Embed Size (px)
DESCRIPTION
Â
Citation preview
HI HAVIA UNA VEGADA...
La invasió dels contes!!
LA BELLA DORMENT
(...) La primera fada es va acostar, doncs, al bressol de la princesa i li va concedir de ser la noia més bonica del mon. La segona s’hi va acostar després i li va concedir de tenir el seny més entenimentat. La tercera li va concedir tenir la gràcia d’un àngel en tot allò que fes. La quarta li va concedir saber ballar com ningú (...)
La Bella Dorment. Adaptació de Miquel Desclot. Ed. La Galera
Il·lustració de Gusti
BIBLIOTEQUES DE L’H CLICA I CONEIX LA HISTÒRIA SENCERA
Il·lustració de Fondacci y Puybaret
La Bella Dorment és un conte popular europeu nascut de la tradició oral. Les seves dues versions més conegudes són les de Charles Perrault i els Germans Grimm però la més antiga és del napolità Biambatista Basile a l’any 1634 i formava part d’una col·lecció de contes: Pentemerone, sota el títol de Sol, Luna i Talía.
A les primeres versions, no es el petó d’un enamorat príncep el que desperta a la Bella dorment... són els cops de colze dels seus dos fills acabats de nèixer... i és que quan la princesa cau en un profund somni, un príncep la viola, deixant-laembarassada de bessons (Sol i Luna)
Hi ha interpretacions psicoanalítiques de la història original de Basile: la sang que surt del dit de la princesa és la menstruació/pèrdua de la virginitat i el somni és l’embaràs, el repòs... fins que desperta per convertir-se en mare.
LA BLANCANEU
Hi havia una vegada, fa molt i molt de temps, una jove reina.
Una tarda d’hivern, mentre brodava vora una finestra que tenia un marc negre de banús, va alçar els ulls per veure com queia la neu i es va punxar un dit amb l’agulla. Una got de sang va caure sobre la roba de fil i la reina va sospirar:
-Ah, si tingués una filla blanca com la neu, amb els llavis vermells com la sang i amb els cabells negres com el banús...
La Blancaneu. Un conte dels Germans Grimm. Edicions 62
Il·lustració de Rebeca Drautemer
Il·lustració de Iván Alfaro
BIBLIOTEQUES DE L’H CLICA I CONEIX LA HISTÒRIA SENCERA
Segons l’historiador Dr. Karlheinz Bartels, el nom real de la Blancaneus és Maria Sophia Margarethe von Waldek, una noia que va existir realment.
A la història original, la malvada reina és fatalment castigada per intentar assassinar a la Blancaneu. El mètode que van utilitzar per castigar-la va ser molt cruel: va ser obligada a ballar amb sabates de ferro escalfades al foc fins que va morir.
Es creu que els set nans eren, en realitat, nens que treballaven a les mines del rei i que eren molt i molt petits a causa de la desnutrició. El mirall màgic també té una història al darrere i és que va ser un regal de casament del pare de la Maria Sophia Margarethe von Waldek a la seva segona dona. Té una alçada de més de metre i mig de llarg, i encara que no parla com a la versió que coneixem del conte, té la particularitat de repetir totes les paraules pronunciades davant d’ell a causa de l’efecte de la reverberació.
Altres versions afirmen que van ser tres els intents de la madrastra per assassinar a la Blancaneu. El primer d’ells, amb una llaçada al coll, el segon amb una pinta enverinada i el tercer amb una fruita enverinada.
LA CAPUTXETA VERMELLA
Hi havia una vegada una nena encisadora que es feia estimar només de veure-la. La seva àvia, que se l’estimava més que ningú, li havia regalat una caputxeta de vellut vermella. (...)
La nena només volia portar la caputxeta, i per això a partir d’aleshores l’anomenaren Caputxeta Vermella.
La Caputxeta Vermella. Germans Grimm. Ed. Montena.
Il·lustració de Beatriz Martín-Vidal
BIBLIOTEQUES DE L’H CLICA I CONEIX LA HISTÒRIA SENCERA
Il·lustració de Martina Peluso
Originari de la tradició oral europea, el conte té versions més extremes i dures de les que s’han donat a conèixer i que, amb el temps, s’han anat suavitzant fins a convertir-les en el conte que avui coneixem.
En una d’aquestes versions més cruenta, el llop es menja a l’àvia i convida a Caputxeta vermella a menjar la seva carn i beure la seva sang.
A les versions primerenques no sortien el personatge de l’àvia i el llenyataire
En algunes versions, podem trobar elements eròtics relacionats, per exemple, amb el tamany de les parts del cos del llop o amb la relació del llop amb una nena menor d’edat així com l’inici de la sexualitat.
Perrault va ser el primer en recollir la història de la Caputxeta i, posteriorment, els Germans Grimm van ser els encarregats de construir el conte, més o menys, com el coneixem a l’actualitat.
Walt Disney mai va portar la Caputxeta al cinema com va fer amb altres protagonistes de contes infantils tradicionals.
HANSEL I GRETEL
(...) Encuriosits per l’alegre cantarella van seguir el vol de l’ocellet, que semblava que volgués cridar la seva atenció. Pas rere pas, tot saltironant, van arribar a una clariana del bosc. Si els ho haguessin explicat abans, no s’haurien cregut mai el que tenien davant dels ulls: una caseta feta de coca, amb els vidres de la finestra de caramel, els porticons de melindros i la teulada de galetes i torrons. (...)
Hänsel i Gretel. Germans Grimm. Edicions 62
Il·lustració de Daniel Montero
Il·lustració d’Eugènia Nobatis
BIBLIOTEQUES DE L’H CLICA I CONEIX LA HISTÒRIA SENCERA
La tradició d’aquesta història té el seu origen a l’edat mitjana, època en què la pobresa extrema obligava a les famílies a l’infanticidi.
Sota aquesta premissa es desenvolupa la història de Hansel i Gretel on s’explica com els pares de la parella de germans els abandonen al bosc amb la intenció de que morin.
Els nens troben la casa de la bruixa (la que nosaltres coneixem com la casa de xocolata) i després de cremar-la en el forn,roben totes les seves pertinences i tornen a gaudir-les amb els seu pare ja que quan tornen a casa seva, es troben que la seva mare ha mort.
El conte de Hansel i Gretel te el seu origen a terres germàniques. Fou recopilat pels Germans Grimm i publicat al 1812.
PINOTXO
(...) En Geppetto se’n va tornar a casa tot content amb el tros de fusta sota el braç, pensant en el nom que li posaria al titella.
“Li diré Pinotxo-va pensar-. Aquest nom li portarà bona sort!”
En Gepetto vivia en una habitació molt petita de la planta baixa d’una casa, il•luminada només per la claror que entrava per l’ull de l’escala. (...)
Pinotxo. Wolf, Toni Editorial Molino
Il·lustració de Begoña Fernández Corbalán
BIBLIOTEQUES DE L’H CLICA I CONEIX LA HISTÒRIA SENCERA Il·lustració de Juan Bautista Quirós
La història és producte de la imaginació d’un autor, Carlo Collodi, que en un principi no va pensar en fer un conte infantil.
A la versió original, Pinotxo fa que el Gepetto acabi a la presó, aixafa a Pepito Grillo contra una paret i acaba penjat en una alzina com a càstic per les seves entremaliadures,.
A versions posteriors, un Pinotxo convertit en ase és llençat a l’aigua i menjat pels peixos que només deixen un esquelet de fusta.
La fada, que en alguns moments té cos de nena, mor a causa de les penes que li fa passar el Pinotxo encara que després reviu i torna a aparèixer al conte.
LA SIRENETA
Hi havia una vegada un món meravellós al fons del mar. En la profunditat de l’oceà immens, on l’aigua és més blava i transparent, vivia el poble del mar. Allà sota hi creixia una vegetació esplendorosa (...)
Des que era petita, la sireneta tenia molta curiositat per tot el que li explicava l’àvia del món dels éssers humans.
La Sireneta. Andersen, Hans Christian. Edicions 62
Il·lustració de Gabriel Pacheco
Il·lustració de Yelena Bryksenkova
BIBLIOTEQUES DE L’H CLICA I CONEIX LA HISTÒRIA SENCERA
El conte de La Sireneta va ser escrit a l’any 1836.
Al conte original, la sireneta vivia amb el seu pare, la seva àvia i cinc germanes que es portaven un any de diferència entre elles.
També, al conte original, s’explica com la protagonista no pot sortir al terra sense beure una poció que la fa sentir com si caminés sobre ganivets tota l’estona. Malgrat això, fins i tot, arriba a ballar davant del príncep perquè es fixi en ella i s’enamori.
La història original no té un final tan romàntic com coneixem i el príncep i la sireneta no acaben junts ja que ell es cassa amb una altra dona i la sireneta es llença al mar fins a convertir-se en escuma marina.
TARZAN
(...) Tarzán echó a córrer rugiendo como un leopardo y revolucionando a toda la família de gorilas. Kerchak le lanzó una mirada fulminante. Terk, la mejor amiga de Tarzan, salió en su defensa. Luego Tarzan se fue con ella y sus otros amigos gorilas (...)
(..) Comparar sus manos con las del niño no era una prueba muy clara, así que Kala, sabiamente, acercó la cabeza de Tarzán a su pecho y le hizo ponerse la mano a la altura del corazón.
Tarzán. Ediciones Gaviota.
Il·lustració de Peye
BIBLIOTEQUES DE L’H CLICA I CONEIX LA HISTÒRIA SENCERA
Il·lustració de Fernando Molinari
Aquesta història fou publicada per primer cop a la revista Pulp All Story a l’Octubre del 1912 i editada com a llibre per primer cop al 1914.
A la versió original, ens expliquen com tres mesos després del naixement de Tarzan, la seva mare és atacada per un goril·la i això li produeix problemes mentals que arrossegarà fins la seva mort, un any després.
Un punt molt important de la història és la relació de Tarzan amb altres homes i, especialment, amb una dona en concret: La Jane.
A les versions originals, malgrat estar enamorada bojament del Tarzan, Jane marxa a Amèrica per casar-se amb un altre home. Tarzan creu que ella serà més feliç i decideix que faci la seva vida, renunciant fins i tot als seus drets com a Lord.
LA VENTAFOCS
Hi havia una vegada un ric senyor que s’havia quedat vidu. La muller li havia deixat una filla bella i bondadosa. L’home, que viatjava molt i no podia cuidar-se’n, va decidir tornar-se a casar. Dissortadament va fer una mala tria i es va casar amb una dona superba i dolenta: una vídua que tenia dues filles tan dominants i tibades com ella.
La Ventafocs. Perrault, Charles. Edicions 62
Il·lustració de Cathy Delanssay
Il·lustració de Diego Moscato
BIBLIOTEQUES DE L’H CLICA I CONEIX LA HISTÒRIA SENCERA
El conte original té els seus orígens al s. I a. C on la Ventafocs es diu Rhodopid i la història era molt similar a la versió moderna amb l’excepció de les sabates de cristall i la carbassa.
Existeix una versió molt sinistra que res té a veure amb l’adaptació que van realitzar els Germans Grimm. En la versió més obscura, les germanes es tallen parts dels peus perquè quedin més petits i així entrin a les sabates de cristall per enganyar al príncep, però tot esforç serà inutil ja que dos ocells, com a càstic, treuen els ulls a les dues germanastres que acaben vivint cegues i pobres al carrer.
També hi ha una versió italiana on la Ventafocs (aquí nomenada Zezolla) té dues madrastres. La primera mor a mans de la Ventafocs que la mata brutalment trencant-li el coll davant els maltractaments als que la sotmet. La forma Xinesa del conte procedeix dels temps de la dinastia T’ang i reflexa tips de la cultura de l’època com la preferència estètica pels peus petits de les dones que encara en algunes zones del pais es conserva.
Altres noms de la Ventafocs segons el seu origen: Askepot (Dinamarca), Pepelka (Eslovenia), Cinderella (Anglaterra), Cendrillon (França)...
BIBLIOTECA CAN SUMARRO
