Gustav Siewerth, Filosofo de La Trascendencia - Martinez Porcell, J

7/30/2019 Gustav Siewerth, Filosofo de La Trascendencia - Martinez Porcell, J.

1/22

GUSTAV SIE\V[RTI1, I`ILOS0F 1 ) E ' LATRANSCENDENCIA

Joan MAKTINE"L PORCELL

Gustav Siewerth v a n e i x e r c l 28 de maig de 1903 a Hofgeismar ( A l e -manya). Estudi a f i l o s o f i a , p s i c o l o g i a , h i s t o r i a , a r t 1 f i l o l o g i a ' . Possiblcmenteste m d avant d'un d e l s pensadors mcs u n i v e r s a l s d c l n o s t r e temps . 2 .Siewerth fou alumnc de Honneker, Husserl 1 Hcidcgger. L'anv 1936 p r c -s e n t a l a t e s i d ' h a b i l i t a c i 6 amb c l t i t o l Die Metaphysik der Erkenntnis a l sE_inheitsgrund der philosophischen Systematlk d e s Thomas von Aquin, qucv a s e r acceptada t o t 1 l ' o p o s i c i c i c ? e Hcidcgger, que c r e i a quc l a t e s t doSiewerth e r a mcs p r i p i a de l a f a c u l t a t de t e o l o g i a que de l a de f i l o s o f i a 3 . Endues o c a s i o n s , 1 per raons p o l i t i q u e s , s e I i denega I ' e x e r c i c i de l a docencia.F i n s 1 ' a n v 1945 e s v a dedicar a t . i s q u e s c o m c r c i a l s . Postcriormcnt l i fouatorgada l a catcdra de f i l o s o f i a 1 : ) e d a g o g i a de ]'Academia de Pedagogiad'Aquisgra, de l a q u a l v a s c r - n e t i t _ t l a r des de 1947 f i n s e l 1 9 5 7 .

T a l i corn van f c r Marechal, Rahner, l . o t z , Welte o M u l l e r , Siewerth r e -presenta ] ' i n t e n t I n e s fecund d ' i n t e r p r e t a r l a n i e t a f f s i c a de Tomas en l a d i -r e c c 1 6 proposada per Hegel, t e n i n t en compte I ' e x i g e n c i a heideggeriana depensar rigorosament l a d i f e r c n c i a de 1 ' 6 s s e r . Amb un d o r n i n i p e c u l i a r idens de I ' i d i o r n a alemanv, Sie w erth e s mou en I ' e s p a i d e l problerna ontambc e s moue" Przvwara, P u n t e l , Lotz i , g o s a r i a s u g g e r i r , I ' c s s c r e n me-d i a c i 6 d e l prop] B a l t h a s a r .

Possiblcment l e s d i f i c u l t a t s quc Siewerth troba e n l a s e v a t e s i d ' h a b i l i -t a c i 6 son q uc lc om mc s que una pura ancc dota b i o g r a f i c a , j a q u e , fonamcn-

1 . Ls pot trobar b i b l i o g r a t i a sobre I ' a u t o r a Dittcrence ontologiquc e t difference onto-theologiquc, Introduction a l a pensee de Gustav Siewerth", 1 , Revu e Phdosopbique doLouvain (1995) p p . 335-337. ,Connaissancc e t transcendence. Introduction a l a pensee de G.Siewerth, 1 1 . . Revu e Philosophique d e lauvain (1966) p p . 92-133. -Ens e t bonum convertun-t u r . Introduction a l a pensee de G. Siewerth, 1 1 1 Revu e Philosophique de Louvain (1997)p p . 254-27S.

2 . B a l t h a s a r , H.U., .Abschied von Gustav Siewerth" a Hochland, 56 (1963-64), p . 1 8 2 . C f .Caba da Castro, M. , . S e i n and Gott h e m Gustav Siewerth, Dusseldorf, Patmos Vcrlag ( 1 9 7 1 ) .

3 . C f . Corona, N.A., Ser v Trascendencia segun Gustav Si ew er th , e n Stromata, 37( 1 9 8 1 ) . Son molt i n t e r e s s a n t s l c s acurades informacions sobre e l r e b u i l t de l a seva t e s t d'habi-l i t a c i u i l a scva r e l a c i o amb Heid eg g e r , Cf. Pensamiento 202 (1996) i Cabada, M., .Se r v Dios,e n t r c f i l o s o f i a y t c o l o g i a , en Hcidcgger v Siewerth", Pensamiento 18 5 ( 1 9 9 1 ) . B e h l e r , X X ' . ,Gustav Siewerth zum Gedaicbmis, l rcihurg ( 1 9 8 9 ) , ve u S ie we rth t a n d i s t a n c i a t de I l e g e l corndo I I c i d c g g e r .

1 0 3


2/22

t i I u t r I t , t i i C v v , i t l i v , I I I ( Un I I I C t I I I , I , , i , i t n t , t i n I I I , u l t t i , t , I ^ i L I ,n, P r , Iposa repensar l e s costs d es do l ' o r i g i n a l i t a t do l a t c . Siewerth pensa que c lt r a c t a t de Deo Uno de Tomas quedava presoner dels aspectcs d'unitat is i n i p l i c i t a t mes propis del Deu dels f i l o s o t s que no pas d e l Dcu ' I ' r i n i t a r i del a Revclac16.

Siewerth i n t e n t a descobrir l a d i f e r c n c i a a ( ' i n t e r i o r de I ' e s s e r d i v i . S i1 ' a l t c r i t a t i l a d i v e r s i t a t d ' a l l o r e a l p a r t i c i p e n en Deu, a i x o c s degut a l f i tque en Dcu matrix e x i s t e i x l a d i f e r c n c i a . En aqucst s e n t i t , Sicwerth i n t e r -p r e t a l a d i f e r c n c i a r e a l d i v i n a -la Urdtfferenz- que h i ha e n t r e l a sub-s i s t c n c i a de l e s persones d i v i n e s i 1 ' a c t e d ' e s s e r comu a c l l e s c o r n un arque-t i p u s de l a d i s t i n c i 6 r e a l . A i x i , doncs, c s a p a r t i r d'aquesta d i f e r c n c i ao r i g i n a l en Deu c l u e podem fonamentar l a d i f e r c n c i a d e l s c s s e r s t r e a t s if i n i t s .No podern abastar aqui l a t o t a l i t a t del pensament de Siewerth, d'una

fecunditat i riquesa enc ara per descobrir. S i mes no, vol driern remareardues t e s i s que, defensades fonamentalment en l a traducci6 de l e s obrcs c l u eoferim a continuaci6, signifiquen un veritable enriquiment de l a f i l o s o f i ac r i s t i a n a .

A Die abstraktion and das Sew nach der Lehre d e s Thomas von Aquin,Siewerth, c o r n v a t e r tambc Hcideggcr, denuncia l ' o b l i t de 1 ' e s s e r , , . L ' u si n d i s e r i m i n a t de I ' a b s t r a c e i 6 i l ' a l l u n v a n i e n t d ' a l l b c o n c r e t , ha p o r t a t c l r a -cionalisme a concebrc I ' c s s e r c o r n un producte pur de l a r a 6 , c o r n una f o r -ma buida i tormalitzada de contingut indeterminat i univoc. P e r o , no obs-t a n t a i x o , Sicwerth deixa f o r a d'aquest proccs l o g i c a Tomas, perque, s irealment c s c e r t que 1 ' a b s t r a c c i o ocupa un l l o c c e n t r a l en e l s e u pensament,p e I d'Aquino e l coneixement no s ' a t u r a mai e n e l s conceptes u n i v e r s a l s , s i -no que a r r i b a t i n s a l a conceptio e n t i s .

En aqucst s e n t i t , Sicwerth recupera l a m i l l o r p a r t de l a i n t u ' i c i 6 t o m i s t a ,que no e s a l t r a que l a d i s t i n c i c i d ' a c t e i forma. Mes e n l l a de I ' e s s e n c i a l i s m ea r i s t o t e l i c , I ' e s s e r t o r n i s t a desenvolupa l a m e t a f i s i c a de I ' a c t e amb una d i -mensi6 t o t a l r n e n t nova que alguns han q u a l i f i c a t d ' e x i s t e n c i a l . Amb l ' a p a -r e l l n o c t i c d ' A r i s t o t i l , Tomas no sempre aconsegueix expressar amb r i g o raqucsta n o v e t a t . S i e l n o s t r e enteniment e s t a preparat per a pensar e s s e n -c i a l i t a t s , c o r n pods comprendre e l cor de l a r c a l i t a t s i aqucsta c s t e t a , p r e -c i s a r n e n t , d ' a c t e s que no son formals? Siewerth e n s proposa pensar , 1 ' e s -s e r > m cs e n l l a d e l proccs d ' a b s t r a c c 1 6 , c s a d i r , d e s de l a novetat de l ad i s t i n t i o i d e s de l a n o c t i c a que l a pugui e x p r e s s a r .

Enfront de 1 ' a b s t r a c c i c i de I ' a b s t r a c c i 6 , propia d e l pensament forma-l i s t i c , Sicwerth e n s p a r l a d'un t i p u s d ' a b s t r a c c i o e n t e s a com una a c t i v i t a tde 1'enteniment que aprofundcix en a l l ( ' ) r e a l m cs e n l l a de l a s e v a concep-t u a l i t z a c 1 6 l o g i c a . En aqucst t i p u s d ' a b s t r a c c 1 6 l a funci6 illuminant do l av e r i t a t e s presenta corn un aclariment de 1 ' 6 s s e r d i n s fens que f a v i s i b l e unaa c t u a l i t a t que j a e x i s t i a des d e l comen4ament.

Siewerth pensa que en e l j u d i c i h i h a l a fonarnentaci6 m es profunda, e nl a qual l ' c s s c r s e ' n s manifesta transcendent. A aqucst c s s c r l i pertanv l as u b s i s t c n c i a en s i mateixa i no c o r n a f r u i t de cap s i n t e s i f o r m a l . , L ' a b i s n i c

4 . L'obra lonamental de G. Sicwerth e s , s i n s duhte, Das . ' n h i c k s a l de r . 4 l e t a p h r s i k vonThomas zu Ileidegger, I t i n s i e d c l n , Johannes Verlag (1959) ( D i a r i de M e t a l i s i c a ) , do l a q u a l ,t i n t de ho, n'esperem t e n i r algun d i r t una acurada t r a d u c c i d .

1 0 4


3/22

J I c I L 'CI I I I I I dC C ' , tiCI" . I I L I I IL I L I C L I . . L it picti, 11 , 1 , 1 I11Ut(,I It),,I dC1 ) c u . Ln 1 ' e s s e r s ' u n i f i c a a l t o f i n i t I i n f i n i t , e s s e r i n o - e s s c r , l i m i t a t i i l l i m i -t a t . A i x i , l a descoberta d'una a c t i v i t a t i n t e l l e c t u a l i l ' l u m i n a t i v a c l u e ben bepodricm anomenar a b s t r a c c i s i n t c n s i v a , , , -cl tcisme transcendental doSicwerthes po t e x p l i c i t a r en l ' a f i r m a c i s de I ' L s s e r Absolut, que, en t a n tc l u e Fonament, j a c s present d'una manera i n l p l i c i t a en c l ma r de l ' e s s e r ' > .

Pensar I ' c s s e r f o r a de l a s e v a comprensio exclusivament mo d a l no e s ,per a Siewerth, un f e t r a c i o n a l , s i n s un moviment e s p e c u l a t i u , en e l s e n t i tde f c r p o s s i b l e l a percepcis dc l a s i m p l i c i t a t de I ' c s s e r . Quan s e p a r e r n l ' a c t edo l a forma, l 'c s s e r e s Lorna i l ' l i m i t a t , guanvant en extensis i desplegant-seen una mena d'obertura d amunt l ' a b i s n m e . Finalment, l ' a n a l i s i q ue Sicwertho f e r e i x de I ' a b s t r a c c i o e l porta a l ' a f i r m a c i s de l ' c s s e r com a mediacis iimatge d e l fonament d i v i . I . justamcnt, aquesta e s l a segona t e s i q ue p r e t e -niem s u b r a t l l a r .

E l concixement fonamental s e r a , finalment, concixcment a traves d eDcu. A I)as Scin a l s Gleicbnis Gottes, S i c w e r t h p r o p o s a a c l a r i r 1 ' e s s e r desd e l a perspectiva del model primorcdial, e s a d i r , des del seu fonament d i v i .Fs pot dir que e l primer i principa, efecte d e Dcu c s I ' c s s e r no s u b s i s t c ' n s(simple, i l l i m i t a t i cur). Aquest c s scr no e s r e a l n i l o g i c . S i fos r e a l s e r i aI ' c s s c r d e fens, i S i fo s l o g i c , s e r i a I ' c s s e r comb. L'csser mateix c s quelcomsimple i perfecte, p c r o no s u b s i s t e i x . , nomes c s u n flux d e Dc u , una ernana-C i s .

I'esser no subsistent d e S ie we rth c s imatge i prescncia d e Dc u. En 1 ' 6 s -ser coin a imatge d e s c o b r i m l a petjada del fonament d i v i . I : csser e s acte d el a substancia, csser d e I ' e x i s t e n t , pcro e s acte indivisible i continu: acted ' c s s e r . A l l o que subsisteix no c s I . t forma , sing en tot cas l ' a c t e mitjan4antl a forma. Finalment, Si e w e r t h afirma 1 ' 6 s s e r com a m e di a ci s i imatge en l aq u al I n descobrim e l fonament d i v i . L'esser subsistent c s a l l i m i t d e I a r e -presentacio conceptual. La referencia d e l a r e a l i t a t a I)cu pertanv, no o b s -tant a ix o, a l misteri, j a que a l mateix temps que s e'ns o fe re ix , s e'ns am ag a.1 , ' s t e r n d a v ant d e I ' a b i s n l e d e 1 ' 6 s ^ e r com a prescncia d e [)Cu i participacisd o l a priniera v e r i t a t .

E l pensament de Gustav Sicwerth e s i n a b a s t a b l e pe r una introduccioc o r n a q u e s t a . Malgrat l a d i f i c u l t a i d e l s e u alemanv i d'un pensament t a n f e -cund corn complex, l e s dues t e s i i q ue r e c o l l i m resumidarnent ens semblens u f i c i c n t s per a t a s t a r e l q ue hem convingut a an om en ar tcisme transcen-dental- de Sicwerth: l a t e s i d'una a b s t r a c c 1 6 i n t c n s i v a capac d ' o f e r i r - n o sI ' a c t e d ' c s s e r e n s i m p l i c i t a t , i l a de 1 ' 6 s s e r no-subsistent cone l a scmblan4ade 1 ) 6 u .

I'exemplaritat d ' a l l i i c r e a t c s consequcncia d e l f e t q ue l a r e l a c i sd ' e s s c n c i a i a c t e d ' e s s e r p a r t i c i p a t c s f r u i t do l a r e f l e x i s do l a d i f e r c n c i a r e a ld i v i n g . L ' a c t u a l i t a t dc 1 ' 6 s s e r s u b s i s t e i x en l i e u i en I e s c o r e s , t o una i d e n t i -t a t en I ' c s s e r d i v i i en e l c r e a t , pcro e s t r a c t a d'una i d e n t i t a t d ' i m i t a c 1 6 oi d e n t i t a t exemplar.

La r e s o l u c i s i n t e r n a de l e s d i f e r c n c i e s creades en l a d i f e r c n c i a imma-nent de Deu c s l a c l a u d e l s i s t , . n m a de Sicwerth, amb l a qual e f e c t u a e l p a sde ( ' i n f i n i t a l f i n i t g r i c i e s a l a i d e n t i t a t exemplar mcdiatitzada pe r I ' a c t u se s s e n d i i d e a l .

Aquesta i d e n t i t a t exemplar c s e l punt mig e n t r e l a i d e n t i t a t absolutaq ue suprimiria l e s d i f e r c n c i e s i l a d i f e r c n c i a absoluta de "I'Absolutament

1 0 5


4/22

duce , A c l u r , t t i i C J i . t , i t , C I u n . t C I 1 t p i c I i I t . I I I L L [ i p i , . i c I ^ . t U a ( l . t , 0 1 ) l c [ 1 1 munitat essencial d e f u n d a c i o d e DC U i l a c r i a t u r a , qu e s'esdevc c i s c l I l o c i n -tern d e l a unitat exemplar.

I ' a c t u s e s s e n d i e s I ' 0s s e r propiament emanat a i m i t a c i o dc I ) c u , j a qu c1 ' c s s e r - a c t s e s s i n i l i t u d en t a r t qu e nanifcstacio e n e l f i n i t do l a u n i t a t d i f e -r e n c i a l i n f i n i t a , i , a i x i , l a i d e n t i t a t exemplar de I ' e s s e r e s u n concepts cnglo-hant e n m e d i a c i c i qu e uneix I ' c s s c r - a c t s f i n i t i 1 ' 6 s s e r - a c r e i n f i n i t , j a qu eaquesta i d e a l i t a t esdeve potencia e n l a r e a l i t a t a t r a v c s do l e s r e a l i t z a c i o n ss u b s t a n c i a l s , pero n o e n c l l e s .

No c s l a pr ime ra v eg ad a c l u e e n t o t e s aquestes controversies e s posy demanifest ( ' a n t i c antagonisms e n t i - e tomisme i e s c o t i s m e . La i n t u i c i o de l atranscendencia de I ' c s s e r pot s c r C 0 1 1 1 1 1 1 1 a a Tomas i I - 1 c i d e g g e r , pero l ' i n t e r -preten de m an e r a d i f e r e n t , j a qu c He i d d c g c r pensa l a d i f e r e n c i a tomista n oc o n e u n s i g n e de c r e a c i o n a l i t a t s i n e qu e l a d i r i g e i x no v amen t cap a l a i d e n -t i t a t .

Algunes veus c r i t i q u e s amb I ' o b r a de Sicwcrth advcrteixcn que u naequiparacio qu e d i f e r e n c i i ontolugicament l e s s e r d e l s e n s , i teologicamentI ' c s s c r de I ) c u , corre e l r i s e de no d i f e r e n c i a r prow clarament 1 ' c s s e r c r e a tde I ' c s s e r i n c r c a t . Fn aquest s en ti t , c a l a d v e r t i r qu e l a d i v e r s i t a t qu c h r o l l ade Ucu n o ho f a p e r generacio n a t u r a l s i n e pe r c f c c t u a c i o . En aquest s e n t i t ,c l comentari d e Sicwc rth sobre P a r t i c l e t o r n i s t a guestionant s i I ) c u a c t u ae n t o t a operacio n a t u r a l , enter I ' a c c i o d i v i n a com u n p a s e n e l s e n t i t def l u f i d e s a d ' c s s e r . I e s c e r t qu e I ' e s s e r c s i m m a n e n t a 1 ' a c c i o de ]'AgentTransc e nd e nt en fens f i n i t , pero nom c s en c l s e n t i t de s e r u n pun t d ' i n -c i d e n c i a de l a s e v a e f u s i o c r e a d o r a . I ' a c t e d ' e s s e r r a d i c a l i o r i g i n a r i e s ,dunes, l a mocio de I ) c u , c o n s t i t u t i v a de fens u n i t i r a o de l a c r i a t u r a .

Pero deixem qu e e l l e c t o r e s formi c l s c u c r i t e r i envers l e s aportacionsd'aquest gran f i l u s o f . Be n segur qu c l a s e v a I e c t u r a a t e n t a e n s ajudara adcscobrir I ' c s s c r i a considerar-lo c o r n a quelcom fonamental c l u e t r i a l c a lo b l i d a r .

Aqucst t r e b a l l forma p a r t d e l Grup do R e c c r c a , , sobrc I ' l d c a l i s m cAl e n a nv , p a t r o c i n a t pe r l a U n i v e r s i t a t Raison Hull, i d e l q u a l n'espereml a publicacio dc nous t r e b a i l s . E l concixement d'aqucst f i l u s o f q u c , s e a sdubte, e s pot s i t u a r a l nateix n i v e l l d e l l grans m c t a f i s i c s contetnporanisq u e , com I l c i d c g g c r , han t r o b a t t i n reconeixement mc s g r a n , ha i i ' a j u d a r ,s o b r e t o t , a t rc d e scobrinc nt i e s t u d i de l a s e v a o b r a .

L ' e s c r i t qu c prese ntcm t c dues p a r t s , on c s r e c u l l e n l e s traduccions d e l sfragments t r i a t s de i ' o b r a de G. Sicwcrth, qu c hem a compa n y a t d'uns c o -m e n t a r i s . La primera p a r t (A) i n c l o u t e x t o s de L ' a b s t r a c c i o i l ' e ' s s e r e n l ad o c t r i n a de Tomas d'Aquino; l a segona p a r t ( B ) 6 s u na s e l e c c i o i comentarid e l s t e x t o s de L . ' e s s e r c om a sernblan4a do Den qu c continuer l a tematicadesplegada en l a primera p a r t .

1 0 6


5/22

I ' A h t i ' I RA( (AO I I'1SS11R I.N L A UOC:'I'KINA 1 ) I - l O\1ASI)'AQUINO.'

Siewcrth d i v i d e i x l a s c v a obra Die i b s t r a k t i o n r a n d das S e i n nach derL chre des Thomas von Aquin " en t r e s p a r t s t i t u l a d e s respectivament -Las o r t d e l r a c i o n a l i s m e , , , l ' e s s e n c i a de I ' a h s t r a c c i c " i , [ . . 1 t r a n s c c i l d e n c i a enl e s s e r d e l l e n s , , . En l a primera p a r t , ,La s o r t d e l racionalisme, Siewcrtha n a l i t z a I c s p r i n c i p a l s desviacions que e l racionalisme ha provocat p e l t r i a l 6 sd e I ' a b s t r a c c i c i en f aeces a l ' c s s er . ` . ? n un p r i n t e r m o m e n t , Siewcrth e s r e f e -r e i x a I ' u s d e l a paraula , a h s t r a c c i c i . , en aqucsts t e r m e s .

1 . 1In t e n d B i l d " cm v a i g r e f e r i r e n a q u e s t s termes a Ns de I a I l e n g u a

e n f i l o s o f i a : La f i l o s o f i a a c t u a l h a pensat pot e n c l s a v a n t a t g e s i e l s p e t - i l l sc l u e l i vcnen de l a l l e n g u a . No v o l admetre f i n s a quip punt e s t a i n f l u i d a 1 I i -mitada p e r l e s p a r a u l e s . La u t i l i t z a c i 6 d 'un te rme t c c n i c s i g n i f i c a , f r e q u e n t -ment, un a eonsolidacio a r t i f i c i a l . La c cr t e sa r a t i o n a l 1 l a p r e c i s i o inequivocap o l l e n s e r o f e r t e s amb un a f r a g i l i t a t s , _ n s e precedents , c ] u c e s t e r i l i t z a com me sv a me s e l pensament 1 e l buida de contingut . No c s , doncs , i n d i f e r e n t quinap a r a u l a es t n Y , j a que aquesta t c , e n coda c a s , e l po der d ' a c l a r t r o de t o r b a r . , ,

' L a l vegada no e s pugui c om p r ovar t a r t l a v e r i t a t d ' . t q u e s t e s p a r a u l e scom en e l c a s de l a paraula Abstrtcci6, que en I l c n g u a alemanva e s t r a -ducix per separar , a b s t e n i r - s e , desprcndre o segregar . Generalment s ' u t i -l i t z a I ' e x p r e s s i o l l a t i n a a b s t r a c t i o corn s i e s t r a c t e s d'un terme t c c n i c , sensedescobrir e l po der suggerent de l a ^matge que e s troba en l ' o r i g e n d'aques-t a paraula . Inicialment designava c l f e t d ' e x t r c u r e , , , arrossegar i " t r e u -r c d'una mant ra m es o menus v i o l e n t a ; un a amputacio o separacio l arepereussi6 s e n s i b l e o i ma gi nativa de l a q u a l determinava necessariament hi n t e r p r e t a e i 6 d e l f e t que s ' h a u r i a d'exprcssar t i e s endavant . E l s sinunimsm e s frequents com separar ( praescindere ) i t a l l a r " ( praecidere ) denotentambc l a i d e a do separacio b r u s c . , d'una toss . En aquest s e n t i t 1 des X 1 . 1 1 1c o m e n c a m e n t s 'aboc a e n I ' a h s t r a c e i 6 l a i d e a d e sc par ac i6 de I ' c s s e r ( . . . ) .1 . 2

L a b s t r a c c i o l o g i c s de 1 ' c s s e r . La u n i l a t e r a l i t a t c a r a c t e r i t z a d a a n t e r i o r -n t e n t i suggcrida p e l s e n t i t l i t e r a l do I a paraula s ' e n f r o n t a a l , s e n t i t do l ' e ' s -s e r , ( c o n c e p t i o e n t i s ) , j a que l ' e n qua e n s , o fens comu, represents I ' u l t i m a

5 . N. d e l T . E I primer nuntero, en x i r r e s romancs, i n d i c t l a 1 , u - t d e l I l i h r c i c l segon, en x i -f r e s I l a t i n e s , e l c a p i t o l . h i t e x t o r i g i n a l d transcrivim en I l e t r a ^ l a t i n a t e l s nostres conaentarisen t e n co s m e s p e t i t de I l e t r a . I)eliberadament hem m an ti ng ut un a traducciu Holt l i t e r a l , e f e c -tuant e l s canvis adicnt s pe r t a l de mantenir e l s e n t i t o r i g i n a l d e l t e x t a le ma nv. Ca l a g r a i r a lgru a I ' e s t u d i a n t s i , especialment, a I a aeelia d ' i n v e s t i g a c i o Marta March, 1 . 1 scva excellentc o l l a b o r t c i u . I f a i r p a r t i c i p a t en I c s traduccions un grup d e professors d e l l d e partamen t s def i l o s o f i a Teorctica i P r i c t i ca de l a l a c u l t a t de f i l o s o f i a de l a Universitat Ramon L l u l l , s o t a l ad i r c c c i o d e l professor Josep Monscrrtt, c l qual ha s u p e r v i s a t , finalment, l a rcdaccui f i n a l .Agraintent que t a m b c c a l f e r extensiu . a I c s traductores a l c a t a l i t , i a I c s darreres adaptationsque .tmb molta curs ha dut a terms A N e r t Bcnzekry.

6 . Si c w c r t , G. , Die a b s t r a k t i o n u;id d a s Se i n nach d e r Lcbre d e s Thomas von Aquin,S al/bur g , Otto Muller Ve r lag (1958).

107


6/22

n i , t j u r l , , , t I ct i ^ ^ . 5 c n ^ l , ^ , i ,l'r l lur ,1(1UI I I I ' . l l l I t n v . 1 I nr e a l i t a t i d e l t o t , i e s perd en l ' e s f e r a d e l concepte formal i modal. MentreC l u e C l concepte pur OCUpa un i l o c p r i v i l e g i a t e n l a s i n t e s i p r e d i c a t i v e de l al o g i c a , l e s s e r e s converteix s o v i n t e n l a forma buida m cs g e n e r a l i m a n c a d ade c o n t i n g u t .

E l desenvolupament do I ' a b s t r a c c i o l b g i c a en base a l a q u a l I ' e s s e r e sconcep com un a matcria amb c a p a c i t a t de determinacio, s ' i n i c i a a l e s d a r -r e r i e s do i ' E d a t Mitjana i a r r i b a a l ci m e n S u a r e z . L ' c s s e r conserva unc a r a c t e r univoc mod al i formal ( . . . ) . Totes l e s d i f e r c n c i e s , corn substancia ia c c i d e n t , e s conv erte i xe n realme nt en un p ur p ro duc te de l a r a c i o e n un aimatge r a t i o n a l q u e , s i be tenon e l s e u f o n a m e n t en l e s c o s e s , s i g n i f i q u e nessencialment tm a c c i d e n t , un a p r e c i s i e formal de l a r a c i f o r m a l . En a i x oc o n s i s t e i x l a nota q u a l i t a t i v a i l a r a o ultima do ] ' e n s e n t a n t que e n s . De l as e v a r a c i o n a l i t a t formal i de l a s e v a p r e d i c a b i l i t a t s e ' n despren t o t a r c a l i t a texpressada en l ' e s s c r p o s s i b l e i conceptual de l e s e s s e n c i e s ( . . . ) .

Sicwcrth constata que l a separacio que implica e l proccs i n t e l l e c t u a l deI ' a b s t r a c c i c i comporta e l r i s e de d e i x a r s e n s e r c a l i t a t l e s n o s t r e s i d e e s , j a quee l s n i v e l l s o graus d ' a b s t r a c c i o s i ' n i f i q u e n , realment, un a f o r m a l i t a t cada copm cs g r a n , i un allunv ament d ' a l l b c o n c r e t , de m a n era que podem a r r i b a r aconcebre l ' c s s e r com un pur producte de l a r a o , com una forma buida i f o r -malitzada de contingut univoc, t a l i coin Suarez p a r l a dc l a indeterminaciode I ' c s s e r , Coin S i e s t r a c t c s d'una mera p o s s i b i l i t a t . Sicwcrth veu l a f i l o s o f i amoderna, i e l racionalisme en p a r t i c u l a r , corn un a s e g i i e l a de l a I b g i c a de I ' c s -s e r que j u g a amb l a p o s s i b i l i t a t conceptual d ' a l l ' r e a l . En aquest s e n t i t ,Sicwcrth ens o f e r e i x v u i t c a r n i n s que posen en evidcncia aqucsta c f e s v i a c i o .E l s v u i t moments que destaca Siewerth s o n : l a r e s c o g i t a n s de Descartes, e lproccs p a n t e i s t a de Spinoza, e l p r i n c i p i de r a n s u f i c i e n t t i e L c i b n i z , e l D e u se x p l i c a t e s de I h a rm o n i a p r e e s t a b l e r t a , e l sobrenaturalisme dc Malebranche,l a construccio d e l men per conceptes pa rs de Kant, e l desplegament de l a l o -g i c a de l ' E s p e r i t Absolut do I I e g e l i e l concepte d ' i n f i n i t u d de F i c h t e .

1 . 31 ) El ca mi que pren l a substancia com a base dels p r oc e ss os c o n ce p tu a ls

( . . . ) ; l a r e s cogitans se'ss ofereix des de Descartes corn e l principi propi i r e -a l de t o t e l pensament abstracte que domina I ' a c t e de filosofar d'alesho-r e s cn4a.

2 ) 1 1 scgon cam i que e n s o f e r e i x Descartes e s l a demostraci6 ontol6gi-c a ' de [ ) C u d e s de purs conceptes ( i n f i n i t u d , t o t a l i t a t , p e r f e c c i c i , c s s e rp u r , e t c . . . ) , mitjan4ant e l s quals s ' a r r i b a a l a , r c a l i t a t a b s o l u t a , , , I ' c s s e rsimple per s i matcix. No obstant a i x o ' , e n t a n t que aquests c on ce pt es so nr a c i o n a l s i univocs, l ' e s p e c u l a c i 6 que e s s e g u e i x avan4a f i n s a l a i d e n t i t a tp a n t e i s t a d e l gcnere c l u e abra4a univocament t o t s e l s i n f e r i o r s , un proccsque e s compleix en Spino za i que v a f a s c i n a r I ' e s p e r i t d ' a q u c l l temps ( . . . ) .

3 ) J a que l e s e s s e n c i e s f i n i t e s , e n t a n t que conceptes u n i v e r s a l s , n o m e stenon un c a r a c t e r p o s s i b l e , e l t e r c e r cami e s c a r a c t e r i t z a per ] ' i n t e n t de < d e -duir l a s e v a n e c e s s i t a t g r a c i e s a 1 ' a p l i c a c i 6 d e l p r i n c i p i de r a c i s u f i c i e n t .Aqucst p rincipium magnum que L c i b n i z , pensant c o r n S u a r e z , s i t u a e n e lc e n t r e de l a s e v a r e f l e x i 6 , e s t i p i c de 1 ' a p r i o r i t a t l 6 g i c a d e l p e ns a m e n t ( . . . ) .J a que e l s conceptes s6 n g e n e r a l s , Lcibniz e s proposa i n d i v i d u a l i t z a r - l o s do

1 0 8


7/22

manrr.r . i l t r . i ^ t a . h o , t c o i i c uci^ . t n i l ^ u n . i l o o i r , h . L u l . t t i i , l ^ ^ n i , t l , dom.urcra qu c singul,u i v . a puntu . tlment t o t ens en l a dinrcnsio abstracta delnombrc i demostra e l mon sencer s eg on s e l metodc de l a d em os tr ac i 6 o n-toldgica de I)cu. D'aquesta niancra c l mon arriba a ser e l mcs perfecte i i n -f i n i t , i'unic p os si bl e en e l qual c i s g ra u s de perfecci6 e s desplcguen, en i n -tensitat i en universalitat , en i n f i n i t e s monades , c a d a s c u n a de I e s quals c su na exp res s o u n i c a de l a t o t a l i t a t . Aquest Deus explicates de 1'harmoniapreestablerta , e s l'objecte necessari i stern de l a divinitat creadora . La c on-sequencia de deniostrar l a necessitat del m6n sera l a f i l o s o f i a pantcisticad'un I ) c u que e s dilueix necessari:un(nt en c l l .

4 ) L i quart cami c o n s i s t c i x e n l a fonainentaci6 de l a c o n c e p t u a l i t a t , b u i -da e n s i m a t e i x a , g r a c i e s a una i l ' l u m i n a c i o immediata ( s o b r e n a t u r a l ) , per l aqual Ucu , en comunicar - s e a Phonic a c r l a g r a c i a , c l f a p a r t i c e p de l a v e r i t a te t e r n a i l i Are I ' a c c c s a l a r e a l i t a t . Aquest e s e i fonament de , p o s s i b i l i t a td e l sobrenaturalisme ' > de Malebranche qu e no e s pot comprendre s i no e sd e s d e l logicisme a b s t r a c t s d e l s e u s e g l e .5 ) Un cami totalment oposat a aqu c st f ou c l debilitament t o t a l d e l con-cepte u n i v e r s a l a b s t r a c t e en favor de l a r e a l i t a t empfrica experimentadasensiblement. La v e r i t a t e s d6na sempre i unicament en I ' e x p e r i c n c i a d e l sc a s o s p a r t i c u l a r s , qu e Homes garanteixen u na u n i v e r s a l i t a t r e l a t i v a aconse-g ui da per l a i n e i u c c i o . Tambe aquesca p o s i c i o , qu e Hume desenvolupara enl a t r a d i c i o d e l noininalismc a n g l e s , ^ s t a condicronada p c l racionalismc con-c e p t u a l d ' a ( l u e s t s e g l e .

6 ) La s i s e n a p o s s i b i l i t a t s ' i n s i n u a j a en Suarez : c o n s i s t c i x en ] ' i n t e n t dos i n t e t i t z a r 0 u n i r logicamcnt l a rcpresentacio o imaginacI6 d'un o b j e c t samb l e s s e v e s condicions d ' i n t e l I i g i b i l i t a t ( . . . ) . Pero c s nomes en Kant qu eaquesta op s s i b i l i t a t e s m an if es ta a rn b u n a for4a filosotica t o t a l , en tans quc,seguint l a tradici6 de Lei bni z i Welt{, i atenent a l a construccio del m6n apartir de c o n c e pt c s p u r s> , assurleix tambc 1'empirisme de Hume i rcu-ncix novanient ] e s fo rmes , abstret - , s l a I e s r e a l i t a t s logiqucs , en tant que ca-tegories donades a priori , amb e l s c ontin g uts sensibles, per a construir a i x iu n a , r e a l i t a t objectiva > > en una s i n t e s i categorial a p r i o r i , formant un e s -quematisme aprioristic do l e s fo rmes de l a intuicio . Per a t a l constitucio e sc o o rd inen tambe c i s c o n c e pt c s transcendentals de I'enteniment, corn acondicici de possibilitat do i'expcricncia plural ( . . . ) .

7 ) La s e t e n a p o s s i b i l i t a t d e l quefer m e t a f i s i c c s < < i oposicio conceptuall o g i c a , , e n t r e 1 ' 6 s s c r i e l no e s s e r , e n t r e l a i r r e s o l u b l e u n i v o c i t a t u n i v e r s a l deI ' c s s e r i l a seva a p l i c a c i o a l s < a l t r e s - i n f e r i o r s . Aixo conducix n e c e s s a r i a -ment a posar ] a contradiccio mateixa en I ' e s s e n c i a i fonament de ( ' e s s e r i aentendre c i s e u desplegament c o r n a pura l o g i c a de l a contradiccio o corn aproses de I ' e s p e r i t ( . . . ) . A i x i , l a f i l o s o t i a de Hegel s i g n i f i c a e l com p l im e nt ( ic i g e n e r a l aclariment ) d e l c a r a , , t e r d i a l e c t i c -s eg on s To ma s , n e c e s s a r i a -m cnt contradictors- d'una m c . t a f i s i c a l o g i c i t z a d a qu e d o m i n a e l pensa-m cnt curopeu d e s de S u a r e z .

8 ) 1 " ] v u i t e cami c s C l d e l din a m i sm e i n t e l l i g i b l e qu c e v i t a l a caiguda en l ' a b s t r a c c i o formal " , de l a mateixa mancra qu e ] a c r i t i c a de Kant, dotanta l s u b j e c t e no amt) i d e c s i n n a t e s , s i n 6 amh un d e s i g i n f i n i t > > . Aixi e l sub-j e c t e o b j e c t i v i t z a a l a mancra o n t i c a , c s a d i r , i n f i n i t a , I c s aparences sub-) e c t i v e s l i e I e s c o s e c ( . . . ) . A g t , e s t a d o c t r i n a , a f i a l a t i l o s o f i a de F i c h t e , hae s t a t adoptada per Marcchal i i o s ' h a de considerar c o i n a tomista ( . . . ) s i n o

1 0 9


8/22

( l tl c ^I^,^'111^Ic.1 Cl l o l lull" I I 1 : C I lt I ] , I t , , I , c , ( 1 111, dc c^^l) l.l^t lc.l, PCI ^llpcl.II Lll o g i c a conceptual.

P er o S ie we rth n o oblida l a t a s c a d e I ' e s c o l a s t i c a , q u e , h avent a b a n d o n a tl a preg unt a per I ' e s s e r , considerava e l concepte o b j e c t i u d e l a r a t i o cum I ' u -n i c cami v i a b l e d ' a c c e s a l a r e a l i t a t En aquest s e n t i t , Siewerth pe nsa q u e l ' e s -c o l a s t i c a e s u n element me s de l a r a c i o n a l i t z a c i 6 dc 1 ' e s s e r , molt l l u n v a do l av e r i t a b l e c om p r e n s i u d e I ' e s s e r de Tomas , com v e u r c m seguid a mcnt.

1 . 5P os ant l a questio de I ' a b s t r a c c i u d e I ' e s s c r a I ' i n t e r i o r d e l pc n s am e nt t o -

m i s t a , s ' h a d ' a d v e r t i r des d e l ' i n i c i q u e e l proccs d e I a s u b j e e t i v i t a t con-c e p t u a l , , n o t o aqui C l s c u l l o c o r i g i n a r i . L ' a b s t r a c c i o , c s c e r t , c s u n a f a s tm e t a f i s i c a n e c e s s a r i a d i n s e l c a m p d e l c o n e ix em e nt v e r i t a b l e , p e r ( ' ) n o c s u nproccs a i l l a b l e . ( . . . ) A i x ( ' ) s i g n i f i c a q u e e l n o s t r c coneixement n o s ' a t u r a ma ie n c i s conceptes com a t a l s ( . . . ) ; d e l s conceptes n o s o r g e i x mai u n coneixe-me nt q u e a r r i b i a a l l b r e a l . Es per a i x i ^ q u e Sant 'Dumas d i u q u e e s


9/22

1 . 0j u d i c i s s i n t c t i c s a p r i o r i i 1 ' i n t u i t u s principiorum. La questid d e l a c r i t i c a

de l a r a h p u ra q u e d i u : c o m s o n p o s s i b l e s e l s j u d i c i s s i n t c t i c s a p r - i o r i > ' e sb a s a , dunes, en u n a a s s u m p c i 6 cega d e l l p r i n c i p i s - c o n i p l e x o s > > , e s a d i r ,- 1 6 g i c s > > d e l a t r a d i c i d suareciana i e s j u s t i f i q u e n n o m c s en e l l a . J a q u e Kanto n u t e l j e t d e c e r c a r c l c a r p i d e l s j u d i c i s s i n t c t i c s a p r i o r i ( e n g e n e r a l ) , e sve u o b l i g a t a i n t e r p r e t a r l e s p r o p o si t i o ns m at e n ia ti q u es i c i e n t i f i c o n a t u r a l sc o i n a creations d e l ' o b j e c t e mitjan4ant u n a s i n t e s i r a t i o n a l a l a qual l i f a l -t e r a l m:ueix t e m p s l e s condicions d o l e s c a s e s i 1 ' e s s e n c i a d e l j u d i c i . ( . . . )L'home peasant e s troba originariament e n l a v e r i t a t , e ' s a d i r , en l a m a n i -f e s t a c i 6 o c : u i i f d e l ' e ' s s e r . ( . . . ) T o m a s a n o m e n a i n t u i t i u - a aquest proces dec o m p r e n s 1 6 d e l l , p r i n c i p i s d o l ' e ' s s e r ' , s i be i n t u i c i 6 s i g n i f i c a aqui l ai n t c l - l i g e n c i a i m m e d i a t e q u e s e m p r e t o d a r r e r a e l d i s c u r s r a t i o n a l ( . . . ) .

1 . 7 L ' a b s t r a c c i o d e l ' a b s t r a c c i o , D'aquf p r o v e q u e 1 ' 6 s s e r n o s i g u i m ai u n

c o n c e p t e u n i v o c q u e sobrevoli I c s d i f e r c n c i e s d e l s m o d e s d ' e s s e r , q u es ' a b s t r e g u i , cone e n s e n v a Suarez, d e l s q u a l i a i d c l s q uan ta, d o l e s substan-c i e s i d e l s a c t e s ( . . . ) . E l racionalisme 6 g i c d e l s t e m p s m o d e r n s e s p o t c a r a c -t e r i t z a r p ee l e t q u e en e l l mateix e x i s ' _ e i x u n a , a b s t r a c c i d d e i ' a b s t r a c c i 6 ' de1 ' e s s e r ( . . . ) .

A q u c s t a a b s t r a c c 1 6 d o I ' a b s t r a c c i d , prupia d e l pensantent formal, c s r e a -l i t z a q u a n o bl id em q ue t o t e s I e s d e t e r m i na ti o n s e s m c n ta d e s j a havien e s t a ta b s t r e t e s d e V e s s e l - i expressades en e l j u d i c i analcg en t a n t q u e d e t e r m i na-tions d e l a s u b s t a n c i a . Davant d'aquesta ( , s u p e r abstraccid s ' h a u r i a de r e c u -perar c l c a m i de I ' a n a l o g i a d e I ' c ' s e r .

1 . 8L'analogia de l ' e s s e r . Da va n t d 'aq ue st a -s u pe r a b s t r a c c 1 6 , , , en c l c o -

mentari d e l a M e t a f i s i c a d ' A r i s t d t i l , T o m a s s u b r a t i l a decididament: -Lesd c u c a t e g o r i e s n o r e s u l t e n d'una s u m a a l ' e ' s s e r , d e m a n e r a s e m b l a n t a comI ' e s p ec i e r e s u l t a d e l a s u m a d e l e s d i f e r c n c i e s e s p e c i f i q u e s a l g c n e r e , s i n 6q u e I ' e n s n o n e c e s s i t a d e cap a u g m e n t per a r r i b a r a s e r q u e l c o m d e t e r m i-n a t , j a s i g u i u n a substancia o u n q u a n t u m o u n q u a l e , s i n d q u e des d e l ' i n i -c i f i n s a l a f l j a C ' s u n a s u b s t a n c i a , ) u n a q u a n t i t a t o u n a q u a l i t a t . A q u e s t ac s l a r a c i per l a q u a l e n I c s d e t i n i c i o n s n o s ' c n t c n n i l a u n i t a t i n 1 ' e s s e r cornu n g c n e r e , p e r q u e l a u n i t a t i 1 ' r s s e r s ' h a u r i e n d e c om po rt ar , dopes, comu n a materia q u e , per l a uni6 amb u n a d i f e r e n c i a e s p e c i f i c a d e I ' e s s e r , a r r ib e s a s e r u n a substancia o u n a q u a l i t a t ( . . . ) .

F r i l a s c g o na p a r t de Di e Abstraktion an d das S c i n , t i t u l a d a , F e s s c n c i ade I ' a h s t r a c c i d ' > , Siewerth ens avan^a q u e I ' a b s t r a c c i d n o notnes ens o f c r e i xc o m p o s i c i d , s i n d t a m b e ens r c v e l a l a u n i t a t d 'u n c on ju nt en t a n t q u e t o t a l i -t a t . A i x i , en d e s v e t l l a r - s e d e l f o n a m e n t (grand) t c m c s a c t u a l i t a t u n i f i c a n tc u e sernhlan4a formal. AIId a l s t r a c t e n o e ' s u n i c a m c n t s c p p a r a c i d r a d i C a l , Sindt a m b 6 a r t i c u l a d o r de l a d i f e r c n c i a . Allb m c s g e n e r a l d e I ' e s s e r n o e s

C lc o n -

cepte g e n e r a l i formal propi de l a r a t i o , s i n d 1 ' a c t u a l i t a t u n i v e r s a l , i , en

I I I


10/22

1 , ! U , I t . , nu!, , . I . J , ^ l i j " i . , , , 1 " : 1 ' I , I , t , , a I 1 " 1 1 1 , , . ! .IU 0 altI I , , : Io SL ('IIa, I ,1poSt,ll I IIIIt' I I I . l I.IVUI 11 1 I edit, t -1'il[ll.

L ' e s t r u c t u r a fonamental de l ' a b s t r a c c 1 6 i n c l o u l a iHum i n a c i 6 de l a r e l a -c i o e n t r e e l fonament i a 1 1 o fundat , de t a l manera quc l a v e r i t a t s ' o f e r e i x cornu n a c l a r i t n e n t r e a l de I ' e s s e r d i n s f e n s . Aquesta e s t r u c t u r a indicadora deI ' a b s t r a c c 1 6 e s u n a i l - l u m i n a c i 6 . De f e t , l a f o r m a l i t a t c l a r i f i c a a l l ( ' ) a b s t r a c t e i ,a l mateix temps , f a v i s i b l e u n a a c t u a l i t a t que j a e x i s t i a des d e l comencament.

1 1 . 5

l . ' a b s t r a c c i o de l e s s c r . Tota aquesta obtenci6 d ' i n t c l l i g i b i l i t a t e s manca-da l i e n e c e s s i t a t i de fonament en s i matcixa . La c l a r i f i c a c i 6 h a d 'a va n4 ar ino a t u r a r e l proccs ca p a I ' c s s e r . ( . . . ) A l l i b c r a n t l a substancia do t o t a matc-r i a , s ' u l t i m a l a depuraci6 v c r s a l t o i n t c l l i g i b l c ; l a substancia j a no c s mcsaqu esta o a q u c l l a , pcrque dcixa d a r r c r a s c u l a d i v e r s i t a t i l a d i s t i n c t ( ' ) ( . . . ) .Ara b e , e l f e t de d e i x a r de Banda l a substancia en r e l a c 1 6 a l s c u c s s c r o sub-s i s t c n c i a , no implica quc s ' u l t i m i e l coneixement d e f i n i t i u de 1 ' c s s e r ( . . . ) . Esprecisament e n comprendre 1 ' 6 s s e r p u t - de l a cosa-l t o quc e s I ' c s s e r o l as u b s i s t c n c i a de I ' e n s-quc s ' o b r e l a p o s s i b i l i t a t de l ' u l t i m a i t o t a l determi-naci6 . Alto quc a r a s ' abstrcu e s , en d e f i n i t i v a , 1 ' 6 s s e r o a c t s l e t s e n s o sub-s i s t c n c i c s ( . . . ) . Aqucsta s u b s i s t c n c i a e s t a unida a I ' c s s c r l i e moltes maneres.

In primer f l o c , entendre c l s e n t i t d ' c s s c r e n s i m a t e i x , c s a d i r , com aActe s u b s t a n c i a l , Fnergeia , o R e a l i t a t , no e s pot prendre , s e n s e mes, c o o lu na r a o formal, pcrque , com a r a 6 o noc16 , e s t r a c t a r i a de I ' c s s c r p o s s i b l c o , I r r e a b > c o n t r a r i a l s e n t i t de 1 ' 6 s s e r com a a c t e i a l a s e v a r e a l i t a t simple( . . . ) . E n segon I l o c , un cop e n t c s 1 ' 6 s s c r e n l a s e v a t o t a l a b s t r a c c i 6 , i e n b a s ea l c l u e s ' h a e x p r e s s a t anteriorment , t o t e s i c s d i s t i n c i o n s do q u a l e , q u a n t u m

i substancia , c o n e a saber de I ' c s s e r , e s t a n comprescs aquf i governades perI ' a c t e . ( . . . ) Conegudes I C S d i f c r c n c i c s qu e a l mateix tem ps qu c e s destaquentambe s'abandoncn e l l I ' a b s t r a c c i 6 , e s t a n a r a novament i n c l o s c s c o r n a t a l sen I ' a c t e d ' c s s e r . No s ' a f e g c i x e n a 1 ' 6 s s c r i l l tampoc I ' i n u n t u t e n , s i n 6 quepertanvcn a l ' a c t e i a t s e t c s s c r . Procedeixen de I ' c s s c r quc l c s f a p o s s i b l c s ,j a qu e c o n i a c s s e r no pot r e b r e cap detcrminaci6 r e c e p t i v e ( . . . ) . E n cinqucI l o c , L e s s e r de l a cosa c s l a s e v a u n i t a t i s i m p l i c i t a t , e s t a mes e n l l a de t o t aforma l i m i t a d a . E n aquest comprendre, esquincant t o t c l s a b e r dc I ' c s s e r il e s s e x e s d i f c r c n ci c s , no e x i s t e i x cap s i g n i f i ca t u ni t a ri , s i n 6 c l u e 1 . 1 U n i t a tpresent a fens f i n i t prcn t o t c l saber de l e s d i f c r c n c i c s . Scmprc c s s e r , p e r ( ' )tambc quale i quantum, a c c i d e n t , substancia i res ; no e s determine com u l lg c n e r e , s i n 6 quc s o r g e i x e n e l l s c o r n u n a c t e a t r a v e s de I c s d i f c r c n c i c s ( . . . ) ;no e s t r a c t a dun concepte clarament e s s e n c i a l , s i n 6 dun j u d i c i quc e s pro-porcionat a cada d i f e r e n c i a r e a l do l a substancia o de l a s u b s i s t c n c i a . ( . . . )

A l a t e r c e r a p a r t d e l l l i b r e , t i t u l a d a La transcendcncia en I ' e s s e r d e l se ns" Siewerth p p a r l a de I'ahisme de I ' c s s e r > . La s i m p l i c i t a t e s , doncs, e l s e -r i v a l mes c l a r do l a transcendcncia de l ' c s s e r . S i I ' a h s t - a c c i 6 no aconsegueixa n i v e l l a r t o t e s I c s d i f c r c n c i c s r e a l s c s pcrque 1 ' 6 s s c r c s transcendent i no e stroba l i m i t a t en s i mateix a ca p en s concret . Es degut a aqucsta l i m i t a c i 6 qu cl ' e s s e r s ' e s c a p a de l a nostra comprens16 r a c i o n a l . Aquest e s s e r n o c s u n ai d e a , per6 encara no e s I ) c u , j a quc e s a n t e r i o r a l proccs de fonamnentaci6 a b -s o l u t . Tot en s n o e s me s quc u n a representaci6 f i n i t a do I ' u n i c a i n f i n i t u d de1 ' e s s c r .

1 1 2


11/22

1 I L ;

La p a r t i c i p a c i o de l a rao en T o s s e r . De t o t C l c l u e s ' h a d i t anteriorments c ' n despren que amb 1 ' e s s e r e s completa, e s fonamenta, e s j u s ti f ic a I e sdesbo rda c l proces t o t a l de P ab st rac c1 6 e n l a v e r i t a t d e l r e s u l t a t . En e l l l a I d e a l i t a t " r a c i o n a l r e p l a s e v a j u s t i f i c a c i 6 m e t a f i s i c a i l a s e v a v e r i f i c a c i c i .Al mateix temps, amb I ' u l t im a d i f e rc r c i a , s o r g c i x un a d i s s e n s i o ( o dcsuni6)que posa e n m a r x a i a n i ma interiorm_nt l a projeccio t o t a l de l a M e t a f f s i c a .Per un a banda, 1 ' c s s e r , en t a n t que e s s c r de ( ' e n s , e s troba to talmen t enl ' ; u n b i t d ' a l l u e f e c t i u , i l a s e v a fonarnentac16 a c t u a l mc s profunda e s d e s -v e t l l a amb e l l de t a l m a ne r a que des de s i c o ndueix a l a v e r i t a t de l a sub-s i s t c n c i a r e a l i c o ndueix I'enteniment cap a l j u d i c i . Per a l t r a banda, des det o t a l l u c l u e c s problematic i c o n t r . ' d i c t o r i en l a f o r m a l i t z a c i 6 , s ' a s s c r e n aI ' c l e v a c i 6 i l a separac16 c l u e sc m p r c a c o m p a nv a l ' a b s t r e u r e , j a que l a sim-p l i c i t a t de I ' c s s e r j a n o ha de t e n i r n e , c e s s a r i a m e n t c o i n a c a r a c t e r i s t i c a n i l adema rcac 16 n i l a l i m i t a c i o materia o f o r m a l . Aixf do ncs, I ' e s s e r esdevctranscendent a b s o l u t , m e n t r e c l u e reassumeix en s i matcix t o t a p o s s i b l e d i s -t i n e i 6 que e s mantc en e l l . I . ' c s s c r s ' i l l u m i n a de t a l m a ne r a en l ' o b s c u r i t a tque deixa a l s e u darrera t o t a l l u a n t e r i o r a e l l (no n o m c s I a dema rcac 16 at r a v c s de l a f o r ma f i n i t a , l a c o n c r e , _ i c i d ' a l l u m a t e r i a l , s i n o tambc l a f o r m ade taptaci6 i n t e l - l i g i b l e ) , j a que l a r a h p a r t i c i p a e n l ' c s s e r , perm a l r o v e s .1 1 1 . 4

L'esser e n l ' i n t e l - l e c t e . S i c s c l u e , c oi n e s frequent, e s diu c l u e aqucst c s -scr e s nomcs a l'e n ten imen t , ales h o r es ( . . . ) e s racionalitza i e s des tru cixTosser, i aixu r e p u g n a r a d i c a l m e n t c l s e n t i t i I'esscncia d e l ' c s s c r que aca-bem d e car acte r itza r. V ist que aqucst c s s e r , P e r o , e n c a r a no e s Dcu matcix,sino que c s anter io r a l coneixement d e ('Esser A b s o l u t i 1 ' e nge n d ra , s o r gc i xa i x i l a p r egun t a d e quc c s prupiainc nt a l l b que e s d6na amb l ' c s s e r . Vist queI'abstraccio va u n id a e ss en c ia lm e nt a l a subsistcncia, tampoc e s possible dirque l a subsistcncia s i g u i quelcom est ra ny a aquest csser o que no estigui ene l l . ( . . . ) T o t e s aqucstes soluti ons no s'aguanten p c r q u c t o t e s , sense e x c ep-c i o , p o s e r I'ultim fonament d e P abs tr ac c1 6 e n C I subjecte racional f o r mal.( . . . ) P e r t a r t , un c o p m e s , aparei. aquf l ' a m e n a c a d e co nver tir l a metaffsicae n racionalitat i e s precisa l a m a y o r p r u d c n c i a possible pe r a n o c omplicar-ho tot n o v a m e n t . S i be e n aqucst c o n t e x t Tomas u t i l i t z a f r e q u c n t m e n t I t sf 6 r m u l e s que d iu e n que aquest c s s e r , e n tant que en s coma o e n tant queabstracte, e s t a s o l u m i n i n t c l l c c t u , aqucstes f o r m a l i t za c i o n s sempre s'hand'intcrpretar des d e l a t o t a l i t a t del seu p e n s a m e n t , i p r i m e r d o t o t , h an d ep e r m e t r e un a marxa espcculat va que f a c t avan4ar e l pl an te jam en t d e l aquesti 6 f i n s a d i m e n s i o n s mes ) r o f u n d e s que l e s que s c l i o b r i c n a Tomas,n o dcixant-se c o m p l i c a r p er e nun ci at s que n o s o n e l s adequats a I p r o b l e -i i i a .

Aqucstes f6rmules e s j u s t i f ' q u e n i n i ne diatame nt en t a n t que l ' e s s e r pots e r c o ns id er at c oi n un a Intent ' o de l a r a o . En t a n t que e n s c o mu n e , accen-t u a especialment l a u n i v e r s a l i t a t davant de l e s c o s e s i n d i v i d u a l s . A mes,sc m p r c sembla p o s s i b l e pensa; en un a e s s e n c i a l i t a t u n i v e r s a l de 1 ' 6 s s e r quecorrespongui de d i f e r e n t s mancres a l ' e s s e n c i a i n d i v i d u a l segons I a s e v ap e r f e c c 1 6 f o r m a l . Pe ru aqucsta m a ne r a de t r a c t a r I ' c s s e r segons l a m a ne r a

1 1 3


12/22

(I C l'^^Clll l , l I t ' I t p o I t ' l . l ti(IlUSC" . 1 1 ) 1 Ic". j 1 ( uc t i t , ^CII/111'11llcilt' Ic1)11111I esmico l a t esdc A ' Iildra una mt e ria deternllllada 1 e s p e c i l i ca d a per la varia-c i o f o r m a l . Aleshores mante, necessariament , e l c a r a c t e r d e l genere s u -p r e m . ( . . . ) L ' e s s e r d e f e n s camina c a p a una o b s c u r i t a t i n d i s o l u b l e que d e s -borda onticament l e s formes en r o t a l a s e v a p a r t i c u l a r i t a t i l i m i t a c i o modalquc c o n t e 1 ' e s s e r ; d o manera que e l s < < e n s > > e s t a n u n i t s d e s d e l a s e v a a r r c lp e r una s u p e r f o r m a l i t a t que nomes e s e f e c t i v a perque f l u e i x en f o r m e s f i n i -t e s i l e s a c t u a l i t z a segons e l grau de l a s e v a s e n s i b i l i t a t . Pero aquest e s s e i p -su m n omes e s f a v i s i b l e s i 1 ' e s s e r transcendental e s pensat mes e n l l a d e l sconceptes g e n e r i c s .

Qu i no s ' o b r i a aquest plantejament d e l problema veura com s e l i t a n c aen g e n e r a l l a pregunta de l a m e t a f i s i c a ( per 1 ' 6 s s c r e n t a n t q u e e s s e r ) .Nomes en aquestes dimensions e s pot f e r seriosament l a pregunta per l ' e s -s e r i donar hum a l e s afirmacions v a r i a d e s i c o n t r a r i e s d e l d'Aquino.L ' e f i c a c i a h i s t o r i c a de l a perspectiva f i l o s o f i c a d e l tomismc, t a n t s o r p r e -nentment e s c a s a , i e l s e u falsejament r a c i o n a l i s t a mitjan4ant e l ,pensamentconceptual , , , r a d i c a , en g e n e r a l , en l ' o b l i t d ' aquesta pregunta e s s e n c i a l de l am e t a f i s i c a de l ' e s s e r , q u e en e l tomismc c o i n a sistema d ' i d e n t i t a t > fou d e -senvolupada sistematicament i p l a n t e j a d a tematicament per primera v e -g a d a .

F ins aq u i Siewerth ens ha mostrat com e n e l j u d i c i no nomes s ' h i a t u r a I aseparacio propia de l ' a b s t r a c c i o , s i n c i q uc mostra l a fonamentacio mes pro-funda en l a qual l ' c s s e r s e ' n s manifesta transcendent, reassumint t o t a d i s t i n -c i o a n t e r i o r i deixant enrera l a mancra de captaclo exclusivament r a c i o n a l .Aquest e s s e r no e s Dcu, pero tampoc s ' h a u r i a d'afirmar q u c e s t r a c t a dc 1 ' e s -s e r comu, a no s e r que, novament, convertim l a m e t a f i s i c a en r a c i o n a l i t a t . Aaquest e s s e r l i pertany l a s u b s i s t e n c i a en s i mateixa i no com a f r u i t d'unas i n t e s i formal. S i mantenim q uc 1 ' 6 s s e r e s u na i n t e n t i o u n i v e r s a l , oblidcm l ad i f e r e n c i a r e a l d ' e s s e r i forma i tornem a convertir ( ' e s s e r en e s s e n c i a . En t o tc a s , u na superformalitat transcend ental de 1 ' 6 s s e r q ue v a mes e n l l a d e l l con-c e p t e s g e n e r i c s .

1 1 1 . 5

La s o l u c i o r a c i o n a l a l a pregunta. Sembla s e r q u c s ' o fe r e i x a r a u na s o l u -c i o en l a qual 1 ' e s s e r , en l a s e v a s i m p l i c i t a t , e n l a s e v a c l a r e d a t o r i g i n a l , d e s -borda l a c a p a c i t a t de l ' e s p e r i t f i n i t . Aixo s i g n i f i c a , p r i m e r , q uc l a forma e s -p i r i t u a l f i n i t a nomes e s pot r e v e l a r en p e r s p e c t i v e s f i n i t e s , i q u e , e nconsequencia, l a s e v a s i m p l i c i t a t i n t e r n a nomes c s v i s i b l e com u na d i f e r e n -c i a c i o , i q u c , segon, l a d i f e r e n c i a q u e realment predomina en 1 ' 6 s s e r s ' o c u l -t a momentaniament a l n o s t r e pensament g r a c i e s a l a u n i t a t i a l a s i m p l i c i t a tde 1 ' e s s e r . Sembla s e r c ] ] u e c l pensament huma, en t a n t q u e e s f i n i t < ' i < < f o r -m a l > > , tambc aprchen ( ' e s s e r s o t a v i s i o n s f o r m a l s , l a m u l t i p l i c i t a t i i n s u f i -c i e n c i a i n t e r n a de l e s q u a l s 1 ' h a d ' a n u l l a r de nou o be aprofundir e n e l lmitjan4ant r e v e l a c i o n s continuades ( . . . ) .

Observem en t o t a i x o q u e 1 ' 6 s s e r q u e s e ' n s r e v e l a no e s cap a l t r c q u ea q u e l l q u e e n s i n s t a a t j u d i c i de s u b s i s t e n c i a j a q u e 1 ' e s s e r , en t a n t q u e a c t e ,e s 1 '6 s s e r d e fens present i e f e c t i u . Aquesta s u b s i s t e n c i a , p e r - 6 , e s f a presenta t pensament r e c e p t i u mitjan4ant l a s u b s i s t e n c i a q u e e s , a t matrix temps,formal i c o n c r e t a . S i 1 ' 6 s s e r c s contemplat e n t a n t q ue a c t e , s o r g e i x primer1 1 4


13/22

l . t dilcrcncia r e a l cIt i c i r t r c,CI , i a , p e r k ) taml,c i en , c o , n i i o , , ' , t :Lentua u n c op H i e s c l l e t quc I ' a c t e scnsc potencja n o podria ser efcctiu i r e a lperquc aqucst e s realitza sense e l l a .

Perm s i des de I ' a c t e i c l s e n t i t de 1 ' e s s e r e s veu qu c l ' e s s e r , en t a n t qu ct a l , e s i l l i m i t a t i qu e, pe r t i n t , no Homes no molesta e n l a s e v a e s s e n c i a , s i -n c i qu c f i n s i t o t e s c om pr es mes apropiadament (perque i n c l o u t o t e s l e sd i f c r e n c i e s ) s i e s scpara do l a forma f i n i t a , a l e s h o r e s l a v i s i o queda plasma-da en un nou j u d i c i .

En e l primer j u d i c i , l a s u b s i s t c n c i a de ( ' e s s e r s ' u n e i x a l a forma i a l amatcria ; d c s p r e s , amb l ' a p r e h e n s i o de l a pura a c t u a l i t a t i l a s e v a separaciode t o t e s I c s c o s e c , e s deixa de Banda l a s u b s i s t c n c i a qu c acaba d e s a p a r c i -x e n t I d'aquesta mane r a I ' e s s c r c s c o n v e r t e i x , per a l a captacio r a c i o n a l , enun a c t e pu r s e n s e s u b s i s t c n c i a o en un e s s e r " n o - e f c c t i u , , ( . . . ) .

' I ' a n m a t c i x , ( . . . ) ( ' e s s e r e s representa i r e f l e c t e i x en configuracions f i n i -t e s . Es un esser-amb-altre i e s s e r - e n - a l t r e , amb una p e c u l i a r e f i c a c i a i l . l u -minadora en una hmitacio do l a v i s i 6 q u c , tanmateix , e s r e v e l a a l a vegada at r a v c s d ' a l l b b i l l i m i t a t i p o s i t i u do ( ' e s s e r en l a seva l i m i t a c i 6 ( . . . ) .

F i n s aqui hem v i s t , per t a n t . qu e 1 ' e s s e r , per e l l m a t c i x , e s i l l i m i t a t , perts e ' n s presenta com a I i m i t a t . Es per aqucst r n o t i u qu e s c ' n s f a d i f i ci l l a s e v acomprensib. I ) i t a i x < i , Sicwerth mtrodueix aqui c l c l u e e l l a n o m e n a ( ' e s s e rn o - s u b s i s t e n t , , .

Corn dlu e l matcix t e x t , aqucsta a c t u a l i t a t de 1 ' e s s e r no s u b s i s t e n t noprove no mes de l a r a o , s i n ( ) d ' c l l a mateixa. S i l e s s e r no mes provingucs do l arao P u r a , f l a v o r s no h i hauria cap problema, pero com qu e aqucst s e ' n s o f e -r c i x en a q u e l l e s confirmacions multiples i f i n i t e s , c a l u n segon j u d i c i qu e i n -s i s t e i x i en l a pura a c t u a l i t a t . F r i u n primer j u d i c i e s dona, doncs, ] a un16 dc l as u b s i s t c n c i a a l a s u b s t a n c i a , i en un segon j u d i c i , l a unto d ' a c t c i no-sub-s i s t e n c i a de 1 ' 6 s s c r no- s u b s i s t e n t - .

I ' n d e f i n i t i v a , com v e ure m seguidament, aqucst ahisme do l e s s e r - ,'mar do I ' e s s c r " , f l u i r de I ' e s s e r > , e s l a presencia mistcriosa do Deu. En ( ' e s -s e r s ' u n i f i c a a l l ( ' ) f l i n t i i n f i n i t , e s s e r i n o - s e r , l i m i t a t i 1 1 - l i m i t a t . E l teismctranscendental de Sicwerth c l porta a afirmar qu e I ' E s s c r Absolut, c o i l ) aFonament, c s j a present implicitament en e l - m a r de 1 ' 6 s s c r , , .

1 1 1 . 6

Ratrficacio d e l a transcender,cia. S i e s ques tiona quc e s aquest csscr i n -significant i no-subsistent, observem que, en un prim er moment, contc u n acontradiecio. Ja qu e a l h ) subsis'-ent significa que < e s t i dins d e s i m a t c i x i ,pe r t a n s , no pot contradir-se, - - d o n a t que flavors n o estaria dins d e s i ma-t c i x j a qu c e s perdria en u n a dualitat c x c l o c n t - . Per u n a Banda, resultaquc, cone e n s c n v c n Tomas i A r i s t b t i l , u n i c a m e n t l a went parlant i pcnsantorigina contradiccions ( . . . ) pero, pe r I ' a l t r a , aqucst esser no-subsist ent had e basar-se en I a r a o , resultant a i x i d u e s f o r m e s d e v cure que s on incompa-t i b l e s .

E 1 que dona s o l i d e s a a aquestes formes de veure e s e l s c u origen a p a r t i rd ' a l l o e x i s t e n t , t a l corn v e a c l i r i t e n I ' a b s t r a c c i b : primer fou l a uniu de l as u b s i s t c n c i a a l a substancia i dcspres a l t o purame n t e x i s t e n t en t a n t quc a c -t u a l i t a t sense l i m i t s , pero qu e u n i f i c a t en s i matcix i n c l o i a t o t e s I c s d i f e r e n -c i e s . Pere ( . . . ) t a m b c a l t o e x i s t e n t ( . . . ) e s contempla en un a c t e l i m i t a t a c a -

1 1 5


14/22

d . t n d i v I t u , d o n t , t n r r t yur . t l u i t l 1 1 1 1 1 t . I t f , r n t . imodal d'cnteniment ( . . . ) .

( . . . ) Hi ha una aparenca evident que e s producix mitjancant l a u n i t a t del a substancia formal i l a s u b s i s t e n c i a . Tan b on punt e s percep quc l a formano e s s u b s i s t e n t per s i m a t c i x a , s i n g quc l a s u b s i s t e n c i a prove d e l propi e s -s e r , f l a v o r s dcixa d ' e x i s t i r qualsevol r a h per a d i v i d i r absolutament ] ' a c t c e ncontra de l a s u b s i s t e n c i a . L ' a s s i g n a c i t i de l a s u b s i s t e n c i a a 1 ' e x i s t c n c i a no e suna h i p o t e s i de r aon ame nt , n o e s imposar una p o s s i b i l i t a t , s i n g una n e c e s -s i t a t i n t e r n a de l a c o n s t i t u c i t i de l a propia r e a l i t a t .

S i s ' a s s i g n a l a s u b s i s t e n c i a a a l l o e x i s t e n t , succeeixen dues r o s e s : p r i m e r ,e s d6na u na c omp os i ci 6 r e a l de l a r a h , que s ' e x e c u t a c o i n a r a t i o , e s a d i r ,en intencions i n t c l - l i g i b l e s , modals; ( . . . ) en aques ta composicio e s r e v c l a e ls e n t i t de 1 ' e s s e r amb una profunditat que o r i g i n a r i a n i e n t e s v a amagar e n l acomprensio modal i a r a e s p e r f i l a c o r n l a v e r i t a b l e manera de s e r d ' a l l oe x i s t e n t . Mentre que l a contradicci6 i l a d i v e r s i t a t desapareixen, e l moded ' a p a r e i x e r i do vcure e s neguen a s i mateixos, i sobresurt a l t o puramcntp o s i t t u i simple d ' a l l o e x i s t e n t que j a no pot d i f c r e n c i a r - s e do l a matcixa d i -v i n i t a t a b s o l u t a .

Aquest e s s c r s u b s i s t e n t pur s ' i l l u m i n a completament a l l i m i t do l a s e v arcpresentacio d e f i n i t i v a , de manera que t o t c l que a p a r e i x f a r e f c r c n c i a a t a lp r o f u n d i t a t , quc no e s comprensible per s i matcixa ( . . . ) l a q u a l cosa c s t apresent do manera impenetrable i , a l h o r a , s'amaga.

Hein d i t que l a s e v a prescncia pertany a l propi s e c r e t . Perquc e v i d e n t -ment t o t queda r e t i n g u t en e l questionable mode de l a s i n t e s i i producci6r a c i o n a l ; s i no f o s a i x i , I ' a c t u a l i t a t , l a s i m p l i c i t a t , l a u n i v e r s a l i t a t , l a sub-s i s t e n c i a i e l s c n t i t d ' a l l o e x i s t e n t quedaria a c l a r i t d e s d e l p r i n c i p i d'aquestproccs sencer de d i s s o l u c i 6 i r e v e l a c i 6 , j a que l a composicio r a c i o n a l noproducix aqucsta u n i t a t , s i n 6 q u e , despres d e l proccs a c l a r i d o r dc d i s s o -l u c i 6 i aclariment r a c i o n a l de l a c o n s t i t u c i t i d ' a l l o e xi s t e n t , s e ' n s presentanovament de forma i n t e l l i g i b l e , de t a l manera que a r a , sospesant e l s d i f c -r e n t s j u d i c i s sobre a 1 1 6 e x i s t e n t , s e ' n s permet a r r i b a r a un resum e s p e c u l a -t i u , en e l q u a ] abastem l a t o t a l i t a t - u n i t a t d ' a l l o e x i s t e n t .

( . . . ) Pero aquest abisme de 1 ' e s s c r e s l a m i s t c r i o s a prescncia de I ) e u e n l as e v a primera semblan4a i l a immersi6 d e l n o s t r e concixcnlent d i n s l a p r i -mera v e r i t a t , l a p a r t i c i p a c i 6 de l a qual c n c l s e n t i t de l ' e s s c r d e s do l ' o r i g e nf a c i l i t a v a i a c l a r i a e l n o s t r c pensament.

L ' e s s e r i n s i g n i f i c a n t , en e l s e n t i t dc n o - s u b s i s t e n t , prove do I ' c s f o r 4 pera c l a r i r , des dc I ' a b s t r a c c i 6 , de quina manera s ' u n e i x e n , p r i m e r , l a s u b s i s t e n c i ai l a s u b s t a n c i a , i , d e s p r e s , l ' c x i s t c n c i a i I ' a c t u a l i t a t 1 1 - l i m i t a d a que i n c l o u t o t ad i f c r e n c i a . E l que passa e s quc aqucsta i l l u m i n a c i u ens v e donada en I ' a c t cl i m i t a t scgons l a manera de s e r do cada i n d i v i d u , p e rb r calme nt l a forma noe s s u b s i s t e n t per s i matcixa, s i n 6 quc l a seva s u b s i s t e n c i a v e d e l matrix e s s c r .Sembla, doncs, que e l f e t d ' a s s i g n a r l a s u b s i s t e n c i a a 1 ' e x i s t e n c i a no e s f r u i tde l a r a o , s i n 6 una n e c e s s i t a t de l a matcixa r e a l i t a t ; i e s un t i p u s de composi-c i 6 que ens r e v c l a c l s c n t i t d e f i n i t i u de l e s s e r , j a quc l a d i v e r s i t a t dcsaparcixen fav or de l a s i m p l i c i t a t de 1 ' e s s e r . S ie wc rt h p en sa que aquest e s s c r e s Wu,I ' e s s e r s u b s i s t e n t que e s t a a l l i m i t dc l a representaci6 conceptual. La r e f e r c n -c i a de l a r e a l i t a t a lieu p e r t a n y , no obstant a i x u , a l m i s t e r i , j a quc a l matcixtemps que s c ' n s o f e r e i x s e ' n s amaga. E st em davant do l'abismc de I ' e s s e rcoin a prescncia de lieu i p a r t i c i p a c i 6 de l a primera v e r i t a t .

1 1 6


15/22

M.

f l l l d problematic de l a s o l u c i d r a c i o n a l . Pero aquest r e s u l t a t e n s Aorta a lf e t que l a metodologia crnprada e s transformi n ov a m e n t en un problema.S i aquesta p a r t i c i p a c i o f o s l ' o b e r t u r a d e l mateix Esser , l l a v o r s hauriem ded i r qu e l a d i s s o l u c i 6 de l a contradiccio mitjancant e l r e s u m e s p e c u l a t i u nopot c o n s i s t i r veritablement e n u n proces b a s a t e n l a modalitat d e l raona-ment, s i n e en un a d c r i v a c i o d e l propi Esser , e n t a n t qu c aquest e s deixa r e -concixer cone a e s s e r d ' a l l o e x i s t e n t , e s a d i r , com a q u e l c o m d e f i n i t i u .Perquc s i e l raonament e s des d e l p r i n c i p i u na p a r t i c i p a c i o e n l a p r i n i e r av e r i t a t , l l a v o r s j a no e s compressible l a composici o n o d a l d e l pensamentdo 1 ' c s s e r . La s u b s i s t e n c i a h a u r i a de permetre veure l ' a c t e p a r t i c i p a n t denanera q ue f o s p o s s i b l e un dictamen i n t u i t i u , pero n o un r e s u m de j u d i c i s ,q u c pensen ( ' Esser c o i n a s u b s i s t e c t . ( . . . ) D'aquesta manera s ' o b r c u na d i -nensi6 c o m p l e t a m e n t nova sobre l a qual c a l r e f l e x i o n a r s i volem descobrirl c s a r r e l s do l e s c r r a d e s de l a f i l o s o f i a m o d e r n a i a l l i b e r a r c i p e n sa m e n t t o -mista d e l p e r i l ] de d o g i c i t z a r - l o > > .

Sicwerth opin a, dories , que l a participacio c s un reconeixement intuitiu,f r u i t no tant d e l a m o d a l i t a t del pensament com del matci x E s s e r que e s dei-xa rcconcixcr.

1 1 1 . 8

La s o l u c i d transcendent e s p e c u l a t i v a ( . . . ) No e s t r a c t a d'un m o v i m e n tl o g i c s i n ( ) e s p e c u l a t i u , en e l s e n t i t q u e e l raonament m e t a f i s i c e s t a en l a d i -mens16 propia d'aquesta a g i l i t a t d e l mateix e s s e r simple ( . . . ) . S i c s mantcaquest d a r r c r punt do v i s t a amb f e r m e s a , f l a v o r s r e s u l t a q u e 1 ' e s s c r presentc s l 'a ct e d'una substancia formal i c o n c r e t a . Per t a n t , c s e s s e r d ' a l l o e x i s -t e n t . A q u e s t a c r e c s i n d i v i s i b l e i d ' a c c i 6 continua a l mateix temps q u e r e sd e l c l u e e x i s t e i x pot anomenar-se a i x i .

La cosy r e a l c s a c t e en s i m a t e i x a . La cosa veritablement r e a l no c s n csqu c r e a l i t a t r e a l i t z a d a o be c s i e r ' . I c o r n quc c l terme de l ' e x p r e s s i o de1 ' 6 s s e r c s l a substancia o l a s u b s i s t e n c i a , r e s u l t a q u e e n d e f i n i t i v e son c o i n -c i d e n t s l ' o r i g e n i e l d e s t i d e l s e n t i t de 1 ' e s s e r i de l a c o s a . Pero l l a v o r s n os u b s i s t c i x u na forma, s i n g a l t o _ x i s t e n t , o I ' a c t e mitjancant l a forma. ( . . . ) Las u b s i s t e n c i a e s t a t a n l l i g a d a a 1 ' 6 s s e r com a l a r a h primera. S i prescindim del ' a c t e , r c a p a r e i x com a concepte raonador i a c t u a n t , a l c o s t a t d e l goal l af o r m a i e l mode reben c l c a a c t e r de l a no-existcncia ( d e l a p o t c n c i a ) .Aquesta r e l a c i 6 q u e d a a g u d i t ; : a d a encara m c s p e l f e t q u e l a f o r m a t c u n ad e l i m i t a c i c i , dc manera q u e en l a s e v a actuaci6 e l l a mateixa imposa a ( ' e s s e re l mode delimitador de l a s c v a l i m i t a c i o . E n e l despreniment e s r e v e l a , pert a n t , I ' c s s e r en l a s e v a a c t u a l i t a t 1 1 - l i n i t a d a .

Malgrat a l l o , l a s u b s i s t e n c i a n o e s pot percebre en 1 ' 6 s s e r m a t e i x , encaraque e s t i g u i basada e n e l l i ( ' e s s e r e s t i g u i u n i t a e l l a . A i x 6 e s degut a l f e t q u c s u b s i s t e n c i a s i g n i f i c a e s t a r d i n s de s i m a t e i x > > , q u e unicament pot i n t e r -p r e t a r - s e c o r n u n , r e t o r n a s i mateix. Pero aquesta postura d ' e s t a r r e c l o sen s i mateix a p a r e i x n o m e ^ en e l medium u n i f i c a n t de l a forna, encaraquc l a f or ma no pugui donar c l p l e raonament, s i n g n o m e s f a c i l i t a r u n r a o -n a m e n t en conjunt. S i separcn l ' a c t e de l a forma, l l a v o r s e s perd l a r e f l e x i 6

117


16/22

r r , i n l , I t c i y . I k i I l i n t I t . t t , l L l U l u t t l r n l . t guy 1 1 0 i t I I I I I I 1 . i i i tde s i mateix , sine que i l l u n t i n a vers a l t o i l l i m i t a t , e s vessa a s'esten . ( . . . ) h a sd6na l'obertura vers I'abisme , j a que com a i l l i m i t a t actua v es san t - s e i s ' u -n ' f i c a de forma indistingible amb e l raonament de 1 ' a c t e Co totes l e s formespossibles ; i d'aquesta manera c s 1 ' a c t u a l i t a s ornniurn actuurn i l a perfectioomnium pertectorum , un perfcctissirnum. ( . . . )

A i x i r , per a l t r a banda , podria s i g n i f i c a r que l a s u b s i s t c n c i a no e s r e c o -ncixedora , o que no e s t a present o be que no t o forma d ' e s s e r o que no e sr e a l .

t ' e s s e r no s u b s i s t e n t do Sicwerth e s imatge i prescncia do I ) c u . En l e s s e rcorn a imatge descobrim l a p e t j a d a d e l fonament d i v i , d'aqui quc c l f e t fona-mental do concixcr s i g u i un concixcr a t r a v c s do WILL Pensar [ ' e s s e r f o r a del a seva comprensio exclusivament modal no e s , per Sicwerth, un f e t r a c i o n a l ,s i n ' ) un moviment e s p e c u l a t l u en c l s e n t i t de f e r p o s s i b l e l a percepcio de l as i m p l i c i t a t de l e s s e r . En a i x o l a r a t i o e s superada en s i m p l i c i t a t . 1 ' a b s t r a c c 1 6aconsegueix finalment a c l a r i r 1 ' e s s e r . I ' e s s e r e s a c t e de l a s u b s t a n c i a , e s s e r de1 ' e x i s t e n t , pero e s a c t e i n d i v i s i b l e i continu, a c t e d ' e s s e r . Alto que s u b s i s t c i xno e s l a forma, s i n e e n t o t c a s l ' a c t c mitjan4ant l a forma. S e n z i l l a r n e n t passaquc no detectem l a s u b s i s t c n c i a , perque aquesta implica un r e t o r n cap a s im a t e i x , i , s i separem l ' a c t e de l a forma, perdern aquesta c a p a c i t a t de r e f l e x i osobrc s i m a t e i x . Fent-ho, 1 ' 6 s s c r e s torna i l l i m i t a t , no cap a s i mateix s i n ocap a f o r a , guanvant en extensio i desplegant-se en una mena d'obertura da-munt l ' a b i s m e . Finalment Sicwerth afirma [ ' e s s e r com a mediacio 1 i m a t g ' c enl a qual h i descobrim e l F onament d i v i . E l concixcr fonamental s e r a, f i n a l -ment, coneixement a t r a v c s de Deu.

1 1 1 . 9

La c o n t r a d i c c i o en [ ' e s s e r mateix o I ' e s s e r c o m un p r o c e s i n t e r m e d i . ( . . . )S i l ' a c t e o l ' c s s e r e s f a v i s i b l e d'alguna forma corn a c e n t r e m i t j a n c e r , f l a -vors t a n c a en s i mateix a l t o i n f i n i t i a l t o d e f i n i t i u , 1 ' e s s e r i e l no e s s e r , l ai 1 l i m i t a c i 6 i l a l i m i t a c i c i , ( c o r n l ' a c t e d e f i n e i x l a forma) e l poder raonat i l ano-subsistcncia realment u n i f i c a d a , t o t e l quc e s pot pensar i emmarcarunicament d e s d'un c e n t r e de s i m p l i c i t a t .

I ` . s nomes quan I ' e s s e r no s u b s i s t e n t implica t o t e s iquestes contradic-cions ( i l l i m i t a t i l i m i t a t , e s s e r i no s e r , e t c . . . ) quc pods esdevenir una media-c i c i transcendent, e s a d i r , que pot arrossegar I ' e s p e r i t cap endins f i n s I ' u n i cfonament v e r i t a b l e que c s 1 ) e u . Caldria a d v e r t i r que aquest e s s e r no-subsis-t e n t no pot s e r v i s t s i n o en i m a t g e . La mediacio e n t r e Deu i l e s c r e a t u r e s l ac o n s t i t u e i x aquest e s s e r no s u b s i s t e n t quc e s f a p resent en l a c o n s t i t u c i t i f o -namcntal de f e n s .

1 1 1 . 1 1

La transcendCncia c o r n a moviment e n [ ' E s s e r . Nomes quan l ' a c t e d'Es-s e r representa a q u e l l a u n i t a t c o n t r a d i c t o r i a de s i m p l i c i t a t i m u l t i p l i c i t a t d i -v i s i b l e , d ' a c t e i p o s s i b i l i t a t , de potencia fundant i n o - s u b s i s t c n c i a , -nomesf l a v o r s - - e l l c s en s i mateix una mcdiaci6 transcendent i una f l u i d e s a quearrossega 1 ' e s p e r i t cap endins en una i l l i m i t a d a p o s i t i v i t a t f i n s a l Fonantentsempre u n i c . Aixo s i g n i f i c a que l a finitament i n f i n i t y semblan4a e x t e r i o r

1 1 8


17/22

t i ' o b r r cap a l 1^onament i n t c r i o r , I a imatgc t i l t i r n i t . i i original, mhlan4apropia en l a qual e s f a co-present ( . . . ) . L'Esser corn a acte depcn sempred'un U mes simple i s'adhereix a ] ' e n s sense


18/22

i l l , I L l l l d , t n 1 . n l r l nli^Icri J c C , I ,(WI . t I . u t l , . ^ L I u C i n i , l . l i i . ; ' 1 , 1):udcsplegar la Il1Ctal ls l ca 1 1 1 1 5 a s s o l i r II1sospltadcs protUlld ltatS. I ' . 1 CUnCIxC-ment d'una cOpla o d ' u na p a r a b o l a nOmcs e s pot aclarlr COIlnpiCtantentq u a n c l model primordial s ' e x p l i c i t a , i a p a r t i r d e l q u a l aquesta copia 0parabola r e p l a s c v a e s s c n c i a qu e c o n s i s t e i x , simplement , c n s e t - a p a r t i r d e lmodel primordial i c n r e l a c 1 6 a e l l .No fou d o n a t a l s grecs trobar - s e anlb l a p r e g u n t a p e r 1 ' e s s e r , trobar

l'essencia m e di a t a i pro porcionad a , p e r q u c e l l s , e n correspondencia a l p u n td e partida del pensament huma, expertnlcntaren aqucsta esscncia d ' u n aforma unilateral e n c l s cu arrelament a coses presents . Pe r t a r t , I c s esscn-c i e s i n t e l - l i g i b l e s e s presentaren coin a I ' esser veritable que P l a t ( ) v a c o l . l o -ca r e n e l l l o c supracelestial d e l c s Idees ; en canvi, Aristotil e l va reenviar al'Energia cosmica d e l e s formes pures que e s mouen p e a s a n t o qu c e s f a u nconcretes . L'Es s er d e fens fou conceb ut corn e l pensanlent divf o b e com c lregne d e I c s formes f i n i t e s , u na f a t a l i t a t que impulsaria e l pensament c r i s t i ad e s pr e s d e Tomas, a traves d e l a tradici6 dels crabs , a un p e r i l ) retardat i aUna nov a confUSIO.I l l . ]

La c r e a c i o de Deu en t a n t qu e a c r e e s s e n c i a l qu e e s pren a s i r n a t e i x coma f i . S i Deu d s e s p e r i t c r c a d o r , s i l a d e c i s i 6 i e l compliment d e l s c u a c r ecrcador e s troba e n l a s e v a Esscncia Sterna , d ' a i x o s e ' n despren n e c e s s a r i a -ment quc l ' ob ra r d e Deu no apunta a l rin, s i n g a E l l mateix . P e r o , s i c u r lhem v i s t a b a t i s , t o t agent obra o r e a l i t z a quelconl semblant a e l l , d ' aqui v equ e a l t o c r c a t e n I ' a c t c crcador t am b e I i s i g u i semblant. P e r i l De u e s c a r a c -t e r i t z a corn a s i m p l i c i t a t absoluta i incomparable . E l l c s e n C a n t qu e Actep ur i i n f i n i t ( I ' a c t e p ur d ' e s s e r ) i e s l a p l c n i t u d d ' d s s c r u n i f i c a d a cn s i m a t c i -x a . Tot a l t o que n o s a l t r e s afirmem de Deu , c o r n c o n c i x e r , v o l e r , e s t i m a r ,c o i n c i d e i x amb aquest a c t s d ' e s s e r de forma i n s e p a r a b l e . h s t a d ' acord ambaqucsta s i m p l i c i t a t qu e e l c r e a r de Deu , c l s c u mateix a c t c e s s e n c i a l , o r i g i -n a r i i p r i n n a r i , a c a b i en quclcom simple , i n f i n i t i p e r f e c t e , quc corresponguia l s c u f'onament qu e e s Deu mateix i que per p r i n c i p i no e s contradiguiamb e l l ( . . . ) .

Deu no pot c r e a r - s e E l l mateix perquc I l a v o r s a i x i l p o r t a r i a a a f i r n l a r qu ch i podria haver i n f i n i t s d e u s . Nomes put h a v e r - h i u na Esscncia i n f i n i t a i u ne s s e r simple s u b s i s t e n t . Is pot d i r quc C l p r i n t e r i p r i n c i p a l e f e c t c de Deu e sI ' e s s e r no s u b s i s t e n s ( simple , i l l i m i t a t i p u r ) . A q u e s t e s s e r no e s r e a l n i l o g i c .S i f o s r e a l s t r i a l ' e s s e r de I ' e n s i , s i f o s l o g i c , s t r i a l e s s e r coma. Lesser ma -t e i x e s quclcom simple i p e r f e c t e , p e r i l qu e no s u b s i s t c i x , h o m e s e s un f l u xd e De u, una emanaci6 de Deu . Sens dubte, aquesta concepci6 de I ' e s s e r no-s u b s i s t e n t e s a l a base de l e s t e s t s do I ' e s s e r cn mediaci6 de Balthasar i a l -t r e s m e t a f i s i c s .

a ) Deu no pot c r e a r - s e E l l mateix. Deu no pot c r e a r - s e E l l mateix p e r -quc essencialment nonlcs pot h a v e r - h i una Esscncia i n f i n i t a i L i l l Esser sim-p l e i s u b s i s t e n t . J a quc s i h i hagues un d u p l i c a t d'aquesta i n f i n i t u d , I l a vo r saquesta duplicacio e s d e s f a r i a a causa d e l s c u e s s e r creador connunicat e nuna n l u l t i p l i c i t a t i l l i n n i t a d a de I ' A b s o l u t , I g u a l i Unic. f 1 1 h a u r i a una s c r i ei n f i n i t a de d e u s i n f i n i t s , cosa qu e e s absurda.1 2 0


19/22

b l / l ^ u r . r > > t c ^ t t i , r l i l t s i t . r ( ^ C " N 1 0 " , n , 1toll Illallcra, c . " impossible qUC .1116 que Suit de DCU SUbslstelxl sense la sc -v a s i m p l i c i t a t i i n f i n i t u d , pcrquc l l a v o r s Deu h a u r i a c r e a t una r c a l i t a t abso-lutament no - d i v i n a , quc j a no p o r t a r i . , c l s e g c l l d e l s e u propi o r i g e n . S i a l l uc l u e c u r t de Deu e s manifesta com a pura m u l t i p l i c i t a t d ' e s s e n c i a l i t a t s , t a icom ensenva , per exemple , Duns Escat , I l a v o r s , en r e a l i t a t , no h i h a u r i a n iEsser n i e n s , s i n e unicament b a e c c e i r a t s p a r t i c u l a r s en c l l e s m a t e i x e s , no-mcs p a r t i c u l a r i t a t s . P e r o , en a q u e l l c a s , s ' h a u r i c n apagat e l s v e s t i g i s de l as i m p l i c i t a t c l e I ) c u e n l a r e a l i t a t . L l a v o r s , e l coneixement de Dcu e s b a s a r i an c c e s s a r i aament e n c l s conceptes g e n e r a l s d e l n o s t r e pensanlent , a i x b c s , ene l mode com e l s u b j e c t e pensa a p a r t i r d ' c l l mateix i en e l l mateix ( . . . ) .

c ) L ' e s s e r mateix co m a primer f o nam ent i f i de l a c r e a c i o . E n contrapo-s i c i o , r e n n a r c a Tomas quc , d'acord lmb I ' 1 " s s c n c i a do Deu i d'acord ambl e s s e r 1 e l coneixement huma , e l primer 1 p r i n c i p a l e f e c t e que prove deDeu c s I ' e s s e r mateix . Aquest c s s e r c s necessariament s i m p l e , i l l i m i t a t 1p u r ; per t a r t , e s a c t u a l i t a t r e a l i t z a d c r a . Es una a c t u a l i t a t sense cap l i m i t a c i oformal o f i n i t a , s e n s e b a r r e j a de no-ser e n e l s e n t i t de p o t e n c i a l i t a t . L ' c s s e rc s un abisme d'immcnsa plenitud i p r o f u n d i t a t .1 1 1 . 2

La n o - s u b s i s t c n c i a de l ' c s s e r s i m p l e . Aqucst a c t e d ' e s s e r s i m p l e , aquestfonanlent de llum no pot s e r r e a l i t a t , pcrquc f l a v o r s s e r i a necessariamentDcu mateix 1 s e r i a e s s e r p u r , simple i s u b s i s t e n t . No poder s e r r e a l i t a t nov o l d i r r e s mcs que no po der a r r i b a r a p a r t i r de S i n l a t e i x cap a l a s u b s i s t c n -c i a o a I ' c s s e r - e n - s i - m a t e i x . Per, quc s i g n i f i c a a i x i l de no a r r i b a r a l a sub-s i s t c n c i a , a l a r e a l i t z a c i o % Tomas d i u : retornar sobre s i mateix s i g n i f i c aque una cosa s u b s i s t e i x en e l l a m a t e i x a , , . Per t a u t , l a no s u b s i s t c n c i a del ' a c t e pur d ' e s s c r e s t a fonamenta { a e n e l f e t que no pot a r r i b a r a l a u n i t a ten s i mateix ( . . . ) l ' a c t e d ' c s s e r no : c , n i experimenta, l a s e v a plenitud d ' e s s e rpensant o e s t i m a n t . Pero s i aquest r e t o r n no l i c s p o s s i b l e a i ' c s s e r , enquart I ' e s s e r c s e l primer f t i fonament d e l c r c a r d i v i , d ' a i x u en r e s u l t a i ' a -firmacio t r i a l escoltada 1 sorprenent d e l d'Aquino: 1 ' e s s c r mateix, e n quartActe p u r , c s quelcom simple i ^ ) c r f e c t e , pero no s u b s i s t e n t - . D'aqui queper e l l n l a t e i x no e s r e a l . Es un f l u x de Dcu, una e m a n a c i c i , un corrent a tq u a l l i manca l a i n t e r i o r i t a t quc f l u e i x d ' e l l m a t e i x . Aixb s i g n i f i c a quc 1 ' 6 s -s e r no pot r e a l i t z a r - s e per e l l mateix f o r a de Deu, 1 unicament e s concebi-b l e c o r n a l a profunditat quc f l u e i x cap a f o r a d e l mateix c r e a r de Deu, pro-f u n d i t a t a l a qual I i e s impossible 1 ' e x t e r i o r i t z a c i o i l a r c a l i t z a c i c i a causa deI ' i n t e r i o r no-esser de l e s s e r .1 1 1 . 3

El proces de r e a l i t z a c i o de l ' e s s e r , l a s o r t i d a d e l no-ser c o r n a p o t e n c i a .Ara b e , s i ha de s u b s i s t i r , ha d ' a r r i b a r a l a s u b s i s t c n c i a i a l a v e r i t a b l e e x t e -r i o r i t z a c i o d e l v e r i t a b l e e n s per m i t j a d'un a l t r e que no c s e l l m a t e i x . Peroaquest proces de r e a l i t z a c i o v e e x i g i t n e c e s s a r i a u n e n t a p a r t i r d e l s e n t i t dei ' c s s e r m a t e i x , e n l a mesura que e l s e n t i t de l ' e s s c r exclou essencialment e lno-esser 1 , per t a r t , ta m be l a no s u b s i s t c n c i a . Ara b e , no h i ha r e s que s i g u ie x t e r i o r a I ' e s s e r excepte e l n o - e s s e r . Pero aquest no-esser no c s simple-

1 2 1


20/22

l l C l l l C I l ( C , ^ C I . 1 i u L l l , ^ I I l . 1 1 1 ( ) clue C t i CUIlll lp ) , l , l 1 . l , IC CH lull TICr e a l i t a t crcadora o r e a h t a t quc obra i r e a l i t z a .

Aixo quc e s contraposa c s sempre dc t a i forma que p e r s i mateix I e n s imateix no pot c s s e r , i , per t a n t , s'anomena amb r a h no-esser i no simple-ment r e s , j a que e l l e s r e s de t a l forma q u c , malgrat t o t , pot c a r a c t e r i t z a r - s ea l a vegada per un a r e l a c i 6 a p a r t i r do l ' c s s e r i a 1 ' i n t e r i o r d ' a i l o c r e a t , p e run a r e l a c i 6 amb I ' c s s e r , j a que pot s e r conduit a l ' e s s e r g r a c i e s a I ' a c t e c r e a -do r i a l c o - c s s e r g r a c i e s a I ' a c t e r e a l i t z a d o r .

E l que a i x o s i g n i f i c a e s pot observar facilment e n t o t a a c t i v i t a t r e a l i t z a -d o r a . Per exemple , un a pedra o un t o no son per s i matcixos r e s d'una obrad ' a r t , pero quan I ' a r t i s t a I i d6na forma d ' o b r a , l l a v o r s d t o accepta t o t a i l oamb quc c l crcador e l marca , de manera quc c l t o mateix , t a m b e , amb a l l oque c o i n a t o c s per e l l m a t e i x , a r r i b a a s e r finalment un a obra d ' a r t r e a l i t -z a d a , i n c i x amb dobra d ' a r t e n l a s e v a q u a l i t a t d ' c s s e r e x i s t e n c i a l m e n t . Ia r r i b a a s c r un a obra d ' a r t f i n s a t a i punt que tambc l a s e v a t e x t u r a i c o l o r -entren e n l a c o n s t i t u c i 6 e s s e n c i a l de dobra d ' a r t . Per t a n t , l a pedra o c l t o ,per e l l s matcixos, no e r e n obra d ' a r t , e r e n un a no -ob ra d ' a r t , t a n s en e l s e l l -t i t d'una simple negaci6 com en c l s e n t i t d'una r e l a c i 6 , en l a mesura que e strobaven e n p o s s i b i l i t a t r e c e p t i v a d ' a r r i b a r a s c r un a obra d ' a r t .

S i apliqucm a i x o a I ' c s s c r , r e s u l t a quc C l no-esscr , que no e s un pur nor e s , pot c a r a c t e r i t z a r - s e com un a p o s s i b i l i t a t r e c e p t i v a , c o r n t i n no - v e r i t a -b l e , C l q u a l , amb t o t , grimes a 1 ' a c t c r e a l i t z a d o r , a r r i b a a ] co - c s s e r i amba i x o a r r i b a e l l mateix a l a r e a l i t z a c i 6 . P e r o , en t a n t que e s un n o - v e r i t a b l ed'aqucsta c l a s s e , c s sempre un p o s s i b l e .1 1 1 . 4

l . a d i f e r e n c i a e n t r e l a u n i t a t simple i l a p l e n i t u d . Entencnt a i x o , l l a v o r s ,s ' a c l a r e i x metafisicament l a prodigiosa p rofun dit at de I ' e s s e r c o i n l a p a r a -bola o semblan4a de Dcu. En t a n t quc f l u x a c t u a l simple i i n f i n i t , I ' e s s e r e sl a copia Pura d e l fonament d i v i , t a r t i n s e p a r a b l e i d'acord amb e l l , queToma s diu que l ' c s s e r f l u e i x o b r o l l a do Dcu.

Aixo s o n p a raul e s f ig ur a d es quc fa n pensa r en c l f c t quc c s impossible,a partir d c nosaltres matcixos i de l a nostra c o nc epc i6 c i e 1 ' e s s c r , t i x a r un afrontera o distinci6 delimitad o r a de 1 ' e s s c r mateix en relaci6 a Deu. En tautque c s simple, I ' c s s c r e s d'una plenitud i n f i n i t a . En tant que s e m b l a n 4 a deDeu, c s corn un mar i n f i n i t d e l ' e s s e r . Cer ta ment, un mar quc come en e l lmateix t o t s c i s corrcnts i parts de 1'aigua en un a continuitat inseparable iindisoluble. P e r o a q ue st a c o rr en t de I ' e s s e r no creix to rnant c ap a e l l a ma-t e i x a . Partint del que hem d i t f i n s a r a , e s des p ren amb evidencia que l a mo-tivaci6 d'aquest no-return n o p o t radicar en I a simplicitat i a c t u a l i t a t , per-quc, de quina manera l a f a l t a d'unitat po d ria f o n amen t a r - s e en l asimplicitat? P er t a n t , aquesta incapacitat de tornar s o b re s i mateix, nomcsp o t consistir en e l f e t quc aquesta simplicitat, aquesta energia unificadora,n o e s suficient per a ma ntenir I'abisme de l a plenitud de l a v i l l a diving iunificar-la amb s i mateixa.

S iew er t h c o nt inua proposant I ' c s s e r en t a r t quc fonament quc b r o l l ad'una profunditat i n a c a h a h l e , i a l a vcgada c a r a c t e r i t z a l ' e s s c n c i a corn a l i b a l -t r e , com e l no-esscr d e l fonament p o t e n c i a l .

1 2 2


21/22

I 1 1 . ELesser desplegat c o r n a p ar ab o la o semblan(a d e Deu. Nomes a r a 1 ' e s -

s e r c s f a p a l e s c o r n a parabola d e Deu. L ' e s s e r f a quc b r o l l i n d ' e l l l e s e s s e n -c i a l i t a t s p er t a l que a i x o m a n i f e s t i l a s e v a plenitud i que en l a s e v a l i m i t a d av a r i e t a t aquesta plenitud a r r i b i a l a s u b s i s t c n c i a , c s a d i r , a r r i b i a s i m a t e i x a .Per t i n t , no h i ha L i l l c s s e r e x t e r i o r i t z r . t com a a c t e p u r , s i n o n o m e s e n t a n tque e s s c r de f e n s , en t a r t que r e a l i t a t que dcixa b r o l l a r , que a c t u a , que r e -g c i x , i r c a l i t a t quc qu cd a e n c a l l a d a en f e n s .

Per t a r t , e l s e n s pertanven a l ' c s s c , - i porten e l s e g e l l de l a s e v a s i m p l i c i -t a t . ' I ' o t a e s s e n c i a e s una m a n e r a d ' c s s e r i t c major o m e n o r p a r t en l a s e v au n i v e r s a l i t a t i , per C a n t , t a m b e a 1 1 6 v a r i a t en quant a representacio d e l ' e s -s e r no e s un caos d e moltes c o s e s , s i r r o un co sm o s ordenat a p a r t i r d e l s e ufonamcnt d ' e s s c r , c s a d i r , un univer, que d'acord amb c l s e n t i t d e l a p a -r a u l a s i g n i f i c a una v a r i e t a t or d ena d a que en t o t e s I e s s e v e r p a r t s , i en e l s e uconjunt, disposa d e 1 ' e s s e r i e s t a r e f e : - i d a a l a u n i t a t ( . . . ) .

a ) F . l f l u i d d o ] ' e s s c r . ( D i v i s i o i c o n t r a c c i o do ! ' e s s c r ) . A i x i r s u p r a e s s e n c i a li s u p r a l C g i c d e I ' e s s e r c s p rop i ame nt un element d e l p e n s am en t especula-t i u . [s t r a c t a d e I ' c s s e r d e ] ' e n s

i se n una m u l t i p l i c i t a t i n e s g o t a b l e d i v i d i -

d a e n c a r a c t c r i s t i q u e s i n d i v i d u a l s s eg ons g ra u i c l a s s e , c s d i f e r e n t d e l a v a -r i e t a t d ' a l l o r e c e p t i u . En aquesta comunicacio, i ' c s s e r e s manifesta c o r n unelement p u r a m e n t f l u i d , amb una comunicabilitat i contraccio i n f i n i t e s .Pero ]'element f l u i d , no obstant a i x o , i a d i f e r c n c i a d e l a s e v a a c t u a c i c i r c a -l i t z a d o r a , o s c i l l a ca p enfora i cap endins d e l a s i m p l i c i t a t crcadora de Wu

1 1 1 . 6

! . ' e s s c r personalitzador. Dcicnr que T e r s e r Homes s u b s i s t e i x e n I e sc s s e n c i c s amb l a f i n a l i t a t d e tornar cap a s i matcix g r a c i e s a d i e s , c s a d i r ,anib l a f i n a l i t a t d e s e r e n p leni tud l a parabola o semblan4a d e I ) c u . Tot t i -p us d e r e t o r n ca p a s i matcix c s nc_essariament una e s p c c i e d c coneixemento d e d e s i g a n i o r o s . Per t a n t , l e s s e r en quant a e s s c r , no p ot a r r i b a r a p r e -s e n t a r - s e plen amen t e n ] ' e n s i no p ot a r r i b a r a l a s e v a e q u i p a r a c i c i d i v i n a ipr6pia i d e n t i t a t s i unicamcnt e s troba s u b s t a n c i a l i t z a t en I e s c o s e s , e s a d i r ,s i unicamcnt ha a s s o l i t una e x i s t c n c i a s e n z i l l a i i m m e d i a t a d e l e s e s s e n c i e sf i n i t e s . Ai x i s e r i a encara una e x t e r i o r i t z a c i o sense e s s e n c i a , c o n t r a r i a a1 ' 6 s s c r , en l a forma d o l a s u b s i s t c r i c i a .

Per t a r t , d'acord amt) ] ' e s s c r en t a n t quc parabola d i v i n a , 1 ' 6 s s e r ha d ep e r s o n a l i t z a r - s e e n un e s p e r i t que coneix i e s t i m a . Nomes quan succeeixa i x o e s manifesta l a Parabola o semblan4a de Dcu t a l i c o i n correspon a] ' e s s c r e l l quant a cbpia d e 1 ' e s

Documents

Gustav Siewerth, Filosofo de La Trascendencia - Martinez Porcell, J