IDENTIFICACIÓ LOCALITZACIÓ RUSTIC/146 EE MOLI... · erigir una ermita a l'antic molí fariner de Son Orlandis. Així una vegada obtinguts els permisos s'inicià el procés de cessió

IDENTIFICACIÓ

Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

PÀGINA 1 de 6

1 LOCALITZACIÓ

CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓBé CatalogatBé d'Interès CulturalCatàleg MunicipalIncoat BCIncoat BICPatrimoni de la Humanitat

2

GRAU DE PROTECCIÓIntegralParcialAmbiental

www.elements-arq.com

EE146Molí fariner de vent i ermitade Son OrlandisBéns etnològicsS. XIX- XXProtecció. Integral

REF CADASTRAL. 07005A010000090000RW

CODI. EE146NOM. Molí fariner de vent i ermita de Son Orlandis

ADREÇA. Camí a S'Ermita de Son Orlandis, 14

CODI POSTAL. 07150

ELEMENTS PROTEGITS

TIPUS D'ACCÉSFàcilDifícilamb vehicle de tracció totalamb vaixell

GRAU D'ACCESSIBILITATAccessibleParcialment accessibleInnaccessible

ZONAAndratxCamp de MarDragoneraPort d'AndratxSa ComaSant ElmS'ArracóRústica

TIPUS DE BÉArquitectura civil privadaArquitectura civil públicaArquitectura industrialArquitectura militarArquitectura religiosaBéns d'interès paisatgístics i ambiental

Béns o llocs etnològicsConjunt històricEscultura monumental religiosa i heràldicaJaciment arqueològicJardí històricZona paleontològica

3

POLÍGON. 10PARCEL·LA. 009

COORDENADES UTM.Pt. Central449146.56;4379223.13

S'hauran de conservar íntegrament tots els béns catalogats aixícom totes les parts que els integren

AUTORIA. DesconegudaCRONOLOGIA. S.XIX - 1935-1945CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

DESCRIPCIÓ

ESTIL. Arquitectura neoromànica

OBSERVACIONS.

DESCRIPCIÓ.Gran conjunt d’elements patrimonials conformat per les següents estructures: una torre de molí transformada en ermita de la Verge del Roser,un habitatge del fariner transformat en refugi, un conjunt escultòric dels Misteris del Rosari i un ventall d’elements etnològics relacionats ambl’explotació de la muntanya (marjades, camí, etc...)L’edificació principal correspon a una antiga torre de molí de vent fariner sobre un gran cintell de planta rectangular i adaptat a l’orografia delterreny, amb diverses escales exteriors per donar accés. La torre presenta forma cilíndrica i planta circular amb uns cinc metres d’alçadaaproximadament i uns 3,50 metres d’amplada, realitzada en amb paredat en verd arrebossat amb morter de calç tradicional de coloració terrosa,però que es troba bastant degradat deixant a la vista part de la maçoneria irregular. No queda cap element del capell, transformant la coberta enplana, ni tampoc cap element de la maquinària original. No obstant conserva dos antics finestrons a la part superior. La conversió d’aquestvolum en ermita implicà un conjunt de modificacions entre les que destaca la construcció d’un volum afegit frontal amb volta de canó i coberta adoble vessant amb teula àrab d’estil neoromànic, l’obertura d’un gran finestral a la part posterior de la torre i la disposició al interior d’un sostreintermedi realitzat amb fusta en forma d’artesanat en relleu que descriu una estrella de cinc punt amb el centre quadrat i buidat per aportat mésil·luminació. A la part frontal de l’ermita es documenta una petita esplanada amb un conjunt de bancs d’obra que complementen la funcióreligiosa i de lleure del lloc. El segon element correspon a les restes molt esbucades de l’antic habitatge del fariner, que es caracteritza per unapetita construcció rectangular amb la coberta d’un aiguavés amb teula àrab i la façana principal molt ornamentada imitant models decoratius depetites pedres negres que emmarquen tots els elements. El tercer element és un dels més representatius i correspon a un conjunt de cinc gransescultures a mode de capelles tripartides realitzades amb bloquets arrebossats amb morter de ciment i cobert d’una emblanquinada. Aquestaestructura escultòrica es caracteritza per situar-se damunt un petit pòdium on documentam tres grans panells emmarcats per dues pilastreslaterals i coronats per petites piràmides decoratives. Als tres panells localitzam un quadre de rajoles decorades pictòricament que represententres fases diverses del Misteri del Rosari. L’obra pictòrica realitzada damunt aquestes rajoles es caracteritza per una pintura monocromàtica ambblaus obra de l’autor Luís Derqui. A la part inferior de cada una es troba emmarcat la placa ceràmica dels donants. L’estat actual és moltdeficient. El quart element es troba representat per un conjunt de petites marjades que cobreixen tot el puig, unes balmes aprofitades com espaid’oració i el camí d’accés, encara que molt modificat. La documentació ens informa també de l’existència d’una era als voltants però la granquantitat de vegetació impossibilita la documentació.

UrbàUrbanitzable

RÈGIM DE PROPIETATConsell InsularFundacionsGovern BalearGovern CentralInstitucions EclesiàstiquesMunicipalParticularAltres

4


HISTÒRIA.L'origen de les construccions molineres de fer farina que coneixem al terme municipal d'Andratx tenen el seu origen a l'època medieval. A ladocumentació del segle XIII, trobam referències a molins construïts en temps dels sarraïns però corresponen a molins fariners hidràulics. Serà apartir del segle XV i principalment al segle XVI quan començam a documentar molins fariners a la nostra contrada. Encara que la gran profusióde construccions de molins es dona al llarg del segle XVIII i XIX amb diverses modificacions i reformes que queden remarcades en les sevesestructures. L'abandonament definitiu d'aquestes construccions etnològiques es desenvolupa entre finals del segle XIX i el primer terç del segleXX, quan es substitueix aquesta maquinària per noves màquines de vapor i després elèctriques que marcaran el final de la molinada de tipusfamiliar.La singularitat històrica d'aquest molí fariner es documenta al segle XX quan es du a terme la remodelació del molí i es converteix en ermita.Aquest succés va ser obra del capellà d'Andratx Pere Suasi l'any 1935 quan promogué una excursió amb els nins de la parroquia al Puig de SonOrlandis el 28 de febrer i una vegada allí quedà totalment enamorat del lloc i vist que no hi havia cap ermita al municipi demanà el permís pererigir una ermita a l'antic molí fariner de Son Orlandis. Així una vegada obtinguts els permisos s'inicià el procés de cessió i compra de la fincaamb la transformació de l'antiga torre amb un volum adossat a mode d'ermita neoromànica. Aquesta construcció fou beneïda el 7 de juliol de1935 i dedicada a la Verge del Roser, figura del segle XVII, de gran devoció al municipi d'Andratx. Deu anys més tard es dugué a terme unanova construcció d'un conjunt escultòric dedicat als Misteris del Rosari, obra pictòrica de l'autor Luís Derqui i finançiat per persones, families igrups del municipi d'Andratx. A la vegada també es dugué a terme la transformació de l'habitatge del fariner i crear un espai a mode de refugi.Des de 1978 es realitza una romeria a aquesta ermita el primer diumengue de Maig.

Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

PÀGINA 2 de 6

Sòl rústic comú

Rústic protegit

AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció)

ANEI (Àrea natural d'especial interès)

ARIP BOSCOS (Àrea rural d'interès paisatgístic)


BIBLIOGRAFIA.·A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A.·BERARD, G. (1983). Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Palma: Luis Ripoll.·CAÑELLAS, N. (1993). L'Aigua, el vent, la sang. L'ús de les forces tradicionals a Mallorca. CoL. Menjavents, 6. Ed. Documenta Balear.

·ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX). . En I Jornades déstudis locals dÁndratx. Palma: Ajuntament dÁndratx.·ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntamentd’Andratx.·HABSBURGO LORENA, L. S. (2002). Les Balears descrites per la paraula i la imatge. Volum. V. Palma. Govern de les Illes Balears, Sa Nostra y Grup Serra.

Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

INTERVENCIONS PREFERENTS.

Aquelles obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament de la construcció, actualment en malestat de conservació. En particular, aquelles obres que suposin la recuperació i la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, lesdimensions, el sistema constructiu, les textures dels seus paraments, les dimensions i proporcions dels buits, i els materials originals aixícom els afegits amb valor històric i/o artístic que en conjunt constitueixen aquest element. Retirada de l'excés de vegetació que envaeix laconstrucció i afecta els seus elements. No desatendre la unitat del conjunt etnològic que conformen aquesta construcció i la restad'elements relacionats que l'envolten (en especial, el conjunt escultòric dels 'misteris'). Protegir l'entorn més immediat. Condicionar ifacilitar l'accés.

DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ6

OBRES PERMESESMantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc


PÀGINA 3 de 6

5 ESTAT DE CONSERVACIÓ

DEL CONJUNT DE BÉBóDolentMitjàRuïna

DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICABóDolentMitjàRuïna

DE L'ESTRUCTURABóDolentMitjàRuïna

DE LA FAÇANABóDolentMitjàRuïna

DE LES TEULADESBóDolentMitjàRuïna

DELS INTERIORSBóDolentMitjàRuïna

DELS ESPAIS COMUNS

BóDolentMitjàRuïna

DE L'ENTORN

BóDolentMitjàRuïna


INTERVENCIONS ADMISSIBLES.

Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, espermetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d’intervenció estarà subjecte a les directriusestablertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixicaldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, seràpreceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d’establir les actuacionsadients per a cada tipus d’intervenció plantejada. No es permet la col·locació de publicitat,cables, antenes, aparells d’alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i debastir instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin greument la contemplació.

ENTORNS DE PROTECCIÓ

L’entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l’apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum,la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcterarquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres quecomporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d’escombraries, runa o deixalles.

TIPUS

INTERVENCIONS (data)7


ConservacióConsolidacióEsbucamentEstudi documentalIntervenció arqueològicaNova construcció (1945)Reforma (1935)RehabilitacióRestauracióAltres

PROTECCIÓ9

USOS8

OBSERVACIONS.

CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ

Integral

2014

TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic

ANTERIORSAltresAgrícola-ramaderAgroturismeAdministratiuAssociacionsBancComercialCulteDecoratiuDefensiuDesocupatEspai de lleureFornFunerariHabitatgeIndustrialRestaurantObra d'enginyeriaMilitarSanitariServeis-Administració pública

OBSERVACIONS.

OBSERVACIONS.Instar a l'administració competent en la declaració de Bé d'Interès Cultural de tot el conjunt.

Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

PÀGINA 4 de 6

ACTUALEn relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa laclassificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries delPlanejament d'Andratx per a la zonificació on es trobi el bé.


Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA10


PÀGINA 5 de 6


DOCUMENTACIÓ GRÀFICA11


Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

PÀGINA 6 de 6


Documents

IDENTIFICACIÓ LOCALITZACIÓ RUSTIC/146 EE MOLI... · erigir una ermita a l'antic molí fariner de Son Orlandis. Així una vegada obtinguts els permisos s'inicià el procés de cessió