IMPACTES DE LA CRISI A

CATALUNYA PER

COMARQUES 2008-2013

INCIDÈNCIA DELS ERO I ELS ACOMIADAMENTS A LES

COMARQUES DE CATALUNYA

1

SECRETARIA D’ACCIÓ SINDICAL I POLÍTICA SECTORIAL

Febrer, 2014

2

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

2. VALOR AFEGIT BRUT PER COMARQUES

3. EXPEDIENTS DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ

4. ACOMIADAMENTS

5. CONCLUSIONS

6. PROPOSTES

NOTES METODOLÒGIQUES

El mapa dels expedients de regulació d’ocupació a Catalunya ha estat elaborat amb dades procedents de

l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

La elaboració tabulació i confecció dels mapes d’incidència dels expedients de regulació d’ocupació és

del departament de política sectorial de CCOO de Catalunya a partir de les dades de l’Observatori del

treball de la Generalitat i del DIRCE.

Pel que fa als ERO es comptabilitzen els expedients presentats i no desistits en el període compres entre

2008 i 2013.

3

1. INTRODUCCIÓ

L’informe “Impactes de la crisi a Catalunya 2013” presenta alguns indicadors que permeten

avaluar l’efecte de la crisi en el teixit econòmic i la seva incidència a les comarques de

Catalunya. El període estudiat és el comprès entre els anys 2008 i el 2013.

En aquest període s’ha produït a Catalunya i a Espanya un decreixement de l’activitat

econòmica que es reflecteix amb una caiguda del valor afegit brut amb diferent incidència en

el territori. I també té la seva traducció en la utilització per part de les empreses del

mecanisme dels expedients de regulació amb la finalitat d’ajustar la capacitat productiva de les

mateixes a la conjuntura dels mercats i al descens de la demanda interna.

Els expedients de regulació d’ocupació (ERO) són un indicador de l’activitat, o més ben dit, de

la pèrdua d’activitat de les empreses. El que motiva normalment un ERO és la necessitat

d’adaptar la força productiva a factors sobrevinguts de caiguda de la demanda, a les

eventualitats de la producció o la resposta davant una acumulació d’estocs, entre altres. Els

ERO actuen en aquest casos com un instrument per a suspendre temporalment els contractes

de treball (EROs de suspensió o de reducció horària), encara que també poden ser de rescissió

de contracte si la causa que els motiva afecta l’estructura productiva o comporta el tancament

definitiu de l’activitat.

Existeix una relació entre l’evolució del PIB i la presentació d’expedients de regulació

d’ocupació. El gràfic 1 mostra la coincidència d’increment d’expedients de regulació amb la

tendència de davallada del PIB. No obstant, el RDL3/2012 de Reforma Laboral, que va eliminar

l’autorització administrativa dels expedients de regulació per part de l’autoritat laboral,

introdueix una distorsió en aquesta relació. La facilitació de la presentació d’ERO i

l’abaratiment de l’acomiadament va propiciar immediatament després de l’entrada en vigor

del RDL un fort augment dels ERO i també dels acomiadaments en general.

Gràfic 1

-5

0

5

0

5.000

10.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Variació d'EROS acabats en relació a la variació del PIB

Expedients acabats variació PIB

4

2. VALOR AFEGIT BRUT PER COMARQUES

Un dels indicadors de la profunditat de la crisi econòmica és la variació del valor afegit brut

(VAB) en els territoris (Mapa 1). Catalunya va registrar entre els anys 2008 i 2010 un

decreixement del VAB del 3,8%. Entre les comarques amb major decreixement s’hi troben les

de major pes econòmic i industrial: El Garraf (-7,3%), el Vallès Occidental (-5,38%), el Vallès

Oriental (-5,36%), el Maresme (-5,28%), Baix Llobregat (-4,91%), Alt Penedès (-5,14%), entre

altres. No així Barcelona, que amb una pèrdua també important (-3,2) resisteix millor que la

resta de comarques de l’àrea metropolitana, probablement per la seva major diversitat

sectorial i la capacitat tractora de l’economia de la capital. Cal destacar també la comarca del

Montsià (-5,77%) com una de les de major decreixement.

MAPA 1. Var. % del VAB entre 2008-10

Garraf -7,43 Ripollès -3,17

Baix Penedès -6,06 Berguedà -3,16

Montsià -5,77 Alt Camp -3,02

Vallès Occidental -5,38 Segrià -2,84

Vallès Oriental -5,36 Pla d'Urgell -2,74

Maresme -5,28 Urgell -2,72

Alt Penedès -5,14 Cerdanya -2,68

Baix Llobregat -4,91 Alt Urgell -2,4

Baix Empordà -4,64 Noguera -2,35

Baix Camp -4,49 Gironès -2,19

Anoia -4,45 Baix Ebre -1,39

Pla de l'Estany -3,93 Priorat -0,73

Tarragonès -3,8 Segarra 0

Garrotxa -3,78 Pallars Sobirà 1,01

Alt Empordà -3,73 Garrigues 1,29

Bages -3,67 Val d'Aran 3,52

Selva -3,64 Pallars Jussà 4,86

Solsonès -3,59 Alta Ribagorça 5,79

Conca de Barberà -3,44 Terra Alta 13,89

Barcelonès -3,2 Ribera d'Ebre 25,52

Osona -3,2

Font: elaboració pròpia a partir de dades de Idescat

5

3. EXPEDIENTS DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ A CATALUNYA (2008-13)

En el període analitzat (2008-2013) s’han presentat a Catalunya 21.548 expedients de

regulació d’ocupació (ERO), afectant a 441.441 persones.

2008 2009 2010 2011 2012 2013 Total

ERO presentats 861 3.981 3.319 3.548 6.185 3.654 21.548

persones afectades 30.223 142.357 65.179 55.344 87.937 60.401 441.441

font: elaboració pròpia a partir de dades de l'Observatori d'Empresa i Ocupació

Els sectors econòmics amb més EROs presentats són el de serveis i Indústria, per aquest ordre,

encara que la major incidència de persones afectades correspon al sector industrial amb el

8,05% de persones afectades per ERO sobre la població activa del sector (en promig 2008-

2013).

Afectats ERO

2008 2009 2010 2011 2012 2013 Total

% afectats

Agricultura 85 80 836 290 347 390 2.028 0,57

Construcció 1.125 4.089 5.334 6.946 9.445 4.841 31.780 2,35

Indústria 25.031 117.247 41.200 25.165 43.301 35.653 287.597 8,05

Serveis 3.982 20.941 17.809 22.943 34.844 19.517 120.036 0,93

Total 30.223 142.357 65.179 55.344 87.937 60.401 441.441 2,4

font: elaboració pròpia a partir de dades de l'Observatori d'Empresa i Ocupació

L’evolució dels ERO en aquest període indica una tendència creixent des de 2010. Els

expedients presentats es van disparar el 2012 fins a un màxim històric, amb una clara

coincidència amb la reforma del mercat laboral (febrer de 2012) que va facilitar l’execució

d’expedients i la precarització laboral. Tot i que un any després s’ha normalitzat la presentació

d’expedients, l’any 2013 registra encara un increment en relació als expedients presentats el

2010 i 2011.

Gràfic 2

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Evolució EROS 2008-13

Serveis

Indústria

Construcció

Agricultura

font: elaboració pròpia amb dades de l'Observatori d'Empresa i Ocupació

6

Nombre de ERO presentats per comarques

L’impacte de la crisi de les empreses en els sis anys estudiats (des de 2008 a 2013) s’estén amb

diferent intensitat sobre el territori. El mapa 2 mostra el repartiment comarcal dels 21.548

expedients acumulats en aquest període.

Mapa 2. Expedients de regulació d’ocupació per comarques

Alta Ribagorça 6 Alt Camp 254

Pallars Sobirà 8 Alt Empordà 267

Priorat 14 Baix Ebre 324

Garrigues 18 Baix Empordà 330

Terra Alta 18 Garraf 333

Val d'Aran 19 Anoia 365

Pallars Jussà 23 Baix Camp 373

Alt Urgell 24 Selva 408

Cerdanya 31 Alt Penedès 418

Noguera 49 Montsià 425

Segarra 49 Segrià 582

Ribera d'Ebre 49 Gironès 620

Solsonès 58 Osona 662

Pla de l'Estany 59 Tarragonès 694

Conca de Barberà 74 Bages 846

Ripollès 84 Maresme 849

Urgell 109 Vallès Oriental 1349

Garrotxa 110 Baix Llobregat 2402 Pla d'Urgell 149 Vallès Occidental 3133

Berguedà 151 Barcelonès 5615

Baix Penedès 197 total Catalunya 21548 Font: elaboració pròpia a partir de dades del dept. Empresa i Ocupació

7

Les demarcacions del Barcelonès, Vallès occidental, Baix Llobregat i Vallès oriental són les més

afectades amb diferencia ja que són les comarques on es concentra el gruix de l’activitat

empresarial a Catalunya. Aquestes 4 comarques de l’Àrea metropolitana concentren el 58%

dels expedients presentats i no desistits del total d’expedients presentats a Catalunya en el

període estudiat. Contràriament, el menor nombre d’ERO presentats correspon a les

comarques dels Pirineus i de ponent.

A continuació tabulem els ERO per províncies, diferenciant segons si l’expedient és de

suspensió temporal de contracte o reducció horària, o bé és de rescissió de contracte, és a dir,

implica acomiadament.

A la província de Barcelona destaquen pel major nombre d’expedients les comarques del

Barcelonès, el Vallès occidental, el Baix Llobregat i el Vallès oriental.

EXPEDIENTS DE REGULACIÓ D'OCUPACIÓ 2008/2013 BARCELONA SUSP.TEMP. RESCISSIÓ TOTAL

Alt Penedès 365 53 418 Anoia 324 41 365 Bages 747 99 846 Baix Llobregat 1.962 440 2.402 Barcelonès 4.143 1.472 5.615 Berguedà 126 25 151 Garraf 301 32 333 Maresme 725 124 849 Osona 592 70 662 Vallès Occidental 2.576 557 3.133 Vallès Oriental 1.110 239 1.349

La segona província amb més expedients de regulació presentats és la de Tarragona (2.422),

destacant les comarques del Tarragonès, el Montsià, el Baix Camp i Baix Ebre.

EXPEDIENTS DE REGULACIÓ D'OCUPACIÓ 2008/2013 TARRAGONA SUSP.TEMP. RESCISSIÓ TOTAL

Alt Camp 234 20 254 Baix Camp 307 66 373 Baix Ebre 303 21 324 Baix Penedès 167 30 197 Conca de Barberà 66 8 74 Montsià 391 34 425 Priorat 12 2 14 Ribera d'Ebre 40 9 49 Tarragonès 480 214 694 Terra Alta 15 3 18

8

La província de Girona acumula en aquest període 1.999 expedients presentat i no desistits. El

Gironès és la comarca més afectada.

EXPEDIENTS DE REGULACIÓ D'OCUPACIÓ 2008/2013 GIRONA SUSP.TEMP. RESCISSIÓ TOTAL

Alt Empordà 240 27 267 Baix Empordà 314 16 330 Cerdanya 28 3 31 Garrotxa 94 16 110 Gironès 429 191 620 Pla de l'Estany

9 149

Ripollès 75 9 84 Selva 362 46 408

El nombre d’expedients de regulació a la província de Lleida és baix, amb l’excepció de la

comarca del Segrià (582 expedients presentats).

EXPEDIENTS DE REGULACIÓ D'OCUPACIÓ 2008/2013 LLEIDA SUSP.TEMP. RESCISSIÓ TOTAL

Alt Urgell 22 2 24 Alta Ribagorça 6

6

Garrigues 17 1 18 Noguera 36 13 49 Pallars Jussà 22 1 23 Pallars Sobirà

2 8

Pla d'Urgell 50 9 59 Segarra 37 12 49 Segrià

185 582

Solsonès 49 9 58 Urgell 97 12 109 Val d'Aran 18 1 19

Incidència dels ERO a les comarques

El major nombre d’ERO presentats correspon als territoris amb major nombre d’establiments

empresarials. Per analitzar la incidència dels ERO a les comarques, s’ha comparat el nombre

total d’expedients de regulació presentats a cada comarca en el període 2008-2013 amb el

nombre d’empreses amb establiments a la comarca (segons dades del DIRCE de 1/1/2012). El

percentatge d’expedients sobre les empreses existents a la comarca ens dona una idea

comparativa de les comarques on hi ha hagut major incidència d’expedients en termes relatius

(veure mapa 3).

La taxa d’incidència rebel·la que en el quartil de major incidència d’EROs presentats hi ha les

comarques del Montsià, Alt Camp, Bages, Baix Ebre, Alt Penedès, Pla d’Urgell, Osona, Conca de

9

Barberà, Vallès occidental i Berguedà, en ordre decreixent. En canvi les demarcacions amb una

incidència menor correspon a les comarques del Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Alt Urgell,

Garrigues, Vall d’Aran, Cerdanya, Noguera, Priorat, Terra Alta, Pallars Jussà i Alt Empordà.

En suma, l’impacte de la crisi empresarial s’ha deixat sentir significativament més enllà dels

territoris amb major pes econòmic, estenent-se a comarques centrals com Berguedà, Bages,

Osona, o Alt Camp, Conca de Barberà i Pla d’Urgell, i també a les terres de l’Ebre: Baix Ebre i

Montsià.

Mapa 3. Incidència del ERO a les comarques

Font: elaboració pròpia a partir de dades del dept. Empresa i Ocupació

Afectats per ERO a les comarques

De les 441.441 persones afectades per ERO en els sis anys de crisi 364.860 (el 83%) son

afectats per expedients de suspensió temporal de contracte o de reducció de jornada, i 76.581

(el 17%) van ser per rescissió de contracte.

10

SUSP. TEMP. % RESCISSIÓ % TOTAL

Treballadors afectats 364.860 83% 76.581 17% 441.441

El sector amb més persones afectades és la indústria (287.597 afectats), de les quals 37.000

van resultar acomiadades.

La província amb més afectats és la de Barcelona (370.686 afectats), destacant amb major

nombre d’afectats les comarques més industrials: el Barcelonès (109.740), el Baix Llobregat

(97.052), el Vallès Occidental (68.516) i el Vallès Oriental (30.347). També registra una elevada

afectació el Bages (18.343), Osona (10.482), Maresme (9.804), Alt Penedès (9.250), l’Anoia

(8.182) i la Selva (7.665). Fora de la província de Barcelona, registren elevat nombre d’afectats

el Tarragonès (7.574) i el Gironès (7.275).

El mapa 4 mostra la distribució en el territori del nombre d’afectats per expedient de regulació

d’ocupació.

Mapa 4. Afectats per expedient de regulació

Afectats ERO 2008/2013 SUSP. TEMP. RESCISSIÓ TOTAL

Agricultura 1.738 290 2.028

Construcció 23.076 8.704 31.780

Indústria 250.527 37.070 287.597

Serveis 89.519 30.517 120.036

Total 364.860 76.581 441.441

11

A continuació tabulem les comarques agrupades per província amb relació als afectats per ERO

segons mesura, és a dir, suspensions temporals de contracte o reducció horària, i rescisió de

contracte.

BARCELONA Reducció Rescissió Suspensió Total

Alt Penedès 866 1.097 7.287 9.250

Anoia 1.247 1.008 5.927 8.182

Bages 3.312 2.132 12.899 18.343

Baix Llobregat 17.050 9.218 70.784 97.052

Barcelonès 18.588 29.758 61.394 109.740

Berguedà 320 401 1.121 1.842

Garraf 1.089 563 5.476 7.128

Maresme 2.753 1.869 5.182 9.804

Osona 2.412 1.281 6.789 10.482

Vallès Occidental 11.416 12.236 44.864 68.516

Vallès Oriental 4.903 4.648 20.796 30.347

Total 63956 64211 242519 370686

TARRAGONA Reducció Rescissió Suspensió Total

Alt Camp 577 465 3.182 4.224

Baix Camp 1.336 861 4.013 6.210

Baix Ebre 572 707 2.392 3.671

Baix Penedès 383 602 1.826 2.811

Conca de Barberà 227 194 1.965 2.386

Montsià 1.222 380 2.055 3.657

Priorat 83 56 28 167

Ribera d'Ebre 51 152 449 652

Tarragonès 1.515 1.706 4.353 7.574

Terra Alta 15 34 78 127

Total 5.981 5.157 20.341 31.479

GIRONA Reducció Rescissió Suspensió Total

Alt Empordà 657 573 1.752 2.982

Baix Empordà 326 485 3.283 4.094

Cerdanya 20 32 86 138

Garrotxa 217 304 1.039 1.560

Gironès 1.344 1.586 4.345 7.275

Pla de l'Estany 187 205 1.912 2.304

Ripollès 675 290 944 1.909

Selva 1.217 1.266 5.182 7.665

Total 4.643 4.741 18.543 27.927

12

LLEIDA Reducció Rescissió Suspensió Total

Alt Urgell 23 17 209 249

Alta Ribagorça 2

25 27

Garrigues 7 11 156 174

Noguera 72 248 416 736

Pallars Jussà 42 12 73 127

Pallars Sobirà 5 28 37 70

Pla d'Urgell 58 132 903 1.093

Segarra 31 225 458 714

Segrià 1.444 1.328 2.269 5.041

Solsonès 79 318 818 1.215

Urgell 193 133 1.433 1.759

Val d'Aran 48 20 76 144

Total 2.004 2.472 6.873 11.349

EROS, i acomiadaments a les principals ciutats de l’AMB

Barcelonès 2008-2013 EROS AFECTATS ACOMIADAMENTS

Badalona 436 5.501 1.463

Barcelona 4.539 93.689 26.412

Hospitalet de Llobregat, l' 484 7.310 1.481

Sant Adrià de Besòs 92 1.147 287

Santa Coloma de Gramenet 64 2.093 115

Total 5.615 109.740 29.758

Vallès occidental 2008-2013 EROS AFECTATS ACOMIADAMENTS

Castellar del Vallès 135 1.845 435

Castellbisbal 97 4.441 328

Matadepera 6 23 0

Montcada i Reixac 227 3.010 435

Palau-solità i Plegamans 88 3.977 767

Polinyà 61 2.986 304

Ripollet 147 2707 304

Rubí 310 6.800 1.031

Sabadell 502 6.718 1.827 Sant Cugat del Vallès 214 6.059 1.321

Sant Llorenç Savall 8 45 0

Sant Quirze del Vallès 90 4.907 297 Barberà del Vallès 245 4.013 950

Santa Perpètua de Mogoda 194 6848 1.351

Cerdanyola del Vallès 154 2.312 620

Sentmenat 37 909 76 Terrassa 550 7.639 1.586

Vacarisses 32 1.089 130 Viladecavalls 36 2.188 474 Total 3.133 68.516 12.236

13

Baix Llobregat 2008-2013 EROS AFECTATS RESC.

Abrera 105 6.771 455

Begues 8 21 0

Castelldefels 75 795 225

Castellví de Rosanes 21 284 75

Cervelló 41 514 64

Collbató 3 12 0

Corbera de Llobregat 11 245 32

Cornellà de Llobregat 247 4.125 812

Esparreguera 86 1.740 344

Esplugues de Llobregat 125 1.856 350

Gavà 131 3.274 358

Martorell 115 48.878 765

Molins de Rei 105 1.927 321

Olesa de Montserrat 47 560 191

Pallejà 29 302 19

Papiol, el 56 425 84

Prat de Llobregat, el 137 4.117 1.294

Sant Andreu de la Barca 149 3.113 235

Sant Boi de Llobregat 189 2.485 636

Sant Climent de Llobregat 21 173 0

Sant Esteve Sesrovires 82 2.517 207

Sant Feliu de Llobregat 112 1.330 454

Sant Joan Despí 98 2.485 733

Sant Just Desvern 83 2.411 172

Santa Coloma de Cervelló 39 564 65

Sant Vicenç dels Horts 100 3.782 466

Torrelles de Llobregat 2 5 0

Vallirana 19 198 97

Viladecans 157 2.108 764

Palma de Cervelló 9 35 0

Total 2.402 97.052 9.218

14

Vallès oriental 2008-2013 EROS AFECTATS RESC. EROS AFECTATS RESC.

Ametlla del Vallès 34 854 0 Montseny 1 1 0

Aiguafreda 6 95 0 Parets del Vallès 81 1.989 412

Bigues i Riells 13 140 10 Roca del Vallès, la 49 837 195

Caldes de Montbui 32 444 68 Sant Antoni de Vilamajor 10 92 18

Canovelles 53 1.004 166 Sant Celoni 47 1.667 85

Cardedeu 34 297 39 Sant Esteve de Palautordera 1 3 0

Castellterçol 1 3 0 Sant Fost de Campsentelles 46 835 103

Franqueses 80 1.189 319 Sant Feliu de Codines 13 123 38

Garriga, la 58 1.981 205 Sant Pere de Vilamajor 16 727 116

Granollers 235 4.406 705 Sant Quirze Safaja 2 14 7

Gualba 3 9 0 Santa Eulàlia de Ronçana 10 51 12

Llagosta, la 57 895 165 Santa Maria de Martorelles 3 30 0

Llinars del Vallès 36 1.362 148 Santa Maria de Palautordera 31 752 124

Lliçà d'Amunt 30 801 95 Tagamanent 4 111 60

Lliçà de Vall 75 1.131 170 Vallgorguina 12 603 204

Martorelles 61 3.633 586 Vallromanes 3 30 0

Mollet del Vallès 92 1.936 290 Vilalba Sasserra 1 3 0

Figaró-Montmany 2 15 0 Vilanova del Vallès 14 222 86

Montmeló 36 564 66 Total 1.349 30.347 4.648

4. ACOMIADAMENTS

Entre 2008 i 2013 s’han registrat a Catalunya 315.329 acomiadaments, dels quals 238.748 són

individuals amb conciliació (el 75,7%), i 76.581 acomiadaments col·lectius amb ERO (24,3%).

2008 2009 2010 2011 2012 2013 total %

Acomiadaments individuals 38.969 49.174 36.296 34.871 36.659 42.779 238.748 75,71

Acomiadaments col·lectius 9.688 16.918 13.670 11.806 16.128 8.371 76.581 24,29

total acomiadaments 48.657 66.092 49.966 46.677 52.787 51.150 315.329 100,00

La major part dels acomiadaments són individuals, previ acte de conciliació, que comporta

l’abonament per part de l’empresa de la indemnització corresponent, la liquidació i no sempre

els salaris de tramitació. La modalitat d’acomiadament col·lectiu és emprada normalment

quan s’afecta una part significativa de la plantilla de l’empresa en un període determinat que

estableix l’ET.

Si s’analitza l’evolució dels acomiadaments entre els anys 2008 i 2013 (gràfic 3) s’observa en

primer lloc que, després de la repuntada de 2009, els acomiadaments col·lectius tornen a

repuntar el 2012 per efecte de la Reforma Laboral que va propiciar una allau d’expedients de

regulació d’ocupació.

En segon lloc, i referent als acomiadaments individuals, aquests prenen una tendència creixent

després de la reforma laboral, que s’accentua encara més en el decurs de 2013. En conclusió,

15

les empreses continuen acomiadant treballadors malgrat la sortida de la recessió. Les causes

dels acomiadaments és possible que tinguin més a veure amb les facilitats derivades de la

reforma que amb la conjuntura econòmica.

Gràfic 3

5. CONCLUSIONS

La crisi econòmica que afecta Catalunya des de 2008 i les polítiques d’austeritat adoptades

amb posterioritat han contribuït a una davallada del producte interior brut generat en el

conjunt de Catalunya.

La depressió de l’activitat empresarial ha comportat un augment molt notable de la

presentació d’expedients de regulació d’ocupació a totes les comarques de Catalunya. En

total 21.548 expedients entre 2008 i 2013, amb 441.441 treballadors afectats. D’aquests,

76.581 han resultat acomiadats mitjançant ERO i uns altres 238.748 han sigut acomiadats de

forma individual. En total s’han registrat 315.329 acomiadaments amb constància registral.

Els expedients de regulació d’ocupació es reparteixen de diferent manera a les comarques de

Catalunya, afectant principalment, les de l’àrea metropolitana amb major pes en l’economia

catalana. No obstant, en proporció al nombre d’establiments empresarials, la major incidència

de la regulació d’ocupació correspon a comarques allunyades de l’àrea metropolitana com el

Montsià i el Baix Ebre, Alt Camp, Conca de Barberà, Pla d’Urgell, Berguedà, i també el Bages, el

Vallès occidental, Osona i Alt Penedès.

Les 4 comarques més industrials de Catalunya: Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat i

Vallès Oriental concentren el 58% dels expedients presentats en el conjunt de Catalunya.

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Acomiadaments individuals Acomiadaments col·lectius

total acomiadaments

16

Es manté des de 2010 una tendència d’ERO creixent, tot i amb la gran repuntada de 2012 (any

rècord per nombre d’expedients presentats), la qual cosa indica que la crisi empresarial no

canvia de tendència malgrat el canvi de signe en el creixement del PIB.

L’augment dels acomiadaments individuals en el darrer any 2013 (17% de var. Interanual)

confirma que les empreses continuen disminuint les plantilles a Catalunya.

La reforma laboral de 2012 no ha contribuït a frenar la tendència de destrucció d’ocupació

sinó que ha facilitat l’acomiadament, ha precaritzat les condicions laborals i ha devaluat els

salaris, aprofundint la caiguda del consum intern i la pobresa.

La reforma laboral i la manca de polítiques industrials actives està tenint unes conseqüències

nefastes pel que fa a l’ocupació i la reactivació econòmica. Catalunya continua destruint

ocupació i teixit productiu. Els efectes de la pèrdua d’activitat econòmica, sobretot la

industrial, poden ser letals per a la supervivència de sectors tradicionals a Catalunya que

poden desaparèixer definitivament.

6. PROPOSTES

Necessitat d’impulsar polítiques industrials

Al marge de la crisi econòmica i financera d’abast global i dels efectes de l’endeutament, el

que ha agreujat la crisi a Catalunya i a Espanya i en dificultarà la recuperació és el desequilibri

sectorial on la pèrdua de pes de la indústria en els anys anteriors a la crisi ha afeblit la capacitat

productiva i exportadora, i la capacitat de generar ocupació.

Les causes de l’enfonsament del mercat laboral i de la creixent desocupació cal buscar-les en

la feblesa del sector productiu de l’economia. Si bé en els anys anteriors a la crisi aquesta

circumstància es va veure maquillada per uns índex de creixement per sobre de la mitjana de la

UE, amb l’impuls desmesurat de la construcció i de l’economia financera, ara deixa al

descobert un desequilibri que només es reconduirà amb una resposta industrialista.

Tal com han expressat les organitzacions de la societat civil i els agents socials en el “Pacte

per a la Indústria a Catalunya”, cal que Catalunya adopti una estratègia industrial de

reforçament de la productivitat orientada a sostenir de manera permanent la competitivitat.

Per a reconstruir unes bases productives sòlides cal actual sobre factors diversos amb

polítiques industrials actives i amb una estratègia de país amb la màxima prioritat i urgència

que busqui la complicitat de tots els agents implicats.

Les polítiques d’industrialització necessàries abasten àmbits diversos com el de la formació

professional, element clau per a la competitivitat de l’empresa. I també l’àmbit de la recerca, el

desenvolupament i la innovació. No es podrà progressar en la millora de la competitivitat de la

industria catalana sense un increment de les inversions en R+D+i de l’odre del 3% del Pib,

semblant a les regions europees capdavanteres. També caldrà dissenyar una xarxa que

connecti de forma més eficaç i real la universitat, els centres d’incubació i transferència amb les

empreses, sobretot les PIMES, per vincular més estretament recerca i producte.

17

Es precisa un impuls públic en l’acompanyament de les empreses en l’adaptació al canvi de

model, en la focalització sectorial emergent i amb potencial de creixement, i en l’emmarcament

de l’especialització intel·ligent (RIS3) en el marc de l’Horitzó 2020.

Una reestructuració del mercat energètic més eficaç i sostenible, menys depenent de la

importació, amb més diversificació de fonts i ambientalment sostenible. Perquè el cost de

l’energia, especialment de l’electricitat, no posi en perill la competitivitat del teixit empresarial

cal reformar els mecanismes distorsionadors de l’actual mercat elèctric, no deixant però

d’implementar mesures d’eficiència, estalvi, autoconsum, i de generació renovable.

Les infraestructures per a la indústria són un factor de competitivitat clau, sobretot pel que fa a

aquelles que representen un canvi de model com l’ús del ferrocarril per a les mercaderies o la

implantació de xarxes de comunicació de banda ampla. Així mateix, cal contemplar aquelles

infraestructures que permeten aprofitar els avantatges de la posició estratègica de Catalunya

envers Europa, com a nus de comunicacions i de transport a la mediterrània occidental.

Cal també de forma ineludible per a rellançar l’empresa industrial a Catalunya, una intervenció

clara per part de l’Administració per a la facilitació del crèdit, sobretot a les Pimes. El

finançament és avui, encara sota el llast de les restriccions del crèdit, un element clau ja no per

fer rebrotar nova activitat productiva sinó per tal de no perdre la que hi ha.

Finalment, cal no perdre de vista que per a un rellançament de l’economia productiva a

Catalunya cal enfortir les bases industrials, les bases manufactureres que generen ocupació i

tenen capacitat exportadora, transitant cap a un canvi de model productiu i energètic. Les claus

per a la reindustrialització en el segle XXI son el canvi tecnològic, la sostenibilitat i l’adopció de

noves formes d’organització del treball que facin del factor humà la base de la creació de valor.