Guia per a la sol·licitud del TFM professionalitzador Máster en Educació i TIC Setembre 2019

2

Índex Guia per a la sol·licitud del Treball final de màster professionalitzador 3

1. Presentació del TFM professionalitzador 3

2. Modalitats de TFM professionalitzador 4

3. Àrees i àmbits temàtics del TFM professionalitzador 6

4. Procediment per sol·licitar el TFM 13

3

Guia per a la sol·licitud del Treball final de màster professionalitzador 1. Presentació del TFM professionalitzador El Treball final de màster (TFM) professionalitzador és una assignatura obligatòria amb un valor acadèmic de 6 crèdits ECTS. Consisteix en l'elaboració individual d'un treball relacionat amb l'àmbit professional sobre una temàtica específica en el camp de l'ús educatiu de la tecnologia digital (e-learning). L'assignatura està concebuda com una oportunitat per a què l'estudiant pugui posar en pràctica els coneixements adquirits al llarg del màster, així com mostrar les competències professionals bàsiques, específiques i transversals pròpies de l'àmbit de l'educació amb suport de TIC i en relació amb l'especialització cursada en el màster:

● Docència en línia ● Disseny tecnopedagògic ● Direcció i gestió de l’e-learning

Aquesta assignatura té, per tant, igual que la de Pràctiques, un paper integrador al programa, amb l'objectiu de contextualitzar els aprenentatges teòrics i pràctics adquirits en els diferents mòduls i assignatures i així projectar-los en l'entorn professional. Per tant, no aporta competències específiques noves als estudiants, sinó que més aviat permet demostrar i consolidar les competències que s'han treballat en les assignatures anteriors. Una altra particularitat és la importància que adquireixen les competències transversals. Així doncs, els estudiants han de posar en joc les seves habilitats comunicatives i de treball autònom, la iniciativa i la creativitat a l'hora de resoldre problemes reals, la redacció de documentació en diferents registres, inclòs l'acadèmic i a través de diferents llenguatges i canals, etc. És convenient que l'elecció del tema es justifiqui sobre la base d’algun problema o necessitat concreta real, ja sigui d'un context específic proper i conegut, o bé de l'àmbit socioeducatiu en general. L'enfocament de l'estudi o projecte proposat també ha de correspondre's amb l'especialització cursada en el màster. La temàtica pot estar relacionada amb el projecte de l'assignatura de Pràctiques, encara que no és indispensable, ja que ambdues assignatures funcionen de forma independent i els seus respectius treballs, de fet, han de diferenciar-se, ja que proposen un exercici acadèmic diferent. Es tracta d'un treball orientat al camp professional i per tant no consisteix a dur a terme una recerca, sinó a aprofundir sobre un tema dins del camp de l'ús educatiu de la tecnologia digital, mitjançant la documentació, la indagació i l'anàlisi, que pugui servir per fonamentar una intervenció, o bé per sistematitzar i reflexionar sobre una línia de treball/estudi. Així, el projecte desenvolupat haurà de tenir, en qualsevol cas, un enfocament d'indagació i aprofundiment en una temàtica, però podrà concretar-

4

se en un treball amb una orientació teòrica o aplicada, segons la modalitat de TFM per la qual s'opti: a) Modalitat de reflexió teòrica o b) Modalitat aplicada. L'última fase del treball consistirà en l'elaboració i presentació d'un informe final de TFM, que tindrà també unes característiques particulars per a cada modalitat i la seva defensa virtual pública, davant un tribunal d'avaluació i la resta dels/as companys/as de l'aula.

2. Modalitats de TFM professionalitzador Com dèiem, el propòsit general del TFM és l'estudi d'una temàtica en el camp de l'e- learning o d'ús educatiu de la tecnologia digital, però pot tenir dues orientacions diferents i per tant materialitzar-se en una de les seves dues modalitats:

A. Modalitat de reflexió teòrica: Consisteix en realitzar una revisió de literatura, una anàlisi de l'estat de la qüestió i una reflexió crítica sobre una temàtica, una línia de treball o una tendència educativa/pedagògica, emmarcada sempre en el camp de coneixement de l'educació mediada per TIC. Aquest treball ha de permetre aprofundir en l'anàlisi d'una qüestió des d'una perspectiva teòrica, que eventualment pugui servir per fonamentar i orientar el disseny d'una hipotètica intervenció o acció en l'àmbit de la formació/educació amb suport tecnològic. Es tracta que l'estudiant se situï en el rol d'un professional del camp de l'educació amb TIC i sigui capaç d'aprofundir en l'estudi d'un tema concret, amb el propòsit de justificar teòricament una intervenció educativa, prèviament al seu desenvolupament. Per tant, no es tracta en aquest cas de dissenyar una intervenció educativa ni de desenvolupar un projecte d'innovació, sinó d'aprofundir en el coneixement d'un tema des d'una perspectiva teòrica, amb el propòsit de justificar i orientar adequadament una hipotètica intervenció.

El resultat final (fase 4) prendrà la forma d'un assaig, és a dir, una reflexió profunda i detallada sobre un tema concret, que reflecteixi la capacitat de reflexió crítica de l'estudiant respecte de la temàtica abordada, així com per establir un diàleg amb la literatura existent sobre el tema. La redacció de l'informe final de TFM ha de ser clara i sintètica, i proposar un fil conductor que doni sentit a la lectura i que vagi construint el coneixement que es presenta.

B. Modalitat aplicada:

Consisteix a documentar i fonamentar teòricament una proposta educativa/formativa, que respongui a una necessitat detectada en un context educatiu concret, i d'elaborar una proposta d'intervenció o innovació educativa emmarcada i dirigida a aquest context.

5

El treball ha d’incloure, per tant, una descripció del context d'actuació concret, a més de la problemàtica abordada, i per tant del centre, empresa, organització o col·lectiu al que va dirigida la proposta. Per aconseguir una correcta contextualització de la proposta serà necessari també realitzar una recollida de dades que permeti elaborar una anàlisi de necessitats prèvia a l'elaboració de la proposta. Es concep, per tant, com un projecte d'aplicació professional amb un producte final dirigit a un context específic que pot concretar-se en un prototip, disseny o proposta no necessàriament completa o definitiva. El tipus i la naturalesa del producte, així com la metodologia a seguir vindran en part determinades per l'especialitat cursada en el Màster:

● Docència en línia: disseny, planificació, anàlisi o avaluació d'una intervenció educativa amb TIC, posant especial èmfasi en el procés d'ensenyament i/o aprenentatge.

● Disseny tecnopedagògic: disseny i desenvolupament de materials, recursos, entorns o escenaris educatius digitals.

● Direcció i gestió de l'e-learning: projecte o pla de millora o d'innovació tecnopedagògica amb una perspectiva i abast institucional, ja sigui en un sentit estratègic o operatiu.

Per tant, en aquest cas, l'aprofundiment en el coneixement d'un tema es realitzarà a través del desenvolupament d'un projecte aplicat, que a més estarà basat en una justificació teòrica inicial. El resultat final (fase 4) prendrà la forma d'un article de revista, que permeti sintetitzar el projecte desenvolupat, incloent-hi la fonamentació teòrica, així com la descripció del producte o la proposta d'intervenció, i una sèrie de recomanacions per a la seva implementació pràctica. Els apartats del document seran els propis d'un article de revista del camp de la tecnologia educativa o la formació amb TIC. Aquesta modalitat implica el treball amb un context d'aplicació real, i per tant la identificació, per part de l'estudiant, d'un centre (institució educativa, entitat, ONG, empresa o un altre) on recollir informació per contextualitzar el TFM. És important que l'estudiant s'asseguri de la possibilitat d'accedir a aquesta informació, ja sigui documentalment o mitjançant informants clau, abans de matricular l'assignatura. A més, serà necessari que cada estudiant empleni i signi un document de Declaració de confidencialitat (utilitzant el model proporcionat), conforme es compromet a mantenir la confidencialitat de les dades cedides pel centre escollit, que lliurarà al seu tutor o tutora abans de l'inici de l'assignatura com a requisit indispensable per poder cursar-la.

6

3. Àrees i àmbits temàtics del TFM professionalitzador Els àmbits temàtics que es proposen des de l'assignatura per a la realització del TFM poden distribuir-se en tres grans blocs o àrees: (T) Tendències tecnològiques i innovació educativa: Aquest bloc parteix d'una sèrie de tecnologies digitals emergents, amb gran potencial d'aplicació en l'àmbit educatiu, però que no es troben encara consolidades o generalitzades, per la qual cosa poden tenir un paper catalitzador d'innovació educativa en múltiples àmbits i nivells formatius. T1. Intel·ligència Artificial, tutors virtuals i chatbots.

T2. Realitat augmentada / Geolocalització.

T3. Realitat virtual / Mons virtuals / Aprenentatge immersiu.

T4. L'ús de les xarxes i els mitjans socials en educació / Micro-learning.

T5. Robòtica i programació / La cultura maker en educació.

T6. L'ús de dispositius mòbils en educació (m-learning).

T7. Aules i entorns intel·ligents d'aprenentatge (smart classrooms / smart learning

environments)

T8. Modalitats i plataformes d'ensenyament i aprenentatge amb TIC: e-learning, b-

learning, h-learning.

(M) Models pedagògics i tecnologies digitals: Aquest bloc aborda la transformació dels models pedagògics tradicionals i les formes d'entendre l'aprenentatge i l'ensenyament, així com el rol dels agents implicats, a partir de la incorporació de tecnologies digitals, amb l'objectiu de proposar experiències d'aprenentatge més riques, significatives i motivadores.

M1. Aprenentatge col·laboratiu / Aprenentatge basat en projectes / Aprenentatge

interdisciplinari.

M2. Aprenentatge obert / Ecologies d'aprenentatge / Aprenentatge en xarxa / MOOCs.

M3. Aula invertida (flipped classroom / flipped learning).

M4. Personalització de l'aprenentatge i TIC / PLEs o Entorns Personals

d'Aprenentatge.

M5. Aprenentatge basat en jocs / Gamificació / Narrativa transmèdia.

M6. Aproximació STEAM / Didàctiques específiques i TIC.

M7. Educació inclusiva i TIC / Participació i inclusió digital / Excletxa digital / Formació

col·lectius específics i TIC.

7

(D) Alfabetització digital i desenvolupament professional docent: Aquest bloc se centra d'una banda en la necessària alfabetització i desenvolupament competencial per a un ús òptim de les tecnologies digitals en la societat actual, i d’altra banda, en l'aprofitament de les possibilitats que ofereix la xarxa com a entorn de desenvolupament professional docent en comunitat.

D1. Competències digitals / Competència digital docent / Alfabetització digital i

mediàtica.

D2. Identitat digital i desenvolupament professional docent.

D3. Ensenyament i aprenentatge basat en evidències i/o dades / Learning analytics /

Data literacy.

(G) Gestió de la qualitat, lideratge i desenvolupament organitzatiu de l'e-learning

Aquest bloc tracta qüestions relacionades amb la dimensió organitzacional o

institucional de la formació amb suport de tecnologia o de l'e-learning, tant des d'una

perspectiva estratègica com operativa. Inclou temàtiques que tenen a veure amb la

gestió i l'avaluació de la qualitat, el lideratge i la competència directiva, així com amb el

desenvolupament organitzacional i la gestió d'equips i del coneixement.

En aquest cas es considera al bloc com un àmbit temàtic en si i no s'especifiquen

temàtiques per donar més flexibilitat al plantejament de propostes.

* La idea és que qualsevol dels àmbits temàtics pugui treballar-se des d'ambdues

modalitats de TFM, (A) Reflexió teòrica o (B) Aplicada, i també des de qualsevol de les

especialitats, -Docència en línia; Disseny tecnopedagògic i Direcció i gestió de l'e-

learning-. No obstant això, apuntem com més apropiats per treballar amb les

especialitats de Docència i Disseny, els tres primers blocs (T, M i D) i com més

propi de l'especialitat de Direcció i gestió, el quart (G).

A continuació, s'inclou una breu descripció de cadascun dels àmbits temàtics.

T. TFM TENDÈNCIES TECNOLÒGIQUES I INNOVACIÓ EDUCATIVA

T1. Intel·ligència artificial, tutors virtuals i chatbots

En el context de l'educació online, el desenvolupament de les tecnologies d'Intel·ligència

Artificial (AI) ha fet possible l'aparició de tutors virtuals intel·ligents, és a dir, capaços

d'emular als tutors humans i d'automatitzar algunes de les seves tasques. Més

recentment, els avanços en disseny conversacional han donat lloc als chatbots

educatius. En aquest cas, es tracta de bots capaços d'interactuar imitant els patrons

8

conversacionals humans. A través de la conversa els bots poden proporcionar feedback,

analitzar l'entorn, proposar solucions a problemes de forma immediata, i fins i tot

interpretar les nostres emocions. Aquest tipus de tecnologies està sent aplicat en

sistemes adaptatius d'aprenentatge, que poden millorar la personalització i l'eficiència, i

incrementar la motivació i la participació en l'aprenentatge.

T2. Realitat augmentada / Geolocalització

Des de fa diversos anys, la Realitat Augmentada (RA) i la Geolocalizació s'han

consolidat com a dues de les tecnologies més prometedores per a l'àmbit educatiu. Això

es deu al seu enorme potencial per dur a terme activitats d'ensenyament/aprenentatge

més autèntiques, significatives i situades en escenaris i entorns naturals, així com a la

seva creixent accessibilitat. El terme RA es refereix a un tipus de tecnologia que permet

superposar elements virtuals (per ex.: objectes 3D, vídeos, textos, àudios, etc.) al món

real, mentre que la geolocalització consisteix en la identificació del dispositiu mòbil en

unes coordenades concretes. Aquestes tecnologies es poden utilitzar de forma

independent, o bé combinar-se per presentar informació digital en contextos de la pròpia

vida quotidiana de l'alumnat.

T3. Realitat virtual / Mons virtuals / Aprenentatge immersiu

Els avenços tecnològics permeten explorar escenaris virtuals cada vegada més

realistes. En educació, des de fa uns anys, hi ha hagut iniciatives explorant els beneficis

dels mons virtuals en entorns 3D; l'eclosió lúdica dels mons virtuals i experiències com

Second Life van deixar clar el potencial que pot tenir permetre als alumnes idear mons

virtuals per treballar determinades competències i coneixements. En l'actualitat ja

existeixen dispositius (com ulleres de realitat virtual) que permeten experiències

immersives en les quals l'estudiant pot transportar-se a un altre context, viure-ho i

interactuar amb ell. L'aprenentatge immersiu i la realitat virtual en educació són

tendències a l'alça, si ben encara emergents i amb àmplies possibilitats per explorar i

conceptualitzar.

T4. L'ús de les xarxes i mitjans socials en educació / Micro-learning

Les xarxes socials han obert un nou paradigma en la comunicació i han plantejat un

important repte per a l'aprenentatge. En aquest sentit, correspon a la recerca educativa

analitzar els beneficis i les limitacions del seu ús educatiu atenent, tant a les eines

(mitjans), com als resultats de la interacció (xarxes). D'altra banda, el micro-learning

representa una estratègia orientada a la fragmentació de continguts. Aquests micro-

continguts (vídeos, animacions, gràfics, diagrames, infografies, etc.) sovint són

distribuïts a través de les xarxes socials i en interconnectar-se poden conformar un

coneixement més ampli i profund.

9

T5. Robòtica i programació / La cultura maker

La robòtica educativa o pedagògica és una disciplina que se centra en el

construccionisme, el qual situa a l'estudiant al centre del procés d'aprenentatge i li atorga

un rol actiu, generant coneixement a través de la manipulació, la construcció i

robotització d'objectes. Es promou la creació d'ambients on es fomenta l'interès pel

descobriment, a partir de la participació activa dels alumnes en experiències que tenen

lloc en el propi procés de construcció i robotització d'objectes. Aquesta disciplina es pot

utilitzar per a l'aprenentatge de nombrosos continguts curriculars promovent la

interdisciplinaritat i l'aprenentatge significatiu.

T6. Aprenentatge amb dispositius mòbils (m-learning) / Aprenentatge ubic

De la mateixa manera que no es pot concebre l'actual societat sense dispositius mòbils,

resulta difícil concebre una educació sense el seu ús. Els dispositius mòbils en educació

permeten, no solament un aprenentatge expandit que va més enllà de l'espai físic formal

d'aprenentatge, sinó també un ensenyament expandit i una avaluació expandida. Per a

què tot això es pugui integrar en un espai d'ensenyament i aprenentatge virtual es fa

indispensable que, tant docents com discents, disposin de recursos, habilitats i

competències en el domini de diferents dispositius mòbils i del programari que porten

associats. L'aprenentatge ubic implica la conjunció del coneixement i utilització dels

dispositius mòbils amb una nova metodologia d'ensenyament d'acord amb els mateixos.

T7. Aules i entorns intel·ligents d'aprenentatge (smart classrooms / smart learning

environments)

Els espais intel·ligents d'aprenentatge (smart learning environments, SLE) són entorns

enriquits amb aparells digitals adaptatius, que s'incorporen de forma intencionada i

estratègica, amb la finalitat de promoure un aprenentatge més ràpid i de més qualitat.

Es subratlla també la personalització de l'aprenentatge i l'ensenyament, així com i

formes d'assessorament adaptatives. Les smart classrooms, com a concreció dels SLE,

són unitats més simples d'una concepció global de la cultura smart en educació. Les

entenem com a aules dotades de tecnologia adaptativa, que tenen en compte el context,

per la qual cosa poden oferir un entorn més propici per a l'aprenentatge dels alumnes.

En termes generals, es considera que han de coexistir tres dimensions per a què un

entorn pugui considerar-se intel·ligent: la tecnologia educativa, els factors ambientals i

els processos que es duen a terme.

T8. Modalitats i plataformes d'ensenyament i aprenentatge amb TIC: e-learning, b-

learning, h-learning.

Els entorns virtuals d'aprenentatge proporcionen eines, serveis i recursos, per a la

impartició, seguiment i gestió de processos formatius, que poden desenvolupar-se en

contextos presencials amb TIC, exclusivament en línia, o mixts (blended learning i hybrid

learning). L'èxit i l'acceptabilitat d'aquests entorns depèn de la qualitat d'interacció entre

10

els usuaris i el sistema (usabilitat), així com de la seva flexibilitat o capacitat d'adaptació

a les necessitats específiques de les diferents accions formatives, el perfil dels

destinataris i els requisits del context organitzacional.

M. TFM MODELS PEDAGÒGICS I TECNOLOGIES DIGITALS

M1. Aprenentatge col·laboratiu / Aprenentatge basat en projectes / Aprenentatge

interdisciplinari.

L'aprenentatge basat en projectes i l'aprenentatge col·laboratiu són metodologies que

proposen a l'estudiant experiències d'aprenentatge actiu, autònom i significatiu, com a

resposta a necessitats plantejades per una determinada situació, amb aplicació al món

real i que per tant requereixen ser abordades en equip i des d'una perspectiva

interdisciplinària i globalitzada. Aquest tipus d'aproximacions a l'aprenentatge van

prenent força en diferents nivells educatius i àmbits de formació a causa de la seva

naturalesa integradora de diferents disciplines i sabers que, degudament articulats,

ajuden al plantejament d'alternatives per solucionar problemes complexos. D'aquesta

forma, promouen el desenvolupament de competències bàsiques, com el pensament

crític, la comunicació efectiva, el treball col·laboratiu o l'ús de la tecnologia.

M2. Aprenentatge obert / Ecologies d'aprenentatge / Aprenentatge en xarxa / MOOCs.

En aquest àmbit s'aborden nous plantejaments més participatius, oberts i flexibles de

l'aprenentatge que, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals i la xarxa,

representen una ruptura amb els models educatius tradicionals: l'aprenentatge social

obert i l'aprenentatge en xarxa basats en l'intercanvi de coneixements i experiències en

entorns socials i comunitats virtuals; el concepte d'ecologia d'aprenentatge, entès com

a conjunt d'escenaris i entorns pels quals transita i en els quals participa un individu a

l'ample i al llarg de la vida, que ofereixen oportunitats d'aprenentatge i de construcció de

coneixement; o els MOOC, cursos que faciliten un aprenentatge massiu, online i obert

a la comunitat.

M3. Aula invertida (flipped classroom / flipped learning).

La metodologia de l'aula invertida és, sens dubte, una de les grans apostes per introduir

les TIC a l'aula. Sorgida com a part de la família del blended learning, destaca per

traslladar tasques relacionades amb l'assimilació de conceptes fora de l'aula, reservant

l'espai de treball al centre o institució de formació per al debat, l'aprofundiment en els

temes i les pràctiques relacionades amb l'après. S'aconsegueix, així, "invertir" l'aula

tradicional: les explicacions, a casa; els "deures", en classe.

11

M4. Personalització de l'aprenentatge i TIC / PLEs o Entorns Personals

d'Aprenentatge.

La personalització de l'aprenentatge té a veure amb una perspectiva de l'aprenentatge

centrat en l'estudiant, les seves necessitats i interessos, promou l'autorregulació, així

com amb la formació contínua, permanent, a l'ample i llarg de la vida. Es defineixen els

entorns personals d'aprenentatge (Personal Learning Environments - PLE) com a espais

configurats pels individus, que integren les eines i recursos necessaris per aprendre

sobre un tema d'interès, traspassant les barreres dels contextos formals i informals,

físics i digitals.

M5. Aprenentatge basat en jocs / Gamificació / Narrativa transmèdia.

El joc és una potent eina per vehicular aprenentatges, no només els relatius a

coneixements, sinó també a habilitats i, fins i tot, actituds i valors. L'aprenentatge basat

en jocs (Game Based Learning) es pot servir de les tecnologies per implementar l'ús de

videojocs comercials i adaptar-los a diferents objectius d'aprenentatge. D'altra banda,

utilitzar elements propis dels jocs en el disseny instruccional o “gamificar” pot afegir

motivació al procés d'aprenentatge sense banalitzar-ho, que amb l'ús de les TIC de lloc

a entorns gamificats basats en EVAs, que incrementin la participació i la implicació de

l'alumnat.

Uns passos més enllà, la narrativa transmèdia ens permet utilitzar diferents canals per

vehicular una experiència activa que transcendeix el fet merament formatiu

M6. Aproximació STEAM / Didàctiques específiques i TIC.

STEAM (Science, Technology, Engineering, Arts and Mathematics) correspon a

l'abordatge pedagògic integrat d'un conjunt de disciplines del camp de les ciències

(incloent art, pel seu component innovador), mitjançant un enfocament d'aprenentatge

interdisciplinari, basat en contextos i situacions de la vida quotidiana i incorporant l'ús

intensiu de tecnologies. Els centres docents estan en un procés de transformació

educativa per avançar en termes de qualitat i equitat. Les noves aproximacions

didàctiques contribueixen a l'assoliment d'aquests objectius per la qual cosa és

important estudiar la contribució d'aquestes metodologies a la millora dels sistemes

educatius.

M7. Educació inclusiva i TIC / Participació i inclusió digital / Escletxa digital / Formació

col·lectius específics i TIC.

La incorporació de les TIC a l'àmbit educatiu té el propòsit d'afavorir que la comunitat

educativa adquireixi les competències necessàries per participar en la societat digital

actual. L'accés i ús diferencial de les tecnologies digitals genera un impacte en la

societat que pot engrandir situacions de desigualtat provocades per l'anomenada

“escletxa digital”. Aquest àmbit temàtic es proposa l'estudi de l’escletxa digital educativa

12

i les seves característiques, com també d'aquelles estratègies i models participatius que

afavoreixen la inclusió digital.

D. TFM ALFABETITZACIÓ DIGITAL I DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

DOCENT

D1. Competències digitals / Competència digital docent / Alfabetització digital i

mediàtica.

Aquest bloc temàtic abasta tot el relacionat amb el desenvolupament de la competència

digital, tant a nivell de la ciutadania com a nivell educatiu, per a alumnes i docents. El

desenvolupament de la competència digital com a competència clau del segle XXI té a

veure amb els marcs normatius i les polítiques educatives desenvolupades a Espanya i

Europa per a la seva promoció, així com amb la pròpia actuació docent, en l'adquisició

d'habilitats tecnològiques i metodològiques, o la formació de l'alumnat en cada etapa

educativa. El concepte d'alfabetització digital i mediàtica fa referència a la capacitat

d'aprendre, comprendre i interactuar amb la tecnologia de manera significativa, incloent

l'anàlisi de mitjans i eines per a la comunicació en un sentit ampli.

D2. Identitat digital i desenvolupament professional docent.

Accedir a qualsevol tipus d'informació amb la immediatesa i efectivitat que proporcionen

les noves tecnologies i les xarxes socials ha canviat la manera de concebre l'espai

comunicatiu i de creació de coneixement: passem de ser receptors passius a creadors i

difusors d'informació. Aquest canvi de perspectiva, no obstant això, comporta que hem

d'assegurar, d'una banda, la qualitat de la informació emesa i, d’una altra, la construcció

de la identitat digital personal i professional. El desenvolupament professional docent ha

de contemplar i recolzar-se en l'aprenentatge en comunitat i en xarxa i cuidar la

construcció de la pròpia identitat digital professional.

D3. Ensenyament i aprenentatge basat en evidències i/o dades / Learning analytics /

Data literacy.

Les dades ens permeten comprendre i optimitzar l'aprenentatge i el context en el qual

es produeix. A partir de la informació que ens aporten (indicadors d'avaluació), les

institucions educatives han d'implementar estratègies de millora per poder avançar en

la personalització de l'aprenentatge i la qualitat de l'educació. Aquest àmbit temàtic

aborda l'anàlisi de dades per avaluar, predir i millorar els processos d'ensenyament-

aprenentatge, des d'un punt de vista ètic de l'explotació de dades.

13

G. TFM GESTIÓ DE LA QUALITAT, LIDERATGE I DESENVOLUPAMENT

ORGANITZATIU DE L'E-LEARNING

Aquest bloc tracta qüestions relacionades amb la dimensió organitzacional o

institucional de la formació amb suport de tecnologia o de l'e-learning, tant des d'una

perspectiva estratègica com operativa. Inclou temàtiques que tenen a veure amb la

gestió i l'avaluació de la qualitat, el lideratge i la competència directiva, així com amb el

desenvolupament organitzacional i la gestió d'equips i del coneixement.

4. Procediment per sol·licitar el TFM La temàtica del projecte és proposada per cada estudiant a partir de la selecció d'un dels àmbits temàtics descrits a l'apartat anterior. Per a això, abans del període de matrícula, durant el semestre previ al de realització de l'assignatura de TFM, cada estudiant respondrà a un formulari en el qual comunicarà la seva intenció de matricular l'assignatura el semestre següent. En aquest formulari haurà de seleccionar la modalitat de TFM que prefereix realitzar i la temàtica que desitja abordar. El formulari serà accessible des de la secció dedicada a la sol·licitud i matrícula del TFM del MUETIC, a l'espai de Tràmits de Campus i també es facilitarà a través de les aules de tutoria. Posteriorment, per poder formalitzar la matrícula haurà de realitzar la selecció d'àrea de TFM, també des de l'espai de Tràmits de Campus. Per tal de seleccionar l'àrea haurà de, d'una banda, comprovar en quina de les quatre s'emmarcaria la temàtica triada per al seu TFM - (T) Tendències tecnològiques i innovació educativa, (M) Models pedagògics i tecnologies digitals, (D) Alfabetització digital i desenvolupament professional docent, o (G) Gestió de la qualitat, lideratge i desenvolupament organitzatiu de l'e-learning -, i d’altra banda, tenir en compte l'especialitat que estigui cursant en el Màster. Una vegada completat el pas de selecció de l'àrea de TFM, ja podrà matricular l'assignatura a l'àrea corresponent. Amb l'inici de l'assignatura, la primera tasca de l'estudiant serà fer una proposta de treball d'acord amb l'especialitat en curs, així com la modalitat i temàtica triades per al seu TFM. El professor o professora col·laborador/a assignat/a revisarà les propostes i farà els suggeriments o proposarà els canvis pertinents. Una vegada acordada la proposta per ambdues parts, es donarà inici al treball seguint una sèrie de fases establertes amb els seus corresponents lliuraments. *Recordatori: en cas que s’opti per la modalitat aplicada de TFM serà necessari que l’estudiant empleni i signi un document de Declaració de confidencialitat (utilitzant el model proporcionat), conforme es compromet a mantenir la confidencialitat de les dades cedides pel centre escollit, que lliurarà al seu tutor o tutora abans de l'inici de l'assignatura com a requisit indispensable per poder cursar-la.