KXCURSI Ó

GARRIGA, RIPOLL, NURIAY SÁMT JOAN DE LAS AEADESÍ3A9.

Un i-tíloL'ii ja fin Huí oxpedido A H¡¡POI1 y SnnL Joan de las

Aldidessaa, per la present tinch la honra do donar comple &

la Associació de sa digna Presidencia dol resullat de mas

obsnrvacions y del fruyt de mont curt viatjo, no eolsament

ais punts indicsts, si que també á la Garriga, hont ho troliat

cui'iositats molí dignas de nostra atnncíó.

Dech coinr^nsar per donar gracias h vosté per las cartas

el; recomanacirt quo 'ro donó, tant oficiala com particulars

y que contribuhiri'ti mitUíiísim ó la bono ncullula que portot

Una altra observacio crech del cas consignar, y es que he

tinguL un cuidado preferent en fer eoneíxer per tot la exis-

tencia y 1' objecte do nostra Associació, fent eompéndre la

grnn importancia que té pera nostra Patria '1 que tothom la

favoresca pera quo, ab la ajuda de Deu y ab la bona volun-

tal dols filis do la térra, de modesta que avuy os, H' arreli y

creixi poderosa por tot Catalunya. Ho lingul la salisfacció

de veure acceptaL ab entusaiaame nostre pensaraent per

personas ilustradas de totas condiciona y carperas, que m'

han felicitat y animal y s' han mostrat disposadas é ajudar-

nos sempre que la ocaaió bo demani. Lo poblé, lo bon y ver

poblé cátala, está per tot arreu mes aficíonat á conservar

nostres monuments de lo que 's podría créureá judicar per

1'estat de ruina y abandono en que jauhen molts d'ells, y

que s" es atribuit, injustamenl moltaa vegadas, ais impulsos

populare, essent, fas mes, degnt 6 interesaos egoislas ó á

iniciativa criminal de mes altaa classes.

Comensant per ordre cronologich ma relació, dech ocu-

parme primer do la Garriga. L' aspecle ti' aquesta poblaciii

senyala be sa aniigüetat, veyentse en mollas casas finestras

góticas de primorós Iravall y alguns portáis do notable ar-

quitectura. La esglesin, cucar que gran, es moderna y poch

digna d' atenció ; la fatxada barroca no dcixa do presentar

certa grandesa. Lo mes notable de la població es : la casa

nomenada de 'N Casullas, ahont se conservan vestigisd'an'

(iquissimas construcciona, no ben definidas ; la ermita <'i es-

glesia de Ntra. Sra. del Camí u fora de la poblacio, propia

com la anterior de la noble familia líossellrt, coneguda per

ca 'N Torré3; y la esglesia do la Doma, plena tío quadros y

retaules de molt valor.

PATI DE CA 'N CASELLAS. La disposicin especial delns ar-

cadas sembla provar que no a' acaba la obra y que a» eols un

coraensament. La porta de la órela conduheix á unas habi-

tacions ab volla ahont va a parar lo regaró que 'a ven en

primer termo y que engull 1' nygua termal destinada ais

banys. Aquesta aygua neix en lo meteix pati y té (seguns

me dtgué 1 ¡logater) 4 u 5 grsus de temperatura mes qu<- la

deis a ¡tres establiments del poblé, tota los quals la teñen que

bombar. Aixó feu sens dupte que la tradició digui que ea

aquesta la primera casa de banys, ja alaada pels romans y

que en ella morí, en el momonl ó poch despréa de banyarse

la filia de Wifredo, Chixilona, monja de Sant Joan de Ripoll

(avuy de las Abadessas) qual sepulcre 'a Iroba en la citada

ermita de Ntra. Sra. del Caml. En un déla quarlos interiora

s' hi veuhen sis ó set tinas de manipostería, disposadas com

cubells de fer bogada, unas al costal de laa altras, en las

quals encara avuy s1 hi banyan molts pagesos y alLre geni

de la comarca : es duptós no obstant que alió sigan los pri-

mitius banys com me volguó fer enténdre qui m' ho ense-

nyá. Mes probable es que, no acabal 1' edifici, se destines 1'

aygua cálenla á la obtenció y purificado del olí, qual aplica-

ció t¿ actualmenl tota aquella part mitj soterránea del edífi-

ci. De tols modos, la conslrucció de las voltaa, fetas totas

de pedretas y morler (ó polser címent) y la solideaa de las

columnas del pali, totas de pedra picada, indican clarament

que la obra es molí antigua y d' importancia. A fora de la

casa, ú la drela de la entrada, hi ha graba! sobre la pedra

un escul, que es probable siga lo de la familia, y representa ¡IJ "-^J

una crsu sobre una enclus¿f La entrada ea molí típica, puix T $ ?

forma un petit porxo , sobre del qual avansa, paralelametit I *|r* I

ó la fatxada, lo primer pía: aixó indicaría probablement que —v~*

la casa era un eslabliment de banys ó estíguó destinada á *.J ' .. "

serho, puix en lot lo poblé no a' en trova cap mes que Pr*~'íVjf.y,/,-,J • ' ,

senti igual ó parescuda disposició.—Al costal de la entrada,á la esquerra, s' alsa un

molt antich y digne de se

ERMITA ÜE NOSTRA

ist.que

DEL CAMI

té un Sant Crist

Com ja queda

indicat, s' alsa eixa ermita ó esglesia á cosa <T mi quart

del poblé, al costat de la casa payral nomenada do ca 'N Ter-

rrts y propia de la familia Rosselló. Sa forma d' una sola

ñau, de volta de cañó, sense finestras laterals ni allres al -

Lara quo 1' ollar major, indican, tant com la meteixa arqui-

tectura del portal, que es obra bisanlina del seglo vin ó ix

de noslra era. En I1 interior se troba lo sepiliere de la filia

do Wifredo, colocat en una especie de ninxo, obert en la pe-

dra, al ueu del altar major y o. la dreta del raeteix. Té ]a for-

ma d' una caixeta quadrilonga ; la tapa es un prisma trian-

gular ; sas díniensiona deniostran que 's conatruhi molldes-

prés de !a mort de Chixüona, puix no Lindré mes enllá de

tres pama d' ení'ront per dos d' alt. Conté 'ls ossos d' una

calavera, conservantse bé '1 cránBO y un deis fémurs, que

segons observació del metje Sr. Manzanequo que m' acora-

panyava, acusa per son Lamen y una estatura molt elevada

en lo personatje á qui 's diu pertanyia.^L' altar majorcontó

alguns retaules de poch mérit, tan artistich com arqueoló-

gich.—Una bacina do captas me sembla mea digna ó1 aten-

ció y la vaig calcar, acompanyant lo caleb. pera que 's

puguía formar una idea de son dibuix, que représenla lo peli-

cano alimenlont ab sa propia sang los seua filis. Es de cou-

ni y molt ben Iravallada : en lo calch no ha pogut. quedar

sino '1 dibuix del centre: las orlas, ben ornamentadas,

no las pogui obtenir ab neledat.—Part de fora, sobre la mo-

toixa porta d' entrada, s' hi troba una lápida colocada ver-

ticalment, que vaig probar de calcar, mes sons efecte, tanl

per I' eslal deteriorat en que está a causa de sa antigttetat

y de estar exposada é la intemperie, com també per falta d'

eynas y ajudanL apropdsil. No obstant, gracias á la amabiÜ-

lat del propietari, Sr. D. Joseph de Roaselló, que recomano

r.p ESCURSIONS CUÍN-TÍFICAS. r»W

al agrahiment de la Associació, pogui traure copia do son

conlingut, y es cora aegueix :

«Hic reqiñescil bonos memoricc ::: ax ::: loni Deo dicata

filia Wifredi Corai Dimiltat e¡ Deua Amen, q obiit VIII Ka-

lendas Marzii Era Dccc Lxxx iij anno Dni ::: CCCXLV

nnno Liiij Leodovico Rege.n _ _ — _ _ , —

"Aqui descansa ::: ax :;: lona de buena memoria dedicada

al servicio de Dios hija de Wifredo Conde. Dios le dé

descanso. La cual murió en 33 de febrero de la era 983

año del Señor 945 y del Rey Ludocico año 55.' Nota;

ala 22 Juliol de 1793 lo Magch. Jpb. de Roseelló y Terrés,

ciutada honrot de Barcelona, concedí á petició de D. Jaume

Pascua], Canonge del Monaslir de las Avellanas, Ex-Abat

de dit Monaslir, arrancar dita pedra en que esté la Inacrip-

ciii y en lo detrás de ella se troba un Floralge, y en lo ma-

toix día fon tornada á col-locar á son anlích puesto y fou po

snt guíx en las junturas. — quod nota tur ad per pe tu a ni re i

memoriam».—Estaos la copia del paper que'm posé de ma-

nifest lo Sr, Rosselló. Lo notable es que semblant lápida no

's trobi en lo meteix sepulcre, lo qual com ho dit estó din-

tre, y sois té grabada una creu en un escut circular de igual

forma que la que figura sobre la enclusa en lo de la fatxada

de ca 'N Casellas. Me diguó '1 Sr. Rosselló que probable-

ment ae parlaría d1 ella en alguna obra d' En Balaguer ó d'

En Bofarull, puix que un deis dos o tots dos sapo bavía

sentit a. dir que eaLigueren allí. Per sa situació yconslruccio

jo crech que la oapella ea anterior ó la mort de la dita filia

de Wifredo, y que, morta aqueixa, s' enterra prop d' ella,

posanthi á sobre dita lapida, la quai fou mes tari trasladada

ahont avuy se troba com pera donar mes venerado a Y edifi-

ci y Y esqueleto deposital cuidadosqment en la urna de pedra

actual. La antigiietal de la oonstrucciu la demostré sobretot

la entrada, y pera dóname una idea, vaig copiar los capitelIs,

que es lláatima no sigan igualmentben conserváis, puix lo

de la drola, que es el que está moa fet malbé, té en lo plinto

una inscripció que no pogui llegir, y está pié de simbols y

alegorías. Seinblent mutilado es deguda sens dupteá algún

mal intencional y pera resguardar la portada de novas profa-

naciona, lo Sr. Rosselló feu colocar anys enrera davant d1

ella un rBixat de ferro, que sens tapar la vista ¡mpedeixe k

mans indignas sa obra destructora. Digna d' imilació y de

llohonsa es tant patriótica previsió.—Al voltant de la capel la

hi havia anLiguamcnluncemenliri, puix fauna seixantaanys

que al alsar unas tapias y remoure lo terreno, s1 hi traba-

ren molts ossos humans. Avuy es capella pública y té per

nom:—Esglesia de Nostra Senyora del Camí y de Sant Mi-

quel: lo primer s' esplica per sa situació sobre 1' enlich cami

de Vich á Barcelona y *ls que van de la Garriga á la Atmetlla,

Hiella y Sant Miquel del Fay. La única ceremonia notable

que en ella se celebra es lo cant de las Uetanias, que té lloch

lo día primer de Maig, y entona '1 poblé en professó, acu-

dinthi geni de molt lluny.

Queda de tolas maneras per estudiar 1" autenlicitat deis

restos depositáis on esta capella y '1 flxar lo nom del per-sonaje qu' está mitj esborrat, encare que se '| sol anomenar,entre 'ls coneixedors de la historia del país, Cbixilona: qües-lions que recomano á mes ilustradas inteligencias y peraqtial rosolucii'i 'ra declaro ¡ngénuamont inapto.

Ana de deixar la esglosia, lo senyor RossoIIó 'm féu veuroun tros do cornisa y un altre de columna estriada, de mar-brc blanch, que 14 guardats en 1' interior de la cnpella y quoti-obíi fa sel o vuyt anys fent unas obras per allá á la vore.I,o tamany y ia delicadesa d' abduaa pessas demostran quepcrtanyian ¿i algún ediflci de vastas proporciona y d' elevaldestí, siga palau, termas ó gimnás: devia esaer ó cons-truhit pels romans rt d' época tnolt posterior; lo cerl es quecu la direcciii ahont se trobaren y en una gran extensirt delbosch que rodaja aquell siti, se veuhen paréis y mes parets,mitj soterradas liaix las alzinas centenarias, embrassaul unvaat recinto é indicant perfoctament la dispoaicirt deis apar-tamonts y cambras del ediflci: en un deis indrets se veu locomensament d1 una volla; en altre un pa de pedretas, comlo dij las voltas deis banys de ca'N Casullas, surmontatpor un mosaich.que 'sdospren A trossosylflnt esborrat queros s' on pot dístingir. La situació es magnifica; colocat 1'edifici en un monticu! vora de la carretora de Vich, y molíprobablement sobre la antigua via militar ab que 'ls Romanscrehuaren lo Valles, domina la plana on una gran extensio yoferijix al espectador una vista encisadora. Avuy los roupesS alzinas creixen sens trava en mitj de las destnihidas pa-rets, y sois sas erréis furgan perfidíosas la runa, com siconvidessin A descubrir los misteris d' aquells restos osten-tosos d' antiguas etats.

Y no es pas alli sois hont 1" aficionol á ustudis d' aquesta

dasse pol satisfor son anhel d' investigado: mes amunt,cap al Morí, prop déla alta monlanya do Tagamanenl, abun-dan loa recorts histórichs : allí lii ha un luronet anome-nal La batatín, hont es fama que Carlomagne dona unagran batuda ala moros invassors y hont se m' assegurá.que encara avuy, deacolgant un poch la térra, se ^trobanfacilment monedas y objectes d' aquella lemps y ossos deisvalenla quu allí lluytaren: també se 'm dignó que en la ermi-ta d' allá aprop, nornenada de San Cristófol y aixecada pro-bableraent en conmemorado do la victoria deis cristiana, h¡haj o hi havla, una campana que portava la inscripció: «Ca-

rolus magnas mefecit.' No veig teñir temps d' anar á cer-ciorarme de la veritat de tots aquestos ditxos: una allretemporada, si por allá torno, procuraré errivarmhi y comu-nicaré á. la Associacio lo resultat de ma visita.

ROSANAS, (propiatal del marqués d' Alfarrés, ámilj' horade la Garriga). Lo portal y la torre sont molt tipichs: lo con-junt d' anticb y modern, enllassantse amorosament, m' inspi-ríipensaments, per recortdeis quals, mes que per son méritartistich, que es pera mi desconegut, vaig traurc la vista.Croch que será obra de! aegle xu ; dintru de la casa res hiha de notable y sois m' cnsenyaren la caixw d' una ballesLa,sens arch, tola coreada, que de cap modo pogui donar en-tonont al pagés de vúndrumela. Las dimensions dol edificiantich son molt exiguas y la situado no es tampoch molífavorable, puix está dominat per las alturas próximas.

ESOLESIA DE LA DOMA (sobre la Garriga, á 1' altre parí dela riera). Tampoch puch donar per avuy molls datos sobreaqueixa antiquíssima esglesia, abana parroquia de la víla,puix no vaig trabar lo Sr, Héctor y sois pogul contemplar abmera curiositat, on 1' exLerior, la portada, gólich-bi sentí na,

notable persa ingenuitatqueli dona especia] carácter, y en lointerior, la pila baptismal, la de la aygua benoyta y 1' altarmejor, carregat de quadros y retaules preciosos, represon-tant, si no m' equivoco, la vida del glories Sanl Esteve, pa-Irri de la vila, y alguns altres ab imatjes d' altres sants. Unacosa 'm sorprengué moltissim, y fou el que é cada costat delaltar y en la maloixa disposicioqueen la esglesia de Vallvi-drera, hi haguessen dos retaules representant Sant Poro ySanl Pau, pero lant iguala á los d' aquesta última que sensflupte son obra ds la meteixa má ó han servít los uns demodel pela altres. Aquesta circunstancia y lo valor de lotlo demés exigeix una atlre visita mes de ti aguda, que pensófer mes endavant, perúsense aixó confio poder entregar éla Associació algún altre dibuix de detall, puix vaíg ferne 1'encórrech a un corapany molí aficional que crech no oblida-rá sa promesa.

MONASTIR DG RIPOLL. Ans do parlar d' aquesta gloriacatalana, llovemnos la barretina. Si per noslra vorgonya hasigut profanada y jou avuy bárbaramonl destruhida, alsantcontra nosaitres terribleacusacirt, saludemla tots, corapanys,ab humil y profundíssím respecto y jurem solemnementtravallar pera sa restauració y extendrer per tot Catalunya1' amor é nostres monumonts y á nostres grandesas, quefassi impossiblead' aquí onda van t semblants düiictesdelesapatria. Ara entrem.

aquest prodigi de travall, teixit incomparable y únich de

ciencia y d' art, do severitat y gracia, de simbolismo y de

entiment; página gloriosa d1 un gloriúa passat, que avuy

llegím clarament gracias á la erudició y diligencia d' un

I strat ripollés, amantissim del Monastir, D. Joseph Ma-

rin Pcllicer y Pagés, qui li ha consagrat sos csludis, son

t<;mps, y fins si aixís se poL dip, sos caudals. Son germá

fon qu¡ m" acompanya en me visita t\ aquella joya, que mal-

mesa y tot, brilla encara (ib prou esplendor pera enlluhernar

la vista y omplir da misteriosa venaraeii. '1 cor del vlatjor.

Si no quedes en peu res mea que la portada, aixrt sois bHS-

tfiría pora premiar los afanys y fatigas d' un vialje llfirch y

gens cómodo; poch es lo que hi falta y encara do fácil res-

tauracii'i. No aixís 1" interior dol temple, obert á lols venís,

desolat, desert; de las tresnatis que 'I formavan sois la do In

dreto está en pen; y la del mítj y ¡' altra lateral están del tot

dcrruhidas. Pilots de runa cubreixen las parets y 1' herba

creix por tot arreu enmantellanl las venerables minas de

tnfstich verdor y sbrigant tant sois los nius deis pacifichs

aucrtllels, que allá van á acullirso, ben segurs de no ser in-

quietáis: veus' aquí la vida que resta d1 aquell gegant de pe-

dra, gloria do nostres avis, ignominia de nostrn olat. Los

ulls m' espurnejavan al veure 1' eslat en que 's trova, per

culpa de tota, un monument que en altras torras, per sa be-

Ilesa, antígíletat y rarran, haurian conaervat com prehitada

joya ab sant respecto y llegitim orgull. En cambi, aqui ba

sofert dos incendia y snqueigs, 1' un I' any 35, pels mique-

lets, y Y sltre '1 39, pels carlins, y com sí encara no estés

satisfet lo geni de destmeció que 1' havia escullit per víctima

pera completar lamina queda abandonal llarchespny de temps

ais ¡nstins de rapinya A' empléala del fisco que no duptaren

en desfer pedra fi pedra y vendrer pessa per pessa los ma-

jestuosos restos que, mes piadosos, las flamas y las passions

políticas hnvian reapectal. No P» c n aasegurarho, pero '1 cor

me diu que los que lal feren, no eran catalans.

Lo claustro té trea de sas salas en bastant bon estat :

]' ultra es á Ierro. Lo sostra que abHns preaenlnvn un admi-

rable artcsonnt, avuy sola ostenta la viga nua, ennegrida y

tremolonca, I.o paviment, las pnrets, las columnas, lot porla

estampadas las senyals d' aquellas ralxas furiosas que sobre

'I Moiíaslir se desencadenaren, pero ab tnt, aquesta es la

part del edifici que m¿s imposa y admira. L' exornen mimi-

rirta d' aquolls cnpitells pondría molt mr̂ s lemps del quejo

tenia n ina disposirirt, pero guiat per lo amable SP. Peliícrar,

vaig passarallí unas duas horas no nansanlme d'admirar

(iquiílla infinita varietat de dibuixos, aquella exhubprancia

il% origina! i tu t, aquella extremada ddioadesa de travall. Las

piídras, mes que ciselladas, semblan brodadas per mnns

habilíasímas o moldejadas com flonja cera al ardor de polml

inspiració. I.os fullatjos de tola mona, entreHas?ats do mil

maiirras; las figuras m¿s estrenyas y capritxosas, quspot

somiar la fantasía, monalres horribles, animáis domésticas,

fpras, signes y emblemas mitológichs, testas venerables

d' nbats, bisbes, guerrers y rey»; adornos y labors primoro-

HOH en que la riquesa de detalla no oTega f armonía As con-

junt; alegoría ranlinua y atrevida de tolquantcap simbolisor,

faulas, tradinions, recorts y glorias; lot aixd, animal per un

nli'1 sobrenatural, per un quid diointtm innegable, transfigu-

ra de tal modo la pedra, la la parlar, la fa viure, la fn pal-

¡litar ab tal forsa y expreasirt, que 'ls ulls, fl pocb de mirar

aquellas arcadas y aquells capitells, passant rnpidameni Jo

I' admirado á I1 anHsament y de V encisamnnt 6 la vist('), re-

presentan 6 1' animo sospés y p.mbadalit tol un altre mon d«

puesia y heroisme, tola una altra etat de guerrers y sants.

Per freí que 'a tinga '1 cor, alia s' escalfa y per molt que s1

vulgan con ten ir, allá s' escapan las llágrimes de tote los ulls:

allí jeynn nostrea comles, nostres reys, nostrBs varons mea

n' EXCURSIONS CIENTÍFICAS. l.i"

famosoá; in'ofanudas Ia,s tombos, oberts lus sepulcros, o^bur-

rats lúa noms, ¿qui sap avuy alionl son los que en llur lemps

ilustraren la patria, portanna '1 nom 6 remolas Lepras, dic-

tatit sabias Uoysyarrelant per sempremes V esperit do ver-

dadera llibertaten lospilstte sos fllUÍ Ploreu ab mi y no

'la cerquen, porque no 'la trovareu; ralxaw empastadas los

han espargit arreu y ni rastre n' han ileixal sobrp la Ierra.

Lo meleix I" arxiu, rich Lresor que ab afany «cumularen

los monjos y qual fama »' era tremesa fins al estranger: lo

que un providencial presten timen I no fau retirará temps,

com succeheix ab los códices que 'aguardan en I' Arxiu ge

nopal de la Corona d1 Arag.V, lo demés tot ha aígul devorat

per las flamas. Me diguó nu obslanl lo senyor Pellicer quo

multa part du lo cremat, ai bi- may podrá recobrarse coni á

original, a1 es pogut conservar al menys en son conlingut,

l'Uix h principis d' est sogle, sí mal no 'm recordó, vínguú

ctivial pul seu govern un pmlat francés qun s' eraporlá á

Paria ab la cunvsponenl llicpncia tota los documenls quo 'a

referían al Kossellú y Provensa y loa feu traduhir y estam-

par en llfltí ii natala on una obra quo publicó dit prelal, Loi--

nantlos desprós al Monastir. Publicada 1' ol>ra, se poden dir

salváis tambr- pera 1' historia aquella preciosos papers, con-

vortita avuy en esventadas cendras.

Aixis, per atzars providenciáis y pn.ls esforsos sobre-

Inimans d' alguns entussiastas ripoliesos, a' os conseguít

mnntnnir encare '1 Monastip en I1 oslat d' avuy en din, que

pep raes llastimós que sia, permet encare alimentar 1' ospo-

i'ansa d' una próxima é indispensable restauracíó. Senso

aquestos pocha digníssims catalans, sena 1' onlussiasme que

«npigucren infiltraren lo pobló de Uipoll, teinps faría ja que

'I Monaslir haguepa desaparegul dessobre la térra y que '1

HÜOII bnnt a' alsava foro erra y res com si una mnlediccirt

I' hngués xnclat al fons del abismo.

I.cía disgustos y lhiytaf) que han degul pnssar, los sacri-

íicis que s' han imposat aquestos bornes pera salvar ]o que

rusia del Monastir, son dignes do ser coneguts pera agrnhliv

seis como mereix la grandesn del servey presta), íi la pntria.

(Juont, com ho dit, ab consenliment oficial sT enecbava \¡i

L-fipinya on lo Monastir y arriba 'I desvergonyimmil fins i\

vundrel per onzo unsas, com si s' tractos, DiSu mo ponió,

dü draps y forro vell, aquestos bon patricia multiplicaren

llurs esforsos pera que no s' arribes i\ cometrnr tal crim, y

oblinguda ab prou fatich I' ordpe de suspensió de lávenla,

y In d' oxecular Ins obras mes apremiante, lo meljo Sr. Ha-

guor, en qual familia sembla que siga herencia consagrado

1' amor al monument, coneixent per experiencia que lea

ohras quedarían sens ferao si havian d' usperarse de la

auperioritat los recursos y meteríais, portó lo seu despren-

diment fins ni punt de destinar (i la coberta dd claustro, qui>

era de rnomont lo quo mes upgia, vigas magnificas, ben

socas y ja talladas quo feya lemps tenia preparadas pora la

casa que anava a alsnr en un deis mellors punís de la viJn.

Mns tart ao rectifica la nlineacio del carrer y lo solar queda

mhabilitat pera la edificado, veyent d" aquesl modo lo

Sr. Haguer perdut enleramenl son valor por resuitat de son

¡inpuls entussiasta. — En Joseph M." Peilicer, desprós ú'

híivor regírat innumerables papers y documents y escril la

magnifica Monografía del Monaslir que premia la A»socia-

ció literaria de Girona, no va parar fins á distribimirla

enlre totas las familias de Hipoll, graluilament, y sois, com

los deya , pera que conaicessin lo valor d' aquella joya y s'

inieresseastn en na ren(auraciú. No vull citar mes exemples,

porque, gracias A Deu, son mol ts y molíalos quo dcuria

opilar; servosca aixo do consol á !a tristor que os Imurft

eausat la relacio deis vandálichs ntropells abans reforita.

Degul en gran part ú la constancia d' aqueta benemérita

varona, a' es conaeguil fa poch del Ministeri de Fomcnl la

conaignació d' un crédítde dos mil duros pera comensar la

reslauració. Se conta també ab I' apoyo do tota ios diputáis

y senadora de la provincia y do lot Catalunya pera obtenir

permís de vendré tola los terrenos que baixan fins al Ter,

propia del Monastir y en els quala oslavan situadas tos casas

dele monjos; y ab aíxó, y lo que dongui una suseripcio que,

per honra noslra, ha do pujar molt, so creu reunir uns set

I'I vuyt mil duros, baslants á deixar I1 edifici en ostat de

resistir por molts anys losombats del lemps. Lo primer que

's fará será cubrir lo crohuer; nb aixó n1 hi haurá ja prnu

pera tornar la osglesia al culto; eonseguit quo sia, ln primor

pas, quo sempre es lo mes difícil, eslnrá ja dat y no ser»

posaiblo lomar enrera, Tant com los recursos ho permotin,

s1 anirán arreglan! las naus; s' alsarn la parol caiguda, so

cubrirá la volta, se fará desapareixor tota la parí greco-

romana quo pera donar mos riquesa al temple afogiron Ins

nionjos I' any 27 y se '1 restituirá íi sa puresa bizantina. La

qüealírt aera ai, com volen las Academias, se li donarán la1-

cínch naus que primitivamenl tenia, ó be, com exigeixin lai

necessitats del culto, son ' hi doixarán sois tres, tal com

ttvuy se contan. En lo claustro s1 arreglará '1 soatre, deixant

per ara aens alsar la part demihida; y ab iota los restos se

formará un museo preciosissím que podrá donar una idea

baslant clara do lo que s' hajo destruhit. Den vulla quo 's

foalisen prompto tais projectea y que expiem en part d"

aquest mndo las bwbarilatscomeaas, La Associrtni'i CATA-

i.AMSTft D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS pot y den fer mnll pera

lograrho, y en Hipo!) setenen en nosaltres gratisesperensas

quf. no ildbom defraudar. Aixfs ho ha pporafis alió datt y só

quo no 'm fcreu quedar raalnment y que-, quant I' hora vin-

giñ, tota, cada hú segons sas forsas, eontnhuhircii (i

arpíñala obro meritoria (()-

Vinguém ara á lo que he fet durant ina bren estancia en

íirjiioll jnint Confesso ingénuainent que quanl vegí la por-

lada, vaig quedar espanlal y avergrinyit de trovarme alln

dnvant, ab 1* albtim sota '] bras y ab prelersions d' annr A

trnvnllap sípiamenl, com un artista ito debo y no común

pobre aficionet, que Lot ho gosa pprque res Poneix. Per

copiar passnblement !o portada anla, un bon arti&ta neces-

sii.nrÍB vuyt dias al menys; jo que dispo^ava d' horas, y

que, pobret de mi, dibuixo á la bona de Dru, vaig ci>euro

que seria una nova profanafiio etrevirme n pujar tan a!t.

Allrt seria un comp digne d' una expedido en massa de lots

nosaltres y si In Asgnciacirt prospera y per mndi de sos soeis

floleprals rt correspon^nls s' oxten y arrcla per lot Catalunya,

com es do desfijar, no dnpto que vindra '1 día en que tal

pensament será r^alisable y en que las ilusions y somnis

il1 avuy serAn fets honrosos y aplaudits do nostra historia.

Una altra rahrt iingui pera no fer lo que pensava;'á ca'N

KngiiP.p m' on^enyaren una magnifica coleccirt de fotogra-

fías, trotas per lo distingit Sr. Sala de Barcelona, Ina qunlR

(II ParindicHuióJel Sr. Arabia lo Assoetaetó eollciM y obUnRud .tol Mi-fu**tcri UG Fonitínt—pfir mEuiuci'f rifl son soui Uonoi'ñi'i Hxcni- Sr. Hr VicturBnlnRUür—ln promple entregn de la qusntltst prssupoítadn períi t» reatnurn-

me do nnstre ROC¡ delegnt D. J"9fiph M.« Patücer y PoBé», vardniler conwr-vB'lnr del Monostlr y á qu¡ SBDB duptts rieurá Cataliinyn Ja salvaciú de innt[irehiiut monumenl.—Nota ele !a Ataaitl'tció,

surtirán hon prompto formant part d' una novo obro sobro I'

Monastir que está preparan! lo infatigable senyor Joseph

María Pellicer. May podría jo arrivar a la exactitut y per-

foccio d' aquell delicat Iravall; aixis es que pera porlar

solsomíinL 6 la Associaciii un recort de mon viotjo y una

probo do quo no tot havia siguí éxtassis y embao'alinieiH,

vaig irouro la vista general del Monastir, desde darrera,

que no figura en lo citada colecciú, y després, varias co-

pias que acompanyo com mostra deis trossos do columna

que 's guardan ab ultres restos en la Lorre del campanar y

on la petita part del creuher que encara conserva la tculada.

Que la Associoció ho adrneti com !a modesta ofrena que

porta nl fill ú casa á la tornada del vialje; no hi busqui mó-

i'íts ni ho oxamini ab soveritat; sola aixi'n creurfi que no he

fet mal en prescntarli.

SANTL'AIH DE XUBIA. LO Santaari es bastant antich y

segons me dignó '1 rector, hi havia pinturas molí bonas que

cremaren los francesas: no sé fins ó quin grau se pol confiar

on sa aulontat artística. La pica y dos superbas Ilántias de

plata macisa es lo que 'm semblé mea digne d' etenció;

dosprés hi ha allí una munio d' ex-voios, en los quals ab

molla té 's dihuen uns disbaraU esgarrifosos, fins .. que s'

han alcansat miracles per intersec-ció de la Verge. i Déu

nos lliui-e de semblants interseccions!

Lo que sentó no ha ver p >gul portar éla Associaciij as una

colecció de vistas d' aquelts hermosos paissatges, plens

ile grandiositat, quo 's veuhen incessanlment desde Ribos

fins á Nuria. AU¿ es la Suissa catalana, raes ab carácter

propi, que retrata per lot lo do nostra térra: una vegelacio

espléndida, fresca y soinrienl da saules, polis, alba» y ver-

nodas, prop del riu, lo turbul°nt t impetuós Fressei1, que

unpix la vei4 fonda de sa corrent al suau orcig del fullatgo;

nllra mea severa y magestuosa de negrea pins y abela en

las regbns superiors de las montanyas, y al ciln de mol tas

d' ollas la nou purissima d' irresistible encant. Las cascatas

y sal tan ts escumejan y borbollan per tots cantons; las aligas

revotan A inmensa altura sobre d' ellas 6 's perdan al lluny

do I horisont Jarrera deis monta altisainis; la vista contempla

nb csglay las rocas colossals inclinadas sobre 1' abisme ó

'Is precipicio sens fons que ó cadu pos s' obran sota 'ls peus

del vialjer. A volts», al girarlo cami, se veu vermellejar

alguna barretina, que indica la presencia del home en mitj

d' aquella aspre naluralesa ; fora d' aixó, sois los ramats de

bous que uiansamenl pasturan pels herbosos marges ó las

cabras que per tot B' enfilan, BOU los qui rorapan la soletat

impemont d' aquellas regions. Ara en aquesl temps s' ou

lambe, dutis vegadas al día, lo trinch-lrinch deis collars deis

matxos Que pujan provísions al santuari y mes do quatre

colps las escopetadas d' algún atruvit cassador, que '1 ressó

pepaleix de roca en i'oca fins que 's perdón en la distancia.

y tant com ne va pujant, totas aquestas veus y tots aquestos

Borolls que s" alaan de mes avall, se van poch á poch es-

mortuint y conlbnent ab lo silenci, com si, al acostarse al

cel, la Ierra se sentir* penetrada de sant respecte. Arribáis al

ciin del Puiytnnl, la vista s' exten d' Espanya á Franaa per

un horisont sens Kmits, que abrassa gran parí de la cordi-

llura deis Pyrinous, y desde allí, entremilj de cel y Ierra,

vordaderament no hi ha ningú per descregut que sia que no

senti y pnlpi la existencia Ou Deu. Si algún diaaneu per allá,

pujen al Pnhjmal y 'ni diróu si tincli rahií.

MIINASTUÍDESANTJIMN DÉLAS AIJADESSAS. La esglesoa

es runsaima; la entrada es porticada y en la parel te varias

lápidas magnificament consorvadas; 1" altar major contó una

vintenadraquadrosdegranmóritil'ara unsfronlals de varias

''•pocas, do gran riqueaa y gust; lo chor es tambó una obra

strade talla y '1 camaril del SanLíssim Mistori un prodigi

<\' uxpreásió ingenua y de poderos sentiraent. Lo claustro,

•si bé no tanl rich y grandiós com lo do Ripoll, es jnblt elo-

gant y esbelt, y causa una ímpresió molt agradable. No po-

gientfer lempa alli, ni enterarme per eonsegüent de lol

qtianl era digne de veurers' y saberse, vaig comprar pera la

Associació un llibre del Sr. Parassols Pbre. que tinch 1"

honra de pragarvos figuri on la Biblioteca: alli trobareu

quantaa noticias hagueu menester sobre '1 dit Monastir.

He acabat ¡na ressenya: perdoneu sí na estat massa llarga

y escrita com pera casa; mon ubjecte no ha sigut Uuhir galas

d1 estil sino donarvos compte do mas impresiona y noticia do

lo que os pogués convenir, croyenl ab aixú contribuhir al fi

que tota nos hom proposal y tal_ volla inspirar u allrea, mes

capassus quejo d" aproíilarho, !u deyiLj do fer un vialje com

lo méu.

líspjjrij, Sr. Presidiint, que 'n donará compto aixls com

'lulenvlo deis adjunta croquis y dibuixos ¡1).—Sr. Prestdent

de la ASSOCIACIÓ CATALANISTA »' EXCUHSIONS CIENTÍFICAS.

KAMON AIUUIA Y SOLANAS,

Ünrcelono B d' As'JHt do 1D77.

ID colecclú que la Asaociació vé formont.Num, l, pálida ai' N Caaullas.-i. Ermita ría Naalre Sonyora del Caui( —

3 Porta! dB In matoixu.—i. Datull dota dos OHJJÍIOUU {de las columnaa de dit/">rtal).—h. Biicinn de captas da la metelx». (ualoacla).—6. V!aW fle frente•I» RosimuH. - 7 . Viata laleroi ita la eaglealB da tu Doma.—8. Vista posterior yImimil dial Monuitirds Ripull.—«. Cohimnus y ilalalia cte .eatoa dol metoix.-10. Picad' uyeiin bunayt,i dal Snntuui'i do Nuria -11 Monastlr da SantJ d L af .-^Nota du la