Embed Size (px)
DESCRIPTION
Història de La Música
Citation preview
David Sanjuan Lamata
CONSERVATORI PERFECTO GARCÍA CHORNET (Carlet) Curs 2014/2015
HISTÒRIA DE LA MÚSICA
Història de la Música Curs 2015/2016
1
Orígens .......................................................................................................................................... 2
Egipte ............................................................................................................................................. 2
Grècia ............................................................................................................................................ 2
Roma ............................................................................................................................................. 2
Música en el orient mitjà .............................................................................................................. 3
Xina ............................................................................................................................................ 3
Japó ........................................................................................................................................... 4
India ........................................................................................................................................... 4
Edat mitjana .................................................................................................................................. 5
Període Patrístic ........................................................................................................................ 5
Cant gregorià ......................................................................................................................... 6
Polifonia................................................................................................................................. 8
Polifonia primitiva ......................................................................................................... 8
Ars Antigua .................................................................................................................... 8
Ars Nova ........................................................................................................................ 8
Història de la Música Curs 2015/2016
2
(enllaç)
Orígens Hi ha estudis musicals que consideren que l’origen de la música sorgí per imitació vocals dels
sons de la naturalesa. Altres, no obstant, consideren que l’origen de la música succeí pels ritmes
dels treballs quotidians. Al a música se li atribueix un poder màgic o espiritual i una gran
capacitat d’unió al grup que la interpreta i l’escolta.
Hui en dia no es coneix cap cultura, ja siga actual o del passat, que no té alguna forma
de fer música: resulta curiosa la preferència musical que tenen els pobles, en combinar
simultèneament diversos elements musicals: el cant, la dansa, el toc instrumental i l’escolta o
públic. Tal vegada consideren que són components que no es poden dividir.
Els diferents instruments musicals primitius es classifiquen en:
- Autòfons. Són aquells que produeixen son per mitjà de la materia amb la que estan
construïts (òsos, semilles..) i solapts al cos.
- Membràfons. Són més sencills que els construïts per el home com tambors, fets amb
una membrana tirant, sobre una anou de coc.
- Cordòfons com el arpa
- Aeròfogos. El so s’origina en ells mitjançant vibracions de una columna d’aire
(instrument de vent).
Egipte Es creu que els antics egipcis fa 5.000 anys coneixien alguna escala musical i diverses
agrupacions musicals instrumentes, preferint en elles el vent i la corda. Probablement, també
sabien cantar a varies veus. La influència egipcia tingué molta importància amb les cultures que
estigué en contacte.
Grècia La civilització grega fa 2.500 anys cantava llargs i vells poemes sobre els seus herois mitològics.
Els grecs desenvoluparen dels egipcis instruments com la flauta doble, anomenada “AULOS”.
Termes que provenen del grec són: pentagrama, cor, orquestra i música.
Roma En la civilització romana, fa 2.000 anys, la música era un element molt important en la vida social.
La seua cultura que escollí el millors de les altres, estigué molt extesa arreu del món. La
influència romana, fou tan gran que durant segles es parlà i es cantà en llatí.
Història de la Música Curs 2015/2016
3
Els instrument solistes més
importants foren la Lira, la Citara
(instrument de Asurancetourix), el
Aulos, el Oboè, el Cerni, els plats i
els timbals.(veure imatge 1)
Música en el orient mitjà
Xina La música en la Xina atragué
viatgers occidentals en busca de
novetats i la música en Xina se
diferenciava per a dos tipus de
gent:
- Les notes eren per als
homes ordinaris, i
- La música (melodia) era per als sabis
Linr-Luen fou el que inventà la tª musical Xina creant la gama xinessa mitjançant el taal de canyes
en diferents longituts, ben calculades.
Hoan-Ti fou qui decubrí la escala cromàtica. Inventaren instruments amb diferents materials i
textures que se dividien en 8 grups:
- Pedra: litófono
- Metal:
campanas,
címbalos y
gones
- Seda: cuerdas
de seda, violín
chino, arpa,
cítara, taud
- Bambú: flauta
verticaly horizontal, oboe cilindrico, Msrao,
- Fusta: chu (útil para dar comienzo a los ritos religiosos.
- Cuir: tambor o ku
- Carabassa: yu, sheng
- Terra: Yuang, fu (arcilla)
Entre els instruments de vent estan la flauta de Pau, flauta de bambú amb forats, les flautes
travesseres i les trompetes. Entre els instruments de corda estaven el KIN, el CHE i la PI-PA (veure
imatge 2). “Video tocant supermario en un sheng”
Imatge 1. Citara (esquerre) i Cerní (dreta) instruments
romans
Imatge 2. Instruments xinesos. De esquerra a dreta el Kin el Che i el Pi-Pa
Història de la Música Curs 2015/2016
4
Japó La tª musical i els
instruments utilitzats en
Japó provenien de Corea
que, a la vegada, els
adoptà de Xina. A pesar
d’açò, el refinament
musical japonés superà el
xinés. Els instruments
preferits japonesos eren el
Koto, el Yamato-go i el
Yamato Bue. (veure imatge
3)
Al japó cantaven o feien música, però no acostumaven a fer sonar simultaneament la veu i
l’instrument.
Els gèneres musicals conrreats al Japó són:
- El Bagaki que s’utilitza en les cerimònies d’emperadors
- El No que s’utilitzava en la música de fons als teatres
- El Lo-uta anomenada música folklorica, i
- El Noga-uta utilitzada per a la música seria
India La India no dona a coneixer la seua música fins després de diversos segles degut a la seua situació
geogràfica encara que no pasà desapercebuda. Les característiques principals són de origen
mitològic predominant el compas ternari i la división cromàtica. La teoria musical tenia como
base la Roya (una forma melòdica la cual modificava estats d’ànim). La música vocal i
intrumental en la India s’utilizava de diferent manera (en la religió, palaus, gent humil...). i alguns
dels instruments més importants foren:
1. Arco. La ravaristiai amurita
2. Viento. Flauta, oboe, comamusas i trompetas
3. Percusión. Campana, platillos, panderos y tambores (encargados de llevar el tiempo).
Instruments japonesos d’esquerra a dreta el Koto, (el Yamato-go) i el
Yamato Bue
Història de la Música Curs 2015/2016
5
Edat mitjana L’edad mitjana abarca 1.000 anys o 10 segles, des del 476 (caiguda de l’imperi romà) al 1453
(caiguda de l’Imperi Bizantí) o el 1492 (amb el descobriment d’Amèrica). Del s. V al XV tenim el
període que abarca l’edat mitjana, prèviament situem la música en l’antiguetat i posteriorment
la situarem al renaixement.
Algun historiadors qualifiquen aquesta època com un parèntesi obscur i sombriu entre
les edats antigues i modernes, quedant posteriorment que no fou així, ja que la música progressà
de manera molt decisiva.
La música de l’edat mitjana es divideix en tres períodes:
1. Període Patrístic (476-840)
2. Període Romàntic (840-1250)
3. Gòtic (125-1450)
Període Patrístic En aquest període hi ha dues eres. La cristiana i la mitja.
- La era cristiana comença amb el naixement de Jesucrist (746-750 del calendari romà)
de la era romana. En aquesta era el cant i la dança foren practicats en abundància que,
units a la música s’exteneres a la cultura romana, hebrea i grega. Crist, practicà costums
i transmetia els seus missatges en formes rítmico-mnemòniques i còdigs.
- La era mitja és una època on la història de la música es troba íntimament lligada a la
forma en que es desenvolupa la litúrgia cristiana, ja que es considerava com el vehicle
per el qual elevaven la paraula de Deu.
- Paralelament també va sorgir la música profana, tot al contràri a la música sacra. Fou la
música popular o del poble que s’utilitza per a culturitzar a la gent. Els personatges de
la música profana són els Joglars, cantants que anaven de poble en poble. Trobadors,
perteneixien a la noblesa i eren músic i poetes. Bardos, antecesors als trobadors,
Història de la Música Curs 2015/2016
6
cantaven grans fets dels seus herois vlent-se del llaüt. I els Ministerils, que són els
productors musicals que administraven la músic per organitzar espectacle.
Cant gregorià (enllaç)
El Cant gregorià el consolidà el Papa Gregori I, encarregat d’unificar els diferents cants litúrgics
de tota Europa. Este es practicà
fins finals del segle IX, quan
sorgí la polifonia.
Característiques:
- Era un cant oficial de
l’església catòlica
- Música vocal sense
acompanyament instrumental
- Cant monòdic, tots
canten la mateixa melodia
- Cantat en Llatí com a
idioma oficial de l’Església
- Amb ritme lliure
Tipus segons formació coral
- Antifonal: Dos cors de
monges alternen el cant o línia
melòdica
- Responsorial: Hi ha un
cor i un solista que alternen el
cant
- Directe: No hi ha alternància, sols canta un cor solista
Tipus segons partitura o text/nota
- Sil·làbic: cada nota coincideix amb una síl·laba
- Neumàtic: Dues o tres notes en cada síl·laba
- Melismàtic: Adornat amb moltes notes en cada síl·laba
ANÁLISIS DE CANTO GREGORIANO
Analizaremos ahora esta pieza de canto gregoriano:
Lo primero que nos llama la atención es que está escrito con notación
cuadrada y en un tetragrama. Los símbolos y signos que hay por
encima y por debajo de la partitura hacen referencia a los antiguos
neumas con los que primitivamente se escribía el canto gregoriano.
También podemos observar la letra del canto en latín.
Si nos fijamos en el comienzo de cada línea, vemos que hay un signo
parecido a una C en la tercera línea, ese signo es la clave de Do, es
decir, la tercera línea es do y las demás siguen el mismo orden que
en el pentagrama actual.
Història de la Música Curs 2015/2016
7
Si nos fijamos en la última nota vemos que es un Sol, por lo tanto si miramos la tabla de modos
sabemos que el modo en el que está escrita esta obra es un tetrardus. Ahora nos fijamos en la
nota de recitado que es la que más se repite durante toda la obra. Claramente observamos que
es la nota Do, por lo que ya sabemos que está escrito en un tetrardus plagal.
Algunas otras curiosidades:
Fíjate en el final de cada línea de tetragrama, verás que hay una pequeña marca, pues bien, eso
sirve para indicarles cual va a ser la próxima nota de la siguiente línea. Esto se debe a que el
canto gregoriano está escrito en libros muy grandes llamados cantorales y los cantores tenían
que girar la cabeza cada vez que acababan una línea musical y no les daba tiempo a girar, por lo
que ponían esta indicación como ayuda para seguir a tiempo.
La letra de esta obra comienza diciendo "PUER NATUS EST" que significa "El niño ha nacido".
Podemos deducir que se trata por tanto de una obra que se cantaba en la misa de Navidad. Se
cantaba en la entrada, ya que si nos fijamos en el título de la obra dice ANTIPHONA AD
INTROITUM, es decir que se interpretaba en la entrada (al comenzar la misa) y se debía cantar
de forma antifonal (dos coros alternados).
El tipo de notación que se usa es silábico, aunque hay algunos melismas o adornos (varias notas
sobre una sílaba).
Canto Gregoriano según sistema (depenent de la nota més utilitzada és autèntic o plagal):
Història de la Música Curs 2015/2016
8
2/12/15
Polifonia A finals del s. IX apareix la polifonia. Ës quan varies veus sonen a la vegada realitzant melodies
distintes. A partir d’ací es quan apareixerà i es desenvoluparan 3 periodes:
Polifonia primitiva
Els primers escrits daten de finals del segle IX i les dos formes importants són:
- Organum que és la més primitiva i rudimentària i consisteix en afegir una veu paral·lela
a la veu principal a una distància de 4ª o 5ª a la qual anomenen VOX ORGANALIS
(secundari) i VOX PRINCIPALIS que és l’original del cant gregorià. Ací naix la polifonia.
- Discantus naix al segle IX i és on les dues veus es mouen en moviment contràri i ja no es
mouen paral·lelament
Ars Antigua
Aquest període comença a la mitat del s.XII fins a finals del XII que acaba. És quan Europa viu
una prosperitat cultural. París es nombrada capital cultural del continent (es construix la
Cathedral de Nothredamme). En la Cathedral de Nothredamme es creà l’escola de música de la
qual eixiren els millors músics. En aquest període evoluciona considerablement la técnica
musical i la notació per així facilitar el desenvolupament de la polifonia. Surgen dues formes:
- Organum, es desenvolupa la forma del període anterior fins crear-se organum triplum
(a 3 veus) i organum cuadríplum (a 4 veus). Les veus ara seran més lliures sense
respectar el paral·lelisme, sorgint el organum melísmatic que serà la veu principal
moguent-se per notes molt llargues i amb adornos.
- Motete és una forma polifònica que consta de 2 o 3 veus on cada una de les quals canta
un text diferent amb diferent ritme.
Ars Nova
Últim període de la música religiosa que ocupa al s. XIV. Continua desenvolupant la polifonia
creant una sèrie de noves teories musicals qua van donant llibertat de composició al compositor.
Philipe de Vitry composà una obra anomenada Ars Nova la qual serví per establir les
noves pautes d’escriptura musical. A l’Ars Nova és on la polifonia aconsegueix la perfecció.
Compositor de l¡època Guillaume de Machant y Francesco Landini.
- El Motete segueix desenvolupant-se fins al punt en que cada veu té text diferent
- O la forma contrapuntística cànon on totes les veus canten la mateixa melodia realitzant
la seua entrada de forma progressiva.
En resum, l’edat mitjana és un període molt llarg i els canvis d’escriptura musical foren molt
notables:
- S’utilitzen el Neumes (signes que es mouen cap amunt i avall indicant els moviment de
la veu
- Posteriorment, naix la notació quadrada típica del cant gregorià, i després
- Sorgeix el tetragrama (de 4 línies) per després sorgir el pentagrama
