IES F. RIBALTA - DEPARTAMENT DE FILOSOFIA ...4. desenvolupar i expressar les actituds necessàries per a crear un bon clima de convivència en l’escola, en la família i amb els

IES F. RIBALTA - DEPARTAMENT DE FILOSOFIA – PROGRAMACIÓ CURS 14-15

1/52 ÍNDEX


2/52 ÍNDEX

SUMARI

Educació per a la ciutadania

Educació eticocívica 4t ESO

Filosofia i ciutadania Psicopedagogia Història de la Filosofia

Sociologia

Estudis del CEED

Alumnes amb assignatures pendents Activitats extraescolars

Llibres de text Implementació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ____________________

ANNEX: Guies didàctiques CEED ANNEX: Document base ACIS


3/52 ÍNDEX

PROFESSORAT DEL DEPARTAMENT

VICENTE ABRIL ANA GINER GUILLEM LLOP RAFAEL PÉREZ XAVIER RENAU – Cap de Departament


4/52 ÍNDEX

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA1

I. OBJECTIUS II. CONTINGUTS III. DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS I SEQÜENCIACIÓ DELS ÍTEMS IV. CRITERIS D’AVALUACIÓ

I. OBJECTIUS L’ensenyament de l’Educació per a la ciutadania i els drets humans en aquesta etapa tindrà com a objectiu

el desenvolupament de les capacitats següents: 1. Reconéixer la condició humana en la seua dimensió individual i social. 2. Reconéixer la relació existent entre la llibertat i la responsabilitat individuals. 3. Conéixer i valorar la igualtat essencial dels sers humans. 4. desenvolupar i expressar les actituds necessàries per a crear un bon clima de convivència en l’escola, en la família i amb els amics. 5. Conéixer la Declaració Universal dels Drets Humans, la seua història, els problemes a què s’enfronta la seua implantació i el seu valor com a projecte moral. 6. Reconéixer els drets de les dones, valorar la diferència de sexes i la igualtat de drets entre ells i rebutjar els estereotips i prejudicis que suposen discriminació. 7. Conéixer i apreciar els principis que fonamenten els sistemes democràtics, les institucions i el

funcionament de la Generalitat, de l’Estat espanyol i de la Unió Europea. 8. Conéixer i valorar la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat

Valenciana, i identificar els valors que els fonamenten. 9. Valorar la importància de la participació en la vida política i social. 10. Assumir el principi de correlació entre deures i drets i reconéixer les virtuts cíviques.

II. CONTINGUTS Bloc 1. Continguts comuns – Exposició d’opinions i judicis propis amb arguments raonats. El diàleg. – Preparació i realització de debats sobre aspectes rellevants de la realitat. – Anàlisi comparativa i avaluació crítica d’informacions proporcionades per diverses fonts sobre un mateix fet o qüestió d’actualitat. Fets i opinions. Bloc 2. Relacions interpersonals i participació – L’autonomia personal.

– Llibertat i responsabilitat. – La igualtat essencial de tots els sers humans. La no-discriminació. Crítica als prejudicis socials. – Les relacions humanes. La família en el marc de la Constitució. – La convivència en l’escola. – La solidaritat. L’atenció a les persones dependents. L’ajuda als qui estan en situació desfavorida. – La participació en el centre educatiu. Òrgans de participació. – Les activitats de voluntariat. Bloc 3. Drets i deures ciutadans – Els drets humans i la seua història: la Declaració de 1948. Pactes i convenis internacionals. La protecció

dels drets humans enfront de les seues violacions. Els tribunals internacionals. – L’extensió dels drets humans: un repte del món actual. 1 Adaptat al Reial Decret1190/2012, de 3 d’agost, por el que se modifican el Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre, por el que se establecen las enseñanzas mínimas de la Educación Primaria, y el Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se establecen las enseñanzas mínimas correspondientes a la Educación Secundaria Obligatoria


5/52 ÍNDEX

– Igualtat de drets i pluralisme. Les llibertats individuals. Les opcions personals dels ciutadans. – La conquista dels drets de les dones i la seua situació en el món actual. Bloc 4. Les societats democràtiques del segle XXI – L’Estat de Dret: el seu funcionament. – El model polític espanyol: la Constitució Espanyola i l’Estat de les Autonomies. L’Estatut d’Autonomia

de la Comunitat Valenciana. La Unió Europea. – Les societats democràtiques com a societats plurals i obertes. – Les democràcies representatives. El Parlament. La participació dels ciutadans. Les eleccions. L’opinió

pública. – La seguretat nacional: funcions de l’exèrcit i de les forces d’orde públic. – La contribució dels ciutadans a través dels impostos al sosteniment dels servicis d’interès general. – El consum. Drets i deures de les consumidores i consumidors. La publicitat i la seua influència en la

societat actual. – La protecció civil. Catàstrofes naturals i provocades. – La circulació viària i la responsabilitat ciutadana. Accidents de circulació: causes i conseqüències. Bloc 5. La ciutadania en un món global

– Els conflictes en el món actual: terrorisme, estats fallits, fanatisme religiós i nacionalisme excloent. Accions individuals i col·lectives en favor de la pau, seguretat i llibertat. El paper dels organismes internacionals. Dret internacional humanitari.

– La pobresa en el món i les seues causes. La lluita contra la pobresa i l’ajuda al desenvolupament. – Cap a un món més interdependent. La globalització com a motor del desenvolupament: l’eliminació de

les traves a la comunicació, els desplaçaments i el comerç. Internet, el món en una pantalla.

III. DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS MÍNIMS I SEQÜENCIACIÓ DELS ÍTEMS 1. ESTRUCTURA: Donada la disponibilitat horària, una sessió a la setmana, els continguts estan organitzats en quatre blocs programàtics i trenta-dues unitats corresponents a les aproximadament trenta-dues setmanes del curs (entre parèntesi es suggereixen els conceptes mínims): BLOC I: RELACIONS PERSONALS I PARTICIPACIÓ 1. La naturalesa social del l’home (Naturalesa, social) 2. El paper de la vida afectiva en la convivència (Emoció, sentiment, passió) 3. Les relacions de gènere (Gènere) 4. La unitat familiar en la legislació espanyola (Família, contracte, matrimoni) 5. La dependència (Dependència, discriminació positiva) 6. Els prejudicis (Estereotip, racisme, xenofòbia) 7. La violència de gènere (Discriminació, masclisme, violència de gènere, assetjament) 8. La participació a l’Institut (Consell escolar, consell de delegats) BLOC II: DRETS I DEURES CIUTADANS 9. La Declaració de drets humans (Dret) 10. La llista dels drets 11. Les normes (Norma, norma moral, imperatiu categòric) 12. Drets fonamentals i Constitució Espanyola (I): arts. 14-18 (Igualtat, integritat, llibertat, honor) 13. Drets fonamentals i Constitució Espanyola (II): arts. 19-22 (Llibertat d’expressió, reunió i associació) 14. Drets i deures ciutadans a la Constitució Espanyola (III): arts.30-38 (Impostos, propietat privada, herència, dret al treball, economia de mercat) 15. L’Estatut de la Comunitat Valenciana i els drets dels valencians: art.8 (Comunitat Valenciana) 16. L’Estatut de la Comunitat Valenciana i els drets socials: arts.9-19 (Drets socials) BLOC III: LES SOCIETATS DEMOCRÀTIQUES DEL SEGLE XXI 17. L’Estat de dret (Estat de dret, Unió Europea) 18. La representació (Congrés dels diputats. Senat. Cambres autonòmiques)


6/52 ÍNDEX

19. L’Estatut valencià i les institucions: arts. 20-32 (Generalitat, Corts, President, Consell, Síndic de greuges) 20. Estructura de l’Estat (Estat unitari, federal, autonòmic, confederal) 21. L’Administració local (Ajuntament, regidor) 22. Diversitat i integració social (Exclusió social, integració social) 23. Diversitat i integració cultural (Cultura, interculturalisme) 24. Protecció civil i circulació vial (Educació vial, protecció civil, societat civil) BLOC IV: LA CIUTADANIA EN UN MÓN GLOBAL 25. La globalització (Globalització) 26. Una economia mundial (Interdependència, economia, mercaderia) 27. La desigualtat econòmica (Desigualtat, pobresa) 28. La pobresa en femení (La feminització de la pobresa) 29. La lluita contra la pobresa (ONU, PNUD, ONG) 30. Els organisme internacionals i la pau (Guerra, organismes de les Nacions Unides, “cascos blaus”) 31. El canvi climàtic i la reducció de les emissions (Canvi climàtic) 32. Propostes per a un món millor (Utopia)

2. METODOLOGIA DIDÀCTICA: En cada unitat cal proposar 10 ítems de desenvolupament: . Contingut: exposició del contingut teòric del tema . Reflexió: presentació de les principals idees de forma problematitzada plantejant diverses perspectives i punts de vista. . Vocabulari: cal explicar i anotar amb cura els conceptes bàsics. . Explicació: l’alumnat ha de redactar per escrit les preguntes fonamentals referides als conceptes bàsics. . Llegir: cal proposar un text senzill de caràcter literari, periodístic, etc. per a comentar en classe. . Escriure: cal escriure un comentari individual sobre el text anterior. . Buscar: cal cercar informació relativa al tema. Fonamentalment en Internet. També en la premsa escrita. . Debat: es tracta de plantejar un dilema o problema en relació al tema considerat. . Veritable o fals: amb una bateria d'afirmacions breus es pot avaluar si l’alumnat ha comprès els ítems abordats. . Recordar: cal fer esment dels principals punts a memoritzar.

IV. CRITERIS D’AVALUACIÓ Procediments i instruments - Assistència a classe i puntualitat. - Participació en les activitats de l'aula: debats, posades en comú, etc. què són fonamentals per a l'avaluació d'actituds. - Treball, interès, ordre i solidaritat dins de l'aula. Es valorarà l'avanç en les actituds i valors, en la relació dels alumnes entre ells/elles. - Valoració del treball dins dels grups que es formen per a realitzar determinades activitats. Es valorarà el grau de participació i cooperació dins del grup. Criteris per a portar a terme aquesta observació: - Interès i actitud inicial: grau de motivació. - Interès en la realització del treball. - Formes de participació: creativa, activa, passiva, participa de manera dirigida, negativa, etc. - Estil de participació: impositiu, individualista, reflexiu, obert, conciliador, graciós, etc. Anàlisi de tasques: Quadern de classe, en què els alumnes reflectiran el treball realitzat a través dels exercicis proposats. La seua actualització i correcció permetran avaluar el treball, interès i el grau de seguiment de les tasques del curs per part dels estudiants. Es valorarà especialment la capacitat d'argumentació i la claredat de conceptes.


7/52 ÍNDEX

Proves de control: Proves d'informació: proves objectives, per a mesurar l'aprenentatge de conceptes i definicions bàsiques. Podran ser orals o escrites. Proves d'elaboració: S'haurà de mostrar el grau d'assimilació dels continguts proposats en la programació. Avaluaran la capacitat dels alumnes per a estructurar amb coherència la informació, establir interrelacions entre factors diversos i argumentar lògicament. En cas de fer proves escrites es podrà fer servir el model normalitzat del departament: 1. Una primera pregunta de definició de conceptes (tres). Es valorarà la precisió terminològica, l’ús de vocabulari específic i el caràcter complet de la resposta. (3 punts) 2. Una segona pregunta teòrica a triar entre dues opcions. Es valorarà la precisió terminològica, l’ús de vocabulari específic i el caràcter complet de la resposta. (3 punts) 3. El comentari d'un text curt relacionat amb algun dels ítems objecte d'examen. Es valoraran els coneixements, la terminologia específica, el raonament, la capacitat crítica i la reflexió personal. (4 punts). Exposició dels treballs realitzats. Aportacions voluntàries: valoració de treballs o tasques realitzats pels alumnes que poden incrementar la qualificació. L'ASSISTÈNCIA A CLASSE I PARTICIPACIÓ EN LES ACTIVITATS DE L'AULA Els criteris d'avaluació abans exposats requereixen la presència, actitud col·laboradora i participació activa en les activitats de l'aula: exposicions orals, treball en equip, participació en debats, comentaris de texts, treballs, etc. Aquests paràmetres podran suposar fins a un 20% del còmput global de l’assignatura. Si la dita qualificació penalitza el rendiment acadèmic demostrat per l’alumne, aquest podrà recuperar la puntuació perduda en l’avaluació anterior seguint les pautes de comportament a l’aula assenyalades pel professor. FALTES D’ORTOGRAFIA: Les faltes d’ortografia en el exàmens i treballs podran penalitzar-se fins a un màxim del 10% de la qualificació. En tot cas el professorat haurà de proposar l’alumne les tasques adients per a superar els seus dèficits d’aprenentatge ortogràfic. La realització correcta de la tasca encomanada implicarà la recuperació de la puntuació sostreta. DRETS I DEURES DE L’ALUMNAT L’alumnat té dret a consultar els exàmens i treballs realitzats i a sol·licitar al professorat les explicacions pertinents pel que fa a la qualificació obtinguda en relació als criteris establerts en la present programació. Se li facilitarà una còpia de l’examen corregit si així ho sol·licita per escrit al Departament.

Copiar en els exàmens i treballs: donades les característiques de l’assignatura i la seua dimensió ètica, la utilització total o parcial de qualsevol mitjà escrit o virtual per a copiar o intentar copiar en l’examen o en els treballs implicarà suspendre la prova corresponent amb la qualificació de zero punts. Sempre preservant els drets de l’alumnat i en la mesura que es puga demostrar fefaentment la utilització o intent d’utilització de material aliè per a l’activitat il·legal.

VII. RECUPERACIÓ L'avaluació és contínua i integradora, per tant, les deficiències de l'aprenentatge cal resoldre-les de forma individualitzada fent que l'alumnat faça la tasca no feta o faça bé la tasca mal feta en el moment corresponent, es a dir, de manera immediata o a curt termini. Ara bé, si a pesar d'això hi ha alumnes que suspenen es recuperarà amb el treball posterior. RECUPERACIÓ DE JULIOL Prova escrita d’informació segons el model normalitzat d’examen del Departament.


8/52 ÍNDEX

EDUCACIÓ ETICOCÍVICA2

I. OBJECTIUS II. CONTINGUTS III. CRITERIS D'AVALUACIÓ IV. DESENVOLUPAMENT I SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS V. CONTINGUTS MÍNIMS VI. COMPRENSIÓ DE TEXTOS FILOSÒFICS VII. AVALUACIÓ VIII. RECUPERACIÓ

I. OBJECTIUS L’ensenyament de l’Educació eticocívica en aquesta etapa té com a objectiu el desenvolupament de les

capacitats següents: 1. Conèixer i comprendre els trets específics que fonamenten la moralitat humana; valorar el significat de

la dignitat personal, de la llibertat, del bé i de la veritat; reflexionar sobre els principis que orienten la conducta.

2. Comprendre la gènesi dels valors i de les normes morals, plantejant el problema de la seua fonamentació, amb especial referència als valors que arrepleguen la Declaració Universal dels Drets Humans, la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.

3. Conèixer les principals teories ètiques, tractant de comprendre les seues aportacions originals i les seues propostes sobre els principals problemes morals de la nostra època.

4. Identificar i analitzar els principals conflictes morals del món actual en què es manifesten tesis antropològiques i ètiques diferents.

5. Analitzar el pluralisme cultural i moral de les societats modernes, i identificar les raons en què es recolzen els distints plantejaments ètics que hi conviuen.

6. Identificar i analitzar les diferents formes d’organització política de les societats actuals, sobretot el sistema democràtic i l’Estat social de dret, valorar críticament els seus èxits, les seues deficiències i el seu horitzó ètic de busca de justícia i llibertat.

7. Adquirir una independència de criteri i judici crític, per mitjà de la reflexió racional dels problemes ètics, i valorar l’adquisició d’hàbits de conducta moral que planifiquen la pròpia vida.

II. CONTINGUTS Bloc 1. Continguts comuns – Utilització del diàleg i del debat en el plantejament dels conflictes i dilemes morals, estimulant la

capacitat argumentativa. – Anàlisi comparativa i avaluació crítica d’informacions proporcionades per diverses fonts sobre un mateix

fet o qüestió d’actualitat. – Reconeixement i valoració de les violacions de drets humans i de llibertats i de les injustícies en el món

contemporani. – La llibertat i la justícia com a objectius de les nostres formes de vida. – Participació en projectes que impliquen solidaritat dins i fora del centre. Bloc 2. Identitat i alteritat. Educació afectivoemocional – Identitat personal, llibertat i responsabilitat. – La persona com subjecte moral.

2 Adaptat al Reial Decret1190/2012, de 3 d’agost, por el que se modifican el Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre, por el que se establecen

las enseñanzas mínimas de la Educación Primaria, y el Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se establecen las enseñanzas mínimas correspondientes a la Educación Secundaria Obligatoria


9/52 ÍNDEX

– La resposta ètica als interrogants del ser humà. – La dignitat humana. El respecte a cada ser humà, amb independència de qualsevol condició o

circumstància personal o social. – La persona com a ser social. L’obertura als altres. Les relacions interpersonals. La violència com a mal

moral. – Les emocions: la seua expressió i el seu control. – La convivència. Actituds socials i criteris morals. El reconeixement dels drets i el compliment dels

deures com a condició imprescindible de la convivència. Bloc 3. Teories ètiques – L’ètica com a reflexió racional sobre l’acció humana. Fonamentació de la vida moral. – Heteronomia i autonomia. Valors i normes morals. – Trets fonamentals de les principals teories ètiques. Ètiques dels fins i ètiques del deure. – Ètica, dret i política. Bloc 4. Ètica i política. La democràcia. Els valors constitucionals – L’ètica i la política. El problema dels fins i els mitjans. Violència legítima i violència il·legítima. – El poder. L’autoritat i la seua legitimació. – La democràcia liberal. El govern de la majoria i el respecte als drets individuals. – Les institucions democràtiques. La separació de poders. El Parlament com a dipositari de la sobirania

nacional; el govern democràtic i el seu control; el poder judicial i el Tribunal Constitucional. – L’ordenament jurídic com a instrument de regulació de la convivència. Dret i justícia. – Els valors superiors de la Constitució: la igualtat en dignitat i drets. Les llibertats bàsiques i el pluralisme

polític. Els drets de les valencianes i dels valencians en l’Estatut d’Autonomia. Bloc 5. Drets humans i reptes del món actual – Els drets humans. Fonamentació ètica. Evolució, interpretacions i defensa activa dels drets humans. Les

discriminacions i violacions dels drets humans en el món actual. – La globalització. Seguretat jurídica, llibertat i economia de mercat com a motors del desenvolupament.

La cooperació internacional. El desenvolupament humà sostenible. – La democràcia en el món contemporani. L’extensió de la democràcia. Els totalitarismes del segle XX:

dictadures feixistes, comunistes i fonamentalistes. – La ciutadania global enfront de les amenaces del nacionalisme excloent i del fanatisme religiós. Els

conflictes armats i l’actuació de la comunitat internacional en defensa de la pau, llibertat i seguretat. La promoció de la pau, la llibertat i la justícia.

Bloc 6. La igualtat entre hòmens i dones – La comuna i la mateixa dignitat de la persona, igualtat en llibertat i diversitat. – Situacions de discriminació de les dones en el món. Causes i factors. Igualtat de drets i de fet. – La lluita contra la discriminació i la busca de la igualtat. Prevenció de la violència contra les dones, i la

seua protecció integral.

III. CRITERIS D'AVALUACIÓ 1. Conèixer els trets propis de la moralitat humana i els conceptes bàsics de l’estructura moral dels sers

humans, com ara la dignitat personal, el valor, la norma, el deure i la responsabilitat moral. 2. Conèixer i exposar de manera adequada les principals teories ètiques. Distingir les diferències i

similituds que existeixen entre elles. 3. Identificar i expressar de manera fonamentada els principals conflictes morals del món actual en què es

presenten d’una manera clara posicions ètiques diferents o oposades. 4. Reconéixer els drets humans com a la principal referència ètica i identificar l’evolució dels drets cívics,

polítics, econòmics, socials i culturals. 5. Conèixer i expressar de manera correcta i raonada la noció de sistema democràtic i de l’Estat social de

dret com a forma d’organització política a Espanya i en el món.


10/52 ÍNDEX

6. Conèixer i expressar adequadament els principals nuclis conceptuals d’alguns sistemes ètics occidentals que més han contribuït al reconeixement de les llibertats i els drets de les persones en tot el món.

7. Analitzar les causes que provoquen els principals problemes de naturalesa social i política del món actual. Reconéixer la falta de llibertat, seguretat i justícia com a factors determinants en l’aparició de la discriminació i la pobresa.

8. Analitzar els conflictes més rellevants del món actual. Identificar les amenaces a la llibertat i a la pau (totalitarismes, fanatismes, nacionalismes agressius i excloents, etc.).

9. Analitzar el camí recorregut cap a la igualtat de drets de les dones, rebutjar tota possible discriminació i violència contra elles.

10. Utilitzar el diàleg com a mitjà adequat per a justificar les pròpies posicions ètiques i per a refutar les alienes.

IV. DESENVOLUPAMENT I SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS

D'acord amb el llibre de text (Marina, J. A., Educació eticocívica, ed. SM) s'estableix el següent Índex

general de continguts.

1. LA CONDICIÓ MORAL DE L'ÉSSER HUMÀ 1.1. La naturalesa humana 1.2. L'ésser humà i la intel·ligència 1.3. La condició social de l'ésser humà 1.4. Dels sentiments a la voluntat

1.5. Grans problemes: El valor de la vida i la persona. A fons: La pena de mort. Debat: El problema de les patents farmacèutiques.

2. JO DECIDISC 2.1. Triar és preferir 2.2. La llibertat com a projecte 2.3. Triar la nostra personalitat 2.4. S'hi val tot? 2.5. Grans problemes: Els deures recíprocs d'individu i societat. A fons: Els xiquets soldat. Debat: El vel islàmic als centres escolars. 3. L'ORIGEN DE LES MORALS 3.1. Grans problemes morals 3.2. La recerca de bones solucions 3.3. La importància de les religions 3.4. La veu de les víctimes i els moviments socials 3.5. Grans problemes: La resolució correcta dels conflictes. A fons: El conflicte araboisraelià. Debat: Controlar la nostra conducta. 4. QUÈ ÉS EL QUE ÉS BO? 4.1. Les teories ètiques 4.2 i 4.3. Ètiques materials 4.4. Ètiques formals 4.5. Grans problemes: Les relaciones entre el poder i les religions. A fons: L'objecció de consciència. Debat: Llibertat d'opinió i criteris vàlids. 5. ELS DRETS HUMANS COM A TEORIA ÈTICA 5.1. Els drets humans com a moral universal 5.2. Què ocorre quan no es respecten els drets humans? 5.3. La defensa dels drets humans 5.4. La millor garantia: els ciutadans


11/52 ÍNDEX

5.5. Grans problemes: La cura dels febles. A fons: Els ancians en la societat actual. Debat: La Convenció dels drets dels infants. 6. LA POLÍTICA I ELS DRETS HUMANS 6.1. Què ha de saber un ciutadà sobre política? 6.2. El poder i la seua legitimació 6.3. La democràcia com a forma de govern i com a forma de vida 6.4. Els valor superiors de la Constitució Espanyola 6.5. Grans problemes: El poder i com s'exerceix. A fons: La corrupció política. Debat: L'edat de vot. 7. EL DRET, L'ÈTICA I LA JUSTÍCIA 7.1. Què ha de saber un ciutadà sobre dret? 7.2. Les finalitats del dret i els seus conceptes bàsics 7.3. Les seguretats jurídiques 7.4. Ètica i dret 7.5. Grans problemes: Els tracte als estrangers. A fons: Immigració i integració. Debat: Diferències culturals i drets fonamentals. 8. L'ECONOMIA I ELS GRANS PROBLEMES MUNDIALS 8.1. Què ha de saber un ciutadà sobre economia? 8.2. L'economia de mercat i l'estat 8.3. L'empresa, el comerç i l'ètica 8.4. Problemes econòmics i solucions ètiques 8.5. Grans problemes: Els béns, la propietat i la distribució. A fons: El problema de l'aigua. Debat: Les descàrregues de pel·lícules i música. 9. LA SITUACIÓ DE LA DONA EN EL MÓN 9.1. La situació de la dona com a exemple de progrés ètic 9.2. Problemes ètics plantejats per la discriminació de la dona 9.3. Soluciones jurídiques, econòmiques i ètiques 9.4. La situació a Espanya 9.5. Grans problemes: La família, la procreació i la sexualitat. A fons: La violència de gènere. Debat: Les quotes de participació femenina. ESTRUCTURA DE LES UNITATS: 1. PRESENTACIÓ: les unitats s'inicien amb l'exposició inicial del tema i una secció anomenada Activem

la xarxa de la memòria que estableix relacions amb altres matèries i amb el que s'ha estudiat en cursos anteriors.

2. DESENVOLUPAMENT DE CONTINGUTS: els continguts s'organitzen en dobles pàgines amb documents de suport i activitats per a treballar-hi.

3. GRANS PROBLEMES: cada unitat se centra en un de nou grans problemes de la humanitat i en les solucions, correctes o no, que s'han proposat per a resoldre’s. El final és la solució de la Declaració dels drets humans.

4. ACTIVITATS: una doble pàgina d'activitats d'aplicació i reflexió sobre els continguts de la unitat i de treball sobre imatges colpidores.

5. CREADORS SOCIALS I RESUM: en aquesta pàgina es proposa quatre personatges que han contribuït a millorar la nostra societat i a solucionar el problema ètic tractat. Al final hi ha un resum i una proposta de lectures i pel·lícules sobre el tema. TEMPORALITZACIÓ En la mesura del possible, els continguts s'impartiran : Primer Trimestre: Unitats Didàctiques 1-3 Segon Trimestre: U. D. 4-6 Tercer Trimestre: U. D. 7-9


12/52 ÍNDEX

V. CONTINGUTS MÍNIMS D'acord amb la nomenclatura del llibre de text (Marina, J. A., Educació eticocívica, ed. SM) s'estableixen

els següents continguts mínims.

1. LA CONDICIÓ MORAL DE L'ÉSSER HUMÀ 1.1. La naturalesa humana 1.2. L'ésser humà i la intel·ligència 1.3. La condició social de l'ésser humà 1.4. Dels sentiments a la voluntat 1.5. Grans problemes: El valor de la vida i la persona. A fons: La pena de mort. Debat: El problema de

les patents farmacèutiques. 2. JO DECIDISC 2.1. Triar és preferir 2.2. La llibertat com a projecte 2.3. Triar la nostra personalitat 2.4. S'hi val tot? 2.5. Grans problemes: Els deures recíprocs d'individu i societat. A fons: Els xiquets soldat. Debat: El

vel islàmic als centres escolars. 3. L'ORIGEN DE LES MORALS 3.1. Grans problemes morals 3.2. La recerca de bones solucions 3.3. La importància de les religions 3.4. La veu de les víctimes i els moviments socials 3.5. Grans problemes: La resolució correcta dels conflictes. A fons: El conflicte araboisraelià. Debat:

Controlar la nostra conducta. 4. QUÈ ÉS EL QUE ÉS BO? 4.1. Les teories ètiques 4.2 i 4.3. Ètiques materials 4.4. Ètiques formals 4.5. Grans problemes: Les relaciones entre el poder i les religions. A fons: L'objecció de consciència.

Debat: Llibertat d'opinió i criteris vàlids. 5. ELS DRETS HUMANS COM A TEORIA ÈTICA 5.1. Els drets humans com a moral universal 5.2. Què ocorre quan no es respecten els drets humans? 5.3. La defensa dels drets humans 5.4. La millor garantia: els ciutadans 5.5. Grans problemes: La cura dels febles. A fons: Els ancians en la societat actual. Debat: La

Convenció dels drets dels infants. 6. LA POLÍTICA I ELS DRETS HUMANS 6.5. Grans problemes: El poder i com s'exerceix. A fons: La corrupció política. Debat: L'edat de vot. 7. EL DRET, L'ÈTICA I LA JUSTÍCIA 7.5. Grans problemes: Els tracte als estrangers. A fons: Immigració i integració. Debat: Diferències

culturals i drets fonamentals. 8. L'ECONOMIA I ELS GRANS PROBLEMES MUNDIALS 8.5. Grans problemes: Els béns, la propietat i la distribució. A fons: El problema de l'aigua. Debat: Les

descàrregues de pel·lícules i música.


13/52 ÍNDEX

9. LA SITUACIÓ DE LA DONA EN EL MÓN 9.1. La situació de la dona com a exemple de progrés ètic 9.2. Problemes ètics plantejats per la discriminació de la dona 9.3. Soluciones jurídiques, econòmiques i ètiques 9.4. La situació a Espanya 9.5. Grans problemes: La família, la procreació i la sexualitat. A fons: La violència de gènere. Debat:

Les quotes de participació femenina.

VI. ESTRATÈGIA PER A LA MILLORA DE LA COMPRENSIÓ DE TEXTOS FILOSÒFICS En el context del Pla de Millora de la comprensió escrita com a conseqüència dels resultats de la darrera Avaluació Diagnòstica, el departament de Filosofia ha proposat la següent “estratègia per a la millora de la comprensió de textos filosòfics”. NIVELL: 4t d’ESO. ASSIGNATURA: EDUCACIÓ ETICOCÍVICA PERIODICITAT: Quinzenal ACTIVITAT: Lectura comprensiva de textos filosòfics senzills APTITUDS A DESENVOLUPAR: Lectura atenta, comprensió de textos, definició precisa de conceptes i contextualització temàtica. METODOLOGIA: 1. Comprensió del text. 2. Definició de termes. 3. Contextualització. 4. Relació de textos. 1. COMPRENSIÓ DEL TEXT Depenent de les característiques del text, expositiu o argumentatiu, cal triar una de les dues estratègies següents: 1.1. TEXTOS EXPOSITIUS: SÍNTESI D’IDEES Procediment: a) Identificar en el text els diferents temes fent anotacions al marge. b) Dividir el text en parts o paràgrafs. A cadascun se li assigna el tema corresponent. c) Sintetitzar la idea principal de cada paràgraf, que es relaciona amb el tema. d) Dins de cada paràgraf identificar també altres idees secundàries relacionades amb la principal (idees que l’expliquen, la completen, la matisen, li donen suport, etc.. .). e) Exposar ordenadament aquestes idees numerant-les. Per a diferenciar les idees principals de les secundàries es poden fer subapartats. 1.2. TEXTOS ARGUMENTATIUS: TEMA-TESI-ARGUMENTS Procediment: Si el text és predominantment argumentatiu, cal fer un resum en què s’indique tema, tesi i arguments a favor de la tesi: a) Tema: El tema d’un text és l’assumpte de què tracta, i pot formular-se normalment amb una paraula o expressió. b) Tesi: - La tesi d’un text és l’opinió que l’autor defèn sobre el tema o assumpte tractat al text - Cal formular-la mitjançant una frase completa que tinga la forma d’una afirmació o negació clara. c) Arguments: Si s’ha formulat correctament la tesi, no serà difícil trobar en el text els arguments que l’autor exposa per justificar-la, es tracta de les raons que l’autor addueix per defendre la seua posició i convèncer el lector. Cal resumir-los i exposar-los ordenadament, numerant-los. 2. DEFINICIÓ DE TERMES / VOCABULARI DE QUÈ ES TRACTA? - Es tracta d’oferir una definició concreta, clara, precisa i el més completa possible dels principals termes del text. - Cal partir de la informació que el text aporta sobre el terme que cal analitzar, i completar-la amb la recerca adient.


14/52 ÍNDEX

PROCEDIMENT - Cal subratllar:

. El terme o termes que cal analitzar i els seus sinònims cada vegada que apareguen. . Paraules o expressions que convenen al terme que analitzem i que li aporten parcialment significat o que l’aclareixen per afinitat o semblança. . Si aparegueren en el text, cal subratllar també de forma diferent aquelles paraules o expressions que són oposades o contraries al terme a definir i que poden servir-nos per a explicar el seu significat per contraposició.

- Es poden agrupar en una columna els termes i expressions subratllats que convenen al concepte a definir. - Si s’hi troben termes oposats, cal agrupar-los en una altra columna al costat de l’anterior, formant una taula de contraposicions composta de parells d’oposats. - Completar i arredonir la informació del text amb una recerca en fonts d’informació diversa: diccionaris, Internet, etc. 3. CONTEXTUALITZACIÓ DE QUÈ ES TRACTA? - Es tracta de contextualitzar el tema del text relacionant-lo amb:

. El pensament d’altres filòsofs: filòsofs anteriors que han influït o marcat la seua filosofia positivament o negativament; qualsevol filòsof de qualsevol època a que s’assembla o, al contrari, del qual es diferencia clarament; filòsofs posteriors que han rebut la influència de l’autor estudiat, etc. . Fets històrics rellevants: sobretot fets relacionats amb el context històric que va viure l’autor o fets de la seua biografia que puguen relacionar-se amb la seua filosofia. . També cal relacionar el tema del text amb alguna problemàtica actual d’ordre polític, filosòfic, religiós, social, científic, humà, etc.

4. RELACIÓ DE TEXTOS La lectura quinzenal s’extraurà de la següent relació de textos: - ARISTÒTIL. Ètica a Nicòmac. Llibre II, Capítols V i VI.

- EPICUR. Carta a Meneceu.

- EPICTET. Manual (fragments).

- SANT AGUSTÍ. La ciutat de Déu. Llibre XIX, Capítol XII.

- HOBBES, T. Leviatan. Capítol XIII.

- SPINOZA, Baruch de. Ètica. Part 4a. De la servitud humana o de la força dels afectes, proposicions XLV- LVII.

- LOCKE, J. Segon tractat sobre el govern civil. Capitol II.

- HUME, D. Investigació sobre els principis de la moral. Secció I i Apèndix I.

- ROUSSEAU, J.-J.

- KANT, I. Sobre la pau perpètua. Secció I.

Discurs sobre la desigualtat entre els hòmens. Primera part (final) i Segona part (principi)

- SCHOPENHAUER, A. Los dos problemas fundamentales de la ética. Sobre el fundamento de la moral. III. Fundamentación de la ética. 17. La virtud de la justicia

- MARX, K. Manifest comunista. Capítol I.

- NIETZSCHE, F. Aurora / La gaia ciència (selecció de textos)

- ADORNO, T.W.

- LIPOVETSKY, G. La felicidad paradójica. Ética y estética: ¿Una nueva barbarie?

Minima Moralia (selecció de textos)


15/52 ÍNDEX

VII. AVALUACIÓ

Procediments i instruments - Assistència a classe i puntualitat. - Participació en les activitats de l'aula: debats, posades en comú, etc. què són fonamentals per a l'avaluació d'actituds. - Treball, interès, ordre i solidaritat dins de l'aula. Es valorarà l'avanç en les actituds i valors, en la relació de l’alumnat entres si. - Valoració del treball dins dels grups que es formen per a realitzar determinades activitats, com la lectura de textos. Es valorarà el grau de participació i cooperació dins del grup.

Criteris per a portar a terme aquesta observació:

- Interès i actitud inicial: grau de motivació. - Interès en la realització del treball. - Formes de participació: Creativa, activa, passiva, participa de manera dirigida, negativa, etc. - Estil de participació: impositiu, individualista, reflexiu, obert, conciliador, graciós, etc.

Observació del nivell del desenvolupament moral:

- Manifesta un pensament egocèntric. Referix les coses a la seua pròpia experiència o perspectiva personal. Li costa posar-se en el lloc d'un altre. - Atén a raons de premi o càstic o al respecte a l'autoritat externa per a fonamentar les seues opinions o comportaments morals. - És individualista, però reconeix els interessos dels altres. És capaç d'acordar per mitjà de pactes. - Argumenta sobre la base de la justícia equitativa. Les regles han de ser iguals per a tots i per a totes. - Ha adquirit una major perspectiva social. És capaç de posar-se en el lloc de l'altre.

Anàlisi de tasques: Quadern de classe, en què els alumnes reflectiran el treball realitzat a través dels exercicis proposats. La

seua actualització i correcció permetran avaluar el treball, interès i el grau de seguiment de les tasques del curs per part dels estudiants.

Es valorarà especialment la capacitat d'argumentació moral i la claredat de conceptes.

Proves de control: Proves d'informació: Proves objectives, per a mesurar l'aprenentatge de conceptes i definicions bàsiques.

Podran ser orals o escrites. Proves d'elaboració: S'haurà de mostrar el grau d'assimilació dels continguts proposats en la programació.

Avaluaran la capacitat dels alumnes per a estructurar amb coherència la informació, establir interrelacions entre factors diversos, argumentar lògicament. Proves de resposta llarga, en què puguen realitzar algun comentari de text i plantejar i resoldre problemes morals. El model normalitzat de prova escrita és el següent: 1. Una primera pregunta de definició de conceptes (tres). Es valorarà la precisió terminològica, l’ús de vocabulari específic i el caràcter complet de la resposta. (3 punts) 2. Una segona pregunta teòrica a triar entre dues opcions. Es valorarà la precisió terminològica, l’ús de vocabulari específic i el caràcter complet de la resposta. (3 punts) 3. El comentari d'un text curt relacionat amb algun dels ítems objecte d'examen. Es valoraran els coneixements, la terminologia específica, el raonament, la capacitat crítica i la reflexió personal. (4 punts). Exposició dels treballs realitzats. Aportacions voluntàries: valoració de treballs o tasques realitzats pels alumnes, que en cap cas abaixarien la nota, però sí que podrien tindre una avaluació positiva.


16/52 ÍNDEX

FALTES D’ORTOGRAFIA: Les faltes d’ortografia en el exàmens i treballs podran penalitzar-se fins a un màxim del 10% de la qualificació. En tot cas el professorat haurà de proposar l’alumne les tasques adients per a superar els seus dèficits d’aprenentatge ortogràfic. La realització correcta de la tasca encomanada implicarà la recuperació de la puntuació sostreta. L'ASSISTÈNCIA A CLASSE I PARTICIPACIÓ EN LES ACTIVITATS DE L'AULA Els criteris d'avaluació abans exposats requereixen la presència, actitud col·laboradora i participació activa en les activitats de l'aula: exposicions orals, participació en debats, comentaris de texts, treballs, etc. Aquests paràmetres podran suposar fins a un 20% del còmput global de l’assignatura. Si la dita qualificació penalitza el rendiment acadèmic demostrat per l’alumne, aquest podrà recuperar la puntuació perduda en l’avaluació anterior seguint les pautes de comportament a l’aula assenyalades pel professor. DRETS I DEURES DE L’ALUMNAT

L’alumnat té dret a consultar els exàmens i treballs realitzats i a sol·licitar al professorat les explicacions pertinents pel que fa a la qualificació obtinguda en relació als criteris establerts en la present programació. Se li facilitarà una còpia de l’examen corregit si així ho sol·licita per escrit al Departament.

Copiar en els exàmens i treballs: donades les característiques de l’assignatura i la seua dimensió moral, la utilització total o parcial de qualsevol mitjà escrit o virtual per a copiar o intentar copiar en l’examen o en els treballs implicarà suspendre la prova corresponent amb la qualificació de zero punts. Sempre preservant els drets de l’alumnat i en la mesura que es puga demostrar fefaentment la utilització o intent d’utilització de material aliè per a l’activitat il·legal.

VIII. RECUPERACIÓ L'avaluació és contínua i integradora, per tant, les deficiències de l'aprenentatge cal resoldre-les de forma individualitzada fent que l'alumne/a faça la tasca no feta o faça bé la tasca mal feta en el moment corresponent, es a dir, de manera immediata o a curt termini. Ara bé, si a pesar d'això hi ha alumnes que suspenen es recuperarà amb el treball posterior.

RECUPERACIÓ DE JULIOL Prova escrita d’informació segons el model normalitzat d’examen del Departament.


17/52 ÍNDEX

FILOSOFIA I CIUTADANIA - 1r

DE BATX.

I. CONSIDERACIONS GENERALS II. OBJECTIUS III. CONTINGUTS IV. CRITERIS D'AVALUACIÓ V. METODOLOGIA I ORGANITZACIÓ DEL CONTINGUTS

VI. CONTINGUTS MÍNIMS I TEMPORALITZACIÓ VII. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ: AVALUACIÓ, EXÀMENS I RECUPERACIÓ

I. CONSIDERACIONS GENERALS La matèria de batxillerat Filosofia i ciutadania pretén ser una introducció a la filosofia i a la reflexió filosòfica. La filosofia és una activitat reflexiva i crítica que, a partir de les aportacions de les ciències i d’altres disciplines, pretén realitzar una síntesi global sobre el que és l’home, el coneixement, la conducta adequada i la vida social i política. Després d’un primer contacte amb els plantejaments ètics en l’etapa anterior, és en batxillerat quan els alumnes inicien una aproximació sistemàtica a la filosofia; d’ací que siga necessari començar la matèria per l’estudi del que constituïx la reflexió filosòfica i el seu mètode de treball. Partint de l’anàlisi dels distints tipus de coneixement i de l’especificitat del coneixement científic, es tracta que l’alumne descobrisca el paper i lloc de la filosofia en el conjunt del saber, identificant igualment les seues peculiaritats i diferències en relació amb la ciència. L’estudi dels tipus d’activitat filosòfica, de la racionalitat teòrica i de la racionalitat pràctica, porta a considerar les principals preguntes que, al llarg de la història, s’ha anat plantejant la filosofia, arribant a poc a poc a aquelles més pròximes a la vida en comú dels ciutadans, objecte de la segona part de la matèria.

Per això, després de l’enumeració dels procediments comuns que han de tractar-se al llarg de tots els temes, el primer nucli temàtic analitza la caracterització del saber filosòfic, distingint-lo d’altres tipus de saber i analitzant les relacions i diferències que manté amb la ciència. L’estudi de les dos grans dimensions de la racionalitat, el seu vessant teòric i la seua vessant pràctica, deixa pas a la consideració dels problemes i preguntes fonamentals que s’ha plantejat la filosofia al llarg de la seua història. Es busca amb això proporcionar als alumnes i alumnes una visió global del que representen els distints sabers i creences, així com una visió integrada del quefer filosòfic, abordant de manera global tots els problemes filosòfics de manera que siga possible assimilar el que ha suposat la filosofia com saber sobre la totalitat de l’experiència humana.

Després d’esta breu aproximació al que és el saber filosòfic, es planteja l’estudi de les distintes dimensions del ser humà, la biològica, la sociocultural i la simbòlica, obrint pas a la consideració de les distintes antropologies, les diferents concepcions filosòfiques del ser humà dutes a terme al llarg de la història del pensament. Una vegada tractat el que és el saber filosòfic i les distintes concepcions del ser humà, s’obri pas a la fonamentació de la filosofia moral i política. Així, culmina la proposta d’Educació per a la ciutadania que els alumnes han desenvolupat al llarg de l’educació obligatòria. Durant tres cursos els alumnes han pogut estudiar, analitzar i reflexionar sobre alguna de les característiques més importants de la vida en comú i de les societats democràtiques, sobre els principis i drets establits en la Constitució espanyola i en les Declaracions dels Drets Humans, així com sobre els valors comuns que constituïxen el substrat de la ciutadania democràtica en un context global. Continuant amb la reflexió iniciada en l’últim curs d’educació secundària obligatòria, es tracta ara que els alumnes puguen raonar i aprofundir conceptualment en les bases que constituïxen la societat democràtica, analitzant els seus orígens al llarg de la història, la seua evolució en les societats modernes i la fonamentació racional i filosòfica dels drets humans. aquesta reflexió filosòfica sobre les qualitats, drets i deures del ciutadà deu, per tant, tindre una orientació interdisciplinària per a poder descriure i fonamentar adequadament els rols de l’ofici de ciutadà; per això, partint de les aportacions de l’antropologia filosòfica i cultural, vistes en la primera part, incorporarà també les teories ètiques, les aportacions de la sociologia, de les ciències econòmiques i de les teories polítiques que tenen el seu origen en l’individualisme, el liberalisme, el


18/52 ÍNDEX

socialisme, el col·lectivisme i el personalisme. Així, les bases psicològiques, sociològiques, legals i morals sobre les quals es constituïx la vida en comú donen pas a l’estudi dels distints tipus de vida en societat i, a partir d’ací, de l’aparició de l’Estat, de les seues formes i de les característiques que defineixen l’Estat democràtic i de dret. L’origen i legitimació del poder i l’autoritat, les distintes teories sobre la justícia, els problemes derivats de la globalització i mundialització tanquen els temes objecte d’estudi en la matèria.

L’extensió dels valors i plantejaments del que és la ciutadania a tots els àmbits i activitats del centre escolar continua sent un dels aspectes característics de la matèria; per això, lluny de tractar-se una matèria purament teòrica, ha de plantejar-se des d’una dimensió globalitzadora i pràctica, tractant d’estendre a la vida diària dels centres el concepte de ciutadania i l’exercici pràctic de la democràcia, estimulant la participació, l’autoexigència, el concepte de deure moral i el compromís perquè els alumnes s’exerciten com a ciutadans responsables tant en el centre com en l’entorn social.

Culminació de les ensenyances d’Educació per a la ciutadania, Filosofia i ciutadania prepara l’alumnat per a l’estudi en profunditat de la problemàtica filosòfica que es planteja en Història de la filosofia. La matèria té, per tant, un doble caràcter, terminal i propedèutic, que és necessari equilibrar i no decantar exclusivament cap a un dels costats.

II. OBJECTIUS L'ensenyament de la Filosofia i ciutadania en el batxillerat tindrà com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Identificar i apreciar el sentit dels problemes filosòfics i emprar amb propietat i rigor els nous conceptes i termes assimilats per a l'anàlisi i la discussió.

2. Adoptar una actitud crítica i reflexiva davant de les qüestions teòriques i pràctiques, fonamentant adequadament les idees.

3. Argumentar de manera coherent el propi pensament de forma oral i escrita, contrastant-ho amb altres posicions i argumentacions.

4. Practicar i valorar el diàleg filosòfic com a procés de trobada racional i busca col·lectiva de la veritat. 5. Analitzar i comentar texts filosòfics, tant en la seua coherència interna com en el seu context històric,

identificant els problemes que plantegen, així com els arguments i solucions proposades. 6. Utilitzar procediments bàsics per al treball intel·lectual i el treball autònom: busca i selecció

d'informació, contrast, anàlisi, síntesi i avaluació crítica de la mateixa, promovent el rigor intel·lectual en el plantejament dels problemes.

7. Adoptar una actitud de respecte de les diferències i crítica davant de qualsevol intent de justificació de les desigualtats socials i davant de tota discriminació, ja siga per sexe, ètnia, cultura, creences o altres característiques individuals i socials.

8. Valorar la capacitat normativa i transformadora de la raó per a construir una societat més justa, en la que existisca una verdadera igualtat d'oportunitats.

9. Valorar els intents per construir una societat mundial basada en el compliment dels drets humans, en la convivència pacífica i en la defensa de la naturalesa.

10. Consolidar la competència social i ciutadana fonamentant teòricament el seu sentit, valor i necessitat per a exercir una ciutadania democràtica.

11. Desenvolupar una consciència cívica, crítica i autònoma, inspirada en els drets humans i compromesa amb la construcció d'una societat democràtica, justa i equitativa i amb la defensa de la naturalesa, desenvolupant actituds de solidaritat i participació en la vida comunitària.


19/52 ÍNDEX

III. CONTINGUTS Es presenten quatre nuclis temàtics que inclouen diferents continguts bàsics. Al mateix temps, es presenta un nucli transversal, de continguts comuns, perquè es considera que l’alumnat ha de treballar fragments textuals d’autors clàssics i contemporanis sobre els problemes plantejats en el currículum.

1. Continguts comuns. Com l’objectiu d’aquest curs és familiaritzar l’alumnat amb categories i argumentacions filosòfiques,

s’utilitzarà en cada tema textos filosòfics de mitjana extensió, sense excloure un altre tipus de materials que responguen a tractaments prefilosòfics o extrafilosòfics de la temàtica en qüestió, però només amb caràcter preparatori i auxiliar. Els textos han de respondre necessàriament a una pluralitat d’orientacions a fi de reproduir davant de l’alumnat la complexitat real dels problemes i de les seues formulacions teòriques. Després de familiaritzar-se amb exemples clars proporcionats pels textos, l’alumnat podrà realitzar activitats de reflexió pròpia, així com participar en debats argumentant les seues pròpies idees. Així mateix, cal promoure en els estudiants la capacitat de determinar les pròpies necessitats d'informació, concreta i general, i el mode de satisfer-les acudint a obres generals introductòries, diccionaris de Filosofia, etc. La consulta d’obres i diversos materials, en suport paper o a través de la xarxa, per a entendre conceptes o problemes, informar-se sobre autors o situar-los històricament, ensenya formes de treball i modes d’accés a la informació que seran indispensables per al treball universitari i, en general, per a la formació ulterior.

Els continguts que corresponen a aquest nucli són: - El pensament lògic argumentat: la dissertació i el debat. - Anàlisi i comentari de textos filosòfics i de textos jurídics, polítics i sociològics amb base filosòfica,

comprenent i emprant amb propietat i rigor els termes i conceptes. - Els mitjans de consulta: utilització i discriminació de la seua autoritat i validesa, especialment quan es

recórrega a les TIC. 2. El saber filosòfic. - Filosofia, ciència i tècnica. Altres models del saber. - Les preguntes i problemes fonamentals de la filosofia: realitat, coneixement i acció. - La filosofia com a racionalitat teòrica: veritat i realitat. - Relació lingüística i simbòlica del subjecte amb el món. - La filosofia com a racionalitat pràctica: ètica i filosofia política. 3. El ser humà: persona i societat. - La dimensió biològica: evolució i hominització. - Ment i cos: la consciència. - La dimensió humana i la realitat personal: la dignitat - La dimensió sociocultural: individu i ser social. La socialització. - Cultura i civilització. El multiculturalisme - Concepcions filosòfiques del ser humà. - El sentit de l’existència i el fet religiós. 4. Filosofia moral i política. Constitueix l’objecte d’aprenentatge d’aquest apartat l’acció humana com a acció regulada per normes i

valors. Es proposen també qüestions filosòfiques relatives a l’organització social i a la relació individu-societat. Atès que en el curs anterior s’han abordat diverses qüestions d’ètica, s’inclou en aquest apartat la fonamentació de les diverses teories ètiques.

Els continguts que corresponen a aquest nucli són: - Els fonaments de l’acció moral: llibertat i responsabilitat. - La justificació moral: judicis i arguments morals. - Ètiques formals i ètiques materials. - Les teories ètiques davant dels reptes de la societat actual: felicitat, deure i justícia. - La construcció filosòfica del concepte de ciutadà i de ciutadania:

gènesi històrica i fonamentació filosòfica. 5. Democràcia i ciutadania. Davall aquest títol es contempla la reflexió filosòfica sobre els dificultats i

èxits aconseguits en l’interés per construir una societat justa, democràtica i solidària. Inclou també una reflexió filosòfica sobre la ciutadania, estudiada per l’alumnat en l’ensenyament obligatòria.

Els continguts que corresponen a aquest nucli són:


20/52 ÍNDEX

- Origen i legitimitat del poder polític. El contracte social. - Origen històric i fonaments filosòfics de l’Estat democràtic i de dret. - Models de democràcies. - L’acció de l’Estat de Dret: promoure i defendre els drets humans, els valors democràtics i la pau. - Democràcia mediàtica i ciutadania global.

IV. CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. Reconéixer i explicar amb precisió i rigor l’especificitat de la filosofia distingint-la d’altres sabers o

modes d’explicació de la realitat, diferenciant el seu vessant teòric i pràctica, centrant-se en les preguntes i problemes fonamentals.

Amb aquest criteri es tracta de comprovar que es comprèn l’específic del saber filosòfic i el tipus de preguntes que aquest suposa, així com el grau de precisió i rigor aconseguit amb l’explicació dels conceptes i preguntes plantejades, tant de forma oral com per escrit. Es tractaria no sols de comprendre sinó també de valorar-les aportacions de l’anàlisi filosòfica als grans problemes del nostre temps.

2. Raonar amb argumentacions ben construïdes realitzant una anàlisi crítica i elaborant una reflexió adequada entorn dels coneixements adquirits.

Amb aquest criteri es pretén consolidar i reforçar la capacitat de comprendre i expressar de forma crítica i reflexiva les aportacions més importants del pensament occidental, fugint de la retenció mecànica de dades, de la reproducció acrítica i de la improvisació i superficialitat contràries al processament actiu i reflexiu dels nous conceptes i teories. aquest criteri es podrà comprovar a través de l’anàlisi i comentari de textos, la realització de mapes conceptuals, les proves escrites, les exposicions orals i els treballs monogràfics, entre altres procediments.

3. Exposar argumentacions i compondre textos propis en què s’aconseguisca una integració de les diverses perspectives i s’avance en la formació d’un pensament autònom.

Aquest criteri pretén valorar que l’alumnat és capaç de construir i enriquir les seues pròpies opinions treballant de forma activa i constructiva el llegat cultural específic d’esta matèria. Per a comprovar-ho seran idònies les activitats de tipus reflexiu, en les que, de manera significatiu i funcional, es relacionen nous continguts entre si amb àmbits d’experiència, expressant deforma clara i coherent el resultat del treball de comprensió i de reflexió. Alguns elements valuosos en aquest sentit, poden ser: les composicions filosòfiques, les investigacions individuals i en equip, la preparació i realització de debats i el diari de classe.

4. Utilitzar i valorar el diàleg com a forma d’aproximació col·lectiva a la veritat i com a procés intern de construcció d’aprenentatges significatius, reconeixent i practicant els valors intrínsecs del diàleg com el respecte mutu, la sinceritat, la tolerància, en definitiva, els valors democràtics.

Amb aquest criteri es tracta de comprovar el grau de comprensió i interiorització del sentit del diàleg racional i de les condicions necessàries per al seu desenvolupament, la seua execució i la seua plasmació en la pràctica.

5. Obtindre informació rellevant a través de diverses fonts, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la críticament en l’anàlisi de problemes filosòfics, sociològics i polítics.

Aquest criteri tracta de comprovar la capacitat de seleccionar i manejar informacions diverses, des de les més experiencials fins a les més científiques, passant per les divulgatives i les contingudes en els mitjans de comunicació i d’informació, així com el domini de destreses de caràcter general, com l’observació i la descripció, la classificació i la sistematització, la comparació i la valoració, etc., necessàries per a la utilització crítica de la dita informació.

6. Conéixer i analitzar les característiques específiques d’allò humà com una realitat complexa i oberta de múltiples expressions i possibilitats, aprofundint en la dialèctica naturalesa i cultura, i individu i ser social, que constituïxen a la persona.

Aquest criteri tracta de la capacitat de comprendre i integrar les diverses dimensions del ser humà, incidint en la importància de la construcció social i simbòlica i valorant les concepcions filosòfiques del ser humà i la seua vigència actual.

7. Conéixer i valorar la naturalesa de les accions humanes en tant que lliures, responsables, normatives i transformadores.

Amb aquest criteri es tracta de comprovar la capacitat per a comprendre el sentit de la raó pràctica i la necessitat la llibertat per a realitzar accions morals i, conseqüentment, assumir compromisos eticopolítics tant en l’àmbit personal com social, reflexionant especialment sobre la busca de la felicitat, la justícia i la universalitat dels valors en la societat actual.


21/52 ÍNDEX

8. Comprendre i valorar les idees filosòfiques que han contribuït, en distints moments històrics a definir la categoria de ciutadà i ciutadana, des de la Grècia clàssica fins a la ciutadania global del món contemporani, fent especial èmfasi en la Il·lustració i en la fonamentació dels Drets Humans.

Aquest criteri tracta d’avaluar si s’ha comprés la categoria de ciutadà i ciutadana com a tasca històrica inacabada i la seua fonamentació eticopolítica, així com la importància de reconéixer i practicar les virtuts cíviques que possibiliten una convivència democràtica en el marc universal dels Drets Humans.

9. Reconéixer i analitzar els conflictes latents i emergents de les complexes societats actuals, els seus èxits i dificultats, els seus canvis i reptes més importants que contextualitzen l’activitat sociopolítica del ciutadà, manifestant una actitud crítica abans que res intent de justificació de les desigualtats socials o situacions de discriminació.

Aquest criteri ha de comprovar el grau de comprensió dels problemes socials i polítics més rellevants de la societat actual (anomia, desarrelament, falta de cohesió, debilitat o exacerbació del sentiment de pertinença, conflictes relacionats amb les diferències culturals, amb les desigualtats socioeconòmiques i de gènere, etc.) i els èxits i intents de solució que ofereixen els ordenaments jurídics i els sistemes de participació democràtica. Així mateix, tracta d’avaluar l’actitud que han desenvolupat els alumnes davant dels dits problemes socials i polítics.

10. Assenyalar les diferents teories sobre l’origen del poder polític i la seua legitimació, identificant les que fonamenten l’Estat democràtic i de dret i analitzar els models de participació i d’integració en la complexa estructura social d’un món en procés de globalització.

Amb aquest criteri es tracta de valorar l’assimilació de l’origen i la legitimitat del poder polític, de les diferents concepcions de l’Estat i de la fonamentació i funcionament de la democràcia, analitzant les possibilitats i el deure d’intervenció del ciutadà i de la ciutadana, prenent consciència de la necessitat participar en la construcció d’un món més humà.

V. METODOLOGIA I ORGANITZACIÓ DEL CONTINGUTS D'acord amb el llibre de text (Izuzquiza, I. et alt., Filosofia i ciutadania, ed. Anaya) s'estableix el següent

Índex general de continguts. I. LA FILOSOFIA I L'ÉSSER HUMA 1. LA FILOSOFIA 1. El descobriment de la raó 2. Sempre Grècia: philósophos, un nom estrany 3. Filosofia, coneixement i ignorància 4. Una activitat peculiar: els trets de la filosofia 5. Els grans temes de la filosofia: raó teòrica i raó pràctica 6. Un passat sempre present: la filosofia i la seu a historia 2. L'ANIMAL HUMÀ: ORIGEN I EVOLUCIÓ 1. Les primeres explicacions de I'origen de I'animal humà 2. L'origen de I'animal humà i la teoria de I'evolució 3. El lloc de I'ésser humà en la natura: la filogènesi 4. El procés d'hominització 5. Els trets específics de I'animal humà: cervell, llenguatge i cultura 6. Implicacions filosòfiques de I'evolucionisme 3. ELS ESPAIS DE I'ÉSSER HUMA: NATURA, CULTURA I SOCIETAT 1. Dues idees: natura i cultura 2. L'ésser humà entre la natura i la cultura 3. Aplicacions de la distinció entre natura i cultura 4. Dins i fora d'una cultura: «emic»/«etic»


22/52 ÍNDEX

5. La varietat de les cultures humanes 6. La diversitat cultural humana i la convivència entre cultures 7. La identitat cultural 4. LA CONCEPCIÓ FILOSÒFICA DE L'ÉSSER HUMÀ: ENIGMES I PROBLEMES 1. Cos i ment: una relació complexa 2. L'enigma de la consciència 3. L'univers del desig i la passió 4. La mort, un final sempre present 5. L'ésser humà com a persona II LA RAÓ TEÒRICA: CONEIXEMENT, VERITAT I REALITAT 5. CONEIXEMENT, LLENGUATGE I VERITAT 1. El procés de coneixement: raó i experiència 2. La construcció individual i social del coneixement 3. Coneixement i llenguatge 4. El coneixement i el problema de la veritat 6. EL CONEIXEMENT CIENTÍFIC I LA REALITAT 1. La ciència i la pregunta per la natura 2. El mètode científic 3. La imatge de la realitat en la ciència clàssica 4. Les revolucions científiques del segle xx 5. Noves maneres de pensar 7. LA PREGUNTA FILOSÒFICA PER LA REALITAT 1. Més enllà de la ciència: la pregunta filosòfica per la realitat 2. Un saber radical: la metafísica 3. Els grans sistemes filosòfics i la interpretació de la realitat 4. La crítica dels grans sistemes 5. El problema de la religió i I'existència de Déu III. LA RAÓ PRÀCTICA: ACCIÓ I FILOSOFIA MORAL 8. L'UNIVERS DE L'ACCIÓ HUMANA: TREBALL, TÈCNICA I CREACIÓ DE SÍMBOLS 1. L'acció humana 2. El treball 3. La tècnica 4. L'acció simbòlica i l’art 5. La reflexió filosòfica sobre la bellesa

9. ELS FONAMENTS DE D’ACCIÓ MORAL: LLIBERTAT I RESPONSABILITAT

1. La condició ètica de I'ésser humà 2. Els fonaments de D’acció ètica 3. La llibertat, una exigència de la moralitat 4. Dues formes d'ètica: material i formal 5. Una ètica per al nostre temps


23/52 ÍNDEX

10. L'ÈTICA DAVANT ELS REPTES DE LA SOCIETAT ACTUAL 1. Una ètica per a un món global 2. La construcció dels mínims de justícia 3. Els problemes morals i la mundialització econòmica: pobresa, exclusió i consumisme 4. Problemes morals i desenvolupament cientificotecnològic: ecologia, bioètica i informació 5. La nova societat i els seus problemes morals: I'individu i la pluralitat 6. Els drets humans i els projectes ètics del segle XXI IV. LA FILOSOFIA POLÍTICA: ESTAT, DEMOCRÀCIA I CIUTADANIA 11. L'ORGANITZACIÓ DE LA SOCIETAT: PODER POLÍTIC, ESTAT I DEMOCRÀCIA

1. La vida en societat 2. Teories sobre I'origen de la societat 3. El poder polític i I'Estat 4. La reflexió filosòfica sobre I'Estat 12. LA CONSTRUCCIÓ FILOSÒFICA DE LA CIUTADANIA 1. La configuració històrica de la ciutadania 2. Els problemes del concepte de ciutadania 3. La ciutadania des del liberalisme polític 4. El comunitarisme: una ciutadania identitària 5. El republicanisme actual: entre el liberalisme i el comunitarisme 6. La construcció de la ciutadania des de la teoria feminista 13. DEMOCRÀCIA MEDIÀTICA I CIUTADANIA GLOBAL: PENSAR LA SOCIETAT DEL S.XXI 1. Viure al segle XXI 2. La mundialització econòmica 3. Societat global i democràcia mediàtica 4. El nou escenari polític: la democràcia global 5. Epíleg: els reptes del present. Què es pot esperar?

VI. CONTINGUTS MÍNIMS I TEMPORALITZACIÓ L'assignatura Filosofia i ciutadania té entre els seus objectius fonamentals l'adquisició d'un vocabulari bàsic conceptual que permeta la comprensió dels continguts de la Filosofia de 2n de Batxillerat. Aquest caràcter propedèutic, preparar l’alumnat per a l’estudi en profunditat de la problemàtica filosòfica que es planteja en Història de la filosofia, determina una estricta, rigorosa i dràstica selecció dels continguts mínims que permeten la construcció d'un llenguatge filosòfic elemental. No cal insistir que es tracta d'una matèria programada per a tres hores a la setmana que, per l'atzar de la dialèctica legislativa entre el govern central i el govern autonòmic, ha vist reduïda en un terç la seua disponibilitat temporal. Cal, per tant, una dràstica reducció dels continguts. En conseqüència, es proposen els següents continguts mínims:


24/52 ÍNDEX

I. LA FILOSOFIA I L'ÉSSER HUMA 1. LA FILOSOFIA . Filosofia, coneixement i ignorància . Una activitat peculiar: els trets de la filosofia . Els grans temes de la filosofia: raó teòrica i raó practica 2. L'ANIMAL HUMÀ: ORIGEN I EVOLUCIÓ . El lloc de I'ésser humà en la natura: la filogènesi . El procés d'hominització . Els trets específics de I'animal humà: cervell, llenguatge i cultura 3. ELS ESPAIS DE I'ÉSSER HUMA: NATURA, CULTURA I SOCIETAT . La diversitat cultural humana i la convivència entre cultures 4. LA CONCEPCIÓ FILOSÒFICA DE L'ÉSSER HUMÀ: ENIGMES I PROBLEMES . Cos i ment: una relació complexa . L'enigma de la consciència . L'univers del desig i la passió . La mort, un final sempre present II LA RAÓ TEÒRICA: CONEIXEMENT, VERITAT I REALITAT 5. CONEIXEMENT, LLENGUATGE I VERITAT . El procés de coneixement: raó i experiència . La construcció individual i social del coneixement . Coneixement i llenguatge . El coneixement i el problema de la veritat 6. EL CONEIXEMENT CIENTÍFIC I LA REALITAT . La ciència i la pregunta per la natura . El mètode científic 7. LA PREGUNTA FILOSÒFICA PER LA REALITAT . Més enllà de la ciència: la pregunta filosòfica per la realitat . Un saber radical: la metafísica III LA RAÓ PRÀCTICA: ACCIÓ I FILOSOFIA MORAL 8. L'UNIVERS DE L'ACCIÓ HUMANA: TREBALL, TÈCNICA I CREACIÓ DE SÍMBOLS . La reflexió filosòfica sobre la bellesa

9. ELS FONAMENTS DE I'ACCIÓ MORAL: LLIBERTAT I RESPONSABILITAT

. La condició ètica de I'ésser humà . Els fonaments de I'acció ètica . La llibertat, una exigència de la moralitat . Dues formes d'ètica: material i formal 10. L'ÈTICA DAVANT ELS REPTES DE LA SOCIETAT ACTUAL . Els drets humans i els projectes ètics del segle XXI


25/52 ÍNDEX

IV. LA FILOSOFIA POLÍTICA: ESTAT, DEMOCRÀCIA I CIUTADANIA 11. L'ORGANITZACIÓ DE LA SOCIETAT: PODER POLÍTIC, ESTAT I DEMOCRÀCIA . Teories sobre I'origen de la societat . La reflexió filosòfica sobre I'Estat 12. LA CONSTRUCCIÓ FILOSÒFICA DE LA CIUTADANIA . El republicanisme actual: entre el liberalisme i el comunitarisme

TEMPORALITZACIÓ Primer trimestre: Temes 1 - 4 Segon trimestre: Temes 5 - 8 Tercer trimestre: Temes 9 - 13

VII. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ: AVALUACIÓ, EXÀMENS I RECUPERACIÓ

VII.1. CRITERIS D’AVALUACIÓ RECERCA: Obtindre informació rellevant sobre un tema concret, a partir de materials adequats a un

curs introductori, utilitzant fonts diverses i elaborant, contrastant i utilitzant críticament esta informació en l'anàlisi dels problemes filosòfics.

ANÀLISI DE TEXTOS: Analitzar textos significatius de caràcter filosòfic, atenent la identificació del seu contingut temàtic, l'explicació dels termes específics que apareixen en estos i la relació del seu contingut amb els coneixements prèviament adquirits.

TREBALLS: Exposar, oralment o per escrit i de forma clara i coherent, el resultat de treballs realitzats, individualment o col·lectivament, sobre problemes filosòfics, i valorar les conclusions a les quals s'ha arribat.

TREBALL MONOGRÀFIC: Realitzar, de forma individual o en grup, un treball monogràfic sobre algun problema filosòfic d'interès per als estudiants, relacionat amb els nuclis de continguts.

DEBATS: Participar en debats sobre temes o fets d'actualitat, relacionats amb els continguts dels nuclis, confrontat posicions filosòfiques i valorant les seues aportacions per a la comprensió d'estos.

VII.2. EXÀMENS Es farà com a mínim un examen per avaluació, tot i que és convenient anar fent proves de més curt abast

per a evitar l'acumulació de matèria i la possible interferència (inhibició retroactiva o proactiva) dels coneixements.

MODEL NORMALITZAT D’EXAMEN

1. Una primera pregunta de definició de conceptes (tres). Es valorarà la precisió terminològica, l’ús de vocabulari específic i el caràcter complet de la resposta. (3 punts) 2. Una segona pregunta teòrica a triar entre dues opcions. Es valorarà la precisió terminològica, l’ús de vocabulari específic i el caràcter complet de la resposta. (3 punts) 3. El comentari d'un text curt relacionat amb algun dels ítems objecte d'examen. Es valoraran els coneixements, la terminologia específica, el raonament, la capacitat crítica i la reflexió personal. (4 punts). FALTES D’ORTOGRAFIA: Les faltes d’ortografia en el exàmens i treballs podran penalitzar-se fins a un màxim del 10% de la qualificació. En tot cas el professorat haurà de proposar l’alumne les tasques adients per a superar els seus dèficits d’aprenentatge ortogràfic. La realització correcta de la tasca encomanada implicarà la recuperació de la puntuació sostreta. VII.3. L'ASSISTÈNCIA A CLASSE I PARTICIPACIÓ EN LES ACTIVITATS DE L'AULA Els criteris d'avaluació abans exposats requereixen la presència, actitud col·laboradora i participació activa en les activitats de l'aula: exposicions orals, participació en debats, comentaris de texts, treballs, etc. Aquests


26/52 ÍNDEX

paràmetres podran suposar fins a un 20% del còmput global de l’assignatura. Si la dita qualificació penalitza el rendiment acadèmic demostrat per l’alumne, aquest podrà recuperar la puntuació perduda en l’avaluació anterior seguint les pautes de comportament a l’aula assenyalades pel professor. VII.4. RECUPERACIÓ Per a aquells/es alumnes que suspenguen alguna de les avaluacions hi haurà un examen de recuperació per cada avaluació suspesa, sobre la matèria donada en el trimestre i amb les característiques de l'examen normalitzat. DUES AVALUACIONS SUSPESES Amb dues avaluacions suspeses, tant pel que fa als exàmens ordinaris com a les recuperacions corresponents, caldrà recuperar l’assignatura a la convocatòria de juliol. UNA AVALUACIÓ SUSPESA Amb una avaluació suspesa es farà mitjana amb les altres dues sempre i quan la nota de la dita avaluació suspesa siga superior a 3 punts.

RECUPERACIÓ DE JULIOL

Per als alumnes que hagen de recuperar la matèria en juliol, l'examen seguirà el model normalitzat del Curs.

DRETS I DEURES DE L’ALUMNAT


Copiar en els exàmens i treballs: donades les característiques de l’assignatura i la seua dimensió reflexiva, la utilització total o parcial de qualsevol mitjà escrit o virtual per a copiar o intentar copiar en l’examen o en els treballs implicarà suspendre la prova corresponent amb la qualificació de zero punts. Sempre preservant els drets de l’alumnat i en la mesura que es puga demostrar fefaentment la utilització o intent d’utilització de material aliè per a l’activitat il·legal.


27/52 ÍNDEX

PSICOPEDAGOGIA (OPTATIVA 1r BATX.)

I. CONSIDERACIONS GENERALS II. OBJECTIUS GENERALS III. NUCLIS DE CONTINGUTS IV. CRITERIS D'AVALUACIÓ V. DESENVOLUPAMENT DIDÀCTIC DE LES UNITATS VI. CONTINGUTS MÍNIMS VII. QUALIFICACIÓ: CRITERIS, EXÀMENS I RECUPERACIÓ

I. CONSIDERACIONS GENERALS

Esta matèria de Psicopedagogia contribueix a completar la formació de l’alumnat, facilitant-li la reflexió sobre el seu propi procés d’aprenentatge que es desenvoluparà al llarg de la seua vida, així com en la presa de decisions per a la continuació cap als estudis superiors i la incorporació al món del treball. La Psicopedagogia es presta especialment al diàleg i debat constant en classe a partir dels mitjans següents: exposicions per part del professor, algun alumne o equip d’alumnes, o altres experts; anàlisi documental i estudi de casos, i presentació i discussió dels treballs individuals i grupals realitzats per l’alumnat.

En el desenvolupament d’esta matèria, es complementen els enfocaments teòrics o pràctics, i s’incideix més en un o en un altre segons l’elecció del professorat i els interessos i expectatives de l’alumnat. La part teòrica es correspon amb els fonaments de la psicopedagogia com a ciència aplicada i amb les bases de l’orientació educativa i professional. La part pràctica de la matèria consistirà en el fet que l’alumnat de primer de Batxillerat puga elaborar el seu propi pla de desenvolupament personal i professional a partir del coneixement de si mateix i de la seua gestió personal, de l’exploració de les pròpies possibilitats i de la preparació per als canvis.

II. OBJECTIUS GENERALS El desenvolupament d’esta matèria ha de contribuir a fer que l’alumnat adquirisca les capacitats següents:

1. Adquirir les bases teòriques mínimes necessàries per a la comprensió dels principals mecanismes de la intervenció psicopedagògica, així com la seua finalitat, possibilitats i limitacions. 2. Discriminar els plantejaments de la psicopedagogia d’altres maneres no científiques d’abordar els processos d’aprenentatge. 3. Comprendre millor el seu propi procés d’aprenentatge i el dels altres. 4. Desenvolupar actituds més comprensives i tolerants cap a les diferències individuals, dins del respecte general als drets humans. 5. Adquirir estratègies més efectives per a l’anàlisi dels seus problemes d’aprenentatge. Desenvolupar la capacitat d’anàlisi i comprensió de les variables més destacades que incideixen en la realitat escolar i de les demandes d’adaptació que generen. 6. Aplicar els coneixements i tècniques adquirits per a l’adopció de mesures per a millorar el seu propi aprenentatge. 7. Millorar les pròpies eleccions acadèmiques i professionals a través del treball sistemàtic del Pla de Desenvolupament Personal i Professional. 8. Conéixer la legislació bàsica que regula la psicopedagogia. 9. Conéixer les principals àrees d’aplicació de la psicopedagogia en el món professional. 10. Establir connexions amb els continguts d’altres matèries incloses en el Batxillerat.


28/52 ÍNDEX

III. NUCLIS DE CONTINGUTS (D'acord amb allò establert a la normativa vigent) Es pretén, a continuació, oferir al professorat una àmplia gamma de continguts que el permeta seleccionar

aquells que considere que haja de tractar, o que vulga estudiar amb més profunditat amb el seu alumnat. En última instància, serà, doncs, el professor o professora qui seleccionarà els continguts que s’adeqüen millor a les necessitats específiques del seu alumnat i a la coherència educativa que es duga a terme en el centre.

Esta matèria es presta a una metodologia activa i participativa de l’alumnat, sense detriment de la impartició de coneixements teòrics i l’avaluació contínua de l’adquisició d’estos coneixements. Un apartat interessant és el de l’elaboració del Pla de Desenvolupament Personal i Professional com a element de treball individual de l’alumnat, en col·laboració amb els seus companys, per al seu autoconeixement, preparació del seu pla de formació després del batxillerat i les seues possibilitats de progrés en estudis posteriors. Gran part dels seus continguts poden desenvolupar-se treballant en equip, com pot ser l’estudi de documents i l’anàlisi de casos o supòsits pràctics.

1. Fonaments de la picopedagogia La psicopedagogia es basa en les ciències de l’educació i en la psicologia. És convenient introduir unes

nocions bàsiques d’aquests com a fonament per a, construir, a partir d’ací, els continguts sobre la psicopedagogia. Sense perjudici que cada professor i el seu alumnat determine la major o menor incidència dels continguts en aquest apartat, es considera que el coneixement de les ciències de l’educació i dels fonaments de la psicologia de l’educació constituïx la base necessària per a la consecució dels objectius d’esta matèria.

2. El procés d’aprenentatge al llarg de la vida Entès el procés d’ensenyament-aprenentatge com un continu en la vida de les persones que no es limita a

un període concret de la seua vida sinó que es desenvolupa al llarg d’esta, convé incidir en les diverses formes d’aprenentatge formal, informal i no formal. Partint dels conceptes i les principals teories d’aprenentatge com la constructivista, la conductista o la de diversos autors com Piaget, Vygotsky o Ausubel, s’inclou un apartat sobre les dificultats d’aprenentatge, bàsicament en les àrees instrumentals, la seua prevenció, detecció i tractament. La informació sobre el sistema educatiu en els seus diferents nivells, etapes i cicles, especialment en totes aquelles posteriors al Batxillerat, és bàsica en aquesta optativa i necessària perquè cada alumne i alumna puga elaborar el seu propi Pla de Desenvolupament Personal i Professional.

El Pla de Desenvolupament Personal i Professional constituïx un element fonamental d’esta matèria. Cada professor o professora pot donar-li una major entitat; al cap i a la fi, es tracta que l’alumnat siga capaç de conèixer-se a si mateix i gestionar les seues motivacions, interessos, aptituds i qualitats; explorar les seues pròpies possibilitats i que puga identificar, conèixer i adquirir aquelles estratègies que li siguen útils en els diferents moments de transició al llarg de la seua vida personal i professional. Els instruments per a l’elaboració del pla són el dossier de competències i el coneixement tant d’itineraris formatius superiors com de perfils professionals.

2.1. Concepte i teories d’aprenentatge 2.2. Formes i entorns del procés d’aprenentatge. 2.3. La diversitat de l’alumnat i les seues diferències individuals, socials, culturals. 2.4. Dificultats d’aprenentatge: prevenció, detecció i tractament. 2.5. El sistema educatiu. 2.6. El Pla de Desenvolupament Personal i Professional.

3. L’orientació educativa i professional. L’orientació, entesa com un procés, ha de ser sistemàtica i continuada, no basar-se en actuacions puntuals.

Convé delimitar el seu marc conceptual, en què la comunicació és l’element nuclear en l’orientació entre el professional que presta un servici i la persona que el demana o necessita. A escala estatal i autonòmica està desplegada la normativa reguladora dels diferents àmbits de l’orientació tant educativa com professional, el coneixement de la qual li serà d’utilitat per al disseny del seu Pla de Desenvolupament Personal i Professional.

L’orientació s’aplica per mitjà de programes, com poden ser els d’autoconeixement, presa de decisions o planificació i gestió personal i professional, amb un model d’intervenció directa entre l’orientador i la persona o bé utilitzant mediadors com poden ser els pares o el professorat. L’orientació es referix a un conjunt d’activitats que permeten a la ciutadania de qualsevol edat identificar en qualsevol moment de la seua vida les


29/52 ÍNDEX

seues aptituds, capacitats i interessos, adoptar decisions importants en matèria d’educació, formació i ocupació i gestionar la seua trajectòria vital individual en l’aprenentatge, el treball i altres entorns en què s’adquireixen o utilitzen les dites capacitats o aptituds, al llarg de tota la vida utilitzant les tècniques adequades en els diferents moments en què es puguen produir situacions de transició.

L’orientació es desenvolupa tant en l’educació com en l’ocupació, en l’àmbit públic i privat. En el sistema educatiu és convenient que l’alumnat conega les diferents estructures que possibiliten l’orientació educativa i professional: els servicis psicopedagògics escolars, el departament d’orientació i la tutoria.

3.1. L’orientació com a procés. 3.2. Programes i models d’orientació. 3.3. Tècniques d’orientació al llarg de la vida. 3.4. Organització de l’orientació educativa i professional.

IV. CRITERIS D'AVALUACIÓ

1. Conéixer els aspectes bàsics de l’educació i els fonaments teòrics de la psicologia de l’aprenentatge. 2. Identificar els elements organitzatius d’un centre escolar i el paper de la psicopedagogia en aquest centre. 3. Aplicar les diferents formes d’aprenentatge per al seu propi desenvolupament. 4. Comprendre com les dificultats d’aprenentatge influeixen en el desenvolupament personal i professional. 5. Valorar la importància de les diferents formes d’aprenentatge per al seu propi desenvolupament. 6. Descriure els itineraris formatius que es poden desenvolupar en finalitzar el Batxillerat. 7. Dissenyar el seu Pla de Desenvolupament Personal i Professional. 8. Identificar la normativa bàsica estatal i autonòmica en matèria d’orientació. 9. Conéixer els diferents recursos que la societat ofereix en matèria d’orientació al llarg de la seua vida. 10. Descriure els elements que configuren les estructures d’orientació educativa.

V. DESENVOLUPAMENT DIDÀCTIC DE LES UNITATS

1. Fonaments de la picopedagogia 1.1. Història de l’educació. 1.2. Fonaments de la psicologia, aprenentatge. 1.3. Organització del centre escolar. 1.4. Tècniques i mètodes en psicopedagogia.

2. El procés d’aprenentatge al llarg de la vida

2.1. Concepte i teories d’aprenentatge 2.2. Formes i entorns del procés d’aprenentatge. 2.3. La diversitat de l’alumnat i les seues diferències individuals, socials, culturals. 2.4. Dificultats d’aprenentatge: prevenció, detecció i tractament. 2.5. El sistema educatiu. 2.6. El Pla de Desenvolupament Personal i Professional.

3. L’orientació educativa i professional.

3.1. L’orientació com a procés. 3.2. Programes i models d’orientació. 3.3. Tècniques d’orientació al llarg de la vida. 3.4. Organització de l’orientació educativa i professional.

VI. CONTINGUTS MÍNIMS

Tenint com a objectiu el Pla de Desenvolupament Personal i Professional, és a dir, tractant que l’alumnat siga capaç de conèixer-se a si mateix i gestionar les seues motivacions, interessos, aptituds i qualitats; explorar les seues pròpies possibilitats i identificar, conèixer i adquirir aquelles estratègies que li siguen útils en els diferents moments de transició al llarg de la seua vida personal i professional, caldrà impartir, com a mínim els següents continguts:


30/52 ÍNDEX

Unitat 1. Fonaments de la picopedagogia 1.2. Fonaments de la psicologia, aprenentatge. 1.4. Tècniques i mètodes en psicopedagogia.

Unitat 2. El procés d’aprenentatge al llarg de la vida 2.1. Concepte i teories d’aprenentatge 2.2. Formes i entorns del procés d’aprenentatge.

2.3. La diversitat de l’alumnat i les seues diferències individuals, socials, culturals. 2.4. Dificultats d’aprenentatge: prevenció, detecció i tractament. 2.6. El Pla de Desenvolupament Personal i Professional.

Unitat 3. L’orientació educativa i professional. 3.3. Tècniques d’orientació al llarg de la vida. 3.4. Organització de l’orientació educativa i professional.

TEMPORALITZACIÓ

Primer trimestre: unitat 1 Segon trimestre: unitat 2 Tercer trimestre: unitats 3

VII. QUALIFICACIÓ: CRITERIS, EXÀMENS I RECUPERACIÓ VII.1. CRITERIS RECERCA. Obtindre informació rellevant sobre un tema a partir de materials i orientacions concretes, acudint a les màximes fonts possibles, amb la finalitat d'elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la críticament. DEBATS. Participar en debats sobre problemes o aspectes psicològics i pedagògics del present, que susciten l’interés dels alumnes i que tinguen relació amb els continguts dels nuclis temàtics. Estos hauran d'aportar als mateixos les seues pròpies reflexions i valorar les seues aportacions i les de la resta de la classe per a una adequada comprensió. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS. Participar en activitats de grup extraescolars tals com trobades sondejos d'opinió, entrevistes amb les orientacions i guies adequades sobre temes d'actualitat que estiguen relacionats amb els nuclis temàtics i organitzar i comentar la informació obtinguda en grups i després en sessions plenàries. ANÀLISI DE TEXTOS. Analitzar textos de contingut psicològic i pedagògic atenent a la identificació d'un contingut temàtic (problemes, conceptes i termes específics), així com a la seua estructura expositiva (tesi,arguments, conclusions). TREBALLS. Realitzar individualment o en grups, treballs monogràfics d'interès per a l'alumne/a, relacionats amb temes psicològics i pedagògics d'actualitat -absentisme escolar, motivació social, agressió, violència, altruisme..., en el marc dels nuclis temàtics del curs. VII.2. EXÀMENS

Es farà com a mínim un examen per avaluació, tot i que és convenient anar fent proves de més curt abast per a evitar l'acumulació de matèria i la possible interferència (inhibició retroactiva o proactiva) dels coneixements.

MODEL NORMALITZAT D’EXAMEN

1. Una primera pregunta de definició de conceptes (tres). Es valorarà la precisió terminològica, l’ús de vocabulari específic i el caràcter complet de la resposta. (3 punts)


31/52 ÍNDEX

2. Una segona pregunta teòrica a triar entre dues opcions. Es valorarà la precisió terminològica, l’ús de vocabulari específic i el caràcter complet de la resposta. (3 punts) 3. El comentari d'un text curt relacionat amb algun dels ítems objecte d'examen. Es valoraran els coneixements, la terminologia específica, el raonament, la capacitat crítica i la reflexió personal. (4 punts). FALTES D’ORTOGRAFIA: Les faltes d’ortografia en el exàmens i treballs podran penalitzar-se fins a un màxim del 10% de la qualificació. En tot cas el professorat haurà de proposar l’alumne les tasques adients per a superar els seus dèficits d’aprenentatge ortogràfic. La realització correcta de la tasca encomanada implicarà la recuperació de la puntuació sostreta. VII.3. L'ASSISTÈNCIA A CLASSE I PARTICIPACIÓ EN LES ACTIVITATS DE L'AULA Els criteris d'avaluació abans exposats requereixen la presència, actitud col·laboradora i participació activa en les activitats de l'aula: exposicions orals, participació en debats, comentaris de texts, treballs, etc. Aquests paràmetres podran suposar fins a un 20% del còmput global de l’assignatura. Si la dita qualificació penalitza el rendiment acadèmic demostrat per l’alumne, aquest podrà recuperar la puntuació perduda en l’avaluació anterior seguint les pautes de comportament a l’aula assenyalades pel professor. VII.4. RECUPERACIÓ Per a aquells/es alumnes que suspenguen alguna de les avaluacions hi haurà un examen de recuperació per cada avaluació suspesa, sobre la matèria donada en el trimestre i amb les característiques de l'examen normalitzat. DUES AVALUACIONS SUSPESES Amb dues avaluacions suspeses, tant pel que fa als exàmens ordinaris com a les recuperacions corresponents, caldrà recuperar l’assignatura a la convocatòria de juliol. UNA AVALUACIÓ SUSPESA Amb una avaluació suspesa es farà mitjana amb les altres dues sempre i quan la nota de la dita avaluació suspesa siga superior a 3 punts.

RECUPERACIÓ DE JULIOL Per als alumnes que hagen de recuperar la matèria en juliol, l'examen seguirà el model normalitzat del

Curs.

DRETS I DEURES DE L’ALUMNAT L’alumnat té dret a consultar els exàmens i treballs realitzats i a sol·licitar al professorat les explicacions

pertinents pel que fa a la qualificació obtinguda en relació als criteris establerts en la present programació. Se li facilitarà una còpia de l’examen corregit si així ho sol·licita per escrit al Departament.

Copiar en els exàmens i treballs: donades les característiques de l’assignatura, la utilització total o parcial de qualsevol mitjà escrit o virtual per a copiar o intentar copiar en l’examen o en els treballs implicarà suspendre la prova corresponent amb la qualificació de zero punts. Sempre preservant els drets de l’alumnat i en la mesura que es puga demostrar fefaentment la utilització o intent d’utilització de material aliè per a l’activitat il·legal.


32/52 ÍNDEX

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

I. INTRODUCCIÓ II. OBJECTIUS GENERALS III. NUCLIS DE CONTINGUTS IV. CRITERIS D'AVALUACIÓ V. CARACTERÍSTIQUES DE L'EXAMEN I LECTURES VI. ELS TEXTOS PROPOSATS PER A LES P.A.U. VII. AVALUACIÓ

I. INTRODUCCIÓ

La Història de la Filosofia es concep com una matèria comuna a totes les modalitats del Batxillerat, la qual cosa suposa un aprofundiment conceptual i una visió històrica dels temes que s’han analitzat en el primer curs. A més, constitueix una base de formació humanística indispensable per a l’alumnat, siga quina siga la seua especialitat professional futura. La Història de la Filosofia comprèn un ampli camp del saber que arreplega un conjunt de reflexions entorn de l’home i el seu món, lligades als distints moments històrics en què es van generar i lligades entre si en intents successius de comprendre, racionalment i críticament, la realitat en el seu conjunt, així com d’orientar l’acció humana, tant en el pla individual com en el col·lectiu. El procés de configuració del que denominem pensament filosòfic, com una de les manifestacions més completes de la racionalitat humana, ha contribuït de manera rellevant a l’elaboració de sistemes conceptuals que permeteren donar resposta a preguntes bàsiques sobre problemes fonamentals a què s’enfronta el ser humà. Estos sistemes conceptuals han sigut el resultat de l’activitat reflexiva d’un gran nombre de pensadors els textos del quals constituïxen l’expressió paradigmàtica del saber filosòfic occidental. La funció de la Història de la Filosofia en la formació dels estudiants de Batxillerat té, almenys, tres dimensions que han de ser ateses i enteses, tant per si mateixes com en la seua correlació: la dimensió racional reconstructiva, la dimensió historiogràfica i la funció articuladora de la història intel·lectual. La dimensió racional reconstructiva garanteix la rellevància intel·lectual dels problemes plantejats i de les respostes oferides pels filòsofs en el passat per a la nostra comprensió present d’eixos mateixos temes; i, al mateix temps, reconeix, com a condició de possibilitat de la comprensió, que és necessari que es posseïsca ja algun tipus de posicionament, explícit o tàcit, sobre les qüestions que un text filosòfic debat. En aquest sentit, un text filosòfic planteja amb rigor problemes en què l’estudiant com a lector està ja per endavant inevitablement involucrat, pel fet de ser membre d’esta cultura i d’esta societat, que han sigut configurades històricament per les idees que els distints textos van presentant. El diàleg historicofilosòfic és, per als estudiants, un acte d’obertura a una experiència nova i, al mateix temps, un autoesclariment de les estructures conceptuals profundes del seu món social. De la pràctica docent de la reconstrucció racional importa retindre un objectiu essencial, que es pot formular així: el diàleg expert amb textos clàssics del pensament filosòfic permet a l’alumne-lector l’accés a un nucli d’experiències teòriques, de perspectives sobre la realitat i maneres de pensar a les quals no pot tindre accés per cap altre procediment; això, i no una altra cosa, significa afirmar sobre un text que és un “clàssic”. Això permet complir a aquesta disciplina una funció molt especial: fer conscients els estudiants dels sistemes d’idees i valors que estan vertebrant el procés de socialització en què estan inserits, del qual el sistema educatiu és una part important, encara que no única. Només la consciència així generada permet a l’estudiant acceptar o debatre amb bones raons les idees i valors que la seua societat li proposa i, d’esta manera, li permet passar de la situació de subjecte passiu a la d’agent sabedor, racional i tendencialment lliure. El procés educatiu no pot complir la seua funció si no posa els estudiants en contacte amb els textos prototípics de la racionalitat, per a fer-los conscients del valor, l’abast i els límits del que altres disciplines els presenten com a “fets”, és a dir, com a supòsits no qüestionats. La dimensió historiogràfica de la Història de la Filosofia és element important per a proporcionar una informació bàsica sobre el context que permeta localitzar filòsofs i sistemes i generar en l’alumne-lector la deguda consciència del caràcter històricament situat de les teories filosòfiques i científiques, que d’esta manera aclareixen les condicions socials de la seua


33/52 ÍNDEX

gènesi, i les seues relacions de similitud i diferència respecte d’altres productes culturals, com l’art, la literatura, etc., igualment afectats d’historicitat, si bé de maneres distintes. La funció articuladora de la història intel·lectual que cal atribuir a la Història de la Filosofia permet cobrir un buit notable en el currículum dels batxillers: l’absència de qualsevol altra forma d’història de les idees (físiques, sociològiques, polítiques, jurídiques, etc.), sense les quals no és intel·ligible ni la societat i el moment que els estudiants viuen, ni el mateix sistema dels sabers que se’ls transmeten. La Història de la Filosofia ha d’obrir-se, a través de la temàtica suscitada pels filòsofs i els seus textos, que inclou en la seua mateixa programació, a eixes dimensions de la història intel·lectual que mostren el ric debat històric que subjau als diversos sabers tal com els coneixem, i a la varietat de paradigmes de racionalitat que estos sabers han assumit en moments històrics distints o que assumeixen en el moment actual. De totes estes dimensions, intrínseques a la Història de la Filosofia, es deriven les seues funcions didàctiques i les seues connexions amb la resta del currículum. No és, ni pretén ser-ho, una història de tota la cultura occidental en totes les seues manifestacions, però proporciona el context que permet copsar el sentit diacrònic i dialògic de les idees. A més a més, la filosofia es mostra en els seus textos originals i, per tant, la seua lectura, comentari i interpretació resulten indispensables. Per això, convé remarcar que en l’accés a la lectura de textos clàssics cal promoure en els estudiants la capacitat de determinar les pròpies necessitats d’informació, concreta i general, i la manera de satisfer-les acudint a obres de consulta. L’ús d’obres generals introductòries a la Història de la Filosofia i de la ciència, diccionaris de Filosofia, etc., per a entendre conceptes utilitzats en els textos, informar-se sobre autors, o situar-los històricament, ensenya formes de treball i formes d’accés a la informació que seran indispensables per al treball universitari i, en general, per a la formació ulterior. El desenvolupament de la capacitat de lectura comprensiva de textos d’un alt nivell d’organització lògica facilitarà als estudiants el treball posterior amb obres tècniques de qualsevol especialitat científica que trie en el futur; i el converteix, a més a més, en eixe “lector mitjà culte”, a què apel·len les obres de divulgació o introducció de qualsevol disciplina científica. L’activitat del comentari de textos proporcionarà habilitats intel·lectuals analítiques (de termes, moments rellevants d’una argumentació, tesis) o de caràcter sintètic (esquemes, recopilacions, resums) que són també d’aplicació general. Aprofundir, en fi, en el coneixement dels filòsofs més rellevants de cada època i en l’anàlisi dels grans problemes filosòfics, afavoreix el desenvolupament de la capacitat de relacionar entre si arguments distints sobre un mateix tema, o bé teories complementàries, o que es neguen mútuament (especialment fomentada per l’exercici de composició), porta l’alumnat a un grau de maduresa intel·lectual, sense el qual difícilment podrà tindre una orientació pròpia en el complex món ideològic, científic i polític contemporani.

II. OBJECTIUS GENERALS

1. Conéixer i comprendre els grans períodes en què es divideix la Història de la Filosofia occidental, així com la seua relació amb altres formes d’expressió cultural. 2. Comprendre la Història de la Filosofia com un avanç espiral, que ha reprès els problemes amb un creixent nivell de radicalitat metodològica. 3. Reconéixer i analitzar problemes filosòfics, principalment els estudiats en el curs anterior, com a qüestions sorgides al llarg de la Història, utilitzant textos d’una certa densitat conceptual i argumentativa, establint amb ells una relació de diàleg i interpretació davant de la temàtica plantejada. 4. Relacionar les teories filosòfiques amb el marc històric, social i cultural en què són o han sigut plantejades, junt amb altres manifestacions de l’activitat intel·lectual humana. 5. Comprendre la relació que hi ha entre teories i corrents filosòfics, formulats en distints moments històrics, reconeixent la varietat de paradigmes de racionalitat que s’han assumit en cada un d’eixos moments, o els que s’assumeixen en l’actualitat, i analitzant les semblances i diferències en la manera de plantejar els problemes i en les solucions proposades. 6. Reconéixer el significat de qüestions que han ocupat de forma recurrent les filosofies, així com la pertinència i significació de les qüestions, doctrines i debats filosòfics del passat per a la comprensió del present. 7. Descobrir la pròpia posició cultural, axiològica i científica com a formada per una història del pensament davant de la qual, d’altra banda, cal situar-se d’una manera reflexiva i crítica. 8. Conéixer i valorar l’esforç de la raó humana en el seu intent incessant per plantejar i resoldre les grans qüestions filosòfiques.


34/52 ÍNDEX

9. Aprendre a llegir de manera comprensiva i crítica textos filosòfics d’autors diversos i oposats, comparar-los entre si i descobrir la importància del diàleg racional com a mitjà d’aproximació a la veritat. 10. Prendre consciència de la necessitat de comprensió plena de l’altre (text o interlocutor) com a condició de possibilitat del desenvolupament del propi punt de vista i d’una confrontació teòrica fructífera. 11. Desenvolupar estratègies d’accés a la informació filosòfica, d’hàbits de treball intel·lectual, d’anàlisi de la discursivitat racional i d’expressió verbal i escrita del pensament filosòfic, així com del propi pensament. 12. Valorar l’esforç pel rigor intel·lectual en l’anàlisi dels problemes, la lliure expressió de les idees i el diàleg racional enfront de tota forma de dogmatisme. 13. Apreciar la capacitat de la raó, especialment en la reflexió filosòfica al llarg de la història, per a acostar-se de manera progressiva als problemes ètics, socials i humanístics, i per a regular l’acció humana individual i col·lectiva. 14. Enjudiciar críticament les opinions contraposades, analitzant els preconceptes, prejudicis i posicions ideològiques que puguen haver-hi com a condicionants, així com les conceptualitzacions de caràcter excloent o discriminatori que puguen estar presents en qualsevol paradigma de racionalitat, usant la potencialitat argumentativa que proporciona l’aprenentatge del discurs filosòfic.

15. Exposar correctament, de manera oral i escrita, el pensament filosòfic dels autors estudiats, des d’un punt de vista personal i coherent, basat en l’anàlisi crítica i la comprensió de les idees més rellevants del nostre entorn cultural, encara de les més dispars i antagòniques.

III. NUCLIS DE CONTINGUTS S’indiquen a continuació cinc nuclis de continguts. El primer és de caràcter transversal i els altres inclouen filòsofs pertanyents a la filosofia grega, filosofia medieval, filosofia moderna i filosofia contemporània.

1. Continguts comuns La proposta que es fa per a aquest curs suposa que l’alumnat ha adquirit les tècniques del comentari de text

breu. En conseqüència, es pretén ara introduir les destreses corresponents a l’anàlisi de textos més articulats, que uneixen una seqüència de problemes filosòfics diversos entre si i que resulten, per tant, més vius i menys acadèmics. En aquest sentit, la funció del text en aquest curs consisteix a facilitar que el text parle per si mateix i mostre la relació interna que posseeixen els problemes de la filosofia. L’activitat del comentari de textos proporcionarà habilitats intel·lectuals analítiques (de termes, moments rellevants d’una argumentació, tesi) o de caràcter sintètic (esquemes, recopilacions, resums), que són també d’aplicació general. Així mateix, afavorirà el desenvolupament de la capacitat de relacionar entre si arguments distints sobre un mateix tema, així com teories complementàries o que es neguen mútuament (especialment fomentada per l’exercici de composició).

Els continguts que corresponen a aquest nucli són: Comentari de textos filosòfics, analitzant amb rigor la relació interna que posseeixen els diversos problemes de la filosofia. Participació en debats, relacionant arguments diferents sobre un mateix tema, així com teories complementàries o contradictòries. Elaboració de síntesi i composicions escrites sobre els problemes plantejats i les respostes oferides pels diferents filòsofs, des d’una reflexió personal, coherent i crítica.

2. Origen de la filosofia. Filosofia antiga Plató, Aristòtil, Sòcrates o alguna de les grans escoles de l’antiguitat clàssica (presocràtics, estoics,

epicuris, etc.) poden servir de base per a comprendre la història de la filosofia occidental i, al mateix temps, poden permetre tractar qüestions encara vigents en el pensament filosòfic i en la cultura del nostre temps, com la situació del ser humà en el món, la vida feliç i desitjable, l’organització de la “polis”, el coneixement o els problemes ontològics.

Els continguts que corresponen a aquest nucli són: Els orígens del pensament filosòfic. Sòcrates i Plató. Aristòtil.


35/52 ÍNDEX

3. Filosofia medieval L’estudi d’Agustí d’Hipona, Averrois, Tomàs d’Aquino o de Guillem d’Occam, pot servir per a considerar

qüestions com la presència del cristianisme o de l’islam en la cultura actual, les vicissituds de les relacions entre raó i fe, representada per les religions monoteistes, racionalitat i autoritat o, en general, la reflexió racional sobre la religió i les creences.

Els continguts que corresponen a aquest nucli són: Filosofia i religió. Sant Agustí d’Hipona. Sant Tomàs d’Aquino i la filosofia escolàstica.

4. Filosofia moderna El pensament renaixentista suposa la introducció d’altres temes de reflexió: la “Nova Ciència”, un nou

concepte de l’home o la fonamentació moderna de la política. En relació amb la modernitat, cal confrontar l’alumnat amb el nou concepte de raó, que apareix i es consolida en els segles XVI i XVII, com a raó que aspira a establir els seus propis fonaments i, més tard, en el segle següent, amb el procés de la Il·lustració en les seues distintes dimensions: filosòfiques, ètiques, socials, polítiques. Els punts de referència poden ser ací els sistemes filosòfics racionalistes, que encara incorporen una teologia natural, però que decididament aposten per la sola raó en la fonamentació d’ella mateixa i de la subjectivitat (Descartes, Leibniz, Spinoza); les filosofies empiristes (Locke, Hume); la filosofia crítica de Kant, o la idealista postkantiana (en particular, Hegel).

Al costat del tema de la racionalitat, en aquest període cal prendre també en consideració la qüestió de la legitimitat política, a través d’alguna de les teories filosòfiques del pacte social, o, en general, de la reflexió filosoficopolítica entorn de llibertat i autoritat.

Els continguts que corresponen a aquest nucli són: El Renaixement i la revolució científica. El racionalisme continental: Descartes. La filosofia empirista: de Locke a Hume. La Il·lustració. L’idealisme transcendental: Kant.

5. Filosofia contemporània En l’estudi del pensament contemporani cal presentar el sorgiment i desenvolupament d’una gran varietat

de posicions i tendències filosòfiques com una característica específica d’aquest període, en el qual la reflexió filosòfica abandona progressivament l’interés per construir grans sistemes per a centrar-se en l’anàlisi de determinats problemes especialment representatius del complex món sorgit de la revolució industrial. En aquest apartat es pot estudiar el liberalisme utilitarista de Stuart Mill. Així mateix, un referent de l’època és el pensament marxista, com a concepció de la societat i de la història, al mateix temps que com a proposta política. També, les antropologies filosòfiques més recents, amb forta càrrega metafísica, el neopositivisme de l’escola de Viena i la filosofia analítica del llenguatge. Les escoles fenomenològiques, existencials o hermenèutiques, la teoria crítica dels francfortians o la versió més recent d’esta, en Habermas, com a teoria de l’acció comunicativa. L’estudi d’escoles o d’autors concrets (Marx, Nietzsche, Heidegger, Sartre, Ortega y Gasset, Wittgenstein, Russell, Habermas o tants altres), pot servir per a il·lustrar com arriben fins als nostres dies les persistents qüestions de la reflexió filosòfica i com en cada sistema i en cada text (inclús en cada fragment) es reflecteixen les distintes posicions en conflicte.

Els continguts que corresponen a aquest nucli són: La filosofia marxista: Karl Marx. La crisi de la raó il·lustrada: Nietzsche. La filosofia analítica i els seus principals representants. Uns altres corrents filosòfics del segle XX. La filosofia espanyola.

IV. CRITERIS D'AVALUACIÓ

1. Conéixer i manejar correctament el vocabulari filosòfic bàsic adquirit al llarg del cicle complet de formació filosòfica.

Amb aquest criteri, es tracta de valorar si l’alumne o l’alumna posseeix una estructura conceptual suficient per poder emprar amb propietat i rigor els principals termes i conceptes filosòfics.

2. Relacionar els problemes filosòfics estudiats amb les condicions històriques, socials i culturals en les quals van sorgir i a les quals van intentar donar resposta.


36/52 ÍNDEX

La intenció d’aquest criteri és comprovar la capacitat per a situar les qüestions filosòfiques estudiades en el marc històric, social i cultural en el qual sorgeixen, comparant i diferenciant el saber filosòfic d’altres tres manifestacions culturals (mite, ciència, religió, literatura, etc.) que apareixen en el mateix context, i analitzant la relació existent entre els plantejaments i propostes filosòfics i els problemes i necessitats de la societat del seu temps.

3. Exposar, de manera clara i ordenada, situant-les cronològicament, les grans línies problemàtiques i sistemàtiques dels filòsofs que s’han estudiat de manera analítica.

Aquest criteri tracta de valorar la capacitat de comprendre i relacionar entre si els distints punts de vista que han adoptat els filòsofs estudiats sobre els principals problemes filosòfics que s’han tractat al llarg de la història, utilitzant arguments distints sobre un mateix tema, o bé teories complementàries, o que es neguen mútuament.

4. Analitzar el contingut de textos filosòfics de les obres estudiades en el curs, atenent la identificació dels seus elements fonamentals (problemes, conceptes i termes específics) i de la seua estructura expositiva (tesi, arguments, conclusions).

Aquest criteri tracta d’avaluar la capacitat de compressió de textos d’una certa densitat conceptual i argumentativa per mitjà de la identificació dels problemes que en estos es plantegen, l’explicació dels conceptes i termes específics, així com el reconeixement de les proposicions i arguments que recolzen les tesis mantingudes i les conclusions derivades d’aquests. Tot això permet valorar el progrés dels estudiants en la comprensió del significat dels textos filosòfics com a productes de l’exercici de la reflexió rigorosa i no com a meres opinions.

5. Interpretar el sentit d’un text filosòfic relacionant-lo amb el seu context teòric i social, i diferenciant les propostes que conté d’altres posicions possibles sobre el mateix tema.

Aquest criteri tracta de valorar la capacitat per a explicar, amb paraules pròpies i de manera argumentada, el sentit d’un text filosòfic, utilitzant per a això la informació obtinguda sobre l’autor, el context sociocultural en el qual sorgeixen els problemes que el text planteja i sobre altres maneres de respondre a eixos mateixos problemes. Es tracta, per tant, d’avaluar la competència argumentativa i la capacitat per a integrar informacions diverses, més que l’encert de les interpretacions.

6. Comentar i enjudiciar críticament un text filosòfic identificant els supòsits implícits que el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seues aportacions, comparant- lo, si és el cas, amb altres textos de distintes èpoques i autors que tinguen relació.

Aquest criteri pretén avaluar la capacitat dels estudiants per a enriquir progressivament la seua comprensió i interpretació dels textos filosòfics examinats, així com la relació dialògica que són capaços d’establir entre passat i present. El plantejament de determinades activitats els ajudarà a apreciar la coherència teòrica i argumentativa de les posicions analitzades, a descobrir supòsits (creences, interessos, propòsits...) en estes i a reconéixer la presència de concepcions del passat tant en les interpretacions filosòfiques del present com en les seues pròpies.

7. Recollir informació rellevant, organitzar-la elaborant un treball monogràfic i exposar-lo de manera crítica, sobre el pensament d’un filòsof, el contingut d’una de les obres analitzades o sobre algun aspecte de la història del pensament filosòfic.

Amb aquest criteri es tracta de comprovar en quina mesura els estudiants són capaços de plantejar-se i realitzar un xicotet treball monogràfic, al llarg del curs, sobre algun dels continguts, que els permeta valorar el grau d’autonomia en la utilització de procediments de busca i selecció de la informació, així com les seues destreses expositives.

8. Ordenar i situar cronològicament els diversos autors, així com les seues obres i textos analitzats en el desenvolupament dels continguts, mostrant la implicació dels sistemes filosòfics en el desenvolupament històric de les idees i dels canvis socials i reconeixent la permanència i historicitat de les propostes filosòfiques.

Es pretén avaluar amb aquest criteri la capacitat per a situar en el moment històric corresponent els autors, les seues obres i els textos estudiats, així com per a reconéixer i identificar la similitud o la discrepància dels seus plantejaments i el valor de les seues aportacions en la configuració de la mentalitat del nostre temps.

9. Participar en debats sobre algun problema filosòfic del present que suscite l’interés dels estudiants, aportant les seues pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions del passat que hagen sigut estudiades.

Amb aquest criteri es pretén comprovar la capacitat desenvolupada per a establir relacions entre la manera de plantejar filosòficament algun dels problemes del nostre temps i altres formulacions d’aquest en èpoques passades. Així mateix, la utilització del debat permet avaluar la competència per a mantindre amb arguments


37/52 ÍNDEX

les pròpies posicions en un diàleg col·lectiu, lliure i racional, També permet valorar els elements bàsics que articulen la seua argumentació, les tesis filosòfiques o científiques emprades en el seu desenvolupament i els punts de suport que pren per a sustentar les tesis emeses en les seues conclusions.

10. Elaborar, individualment o en equip, un resum de la Història de la Filosofia, exposant les relacions, semblances i diferències entre els distints sistemes estudiats.

Amb aquest criteri, es tracta de comprovar la capacitat per a conèixer els grans períodes en què es divideix la història de la filosofia occidental, així com per a comprendre les distintes solucions que s’han proposat als mateixos problemes filosòfics.

V. CARACTERÍSTIQUES DE L'EXAMEN I LECTURES

V.1. MODEL D’EXAMEN i CRITERIS DE CORRECCIÓ Model d’examen L’examen constarà d’un text i quatre qüestions: el referent fonamental de les dues primeres serà el text i el

de las dues últimes el camp temàtic delimitat en relació amb el pensament de l’autor. Textos d’examen Fonts dels textos: El text d’examen serà un fragment de la selecció prefixada al temari de lectures de

filòsofs. Per evitar textos d’examen massa llargs el fragment podrà estar escurçat internament amb la indicació corresponent per advertir-ho.

Qüestió 1ª: Puntuació: fins a 2 punts Tipus de qüestió: Tret que la qüestió sol·licite, excepcionalment, la reconstrucció d’un argument a partir

d’un enunciat concret del text, la seua formulació invariable se expressarà en aquests termes: «Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor».

Criteris de correcció: En qualsevol de les dues possibles formulacions (invariable o a partir d’un enunciat concret del text), s’ha

de valorar la capacitat per a mostrar amb claredat l’estructura argumentativa o expositiva del text. D’acord amb el criteri general precedent, la síntesi que es demana com a resposta ha de mostrar que s’ha comprès:

1. Quines són les idees o els arguments principals del text. 2. Com es relacionen entre ells dins de l’estructura expositiva o argumentativa, per a arribar a la tesi o

conclusió general. Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a un punt cadascú. Qüestió 2ª Puntuació: fins a 2 punts Tipus de qüestió: Definició d’un terme (o dos, si estan relacionats) present al text. Formulació invariable:

«Definix el(s) terme(s relacionats) ..., partint de la informació oferta pel text, i completant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor».

Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a definir termes filosòfics o expressions, analitzant-los a partir de l’ús que

se’n fa en el text. 1. La resposta ha d’incloure expressament una definició del terme proposat (o, si és el cas, dels dos

proposats, aclarint la seua relació). 2. La definició ha d’elaborar-se a partir de la informació que ofereix el text i fent referències explícites a

l’ús que s’hi fa del terme o dels termes. 3. L’explicació del terme o dels termes s’ha de complementar amb el coneixement general sobre ells

derivat de l’estudi de la filosofia de l’autor. Valoració: Els tres criteris valen igual, fins a un terç dels dos punts cadascú. Qüestió 3ª Puntuació: fins a 5 punts Tipus de qüestió: Redacció sobre un tema de la filosofia de l’autor del text. Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta

i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractat a classe.


38/52 ÍNDEX

1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades.

2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts. Qüestió 4ª Puntuació: fins a 1 punt Tipus de qüestió: La seua formulació invariable serà la següent: «Comenta breument qualsevol aspecte del

pensament de l’autor del text que jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món contemporani».

Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a aplicar o relacionar el pensament de l’autor amb qualsevol dels aspectes

suggerits en la pregunta. 1. Es valoraran els continguts d’interès filosòfic exposats. 2. Es valorarà l’originalitat de la proposta de l’alumne i l’exposició reflexiva i justificada en què s’eviten

respostes memorístiques o estereotipades. Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a 0,5 punts cadascú.

V.2. TEMARI: LLISTAT D’AUTORS, LECTURES I CAMPS TEMÀTICS

PLATÓ La República, lectura parcial del Llibre VI (Caps.18-21, des de 506b) i del Llibre VII (Caps.1-5, fins a

521b). Camps temàtics: 1. Dualisme epistemològic. 2. Dualisme ontològic. La teoria de les idees i la idea de Bé. 3. Dualisme antropològic. Teoria de la reminiscència. 4. Ètica platònica. L’intel·lectualisme moral. 5. Teoria de l’educació. Matemàtiques i dialèctica. 6. Teoria de l’estat just i del filòsof governant. RENÉ DESCARTES

Discurs del mètode, Parts I-II-III-IV Camps temàtics:

1. El mètode cartesià: ideal matemàtic de certesa, dubte metòdic i criteri de veritat. 2. Concepte d’idea en Descartes i els seus tipus. 3. Concepte de substància en Descartes i els seus tipus. Arguments demostratius de l’existència de Déu i del món. 4. Dualisme antropològic. Mecanicisme i llibertat. 5. Moral provisional.

FRIEDRICH W. NIETZSCHE Crepuscle dels ídols: «El problema de Sòcrates», «La “raó” en la filosofia», «Com el

“món verdader” acabà convertint-se en una faula», «La moral com contranaturalesa» i «Els “milloradors” de la humanitat»

Camps temàtics: 1. «Crepuscle dels ídols»: crítica de la cultura occidental.

1.1. Crítica de la moral i de la religió. 1.2. Crítica del concepte de Déu. El nihilisme. 1.3. El vitalisme. La voluntat de poder i el superhome.

2. «Com es filosofa a martellades»: crítica de la filosofia. 2.1. Crítica de la racionalitat decadent. 2.2. Ésser i esdevenir. Aparença i realitat o "veritat". 2.3. Crítica del món metafísic.


39/52 ÍNDEX

JOSÉ ORTEGA Y GASSET. Meditación de la técnica. 1. Saber científic, saber universitari i saber tècnic. 2. Sentit, límits, avantatges i inconvenients de la tècnica. 3. Perfils de la tècnica: a) estar i benestar; b) la tècnica com a producció de la superfluïtat; c) la tècnica

com a estalvi de l’esforç. 4. Naturalesa i vida: a) vida natural, vida inventada; b) naturalesa, món, circumstància; c) projecte de vida.

Raciovitalisme. Perspectivisme. 5. Oci i negoci: la tècnica, el fer-se a si mateix i els estils de ser humà. 6. Les coses i llur ésser: precosa, cosa, instrument, animal, ésser humà. 7. Els estadis de la tècnica: tècnica de l’atzar, de l’artesà i del tècnic. 8. Tecnicisme antic i modern.

VI. ELS TEXTOS PROPOSATS PER A LES PROVES D'ACCÉS A LA UNIVERSITAT

D'acord amb la resolució presa per la comissió interuniversitària encarregada de les proves d’accés a la universitat, els autors queden emparellats del següent mode des del curs 2012-2013: PLATÓ ARISTÒTIL DESCARTES TOMÀS D’AQUINO KANT NIETZSCHE ORTEGA S. DE BEAUVOIR Estructura de l’examen de cada convocatòria

Es proposaran 2 opcions cadascuna amb 2 autors d’un dels blocs del temari vigent (integrat per 4 blocs de 2 autors): l’alumne triarà i contestarà l’examen d’1 autor del bloc que decidisca. La duració de l’examen serà d’1 hora i 30 minuts.

Cada institut ha de triar, per tant, un total de quatre autors. A continuació es transcriu l'acord departamental de 25 de Març de 2009 en què es van triar els quatre

textos proposats:

VII. AVALUACIÓ Es farà, com a mínim, un examen per autor Per a aquells/es alumnes que suspenguen algun dels autors hi haurà un examen de recuperació per cada avaluació suspesa sobre la matèria donada en el trimestre i amb les característiques de l’examen normalitzat. DOS AUTORS SUSPESOS Amb dos autors suspesos, tant pel que fa als exàmens ordinaris com a les recuperacions corresponents, caldrà recuperar l’assignatura a la convocatòria de juny. UN AUTOR SUSPÉS Amb un autor suspés es farà mitjana amb els altres sempre i quan la nota del dit autor suspés siga superior a 3 punts. A més cap la possibilitat d’una recuperació extraordinària a finals del mes de Maig per aquell alumnat en qui hi concórreguen circumstàncies extraordinàries a criteri del professorat. Caldrà sol·licitar-li-ho al professor i justificar-ho documentalment.

A partir del curs 2012-13, i d'acord amb la proposta abans esmentada, es cursaran els següents autors amb els textos corresponents: . PLATÓ: La Republica (506b – 521b. Llibre VI, 18-21 – VII, 1-5) . DESCARTES, Discurs del mètode, I-IV . NIETZSCHE, Crepuscle dels ídols: «El problema de Sòcrates», «La “raó” en la filosofia», «Com el “món verdader” acabà convertint-se en una faula», «La moral com a contranaturalesa» i «Els “milloradors” de la humanitat . J. ORTEGA: Meditación de la técnica


40/52 ÍNDEX

L'examen de juny consistirà també en una prova de les mateixes característiques sobre un text de qualsevol dels quatre autors abans esmentats. L'ASSISTÈNCIA A CLASSE I PARTICIPACIÓ EN LES ACTIVITATS DE L'AULA Els criteris d'avaluació abans exposats requereixen la presència, actitud col·laboradora i participació activa en les activitats de l'aula: exposicions orals, participació en debats, comentaris de texts, treballs, etc. Aquests paràmetres podran suposar fins a un 20% del còmput global de l’assignatura. Si la dita qualificació penalitza el rendiment acadèmic demostrat per l’alumne, aquest podrà recuperar la puntuació perduda en l’avaluació anterior seguint les pautes de comportament a l’aula assenyalades pel professor. FALTES D’ORTOGRAFIA: Les faltes d’ortografia en el exàmens i treballs podran penalitzar-se fins a un màxim del 10% de la qualificació. En tot cas el professorat haurà de proposar l’alumne les tasques adients per a superar els seus dèficits d’aprenentatge ortogràfic. La realització correcta de la tasca encomanada implicarà la recuperació de la puntuació sostreta. DRETS I DEURES DE L’ALUMNAT




41/52 ÍNDEX

SOCIOLOGIA (Optativa del Batxillerat d'Humanitats i ciències socials)

I. INTRODUCCIÓ II. OBJECTIUS GENERALS III. NUCLIS DE CONTINGUTS IV. CRITERIS D’AVALUACIÓ V. METODOLOGIA I ORGANITZACIÓ DELS CONTINGUTS VI. CONTINGUTS MÍNIMS I TEMPORALITZACIÓ VII. QUALIFICACIÓ: EXÀMENS I TREBALLS VIII. RECUPERACIÓ IX. PROGRAMA D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE

I. INTRODUCCIÓ La sociologia va nàixer com a disciplina específica, en les societats més avançades, quan el progrés de la

ciència, la industrialització i l'acceleració del canvi econòmic, polític i social, al fer trontollar les relacions tradicionals amb el coneixement, la naturalesa i les institucions, van predisposar a una part de la humanitat a tractar d'analitzar, comprendre, preveure i controlar els seus propis constructes socials, apartant-se de visions d'índole naturalista, teològica, biologicista o individualista. De llavors a hui, el que defineix formalment a aquesta branca del coneixement és el seu èmfasi en l'especificitat del social com a objecte de coneixement i en la necessitat d'instruments igualment específics per a endinsar-se en això, un interès que s'ha traduït en l'ampliació constant dels seus camps d'interès, fins al punt d'arribar a ser coextensiva amb el conjunt de les ciències socials en un sentit que només pot compartir la història, i en la constant incorporació de nous mètodes i tècniques d'investigació, molts d'ells presos d'altres disciplines o compartits després amb elles. Però el seu paper no podria comprendre's sense tindre en compte, almenys, altres tres aspectes que han acompanyat i influït la seua existència i desenvolupament des dels seus orígens fins a l'actualitat. En primer lloc, que els temes de la investigació sociològica han sorgit, en gran manera i sense negar amb això la iniciativa individual, com a resposta a la percepció de problemes socials per distintes societats, comunitats, col·lectius, grups d'interès i agències governamentals. En segon lloc, que les seues troballes empíriques i les seues elaboracions teòriques han sigut utilitzats per a justificar i criticar polítiques, defendre o oposar-se a interessos, sostindre o qüestionar creences. En tercer lloc, que ha mostrat un especial interès en els problemes relatius a les desigualtats socials, les relacions de poder (no sols ni fonamentalment polítiques) i els processos de transformació. Estem, doncs, davant d'una especialitat de les ciències socials que, d'una banda, exercix la funció de dotar a individus, grups i col·lectivitats de millors instruments per a conèixer-se a si mateixos, controlar i comprendre la seua situació i els seus interessos i els dels altres i fer-se amos dels seus propis destins; i, per un altra, aborda constantment qüestions que evoquen interessos i preses de posició distints i sovint contraposats, que afecten a creences molt arrelades i que al·ludeixen directa o indirectament a l'individu, a les institucions més pròximes i als grups de referència. Els objectius generals que es proposen tenen com a element vertebrador el propòsit que l'aprenentatge de la sociologia servisca als alumnes per a adoptar una posició més desapegada, reflexiva, crítica i constructiva davant de les relacions socials que estan immersos.

La formulació dels nuclis de continguts té dos finalitats:Que l'alumne/a adquirisca, d'una banda, nocions generals propedèutiques que li permeten comprendre alguns elements sociològics bàsics i percebre l'amplitud dels problemes abordables per la matèria, i també que experimente. Per una altra, l'anàlisi més en profunditat d'alguns temes seleccionats. Les nocions bàsiques han de ser el contingut comú a l'ensenyament i l'aprenentatge de la matèria en qualsevol situació, mentre la selecció de temes monogràfics per a ser tractats


42/52 ÍNDEX

amb major deteniment oferirà al docent la possibilitat d'elegir lliurement tant per a adaptar la matèria als interessos i necessitats del seu alumnat com per a centrar-se en el camp que millor domine. Els criteris d'avaluació persegueixen, sobretot, i a banda de verificar la comprensió dels elements bàsics per l'alumne/a, comprovar la seua capacitat d'endinsar-se per si mateix en la temàtica de l'anàlisi social.

II. OBJECTIUS GENERALS

El desenvolupament d'esta matèria ha de contribuir que l'alumnat adquirisca les següents capacitats: 1. Conéixer l'accepció sociològica precisa d'una sèrie de termes i conceptes bàsics, en particular la d'aquells que tenen altres usos en el llenguatge comú. 2. Comprendre l'especificitat del social i estar alerta en la seua interpretació primer que res gènere de reduccionismes: naturalista, biologicista, economicista, psicologista... 3. Ser conscient de la complexitat i la incertesa de les relacions socials, evitant tot tipus de visions simplistes, homogeneïtzadores, maniquees o deterministes. 4. Advertir la relativitat de les relacions i institucions socials en el temps i en l'espai, cobrant consciència de les diferències culturals i els canvis històrics. 5. Captar la interrelació entre les institucions i entre els grups i les relacions de complementarietat i conflicte entre els uns i els altres. 6. Ser conscient de les desigualtats socials, siguen individuals o grupals, i poder discutir la seua entitat, les seues causes, les seues funcions i les seues possibles solucions. 7. Percebre les dimensions, els beneficis i els costos del canvi social, les seues tendències i les seues conseqüències sobre les formes de vida. 8. Posseir una noció dels principals instruments del coneixement sociològic: fonts d'informació agregada, tècniques de producció de dades, procediments quantitatius i qualitatius d'investigació, mètodes d'anàlisi, etc. 9. Apreciar la importància d'una informació precisa, dels instruments científics per a la seua anàlisi i del rigor en la interpretació, així com el caràcter mai definitiu de les conclusions de l'anàlisi de la societat. 10. Aconseguir certa distància crítica enfront de la societat en general i enfront de les institucions socials més pròximes, sent capaç d'interrogar-se sobre elles i d'elaborar un judici propi sobre la base del coneixement ja existent.

III. NUCLIS DE CONTINGUTS

Els nuclis de continguts proposats inclouen nocions bàsiques que permeten a l’alumnat comprendre alguns elements sociològics bàsics i percebre l’amplitud dels problemes abordables per la matèria. A més, inclouen una selecció de temes monogràfics que podran tractar-se amb major deteniment, oferint al professorat la possibilitat de triar aquells que millor s’adapten als interessos i les necessitats del seu alumnat.

1. La societat En aquest nucli es presenten alguns conceptes bàsics i s’aborden els aspectes més generals de la formació i

l’existència de la societat. Els continguts que corresponen a aquest nucli són:

– Conceptes bàsics: cultura, socialització, estructura, divisió del treball, organitzacions formals i grups primaris. – La dicotomia naturalesa-cultura. El procés de socialització. – El pas dels grups de parentiu a la societat organitzada. – La relació individu-societat. Diferència entre comunitat i societat. – La noció d’estructura social. El binomi estructura-acció social.

2. El canvi social Aquest nucli té com a objecte l’estudi dels processos essencials de canvi de les formes socials tradicionals

a les actuals, així com una incursió en el debat sobre alguns temes d’actualitat. Els continguts que corresponen a aquest nucli són:

– La industrialització. El desplegament del mercat. L’assalarització. – La urbanització. El desenvolupament de les comunicacions. – La formació dels estats-nació. La democratització jurídica i política.


43/52 ÍNDEX

– El pas de la família extensa a la família nuclear. – La secularització. La modernització de les actituds. – El debat actual: la globalització; multiculturalitat i interculturalitat; la societat de la informació i del coneixement; l’acceleració del canvi tecnològic i del desenvolupament sostenible, etc.

3. Les desigualtats socials En aquest nucli es tracta de manera general el conjunt de les desigualtats adscriptives (sexe, ètnia,

nacionalitat, llengua, religió, edat, etc.) i adquisitives (propietat, autoritat, procés de treball, qualificació, etc.). Els continguts que corresponen a aquest nucli són:

– Conceptes bàsics: explotació, opressió, dominació; gènere, ètnia, grup d’edat; estratificació, mobilitat social, classe social, estatus; distribució de la renda i de la riquesa, marginació, igualtat d’oportunitats i de resultats, etc. – Agregats i grups socials més desfavorits, com dones, ancians, minories ètniques i culturals, immigrants, discapacitats, obrers, marginats, etc.

4. La societat espanyola Aquest nucli està dedicat a l’estudi del desenvolupament recent de la societat espanyola i de les seues

característiques específiques actuals, partint de l’entorn: la Comunitat Valenciana, la ciutat o, inclús, el barri. Els continguts que corresponen a aquest nucli són:

– El procés de modernització des dels anys seixanta fins hui. La incorporació a la Unió Europea. La secularització. – L’estructura de l’Estat i les diferències entre les comunitats autònomes. – L’estructura social; distribució de la renda i classes socials. – La incorporació de la dona. L’envelliment de la població. – El fenomen migratori i la seua repercussió social.

5. Anàlisi d'una institució, un grup o un cas Aquest nucli, la concreció del qual queda enterament al criteri del professor/a i els alumnes, ha de consistir en l'anàlisi d'un objecte d'investigació servint-se per a això, dins dels límits marcats pel temps disponible i l'edat dels alumnes, de materials especialitzats i tècniques sociològiques. El tema a elegir pot ser igualment una institució en general (l'escola, la família, l'empresa...) que un grup social (els immigrants, els vells, els professors d'Institut...) o, preferiblement, un cas dins d’aquests institucions o grups (el propi centre, els immigrants d'un cert origen assentats en la localitat, l'empresa més pròxima...), sempre que reunim-se condicions que fes-ne possible la investigació. aquest nucli ha de considerar-se més com l'objectiu final d'un treball en equip -en què l'equip és el grup-aula davall l'orientació del professor/a- que com un conjunt de rutines a realitzar de manera homogènia per tots els alumnes. És fonamental que, en la seua realització, es recórrega a alguna literatura especialitzada, a les fonts d'informació ja existents i a tècniques elementals d'investigació de camp (observació, entrevistes, qüestionaris...) i anàlisi de les dades (quantitatius i qualitatius), així com a l'intercanvi de troballes i conclusions i al debat.

IV. CRITERIS D'AVALUACIÓ 1. Descriure les relacions i els processos socials, utilitzant apropiadament i amb rigor els conceptes i

termes bàsics de l’anàlisi sociològica. Aquest criteri pretén comprovar que l’alumnat comprèn els elements fonamentals de la terminologia

sociològica, distingeix entre el seu ús científic i el seu ús comú i és capaç de valdre-se’n per a la descripció i l’anàlisi de la realitat social.

2. Identificar components socials d’institucions pròximes, rutines quotidianes i grups de pertinença, distingint entre components naturals i culturals, aspectes necessaris o inevitables i aspectes socialment construïts.

El propòsit d’aquest criteri és valorar la capacitat de l’alumnat per a percebre la dimensió social de la realitat que l’envolta o, almenys, per a problematitzar-la des d’una perspectiva sociològica.

3. Identificar les principals transformacions que han conduït i condueixen la humanitat des de la societat tradicional a la societat moderna, valorant el seu caràcter, el seu abast i les seues conseqüències.

Aquest criteri té per objectiu verificar la capacitat de l’alumnat de relativitzar les formes socials en què viu, comprendre mínimament la seua gènesi i percebre que el canvi social continua sent un procés inacabat i de resultats incerts.


44/52 ÍNDEX

4. Conéixer les distintes formes de desigualtat social, el seu origen, el seu abast i les seues conseqüències, entenent que no són inevitables, que tenen causes localitzables i que poden ser afavorides, moderades o eliminades.

Aquest criteri serveix per a comprovar que l’alumnat comprèn que les desigualtats socials no obeeixen simplement a diferències individuals, i menys encara innates, sinó que són producte de factors igualment socials i que, com a tals, unes o altres poden ser objecte de l’anàlisi sociològica i de la intervenció política i social.

5. Conéixer i comprendre les característiques bàsiques de l’estructura social de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, així com els processos de transformació més recents i en curs.

Aquest criteri pretén valorar el coneixement de l’alumnat de la societat valenciana i de l’espanyola, de la seua especificitat en el context de les societats avançades i semiavançades, així com la seua capacitat d’aplicar els conceptes bàsics de la sociologia.

6. Situar institucions, grups o processos concrets en les coordenades més generals de la totalitat social, nacional i internacional, i contrastar-los amb models, tipus i conceptes generals, fent referència a unes i a altres per a interpretar aquells en els seus elements comuns i diferencials.

Amb aquest criteri es tracta d’avaluar la capacitat de l’alumnat per a anar del particular al general i del general al particular, així com per a distingir els models teòrics i tipus ideals dels casos concrets.

7. Utilitzar interpretacions sociològiques alternatives d’una mateixa realitat, valorant les seues aportacions respectives i el pes de punts de vista més generals sobre les seues formulacions concretes.

La funció d’aquest criteri és estimar la capacitat de l’alumnat per a captar que les troballes, les anàlisis, les teories i les conclusions en sociologia no tenen el grau de certesa de les ciències naturals, i que els debats al seu si poden expressar per igual diferents metodologies, perspectives, focus d’interès o preconceptes. També permetrà comprovar si sap situar-se críticament enfront de les dites interpretacions, raonant una opció, o la falta d’opció, personal respecte d’això.

8. Utilitzar diverses fonts d’informació per a extraure conclusions pròpies sobre un problema, sol o en equip, valorant la fiabilitat de les dites fonts.

Aquest criteri es proposa verificar la capacitat de l’alumnat per a interpretar fenòmens socials utilitzant informació de base (estudis, informes, estadístiques, enquestes, etc.), així com per a arribar a inferències a partir d’esta, per a qüestionar la validesa de materials concrets i relativitzar, d’acord amb això, la pertinència de les conclusions recolzades en aquells.

9. Produir en equip dades, utilitzant tècniques elementals d’investigació sociològica, que resulten pertinents per a un objecte d’estudi donat.

Amb aquest criteri es pretén comprovar, d’una banda, si l’alumnat comprèn el valor de certes tècniques qüestionaris, entrevistes, observació, etc.), així com la seua major o menor adequació a objectius de coneixement concret, el seu caràcter comprensiu o reductor de la realitat que pretenen captar. També permetrà mesurar la seua capacitat per a aplicar, per si mateix i en equip, els coneixements adquirits a l’anàlisi d’un objecte nou.

10. Elaborar en grup un treball monogràfic que continga l’anàlisi d’una institució, un grup o un cas. Aquest criteri serveix per a avaluar la capacitat de l’alumnat de treballar en equip en l’anàlisi d’un objecte

d’investigació, servint-se en la mesura de les seues possibilitats de materials especialitzats i tècniques sociològiques. El tema pot ser una institució en general (l’escola, la família l’empresa, etc.) un grup social (les persones immigrants o ancianes, col·lectius professionals, etc.) o, preferiblement, un cas dins d’aquests institucions o grups (el mateix centre, els immigrants d’un cert origen assentats en la localitat, l’empresa més pròxima, etc.). Es valorarà especialment l’ús de literatura especialitzada, la qualitat de les fonts d’informació, les tècniques d’investigació de camp aplicades (observació, entrevistes, qüestionaris, etc.), l’anàlisi realitzat de les dades quantitatives i qualitatives, així com l’intercanvi de troballes i conclusions i el debat raonat i respectuós.


45/52 ÍNDEX

V. METODOLOGIA I ORGANITZACIÓ DELS CONTINGUTS No hi ha llibre de text. Com a obres de referència i consulta per al professorat es recomanen: Salvador Giner, Sociologia, ed. 62 i el Curso de Sociología de F. Bañuls, ed. Diálogo. En base a aquestes obres, els continguts s'organitzen com s'indica a continuació: Capítol 1. Naturalesa de la sociologia 1. Definició de la sociologia 2. El caràcter científic de la sociologia 3. El problema ètic i els valors 4. Problemes epistemològics

5. La teoria sociològica. Naturalesa i abast de la teoria sociològica. Un exemple de teoria sociològica. 6. Metodologia i mètodes Capítol 2. Les dimensions primordials de la societat 1. El marc de referència 2. La naturalesa humana. Postulats sociològics sobre la naturalesa humana. 3. Els grups socials. 4. L'acció social: la interacció humana. Intencions humanes i efectes socials de l'acció. 5. Posicions socials i normes. Posicions: rol i estatus. Normes: control social. 6. Funcions socials 7. Conflicte social 8. Estructures i sistemes socials Capítol 3. La cultura i el procés de socialització

1. La societat humana i la cultura. Societat animal i societat humana. Definició de cultura. Cultura i subcultura. 2. Ordre i dinàmica de la cultura. Sistemes culturals. - Traços, complexos i àrees culturals. - Nivells de la realitat cultural. - Canvi cultural. - La pluralitat de les cultures. 3. El procés de socialització. Aprenentatge i socialització. - Socialització, cultura i estructura social.

4. Socialització i acció social 5. Dimensions de la realitat cultural: comunió, domini, innovació Capítol 4. La comunitat 1. Comunitat i associació 2. Els grups comunitaris

3. Família i sistemes socials consanguinis. A) Definició i funcions de la família. - B) Els sistemes consanguinis. 4. Comunitats nacionals i territorials. Les varietats del comunitari. - Territorialitat. - La comunitat urbana.

Capítol 5. L'economia: divisió del treball i desigualtat social. 1. Economia i societat 2. Ordre econòmic i mode de producció

3. La divisió social del treball. Naturalesa i evolució del fenomen. - L'alienació i la divisió del treball. 4. Desigualtat social. Naturalesa i sistemes principals. - Problemàtica de la desigualtat social.

5. Les classes socials. La consciència de classes. - Dinàmica de les classes: mobilitat, elits i conflicte. Capítol 6. La politeia 1. El poder

2. Les formes de la politeia. Els modes de la autoritat. - Dimensiones psicosocials i comunitàries. 3. Politeies absolutistes i totalitàries 4. Politeies democràtiques. Definició de la democràcia. - Institucions de la democràcia. 5. El poder militar 6. Administració: organitzacions formals i burocràcia.


46/52 ÍNDEX

Capítol 7. El coneixement social de la realitat. 1. La sociologia del coneixement 2. Creences

3. La religió. Definició. - Els grups religiosos. - La religió i les altres esferes de la realitat social. 4. La ideologia. La ideologia com a visió del món social. - Problemes conceptuals. - Definició. - Dinàmiques i formes de la ideologia.

Capítol 8. El conflicte social. 1. Cap a una teoria del conflicte social: 1. La base biològica del conflicte social. - 2. El conflicte social i el conflicte de classes. - 3. El poder i el conflicte social. - 4. El conflicte social i l'estratègia nacional. - 5. Els efectes del conflicte social. 2. La guerra 3. La revolució: 1. Antagonisme intens de classes. - 2. La frustració de les expectatives econòmiques creixents. 3. La frustració de les expectatives creixents de poder i estatus. - 4. La incapacitat de les classes dominants. - 5. Una fracció de les classes dominants s'uneix a l'enemic. - 6. L'hostilitat de la comunitat intel·lectual. - 7. El mite revolucionari. 8. La dualitat de poder. - 9. Elits i partits revolucionaris. -10. La situació internacional favorable. 4. Conformitat i consens, desviació i anomia 5. Delinqüència i criminalitat. Naturalesa de la delinqüència. - Delinqüència y estructura social. 6. Conflicte generacional Capítol 9. El canvi social en les societats modernes. 1. Dimensions en mudança social 2. Evolució social 3. Orígens de la societat moderna occidental. El feudalisme i la seua dinàmica històrica. - Sorgiment de la societat capitalista. - La societat burgesa clàssica. 4. La societat moderna Capítol 10. La societat mundial. 1. La mundialització 2. Les societats avançades. Caràcters de la societat moderna occidental. - Canvis en la desigualtat social. - Conflictes socials. 3. Estructura social dels països socialistes d'estat. El socialisme d'estat. - Poder i privilegi davall el socialisme d'estat. 4. La transformació del món perifèric. L'expansió occidental. - Las revoluciones en la perifèria. - Les varietats del món perifèric. 5. Present i esdevenidor de la societat humana. El nostre encreuament històric. - La societat sostenible: els límits del creixement i el pervindre de l’ humanitat.

VI. CONTINGUTS MÍNIMS I TEMPORALITZACIÓ Dels continguts proposats per Giner, op.cit., es seleccionen els següents com a continguts mínims de l'assignatura: 1. Naturalesa de la sociologia: - Definició - Caràcter científic 2. Les dimensions primordials de la societat: - La naturalesa humana: postulats sociològics - Els grups socials - Posicions socials: rol i estatus. Normes: control social - Funcions socials: política, econòmica, cultural i integradora. - Conflicte social 3. La cultura i el procés de socialització: - Societat humana i cultura: Societat animal i societat humana. Definició de cultura. - Ordre i dinàmica de la cultura: sistemes culturals. Traços, complexos i àrees culturals.


47/52 ÍNDEX

- El procés de socialització 4. La comunitat: - Comunitat i associació - Família i sistemes socials consanguinis: - Família: matrimoni. Família nuclear. El divorci.. - Sistemes consanguinis: el tabú de l'incest. Parentiu i societat. - Comunitats nacionals i territorials. 5. L'economia: divisió del treball i desigualtat social: - Definició d'economia. - Divisió del treball, l'alienació. - Desigualtat social: l'estratificació social (castes, estaments i classes socials) 6. El poder polític: - Definició del poder i l'autoritat - Classes d'autoritat: carismàtica, tradicional i legal-racional. - Classes de poder polític: totalitari i democràtic (definició i institucions bàsiques) - El poder militar. - Administració i burocràcia. 7. El conflicte social: - Definició - La guerra - La Revolució - Delinqüència i criminalitat - Conflicte generacional 8. El canvi social: - Definició - L'evolució de la societat occidental: Feudalisme, Capitalisme, Burgesia clàssica, Societat moderna. 9. La globalització - Definició i característiques - Altres mons: societats africanes, països islàmics, societats surasiàtiques, societats llatinoamericanes. - Les institucions de la globalització: el FMI, el Banc Mundial, les empreses transnacionals. - El moviment antiglobalització econòmica: la taxa Tobin, Attac, etc.

TEMPORALITZACIÓ Primera avaluació: unitats 1-3 Segona avaluació: unitats 4-6 Tercera avaluació: unitats 7-9

VII. QUALIFICACIÓ: EXÀMENS I TREBALLS La nota serà la resultant de, com a mínim, tres dels següents procediments d'avaluació: - Un treball d'investigació sociològica individual objecte d'exposició en classe. - Un examen al final de cada avaluació que constarà de tres qüestions (model del Departament). - El comentari individual d'una lectura de temàtica sociològica. - Diferents activitats, exercicis i comentaris documentals que es faran al llarg del curs.

L'ASSISTÈNCIA A CLASSE I PARTICIPACIÓ EN LES ACTIVITATS DE L'AULA Els criteris d'avaluació abans exposats requereixen la presència, actitud col·laboradora i participació activa en les activitats de l'aula: exposicions orals, participació en debats, comentaris de texts, treballs, etc. Aquests paràmetres podran suposar fins a un 30% del còmput global de l’assignatura. Si la dita qualificació penalitza el rendiment acadèmic demostrat per l’alumne, aquest podrà recuperar la puntuació perduda en l’avaluació anterior seguint les pautes de comportament a l’aula assenyalades pel professor.


48/52 ÍNDEX

FALTES D’ORTOGRAFIA: Les faltes d’ortografia en el exàmens i treballs podran penalitzar-se fins a un màxim del 10% de la qualificació. En tot cas el professorat haurà de proposar l’alumne les tasques adients per a superar els seus dèficits d’aprenentatge ortogràfic. La realització correcta de la tasca encomanada implicarà la recuperació de la puntuació sostreta.

VIII. RECUPERACIÓ

Per a aquells/es alumnes que suspenguen alguna de les avaluacions hi haurà una activitat de recuperació dels aspectes deficitaris del treball o examen suspès. Per a aprovar l'assignatura és condició sine qua non entregar tots els treballs, exercicis, comentaris i actitivats, encara que siga amb retard (el professor/a valorarà la incidència del retard en la qualificació). DRETS I DEURES DE L’ALUMNAT




49/52 ÍNDEX

ESTUDIS DEL BATXILLERAT A DISTÀNCIA (CEED)3

I. CONSIDERACIONS GENERALS:

L'especial idiosincràsia de l'alumnat que cursa els estudis del Batxillerat a distància ens ha dut a elegir textos i materials que reunisquen les característiques adients, a saber: 1. Cobreixen al complet els temes del programa 2. Presenten un vocabulari i continguts de fàcil comprensió 3. Proposen una varietat d'exercicis que l'alumnat pot realitzar en classe o en el seu domicili i ser corregits, en aquest cas, pel professorat. Els objectius d’aquests matèries són els proposats per la normativa en vigor. La temporalització s'até tant a les característiques del CEED com al temari proposat. Les proves d'avaluació es realitzaran en les aules i dates designades per la Direcció d'estudis del CEED del Centre. L'alumnat disposa d'una adreça electrònica per a comunicar-se amb el professor: [email protected] així com un lloc web programat amb Moodle on interactuar amb el professor.

II. PRIMER DE BATXILLERAT

FILOSOFIA I CIUTADANIA En el CEED, el llibre de text és: IZUZQUIZA, I. et alt., Filosofia i ciutadania, ed. Anaya. Òbviament la metodologia es basa en l’aprofitament intensiu dels mitjans a distància, privilegiadament Internet, amb un lloc web programat amb Moodle, i el correu electrònic. PSICOPEDAGOGIA La programació i els continguts de la matèria Psicopedagogia són el mateixos que els del Batxillerat de règim general, tot i que per a facilitar l’estudi, donada la idiosincràsia del Batxillerat a distància, es proposa com a llibre de recolzament:

NOGALES, F. i altres, Psicopedagogía, ed. Diálogo

III. SEGON DE BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA La Història de la Filosofia de 2n de Batxillerat consisteix en la lectura d'una part d'una obra filosòfica i el seu comentari. La programació d'Història de la Filosofia del CEED és la mateixa que la del Batxillerat de règim general i ambdós tenen la mateixa prova d'accés a la universitat. Com a material complementari de suport es proposen els següents textos:

. PLATÓ: Vilana, V. i altres, Plató: La República, llibres VI i VII, ed. Diálogo

. DESCARTES: Aguilar, C. i altres, Descartes: Discurs del mètode, ed. Diálogo

. NIETZSCHE: Archilés, A. i altres, Nietzsche: Crepuscle dels ídols, ed. Diálogo SOCIOLOGIA

La programació i els continguts de la matèria Sociologia són el mateixos que els del Batxillerat de règim general, tot i que per a facilitar l’estudi, donada la idiosincràsia del Batxillerat a distància, es proposa com a material de suport: BAÑULS, F., Sociologia, ed. Diálogo

3 Veure en annex les programacions del CEED.

mailto:[email protected]�


50/52 ÍNDEX

ALUMNES AMB MATÈRIES PENDENTS El Departament disposa d’una hora de repàs per a atendre a l'alumnat de segon de Batxillerat amb Filosofia i ciutadania de 1r de Batxillerat pendent. Hi haurà una examen eliminatori de matèria per avaluació. L'assistència al repàs és obligatòria i pot suposar fins un terç de la nota final. En cas de no assistir al repàs caldrà presentar-se a l'examen de pendents pels voltants del mes de Maig amb tota la matèria.

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS El Departament té previstes una sèrie d’eixides com visites a museus, cinema, teatre o eixides per el centre de la ciutat per a recollir informació. Les dates es determinaran d’acord amb el desenvolupament de la matèria corresponent. El Departament té previst col·laborar amb el Departament d’Orientació en tot tipus d’activitats destinades a promoure valors de convivència i de lluita front a actituds discriminatòries. Gairebé totes les activitats es desenvoluparan en connexió amb les matèries del Departament, com el Curs Educació per a la salut en les classes d’Educació eticocívica.

LLIBRES DE TEXT

ESO: . Educació eticocívica: MARINA, J. A., Educació eticocívica, ed. SM

BATXILLERAT:

DIÜRN, NOCTURN I CEED . Filosofia i ciutadania: IZUZQUIZA, I. et alt., Filosofia i ciutadania, ed. Anaya. CEED

. Psicopedagogia: NOGALES, F. i altres, Psicopedagogía , ed. Diálogo

. Història de la Filosofia: . PLATÓ: Vilana, V. i altres, Plató: La República, llibres VI i VII, ed. Diálogo . DESCARTES: Aguilar, C. i altres, Descartes: Discurs del mètode, ed. Diálogo . NIETZSCHE: Archilés, A. i altres, Nietzsche: Crepuscle dels ídols, ed. Diálogo

. Sociologia: BAÑULS, F., Sociologia, ed. Diálogo _______________________________________________________________________________________


51/52 ÍNDEX

IMPLEMENTACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ (TIC) INTERNET La implementació de les noves tecnologies ha estat des de fa anys un dels objectius del departament, en particular, l’ús de les possibilitats d’Internet com a recurs didàctic. En aquest sentit durant aquest curs continuarem fent servir els recursos ja habituals: 1. CORREU ELECTRÒNIC: fem servir el correu electrònic per a comunicar-nos amb l’alumnat fora de l’horari habitual per a resoldre dubtes, proveir, si cal, de documents o rebre treballs o comentaris; en aquest sentit tenim concedides dues adreces electròniques específiques en el servidor de l’Institut: [email protected] i [email protected]. A més cada professor té una adreça específica de @gmail dedicada a l’atenció de l’alumnat. A les quals cal afegir les adreces electròniques del CEED @ceedcv.es. 2. PÀGINA WEB DEL DEPARTAMENT: cada professor té un espai web en la pàgina del departament on pot posar a disposició de l’alumnat la informació que considere convenient. En la pàgina d’accés hi tenim, d’una banda, els accessos a l’espai personal del professorat, i, d’altra banda, la programació i els continguts mínims de cada assignatura del Departament en format pdf per a que puguen accedir-hi tant l’alumnat com els pares i mares. També hi hem penjat els textos d’Història de la Filosofia en valencià traduïts i anotats pels membres del Departament. 3. PÀGINES PERSONALS DEL PROFESSORAT: N’hi dues possibilitats, d’una banda, la pàgina estàtica d’informació (web 1.0) i d’altra la pàgina dinàmica col·laborativa (web 2.0). Un exemple del primer cas, la del professor X. Renau. Hi ha un primer espai dedicat a informacions de la tutoria de 2n de Batxillerat, com l’horari del grup, un calendari d’exàmens i tota la informació disponible sobre la prova d’accés a la Universitat, inclosos enllaços a la Direcció General d’Universitats i a la Universitat Jaume I. Tot seguit, informació relativa a les diverses assignatures de cadascuna de les quals hi ha, com a mínim un accés al programa i a llocs on hi poden trobar informació complementària. En el cas de Filosofia i ciutadania hi ha un enllaç a la secció ‘Paleoantropologia’ del departament, en el cas de Psicopedagogia i Filosofia i ciutadania hi ha un presentació sobre la percepció i una secció molt completa sobre el procés perceptiu (il·lusions perceptives, etc.) amb petites pel·lícules en Adobe Flash amb què els alumnes poden interactuar. A continuació hi trobem la secció d’Història de la Filosofia. Primer hi ha una explicació del programa i el tipus d’examen així com un exemple d’examen de selectivitat. A continuació els quatre autors que impartim, Plató, Descartes, Nietzsche i Ortega y Gasset, i de cadascun d’ells, el text a llegir, el apunts que expliquen sistemàticament el pensament de l’autor, algun text complementari si hi cal (com un petit dossier sobre la llibertat en Descartes) i, sobretot, i progressivament, els exàmens de cada autor resolts pel professor per a que l’alumnat sàpiga el que hauria d’haver ficat, la qual cosa li permet comparar i, si ho considera convenient, reclamar amb seguretat revisió del seu examen; també li permet resoldre els dubtes de vocabulari o de comentari textual, donades les peculiaritats de l’examen d’Història de la Filosofia. Tot seguit hi trobem una secció anomenada “Altres autors” on es proposen textos d’altres pensadors que poden completar i perfeccionar la comprensió dels autors explicats, com en el cas de Nietzsche i Schopenhauer. També hi ha suggerències de textos filosòfics a demanda dels alumnes, com la secció “Màximes, pensaments i reflexions”. Per a acabar la pàgina es facilita informació, com el guió o algunes suggerències de comentari, sobre les tres pel·lícules que es veuen i comenten al llarg del curs: “El nom de la rosa” (per al món medieval), “Matrix” (per al Racionalisme, Empirisme) i “Blade Runner” (reflexions ètiques sobre els nous desenvolupaments científics. Filosofia contemporània). Un exemple del segon cas (web 2.0), el bloc del professor V. Abril “Aprendo filosofia”, un espai interactiu amb propostes del professor i comentaris dels alumnes, material complementari, webs recomanades i notícies a destacar.



http://filosofia.iesribalta.net/�

http://www.iesribalta.net/html/departaments/filosofia/web/xrenau.htm�

http://www.iesribalta.net/html/departaments/filosofia/paleo/index.htm�

http://www.iesribalta.net/html/departaments/filosofia/web/Percepcion_web/index.htm�

http://www.iesribalta.net/html/departaments/filosofia/web/Percepcion_web/index.htm�

http://www.iesribalta.net/html/departaments/filosofia/web/Percepcion_web/ilusiones_psicologicas.htm�

http://www.iesribalta.net/html/departaments/filosofia/web/Percepcion_web/ilusiones_psicologicas.htm�

http://www.iesribalta.net/html/departaments/filosofia/web/docs/textos/Botiquin_filosofico.pdf�

http://aprendofilosofia.blogspot.com/�


52/52 ÍNDEX

4. SECCIÓ ESPECIALITZADA EN UN TEMA ESPECÍFIC: l’antropologia biològica A més, el Departament manté i actualitza permanentment una secció sobre l’evolució de l’home a l’objecte de fer-la entenedora i visualment atractiva. Normalment l’abundància de noms i les troballes constants de nous espècimens fan molt difícil una explicació diàfana de la nostra evolució; per a evitar aquest inconvenient hem procurat fer-ne sobretot una explicació visual amb riquesa d’imatges que estimulen la imaginació i faciliten la identificació de l’alumnat amb un procés que, d’una altra manera, pot resultar molt àrid. Primer trobem una secció anomenada “La evolución. Nuestra historia, desde los Primates al Sapiens” on expliquem les principals fases de l’evolució humana. A continuació, la secció més extensa (de l’ordre de 50 pàgines web, una per espècie) i més cuidada, és l’anomenada “Las especies. Identifica cada una de las especies” en què hem procurat el màxim nombre d’imatges per a, en la mesura del possible, atrapar l’alumnat amb la meravella visual de la complexitat evolutiva. La tercera secció és una col·lecció comentada d’enllaços a altres llocs webs sobre l’evolució. La quarta és una pàgina amb un vocabulari bàsic d’antropologia biològica. I la cinquena, bibliografia. A banda, també trobem una proposta més teòrica per a reflexionar sobre “La naturaleza humana a la luz de la Paleoantropología” (“La singularidad del hombre”, “La diversidad racial del homo sapiens”, etc.), materials que també es poden fer servir, a més de en l’Antropologia pròpiament dita, en altres assignatures com Educació eticocívica, Filosofia i ciutadania, etc. En aquesta mateixa secció hi trobem una “Prueba de lecturas”, un qüestionari que l’alumne pot enviar al professor per a demostrar la seua comprensió dels trets més significatius de l’evolució humana; també s’hi pot afegir un comentari personal. També hem ficat dues pel·lícules en Adobe Flash, una és un resumen ràpid interactiu de l’evolució i l’altra una seqüència espècie per espècie. 5. L’ÚS DEL MOODLE També cal fer esment de la utilització de Moodle, un anomenat “Ambient Educatiu Virtual” i sistema de gestió de recursos que ajude a crear comunitats virtuals d’aprenentatge en línia. El curs passat ha estat el segon curs que el CEED l’ha posat a la nostra disposició; s’ha emprat de manera intensiva tot i que la manca de costum per part de l’alumnat ha impedit que en traguera tot el profit. També hem fet servir de manera limitada el Moodle instal·lat en el servidor de l’Institut degut a les seues limitacions d’espai. Un dels objectius d’aquest curs és intentar generalitzar i aprofundir en l’utilització del Moodle per part de tots el membres del Departament. En aquest sentit, l’empresa que gestiona la intranet de l’Institut ja ha instal·lat al seus servidors una versió amb més capacitat del Moodle a l’efecte que cada professor i cada alumne, amb el seu usuari i contrasenya habitual puga accedir a l’espai virtual dels grups en què té docència. _______________________________________________________________________________________

http://www.iesribalta.net/html/departaments/filosofia/paleo/index.htm�

http://www.iesribalta.net/html/departaments/filosofia/paleo/html/Evolucion/html/evolucion.htm�

http://www.iesribalta.net/html/departaments/filosofia/paleo/html/genealogia.htm�

http://www.iesribalta.net/html/departaments/filosofia/paleo/cultura/cultura.htm�

http://www.iesribalta.net/html/departaments/filosofia/paleo/cultura/cultura.htm�

http://www.iesribalta.net/html/departaments/filosofia/paleo/formulari/formulari.htm�

http://www.iesribalta.net/html/departaments/filosofia/paleo/html/genealogia.htm�

http://fp.edu.gva.es/course/category.php?id=55�

http://moodle.iesribalta.net/�

http://ribalta.dismacofax.com/moodle/�

http://ribalta.dismacofax.com/moodle/�

Guia d’estudi Filosofia i ciutadania

Professora: Ana Giner

IES Francesc Ribalta

Curs 2014-15

IES Francesc Ribalta · Guia d’estudis

Filosofia i ciutadania

1

Introducció La matèria de batxillerat Filosofia i ciutadania és una introducció a la filosofia, una activitat reflexiva i crítica sobre els fonaments i les conseqüències de les altres branques del saber humà. Partint de l’anàlisi dels distints tipus de coneixement i de l’especificitat del coneixement científic, es tracta que l’alumnat descobrisca el paper i el lloc de la filosofia en el conjunt del saber, identificant igualment les seues peculiaritats i diferències en relació amb la ciència i altres branques del coneixement. El primer nucli temàtic, “La filosofia i l’ésser humà”, analitza l’especificitat del saber filosòfic, els trets més significatius de la naturalesa humana, tant des del punt de vista biològic como sociocultural i, en fi, la concepció filosòfica de l’ésser humà, en particular, l’enigma de la consciència i la presència de la mort. El segon nucli “La raó teòrica: coneixement, veritat i realitat” tracta dels temes troncals de la reflexió filosòfica, l’epistemologia i l’ontologia. De la teoria del coneixement s’estudia les característiques del procés, la seua construcció social així com el paper del llenguatge; també les característiques del coneixement científic. En últim lloc l’ontologia ens permet plantejar-nos les preguntes filosòfiques sobre la realitat. En tercer lloc, el nucli temàtic “La raó pràctica: acció i filosofia moral”, analitza les característiques de l’acció humana i el seu tret definitori: la moralitat. Els fonaments de l’acció moral ens permeten tractar de qüestions com la llibertat i la responsabilitat. Aquesta secció acaba amb una consideració especial dels drets humans i el seu lloc en els projectes ètics del segle XXI. El darrer nucli temàtic, “La filosofia política: Estat, democràcia i ciutadania” és explícit des de la seua formulació: es tracta de reflexionar sobre els fonaments filosòfics de l’acció política, des de les teories sobre l’origen de la societat i la reflexió filosòfica sobre l’Estat a la construcció filosòfica del concepte de ciutadania. 1. Objectius

1. Reconéixer i explicar amb precisió i rigor l’especificitat de la filosofia distingint-la d’altres sabers o modes d’explicació de la realitat, diferenciant el seu vessant teòric i pràctic, centrant-se en les preguntes i problemes fonamentals.

2. Raonar amb argumentacions ben construïdes realitzant una anàlisi crítica i elaborant una reflexió adequada entorn dels coneixements adquirits.

3. Exposar argumentacions i compondre textos propis en què s’aconseguisca una integració de les diverses perspectives i s’avance en la formació d’un pensament autònom.

4. Utilitzar i valorar el diàleg com a forma d’aproximació col·lectiva a la veritat i com a procés intern de construcció d’aprenentatges significatius, reconeixent i practicant els valors intrínsecs del diàleg com el respecte mutu, la sinceritat i la tolerància.

5. Obtindre informació rellevant a través de diverses fonts, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la críticament en l’anàlisi de problemes filosòfics, sociològics i polítics.

6. Conéixer i analitzar les característiques específiques d’allò humà com una realitat complexa i oberta de múltiples expressions i possibilitats, aprofundint en la dialèctica naturalesa i cultura, i individu i ser social, que constituïxen a la persona.

7. Conéixer i valorar la naturalesa de les accions humanes en tant que lliures, responsables, normatives i transformadores.

8. Comprendre i valorar les idees filosòfiques que han contribuït, en distints moments històrics a definir la categoria de ciutadania, des de la Grècia clàssica fins a la ciutadania global del món contemporani, fent especial èmfasi en la Il·lustració i en la fonamentació dels Drets Humans.



2

9. Reconéixer i analitzar els conflictes latents i emergents de les complexes societats actuals, els seus èxits i dificultats, els seus canvis i reptes més importants que contextualitzen l’activitat sociopolítica del ciutadà, manifestant una actitud crítica davant l’intent de justificació de les desigualtats socials o situacions de discriminació.

10. Assenyalar les diferents teories sobre l’origen del poder polític i la seua legitimació, identificant les que fonamenten l’Estat democràtic i de dret i analitzar els models de participació i d’integració en la complexa estructura social d’un món en procés de globalització.

2. Material didàctic. Llibre de text IZUZQUIZA, I. i altres, Filosofia i ciutadania, ed. Anaya Per altra banda, es recomana fer ús intensiu de l’aula virtual del CEED on es pot trobar material complementari, tant de tipus textual com audiovisual i xats o fòrums de discusió amb respostes a dubtes. ESTRUCTURA DE LES UNITATS: Els blocs El llibre està organitzat en quatre blocs de contingut: l. La filosofia i l'ésser humà; II. La raó teòrica: coneixement, veritat i realitat; III. La raó pràctica: acció i filosofia moral, i IV. La filosofia política: Estat, democràcia i ciutadania. Cada bloc comença amb una pàgina doble en què, a partir d'una gran il·lustració i mitjançant un text filosòfic, es pretén mostrar la línia argumental que connecta els continguts d'aquest nucli temàtic. Aquestes pàgines s'inicien amb una presentació breu, a tall de preguntes, en que s'especifica el tema fonamental objecte de reflexió en cada una de les unitats. Les unitats Cada bloc està integrat per diverses unitats. Totes s'inicien amb una pàgina doble que inclou una presentació breu dels continguts en què es proposa, a més, una reflexió inicial a partir de la il·lustració, de la situació (o el text, si s'escau) i dels aforismes que la complementen. El text principal, dividit en epígrafs i subepígrafs, constituïx una exposició clara, ordenada i rigorosa dels aspectes fonamentals del tema tractat en cada unitat. Les imatges que I'acompanyen miren de reforçar gràficament les idees analitzades. En les columnes laterals es recullen distintes informacions complementàries, qüestions i imatges. Textos i problemes En aquest apartat, s'inclouen sempre tres textos filosòfics en què es tracten diferents aspectes dels continguts que es proposen com a objecte d'estudi en la unitat. Cada un dels textos proposats va acompanyat d'una sèrie de preguntes que incideixen sobre les seues idees fonamentals per tal de facilitar a I'alumne la lectura i el comentari. Els problemes que completen aquestes pàgines són activitats de caràcter més general que persegueixen mostrar a I'alumne les dificultats amb que topa I'activitat filosòfica, que s'enfronta, precisament, amb «qüestions problemàtiques». La mirada filosòfica «El taller de les idees» és un apartat que abasta fins al final de la unitat, i s'hi presenten a I'alumne diversos elements per què forme, amb el rigor necessari, el seu propi discurs d'una manera autònoma i rigorosa. Aquest apartat s'inicia amb «La mirada filosòfica», en què s'exposa un conjunt d'actituds



3

fonamentals que configuren el mode de treball d’anàlisi filosòfica. En cada unitat s'aborda una d'aquestes actituds degudament descrita i acompanyada d'uns suggeriments i uns exercicis per a practicar els aspectes fonamentals d'aquesta «mirada». Paisatges de la filosofia En aquest apartat d'«EI taller de les idees» es remarca que l’actitud filosòfica no és exclusiva de la filosofia, sinó que també és pròpia d'altres àrees del coneixement i de I'experiència humans. Els «paisatges» que es presenten en aquesta pàgina doble analitzen problemes considerats en la unitat des d'una perspectiva diferent de la de la filosofia. Ací es poden trobar textos literaris, científics, obres d'art, etc., que, acompanyats d'activitats, recullen aquests punts de vista distints. Alguns d'aquests «paisatges» procedeixen de cultures diferents de la tradició occidental, i mostren que la reflexió filosòfica no és exclusiva d'Occident. Temptacions filosòfiques i Perspectiva final Per a finalitzar «El taller de les idees» i també la unitat, la pàgina de «Temptacions filosòfiques» concentra I'atenció de I'alumne sobre la seua experiència quotidiana perquè I'analitze des d'un punt de vista filosòfic. La «Perspectiva final», que tanca la unitat, inclou una síntesi de tot allò que s'hi ha tractat. Aquesta síntesi esquematitza els continguts essencials que I'alumne ha de retindre i s'acompanya d'un conjunt d'activitats la resposta de les quals permet avaluar el coneixement que els alumnes han obtingut després d'estudiar la unitat. 3. Continguts i activitats 3.1. Continguts L'assignatura Filosofia i ciutadania té entre els seus objectius fonamentals l'adquisició d'un vocabulari bàsic conceptual que permeta la comprensió dels continguts de la Filosofia de 2n de Batxillerat. Aquest caràcter propedèutic, preparar l’alumnat per a l’estudi en profunditat de la problemàtica filosòfica que es planteja en Història de la filosofia, determina una estricta, rigorosa i dràstica selecció dels continguts mínims que permeten la construcció d'un llenguatge filosòfic elemental. En aquest sentit i seguint la nomenclatura i la numeració del llibre de text se seleccionen els següents continguts de l’assignatura: I. LA FILOSOFIA I L'ÉSSER HUMA 1. LA FILOSOFIA 3. Filosofia, coneixement i ignorància 4. Una activitat peculiar: els trets de la filosofia 5. Els grans temes de la filosofia: raó teòrica i raó practica 2. L'ANIMAL HUMÀ: ORIGEN I EVOLUCIÓ 3. El lloc de I'ésser humà en la natura: la filogènesi 4. El procés d'hominització 5. Els trets específics de I'animal humà: cervell, llenguatge i cultura 3. ELS ESPAIS DE L'ÉSSER HUMA: NATURA, CULTURA I SOCIETAT 6. La diversitat cultural humana i la convivència entre cultures 4. LA CONCEPCIÓ FILOSÒFICA DE L'ÉSSER HUMÀ: ENIGMES I PROBLEMES 1. Cos i ment: una relació complexa 2. L'enigma de la consciència 3. L'univers del desig i la passió 4. La mort, un final sempre present



4

II. LA RAÓ TEÒRICA: CONEIXEMENT, VERITAT I REALITAT 5. CONEIXEMENT, LLENGUATE I VERITAT 1. El procés de coneixement: raó i experiència 2. La construcció individual i social del coneixement 3. Coneixement i llenguatge 4. El coneixement i el problema de la veritat 6. EL CONEIXEMENT CIENTÍFIC I LA REALITAT 1. La ciència i la pregunta per la natura 2. El mètode científic 7. LA PREGUNTA FILOSÒFICA PER LA REALITAT 1. Més enllà de la ciència: la pregunta filosòfica per la realitat 2. Un saber radical: la metafísica III. LA RAÓ PRÀCTICA: ACCIÓ I FILOSOFIA MORAL 8. L'UNIVERS DE L'ACCIÓ HUMANA: TREBALL, TÈCNICA I CREACIÓ DE SÍMBOLS 5. La reflexió filosòfica sobre la bellesa 9. ELS FONAMENTS DE I'ACCIÓ MORAL: LLIBERTAT I RESPONSABILITAT 1. La condició ètica de I'ésser humà 2. Els fonaments de I'acció ètica 3. La llibertat, una exigència de la moralitat 4. Dues formes d'ètica: material i formal 10. L'ÈTICA DAVANT ELS REPTES DE LA SOCIETAT ACTUAL 6. Els drets humans i els projectes ètics del segle XXI IV. LA FILOSOFIA POLÍTICA: ESTAT, DEMOCRÀCIA I CIUTADANIA

11. L'ORGANITZACIÓ DE LA SOCIETAT: PODER POLÍTIC, ESTAT I DEMOCRÀCIA 2. Teories sobre I'origen de la societat 4. La reflexió filosòfica sobre I'Estat 12. LA CONSTRUCCIÓ FILOSÒFICA DE LA CIUTADANIA 5. El republicanisme actual: entre el liberalisme i el comunitarisme 3.2. Organització en quinzenes i activitats complementàries PRIMERA AVALUACIÓ

• 1ª Quinzena: I. La filosofia i l’ésser humà. 1. La filosofia: 3. Filosofia, coneixement i ignorància. 4. Una activitat peculiar: els trets de la filosofia. 5. Els grans temes de la filosofia: raó teòrica i raó pràctica (pàgines 17-22 del llibre de text). Activitats complementàries: respon a les qüestions 6 -12 pàgines 18, 20 i 22. Tria un dels textos a comentar de les pàgines 26 i 27 i respon a les preguntes que s’hi plantegen.

• 2ª Quinzena: 2. L'animal humà: origen i evolució: 3. El lloc de I'ésser humà en la natura: la filogènesi. 4. El procés d'hominització. 5. Els trets específics de I'animal humà: cervell, llenguatge i cultura (pàgines 39-46 del llibre de text). Activitats complementàries: qüestions 6 -11 pàgines 39, 43 i 46. Tria un dels textos a comentar de les pàgines 48 i 49 i respon a les preguntes que s’hi plantegen.

• 3ª Quinzena: 3. Els espais de l’ésser humà: natura, cultura i societat. 6. La diversitat cultural humana i la convivència entre cultures(pàgines 67-68 del llibre de text). Activitats complementàries: qüestions 10 -11 pàgina 68. Comenta els tres textos de les pàgines 70 i 71 responent a les preguntes que s’hi plantegen.

• 4ª Quinzena: 4. La concepció filosòfica de l’ésser humà: enigmes i problemes: 1. Cos i ment: una relació complexa. 2. L'enigma de la consciència. 3. L'univers del desig i la



5

passió. 4. La mort, un final sempre present (pàgines 80-89 del llibre de text) Activitats complementàries: qüestions 1 -11 pàgines 82, 84, 86 i 89.

SEGONA AVALUACIÓ • 1ª Quinzena: II. La raó teòrica: coneixement, veritat i realitat: 5. Coneixement,

llenguatge i veritat: 1. El procés de coneixement: raó i experiència. 2. La construcció individual i social del coneixement. 3. Coneixement i llenguatge. 4. El coneixement i el problema de la veritat (pàgines 104 -115 del llibre de text) Activitats complementàries: respon a les qüestions 1-13 de les pàgines 105, 107, 112 i 115.

• 2ª Quinzena: 6. El coneixement científic i la realitat: 1. La ciència i la pregunta per la natura. 2. El mètode científic (pàgines 126-129 del llibre de text) Activitats complementàries: respon a les qüestions 1-6 de les pàgines 127 i 129. Comenta el text de Pitàgores de la pàgina 139 responen a les preguntes que s’hi plantegen.

• 3ª Quinzena: 7. La pregunta filosòfica per la realitat: 1. Més enllà de la ciència: la pregunta filosòfica per la realitat. 2. Un saber radical: la metafísica. Pàgines 148-149 del llibre de text. Activitats complementàries: respon a les qüestions 1-4 de les pàgines 149 i 151. Comenta el text de Kant de la pàgina 161 responent a les preguntes que s’hi plantegen.

• 4ª Quinzena: III. La raó pràctica: acció i filosofia moral. 8. L'univers de l’acció humana: 5. La reflexió filosòfica sobre la bellesa (pàgines 181-183 del llibre de text) Activitats complementàries: respon a les qüestions 13-15 de la pàgina 183. Comenta els problemes 4, 5 i 6 de la pàgina 185.

TERCERA AVALUACIÓ • 1ª Quinzena: 9. Els fonaments de l’acció moral: llibertat i responsabilitat: 1. La condició

ètica de I'ésser humà. 2. Els fonaments de I'acció ètica. 3. La llibertat, una exigència de la moralitat. 4. Dues formes d'ètica: material i formal (pàgines 194-202 del llibre) Activitats complementàries: respon a les qüestions 1-9 de les pàgines 195, 197, 199 i 202 del llibre de text.

• 2ª Quinzena: 10. L'ètica davant els reptes de la societat actual: 6. Els drets humans i els projectes ètics del segle XXI (pàgines 226-227 del llibre de text) Activitats complementàries: respon a les qüestions 17 i 18 de la pàgina 227 del llibre de text.

• 3ª Quinzena: IV. La filosofia política: Estat, democràcia i ciutadania: 11. L'organització de la societat: poder polític, Estat i democràcia: 2. Teories sobre I'origen de la societat. 4. La reflexió filosòfica sobre I'Estat (pàgines 244-246 i 249-251 del llibre de text) Activitats complementàries: respon a les qüestions 5-7 de la pàgina 246 i 10-11 de la pàgina 251. Comenta el text de Marx de la pàgina 253.

• 4ª Quinzena: 12. La construcció filosòfica de la ciutadania: 5. El republicanisme actual: entre el liberalisme i el comunitarisme (pàgines 270-271 del llibre de text) Activitats complementàries: respon a les qüestions 16-18 de la pàgina 271. Comenta el text de la pàgina 275 (“El difícil camí de la igualtat entre homes i dones”)



6

4. Criteris d’avaluació i exàmens Hi haurà un examen i una recuperació per avaluació seguint el model més avall exposat, en les dates establertes per la direcció d’estudis. Les activitats complementàries, poden suposar fins a dos punts com a màxim. En les activitats complementàries es valorarà sobretot l'originalitat. La còpia o reproducció a partir de qualsevol font aliena implicarà una qualificació negativa en el trimestre corresponent. Les activitats s’han d’entregar abans de finalitzar cada quinzena. MODEL D'EXAMEN 1. Una primera pregunta de definició de conceptes (tres). Es valorarà la precisió terminològica, l’ús de vocabulari específic i el caràcter complet de la resposta. (3 punts) 2. Una segona pregunta teòrica a triar entre dues opcions. Es valorarà la precisió terminològica, l’ús de vocabulari específic i el caràcter complet de la resposta. (3 punts) 3. El comentari d'un text curt relacionat amb algun dels ítems objecte d'examen. Es valoraran els coneixements, la terminologia específica, el raonament, la capacitat crítica i la reflexió personal. (4 punts). La primera qüestió (definició de conceptes) busca avaluar el domini adquirit del vocabulari filosòfic. Al llibre de text hi ha llistes de conceptes als marges de les pàgines que poden servir de base per a confegir un petit glossari. A més, al final del llibre hi teniu unes instruccions sobre la definició de termes en filosofia. La segona qüestió (triar entre dues qüestions) busca avaluar l’estudi i la comprensió dels ítems del temari. En el seu enunciat es respectarà en el possible la literalitat de la terminologia del llibre de text. La tercera qüestió (comentari de text) busca avaluar no només l’estudi i la comprensió dels ítems del temari sinó també la capacitat de reflexió, argumentació i contextualització dels temes estudiats. Hi teniu unes instruccions bàsiques de com comentar un text al final del llibre. EXAMEN DE JULIOL Prova de tota la matèria seguint el model exposat més amunt. Ja no es poden entregar activitats.

Guia d’estudi

Psicopedagogia Professora: Ana Giner


Curs 2014-15


Psicopedagogia

1

Introducció

L’assignatura de Psicopedagogia és una optativa pertanyent a 1r de Batxillerat. En el desenvolupament d’aquesta matèria es complementen els enfocaments teòrics i pràctics necessaris per a respondre, d’una banda, a un coneixement general del que és el sistema educatiu i aquest saber en particular; i, d’una altra, per a poder satisfer els interessos i expectatives de l’alumnat mitjançant la informació de les seues possibilitats personals i professionals. La part teòrica es correspon amb els fonaments de la Psicopedagogia com a ciència aplicada i les bases de l’Orientació educativa i professional. La part pràctica de la matèria consistirà en l’elaboració per part de l’alumnat de primer de batxillerat del seu propi Pla de Desenvolupament Personal i Professional a partir del coneixement de si mateix i de les seues pròpies possibilitats.

1. Objectius El desenvolupament d’aquesta matèria contribueix que l’alumnat adquirisca les següents capacitats:

• Adquirir les bases teòriques mínimes necessàries per a la comprensió dels principals mecanismes de la intervenció psicopedagògica, així com la seua finalitat, possibilitats i limitacions.

• Discriminar els plantejaments de la Psicopedagogia d’altres formes no científiques d’abordar els processos d’aprenentatge.

• Comprendre millor el propi procés d’aprenentatge i el dels altres. • Desenvolupar actituds més comprensives i tolerants pel que fa a les diferències

individuals, dins del respecte general als drets humans. • Adquirir estratègies més efectives en l’anàlisi dels problemes d’aprenentatge. • Desenvolupar la capacitat d’anàlisi i comprensió de les variables més destacades que

incideixen en la realitat escolar i les demandes d’adaptació que generen. • Aplicar els coneixements i tècniques adquirits en l’adopció de mesures de millora del

propi aprenentatge. • Millorar les pròpies eleccions acadèmiques i professionals a través del treball

sistemàtic del Pla de Desenvolupament Personal i Professional. • Conèixer la legislació bàsica que regula la Psicopedagogia. • Conèixer les principals àrees d’aplicació de la Psicopedagogia en el món professional. • Establir connexions amb els continguts d’altres matèries incloses en el batxillerat.

2. Material didàctic. Llibre de text NOGALES, F.V. i altre, Psicopedagogía, ed. Diálogo A més, es recomana fer ús intensiu de l’aula virtual del CEED on es pot trobar material complementari, tant de tipus textual com audiovisual, proves psicotècniques i xats o fòrums de discusió amb respostes a dubtes.


Psicopedagogia

2

3. Continguts i activitats

3.1. Continguts genèrics Els continguts es distribueixen en tres blocs, un per avaluació:

• Fonaments de la psicopedagogia: les quatre primeres unitats didàctiques responen a aquests continguts, car són necessaris per al coneixement previ de la matèria i l’assentament d’unes bases conceptuals suficients. Partint d’aquestes consideracions s’estudia, en primer lloc, la Història de l’educació en què estan ja presents els aspectes bàsics del fet educatiu, per a continuar amb els fonaments de la psicologia i de l’aprenentatge. Després dels fonaments bàsics, ens centrem en els aspectes pràctics de l’organització del centre escolar i les tècniques i mètodes utilitzats en psicopedagogia.

• El procés d’aprenentatge al llarg de la vida: respon a les quatre unitats següents, corresponents al segon trimestre. Entès el procés d’ensenyament-aprenentatge com un continu vital que es desenvolupa al llarg de l’existència, convé incidir en les diverses formes d’aprenentatge formal, informal i no formal. Estudiarem les principals teories d’aprenentatge, com la constructivista, la conductista o la de diversos autors com Piaget, Vygotsky o Ausubel. Incloem un apartat sobre les dificultats d’aprenentatge en les àrees instrumentals així com la seua prevenció, detecció i tractament. Per acabar s’estudia el tractament de la diversitat de l’alumnat, fent esment a les seues diferències individuals, socials i culturals.

• El tercer i últim bloc correspon a l’orientació educativa i professional: delimitem el seu marc conceptual i fem referència a la normativa reguladora dels diferents àmbits de l’orientació, tant educativa com professional, el coneixement de la qual serà d’utilitat a l’alumnat per a dissenyar el seu Pla de Desenvolupament Personal i Professional. En aquest sentit, les quatre últimes unitats didàctiques s’orienten particularment a la confecció d’aquest Pla per part de l’alumne, plantejant-lo com a treball de final de curs.

3.2. Desenvolupament didàctic PRIMER TRIMESTRE BLOC I: FONAMENTS DE LA PSICOPEDAGOGIA

• 1ª Quinzena: Història de l’educació. El sistema educatiu espanyol. Pàgines 12-31 del llibre de text. Activitats complementàries: Redaccions de la pàgina 33.

• 2ª Quinzena: Organització del centre escolar. Pàgines 38-56 del llibre de text. Activitats complementàries: Redaccions de la pàgina 57.

• 3ª Quinzena: Fonaments de la Psicologia. Pàgines 62-80 del llibre de text. Activitats complementàries: Redaccions de la pàgina 81.

• 4ª Quinzena: Tècniques de Psicopedagogia. Pàgines 86-107 del llibre de text. Activitats complementàries: Redaccions de la pàgina 107.


Psicopedagogia

3

SEGON TRIMESTRE BLOC II: EL PROCÉS D’APRENENTATGE AL LLARG DE LA VIDA

• 1ª Quinzena: Concepte i teories d’aprenentatge. Pàgines 114-130 del llibre de text. Activitats complementàries: Redaccions de la pàgina 131.

• 2ª Quinzena: Formes i entorns del procés d’aprenentatge. Pàgines 136-153 del llibre de text. Activitats complementàries: Redaccions de la pàgina 153.

• 3ª Quinzena: La diversitat de l’alumnat: diferències individuals, socials i culturals. Pàgines 158-180 del llibre de text. Activitats complementàries: Fes un mapa conceptual i una síntesi dels continguts de les següents qüestions: 1. Les fons de diversitat. 2. Mesures per atendre la diversitat (pàgines 161 – 180 del llibre).

• 4ª Quinzena: Dificultats d’aprenentatge: prevenció, detecció i tractament. Pàgines 186- 202 del llibre de text. Activitats complementàries: Fes un mapa conceptual i una síntesi del continguts de les següents qüestions: 1. Àrees deficitàries i símptomes de les D.A. 2. Principals dificultats de l’aprenentatge i el seu tractament (pàgines 187-189 i 198-202). Diagnostica els cinc casos pràctics de les activitats finals (apartat 5, pàgines 202-203).

TERCER TRIMESTRE BLOC III: L’ORIENTACIÓ EDUCATIVA I PROFESSIONAL

• 1ª Quinzena: Fonaments de l’orientació. Pàgines 208-224 del llibre de text. Activitats avaluables: Fes un mapa conceptual i una síntesi del continguts de les següents qüestions: 1. Què és l’orientació? (pàgines 208-210). 2. Nivells de la intervenció orientadora (pàgines 212-214). Llegeix el document que tens ací (cal estar connectat a Internet, si no hi tens accés demana’m el document) i respon a les preguntes de la pàgina 225 del llibre de text.

• 2ª Quinzena: Projecte personal y professional (I): autoconeixement. Pàgines 230-253 Activitats avaluables: Fes un mapa conceptual i una síntesi del continguts de les següents qüestions: 1. Les capacitats i aptituds (pàgines 231-232). 2. La personalitat (239-243). Completa les proves psicotècniques següents: Test d’autovaloració d’aptituds (pàgina 233) i qüestionari de preferències professionals (pàgina 236). Activitats de les pàgines 239-253.

• 3ª Quinzena: Projecte personal y professional (II): Coneixement del sistema educatiu i del sistema laboral. Pàgines 260-283.

• 4ª Quinzena: Projecte personal y professional (III): Presa de decisions i elaboració del Pla d’acció. Pàgines 286-309. Activitats avaluables: 1. Elabora el teu Currículum vitae (pàgines 280-282). 2. A partir dels teus objectius i de les necessitats posades de manifest en el currículum elabora el teu projecte personal i professional (Esquema en la pàgina 287)

http://www.iesribalta.net/1213/Tema9_pag225.pdf�




Psicopedagogia

4

4. Criteris d’avaluació PRIMER I SEGON TRIMESTRES Hi haurà un examen i una recuperació per avaluació seguint el model més avall exposat, en les dates establertes per la direcció d’estudis. Les activitats complementàries, poden suposar fins a dos punts com a màxim. Les activitats s’han d’entregar abans de finalitzar cada quinzena. MODEL D'EXAMEN 1. Una primera pregunta de definició de conceptes (tres). Es valorarà la precisió terminològica, l’ús de vocabulari específic i el caràcter complet de la resposta. (3 punts) 2. Una segona pregunta teòrica a triar entre dues opcions. Es valorarà la precisió terminològica, l’ús de vocabulari específic i el caràcter complet de la resposta. (3 punts) 3. El comentari d'un text curt relacionat amb alguna dels ítems objecte d'examen. Es valoraran els coneixements, la terminologia específica, el raonament, la capacitat crítica i la reflexió personal. (4 punts). La primera qüestió (definició de conceptes) busca avaluar el domini adquirit del vocabulari psicopedagògic. La segona qüestió (triar entre dues qüestions) busca avaluar l’estudi i la comprensió dels ítems del temari. En el seu enunciat es respectarà en el possible la literalitat de la terminologia del llibre de text i serà molt semblant a la de les redaccions sol·licitades en les activitats complementàries. La tercera qüestió (comentari de text) busca avaluar no només l’estudi i la comprensió dels ítems del temari sinó també la capacitat de reflexió, argumentació i contextualització dels temes estudiats. TERCER TRIMESTRE L’avaluació del tercer trimestre consistirà exclusivament (no hi haurà examen) en les activitats avaluables més amunt indicades. N’hi ha tres grups d’activitats (la 3ª i la 4ª quinzenes estan agrupades en una) el valor de les quals és el mateix: un terç de la nota. Es valorarà en particular el Projecte personal i professional, ja que la seua elaboració pressuposa els coneixements de la resta d’unitats. En les activitats complementàries es valorarà sobretot l'originalitat. La còpia o reproducció a partir de qualsevol font aliena implicarà una qualificació negativa en el trimestre corresponent. Les activitats s’han d’entregar abans de finalitzar cada quinzena. Es recorda que cal descarregar d’ Internet tres documents: - RODRÍGUEZ-MORENO, Mª.L., La orientación escolar y profesional en el sistema educativo español. - Test d’autovaloració d’aptituds - Qüestionari de preferències vocacionals EXAMEN DE JULIOL Prova de tota la matèria seguint el model exposat més amunt. Ja no es poden entregar activitats.




Guia d’estudi

Història de la Filosofia Professor: Guillem Llop i Forcada


Curs 2014-15


Història de la Filosofia

1

Introducció La Història de la Filosofia es concep com una matèria comuna a totes les modalitats del Batxillerat, la qual cosa suposa un aprofundiment conceptual i una visió històrica dels temes que s’han analitzat en el primer curs. A més, constitueix una base de formació humanística indispensable per a l’alumnat, siga quina siga la seua especialitat professional futura. La funció de la Història de la Filosofia en la formació dels estudiants de Batxillerat té, almenys, tres dimensions que han de ser ateses i enteses, tant per si mateixes com en la seua correlació: la dimensió racional reconstructiva, la dimensió historiogràfica i la funció articuladora de la història intel·lectual. La dimensió racional reconstructiva garanteix la rellevància intel·lectual dels problemes plantejats i de les respostes oferides pels filòsofs per a la nostra comprensió present; i, al mateix temps, reconeix, com a condició de possibilitat la necessitat de prendre posició, explícita o tàcita, sobre les qüestions del debat filosòfic. En segon lloc, el procés educatiu no pot complir la seua funció si no posa els estudiants en contacte amb els textos prototípics de la racionalitat, per a fer-los conscients del valor, l’abast i els límits del que altres disciplines els presenten com a “fets”, és a dir, com a supòsits no qüestionats. La dimensió historiogràfica de la Història de la Filosofia és un element fonamental per a proporcionar una informació bàsica sobre el context que permet localitzar filòsofs i sistemes i generar en l’alumne-lector la deguda consciència del caràcter històricament situat de les teories filosòfiques i científiques, per aclarir les condicions socials de la seua gènesi, i les seues relacions de similitud i diferència respecte d’altres productes culturals, com l’art, la literatura, etc., igualment afectats d’historicitat. La funció articuladora de la història intel·lectual que cal atribuir a la Història de la Filosofia permet cobrir un buit notable en el currículum dels batxillers: l’absència de qualsevol altra forma d’història de les idees (físiques, sociològiques, polítiques, jurídiques, etc.), sense què no és intel·ligible ni la societat ni el sistema de sabers que se’ls transmet. La Història de la Filosofia ha d’obrir-se, a través de la temàtica suscitada pels filòsofs i els seus textos a aquestes dimensions de la història intel·lectual que mostren el ric debat històric que subjau als diversos sabers i a la varietat de paradigmes de racionalitat que aquestos sabers han assumit en diferents moments històrics.

1. Objectius 1. Conéixer i manejar correctament el vocabulari filosòfic bàsic adquirit al llarg del cicle complet de

formació filosòfica. 2. Relacionar els problemes filosòfics estudiats amb les condicions històriques, socials i culturals en què

van sorgir i a què van intentar donar resposta. 3. Exposar, de manera clara i ordenada, situant-les cronològicament, les grans línies problemàtiques i

sistemàtiques dels filòsofs que s’han estudiat de manera analítica. 4. Analitzar el contingut de textos filosòfics de les obres estudiades en el curs, atenent la identificació

dels seus elements fonamentals (problemes, conceptes i termes específics) i de la seua estructura expositiva (tesi, arguments, conclusions).

5. Interpretar el sentit d’un text filosòfic relacionant-lo amb el seu context teòric i social, i diferenciant les propostes que conté d’altres posicions possibles sobre el mateix tema.

6. Comentar i enjudiciar críticament un text filosòfic identificant els supòsits implícits que el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seues aportacions, comparant-lo, si és el cas, amb altres textos de distintes èpoques i autors que hi tinguen relació.

7. Ordenar i situar cronològicament els diversos autors, així com les seues obres i textos analitzats en el desenvolupament dels continguts, mostrant la implicació dels sistemes filosòfics en el desenvolupament històric de les idees i dels canvis socials i reconeixent la permanència i historicitat de les propostes filosòfiques.



2

2. Material didàctic. Llibres de text PLATÓ: VILANA, V. i altres, Plató: La República, llibres VI i VII, ed. Diálogo DESCARTES: AGUILAR, C. i altres, Descartes: Discurs del mètode, ed. Diálogo NIETZSCHE: ARCHILÉS, A. i altres, Nietzsche: Crepuscle dels ídols, ed. Diálogo Es tracta d’edicions didàctiques dels textos del filòsof corresponent amb una anàlisi hermenèutica progressiva, exercicis, vocabulari i exemples d’exàmens de les proves d’accés a la universitat. A més es recomana fer ús intensiu de l’aula virtual del CEED on es pot trobar material complementari, tant de tipus textual com audiovisual i xats o fòrums de discusió amb respostes a dubtes.

3. Continguts i activitats 3.1. Textos a llegir i camps temàtics

PLATÓ La República, lectura parcial del Llibre VI (Caps.18-21, des de 506b) i del Llibre VII (Caps.1-5, fins a 521b). Camps temàtics:

1. Dualisme epistemològic. 2. Dualisme ontològic. La teoria de les idees i la idea de Bé. 3. Dualisme antropològic. Teoria de la reminiscència. 4. Ètica platònica. L’intel·lectualisme moral. 5. Teoria de l’educació. Matemàtiques i dialèctica. 6. Teoria de l’estat just i del filòsof governant. DESCARTES

Discurs del mètode, Parts I-II-III-IV Camps temàtics:

1. El mètode cartesià: ideal matemàtic de certesa, dubte metòdic i criteri de veritat. 2. Concepte d’idea en Descartes i els seus tipus. 3. Concepte de substància en Descartes i els seus tipus. Arguments sobre l’existència de Déu i del món. 4. Dualisme antropològic. Mecanicisme i llibertat. 5. Moral provisional.

NIETZSCHE Crepuscle dels ídols: «El problema de Sòcrates», «La “raó” en la filosofia», «Com el

“món verdader” acabà convertint-se en una faula», «La moral com contranaturalesa» i «Els “milloradors” de la humanitat»

Camps temàtics: 1. «Crepuscle dels ídols»: crítica de la cultura occidental.

1.1. Crítica de la moral i de la religió. 1.2. Crítica del concepte de Déu. El nihilisme. 1.3. El vitalisme. La voluntat de poder i el superhome.

2. «Com es filosofa a martellades»: crítica de la filosofia. 2.1. Crítica de la racionalitat decadent. 2.2. Ésser i esdevenir. Aparença i realitat o "veritat". 2.3. Crítica del món metafísic.

Per “camps temàtics” s’entén el conjunt de temes entorn dels quals es pot organitzar la filosofia de l’autor. Es desenvolupen exclusivament aquells camps temàtics imprescindibles per a la comprensió del text a analitzar. Per a evitar confusions, en la formulació de les preguntes, tant dels nostres exàmens com en la prova d’accés a la universitat, es respectarà la literalitat de l’enunciat dels camps temàtics.



3

3.2. Periodització quinzenal i activitats complementàries 1ª AVALUACIÓ PLATÓ, La República, lectura parcial del Llibre VI (Caps.18-21, des de 506b) i del Llibre VII (Caps.1-5, fins a 521b)

• 1ª Quinzena: Bloc 1. Capítols XVIII-XIX (Llibre VI). Pàgines 63-77 del llibre de text. Activitats complementàries: I, II i III, pàgines 72-76.

• 2ª Quinzena: Bloc 2. Capítols XX-XXI (Llibre VI). Pàgines 78-92 del llibre de text. Activitats . complementàries: I, II i III, pàgines 87-91.

• 3ª Quinzena: Bloc 3. Capítols I-III (Llibre VII). Pàgines 93-104 del llibre de text. Activitats complementàries: I, II i III, pàgines 100-103.

• 4ª Quinzena: Bloc 4. Capítols IV-V (Llibre VII). Pàgines 105-120 del llibre de text. Activitats complementàries: I, II i III, pàgines 113-118.

Cal tindre en compte que, a més de la lectura del text, cal anar estudiant al mateix temps la filosofia de l’autor, en aquest cas, la filosofia platònica. En el llibre de text són els epígrafs: “Context filosòfic de Plató” (pàgines 11-19) i “La Filosofia de Plató” (pàgines 25-50). Al final del llibre de text hi ha un vocabulari suficient per a comprendre en primera instància els textos. A més a l’aula virtual hi haurà materials complementaris, com exemples d’exàmens, models de redacció o materials audiovisuals, a la vostra disposició. 2ª AVALUACIÓ DESCARTES, Discurs del mètode, Parts I-II-III-IV

• 1ª Quinzena: Part I. Pàgines 70-75 del llibre de text. Activitats complementàries, pàgines 96- 97. • 2ª Quinzena: Part II. Pàgines 76-82 del llibre de text. Activitats complementàries, pàgines 101-102. • 3ª Quinzena: Part III. Pàgines 83-87 del llibre de text. Activitats complementàries, pàgines 104-105. • 4ª Quinzena: Part IV. Pàgines 88-93 del llibre de text. Activitats complementàries, pàgines 108-109.

Cal tindre en compte que, a més de la lectura del text, cal anar estudiant al mateix temps la filosofia de l’autor, en aquest cas, la filosofia cartesiana. En el llibre de text: “La filosofia cartesiana” (pàgines 30-63). Al final del llibre de text hi ha un vocabulari suficient per a comprendre en primera instància els textos. 3ª AVALUACIÓ NIETZSCHE, El Crepuscle dels ídols: «El problema de Sòcrates», «La “raó” en la filosofia», «Com el “món verdader” acabà convertint-se en una faula», «La moral com contranaturalesa» i «Els “milloradors” de la humanitat»

• 1ª Quinzena: Lectura de la primera secció: “El problema de Sòcrates” (pàgines 63-67) i la Guia de lectures corresponent (pàgines 83-93). Simultàniament cal llegir de “La filosofia de Nietzsche”, els apartats 1 i 2 (pàgines 13-20). Activitats complementàries: pàgines 124-125 (“El problema de Sòcrates”)

• 2ª Quinzena: Lectura de les dues següents seccions: “La raó en la filosofia” i “Com el món vertader acabà convertint-se en una faula” (pàgines 67-71) i la Guia de lectures corresponent (pàgines 93- 109). Simultàniament cal llegir de “La filosofia de Nietzsche”, els apartats 3 i 4 (pàgines 20-29). Activitats complementàries: pàgines 125-126 (“La raó en la filosofia” i “Com el món vertader acabà convertint-se en una faula”)

• 3ª Quinzena: Lectura de la quarta secció: “La moral com a contranaturalesa” (pàgines 72-75) i la Guia de lectures corresponent (pàgines 109-116). Simultàniament cal llegir de “La filosofia de Nietzsche”, els apartats 5 i 6 (pàgines 30-52). Activitats complementàries: pàgina 126 (“La moral com a contranaturalesa”)



4

• 4ª Quinzena: Lectura de la cinquena secció: “Els milloradors de la humanitat” (pàgines 76-78) i la Guia de lectures corresponent (pàgines 117-122). Simultàniament cal llegir de “La filosofia de Nietzsche”, els apartats 7 i 8 (pàgines 52-60). Activitats complementàries: pàgina 127 (“Els milloradors de la humanitat”)

En el cas de Nietzsche, donada la complexitat i extensió de la seua filosofia es recomanable subdividir també en quinzenes l’estudi del seu pensament de forma paral·lela a la lectura dels textos. Així s’ha fet en la temporalització quinzenal proposada. Al final del llibre de text hi ha un vocabulari suficient per a comprendre en primera instància els textos. També hi teniu una relació de preguntes tipus 4 (Comentari personal de qualsevol aspecte del pensament de l’autor), molt interessant en el cas de Nietzsche donada l’actualitat del seu pensament: el nazisme, el darwinisme social, el nihilisme, el superhome, les religions monoteistes, la importància del llenguatge, etc. A més a l’aula virtual hi haurà materials complementaris, com exemples d’exàmens, models de redacció o materials audiovisuals, a la vostra disposició.

4. Criteris d’avaluació. 4.1. Model d’examen i criteris de correcció

Model d’examen L’examen, tant a l’Institut com a les proves d’accés a la Universitat, constarà d’un text i quatre

qüestions: el referent fonamental de les dues primeres serà el text i el de las dues últimes el camp temàtic delimitat en relació amb el pensament de l’autor.

Textos d’examen Fonts dels textos: El text d’examen serà un fragment de la selecció prefixada al temari de lectures de

filòsofs. Per evitar textos d’examen massa llargs el fragment podrà estar escurçat internament amb la indicació corresponent per advertir-ho.

Qüestió 1ª: Puntuació: fins a 2 punts Tipus de qüestió: Tret que la qüestió sol·licite, excepcionalment, la reconstrucció d’un argument a partir

d’un enunciat concret del text, la seua formulació invariable se expressarà en aquests termes: «Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor».

Criteris de correcció: En qualsevol de les dues possibles formulacions (invariable o a partir d’un enunciat concret del text),

s’ha de valorar la capacitat per a mostrar amb claredat l’estructura argumentativa o expositiva del text. D’acord amb el criteri general precedent, la síntesi que es demana com a resposta ha de mostrar que s’ha comprès:

1. Quines són les idees o els arguments principals del text. 2. Com es relacionen entre ells dins de l’estructura expositiva o argumentativa, per a arribar a la tesi o

conclusió general. Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a un punt cadascú. Qüestió 2ª Puntuació: fins a 2 punts Tipus de qüestió: Definició d’un terme (o dos, si estan relacionats) present al text. Formulació invariable:

«Definix el(s) terme(s relacionats) ..., partint de la informació oferta pel text, i completant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor».

Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a definir termes filosòfics o expressions, analitzant-los a partir de l’ús que

se’n fa en el text. 1. La resposta ha d’incloure expressament una definició del terme proposat (o, si és el cas, dels dos

proposats, aclarint la seua relació). 2. La definició ha d’elaborar-se a partir de la informació que ofereix el text i fent referències explícites a

l’ús que s’hi fa del terme o dels termes.



5

3. L’explicació del terme o dels termes s’ha de complementar amb el coneixement general sobre ells derivat de l’estudi de la filosofia de l’autor.

Valoració: Els tres criteris valen igual, fins a un terç dels dos punts cadascú. Qüestió 3ª Puntuació: fins a 5 punts Tipus de qüestió: Redacció sobre un tema de la filosofia de l’autor del text. Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació

concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractat a classe. 1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions

innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades. 2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts. Qüestió 4ª Puntuació: fins a 1 punt Tipus de qüestió: La seua formulació invariable serà la següent: «Comenta breument qualsevol aspecte

del pensament de l’autor del text que jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món contemporani».

Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a aplicar o relacionar el pensament de l’autor amb qualsevol dels

aspectes suggerits en la pregunta. 1. Es valoraran els continguts d’interès filosòfic exposats. 2. Es valorarà l’originalitat de la proposta de l’alumne i l’exposició reflexiva i justificada en què s’eviten

respostes memorístiques o estereotipades. Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a 0,5 punts cadascú.

4.2. Exàmens Hi haurà un examen per autor seguint el model més amunt exposat, en les dates establertes per la direcció d’estudis. Les Activitats complementàries, poden suposar fins a dos punts com a màxim. En les activitats complementàries es valorarà sobretot l'originalitat. La còpia o reproducció a partir de qualsevol font aliena implicarà una qualificació negativa en el trimestre corresponent. Les activitats s’han d’entregar abans de finalitzar cada quinzena. El fet d’entregar-les amb retard suposarà una penalització. Només s’admetran fins el dia de l’examen de l’autor corresponent. UN AUTOR SUSPÉS Amb un autor suspés es farà mitjana amb els altres sempre i quan la nota del dit autor suspés siga superior a 3 punts. DOS AUTORS SUSPESOS Amb dos autors suspesos caldrà presentar-se a la prova final. PROVA FINAL: L’alumnat que no haja aprovat per curs, podrà presentar-se a una prova final consistent en un examen segons el model oficial en què hi haurà quëstions referents als tres autors. Ja no es poden entregar activitats. EXAMEN EXTRAORDINARI DE JUNY: Examen de qualsevol dels tres autors. Ja no es poden entregar activitats.

Guia d’estudi

Sociologia Professor: Guillem Llop i Forcada


Curs 2014-15


Sociologia

1

Introducció La Sociologia, en tant que ciència, és un mitjà imprescindible tant per a interpretar com per a influir en l’acció de l’home contemporani. No només és un instrument imprescindible per a conèixer millor les societats contemporànies, sinó que a més contribueix, o pot contribuir, a modificar-les. La incidència que tenen els informes sociològics sobre la presa de postura davant d’eleccions polítiques o els informes sobre hàbits socials, evidencien aquesta dimensió transformadora de la disciplina. D’altra banda, el llenguatge sociològic s’ha fet habitual en els mitjans de comunicació. Termes pròpiament sociològics com estatus, conflicte o rol són ja habituals en l’àmbit sociocultural del nostre entorn. Amb la presència d’aquesta disciplina en el Batxillerat es pretén, doncs, posar en contacte els estudiants amb els conceptes fonamentals i el llenguatge bàsic de la Sociologia, al mateix temps que iniciar-los en les tècniques d’investigació social, alhora que proporcionar-los recursos crítics sobre la complexitat del seu maneig, capacitant-los per a comprendre els informes sociològics que, cada vegada amb major assiduïtat, apareixen en els mitjans de comunicació. Igualment es persegueix aproximar-los a les teories dels sociòlegs clàssics (Comte, Durkheim, Marx, Weber) perquè no poques de les respostes als problemes que genera el món contemporani, afonen les seues arrels en les preguntes d’aquests autors.

1. Objectius Conèixer els conceptes bàsics de la Sociologia com a mode de facilitar la comprensió dels processos de constitució, manteniment i transformació de la societat. Distingir el camp d’estudi específic de la Sociologia i conèixer la relació d’aquesta disciplina amb altres ciències socials. Comprendre els conceptes que expliquen els fenòmens sociològics des de distints corrents teòrics apareguts al llarg del desenvolupament històric de la disciplina sociològica. Comprendre l’especificitat del fet sociològic i evitar la seua interpretació des de qualsevol gènere de reduccionisme, naturalista, biologicista, economicista o psicologista. Reflexionar sobre les relacions "individu" - "societat" i sobre el conjunt de fenòmens del comportament humà generats a partir d’aquest vincle fonamental. Ser conscient de la relativitat de les relacions i institucions socials en el temps i en l’espai, i de les diferències culturals i els canvis històrics. Captar la interrelació entre les institucions, els grups i els individus i les relacions de complementarietat i conflicte entre els uns i els altres. Adquirir consciència de les desigualtats socials i conèixer la seua entitat, les seues causes, les seues funcions i les seues possibles solucions Conèixer les principals aportacions que E.Durkheim, K.Marx i M.Weber van realitzar a la comprensió dels canvis viscuts per les persones, grups i institucions en transformar-se la societat tradicional en societat moderna.


Sociologia

2

2. Material didàctic. Llibre de text GUIRAO, C. i altre, Sociología, ed. Diálogo Es recomana fer ús intensiu de l’aula virtual del CEED on es pot trobar material complementari, tant de tipus textual com audiovisual, proves psicotècniques i xats o fòrums de discusió amb respostes a dubtes. A més cal estar familiaritzat amb els següents llocs web de rellevància sociològica d’on caldrà descarregar documents:

• Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), en particular els baròmetres d’opinió • Institut Nacional d’Estadística (INE), en particular les anàlisis socials • Associació per una Taxa Tobin d’Ajut als Ciutadans (ATTAC), en particular la secció de

comunicats

3. Continguts i activitats

3.1. Continguts genèrics Els continguts es distribueixen en tres blocs, un per avaluació, amb els apartats que s’indiquen:

BLOC I: LA SOCIOLOGIA: CONCEPTE I MÈTODES • L’objecte d’estudi de la Sociologia i la seua relació amb altres ciències socials. • L’aparició de la disciplina sociològica. • Les diferents metodologies per a accedir a la realitat social. • La Filosofia social com a antecedent de la Sociologia.

BLOC II: LA SOCIETAT • Cultura i socialització. • El canvi social. • Estratificació social i desigualtat • Els inicis de la Sociologia

BLOC III: EL MÓN GLOBAL

• L’envelliment de la població. • Els mitjans de comunicació de masses. • La societat de la informació. • La Sociología contemporània.

El primer bloc estudia la sociologia com a disciplina científica, les seues característiques, els seus mètodes i la diferència amb altres ciències socials. El segon bloc estudia la societat en abstracte aplicant-hi els mètodes i estratègies estudiats al apartat anterior. El bloc final estudia la societat contemporània insistint en els problemes i conseqüències de la globalització. El quart apartat de cadascun dels blocs és un recorregut històric pel desenvolupament de la disciplina: en el primer estudiem els antecedents, en el segon els inicis i en el tercer la Sociologia dels nostres dies.

http://www.cis.es/cis/opencms/CA/index.html�

http://www.cis.es/cis/opencms/CA/2_barometros/�

http://www.ine.es/�

http://www.ine.es/inebmenu/mnu_analisoc.htm�

http://www.attac.es/�

http://www.attac.es/category/attaces/comunicados/�


Sociologia

3

3.2. Desenvolupament didàctic PRIMERA AVALUACIÓ: BLOC I. LA SOCIOLOGIA: CONCEPTE I MÈTODES

• 1ª Quinzena: Què és la sociologia. Pàgines 11-23 del llibre de text. Activitats avaluables: 1. Llegeix-te i comenta els tres textos de les pàgines 18-20. 2.Baixa’t l’últim “Barómetro de opinión” del web del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas) i fes-ne un breu resum: què s’estudia? quins són els resultats?.

• 2ª Quinzena: Peculiaritats de la sociologia com a ciència. Pàgines 25-44 del llibre. Activitats avaluables: 1. Llegeix-te i comenta els tres textos de les pàgines 40-41. 2.Respon a les qüestions 3 i 6 de la pàgina 39 del llibre.

• 3ª Quinzena: Mètodes i tècniques d’investigació social. Pàgines 43-70. Activitats avaluables: Selecciona un objecte d’investigació sociològica (l’atur, la joventut, conseqüències de la crisi econòmica, l’explotació del treballador, la discriminació de la dona en el món del treball, etc.) i, seguint l’esquema de les pàgines 62-64 del llibre, fes el disseny (el projecte) d’un treball d’investigació social aplicant-hi el que s’explica en el tema.

• 4ª Quinzena: La filosofia social antecedent de la sociologia. Pàgines 73-83 del llibre. Activitats avaluables: Comenta un del quatre textos de les pàgines 84-87.

SEGONA AVALUACIÓ BLOC II. LA SOCIETAT

• 1ª Quinzena: Cultura i socialització. Pàgines 91-117 del llibre de text. Activitats avaluables: Comenta els quatre textos de les pàgines 112-115.

• 2ª Quinzena: El canvi social. Pàgines 119-138 del llibre de text. Activitats avaluables: Respon a les qüestions 2-6 de la pàgina 131 i comenta els dos textos de les pàgines 131-132.

• 3ª Quinzena: Estratificació social i desigualtat. Pàgines 141-158 del llibre, Activitats avaluables: 1. Vés a la pàgina de l’INE (Instituto Nacional de Estadística), tria algun dels “Análisis sociales” (INEBase>Sociedad>Análisis sociales) de la desigualtat i fes un comentari dels resultats. 2. Comenta els textos de les pàgines 155 i 156.

• 4ª Quinzena: Els inicis de la sociologia com a ciència . Pàgines 161-177 del llibre. Activitats avaluables: Comenta els tres textos de les pàgines 175-177.

TERCERA AVALUACIÓ BLOC III. EL MÓN GLOBAL

• 1ª Quinzena: L’envelliment de la població. Pàgines 181-195 del llibre. Activitats avaluables: 1. Vés a la pàgina de l’INE (INEBase), busca la secció sobre el mercat laboral, tria una de les enquestes (població activa, qualitat de vida en el treball, etc.) i fes un comentari dels resultats. 2. Tria una de les dissertacions de la pàgina 192.

• 2ª Quinzena: Els mitjans de comunicació de masses. Pàgines 199-216 del llibre de text. Activitats avaluables: Fes una anàlisi comparativa de la premsa escrita (els principals diaris que abracen tot l’espectre ideològic) i la seua presència a Internet.

http://www.cis.es/cis/opencm/ES/2_barometros/depositados.jsp�


http://www.ine.es/inebmenu/mnu_analisoc.htm�


http://www.ine.es/inebmenu/indice.htm�

http://www.ine.es/inebmenu/indice.htm#15�


Sociologia

4

• 3ª Quinzena: El món global i La societat de la informació. Pàgines 227-240 del llibre de

text. Activitats avaluables: Vés al web d’ATTAC (Associació per una Taxa Tobin d’Ajut als Ciutadans), descarrega dos dels seus comunicats , fes un resum i comenta’ls.

• 4ª Quinzena: La sociologia contemporània. Pàgines 253-266 del llibre. Activitats avaluables: Comenta els tres textos de les pàgines 266-268.

4. Criteris d’avaluació Hi haurà un examen per avaluació seguint el model més avall exposat, en les dates establertes per la direcció d’estudis. La nota de l’examen representa el 80% de la qualificació (fins a 8 punts). Les activitats avaluables suposen l’altre 20% de la nota (fins a 2 punts). En les activitats complementàries es valorarà sobretot l'originalitat. La còpia o reproducció a partir de qualsevol font aliena implicarà una qualificació negativa en el trimestre corresponent. Les activitats s’han d’entregar abans de finalitzar cada quinzena. El fet d’entregar-les amb retard suposarà una penalització. Només s’admetran fins el dia de l’examen. En tot cas, és obligatori presentar-se a l’examen. Per a aquells alumnes que no puguen seguir amb l'avaluació contínua, hi haurà un únic examen al final del curs que representarà el 100% de la nota de l'assignatura. MODEL D'EXAMEN 1. Una primera pregunta de definició de conceptes (tres). Es valorarà la precisió terminològica, l’ús de vocabulari específic i el caràcter complet de la resposta. (3 punts) 2. Una segona pregunta teòrica a triar entre dues opcions. Es valorarà la precisió terminològica, l’ús de vocabulari específic i el caràcter complet de la resposta. (3 punts) 3. El comentari d'un text curt relacionat amb alguna dels ítems objecte d'examen. Es valoraran els coneixements, la terminologia específica, el raonament, la capacitat crítica i la reflexió personal. (4 punts). La primera qüestió (definició de conceptes) busca avaluar el domini adquirit del vocabulari psicopedagògic. La segona qüestió (triar entre dues qüestions) busca avaluar l’estudi i la comprensió dels ítems del temari. En el seu enunciat es respectarà en el possible la literalitat de la terminologia del epígrafs del llibre de text. La tercera qüestió (comentari de text) busca avaluar no només l’estudi i la comprensió dels ítems del temari sinó també la capacitat de reflexió, argumentació i contextualització dels temes estudiats. UNA AVALUACIÓ SUSPESA Amb una avaluació suspesa es farà mitjana amb les altres sempre i quan la nota de la suspesa siga superior a 3 punts. DUES AVALUACIONS SUSPESES Amb dues avaluacions suspeses caldrà presentar-se a la prova final. PROVA FINAL: Tal com s’ha explicat més amunt, l’alumnat que no haja aprovat per curs, podrà presentar-se a una prova final consistent en un examen segons el model oficial en què hi haurà quëstions referents a les tres avaluacions. Ja no es poden entregar activitats. EXAMEN EXTRAORDINARI DE JUNY Prova de tota la matèria seguint el model exposat més amunt.



LÍNIES BÀSIQUES DEL DOCUMENT D’ADAPTACIÓ CURRICULAR SIGNIFICATIVA PER A EDUCACIÓ ETICOCÍVICA (4t D’ESO)

OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ RESPONSABLE MATERIALS DIDÀCTICS DATA AVALUACIÓ

Desenvolupar actituds per a crear un bon clima de convivència a l’escola i amb la família i amics

El paper de la vida afectiva en la convivència

Interès en la realització de les tasques i capacitat argumentativa. Es valoraran les activitats del dia a dia, el fet de llegir i respondre les preguntes de les fitxes i el fet d’enraonar alguna opinió al respecte.

Manual «Reflejos de Luz»

Reconèixer i respectar els drets i deures ciutadans

Drets i deures ciutadans



Reconèixer la pobresa provinents de la desigualtat econòmica i el treball de les ONG’s que intenten eradicar-les

Diversitat i desigualtat en la societat



Identificar i respectar els valors bàsics de la societat

Els valors humans de la Declaració Universal i els drets de la infantesa.



Desenvolupar actituds de convivència i empatia envers els desconeguts, la Humanitat en conjunt

La pau i la solidaritat com a pilars de la construcció d’una societat justa



Desenvopar sentit de la responsabilitat en la necessitat de tenir cura del medi ambient i en la protecció dels animals

L’ecologia com a moviment de defensa del medi ambient i dels drets dels animals



Documents

IES F. RIBALTA - DEPARTAMENT DE FILOSOFIA ...4. desenvolupar i expressar les actituds necessàries per a crear un bon clima de convivència en l’escola, en la família i amb els