Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament INS La

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament

INS La Ferreria

Ar x iu :

FEINA D’ESTIU ESO I BAT

Codi plantilla: Pàgina 1 de 1

RG0011_FEINA_ESTIU_ESO_BAT

Aquest document pot quedar obsolet un cop imprès


INS La Ferreria

Ar x iu :






INS La Ferreria

Ar x iu :





Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament INS La Ferreria

Ar x i u :





MATEMÀTIQUES 3rESO INSTITUT LA FERRERIA ORIENTACIONS PER A L’ESTIU. CURS 2018-19

A continuació us proposem un llistat de recursos d’internet de l’àmbit matemàtic on podreu trobar des d’explicacions teòriques a exercicis (proposats, resolts o autocorrectius) així com calculadores online o reptes matemàtics. Podreu repassar i treballar el que heu fet al llarg del curs, aprofundir-ne i descobrir un munt de coses noves.

1. CANGUR: http://www.cangur.org/ La prova Cangur és una activitat matemàtica impulsada per la societat internacional Le Kangourou sans Frontières per estimular i motivar una àmplia majoria de l’alumnat i que a Catalunya organitza des de 1996 la Societat Catalana de Matemàtiques. Amb un format de concurs individual, l’objectiu autèntic del Cangur és que l’alumnat participi i dediqui una estona especial a divertir-se tot resolent els reptes plantejats. Els problemes es basen més en el raonament i l’enginy que en coneixements matemàtics específics. Va adreçada als alumnes de primària, secundària obligatòria i batxillerat. Aquestes “altres matemàtiques” també les podeu practicar a partir de propostes que trobareu a la web del Cangur.

2. ACTIVITATS JCLIC: https://clic.xtec.cat/ La seva biblioteca d’activitats està formada per centenars d'aplicacions tant de primària com de secundària i inclou moltes àrees curriculars a part de les matemàtiques.

3. MATESFACIL: https://www.matesfacil.com/ Teoria, exemples, exercicis i problemes resolts pas a pas de matemàtiques per a secundària i batxillerat. També hi ha activitats interactives.

4. GEOGEBRA: https://www.geogebra.org/ El GeoGebra no només pot ser utilitzat per realitzar construccions o dibuixar gràfiques, sinó també per fer conjectures, realitzar investigacions, com a calculadora científica o gràfica...

5. CALCULADORES/APLICACIONS: CalcMe: https://calcme.com/ Photomath: https://photomath.net/es/

A més, a les llibreries trobareu una gran varietat de quadernets d’estiu de matemàtiques: n’hi ha de diverses editorials i de tots els nivells.

http://www.cangur.org/

https://clic.xtec.cat/

https://www.matesfacil.com/

https://www.geogebra.org/

https://calcme.com/

https://photomath.net/es/


INS La Ferreria

Ar x iu :





FÍSICA I QUÍMICA 3ESO INSTITUT LA FERRERIA ORIENTACIONS PER A L’ESTIU. CURS 2018-19

A continuació us proposem un llistat de recursos d’internet de l’àmbit de la física i química on podreu trobar des d’explicacions teòriques a exercicis (proposats, resolts o autocorrectius) així com animacions o reptes científics. Podreu repassar i treballar el que heu fet al llarg del curs, aprofundir-ne i descobrir un munt de coses noves.

1. EDU365: http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/ L’edu365 és el portal del

Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya adreçat a l’alumnat de

les escoles i instituts del país i les seves famílies.

2. ACTIVITATS JCLIC: https://clic.xtec.cat/ La seva biblioteca d’activitats està formada

per centenars d'aplicacions tant de primària com de secundària de diferents àmbits.

3. EDUCAPLUS: http://www.educaplus.org/ On trobareu jocs i animacions molt

enetenedores de física, química i altres matèries de l’àmbit cientificotecnològic.

4. SIMULACIONS MOLT ACLARIDORES:

https://phet.colorado.edu/es/simulations/category/chemistry

5. WEBS MOLT INTERESSANTS: amb teoria, animacions, activitats interactives

autocorrectives i laboratoris virtuals. https://conteni2.educarex.es/?a=57

http://concurso.cnice.mec.es/cnice2005/93_iniciacion_interactiva_materia/curso/in

dex.html

http://ntic.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2003/gases/

http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/inicio.htm

6. QUIMITRIS: http://www.quimitris.com/ Quimitris és un joc fonamentat en el Tetris

per a l’aprenentatge de la Taula Periòdica dels elements de forma entretinguda.

7. LA OCA DE LAS CIENCIAS: http://contenidos.educarex.es/mci/2007/12/fil/laoca.swf

8. TESTEANDO: https://www.testeando.es/3-ESO-Fisica-y-quimica-40# Testeando es un

joc educatiu amb més de 58 000 preguntes per a estudiants de Primària, ESO,

Batxillerat i Formació Professional. Es pot jugar al Testeando LITE (gratuït)

A més, a les llibreries trobareu una gran varietat de quadernets d’estiu de física i química: n’hi ha de diverses editorials i de tots els nivells.

http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/

https://clic.xtec.cat/

http://www.educaplus.org/

https://phet.colorado.edu/es/simulations/category/chemistry

https://conteni2.educarex.es/?a=57

http://concurso.cnice.mec.es/cnice2005/93_iniciacion_interactiva_materia/curso/index.html

http://concurso.cnice.mec.es/cnice2005/93_iniciacion_interactiva_materia/curso/index.html

http://ntic.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2003/gases/

http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/inicio.htm

http://www.quimitris.com/

http://contenidos.educarex.es/mci/2007/12/fil/laoca.swf

https://www.testeando.es/3-ESO-Fisica-y-quimica-40


INS La Ferreria

Ar x iu :





Feina d’estiu per 3r ESO

Només l'han de fer els alumnes que facin Biologia i Geologia a 4t ESO del curs que

ve.

Es valorarà com una feina del 1r Trimestre del curs 2019-2020

DEURES D’ESTIU 3r ESO:

1-Llegir el llibre MI FAMILIA Y OTROS ANIMALES. Escrit per Gerald Durrell

Gerald Malcolm Durrell (1925-1995) fou un naturalista, zoòleg,

conservacionista, escriptor i presentador de televisió anglès.

Va néixer a Jamshedpur, Índia, el 1925. La seva família, que va tornar a

Anglaterra 3 anys més tard i va viure a l'illa grega de Corfú entre 1935 i

1939. Gerald va estudiar zoologia i ha esdevingut un naturalista anomenat

universal. És autor de més de trenta llibres, el més famós dels quals és La

meva família i altres animals (que s’ha portat al cinema en varies ocasions)

Molt conegut és també el seu parc zoològic a l'illa de Jersey (dependència de la

Corona Britànica a la costa de Normandia). El seu rebuig al funcionament dels

zoològics, i la creença que aquests haurien de servir com a reserva d'espècies

en perill, li portà a la idea de crear el seu propi zoo.

Gerald Durrell combina en els seus llibres el retrat de persones i llocs, l’autobiografia i un

insuperable sentit de l’humor. Mi familia y otros animales és sense dubte la seva obra més

coneguda i celebrada. Primera part de la seva divertida trilogia de Corfú (illa Grega), que

presenta una àgil i graciosa galeria de personatges, com Larry -Lawrence Durrel, el futur autor

del Cuarteto de Alejandría- i les seves estrafolàries amistats, mamà Durrell i el seu inesgotable

sentit comú, o Spiro, el corfuanès angloparlant, junt a tota una sèrie d’animals retratats com

només pot fer-ho qui al llarg de tota la seva vida els ha considerat amb intel·ligència y tendresa.

Estàtua d’un Dodo (au extingida)

a l’entrada del zoo.

https://ca.wikipedia.org/wiki/1925

https://ca.wikipedia.org/wiki/1995

https://ca.wikipedia.org/wiki/Anglaterra

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jamshedpur

https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dndia

https://ca.wikipedia.org/wiki/Illa_de_Corf%C3%BA

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jersey

https://ca.wikipedia.org/wiki/Depend%C3%A8ncia_de_la_Corona



https://ca.wikipedia.org/wiki/Normandia

https://ca.wikipedia.org/wiki/Perill_d%27extinci%C3%B3


INS La Ferreria

Ar x iu :





2-Escriviu en una o dues pàgines varies coses:

de què va el llibre,

si us ha agradat o no (justificant la resposta)

que diríeu si haguéssiu de recomanar aquesta lectura a una altra

persona.

Es valorarà la bona redacció, no tenir faltes d’ortografia i

respondre amb interès. S’ha de fer manuscrit i servirà d’una nota

de feina del primer trimestre. El llibre es pot comprar entre varis i

l’aneu passant o demanar en una biblioteca.

Generalitat de Catalunya

Departament

d’Ensenyament

INS La Ferreria

Arxiu:


EF_3r ESO_set.19

Aquesta feina sumarà un punt a la nota final

del primer trimestre

Els alumnes que no superen la matèria hauran de venir al setembre i presentar les següents

activitats;

1 (demostració de la part pràctica realitzada durant l’estiu), 2,3 (treball i USB amb la gravació)

.Activitat 1

1a Sortida: Córrer per la ciutat durant 20 minuts seguits.

. Recorda fer-ho en hores en què el sol no sigui fort, com per exemple a primera hora del matí o a

última de la tarda.

. Pensa en tenir un ritme suau (has de poder parlar mentre corres) i aixecar bé els peus.

. Porta roba vistosa que permeti que et vegin des de lluny els cotxes o d’altres vehicles.

I calçat còmode i lligat. -.

Fes estiraments de la musculatura que sentis més engarrotada en acabar. -

. Omple la fitxa abans i després de l’activitat.

FITXA 1a SORTIDA –

Carrera per asfalt Pols en 10” al llevar-te

Pols en 10” abans de sortir Pols en 10” just al acabar

Pols en 10” al cap de 15’ d’haver acabat Has pogut aguantar el temps establert? N’has fet més?

Quant?

Si has hagut de parar, per què ha estat?

D’una escala de l’1 al 10 (sent 1 gens cansat i 10 desmaiat) valora el teu estat.

Quins músculs has notat més carregats durant l’activitat?

Dibuixa 3 exercicis d’estiraments que hagis fet.

Creus que la recuperació de la FC (del pols) ha estat correcte? T’ha costat recuperar-te?

Observacions

2a Sortida: Nadar a la piscina durant 20 minuts seguits.

. Desplaça’t fins a la piscina, no importa l’hora.

. Porta un banyador lligat o que no et caigui i ulleres.

. Pensa en tenir un ritme suau (has de poder parlar) i allarga bé els braços alhora que piques de

peus sense parar. Intenta respirar de manera sincronitzada amb el ritme de braçada.

-. Pots fer-ho de l’estil que et sigui més còmode: crol, esquena o braça.

- Omple la fitxa abans i després de l’activitat.


Nadar Pols en 10” al llevar-te

Pols en 10” abans de sortir Pols en 10” just al acabar

. Pols en 10” al cap de 15’ d’haver acabat Has pogut aguantar el temps establert? N’has fet més?

Quant? Si has hagut de parar, per què ha estat?




Creus que la recuperació de la FC (del pols) ha estat correcte? T’ha costat recuperar-te?

Observacions

3a Sortida

Córrer per un terreny diferent durant 20 minuts.

-. Busca un terreny que no sigui asfalt: bosc, platja, sorra, pista d’atletisme, etc. -. Recorda fer-ho

en hores en què el sol no sigui fort, com per exemple a primera hora del matí o a última de la

tarda.

-. Pensa en tenir un ritme suau (has de poder parlar mentre corres) i aixecar bé els peus.

-. Porta roba vistosa que permeti que et vegin des de lluny els cotxes o d’altres vehicles

. I calçat còmode i lligat.

-. Fes estiraments de la musculatura que sentis més engarrotada en acabar.

-. Omple la fitxa abans i després de l’activitat.


Córrer per un terreny diferent

Pols en 10” al llevar-te Pols en 10” abans de sortir

Pols en 10” just al acabar

. Pols en 10” al cap de 15’ d’haver acabat Has pogut aguantar el temps establert? N’has fet més?

Quant? Si has hagut de parar, per què ha estat?




Quina diferència a nivell del cos has notat al canviar de terreny? En quin t’has sentit millor?

Observacions

Activitat 2

1. Fes un treball escrit sobre un Esport Adaptat (bàsquet en cadira de rodes,

volei terra o golbol). Explica què és l’esport adaptat i les característiques de

l’esport adaptat que has triat. Explica el seu reglament i el terreny de joc.

(Recorda incloure portada amb el teu nom i index).

Activitat 3

2. Fes una coreografia de ball i gravat en vídeo. Pots triar una coreografia de

Just Dance o de Zumba. Portaràs el vídeo en un usb. Ha de durar

aproximadament uns 3 minuts.


INS La Ferreria

Ar x iu :






INS La Ferreria

Ar x iu :





Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

INS La Ferreria

A rx iu :


INSTRUCCIONS D’ESTIU 18-19 CCSS 3r ESO

Benvolgudes famílies,

Per tal de recuperar la matèria suspesa de CCSS els alumnes hauran de:

Presentar obligatòriament les activitats d’estiu proposades de la matèria suspesa i lliurar-les al professor/a de matèria la primera setmana de classe.

Fer una prova escrita al segon trimestre del curs vinent 19-20.

Per altra banda, aquells alumnes que hagin assolit la matèria, en cas que facin els deures d’estiu, podranoptar a fins a un punt de la nota final del primer trimestre. La primera setmana de classe haurand’entregar la feina al seu professor/a de la matèria.

NORMES DE PRESENTACIÓ

1. El dossier es presentarà fet íntegrament a bolígraf. 2. S’han de contestar tots els exercicis de forma correcta. 3. Es valorarà la presentació i pulcritud.

Salutacions i molt bon estiu,

Departament de socials


RG0011_FEINA_ESTIU_ESO_BATAquest document pot quedar obsolet un cop imprès


INS La Ferreria

Arxiu:


DOSSIER D’ESTIU CIÈNCIES SOCIALS

3r d'ESO

CURS: 2018-2019 NOM DE L’ALUMNE:


INS La Ferreria

Arxiu:


ÍNDEX

TEMA 0: L’ESCENARI FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES.

TEMA 1: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS.

TEMA 2: L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA

TEMA 3: ELS SECTORS ECONÒMICS

TEMA 4:L’AMPLIACIÓ DEL MÓN CONEGUT. ELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

TEMA 5: RENAIXEMENT I REFORMA

TEMA 6 : L’ESPANYA DELS ÀUSTRIA

TEMA 7 : L’EUROPA DEL SEGLE XVII

TEMA 8: LA CIÈNCIA I L’ART DE GEOGRAFIA:


INS La Ferreria

Arxiu:


TEMA 0: L’ESCENARI FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

Començarem situant en els mapes un seguitd’informació

1.- Situa els països d’Europa i les seves capitals.

2.- Situa els diferents elements físics en el mapa d’Europa (l’hauràs de comprar o descarregar-te’l de internet):

MARS I OCEANS: Oceà Atlàntic

Mar Caspi

Mar Negre

Mar Egeu

Mar Jònic

Mar Adriàtic

Mar Tirrè

Mar Mediterrani

Mar Cantàbric

Mar del Nord

Mar de Noruega

Mar Bàltic

Mar de Barents

CAPS I GOLFS: Cap de Creus

Cap de Gata

Finisterre

Cap del Nord


INS La Ferreria

Arxiu:


Golf de Tàrent

Golf de Gènova

Golf de Lleó

Golf de València

Golf de Cadi

Golf de Biscaia

GolfdeFinlàndia

MUNTANYES I PLANES:

Urals Serralades Escandinaves Caucas Els Grampians

Carpats

Balcans

Alps Mont Blanc

Massís Central Pirineus Serralada Cantàbrica

Sistema Ibèric

Sistema Central

Serralades Bètiques

ESTRETS:

Magallanes

Canal de la Màniga

Estret de Magallanes

Canal de Panamà

Estret de Bering

RIUS:


INS La Ferreria

Arxiu:


Ural

Volga

Danubi

Po

Ebre

Guadalquivir

Guadiana

Tajo

Duero Senia

Tàmesis Rin

PENÍNSULES:

Crimea

Balcànica

Itàlica

Ibèrica

Jutlàndia

Escandinava

Kola

3.- Situa les diferents Comunitats Autònomes, les províncies i les capitals en

un mapa polític d’Espanya (l’hauràs de comprar o descarregar-te’l de

internet):


INS La Ferreria

Arxiu:


TEMA 1: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS

1.- Defineix:

MONARQUIA PARLAMENTÀRIA:

REPÚBLICA PARLAMENTÀRIA:

GLOBALITZACIÓ:

ONG:

2.- Defineix el concepte d’Estat i explica les seves funcions.

3.- En relació a la Unió Europea,

a.- Explica els orígens de la Unió.


INS La Ferreria

Arxiu:


b.- Quins països la formen actualment?.

c.- És el mateix estar a la Unió

Europeaque a l’Eurozona?. d.- Quins

són els objectius de la Unió?.

d.- Explica les institucions de la Unió Europea.

4.- Elabora un mapa conceptual o resum sobre l’organització política de l’estat espanyol. (Estat, Comunitat Autònoma, Província i municipi).

TEMA 2: L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS

1.- Defineix:

ECONOMIA:

ACTIVITAT ECONÒMICA:

AGENTS ECONÒMICS:

TAXA D’OCUPACIÓ:


INS La Ferreria

Arxiu:


BÉNS DE CONSUM:

BÉNS DE PRODUCCIÓ:

2.- Quins són els factors de producció?

3.- Quines són les fases de l’activitat econòmica?.

4.- Fes un esquema dels diferents sectors econòmics.

TEMA 3: ELS SECTORS ECONÒMICS

En relació al SECTOR PRIMARI:

1.-Què és el sector primari? Quines activitats comprèn? Des de quan existeixen?

2.-Segons la primera gràfica, quina importància té actualment el sector

primari segons la població activa? És la mateixa segons la riquesa que

genera?


INS La Ferreria

Arxiu:


3.-Segons el mapa, en quines zones del món treballa més gent en sector primari i en quines menys?


INS La Ferreria

Arxiu:


4.-Segons la segona gràfica de dalt, quins dos continents tenen més gent

treballant en la població activa i quins dos tenen menys gent treballant en

aquest sector?

5.- Com explicaries aquestes fortes diferències entre zones i continents?

6.- Fes totes les classificacions possibles del tipus d’agricultura de cadascuna de les fotografies de sota.


INS La Ferreria

Arxiu:


En relació al SECTOR SECUNDARI:


INS La Ferreria

Arxiu:


1.- Llegeix el text i respon:

➢ Tipus de document:

➢ Tema:

➢ Quan va passar Europa de ser un món rural a un altre d’urbà?


INS La Ferreria

Arxiu:


➢ En què es diferencia el treball en un taller artesà del treball en una fàbrica?

2.- Les condicions dels obrers de la fàbrica en la producció respecte a les de l’artesà són millors o pitjors? Justifica la resposta.

❖ Com definiries Revolució Industrial?

❖ Explica l’evolució històrica del treball industrial.

3.- Fes un esquema o resum sobre les energies renovables i no renovables.


INS La Ferreria

Arxiu:


En relació al SECTOR TERCIARI:

1.- La diversitat del sector terciari. Explica 4 característiques.


INS La Ferreria

Arxiu:


2.- Digues 4 arguments a favor i quatre en contra del turisme


INS La Ferreria

Arxiu:


HISTÒRIA

TEMA 4: L'AMPLIACIÓ DEL MÓN CONEGUT. ELS GRANS DESCOBRIMENTS

GEOGRÀFICS

Comencem l'Edat Moderna.

1.- Quin any comença?. Quin any acaba?.

2.- Entre quins segles es desenvolupa?.

3.- A partir del mapa de baix i els teus coneixements, respon:

Classificació (tipus, caràcter i territori representat).


INS La Ferreria

Arxiu:


Tema del mapa:

Quan i com es produeix la unió dinàstica de les corones de Castella i

Aragó?

Quins territoris conquisten i quan els Reis Catòlics?


INS La Ferreria

Arxiu:


Quin objectiu tenia la seva política exterior? Quins instruments fan servir?

Per què diem que Isabel la Catòlica imposa una monarquia autoritària a Castella?

4.- En què va consistir el Tractat de Tordesillas?.


INS La Ferreria

Arxiu:


5.- Respon les següents preguntes sobre Colom i el

descobriment d’Amèrica: -a qui li va presentar

inicialment el projecte, Colom?.

-on es creu que va néixer Colom?

-què són les “Capitulacions

de Santa Fe”? -quin mes va

sortir?.


INS La Ferreria

Arxiu:


-de quin port va sortir? -quin dia va arribar?

-quan va tornar, a quin port va arribar?

-quins reis hi havia en aquell moment a la Península Ibèrica?

5.- Fixa’t en el mapa i explica els itineraris dels viatges de Colom. El camí de

tornada és el mateix en tots els casos? Quina relació podrien tenir els vents amb

el rumb dels vaixells?

6.- Acaba el text sobre les cultures americanes anteriors a l’arribada dels europeus.


INS La Ferreria

Arxiu:


“Els ……………….. estaven situats a la zona de l’actual Perú. Els espanyols van

conquerir

……………….. i van fundar …………………… La conquesta del Perú va ser dirigida per

……………….. A Perú destacava el …………. ……….., que va ser una fortalesa descoberta l’any

……………..

“Els ………………….. estaven situats a la zona de ………………….. Quan els espanyols hi varen arribar, era una cultura en decadencia i crisis.

“Els ………………………. estaven situats al nord, a l’actual ………………….. La

ciutat més important era …………………… que estava construida damunt un

……………. . Va ser l’espanyol …………………….., qui va conquerir la zona i va

vèncer l’emperador

…………………..”.

7.- A partir del text i dels teus coneixements, respon:


INS La Ferreria

Arxiu:


1. Classificació del text: font, caràcter, autor, d’on s’ha tret, lloc, any i destinatari.

2. Tema:

3. Quina impressió li causa la ciutat de Tlaxcala a l’autor? Per què?


INS La Ferreria

Arxiu:


4. Fes una llista dels productes que es podien trobar a Tlaxcala.

5. Quins altres negocis o serveis hi havia a la ciutat?

6. A quina civilització precolombina pertanyia aquesta ciutat? Quines eren les seves característiques?

7. Quins altres pobles precolombins hi havia? Explica el que sàpigues sobre ells.

TEMA 5. EUROPA A L'EDAT MODERNA. RENAIXEMENT I REFORMA

En aquesta unitat vam treballar alguns dels aconteixements més

importants de l’Edat Moderna: la Reforma Protestant i la contrareforma,

l’aparició de la impremta i de l’humanisme i l’art del Renaixement.

1.- A partir del mapa de baix i els teus coneixements, respon:

Tipus, caràcter i territori representat.

Tema.

Quines espècies portaven a Europa? Des d’on venia cadascuna? Per què eren tan importants?


INS La Ferreria

Arxiu:


Descriu, seguint el mapa, la ruta que feien les espècies des d’Orient fins

Europa.


INS La Ferreria

Arxiu:


Explica quins factors, a més del comerç, van propiciar el creixement econòmic del segle XV.

Quina classe social va ser la més beneficiada pel creixement econòmic? Per què?

En què va consistir l'Humanisme?

2.- Redacta un text històric en el qual sortin les següents paraules:

REFORMA PROTESTANT, LUTER, CONTRAREFORMA, CONCILI DE

TRENTO, WITTENBERG, CALVINISTES, ANGLICANS.


INS La Ferreria

Arxiu:


3.- Escriu tres característiques dels Luterans, tres dels anglicans, tres dels calvinistes i 3 dels catòlics.

LUTERANS ANGLICANS CALVINISTES CATÒLICS


INS La Ferreria

Arxiu:


TEMA 6: L’ESPANYA DELS ÀUSTRIA

1.- Llegeix el text i respon les preguntes:

EL BANDOLERISME A LA CATALUNYA MODERNA

A Catalunya, com en molts indrets del Mediterrani quan va decaure

l’impuls econòmic medieval en favor de l’eix atlàntic, va esclatar el

fenomen del bandolerisme que es perllongaria al llarg dels segles XVI i

XVII.

El bandolerisme, amb una base popular i aristocràtica té els seus orígens en la

crisi de la baixa edat mitjana tot i que el període de la seva màxima intensitat

el trobem entre 1540 i 1640 per iniciar la seva fi a finals del segle XVII. Per tant,

l’etapa de plenitud del fenomen s’hauria de situar en les primeres dècades del

segle XVII, moment en el que van aparèixer bandolers com ROCAGUINARDA o

SERRALLONGA.

Tradicionalment, els historiadors han posat l’èmfasi en els bandolers del Barroc perquè coincidia amb la rivalitat entre NYERROS i CADELLS.

Un fenomen de tal llarga durada com és el bandolerisme no pot tenir

explicacions úniques. Les seves causes són complexes i no es troben en

un motiu aïllat, sinó en un conjunt de factors que van actuar de manera

interrelacionada.

Joan Reglà, autor de “El bandolerisme català del barroc” va explicar el bandolerisme

segons la teoria maltusiana, plantejant que va ser l’excés de població el que va

provocar que, per fugir de la misèria, s’entrés a formar part de les quadrilles o que els

mateixos nobles empobrits fossin els bandolers. És a dir, segons Reglà, el

bandolerisme seria causat per qüestions demogràfiques i econòmiques. Serien “fills

de la misèria” pel sobrepoblament de la muntanya que donava lloc a la desproporció

entre població i recursos.


INS La Ferreria

Arxiu:


Aquesta explicació, però, no pot ser acceptada de forma global com

explicació del fenomen del bandolerisme perquè aquest va començar en el

segle XVI quan Catalunya era un país buit i poc poblat.

Altres autors han plantejat el fenomen del bandolerisme en relació amb els

canvis provocats per la reestructuració de la societat i l’economia catalana.

Així, el bandolerisme seria la sortida tant per als pagesos perjudicats per la

Sentència Arbitral de Guadalupe com per als senyors o per alguns

menestrals que no van trobar sortida a la decadència gremial. Aquesta

explicació incideix en els integrants de les quadrilles, però tampoc acaba

d’explicar l’essència del fenomen.

Possiblement les lluites de facció entre la noblesa van ser la principal causa del

fenomen del bandolerisme, ja que molts nobles es van empobrir, tot i que també

era una manera de mantenir la renda senyorial. Els senyors protagonitzaven

conflictes de llarga durada entre faccions. I aquests conflictes requerien la

mobilització d’un nombre important de persones: vassalls, familiars, amics,

mercenaris o malfactors van participar en el fenomen del bandolerisme. Les

quadrilles eren les encarregades de donar suport militar als senyors.

El resultat de la combinació d’aquests factors va ser l’aparició d’un grapat de

quadrilles comandades per personatges que han esdevingut cèlebres com

BARTOMEU CAMPS, MONTSERRAT POCH, PEROT ROCAGUINARDA o JOAN

SALA SERRALLONGA,

Després de la Guerra dels Segadors el bandolerisme viurà un canvi amb la

pervivència només dels saltejadors de camins sense la complicitat dels

estaments privilegiats. Eren bandolers més fràgils que sense el suport dels

nobles i davant l’autoritat reial cada vegada més forta, van tendir a la

desaparició.

Dossier. Revista Sàpiens

0.- Tipus de document i font. 1.- A què es refereix el text quan parla “d’eix atlàntic”?.


INS La Ferreria

Arxiu:


2.- Identifica l’equip del bandoler:

3.- Identifica els fets següents com a causes o conseqüències de la Guerra de Successió i de la Batalla de l’Onze de Setembre.


INS La Ferreria

Arxiu:


4.- Llegeix el text i respon les preguntes:

11 DE SETEMBRE DE 1714. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ.

La fase final de la Guerra de Successió, després de la pau internacional

signada a Utrecht el 1713, era una altra guerra. Era, més que mai, una cruenta

guerra civil. Òbviament, també era una guerra per la defensa de les lleis i

constitucions del país, per les llibertats amenaçades per un enemic que

presentava un fort anticatalanisme. Però no convé simplificar el caràcter de la

guerra, s’ha de visualitzar en tot el seu context.

Després de la Pau d’Utrecht van emergir els símptomes de distanciament entre

els sectors moderats, partidaris de la negociació amb els comandaments de

Felip V, i els radicals, defensors de la resistència a ultrança davant la previsible

intransigència del Borbó. La salvaguarda de les constitucions era l’objectiu

prioritari pel qual calia lluitar.

Els borbònics, amb un exèrcit de 50.000 homes, van ocupar la quasi totalitat del

Principat entre 1713 i 1714. Ciutats austriacistes de primera hora com Vic i Valls ja


INS La Ferreria

Arxiu:


restaven en mans dels filipistes. D’aquesta manera, arribats a 1714, la desproporció

entre les forces ocupants de Catalunya i el reduït contingent de resistents, concentrats

a Barcelona i Cardona, era abismal.

Uns 40.000 soldats dels exèrcits hispànic i francès van començar l’assalt definitiu

d’una ciutat defensada per uns 5.500 homes, la majoria dels quals es trobaven

enquadrats en les companyies gremials, sota les ordres del general Antoni de

Villarroel i del conseller en cap Rafael de Casanova. Els intensos bombardejos i les

bretxes produïdes a les muralles van facilitar l’assalt final de les forces

borbòniques l’Onze de Setembre.

Durant el setge, els defensors havien patit unes 7.000 víctimes i una tercera part de les

cases de Barcelona van ser destruïdes per les 30.000 bombes llançades per l’exèrcit

borbònic, mentre que els assaltants van comptabilitzar unes 14.200 baixes. La

repressió consegüent seria especialment dura i d’un abast profund, tant polític, com

econòmic i cultural.

Revis ta

Sàpie ns

1.- Defineix les paraules que apareixen en negreta.

2.- Què va significar el Tractat d’Utrecht pel desenvolupament de la

Guerra de Successió?. 3.- El text parla de “cruenta guerra civil”, a quin

país es refereix?.

4.- L’article comenta la “la intransigència del Borbó”. A quin

Borbó es refereix?. 5.- On es troba Cardona?.

6.- Qui va ser Josep Moragues?.

TEMA 7: L’EUROPA DEL SEGLE XVII


INS La Ferreria

Arxiu:


1.- Fes els següents mots encreuats:

L E L J C I U T U Z S S V E I

C L I E K N B D D Y T Z E M M

Q B E F G Q W M U H N Y R S K

R D N W M I F P G G E J S I S

Z N K I M X S I M X R H A L W

J C E F X O R L E X N E L I H

J W F W R F R C A X P T L T G

P E C F O E U C O T Y W E N T

J G Y L P T U F R P I N S A O

O Y L M I U P U N E O U B C L

U I H U J C D S H E V M U R N

B D R A U T S E C B H I V E F

H A B E A S C O R P U S L M E

C F W W E O C M S I E L G O M

Q Q L X J N W X F Y X U O B K

1.- Teoria econòmica del segle XVII pròpia de les

societats absolutistes:


INS La Ferreria

Arxiu:


2.- Residència del rei Lluís XIV:

3.-Dinastia enderrocada a

Anglaterra: 4.-Poder encarregat

d’elaborar lleis:

5.-Poder encarregat d’executar les lleis:

6.-Jurament que limitava el poder del rei a Anglaterra:

7.-Llei anglesa que garantia la llibertat individual:

8.-Nom de la persona que va liderar la revolta que va portar a Anglaterra a

proclamar la república: 35

2.- L’absolutisme és el sistema polític que es va desenvolupar a Europa al

llarg del segle XVII. Es caracteritza perquè el rei concentra tots els poders:

el poder executiu, legislatiu i judicial. Digues en què consistia cadascun

d’ells.


INS La Ferreria

Arxiu:


3.- Llegeix el text següent:


INS La Ferreria

Arxiu:


Defineix SOBIRANIA, LLOCTINENT i REVERENCIAR.

4.- El mercantilisme és un conjunt de polítiques i pràctiques econòmiques

dutes a terme per les monarquies absolutes d’Europa durant els segles XVII

i XVIII. Digues 3 característiques.

5.- A Anglaterra el sistema polític que es va acabar imposant va ser el

parlamentarisme. Ordena, seguint una seqüència correcta, els següents

quadres:

La defensa de l’absolutisme per part dels monarques els enfrontà als parlaments………


INS La Ferreria

Arxiu:


Els reis anglesos de la dinastía dels Estuard defensaven l’absolutisme………………….

Aquest conflicte va provocar les dues revoltes durant el segle XVII: la de 1642 i la de 1688……………..

La victòria dels parlamentaris significà la derrota dels Estuard i l’inici d’una nova

monarquia parlamentària amb Guillem d’Orange coma primer rei………………………

6.- El Parlament és la cambra o assemblea legislativa d’un estat, formada

pels representants dels diferents sectors socials. La Declaració dels Drets

(Bill of Rights), què garantía?. Digues, almenys, 4 aspectes.

7.- Llegeix els textos següents:

A: B:


INS La Ferreria

Arxiu:


A: -Quin sistema de govern defensa?.

-Digues tres característiques que el defineixen.

B:

-Quan diu “la meva persona”, a quina persona creus que es refereix?.


INS La Ferreria

Arxiu:


-Quin sistema de govern defensa?. Dóna tres raons a partir de frases del document.

TEMA 8: LA CIÈNCIA I L’ART DEL BARROC

1.- Explica el mètode científic.

2.- Fes una breu biografia sobre Nicolau Copèrnic i Galileu Galilei. En quina teoria van coincidir?.

Documents

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament INS La