Francesc Roma i Casanovas Llicenciat en Geografia

per 10 Universitat de Barcelona Salvador Llobet, la geografia com a passio

Monografia

Salvador Llobet i Reverter va néixer a Granollers el 18 d e novembre d e 1908 i va morir a la mateixa ciutat el 23 d e marc d e 1991. Aquesta darrera data sera per a tots nosaltres el dia d e la mort d e l'home que representa la introducció definitiva dels cor- rents possibilistes i d e la geografia regional d'origen francPs en la geografia catalana i espanyola. En el panorama d e la geografia d e postguerra Llobet va ser un personatge molt important; més endavant, serh també una d e les oportunitats perdudes d e la nostra geografia per consolidar-se en el terreny d'allo que anomenem la geografia aplicada. En un darrer moment, va saber escriure una d e les pagi- nes més brillants d e la geomorfologia catalana.

ELS PRIMERS ANYS

D'origen humil i autodidacte en el seu aprenentat- ge, Salvador Llobet va ser un olrtsidcr per a la uni- versitat durant bona part d e la seva vida, tot i que representa una d e les peces clau d e la moderna geografia a Catalunya. No és agosarat dir que li resulta més faci1 investigar en el camp d e la geogra- fia que no pas fer-ne classes dins d e la universitat, per bé que conrea ambdós aspectes.

Des d e ben jove va haver d'abandonar l'ensenya- ment bhsic per ajudar a l'explotacib agrícola que la seva família possei'a. Perb aquesta explotació era massa petita i aixb va generar la necessitat que Salvador Llobet treballés, en un segon moment, a la indústria d e la construcció. D'infant, doncs, Llobet va passar ben pocs anys en unes escoles mancades d e tot propbsit pedagbgic i que només cultivaven la membria i la disciplina, tal com ell va reconPixer en diferents moments al llarg d e la seva vida.

Més endavant, es va comencar a preocupar per la cultura en general, i per la geografia en particular. La seva arribada a la geografia va venir d e la mA d e l'excursionisme entPs segons el que en podríem dir el ((model catalan. Llobet va descobrir la terra a través d e la seva practica muntanyenca, pero aquesta afició duia d e bracet uns afanys d e recerca histbrica i natural que l'allunyaven d e la pura gesta alpina. Preocupat per tots aquells terrenys que trepitjava,

des d e 11Agrupaci6 Excursionista d e Granollers (que havia fundat, junt amb altres socis, en aquella ciu- tat, l'any 1928), Llobet no parara fins a assolir que el ja aleshores mític gebgraf Pau Vila vingui a la capi- tal de l VallPs Oriental i q u e hi faci u n curs d'introducció a la geografia. Des d'aquesta entitat, Llobet promou un excursionisme científic, en un segon moment molt fructu6s pel que fa a la realitat comarcal catalana, els fruits del qual seran recom- pensats amb la concessió en 1985 d e la Placa dlHonor d e 1'Agrupació Excursionista.

Una segona fita essencial en els seus anys d e joven- tut és l'estada a París (1930-1931). Salvador Llobet hi arriba no tant atret pel clima cultural ni per l'afany d e millorar la seva cultura, si116 per desen- volupar la seva professió d'aleshores: Llobet era llavors un guixaire, fill cabaler d'uns pagesos afin- cats a la capital del VallPs Oriental. A poc a poc, perb, connecta amb la Casa d e Catalunya d e París, on es reunien un cert nombre d'emigrats i d'exiliats que esperaven el retorn a la terra que estimaven i la caiguda d e la Dictadura d e Primo d e Rivera.

Salvador Llobet a Paris. 12 de juny de 1931.

(Fotografia: arxiu familiar.)

És quan torna a casa que Salvador Llobet decideix definitivament estudiar geografia, aconsellat pel seu germa gran en vista dels interessos culturals del futur gebgraf i d e la crisi que planava damunt del sector d e la construcció.

LA VIDA D'ESTUDIANT

Per;), abans que res, Llobet ha d'estudiar encara el batxillerat. Per poder-ho fer treballa a l'escola d e segon ensenyament d e la seva ciutat, on assumeix les funcions d e secretaria. Dos anys després, el 1935, acaba el batxillerat (que normalment es feia en sis anys) i vol entrar a la Universitat Autbnoma d e Barcelona, perb els reglaments n'impedeixen 1'acci.s sense dedicació exclusiva. És per aixb que va a estudiar a Saragossa en qualitat d'alumne lliure. Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció d'histbria, en 1940, la seva carrera d'estudiant universitari acaba amb el doctorat d e I'any 1944. La seva tesi ( E l medio 11 117 zliiin r11 1.1 Mo i~ t s c i l ! l ) és la primera inspirada en la metodologia del que es coneix com a geografia regional francesa que es llegeix en una universitat espanyola. La qualitat del seu treball li valgué el premi extraordinari d e doctorat.

En El iilriiio In z~iiln crl el M o i ~ t s c i i ! ~ Llobet posa en pr'ictica els ensenyaments d e l'escola francesa d e geografia regional aplicats a l'estudi d'aquest mas- sís prelitoral catala. L'any 1945 rebia el premi Me- ni.ndez Pelayo per aquest estudi i per un altre d e semblant: El i?irdio ln ziida cii Aizdorrn. Per la valua i la innovació que suposaven els seus treballs, era I'inici d'una carrera geografica prometedora, perb, malgrat tot, Llobet no aconseguí vincular-se d'una manera estable a la universitat fins als anys seixan- ta: si bk 6s cert que un cop acabada la carrera i el doctorat fi.u algunes classes a la Universitat d e Barcelona, no ho és menys que nomes eren substitu- cions o d'assignatures no vinculades directament amb la geografia; a tot estirar, sota un clima d e precarietat laboral important. Endemks, Llobet tin- gui. molts problemes per poder explicar la geogra- fia tal i com ell l'entenia: no és agosarat dir que ho hagué d e fer mig d'amagat dels professors als quals substitu'ia. Llobet era, en tot cas, un recurs univer- sitari infrautilitzat, tot i que dins d e la Universitat d e Barcelona exercí com a professor ajudant i auxi- liar entre 1943 i 1947. Entre 1947 i 1954 ho féu com

Portades dels treballs de Llobet de geografia regional sobre

el Montseny i Andorra, del 1944 i 1945, respectivament,

publicades ambdues e1 1947.

a adjunt d e geografia i historia d'AmPrica a la ma- teixa Facultat d e Filosofia i Lletres, i va renunciar al carrec en 1954. Convé remarcar, pero, que durant aquests anys Salvador Llobet treballava alhora a la secció d e Barcelona d e 1'Institut Elcano, dependent del Consejo Superior d e Investigaciones Científicas h F

(CSIC), i a l'escola d e segon ensenyament d e Grano- : llers, establiment educatiu on havia fet les feines d e 3

u d

secretaria i posteriorment d e professor d e frances i d e geografia econbmica.

EL DIF~CIL ACCES A LA UNIVERSITAT

En conjunt, I'entrada definitiva a la universitat se li féu molt dificil, especialment després d'unes oposi- cions d e l'any 1949 (celebrades, com totes, a Ma- drid) a les quals es presenta i que li representaren un contratemps academic i personal molt impor- tant. Si volem saber per quP Llobet no aconsegui incorporar-se a la universitat, en trobarem dife- rents causes. En primer lloc, Salvador Llobet era desordenat quan havia d e fer explicacions orals, fet que li restava possibilitats en exposar els temes que li demanaven, i a més afirmava que les oposicions eren una pPrdua d e temps, fet que el duia a dedicar poc temps a preparar-les. Endemés, la seva posició en el camp acadkmic espanyol, desvinculat del g rup opusdeista d e Saragossa i del g rup més liberal d e Madrid, era una posició dificil per assolir una placa a la universitat. A més, Llobet era ( ( u n ca ta l i n m u y catal i i i>), expressió que vista per segons qui volia d i r un desafecte al regim franquista, un perill i alhora un enemic per a un estat d'arrel feixista.

També cal esmentar el fet que en aquells anys la provisió d e catedres depenia especialment del re- sultat d 'uns exercicis moltes vegades poc racionals, fets a la Universitat Central d e Madrid, i no tant del currículum del candidat . Aquest és, sense preten- d r e ponderar-los, un resum dels motius que varen fer difícil l'accés d e Llobet a la chtedra universi- taris. Per6 la mateixa dificultat per accedir a una ocupació estable d ins d e la universitat li va perme- tre una major dedicació a les seves tasques investi- gadores d ins d e l'organisme estatal que pretenia ser el d e major prestigi del moment: el Consejo Superior d e Investigaciones Científicas (CSIC), con- cretament d ins d e la secció d e Barcelona dedicada a la geografia, 1'Institut Juan Sebastián Elcano (amb seu central a Madrid).

A mesura q u e passen els anys, d ins d e 1'Institut Elcano, Llobet va consolidant la seva posició. Beca- ri d e I'Institut des d e 1943 fins a 1946, any en quP passa a ser-ne col.laborador eventual, posterior-

h C

ment (1954) és nomenat col.laborador científic i

E finalment, investigador (oficialment h o fou des d e 3 a 4

1957 fins a 1967, tot i q u e la seva excedPncia no se li

Q reconegué fins a 1971). La labor que desenvolupa en aquesta institució fa que consolidi la seva posi- ci6 d ins la geografia estatal; perb, amb tot, encara és tsn certa manera un olrfs idcr per a la universitat, en vista d e la relaci6 una mica precaria que hi establí fins als anys seixanta.

L'INSTITUT ELCANO

Quan Joan Vila-Valentí va guanyar la chtedra d e Barcelona (1965) i e s proposa d e reorganitzar els estudis d e geografia a la Universitat d e Barcelona, a m b la subsegüent creació del Departament d e Geo- grafia l'any 1966, Llobct passa a formar part del nou equip i s'encarrega d'explicar-lli geografia física. Durant els anys seixanta Llobet havia fet d'adjunt honorari a la Facultat i els cursos 1964-1965 i 1965- 1966 esdevenia encarregat d e curs. L'any academic següent, a causa d e la reorganització dels estudis, no figurarh entre els membres d e l 'equip educatiu; hi retorna el curs 1967-1968 i hi prengué un prota- gonisme no menyspreable. Llobet, que al principi s'hl resisteix, gradualment es va desvinculant del CSIC per arribar a ser catedratic d e la Universitat (19741, on passa el període 1967-1974 com a profes-

Salvador Llobet, becari de I'lnstitut

J.S. Elcano, 27 de setembre de 1940.

(Fotografia: arxiu familiar.)

sor agregat. Finalment, l'any 1977, amb setanta anys, e s jubila d e la universitat, perh aixh no para, ni d e bon tros, la seva trajecthria científica. Val la pena remarcar que, durant el seu pas per la universitat, Llobet fou membre del consell d e redaccici d e la R r v i s t n d c G e o ~ r n f í n publicada pel Departament d e Geografia d e la Universitat d e Barcelona; fundada i dirigida per Joan Vila-Valentí.

L'URBANISME

A banda d e la seva tasca docent a la universitat i d e la seva dedicacici investigadora a 1'Institut Elcano, Llobet esdevé un personatge clau en la geografia catalana contemporanis pel fet d e formar part d e la Comissió Provincial dlUrbanisme cle Barcelona des d e 1948. Moltes foren les ciutats d e la província que veieren el treball d'acluesta comissi6 interdisci- plinaria. En el terreny d e la geografia aplicada, Llobet, com a assessor d e la Comissici, contribuí a fixar els elements normatius necessaris per perme- tre evitar uns disbarats urbanístics que, com deia el mateix Llobet, d e totes maneres es varen acabar produint, si més no en alguns casos. Va ser en aques t marc que, per primera vegada d ins d e 11Administraci6, es va comencar a parlar seriosa- ment d'emprendre una política d e proteccici d'espais naturals. En aquest g rup d e treball, Llobet es dedi- ch especialment a la geografia física i agr i r ia . El p r o b l r ~ n n , per a alguns gebgrafs actuals, és que Llobet

abandon2 la comissi6 sense que un altre col.lega ocupes el seu lloc: sembla ser una oportunitat per- duda per consolidar un mercat per a la professió i per a la geografia aplicada en general al nostre país. Guanyador, amb I'article ((La ciudad)), del premi periodístic organitzat amb motiu del Dia Mundial d e I'Urbanisme de 1953, passa, l'any següent, a ser- ne membre del jurat; i repeteix el premi en l'edició d e 1955. L'any 1960, seguint amb els temes urbanis- tics, Salvador Llobet participa com a professor en el curs per obtenir el títol de tPcnic urbanista, organit- zat per I'lnstituto d e Estudios de la Administración Local, que per primera vegada es feia a Barcelona, on impartí I'assignatura ((Teoria de l 'urbanisme~). La iniciativa, que l i fou proposada per I'arquitecte Manuel Ribas i Piera, tindria continuació en els anys a venir.

Perh, a banda de la Universitat, del CSIC i de la Comissi6 d'urbanisme, Llobet destaca així mateix dins de llEditorial Alpina i dins de la Societat Cata- lana de Geografia.

LA CARTOGRAFIA

Segurament que si l i demaneu a un excursionista catal2 qui fou Salvador Llobet us dirh que era un d e l s pe r sona tges q u e es taven al d a r r e r a d e I'Editorial Alpina (creada l'any 1946 per ell mateix, Noel Llopis, Xavier Coll i Josep Maria Puchades). Tot i que en principi I'editorial no es volia dedicar en exclusiva a la cartografia, sin6 que tenia unes mires molt més amplies, la veritat és que aquesta entitat 6s coneguda fonamentalment per aquest vessant.

MONTSENY, 1 \ < \ I \ ! \ \ l \ l $ l l l l l \ 1 1 \ \ < , I , ' \ I1 !R,> 1,l I 1!tX\11 v111 , ,

, L > K , s < \ RI81:\ , Kll , : \ ,,\ , , t<s, , : IMtI

En l'ambit general, és cert que la tasca cartografica d e Salvador Llobet no es pot desconPixer, tant en I'aspecte divulgatiu, del qual Alpina és el maxim representant, com en l'elaboració d e mapes tema- tics (mapes de vegetació del Montseny o dfAndorra; mapes de boscos i de conreus dins del Pla Provin- cial de la Comissió d'urbanisme o dins la Geografia de Catalunya, de I'editorial Aedos).

LA SOCIETAT DE GEOGRAFIA I L'ACADEMIA DE CIENCIES

Com ja s'ha dit abans, fou també membre fundador de la Societat Catalana de Geografia (1935) i en fou president durant el període 1981-1985; any, aquest darrer, en quP ell mateix va demanar no continuar en el carrec. Des d'aquesta presidencia impulsa la publicació de la revista Treballs de la Societat Catnla- nu de Geografia. En agrai'ment per tota la tasca des- envolupada, en 1986 se'] nomena Soci Honorari de la Societat. Proposat com a membre d e la Reial h - AcadPmia d e CiPncies i Arts de Barcelona en 1959, 2

3 va renunciar a I'oferta per no voler-se vestir a d

d'esmoquing, en una prova evident del seu carhcter fort i intempestiu. La renúncia es produí després rn d'anys d e dilatar l'espera del seu discurs d'ingrés i d'haver arribat, finalment, a imprimir-ne les pri- meres proves.

LA V I D A LOCAL

L'any 1989 va ser nomenat Fill Predilecte d e la ciutat d e Granollers, on va morir el 23 de marc d e 1991. La seva vida va ser un constant desviure's per la seva ciutat, especialment en els terrenys educa- tiu, cultural i científic. Tan aviat promovia beques per a estudiants mancats de recursos, com recupe- rava documents cabdals per a la historia de la ciu- tat, com defensava els estudis locals o les iniciati- ves comarcanes, perque, com ell deia, ((per sort, no era de Barcelona),; és a dir, de la gran ciutat. Com a ciutada que per les seves activitats i estudis s'havia dedicat a la ciutat, l'any 1985 era nomenat membre del patronat del Museu de Granollers.

JJJ 211 L ~ J J J - --

1.1#1~ t 40 WO

t..' I ,,, \\ / Mapes del Montseny de i1Editorial Alpina de 1949 i de 1991,

L -\ 1 1 respectivament.

a Salvador Llobet el dia del seu nomenament com a Fill Predilecte

El ETAPES DEL SEU PENSAMENT GEOGRAFIC

Tal com remarca Antonio Gómez, l'entrada defini- tiva, a finals dels anys seixanta, de Salvador Llobet a la Universitat de Barcelona, junt a altres fets que no tenen perque ser menys importants, fan que la seva trajectbria cientifica es divideixi en dues fases. Si en un primer moment Llobet havia estat adherit als plantejaments regionals de l'escola francesa de geografia, des d e l'ingrés a la universitat es dedica- ra intensament a la recerca en el terreny d e la geo- grafia física i especialment d e la geomorfologia.

Durant les tres primeres dPcades de la seva produc- ci6 cientifica (1940-1970), Llobet fa un seguit d'aportacions importants en el terreny d e la geo- grafia regional i d e la geografia agraria. Llobet es forma de manera autodidacta, tenint al cap els en- senyaments de Pau Vila, i seguint de prop els pas- sos i les indicacions d e Pierre Deffontaines i de Lluís Solé i Sabaris (mestres i amics fins que la mort se'ls endugué), per citar només els que més el van influir. Durant aquesta etapa, els temes d e caire geomorfolbgic només apareixen com un conjunt d'ítems més a la llista d e tots els que calia tractar si

de Granollers el 1989. (Fotografia: arxiu familiar.)

es volia escriure una obra de geografia regional amb tots els ets i uts. Amb tot, segur que G6mez esta encertat quan diu que sempre, i doncs en aquella primera etapa també, el va fascinar l'estudi del medi natural. Quant a aquesta primera etapa, cal deixar constincia que Llobet no considerava que es pogués fer una anillisi prou acurada d'una regi6 si es passava per alt I'aspecte físic, com es pot veure en els seus estudis. Tampoc no es permetia el luxe de desconPixer dades del que avui dia en diem la histbria local.

El seu possibilisme queda patent en unes frases escrites en 1943: MAI observar la I~is for in de Granollers, observamos siempre In enorme infllrencin que ticnc sobre ella el medio <qeo~ráfico, principalrncnte en 10s feridtnc- nos económicos y de cxpnnsión dc la ciudnd, infllrcncin en fodas partes más importanfe dc lo qlrc a mcnrrdo sc considera, aunquc a veces tambic;n cxccsivnmentc zralo- rizada, sin fener e11 clrenta la capncidnd hrrmann de reacción contra el medio, o sitnplcmcntc de slr corr1.c- cidn. Granollers no ptrede aparfarse talnpoco de cs fas leyes geográfico-humanas y lleva sobrc s i la htrella de slr ambiente, de sus ficrrns, de su sitlrncicin.,,

Com digué Jaume Vicens i Vives, el mPtode de Llobet es basava en el treball de camp, la utilització (mesurada) de l'estadistica, l'estudi de la documen- tació directa de diferents arxius i un bon aparell bibliografic. En aquesta etapa, i concebuda sota el paradigma de la geografia regional d'arrel france- sa, que no abandona fins que els seus afanys el dugueren preferentment al camp de la geomorfolo- gia, Llobet enceta els estudis de les terrasses de diferents rius i fa també una important aportació a I'estudi de la geografia agraria.

Salvador Llobet i Lluís Sol6 Sabaris a Ordino, agost de ELS ESTUDIS DE GEOGRAFIA F ~ S I C A 1944. (Fotografia: arxiu familiar.)

Llobet mateix deixa constancia que des del seu inici com a gebgraf s'havia decantat cap a la geografia

Salvador Llobet i Capel al santuari de Bellmunt.

(Fotografia: arxiu familiar.)

Manuel de Terán, Lluís Sole Sabarís, Joan V i l i i Salvador

Llobet, 1968. (Fotografia: arxiu familiar.)

humana, perb sempre havia intentat mantenir-se al dia en altres aspectes d'aquesta ciPncia. Així, no havia oblidat la seva formació geomorfolbgica (de la ma del mestre i amic Sol6 i Sabaris o com a becari d e 1'Institut Elcano).

Durant els anys cinquanta, Llobet encara segueix preocupat fonamentalment per la geografia agraria i regional. Pero cap al final d e la decada ja s'implica ben directament en els seus estudis més purament morfologics, especialment quan 1'Institut d'Estudis Pirinencs li concedeix una ajuda per tal de fer uns treballs a la província de Girona per a llagost d e 1958. Aquesta segona fase de la seva vida científica podem dir que culmina amb els estudis sobre el periglacial al Montseny, tot i que no es limités a estudiar aquesta fenomenologia en aquest massís. Per cloure definitivament l'etapa inicial, Llobet es- tudia alguns aspectes d e geografia economica, com la geografia agraria del Maresme, la indústria viní- cola drAlella, la del vi escumós del PenedPs, la produccici electrica espanyola, etc.

Després, Llobet ja se centra d e ple en la geomorfo- logia. Des d'aquell moment, que Gómez data en 1966, Llobet es dedicar6 preferentment a l'evolució del relleu i als estudis del quaternari. Inicia la nova etapa duent a terme un mapa geologic de les Guille- ries i del Collsacabra, alhora que n'estudia l'erosió. Tot plegat el d u u a plantejar-se l'estudi geomorfo- logic del riu Ter i especialment de la colzada de canvi de direcció d e la Gleva (Osona). El seu treball tanca definitivament, i les confirma, unes polsmi-

ques idees que Panzer havia defensat en 1933 i que afirmaven que aquest riu mai no havia seguit el curs nord-sud d e la vall del Congost, trajectoria que a simple vista sembla la més evident, i que havia fet pensar en una colzada d e captura per erosici regres- siva des d e l'est.

EL PERIGLACIALISME

En el camp geomorfologic, deixant de banda el tema del riu Ter, Llobet es decanta cap a l'estudi del periglacialisme. Tot i que va estudiar aquesta feno- menologia a Andorra, al Prepirineu i a Sierra Neva- da, all2 on realment hi esmerca més esforcos va ser al massís del Montseny. La vellesa trob; Llobet enmig d'aquestes investigacions. Ell havia estat sempre un treballador individual o un treballador d'equips pluridisciplinaris més que no pas inter- disciplinaris, per6 els afanys del seu deixeble Anto- nio Gómez i potser la seva avanqada edat faran que,

h - per primera vegada, el Llobet geomorfoleg comenci

2 a treballar en equip.

En aquesta segona etapa, Llobet, que de sempre havia estat vinculat, per raons més enlla del seu

Excursió de prictiques a la terrassa del Congost a la Garriga.

(Fotografia: arxiu familiar.)

esperit científic, al massís del Montseny, es dedica especialment a l'estudi del periglacialisme en aquest marc. Els seus estudis, confirmats en 1972 per Tri- cart, demostren la presPncia de formes periglacials al massís i fins i tot a la serralada de Marina, en contra del que s'havia suposat fins al moment.

Els seus reiterats estudis i el seu amor i defensa del massís del Montseny l i valgueren el tercer premi d e Defensa, Divulgació i Estudi del medi natural del Montseny, convocat l'any 1990.

LA SEVA OBRA

La part dedicada a publicacions del currículum del nostre biografiat sembla inacabable. Escriptor in- cansable, publica infinitat d'articles pertot, des de revistes especialitzades a publicacions divulgati- ves, d'hmbit local, les unes, o d'abast fins i tot internacional, les altres. La dedicacici als estudis locals i a la vida ciutadana de Granollers l i vaigue- ren el reconeixement de la seva ciutat, que final- ment el nomenA Fill Predilecte (1989) .

El Congres Internacional del Pirineu de 1950, a partir del qual nasqué una Unib Internacional dlEstudis Pirinencs que aplegaria fonamentalment estudiosos d'ambdues bandes de la carena, adqui- reix, per a Salvador Llobet i en relaci6 a l'estudi de la serralada pirinenca, una importancia capital. A part de la seva aportacici escrita ( ( (El l í rn i t~~ scptr11- trior~nl dr la z~id y cl 0li7~0 ilrl Catalllria))), Llobet hi va ser elegit secretari d e la secció d e geografia i

d'economia de la Unici Internacional, que estava presidida per Max Sorre i José M. Casas Torres. Aquesta trobada, junt amb altres cursos que es desenvolupen en aquells anys, per exemple, el curs de Jaca de 1946, varen servir d e revulsiu de molts dels gebgrafs que han ocupat les catedres d e les universitats espanyoles i que ja les han anat aban- donant a causa de l'edat.

UN MESTRE SENSE DEIXEBLES?

Salvador Llobet tenia un cariicter ferreny, intem- pestiu, difícil a primera vista. Endemés, tenia un cert regust pel treball individual (la major part d e la seva produccici fou individual) potser a causa de la seva formacici fonamentalment autodidacta. És per aix0 que no compta amb una nbmina abundant de deixebles. Pel que fa a alguns dels gebgrafs o histo- riadors catalans i espanyols més significatius de les darreres clccades del segle X X (Joan Vilii-Valentí, Enric Lluch, Josep Fontana, etc.), que I'admiren i el reverencien, caldria considerar-10s més com a ger- mans petits que no pas com a autPntics deixebles, tant per la seva edat com per les trajectbries intel.lectuals que han seguit. Quant als més joves, 11omi.s Antonio Gcimez té el goig de declarar-se'n deixeble i aixb es redueix especialment al camp geomorfoli>gic. El cas 4s que Llobet mai no volgué ser un mestre per a ningú, potser perquP la seva expericncia l i deia que l'única manera d'arribar a ser un bon gebgraf era el treball personal i solitari. En canvi, va deixar darrera seu una sPrie d'estu- diosos que el respectaren pel seu treball, especial- ment els arquitectes urbanistes amb qui compartí algunes recerques (Ribas i Piera, Martorell i Codi- na, Lluís Jalpí, etc.). Perb, si per aquesta via la influt'ncia de Llobet és mes aviat minsa, no passa el mateix amb les seves publicacions.

UNA GEOGRAFIA DIVULGATIVA

Llobet va ser un gran divulgador de la geografia i d e tots els camps que estudiava. Difonia els seus coneixements a través d e les confergncies i dels cursos que realitzii, que es poden comptar per cen- tenars. S'adreqii a totes les classes socials, especial- ment a les menys afavorides per I'ensenyament, per les quals havia demostrat especial atenció. I pel que fa a aquestes qüestions no tenia cap inconvenient en agafar el cotxe, la moto o el tren i anar a un poblet de comarca sota el fred d'una nit hivernal sabent que al final del viatge I'esperaven, a tot estirar, una dotzena de joves obrers tocats per l'afany de saber. També feia conferPncies per a mestres i ensenyants amb la intenció d e dotar-10s d e recursos perquP aquests els fessin arribar als seus nois i noies (per exemple, algunes sortides amb membres de la ins- titucici Rosa Sensat, pal de paller de la renovació pedaghgica a Catalunya).

Excursió de prbctiques al Garraf, marc d e 1968.

(Fotografia: arxiu familiar.)

Excursi6 al Montseny amb e l s professors del

Departament de Geografia de la UB, 1980.

(Fotografia: arxiu familiar.)

Per escrit, era també un divulgador incansable. Des dels anys cinquanta va escriure uns quatre-cents articles en el setmanari Destino; articles d'un caire divulgatiu, publicats sota el pseudonim de Montis. El mateix feia en publicacions d'ambit local o co- marcal sempre que li ho demanaven.

A la universitat va ser capaq de fer despertar pas- sions per la muntanya i els seus trets geograf ia a través de les excursions que organitzava fora de les jornades lectives i per tal de completar-les. Encara que fos gran, Llobet era incansable. Perh el seu caricter, que el duia a creure que l'important eren les obres i no les persones, I'apartava dels mitjans de comunicació, de les reunions socials, de la vida extraacademica. Si bé és cert que els geografs a Catalunya, potser a part de Pau Vila, no han estat mai massa reconeguts públicament, segurament Llobet encara és menys reconegut pel públic en general que els seus semblants. Només amb l'inici de la decada dels seixanta, arran d'unes inundacions ocorregudes a la comarca del Valles, el seu nom apareixera en els diaris i revistes, ara ja sense pseu- donim. Pero aquell moment, volgudament, va ser breu com les inundacions que l'havien llenqat a la palestra. Llobet va voler seguir com sempre, cone- gut per les seves obres i prou.

LLOBET, MESTRE DE MESTRES

arem ser Sense ni congixer-10, els seus deixebles v' practicament tots. O si més no, deixebles dels que ara es declaren els seus deixebles. Llobet ha estat criticat per una quasi inexistencia de formulacions de tipus tehric en els seus treballs. Perh aquest defecte -defecte, des de posicions científiques i academiques- esdevé una virtut quan es tracta de referir-se a treballs q u e volgudament havien d'arribar a amplis sectors de la poblacib alfabetit- zada. Els seus treballs són accessibles a un públic ampli, sobretot els de les primeres etapes. Aixh 6s especialment clar en les seves col.laboracions en obres col.lectives en les quals escrigué capítols, alhora que rigorosos, intel.ligibles per a qualsevol lector mínimament motivat. Fins i tot, alguns dels seus treballs que originhriament pretenien ser d'un caire divulgatiu conserven encara hores d'ara el privilegi de ser els únics estudis de conjunt amb quP comptem (pensem, per exemple, en el capítol sobre l'agricultura a Catalunya dins de la G c o ~ r n f i a de Catalunya, dirigida per Solé i Sabaris).

Geni i figura, Salvador Llobet morí treballant i abandona la universitat sense acceptar I'l~omenatge que aquesta institució li oferia. Auster, fins i tot en els elogis, ens ha deixat una obra shlida i Amplia que caldria aprofundir encara més.

d'Estudiosos al Museu de Granollers,

e l s d ies 17 i 18 d'octubre de 1987.

(Fotografia: Comas)

BIBLIOGRAFIA ESCOLLIDA SOBRE SALVADOR LLOBET

il~~or~trrc~it~rr.~ cvr Iror~rc,rrtrr,qc. trl ,qcd,qrtr/'Strl~~trtIt~r I.lol>c,r. Universit;it de B;ircc- lon:~. I)cpan:inlcnt tleGcogr:ifi:i. 1070. Conti.unnvintennd';irticlesprescntats pcr lo;111 Vili-V;ilcntí.

Hcrtr;in. Ilnric: al.:i in:iupur:icih tlcl curs i la visita d'estudi u Granollers. Un ho~ncn;itgc ;i1 tloctor Llohet,,. Trc,l~trll.\ tlt, Itr Sot.iorrct Ctrttrltrrrcc (10 Gro,qrc!/irr. nú~ii. 3 I. I3;ircclono. 199 1. Phg. 173- 175.

I3o;itl;i. M;irtí: ..l<I Montwny intcrprct:it per do\ gci)gr;i(i vollesans: Salv:idor I.lohcl i Jo\cp M. P;inarcd;i,,. Norc,.\. vol. 10. Centre d'Estudis Mollctan\. lOO(3. 1':ig. I I I - 126.

I3olh\. M:iri:idel tur;^ de: uS;ilvntlor Llohct i els estudis hiogcogrhfics>>. Kt,~.isrtr clc~(;c~o,qrcr/iir. vol. XXVll i XXVIII. Ilni\,crsitat de Barcelona. 1~)03-10~)4.

Holi)\ i (':ilidcvil;i. Maria de: -El Dr. Snlv;idor Llohet pioner u Catalunya en la c:irtogr:ifi:i tic vegetaciti,>. Trc~1~oll.s tlc Itr Soc.ic,rtrr Ctrtrrlrrrrtr t / ( , (;c,o,qrc!fitr. ~iútii. 32. l3;ircclon;i. lt)O1. l':ig. 13- I O.

(';lsii\ Torres. Jo\i. M:IIIIICI: nAlgunes notes sohre S;~lvador Llohet i la histhrin tlc 1;i gcogr;ifi;i e\panyol;i del seu tcnlp\,,. Trc,htrl/t (10 Itr Soc.it,rtrt Ctrttrltrrrtr ric) (;c,t:qrtrfirr. núm. 31. Barcelona. 1002. PCig. 17-26.

(':I\;I\\;I\ i Sitnh. I.luís: <.Aprouim;icih ;i I'c\tutli tlc 1;i hihliogrnfi;~ de Salvador I.lohc~,,. 7'rc~l>trll.v ( / c . I c r Sot.ic,rtrr ('crrtrlcrrrrr ( I c s (;c,o,qrc~/itc. núm. 30. Barcelo- liil. I00 I

(';~\tc.jh~i i Artlucd. ros:^: aRecord:111t el Dr. I.lohct, prol'c\\or de geografia.. 7'rc,l~trll.v tlcz Itr St~t.it,tttr Ctrttrltrrrrr ( / t . (;c,o,qr.trfitr. núm. 32. Barcelona, 1 1)c)2. I'ilg. 27-20.

<';it;iIA Koc;~. I'ere: aS;ilv;idor Llohct. :irticulist;i tles de París (1930-1931 ),,. 7'rc~l~trll.r (10 /o Soc,ic,ttrr Ctrttrltrrrcr tlc (;c#o,qrtrfio, núm. 30. Barcelona. 19') 1 . I'iig. 70.58.

ll\tr;itl;l i G;irrig;i. Josep: <<Salv:itlor I.lohct i el Ccntre (I' Estudis de I ' Associacih ('ultur;il tlc Gr:inollcrsn. Lauro. núm. 3. Granollers. 1091. P3g. 50-52.

(i;lloh:i11 i I)ur;in. I.luí\: ~<Salv;ldor Llohct i 1;) scv;i ohr;i etlitorialn. Lcrrm). núm. 3. <;r:inollcrs. 1002. Phg. 47-40.

<;:~rg:illo i Co\t;i, Jo\cp: ~~S;ilvatlor Llohet: I'cxci~rsionistn~,. n. I~rrrrr), núm. 3. (ir;inollcr\, 1002. Pig. 3 1-34,

(;hmc/ Orli/, Antonio: ~Sn lvador Llohct, gctígr;ifo fi\ico>). Trt~htrl1.s c /c , Itr

Soc.it,ttrt ('orolorrtr ( I c s (;co,qrtr/i'tr. núm. 27. R;ircelona, 199 1. Pi& 23-24.

<;hrnc/ Orli/, Antonio: q'Snlvador Llohct. gcomorliilogo cuaternaristan. Kt,~.is- rtr ( 1 1 , í;c,o,qrtr/itr. vol. XXV. Ilnivcrsit:i( de Barcelona. 1992. Phg. 7-16,

(;time/ Orli/. Antonio: ,<El Dr. S:ilv:idor I.lohct: mc\tre i investigador*. I~rrrro. núm. 4. C;r;inollers. 1901.

(;h~iic/ Ortil. Anlonio: Vilh-Volcntí. Jo;in: <.lA';~port:iciti científica de Salvador I.lohct ;i1 coneixement gcogrhfic tl'Antlorr;i,,. Arrrrtr1.s. vol. 3. In\titut tl'llstutlis Andorr:lns. 1002. PBg. 13-4 I.

(;utii.rrc/. Vict0ri:i E.: Tich Duriin, Ann;~: <<Un innovador: Salvador Llohetn. 7'r.c~htrll.\ c/c I c r So~.icttrt Corolorrtr t / ( , (;t~o,qrc!/itr. núm. 30. Barcelona. 190 1 . I'C1g. 100- 120.

Joticli i ('u.;pincrn. Antoni: *Salvador Llohct i Kevcrtcr: un home amh vocacihn. I~rrr,r). 11útn. 3. Gr;inollcrs. 1902. Pbg. 30.

M;!jor;il i Molini.. Ko\er: <cSalv;idor Llohct i Rcvcrtcr. un científic amant de la tcrr:l-. Trc~htrll.\ c / c , Itr Soc.ic,rtrr Ctrrcrltrrrtr ( 1 1 , í;c,o,qnrfio. núm. 25. Bi~rcelon:~. I O0 I , I'hg. 50-6 I .

Mont;incr i <i;lrci;~. Maria Carme:C;isas\a\ i Ymhcrt. Anna: ~i~'ohracartogrCi1ica tlcl Ilr. S;ilv;itlor Llohcr i I'ctlitori:il Alpina.. Trohtrlls (11, Itr Soc.iottrr ('orolorrtr ric, (;c#o,qr.c!/itr. núm. 30. Barcelona. It)O I . Phg. 135- 170.

I';in;irctl;i ClopCs. Josep M.: aSnlv:itlor Llohct i el Montsenyn. Inruro, núm. 3. Gr:tnollcrs. 1002. PBg. 35-37.

P:lrdo. Jortli: aLo recnpcmcih del p;itrimoni toponímic i la tn\cn dels mapes de I'editori;il Alpinan. XXXlll Assc~rrrl~lt~o irrtc~rc~orrrtrrc~trl tl'rstrcclio.sos.

Granoller\ 17-1 8d'octuhrede 1987. MuscudcGranollers.Centred'Estutlis de I'A\\ociacih Cultural. 1088. P3g. 209-2 12

Rch;igli;ito i Font. Joan: ~Semhlanqa de Salvador Llohetn. Trc,htrlls tlc Itr

Soc.ic,rtrt Ctrttrltrrrtr t / ( , Gt,o,qrc!fio. núm. 27. Barcelona, 199 1. PB€. 19-2 1.

Riha.; i Piera, Manuel: *Salvador Llohet i I'Urhunismen. Trobtrllstlc~Itr Soc,ic,ttrt Corolorrtr tic, Gt,o,qrc!ficr, núm. 30. Bnrcelona. 190 1 . Pig. 17 1 - 173.

Strl~.trtlor l,lohct.fill/~rc~tliloc~tc. Granollers. A.juntament. 1989. Existeixen dos volums ;imh la mateixa rekrcncia. perh el mCs voluminhs conte uns afegiton.; documentals que no ca poden pa\.;ar per alt.

.qS;iIvatlor Llohet i la feografin catalana.. Trc,hnll.s t/(, Itr Soc.iettrt Ctrttrltrrrtr t/(, (;c,o,qrc!fitr. núm. 30. Barcclon;~, 1091. Pig . 7-18. (Transcripcih, feta per Enric Mendizdhal. d'una entrevista gravada en vídeo feta per Joan NoguC i Mircia Belil. Lii cint;lde vítleo esth dipositada it la Universitat de Girona).

Vila. Marc-Aureli: ~<Salv;itlor Llohet. gcAgrof de la terra.. Trrhtr1l.s tlt, Irr Soc~iottrt ( ' (II(I /NII(I t/(, G o o ~ ~ ~ r f i t r , nú~ii. 27. Barcelona, 199 1 . P ig . 15- 16.

Vilh i Valentí. Joan: .El meu Salvador Llohctn. Trc~htr1l.s tlt, lo Soc.icttrt Crcttrltrrrtr t/(, Gro,qr.c!/itr, núm. 30. H;ircclon:i, I O0 I . PBg 187- 1') I.

Vilh i V:ilentí, Joan: *Salvador Llohet: I'inici de la recerca geogrhfica des de In Universitat de Barcelonan. T,~,htr/l.st/c Itr Soc.ic,lnt Ctrttrlnrttrtlr Gc,o,qrtr/itr. núm. 27. Barcelona. 1991. PBg. 13-14.

Vilh i V;ilentí. Salvador: ,<Salv;idor Idlohet. universitari i investigador),. l~trrro. núm. 3. Granollers. 19'12. Phg. 38-4 1.

Vives Bnlmniia. Elisend;~: aS;ilv;itlor Llohet i Andorra*. Ltrrrro. núm. 3. Gr;inollers. 1992. Phg. 44-46.

BIBLIOGRAFIA ESCOLLIDA DE SALVADOR LLOBET

1042. c<Evolucidn del pohl;imicnto y pohlacitin de la comarca del V:iIICs)>. F;,strctlio.s Get~,yrtifit.os. núm. 9 .

1943 nDistrihucihn altitudinal del olivo y la vi(! en la rcgicin del Montseny.. E.sstrrtlios (;c,o,qnific.o.s, núm. 13.

1044 En col.lahoracih amh Antoni PI;i: Hc,.vl~c,ritr: crtcso t/(, jiro,qrc!/itr. Barce- lona. Teidc.

1045 nAvance n un estudio geogrdfico del Montseny.. E.vtrrt1io.s Gc,o,qrcjfic.os. núm. IX.

1945 aVisi6n gcogrifica de Antlorr;i,,. Arhor. núni. 9. Madrid.

1046 <<El Principndo tle Andorra. Ke\umcn geogrdfico.. Pirirrc,o.s. núm. 4. Saragoss;~.

1 0 4 6 ~ L a indu\triatextil del algodtínde E\p;liiax. EvrrrtliosGc~o,qrtífic~os.núm. 25.

1046 .La economia agrícola de Andorra.. I:,strrtlio.\ Gt,o,qrtific.o.s, núm. 13.

1946 Edicih a cura de Salvndor Llohet de I'ohro de Josep Aparici: Ilc,sc.ri/~c.itirr ,qc,o,qrtific,tr tlt~ Ctrrtrlrrfitr. CSIC.

1947 El rrrc,tlio ?. Itr 1,irltr rrr o/ Morrf.vc,rry. E.strrtlio ,qeo,qrti/ic.o. bar cel on;^.

Instituto Juan Sehastidn Elcnno i Estacidn tle Estudios Pirenaicos.

1947 El r~rctlio y Itr i,itltr cJrr Arrtk)rrur. F;.srrctlio Gc,o,qrti/ic~o. Barcelona. Instituto Juan Seh:istidn Elcano i Estacitin de Estudios Pirenaicos.

1047 aLn pohlacihn de Barcelona en 1787,,. Esrrrc1io.v Gc,o,qrtific,os. núm. 28.

1949 %La despohlncihn de 1;i montaíí:in. Estrrc1io.s (;eo,qrtífic.os. núm. 35.

1050 <<El límite septentrional de la vid y el olivo en Cataluña. en Corr,qrt,.so Irrtc~~~crc~iorrrrI t/(, E.vrrrdio~ Pirt~rrtrit~~.~. Sar:igossa.

I05 I En col.l;ihor;icid amb Joan Vilh Valentí: -La transhumancia en Cataluñ:~ en XVIn Corr,qrc;.s Irrtor7~trc~iorrtrI (/c. Gc,o,qrtrfitr ( 1949). Lishoa.

195 1 Grtrrrnllt~~c., c,.strrtlio ,qc,o,qrti/ic.o t' 1ri.vttiric~o. Granollers. Editorial Alpina.

1954 En col.lahoraci6 amh Manuel Buldrich i Antoni Perpiiii: A11ti1isi.s t/(, I975 <(Noticia de solifluxi6n periglncior en Cotoluñaa. E.sstrctlio.\ G(~o,qní/icv~s. Vrllrrrrrrc~~~rr y (;c,l/rri. Madrid. Instituto de Administraei611 Local. núm. 140-141.

1954 ~Veget;~cihn li)rcst;il de Collsac;tbra y Guilleriesw. Con,yrc;s Irrfrrr~t~c~io- 1975 <<Materiales y dephsitos pcriplaciures en el maci/o del Montseny. Ante- rrrrl tl'E.strttli.s Pirirrcvrc~s. L~~chon . cedentes y resultadosn. Kr~'i,sttr tlr Gcv~,yrtifiir. B:~rcclon;~.

1955 <<De geografia agraria de la comarca del Maresme (Barcelona).. E.str1t1io.s 1976 aEsquemn de In geogr:~fia fi sic;^ de Andorr;~~. Ac,itr.s t/(,/ VI1 Corl,qrt,.vo (;oo,qrtific~o.s, núms 58 i 59. Irrstifrrto tle I<.sstrrtlio.s I-'irorrcric~o.s 1974. Jncn.

1 056 Alolltr y srr 11irro. Cir~c~~~c~rrfarrtrrio (10 /o c~orr.\tifrtc~itirr t/(, Itr hotlt,,qtr 1976 aEsh6s d'alguns fenhmens perigl;~cinls ;I Andorra*. VI1 Corrg,~:.~ 111/ourtr- c~t~olx~rtrti~~tr Al(,lltr Vir~icr~ltr. Alelln. Imp. Elzeviri;~na. c,iorrtrl tl'E.vtrrt1i.s Pirirrc,rrc.s. Sori~goss;~.

1057 Encol.lnhoracitíumbS;~ntiagoSohreq~~Cs: Ti~rrtrstlt~E,sl~tr,itr. Barcelona. 1977 aFormns perigluci;rrc\ en un;^ montaii;~ prcpirenaica: Puigs:~calnim. V Etlitorial Tcide. Coloc/rrio (10 ti~o,yrtrfi;r. Granada.

1957 <<El caf6 en el Brasila. E.ssrrrt1io.v Grogrvífic~os, núm. 66. 1977 .Les tcrm\\es del Ter a les Guilleries>, en Mi.\t~c~l~lirr~icr I'trrr Viltr. Barcelona.

1057 Amb la col.l;~horacih de Lluis Sol6 Snharís: .Las terr;ilas del curso medio y .dto del Ter.. Corr,qrc:s Irrtorrrtrt~io~~trltlol Qrrtrtt~rrrcrri. bar cel on;^-Madrid. 1978 aDCpots periglnciarie\ dnn\ Ic mnssif du Mont\cnyn. C;)lloc/rrc~ .srrr I(,

/x,ri,qltrc.itrirc, tl'trl~i~rrtlo tlrr tlorrrtrirrt~ rrrc~tli~t~rrtrrr(;t~~~ t.1 ol~or.tl,s. Str;~\hourp- 1057 A~nh la col.laboraci6 de Lluis Sol6 Saharis: .Las terrazas del Congost- Ufliversit6 Louis Pasteur.

Bes6s~ . Corr,~rPs Irrtt~rtrtrc~iotrtrl t/(,/ Orrtrtc,rrltrri. Guia excursi6n de Barce- - lona y alrededores. Barcelona-Madrid. 1978 *Els primers temps de Picrrc I>efli)ntaines n casa nostr;~,,. Kt,~,i.sttr (10

Gt,o,qrcifiir, núm. 1-2. bar cel on:^ 1957 Amb I;] col.lnhornci6 de Lluis Sol6 Sabari\: *Formations quaternaires du

Vnllc's et du Bcchsn. Barcelona. Corr,yrc;.v Irrtc~rrrc~c~it~rroI t/(,/ Qrrtrfor~~t~ri.

I958 <<La energia elCctrico en Espafina. E.vrrrt1io.v ,yoo,yrtífic.o.\. núm. 7 1

1958 <<Utilizacii,n del suelo y economia del agua en la rcgihn scmiiirida de Hu6rcnl-Overa (Almeria).. Evtrrtlio.\ ,qrogrrí~c.o.v, núm. 70.

1958 %Las terrams del curso alto del rio Ter,,. Corr,qrc,.so dc.1 Itr.stitrrto t/(, Evtrrtlios Pircvroic~o.s. Girona.

h C

1958 <<Catalufi;in en Tcrin. Manuel de i Sol6 Saharís. Lluis (dir): Goo,yrt~fitr t/(,

O Evlxrritr y Portu,qtrl. Barcelona, Monti~ner i Simon. Tom IV.

1979 cEsh6s d'alguns í'enhmens periglacials a Andorr;~n. K(,~~istcr tlc (;oo,yrtr- ,fil. vol. XII-XIII. Gener-dcscmhrc. 1078-70.

I979 Amh la col.lahoraci6 d'Antonio Ghmel Ortil: al'ri~neros resultaclos experimentales ucercii de In funcionnlidotl en los circulo\ ile picilras ilel rnaci~o de Campquerd6\ (Pirineo ori en tol)^. A(.ttrs t/(. Itr IV rc~rrrritirr (101 Grrrl~o E.vl~trfiol t/(, Trtrht!jo t/(,/ Crrt~tt~urt~rit~. Banyoles.

198 I <Els dipOsits anomenats "glaciaicos" per Almera. ;I Sa~n;~lús. i I'evolucih del relleu en el Quaternari,,. Homenatge n Lluís Sol6 i Sahilris. At,to tic~ol(igic~tr Hisptirric,tr, tom 14. 1979. Borcelonn.

- L D u 1061 ~ L ' ~ ~ p l ~ t ; ~ ~ i 6 del camp,,, .Lu caha rural)>, .Els trebilll\ h)restalsn, 1982 En col.lahoraci6 amh Maria tle Bolh\ i Antonio GhmcL: <<Not;i sohre el -I indústria a Catalunya.. ~ A n d o r r i ~ ~ . ~Ripollc'sn. *Osona., <<Maresmcn i glacis de Tortellh. Prepirineo Oriental Meridional.. Colloc/rrc~ srrr /(,s

<(Vnlli.\n dins Sol6 S:~hnris (dir): Gt,o,yrc~fio t/(, Ctrtol~rrrytr. Barcelona, nrorrto,qrrc~.v c'r piPrrror~f.s. Universit6 de Toulouse-LC Mir;iil.

Aedos. 3 volums. 1985 En col.lahoraci6 amb Antonio Ghrnez Orti/: <<El riu Ter i Ics seves

19.59 <<La industri;~del vinoesp~~mosoespañol~. E.strrtlio.s,qt~o,qrtific~os, nu~n 77. terrasses fins a El Pasteral*. K(,~,isttr t/(, (;c,ogrrr/itr. vol. XIX.

1 <)s') ~~~~~l Baldrich (dir): p/trrl (It, ortlt,rltrc~;tjrl (Ir ItrlJrol~;rlc.;tr (It, Htrrcy,/nncc, I986 El rrlc,t/i i Itr 13it/tr tr Arrtlorrtr. Andorra, Proniocion\ iiter;lrics. Es tracta tie

Bnrcelona. la versi6 en catali del treball de 1947.

1960 ~L'industriedu vin mousseuxespagnolw. MCditerranCe. Aix-en-Provence.

1961 aOhserv;~cions climitiques a Granollers. en Mi.sc~rl.lirrritr F'orrt.st~ri.. Barcelona.

1962 *El hosque en Collsacabra y Les Guillerics (Barcelona-Cerona),,. At.to.s tlrr 11 Co~rgri.s Irrtorr~trtiorrtrl tl'Etrrtlt~.s I'yrc;r~c;c~trrrc~s. Luchon-Pau. 1954 ( t~)me 5, section IV). Toulouse.

1963 aL;~s condiciones geogrificas ;~ctuales y las posihilidades prehistdricas al:rícolos y pastorilesn en Proh1errrtr.s (10 /(I Prc4ristoritr y t/(, /o Arqurologítr C!rttrltrrrtr.s. I1 Syml~o.sirrr~~ t/(, Prohistoritr Perrirr,srtltrr. X- l I de octuhre de 1062. Barcelona. Instituto de Arqueologia (Universidad de B;~rcelona).

I064 .El codo de cnmhio de direccihn del Ter hacia Les Guilleries),. hrtut1io.s C;c,o,qrtífic~o.s, num.95.

1967 aEspniian en Deffontaines, Pierre (dir): tit~ogrtifi'tr Urrivc~r.so1 Ltrrorr.s.sc~. Barcelona, Planeta.

1968 ~Cataluiia* en Teriin, Manuel de; SolC, Lluís; Vilh, Joan: Geo,yr(ifkr rc.giorrtrl do E.spcr,icr. Barcelona, Editorial Ariel.

1970 <<L()\ viajes de Franci\co de Zamor;~ en Cnti~luiian. Kc,~~i.stcr t/(, Goo,qrtifi. Barcelona.

I07 I aPeriglaciaren el Montseny*. ~ l~or rgr i . . s tl'ktrrtl~.~ Pyrc;rrt~rr~rrrs. Bagneres de Bigorre.

1974 ~Fisiogr:~fiad'Andorra>,. V1ICor1,yrP.s It~trr~~trc~ior~crld'Estudi.s Pirhlencs. La Seu d'Urgcll.

1986 En col.lahoruci6 amh Antonio Gdmel Ortiz: -Nota geomolhli)gic:~ sobre uns meandres abandonats del riu Ter en la confluc'ncin amb la Riera tlc Sora.. Troholl.~ t/(, Itr Soc~ic~ttrt C'trttrktrrtr tlr (;oo,yrt~fitr. núm. 6. Barcclon:~.

1986 aEls estudis geogrifics del Pirineu del Dr. Sol6 i Sah:~rís,, Kt,~~isrtr (10 Googrc~fitr.

1988 En col.lahoraci6 amh Antonio Gh~ne/ O r t i ~ : %Un atcmpt;it ecolOgic- geog'hficn. Trohtrlls t/(, In Soc.iottrt Ctrttrlrrrrtr t/(, Gt,o,prci/itr. núm. 13- 14. Barcelona.

1988 En col.laboraci6amhAntonioGdme~Orti~: cGeo~norli)gCnesi perigl:~ci:~l en Sierra Nevada. Fortnas heredadas y motlelados nctu:~lcs en 1;1 unidad geogriifica del Mulhac6nn. Evtrrtlios Gc,o,qrti/ic.o.\. núm. 103.

1989 En col.lahorilci6 amb Antonio Ghmez Ortiz: ~Significaci6 ngrhri:~ i histhrica dels "marges" en el V;illc's. El regadiun en I~~.s~~trisc!jrs t/(,/ tr,yrrtr. Lihro juhilar dedicado a Antonio L6pez G 6 m e ~ . Vali.ncin.

1989 aLluis Sol6 i Saharis i la geografia catalana de la immediata postguerra.. Trrht11l.v Soc~ic~ttrt Ctrttrltrrrtr t/(, tic,o,qrt!fitr, núm. 19.

1989 En col.lahoraci6 ;~mh Jaurne Font: <El valor geogrbfie dels vi;~tgcs de Franciscode Zamora perCatalunyar,. R ~ ~ ~ ~ i . s t t r t l t ~ G ~ ~ t ~ , q r t ! f i t r Barcelona. vol. XXIII.

1990 El medi i Itr iitltr o1 Morrt.se~ry. Granollers. Museu de Gr:inollers i Agrupaei6 Excursionista de Gr;~nollers. Conté un proemi de Llohct. una petita bibliografia escollida dels seus treballs i un article de 1075 sohrc el periglacial.

1990 <<Gknesi geolhgicn, erosi6 i perigl;~cial en el Montseny. en Morro,qr.c~fic~.s dol Mor~ts~r~y. 5. Vilacir;~~. Amics del Montseny.