30 d´octubre de 2004 16h-19h CASAL RIERENC I PONÈNCIA

L´associacionisme al Baix Gaià Jordi Suñé Morales

I TROBADA D´ENTITATS DEL

BAIX GAIÀ

1) Introducció Els pobles del Baix Gaià gaudeixen d´una vida associativa força important. Actualment existeixen més de 250 entitats de tota mena. A Catalunya hi ha registrades un total de 41525. Hi ha entitats de pares i mares, de balls populars, de futbol, de jubilats, etc. La varietat és una de les seves característiques. Malgrat tot, hi ha una sèrie de trets que comparteixen la majoria d´elles. És per això que és important seure i reflexionar amb gent diversa però que a l´hora que comparteix un mateix marc de sociabilitat. El debat pot ser interessant i, si més no, la coneixença mútua no anirà malament a ningú. A vegades la junta d´una entitat pot pensar que els seus problemes els pateixen únicament ells. En canvi, podem detectar que moltes qüestions són comunes, com ara la difusió de les activitats, la participació dels socis, el finançament, etc. És per això que la possibilitat que ofereix el marc del II Gaià Folk per trobar-se les entitats per compartir, debatre i conèixer és tant interessant. Els principals objectius que marca la TROBADA són:

Posar en contacte les associacions del Baix Gaià

Compartir problemes i mancances comunes.

Debatre la necessitat de coordinar-se. Dins aquest context intentarem apuntar algunes de les característiques del moviment associatiu a la nostra comarca i arribar a algunes conclusions amb l´ànim d´engegar el debat i la reflexió. En primer lloc, cal ubicar aquest associacionisme, que algú ha anomenat hiperassociacionisme, en el marc català on hi ha una sèrie de paral.lelismes històrics i de tipologia. Així per exemple, abans de la guerra existien als nostres pobles entitats religioses molt importants, un moviment republicà laic, cafès i centres recreatius, etc. El franquisme va tallar d´arrel amb aquesta tradició donant pas a una etapa de crisi associativa. D´ençà els anys 50 i 60 es comencen a detectar els primers canvis que desenvocaran en una certa eufòria durant la transició. A partir dels anys 80 s´ha anat produint un relleu natural pel que fa a la creació/desaparició d´entitats i s´han anat consolidant les d´aficionats, les esportives i les culturals. Aquestes característiques més o menys comunes a nivell de Catalunya sorprenen al viatjant que ve de fora i que pensava trobar una societat tancada en el treball i l´estalvi. Campanyes com la d´Europa per Bòsnia o la d´Aturem la Guerra demostren que, en un país treballador com el nostre, som capaços d´oferir solidaritat, diners i temps per a causes justes. Entrant ja al Baix Gaià cal veure diferències substancials entre uns pobles i altres, motivades bàsicament pel nombre d´habitants i els activistes socials, però també

per les infraestructures i l´urbanisme desenvolupat els darrers anys, que determina la fisonomia i les possibilitats de trobar-se, relacionar-se i crear. Els pobles més petits en nombre d´habitants tenen menys entitats, encara que és molt visible el fet que aquestes tinguin molts socis i una alta participació. En canvi en pobles més grans com Torredembarra hi ha moltes associacions però la majoria d´elles tenen una influència més petita en el conjunt de veïns. Parlant de quantitat i no de qualitat és constatable, si analitzem amb detall les dades, que percentualment hi pobles més actius que altres. Els dos més grans, pel que fa al nombre d´habitants,Torredembarra i Roda de Berà, tenen el 41,8 i el 14,24% de la població de la comarca respectivament, però el percentatge d´entitats que tenen, respecte el conjunt de les 279 entitats del Baix Gaià, baixa al 33,3 (Torredembarra) i al 12,9% (Roda). Per contra, hi ha pobles que, respecte la comarca, el seu percentatge d´associacions supera el seu percentatge de població. És el cas de Creixell, que té el 8% dels habitants però l´11,4% de les entitats, el cas de La Nou de Gaià, amb el 1,3% de la població i el 3,2 de les associacions, el cas de la Riera, amb el 3,9% de la població i el 6,45% de les entitats, el cas de Salomó amb l´1,2% d´habitants i el 4,6% de les entitats, i el cas de Vespella de Gaià amb el 0,8% de la població i el 2,8% de les associacions. Segons diverses enquestes, hi ha un 30% aproximat de catalans que són socis d´una o més entitats. Si apliquem aquesta dada al Baix Gaià, podrem veure que les reflexions d´aquesta ponència giren al voltant de 8700 ciutadans dels nostres pobles.

2) Entitats que funcionen o han funcionat a nivell de Baix Gaià

El debat sobre la possibilitat de mancomunar serveis al Baix Gaià ha nascut en paral.lel a la presència d´entitats que s´han intentat desenvolupar dins aquest marc geogràfic.

En el procés obert a la II República per dibuixar el mapa comarcal, dues de les poblacions de la rodalia es van manifestar a favor de crear una comarca pròpia. El nom de “Baix Gaià”, però, encara no apareixia per enlloc. Però com diuen, “el nom no fa la cosa”, i la “cosa” feia temps que funcionava de manera natural. El Baix Gaià forma part de la Catalunya Nova però vinculada històricament amb el Penedès. Posteriorment, amb la reorganització administrativa se´ns va ubicar al Camp de Tarragona i més concretament dins el Tarragonès.

En el procés de transició cap a l´actual monarquia parlamentària el carrer va viure un moment d´ebullició i, a l´hora, de recuperació de la història i de les tradicions. A principis dels anys 80 del segle XX diversos ciutadans vinculats a la recuperació esmentada, i impulsors dels centres d´estudis d´Altafulla i de Torredembarra, van començar a ubicar els seus treballs en el context del baix gaià anomenant aquest espai del món amb aquest terme. D´aquesta manera doncs, s´havia observat les connexions entre aquests pobles i la conseqüent necessitat de impulsar recerques en aquest àmbit.

La primera entitat de la qual en tenim constància que va emprar el terme de Baix Gaià va ser el Col.lectiu Independentista del Baix Gaià, per allà els volts del 1985-1986.

El terme i la idea va rebre l´impuls definitiu a ppartir del 1994 amb l´aparició de diversos moviments socials que han partit d´aquesta realitat comarcal. Alguns exemple podrien ser el Col.lectiu Independentista El Timbaler del Bruc, la Coordinadora Salvem el Gaià, la Plataforma Baix Gaià, la revista El Timbal, les Bitlles del Baix Gaià, la Comissió Correllengua Baix Gaià, la Xarxa Ciutadana per l´Abolició del Deute Extern del Baix Gaià, la penya enduro Baix Gaià Drapsasac, etc.

A nivell polític, els moviments han estat força tímids. Cal destacar la trobada d´alcaldes per aturar l´enllaç al TGV i alguns dels serveis que ja funcionen a nivell de Baix Gaià, com ara la deixalleria, els instituts, el Centre d´Antenció Primària o la ZER Baix Gaià. També cal destacar els projectes a mig fer per manca de valentia política com ho són la Ràdio del Baix Gaià o la coordinació dels ajuntaments de manera regular en qualsevol aspecte que afecti a la zona. Les possibilitats són infinites. Només cal pensar en crear una etiqueta turística pròpia, una gestió dels residus col.lectiva i avançada, una defensa del territori davant les agressions urbanístiques, una xarxa de transport públic, etc. Es tracta d´una unió que permetria reduir costos en alguns àmbits i reforçar el finançament de les mancances que fins ara no s´havien pogut assumir per separat.

Aquest últim punt tampoc estaria gens en contradicció amb el que proposa l´actual Conseller de Governació: canviar el sentit dels Consells Comarcals per passar a "mancomunar la prestació d'alguns serveis".

Tornant a la qüestió associativa, cal destacar diversos canvis en les entitats que deixen entreveure aquesta creixent interrelació dels municipis esmentats. Un d´aquests podria ser l´obertura de les entitats cap a la comarca. Així, per exemple, podem llegir del web del Centre d´Estudis d´Altafulla que “actualment el seu àmbit d'actuació ha estat ampliat a la subcomarca del Baix Gaià que comprèn els pobles de Torredembarra, El Catllar, La Riera de Gaià, La Nou de Gaià, Salomó, Roda de Barà, Creixell, La Pobla de Montornès, Vespella de Gaià, la pròpia ALTAFULLA, i els nuclis de Virgili, Ardenya, Clarà, Tamarit i Ferran.” Un altre canvi és la búsqueda d´un espai comunicatiu propi. És el cas de la històrica revista El Timbal però també ho és Altafulla Ràdio o intents fallits com La Jugada, Lo Gaiter del Baix Gaià, Rodalia o el Castell de 9.

D´altres canvis marquen camins que podrien ser solucions. Un d´aquests és el Torneig de Futbol Baix Gaià que impulsen diversos clubs. D´aquí poden sortir noves idees. Diguem-ne algunes: Un torneig d´hivern de bitlles, un intercanvi de dos grups de teatre, un circuit de d´espais per fer petites gires musicals, una televisió supramunicipal, etc.

3) Relació de les entitats del Baix Gaià

A continuació oferim la relació de les entitats que existeixen a la comarca. Cal dir que algunes d´elles poden haver desaparegut o estar hivernant però que oficialment no s´han donat de baixa.1 Altafulla (3.710 habitants2): Club de Futbol Sala, Penya Ciclista, Castellers, Penya Barcelonista, Grup Cavalcada de Reis, Centre de Manualitats, Ateneu Cultural de Dones d´Altyafulla, Col.lectiu d´Acció Cultural d´Altafulla, Grup de Diables, Societat de Caçadors La Coma, Club Marítim, AMPA La Portalada, Orfeó Nous Rebrots, Esplai de Jubilats, Centre d´Estudis, Associació de Veïns de Brises del Mar, Centre d´Esports, Grup de Solidaritat, Amics de la Violeta, Associació Turística, d´Empresaris i Comerciants, Grup de Joves, AMPA de Llar d´Infants, Grup Raly Slot, Altafulla Balla, Grup de Grallers, Tennis Taula, Associació de Balls Tradicionals, Associació de Voluntaris de Protecció Civil d'Altafulla, Associació en Defensa dels Drets dels Pobles Indígenes Ali Supay, Associació Mediambiental La Sínia, Fòrum Cívic d'Altafulla, Masa Coral Nous Rebrots. El Catllar (2.847 habitants): Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària, Coral Sant Nicasi, Associació de Dones, Club Esportiu, Societat de Caçadors, APA, Comissió de Festes, Grup de Voluntaris, Grup de Teatre l´Enramada, Comissió de Cultura, Esplai Els Vinyets, Asociación de Propietarios de la Partida Budallera y Plana, Agrupació de Dones del Catllar, Asociación de Propietarios del Mas de Blanc, Asociacion de Vecinos de Bonaire, Asociacion de Vecinos de la Urbanizacion els Cocons, Asociacion de Vecinos Sant Jordi de la Urbanización Mas d'en Blanc, Associació de Pares d'Alumnes del Col.legi Públic l'Agulla, Associació de Propietaris les Tapioles, Associació de Veïns Llevant de Bonaire, Ateneu Acàcia i Grupo Mundial de la Garrofa-Mondial Carob Group. Creixell (2.326 habitants) Associació per a la Preservació del Medi Natural El Gorg, Cercle de Dones, Escola de Futbol, Motor Club Esportiu, Club Esportiu Racó del Cèsar, Club de Tennis Port Romà, Club Nàutic, Club de Petanca, Cercle de Dones, Grup de Nans, Comitè d´Agermanament amb Vorey, Centre Cultural i Esportiu, Llar de Jubilats, Club de Botifarrers, Associació de Balls de Saló, AMPA, Junta Parroquial, Associació de Caçadors, Agrupació Cultural i Teatral la Girola, Amics de Creixell, Asociación de Propietarios de la Urbanizacion les Eres, Asociación de Propietarios y Vecinos de la Urbanización el Racó del Cèsar, Polígono y del municipio de creixell, Asociación de Vecinos Urbanización la Plana “La Gaviota”, Asociacion de Vecinos y Propietarios, Asociación de Vecinos y Propietarios la Masso, Associació Cívica, Social, per l'Intercanvi Cultural entre Pobles la Marinada, Associació de Dones Progressistes Leonisa Ull Laita, Associació de Llar de Jubilats i Pensionistes, Associació de Lleure "La Barbotina", Associació de Mares i Pares d'Alumnes Llar d'Infants Municipal “L'Estel de Mar”,

1 No tinc dades de Ferran.

2 Les dades de població són de l´any 2003.

Associació de Veïns del Barri Creixell Mar, Associació de Veïns Urbanització Les Sínies, Associació Juvenil Grup de Joves. La Nou de Gaià: (404 habitants) Grup de Dones, Grup Sardanista, Comissió de Festes, Grup de Joves, Grup de Teatre, Cooperativa Agrícola Verge de les Neus, Associació de Jubilats i Pensionistes, AMPA del CEIP Codinetes i la revista el Nou Gaià. La Riera de Gaià: (1.135 habitants) Associació de Dones, Associació de Pares, Club de Futbol, Club de Patinatge, Associacionisme de Caçadors, Associacions de Jubilats i Pensinistes, Els Manotes Colla Gegantera, Grallers, Ball de Diables i Sant Miquel, Agrupació de Balls Populars, Unió de Pagesos, Cooperativa Agrícola, Comunitat de Regants, Associacions de Veïns del Castellot, Associació de Veïns de l´Eixample, Grup de Joves, AMPA CEIP Montoliu i Club de Lectura. La Pobla de Montornès: (1.682 habitants) Entitat Coordinadora de les Associacions de La Pobla (Tots Junts), Club Ciclista, Associació Cultural Esportiva Montornès, Associació de Veïns de Pobla Mar, Associació de Propietaris del Castell de Montornès, Associació de Veïns de La Flor d´Almendro, Club de Futbol, Associació Amics de Montornès, Associació de Caçadors, AMPA, Sindicat Agrícola de Sant Isidre, Consell Parroquial, Grup de Dones Fil i Boixet, Societat Coral “El Pensament”, Club Poblasport i Club de Futbol Sala. Roda de Berà: (4.127 habitants) Centro Cultural Andaluz Aires del Sud, Grup de Dones, Associació de Jubilats i Pensionistes, Associació Cultural, Blanca Doble, Les Monges (gegants, xanquers, Centre d´Estudis Rodencs, etc), Club Atlètic Roda, Club de Futbol Sala, Agrupació de Veterans, AMPA Salvador Espriu, Associació Juvenil Cucarull, Associació de Botifarrers, Companyia de Teatre, Coral Verge de Berà, Club Ciclista Delfí Ferré, Club de Petanca, Club Esportiu, Grup Sardanista, Comissió de Festes, Sociedad de Cazadores, Associació Toxophilica de Catalunya, Club de Pesca, Penya Els Amics del Carnaval, Associació de Veïns de la Urbanització Barà Mar, Associació de Veïns de la Urbanització Mar y Sol, Associació de Veïns Mery Mar, Asociación de Propietarios de la Unidad Residencial Urbanizada Port Barà S.A., Club de Tennis Barà, Club Marítimo Roc San Cayetán, Penya Barcelonista, Secció de Patinatge, Associació de Veïns la Barquera, Unión de Propitarios-parcelistas de Mas Virgili (Baramar), Fòrum Ciutadà Roda Activa, Associació de Marroquins El Nor, Associació Cultural Arc de Berà-Patrimoni de la Humanitat Asociación Cultural y Recreativa Andaluza El Rincón del Arriero i Asociación Kick Boxing Amateur España. Salomó: (363 habitants) Confraria del Sant Crist, Patronat del Ball de Sant Crist, Associació de Jubilats i Pensionistes, Mato Club Salomó, Societat de Caçadors, Associació de Pares d´Alumnes, Comissió de Festes, Casal Salomonenc,, Societat Cultural Salomonenca, Celler Cooperatiu, Penya Barcelonista, Fundació Privada "Salomó Can Cadernal".

Torredembarra: (12.113 habitants) Colla Castellera Nois de la Torre, Ball de Diables de Torredembarra, Colla Gegantera, Agrupació de Balls Populars, La Virgília, el Ball de Serrallonga, Agrupació Sardanista L´Antina, Agrupació Fotogràfica de Torredembarra, Centre d´Estudis Sinibald de Mas, Obra Musical de l´Orgue Barroc, Grup de Dones de Torredembarra, Associació de Jubilats i Pensionistes, Amics de l´Òpera i Altres Arts de Torredembarra, Associació Cultural i Social dels Immigrans Magrebins de Torredembarra, Coordinadora Teatral El Nus Escènic, Grup d´Aficionats a l´Art, Associació Cultural Recreativa Arc Iris, Grop, Associació Cultural Produccions Màgiques, Associació Cultural L´Auca, Associació Catalana d´Iberoamericanos Unidos, Confraria de la Creu Armats de Torredembarra, la Hermandad del Nazareno de Torredembarra, Grup d´Ex Escolans de la Parròquia Sant Pere Apòstol, Grup de Joves de la Parròquia, Associació de Propietaris de la Unitat Residencial de Babilònia, Associació de Veïns i Propietaris Vidal-Mar, Associació de Propietaris La Masieta, Associació de Veïns i Propietaris de Clarasol, Associació de Veïns de Sant Joan, Associació de Veïns Sedolla de la Urbanització Marítima Residencial, Associació de Propietaris i Amics del Camí del Moro, Associació de Veïns del Barri de Sant Jordi, Associació de Veïns Marítima Residencial Sud, Associació de Propietaris dels Munts, Associació de Veïns i Propietaris d´Hort de Xanans, Associació l´Associació de Veïns Vora la Mar, Associació de Veïns de Clarà, Associació de Veïns del Carrer Alt de Sant Pere, Pedra de Toc, Associació de Propietaris i Veïns de la Urbanització Montclarà, Jove Associació de Veïns dels Munts 2002, Unió Deportiva Torredembarra Club Marítim, Associació de Rem de Baix a Mar, Club d´Escacs de Torredembarra, Unió Ciclista Torredembarra, Club de Billar Punt d´Atac, Club de Voleibol, Asssociació d´Amics de la Vela Llatina de Torredembarra Orsapop, Unió de Comerciants i Empresaris de Torredembarra (UCEPT), Associació d´Amarradors Port de Torredembarra, Associació de Comerciants Port de Torredembarra, Confraria de Pescadors, Cooperativa La Marítima, Gremi Comarcal de Construcció Gaià-Barà, Associació de Locals Musicals, Esplai Matinada, Associació de Pares amb Fills Disminuïts Psíquics, Físics i Sensorials, Agrupament Escolta Els Salats, Associació de Pares d´Alumnes del Col.legi Públic Antoni Roig, Associació de Pares d´Alumnes de l´Institut d´Ensenyament Secundari, Associació de pares d´Alumnes del CEIP Molí de Vent, Associació de Pares d´Alumnes de l´Institut d´Ensenyament Secundari Ramon de la Torre, Associació de Mares i Pares d´Alumnes de l´Escola Municipal de Música, Grup Ecologista de Torredembarra i Altafulla, Grup d´Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC), Grallers de la Torre, Coral Santa Rosalia, Coral Infantil Xaloc, Borregaires d´Esplanes, Fanfara, Fabiolaires de la Vila, Grup de Joves de la Parròquia, Fundació del Patronat Antoni Roig, Fundació Pere Badia, Càritas, Associació de Ioga de Pensionistes de Torredembarra, Associació Catalana d´Equitació Terapèutica i Hipoteràpia a Favor de les Persones amb Discapacitat ASETHI, Associació Catalana d´Afectats amb la Fibromiàlgia, Lliga Contra el Càncer, Penya Barcelonista, Penya Blanc i Blava, Club Ornitològic, Penya de Caçadors Gallardo´s i Companys, Associació de Botifarrers, Associació de Dòmino, Associació d´Amics del Ball de Saló, Associació de Dards, Associació de Modelistes Navals de Torredembarra, Associació de Pessebristes, Associació de Petanca de Jubilats i Pensionistes.

Vespella: (236 habitants) Sinergia, Estudio y Desarrollo de la Permacultura, Peña Rociera Andaluza Virgen del Carmen, Associació Gent Gran, Associació de Veïns de Vespella de Gaià, Asociación Recreativa, Asociacion de Propietarios de Parcelas de la Urbanización de Sant Miquel, Polígono II, Associació Cultural Kaleidoscopi.

4) Problemàtiques habituals de les entitats Les dificultats de les entitats són moltes i la majoria de les quals es solventa pel treball i les ganes de sortir endavant. Apuntarem dificultats i possibles solucions partint del punt que la millor eina per tot plegat, com diuen, és la bona sintonia entre els membres que treballen junts i la il.lusió per portar a bon port els projectes engegats. Aquest punt, potser el principal, el deixarem per un altre moment i ens posarem a citar allò més material.

La difusió: Totes les entitats s´han trobat alguna vegada (o moltes) que les seves activitats no són prou conegudes, que la premsa no es fa ressò de les seves propostes, que la ciutadania no participa prou en els seus actes, etc. Normalment anem a parar a la conclusió que no s´han tingut els mitjans a l´abast per fer prou publicitat. Segurament l´estarem encertant però cal no oblidar altres ítems que poden influir en el fracàs d´una activitat com ho són que el que proposem no interessa (sovint el que és del nostre interès no ho és pels demés), l´hora i el dia no són els més adequats, l´espai no convida a assistir, etc. Pel que fa a aquest tema de la difusió apuntarem algunes possibles solucions en el proper punt.

La relació amb l´administració: Es tracta d´una relació que genera tensions però que a l´hora crea vincles i finalment una relació que pot beneficiar a les dues parts. Per un costat l´administració es pot despendre de certs serveis que gestionarà l´entitat i per l´altre aquesta associació necessitarà del poder per poder-se finançar. Sabent cal veure fins on es pot tibar i fins on es pot arribar a col.laborar. En principi no podem prejutjar com a bona o dolenta cap actitud, sempre i quan es faci amb ordre i amb consciència. Però cal deixar constància de les dificultats que hi pot haver en aquest camp.

El finançament: Normalment fan falta més diners dels que es tenen. Cal estudiar totes les possibilitats de finançar-se (subvencions de les diverses administracions, quotes, activitats benèfiques, etc). Aquí la imaginació i la perseverança són armes que ens han d´acompanyar. Cal tenir en compte que moltes activitats es poden autofinançar.

Gestió del propi arxiu històric: A part de l´arxiu administratiu, format per tota la paperassa del dia a dia de l´entitat (llistat de socis, cartells, factures, etc), amb el temps es va creant un conjunt de documents que cal conservar pel bon funcionament intern i pel manteniment de la memòria del llegat creat amb els anys. Això inclou fer-se càrrec de les publicacions editades, els cartells, imatges de les activitats, etc. Quan l´entitat desapareix és molt important que aquest arxiu es conservi ja sigui com a cessió temporal o definitiva a l´arxiu municipal o a una entitat més gran, o una successora d´aquesta. Ara mateix donem poca importància als documents que produïm però d´aquí uns anys seran introbables.

El relleu a la nostra entitat: Massa sovint les associacions són gestionades per unes poques persones abnegades i treballadores, encara que molts socis puguin estar pagant la seva quota. Això, que fa rutllar l´entitat de manera regular, pot dificultar enormement el relleu al seu capdavant. Cal afegir-hi la dificultat de trobar relleu generacional per a una entitat que porta molts anys de treball. Cal tenir en compte els canvis dins la nostra societat.

La coordinació entre les entitats sempre ha brillat per la seva absència. Els casos són puntuals, com la coordinadora de la Pobla de Montornès “Tots Junts”, les Agrupacions de Balls Populars, la Coordinadora Salvem el Gaià, etc.

La manca d´espais: Els locals per trobar-se i reunir-se són molt importants. Han de ser cèntrics, oberts, participatius, amb serveis com fotocopiadora, ordinadors, internet, material fungible, etc. Això no existeix encara que no comportaria grans despeses perquè molts serveis podrien ser col.lectius i gestionats entre tots. Cal parlar també dels espais adhients per cada activitat. Per exemple, una sala per fer ball no és gaire adhient per fer conferències. Cal estudiar les possibilitats que tenim a l´abast per treure´n el màxim profit.

SGAE i altres vividors: Doncs sí. Fins l´àmbit del voluntariat i de l´associacionisme altruïsta s´extenen els braços recaptadors d´especuladors i vividors. Només n´esmentarem alguns: a) La Societat General d´Autors i Editors (SGAE) s´embutxaca un 10% del preu dels grups de qualsevol concert o espectacle musical que organitzeu. Les taxes pel teatre són tant escandaloses que més val que no les exposi. Els diners ja us podeu imaginar que no van a parar als músics-obrers sinó als super-ventes, rics i consolidats. b) L´IVA: No totes les entitats estan exemptes de pagar l´IVA. Cal vigilar amb el redactat dels estatuts. A més cal estar alerta perquè l´any passat el govern va voler fer pagar a les entitats una mena d´impost de societats i va haver de fer-se enrera per la pressió popular.

5) Els casos del Moianès i del Lluçanès A continuació, per tal de documentar amb exemples de fora el que aquí coemncem a apuntar, exposaré dos casos relacionats amb altres comarques no reconegudes. La primera fa referència a la vessant més política de la vertebració dels pobles que formen una futura comarca. I la segona té a veure amb el fet cultural 5.1.- El cas del Moianès Amb el debat difús però obert sobre el futur de la nostra comarca hi ha diverses propostes que apunten cap a una coordinació dels pobles, més o menys política, del Baix Gaià. l´experiència del Consorci que han creat els pobles d´aquesta subcomarca ubicada entre el Vallès Oriental, el Bages i Osona. Sense tenir l´estatus de comarca oficial els pobles del Moianès van veure la necessitat de coordinar-se per motius turístics, econòmics i de desenvolupament. Plegats han pogut desenvolupar projectes que per separat els hagués estat impossible d´assolir. En el periode 1994-2002, en l´area d´empreses s´ha creat com a Consorci un servei d´assessorament i tramitament de subvencions a les empreses noves (367) i a les ja creades (233 consultes). També s´han gestionat 1360 ofertes de treball. S´ha fet una promoció turística del conjunt de la comarca a través de 8 punts d´informació que han atès 24412 visitants. S´ha participat en 9 fires anuals, s´han editat 24 tríptics, s´han organitzat 4 fires anuals, s´han rehabilitat 18 elements patrimonials, s´han adequat 10 miradors, s´han executat 38 projectes turístics I s´edita una agenda mensual d´activitats. D´altra banda s´han fet 34 estudis socioterritorials i 351 projectes destinats al desenvolupament local. També s´ha impulsat la formació (d´adults amb 974 participants, de formació professional amb 962 participants, de reciclatge, etc. La proposta de comarca pel Moianès es troba documentada des del 1600 (Pere Gil). També hi ha altres referències interessants com la de Josep Aparici (1715), Tomàs Bertran (1841) etc. En la consulta del 1931 6 dels 10 pobles es van identificar amb la comarca del Moianès. El 1987, amb una nova consulta, es va repetir el mateix resultat. El finançament El consorci està finançat pels ajuntaments. En canvi, si es convertissin en comarca podrien gestionar més diners sense que els ajuntaments haguessin d´invertir res. Patrimoni Poues de gel, barraques de vinya i construccions de pedra seca, forns de calç i forns d´obra, molins fariners… Tot està inventariat i disposen d´exemples de cada tipus per visitar. També tenen una agenda anual amb totes les fires i festes (Festa dels traginers, Sant Fruitós, Dia de l´escudella, etc). On dormir?

Disposen també d´una completa guia per saber on podem menjar i dormir, que es pot demanar trucant a un telèfon centralitzat. Tenen hotels, cases de pagès, cases de colònies, refugis, restaurants, etc. 5.2.- El Lluçanès i el Solc

El Lluçanès també fa anys que treballa per coordinar-se. En el vessant de la cultura popular i tradicional fa 12 anys que organitzen el Solc, un cicle que agrupa tots els pobles i que acull un públic que sobrepassa les 7000 persones. Aquest any el cicle va començar l´1 d´abril i es va acabar l´1 d´agost. De manera descentralitzada s´han fet 28 actuacions artístiques i musicals; l'11a Trobada de la Torre d'Oristà; 27 actes paral·lels -presentacions de llibres, xerrades, rutes, trobades geganteres-; “la confecció d ela panera més grans dels diferents anys de Solc, amb 180 productes; col·laboracions especials com ara el pregó inaugural, a càrrec de Jordi Fàbregues…”. El Solc ha esdevingut un dinamitzador de la comarca basant-se en la promoció, la coordinació i els actes adherits.

6) Propostes Quan més amunt apuntàvem les dificultats més comunes de les entitats també apuntàvem possibles solucions. A banda d´aquestes llençarem a continuació diverses propostes, algunes d´elles agosarades, alguna potser inviable. Això, en el debat en podem parlar, si voleu.

Espais: Davant la manca d´espais caldria fer un inventari del que tenim a nivell comarcal. Apuntar-ne les adreces, telèfons, mides, característiques, etc. I fer-ne una classificació segons el seu possible ús. Posem, per exemple, el cas de sales d´exposicions. Alguns dels espais adhients podríen ser: Bar del Casal de La Nou, Sala Polivalent del Casal Rierenc, Fonda de La Riera, Fòrum d´Altafulla, Sala Lluís d´Icart del Castell de Torredembarra, etc. Es podria editar la guia o penjar a internet, per exemple.

Difusió: Un portal d´internet del tipus “Baixgaià.com” podria mantenir actualitzat un índex de les entitats amb les seves respectives adreces i pàgines web. En aquest espai virtual hi podria haver una agenda anual i un espai per a pengar-hi notícies.

Coordinació: Una manera molt flexible de coordinació podria ser trobar-se un cop a l´any en marc del Gaià Folk. Si es vol anar més enllà es podria participar en aquesta Fira adherint actes propis de l´entitat que es fagin en aquell mes o participant directament en la seva organització. Si encara es volgués anar a més es podria crear algun ens que es coordinés a través del “baixgaia.com”. Etc.

Intercanvis, trobades, campionats: Són eines per dinamitzar les entitats que, a més, ens posen en contacte amb altra gent que té les mateixes aficions. Si pensem, una vegada més, en el Gaià Folk, podría ser una bona excusa per celebrar-ne.

A partir d´aquí tot és debatible. Creiem que la necessitat existeix i que qualsevol passa endavant ja serà útil poer al teixit associatiu.

www.gaiafolk.org