12/03/2014

1

IMPORTANCIA DE LES

VARIETATS TRADICIONALS

Josep Roselló i Oltra

IVIA - Associació Llavors d`ací

El tema és important:

Les llavors son al mateix temps element de reproducció ialiment.

Sense llavors no hi ha agricultura, la llavor és la collita enpotencia.

Les llavors no son sols un recurs productiu.

Les llavors son producte de una societat i una cultura al llargdel temps.

La biodiversitat agrícola, i la diversitat cultural associada aella, estan patint un important retrocés.

12/03/2014

2

Pèrdua de biodiversitat agrícola• Des de principis del segle passat s`ha perdut fins un 75% de la

diversitat genètica dels cultius agrícoles (FAO, 1993).

• Una tercera part de les 4.000 races d`animals domèstics utilitzadesen el mon, per a l`agricultura i l`alimentació estan en perill oamenaçades d`extinció.

• Des del 1930 en Grècia han desaparegut un 80% de les varietatstradicionals de blat.

• Estats Units en la actualitat conserva sols un 3% de les varietats decultius d`hortalisses existents en 1900.

• Una sola raça vacuna aporta el 60% de la producció lletera en laUnió Europea.

IMPORTANCIA DE LES VARIETATS TRADICIONALS

Destaquen com la millor herència dels nostresavantpassats que les domaren i modelaren apartir de les formes silvestres.

Des de fa unes dècades, estem oblidant, marginant iperdent, de forma irreversible, aquest patrimoni

La causa és la substitució per altres varietatsmillorades científicament, que responen a undeterminat tipus d´agricultura gran consumidorad´adobs químics, herbicides i fitosanitaris

12/03/2014

3

VARIEDADES REGISTRADAS DE TOMATE

(1997)

Abiertas

Híbridas

VARIEDADES REGISTRADAS DE

PIMIENTO (1997)

Abiertas

Híbridas

1300

600

114 83

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

nº

de v

ari

ed

ad

es

1859 1954 1986 1995

Año

EVOLUCIÓN DE LAS VARIEDADES DE

TRIGO EN ESPAÑA

Amb la pèrdua de material autòcton es perd part de lanostra història, de la nostra identitat, dels sabersassociats al cultiu d´aquestes llavors.

Quan parlem de recuperar llavors tradicionals, parlemtambé de recuperar el coneixement cultural i elmodel de producció on aquestes llavors tenensentit...

Actualment l´únic model de producció on tenen futur lesllavors tradicionals és en l´agricultura ecològica

12/03/2014

4

Els biotecnòlegsoriginals: elsagricultors i lessocietats tradicionals

…I uns recursos genèticsaconseguitsgratuïtament perempreses privades,ara tornen alsproductors originariscom a productepatentat pel qual hande pagar

La agricultura no

produeix només

mercaderies,

produeix:

• Aliments.

• Paisatge

• Cultura

• Qualitat de vida

• Conservació dels

recursos naturals

• ...

12/03/2014

5

No obstant la preocupació per laconservació de la diversitat biològica nova aparellada a una preocupaciósemblant per la conservació de ladiversitat cultural.

Si la conservació de la biodiversitat ésimportant per a la humanitat..., ladiversitat cultural és un patrimoni quesols la humanitat pot garantir, i que estroba amenaçada per la pròpia acció del´home.

12/03/2014

6

FRUITERS GRANS HORTALISSES HERBES

Adzebrons

Albercoquer

Alberxiques

Ametler

Aranges

Avellaner

Bresquiller

Cireres

Cirueler

Codonyer

Figuera

Garrofer

Ginjoler

Guindes

Llidoner

Llimer

LlimonerMagraner

Nesples

Noguera

Peres

Pomes

Presseguer

SarmenyesTaronger

Adçerquo

Alcarauya

Alfalç

Alquena

Arròs

Batafalua

Blat

Cigrons

Civada

Comins

Dacsa

Faves

Fesols

Llentilles

Mill

Ordi

PaniçPastell

Pèsols

Roja

Spelta

Tramella

Tramussos

Albergínies

Albudeques

Alls

Carabasses

Cebes

Cogombres

Cols

Encisam

Escalunyes

Melons

Naps

Pastenagues

Porros

Ràbens

Xirivies

Alfàbega

Anglentina

Artemisa

Besoludi

Buglosa

Celedonia

Clavellina

Donzell

Eufrasia

Fragasta

Gauig

Gezmil

Hisop

Julivert

Lliri

Meravelles

MentaMoradiux

Pom d´amor

Romer

Roses

Ruda

Sajolida

SàlviaVioles

Relació d`espècies trobades en un mercat de València per Francesc Eixeminis(1383),

citades al llibre “REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA”. València 1499.

12/03/2014

7

La diversitat cultural que està més amenaçada

es la constituïda per les cultures tradicionals

o agrícoles que són les que viuen de l`ús i

aprofitament dels recursos naturals

renovables.

“La veritable catàstrofe per la

biodiversitat, als països industrialitzats,

és la pérdua irreparable del sistemes

agraris tradicionals” (Emili Laguna.)

12/03/2014

8

Paraules que expressen ferramentes, noms propis o

funcions del cultiu tradicional de l`arròs. (Zaragozà. 1983)

Abaixadora

Agle

Aixalma

Aixavegó

Albardó

Arrancapota

Arrancar la parva

Barcella

Batuda a pota

Brins

Brinques

Cant de l´encolla

Carret de

garbejar

Coada

Coltellina

Cordada

Desbarbar

Draga

Encaular

Endauar

Enllemenat

Entauladora

de ganivets

Escamutxó

Estil·lar

Fer xerevia

Filat

Garramotxa

Geniva

Genivó

Guaix

Llerada

Llop

Manat

Mantornar

Marranet

Mola

Perellonada

Portell

Raguda

Ramàs

Rastra

Rebatre

Remelsos

Remossons

Rutllo de plats

Sargandilles

Soll

Tallador

Terrers

Tiràs

Tregilla

Tròlec

Vencill

Vereda

Xapullar

Les llavors tradicionals estan

relacionades amb la salut i l`alimentació

Recordem que les varietats tradicionals són la base

de la gastronomia local....

... i cada gastronomia aprofita allò que produeix el

seu agrosistema...

de totes les formes possibles...

..així les varietats locals són la base de la nostra

forma de menjar... la dieta mediterrània...

12/03/2014

9

• Sabem molt poc de la nostra alimentació.

• Comprem, preparem i ingerim els aliments sense saber quasi res de la seua procedència: ¿com s´han cultivat?, ¿amb quina aigua s´han regat?, ¿quins pesticides s´han utilitzat?, ¿quants residus han deixat?.

• La forma de cultiu condiciona la qualitat dels aliments, el seu contingut en nutrients i la presència de residus perillosos per a la nostra salut i la de la nostra família.

• Per a que els aliments arriben a la nostra taula, ¿quan es colliren?, ¿quant han viatjat? ¿quanta energia s´ha utilitzat en cultivar-los, elaborar-los i distribuir-los? ¿com s´han conservat...?

• El consumidor desconeix que les distàncies a que es distribueixen els aliments obliga a collir-los abans de madurar, y després, madurar-los en cambres o forçar-los el canvi de color.

12/03/2014

10

• En la seua preparació els aliments poden sofrir diferents processos : congelació, irradiació, deshidratació. Poden ser embossats en plàstics i altres materials d´on prenen metalls i/o vernissos. Per a millorar la seua presència reben colorants, antioxidants, estabilitzants, etc...,

• Tots aquestos són processos normals de la indústria alimentària, són tan corrents que pareix impossible consumir aliments sense passar per ells.

• La diferència fonamental és la qualitat dels aliments.

• Primer cal definir el concepte de qualitat, el mercat considera preferentment caràcters visuals com: calibre, color, absència de defectes externes, etc.

• Com veiem són caràcters totalment estètics i no ens diuen res del seu valor nutricional o del model d´obtenció.

12/03/2014

11

LLAVORS ECOLÒGIQUES PER A L´AGRICULTURA ECOLÒGICA

Varietats locals, tradicionals iautòctones.

En sentit estricte, una varietat autòctona és aquella que s'hadomesticat, passant des del seu estat silvestre al cultivat, en elmateix lloc on s'utilitza actualment.

Hi ha una sèrie de regions geogràfiques riques en biodiversitat onles cultures locals han domesticat, conservat i millorat els

cultius. Són els anomenats centres d'origen dels cultiusDes de temps immemorial s'han anat portant espècies i varietats

d'un lloc a un altre del planeta, quan porten molt de temps sentutilitzades pels agricultors acaben sent varietats locals,tradicionals o localment adaptades

Només en cultures molt aïllades es manté la producció únicament

basant-se en espècies o cultivares autòctons

IMPORTANCIA DE LES VARIETATS TRADICIONALS

Destaquen com la millor herènciadels nostres avantpassats queles domaren i modelaren a partirde les formes silvestres.

Des de fa unes dècades, estemoblidant, marginant i perdent, deforma irreversible, aquestpatrimoni

La causa és la substitució per altresvarietats milloradescientíficament, que responen aun determinat tipus d´agriculturagran consumidora d´adobsquímics, herbicides i fitosanitaris

12/03/2014

12

LLAVORS ECOLÒGIQUES PER A L´AGRICULTURA ECOLÒGICA

Les varietats locals posseeixen dues característiques

que les fan especialment interessants per al seu

maneig en sistemes agroecològics.

• són poblacions heterogènies (és a dir, formades

per individus més o menys diferents entre si)

• s'han desenvolupat a partir de la selecció feta pels

agricultors.

• Diversas experiencias muestran que las variedadeslocales cultivadas y conservadas por los agricultoresdurante generaciones son tan buenas o mejores quelas variedades mejoradas.

• Algunas variedades presentan una excelenteadaptación a los sistemas de cultivo ecológico, sonproductivas, tienen mayor materia seca (menos aguapor kilo consumido) y su calidad organoléptica essuperior a las de los híbridos y otras variedadescomerciales.

12/03/2014

13

Les llavors controlades pels agricultors son

garantia:

• De la obtenció d`aliments i matèries primeres de qualitat

(seguretat alimentaria).

• Respecte al medi ambient ( erosió genètica)

• Instrument per a promoure la utilització òptima dels

recursos locals (control local)

• Els valors ètics i les llavors (biopirateria i drets de

propietat intel·lectual)

LLAVORS ECOLÒGIQUES PER A L´AGRICULTURA ECOLÒGICA

Tradicional Revolució Verda Revolució biotecnològica

Lleu pressió de selecció Elevada pressió de selecció Selecció de genes, no

individus

Escàs control dels

creuaments

Creuaments dirigits (elevat

control)

Sense creuamentos: gens

introduïts artificialment

Selecció en el medi on es

desenvolupa el cultiu

Selecció en camps d´assaig Selecció en camps d´assaig

Increment del número

d´aleles i combinacions

Es redueix el número d´alels i

de combinacions

Gran reducció dels alels i

combinacions. Individuos

amb gens d´altres espècie

Poblacions complexes:

elevada variabilitat

Poblacions mol simplificades i

homogénies: escasa

variabilitat

Clons

Elevada fertilitat de la

descendència

Descendència inútil des del

punt de vista agrícola

Amb mecanismes per lograr

descendència estéril

Ampli control

intergeneracional per part de

l´ agricultor

Nul control intergeneracional

per part de l´agricultor.

Protecció drets d´ obtentor

Persecució penal a l´ús per

l´agricultor. Protecció per

patents

12/03/2014

14

Les varietats locals posseeixen dues característiques

que les fan especialment interessants per al seu

maneig en sistemes agroecològics.

• són poblacions heterogènies (és a dir, formades

per individus més o menys diferents entre si)

• s'han desenvolupat a partir de la selecció feta pels

agricultors.

¿Què és una bona varietat...?

Aquella que mostra la màxima adaptació al medi agrari i permet a

l'agricultor assolir els seus objectius de producció.

Açò requereix un esforç continuat de selecció per part de

l'agricultor

12/03/2014

15

RECORDATORI

Les varietats uniformes tenen el perill de ser totes les

plantas igualment sensibles davant un patògen o

accident agroclimàtic

Les varietats aconseguides per selecció massal no sòn

totalment uniformes (poblacions) i tenen individus

amb diferents nivells de resistència i resposta això

pot salvar parcialment un cultiu afectat.

La pregunta

important és:

¿De qui son els

recursos

fitogenètics…?

12/03/2014

16

Banc de llavors per a l`intercanvi

Mètode de treball:

Fases:

1.- Recollida de material vegetal i, si es posible, informació

agronòmica i cultural asociada

2.- Registre i primera agrupació i selecció (pasaport)

3.- Cultiu, descripció botànica (dades mínimes) i valoració

agronòmica

4.- Conservació i multiplicació per a la col·lecció

5.- Selecció i millora dels tipus més interesants amb agricultors i

consumidors

6.- Oferta als agricultors amb el servei de prèstec

COLECCIO DE LLAVORS LOCALS

12/03/2014

17

COLECCIO DE LLAVORS LOCALS

• Vistas de variedades locales guardadas en al colección de

semillas.

COLECCIO DE LLAVORS LOCALS

12/03/2014

18

COLECCIO DE LLAVORS LOCALS

TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I

CONSERVACIÓ DE LLAVORS

12/03/2014

19

TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS

BOTÀNICAMULTIPLICACIÓ SEXUAL Per a obtindre fruits i llavors de qualitat s'ha

de produir amb normalitat la floració, pol·linització, fecundació ifructificació de les nostres plantes

és convenient conèixer els distints tipus possibles de flors (plantes de florperfecta, plantes monoiques o dioiques) sistemes de pol·linització(autògames, al·lògames) i els mecanismes de fecundació u fructificació

La llavor és l'estructura formada per l'embrió, les reserves i les cobertesque els resguarden

• la maduresa morfològica: desenvolupament complet de les estructuresque formen la llavor.

• la maduresa fisiològica, no suposa cap canvi morfològic, inclou lapèrdua de substàncies inhibidores o l'acumulació de substànciespromotores de la germinació, que la posen a punt per a la germinació.

TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS

12/03/2014

20

TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS

• MULTIPLICACIÓ VEGETATIVA

• el que obtenim ara són clons, és a dir individus idèntics a la planta

mare

• no hi ha variabilitat genètica, falta capacitat d'adaptació i podem

arrossegar les malalties víriques i fúngiques

• Podem multiplicar vegetativament plantes a partir d'òrgans

especialitzats com: tubèrculs, rizomes, bulbs, estolons, fillols,

estaques o estaquetes.

POLINITZACIÓ

12/03/2014

21

TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS

12/03/2014

22

12/03/2014

23

12/03/2014

24

12/03/2014

25

Acabat el cicle agronòmic de cultiu.., ens

preparem per a processar i guardar les

llavors en les millor condicions

possibles...

TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS

12/03/2014

26

TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS

Tècniques de processament

FERMENTACIÓ

• Deixar la llavor amb aigua de maceració per a que

la flora present (bacteries làctiques i llevats)

arranque la fermentació dels sucres presents

• Duració del procés: dos a tres dies amb

temperatures de 20 a 30 ºC.

(Per a augmentar la eficàcia: afegir 1 cm3 d´àcid acètic

(vinagre) per cada 100 cm3 d´aigua de maceració durant les

darreres 12 hores)

• Després de la fermentació LLAVAR I ASSECAR

MOLT BÉ

12/03/2014

27

12/03/2014

28

• La sanitat de les llavors i el futur de la seua

conservació comença en el camp:

• amb bones pràctiques culturals,

• reg necessari,

• fertilització equilibrada

• i control de l`estat sanitari del cultiu...

• Com a pràctica normal no guardarem mai llavor

de plantes malaltes

LA SANITAT EN LA PRODUCCIÓ DE LLAVORS

12/03/2014

29

Plagues: els

insectes

especialitzats

en les llavors

destaquen els

corcons...

i les arnes o

“polilles”, que

es presenten

tant en camp

com en

magatzem.

12/03/2014

30

Vida útil de les llavorsDURACION M EDIA , EN AÑO S, DE LA C A PACIDAD

GER MINATIVA NOR M AL DE SEMILLA S AL MAC ENADA S

EN BUENA S C ONDICIONES

Acelga 4 Esparceta 3 Perejil 2

Achicoria 3 Espinaca 4 Pim iento 3

Alfalfa 4 Puerro 2

Apio 5 Festuca 2

Fleo 3 Rábano 4Berenjena 5 Raygrás 1

Berza 4 Guisante 3 Rem olacha 4

Borraja 5 Repollo 4

Bróculi 4 Habas 4

Sandía 5

Calabaza 5 Judía 3

Cardo 5 Tomate 3

Cebolla 1 Lechuga 3 Trébol bersín 3

Col de

Bruselas

4 Trébol blanco 2

Col de Milán 4 Maíz 2 Trébol violeta 3

Coliflor 4 Melón 5

Veza 3

Dactilo 1 Nabo 4

Zanahoria 3

Escarola 3 Pepino 5

TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS

Factors que afecten al temps

d´emmagatzematge de les llavors

• Longevitat pròpia:

– Llavors de vida curta (ceba, all)

– Llavors de vida intermitja (dacsa, lleguminoses)

– Llavors de vida llarga (cereals)

• Factors que afecten a la longevitat:

– Conducció agronòmica (carència de nutrients o d´aigua)

– Climatologia adversa

– Danys en la fase de recol·lecció, processament o

assecament.

12/03/2014

31

TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS

Factors que afecten al tempsd´emmagatzematge de les llavors

• Paràmetres ambientals de conservació: Sòn els quemés influeixen sobre llavor sana.

– OXIGEN,

– LLUM,

– HUMITAT,

– TEMPERATURA.

TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS

Paràmetres ambientals de conservació

HUMITAT

– Humitat de la llavor: Al voltant del 10% del seupes. Al 8% hi ha una pèrdua mínima de vigor.

– Humitat relativa de l´ambient: Per a la mateixahumitat relativa un volumen d´aire conté mésvapor d´aigua quant més elevada és latemperatura.

12/03/2014

32

TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS

Paràmetres ambientals de conservació

TEMPERATURA

Quan la temperatura augmenta s´incrementa la tasarespiratòria de les llavors, (necessari per a lagerminació en el camp)

• Temperatura òptima de conservació: 4-5 ºC.

TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS

SISTEMES DE CONSERVACIÓ

• Conservació tradicional: guardar les llavors enmaterials porosos (respiraran menys) iemmagatzemar en llocs frescos, secs i pocil·luminats.

• Conservació en envasos hermètics (pots de vidre)a temperatures baixes (refrigerador).

12/03/2014

33

TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS

SISTEMES DE CONSERVACIÓ

• Conservació en envasos amb algeps (sulfat decalci hidratat): Sometre el algeps a temperaturesaltes durant 24 horas. Queda amb una gran avidesapor l´aigua i podem utilitzar-lo com a deshidratant.

• A més aporta sofre i calci que tenen propietatsantisèptiques que afavoreixen la conservació de lesllavors en períodes llargs de conservació.

12/03/2014

34

TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS

• Test de germinació

• Dòna una informació orientativa al voltant de laviabilitat d´un lot de llavors.

• ¿Quant es fa...?

– Abans de guardar les llavors (no guardarmaterial inservible)

– Abans de sembrar (calcular el poder germinatiu,la densitat de sembra i possibles reclamacions)

TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS

– Test de viabilidad

• Enterrarem entre 10 i 100 llavors en terra.

• Obtindrem una informació molt més valuosa perque

les llavors que germinen en paper humit pot ser que

no tinguen suficient força per empenyer a través

d´una capa de sòl.

12/03/2014

35

RED DE SEMILLAS

“RESEMBRANDO E INTERCAMBIANDO”

¿Qué es la Red de semillas?

Somos personas y organizaciones que

trabajamos para facilitar y promover el

mantenimiento de la biodiversidad agrícola

en el campo

Creació de Llavors d`ací

• Associació sense ànim de lucre. Constituïda per

agricultors professionals, aficionats, consumidors i

ciutadans en general que comparteixen

Objectius principals :

• El coneixement i la conservació de les varietats tradicionals

• La realització d`accions, projectes i programes de sensibilització

per a promoure el seu ús dins del marc de l`agricultura

ecològica

• Establir una xarxa d`intercanvi d`informació entre agricultors

• La defensa de la recuperació del coneixement agrari sobre el

cultiu i les costums associades al camp

12/03/2014

36

12/03/2014

37

CREACIÓ D`UNA XARXA DE MULTIPLICADORS DE VARIETATS LOCALS

MOLTES GRÀCIES PER LA SEUA

ATENCIÓ