MEMÒRIA DEL SEMINARI

DE FÍSICA I QUÍMICA

I.E.S. BERNAT METGE BARCELONA CURS 2007 - 2008

2

Llibres de text. RELACIÓ DE LLIBRES DE TEXT PER AL CURS 2007-2008: Segon ESO Física i Química 2n ESO: Primer Cicle Eso. Ed. Grup Promotor Santillana Tercer ESO Ciències de la Naturalesa Física i Química 3 M. Duñach, M. D. Masjuan. Ed. Casals Quart ESO Física i Química 4t ESO: Ed. Grup Promotor Santillana Física 1r Batxillerat: Física 1 Salvador Serra, Montserrat Armengol, Joan Mercadé. Ed. McGraw-Hill Química 1r Batxillerat: Química 1r Batxillerat P. Castells et al. Ed. McGraw-Hill Física 2n Batxillerat: Física 2 Joan Mercadé, Salvador Serra, Montserrat Armengol. Ed McGraw-Hill Química 2n Batxillerat: Química 2n Batxillerat P. Castells et al. Ed. McGraw-Hill

3

Ciències de la Natura. Física i Química. Primer Cicle. Un cop acabada l'ESO, l'alumnat haurà d'haver adquirit el domini d'unes capacitats mínimes, reflectides en els Objectius Generals, que obliguen al desenvolupament de tots els aspectes de la personalitat: intel·lectuals o cognitius, sensorials, físics, afectius i morals. Per tal d'assolir- los la Reforma Educativa proposa que el projecte curricular s'elabori essencialment des de la perspectiva constructivista del procés d'ensenyament/aprenentatge. És a dir, hem d'aconseguir que cada alumne/a se senti capaç d'aprendre per ell mateix/a i de construir-se el seu propi aprenentatge. D'acord amb el constructivisme, no hi ha un aprenentatge veritable quan el que es fa és simplement copiar o reproduir un objecte de coneixement, i encara menys si això es fa de manera passiva i no comprensiva. I, l’eficàcia en l'assimilació dels continguts presentats en el crèdit passa, sens dubte, per un aprenentatge significatiu. Això exigeix que l'alumnat adopti una actitud activa i segueixin un procés propi d'assimilació. Els Continguts conceptuals es presenten en aquesta programació d'acord amb la dinàmica pedagògica del professor i d'acord amb els ritmes d’aprenentatge diferents que són previsibles per cada alumne/a a l'aula. Els continguts procedimentals i actitudinals es portaran a terme en el recull d'activitats que inclou en cada tema el llibre de text, per tal d'organitzar un aprenentatge significatiu i treballar la memòria comprensiva. Per portar a la pràctica els crèdits s'ha de partir del que l'alumnat ja sap i no del que encara ignora, que com a estratègia d'actuació constructivista els permeti avançar en el seu aprenentatge i assolir els objectius proposats (veure avaluació inicial). La metodologia que s'aplica és la inductiva i la deductiva, a l'hora que van alternant-se al voltant de les diferents activitats d'aprenentatge. Per tant ens hem d'esforçar a trobar la metodologia més vàlida per a cada objectiu. Per exemple: les tècniques de simulació (que poden servir per crear experiències mitjançant les quals l'alumnat pot aprendre uns conceptes), les estratègies per a la resolució de problemes, la modelització de la matèria, la visualització de vídeos didàctics, la manipulació d'aparells de laboratori, la lectura crítica d'articles de divulgació científica, la realització de pràctiques de laboratori, etc. Tot a la fi de potenciar la motivació de l'alumne/a. Un aspecte que no cal descuidar en l'aprenentatge de les ciències experimentals és la seva relació amb la tecnologia i la societat. Per tant, l'alumnat en determinats continguts treballa la relació ciència-societat i, a la vegada, adquireix criteris propis sobre determinats temes científico-tecnològics que li permetran la seva integració en la societat a la qual pertany i li serviran com a orientació per la seva posterior integració al món laboral. En resum, la metodologia que es planteja en el crèdit és un conjunt d'estratègies didàctiques que facilitin les diferents formes d'activar el procés de construcció del coneixement, que l'alumnat ha de dur a terme en el cicle. I més quan es tracta d'aprendre significativament uns determinats continguts !

4

D'entre els objectius i els continguts (de procediments; de fets, conceptes i sistemes conceptuals; i d'actituds, valors i normes) programats en l'àrea de ciències de la naturalesa o experimentals hem cregut adient seleccionar només aquells que tenen a veure amb les ciències físico-químiques.. OBJECTIUS GENERALS D'ETAPA L'alumnat en acabar l'etapa ha de ser capaç de: 1. Emprar els coneixements científics per comprendre a grans trets l'evolució

científico-tecnològica de la nostra societat i per donar suport a les opinions envers aspectes que afecten l'organització social, com ara l'aprofitament i l'ús de diverses fonts d'energia; l'ús adequat i la conservació de matèries primeres, el reciclatge de materials, la solució a problemes científics, la invenció i ús d'aparells i nous materials que facilitin la vida de les persones.

2. Valorar actituds científiques com la curiositat, l'objectivitat, l'observació i els

processos en la investigació científica, per tal d'obrir-se receptivament a l'entorn i per distingir la superstició de la ciència; per adonar-se que és aquesta la que pot explicar els fenòmens.

3. Observar, analitzar i classificar objectes, fenòmens i processos relacionats amb

l'entorn físic. 4. Utilitzar correctament l'instrumental científic necessari per fer observacions i

experimentacions adequades a la seva edat, en el treball de laboratori; iniciar-se en el procés d'experimentació científica mitjançant l'elaboració i la realització de dissenys experimentals senzills i expressar correctament les observacions realitzades i les mesures preses en forma d'esquemes, de quadres de dades, de taules, de gràfics i d'altres sistemes de representació.

5. Demostrar que ha adquirit el coneixement de la terminologia científica i la

simbologia bàsica necessària per comprendre textos científics adequats a la seva edat i per descriure o explicar els coneixements o les opinions sobre temes relacionats amb la ciència.

6. Reconèixer que l'univers està constituït per diferents tipus d'unitats discretes de

matèria (àtoms, molècules, cèl·lules, organismes, etc.) i saber-les classificar i relacionar.

7. Reconèixer canvis que constantment es produeixen en l'entorn i, més en general,

en l'univers; algunes de les seves causes; la possibilitat que siguin cíclics o puntuals i si són observables amb els sentits o amb instruments científics o si s'han d'inferir a partir de dades.

OBJECTIUS TERMINALS D'ETAPA

5

L'alumnat en acabar el cicle ha de ser capaç de:

1. Conèixer les propietats dels sòlids, els líquids i els gasos i els canvis d'estat; tot prenent com a exemple l'aigua. Explicar, en una primera aproximació, les seves propietats a partir de la teoria cinetico-corpuscular.

2. Analitzar les propietats físiques més rellevants de l'aire, així com conèixer-ne els

seus components i els usos més importants d'aquests.

3. Distingir els conceptes següents: massa, volum i densitat; mescla i substància pura; element i compost; canvi físic i canvi químic.

4. Conèixer diferents mètodes de separació de substàncies. Escollir un procediment

per separar una mescla de substàncies determinades utilitzant esquemes i portar-lo a terme.

5. Interpretar canvis químics senzills, com les reaccions d'oxidació, combustió i

àcid-base.

6. Descriure l'origen, les propietats més rellevants i l'ús dels metalls, del vidre, dels materials ceràmics, dels plàstics, de les fibres naturals i sintètiques i dels combustibles.

7. Identificar els tipus de forces que actuen en situacions quotidianes, l'efecte que

provoquen i les aplicacions que se'n deriven.

8. Comprendre que l'energia es pot transferir en forma de treball, calor i radiació.

9. Interpretar els fenòmens elèctrics a partir del model de càrrega.

10. Dibuixar esquemes de circuits elèctrics senzills utilitzant els símbols elèctrics i muntar- los al laboratori.

11. Predir els canvis de direcció de la llum quan arriba a una superfície de separació

entre dos medis: reflexió i refracció.

12. Descriure fenòmens o processos senzills, recollint les característiques més rellevants de l'objecte d'observació.

13. Traslladar la informació escrita de textos a taules, i saber-ne ressaltar el

contingut clau.

14. Realitzar experiències senzilles i planificar i dur a terme investigacions experimentals per treure'n conclusions.

15. Classificar materials i substàncies segons determinats criteris de classificació o

aplicar-los.

6

16. Explicar la importància de l'aigua per a les persones i prendre consciència de les seves limitacions.

17. Prendre consciència de la importància de les conductes individuals si es vol

reduir la problemàtica medio-ambiental.

18. Treballar amb ordre, pulcritud, netedat, exactitud i precisió en les diferents tasques pròpies de l'aprenentatge de les ciències, especialment les de caire experimental.

19. Valorar les solucions històriques donades per la ciència a problemes plantejats

pels humans i les solucions tecnològiques que intenten millorar la nostra qualitat de vida.

20. Utilitzar correctament les unitats de les magnituds físico-químiques, emprant

sobre tot el sistema internacional i també altres unitats d'ús quotidià.

21. Extreure les idees bàsiques de textos científics senzills, de vídeos didàctics i de simulacions interactives per ordinador.

22. Recollir ordenadament la informació transmesa pel professor/a o per altres fonts

orals, buscar informació bibliogràfica a l'abast i manejar- la adequadament.

23. Resoldre problemes numèrics senzills relacionats amb els continguts, amb la posterior discussió sobre la coherència del resultat.

24. Participar en debats, realitzar exposicions verbals, escrites o visuals; resumir

oralment i per escrit el contingut d'una explicació oral o escrita senzilla, sempre emprant el lèxic propi de les ciències experimentals, tenint present la correcció en l'expressió.

25. Manifestar-se respectuós i tolerant en la comunicació amb les idees i amb les

persones; i posar l'esperit de cooperació per davant del de competició en la realització de treballs en grup, per tal d'extreure'n resultats reeixits.

Procediments 1. Obtenció d'informació: 1.1. Recerca d'informació relativa a diversos temes científics. 1.2. Observació de dibuixos, esquemes, diagrames, mapes i taules. 2. Realització d'experiències físico-químiques: 2.1. Seguiment acurat de les instruccions en els treballs de laboratori. 2.2. Ús dels instruments bàsics de laboratori. 2.3. Obtenció i identificació de substàncies com l'oxigen i el diòxid de carboni. 2.4. Observació, classificació i identificació de substàncies. 2.5. Planificació i realització d'experiments i investigacions senzilles. 2.6. Disseny i muntatge de circuits elèctrics i dispositius mecànics senzills.

7

2.7. Compliment de les normes de seguretat. 3. Tractament, interpretació i expressió de la informació: 3.1. Interpretació de dibuixos, esquemes, diagrames, mapes i taules. 3.2. Recerca i tractament de la informació relativa a diversos temes. 3.3. Interpretació i realització de mapes conceptuals. Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Matèria i materials: 1.1. L'aire i l'aigua. Estats d'agregació i canvis d'estat de la matèria. Introducció a la teoria cineticocorpuscular. 1.2 Mescles i substàncies pures. Concentració en massa i percentatges en massa i volum. Mètodes de separació de substàncies. 1.3. Canvi físic i canvi químic. Elements i compostos. 1.4. La composició de l'aire. L'oxigen i l'oxidació. La combustió. 1.5. Els metalls, propietats. Aliatges. La corrosió. L'obtenció dels metalls. 1.6. Materials naturals i manufacturats. Classificació dels materials. Plàstics i fibres naturals i sintètiques. Combustibles. 2. L'energia: 2.1. Energia. Treball. Calor i temperatura. Formes de propagació de la calor. 2.2. Corrent elèctric. Circuits elèctrics. Imants i dinamos. 2.3. Llum. Propagació. Reflexió i miralls. Refracció i lents. Instruments òptics. 3. El moviment i les forces: 3.1. Forces. La mesura de les forces. Suma de forces. L'efecte giratori de les forces. Màquines simples. 3.2. Pressió. Pressió en els líquids. Pressió atmosfèrica. 3.3. Forces i moviment. Velocitat i acceleració. 3.4. Càrregues i forces elèctriques. Actituds, normes i valors 1. Respecte pel patrimoni natural: 1.1. Presa de consciència que l'aigua és un bé escàs i que cal adoptar una actitud de conservació i respecte pel que fa a aquest tema. 1.2. Defensa del medi ambient davant la contaminació i el seu deteriorament. 1.3. Valoració del consum racional de materials. 2. Respecte per un mateix i pels altres: 2.1. Respecte per les normes de seguretat en el treball de laboratori. 2.2. Valoració del respecte en la comunicació de les idees i tolerància envers les diferències entre les persones. 3. Sistematització del treball en les ciències experimentals: 3.1. Valoració de l'ordre, la neteja i l'endreça en el treball a l'aula i al laboratori. 3.2. Valoració del treball en grup. Disposició a la discussió i al treball en grup com element constant en el treball científic. 3.3. Rigorositat i meticulositat en la realització d'experiments i en l'ús de l'utillatge

8

propi de l'àrea. 4. Valoració de l'esperit científic i de la importància de la ciència en la tecnologia: 4.1. Reconeixement de la importància de l'experimentació en la ciència. 4.2. Hàbit de planificació i realització d'investigacions científiques senzilles. 4.3. Disposició a l'observació i a la interpretació de fenòmens físico-químics que s'esdevenen en el nostre entorn. 4.4. Valoració de la importància dels avenços científico-tecnològics en la millora de la qualitat de vida, malgrat alguns inconvenients. 4.5. Interès per conèixer les respostes científiques a problemes plantejats pels éssers humans en diverses èpoques. CONTINGUTS 2n ESO 1.- La matèria i els materials:

a) Propietats generals de la matèria. b) Diferències entre materials. c) Mesura de les propietats de la matèria. d) Exemple d’aplicació: l’aigua potables.

2.- Substàncies pures i mescles.

a) Propietats de les mescles. b) Les dissolucions. c) Separació dels components. d) Exemple d’aplicació: La contaminació de l’aire.

3.- Els estats de la matèria. a) Propietats dels sòlids i dels líquids. b) Propietats dels gasos. c) Canvis d’estat. d) Exemple d’aplicació: Refrigeració i conservació dels aliments.

4.- La natura de la matèria.

a) Àtoms. b) Obtenció de nous materials. c) Els materials en que ens vestim. d) Exemple d’aplicació: La medicina nuclear.

5.- Elements i compostos.

a) Els elements químics. b) Classificació dels elements. c) Exemple d’aplicació: els adobs químics i els plaguicides.

6.- El moviment.

a) Descripció. b) Tipus. c) Resolució de problemes. d) Exemple d’aplicació: el corrent elèctric.

9

7.- Forces i pressió. a) La força és un vector. b) La força de la gravetat. c) La pressió. d) Exemple d’aplicació: el plaer de volar.

8.- L’energia.

a) Tipus: cinètica i potencial b) Transformacions energètiques. c) Principi de conservació. d) Exemple d’aplicació: l’energia i el transport.

9.- Calor i temperatura.

a) Propagació de la calor. b) Energia calorífica. c) Mesura de la calor. d) Exemple d’aplicació: temperatura i salut.

10.- Llum i so.

a) Propagació de la llum. b) Propagació del so. c) Percepció de la llum i el so. d) Exemple d’aplicació: Tenir cura de la vista i de l’oïda.

TEMPORITZACIÓ Considerant el curs dividit en tres avaluacions, en principi els continguts es temporalitzaran de la següent manera: 1a Avaluació: de la lliçó 1 a la 4 . 2a Avaluació: de la lliçó 5 a la 7. 3a Avaluació: de la lliçó 8 a la 10. AVALUACIÓ L'avaluació ha d'ésser contínua. Per tant, s’atorgarà un valor a totes les activitats que realitzi l'alumnat, en relació als objectius didàctics. D'aquesta manera tindrem un seguiment del procés d'aprenentatge de l'alumnat que ajudi a retocar, si s'escau, els continguts programats i la metodologia a seguir. Sense oblidar, és clar, d'ajustar els continguts i els objectius a la diversitat de l'alumnat. Amb aquest tipus d'avaluació podem posar de relleu, en cada moment, allò que l'alumne/a ha après, més que allò que no sap. L'avaluació del continguts tindrà en compte els seus tres nuclis, o sigui s'ha d'avaluar tant els continguts procedimentals com els actitudinals, i no solament els conceptuals.

10

• Tots aquests aspectes de l'avaluació ens han d'ajudar a fer un seguiment: global de la dinàmica del grup-classe i dels diferents grups que s'hi estableixin més o menys de forma natural, i

• individual de cada alumne/a, tant els aspectes acadèmics com en els de les relacions personals amb el professor/a i els companys/es.

L'avaluació dels aprenentatges ha de permetre :

• obtenir registres fiables del procés d’aprenentatge de l'alumnat i ha d'ajudar a la seva orientació, i

• reconèixer els canvis que cal anar introduint en el procés d’aprenentatge perquè tot l'alumnat pugui aprendre de manera significativa.

Per tant, l'avaluació ha d'informar de la progressió dels aprenentatges de l'alumnat i, a la vegada, ha de permetre determinar si s'han assolit els continguts. O sigui, es tracta de fer un balanç al final de cada unitat i/o crèdit, mitjançant petites proves escrites.. Com que l'avaluació ha d'aportar informació per a l'adaptació dels processos d'aprenentatge (activitats d'ensenyament/aprenentatge) a les dificultats i/o necessitats de l'alumnat, es pot dur a terme al començament, durant o al final d'un procés, però sempre quan encara hi ha prou temps per poder intervenir. Malgrat tot això, l'experiència ens diu que sempre hi ha un grup de l'alumnat que no supera els objectius plantejats en el crèdit i per tant s'han de preveure activitats posteriors al crèdit o establir en les reunions de departament o en les sessions d'avaluació del professorat els mecanismes per la recuperació i/o superació d'aquest crèdit. Encara que sempre, hem de procurar ajustar l'exigència acadèmica amb les possibilitats de cada noi/a. Es preten realitzar, doncs, tres tipus d'avaluació al llarg del crèdit: · Avaluació "inicial" (abans del començament del crèdit) · Avaluació "formativa" (durant l'ensenyament), i · Avaluació "sumativa" (després de l'ensenyament i en acabar el crèdit) AVALUACIÓ INICIAL: Aquesta avaluació pretén concretar la situació de cada alumne abans d'iniciar un determinat procés d'ensenyament/aprenentatge, per adaptar- lo a les seves necessitats. O sigui, ens ha de permetre saber quins coneixements previs (preconceptes) té l'alumnat en l'àrea de ciències físico-químiques i amb quines dificultats es pot trobar en el desenvolupament del crèdit. Així podrem establir un lligam entre allò què es vol ensenyar i el què ja es coneix. Per dur a terme l’aprenentatge cal tenir en compte el grau d'adquisició dels prerequisits, les concepcions i els models espontanis de raonament i les representacions que es fa l'alumnat de les tasques que es proposen. També caldrà comunicar a l'alumnat els objectius que es pretén aconseguir per mitjà de les activitats que conformen l'ensenyament/aprenentatge.

11

Per això s'han dissenyat activitats que pretenen introduir la temàtica que es treballarà i facilitar que cada alumne/a pugui elaborar una primera representació dels objectius que explicarà el professorat, del tipus " Què en sabem ? " (a cada una de les unitats del crèdit) per estar assabentats del nivell de coneixements de l'alumnat. En totes aquestes activitats és molt útil que l'alumnat faci explicacions orals i/o escrites i que després se'n contrastin les explicacions de diferents alumnes. També el professorat ha dissenyat una avaluació diagnòstica inicial, breu i senzilla, per dur a terme el primer dia de classe. L'alumnat ha de tenir ben clar que tan sols aquesta avaluació inicial és un instrument que ha d'ajudar a concretar al professor/a com i què es treballarà al llarg del crèdit i per tant, no té cap caràcter punitiu ni afectarà a l'avaluació final. AVALUACIÓ FORMATIVA: L'avaluació formativa és el conjunt de procediments utilitzats pel professorat per adaptar el seu procés didàctic als progressos i les necessitats d'aprenentatge observats en l'alumnat. Ens serveix per: • regular aquest procés i possibilitar que els mitjans es puguin adoptar a les

característiques de cada estudiant, i • determinar quins són els punts febles de l'aprenentatge, més que saber quins són els

resultats obtinguts amb aquest procés. Per tant, n’extraurem conclusions: les errades que comet l'alumnat han de ser objecte d'estudi, ja que són reveladores de les seves representacions i de les estratègies que ha elaborat. A partir de l'anàlisi de les errades es pot diagnosticar quin tipus d'obstacle té l'alumnat per realitzar les tasques proposades, i es poden arbitrar mecanismes que ajudin a superar- los. Utilitzarem com eina de diagnosi el control de tot el seguit d'activitats d'aprenentatge que es proposen en cadascuna de les unitats didàctiques del crèdit (tant les que proposa el professorat com les incloses en el llibre de text; a realitzar a la classe o fora de la classe). A més a més, revisarem els dossiers de l'alumnat per detectar les dificultats en el procés d'aprenentatge. En aquesta línia també s'ha de facilitar l'autoavaluació del mateix alumnat, estratègia que a la vegada que disminueix el temps dedicat pel professorat, potencia l'autonomia de l'alumnat ja que així no se sent tant depèn del judici del professor/a. D'altra banda, convé afavorir les interaccions que es produeixen a l'aula, ja que les confrontacions de les idees dels alumnes amb les d'altres companys/es i amb el professorat, facilita la detecció de les errades en el procés d'aprenentatge i la identificació de l'origen d'aquestes errades. Tot això fa més fàcil superar- les.

12

AVALUACIÓ SUMATIVA: L'avaluació sumativa pretén establir balanços fiables dels resultats obtinguts al final d'un procés d'ensenyament/aprenentatge, tot posant l'èmfasi en la recollida d'informació i en l'elaboració d'instruments que possibilitin mesures fiables dels continguts que s'han d'avaluar. Si l'avaluació ha estat contínua i individualitzada, el recull d'informacions que el professorat hagi fet al llarg del crèdit a partir de l'anàlisi de la feina quotidiana (dins i fora de l'aula) de cada alumne/a tindrà un paper molt important en el moment de posar una qualificació que tradueixi els seus rendiments, a més del control de l'actitud. Cal recordar que el procés d'aprenentatge té més èxit quan es coneixen amb claredat els criteris amb els quals es jutjarà la qualitat dels resultats d'aquest procés. Malgrat que l'alumnat pot haver-ne estat informat en començar el crèdit, l'experiència ens indica que, en general, els alumnes se'n formen una representació molt imprecisa i poc operativa. Per evitar-ho és convenient que l'alumnat faci els seus propis criteris d'avaluació, per exemple, confeccionant proves d'avaluació (a partir de criteris proporcionats pel professorat, és clar). En aquesta línia, diversos grups d'alumnes poden preparar proves als companys/es. Aquestes proves poden discutir-se en grup i el professor/a les pot aprofitar per elaborar la prova definitiva. La qualificació de cada avaluació es farà en funció de:

a) El treball fet per l’alumne al llarg del període concret. b) La seva actitud a la classe. c) I, fonamentalment, per una prova d’avaluació que pot constar tant d’una part

teòrica, com de problemes, com de qüestions. Per ajudar l’alumne creiem convenient dividir la matèria en dues grans parts: la primera, de la lliçó 1 a la 5 i la segona de la 6 a la 10. En acabar cada part l’alumne farà una prova, escrita o oral, d’aquesta part. El contingut d’aquesta prova pot constar tant d’una part teòrica, com de problemes, com de qüestions. Si l’alumne aprova ambdues parts, queda aprovada l’assignatura. Si no es farà una prova final per recuperar les parts no aprovades.

13

Criteris d’avaluació 2n d’ESO Física i Química En tractar-se de continguts diferenciats, la Química i la Física, i de cara a facilitar l’aprenentatge de l’alumnat, creiem convenient dividir la matèria en dues grans parts: la Química, de la lliçó 1 a la 5, i la Física, de la 6 a la 10. En acabar cada part l’alumne farà una prova, escrita o oral, d’aquesta part. La prova de Química es farà en el mes de febrer. La prova de Física es farà a finals de maig o principi de juny. El contingut d’aquesta prova pot constar tant d’una part teòrica, com de problemes, com de qüestions. Si l’alumne/a aprova totes dues parts, queda superada l’assignatura i es farà la mitjana aritmètica. Si no, es farà una prova del 15 al 20 de juny per recuperar les parts no aprovades. Es valorarà: L’actitud col·laboradora, educada i respectuosa amb els companys i les companyes i amb el professorat

• La presentació de les tasques assignades dins del termini establert • Portar tot el material necessari, llibre, llibreta, etc. • Tenir el dossier al dia , ben net, complert i numerat

Al final de cada tema es farà com a mínim una prova escrita que constarà de preguntes teòriques i exercicis numèrics adequats. Cada prova inclourà continguts estudiats abans en el marc de la Química o Física per separat. En aquestes proves es valorarà ( 10% de la nota ) la claredat i correcció ortogràfica de l’expressió, la netedat i ordre en la presentació. Es penalitzarà, fins a un 20 % del valor del problema, la incorrecta anotació dels resultats numèrics o la falta de la unitat corresponent.

14

Ciències de la Natura. Segon Cicle.

3r ESO

El tercer curs posa l’accent en aspectes funcionals i estructurals per explicar de Física i Química, el canvi químic, els sistemes elèctrics, i de Biología i Geología el cos humà i els processos geològics interns.

Aquest curs es pot plantejar com una sola matèria o com dues diferenciades, que és el cas del nostre departament, i en ambdós casos serà important buscar la interacció, tant pel que fa a les estratègies i procediments objecte d’estudi com entre els continguts conceptuals. Per exemple, connectant l’estudi de la matèria i els seus canvis amb el de les funcions en l’espècie humana. L’avaluació serà conjunta.

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

L’activitat científica a promoure ha de partir de l’anàlisi de situacions que tinguin sentit per a l’alumnat, que siguin idònies per promoure una construcció significativa de les grans idees de la ciència i que siguin rellevants socialment i donin lloc a prendre decisions en relació als problemes de les persones i del planeta.

En aquesta anàlisi serà important que el procés d’ensenyament dissenyat ajudi l’alumnat a fer evolucionar el seu pensament des de les seves concepcions

inicials, sovint alternatives, cap a idees més properes a les que manté la ciència actual i a adonar-se com els models i teories científiques transformen la nostra manera de veure el món. A tal fi és important que es dediqui temps a reflexionar sobre el que s’ha fet i el que queda encara per entendre, sobre com organitzar i sistematitzar tot el que s’ha fet i s’ha après, i sobre les maneres de solucionar les dificultats i els dubtes plantejats.

Aquest creixement individual ha d’anar acompanyat d’un treball col·lectiu de manera que tothom pugui compartir representacions, discutir afirmacions, qüestionar opinions, donar arguments, aportar alternatives, proposar experiments o suggerir nous reptes. A l’aula s’han de donar totes les combinacions de treball possibles: individual, per parelles, en petit grup i en gran grup, tenint present però que sempre s’ha de promoure que inicialment cadascú tingui la possibilitat de fer-se preguntes i d’imaginar-se les seves respostes. Sense haver formulat la pròpia idea, és impossible posar- la a prova ni contrastar- la amb les dels altres.

També cal promoure en l’alumnat l’establiment d’interrelacions entre els continguts de les diferents disciplines científiques, de manera que el procés d’ensenyament sigui més eficient i, al mateix temps, tingui molt més sentit per als que aprenen tot el que se’ls proposa fer i pensar.

Per aprendre ciències també és fonamental desenvolupar actituds favorables al seu estudi i donar la possibilitat que l’alumnat descobreixi el plaer que representa poder comprendre els fenòmens i fer prediccions. Tanmateix, per arribar a experimentar

15

aquest plaer necessita d’un acompanyament per superar els moments de desànim, i que pugui trobar sentit a les activitats que se li proposen realitzar.

Aquestes activitats han de ser variades i orientades a promoure el desenvolupament de capacitats diverses. És imprescindible el treball experimental, fent explícita la pregunta que el guia, les dades que es recullen (què ha passat) i la possible interpretació (per què ha passat). És més idoni aquell que es planteja com a punt de partida per fer-se preguntes o per trobar resposta a problemes oberts, que no pas el dissenyat per comprovar afirmacions. També són importants les activitats de simulació i el joc, per afrontar l’anàlisi de situacions complexes, l'ús d’analogies, els debats, l’anàlisi crítica d’informacions obtinguda a partir de diferents mitjans.

L’avaluació ha d’estar dirigida fonamentalment a millorar l’aprenentatge de l’alumnat. A tal fi ha de possibilitar, en primer lloc, que els propis alumnes recollint informació sobre si la seva representació dels objectius del que estan aprenent coincideix amb la de l’ensenyant, si anticipen i planifiquen el seu pensament i la seva acció adequadament, i si es representen els criteris amb els quals seran avaluats. I en segon lloc, puguin regular les dificultats i mancances detectades. Un procés d’ensenyament no té sentit sinó incorpora un pla d’acció per donar resposta a les dificultats detectades en l’alumnat al llarg del procés d’aprenentatge.

Objectius Comuns

Afrontar la comprensió de fenòmens i situacions complexes.

• Observació i descripció científica de canvis en els materials. • Plantejament de preguntes i identificació dels models científics teòrics que

poden ser més útils per respondre-les. • Plantejament d’hipòtesis per posar a prova els models propis.

Investigar els problemes, obtenir dades i reconèixer evidències.

• Disseny d’investigacions per validar hipòtesis, que comportin controlar variables.

• Identificació d’evidències que confirmen o refuten hipòtesis. • Lectura de recerques realitzades per d’altres (per exemple, a d’altres èpoques

històriques) i anàlisi crítica dels procediments emprats per a la recollida de dades i de les evidències que es mostren.

Extreure conclusions, validar-les, sintetitzar-les i comunicar-les.

• Argumentació de les conclusions d’una recerca tenint en compte variables diferents, punts de vista alternatius i el seu caràcter provisional.

16

• Adaptació de l’expressió de les conclusions segons diferents destinataris i al tipus de mitjà utilitzat (informe escrit, exposició oral, pàgina web, etc.)

Transferir el nou coneixement a la interpretació d’altres fenòmens i a l’actuació conseqüent i responsable

• Ús del coneixement après per dissenyar, argumentar i aplicar plans d’actuació orientats a estalviar en el consum d’energia elèctrica i a prevenir la contaminació de l’entorn.

• Tendència a utilitza r el coneixement après per fonamentar maneres de viure saludables, individuals i col·lectives.

• Reconeixement de les limitacions de tot tipus, però especialment les d’ordre socioeconòmic, que condicionen tant les investigacions científiques com les seves aplicacions.

Objectius específics Física i Química

La matèria a l’Univers

• Distingir experimentalment entre substàncies simples, substàncies compostes i mescles. Observació experimental i mesura de propietats característiques de substàncies pures.

• Identificar dels elements químics bàsics a la Terra i als éssers vius. Classificar els elements en metalls i no metalls en funció de propietats observades. Ús de la Taula Periòdica per obtenir dades de les propietats de diferents elements. Reconeixement dels símbols dels elements més abundants i del significat de les fórmules de les substàncies compostes.

• Utilitzar el model atòmic per descriure els diferents components estructurals de la matèria: àtoms, molècules i ions. Comparació de substàncies amb estructures moleculars i estructures gegants, i interpretació de diferències en les seves propietats.

• Descriure l’estructura de l’àtom: interpretació de les diferències entre els elements i entre isòtops d’elements.

• Interpretar la radioactivitat i dels efectes de les radiacions ionitzants sobre els organismes i en particular els éssers humans. Valorar mesures preventives i protectores.

• Descriure d’altres tipus de radiacions i les seves aplicacions.

Les reaccions químiques

• Caracteritzar els canvis físics i dels canvis químics. Obtenir experimentalment substàncies compostes a partir dels seus elements i viceversa. Reconeixer que es tracta de canvis químics.

• Observar canvis químics relacionats amb fenòmens quotidians: reaccions àcid-base, d’oxidació i combustió, de descomposició, de precipitació, de fermentació i de putrefacció. Identificació d’evidències que els elements químics es

17

conserven tot i que les substàncies inicials i finals són diferents. Interpretació dels canvis mitjançant el model atòmicomolecular. Representació dels canvis amb el llenguatge químic.

• Comprobar experimentalment la conservació de la massa d’un sistema tancat abans i després d’un canvi físic o químic. Càlcul de la massa de reactius i de productes en una reacció química senzilla.

• Predicció i estudi experimental de la variació de la velocitat d’una reacció en funció de les variables (temperatura, concentració, grau de divisió dels reactius sòlids). Observació de l’efecte dels catalitzadors i aplicació a l’anàlisi de l’acció dels enzims i dels catalitzadors dels vehicles.

• Anàlisi d’algun procés d’elaboració de materials d’ús quotidià. Discussió sobre els aspectes a tenir en compte per minimitzar l’impacte en el medi del procés de producció o del seu ús.

Energia i canvis químics

• Reconeixer la transferència d’energia en les reaccions químiques. Aplicació a l’anàlisi de les combustions i de la fotosíntesi.

• Observar les propietats elèctriques de la matèria. Experimentació i interpretació de fenòmens elèctrics mitjançant el model de càrrega elèctrica. Interpretació de fenòmens electrostàtics: descàrregues elèctriques i ionització de l’aire. Justificació de mesures preventives dels efectes dels llamps.

• Anàlisi del funcionament d’un circuit elèctric tancat: transport d’energia, cicle d’electrons, diferència de potencial i intensitat. Comprovació de la relació entre diferència de potencial i intensitat en situacions de la vida quotidiana.

• Observar canvis químics produïts pel corrent elèctric: Electròlisi. Identificació d’aplicacions en el context proper.

• Anàlisi dels principals processos de generació de l’energia elèctrica apartir de diferents fonts i del seu impacte en el medi. Valoració dels arguments a favor i en contra de cada tipus de procés.

• Identificació de cadenes energètiques i reconeixement que a cada pas tenim menys energia útil al sistema per fer treball. Anàlisi i valoració crítica de l’ús de l’energia elèctrica.

CONTINGUTS

1.- INTRODUCCIÓ AL MÈTODE CIENTÍFIC

1.1- La física i la química 1.2- El mètode científic 1.3- Mesura de magnituds 1.4- Factors de conversió d’unitats 1.5- Precisió i sensibilitat 1.6- Caràcter aproximat de les mesures 1.7- Xifres significatives. Notació científica 1.8- La feina al laboratori.

18

2.- ESTATS D’AGREGACIÓ DE LA MATERIA. LA TEORIA CINETICOMOLECULAR

2.1- Les propietats dels sòlids, dels líquids i del gasos 2.2- Variació del volum d’un gas amb la pressió 2.3- Variació del volum i de la pressió d’un gas amb la temperatura. 2.4- Teoria cineticomolecular dels gasos. 2.5- La teoria cineticomolecular explica les propietats dels gasos. 2.6- La teoria cineticomolecular explica les propietats dels líquids i dels sòlids. 2.7- Escala absoluta de temperatura.

3.- ELS CANVIS D’ESTAT. LA SEVA INTERPRETACIÓ CINETICOMOLECULAR

3.1- Els canvis d’estat 3.2- Fusió-solidificació 3.3- Vaporització 3.4- Sublimació 3.5- Explicació cinètica de la fusió, de l’evaporació i de l’ebullició

4.- ÀTOMS I MOLÈCULES.

4.1.- Estructura atòmica de la matèria.

4.2.- Altres partícules subatòmiques.

4.3.- Elements : el nombre atòmic

4.4.- Abundancia relativa dels elements.

4.5.- Isòtops

4.6.- Radioactivitat

4.7.- Massa dels àtoms

4.8.- Molècules d’elements

4.9.- Compostos moleculars i compostos iònics.

4.10 Fórmules empíriques. 4.11 Massa molecular relativa.

5.- El MOL. UNITAT DE QUANTITAT DE SUBSTANCIA

19

6.- LA TAULA PERIODICA

6.1 Els elements i les seves propietats 6.2 La Taula periòdica moderna 6.3 Iniciació a la nomenclatura dels compostos inorganics 6.4 Compostos binaris. Concepte de valència 6.5 Formulació i nomenclatura dels òxids 6.6 Hidròxids 6.7 Àcids

7.- MESCLES I SOLUCIONS

7.1 Matèria homogènia i heterogènia 7.2 Concepte de dissolució i de solució 7.3 Exemples de solucions 7.4 Composició de les solucions 7.5 Totes les substàncies pures són solubles en aigua ? 7.6 Solucions saturades 7.7 Un mètode per obtenir substàncies pures : la cristal·lització 7.8 Separació dels components d’una mescle

8.- LES REACCIONS QUÍMIQUES

8.1 Les reaccions químiques 8.2 Es conserva la massa en les reaccions químiques ? 8.3 Equacions químiques 8.4 Mol i reacció química 8.5 Càlculs basats en equacions químiques 8.6 Alguns tipus de reaccions químiques 8.7 Reacció química i energia 8.8 Velocitat de les reaccions químiques

9.- LA QUÍMICA I EL MEDI AMBIENT

9.1 Els combustibles fossils 9.2 Recursos energètics i contaminació ambiental 9.3 Energies renovables 9.4 Materials d’us quotidià

10.- FENOMENS ELÈCTRICS

10.1 Les càrregues elèctriques i la seva interacció

20

10.2 Els detectors de càrregues elèctriques 10.3 Conductors i aïllants 10.4 La unitat de càrrega elèctrica 10.5 Accions entre càrregues elèctriques : La llei de Coulomb 10.6 Concepte de camp elèctric 10.7 El potencial elèctric

11.- EL CORRENT ELECTRIC

11.1 El corrent elèctric 11.2 La instal·lació elèctrica de casa

Continguts comuns amb altres àrees

Matemàtiques

• Ús de nombres grans i molt petits; expressió de nombres en forma de potència. • Resolució d’equacions lineals • Realització d’operacions combinades, percentatges. • Ús de representacions gràfiques amb diagrames de sectors i de barres. • Lectura de mapes topogràfics.

Llengües

• Ús dels diferents gèneres lingüístics per comunicar i argumentar dades i idees oralment i per escrit: descripció, explicació, definició, exposició, justificació, argumentació.

• Lectura crítica de textos amb contingut científic, obtinguts de fonts diverses.

Ciències socials

• Elements a tenir en compte en l’obtenció industrial de nous productes derivats de la innovació científica i tecnològica.

Educació visual i plàstica

• Creació d’imatges utilitzant recursos informàtics. • Anàlisi crítica de imatges de fenòmens provinents de diferents fonts,

Educació física

21

• Reconeixement de la relació entre l’alimentació, exercici físic i pràctica de l’esport sobre la salut.

• Mesura de pulsacions en repòs i en desenvolupament de diverses activitats.

Tecnologies

• Introducció de dades, informacions i conclusions a una pàgina web. • Valoració de l’estalvi de materials

TEMPORITZACIÓ

El temps destinat és un quatrimestre,

En la primera tercera part del temps es faran les lliçons 1,2,3 i 4

En la segona tercera part del temps es faran les lliçons 5,6,7 i 8

En la resta del temps es farà les lliçons 9,10,11.

Aquesta temporització és aproximada, cas de necessitat, es retallaria per la formulació.

Criteris d’avaluació

En tractar-se de continguts diferenciats, la Química, la Física, i la Biología, Geología; de cara a facilitar l’aprenentatge de l’alumnat, creiem convenient dividir la matèria en dues grans parts: la Química, i la Física un quadrimestre i La Biología i Geología l’altre quatrimestre. Al final de cada tema es farà com a mínim una prova escrita o oral, el contingut pot ser teòric, problemes, o qüestions. Cada prova inclourà continguts estudiats en el quatrimestre present. Es valorarà: L’actitud col·laboradora, educada i respectuosa amb els companys i les companyes i amb el professorat

• La presentació de les tasques assignades dins del termini establert • Portar tot el material necessari, llibre, llibreta, etc. • Tenir el dossier al dia , ben net, complert i numerat

En aquestes proves es valorarà ( 10% de la nota ) la claredat i correcció ortogràfica de l’expressió, la netedat i ordre en la presentació.

22

Al final de cada quatrimestre, es farà pública,al tauló d’anuncis de la planta baixa, la nota numèrica obtinguda per cada alumne. En acabar ambdos quatrimestres, es farà la mitjana aritmètica per obtenir la nota única de Ciències Experimentals. Si aquesta nota és suspesa, es farà una prova del 16 al 19 de juny per recuperar la o les parts no aprovades.

4rt ESO

1.- Objectius. En acabar de cursar aquesta matèria l’alumne ha de ser capaç de:

1. Identificar les diferents maneres amb les que els materials responen a l’acció de les forces.

2. Distingir entre els diferents tipus de deformacions que provoquen les forces

sobre els cossos elàstics.

3. Conèixer les unitats de mesura més habituals per a les longituds, temps i massa.

4. Saber expressar el valor d’una mateixa magnitud en diferents unitats.

5. Entendre el concepte de velocitat.

6. Saber mesurar la velocitat d’un objecte a partir del coneixement del canvi de posició i del temps emprat.

7. Saber expressar una mateixa velocitat en diferents sistemes d’unitats.

8. Resoldre problemes elementals lligats al concepte de velocitat.

9. Relacionar els canvis de velocitat amb el concepte d’acceleració.

10. Relacionar el concepte de força amb el d’acceleració.

11. Distingir entre massa i pes.

23

12. Relacionar el concepte d’energia amb les modificacions que experimenten els cossos.

13. Identificar les formes més importants d’energia: cinètica, tèrmica, elèctrica,

química, nuclear, etc.

14. Conèixer les diferents unitats que s’utilitzen per a la mesura de l’energia i saber expressar una mateixa energia en diferents unitats.

15. Conèixer el concepte d’energia potencial gravitatòria i saber- lo relacionar amb

els canvis de velocitat i modificació d’energia cinètica dels cossos sotmesos a la força de la gravetat.

16. Distingir entre energia i potència.

17. Distingir entre calor i temperatura.

18. Relacionar l’escalfament i el refredament dels cossos amb la seva capacitat calorífica.

19. Distingir entre les diferents maneres de propagació de la calor.

20. Distingir entre corrent elèctric i diferència de potencial.

21. Reconèixer un muntatge en sèrie o un muntatge en paral·lel.

22. Saber relacionar els conceptes de generador i motor amb els canvis de formes

d’energia.

23. Diferenciar entre els fenòmens elèctrostàtics i els magnètics.

24. Reconèixer les diferents parts d’un motor senzill.

25. Distingir entre un corrent continu i un corrent altern.

26. Explicar perquè s’utilitzen els transformadors per al transport de corrent.

27. Distingir entre energies renovables i no renovables. Continguts. Procediments.

1. Observació, amb criteris científics, d’objectes, fenòmens naturals i processos experimentals.

2. Aplicació personal del mètode científic en l’estudi d’alguns fenòmens naturals

senzills.

24

3. Realització d’alguns càlculs senzills sobre propietats observables de la matèria.

4. Representació gràfica de dades posició – temps.

5. Interpretació de gràfiques posició – temps.

6. Canvis d’unitats en diferents casos: longituds, masses, temps i velocitats.

7. Resolució de problemes simples de cinemàtica.

8. Treball en grup en la realització de tasques científiques i en l’exposició i comunicació de diferents treballs teòrics, d’investigació, debats, etc.

9. Expressió oral i escrita de qüestions científiques, tot emprant-ne la terminologia

adient. Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Les forces i els seus efectes.

2. Cinemàtica: moviment, velocitat i acceleració.

3. La gravitació.

4. Les diferents formes de l’energia.

5. Generadors i motors.

6. Temperatura i calor.

7. El corrent elèctric.

8. Electricitat i magnetisme.

9. Fonts d’energia. Valors, normes i actituds

1. Interès pels fenòmens de la natura, per l'entorn físic més immediat i pels temes d'actualitat relacionats amb aquests fenòmens.

2. Valoració de la importància de l'ordre, la claredat i la neteja en la presentació

d’apunts, informes, taules i gràfics.

3. Participació i col·laboració en les tasques col·lectives.

25

4. Confiança en la pròpia capacitat intel·lectual i habilitat manual a l'hora d'enfrontar-se amb un problema teòric o pràctic.

5. Respecte pel material, les instal·lacions i les normes de seguretat en el laboratori.

6. Apreciació de la necessitat de ser organitzat/da i constant en el treball a l'aula i al

laboratori.

7. Reconeixement de la necessitat d’expressar en forma matemàtica les lleis observades.

Part de Química

1.- Objectius. En acabar de cursar aquesta matèria l’alumne ha de ser capaç de:

1. Distingir entre una substància pura i una mescla.

2. Distingir entre un element i un compost.

3. Associar el seu símbol químic als elements més comuns.

4. Classificar les diferents substàncies des del punt de vista químic o físico – químic: metalls, no metalls, cristalls, substàncies amorfes, etc.

5. Diferenciar entre una mescla homogènia i una heterogènia.

6. Expressar la concentració d’una dissolució de diferents maneres.

7. Dissenyar la preparació d’una dissolució de concentració coneguda.

8. Ser capaç de dissenyar al laboratori un muntatge per a la separació de

substàncies: una destil·lació, una filtració, etc.

9. Relacionar cada estat d’agregació de la matèria amb la seva estructura a nivell atòmico – molecular.

10. Distingir entre àtoms, molècules i ions.

11. Diferenciar entre nombre atòmic i nombre màssic.

12. Identificar, a grans trets, la posició dels elements més comuns dins de la taula

periòdica.

13. Reconèixer les fórmules químiques dels compostos més importants.

26

14. Diferenciar entre els diferents tipus d’enllaç químic.

15. Identificar, a grans trets, la posició dels elements més comuns dins de la taula periòdica.

16. Reconèixer les fórmules químiques dels compostos més importants.

17. Distingir entre una reacció química i un procés de mescla.

18. Identificar els canvis energètics relacionats amb les reaccions químiques.

19. Reconèixer la tipologia d’un certa varietat de reaccions químiques.

20. Identificar les característiques més importants dels metalls.

21. Identificar els combustibles més usuals.

Procediments.

1. Seguiment acurat de les instruccions en els treballs de laboratori.

2. Ús i identificació dels instruments bàsics de laboratori.

3. Observació, classificació i identificació de substàncies.

4. Planificació i realització d’experiments i investigacions senzilles.

5. Compliment de les normes de seguretat.

6. Observació i anotació dels canvis químics que tenen lloc en les experiències fetes al laboratori.

7. Separació de substàncies per mètodes elementals.

8. Lectura i comprensió dels texts proporcionats pel professor.

9. Classificació d’una substància a partir de les seves propietats químiques.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Els estats d’agregació de la matèria.

2. Substàncies pures i mescles.

3. Elements i compostos.

27

4. Nomenclatura química.

5. El canvi químic.

6. Propietats del materials.

Valors, normes i actituds

1. Interès pels fenòmens de la natura, per l’entorn químic més immediat i pels temes d’actualitat relacionats amb aquests fenòmens.

2. Valoració de la importància de l’ordre, la claredat i la neteja en la presentació

d’apunts, informes, taules i gràfics.

3. Participació i col·laboració en les tasques col·lectives.

4. Confiança en la pròpia capacitat intel·lectual i habilitat manual a l’hora d’enfrontar-se amb un problema teòric o pràctic.

5. Respecte pel material, les instal·lacions i les normes de seguretat en el laboratori.

6. Apreciació de la necessitat de ser organitzat/da i constant en el treball a l’aula i al

laboratori.

7. Reconeixement de la necessitat d’expressar en llenguatge científic les lleis observades.

CONTINGUTS 1.- El moviment.

a) La velocitat mitjana i el moviment uniforme. b) L’acceleració c) Moviment rectilini uniformement accelerat d) Representació gràfica del moviment.

2.- Les forces.

a) Composició de les forces. b) Forces i deformacions. c) La Primera Llei de Newton. d) La Segona i Tercera Lleis de Newton. e) Forces i pressions.

3.- Energia, treball i calor.

a) Energia, treball i potència. b) Energia cinètica i potencial.

28

c) Conservació de l’energia. d) Fonts d’energia. e) Temperatura i calor

4.- Electricitat, gravetat i magnetisme.

a) La càrrega elèctrica. b) El corrent elèctric. c) El magnetisme. d) La gravitació.

5.- Les ones.

a) Què es propaga en una ona? b) Magnituds bàsiques de les ones. c) Fenòmens ondulatoris. d) La llum. e) El so.

6.- La matèria.

a) Estats i composició de la matèria. b) Els canvis d’estat. c) Substàncies pures i mescles. d) Dissolucions: solubilitat i concentració.

7.- Àtoms i molècules.

a) Composició de la matèria. b) Estructura atòmica. c) Introducció a la taula periòdica. d) Radioactivitat. e) Formulació inorgànica i orgànica.

8.- Enllaç químic.

a) Propietats periòdiques. b) Enllaç iònic, covalent i metàl·lic. c) Propietats dels compostos.

9.- Reaccions químiques.

a) Canvis físics i químics. b) Massa atòmica i concepte de mol. c) Estequiometria. d) Energia de les reaccions químiques. e) Cinètica química. f) Tipus de reaccions.

10.- Els materials.

a) Materials naturals: fusta i pedra. b) Materials transformats: vidre, materials ceràmics i metalls. c) Materials sintètics: plàstics i fibres.

29

TEMPORITZACIÓ Considerant el curs dividit en tres avaluacions, en principi els continguts es temporalitzaran de la següent manera: 1a Avaluació: de la lliçó 1 a la 4 . 2a Avaluació: de la lliçó 5 a la 7. 3a Avaluació: de la lliçó 8 a la 10. Criteris d’avaluació 4rt d’ESO Física i Química En tractar-se de continguts diferenciats, la Química i la Física, i de cara a facilitar l’aprenentatge de l’alumnat, creiem convenient dividir la matèria en dues grans parts: la Física, de la lliçó 1 a la 5, i la Química, de la 6 a la 10. En acabar cada part l’alumne farà una prova, escrita o oral, d’aquesta part. La prova de Física, es farà en el mes de febrer. La prova de Química, es farà a finals de maig o principi de juny. El contingut d’aquesta prova pot constar tant d’una part teòrica, com de problemes, com de qüestions. Si l’alumne/a aprova totes dues parts, queda superada l’assignatura i es farà la mitjana aritmètica. Si no, es farà una prova del 16 al 19 de juny, per recuperar les parts no aprovades, o bé la totalitat de l’assignatura. Desprès d’ aquetes proves, si una de les dues parts queda suspesa , l’assignatura de Física i Química restarà suspesa. Es valorarà:

30

• L’actitud col·laboradora, educada i respectuosa amb els companys i les companyes i amb el professorat

• La presentació de les tasques assignades dins del termini establert • Portar tot el material necessari, llibre, llibreta, etc. • Tenir el dossier al dia , ben net, complert i numerat

Al final de cada tema es farà com a mínim una prova escrita que constarà de preguntes teòriques i exercicis numèrics adequats. Cada prova inclourà continguts estudiats abans en el marc de la Física o de la Química per separat. En aquestes proves es valorarà ( 10% de la nota ) la claredat i correcció ortogràfica de l’expressió, la netedat i ordre en la presentació. Es penalitzarà, fins a un 20 % del valor del problema, la incorrecta anotació dels resultats numèrics o la falta de la unitat corresponent.

31

Segon Cicle. Crèdits comuns. Adaptacions curriculars. Per atendre les necessitats específiques dels alumnes amb dificultats d’aprenentatge, el Seminari de Física i Química ha dissenyat dos parts, una de Física i i una altra de Química, que seran impartits al tercer i quart curs de l’E.S.O. Les línies mestres que s’han tingut en compte a l´hora de dissenyar aquests dos crèdits són les següents:

• Ignorar aquells temes que impliquin un grau d’abstracció massa elevat i que no tinguin un reflex immediat en la vida quotidiana.

• Tractar els diferents temes des d’un punt de vista el més simple possible, evitant qualsevol complicació matemàtica innecessària.

• Acostar els temes tractats a l’entorn quotidià dels alumnes. • Incloure aquelles qüestions i conceptes elementals, relacionats amb la Física i la

Química, que són objecte d’ús quotidià. • Donar un pes important a tot allò que impliqui manipulació manual d’objectes. • Incloure el màxim de conceptes relacionats amb la Física i la Química que poden

ser útils per acomplir tasques laborals elementals. Cada crèdit està estructurat en tres unitats i el temps necessari per desenvolupar cada unitat serà, aproximadament, d’un mes. És difícil donar una temporització més acurada perquè dependrà molt de la composició concreta de cada grup-classe. També el Seminari de Física i Química ha cregut oportú que els alumnes que cursen aquestes adaptacions curriculars no comprin cap llibre de text: els diferents materials escrits i texts de referència seran proporcionats pels professors i s’utilitzaran fonamentalment a l’aula. Crèdit de Física 1.- Objectius. En acabar de cursar aquesta matèria l’alumne ha de ser capaç de: 1. Saber mesurar longituds amb regles i cintes mètriques. 2. Utilitzar correctament el cronòmetre per mesurar intervals de temps. 3. Mesurar masses mitjançant balances. 4. Conèixer les unitats de mesura més habituals per a les longituds, temps i massa.

32

5. Saber expressar el valor d’una mateixa magnitud en diferents unitats. 6. Conèixer el concepte de la indeterminació d’una mesura lligada a un aparell de

mesura concret. 7. Identificar el valor de la indeterminació associada als aparells de mesura que

l’alumne utilitza correntment. 8. Saber determinar el valors de certes magnituds per mesura indirecta: àrees,

volums de sòlids i densitats. 9. Entendre el concepte de velocitat. 10. Saber mesurar la velocitat d’un objecte a partir del coneixement del canvi de

posició i del temps emprat. 11. Saber expressar una mateixa velocitat en diferents sistemes d’unitats. 12. Resoldre problemes elementals lligats al concepte de velocitat. 13. Relacionar els canvis de velocitat amb el concepte d’acceleració. 14. Relacionar el concepte de força amb el d’acceleració. 15. Relacionar el concepte d’energia amb les modificacions que experimenten els

cossos. 16. Identificar les formes més importants d’energia: cinètica, tèrmica, elèctrica,

química, nuclear, etc. 17. Conèixer les diferents unitats que s’utilitzen per a la mesura de l’energia i saber

expressar una mateixa energia en diferents unitats. 18. Conèixer el concepte d’energia potencial gravitatòria i saber- lo relacionar amb

els canvis de velocitat i modificació d’energia cinètica dels cossos sotmesos a la força de la gravetat.

19. Saber relacionar els conceptes de generador i motor amb els canvis de formes

d’energia. Continguts. Procediments. 1. Manipulació dels diferents aparells elementals per mesurar longituds: regles,

cintes mètriques, etc. 2. Ús dels diferents tipus de cronòmetres: analògics i digitals.

33

3. Ús de diferents tipus de balances per pesar: de dos plats i monoplat. 4. Determinació d’àrees de cossos geomètric de formes simples: quadrades,

rectangulars i triangulars. 5. Ús de provetes per a la determinació de volums de líquids. 6. Ús de provetes per a la determinació indirecta del volums de sòlids insolubles en

aigua. 7. Representació gràfica de dades posició – temps. 8. Interpretació de gràfiques posició – temps. 9. Canvis d’unitats en diferents casos: longituds, masses, temps i velocitats. 10. Anàlisi de les modificacions que els canvis energètics determinen en els

diferents cossos. 11. Anàlisi dels canvis de forma d’energia que tenen lloc en un generador. 12. Anàlisi dels canvis de forma d’energia que tenen lloc en un motor. 13. Anàlisi de les diferents formes d’energia que l’home utilitza en la seva vida

quotidiana i en el món industrial. Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Mesura de longituds. 2. Mesura de temps. 3. Mesura de masses. 4. Aparells de mesura. 5. Indeterminacions de les mesures. 6. Mesures indirectes. 7. Concepte i càlcul de la velocitat. 8. El moviment uniforme. 9. Concepte d’acceleració. 10. El moviment uniformement accelerat.

34

11. Introducció al concepte d’energia. 12. Els canvis energètics. 13. Generadors i motors. 14. L’ús que fa l’home de l’energia. Valors, normes i actituds

8. Interès pels fenòmens de la natura, per l'entorn físic més immediat i pels temes d'actualitat relacionats amb aquests fenòmens.

9. Valoració de la importància de l'ordre, la claredat i la neteja en la presentació

d’apunts, informes, taules i gràfics.

10. Participació i col·laboració en les tasques col·lectives.

11. Confiança en la pròpia capacitat intel·lectual i habilitat manual a l'hora d'enfrontar-se amb un problema teòric o pràctic.

12. Respecte pel material, les instal·lacions i les normes de seguretat en el laboratori.

13. Apreciació de la necessitat de ser organitzat/da i constant en el treball a l'aula i al

laboratori.

14. Reconeixement de la necessitat d’expressar en forma matemàtica les lleis observades.

Activitats d’aprenentatge. Part de Física 1.- Mesures elementals. Al llarg d’aquesta unitat es desenvoluparan els següents temes i activitats:

• Mesura de les dimensions d’un paper DIN A4 amb un regle, tot expressant el resultat en diferents unitats i identificant la indeterminació associada a l’aparell de mesura.

• Determinació d’àrees de diferents figures planes de formes simples. • Mesura indirecta de la superfície de l’aula, mesurant les seves dimensions amb

una cinta mètrica de gran llargada. • Mesura, mitjançant el cronòmetre, de l’interval de temps entre dos senyals.

Identificació de la indeterminació associada a l’aparell de mesura.

35

• Mesura de la duració d’un interval indirectament mesurant la durada d’un gran nombre d’intervals iguals (per exemple utilitzant un metrònom o un pèndol).

• Mesura de la massa d’un objecte per pesada mitjançant una balança. Identificació de la indeterminació en funció de la balança utilitzada.

• Mesura de la massa d’un cargol directament i indirectament pesant un gran nombre de cargols iguals.

• Mesura de volums d’aigua amb diferents provetes. • Mesura del volum de petits sòlids insolubles en aigua mitjançant una proveta. • Determinació indirecta de densitat d’un cos.

2.- Moviments simples. Al llarg d’aquesta unitat es desenvoluparan els següents temes i activitats:

• Determinació experimental de la velocitat mitjana d’un mòbil mesurant el seu desplaçament i la durada del recorregut (per exemple, el desplaçament d’un alumne al llarg de la classe).

• Taules de dades posició – temps. La seva representació gràfica i interpretació d’aquestes representacions gràfiques.

• Expressió de la velocitat en diferents unitats: m/s, km/h, cm/s, etc. • Introducció de l’equació del moviment uniforme i resolució de problemes

simples. • Concepte d’acceleració com a mesura del canvi de velocitat. Exemples i unitats

de mesura. • El moviment de caiguda dels cossos. • Introducció de les equacions del moviment uniformement accelerat i resolució

de problemes simples. • Relació entre força i acceleració.

3.- L’energia i les seves transformacions. Al llarg d’aquesta unitat es desenvoluparan els següents temes i activitats:

• Les diferents formes d’energia. • L’energia en el món que ens envolta. • La transformació de l’energia i l’obtenció de treball. • Generadors. • Motors. • Fonts naturals d’energia. • La mesura de l’energia: unitats i la seva equivalència.

Activitats d’avaluació. L’avaluació dels alumnes es farà seguint els següents criteris:

• Anàlisi i correcció de les llibretes de treball dels alumnes. • Seguiment dia a dia del treball quotidià dels alumnes.

36

• Dedicació, comportament, aprofitament i interès de l’alumne al llarg del crèdit. Part de Química 1.- Objectius. En acabar de cursar aquesta matèria l’alumne ha de ser capaç de:

1. Identificar els diferents estats d’agregació en els que es presenta la matèria.

2. Classificar les diferents substàncies des del punt de vista químic o físico – químic: metalls, no metalls, cristalls, substàncies amorfes, etc.

3. Diferenciar entre una substància pura i una mescla.

4. Diferenciar entre els diferents procediments per a la separació de substàncies en

una mescla.

5. Ser capaç de dissenyar al laboratori un muntatge per a la separació de substàncies: una destil·lació, una filtració, etc.

6. Diferenciar entre un element i un compost.

7. Identificar, a grans trets, la posició dels elements més comuns dins de la taula

periòdica.

8. Reconèixer les fórmules químiques dels compostos més importants.

9. Diferenciar entre canvi físic i canvi químic.

10. Identificar visualment una certa varietat d’elements i compostos.

11. Distingir entre una reacció química i un procés de mescla.

12. Identificar els canvis energètics relacionats amb les reaccions químiques.

13. Diferenciar entre un àcid, una base i una substància neutra.

14. Correlacionar el valor del pH amb la força d’un àcid o una base.

15. Diferenciar entre els principals tipus de reaccions químiques: neutralitzacions, combustions, etc.

16. Identificar les propietats químiques de diferents substàncies.

37

Continguts. Procediments.

10. Seguiment acurat de les instruccions en els treballs de laboratori.

11. Ús i identificació dels instruments bàsics de laboratori.

12. Observació, classificació i identificació de substàncies.

13. Planificació i realització d’experiments i investigacions senzilles.

14. Compliment de les normes de seguretat.

15. Observació i anotació dels canvis químics que tenen lloc en les experiències fetes al laboratori.

16. Separació de substàncies per mètodes elementals.

17. Determinació del pH de dissolucions mitjançant paper indicador.

18. Lectura i comprensió dels texts proporcionats pel professor.

19. Classificació d’una substància a partir de les seves propietats químiques.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

7. Els estats d’agregació de la matèria.

8. Substàncies pures i mescles.

9. Elements i compostos.

10. Nomenclatura química.

11. El canvi químic.

12. Propietats del materials. Valors, normes i actituds

8. Interès pels fenòmens de la natura, per l’entorn químic més immediat i pels temes d’actualitat relacionats amb aquests fenòmens.

38

9. Valoració de la importància de l’ordre, la claredat i la neteja en la presentació

d’apunts, informes, taules i gràfics.

10. Participació i col·laboració en les tasques col·lectives.

11. Confiança en la pròpia capacitat intel·lectual i habilitat manual a l’hora d’enfrontar-se amb un problema teòric o pràctic.

12. Respecte pel material, les instal·lacions i les normes de seguretat en el laboratori.

13. Apreciació de la necessitat de ser organitzat/da i constant en el treball a l’aula i al

laboratori.

14. Reconeixement de la necessitat d’expressar en llenguatge científic les lleis observades.

Activitats d’aprenentatge. 1.- La matèria: estructura i classificació. Al llarg d’aquesta unitat es desenvoluparan els següents temes i activitats:

• Els estats d’agregació de la matèria i les seves propietats. • Classificació dels sòlids atenent a les seves propietats químiques i físico –

químiques: metalls, no metalls, cristalls, etc. • Substàncies pures i barreges. Mètodes de separació. • Elements i compostos. Noció d’àtom i molècula. • Introducció a la taula periòdica. • Introducció a la nomenclatura química. • Reconeixement de diferents substàncies.

2.- Les reaccions químiques. Al llarg d’aquesta unitat es desenvoluparan els següents temes i activitats:

• Introducció a la reactivitat química. • Exemples de reaccions químiques en el nostre entorn quotidià. • La conservació de la massa en les reaccions químiques. • Escriptura de les reaccions utilitzant la nomenclatura química. • Àcids i bases. Exemples. El concepte de pH. Indicadors. • Alguns tipus de reaccions químiques: neutralitzacions, combustions, etc.

39

3.- Propietats de diferents materials. Al llarg d’aquesta unitat es desenvoluparan els següents temes i activitats:

• Classificació de diferents materials atenent a les seves propietats químiques. • Els vidres i les seves propietats. • Els materials ceràmics i les seves propietats. • Els combustibles: les seves propietats i aplicacions. • Els diferents tipus de plàstics i les seves aplicacions.

Activitats d’avaluació. L’avaluació dels alumnes es farà seguint els següents criteris:

• Anàlisi i correcció de les llibretes de treball dels alumnes. • Seguiment dia a dia del treball quotidià dels alumnes. • Dedicació, comportament, aprofitament i interès de l’alumne al llarg del crèdit.

40

Ciències de la Natura. Segon Cicle. Crèdits variables d’ampliació. Si es consideren els coneixements i destreses corresponents a la Física i a la Química que els alumnes assoleixen a l’E.S.O i els que es desenvolupen al primer curs de Batxillerat, s’observa un salt qualitatiu notable. Per assolir el nivell adequat per cursar sense problemes els continguts del 1r curs de Batxillerat caldria destinar un cert temps al llarg del primer trimestre per establir el pont entre els dos nivells educatius, la qual cosa fàcilment podria implicar una mancança de temps per poder desenvolupar els continguts corresponents a aquest curs. És per aquestes raons que hem cregut convenient dissenyar dos crèdits d’ampliació, un de Física i un altre de Química, per al quart curs de l’E.S.O., a fi i efecte de que els alumnes que vulguin cursar el batxillerat científic o el tecnològic puguin adaptar-se sense problemes als continguts del nou cicle educatiu. En principi no caldrà que els alumnes adquireixin cap llibre de text perquè els diferents materials escrits i texts de referència que siguin necessaris seran proporcionats pel Seminari.

Ampliació de Física 1.- Objectius. En acabar de cursar aquesta matèria l’alumne ha de ser capaç de:

1. Identificar les diferents unitats de mesura que s’empren en la Mecànica i saber expressar el valor d’una mateixa magnitud en diferents unitats.

2. Saber escollir adequadament un sistema de referència per estudiar un moviment.

3. Diferenciar entre els valors mitjans i instantanis de la velocitat i de l’acceleració.

4. Representar gràficament l’evolució del moviment d’un cos.

5. Interpretar les representacions gràfiques posició – temps i velocitat – temps.

6. Reconèixer quan un moviment és uniforme, uniformement accelerat o d’altre tipus.

7. Resoldre els problemes de moviment uniforme rectilini involucrant un o dos mòbils.

8. Resoldre els problemes de moviment uniformement accelerat rectilini involucrant

un o dos mòbils, incloent-hi els corresponents a la caiguda lliure dels cossos.

9. Operar vectorialment amb forces (composició i descomposició)

10. Aplicar correctament el principi fonamental de la Mecànica en casos simples.

41

11. Calcular el treball efectuat per forces constants.

12. Aplicar correctament els conceptes d’energia cinètica i energia potencial gravitatòria.

13. Aplicar correctament el principi de la conservació de l’energia en casos simples.

Continguts. Procediments.

1. Canvis d’unitats en diferents casos.

2. Representació gràfica de dades posició – temps i velocitat – temps.

3. Interpretació de gràfiques posició – temps i velocitat – temps.

4. Identificació de la tipologia d’un problema.

5. Identificació de la correspondència entre l’enunciat d’un problema i la seva expressió matemàtica.

6. Composició i descomposició de forces.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Concepte de sistema de referència. 2. Representació gràfica de moviments. 3. Velocitat mitjana i instantània. 4. El moviment uniforme. 5. Acceleració mitjana i instantània. 6. La caiguda dels cossos. 7. El moviment uniformement accelerat. 8. El moviment circular. 9. Concepte de força com a una magnitud vectorial. 10. El principi fonamental de la Mecànica.

42

11. Treball d’una força. 12. Energia cinètica. El teorema de l’energia cinètica. 13. Energia potencial gravitatòria. 14. La conservació de l’energia. 15. Potència. Valors, normes i actituds

1. Interès pels fenòmens de la natura, per l’entorn físic més immediat i pels temes d’actualitat relacionats amb aquests fenòmens.

2. Valoració de la importància de l’ordre, la claredat i la neteja en la presentació

d’apunts, informes, taules i gràfics.

3. Participació i col·laboració en les tasques col·lectives.

4. Confiança en la pròpia capacitat intel·lectual i habilitat manual a l’hora d’enfrontar-se amb un problema teòric o pràctic.

5. Respecte pel material, les instal·lacions i les normes de seguretat en el laboratori.

6. Apreciació de la necessitat de ser organitzat/da i constant en el treball a l’aula i al

laboratori.

7. Reconeixement de la necessitat d’expressar en llenguatge científic les lleis observades.

Activitats d’aprenentatge. Unitat 1.- Cinemàtica. Al llarg d’aquesta unitat es desenvoluparan els següents temes i activitats:

• Definició de moviment. Sistema de referència. • La posició i el temps com a magnituds cinemàtiques. • Velocitat mitjana i velocitat instantània. • El moviment rectilini uniforme. Gràfiques x-t i v-t. • Acceleració mitjana i acceleració instantània. • El moviment uniformement accelerat. Gràfiques. • El moviment de caiguda lliure. • Introducció al moviment circular uniforme. Velocitat angular.

43

Unitat 2.- Forces sobre un cos. Dinàmica. Al llarg d’aquesta unitat es desenvoluparan els següents temes i activitats:

• El concepte de força mecànica i els seus efectes. • El dinamòmetre i la llei d'Hooke. • Caràcter vectorial de les forces. Composició de forces. • Introducció a l'equilibri mecànic. • La llei de gravitació universal. El pes dels cossos. • La dinàmica clàssica i les tres lleis de Newton. • Aplicació de les lleis de Newton a la resolució de problemes dinàmics senzills. • Diferència entre els conceptes de massa i pes.

Unitat 3.- Treball i energia. Al llarg d’aquesta unitat es desenvoluparan els següents temes i activitats:

• Definició física del treball. Unitats. • L’energia cinètica. El teorema de l’energia cinètica. • L’energia potencial gravitatòria. • Principi de conservació de l’energia mecànica. Aplicació a la caiguda lliure i al

pla inclinat. • Definició de potència. Unitats.

Temporització. Suposant de que es disposen de 30 hores reals per impartir l’assignatura als alumnes, la temporització recomendada per a aquest crèdit és la següent: Unitat 1: 12 hores. Unitat 2: 10 hores Unitat 3: 8 hores. Activitats d’avaluació. En principi, es pot fer una avaluació prèvia abans de començar la matèria per esbrinar els coneixements reals de Física que l’alumne ha retingut del primer cicle de l’E.S.O i també el seu bagatge matemàtic, la qual cosa serviria al professor per temporitzar més acuradament el desenvolupament del crèdit.

44

Les activitats d’avaluació hauran de comprovar si l’alumne ha assolit els objectius establerts més amunt. Formalment cons istiran en proves escrites en les que, en principi, hi haurà: a) Exercicis de caire teòric on l’alumne haurà de reflectir els coneixements adquirits.

Aquests exercicis poden consistir en petites redaccions o bateries de preguntes amb multirespostes.

b) Exercicis de caire numèric, tipus problema. Si el professor ho jutja convenient, la prova només pot consistir en exercicis tipus problema en els que, potestativament, es poden incloure petites preguntes de caire teòric. La qualificació final de l’alumne vindrà donada, fonamentalment, per una prova escrita final. També caldrà tenir en compte, en el moment de la seva qualificació en la sessió d’avaluació, els seu comportament, interès, actitud i rendiment observats dia a dia al llarg del curs.

Ampliació de Química

Objectius. En acabar de cursar aquesta matèria l’alumne ha de ser capaç de: 1. Diferenciar entre un element i un compost. 2. Distingir entre un àtom i una molècula. 3. Associar un determinat conjunt de propietats a cada tipus d’enllaç químic. 4. Conèixer a grans trets l’organització de la taula periòdica dels elements. 5. Identificar el símbol químic, les valències i la massa atòmica dels elements més

importants. 6. Formular els compostos de la Química Inorgànica i determinar les seves masses

moleculars. 7. Identificar els compostos de la Química Inorgànica a partir de les seves fórmules

químiques. 8. Manipular correctament l’equació d’estat dels gasos ideals i resoldre, amb el seu

ajut, problemes simples. 9. Distingir entre les diferents maneres d’expressar la concentració d’una

dissolució i saber expressar-la en diferents formes.

45

10. Explicar com es preparen dissolucions de concentració coneguda. 11. Igualar les reaccions químiques més simples. 12. Identificar la tipologia de les reaccions químiques més comunes. 13. Fer els càlculs estequiomètrics corresponents a reaccions químiques, tot incloent

aquelles en les que intervenen dissolucions i/o gasos, reactius que no estan en estat pur i reaccions que no tenen un rendiment total.

14. Distingir entre un àcid, una base i una substància neutra. 15. Correlacionar el valor del pH amb la força d’un àcid o una base. Continguts. Procediments. 1. Identificació de la situació dels elements químics més importants en la taula

periòdica. 2. Formulació dels compostos de la Química Inorgànica. 3. Determinació de la massa molecular dels diferents compostos. 4. Manipulació de l’equació d’estat dels gasos ideals. 5. Metodologia de la preparació d’una dissolució. 6. Igualació de les reaccions químiques. 7. Metodologia del càlcul estequiomètric. Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Descripció atòmico – molecular de la matèria.

2. La taula periòdica.

3. Concepte de nombre atòmic i massa atòmica dels elements.

4. Nomenclatura química.

5. Els diferents tipus de compostos: òxids, hidròxids, àcids, sals, etc.

46

6. Els gasos ideals.

7. Les dissolucions.

8. Les reaccions químiques.

9. Estequiometria.

10. Introducció al concepte d’àcid i de base. El pH. Indicadors. Valors, normes i actituds

1. Interès pels fenòmens de la natura, per l’entorn químic més immediat i pels temes d’actualitat relacionats amb aquests fenòmens.

2. Valoració de la importància de l’ordre, la claredat i la neteja en la presentació

d’apunts, informes, taules i gràfics.

3. Participació i col·laboració en les tasques col·lectives.

4. Confiança en la pròpia capacitat intel·lectual i habilitat manual a l’hora d’enfrontar-se amb un problema teòric o pràctic.

5. Respecte pel material, les instal·lacions i les normes de seguretat en el laboratori.

6. Apreciació de la necessitat de ser organitzat/da i constant en el treball a l’aula i al

laboratori.

7. Reconeixement de la necessitat d’expressar en llenguatge científic les lleis observades.

Activitats d’aprenentatge. Unitat 1.- Introducció a l'estructura atòmico - molecular. Enllaç químic. Al llarg d’aquesta unitat es desenvoluparan els següents temes i activitats:

47

• Introducció als fenòmens químics. • Elements i compostos químics. • Taula periòdica. • Àtoms, ions i molècules. • Hipòtesi d'Avogadro. Constant d'Avogadro. Concepte de mol. • L'enllaç químic. Tipus d'enllaç. Massa molecular.

Unitat 2.- Formulació i nomenclatura de la Química Inorgànica. Al llarg d’aquesta unitat es desenvoluparan els següents temes i activitats:

• Òxids dels metalls i dels no metalls. • Hidròxids i peròxids. • Hidrurs. • Àcids hidràcids i oxàcids. • Sals.

Unitat 3.- Els gasos ideals. Al llarg d’aquesta unitat es desenvoluparan els següents temes i activitats:

• Les lleis de Boyle i Gay-Lussac. • La temperatura absoluta. • L’equació d’estat dels gasos ideals.

Unitat 4.- Dissolucions. Al llarg d’aquesta unitat es desenvoluparan els següents temes i activitats:

• Definició de dissolució. Solut i dissolvent. • Formes d'expressar la concentració: percentatge, fracció molar i molaritat.

Unitat 5.- Les reaccions químiques. Al llarg d’aquesta unitat es desenvoluparan els següents temes i activitats:

• Les reaccions químiques com un procés de reordenació dels àtoms i/o ions. • Conservació de la massa i de les espècies atòmiques. Igualació de les reaccions. • Càlculs estequiomètrics.

Unitat 6.- Els àcids i les bases. Al llarg d’aquesta unitat es desenvoluparan els següents temes i activitats:

48

• Concepte elemental d’àcid i base. • Reaccions de neutralització. • Concepte elemental de pH. • Indicadors.

Temporització. Suposant de que es disposen de 30 hores reals per impartir l’assignatura als alumnes, la temporització recomanada per a aquest crèdit és la següent: Unitat 1: 5 hores. Unitat 2: 7 hores Unitat 3: 4 hores. Unitat 4: 4 hores. Unitat 5: 8 hores Unitat 6: 2 hores. Activitats d’avaluació. En principi, es pot fer una avaluació prèvia abans de començar la matèria per esbrinar els coneixements reals de Química que l’alumne ha retingut del primer cicle de l’E.S.O, ,la qual cosa serviria al professor per temporalitzar més acuradament el desenvolupament del crèdit. Les activitats d’avaluació hauran de comprovar si l’alumne ha assolit els objectius establerts més amunt. Formalment consistiran en proves escrites en les que, en principi, hi haurà: a) Exercicis de caire teòric on l’alumne haurà de reflectir els coneixements adquirits.

Aquests exercicis poden consistir en petites redaccions o bateries de preguntes amb multirespostes.

b) Exercicis de caire numèric, tipus problema. Si el professor ho jutja convenient, la prova només pot consistir en exercicis tipus problema en els que, potestativament, es poden incloure petites preguntes de caire teòric. Donada la importància capital que té la formulació i la nomenclatura, l’alumne, per ser avaluat positivament, caldrà que superi també una prova eliminatòria de formulació i nomenclatura. Per superar- la caldrà contestar correctament com a mínim el 70 % de les qüestions proposades. La qualificació final de l’alumne vindrà donada, fonamentalment, per una prova escrita final, si ha superat la prova de formulació i nomenclatura. També caldrà tenir en compte, en el moment de la seva qualificació en la sessió d’avaluació, els seu comportament, interès, actitud i rendiment observats dia a dia al llarg del curs.

49

Batxillerat. 1r curs. Física. Presentació: Tot i ser una ciència experimental, clàssicament, una de les mancances de l'ensenyament de la Física ha estat l’escassetat d'activitats pràctiques en les quals els alumnes poguessin comprovar la veracitat dels continguts estudiats. En el nostre plantejament, es pretén resoldre aquest problema mitjançant elements diversos: • La Física és una matèria fonamentalment experimental. Les teories i els models proposats han de ser corroborats mitjançant l'experiència. Això s'ha de reflectir en una sèrie d'activitats que aprofitin al màxim els continguts del programa, aconseguint que els alumnes incorporin a la seva formació continguts procedimentals i actitudinals que completin l'exposició i l'estudi d'altres continguts purament conceptuals. • Cal introduir en l'estudi nombrosos exemples pràctics i, sobretot, quotidians, on l'alumnat pugui comprovar per si mateix la veracitat i utilitat de les explicacions, moltes vegades excessivament teòriques. A més, tot l'anterior ha de complir una funció de motivació cap a l'estudi de la Física i la comprensió dels fenòmens que es produeixen al món que ens envolta. • Les activitats proposades pretenen, d'una banda, que els alumnes assimilin els continguts tractats a cadascuna de les unitats i, de l'altra, que adquireixin hàbits l'aplicació dels quals assoleix també altres matèries. • La Física i en general totes les ciències permeten treballar especialment determinats continguts transversals, relacionant així continguts purament científics amb altres d'índole social o econòmica. Cal reforçar això tant en els materials emprats pels alumnes com en el tractament que en faci el professor o la professora a l'aula. Objectius:

En acabar de cursar aquesta matèria l’alumne ha de ser capaç de: 1. Comprendre els principals fets, lleis, principis i teories relatius als fenòmens físics.

2. Utilitzar els coneixements físics i la metodologia científica per entendre millor la

realitat immediata i poder opinar, assenyadament, sobre temes d'actualitat relacionats amb la Física i la ciència en general.

3. Adquirir els recursos i el formalisme matemàtic necessaris per comprendre els

conceptes que es treballen, per resoldre les qüestions i els problemes pertinents a les matèries estudiades, i per completar el treball experimental que li és associat.

50

4. Familiaritzar-se amb el maneig de material de laboratori i progressar en l'habilitat manual que permeti la realització de muntatges pràctics i la recollida de dades de cara a la comprovació experimental d'alguna llei física o a la contrastació d'hipòtesis.

5. Adquirir un hàbit de treball autònom pel que fa a la recerca d'informació

bibliogràfica, al disseny de treballs experimentals i a l'elaboració d'hipòtesis per explicar alguns fenòmens físics.

6. Adquirir una visió de la Física dinàmica, canviant i sotmesa a revisió contínua en el

decurs de la història.

7. Reflexionar sobre la interrelació ciència – tecnologia - societat valorant la influència de cadascuna en el desenvolupament i progrés de les altres.

8. Aplicar les estratègies pròpies de la metodologia científica a la resolució de

problemes relatius als moviments estudiats (uniforme rectilini o circular i rectilini uniformement accelerat).

9. Identificar les forces reals que actuen sobre un cos, i relacionar la direcció i el sentit

de la força resultant amb l'efecte que hi produeix.

10. Aplicar el teorema de la quantitat de moviment per explicar fenòmens quotidians, identificant el sistema en el qual s'aplica.

11. Interpretar, dissenyar i muntar circuits, determinant teòricament i

experimentalment el valor de la intensitat en les seves diferents branques, si les tenia, i la diferència de potencial entre dos punts qualssevol.

12. Observar i descriure les transferències d'energia que tenen lloc en muntatges

tecnològics senzills, a la llum del principi de conservació de l'energia. CONTINGUTS CONTINGUTS Els continguts d’aquest curs s’adapten a l’actual legislació descrita al DOG Núm 3674 (10-07-2002) i remetem al lector a aquest text oficial. El llibre de text triat s’adapta perfectament, com no podria ser d’altra manera a la legislació vigent. De tota manera creiem oportú començar per un repàs dels temes de cinemàtica corresponents a 4rt d’ESO i, també, explicar un complement matemàtic respecte del càlcul vectorial. TEMPORITZACIÓ Considerant el curs dividit en tres avaluacions, en principi els continguts es temporalitzaran de la següent manera: 1a Avaluació:

a) Repàs de la cinemàtica de 4rt d’ESO.

51

b) El càlcul vectorial c) Cinemàtica d) Dinàmica. Aplicació a la gravitació.

2a Avaluació:

a) Principis de conservació b) Introducció a la electricitat: concepte de camp i potencials elèctrics.

3a Avaluació: a) El corrent continu b) Física moderna

ACTIVITATS I CRITERIS D’AVALUACIÓ. La qualificació de cada avaluació es farà en funció de:

d) El treball fet per l’alumne al llarg del període concret. e) La seva actitud a la classe. f) I, fonamentalment, per una prova d’avaluació que pot constar tant d’una part

teòrica, com de problemes, com de qüestions. Per ajudar l’alumne creiem convenient dividir la matèria en dues grans parts: la primera, des del tema “Cinemàtica” fins “Principis de conservació: quantitat de moviment” i la segona des de “T Principis de conservació: energia i treball” fins a “Física moderna”. En acabar cada part l’alumne farà una prova, escrita o oral, d’aquesta part. El contingut d’aquesta prova pot constar tant d’una part teòrica, com de problemes, com de qüestions. Per aprovar l’assignatura l’alumne haurà d’haver superat els exàmens corresponents a cada part. En cas de no haver- los superat, l’alumne tindrà una prova final amb els mateixos criteris on s’examinarà només de les parts no superades

52

Batxillerat. 1r curs. Química. Presentació: La Química és una matèria imprescindible per als estudiants del batxillerat de Ciències de la naturalesa i de la salut i força recomanable pels de Tecnologia. L'objectiu fonamental d’aquesta assignatura és aconseguir que l'entrada en el món de la química es realitzi d'una forma natural Per aconseguir aquesta fita, hem plantejat el desenvolupament curricular d'acord amb dues premisses bàsiques:

• Iniciar l'estudi de la química de fora a dins, és a dir, començar pels fenòmens que podem observar i palpar, el món macroscòpic i a poc a poc entrar en l'estudi dels àtoms i les molècules, el món microscòpic.

• Relacionar constantment la química amb la realitat que ens envolta i amb les

altres ciències, de manera que desperti l’interès de l'alumnat sense perdre el rigor científic.

El llibre de text triat pel Seminari de Física i Química és Química d'en P.Castells et al. Editat per McGraw-Hill i estructura la matèria tal com descrivim a continuació. Objectius: En acabar de cursar aquesta matèria l’alumne ha de ser capaç de: 1. Reconèixer les diferents fases del procés científic de la química en un treball

experimental o en el seguiment històric de l'evolució d'un sistema conceptual. 2. Recollir informació de fonts prèviament escollides, seleccionar-ne la necessària i

organitzar els seus continguts mitjançant mètodes convencionals i informàtics, amb la finalitat d'elaborar-ne conclusions.

3. Interpretar el resultat d'una experiència o d'una resolució d'un problema teòrico-

pràctic, avaluar-ne la coherència, les causes que el justifiquen i proposar-ne les modificacions si s'hi escauen.

4. Expressar amb coherència, oralment i per escrit, les conclusions extretes d'una

reflexió davant d'un problema teòrico-pràctic. 5. Palesar en les tasques habituals, la incorporació dels valors propis del treball

científic: curiositat, escepticisme, exactitud, precisió, organització, actualització, respecte per a un mateix i per als altres i col·laboració en tasques col·lectives.

53

6. Relacionar quantitativament les magnituds pressió, volum, temperatura i quantitat de substància en els gasos.

7. Descriure els processos de canvi de fase d'una substància pura. 8. Explicar i realitzar experimentalment processos de separació de components

d'una mescla, especialment destil·lacions, precipitacions, filtracions i decantacions. 9. Descriure les característiques dels diferents tipus de dispersions. 10. Preparar solucions diverses en les que la composició s'expressi en unitats de

concentració en massa, tant per cent en massa, concentració (mol/dm3) i fracció molar.

11. Portar a terme una investigació per a resoldre un problema plantejat per ell/a

mateix/a o per altri de forma que requereixi dissenyar un procés experimental, utilitzant els seus coneixements conceptua ls i procedimentals en matèria d'utillatge de laboratori i de normes de seguretat.

12. Formular i anomenar compostos inorgànics i orgànics senzills d'acord amb les

normes de la IUPAC: òxids, hidròxids, hidrurs, àcids i sals en el cas de compostos inorgànics; i hidrocarburs, alcohols, aldehids, cetones, àcids, sals, esters, amines i amides per a compostos orgànics.

13. Exemplificar reaccions d'addició, eliminació i substitució en casos senzills. 14. Recollir informació de fonts prèviament escollides, seleccionar-ne la necessària i

organitzar els seus continguts mitjançant mètodes convencionals i informàtics, amb la finalitat d'elaborar-ne conclusions.

15. Interpretar el resultat d'una experiència o d'una resolució d'un problema teòrico-

pràctic, avaluar-ne la coherència, les causes que el justifiquen i proposar-ne les modificacions si s'hi escauen.

16. Calcular estequiométricament el consum o la formació dels diversos components

d'una reacció química, expressant el resultat en unitats de quantitat de substància, massa, volum, pressió o composició.

17. Aplicar el canvi d’entalpia d'un sistema com a mesura de la facilitat d'un procés. 18. Explicar de forma qualitativa l’entropia com a mesura del desordre d'un sistema

i predir qualitativament l’espontaneïtat d'un canvi en funció de l’entalpia i l’entropia.

19. Predir el resultat de reaccions tipus a partir dels reactius i les condicions en les

que es produeixen, i interpretar resultats que es puguin obtenir experimentalment en el laboratori o en casos quotidians.

54

20. Explicar i interpretar el procés d'un canvi químic en base a consideracions cinètiques i termodinàmiques.

21. Descriure processos químics en equilibri, els factors que el modifiquen i estudiar

quantitativament reaccions en equilibri en casos senzills. CONTINGUTS Els continguts d’aquest curs s’adapten a l’actual legislació descrita al DOG Núm 3674 (10-07-2002) i remetem al lector a aquest text oficial. El llibre de text triat s’adapta perfectament, com no podria ser d’altra manera a la legislació vigent. TEMPORITZACIÓ Considerant el curs dividit en tres avaluacions, en principi els continguts es temporalitzaran de la següent manera: 1a Avaluació:

a) La matèria b) Dissolucions c) Formulació inorgànica i orgànica.

2a Avaluació:

a) Estequiometria b) Termodinàmica c) Cinètica i Equilibri d) Precipitació e) Oxidació-reducció

3a Avaluació:

a) Estructura interna de la matèria b) Estructura de la taula periòdica c) Enllaç químic d) Introducció a la química del carboni.

ACTIVITATS I CRITERIS D’AVALUACIÓ. La qualificació de cada avaluació es farà en funció de:

g) El treball fet per l’alumne al llarg del període concret. h) La seva actitud a la classe. i) I, fonamentalment, per una prova d’avaluació que pot constar tant d’una part

teòrica, com de problemes, com de qüestions.

55

Per ajudar l’alumne creiem convenient dividir la ma tèria en dues grans parts: la primera, des del tema “La matèria” fins “Estequiometria” i la segona des de “Termodinàmica” fins a “Introducció a la química del carboni”. En acabar cada part l’alumne farà una prova, escrita o oral, d’aquesta part. El contingut d’aquesta prova pot constar tant d’una part teòrica, com de problemes, com de qüestions. Per aprovar l’assignatura l’alumne haurà d’haver superat:

a) Els exàmens corresponents a cada part. b) Una prova de formulació on haurà de respondre correctament a un mínim

del 70% de les qüestions. En cas de no haver superat aquestes proves, l’alumne tindrà una prova final amb els mateixos criteris on s’examinarà només de les parts no superades

56

Batxillerat. 2n curs. Física. Presentació: La importància de la Física en el desenvolupament d'una societat ja és coneguda pels alumnes. Molts d'ells, però, tenen la idea que la Física és una àrea de tremenda dificultat. Això és justificat en part pel tractament matemàtic que al llarg dels anys molts professors i moltes professores han aplicat a aquesta matèria. Tanmateix, creiem que és de vital importància animar els alumnes que comprovin per si mateixos que els fenòmens físics es poden entendre i explicar sense recórrer a un aparell matemàtic complex, que moltes vegades distreu l'estudiant d'allò veritablement important en Física, que és la justificació i explicació dels diversos fenòmens que es produeixen a la natura. Al llarg del curs es pretén mostrar a l'alumnat fenòmens físics que li serveixin per comprendre el món que l'envolta. És per això que es farà esment de nombrosos exemples senzills de fàcil comprovació en la vida diària. D'aquesta manera s'intenta apropar més aquesta ciència als alumnes, molts dels quals pensen que allò que estudien sobre aquesta matèria té poca o cap relació amb el seu entorn més proper. Molts fenòmens físics necessiten un aparell matemàtic relativament complex en la seva descripció. Al llarg del curs es tindrà en compte la relació de la Física amb altres àrees, com ara les matemàtiques, de manera que les expressions utilitzades siguin enteses en tot moment pels alumnes. Les fórmules i equacions han de ser utilitzades en la seva justa mesura, emprant-les com un instrument que ajudi en la comprensió de fenòmens reals. Però, alhora, cal fer destacar que el llenguatge matemàtic simplifica molt la descripció de determinats fenòmens. És tasca del professorat adaptar l'extensió i la dificultat de l'aparell matemàtic emprat al grau de coneixement dels seus alumnes. La Física abraça camps molt diversos, tot i que interrelacionats entre ells, com la mecànica, l'òptica, l'electromagnetisme, la física quàntica o la termodinàmica. Al llarg del curs es mostrarà el gran camp d'aplicació de cada àrea, sempre d'una manera comprensible per als alumnes, però sense renunciar a estudis més complexos en aquells punts que, segons el criteri del professor, siguin de cabdal importància.

Objectius:

En acabar de cursar aquesta matèria l’alumne ha de ser capaç de: 1. Comprendre els principals fets, lleis, principis i teories relatius als fenòmens físics.

57

2. Utilitzar els coneixements físics i la metodologia científica per entendre millor la

realitat immediata i poder opinar, assenyadament, sobre temes d'actualitat relacionats amb la Física i la ciència en general.

3. Adquirir els recursos i el formalisme matemàtic necessaris per comprendre els

conceptes que es treballen, per resoldre les qüestions i els problemes pertinents a les matèries estudiades, i per completar el treball experimental que li és associat.

4. Familiaritzar-se amb el maneig de material de laboratori i progressar en l'habilitat

manual que permeti la realització de muntatges pràctics i la recollida de dades de cara a la comprovació experimental d'alguna llei física o a la contrastació d'hipòtesis.

5. Adquirir un hàbit de treball autònom pel que fa a la recerca d'informació

bibliogràfica, al disseny de treballs experimentals i a l'elaboració d'hipòtesis per explicar alguns fenòmens físics.

6. Adquirir una visió de la Física dinàmica, canviant i sotmesa a revisió contínua en el

decurs de la història.

7. Reflexionar sobre la interrelació ciència – tecnologia - societat valorant la influència de cadascuna en el desenvolupament i progrés de les altres.

8. Utilitzar els procediments propis de la resolució de problemes per abordar

situacions en les quals s'apliqui la llei de gravitació universal.

9. Valorar la importància de determinats models i teories que van suposar un canvi en la interpretació de la natura, i posar de manifest les raons que van portar a la seva acceptació, així com les pressions que, per motius aliens a la ciència, es van originar en el seu desenvolupament.

10. Deduir a partir de l'equació d'ones les magnituds que les caracteritzen i associar

aquestes característiques a la seva percepció sensorial.

11. Utilitzar el concepte de camp per superar les dificultats que planteja la interacció a distància, calcular els camps creats per càrregues i corrents i les forces que actuen sobre càrregues i corrents al si de camps uniformes, i justificar el fonament d'algunes aplicacions pràctiques.

12. Identificar als generadors de diferents tipus de centrals elèctriques el fonament de

la producció del corrent i la seva distribució.

13. Valorar críticament les millores que produeixen algunes aplicacions rellevants dels coneixements científics i els costos mediambientals que comporten.

14. Explicar amb les lleis quàntiques una sèrie d'experiències a les quals no va poder

donar resposta la Física clàssica, com l'efecte fotoelèctric i els espectres discontinus.

58

CONTINGUTS Els continguts d’aquest curs s’adapten a l’actual legislació descrita al DOG Núm 3674 (10-07-2002) i remetem al lector a aquest text oficial. El llibre de text triat s’adapta perfectament, com no podria ser d’altra manera a la legislació vigent. Creiem necessari, de tota manera, fer una introducció matemàtica desenvolupant els temes relatius a les derivades i les integrals donat que, generalment, no han estat vistos en cursos anteriors. TEMPORITZACIÓ Considerant el curs dividit en tres avaluacions, en principi els continguts es temporalitzaran de la següent manera: 1a Avaluació:

a) Introducció al càlcul de derivades i integrals. b) Cinemàtica c) Dinàmica.

2a Avaluació:

a) Principis de conservació b) Camp gravitatori i elèctric.

3a Avaluació:

a) Fenòmens ondulatoris b) Electromagnetisme c) Física Moderna.

ACTIVITATS I CRITERIS D’AVALUACIÓ. La qualificació de cada avaluació es farà en funció de:

a) El treball fet per l’alumne al llarg del període concret. b) La seva actitud a la classe. c) I, fonamentalment, per una prova d’avaluació que pot constar tant d’una part

teòrica, com de problemes, com de qüestions. Per ajudar l’alumne creiem convenient dividir la matèria en dues grans parts: la primera, des del tema “Introducció al càlcul de derivades i integrals” fins “Principis de conservació” i la segona des de “Camp gravitatori i elèctric” fins a “Física moderna”. En acabar cada part l’alumne farà una prova, escrita o oral, d’aquesta part. El contingut d’aquesta prova pot constar tant d’una part teòrica, com de problemes, com de qüestions. Per aprovar l’assignatura l’alumne haurà d’haver superat els exàmens corresponents a cada part. En cas de no haver- los superat, l’alumne tindrà una prova final amb els mateixos criteris on s’examinarà només de les parts no superades

59

Batxillerat. 2n curs. Química. Presentació: La Química és una matèria imprescindible per als estudiants del batxillerat de Ciències de la naturalesa i de la salut i força recomanable pels de Tecnologia. L'objectiu fonamental d’aquesta assignatura és aconseguir que l'entrada en el món de la química es realitzi d'una forma natural Per aconseguir aquesta fita, hem plantejat el desenvolupament curricular d'acord amb dues premisses bàsiques:

• Iniciar l'estudi de la química de fora a dins, és a dir, començar pels fenòmens que podem observar i palpar, el món macroscòpic i a poc a poc entrar en l'estudi dels àtoms i les molècules, el món microscòpic.

• Relacionar constantment la química amb la realitat que ens envolta i amb les

altres ciències, de manera que desperti l’interès de l'alumnat sense perdre el rigor científic.

El llibre de text triat pel Seminari de Física i Química és Química d'en P.Castells et al. Editat per McGraw-Hill i estructura la matèria tal com descrivim a continuació. Objectius: En acabar de cursar aquesta matèria l’alumne ha de ser capaç de: 1. Reconèixer les diferents fases del procés científic de la química en un treball

experimental o en el seguiment històric de l'evolució d'un sistema conceptual. 2. Recollir informació de fonts prèviament escollides, seleccionar-ne la necessària i

organitzar els seus continguts mitjançant mètodes convencionals i informàtics, amb la finalitat d'elaborar-ne conclusions.

3. Interpretar el resultat d'una experiència o d'una resolució d'un problema teòrico-

pràctic, avaluar-ne la coherència, les causes que el justifiquen i proposar-ne les modificacions si s'hi escauen.

4. Expressar amb coherència, oralment i per escrit, les conclusions extretes d'una

reflexió davant d'un problema teòrico-pràctic. 5. Palesar en les tasques habituals, la incorporació dels valors propis del treball

científic: curiositat, escepticisme, exactitud, precisió, organització, actualització, respecte per a un mateix i per als altres i col·laboració en tasques col·lectives.

6. Reconèixer la importància de la química en el desenvolupament industrial.

60

7. Palesar la incidència dels productes sintètics en la nostra vida quotidiana.. 8. Explicar i realitzar experimentalment processos valoració d’una dissolució. 9. Identificar el valor del pH d’una dissolució amb la força relatica de l’àcid o de la

base.. 10. Igualar les reaccions d’oxidació - reducció. 11. Portar a terme una investigació per a resoldre un problema plantejat per ell/a

mateix/a o per altri de forma que requereixi dissenyar un procés experimental, utilitzant els seus coneixements conceptuals i procedimentals en matèria d'utillatge de laboratori i de normes de seguretat.

12. Formular i anomenar compostos inorgànics i orgànics senzills d'acord amb les

normes de la IUPAC: òxids, hidròxids, hidrurs, àcids i sals en el cas de compostos inorgànics; i hidrocarburs, alcohols, aldehids, cetones, àcids, sals, esters, amines i amides per a compostos orgànics.

13. Recollir informació de fonts prèviament escollides, seleccionar-ne la necessària i

organitzar els seus continguts mitjançant mètodes convencionals i informàtics, amb la finalitat d'elaborar-ne conclusions.

14. Interpretar el resultat d'una experiència o d'una resolució d'un problema teòrico-

pràctic, avaluar-ne la coherència, les causes que el justifiquen i proposar-ne les modificacions si s'hi escauen.

15. Calcular estequiométricament el consum o la formació dels diversos components

d'una reacció química, expressant el resultat en unitats de quantitat de substància, massa, volum, pressió o composició.

16. Dissenyar i muntar una pila galvànica simple. 17. Interpretar correctament el procés de corrosió dels metalls. 18. Assenyalar els nivells que ocupen els electrons en l’àtom d’un determinat

element. 19. Diferenciar entre els diferents nombres quàntics. 20. Associar l’estructura electrònica d’un element i la seva situació en la taula

periòdica. 21. Reconèixer les propietats periòdiques. 22. Diferenciar entre els diferents tipus d’enllaç. 23. Associar la geometria molecular amb els enllaços.

61

24. Exemplificar reaccions d'addició, eliminació i substitució en casos senzills. Procediments 1. Planificació de les técniques d’obtenció d’informació. 2. Extracció d’informació de diverses fonts: enquestes, entrevistes, llibres de text,

revistes de divulgació i/o especialitzades. 3. Expressió precisa d'un fet, fenomen, llei, teoria o conclusió. 4. Comunicació del contingut d'un treball experimental o bibliogràfic. 5. Selecció i adequació de la informació obtinguda de fonts orals, escrites,

informatitzades i experimentals a la realitat que es vol estudiar. 6. Emissió d’hipòtesis sobre la tasca a realitzar. 7. Ús de tècniques experimentals i informàtiques. 8. Establiment de relacions matemàtiques entre variables procedents de dades

experimentals i de problemes numèrics. 9. Definició de les estratègies a seguir en la resolució de problemes de paper i

llapis oberts. Càlcul i obtenció de resultats numèrics. Explicitació de conclusions. 10. Disseny d’experiències amb la concreció de les diferents fases: percepció del

problema, identificació de les variables a mesurar, elecció del mètode de mesura, control de les variables.

11. Extracció d’informació a partir d’experiències de disseny lliure, guiat o simulat

per ordinador. Valors, normes i actituds 1. Curiositat per interrogar-se respecte a problemes que planteja la química. 2. Valoració crítica dels resultats obtinguts en el treball experimental, de resolució

de problemes, d'operacions numèriques, d’interpretació i lectura de dades. 3. Seguretat en la realització de tasques en el laboratori. 4. Respecte a les aportacions dels diferents membres que constitueixen un grup de

treball i collaboració amb l’equip. 5. Hàbit de tenir sempre present l’objectiu de la tasca que s’està realitzant.

62

6. Valoració de l’aportació de la química en els processos tecnològics que

permeten una millora de la qualitat de vida. 7. Rebuig de la producció i l’ús de substàncies que perjudiquen la salut. 8. Valoració de la química com a coadjuvant en l’ús controlat dels recursos

naturals en la minimització de la contaminació. 9. Iniciativa en la recerca d’informació i en el treball experimental. 10. Interès en la utilització dels mitjans informàtics que faciliten el treball en

química. CONTINGUTS Els continguts d’aquest curs s’adapten a l’actual legislació descrita al DOG Núm 3674 (10-07-2002) i remetem al lector a aquest text oficial. El llibre de text triat s’adapta perfectament, com no podria ser d’altra manera a la legislació vigent. Creiem necessari, de tota manera, fer primer un repàs de certs conceptes instrumentals desenvolupats a 1r curs: gasos, dissolucions i estequeometria. TEMPORITZACIÓ Considerant el curs dividit en tres avaluacions, en principi els continguts es temporalitzaran de la següent manera: 1a Avaluació:

a) Repàs de 1r: gasos, dissolucions i estequeometria. b) La matèria des del punt de vista microscòpic. c) Termodinàmica química d) Cinètica Química.

2a Avaluació:

a) Equilibri químic b) Reaccions de transferència de protons c) Equilibris iònics heterogenis

3a Avaluació:

a) Reaccions de transferència d’electrons. b) Propietats periòdiques c) Geometria molecular.

63

ACTIVITATS I CRITERIS D’AVALUACIÓ. La qualificació de cada avaluació es farà en funció de:

d) El treball fet per l’alumne al llarg del període concret. e) La seva actitud a la classe. f) I, fonamentalment, per una prova d’avaluació que pot constar tant d’una part

teòrica, com de problemes, com de qüestions. Per ajudar l’alumne creiem convenient dividir la matèria en dues grans parts: la primera, des del tema “Repàs de 1r: gasos, dissolucions i estequiometria” fins “Reaccions de transferència de protons” i la segona des de “Equilibris iònics heterogenis” fins a “Geometria molecular”. En acabar cada part l’alumne farà una prova, escrita o oral, d’aquesta part. El contingut d’aquesta prova pot constar tant d’una part teòrica, com de problemes, com de qüestions. Per aprovar l’assignatura l’alumne haurà d’haver superat els exàmens corresponents a cada part. En cas de no haver- los superat, l’alumne tindrà una prova final amb els mateixos criteris on s’examinarà només de les parts no superades