14
TREBALL DE MEDI 6é TREBALL DE MEDI 6é Components del grup: Components del grup: · Joan Enric. · Joan Enric. · Mariola. · Mariola.

Habsburg 7

Embed Size (px)

Citation preview

TREBALL DE MEDI 6éTREBALL DE MEDI 6é

Components del grup:Components del grup:

· Joan Enric.· Joan Enric.

· Mariola.· Mariola.

·1,2,3,4,5,6,7 PÀGINA: Els no ·1,2,3,4,5,6,7 PÀGINA: Els no privilegiats al campprivilegiats al camp

·8,9,10,11,12,13 PÀGINA: Els no ·8,9,10,11,12,13 PÀGINA: Els no privilegiats a la ciutatprivilegiats a la ciutat

·14 PÀGINA: Video·14 PÀGINA: Video

·15 PÀGINA: Referències bibliogàfiques·15 PÀGINA: Referències bibliogàfiques

·16 PÀGINA: Fi·16 PÀGINA: Fi

Monument al jornalerMonument al jornaler Un jornaler és una persona que treballa i cobra per un dia de feina, Un jornaler és una persona que treballa i cobra per un dia de feina,

especialment si és al especialment si és al camp o com a o com a obrer a la a la indústria. Van . Van començar a existir a començar a existir a Europa a l' a l'edat mitjana i van tenir especial i van tenir especial importància importància social a partir del a partir del segle XVIII a països com a països com Regne de la Gran Bretanya, , Imperi Rus, etc. Als , etc. Als Països Catalans distingim dos casos de jornaler. Un és aquell que depèn distingim dos casos de jornaler. Un és aquell que depèn exclusivament del que guanya el dia que pot treballar, com ocorria exclusivament del que guanya el dia que pot treballar, com ocorria típicament a típicament a Andalusia, i l'altre és el cas d'una persona o família , i l'altre és el cas d'una persona o família que disposa de terra pròpia o d'altres ingressos però que que disposa de terra pròpia o d'altres ingressos però que eventualment es dedica a fer jornals per a arrodonir el seu eventualment es dedica a fer jornals per a arrodonir el seu salari o, o, més habitualment, perquè les seves més habitualment, perquè les seves collites havien estat havien estat malmeses a causa d'una pedregada, gelada, secada, etcmalmeses a causa d'una pedregada, gelada, secada, etc

EtimologiaEtimologia La paraula jornaler prové de jornal i existeix en La paraula jornaler prové de jornal i existeix en català des del des del

segle XII..[2] El jornaler és el que treballa per jornals, mot que El jornaler és el que treballa per jornals, mot que prové de jorn (prové de jorn (dia), ja que jornal (mot referenciat en català des del ), ja que jornal (mot referenciat en català des del segle XX) fa referència al treball i el salari corresponents a una ) fa referència al treball i el salari corresponents a una feina d'un dia.feina d'un dia.[

1 [1 [persona] ] Que és feiner : : és una noia molt bracera i la feina no l'espanta . . SINÒNIM: SINÒNIM: treballador . .2 [2 [animal] ] Que va enmig dels braços o vares del carro . .||||n. . m. . i f. . 3 3 Jornaler que treballa al camp : : ha llogat uns quants bracers per recollir la fruita . .

Un llaurador o pagès és una Un llaurador o pagès és una persona que té com a que té com a ofici treballar les terres. El pagès tradicionalment és definit en treballar les terres. El pagès tradicionalment és definit en sociologia com el membre d'una comunitat en una com el membre d'una comunitat en una societat agrària o o rural. Quan el pagès es troba aïllat a grans . Quan el pagès es troba aïllat a grans propietats del seu domini, o maneja la seva producció amb propietats del seu domini, o maneja la seva producció amb una considerable orientació comercial, es transforma en un una considerable orientació comercial, es transforma en un granger..

Un llaurador és una pala arrodonida, en forma de mig tub Un llaurador és una pala arrodonida, en forma de mig tub (acanalada) amb el mànec curt, feta en fusta o llautó, estri (acanalada) amb el mànec curt, feta en fusta o llautó, estri emprat a la cuina per agafar aliments i per a la venda al emprat a la cuina per agafar aliments i per a la venda al detall, n'hi ha de diferents mides. S'usa en botigues de detall, n'hi ha de diferents mides. S'usa en botigues de queviures per a la venda a granel de sucre, farina, gra, queviures per a la venda a granel de sucre, farina, gra, llegums, etc, en drogueries, el sabó en escates, la sosa llegums, etc, en drogueries, el sabó en escates, la sosa càustica, el sulfat de ferro, en confiteries, herbolaris, càustica, el sulfat de ferro, en confiteries, herbolaris, carboneries, etc. Aquests productes estan en sacs, bidons o carboneries, etc. Aquests productes estan en sacs, bidons o caixes.caixes.

arrendatario, -ria adj./s. m. y f. Se arrendatario, -ria adj./s. m. y f. Se aplica a la persona que toma en aplica a la persona que toma en arrendamiento o alquiler una cosa. arrendamiento o alquiler una cosa.

n. . m. . i f. . Persona que té el dret de propietat sobre una cosa, , especialment sobre un bé immoble : : és propietari d'una finca als afores de la ciutat . [SIN] . [SIN] amo . .

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La La burgesiaburgesia és una és una classe social , tal com l'entenen l' , tal com l'entenen l'economia política i el i el

marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques. El terme que producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques. El terme que prové del francès prové del francès bourgeoisiebourgeoisie, que originàriament significava "habitant de , que originàriament significava "habitant de la ciutat", ja que els primers burgesos es van enriquir a partir del comerç i la ciutat", ja que els primers burgesos es van enriquir a partir del comerç i dels oficis pròpiament urbans, en oposició als terratinents rurals.dels oficis pròpiament urbans, en oposició als terratinents rurals.

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572

Els Els artesansartesans són persones que es dediquen a l'artesania. Els són persones que es dediquen a l'artesania. Els artesans no tan sols construeixen els objectes, els artefactes i els artesans no tan sols construeixen els objectes, els artefactes i els productes, sinó que també poden inventar-losproductes, sinó que també poden inventar-los

ARTESÀ:

Persona molt pobre, que viu en documentsPersona molt pobre, que viu en documents . . I que habitualment I que habitualment

està demanantestà demanant

Criada de Matilda.Criada de Matilda.

El pícaro era una persona que vivia d’embolics i d’enganys.Es va El pícaro era una persona que vivia d’embolics i d’enganys.Es va convertir en un personatge característic de l’Espanya del segle convertir en un personatge característic de l’Espanya del segle xvii.xvii.

LES FONTS DE INFORMACIÓ SON:LES FONTS DE INFORMACIÓ SON:

·www.viquipèdia.com·www.viquipèdia.com