Història de Catalunya EPC 2005-2006

1. Naixement i formació de Catalunya. Catalunya neix a la 1ª ½ s.IX (800-850), per la interacció dels francs i els sarraïns.

s.V – Dissolució de l’Imperi Romà 711 – Invasió dels sarraïns 717 – els sarraïns arriben a Catalunya, i com que no eren conqueridors, sinó que saquejaven, mataven, cremaven els camps... provoca una fugida generalitzada de la població cap als Pirineus, i la resta de Catalunya queda totalment buida, fent que cal 720 els Pirineus estiguin superpoblats

ap

... – els sarraïns continuen avançant cap al nord, mes enllà dels Pirineus.

732 – a la Batalla de Poitiers, els francs expulsen els sarraïns del seu territori. ... – desprès d’això, l’emperador franc decideix crear la MARCA HISPÀNICA, i decideix repoblar la zona que havia quedat buida, creant els COMTATS CATALANS (atorga grans extensions de terreny a persones de la seva confiança que nomenà comtes). Aquests comtes tenien uns barons, als que encarrega la creació de castells (lat. CASTRUM) de defensa en tot el territori català. Els nobles van donant petites extensions de terra (ALOUS) a pagesos perquè baixin dels Pirineus. 850± - Catalunya ja esta poblada, i en aquest context neix la SOCIETAT FEUDAL, que es basava en la violència per resoldre els conflictes. També es repoblà el territori cedint terrenys a determinats grups de monjos.

Per tenir l’alou, el pagès paga una sèrie d’impostos al senyor feudal en forma de collita, per coses com fer servir els molins, etc... Aquesta relació de vassallatge continua estable fins que arriben els MALS USOS*. En el període de temps entre la creació dels Comtats Catalans i la 1ª ½ s.IX els francs deixen una mica de banda els Comtats Catalans per problemes interns. En aquest moment, els Comtats Catalans comencen a ser hereditaris (i no imposats pels francs) i comença a parlar-se una llengua pròpia (Homilies d’Organya, 812) i se’ns comença a conèixer com CASTLANS (degut a l’elevat nombre de castells), i comença a haver-hi una consciencia política diferent, i es comença a forjar l’idea de independència com a país. Al s.X ja es funciona independentment dels francs. Al s.XII hi ha un gran canvi en l’estructura social del país.

En un principi, tots els comtes eren iguals, però arrel d’una sèrie d’unions i expansions, sorgeix figura del comte-rei (del Casal de Barcelona), i els comtes. Amb la UNIÓ DINASTICA de Catalunya i Aragó, es mantenen les lleis, costums, institucions i identitat de cada regió.

1

Història de Catalunya EPC 2005-2006

2. s.XII-XIV L’expansió territorial i econòmica de la Corona Catalano-Aragonesa. Durant aquest període de pau aconseguit amb les unions dinàstiques hi ha un augment de la producció agrària, i sostinguda durant temps.

La producció artesanal, que s’inicia al s.XII es consolida al s.XIII amb el naixement dels GREMIS com a element de control de la producció artesanal, reunint tots els productors d’un mateix producte i regulant la producció, mitjançant uns estatuts regulen la formació dels artesans, la qualitat del producte i el preu. Aquest nivell de bona qualitat, crea primer un comerç interior, i mes tard desperta un interès als països estrangers, i es crea una xarxa de comerç internacional (França, Itàlia, Egipte...) de teixits, veles de vaixells, vidres, armes de Ripoll, vi... i això implica el creixement de les ciutats. En aquest context d’expansió econòmica, els sarraïns encara controlaven la resta de la Península i Mallorca, i hi havia molta pirateria i bandolerisme. Així, la Corona Catalano-Aragonesa decideix expandir-se territorialment, i reconquista Valencia, Alacant, Mallorca, Sicília..., tant per l’expansió del terreny agrari com per la seguretat del comerç, esdevenint un des països mes importants de l’Europa Medieval. 3. Les institucions catalanes del s.XIII Hi havien varies, però les mes importants son les Corts i la Diputació del General, i podem parlar ja de Estat Català. Les Corts: Es la unió universal de tots els catalans. Es una institució de caràcter no permanent, nomes es convoquen a petició del rei davant alguns problemes.

La Diputació del General: Es una institució de caràcter permanent que vetlla per les constitucions, capítols i actes de cort aprovats per les Corts.

4. La Pau. L’ordre públic i la violència durant l’Edat Mitjana. S.XI-XIV – Santa Hermandad (de Castella) = Sagramental (a Catalunya – S.XI) (unió de pobles que davant d’un problema d’ordre públic o de seguretat exterior, s’agrupaven puntualment per resoldre’l) ->autoprotecció. El Sagramental te un caràcter espontani, es convoca ell sol, es el mateix acte que fa que els pobles s’uneixin. El Sagramental evolucionà en el Sometent (S:XVI), aquest neix quan hi ha una persona que el convoca (rei, batlle...) també es de caràcter no permanent.

El naixement dels nous grups socials i la consolidació del feudalisme, causen que els senyors feudals retornin als mals usos, i degut a això hi havia molts desvagats (gent que s’havia quedat sense casa degut al senyor feudal) i hi ha molta marginalitat i molta VIOLÈNCIA, per això es creen una sèrie de mesures de seguretat (Pau i Treva).

2

Història de Catalunya EPC 2005-2006 La Pau: és un sistema de protecció permanent dels bens de l’Esglesia i la seva gent (eclesiàstics o gent al seu servei), en el que es creen una sèrie de normes sancionadores de la violència exercida contra els eclesiàstics o les seves propietats (esglésies, monestirs...) A partit del s.XI, es crea la Sagrera, que es un espai de 30 passes al voltant d’una església o edifici religiós on també estava molt penalitzat exercir la violència, i es penava amb excomunió o excomunicació (amb el que es quedava marginat de per vida) A mida que passa el temps, la resta de la societat adopta les normes de la Pau i es generalitzen, de manera que el poder secular adopta aquestes normes i es va creant una mena de codi penal, on es deia les penes que es rebrien per fer crims. Tipificava:

- Atac contra les vídues, pubills, orfes o altres. - Atac contra ciutadans, habitants de les viles, i també les seves propietats, els masos, les besties... - Les sancions espirituals i temporals dels qui eren acusats de ‘trencament de la Pau’ eren objecte d’una

rigorosa reglamentació. La Treva: També establerta per l’Esglesia, prohibia els actes de guerra o actes violents ‘de sol post de dimecres a sol post de dilluns’

5. s.XIX-XV Crisi de la Catalunya medieval i el pas a l’Edat Moderna. Feblesa econòmica, malestar social i pèrdua d’una monarquia econòmica.

La crisi comença al camp. La societat era bàsicament agrària.

La noblesa comença a fer un major ús i mes generalitzat dels mals usos, cosa que implica l’augment de la conflictivitat social al camp.

Al 1370 l’Esglesia prohibeix que qualsevol fill de camperol pugui passar a formar part de l’Esglesia (no es podia enviar el segon fill a l’Esglesia, perquè com no hi havia població (pagesos) que treballessin el camp, no volien que entressin)

Els pagesos es revolten contra la noblesa (->crisi d’ordre públic), que augmenta la força repressiva per recaptar els impostos al pagès. Part de la població del camp abandona l’alou i marxa a la ciutat, on també troba crisi, aquesta actitud era perseguida pels nobles, que no volia que marxessin. Al s.XIV neix la Inquisició, un sistema de control social de l’Esglesia, que vigila la societat i reprimeix severament aquells que no obeeixen els estrictes dictats de l’Esglesia.

3

Història de Catalunya EPC 2005-2006 Al s.XIV apareixen també els Almogàvers (exercit permanent, mercenari), per continuar l’expansió de Catalunya (era l’ultima opció del pagès per sortir de la roda de la crisi, enrolar-se a l’exèrcit). L’actuació brutal e indiscriminada dels Almogàvers crea moltes enemistats a Catalunya per part dels països estrangers, i el comerç naval es fa molt difícil (pirates, enfonsament de vaixells...) També Gènova o Venècia, que no tenien els problemes socials de Catalunya esdevenen uns competidors molt forts de producció artesanal, i neix el bandolerisme. 1410 mort de Martí l’Huma sense descendència, desprès de 2 anys de negociacions, al 1412 s’arriba al Compromís de Casp, on 9 representants (3 CAT, 3 VAL i 3 ARA) havien d’escollir entre 2 successors, Jaume d’Urgell (que era el que suportaven els catalans) i Ferran d’Antequera, que va ser el que finalment guanyà.

Segueixen havent-hi petites revoltes, anomenades Revoltes de Remensas, fins que es dicta la SENTÈNCIA ARBITRAL DE GUADALUPE (1486-Ferran II) que abolia els mals usos. // Catalunya es el primer país en abolir els mals usos (França 1789, Rússia 1917) // Al morir Felip el Bell, Joana esdevenia reina de la Corona Catalano-Aragonesa (Catalunya, València, Aragó, Nàpols, Sicília, Sardenya, Còrsega...) + Corona de Castella (Castella + sud de la Península) + el Nou Món + Bèlgica, Alemanya, Holanda..., i com que no estava gaire fina, la corona passa directament a Carles I (V de Alemanya i I d’Espanya). Carles I i els seus descendents tenien moltes guerres i gastaven molts diners, i tot l’or que venia d’Amèrica anava a pagar els préstecs d’Isabel. La situació de l’època generà un fenomen nou, el bandolerisme (finals sXV -Guerra dels Segadors 1640). El país esta molt empobrit per la conquesta d’America, guerres a Europa, guerres amb l’islam al Mediterrani... deixant a Catalunya en crisi econòmica, que esdevindrà en una crisi de relacions (violència). La crisi dels camperols, com no podien pagar impostos, empobreix primer els cavallers i desprès els barons, i es en l’estadi dels cavallers on sorgeix el bandolerisme. Els bandolers comencen a expandir-se per tot el territori. Organitzen petits grups i es dediquen a ocupar de forma violenta diferents parts del territori, i moltes vegades estaven al servei de nobles, abats... S’acaba creant un poder paral·lel al del noble que gestionava la justícia a la Edat Mitjana, i poden arribar a usurpar el poder; assaltaven qualsevol grup o estament en funció dels seus interessos. // Estat de Catalunya: camperols desvagats, cavallers bandolers, abats corruptes...// Els bandolers s’agrupaven en 2 bàndols, els CADELLS i els NYERROS (2 faccions de la petita noblesa del Pirineu i Prepirineu, que comencen a barallar-se per qüestions de terreny, i al final un era d’un bàndol o d’altre segons on naixia).

4

Història de Catalunya EPC 2005-2006 Els 2 bandolers mes famosos van ser JOAN SALA ‘SERRALLONGA’ (cadell) i PEROT ROCAGUINARDA (nyerro) que va ser el que va organitzar el major exercit (+100 homes), venia d’una família noble (barons).[ Cervantes el va fer sortir al Quixot, es troba amb Perot de camí a Barcelona ] En molts moments del s.XVI i XVII son els bandolers els que organitzen l’ordre públic, i a les regions que ocupaven i tenien sota control, eren ells els que dictaven la llei i impartien justícia. No existeix encara un cos permanent de seguretat. 6. La Guerra dels Segadors (1640)

QUE SIGNIFICA: el trencament de les relacions entre la Monarquia Hispànica i Catalunya. L’origen es una revolta popular, però aquesta fou seguida per una revolució política, encapçalada per les institucions, i fou aquesta la que provoca la guerra. ANTECEDENTS: Amb la entrada de la Monarquia Hispànica en la ‘Guerra dels 30 anys’ (conjunt de conflictes bèl·lics que afectaran a tota Europa) al 1635, s’incrementaren les dificultats econòmiques de la monarquia. El fet que el rei vulgui matar les institucions catalanes i l’allotjament a l’estil de Llombarda per part de l’exèrcit [com que el rei ha entrat en guerra amb França, i Catalunya era el pas natural en aquella època, Catalunya estava plena de soldats, que anaven de pas i també d’aquells que es quedaven per defensar una possible invasió], en aquest context s’acabà també el bandolerisme, perquè el país estava ple de l’exèrcit. En aquesta època hi ha una critica situació social en el tresor reial, causada per l’augment de les despeses de la monarquia en diferents fronts: la conquesta d’America, la conquesta de Granada, i els conflictes religiosos al llarg d’Europa, el Comte-Duc d’Olivares volia fer partícip de totes aquestes despeses a la Corona Catalano-Aragonesa, que eren suportades exclusivament per la Corona de Castella. DESENVOLUPAMENT: Desprès de 5 anys que la M. Hispànica entres en la Guerra dels 30 anys, hi ha una primera revolta a Sta. Coloma de Farners per l’arbitrarietat dels allotjaments. CORPUS DE SANG: el 7 de juny de 1640 a BCN es viu una revolta popular protagonitzada pels segadors que es troben a la ciutat esperant ser contractats, el rumor de l’assassinat d’un d’ells acaba amb una revolta urbana, que a la tarda finalitza amb l’assassinat del virrei. Les institucions catalanes (Cort, Consell de Cent) no participen en aquest actes, però la Gencat reacciona (per por de les represàlies) convocant els 3 braços de les Corts (nomes podia el rei) i decideixen crear un exercit per defensar-se de la repressió segura de l’exèrcit del rei de Castella. Al 1641 es nomena Lluís XIII (rei de França i enemic de la Corona de Castella) com a Comte de BCN. Al 1648, amb la fi de la Guerra dels 30 anys, França decideix deixar de pagar les seves tropes instal·lades a Catalunya, i les tropes franceses i es va iniciar sistemàticament en tot el territori un pillatge que anava molt mes enllà del que havia exercit l’exèrcit de Felip IV, i que toca fins i tot l’església. Al 1652 l’exèrcit de Felip IV, desprès de 12 mesos de setge a BCN acaba ocupant-la i desfent les institucions per tal d’impedir un nou conflicte secessionista. La guerra s’acaba 7 anys desprès, quan el rei de França i el rei de la M. Hispànica signen el Tractat dels Pirineus, a partir del qual França es compromet a aturar el pillatge a canvi d’una compensació territorial, en la que Catalunya perd 1/3 del seu territori.

5

Història de Catalunya EPC 2005-2006

7. La Guerra de Successió (1700)

El problema de successió a la Corona Hispànica esdevé un problema internacional pel possible canvi de forces dins el panorama europeu. Quan Carles II nomena hereu el nét de Lluís XIV, Felip d’Anjou Al 1701 Felip V es proclama rei de la Mon. Hispànica i Comte de BCN, els catalans no volien que Felip V fos rei perquè temien que instaures a la península l’absolutisme, com el seu avi havia fet a França. Quan Felip V arriba, es troba amb un canvi molt gran entre Versalles i l’Alcazar de Madrid, i ràpidament transforma tot això, intenta portar a Espanya les costums de França i l’absolutisme. Al 1702 la Gran Aliança de la Haia declara la guerra a França i la M.Hispànica i proposa l’Arxiduc Carles d’Austria com a rei. Al 1705 la Corona Catalano-Aragonesa s’alia amb l’Aliança contra Felip V, perquè els prometen respectar les lleis i institucions pròpies i proporcionar-los exercit. Es nomena l’Arxiduc Carles com al Comte de BCN, i quan aquest arriba a Catalunya i promet les constitucions, comença a envair el país. Al 1711, en morir Josep I, i ser Carles II nomenat Emperador d’Austria, es desfà l’Aliança en no tenir mes sentit (perquè si l’Arxiduc Carles fos rei de la M. Hispànica l’amenaça seria la mateixa que amb Felip V) i les seves tropes abandonen Catalunya, deixant-la desprotegida. Al 1713 Anglaterra, Portugal i Holanda signen la Pau d’Utrecht ( implica la pau amb França i la M. Hispànica a canvi de compensacions ( Anglaterra-> Gibraltar i Menorca, Portugal-> Brasil i Holanda algunes possessions al Carib (Antilles holandeses...))), al cap de poc l’Imperi Austríac també firma la pau. Al 1714, a l’abril comença d’invasió de Catalunya i el setge de BCN, que cau finalment l’11 de setembre. En arribar a BCN, Felip V aplica els ‘drets de conquesta’ sobre els regnes i poblacions que no li havien estat fidels. Al 1716 s’aplica el Decret de Nova Planta, que implica la desaparició de les institucions catalanes, i la imposició de les institucions i lleis de Castella (que eren mes permeables a l’absolutisme) a tot el territori hispànic, i així neix Espanya com a país. 8. La creació del Cos de Mossos d’Esquadra Cap al 1719 les tensions amb França van fer situar l’exèrcit a la frontera, amb la qual cosa calia crear una força policial que controlés l’interior del territori, que per altre banda es trobava sacsejat per les partides austriacistes com les del Carrasclet. El Capità General i la Reial Audiència van organitzar per suplir aquest buit unes ‘Esquadres de paisanos’ distribuïdes pels corregiments per fer aquesta tasca. Quan la tensió bèl·lica a la frontera va desaparèixer es va creure convenient dissoldre-les. Totes les esquadres van ser desarticulades menys la de Valls, amb destacaments a Riudoms y Rodonyà, que es van mantenir sota la comandància única de Pere Anton Veciana, batlle de Valls. Un decret del 24 de desembre de 1721 signat pel Capità General aprovà la continuïtat de les esquadres de Valls i es pot considerar aquest document com l’aprovació feta per l’autoritat política de les esquadres comandades per Veciana. S’acabava d’institucionalitzar en aquest moment de forma definitiva el Cos de Mossos d’Esquadra.

6

Història de Catalunya EPC 2005-2006 // Tradicionalment, s’ha donat la data de 1690 com la correcte per entendre l’origen del cos. Suposadament, Veciana hauria format les esquadres aquest any per defensar la ciutat de Valls de l’atac dels bandolers. Això es impossible per diferents motius: Perquè l’any 1690 Veciana tenia 8 anys i perquè en aquell període els atacs dels bandolers ja no existien // Pere Anton Veciana rebrà l’encàrreg d’organitzar la difusió de les esquadres a altres municipis catalans. Des d’aquest moment i fins el 1835 la família Veciana de forma hereditària ostentarà la màxima comandància del cos. Aquest cos, format per fel·lipistes acèrrims esdevingué una manera de pagar fidelitats dinàstiques i a partir de 1736, mitjançant unes noves ordenances es convertí en un cos policial eficaç i modern. A partir d’aquest moment el cos esdevé una policia total (policia armada, policia judicial, policia de costums...). A mitjans del s.XVIII els Mossos actuaven ja en 11 poblacions de Catalunya i el procés d’expansió continuà al llarg de la segona meitat del segle, encara que no van arribar a ocupar tot el territori, a causa de la impossibilitat d’alguns municipis de fer front al seu cost. Les esquadres tenien com a objectiu principal el manteniment de l’ordre públic, i s’encarregaven de la requisa d’armes, la lluita contra el joc il·legal, la prostitució, lluita contra la delinqüència comú, trasllat de detinguts, persecució del contraban...etc. Per la seva estructura i manera de treballar, els Mossos son la primera força policial d’Espanya. Les seves xarxes de confidents, els seus mètodes detectivescos, la creació de fitxers de delinqüents i reincidents...etc, avancen de forma important futurs models policials. Tots els Mossos havien de ser catalans (pel coneixement del territori) i persones de bons costums, i estaven exents d’allotjaments i diversos impostos municipals i al mateix temps tenien els mateixos drets dels soldats, es a dir, dret a allotjament, manutenció i altres serveis. Al 1762, Carles III exportà a diferents parts d’Espanya el model de les esquadres. Novament, van ser els Veciana els encarregats de formar les ‘Compañias sueltas de fusileros guardabosques reales’ amb funcions de vigilància dels palaus i altres propietats del rei. D’aquestes companyies se’n crearen a Castella, Valencia, Andalusia i Aragó amb diferents noms. 9. El segle XVIII. El naixement de les entitats bancàries. Al s.XVIII la societat era bàsicament agrària, i al llarg del segle l’agricultura s’especialitzà i es passà d’una agricultura de subsistència a una agricultura especialitzada, que avoca quasi tota la producció al mercat, això comporta un augment de la producció, que es comercialitza tant a dins com a fora del país, i amb aquests diners el pagès reforma la casa, l’amplia, compra mes terres... Al s.XVIII comencen a plantar-se les hortalisses que ara coneixen, patates, tomàquets, carbassons... Es un segle de pau, i això fa que la població augmenti de forma considerable (en 100 anys es passa de 600.000 a 1.200.000 habitants) Per primera vegada, Catalunya s’obre al comerç amb Amèrica, un comerç fluid que genera una gran riquesa (es producte manufacturat, perquè el pagès ja no nomes planta, sinó que també transforma el raïm en vi, les olives en oli...). Els beneficis del camp, en part s’invertiran en la producció de manufactures, fenomen que a Espanya nomes es dona a Catalunya. A finals del XVIII amb una població duplicada, amb un camp transformat i amb una producció manufacturera molt ampliada però també molt especialitzada, a Catalunya neix l’estructura financera: els bancs. Neix el Banc de Barcelona, la primera entitat bancària espanyola, i es comença a crear una burgesia molt solida i enriquida.

A França amb la Revolució Francesa es canvia la societat estamental, s’acaba amb la noblesa i l’església, i el poder passa a la burgesia.

7

Història de Catalunya EPC 2005-2006

10. Evolució política del s.XIX. La formació de l’Estat. El s.XIX a Espanya es el segle de la revolució lliberal que va lligada a l’evolució de la industrialització. A Espanya, la destrucció de l’Antic Règim i les bases de la societat lliberal s’inicia el 1812 amb la Constitució de Cadis. El s.XIX s’inicia a Espanya amb la Guerra del Francès, seguida de l’invasió napoleònica. El rei i els seus generals son exiliats a Biarritz (FR), i es la pròpia població espanyola la que s’ha de defensar. La ocupació napoleònica va generar un sentiment antimonàrquic i va fer que l’esperit revolucionari francès de 1789 arreles a l’estat, i es van creant les Juntes Revolucionaries, aquestes escullen uns diputats que es reuneixen a Cadis, es munten les Corts de Cadis i aproven la Constitució (1812), que intenta institucionalitzar tot una sèrie de valors clarament lliberals (intenten acabar amb l’absolutisme, amb l’Antic Règim), la Constitució de 1812 parla de: la divisió de poders, la supressió del règim feudal, el reconeixement dels drets individuals, l’abolició de l’Inquisició i l’establiment d’una monarquia parlamentaria, entre d’altres coses, donant peu a un nou ordenament jurídic. La revolució lliberal que s’inicia amb les Corts de Cadis comporta un conjunt de transformacions politiques dutes a terme al llarg del s.XIX que acaben amb la societat de l’Antic Règim basada en els privilegis (estaments) i amb un règim econòmic feudal. Inicia una societat basada en les classes socials i en un règim econòmic capitalista. Característiques de la Revolució Lliberal a Espanya DISCONTINUÏTAT, deguda a una gran inestabilitat política al llarg del segle en part deguda a la divisió dels propis lliberals (hi havia 2 grups, els lliberals MODERATS que volien un sufragi limitat i els PROGRESSISTES que volien un sufragi universal, encara que al final s’arriba a un sufragi censitari). El poder que va crear els Mossos ja no existeix en aquesta època. El s.XIX, des d’un punt de vista del liberalisme es caracteritza per la creació de nous cossos policials. La policia es un dels instruments mes sòlids dels que disposa l’estat per mantenir l’autoritat sobre els ciutadans. Exerceix el monopoli de la violència legitima pel qual es defineix l’estat. L’estat lliberal del XIX crea les policies necessàries per la seva defensa. El control de l’estructura policial s’estructurava al voltant del binomi legisladors-jutges. La policia en el s.XIX es un element de defensa social (burgesia), no pas per garantir la seguretat ciutadana.

11. Creació de la Guàrdia Civil i les Policies Locals De 1812 a 1844 l’encarregat de la seguretat publica era un exercit encara molt lligat a l’absolutisme. El nou estat lliberal te unes noves necessitats de control de l’ordre públic, i es crea un nou cos que garanteixi el manteniment de les idees que es desprenen d’aquest nou model polític, dirigit ja no per l’aristocràcia sinó per la burgesia. Origen i causes de la creació de la Guàrdia Civil: Amb la creació de l’Estat Lliberal al 1812 i la pujada al poder de la burgesia, aquesta crea un nou cos policial que s’adapti a les seves necessitats, la Guàrdia Civil al 1844. Origen i causes de la creació de les Policies Locals: Les noves necessitats del manteniment de l’ordre públic de les noves societats urbanes industrialitzades, comporta la creació d’un cos policial destinat a lluitar contra els nous models de conflicte i violència d’aquesta societat. El primer cos policial d’aquest tipus va ser la Guàrdia Urbana de Barcelona, l’any 1846, i això es va estenent a la resta de poblacions de Catalunya.

12. Fundació del catalanisme polític Antecedents del catalanisme polític La Renaixença es un moviment cultural per a la recuperació de la cultura catalana que s’havia perdut durant la repressió del XVIII, en un sentit ampli. A Europa hi ha altres moviments, com el Risorgimento a Itàlia o d’altres a Alemanya. El que es fa es obrir les portes en el camp de la investigació, la historia, el dret o les tradicions catalanes. // A Europa, la Revolució Industrial dona lloc a una sèrie de canvis tant a nivell industrial com, sobretot social, i hi apareix un moviment cultural, el ‘Romanticisme’ que d’alguna manera pretén mirar enrere i recuperar el passat // La Renaixença serà la base de la recuperació nacional, a partir d’aquí naixerà de nou la idea d’identitat nacional, que partint d’un moviment cultural, a partir de 1875 es convertirà en un moviment de caràcter polític. A partir de 1833 amb el poema ‘Oda a la Pàtria’ de Bonaventura Carles Aribau, es comença a escriure de nou en català, a estudiar en català...

8

Història de Catalunya EPC 2005-2006

Industrialització La burgesia es va enriquint, i comença a tenir unes necessitats (ports, carreteres, línees de ferrocarril...), i traslladen les seves necessitats a les Corts de Madrid, però com la resta d’Espanya era encara rural, les Corts tenien d’altres necessitats, així neix el que es coneix com ‘la Qüestió Catalana’. Quan les negatives del govern de Madrid s’ajunten amb l’idea d’identitat nacional, neix el catalanisme polític. 1873-1874 - Primera República 1875 - amb la Restauració Borbònica neix el catalanisme polític. Amb la restauració borbònica es passa de ser una reivindicació cultural a una reivindicació política. El catalanisme polític es divideix en dos grups: els CATALANISTES PROGRESSISTES (d’ara en endavant PRO) i els CATALANISTES CONSERVADORS (en endavant CON). Fins el 1900 es mes PRO, desprès es el CON el que te mes importància. Els PRO defensen les necessitats d’unes eines d’autogovern per a Catalunya per tal de millorar les condicions de vida de la societat catalana (escoles, sanitat, serveis socials...), els PRO tenen en compte les necessitats de tota la societat. El representant del PRO es Valentí Almirall, que funda el ‘Diari Català’ el 1879 i al 1876 va escriure el text que es l’ideari de aquest catalanisme, que es ‘Lo ideari’. Els CON son la alta burgesia catalana, la burgesia industrial, financera... que també demanen autonomia administrativa però per tal de poder transformar Catalunya a partir de les seves necessitats (ports, carreteres, ferrocarrils...). Al 1885 una sèrie de burgesos llegeixen davant d’Alfons XII el ‘Memorial de Greuges’ Al 1892 es redacten les ‘Bases de Manresa’, que son el primer projecte d’estatut redactat pels catalans en el que es demana una amplia autonomia per Catalunya i es proclama la llengua catalana com a única llengua de Catalunya, redactat pels CON (sufragi censitari), i amb això el govern de Madrid comença a adonar-se’n de la problemàtica catalana. Al 1898 te lloc la Guerra de Cuba i la desfeta colonial. Estats Units s’alia amb Cuba per fer fora d’allà a Espanya, perquè tenia interessos al Carib. A Espanya es diu al poble que serà una campanya molt fàcil i s’envien moltes tropes a lluitar, el resultat es una derrota humiliant a nivell internacional, i a l’interior es crea un sentiment d’humiliació molt gran en el poble; a Catalunya, que tenia molts interessos financers a Cuba, la pèrdua de Cuba afecta molt fort. Al 1901 es forma la Lliga Regionalista de Catalunya, per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó (CON), que representen la burgesia catalana. L’església els dona un gran suport perquè també eren conservadors (El Bisbe Torras i Bages de Vic escriu de manera conservadora de la Catalunya de finals del XIX), intentant unir el catolicisme conservador amb el conservacionisme polític.

9

Història de Catalunya EPC 2005-2006 La Guerra del Marroc Desprès de la Guerra de Cuba al 1898, la part de l’exèrcit que torna de Cuba a Espanya es troba que no tenia ninguna utilitat, així que s’envia al Marroc, que era un protectorat espanyol. Aquest pes de l’exèrcit espanyol fa que els marroquins assoleixin una identitat nacional i lluitin contra l’exèrcit, al que acaben posant en molts problemes. Al 1909, el govern te tants problemes que ha de cridar als reservistes, que son obligats a anar a la guerra del Marroc (amb la idea que es tenia de la ultima guerra, engany, morts...), a tots els ports del país, al juliol de 1909. La Setmana Tràgica 26.07.1909. MATÍ. Cents d’homes acomiadant-se de les seves famílies. Arriben uns quants cotxes de dones de la alta burgesia catalana que es dediquen a repartir escapularis i tabac als soldats, com que els fills de la burgesia podien pagar-se el no anar a l’exèrcit, això crea un malestar entre els soldats i es forma un gran conflicte, comença a haver-hi una revolta, i l’exèrcit que hi ha allà no s’atreveix a intervenir. La gent que hi ha allà es dissol i es va corrent la veu q l’exèrcit no ha fet res. A partir d’aquí es munta una revolta on intervenen els sindicats, es fa una guerra de guerrilles, i es comencen a cremar totes les esglésies de Barcelona (hi havia un gran sentiment anticlerical, perquè s’havien aliat amb els conservadors). El govern de Maura es veu obligat a fer una carrega contra la ciutat de Barcelona, molt dura i cruenta, que apareix a la premsa internacional com una carnisseria i que acaba amb 2500 detencions, 2000 exiliats, penes de mort i l’actuació de l’exèrcit sobre la població i sobre la incipient classe obrera, com l’execució de Francesc Ferrer i Guàrdia. La Setmana Tràgica es va fer servir d’excusa per fer desaparèixer del mapa tot una sèrie de líders catalans. 1906 - es crea la Llei de Jurisdiccions L’exèrcit , que des de Cuba esta tocat, son la riota de tothom, i l’acudit del Cu-cut fa que l’exèrcit aconsegueixi del govern que l’exèrcit pugui jutjar civils (es una involució, un trencament de la divisió de poders), i la política catalana respon creant un partit polític que agrupava tots els partits politics (conservadors, progressistes, carlistes...), Solidaritat Catalana el 1907. A les eleccions de 1907 Solidaritat Catalana treu 41 dels 44 escons. I en el moment que s’estava aconseguint alguna cosa políticament, la Setmana Tràgica trenca aquest moviment. 13. La Mancomunitat Catalana (1914-1923)

Gracies al pes de Solidaritat Catalana a l’estat, l’estat atorga a Catalunya un petit projecte d’autonomia administrativa que es la Mancomunitat Catalana (agrupació de les 4 diputacions i els seus minvats pressupostos) Va ser regida per la Lliga, va tenir 2 presidents, Enric Prat de la Riba 1914-1917 i Josep Puig i Cadafalch 1917-1923. A nivell polític: Amb les poques competències i pressupostos minvats, Prat de la Riba va iniciar un petit projecte d’estat, va decidir transformar totes les infraestructures: carreteres, ports, extensió de la línea telefònica i elèctrica del país. La idea era acabar amb l’aïllament secular d’algunes zones de Catalunya com el Pirineu i algunes zones de Tarragona. S’intenta portar l’ensenyament a tot el país, creació d’escoles i biblioteques, i d’algunes institucions: Institut d’Estudis Catalans, que en diferents seccions es convertí en el centre de la cultura catalana (filologia...) Al cap de poc temps la secció filològica (Pompeu Fabra) pública el Diccionari de la Llengua Catalana i la gramàtica. Creació de l’Escola de Treball, neix amb la voluntat de formar els fills de les classes populars per donar-los una oportunitat. També l’Escola de la Dona, l’Escola Bibliotecària, la Biblioteca de Catalunya.

10

Història de Catalunya EPC 2005-2006 Tot això es pot fer amb una gestió econòmica excel·lent, perquè Prat de la Riba entén que Catalunya necessita un funcionariat eficaç, i crea l’Escola d’Administracio Publica de Catalunya, per formar el funcionariat per tal de poder gestionar els pressupostos de la Mancomunitat. La Mancomunitat va invertir en la infraestructura en diferents àmbits, sanitat, millores socials... També va posar molt d’esforç en la salvaguarda del patrimoni, Catalunya tenia un patrimoni artístic molt gran, però estava dispers pel Pirineu, que estava aïllat de la resta de Catalunya, i venien molts compradors d’art d’Europa que compraven el patrimoni molt barat. El que fa Puig i Cadafalch es crear una campanya i contractar els millors historiadors del mon, que eren un grup d’italians, per que vagin pel Pirineu recollint el patrimoni. Es creen els primers Parcs Naturals de Catalunya. A nivell social: 1914-1918 Primera Guerra Mundial Com que Espanya era neutral, això repercuteix positivament Catalunya, perquè la industria catalana servirà els països en guerra (Ex: tèxtil pels uniformes) A Catalunya hi ha una plena ocupació, hi ha molt treball, hi ha molta demanda tant interna com externa, però la plena ocupació fa pujar la inflació i augmenta molt els preus, però no s’augmentaren els salaris, i tot això porta a la vaga del 17. 1917 Vaga General A l’agost, hi ha una vaga general a tota Espanya, que començà sent una vaga reivindicativa de caràcter salarial, però que perillosament es va tornant en una revolta social amb tints revolucionaris, que acaba amb una repressió de l’exèrcit brutal, amb molts morts, per avortar qualsevol projecte revolucionari (al març hi havia hagut la Revolució Russa) 1919 Vaga de la Canadenca Es una vaga que s’inicia a Barcelona i que durà 3 mesos. La Canadenca era una empresa que servia electricitat a l’industria de Barcelona i la perifèria, i també a la pròpia ciutat. En aquests moments el projecte soviètic ja esta estabilitzat, i per Europa, per l’exèrcit, la monarquia, l’Esglesia... l’URSS constituïa una amenaça. La part del país que estava a les fosques, el funcionariat de la Mancomunitat, s’apunten a la vaga, i des d’aquí tenen molt mes força. L’altra part de la societat (empresaris...) tenia por que els treballadors es passessin de la part de la revolució soviètica. 1919-1923 Anys del pistolerisme -> la dictadura de Miguel Primo de Rivera S’inicia a Catalunya una lluita armada secreta, de caràcter terrorista, entre la patronal i els treballadors, amb l’intenció de desestabilitzar el país i portar-lo a la revolució, i l’altre bàndol per tal d’aturar això. La desestabilitzada Catalunya, amb contactes al govern, fa que una part de la patronal i la societat demanin a l’exèrcit que acabi amb això, amb l’espiral de violència sense fi que s’estava vivint, i que te com a resposta el cop d’Estat del General Miguel Primo de Rivera al 1923, recolzat per una part de l’estat (monarquia, església, burgesia, i alguns partits politics com la Lliga). –[A nivell europeu es donen situacions similars, Mussolini-Italia]- A Espanya, Miguel Primo de Rivera suspèn la Constitució, prohibeix els partits politics, els sindicats, estableix la censura de la premsa i una repressió contra qualsevol signe de catalanisme (prohibició de la llengua catalana en qualsevol acte o document públic, prohibició de la bandera catalana, prohibició de l’ensenyament del català, tancament de tota associació política o cultural lligada al català) La Lliga va donar suport a la dictadura perquè va donar preferència als interessos d’una part de la societat (burgesia) deixant de banda els interessos del país. La dictadura de Miguel Primo de Rivera, amb un exercit capitanejat per Franco, acaba amb la qüestió del Marroc. Un dels èxits de la dictadura va ser l’Exposicio Universal del 29 a Barcelona i Sevilla. A nivell econòmic, hi havia una greu crisi a nivell estatal, es comencen a fer obres publiques perquè hi havia molt atur, i tothom comença a treballar, i s’arriba a un moment on les arques de l’estat estan buides. La Lliga es va donar compte del seu error i retirà el seu recolzament a Primo de Rivera; s’arriba fins i tot a un punt en que el propi exercit perd la confiança en Primo de Rivera, i l’any 30 convida a Miguel Primo de Rivera a retirar-se del poder, i s’inicia l’anomenada ‘dicta-blanda’, posant com a cap de l’Estat un altre General, Dàmaso Berenguer. Aquest fa una petita transició, legalitza els partits politics, els sindicats, les associacions catalanes i promet la convocatòria d’unes eleccions per acabar amb la dictadura (Damaso pretenia tornar a la pau d’abans de la dictadura, i dona un temps perquè els partits politics monàrquics s’agrupin de nou, per que el resultat de les eleccions sigui moderat). Aquestes eleccions municipals que es celebren el 12 d’abril de 1931, i que guanyen els partits republicans per aclaparadora majoria ( a 41 de les 50 províncies espanyoles), s’entenen al poble com unes eleccions generals, acabant amb la monarquia, i fent que Alfons XIII fugi d’Espanya.

11

Història de Catalunya EPC 2005-2006

14. La Segona República (1931-1936) 12 ABRIL 1931 – Eleccions municipals. Victòria dels republicans a tota Espanya. 13 ABRIL 1931 – Alfons XIII fuig a Roma. 14 ABRIL 1931 – Es proclama la Segona República -> Lluís Companys - Francesc Macià -> República Catalana 1931-1933 – República d’esquerres 1933-1936 – República conservadora Al matí Lluís Companys proclama la Segona República. A la tarda, Francesc Macià (l’avi) surt al balco i proclama la República Catalana dins la Federació d’Estats Ibèrics. Això crea un estat de pànic al govern de Madrid, i s’envia una comissió per pactar amb Macià, i s’aconsegueix l’autonomia política, restituint així la Generalitat, i es comença a treballar en l’Estatut de Núria de 1931. Quan es va acabar l’Estatut de Núria, la Constitució encara no estava acabada, per això, desprès de passar pel Parlament de Madrid i esser retallat àmpliament, s’acaba aprovant l’Estatut d’Autonomia el 1932. L’Estatut va ser votat per referèndum a Catalunya el 32 pel 75% de la població i el 99% dels votants va votar a favor. 1931-1933 República d’esquerres Significa l’aprovació d’una Constitució Republicana, la primera constitució democràtica del s.XX, (democràtica perquè preveu un sufragi universal, i compta amb l’aprovació de la Declaració dels drets i les llibertats del ciutadà de França al 1789, accés a la vivenda, a la cultura...) Comença un nou temps polític per a Espanya, amb una sèrie d’interessos que toparan amb els de l’Esglesia, perquè estableix la separació entre església i estat, cosa que implica una pèrdua de poder molt gran per l’església, a la que se li prohibeix tenir escoles, però a mes d’això, l’església també tenia por de la reforma agrària, perquè posseïa moltes terres. Hi ha molts problemes, perquè un sector de l’exèrcit veu el fet d’apartar l’església de l’educació com una reforma massa radical. Hi ha una sèrie de problemes interns: Amb part de l’exèrcit i amb l’església. Es silencia l’església i es depura l’exèrcit, Azaña convida aquells militars que no estan d’acord amb la reforma a marxar de l’exèrcit però conservant el sou. I de problemes externs: Hi ha una greu crisi internacional derivada del crack del 29. La crisi comença a Estats Units amb la caiguda de la borsa de Nova York, i l’Espanya de la república es queda aïllada econòmicament perquè no pot vendre a l’estranger, i això acaba paralitzant les transformacions de caràcter social. Això comporta grans tensions socials a l’interior, perquè una part de la societat (pagesia) ha posat moltes esperances en les reformes de la república, però l’únic que fa es expropiar alguns latifundis andalusos no conreats. Hi ha un malestar de la pagesia i de la classe treballadora que veu que les reformes promeses per la república (millora salarial, social...) no s’acompleixen. Tot això genera grans tensions, que alhora generen petites revoltes, amb una desestabilització del país que comporta l’avenç de les eleccions al novembre del 33, el resultat de les quals es un nou escenari polític conservador, 1933-1936 República conservadora El context europeu d’aquest període es desenvolupa en la república feixista de Mussolini, Hitler, i el comunisme a l’URSS. La societat a Espanya es polaritza en seguidors d’aquests 2 projectes. La part mes conservadora (església, exercit) s’afinitza amb el feixisme, mentre que la part treballadora es centra en el projecte comunista de l’URSS. Tot això tensa les relacions a Espanya. Aquí es on hi ha veritables problemes interns, perquè entren al govern membres de la CEDA (Confederacion Española de Derecha Autonoma) de caire feixista-nazi, que fa que una part de la societat vegi perillar el projecte de reforma. Tot això comporta la revolta del 34 contra el govern: els fets d’Asturies i els fets de Catalunya. Fets d’Asturies del 34: La classe minera intenta, mitjançant una vaga que paralitza tota la regió, implantat a Astúries un projecte revolucionari amb els ulls posats al comunisme, una revolta social que acaba amb una repressió brutal per part de l’exèrcit, amb una carnisseria que va tenir una gran repercussió tant a nivell nacional com internacional. Aquest exercit que lluita contra els miners esta comandat per Franco.

12

Història de Catalunya EPC 2005-2006 6 d’octubre de 1934: El president Companys surt al balco de la Generalitat i proclama la República Catalana dins l’estat espanyol. Al dia següent Companys i la majoria d’alcaldes (que seguiren Companys) son empresonats i l’autonomia catalana suspesa. Tot això implica unes noves eleccions al febrer del 36, que canvien radicalment el panorama polític, ja que novament son els partits d’esquerres els que guanyen per un ampli marge de vot. La situació del país es prou greu perquè els partits politics s’associïn en 2 grups:

- BLOQUE NACIONAL – dretes (139 escons) [monàrquics, feixistes...] - FRENTE POPULAR – esquerres (257 escons) [republicans, comunistes...]

Els partits progressistes munten un govern que es caracteritza per una idea regerneacionista que implica tornar a posar sobre la taula els preceptes basics de l’esperit república de la Constitució del 32. Això implica una sèrie de problemes amb una part de la societat:

Jerarquia eclesiàstica i Terratinents: Temen que el govern republicà faci la reforma agrària. Part de l’exèrcit: Veuen el perill de la desmembració d’Espanya. Feixistes: Estaven fora del govern Burgesia: Pocs anys abans (±32), el govern republicà francès, ha inaugurat un nou sistema, la seguretat social, q implicava que hi ha una part que la pagues l’empresa, i tenia por de que això s’instaurés aquí, i que els obrers avancessin en les seves proposicions. Tot això acaba el 17 de juliol de 1936 amb el ‘Alzamiento contra la República’ El govern legítimament constituït, es veu paralitzat per un ‘Alzamiento’ que s’inicia en les guarnicions del Marroc i Canàries, dirigides pel General Francisco Franco. Aquesta conspiració te 3 personatges militars importants: el General Mola (Capità General de Madrid), el General Goded (Capità General de Catalunya) i el General Franco (Capità General del Marroc i Canàries). Franco pretenia acabar ràpidament amb el govern i instaurar un govern feixista, i havia de ser una cosa molt rapida. Això no va ser així i acabà amb la Guerra Civil (1936-1939)

15. La Guerra Civil (1936-1939) ORIGEN: La conspiració i el cop d’Estat, capitanejat per Franco, contra una legalitat vigent i amb l’idea que fos ràpid. · Franco acaba proclamant el cop d’Estat a Marroc i ràpidament passa a la península i ocupa: part d’Andalusia, Extremadura, Galícia, part de Castella i Mallorca. · A Madrid el procés dura 3 dies (18-20 juliol), i es molt difícil:

- 18: Mola surt al carrer amb les tropes i es troba que una part de l’exèrcit es fidel a la República, i juntament amb la Guàrdia Civil, que també li es fidel, intenten parar la revolta.

- 19: El govern te por d’armar la societat, i intenta pactar amb els colpistes (sense resultat) - 20: El govern republicà arma la població i el cop s’avorta a Madrid.

· A Barcelona des d’un principi, el govern de la Generalitat arma la població, i gracies als Mossos, la Guàrdia Civil i part de l’exèrcit, i a la població, s’aconsegueix avortat el cop d’Estat. Això comporta la Guerra entre aquestes 2 parts asimètriques del país. El govern republicà, desprès del cop d’Estat segueix vigent al País Basc, Madrid i Catalunya (i tb Valencia) mentre que el bàndol nacional queda a les zones menys poblades del país i bàsicament agràries, el bàndol república queda a les zones mes poblades i industrials. El país queda dividit, la part d’Espanya agrària queda en mans del bàndol nacional, i la part mes industrial del bàndol republicà.

13

Història de Catalunya EPC 2005-2006 El bàndol nacional es queda amb els recursos, i el bàndol republicà es queda amb una part amb gran conflictivitat social, on feia falta menjar i hi havia molta població. La societat agrària es una societat dispersa i poc organitzada mentre que la societat industrial es una societat complexa. El 21 de juliol 1936, la totalitat de les forces antifeixistes de Catalunya amb una presencia molt destacada de grups anarquistes (CNT i FAI) es converteixen en l’autèntic govern de Catalunya, gracies al Comitè Central de Milícies Antifeixistes a Catalunya (CCMAC), que a l’estiu comencen a cremar esglésies, a assassinar capellans, ocupen i incauten industries... creant una situació de terror en una part de la societat catalana, que aturà la producció i força els Mossos, la Guàrdia Civil i l’exèrcit a que aturin aquesta revolució enmig de la guerra, que causà la desestabilització interna de Catalunya. Al setembre, la Generalitat aconsegueix posar ordre i prendre de nou el govern de Catalunya, però el mal ja estava fet. La doble idea de guerra / revolució acompanya gran part de la guerra al bàndol republicà. Al maig del 37 esclata una guerra obrera. El bàndol nacional acabarà rebent una important ajuda externa per part d’Italia i Alemanya. Mallorca, que era un lloc estratègic molt important i que cau en el bàndol nacional possibilita que l’exèrcit italià, molt mes avançat que el republicà, ataqui naval i aèriament la costa valenciana i catalana, mentre que l’exèrcit alemany feia servir el nord d’Espanya com banc de proves per la seva tecnologia (bombardeig de Guernica). El govern republicà rep unes ajudes molt minvades, bàsicament, les Brigades Internacionals (agrupacions de voluntaris europeus sense cap formació militar), es una ajuda molt desigual, i sovint eren mes un problema que una ajuda (no coneixien l’idioma, no estaven formats...). // IDEA: Bàndol Nacional: ajuda qualificada i puntera - Bàndol Republicà: ajuda romàntica i deficient // Al novembre del 38 s’inicia el que significarà el final de la guerra per Catalunya, la Batalla de l’Ebre. Va significar una carnisseria pels 2 bàndols, perquè es decidia l’entrada a Catalunya. Al final guanyà el Bàndol Nacional, arribant a Barcelona el 26 gener del 39, i a Madrid el 28 de març. L’1 d’abril (‘el Dia de la Victòria’) el General Franco proclama la victòria del Bàndol Nacional, i s’inicia una nova etapa amb la construcció d’un estat feixista que durarà fins 1975.

16. El franquisme (1939-1975) · Elements comuns per a tot el franquisme: Creació d’un estat policial (aquell en que la policia esta únicament al servei de l’administració, de la repressió que el govern exerceix sobre els ciutadans), amb una repressió que arriba a totes les capes socials, passa per la negació de qualsevol dret individual i col·lectiu, l’abolició de la democràcia, manca de respecte als Drets Humans, i a dins Espanya, un genocidi cultural en negar o intentar fer desaparèixer les diferents personalitats regionals o nacionals d’Espanya, i va inventar una nova identitat nacional de caràcter homogeni per a tot el país (prohibició de totes les llengües que no fossin l’espanyol, tant a nivell cultural com polític). · Els anys 40: Repressió brutal que implica la sortida de mig milió de persones que fugen, i els que no poden fugir i han participat en l’exèrcit republicà o en les institucions democràtiques anteriors son empresonats i molts d’ells jutjats en judicis sumaríssims i afusellats (com son totes les FCS anteriors –GC,ME...-). En els primers 40, 1/9 part de la població d’Espanya està a la presó. Creació dels pilars sobre els que es construirà el nou estat feixista:

- Un partit únic (Falange) - Un sindicat únic (Sindicato Vertical) - Un nou cos de policia (Cuerpo General de Policia)

· [La Falange]: Serveix per una banda per maquillar la dictadura i per altra per controlar la societat. Es un partit únic amb una extensíssima militància forçada que fa que l’Estat pugui recaptar molta informació. La Falange la va crear Jose Antonio Primo de Rivera, que va morir al 36 assassinat. Franco va aprofitar per magnificar la imatge de J. A. Primo de Rivera i per apropiar-se de l’estructura del partir feixista com a únic partit de l’Estat.

14

Història de Catalunya EPC 2005-2006 · [Sindicato Vertical]: va d’abaix a dalt, tothom estava representat en aquest fals sindicat (treballadors i patronal), Es una altra eina per maquillar el regim i controlar la societat. Aquest fet que els treballadors i la patronal estiguessin representats acaba amb el moviment sindical. Falange i Sindicato Vertical son els dos centres d’on surten els diputats de ‘Las Cortes Españolas’ del 42. El govern es dota de la ‘democràcia orgànica’, que de nou es una operació de maquillatge del regim, Franco organitza una parodia de la representació popular mitjançant la creació de las Cortes Españolas del 42, ja que els seus representants provenien de la Falange, del Sindicato o de l’exèrcit. Aquest regim parlamentari acabarà aprovant tot allò que prové del govern. A tot això, li dona suport l’exèrcit, depurat de militars republicans, i format nomes per combatents del Bàndol Nacional. L’altre gran aliat del regim es l’església (en primer lloc s’acabaven els atacs dels republicans contra l’església, i en segon lloc tornava al poder que havia perdut durant la república, i el regim li atorgarà seguretat). El mateix Papat dona suport al regim, amb el silenci del Vaticà. L’any 41, a partir de la Ley de Vigilancia y Seguretat, Franco crea el Cuerpo General de Policia (actual CNP). Les úniques relacions internacionals que te el regim son amb la dictadura portuguesa de Oliveira Salazar. Franco va construint el regim sense intrusions exteriors (Europa estava ocupada amb la SGM intentant para l’avenç nazi, i quan s’acaba la guerra estan tant tocats que ningú s’hi interposa), però ningú hi vol tenir relacions. (aïllament) A nivell de la població espanyola, això es un desastre, perquè l’inexistència de comerç exterior en el país, que acabava de passar per la Guerra Civil, sense infraestructures, amb la industria quasi destruïda i l’agricultura paralitzada. El resultat es un regim autàrquic (sistema econòmic que implica el consum dels productes que únicament genera el propi país [ex: Corea del Nord]), en el que hi ha una misèria generalitzada, i per intentar solucionar això, l’estat crea un marc d’economia dirigida, fixant salaris, preus taxats, i generant el racionament dels elements de primera necessitat a la població (Cartilla de Racionamiento) [en aquests primers anys l’economia era de regim comunista, gens ni mica capitalista]. Aquest racionament no va funcionar per la corrupció del sistema, que implica l’aparició de l’estraperlo (contraban, mercat negre, la manera en que funciona l’economia espanyola als 40 mitjançant una important bossa de mercat negre d’elements sostrets dels canals governamentals del racionament. L’estraperlo (nomes dura als 40) estava una mica promocionat pels funcionaris de l’administració. L’única resistència interior al regim eren els ‘maquis’, el que feien era intentar desestabilitzar el regim franquista amb l’esperança que en acabar la SGM i la postguerra, els governs democràtics europeus envaïssin Espanya o es fessin càrrec del regim (van durar fins a finals dels 50). · Els anys 50: Naixement del nacionalcatolicisme. Fusió del poder polític feixista amb les idees i la moral catòlica. En el fons hi ha una confusió de qui governa el país, perquè l’església fa d’altaveu de les idees franquistes i el govern governa amb les idees del catolicisme molt integrista (Franco entrava a les esglésies sobre el ‘pali’, que nomes podia fer servir el Papa). Substitució dels falangistes per una nova figura, els tecnòcrates, (tècnics economistes, gent amb mes qualificació, formada normalment a l’estranger) que es situen en diferents llocs de l’Administració. El règim entén que la política econòmica dels 40 no te futur, i ho intenta canviar amb aquesta figura dels tecnòcrates. Planifiquen l’economia espanyola segons uns criteris mes moderns. A tot això s’afegeix una situació molt tensa internacionalment, la Guerra Freda, que afavorirà molt el franquisme. USA veu en el règim franquista un possible aliat gracies a l’anticomunisme del règim, i també per la situació estratègica de la península, això fa que el 1951 USA aprovi el règim. Els USA comencen a tenir relacions amb el règim a canvi de l’establiment de bases militars a Espanya, trencant l’aïllament. El 53 el règim rep una nova ajuda externa, mitjançant el ‘Concordat amb el Vaticà’, aquest comença a fer tractes amb Espanya gracies a les bones relacions del govern amb l’església (nacionalcatolicisme) i tb aprova el règim. A partir d’aquest moment totes les democràcies europees comencen a tenir relacions diplomàtiques/econòmiques amb Espanya. Els tecnòcrates aporten al govern una nova mentalitat i el país abandona l’autarquia dels 40, i Espanya dona un pas cap al capitalisme normalitzat, hi ha un gran avenç econòmic, perquè les democràcies europees veuen a Espanya un mercat fantàstic on fer inversions, amb ma d’obra molt barata. Al llarg dels 50 el país es va industrialitzant, es construeixen un munt d’infraestructures, carreteres, línees de ferrocarril, fonts d’energia, comerços... l’economia comença a canviar.

15

Història de Catalunya EPC 2005-2006 Inicis de l’oposició clandestina: · Vaga de tramvies de Barcelona 1951. L’ajuntament apuja el preu del transport exageradament i la resposta de la població va ser deixar d’agafar el tramvia i anar a treballar a peu. Al darrera d’aquest moviment no hi va haver ningú en concret, va ser espontani a la població, boca a boca. Va ser un acte d’oposició pacifica. · Cas Galinsoga. (director de ‘La Dangeàrdia’ als anys 50, franquista) Mentre Galinsoga era a una missa, el capella va dir una frase en català, i s’aixecà i digué: ‘Todos los catalanes son una mierda’. A partir d’aquí el sr. Galinsoga rebia cada dia una sèrie de caixes amb excrements. Va ser també un acte d’oposició anònima. // IDEA: Demostració massiva però anònima d’oposició. // · Els anys 60: A principis de la dècada (1964), Franco nomena Joan Carles com a successor, saltant-se la figura de Joan de Borbó (que era antifranquista). L’any 69 va fer aprovar a les Corts Espanyoles aquest nomenament. Al llarg dels 60 no hi ha cap signe d’obertura a la democràcia, cap signe que el país abandoni l’estat feixista, continua l’estat policial, sota una forta dictadura. A nivell econòmic continua la tendència dels 50, les democràcies europees que no tenien relacions amb Espanya ara comencen a tenir-les, hi ha un gran boom econòmic, que te diferents raons de ser:

- Grans inversions estrangeres que veuen en Espanya un lloc amb ma d’obra barata i amb moltes necessitats de quasi tot. - Naixement d’una nova gran industria al país (turisme), que aportarà grans quantitats de divises al règim. Espanya es converteix en un centre d’oci receptor de moltissima gent. La industria del turisme genera també una important industria de la construcció, que genera molta riquesa, llocs de treball... el turisme es converteix en el motor econòmic d’Espanya als 60. - Hi ha una altre font de divises estrangeres, milers i milers d’espanyols que marxaren a treballar a l’estranger, i que enviaven els diners a les famílies que estaven aquí. Eren treballadors de zones deprimides, que fan un doble favor al règim: 1r, desinflen les bosses d’atur d’aquelles zones i 2n el règim acaba rebent les rendes del seu treball (divises estrangeres que s’inverteixen fora)

Als 60 s’esquerda la fusió govern-església. L’església catòlica sofreix una gran transformació a partir del ‘Concili Vaticà II’, el Papa Joan XXIII decideix reorientar l’església per adaptar-la al mon contemporani, i transforma la litúrgia (manera de fer missa). Dictamina que la litúrgia es faci en la llengua vernacular (la de cada país), i alguns capellans comencen a fer la missa en les llengües locals (català, basc, gallec...) i això es com una bomba d’oxigen pels dissidents. Això fa que molts capellans i algun bisbe agafin aquesta opció, tot i que sabien que s’enfrontaven al règim. S’esquerda l’església. Una part de l’església comença a fer oposició al règim. Hi ha un canvi generacional. Els joves, que no han viscut ni la guerra ni la repressió i s’estan formant en un país amb turisme, amb una església mes oberta, comencen a formar-se en associacions politiques il·legals. Al 1964 neix CCOO dins d’una església, perquè un grup de capellans dona suport a aquest moviment, i l’església es considerava un lloc protegit (Pau i Treva, que encara ara continua vigent) Naixement de moviments culturals com la Nova Cançó, musica en català amb lletres contestatàries, i es converteixen els seus recitals en reunions de gent contraria al règim. També es dona lloc això en els partits del Barça, que donava possibilitat de manifestar idees contraries al règim. L’any 60 neix l’himne, en català, un clar desafiament al règim. El problema terrorista: ETA, que neix el 58, suposa un greu perill pel règim, ETA du a terme l’assassinat de policies, politics... es una lluita armada que el regim no havia viscut mai. Al final dels 60 Franco dona la presidència del govern a l’Almirall Carrero Blanco, restant ell com a ‘cap de l’Estat’. El desembre del 73 ETA acaba assassinant Carrero Blanco. Els Anys 70: Crisi del règim. En part per l’avançada edat de Franco, com també per l’assassinat de Carrero Blanco, que implica una major repressió que acabarà en judicis (Judici de Burgos) amb el resultat de penes de mort sense garanties jurídiques. Hi ha una crisi econòmica que acaba el 73 (crisi del petroli) amb el benestar econòmic que s’havia viscut els últims 10 anys

16

Història de Catalunya EPC 2005-2006 . Per primera vegada Occident comença a plantar cara al règim. L’única altra dictadura europea, Portugal, acaba caient (Revolució dels Clavells) i hi ha un aïllament total del règim a nivell europeu. Des dels primers 70, la població europea (Paris, Londres, Berlín...) surt al carrer a manifestar-se en contra del règim cada vegada que hi ha execucions, i demana els seus governs una intervenció amb el que passa a Espanya. El propi Papa Pius VI declara la seva disconformitat i planta cara al règim. El 7 de novembre de 1971 es constitueix l'Assemblea de Catalunya, que, com a plataforma de l’antifranquisme, protagonitza mobilitzacions populars fins als primers anys de la transició democràtica. El seu programa planteja la llibertat, l’amnistia i l'Estatut d'Autonomia, com a primer pas per a l’autodeterminació i coordinació amb la lluita democràtica de la resta l'Estat espanyol. Hi conflueixen partits polítics, sindicats, organitzacions professionals, assemblees democràtiques locals i comarcals, associacions de veïns i un gran nombre d’intel·lectuals i independents. Al 1975 es donen les ultimes execucions, i cau tota la imatge pública internacional. A partir d’aquí comença a davallar la vida de Franco, i acaba morint el 20 de novembre de 1975. 2 dies desprès, Joan Carles de Borbó esdevé Joan Carles I, jura els principis de la Falange a les Corts i s’inicia la transició.

17. La transició. Joan Carles comença a canviar el govern i a formar-ne un a partir dels tecnòcrates mes joves del règim (com Adolfo Suárez) amb la idea d’impulsar el canvi a la democràcia. Aquest govern legalitza tots els partits politics (entre ells el comunista), i hi han unes eleccions constituents, del que surt un Parlament que redacta la Constitució de 1978. El país es reforma des de dins el propi règim. Acaba la transició amb les eleccions del 1982 quan guanya el PSOE, donant una imatge de normalitat, i començant l’etapa democràtica.

17