneguin una

metodologia que els permeti abordar els tres moments, abans, durant i després del

consell, és a dir, com preparar un consell, com intervenir-hi i com transmetre als

companys les decisions adoptades. Per això és necessari l’existència d’una estructura

que vertebri el col·lectiu d’estudiants del centre com el Consell de delegats.

Una altra estratègia assumible pel consell en sí, és que s’adeqüin les dinàmiques

internes als interessos i necessitats de tots els sectors representats. Tractant doncs

de procurar que els temes siguin adaptats a les possibilitats d’anàlisis i interpretació

dels alumnes sense manipulació, i que puguin tenir-hi un punt de vista, presentar

propostes i que la resta de sectors del consell pugui estudiar-les amb atenció i

seriositat.

La resta d’estructures podrien treballar infinites estratègic per agilitzar i dinamitzar el

funcionament, professors, tutors, delegats..Algunes consideracions al respecte serien:

- seran els professors i tutors els que segueixin des de les primeres

etapes educatives la dotació d’efectivitat, dinamisme i valor a les

reunions de l’aula, creant entre els alumnes actituds dialogants i

participatives i aconseguint que trobin la utilitat i el contingut en les

mateixes.

- A mesura que s’avanci d’etapa, la importància del delegat de classe i

del consell de delegats ha d’adquirir també més dignitat, d’aquí que

l’èxit de que la participació no depengui únicament de l’existència dels

canals i estructures com també de les actituds i motivacions que cap a

la participació tinguin els alumnes.

- Seran decisives les estratègies que el consell escolar i el claustre de

professors desenvolupin al respecte, facilitant la incorporació de

l’alumne a la vida i al govern del seu centre.

El paper de l’administració en el foment de la part icipació estudiantil

Cal afavorir una cultura ciutadana més participativa. Cal ensenyar el debat i l’esperit

crític, perquè per participar, s’ha de tenir primer un sentiment d’eficàcia en les pròpies

capacitats.

També s’ha de fomentar una visió crítica dels drets i deures dels estudiants, i no

només des de la perspectiva acadèmica, sinó social i política.

Imaginem també una reforma d’algunes estructures de participació com els consells

escolars, perquè tots els estudiants hi tinguin més veu i capacitat d’incidència.

Una altra opció possible, en el marc de la formació, seria la de crear una assignatura

transversal de participació estudiantil i els mecanismes de funcionament dels IES que

podria estimular i donar informació per la participació. En aquest sentit, les

experiències en crèdits de participació en són un bon exemple.

La participació estudiantil, per acabar, ha de tenir presència als mitjans, a la

comunicació, a la presentació de la societat, en el fet comú i quotidià del dia a dia.

2. L’associacionisme estudiantil

L’associacionisme estudiantil és una mostra d’interès per a la participació en el

funcionament dels centres d’ensenyament i l’expressió d’hàbits democràtics que s’han de

consolidar a l’escola.

Un dels drets que té l’alumnat és el d’associar-se, creant organitzacions d’acord amb la

llei.

L’associacionisme al centre serveix per:

- Participar en les qüestions que tracta el Consell Escolar, o bé per

preparar altres temes que no són plantejats des del Consell però que

poden ser de l’interès dels joves estudiants.

- Per aconseguir diversos recursos materials i econòmics amb la finalitat

d’organitzar diferents activitats.

- Per relacionar-se amb altres alumnes.

- Per afrontar problemes d’àmbit més general (autonòmic o estatal) que

puguin ser la causa d’algunes de les deficiències més greus que es

detecten en el sistema educatiu.

- Per contrastar experiències entre diferents centres.

- Per aprendre nous valors i actituds democràtiques, contribuint d’una

manera més activa i compromesa. No participar implica convertir-se en

còmplice que les coses continuïn igual.

2.1 Associacions d’estudiants

Els i les estudiants són alguna cosa més que alumnes que assisteixen a classe. Són

joves que, a banda d’anar al centre, escoltar lliçons, prendre apunts i tornar a casa seva

poden i han d’implicar-se activament en la vida quotidiana del centre.

Que aquest pas sigui d’allò més engrescador que la simple assistència a classe, depèn

no només d’ells mateixos sinó també de les condicions a favor de la participació real al

centre.

Així, l’associar-se es converteix en un deure cívic d’implicació en allò que els envolta, en

allò susceptible de canvi i millora mitjançant l’acció de la col·lectivitat. Aquests canvis,

aquestes millores, sens dubte, també els beneficien personalment.

Poden ser membres de l’associació d’estudiants tots aquells alumnes matriculats al

centre en qualsevol de les seves modalitats. En el cas de les associacions d’alumnes i

ex-alumnes també podran ser socis tots els que, una vegada han sortit de l’institut volen

continuar treballant a favor de la convencia, democràcia i la causa estudiantil al centre.

Són funcions de l’associació d’estudiants:

- Expressar l’opinió dels alumnes en tot allò que afecti la seva situació als

centres

- Col·laborar en la tasca educativa dels centres i en les activitats

complementàries i extraescolars dels mateixos.

- Promoure la participació dels alumnes als òrgans col·legiats del centre.

- Realitzar activitats culturals, esportives i de foment de l’acció cooperativa i de

treball en equip

- Promoure federacions i confederacions, d’acord amb el procediment establert

a la legislació vigent.

- Facilitar l’exercici dels drets dels alumnes reconeguts per la legislació vigent.

- Assistir als alumnes en l’exercici del seu dret a intervenir en el control i gestió

dels centres sostinguts amb fons públics.

- Facilitar la representació dels alumnes als Consells Escolars dels centres

públics i concertats i la participació dels alumnes en la programació general

de l’ensenyament.

- Qualsevulla altra finalitat determinada i lícita prevista en els seus estatuts

sempre i quan sigui compatible amb la resta.

Definició i característiques

L’associacionisme estudiantil és una fórmula de participació, ja que en el seu àmbit es

poden abordar les qüestions que tracta el Consell Escolar o preparar altres temes que no

són plantejats al Consell, però que poden ser d’interès per l’alumnat.

Dintre de la mateixa associació es poden crear òrgans consultius on els representants

dels alumnes en el Consell Escolar (els i les conselleres escolars), prenguin nota de

quins són els suggeriments, idees o opinions de l’alumnat. Si aquest pas es fa

correctament, el/la consellera escolar es convertirà en el portaveu real dels alumnes.

Des de l’associació es poden reivindicar d’una forma més efectiva les qüestions més

delicades o les que compten amb l’oposició de l’equip directiu o professorat.

L’associació és de gran utilitat a l’hora de dinamitzar la vida social del centre, cultural, o

lúdica. Una de les queixes més esteses sobre els centres de secundària, és que aquests

només són llocs on s’estudia, i on quasi no es fan activitats extraescolars. L’associació

és un instrument que permet l’organització de grups d’alumnes per dur a terme dites

activitats.

Les associacions d’alumnes serveixen també, per a relacionar-se amb altres alumnes,

per afrontar problemes d’àmbit més general que puguin ser la causa d’algunes de les

deficiències més greus que es detecten en el sistema educatiu i per contrastar

experiències entre diferents centres.

També són una manera de participar en la vertebració de la societat, podent contribuir

d’una manera més activa i compromesa a que la societat avanci dia a dia. Són profitoses

pels membres que els componen, ja que integren valors i actituds democràtiques i

contribueixen a una educació integral i influeixen a la socialització dels joves estudiants.

El paper de l’associacionisme estudiantil El paper que les associacions d’alumnes poden desenvolupar en el funcionament dels

centres, en la dinamització de les activitats complementàries i en la dimensió

sociocultural del barri,municipi al que pertanyen, no té un límit determinat i és un camp

amb grans possibilitats de desenvolupament.

Són poques les associacions d’alumnes i d’antics alumnes que funcionen de manera

efectiva i són més les registrades que necessiten un impuls amb objectius i pla de treball

renovadors.

D’aquí podem inferir que l’estudiant de secundària és poc participatiu en comparació

amb la resta de la ciutadania? Doncs depèn de amb qui i com ho comparem. Diem això,

perquè en general, les característiques de la participació estudiantil són semblants als de

la participació política no electoral i als nivells d’associacionisme.

Per tant, hauríem de preguntar-nos, no només perquè no es participa en associacions

als centres de secundària sinó perquè no es participa políticament en la societat. Per què

els joves estudiants només fan que reproduir els comportaments que observen en el sí

del que els envolta.

En els centres on existeixen associacions actives es nota la influència en el numero

d’activitats que es programen, amb caràcter complementari – dins i fora de l’horari lectiu,

per alumnes i joves del barri.

És imprescindible doncs, que els centres animin i orientin als seus grups de joves, alguns

ja treballen en una activitat concreta o planifiquen fer-ho per constituir-se com associació.

Els avantatges són molt diversos i de gran repercussió pels objectius del grup perquè

poden rebre subvencions pels seus projectes i integrar-se plenament a la vida del centre,

incloent els seus projectes en el PEC.

AMPAs i claustres tenen una important tasca en motivar i fomentar l’associacionisme

entre els alumnes i vetllar perquè els seus projectes contribueixin al manteniment de la

iniciativa, la seva continuïtat i la seva integració plena en la vida del centre i del barri.

Aquest suport no es pot confondre mai amb la tutela o control de l’associació d’alumnes

ja que limitaria la capacitat d’acció i creativitat dels joves sentint retallada la seva llibertat

i autonomia i es desanimaran abandonant els seus objectius.

2.2 Constitució Els passos que cal seguir per crear una associació d’alumnes als centres d’ensenyament

secundari són els següents:

- Conèixer la realitat del centre educatiu i els interessos i motivacions

dels grups susceptibles de crear una associació.

- Cal explorar i discutir les idees i opinions dels membres respecte els

interessos que ells i elles dipositen sobre l’associació, és a dir, els seus

fins. Totes les associacions d’alumnes tenen una intenció inicial, neixen

per arribar a alguna cosa. Darrera els fins de l’associació hi trobarem

els interessos i motivacions de cada un dels membres que volen

associar-se. Cal esbrinar-los i comprovar si hi ha la intenció d’actuar

col·lectivament o bé els membres només aspiren a aconseguir un

interès particular.

L’Acta Fundacional. Les associacions d’alumnes es constitueixen mitjançant una acta on

ha de constar la voluntat d’associar-se d’almenys un mínim de 3 persones. Cal tenir en compte, quan elaboreu l’acta fundacional aquestes notes:

- S’hi ha de fer constar els noms i cognoms de tots els socis fundadors

(que han de ser tres com a mínim)

- Cal consignar l’adreça completa de cadascun dels socis fundadors.

- La denominació de l’associació s’ha d’expressar de la mateixa manera

que als estatuts (no podeu canviar el nom).

- Si a més dels tres càrrecs que s’especifiquen al model d’acta, se n’han

elegit d’altres, es poden fer constar a continuació.

- El document d’Acta Fundacional ha d’anar signat per tots els socis

fundadors al marge esquerra del foli.

Els Estatuts. Els signants de l’Acta Fundacional redacten els estatuts de l’associació, els

quals hauran de regular els següents extrems:

- La denominació de l’associació ha de fer referència a les finalitats

estatuàries de l’associació o a l’objecte principal i algun nom que la

singularitzi. La denominació de l’associació no pot coincidir amb la

d’una altra associació ja existent.

- Les finalitats i objectius de l’associació. S’han de fixar les finalitats que

es proposa servir l’associació, redactades com més concretament

possible i clarament millor.

- El domicili social. El domicili social de l’associació pot ser emplaçat al

mateix centre en funció de les disponibilitats d’espais i recursos previ

acord amb el director. (Cal un certificat expedit pel propi director). Cal

indicar-ne el carrer, número i la localitat.

- Els òrgans directius de l’associació, que seran l’assemblea general i la

junta directiva. L’assemblea general serà integrada per tots els

membres i la junta haurà de tenir, necessàriament, un president, un

secretari, i un tresorer.

- El règim econòmic de l’associació.

- La forma d’administració de l’associació i la regulació de les

competències de l’assemblea general ordinària i extraordinària, de la

junta directiva, així com el seu funcionament.

- El procediment d’admissió de socis i la pèrdua de l’esmentada

condició, que en cap cas no pot ser motivada per causes

discriminatòries.

- Els deures i drets dels socis, remarcant el seu dret a vot i de cadascun

d’ells a les assemblees generals i el dret a ser elegir i ser elegit

membre de la junta directiva.

- El patrimoni fundacional i els recursos econòmics previstos. Cal

especificar la quantitat concreta que constitueix el patrimoni o bé posar

de manifest que no n’hi ha. Així mateix s’han de concretar d’on vindran

els recursos econòmics previstos.

- El procediment de dissolució de l’entitat per voluntat d ela mateixa

associació, així com la destinació que es donarà, en aquesta

circumstància, al patrimoni social (que serà al centre educatiu).

- La forma de modificació dels estatuts. Cal establir el procediment de

modificació dels estatuts que sempre s’ha d’acordar en assemblea

general.

Notes a tenir en compte, en l’ompliment de la sol·licitud:

- Dades de la persona interessada o de qui la representa. Es consideren

persones interessades en el procediment administratiu les que

promoguin com a titulars de drets o interessos legítims individuals o

col·lectius. Si la persona interessada actua mitjançant una altra que la

representa, s’ha d’acreditar la representació per qualsevol mitjà vàlid

en dret que en deixi constància fidedigna o mitjançant declaració en

compareixença de la persona interessada.

- Exposo...S’han de concretar amb claredat els fets i els motius de la

sol·licitud i detallar, els documents que s’hi adjunten.

- Sol·licito...Cal concretar per a què feu una sol·licitud, i què és el que

demaneu. Demanar una còpia també dels estatuts.

- S’han de presentar un original i dues còpies signats per tots els socis

(en el marge esquerra de totes les còpies) , on hi ha de constar: Nom, Cognoms, Domicili, DNI (si en té, si no, fer-ho constar)de tots els

socis signants.

- La constitució de l’associació. Amb la denominació social, que ha

de coincidir exactament amb la que figuri en els estatuts.

- L’aprovació dels estatuts.

- L’elecció de la junta directiva.

- Carta del/ la directora/a-. Argumentant que està assabentat i

conforme de que la seu de l’associació d’alumnes estarà en el

centre

- Fotocòpia del DNI/NIF/PASSAPORT dels alumnes que composen

la Junta directiva.

2.3 Model de funcionament (pla de treball, reunió d e l’assemblea, comissions,

projecte associatiu...)

Tota associació d’alumnes constituïda legalment, o bé en procés de constitució bé com

a grup de fet o bé com a associació i que exerceixi una activitat contínua de participació

dins dels centres educatius necessita tenir fet un mínim pla de treball. Això vol dir que

haurà d’haver explorat la realitat en la que vol intervenir i proposar-se uns objectius i

activitats abans. A tot aquest procés, amb indiferència de que sigui més o menys

complex, li podem anomenar el projecte de l’associació. Sense el projecte, poques

associacions sobreviuen, i les que ho fan sobreposen els interessos personals dels

membres de l’associació per sobre dels objectius del grup.

Un altre dels motius pels quals interessa tenir un mínim projecte el trobarem a l’hora

d’aconseguir fonts de finançament les activitats que aquesta vulgui duu a terme. Les

administracions regulen una sèrie de condicions per facilitar una ajuda o subvenció, una

de les quals serà presentar el projecte o projectes de l’associació per escrit, i una vegada

acabades les activitats o procés, lliurar-ne una memòria tècnica i econòmica o

s’expressa l’administració de l’ajuda.

Així doncs, els interessos són clars i evidents, però moltes associacions d’alumnes no

tenen la capacitat per iniciar-se en un projecte per elles mateixes. És en aquest moment

on s’emmarca la figura del dinamitzador/a, que posarà en contacte, per una banda, a

l’associació amb els recursos i les administracions que els dispensen, i per l’altra,

facilitarà l’abast de les eines necessàries per iniciar-se en un projecte, fer-ne el

seguiment, i presentar-ne la memòria.

El projecte conté tres moments, en cada un dels quals cal realitzar diferents tasques:

Abans

- Pluja d’idees

- Fiabilitat i Viabilitat del projecte (anàlisi de necessitats/realitats)

- Disseny del projecte.

- Redactar el projecte.

- Adquisició de recursos

Durant

- Realitzar el projecte

- Fer el seguiment de les activitats per si cal introduir canvis.

Després

- Valorar com ha anat el projecte.

- Avaluació del Projecte

- Redactar la memòria i preparar la justificació econòmica.

En el disseny del projecte l’associació posarà en ordre els objectius que vol aconseguir,

el com, el què necessita i ordenarà les tasques a desenvolupar cada membre i el temps

que els suposarà cada activitat. És important en aquest moment preveure quan serà la

valoració i la redacció de la memòria i si cal, ajustar-se als terminis que per cada element

disposa l’administració que ens facilita l’ajuda. Aquesta llista de punts que trobeu a

continuació pot ajudar a aclarir aquest primer moment

- Què motiva l’acció de l’associació d’alumnes?

- Què es vol aconseguir el grup? (no els interessos particulars de cada

membre)

- A qui s’adreçarà? (alumnes classe, tots els alumnes del centre...)

- Què es farà? (descripció de les activitats)

- Llistat de tasques a realitzar.

- Qui farà què?

- Quan es farà cada activitat? (Temporalitzar).

- Quins recursos caldrà? (en el cas que hàgim de buscar noves fonts de

finançament)

- Com administrarem els recursos que tenim? (en el cas que disposem

de recursos de finançament)

- Com es farà el seguiment i com s’avaluarà?

En la redacció del projecte, s’haurà de tenir especialment cura de que allò que s’ha

dissenyat de manera participativa en el ple de l’associació s’expressi sobre el paper amb

un estil formal adequat per l’administració. A més, cal que el que presenti l’associació

sigui allò que de veritat farà o està fent, sense inventar i amb claredat i concreció. És

aconsellable adjuntar en el projecte que s’entregui una petita memòria, en el cas que

l’activitat ja hagi set duta a terme per l’associació.

Quan parlem amb els membres de l’associació sobre la redacció i presentació del

projecte haurem d’assegurar-nos (i això moltes vegades voldrà dir “perseguir-los)

- Que s’han llegit correctament les bases de la subvenció, ajut, premi... o

el que sigui a on opten a fonts de finançament i tenir molt clar la

normativa (bases) que ens detallaran els papers que hem d’entregar,

terminis, formularis i condicions altres, com pagament...

- Que ens deixin llegir el projecte a fi de poder fer aportacions de millora

del redactat o de la presentació;

- I sobretot que respectin els terminis de presentació que marquen les

administracions.

És el moment de l'acció on l’associació durà a terme la proposta que ha fet escrita. Pel

dinamitzar serà rellevant estar alerta de les responsabilitats de cada membre, de com es

relaciona l’associació amb els diversos agents que intervenen (resta d’alumnes,

professors), i ajudar a resoldre les incidències que sorgeixin.

El paper del dinamitzador serà observar el ritme de les activitats i proposar canvis i o

modificacions a temps si l’associació s’encalla en el procés. Cal que ens assegurem de

que els nois i noies facin per ells mateixos el seguiment. No haurem de forçar reunions,

perquè no hauria ni de convocar-les el dinamitzador/a, però si proposar que repassin les

activitats que van fent i com cada membre hi intervé. Aquest moment del projecte és

d’especial importància a fi de mantenir la vida associativa al centre amb harmonia,

fomentar la participació de més alumnes i flexibilitzar la rigidesa d’alguns dels processos

del centre.

L’avaluació, de la mateixa manera que el projecte, té dos moments, la del procés i la de

posar-ho per escrit. El procés de valorar com ha anat l’activitat, quin impacte ha tingut,

quins recursos s’han utilitzat realment, ajuda a fer una reflexió i és un moment en què es

pot aprendre de la feina feta.

Per a aquest moment, pot ser que seguim els punts que ens facilita l’administració per la

memòria o valoració, o que organitzem una llista d’aspectes a revisar. És aconsellable

haver parlat amb l’associació abans, de com es pot valorar i haver provat alguna tècnica

participativa, perquè aquest potser és el moment més feixuc i complicat pels membres.

Caldrà a més, assegurar-nos i animar-los a que tots i participin, ja que moltes vegades la

memòria recau en alguns que sostenen el pes de l’associació.

Un cop la valoració està feta, cal posar les conclusions per escrit. L’esquema seria el

mateix que el del projecte, però canviant la forma temporal i anotant i explicant les

incidències si és que n’hi ha hagut. Aquest redactat li servirà a l’associació per tenir

constància per escrit i per poder justificar davant les persones i institucions que els han

donat suport.

Les activitats que realitzi una associació variaran en funció dels seus membres i dels

seus interessos, no obstant podem dividir-les en tres grans blocs:

- Activitats reivindicatives: sobre la qualitat de l’ensenyament, de la

defensa dels drets de l’alumnat..

- Serveis, prestant serveis amb la finalitat de cobrir interessos específics

dels estudiants com cooperatives de llibres, viatges de fi de curs..etç

- Activitats extraescolars com xerrades, activitats esportives, revistes,

sortides culturals etç

2.4 Els grups de joves Quan ens referim aquí a grups de joves és a aquells joves estudiants que no establerts

com a associació s’organitzen lliurement per tirar endavant una iniciativa comú.

Representen a un grup concret d’estudiants i munten activitats dins dels instituts. Si es

constitueixen legalment, ja parlaríem d’associació d’alumnes.

Definició i característiques Normalment existeixen al voltant d’un centre d’interès i es caracteritzen per tenir una

organització no formalitzada i flexible

- Sense pretensió de continuïtat en el temps

- De duració estable o efímera

- Amb un interès o motivació concreta.

- Sense consciència de globalitat o de pertànyer a un moviment més

ampli

- Amb un punt de referència física que els vincula

Ho són doncs, per exemple, els grups de música de l’institut, la comissió de solidaritat, el

grup o companyia de teatre, el grup de rol, entre d’altres.

Oportunitats A l’hora de programar accions pels i amb els grups de joves serem generosos, qualsevol

tipus d’unió que inclogui algun tipus d’activitat ètica serà per a nosaltres objecte de

treball.

A més no podem perdre de vista que els destinataris i objectius del PIDCES són tots

aquells joves estudiants que manifesten inquietuds davant d’un fet, ja sigui com a

receptors, o com a creadors d’activitats. No ens interessa doncs, posar obstacles a les

oportunitats de treball amb grups de joves no associats, per detectar inquietuds i donar-

los eines pel seu desenvolupament col·lectiu.

Haurem de garantir en primer lloc, que tota mena d’informació relaciona amb l’objecte o

centre d’interès de la seva unió arriba a tots els grups des del PIDCES. Les

programacions, convocatòries, activitats formatives gratuïtes i l’agenda del municipi.

Cal una tasca de dinamització també per aquests grups. Podem començar escoltant

quines són les seves demandes, quines accions voldrien realitzar al centre. Per donar-hi

resposta, haurem de treballar totes i cadascuna de les seves mancances intentant que

siguin ells mateixos qui iniciïn les accions i/o solucions que han de prendre i amb la

coordinació del centre.

La programació d’activitats complementàries del centre, les setmanes culturals i les

festes seran espais amb els quals jugar per aconseguir la promoció del grup i la difusió

de l’activitat.

També podem treballar per incloure les manifestacions i continguts dels grups als circuits

socials i culturals del municipi. La majoria disposen de programes especials per joves

que creen o fan alguna cosa, i sinó, sempre trobarem alguna associació i entitat amb

objecte semblant encantada d’incorporar una visió més jove al projecte.

La formació, l’intercanvi, les beques, els programes de suport ... totes aquests recursos

destinats als grups de joves i també per tant als del centre educatiu, liderats per joventut

la majoria, en trobarem informació, normatives i el professional per a treballar-ho al

mateix PIJ.

2.5 El paper de l’administració en el foment de l’a ssociacionisme juvenil i estudiantil

Les administracions competents han d’establir un marc legislatiu pel desenvolupament

de l’associacionisme i les seves relacions amb l’administració, amb garanties i recursos

per a la seva aplicació efectiva.

Cal que es redueixin els tràmits que hem descrit abans necessaris per la constitució de

l’associació d’estudiants i l’exercici del seu treball.

Sent conscients que el benestar de les persones és condició necessària per al ple

desenvolupament de la democràcia i, per això, cal que s’assoleixin les condicions socials

necessàries per tal que el dret a la informació i el dret d’associació es puguin exercir des

de la igualtat i dignitat de totes les persones.

El sistema educatiu, des de la infància, fomenti i formi en la participació i pel compromís

cívic

Reconèixer el rol del moviment juvenil, basat en un associacionisme de participació, en

l’articulació d’una ciutadania compromesa i crítica, davant d’altres formes de voluntariat.

S’han de garantir els ajuts a les entitats, en base a criteris transparents i equitatius i

sense que es vegi condicionada la seva independència ni això suposi l’establiment de

relacions clientelars.

L’administració també hauria d’esforçar-se per garantir l’accés de les associacions

juvenils i estudiantils als mitjans de comunicació, especialment als de caràcter públic.

Si tenim calr que les polítiques de joventut han de ser tractades de manera transversal,

la relació de l’administració amb les plataformes juvenils i estudiantils no pot quedar

relegada als departaments de joventut únicament, sinó que ha d’ampliar-se als òrgans

executius en el seu conjunt.

2.6 Recursos per l’associacionisme estudiantil La creació i consolidació de les associacions depèn com ja hem dit anteriorment del

nivell de suport que rebin.

L’administració incorpora una seria de recursos per a fomentar l’accés a les associacions

i a la participació democràtica. No els comentarem tots, només parlarem dels vivers

d’associacions i les subvencions i ajudes.

Abans però, ens cal repassar el que relacionat amb el paper que hauria de tenir

l’administració són bones pràctiques assumibles per l’administració local a favor de

l’associacionisme:

- Fomentar entre els joves el valor positiu que representa el sector

associatiu, pel desenvolupament, dinamisme i cohesió social al mateix

centre i al municipi.

- Donar suport a les associacions perquè donin conèixer els seus

objectius, projectes i activitats.

- Promoure la incorporació dels joves estudiants no organitzats al teixit

associatiu del municipi.

Viver d’associacions El Viver d'Associacions és un programa de suport integral a les associacions juvenils que

té com a objectiu facilitar el procés de construcció i consolidació de grups i joves de la

ciutat per tal que, esdevinguin entitats autosuficients, amb capacitat de gestionar els

seus propis projectes.

Amb aquest tipus d’iniciativa doncs, els ajuntaments poden oferir un veritable suport

integral a les associacions i grups de joves. Una eina que no només possibilitarà a

col·lectius i entitats juvenils poder gaudir d’una infraestructura bàsica pel seu

desenvolupament, sinó que també els oferirà l’avantatge de poder disposar d’un suport

personalitzat ( guiatge tutoritzat) pel seu creixement i consolidació.

Els principals objectius que persegueixen els vivers d’associacions són:

- Dotar al territori d’una eina que esdevingui un veritable programa de

suport al foment de l’associacionisme juvenil.

- Impulsar la creació i consolidació de projectes associatius interessants

pel municipi, ja sigui pel seu caràcter innovador o per la capacitat

d’oferir nous serveis a la gent jove.

- Oferir a col·lectius, entitats i xarxes juvenils la possibilitat de participar

en una programa que va molt més enllà de poder gaudir d’un espai i

una dotació tècnica.

- Crear xarxes i aprofitar recursos ja existents per tal d’enfortir tant els

diversos projectes com el propi teixit associatiu juvenil del municipi.

Un dels elements claus d’aquest tipus de recursos és la figura del tutor que és la persona

que duu a terme el seguiment i estableix la relació amb la plataforma juvenil.

Com hem dit, el viver ofereix una dotació infraestructural i tècnica a les associacions que

els serveix de suport pel seu projecte. Aquesta dotació consisteix en la cessió d’un espai

propi amb tots els recursos necessaris de gestió.

És convenient, per la confluència de grups i associacions que poden gaudir del programa

elaborar un reglament on s’expressi la regulació de l’espai propi, el compartit, l’ús dels

recursos municipals..entre altres. Incorporant a més, els drets i deures de les

associacions i els compromisos del servei, corporació i/o ajuntament amb elles.

Subvencions i ajudes La concessió de subvencions i ajudes és habitualment una de les principals actuacions

desenvolupades pels ajuntaments amb la finalitat de donar suport a les associacions

juvenils i estudiantils.

La seva tramitació, avaluació, atorgament i pagament ha de suposar el mínim trasbals

possible per a l’associació.

Es molt important tenir el pressupost de quants diners pot costar cada cosa que

necessitem o volem fer per tenir clar quan haurà de demanar l’associació a

l’administració, o aconseguint-les a través de festes, campanyes que s’organitzin. En

qualsevol cas, caldrà llistar, ordenar i quantificar allò que ens farà falta per tirar endavant

el projecte i allò que ja disposen ( ingressos, local..).La quantitat total seran les

despeses. Hi ha diferents maneres de classificar aquestes depeses, un exemple seria la

compra de materials, les dietes de transport, de comunicació..etc. Cal tenir en compte

que la majoria de subvencions i ajuts posen de màxim el 50% com a màxim a sol·licitar.

Per justificar la subvenció caldrà presentar aquesta memòria i la justificació econòmica

que consisteix en presentar també totes les factures que corresponguin a l’activitat i a

descriure l’estat d’ingressos i de despeses. Aquest és un moment molt important, on

s’haurà d’haver repassat molt correctament les bases i els tràmits que cal dur a terme per

justificar la subvenció, un cop acabat el projecte. Aquí és molt important saber com han

de ser les factures, rebuts que cal presentar en algunes són les originals, i en algunes

ens demanaran les còpies compulsades. És aconsellable, i sobretot perquè el

dinamitzador/a no disposa de tanta informació i coneixement especialitzat que

l’associació es posi en contacte amb el tècnic administratiu que tramiti la subvenció (amb

indiferència de la institució) per tal que els pugui posar al corrent de qualsevol incidència,

notificació urgent. També cal recordar-los als nois i noies de l’associació, que consultin

qualsevol notificació que els arribi, i que en cas que els demanin qualsevol document o

justificant en un termini concret, el presentin, perquè poden perdre sinó la quantia de la

subvenció o el dret a demanar-ne una altra.

Per la importància que té el suport econòmic a l ‘associació, recordem també les bones

pràctiques que haurien d’assumir les administracions:

- Conciliar els ritmes de funcionament i calendaris des de les

associacions i administració.

- Minimitzar la burocràcia i facilitar els procediments.

- Transmetre a les associacions una visió de conjunt sobre les

possibles vies de suport que s’ofereixen.