Ibitàcola 10 Pimes en xarxa

8/6/2019 Ibitcola 10 Pimes en xarxa

1/57


2/57

Pimes en xarxaGuia del treball en xarxa

Coordinadora del projecteBel Llodr Riera

Cap del projecteDaniel Boerner

AutorsMariona Luis Toms, Joan Snchez Tuomala,

Francisca Morey Fernndez, Daniel Boerner


3/57

Edita:

Fundaci IBIParc Bit. Ctra. Valldemossa, Km. 7,4 Edici 17 - 3r pis Porta D-2

07121 Palma, Illes Balears, Espanya

el: +34 971177270/1

www.ibit.org

Disseny i illustracions: www.accentgrac.com

Impressi: Grques Rubines

Dip. Legal: 1922-2010

ISBN: 978-84-693-7927-1

Alguns drets reservats

Aquesta obra est sota una llicncia

Reconeixement-No comercial-Compartir sota la mateixa llicncia

3.0 Espanya de Creative Commons. Per veure una cpia daquesta llicncia, visiteu

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/o envieu una carta a Creative Commons,

171 Second Street, Suite 300, San Francisco, Calirnia 94105, USA.


4/57

Sumari

Prleg

El treball en xarxa a les pimes

Els nivells de treball en xarxa

Nivell 1: Construcci del treball en xarxa

Identicar lrea despecialitzaci

Detectar collaboradors

Detectar idees

Diondre el perl de lempresa

Nivell 2: Operativa del treball en xarxa

Identicaci, selecci i especicaci didees

Gesti de projectes i programes

Gesti de la comunicaci en el projecte

Gesti del coneixement del projecte

Nivell 3: Optimitzaci del treball en xarxa

Gesti de la comunitat

Gesti del coneixement

Preparaci de lorganitzaci per treballar en xarxa

Estratgia

Processos

Persones

ecnologia

5

17

25

35

36

42

45

9

23

26

36

39

43

47

3231

191820

21

13


5/57

Metodologia desenvolupada

Eina de suport a la metodologia de treball

Qualitat en el treball collaboratiu

Bibliograa i reerncies

49

57

53

61


6/57


7/57

Pimes en xarxa

Una vegada estrenat un nou any i, amb aquest, una nova dcada, el primerull del calendari convida a deixar enrere les prctiques empresarialstradicionals i dna la benvinguda a una combinaci estratgica de moltsactors amb xarxes, plataormes de comunicaci i coneixement, creaci devalor i relacions, etc. que probablement sustentar la prosperitat utura deles Illes Balears.

I s que no hi ha dubte, lentorn global ser en aquesta nova dcada msvoltil i ms competitiu, i aix obligar els actors econmics i socials de les

Illes Balears a analitzar i comprendre, ms que mai, les tendncies globalsi respondre-les des de les complexes interaccions que es produeixen entreels mltiples participants de les cadenes de subministrament de bns,serveis i, en denitiva, valor, que operen a larxiplag.

Loportunitat est, doncs, servida. Per per aprotar-la, les empreses deles Illes Balears, especialment les de dimensi menor, hauran de canviarla manera de produir. No el que produeixen, sin com ho produeixen, iorientar-se progressivament cap a la idea de les economies de diversitaten qu apareixen com a elements dierenciadors el treball qualicat, ladiversitat en els mtodes i lorganitzaci productiva, la varietat de loutput,la utilitzaci de les innovacions tecnolgiques, la capacitat dadaptacicontinuada a les condicions de lentorn, etc. aspectes, tots, contraris a lsintensiu dels inputs, a la producci estandarditzada i en cadena que hadominat el mercat durant dcades.

En aquest nou context, lxit del teixit empresarial dependr de la capacitatde les unitats que lintegren dimpulsar la ormaci de xarxes denses, tantormals com inormals, que sorientin cap a un sector productiu especc;que abracin tots els processos i serveis que confueixen en lelaboraciduna certa amlia de productes; que aavoreixin el desenvolupament dunaestratgia de competitivitat no basada en el preu sin en la qualitat; queatreguin una ora de treball entrenada, ben capacitada i altament adaptable;que se sustentin en un empresariat dinmic, innovador i qualicat; i quecren, en denitiva, una atmosera de cooperaci, de collaboraci i deconana entre empreses, institucions i la resta dactors socials.


8/57

10

Cal entendre aquestes xarxes com la clau de la revitalitzaci econmica.No sols perqu permeten a les empreses canviar les relacions amb altresempreses del mateix sector, provedors o clients, que passen a ser de tipuscooperatiu, sin principalment perqu exigeixen una major coordinaci,i suposen, per tant, una revoluci interna en la manera que obliguen lesempreses a reorganitzar-se, a aprotar les xarxes locals de coneixement, adonar resposta a les necessitats dels clients, a utilitzar i monitorar novestecnologies, etc. En denitiva, a prendre les decisions duna altra manera.Alhora, aquestes mateixes xarxes proporcionen un mitj per complementarels recursos sempre ms limitats de la petita i mitjana empresa irepresenten una resposta a la inseguretat que sent aquest collectiu

davant el desenvolupament econmic global. I, el ms important, quanuna xarxa guanya identitat crea economies externes molt valuoses per alsparticipants, en matria daccs al nanament, internacionalitzaci, costs,etc. per, sobretot, augmenta la rendibilitat i productivitat de cadascunade les unitats i, amb aquestes, la competitivitat de zones geogrquessenceres. I s que cal recordar que la importncia de les empreses noes deu nicament a la seva capacitat de generar llocs de eina, valoraegit, etc., sin tamb a la seva infuncia en el desenvolupament i en laprosperitat regional.

Dr. Antoni Riera FontCatedrtic duniversitat i director dinvestigaci del Centre de RecercaEconmica (UIB-Sa Nostra).


9/57


10/57

Pimes en xarxa

El treball en xarxa a les pimes s una nova orma dorganitzar lactivitatempresarial derivada de la introducci de noves tecnologies, de larefexi sobre nous models organitzatius, del sorgiment de nous valorsproessionals i personals, i de la implantaci de noves ormes de gestionarel coneixement de les empreses.

Per qu fer feina en xarxa?enir en compte altres visions i altresormes de pensar i de er eina.

Incrementar la dimensi dels projectes.Incrementar la qualitat dels resultats.

Ampliar la cartera de serveis que soereix alclient.

Optimitzar els costos operatius.

Gestionar moments de molta de eina.

Obtenir nanament per a determinats tipusde projectes.

Millorar la comunicaciclient/provedor.

Compartir recursos.

Qu passa si no treballam en xarxa?

Saprn menys.

Es an projectes de menys envergadura.

No es pot oerir al client un servei complet.

Es perd competitivitat icapacitat dobservar lentorn.

El treball en xarxa es pot articular basant-se en un procs que representaun enocament sistemtic del treball en xarxa. Habitualment, qualsevolempresa pot identicar els passos que pertanyen als seus processos

interns, especialment a processos que sn clau per al negoci, com els deproducci. No obstant aix, quan es tracta de treballar en xarxa s dicildenir com lempresa collabora amb dierents agents de la seva comunitatde reerncia per obtenir millors resultats, i aquesta denici divergeixentre els agents implicats. Entenem per comunitat de reerncia el conjuntde tots els membres de la xarxa.

El ritme de canvi de les tecnologies, dels mercats i de les organitzacions aque no es pugui pensar en termes de continutat, de manera que cal denirun model fexible de collaboraci sistemtica entre agents duna mateixacomunitat que coincideixen en objectius en un moment determinat.


11/57

10

sentit consensuar, com a element de partida, una denici del conceptetreball en xarxa i quines activitats o actors clau dxit abasta el concepte.Entenem treball en xarxa com el treball sistemtic de collaboraci icomplementaci entre recursos que tenen un mateix objectiu.

En denitiva, el treball en xarxa requereix un llarg procs de construccidun model derivat de la eina en equip. El procs de treball en xarxa entrepimes sinicia a partir de la denici de les bases de eina per a dos o msmembres independents amb un mateix objectiu, al qual successivamentsincorporen nous membres de la xarxa segons les demandes de servei, demanera que constitueixen una comunitat. Els nous membres accepten els

parmetres bsics de uncionament de la xarxa i aporten nous parmetresque contribueixen a optimitzar el comportament de la xarxa per a tots elsparticipants a mesura que fuctuen les capacitats i les dimensions de la xarxa.

Les xarxes de pimes que treballen de orma conjunta fuctuen en el temps,i el treball en xarxa es concep com un fux continu dactivitats entre elsmembres de la xarxa.


12/57


13/57

Pimes en xarxa

El procs de creaci duna xarxa s completament dinmic i es reconguraen cada projecte i amb cada nou actor que hi interv, per incloubsicament tres nivells doperativitat relacionats entre si i que onamenteni mantenen la competitivitat de la eina en xarxa: la construcci de laxarxa, loperativa del treball en xarxa i la consolidaci de la xarxa.

Operativa deltreball en xarxa

Consolidaci deltreball en xarxa

Construccide la xarxa

Nivell 1: Construcci de la xarxaInclou totes les activitats que una pime desenvolupa per identifcar un

conjunt daltres pimes o micropimes amb les quals poder collaborar i

per posicionar-se com a provedora de serveis especialitzats en la seva

lnia de eina.

Nivell 2: Operativa del treball en xarxaInclou totes les activitats orientades a enocar loperativa de la xarxa, s adir, a generar resultats utilitzant la comunitat.


14/57

10

Nivell 3: Consolidaci del treball en xarxaInclou totes les activitats orientades a optimitzar la xarxa a llarg termini i aobtenir el mxim rendiment del coneixement que shi ha generat.

Un esquema grc dels tres nivells de eina en xarxa podria ser el segent:

Especialitzaci

Detecci de collaboradors

Detecci didees

Diusi del perl

Gesti de projectes

Gesti de comunicaci

Gesti del coneixementdel projecte

Relacions de comunitat

Gesti del coneixementde la xarxa

B1: Construcci B2: Operativa B3: Consolidaci


15/57

Pimes en xarxa

Nivell 1: Construcci del treball en xarxa

Aquest nivell estableix les bases per er eina en xarxa i incloudierents activitats orientades a establir-ne els objectius, el tipusde coneixement que shi comparteix, el que tenen en comels agents de la comunitat, les aportacions de cada agent enparticular, etc.

Qualsevol pime interessada a treballar en xarxa ha de er activitatsorientades a complir quatre objectius:


16/57

10

Detectar

collaboradors

Identifcar lrea

despecialitzaci

Diondre el perfl

de lempresa

Detectar ideesNivell 1

Identifcar lrea despecialitzaci

El primer pas que ha de er una pime per er eina en xarxa s identicar laseva rea despecialitzaci, s a dir, plantejar-se en quina baula de la cadenade valor dels productes que podria generar t un coneixement dierencial.

La idea del treball en xarxa parteix de la base que dierents empresescollaboren per desenvolupar un producte que cap daquestes podriaobtenir de orma individual amb el nivell de qualitat i servei que obttreballant amb daltres (si no s aix, deixa de tenir sentit treballar enxarxa). El primer pas s, doncs, identicar lrea de coneixement de la quallempresa s especialista.

Per aix, una seqncia recomanada pot ser la segent:

Coneccionar una llista de les rees de coneixement actuals delempresa.


17/57

Pimes en xarxa

Identicar les rees en les quals lempresa t ms experincia.Analitzar les rees dexperincia de competidors i collaboradors.Seleccionar una o dues rees de reerncia on hi hagi certaespecialitzaci o que tinguin menys competidors en lacomunitat.Establir una estratgia despecialitzaci que inclogui activitatsde ormaci, assistncia a esdeveniments, diusi de lreadespecialitzaci, etc.

Detectar collaboradors

El treball en xarxa no t sentit si no es a eina amb collaboradors lavinculaci dels quals amb lempresa no sigui jerrquica ni accionarial.

El segon pas per construir una xarxa s identicar un conjunt decollaboradors, ja siguin empreses o persones individuals, amb els quals espot treballar en xarxa.

Per identicar possibles collaboradors, es proposen els passos segents:

Identifcar objectius del treball en xarxa, alguns dels qualspoden ser:

- Abordar projectes de ms envergadura.- Incrementar la qualitat dels resultats amb lespecialitzaci de

cada participant del projecte.

- Ampliar la cartera de serveis que soereix al client.- Optimitzar costos operatius, ja que es pot contractar segons

la demanda sense que aix aecti els costos estructurals de lesempreses.

- Gestionar moments de molta de eina derivats dincrementspuntuals de la demanda.

- Obtenir nanament per desenvolupar determinat tipus deprojectes per als quals es requereix la ormaci dun consorci.

- Millorar la comunicaci entre el client i el provedor.- Compartir recursos dels quals duna altra manera no podrien

disposar les empreses individualment.


18/57

10

- Ampliar les possibilitats de venda quan les persones quetreballen en xarxa complementen els seus serveis entre si.

- Observar altres visions i altres ormes de pensar i treballar;conixer i incrementar les sinergies entre collaboradors, i

identifcar noves idees o necessitats entre els que treballen a

la xarxa.

Identicar persones i pimes amb les quals es comparteixenels objectius, la qual cosa es pot er per mitj de dierentsmecanismes: participaci en res i esdeveniments, involucracien associacions, participaci en xarxes socials, cerca decollaboradors per Internet, boca-orella, eina conjunta en

projectes, etc.Posar en contacte persones i pimes en les quals sidentiquialguna complementarietat o connexi proessional. Lobjectiudaquest contacte s establir una relaci personalitzada quepermeti identicar rees dinters comunes i establir llaospersonals a llarg termini.Elaborar una plantilla de possibles collaboradors que inclogui:- Dades de contacte- rea de coneixement- Nivell de proessionalitat (si ja ha collaborat amb la persona o

la pime)

A ms daquest procs, per er eina en xarxa s onamental utilitzar einesde treball en xarxa (networking) i posicionar-se com a especialista en reesconcretes de coneixement.

Detectar idees

La tercera ase del nivell 1 de la construcci del treball en xarxa t lobjectiude detectar idees de collaboraci entre les empreses participants. Per aix,t sentit tenir en compte les indicacions segents:

Practicar la innovaci oberta: El concepte dinnovaci

oberta (open innovation) va ser introdut per Chesbrough

[Chesbrough, 2006] i signifca que les empreses han de cercar


19/57

Pimes en xarxa

les idees i els camins cap al mercat internament, per tamb

externament utilitzant lentorn com a ont dinnovaci: si

volen continuar essent competitives han de comptar amb

universitats, usuaris, centres tecnolgics, xarxes i altres

onts externes dinnovaci. Vist a la inversa, innovaci

oberta signifca que lempresa pot ser una ont dinnovaci si

comparteix les seves idees amb els collaboradors. Tal vegada

sarrisqui que alg les hi llevi, per obt molt de benefci del

coneixement compartit.

Identifcar i diondre idees i coneixement: En aquests

moments un dels principals objectius que identifquen les

empreses que treballen en xarxa s compartir coneixemententre si, s a dir, el treball en xarxa est ms orientat a

compartir coneixement que a generar resultats de orma

conjunta, almenys en el nivell 1 de la construcci del treball

en xarxa. Per posicionar-se com a collaborador en una xarxa,

s onamental identifcar i diondre coneixement vinculat

a lrea despecialitzaci seleccionada amb la fnalitat que

possibles collaboradors considerin lrea despecialitzaci de

la pime.

Diondre el perfl de lempresa

Recordam que en aquest punt la pime encara no ha comenat a

treballar en xarxa, sin que es limita a posar les bases per crear una

xarxa amb la qual er eina. La quarta ase del nivell 1 de la construccidel treball en xarxa t per objectiu donar a conixer lempresa i la seva

rea despecialitzaci a qualsevol possible client o collaborador, i per

aix conv dur a terme les activitats segents:

Participar en esdeveniments i rums especialitzats en

lrea de coneixement seleccionada i en altres rees afns o

complementries.

Tenir una clara i orta identitat digital [Aced et. al., 2009]

que posicioni lempresa com a especialista en la seva rea de

coneixement.


20/57

10

Eectuar aportacions a la comunitat: er-li saber els

coneixements obtinguts i generats, els projectes que es

desenvolupen en lrea de coneixement, les noves troballes, etc.Promoure que clients i collaboradors donin a conixer la pime atravs de mitjans socials (reals o virtuals).


21/57

Pimes en xarxa

Nivell 2: Operativa del treball en xarxa

Aquest nivell consisteix a desenvolupar protocols de treballcollaboratiu, estructurar larticulaci entre els recursos i iniciar laase productiva del treball en xarxa. Un esquema general daquestnivell pot ser el segent:


22/57

10

Idees dels collaboradors

Generaci didees

Identicacidel projecte

Identicacide la

comunitat

Denicide tesi ases

Seguiment Tancament

Selecci didees

Especicaci didees



Segons aquest esquema, loperativa del treball en xarxa parteix dunconjunt de persones i organitzacions disposades a treballar en xarxa quecomparteixen idees i objectius i que passa per una ase inicial de generaci,selecci i especicaci didees, alguna de les quals deriva en la identicacidun projecte que t sentit per als implicats.

Daquesta manera, un cop seleccionada i especicada una idea, la ase

productiva del treball en xarxa sarticula al voltant del concepte de projecte.

Sentn com a projecte un conjunt dactivitats coordinades relacionadesentre si que es duen a terme per aconseguir un objectiu concret, inclososcompromisos de temps, cost i recursos.

Parallelament a la ase de gesti de projectes en xarxa, es preveu la gestide la comunicaci en el projecte i la gesti del coneixement del projecte.

Aix doncs i segons lesquema presentat per al nivell 2 doperativa deltreball en xarxa, es distingeixen les ases segents:


23/57

Pimes en xarxa

Identifcaci, selecci i especifcaci didees

Aquesta ase consisteix a identicar un conjunt didees que es poden

desenvolupar treballant en xarxa amb dierents collaboradors. Cadamembre de la comunitat, en contacte amb competidors, clients i empleatsde la seva empresa o entitat, est en condicions de generar idees dedesenvolupament de projectes de orma collaborativa.

En general, el desencadenant duna operativa de treball en xarxa no s unaidea procedent de tcniques de creativitat, ja que la motivaci del grup nos en si mateixa la generaci didees. La identicaci didees en el treball

en xarxa sol partir dalgun membre de la comunitat que identica unaidea que no pot desenvolupar per si mateix o que requereix la intervencide ms agents de la comunitat, de manera que la comunitat com a tal noselecciona idees, la selecci didees es canalitza segons la disponibilitati la predisposici dels agents de la comunitat a desenvolupar una ideadeterminada.

Els membres de la comunitat que sn membres potencials de lequip delprojecte que desenvolupar una idea s que contribueixen, per, a especicar-la, aportant cada un a la idea original del membre promotor algunesdirectrius sobre la eina que podrien desenvolupar respecte a la idea.

El pas duna idea a un projecte de la comunitat segueix les ases segents:

Cerca de collaboradors

- Denici drees de coneixement requerides.- Identicaci de potencials collaboradors amb coneixement.Anlisi de viabilitat- Encaix amb lestratgia i els serveis de cada collaborador.- Encaix amb el mapa de projectes en curs de cada collaborador.- Encaix quant a risc i viabilitat econmica.Especicaci de la idea

- Involucraci dels collaboradors en la idea.- Millora de la idea amb les aportacions dels collaboradors(especicaci).

- Denici dels principals parmetres del projecte.


24/57

10

Gesti de projectes i programes

Identifcaci dels principals parmetres del projecte

El primer pas consisteix a reconixer els principals parmetres queidentiquen i deneixen el projecte dacord amb la idea especicada:

Nom o ttol del projecte.Identicador o acrnim que sassigna al projecte.Objectius a qu pretn donar resposta el projecte, qu es vol er.Nom del responsable del projecte.

Dates previstes dinici i nal del projecte.Pressupost del projecte.

En cada cas, el cap de projecte decideix sobre la necessitat de diondre lainormaci corresponent segons el nivell de maduresa del projecte, de lainormaci que necessitin els qui hi collaboren o del nivell de gesti querequereix el projecte.

Identifcaci de lequip que desenvolupa el projecte

El segon pas s identicar les persones que desenvolupen el projecte. Elconjunt de persones que desenvolupen el projecte rep el nom dequip deprojecte, la identicaci del qual inclou els passos segents:

Identicar la llista de persones o entitats que collaboraran dunamanera o laltra en el projecte.En el cas que es tracti dentitats, identicar les persones de cadaentitat que estaran involucrades en el projecte.Assignar rols a les persones. Cal assignar a cada personaalmenys un rol en el projecte.

Lassignaci de rols a les persones sha de regir per les denicions segents:

Finanador o nanadors: Sn les persones, entitats oorganitzacions que nancen el projecte, les que paguen perquel projecte sexecuti.


25/57

Pimes en xarxa

Cap de projecte: s el responsable ltim del projecte, lencarregatde coordinar totes les accions que shan demprendre peraconseguir els objectius del projecte.Ideleg o idelegs: s la persona que t la idea original delprojecte, la que lentn.Client o clients: s el receptor de lactivitat del projecte.Executor o executors: Sn els encarregats dexecutar cadascunade les activitats que shan de desenvolupar per assolir elsobjectius del projecte.Usuari o usuaris: Sn els beneciaris del projecte, els quenutilitzen els resultats o sen benecien.

A ms, conv tenir en compte que:

Una persona pot tenir ms dun rol en el projecte, de maneraque se li assignarien els rols que corresponguessin.En cada rol pot haver-hi ms duna persona involucrada.Lassignaci de rols s especca per a cada projecte, ja queun mateix collaborador pot actuar assumint dierents rolsen dierents projectes en curs desenvolupats utilitzant lametodologia exposada.

Identifcaci de les principals ftes del projecte i

desenvolupament del pla de projecte

Aquesta ase consisteix a determinar quines tes dun projecte genrico estndard sn clau per desenvolupar-lo i a denir un esquema detallatde les activitats que shan de dur a terme en la ase dexecuci (quesanomenar pla de projecte ). Sha denit un model genric de tes en eltreball en xarxa amb vista a estandarditzar aquelles amb les quals treballala comunitat, de manera que tots els seus membres puguin saber enqualsevol moment lestat del projecte.

La llista segent pot servir per determinar quines tes o activitats sn clauper gestionar un projecte:


26/57

10

FASE DE DEFINICI I PLANIFICACI

Sorgiment de la idea i validaci de la seva lgica

Procs de refexi cap a la maduraci de la ideaProjecte denit

Obtenci de nanament

Revisi del projecte segons el nanament

Pla de projecte

FASE DEXECUCIEstabliment de contractes i dacords entre les parts

Reuni de llanament

Bucle de seguiment del projecte:- Desenvolupament del projecte segons el pla- Sorgiment dincidncies- Seguiment i resoluci dincidncies- Validaci de resultats

Manteniment de la comunitat

Acceptaci de resultats nals

Lliurament de resultats al client i emissi de actures

FASE DE TANCAMENT

Valoraci dels resultats del projecte

Reuni de balan del projecte

Inormaci de retorn (eedback) del projecte a la comunitat

Memria del projecte i acturaci nal

Una vegada identicades les tes i les activitats, es desenvolupa el pla deprojecte:


27/57

Pimes en xarxa

Es divideix el projecte en les activitats que shan de er en laase dexecuci (que sol ser la ms complexa i la que cobreix elsobjectius del projecte).Si s necessari, es divideixen les activitats en tasques de mspoca envergadura que tinguin sentit de orma individual. Aixpot ser convenient quan una activitat no pot ser desenvolupadaper un nic collaborador en el projecte. En aquest cas interessadividir lactivitat en tasques de manera que impliqui, tant comsigui possible, que es pot identicar unvocament el membrede lequip de projecte que ha de desenvolupar cada tasca.Assignar un membre de lequip de projecte responsable del

desenvolupament de cada activitat o tasca.Establir la data dinici i dacabament per a les tasques i lesactivitats tenint en compte les relacions entre aquestes i elsrecursos disponibles.Si s necessari, pressupostar les activitats i les tasques. Aix tun sentit especial quan hi ha mltiples executors del projecte,per tal de no sobrepassar el pressupost global denit per alprojecte.

Lesquema genric de tes del projecte permet a lequip saber en totmoment lestat del projecte i el nivell dexecuci, aix com trobar sinergiesentre projectes i incrementar lecincia del procs de gesti de projectesen la gesti de programes.

Seguiment del pla de projecte

El seguiment del pla de projecte sestableix a partir dun bucle predenit enla gesti de projectes que cont les activitats segents:

Desenvolupament del projecte segons el pla: Iniciar les tasquesi les activitats denides en el pla segons el que aquest preveu.Obtenir inormaci sobre tasques o activitats no iniciades o no

acabades a temps.Identicaci dincidncies: Identicar incidncies sorgides alllarg del projecte o particularitats en el projecte que poden


28/57

10

provocar incidncies (riscos). Diondre aquesta inormaci alequip de projecte.Seguiment i resoluci dincidncies: Identicaci de solucionsper a les incidncies sorgides i resoluci daquestes. Anlisi delimpacte en el pla de projecte analitzant si la incidncia modicala planicaci o el pressupost prevists per al projecte. Diondreaquesta inormaci a lequip de projecte.Validaci de resultats: Quan sacaba una tasca o activitat i senaccepten els resultats, actualitzar lestat del projecte en el pla.Si no saccepten, obrir una incidncia i seguir les activitats 2, 3 i4 anteriors.

Tancament del projecte

El tancament del projecte consisteix a assolir les tes predenides icompartir amb lequip del projecte el coneixement generat, tant pel que aals resultats daquest com al coneixement derivat de la gesti del projecte.Aquest aspecte saconsegueix valorant la participaci de tots els membresdel projecte i registrant de orma adequada la inormaci generada.

De orma grfca, el tancament dun projecte es pot representar en tres

ases:

Tancamentadministratiu

Pla de seguimentdels resultatsdel projecte

Autocrtica

Comparaci entreall que shaexecutat i allplanifcat

Recollida dinormacidels membres de lequip

Preparaci de linormefnal

Acabamentdel projecte

Recopilacidel coneixement

del projecte

Anlisipost mortem


29/57

Pimes en xarxa


La gesti de la comunicaci sha considerat com un dels principals esculls

en loperativa del treball en xarxa. En la comunicaci hi participen duesparts, lemissor i el receptor, i leccia de la comunicaci no tan sols depndel procs, sin sobretot de lactitud de totes dues parts.

Lactitud de les dues parts depn en gran manera de les activitats deconstrucci de la xarxa etes, ja que hi recau el nivell de comproms entreels membres de la comunitat, i per tant de lequip de projecte. Si shanseleccionat els collaboradors adequats i sels lidera amb un estil adequat al

seu perl, lactitud en la comunicaci no hauria de ser un problema. Qupassa, per, quan es collabora per primera vegada amb un membre noude la xarxa i sorgeixen problemes de comunicaci? En aquest cas, el cap deprojecte ha dutilitzar el seu lideratge per tornar a enocar la trajectria decomunicaci, i en qualsevol cas ha de disposar del coneixement que generala collaboraci amb vista a utures collaboracions per a la consolidaci dela xarxa.

La gesti de la comunicaci es pot estructurar en els punts segents:

Qu vull comunicar: Identicar qu s el que es vol direxactament, de orma breu i concisa.A qui ho vull dir: Identicar a quin membre o membres delequip de projecte els resulta imprescindible aquesta inormaci.Qu necessita saber: Filtrar el que es vol dir amb el que el

collaborador necessita saber.Com ho he de dir: riar un canal (electrnic, directe, telenic),un nivell de privacitat i un moment. Valorar la capacitat i lapredisposici del collaborador per rebre i processar el missatge.Com s que ha rebut i assimilat el missatge: En els casos en qus imprescindible que el collaborador hagi assimilat el missatge,cal establir un mecanisme per comprovar que ho ha aconseguit.


30/57

10

A ms, es recomanen els punts segents:

Evitar correus massius sistemtics amb la mateixa adreade correu electrnic que la que sutilitza per a correuspersonalitzats.Identicar de orma prvia a linici del projecte i consensuar amblequip de projecte quin tipus dinormaci generar el projecte iquina ha dintercanviar entre els membres de la comunitat. Aixpot refectir-se en una taula com la que sindica a continuaci:

Director del

projecteComunitat Collaborador 1 Collaborador n

Director delprojecte

Compliment de lestes del projecte

Funcions, dates,expectatives i

actualitzacions

Funcions, dates,expectatives i

actualitzacions

Comunitat Inormaciemocional

Collaborador 1 Estat de les sevestes

Collaborador nEndarrerimentsrespecte a all

planicat


Lobjectiu daquesta ase s que el coneixement objectivable generat pelprojecte sigui accessible a qui pugui resultar dinters, independentment dela ase en qu es trobi el projecte.

Un projecte genera dos tipus de coneixement: el coneixement que genera elprojecte i el coneixement que genera la gesti del projecte (el coneixementsobre gesti de projectes).


31/57

Pimes en xarxa

Per aprotar el coneixement generat pel projecte, aquest sha de registrari documentar. La gesti i el control de la documentaci del projecte sresponsabilitat del cap de projecte. Es considera imprescindible tenir uncontrol de les versions produdes i de la ubicaci de cada document que esgenera en el projecte. Per a aix, es proposen les directrius segents:

Crear un repositori real o virtual de documentaci per alprojecte.Establir una estructura racional i prctica de carpetes. Perexemple, una carpeta per a la documentaci de cada ase delprojecte (planicaci, execuci i tancament).

Establir un sistema per controlar les versions. La data dela darrera actualitzaci del document al costat del ttol deldocument s un sistema senzill i adequat per a la major part deprojectes. Com a exemple, a continuaci es mostra la capaleradun document:

Gesti delconeixement

Coneixementgenerat pel

projecte

Coneixementderivat de

la seva gesti

Desviaci respecte delpressupost inicial

Gesti de ladocumentaci

del projecte

Transerncia deconeixement

Mtode inormal(treball en equip)

Mtode ormal(ormaci)

Avaluaci delequip de treball

Consecuci delsbenecis esperats

Causes de lesdesviacions


32/57

10

tol

Projecte

Estat Esborrany / Finalitzat / AprovatVersi 1.1

Autor/s

Creat

Modicat

Fitxer

Conixer en tot moment la ubicaci dels documents que generael projecte per garantir-ne la continutat en cas que un membrede la comunitat deixi de collaborar-hi.

La transerncia de coneixement s el trasps del coneixement generat enel projecte a les persones que lhan dutilitzar. Aix es pot er principalmentamb dos mecanismes: un mecanisme inormal, en el qual lusuari sintegra

en lequip de projecte, i un mecanisme ms ormal, que passa per impartirsessions de ormaci als usuaris. En projectes en xarxa, en alguns casosser necessari transerir coneixement entre els dierents membres delequip de projecte; aix es ar mitjanant el mecanisme inormal detranserncia de coneixement.


33/57

Pimes en xarxa

Nivell 3: Optimitzaci del treball en xarxa

s el nivell ms concret de dinamitzaci dels espais darticulaci,dexecuci i de consecuci de projectes o actuacions pactades,ja que inclou dues eines onamentals amb les quals la comunitataprn de si mateixa, incorpora nous membres i elimina membresinactius o que no treballen segons els estndards denits per a lacomunitat.

Aquest nivell inclou dos apartats especcs:

Gesti de la comunitatGesti del coneixement


34/57

10

Gesti de la comunitat

La gesti de la comunitat s el conjunt dactivitats orientades a visibilitzar

els collaboradors de la comunitat i omentar les seves relacions. Lavirtualitzaci de les relacions proessionals s un eix de treball que esconsidera onamental per al treball en xarxa; en aquest sentit, es proposadisposar dun conjunt dinormaci de cada membre de la comunitatque pot ser rellevant en la detecci de possibles collaboradors per a unprojecte: nom i dades de contacte, projectes en qu sha participat, rol enels projectes, amb qui ha treballat, eines amb les quals ha treballat, i tambaltra inormaci dinters, com enllaos a un espai on es pugui trobar ms

inormaci sobre el perl (Facebook, web personal, linked-in, etc.).

Laltre gran eix de treball per gestionar i mantenir la comunitat s la creacide connexions entre les persones que la componen. Aquestes connexionspoden establir-se en directe en un context inormal (un berenar o undinar de eina) o en entorns remots amb lestabliment de parmetresque permetin que els membres de la comunitat es coneguin ms entre si

virtualment (ubicaci duna oto, s de microblogs del tipus Qu estspensant?, etc.).

Gesti del coneixement

La idea s que tota la inormaci procedent dels projectes ets per lacomunitat que pugui interessar la comunitat mateixa i que no interereixi

en lactivitat ni aecti la propietat intellectual de cap dels seus membressigui compilada i sigui accessible per executar nous projectes.

El coneixement que es considera dinters per a la comunitat sobre elsprojectes que aquesta desenvolupa s el segent:


35/57

Pimes en xarxa

Comunitat

Eines amb quha treballat cada

membre

Membresque han

desenvolupatcada projecte

Rol dels membresen el projecte

Qui haet einaamb qui

Descripcidels projectes

que shan et

A partir daquest coneixement, un nou collaborador de la comunitat pottenir accs a coneixement rellevant sobre lexperincia i la manera de

treballar daltres collaboradors i caps de projecte.


36/57


37/57

Pimes en xarxa

Una vegada denit el sentit del treball en xarxa entre pimes i elsseus parmetres de uncionament, es proposen a continuaci unconjunt de directrius per implantar-ho en lorganitzaci.

La implantaci del treball en xarxa en lorganitzaci t

impacte en quatre eixos de lactivitat empresarial: lestratgia

de lorganitzaci, els seus processos, les persones que

sinvolucren en el treball en xarxa i la tecnologia que dna

suport al treball en xarxa.


38/57

10

Estratgia

La implantaci del treball en xarxa ha destar alineada amblestratgia de lorganitzaci, i aix implica, entre altres aspectes:

Identicar un conjunt dobjectius del treball en xarxa queencaixin amb la visi i els objectius de lempresa.

Identicar una rea despecialitzaci de lempresa o unconjunt de capacitats que lempresa explotar treballanten xarxa.

Davant una oportunitat de treball en xarxa derivada dunmembre de la comunitat, analitzar si la idea de projecteencaixa amb lestratgia de lorganitzaci.


39/57

Pimes en xarxa

Processos

Lorganitzaci que vol treballar en xarxa ha de er una refexi sobreels processos segents o, si escau, denir-los i implantar-los:

Un procs de gesti de projectes tenint en compte lesdirectrius denides en la metodologia exposada.

Un procs de gesti de la documentaci, que pot ser elsegent:


40/57

10

Creaci deplantilles per alsdocuments que

susen ms

en el projecte

Defnicide la

codifcacide documents

Creaci dunaestructura de

carpetes/base dedades per a la

gesti documentalActualitzacide lestructurade les carpetes

Creaci dedocumentssegons lesnecessitats

del projecte

Inserci dedocumentssegons unaestructura

Un procs de gesti del treball en xarxa que incloguiactivitats en els tres nivells de xarxa identicats en lametodologia denida.


41/57

Pimes en xarxa

Persones

El treball en xarxa implica establir una estructura organitzativa iuna cultura dinnovaci en les persones que aciliti i promocionier eina amb aquesta metodologia. Per treballar en xarxa simprescindible, entre altres qestions, compartir el coneixement.


42/57

10

Treball en xarxa

Cultura detreball

en xarxa

Estructura

organitzativaadequada

Persones

Valors

Visi de utur

Projecte com aunitat de fux

Organitzaci quetreballa per projectes

Complementarietati multidisciplinarietat

Lestructura organitzativa adequada per er eina per projectes mantenintun esquema jerrquic o departamental s la matricial, en la qual cadadepartament compleix unes uncions que conguren un conjunt deprocessos i apareixen caps de projecte que assumeixen recursos dedierents departaments per desenvolupar determinats projectes.

Per tant, lorganitzaci:

Ha de preveure la gura de cap de projecte en el seu

organigrama.Ha de denir un organigrama fexible, en el qual els treballadorspuguin er eina en la seva rea uncional i invertir hores en eldesenvolupament de projectes en xarxa.Ha destablir un sistema de seguiment dhores per al temps queno sestan desenvolupant tasques uncionals.

A ms, cal promoure un canvi cultural en lorganitzaci cap a lintercanvi

de coneixement dins lorganitzaci i amb lexterior, tot aix identicant elsobjectius comuns i collaborant amb altres organitzacions per assolir-los.


43/57

Pimes en xarxa

Tecnologia

Dacord amb lesquema de treball en xarxa proposat, sorgeixenuna srie de necessitats que una pime pot voler automatitzarmitjanant eines que agilitin i potencin la seva tasca collaborativaamb altres pimes.


44/57

10

Aquestes necessitats sn uncionalitats que poden estar cobertes amb unconjunt deines disponibles en el mercat que permeten:

Gestionar programes i projectes.Descriure un projecte.Convidar els membres que constitueixen lequip de treball iormen part de la comunitat i comunicar-shi.Desenvolupar documents o idees de orma collaborativa.Comunicar-se de orma directa: correu electrnic, blogs,rums, microblogs, missatgeria instantnia, audioconerncieso videoconerncies.

Planicar el projecte collaboratiu amb un mxim de prestacionssobre costos, temps, qualitat, riscos o les ormes mateixes decomunicaci.Gestionar la comunitat i les seves interaccions.Fer un seguiment de tasques i compromisos de temps (agendesdequip).Reunir-se virtualment.Permetre la participaci de clients en el projecte collaboratiu.Sistematitzar la gesti dincidncies.Gestionar els documents controlant accessos i versions.Monitoritzar cada projecte.


45/57


46/57

Pimes en xarxa

Per defnir la metodologia del treball en xarxa que es presenta en

aquest document sha creat un grup de treball de set persones de set

pimes dierents per analitzar com treballen. Per aix, shan seguit les

passes segents:

Recerca i revisi dels sistemes i models metodolgics actuals degesti de projectes collaboratius i de programes daccs remot. Enuna primera sessi de treball amb els participants en el projectees va arribar a la identicaci dels sistemes i models metodolgics

emprats histricament per cadascun dels participants en elprojecte. Es va er una anlisi a alt nivell dels pros i contres de cadasistema i es va revisar la bibliograa reerent a gesti de projectes iprogrames en entorns collaboratius. Desprs duna identicaci ianlisi de normes i experincies es va er una anlisi i es va establiruna coherncia entre lexperincia i les normes.Identicaci de la problemtica actual en el treball collaboratiuamb el disseny dun qestionari obert sobre la problemtica actualen aquest tipus de treball i les necessitats que shan de cobrir. Esvaren er cinc entrevistes a persones que habitualment treballen enormat collaboratiu.En una segona sessi de treball amb els usuaris es va dur a termeuna caracteritzaci i una reenginyeria del procs de gesti deprojectes collaboratius. Tamb es va er una caracteritzaci delprocs de gesti de projectes collaboratius. Es varen analitzar els

fuxos dinormaci i es va revisar la coherncia del procs i delsnivells dinormaci que es van aegint en cada comunicaci. Elsresultats es varen contrastar amb la problemtica identicada pelsparticipants en la ase 2. Desprs duna revisi del complimentde les normes es varen proposar canvis i millores del procs dereenginyeria de la gesti de projectes collaboratius. Finalment, esva dissenyar un quadre dindicadors per a lavaluaci i el seguimentdun projecte collaboratiu.En una tercera sessi de treball amb els participants es va denirel procs de gesti de programes. Es va contrastar amb el procsde gesti de projectes collaboratius. Es va caracteritzar un procs


47/57

10

de gesti de programes (individual per usuari). Es varen integrarels processos de gesti de programes dels usuaris, i es va cercar unmodel nic de gesti.Denici duna eina metodolgica per gestionar projectescollaboratius i de programes.En una quarta sessi de treball es varen analitzar algunes eines i elspossibles problemes derivats del seu s. Es va concloure que caliauna generalitzaci i simplicaci del procs.Denici de requeriments duna eina tecnolgica de suport a leinametodolgica denida quant a la gesti de projectes collaboratiusi de programes. Es va er una valoraci tcnica de les propostes

tcniques sollicitades per adquirir leina dacompanyament.

Desprs daquestes activitats, es van detectar els problemes segents, que snels que intenta resoldre la metodologia de treball en xarxa que es presenta enaquest projecte:

- Aconseguir els objectius i resultats del projecte.- s adequat dels recursos: temps, inormaci, persones, nancers, etc.- Evitar la descoordinaci per asincronia de lequip.- Fomentar la participaci de lequip.- Alinear els objectius dels participants. Rols i responsabilitats.- Encaixar la tecnologia, lestructura organitzativa i els sistemes de treball.- Gesti documental ecient, sincronitzada i segura.- Accs remot eectiu.- Manca dautomatitzaci de tasques i processos.

- Filtratge i gesti de la inormaci per convertir-la en coneixement.- Millorar la planicaci de tasques i la gesti del temps.- Protocols clars i coneguts dintercanvi dinormaci.

En resum, i com a resultat daquest projecte, es presenta una metodologia detreball en xarxa i una aplicaci web que dna suport a les pimes per treballar enxarxa. Aquesta eina est disponible a la URL segent:http://pimesenxarxa.net

En aquesta eina es presenta un apartat amb un recull de la metodologia detreball denida, que pot guiar en el maneig de leina.


48/57


49/57

Pimes en xarxa

Una vegada exposats els aspectes de la metodologia de treball en

xarxa, s possible sintetitzar els requisits duna eina de suport a la

metodologia. Leina hauria de ser una aplicaci de tipus programari de

grup (groupware) i hauria de destacar per les caracterstiques segents:

Simplicitat

Per poder ser adaptada a qualsevol cultura organitzativa i empresarial, la corbadaprenentatge de ls de leina ha de ser menyspreable. s sucient que abastiles uncionalitats justes per suportar la metodologia de eina. En aquest sentit,

es pot prescindir de la part nancera de la gesti de projectes (control de costosi de pressupostos). Larquitectura de leina nha de acilitar la implantaci i elmanteniment. La tecnologia hauria de ser web i shauria de basar en Internet,amb la qual cosa es acilita que els usuaris la installin i hi accedeixin.

ComunicaciEls participants en un projecte prenen decisions segons la inormaci de qudisposen. La inormaci sobre lestat i levoluci del projecte ha de fuir perarribar a les parts interessades en els moments oportuns. Amb un model decomunicaci centralitzada, leina ha de permetre connectar tots els participantsen un projecte per oerir-ne una visi comuna. Tot aix es pot aconseguirmitjanant rums, noticacions desdeveniments i intercanvi de documents iarxius. Daltra banda, es tracta de minimitzar la utilitzaci daltres mitjans comel correu electrnic, la missatgeria instantnia o el telon.

ComunitatDurant el desenvolupament dun projecte es genera coneixement inherent ala seva gesti i tamb al seu objectiu nal. Aquest coneixement es pot arxivari organitzar per ser aprotat en uturs projectes. Sobre aquest coneixementpot aparixer una comunitat de participants en projectes. El coneixementacumulat sha de poder estructurar en participacions, publicacions, opinionsi valoracions. Les experincies de la comunitat aix acumulades marcaran lescontribucions a nous projectes, la qual cosa es converteix en un procs demillora contnua.


50/57

10

A partir daquestes caracterstiques, primer sha elaborat un estudi perdecidir entre el desenvolupament duna nova eina o b partir dalguna einaja disponible. Dacord amb loerta i la disponibilitat deines, sha optat peraprotar lesor et amb anterioritat i adaptar alguna de les eines que mssaproximen als requeriments de la metodologia exposada en el projecte.Finalment, entre totes les eines analitzades, se nhan considerat dues: PMIS[17] i web2Project [18]. Totes dues sn aplicacions web client/servidor i dellicncia lliure.

PMIS s un gestor bsic de propostes i projectes amb un enocamentadministratiu et a mida de la gesti interna de la Fundaci iBit. No s un

gestor de projectes complet comparable a gestors de projecte com openProj oMS-Project. Encara que s simple, el seu enocament principal s la gesti depropostes i pressupostos.

web2Project s un gestor de projectes bsic i ds general. Aquesta generalitatli conereix un elevat grau de conguraci. A ms, s simple i ematitza lacomunicaci. s una aplicaci derivada dun altre gestor de projectes moltpopular anomenat dotProject, la qual cosa assegura certa maduresa. Igual quePMIS, tampoc no es pot comparar amb openProj i MS-Project.

Finalment, sha optat per aquesta darrera aplicaci perqu oereix actualmentuna comunitat de desenvolupament i manteniment molt activa. A ms, adierncia de PMIS, ara la tecnologia de web2Project, Apache, PHP i MySQLassegura ms oportunitats dimplantaci.

Concretament, ladaptaci duna eina als requisits de la metodologia descritade treball en xarxa es centra en dos aspectes principals com sn la comunitati la gesti de projectes. Ladaptaci de web2Project es basa per tant en elssegents punts:

Simplicar diversos mduls de web2Project.Implantar un mdul de recomanaci dutilitats i daplicacionsinormtiques.

Implantar el concepte de comunitat mitjanant la combinacidaccessos pblics i privats a parts del contingut generat mitjanantls de leina.


51/57


52/57

Pimes en xarxa

La qualitat s una percepci humana i, com a tal, se centra enles persones. Concretament en lmbit del treball collaboratiu,la qualitat sha denocar en lorganitzaci de les persones i lacomunicaci entre elles [16]. Totes les persones que participen enun projecte contribueixen a la qualitat daquest. La concepci dequalitat que cada participant t ha de ser integrada en lequip detreball. Cada participant rep o aporta, de manera que es millorenles activitats encaminades a consensuar un criteri de qualitat. Peraix, la comunicaci no ha de ser un obstacle.

El treball en xarxa aegeix un actor de complexitat al treball collectiu.Aix, sha de considerar de orma especial la qualitat a lhora de dissenyarla metodologia del treball en xarxa. En aquest projecte shan tingut encompte dos dels principals estndards en matria de qualitat: lISO 1006 iPMBOK.

Segons la metodologia PMBOK, es presenten dues perspectives en lagesti de la qualitat: luna enocada a la gesti mateixa del projecte i laltra ala producci del producte resultat del projecte. Aquestes dues perspectivesno sn independents, sin que solen estar interrelacionades: la qualitat enla gesti sol estar associada a una qualitat en la producci.

Pel que a a la qualitat de la gesti del projecte, una de les rees que caltenir especialment en compte en el treball en xarxa s la comunicaci, ja

que aecta directament el rendiment i la satisacci de lequip de eina.Per aix, la comunicaci s un requisit clau per a leina de suport en lametodologia de treball en xarxa.

La gesti de la comunicaci est molt lligada a la gesti de la comunitat, jadenida anteriorment.

Com ja sha apuntat, un dels avantatges del treball collectiu s que

sobtenen resultats duna determinada qualitat grcies a la confunciade les experincies i els coneixements dels participants en els dierentsprojectes. La qualitat aix obtinguda s el resultat dun procs de millora


53/57

10

contnua inherent a la creaci i el desenvolupament duna comunitat.Finalment, cal esmentar que lesor i el cost de la qualitat han de seracceptables i no han de suposar una dedicaci excessiva. Per aix i perobtenir a ms claredat i eectivitat, leina de suport a la metodologia detreball en xarxa ha de ser simple.


54/57


55/57

10

ACED, C.; ARQUS, N.; BENEZ, M.; LLODR, B.; SANAGUSN, E.

Visibilidad: Cmo gestionar la reputacin en Internet, Gestin 2000,2009.

BALLESER, L.; ORE, C.; OLIVER, J.L.; MARCH, M. Metodologa parael trabajo socioeducativo en red. Comunicaci per al IV Congreso Estataldel/a Educador/a Social, 2004.

CHESBROUGH, H. Open Innovation - Te new imperative or creatingand proting rom technology. Harvard Business School Press, 2006.

Guia de gesti de la innovaci. Part II: La gesti de projectes. CIDEM, 2002.Collaborative method. http://en.wikipedia.org/wiki/Collaborative method.[Consultat el 2 de juny de 2009.]

Gestin de proyectos y trabajo en grupo. http://www.smallsquid.com/herramientas/gestion-de-proyectos-y-trabajo-en-grupo.html. [Consultat el3 de juny de 2009.]

Proyectos comunitarios para promover la educacin a distancia: La educacin

mediante la televisin digital interactiva (TDTi). CORDIS: Servicio deInormacin en I+D+i Comunitario, 2009. http://www.madrimasd.org/inormacionidi/noticias/noticia.asp?id=39487&origen=notiweb.[Consultat el 3 de juny de 2009.]

HAR, J. Centre or Learning & Perormance echnologies. http://c4lpt.co.uk/Directory/ools/group.html. [Consultat el 15 de juliol de 2009.]

SANLEIGH, M. Combining the ISO 10006 and PMBOK o EnsureSuccesul Projects. www.bia.ca. [Consultat el 26 maig de 2009.]

Fundamento de la direccin de proyectos. ercera edici. Guia PMBOK.Norma Nacional Americana (2004). ANSI/PMI 99-001-2004.

UNE EN ISO 9001. Sistemas de gestin de la calidad. Requisitos (ISO9001:2000). Desembre de 2000.

ISO 10006:2003 (E): Quality management systems Guidelines for quality

management in projects. Segona edici. 15 de juny de 2003.SAMPSON, M. Central Desktop or business. A Six Step Strategy orAchieving Collaboration Success and Improving Business with Central


56/57

Pimes en xarxa

Desktop. Collaboration Success Advidors, Ltd. www.collaborationsuccess.com. [Consultat el 26 maig de 2009.]

UNE 166001 EX: Requisitos de un proyecto de la I+D+I. Gestin de la

I+D+I, abril 2002.http:www.naider.com/ateneo/articulo blog.asp?id=313. [Consultat el 26de maig de 2009.]

Calidad y el trabajo en equipo http://www.gestiopolis.com/canales2/1/trabequculcal.htm. [Consultat el 26 de juny de 2009.]

http://pmis.ibit.org. [Consultat el 13 de desembre de 2010.]

http://web2project.net. [Consultat el 13 de desembre de 2010.]


57/57

Documents

Ibitàcola 10 Pimes en xarxa