Any 5 • núm. 42 • La Franja, desembre de 2004

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Èxit del CorrellenguaLa flama del català ha visitat diferentspoblacions de la Franja, amb una bona acollidade xiquets i grans.

Presentació a LledóL’Associació Cultural del Matarranyaedita un llibre sobre l’antic Bisbat deTortosa.

Entrevistaa SiscoCastañEl nou directorde Radio M-80Fraga ensexplica elscontinguts iobjectius del’emissora.

Jesú

s M

onca

da, P

rem

i de

les

Llet

res

Ara

gone

ses

2004

BA

RC

ELÓ

/ A

RXI

U S

ERR

A D

’OR

Sabíeu que......com més alt és el nivell de català,

més alt és el de castellà?...l’alumnat que assisteix a classes

de català evidencia unconeixement matemàtic

superior al dels seus iguals queno assisteixen a les esmentades

classes?

:DosLLENGÜESMILLOR QUE una

Per aconseguir un bilingüisme pleper als nostres fills és important:

El paper de les mares i els pares en la construcció d’unaactitud favorable cap a les llengües.

Que no solament s’ensenye el català, sinó quedeterminades matèries es facen també

en aquesta llengua.Si voleu tenir més informació sobre el tema o voleu saber què heu de fer per aconseguir

classes de català poseu-vos en contacte ambl’Associació Cultural del Matarranya. C/. Pla, 4. 44610 Calaceit.

Telèfon 978 85 11 52. Fax 978 85 10 94. A/e: associacio@matarranya.com Jesús Moncada,premiat a l’AragóJesús Moncada,premiat a l’Aragó

Núm. 42. Desembre de 2004 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITA:INSTITUCIÓ CULTURALDE LA FRANJAAssociació Cultural del MatarranyaC/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 11 52

A/e: associacio@matarranya.comConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEAApartat de Correus 116, Fraga (Baix Cinca)

DIRECTOR:Màrio Sasot

CAP DE REDACCIÓ:Josep Galan

GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ:Hipòlit Solé

REDACCIÓ:Enric Algars, Antoni Bengochea,Lluís Rajadell i Pasqual Vidal(el Matarranya). Jaume Casas i Josep Labat (el Baix Cinca). Anna Enjuanes i Aleix Castellnou(la Llitera i la Ribagorça). Carme Messeguer (PPCC).

OPINIÓ:Susanna Barquín, Esteve Betrià,Tomàs Bosque, Josep A. Carrégalo,Miquel Estaña, Joaquim Montclús,Josep Puche, Francesc Ricart,Francesc Serès, Carles Sancho,Ramon Sistac i Carles Terès.

CORREU ELECTRÒNIC:temps@wanadoo.es

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT:974 47 19 93 / 93 805 02 70

MAQUETACIÓ:Isabel Calaf • icalaf@wanadoo.es

IMPRESSIÓ i PRODUCCIÓ:Gràfiques del Matarranya, SLgrafiques@matarranya.com

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000ISSN: 1695-7709

EN VENDA A:Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Llibreria CabreraGironaLlibreria Les VoltesLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésSaragossaLibrería CàlamoPza. San Francisco, 4. Tel. 976 55 73 18TamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

Al Baix Cinca, s’hi ha produït una novetat. Elcanvi de propietat i de direcció del setmanaricomarcal que porta editant-se des de fa unabona pila d’anys. Aquest setmanari va renàixer,si fa o no fa, al voltant del naixement dels Amicsde Fraga. Amb un programa absolutamentcombatiu en defensa de les llengües locals iamb un total enfrontament amb la llengua cata-lana i amb tot el que soni a català. Durant anys,des d’alguna secció, se’ns ha fet befa o se’ns haatacat des de l’anonimat, sense descans. Noméscal mirar els arxius. Durant anys, el setmanariha tingut les pàgines ben obertes als canonsamb què els Amics de Fraga o la FACAO handisparat contra nosaltres. I pàgines senceres.La connivència ha estat més que palesa. No calanar gaire lluny: fa poques setmanes s’esplaia-va el setmanari parlant de Catalunya com a unamala veïna, contra tota la lògica i contra elsinteressos de la gent d’estes terres. Les seuespàgines sempre han estat més que obertes aaquest tipus de manifestacions, bandera de laFACAO.

Durant anys, tot i que en les temporades enquè algú ha decidit escriure-hi en català norma-tiu se li ha acceptat, mai hi ha hagut ni una solapàgina que ixqués de motu propio de la mà delseu director, en llengua catalana. Possiblementperquè el director del setmanari no era periodistasinó empresari que, en un moment donat, va deci-dir ocupar un buit informatiu amb què ningú

s’atrevia. Potser, per la manca d’una intel·lectua-litat boiant a la capital de la comarca i a la comar-ca en la primera època del naixement del setma-nari.

Ara, com puntualitzàvem a la primera línia, hiha hagut una novetat. La propietat i la direcció delsetmanari han passat a mans d’una periodistaprofessional que, si accepta posar-lo al dia, hauràde tenir en compte el fet que les xifres de conei-xement de la llengua, d’ús de la llengua, i d’es-criptura a la comarca i a tota la Franja s’estan dispa-rant.

Convindria, a començament del segle XXI, unreplantejament de la situació: no es pot negar unfet objectiu com el que les noves enquestes estandescobrint. I no només això. El setmanari demajor tirada de tota la Franja podria esdevenir elvaixell insígnia de la llengua catalana i del bilin-güisme a poc que s’hi esforcés. També hi ajuda-ria un petit gir cap a tota la intel·lectualitat baix-cinquenya i una visió més centrada dels problemes,donant entrada a plantejaments des de tots elspunts de vista. És a dir, caldria una revista que secentrés més. Estem segurs, des de TdF, que aques-tes cartes les està estudiant la nova direcció de LaVoz del Bajo Cinca. Si acceptés obrir-se a aques-ta nova visió, no dubtem que la gent de la Insti-tució Cultural de la Franja acceptaria amb gusttendir una mà i col·laborar amb els responsables,en la seguretat que el resultat seria ben profitósper a la cultura i l’harmonia de la comarca.

ESTISORESMiguel Estaña

Nous vents a La Voz del Bajo Cinca?

Temps de Franja 42 16/12/04 09:14 Página 2

Núm. 42. Desembre de 2004TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorS’està filtrant entre els raconets de les pàgines d’opinió

d’aquests darrers números una subtil i interessant polèmicasobre la qual caldria aprofundir en posteriors articles.

Es tracta de si seria més interessant buscar com alternativa finala les nostres cuites de defensa de la llengua en la reinserció defi-

nitiva de la Franja a l’Aragó o buscant el refugi i l’acolliment de Catalunya. El que podríem defi-nir, per simplificar com la «preferència Espluga» i la «preferència Ricart». Jo no estic d’acordamb Ricart en que siga una feina còmoda ni una opció fàcil lluitar perquè Aragó, una terra comdiu ell tan racial i espanyola, arribés a acceptar una realitat oficial i realment trilingüe, on es respec-tés la varietat de persones i opcions de vida, la diversitat cultural, i les minories lingüístiques. Pelque he viscut fins ara durant l’intent, em sembla una tasca tan dura i difícil com apassionant. Encanvi, l’intent de concordar el territori amb la llengua, penso que pot estar mogut per un intentpsicològicament conservador d’arrodonir, de que tot estigue com cal, com déu mane, etc., quetot quadre. Tots necessitem una mare ordenada i decent per poder anar pel món amb seguretat.

Si Catalunya ha estat capaç de respectar i dictar lleis de respecte i protecció a minories coml’Aranesa, per què Aragó no pot fer el mateix amb el seu raconet exòtic?

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsEditorial

Salutació del director

Cartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaSisco Castañ, director de M80

radio/Cadena SER Fraga

4

La Llitera i la Ribagorça

Tema del mes:Correllengua 2004 a la Franja: eltreball en positiu dóna resultats

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

OpinióPerquè la primavera no deixi

de florir mai a Fraga

2

3

3

4

7

10

15

16

17

18

19

12

Informació: L’ensenyament de la llengua catalana a Vall-de-roures

En resposta a la carta apareguda al núm. 40de la revista Temps de Franja, podem imformarque al CEIP Vicente Ferrer Ramos de Vall-de-roures es fa llengua catalana des del curs 2002/03quan hi anava el 30% de l’alumnat. El curs2003/04 va augmentar al 50% i actualment estàen un 55%. És una assignatura optativa a Infan-til i Primària i es fa una sessió de 50 minuts a lasetmana. Els alumnes que no opten per estaassignatura no poden avançar matèria i fan unamena de repàs de llengua castellana. A l’IESMatarraña de Vall-de-roures ja fa anys que es fallengua catalana, des de l’any 1990. Este curs aprimer d’ESO es fa una sessió de català i a 3r i4t dos sessions. No n’hi ha a 2n d’ESO ni aBatxiller. Si voleu més informació referent al’IES podeu consultar directament allí.

Tere Fortuño i Margarita CelmaProfessores del CEIP

Vicente Ferrer Ramos de Vall-de-roures

Provocar amb l’errorLa provocació amb l’error que se està deba-

tint darrerament ve de barrejar dues senyalsd’identitat diferents: la terra, inamovible, i la llen-gua que es pot parlar la mateixa a diferentscomunitats, territoris i païssos.

Un idioma es defineix per tenir una GRAMÀ-TICA i literatura pròpies i moltes diferènciesfonètiques. Moltes vegades no té el nom delterritori on es parla.

Hi ha una franja a l’Aragó on es parla català,el mateix passa a València i d’altres llocs. Això

és una realitat, a més d’un sentiment, per aixòno es deixa de ser aragonès o valencià. Com aArgentina són Argentins i parlen castellà, aBrasil el Portuguès, etc.

Els mateixos que ara diuen que el valenciàés un idioma s’han passat la vida parlantcastellà. Aquestes ridiculeses no afavoreixengens al PP ni a la premsa que recolza aquestsembolics i d’altres més greus.

Josefina MotisBarcelona

CHA i la comarca Casp-Baix Aragó

He llegit a la revista número 40, d’octubred’enguany, una notícia signada per Marià Àlva-rez en la que es diu que a la comarca del BaixAragó-Casp estan representats tres partitsPSOE, PAR i PP. Tal cosa no és exacta doncsla regidora de Casp, Prado Murillo, en repre-sentació de CHA (Chunta Aragonesista) ésvicepresidenta d’aquesta comarca.

Així mateix, el que es diu sobre que no espot utilitzar a l’actual comarca del Baix Aragó(no a la comarca d’Alcanyís) el català no és deltot cert. Es va aprovar a un Ple comarcal, ja faben be un any, que en aquests actes es podiadirigir-se als consellers comarcals i presentariniciatives en llengua catalana o castellana.

A l’espera de la seua rectificació, atenta-ment,

José Miguel Diaz-CalvoSaragossa

Temps de Franja 42 16/12/04 09:14 Página 3

Núm. 42. Desembre de 2004 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYA

Qui estima lallengua?

Segons un article de l’AnnaGrau a l’Avui, per Madrid es diuque el govern aplica al tema dela unitat del català una «soluciósalomònica». L’error, diu laperiodista, és que donen a l’ex-pressió el sentit de quedar béamb tothom, quan en realitat elque Salomó va fer és dir a lespressumptes mares que partiriaper la meitat el xiquet i en dona-ria una part a cadascuna. Laresta de la història, ja la conei-xeu: la mare veritable va prefe-rir que el xiquet se’l quedara, sai estalvi, l’altra dona.

El govern valencià i elsinefables FACAOs volen tros-sejar la llengua comú, per talque acabo de mor i r- s e .Després potser en celebraranuns funerals farcits de pompa,circumstància i discursos «enla lengua del imperio».

És cansat veure les energiesingents que gasta el presidentCamps defensant la denomi-nació «valencià» mentre, a lavegada, no fa res per evitar lacaiguda lliure en l’ús d’aques-ta llengua a la «Comunitat»que governa.

Mentrestant, a Madrid, tertu-lians i taxistes es freguen lesmans, acusant els catalans d’un«imperialisme» que ells conre-en amb èxit incontestable–allò, tornant a la Bíblia, de lapalla a l’ull de l’altre.

I aquí a l’Aragó? De momentla desídia i el silenci dels cemen-tiris. Una llei de llengües quedorm el son dels justos, unsmitjans de comunicació que ensignoren… Suposo que esperenque llencem la tovallola. Perònosaltres aquí aguantem, ambla maquineta de fer llibres benesmolada. Espero que, si mésno, algú els llegeixi.

Carles Terès Bellès

L’E

SM

OLE

T

Dotze hòmens de la Co-donyera han prestat els seuscossos despullats per a il·lustrarun caldendari de 2005 desti-nat a la promoció de l’oli d’oli-va.

La idea va partir d’un fotò-graf del poble, Jesús Pallarés,i va ser ben rebuda pels desti-

Despullats per amor a l’oliLluís Rajadell

Primer premi de literatura en català a Pena-roja

Ll. R.

El passat dia 5 de desembrees van entregar els premis delprimer concurs de relats encatalà «Desideri Lombarte» i«Maties Pallarés», convocatper l’Ajuntament de Pena-rojai que va guanyar, Susana Anto-lí, escriptora de Beseit que esconsolida com una de lespromeses de la literatura escri-ta en català des del Matarra-nya. Antolí va rebre el premi–consistent en un trofeu i unxec de 250 euros– de mans del’alcalde, Francisco Esteve.

L’obra guanyadora és un relatque combina aspectes humo-

nataris, que, per descomptat,no tenen res a veure amb unhipotètic «home 10». Es trac-ta d’hòmens madurets en totsels casos, amb entrades al peli, a vegades, una mica panxuts.Però no se’ls pot negar l’entu-siasme, la originalitat i lamanca de prejudicis. Tot siga

per una bona causa, la divul-gació de l’oli d’oliva del poble.L’edició, promoguda per laCooperativa del Mesquí, s’haexhaurit, com era d’esperar. Iaixò que les parts més delica-des no es veuen, ocultes perles rames de l’olivera, un cabàso un motoserra.

rístics amb altres constumistesi d’actualitat.

Temps de Franja 42 16/12/04 09:14 Página 4

Núm. 42. Desembre de 2004TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

Francisco Javier Aguirre presentaNoches del Matarraña

Martín Bielsa Zapater

Es presenta a Lledó el desè volumde la col·lecció «Lo Trill»

Ricard Solana

Inglés de Saragossa amb l’as-sistència d’unes setanta perso-nes, algunes d’elles matarra-nyenques. També hi assistirenalguns escriptors, poetes i perio-distes rellevants de l’Aragó.

El llibre el va presentar elcalaceità Antoni Bengochea,que va fer algunes referènciesmusicals, passió que uneix alpresentador amb l’autor. Vaparlar de la «terra de frontera,terra de pas oberta a tots elscostats», recodant (i canviantel segon vers) la famosa cançódel grup de rock pena-rogí ElsDraps. Va destacar també elprofund coneixement de lacomarca per part de l’autor,agraint-li que no se li haguésd’explicar les característiquesculturals de la zona, cosa quehem de fer molt a sovint alsaragonesos.

Després de esmentar latraducció que fa l’AntoniBengochea dels Duendes delMatarraña al català, Javier vaparlar del seu intent al llibre de

fusionar-se amb el paisatgematarranyenc (natural i arqui-tectònic), fent un cúmul delloances a les bondats de lacomarca i convidant als assis-tents a degustar tots els atrac-tius (personals, artístics, natu-rals, gastronòmics, etc…) ques’hi poden trobar.

El llibre el presentà desprésa la pròpia comarca, a Quere-tes i Vall-de-roures amb lacol·laboració de l’Ignasi Mico-lau.

Premiat un artista polivalent

José Miguel Gràcia Zapa-ter, poeta i artista originari dela Codonyera és l’escriptorguardonat enguany amb elpremi Guillem Nicolau.Gràcia es va donar a conèixeramb el seu primer poemariDavall d’una olivera –2002–ed i t ada a l a co l · l ecc ió«Quaderns de les Cadolles».Este mateix estiu, dins laTrobada Cultural del Mata-rranya, a la seua vila vapresentar una sorprenentexposició titulada «Finestronsi finestretes», on l’artistacombina poemes visuals,fotografies suggerents i fustarestaurada originària de fines-tres velles de cases del seupoble. Una trilogia d’elementsben diversos que impacta perla seua originalitat i bellesa.

Aquesta mostra es pot visi-tar al Palau Montcada deFraga fins el 12 de desembre.Precisament d’esta exposicióes va publicar un acurat catà-leg editat per l’AssociacióCultural del Matarranya quetambé va participar en lainiciativa en col·laboracióamb l’Ajuntament de laCodonyera. Però l’obra poèti-ca és extensa i ben diversa il’activitat creativa de l’autorconstant. Tres poemarisacabats Fets i temps de laCodonyera , Lo Floro iHòmens, pobles i viles prepa-rats per a ser editats.

El merescut premi GuillemNicolau és un reconeixementa la vàlua creativa i al treballliterari constant de l’escriptordel Mesquí i un estímul per al’autor. Esperem que elpoemari guardonat siga publi-cat ben prompte dins lacol·leccció «Literaturas deAragón. Serie en LenguaCatalana» editada pel Governd’Aragó que, per cert, portamolt de temps aturada.

Carles Sancho

VIL

ES

I G

EN

TS

«El Matarraña es actualmentel a comarca más v iva deAragón». Aquestes paraulesque va dir l’autor del llibre,resumeixen el seu interès ipassió per aquesta comarca dela Franja, que ell considera laseua segona terra.

Javier publicà fa uns anysLos duentes del Matarraña,colecció de relats de caire mítici fantàstic, basats en personat-ges reals, llegendaris o fantàs-tics molt rellevants a la comar-ca, i que ja ha esdenvingut unclàssic.

Com ell mateix va dir Nochesdel Matarraña no és en abso-lut la continuació del llibre ante-rior, però sí, el seu comple-ment. Aquest és una colecció de«nocturnes» experiències realso basades en la realitat, méspersonals i íntimes que els relatsde Duentes del Matarraña.(l’autor és ara protagonista opersonatge important de totsels contes).

L’acte es va celebrar al Corte

RIC

AR

D S

OLA

NA

RIC

AR

D S

OLA

NA

La tarda-nit del 7 de desem-bre va tenir lloc a Lledó lapresentació del darrer volumpublicat fins ara de la col·leccióLo trill que edita l’AssociacióCultural del Matarranya. Estracta del llibre Lledó, Arenys,Calaceit i Queretes: quatrepobles aragonesos al Bisbatde Tortosa. El llibre, el segontreball que publica Joan LluísCamps, fa un repàs de tota ladocumentació coneguda sobreaquest quatre municipis delssegles XII i XIII quan van serrepoblats després de l’expulsióde la població àrab que hi vivia.

En paraules de l’autor «la

raó profunda del llibre és docu-mentar el seu somni: esborraruna frontera artificail, que noes va fer per les necessitats dela gent, sinó per interessos reca-patadors dels senyors de cadamoment històric».

L’acte va comptar amb laparticipació, a més de l’autor,de l’alcalde de Lledó, la presi-denta de la comissió de cultu-ra de la comarca del Mata-rranya i de l’historiadorcalaceità, Joaquim Montclús.

El públic assistent, prop de150 persones, va gaudir d’unadidàctica explicació a càrrecde Joan Lluís Camps, sobre un

periode històric llunyà i sovintmolt desconegut.

Javier Aguirre

Temps de Franja 42 16/12/04 09:15 Página 5

Núm. 42. Desembre de 2004 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYA

La inclusió, via esmenaconjunta del PSOE i la CHA,en els pressupostos de l’Estatper a 2005 d’una petita partidaper a convertir la N-232 enautovia des de Saragossa fins ales Ventes de Valdealgorfa i elcompromís del PSOE de conti-nuar esta obra fins al mar obli-garan a prendre a mig terme–no és previsible que l’autoviaes comenci a construir en unany– una decisió sobre quin ésel camí triat per desembocar ala Mediterrània. Hi ha trespossibles trajectes que, passantper la comarca del Matarranya,porten al mar i només un podràser el definitiu: per la N-232fins a Vinaròs, per la N-420 oper l’autonòmica Vall-de-roures-Tortosa.

La Comarca del Matarranyaencara no s’ha pronunciatoficialment, però el seu presi-dent, Romà Roda, comenta, atitol personal, que la solució«més ràpida i lògica» seria conti-nar per la N-232 fins a Vinaròs(Castelló), però hi ha altresopinions que s’inclinen perreconvertir la carretera autonò-mica que va de les Ventes aTortosa, passant per Vall-de-roures i Horta de Sant Joan, o peradaptar com autovia la N-420,que va per Calaceit i Gandesa.No corre molta pressa perquè,a jutjar per la partida que figu-ra als pressupostos de l’Estat,l’any que ve només es podenfer els estudis informatius o,com a molt, projectes. D’obra nose’n veura cap en uns anys.

L’interès per l’autovia és unsíntoma més de que el proble-ma de les comunicacions ambles veïnes províncies de Tarra-gona i Castelló és una prioritatde treball per a totes les insti-tucions. El darrer en parlar haestat l’Ajuntament de Quere-tes, que el passat 5 de novem-bre va aprobar per unanimitat unacord que insta a la Generalitat

catalana a que millori de forma«urgent» la carretera T-330 desd’Horta de Sant Joan fins aTortosa, una ciutat molt vincu-lada en tots els aspectes al Mata-rranya i el Baix Aragó. El plemunicipal s’adhereix al mani-fest proposat pel ConsellComarcal de la Terra Alta on esfa constar que la citada carrete-ra és un «eix vertebrador de lesrelacions socioeconòmiquesentre Aragó i Catalunya». El

document assenyala que lasituació actual de la T-330 és«lamentable» i afegeix que eldesenvolupament turístic de laTerra Alta i el Matarranya facada dia més necessària la millo-ra de la carretera, actualmentmolt estreta i tortuosa a pesar delintens tràfic que suporta.

La movilització per exigir lareforma de la carretera a Torto-sa va ser engegada per unareunió a l’octubre de les cambres

de comerç de Terol i Tortosacelebrada a Horta de San Joan.La CHA va emetre també unacomunicat demanant a la DGAque recordi a la Generalitat l’im-portància vital de la T-330 per ales comunicacions entre Aragói Catalu-nya. Mentre el tramaragonés d’esta via està millo-rat des de fa anys i també el tramcatalà fins a Horta de San Joan,des d’este poble fins a Tortosaestà encara tot per fer.

Fa també unes setmanes,representants de les comarquesdel Baix Aragó-Casp i de laTerra Alta es van reunir a Maellaper reclamar la millora de lescomunicacions entre les duescomarques i, de rebot, entre lesdues comunitats autònomes. Ala reunió, es va demanar eldesdoblament –la conversió enautovia– de la N-420 fins aldenominat eix de l’Ebre a l’al-tura de Benifallet (Tarragona).

Per un altre cantó –pel delsports de Morella–, l’inquietutdels ajuntaments per millorarles comunicacions entre elMatarranya i Els Ports (Caste-lló) és igual de evident. LaComarca del Matarranya hadecidit incorporar-se a la Tauladel Sènia, que té com a priori-tat la millora de les carreteresentre les dues províncies veïnes.Aquí la gran assignaturapendent de tots els governs i detots els partits és acabar la refor-ma de la carretera N-232 entreRàfels i el límit de la provínciade Castelló. L’obra porta unadècada paralitzada mentre elsaccidents es repeteixen degut al’estretó de la calçada i a lesperilloses corbes que presenta.

Romà Roda explica que l’ob-jectiu immediat és acabar lamillora de la N-232 però laTaula pot abordar altres ques-tions, com l’us turístic de lesrutes ramaderes o la regulaciódel usos als ports de Morella pera evitar la seua degradació.

Tres alternatives per a una autoviaLluís Rajadell

CHA DEMANA A LA DGA QUE INSTI LA GENERALITATL’ ACONDICIONAMENT DE LA CARRETERA T-330

El diputat Ángel Sánchez Monzón ha presentat una inicia-tiva parlamentària recollint la reivindicació plantejada des dela comarca del Matarranya, a l’Aragó, i del Baix Ebre i de laTerra Alta, a Catalunya, sobre la necessitat de millora de la carre-tera T-330. Aquesta via es troba en bon estat en el tram de setquilòmetres que discorren entre la boga amb Aragó i Horta deSant Joan, però des d’allí fins a la N-230, que arriba fins a Torto-sa, la carretera està en mol mal estat.

Les Cambres de Comerç de Terol i Tarragona, els consellscomarcals del Matarranya, Baix Ebre i Terra Alta i 14 ajunta-ments d’aquestes comarques d’Aragó i Catalunya han presacords formals sol·licitant a la Generalitat el condicionamentdel tram pendent. En el mateix sentit, l’objectiu de la inicia-tiva del diputat Sánchez Monzón és que el departament d’ObresPúbliques del Govern d’Aragó s’adreci al seu homòleg catalàinstant-lo a procedir quan abans millor a l’arranjament d’aques-ta via en el seu tram català.

Sánchez Monzón indica que «és una carretera que interes-sa igualment a Catalunya i Aragó, ja que els llaços econòmicsi històrics entre el Matarranya i les comarques catalanes veïnes,així com amb Tortosa, estan molt arrelats. A més, «comptaramb un eix en perfectes condicions entre Tortosa i les locali-tats del Matarranya és fonamental per al seu desenvolupa-ment econòmic i turístic».

Carretera N-420

RIC

AR

D S

OLA

NA

Temps de Franja 42 16/12/04 09:15 Página 6

Núm. 42. Desembre de 2004TEMPS DE FRANJA 7EL BAIX CINCA

El president del Governd’Aragó, Marcel·lí Iglesias, hainaugurat recentment les obresd’ampliació del pont sobre el riuSegre a Mequinensa, que haexecuta t e l depar tamentd’Obres Públiques, amb elfinançament del Pla Miner.L’obra, que ha suposat unainversió de 4.653.852 euros i haestat executada per l’empresaFernández Constructora SA, vafinalitzar el passat mes d’octu-bre. Els treballs han consistit aampliar aquest pont de 440metres de llargària, fins a arri-bar una amplària de12 metres.

Igles ias va destacar laimportància d’aquesta novainfraestructura que «millora lafluïdesa i la seguretat en lescomunicacions amb l’altrecostat del riu, una zona ambimportants indústries i explo-tacions mineres».

El president aragonès va

anunciar també que el Depar-tament de Medi Ambient il’Ajuntament de Mequinensa«ja han arribat a un acord perampliar el Polígon Industrial deRiols, sense que afecti la zonade l’Aiguabarreig». A l’acte hivaren assistir el consellerd’Obres Públiques, JavierVelasco, el president de lacomarca del Baix Cinca,Evaristo Cabistañ i l’alcaldes-sa de Mequinensa, MagdaGodia, que es va referir a l’obrainaugurada com «una portaoberta a una zona d’expansióindustrial i també a la veïnaCatalunya, amb la que espe-rem seguir millorant les nostresconnexions amb la futura carre-tera entre Mequinesa i Riba-roja».

Una volta inaugurat el pont,el president aragonès es vareferir a d’altres qüestions d’ac-tualitat, com la polèmica susci-

tada entorn de la possibilitatque es declari un parc nacionalals Monegres. En aquest sentit,Iglesias es va manifestar «percompatibilitzar la protecciómediambiental de zones d’in-terès natural als Monegres, ambel desenvolupament dels nousregadius i d’activitats agrora-maderes i industrials en eixaextensa zona de la comunitat».El president aragonès tambées va mostrar confiat que la

Comissió de l’Aigua abastiprompte un acord sobre elprojecte de l’embassament deSanta Liestra. Iglesias esperaque «en pocs mesos s’arribi aun acord satisfactori per a totesles parts, els veïns de la Vall del’Éssera i també per als regantsdel canal d’Aragó i Catalunya.Una solució que ha de salvarles necessitats d’aigua del canali, per suposat, el funcionamentnormal del riu».

La Penya Barcelonista JaumePallarés de Fraga i Comarca jacompta amb la placa corres-ponent a l’estadi del FC Barce-lona, el Camp Nou. La placa vaser descoberta fa unes setma-nes, coincidint amb el partitBarcelona-Osasuna. L’expedi-ció fragatina, amb més desetanta socis, va viure unajornada inoblidable a la ciutatcomtal, amb el descobriment dela placa i les atencions que vanrebre de la directiva barcelo-nista. Especialment emotiva vaser per a un dels seus socis, eljove Darío Estudillo, que vapoder presenciar el partitBarcelona-Osasuna als voltants

de la llotja de l’estadi blau-grana i que, acabat el partit, esva veure complimentat per ladirectiva i tota la plantillaprofessional del Barça, ambRonaldinho en primer lloc.

Els socis fragatins van serrebuts pel responsable del’Àrea Social de la directivadel FC Barcelona, Toni Rovi-ra. A la delegació fragatinatambé hi viatjava l’alcalde de

Fraga, Vicent Juan. Ells dos,més el president de la penya,Quimito Sorolla, van ser elsencarregats de descobrir laplaca de la Penya Barcelonis-ta Jaume Pallarés de Fraga icomarca, que se situa a la vorade la porta número 72 d’accésal Camp Nou. Acabat l’acte,els socis de la penya van serallotjats a la grada, per presen-ciar el Barça-Osasuna, alhoraque Darío Estudillo, acom-panyat per Vicent Juan, Quimi-to Sorolla i el mateix ToniRovira van ser traslladats a unagrada situada a tocar de la llot-ja d’autoritats, on van podercontemplar el partit.

Mequinensa estrena el pont restaurat

Jaume Casas

Jornada inoblidable per a la penya barcelonista de Fraga i comarca

Jaume Casas

Membres de la penya amb el brasiler Ronaldinho

JAU

ME

CA

SAS

Temps de Franja 42 16/12/04 09:15 Página 7

Núm. 42. Desembre de 2004 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

La VozAquest mes de novembre

s’ha produït el traspàs depoders de La Voz del BajoCinca de mans del seu ante-rior propietari, J.L. Salinas, ales mans de Lina Camí Cere-zuela, periodista professionalde l’anterior plantilla. Nosabem en quines condicions,però pensem que l’esmenta-da periodista –l’anterior direc-tor i propietari no ho era– potposar el periòdic al segle XXI.En mans de J.L.S, La Voz haestat el gran avalador de lestesis de la FACAO. Va nàixeral mateix temps que els Amicsde Fraga i, suposem que coma caixa de ressonància, ja quedes d’ell s’han fet els mésterribles atacs a les posturesde la Institució Cultural de laFranja. Tot això per idearipropi i per parentiu amb elpresident de la FACAO, delqual és cunyat.

Si l’actual directora s’obrea la gent de cultura, a la gentd’esquerra i a la gent quedefensa que les parles localsde la Franja d’Aragó formenpart de la llengua catalana, pothaver-hi feeling entre nosal-tres. Quan la UE ha reconegutla unitat de la llengua, quan elGovern té la intenció de coofi-cialitzar el català a tota Espa-nya, i quan Aragó està a puntde complir amb la paraula decooficialitzar el català a lanostra Comunitat, toca ja obrirles pàgines de La Voz a lanostra llengua. Seria unamagnífica forma de dignifi-car-la. I d’acabar amb aques-ta controvèrsia enutjosa quearrosseguem des de fa, malau-radament, massa temps i queLa Voz a contribuït a fomen-tar fins a l’exasperació. Depènde la nova directora.

Josep Galan

«Finestrons i finestretes»viatja a Fraga

B. Torrent

Des del 27 de novembre ifins el 12 de desembre, es potvisitar, al Palau Montcada deFraga, l’exposició Finestronsi finestretes, d’en Josep MiquelGràcia, organitzada conjunta-ment per l’Institut d’Estudisdel Baix Cinca i la Delegacióde Cultura de Fraga. Es tractade tretze finestres recuperadesde les runes de masos, pallis-ses i corrals del Mesquí, a lacomarca del Matarranya, i queGràcia ha restaurat com unartesà perquè serveixen demarc d’una roda de poemesdels que n’és autor.

En un cantó, presidint l’ex-posició, una cadira antiga de laCodonyera ens dóna la benvin-guda. Es tracta del motiu queva provocar l’inici d’aquestacomposició gràfica, plàstica i

poètica. Explica Gràcia que lacerca de la cadira vella el vaportar a trobar imatges quehavia pres feia anys, que lesimatges el van inspirar a escriu-re alguns i versos, i que lacasualitat va fer que arribes-sen a casa seua algunes fines-tres velles.

El resultat va ser un conjuntde fustes i versos que compo-nen un recorregut on contras-ta la tradició i l’avantguarda,amb dotze fotografies ques’afegeixen al componentvisual d’alguns dels poemes.Sis de les fotografies les va ferGràcia fa trenta anys, i les altressis corresponen al moment enquè un tornado va capgirar unamica les terres del Matarranyal’estiu passat. La tretzena fines-tra no porta fotografia, però sí

un motiu musical. Passat,present i futur, terra, llar, venti harmonia s’apleguen en unamostra d’artesania i art.

A la primera part de l’expo-sició, Fotografies velles,corresponen els versos Un raigcercant l’estètica, Irreverèn-cia, En dins l’obscuritat, Flocsrojos, Monosigma i Les galli-nes. Les Fotografies jóvensil·lustren els poemes Monstre,Amb tots els ets i uts, Armariet,No hi ha raons, Pals i mots i Fii principi del tornado. Final-ment, trobem el poema Elssilencis.

La participació del visitanten l’exposició es fa, en aquestcas, imprescindible. La fines-tra tancada convida la curiosi-tat, i la mà que obre cada tancadeixa veure imatge i vers enuna fusta que vol que la toqueni l’oloren. Perquè tots els sentitsse senten convocats.

La inauguració d’aquestasorprenent exposició, que vatenir lloc el dissabte 27 denovembre, va comptar amb lapresència del regidor de Cultu-ra de Fraga, Miguel Luis Lape-ña, a més de representants d’as-sociacions fragatines i algundestacat artista de la nostracomarca, com el cantautorAnton Abad.

Antoni Bengochea, rapso-de matarranyenc, i el mateixGràcia van recitar els tretzepoemes amagats en les fines-tres. Versos que Gràcia vaescriure, diu, a partir de lesfotografies que va trobar undia, gairebé trenta anys desprésd’haver-les fet, i de les que vafer fa un any quan va sortir abuscar els efectes del torna-do.

L’exposició es tanca sensefotografia, amb un disc de vinili versos de lloa al silenci queBengochea va escenificar asse-gut a la cadira vella.

L’H

AM

Exposició Finestrons i finestretes a Fraga. Reciten J.M. Gràcia i A. Bengochea

Temps de Franja 42 16/12/04 09:15 Página 8

Núm. 42. Desembre de 2004TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

ESTAMPES RIBERENQUES

Los negrets de ponent

Marià López Lacasa

Ja fa prou anys, quan jo era un xiquet de bones intencions ivolia ser una mena de missioner per ajudar els negrets de l’Àfri-ca, era costum recollir paper de plata i altres bestieses per,comentaven els experts de l’època, ajudar a salvar ànimes icossos d’aquells pobres éssers deixats de la mà de Déu i també,per què no dir-ho, del «desarrollismo» que ens envaïa.

Les modes sempre tornen i, ho volguem o no, es van repetincíclicament moltes coses i moltes actituds. Això sí, es van maqui-llant d’acord amb el tarannà dels temps per no semblar fora delloc i antiquat, no fos cas que una carrincloneria, per molt queho dissimulessim, es percebís com el que és: fora de lloc i devegades patètica.

Pero gràcies a Déu (¿?) no tot està perdut en aquesta vida,sempre hi ha ànimes generoses i solidàries disposades a buscar(i trobar) causes dignes dels millors temps, i encara que potserara ja no cal ni alimentar boques ni repartir fe entre les capesmés desfavorides del nostre entorn, volen justificar-se amb allòque anomenen cultura, amb majuscules, com una mena d’ ONGredemptora, que es podria dir d’alguna manera com LlibresSense Fronteres, pels pobrets xiquets de Ponent que no tenenbiblioteques on assistir i poder llegir un mal llibre en català.

Estem salvats, una onada de saviesa ens arriba i els erms i aspresterrenys del secà cultural que sembla ser la Franja, com una prima-vera de lletres omplirà el cor dels xiquets i gent adulta amb inquie-tuds diferents que jugar a la botifarra.

El cartell podria molt bé representar la necessitat dels nostrespobrets vailets, veig un nen amb espardenyes, repentinat amblitres de colònia barata, pantalons curts, humil però net i politamb una boina entre les mans, esperant neguitós i impacient elllibre que li es ofert per un altre nen, amb un somriure quenomés els nens saben fer, innocents de la manipulació a la quesón sotmesos.

La tonada no pot ser cap altra que la del Cola Cao adaptadaa la campanya: «Jo sóc aquell xiquet –que viu a Ponent– i nopot llegir cap llibre en català-però gràcies a les campanyes araens arribaran un munt de llibres per poder.los disfrutar…» i aixíla lletra al gust.

Aquesta mena de vividors (perdó, d’activistes culturals) quefloreixen a les nostres terres crec que farien una bona tasca a llocstan «nostrats» pels activistes, com alguns barris de Cornellà, Bada-lona o Santa Coloma de Gramenet, sense anar més lluny, i ques’oblidin d’aquest imperialisme de «baratillo» totalment impre-sentable. Haurien de saber que els de fora no ens han de dir d’onsom els de Ponent, sabem que parlem català i sabem on hemnascut, tenim biblioteques farcides de llibres en català i per sortno ens cal la caritat interesada d’alguns activistes culturals desecà..

El paper de plata s’ha convertit en paper imprès, els missio-ners ara són il·luminats redemptors de causes inventades per ellsmateixos i per excusa, a falta de fe, hi posen la cultura.

El codoyerenc Josep Miquel Gràcia, protagonista del «Sopar amb autor»

B. Torrent

El 27 de novembre passat, esva organitzar el «Sopar ambautor» corresponent a la tarda-gor, i vam tenir l’oportunitatde conèixer de més a prop enJosep Miquel Gràcia. Desprésde brindar per l’atorgament delpremi Guillem Nicolau d’en-guany, ens vam endinsar en elpeculiar món poètic d’aquestautor de la Codonyera, econo-mista, que no perd pistonada iinclou dèries professionalsentre els versos que escriu. Opotser caldria dir pinta, perquèla seua poètica és, de vegades,visual.

Vam passar pel bandolerFloro, personatge llegendari deles terres del Matarranya –o delMesquí, que Gràcia també ensva explicar les diferències queexisteixen entre els territoris

d’aquella comarca–, de quiglosa aventures i desventures enun llarg poema narratiu, vam ferparada i fonda en els poemesintimistes que descriuen elpaisatge d’olivera, el sentimentamorós i les feines del camp, iens vam deturar a les jotes. I ésque Gràcia també componcobles, és més, el passat mes dejuny va guanyar el premi a la

millor col·lecció de cobles dinsel setè Concurs de CoblesAragoneses en Llengua Cata-lana que organitza l’Ajunta-ment de Saragossa.

Afeccionat a la fotografia,amant de la música, poeta,coblista, rapsode i restaura-dor de les f ines t res queemmarquen alguns dels seusversos, va començar a escriu-

re farà uns cinc anys, quan jafeia uns quants que havia fetels 50. Des de llavors, hapublicat el poemari Davalld’una olivera als Quaderns deles Cadolles, la seua obrapoètica Pasqual Andreu, loFloro ha estat finalista delPremi Guillem Nicolau de2003, i té escrit també un llargpoemari, Fets i temps de laCodonyera i altres obres comReflexions i abstraccions, Siles pedres parlaren, Vers avers a Barcelona, pel que harebut el Guillem Nicolau 2004.

El Sopar amb Autor que ensvan servir Gràcia i el restaurantBillauba de Fraga ens vanpermetre acostar-nos a la perso-na i l’obra d’un poeta que vanàixer a la Franja i en mantévius els vincles.

Temps de Franja 42 16/12/04 09:15 Página 9

Núm. 42. Desembre de 2004 TEMPS DE FRANJA1010 ENTREVISTA

Francisco Javier CastañVillas, Sisco per a tothom, vanàixer a Fraga l’any 73.Solter i sense compromís,amb aparença d’intelectual.Caràcter agradable. Vacomençar com a simplecol·laborador de l’emissora iara, des de fa uns cinc anysdirigeix la Cadena M80. Estàestudiant Informàtica deGestió a la UOC.

Pregunta. Molta gent escol-ta avui dia M80, però no tantssaben dels seus començamentso de la seva historia, ens hopodria explicar una mica?

Resposta. La Cadena SER alBaix Cinca va començar aemetre el 20 de març de 1991des dels seus estudis a Fraga.Llavors, el producte que espodia escoltar era ’RadioMinuto’ amb Alfons Arús i elseu programa ‘Arús con leche’com a estrella de la programa-ció. Va ser tot molt emocio-nant, del no res vam haver defer una emissora de ràdio, lesinstal·lacions, l’equip humà i

tècnic, i sobretot, donar aconèixer el que érem i el quefèiem. Per sort, vam comptaramb la col·laboració delscompanys d’altres emissoresde la Cadena SER: Ràdio Llei-da, Ràdio Saragossa, RàdioMadrid…

P. En tants anys d’experièn-cia, teniu alguna anècdota perexplicar als nostres lectors?

R. N’hi ha moltes, algunesde divertides, d’altres no tanti algunes que no es podencontar… Una de les més diver-tides i que més m’agrada expli-car és la discussió que vamtenir amb el manager d’unartista a una de les moltes festesque vam organitzar quanemetiem ‘Cadena DIAL’, undels productes musicals de laSER. L’artista es va trobar tanbé en la seva actuació, segura-ment pel whisky, que no voliabaixar de l’escenari perquè fesla seva aparició el fragatíJunco; llavors vam haver denegociar per fer-lo baixar… livam prometre una altra bote-lla de whisky. Aquest perso-

com a mitjà de comunicacióés total. No hem de donar expli-cacions a ningú… bé única-ment a la nostra central admi-nistrativa, Ràdio Saragossa.Són els que ens recorden cons-tantment si complim o no lesexpectatives, tant de progra-mació com econòmiques.

P. Fins on tenen certesa quearriben les ones de M80?

R. Els tècnics ens assegurenque tenim una cobertura d’uns50 km., però es molt difícilcomprovar-ho i més ara queestan apareixent moltes emis-sores de ràdio sense llicènciaque emeten il·legalment i norespecten les freqüències deles emissores que ho fem legal-ment. En aquest sentit, les insti-tucions competents en matèriade telecomunicacions hand’aplicar la llei vigent per evitarl’intrusisme en el sector, tantper part d’aquestes emissores’pirates’ com de les de caràc-ter cultural o públic. Per part del’Associació Espanyola deRàdios Comercials, l’AERC,es treballa per intentar evitar-ho, però la solució és políticai sempre hi ha interessos creats.Algun exemple d’aquestes sónles municipals que per mini-mitzar les pèrdues es limiten aemetre música majoritàriamenti no compleixen les pautes quees van fixar per autoritzar-les.En moltes ocasions les emis-sores privades hem de fer latasca que haurien de desenvo-lupar les públiques.

P. Quina audiència mitjanateniu, aproximadament?

R. L’Estudi General deMitjans (EGM) ens dóna unamitjana anual de entre 5.000 i6.000 oients diaris. Si les xifresles apliquem a la població delBaix Cinca ens dóna que mésd’un 60 % de les persones queescolten la ràdio escolten M80Fraga diàriament.

P. Explica’ns una mica com

natge apareix, avui en dia, moltsovint als programes del corde les diferents televisions.

P. I en quant a la història delseu director que ens pot contar?

R. Vaig començar a fer ràdioals 13 anys gràcies a una inicia-tiva de l’Andrés Sánchez, elmeu professor de 7é d’EGBdel col·legi San José de Cala-sanz que ens va proposar alsalumnes fer un programasetmanal que es deia ‘Panís iPipes’a Ràdio Penya, un tallerde ràdio que començava a ferels seus primers passos. Llavorscom s’acostuma a dir ‘el cuquetem va burxar’… i cinc anysdesprés es va presentar l’opor-tunitat de dedicar-me profes-sionalment al mitjà. Ara, 18anys després d’aquell primercontacte segueixo enganxat almón de la comunicació, desen-volupant les tasques de gestiói direcció de M80 Fraga, ladelegació de la Cadena SERal Baix Cinca.

P. Quanta gent hi treballadirecta o indirectament aM80/CADENA SER?

R. Ara hi estem 5 persones.L’Òscar Aribau s’encarregadels informatius, Gilo Andreude l’esport, Dolors Valènciadels temes referents a musi-cals, Ana Andreu s’encarregadel departament comercial i jomateix.

P. Com es financia una dele-gació local i comarcal, és a dir,amb quins suports econòmicscompta?, Ajuntament, publi-citat, la mateixa cadena nacio-nal….?

R. Som una emissora comer-cial i, per tant, la nostra únicafont d’ingressos és la publici-tat i, en el nostre cas, només laque nosaltres generem local icomarcalment. Això és moltimportant ja que no depenemde cap institució pública perfinançar-nos i, en conseqüèn-cia, la nostra independència

Sisco Castañ, director de M80 Radio/Cadena SER Fraga

«En moltes ocasions les emissores privades hem de

Temps de Franja 42 16/12/04 09:15 Página 10

Núm. 42. Desembre de 2004TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

é s l a p rog ramac ió deM80/Cadena ser?

R. La programació és bàsi-cament musical, amb una selec-ció molt acurada i mimada querepassa els èxits dels darrers40 anys i que inclou les nove-tats més importants… Pel matícomencem d’hora, a les 7, ambun ‘morning show’ que repas-sa en clau d’humor l’actualitatinformativa, entrevistes… Esdiu ‘No Somos Nadie’ presen-tat pel Pablo Motos… és moltdivertit, i estem rebent moltesbones crítiques per part delsoients que l’escolten. Ja per lanit emetem un programa ambmolta participació dels oientsque es diu ‘La Gramola’,presentat pel Joaquín Guzmán.Els serveis informatius de laCadena SER aporten l’infor-mació nacional e internacional.A nivell de producció pròpia,aquesta temporada, ens hemcentrat en la informació local icomarcal, cada mitja hora desde les 7 del matí i fins les 9 dela nit s’emeten uns espais infor-matius que ens permetenmantenir a tots els oients infor-mats de tot el que passa al BaixCinca… quan està passant,seguint una de les màximes delmón de la ràdio. Cada dia a la1 de migdia s’amplien totes lesnotícies que hem tractat ambles veus dels protagonistes.L’esforç és molt gran, però valla pena… ara comencem apercebre els resultats i creu-meque ha superat les nostresexpectatives.

P. Tots els programes elsescolten el mateix tipus de gent,és a dir, teniu programes desti-nats a uns oients determinats osón tots per a ‘tots el públics’?

R. La idea precisament ésaquesta, arribar a tots elspúblics. Per això pretenem quela nostra programació no tinguiestridències i que tingui moltcontingut. Ens fixem molt en el

fer la tasca que haurien de desenvolupar les públiques»missatge, sobre tot que siguisenzill, clar i directe. D’aques-ta manera ens pot escoltar gentde qualsevol edat i condiciósocial.

P. Eixiu fora de Fraga abuscar notícies?

R. Sí. El Baix Cinca no éssolament Fraga, hi ha 10 pobla-cions més que també genereninformació… Hi ha notíciesque es produeixen a qualsevolpart de l’estat i que afecten laComarca directa o indirecta-ment i que, evidentment, teniml’obligació de donar. El quepassa al món ens interessa…sempre que ens afecti.

P. Què li agrada més a la

gent, els informatius o lescròniques relacionades ambcoses de Fraga i la comarca?

R. No sabria què dir. Laconcepció que tenim del nostreproducte és un tot, és el conjuntde totes les coses: informació,música, programes especials,programes especialitzats… iaixò és el que ha d’agradar, ésa dir, M80 Fraga.

P. Començar un programanou és molt arriscat, de quineseines us feu servir per assegu-rar-vos de que li agradarà a lagent i no fracassarà?

R. Això és una loteria. Perexemple, recentment hem fetuna programació especial ambmotiu del ‘Dia de la Faldeta’ ique no esperàvem que tinguésl’acceptació que ha tingut. Detotes formes, és un risc queestà sempre calculat. A més,la ràdio no és com la televisió,tens més temps per anar adap-

tant el nou programa als gustosdels oients abans no es deci-deixi retirar-lo de la graella dela programació. En quant a leseines, crec que el més impor-tant es intuir les necessitats igustos dels oients, i saber adap-tar-les. Per què un programafuncioni, si la idea és bona, ésnecessita temps.

P. Fraga és un poble de laFranja de Ponent, per la qualcosa, molta gent parla o enténel català, hi podem escoltaralguna secció o programa enaquesta llengua a dia d’avui? Ien un futur no molt llunyà?

R. De forma habitual nos’emeten programes en català,però hi ha excepcions com elprograma especial que vam ferel 23 d’abril, el ‘Dia de laFaldeta’ en directe des de laPlaça d’Espanya de Fraga i queva durar tres hores i mitja. Anivell d’informatius i publici-tat donem l’opció de fer lesdeclaracions als protagonistesde les notícies o les falquespubl ic i tàr ies en català ocastellà. Preferim, de totesformes, les entrevistes fer-les encastellà per una raó pràctica, al’Aragó la majoria de la gent noentén el català i nosaltresenviem cròniques a la central,a Ràdio Saragossa, que s’eme-ten per tota la comunitat. Pertant, és preferible que les decla-racions es facin en castellà perno haver de traduir-les i quetothom les entengui.

P. En quant a les relacions deCatalunya i l’Aragó, tracteud’intercanviar cultures o usmanteniu al marge d’aquesttema?

R. No ens podem mantenir almarge… la ràdio fa de vehicleentre oients catalans i arago-nesos perquè estem ubicats enuna zona fronterera en què hicompeteixen moltes inquietuds.Per tant estem constantmentintercanviant moltes més coses

a part de la cultura. Crec, detotes maneres, que les personesque vivim a prop de fronteresadministratives no som cons-cients que hi són i aquest inter-canvi del que parlem és alsubconscient dels d’una bandai dels de l’altra.

P. Teniu relacions amb altresràdios de la Franja, tant dele-gacions d’altres cadenes nacio-nals, com cadenes locals?

R. No tan sols de la Franja,sinó de tot el país… pràctica-ment a cada comarca hi ha unaemissora de la Cadena SER iper tant les relacions han deser molt fluïdes entre totsnosaltres. Posaré dos exem-ples, cada dia compartim infor-macions amb l’emissora deBinèfar a la Llitera… i recent-ment amb el tema del transva-sament de l’Ebre el contacteamb les emissores del grup aCatalunya… Móra d’Ebre,Tortosa, Tarragona o Barcelo-na ha sigut constant.

P. Té algun nou projecte quees pugui explicar a hores d’ara?

R. Sí, a molt curt terminiampliarem la cobertura de lesnostres emissions i milloraremles instal·lacions del centreemissor per preparar-nos pera la digitalització. També l’em-presa té previst l’expansió almón de la televisió local ambun altre dels productes delgrup, ‘Localia’. En un futurencara llunyà tindrà la seva seua Fraga per a tota la Comarca.

P. Es pot explicar el condi-ment secret de M80/Cadenaser per agradar tant?

R. Com ja t’he dit abans estracta d’una combinació perfec-ta entre moltes coses, informa-ció, música i programes en laseva justa mesura. Però això nofuncionaria sense el treball del’equip humà de l’emissora.Potser aquest és el secret.

Diana Pascual Soldevilla

«Fem informació per

a tota la comarca i

amb temes del món

que els afecte».

Temps de Franja 42 16/12/04 09:15 Página 11

Núm. 42. Desembre de 2004 TEMPS DE FRANJA1212 LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

Un premi amb poc ressó

La convocatòria del PremiGuillem Nicolau 2004 vaaparèixer publicada al BOAamb data 1 d’octubre i dona-va com l’últim dia de lliura-ment el 23 del mateix mes.Donat el poc temps, diesdesprés, s’ampliava fins al 5 denovembre. Aquesta pròrrogatampoc solucionava res, ja queel temps per lliurar exemplarsseguia sent molt curt. Entretantescrivia l’article, em comuni-caven que el guanyador haestat l’escriptor de la Codon-yera Josep Miquel Gràcia.Moltes felicitats!

Des d’un principi el Governd’Aragó ha tingut molt pocinterès amb aquest premi.Sempre m’ha semblat que hofa per obligació. El premi esva instituir l’any 1986 ambmotiu de la celebració del IICongrés Internacional de laLlengua Catalana amb unadotació de 500.000 pessetes.Després de divui t anys,segueix dotant-lo amb lamateixa quantitat i sensedonar-li gaire ressò.

Per cert, el nom de GuillemNicolau va ser una proposta deDesideri Lombarte. Recordouna tarda plujosa de gener. Totsdos, des d’un principi, vam tenirla idea d’organitzar un soparamb la concessió d’uns premisliteraris. Després de citar diver-sos prohoms, en Desideri vaproposar el nom de GuillemNicolau, rector de Maella, queva escriure en català a mitjansdel segle XIV. Com era unpersonatge molt llunyà en eltemps no hi tenia que haver-hiproblemes. Li vaig contestarque estava conforme i així vanàixer aquest premi, mantin-gut fins el dia d’avui. Actual-ment s’ha proposat canviar elnom pel de Desideri Lombar-te. En cas que fos acceptat, coma mínim, que s’augmenti ladotació i que se li doni mésressò.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O Va de porcsJosep Mauri i Gràcia

Acabo de llegir l’editorialsobre el sector porcí, de TdFnúm. 39 i, vist el galdós pano-rama que s’hi exposa, pensoque és bo explicar la meua peti-ta aventura: Baixo per la N-230, passo Benavarri, i, arri-bat a l’aeròdrom, em desvio al’esquerra per la carretera d’Es-topanyà i Camporrells. Faréuna mica de volta, però amb elpremi de transitar entre boscos,per un bell congost i per dintredels pobles. De sobte, començaun ruixat que va guanyant forçafins a convertir-se en un dilu-vi. La visibilitat és pràctica-ment nul·la i decidim imitaruns cotxes aturats al voral. Decop i volta ens arriba una ferum

molt forta, com de productesquímics o de fems, que, demica en mica, va guanyantintensitat fins a fer-se quasiasfixiant, cosa que em fa deci-dir a, desafiant l’aiguat, enge-gar el cotxe i fugir d’aquellindret. A través de la cortinad’aigua i ajudat pels llamps,puc entreveure a mà dreta lasilueta allargassada d’unesedificacions de poca alçada i,estranyat, em pregunto: unafàbrica en aquests indrets? Persort, a mesura que em vaigallunyant d’allí, la forta ferumva desapareixent i començo arespirar normalment.

Abans d’arribar a Alfarràsm’aturo a fer un cafè i allí

tothom parla de la tempesta.Hi fico cullerada i acabopreguntant per la fàbrica d’Es-topanyà. La resposta és unàni-me: fàbrica? Són els porcs dela multinacional!!, Despistat,insisteixo: però que hi fabri-quen aquests senyors?. Ara laresposta és a cor: PORCS!!

Resumint, la «fàbrica d’Esto-panyà» són quatre granges deporcs d’una multinacional i laferum és asfixiant, purins i femsarrossegats carretera avall perles aigües, suposo que per acci-dent…ni accidents ni punyetes!!–m’aclareixen–. Aprofiten elsaiguats per traure’s de damunttota la merda acumulada.

Diuen que hi ha seixanta milporcs, dels quals vuit mil berresde cria –Estopanyà menys dedos cents habitants–. Les berrespoden parir 8/10 porcells perventrada (entre seixanta ivuitanta mil porcells. Calcu-lem què passarà si cada porcgenera 2 kg de femta-purinsdiaris: trenta/quaranta mil tonesanuals.

Com acabaran les fonts de lacomarca i Canelles i SantaAnna?

Moltes carreteres del Pirineu tenen aquests dies uns usuaris molt especials. Es tracta de lesvaques i vedells que abandonen en aquesta època les muntanyes en què han pasturat durant tot l’es-tiu i que són traslladades als estables per passar l’hivern. Vall d’Aran, Alta Ribagorça i Pallars Sobiràsón les comarques que registren un major tràfic de ramats a les seues carreteres. Aquestes vaqueshavien pasturat tot l’estiu a la muntanya del poble d’Aneto.

Tràfic de ramat a les carreteres del PirineuX. Ricou

MER

CÈ

GIL

I

Temps de Franja 42 16/12/04 09:15 Página 12

Núm. 42. Desembre de 2004TEMPS DE FRANJA 13LA RIBAGORÇA I LA LLITERA

El Cross de la Llitera, orga-nitzat per l’Escola Esportiva laLlitera, l’Ajuntament de Tama-rit i el Govern d’Aragó, i queva comptar amb la col·labora-ció de la Comarca de la Llite-ra i del Col·legi Públic SanMiguel, va ser tot un èxit. Mésde 140 atletes van participaren aquesta competició quecompleix la seua 26a edició ique a més a més està emmar-cada dins dels XXII Jocs Esco-lars d’Aragó.

En categoria benjamí mascu-lí, el guanyador va ser Vidal, delclub UdL de Lleida. La sego-na posició la va ocupar MarcosSusín, del CAM Montsó; i latercera, Lorenzo Casanovas, del’Alcolea Transbaso. En fèmi-nes, la millor va ser LauraFantova, de l’ED la Llitera,seguida de Beatriz Casas, d’Es-colapios Barbastre, i de MariaLarrosa, de Tamarit.

En alevins, el triomf en lacursa masculina el va aconseguirFernando Meler, d’ED PedroCerbuna, de Fonz. Tot seguit,va arribar a la meta SergidoBallarín, d’Osca, i RamónSanjuán, de Ballobar. En lacompetició femenina, SallyVázquez, del Club Olimpo, vaaconseguir el triomf, seguida deSofía Blanco, de Binèfar i AlbaAnés, de Tamarit

Alejandro Arnal, del CAMMontsó, va vèncer en catego-ria infantil masculina. La sego-na plaça va anar a parar al seucompany de club Sergi Garcia,i la tercera per a JonathanGázquez, de l’Olimpo. Eltriomf en fèmines va recaure enLina Mur, de l’EMA Fraga,seguida de Silvia Casas, d’Es-colapios Barbastro, i de Lour-des Mir, del Carrefour.

La victòria en categoriamasculina se la va adjudicar

El XXII Cross de la Llitera aplega més de 140 atletes

Fernando Sabés Turno

Edith Galo, del Binèfar. Totseguit van arribar a la metaIván Raso, del CAM Montsó,i José María Bayona, del Binè-

TOT ENSENYANT LES DENTS

Com més petit és un país, més mesquí. Pot parèixer una asse-veració exagerada, però l’experiència demostra que les barallesi els plets de família són sempre els que acaben agafant mésvirulència. «Com més cosins, més endins» diu la saviesa popu-lar. Com passa amb les parelles, els llaços de sang es tradueixenfatalment en vincles afectius tan ferms que, en cas de trencar-se,provoquen un daltabaix. Segur que molts de vosaltres haureu passatper experiències d’est tipus o, si més no, coneixeu qui hi hapassat. Doncs bé: el mateix que passa entre família passa als pobles.Hi he vist, a llocs ben petits, rius de mala bava regalar pels carrers.Fins i tot he conegut llogarets on els seus únics dos habitants s’ig-noraven i es feien la guitza mútuament.

I, com era d’esperar, això mateix passa amb els països, les comar-ques, els col·lectius humans de qualsevol mena i condició. Lesagrupacions grans d’individus, com les ciutats, tenen protocolstàcits que regulen i canalitzen les relacions entre els veïns, els grupssocials, les capelletes i els grups de pressió. Eixos protocols

Civiltà

Ramon Sistac

permeten que les petites guerres tribals no afecten, o afecten poc,les relacions personals dels implicats. Conec, però, societats peti-tes o empetitides, escarransides, perifèriques o aïllades on els diver-sos sectors o grupuscles juramentats a dinamitzar la gestió social,cultural o cívica es dediquen al noble art d’arrencar-se recípro-cament els ulls amb les ungles esmolades.

Llest o llesta com ets, te n’hauràs adonat: estic pensant en laFranja. Dins el moviment cultural, n’hi ha pocs i malavinguts,comença a haver-hi tantes capelletes com individus i «els defora», a més, hi volem ficar cullerada. És evident que estempatint una crisi de creixement, però penso que el problema prin-cipal és que tots plegats tenim l’ego pujat, ens mirem massa elmelic i tenim complex de salvadors de la Pàtria. I, el pitjor de tot,és que possiblement en som, de salvadors de la Pàtria. Pobra Pàtria!(o Màtria), està en mans d’una colla que no s’hauria pas depermetre la frivolitat de ser maldestres; ara no, que va de debò.En el moment que hi ha més gent compromesa que mai, que hemeixit del no-res i sí, estem instal·lats en la misèria, però com amínim ja és alguna cosa. Existim i cridem com no hauríem gosatcridar mai… Serem tan bèsties d’engegar-ho tot a rodar?

Sóc un cumbaià, ho reconec; però no sóc ruc, i sé que, debones intencions, l’infern n’és ple. Tinc molt clar amb qui hi esticd’acord, quines són les meues fílies i les meues preferències i prio-ritats; fins i tot quins són els meus interessos. Però tanmateix pensoque no tindre modos és un luxe que no ens podem permetre.

far. En dones, va vèncer NoemíAumeneres, del Lleida, segui-da d’Ana de la Fuente i de SaraAltaba, les dos de Binèfar.

Temps de Franja 42 16/12/04 09:15 Página 13

Núm. 42. Desembre de 2004 TEMPS DE FRANJA1414 LA RIBAGORÇA I LA LLITERA

El grup de teatre La Inestable21 de Lleida amb l’obra UbushEmperador, va obtenir el primerpremi al millor grup de la Sise-na Mostra de Teatre, que es vaclausurar el passat 21 de novem-bre a Tamarit de Llitera ambl’espectacle L’evangeli segonsCarles protagonitzat per CarlesFlavià.

Van ésser nominats per aquestpremi les companyies El HaremTeatro amb Laberinto de Cris-tal i CIA 45 RPM amb El carrerde les Petxines 14.

El premi sorgit de la votaciópopular va ésser per CIA 45RPM i l’obra El carrer de lesPetxines 14. També es van nomi-nar per aquest premi La Inesta-ble 21 amb Ubush Emperadori El Harem Teatro amb Labe-rinto de Cristal.

Anton io Gómez , de l acompanyia La Inestable 21 varebre el premi com a millordirector, guardó al que també vaoptar Aida Morada, del grupbarcelonès La Jaja, amb l’obraEnemigos i Vicenç Cañon deCIA 45 RPM amb El carrer deles Petxines 14. Una obra en

clau d’humor basada en conflic-tes entre veïns i protagonitzadaper catorze dones.

El premi al millor actor prin-cipal va ésser per a ManelBrosed, de l’Inestable dePonent, grup de la Llitera, quefeia de Böhler a La sonrisa delganador. També van éssernominats Albert Anguera quefeia de Carrasco a La ruta abansde l’alba del grup lleidatà Tàlemde Lux i Daniel Tejero com aGabi en l’obra Laberinto deCristal de El Harem Teatro.

El guardó per a la millor actriuprincipal va ésser compartit perSònia Palau que feia el paperd’Aurora i Patricia Fernández,com Chele en l’obra La rutad’abans d’Alba, les dues de lacompanyia Tàlem de Lux. Amés van ésser nominades, NúriaClamares en l’obra Robador 21i Alba Godoy, de La Inestable21, com a pare d’Ubush enUbush Emperador.

Juan Carlos González, delgrup La Jaja amb el paper deKirilof en la representacióEnemigos, va ésser escollitmillor actor de repartiment. Van

optar també al guardó CristianGarcia, de la Inestable 21, comRei Demócrato en l’obra UbushEmperador i Luis AntonioJaqués, de El Harem Teatro,com José en la representacióLaberinto de Cristal.

Maribel Mathioux, de lacompanyia 45 RPM, en el paperde portera a l’obra El carrer deles Petxines 14 va ésser consi-derada la millor actriu de repar-timent.

També van ésser nominades,Nuria Casado, de Tàlem de Lux,pel paper de mare en La rutad’abans de l’Alba i AnnaDomínguez, de El Inestable dePonent,com Gudrun en la repre-sentació de La sonrisa del gana-dor.

El vicepresident de la Comar-ca de la Llitera, Josep AntonChauvell, valorà molt positiva-ment el desenvolupament delcertamen. «La aposta per centrarla Mostra al Torricó ha estat unèxit. El municipi s’ha volcatplenament com es va poderveure amb la presència massi-va de pùblic i també amb laqualitat dels grups participants.Ha estat una fòrmula molt satis-factoria i ens plantejem tornar-la a repetir en els propers anys,però potser no al mateixlloc.Tenim un any per analit-zar-ho amb deteniment» –assen-yalà.

Així, la tinent d’alcalde i regi-dora de Cultura de l’ajuntamentdel Torricó, Ana Domínguez,afirmà que «el poble del Torri-có està molt satisfet de que laMostra tingués lloc al munici-pi i ho ha demostrat amb la seuaassitència a les funcions deTeatre. El Torricó ha donatmostres de que el teatre agradai no cansa. L’últim dissabte, al’acabar, em van preguntar si

quedaven mes representacions.Desitjo que l’any que ve la loca-litat que acolleixi la Mostrapugui disfrutar-la com ho hempogut fer nosaltres».

També l’alcalde de Tamaritde Llitera, Francisco Mateo, esva mostrar molt satisfet per laresposta de la seua població al’acte de clausura de la sisenaMostra de Teatre. «Tamarit ésuna localitat que està fent ungran esforç en el terreny de lacultura. El públic ha assititmassivament a la cerimònia declausura, però també s’hadesplaçat al Torricó per veurealtres funcions.» manifestà.

Servei de LudotecaEl Torricó va oferir durant els

dies de la Mostra un servei deLudoteca infantil totalmentgratuït per facilitar que els paresamb fills petits puguessen anaral teatre. Una experiència queva tenir una molt bona acollida,registrant una mitjana de vintusuaris cada dia.

«La Inestimable 21» guanya el primer premi de la 6a Mostra de Teatre de la Llitera Cinc dels vuit grups presentats van obtenir guardó i alguns van repetir en diferents categories

Anna Enjuanes

Actuació del grup Talem de Lux

JUA

N O

RI

L’actriu Amparo Moreno

JUA

N O

RIA

CH

Temps de Franja 42 16/12/04 09:15 Página 14

Núm. 42. Desembre de 2004TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

Correllengua 2004 a la Franja:el treball en positiu dóna resultats

Marta Canales – ACPV– Casals Jaume I Franja de Ponent

El passat 11 de setembre, vacomençar a la Franja el Corre-llengua 2004 –una sèrie d’ac-tes que Acció Cultural del PaísValencià(ACPV)- CasalsJaume I i la Coordinadora d’As-sociacions per la Llengua(CAL) organitzen en totes lescomarques de la Franja, el PaísValencià, Catalunya, les Bale-ars i Catalunya Nord, junt ambmoltes entitats i institucions,per reivindicar l’oficialitat delcatalà i l’extensió del seu ússocial–, acabant el seu reco-rregut per les nostres comar-ques el 31 d’octubre; poste-riorment, el Correllengua vacontinuar fins a Perpinyà, on vaarribar el 6 de desembre.

Després d’aquests dos mesosd’actes i de recórrer amunt iavall la nostra part de territori,cal fer valoracions i pensar enel futur. En aquesta edició, elspobles participants han estatFavara, Nonasp, Maella,Arenysde Lledó, Calaceit, Torrent,Fraga, Saidí, Tamarit , ElCampell, El Torricó, Albelda,Castillonroi i Benavarri. Traduïten participació activa, moltsxiquets dels nostres pobles hanparlat, han rebut informació,s’han divertit i han commemo-rat un acte que tenia com objec-

tiu la reivindicació de l’ússocial de la nostra llengua.Creiem que és important. Peròno podem deixar aquest objec-tiu, que ha de ser de prioritatper als catalanoparlants, en unacte concret un dia a l’any. Nopodem pensar que un dia al’any el Correllengua aconse-guirà una funció educadora enla nostra canalla, si durant laresta de l’any no tenen capexemple d’aquestes reivindi-cacions des de ningú del seuentorn, i és per això que tots hisom implicats. Tots nosaltrespodem ser els exemples quecalen per a crear dinàmiques deconducta social, on la nostrallengua no sigui menyspreadao de «segona regional».

Implicació ciutadanaVolem destacar un fet impor-

tant d’aquesta edició del Corre-llengua: la implicació, mésgran que mai, d’un nombre benimportant d’entitats coorga-nitzadores. Per primer cop, elprofessorat de català, les enti-tats culturals de la Franja quelluiten per la llengua, i els ajun-taments dels municipis que hanrebut el Correllengua, hancol·laborat conjuntament enl’organització dels actes amb

ACPV i la CAL. Hem d’agrair-li a l’Associació Cultural delMatarranya, a l’Institut d’Es-tudis del Baix Cinca, al Centred’Estudis Ribagorçans, alsConsells Locals de la Franja,a Òmnium Cultural de Ponent,a l’Associació Cultural ElGaleró d’Arenys de Lledó, al’Associació d’Amics deNonasp, a l’AMPA de la Fran-ja, a l’Associació de Dones deCalaceit, a l’Associació deFestes de Tamarit –a més delsajuntaments de les poblacionsparticipants– la seva col·labo-ració i el seu treball, i ens hemde felicitar tots per la partici-pació amb la que ha comptataquest Correllengua, perquèallò important no és fer unsimple llistat de pobles per onnominalment passa la Flama dela Llengua, sinó que realmentla gent de cada poble coneguii participi en les activitats –iparticularment els més joves,que són el nostre futur.

En aquest sentit, podempensar que ens estem organit-zant? Podem creure que hem detreballar plegats en iniciativesi activitats per la llengua? Ésevident… i el Correllengua tansols és una d’aquestes iniciati-ves. En aquests mesos de

contactes amb associacions,persones i ajuntaments, s’hapotenciat una interrelació de lagent de la Franja, des de l’acti-visme associatiu, com un exer-cici de compromís i coherència.Ara es tracta de consolidaraquesta xarxa, enfortir-la iampliar-la. I no només per aque el proper Correllenguaimpliqui més pobles i persones,sinó per a que el treball diari,sovint callat, des de la base,colze a colze amb el professo-rat, les entitats culturals, elsmunicipis, les comarques…doni més vitalitat i reconeixe-ment social a la nostra llengua.

Per tant, estem contents delbalanç del Correllengua 2004 ala Franja de Ponent, i no noméspels molts actes fets, sinó sobre-tot perquè hem sembrat unallavor de futur que tindrà conti-nuïtat. Continuïtat en el properCorrellengua 2005 –que ACPVtornarà a coordinar junt ambles entitats abans esmentades–i en el treball que hem de fertreballant junts i eixamplant lanostra base social. Perquè laforça de les nostres entitats id’una manera de treballar cons-tructiva i des del consens, dónaresultats positius, concrets ipalpables.

El correllengua 2004 al seu pas per la LLitera Actuació de Microtroupe a Calaceit

RIC

AR

D S

OLA

NA

CA

SALS

JA

UM

E I

FRA

NJA

DE

PO

NEN

T

Temps de Franja 42 16/12/04 09:15 Página 15

Núm. 42. Desembre de 2004 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

L’escriptor mequinensà JesúsMoncada ha set proposat peljurat al Premi de les Lletres2004, un guardó creat per laDiputació General d’Aragódestinat a persones, institucionso entitats aragoneses, «la tascagenèrica de les quals s’estimid’especial relevància i consti-tueixi un model i testimoniexemplar per a la societataragonesa».

El premi, que el 2002 va ésseratorgat a l’escriptora SoledadPuértolas i el 2003 al professorde Literatura Contemporània dela Universitat de Saragossa, JoséCarlos Mainer, es dóna perprimera vegada a un escriptoren llengua catalana. El jurat havalorat essencialment «el fet deque Moncada hagi situat total’obra públicada fins ara a dife-rents indrets d’Aragó» espe-cialment a la seua Mequinensa

natal colgada davall les aigüesdel pantà, i que «la seua producc-ció, tota ella en català, hagi estattraduïda a 25 idiomes».

El jurat ha volgut fer coinci-dir la concesió d’aquest premiamb la celebració, en aquestcurs, del vintè aniversari de laintroducció del català alscentres educatius de la Franja.També coincideix amb lesdeclaracions reiterades (ja les vafer la passada legislatura) delpresident aragonès, Marcel·líIglèsias, de que en aquestquatrieni polític es presentarà alparlament regional un avant-projecte de Llei de Llengües.

Només tenir notícia de laconcessió del premi, Moncadava declarar al diari Heraldo deAragón que per a ell, aquestguardó, valorat en 12.000 euros«suposa un important reconei-xement, tant personal com lite-rari» i valorà com a moltimportant «que es premie a unescriptor que té tota la seuaproducció en català, el quesuposa el reconeixement de ladiversitat de llengües queconviuen a l’Aragó, un fet moltnatural i que el premi ve areconèixer d’una maneraoficial».

Jesús Moncada, premi de les lletres aragoneses 2004

Màrio Sasot

UN HOME DE RIU

Jesús Moncada va naixer a Mequinensa el 1941. Després d’es-tudiar el Batxillerat i Magisteri a Saragossa, la ciutat que vainspirar la Torrelloba de la seua novel·la La galeria de lesestàtues, i després d’una curta estada a Mequinensa com aprofessor de dibuix al col·legi menor de la seua vila natal, emigràa Barcelona, on viu des de fa 40 anys. Autor de tres llibres derelats i tres novel·les (ara està escrivint-ne una quarta situadaa Barcelona i en el món editorial) i del recull d’articles perio-dístics, Cabòries estivals publicat a Quaderns de les Cadollesi Edicions 62, Moncada ha confessat sempre com autors prefe-rits que han influït en la seua escriptura a Lampedusa, Valle,Baroja, Chejov i Pere Calders.

Camí de sirga, ha estat la seua novel·la més popular. Traduï-da a quinze idiomes, entre ells el japonès i el vietnamita. Laradera tradució d’esta obra ha estat a l’eslovèxinès, aparegu-da a primers de novembre.

JOSÉ MIGUEL GRÀCIA,GUANYADOR DEL

GUILLEM NICOLAUJosé Miguel Gràcia, escrip-

tor naixcut a la Codonyera –elMesquí– però afincat a Barce-lona, és el guanyador delpremi de literatura en catalàGuillem Nicolau, convocatper la DGA. Gràcia, un artis-ta polifacètic que combina laliteratura, la pintura, la escul-tura i la música, va alçar-seamb el premi amb l’obraBarcelona. Vers a vers, untreball que constitueix «unavisió de la ciutat catalana desde l a pe rspec t iva d ’unemigrant aragonès». Enopinió del jurat, el llibre«combina, amb la ironia iencert, el romanço tradicionali artificis propis d’una poesiamés vanguardista, on s’in-clouen. referències a proble-mes socials actuals com lainmigració, o a esdevenimentsrecents com el Forum».

Sis obres optaven al premiGuillem Nicolau, de les qualstres –inclosa, per descomptat,la gunanyadora– exhibien unnivell de qualitat molt inte-ressant. En canvi, el premidestinat a obres escrites enaragonés va quedar desert perfalta d’una mínima qualitat.El jurat, format per XavierTerrado, Carmen Alcover,José Miguel Pesqué, LluísRajadell i Josep Antoni Chau-vell –que va excusar la seuaabsència–, va fer una mencióespecial recomanant la publi-cació de l’obra Aigua corrent,presentada per Susana Anto-lí, de Beseit, «pel seu interèsantropològic, el llenguatgedialectal fluid i viu, i el seuvalor com a testimoni de lageneració que va viure demig a mig la Guerra Civil alsnostres pobles».

L’entrega del premi es faràdins dels actes programatsdins de la Fira del Llibre deSaragossa de 2005.

Lluís Rajadell

EDIC

ION

S 62

Temps de Franja 42 16/12/04 09:15 Página 16

Núm. 42. Desembre de 2004TEMPS DE FRANJA 17GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

Lo volter i el cegonyer

Esteve Betrià

En l’anterior crònica tagarina, em mostrava favorable a inten-tar reviscolar i difondre el patrimoni lèxic de les nostres comar-ques, en especial l’apartat del vocabulari que té com a objectela descripció del patrimoni natural (flora, fauna, orografia, etc.)d’aqueixes terres, tot entenent aquest reviscolament i difusió comuna manifestació genuïna de la diversitat geolingüística delcatalà. En fi, em manifestava a favor d’un ús lèxic que, per dir-ho així, s’oposés a l’abús lèxic d’origen metropolità –portadoralhora d’una visió uniformitzadora de gènesi francoespanyolade la llengua i la societat catalanes– que en els últims anys haintentat penetrar en els parlars i les societats de les nostres vilesi ciutats. I ho feia a partir dels noms populars que entre nosal-tres reben tres famílies de moixons: els cicònids, els anàtids iels accipítrids, ocells que ací (vull dir, a les terres de la Franja icomarques veïnes) són coneguts, respectivament, amb els nomsde cigüenyes, patos i buitres.

En el cas dels cicònids, coneguts per ací i a l’oest i el sud deldomini lingüístic, amb el castellanisme cigüenyes, proposava resti-tuir la forma medieval ’cegonya’ –en paral·lel a la difusió de lavariant ’cigonya’– atès que aquella devia ésser la forma pròpiaa les nostres terres; si més no això sembla indicar el fet que lavia urbana més emblemàtica de Fraga siga encara conegudaamb el nom de ’Lo Cegonyer’.

En canvi, sobre la família d’ocells esmentada en darrer lloc,els accipítrids, escrivia que trobava que era perfectament lícit, ifins i tot convenient, conservar i difondre el nom ’buitre’ –nomactual que a la Franja i terres veïnes rep la més coneguda de lesgrans aus carronyaires–, perquè tot i que ’buitre’siga un manlleude l’aragonès, aquesta forma és present del segle XIV ençà, simés no, a molt punts del domini lingüístic català i en l’obra degrans escriptors catalans. Esclar que també apuntava que troba-va perfectament lícit –lèxicament lícit– emprar el geosinònim’voltor’, present de sempre en el català de molts altres punts deldomini lingüístic, per designar els accipítrids. Ara, partint tambéde la toponímia de la Franja –en concret de la toponímia ruralde Nonasp–, cabria pensar en restituir la forma ’volter’, nom ambque, d’acord amb el Diccionari català-valencià-balear i elDiccionari etimològic i complentari de la llengua catalana,designen en nombrosos punts del català nord-occidental –delPallars al Maestrat– aquest ocell carronyaire.

Doncs bé, si a partir del Cegonyer de Fraga un hom ha pogutpensar en restituir ’cegonya’, a partir del Volter, del cap delVolter, del sòl del Volter i dels plans del Volter –topònims deNonasp recollits i comentats en el treball de Marc MartínezAproximació a la toponímia rural de Nonasp (2001)– també espot pensar en restituir ’volter’, tot i que els actuals habitantsd’aqueixa vila del Baix Matarranya (i poblacions veïnes) parlende buitres per referir-se a aquests grans ocells.

Esclar que emprar ’cegonya’ i ’volter’ no ha de significarrenunciar a emprar també els geosinònims ’cigonya’, ’buitre’ o’voltor’. Tan sols es tracta d’emprar d’una manera genuïna laconcurrència de formes lèxiques del català actual –i alhora pres-cindir de formes espúries– per descriure la diversitat del patri-moni natural del conjunt de les nostres terres.

Wirberto Delso, 30 anys del cas Favara«Aquell conflicte em va marcar la vida per sempre»

Javier Ortega

L’anomenat «Cas Favara»va donar la volta al món i va fercórrer rius de tinta. El rectord’aquesta localitat saragossana,Wirberto Delso Díez, va serdestituït en 1974 per l’arque-bisbe Cantero Cuadrado delseu càrrec pastoral. Se l’acu-sava d’inculcar als joves, enles reunions del Hogar parro-quial, «idees filocomunistes»segons consta en les diligènciesde la Guàrdia Civil. No obstantaixò, la Benemèrita arribava ala conclusió, en aquell mateixinforme, que el rector de Fava-ra «no fa ostentació de capmena i la seua vida realment éshumil». En solidaritat amb elcapellà, més de 38 sacerdots dela província van renunciar als

Wirberto sempre va volerguanyar-se la vida al marge delsou de capellà, cosint pilotes orealitzant tasques en una gran-ja. Ara és professor d’autos-cola a Saragossa i estudiàSociologia a la UNED.

CRÒNIQUES TAGARINES

seus càrrecs pastorals. El sarauva arribar fins a l’oïda delVaticà.

Wirberto ha assenyalat anysdesprés que «aquest episodi emva marcar la vida. S’ha decontextualitzar en el moment enquè van succeir. Els raders alèsdel Franquisme, el Maig del68, el Vaticà II o la Teologia del’Alliberament no eren gairelluny, i bullia el fenòmen dels«capellans obrers» i el compro-mís social dels cristians debase».

El conflicte va tenir compo-nents polítics «per ambduesbandes», segons precisa Delso,tot i que assegura que cap delscapellans implicats pertanyiaa cap formació política. Alguns

se’n van anar de capellans imai van tornar a exercir l’ac-tivitat pastoral, cas de Wirber-to. D’altres es van secularit-zar i n’hi hagué que tornarena ocupar càrrecs parroquials.

Wirberto Delso tenia gaire-bé vuit anys quan, el 1943, totala família es va traslladar aSaragossa des del poble natald’Aliud (Sòria). Acabats elsestudis al Seminari, va estardestinat cinc anys a Gallocan-ta, i d’allí va passar a Favara.En aquesta localitat va adqui-rir compromisos socials i, entrealtres activitats, va col·laboraren la redacció del llibre «ElBajo Aragón expoliado», coor-dinat pel sociòleg Mario Gavi-ria.

Temps de Franja 42 16/12/04 09:15 Página 17

Núm. 42. Desembre de 2004 TEMPS DE FRANJA1818 PAÏSOS CATALANS

Jo mai no m’he posat uns patins. A Fraga, quan era criatura, elsqui portaven patins eren les xiques de casa bona. Aviat vam saberque l’hoquei sobre patins –que durant molt temps en dèiem hóquei:feu-ne una aspiració en llegir la primera síl·laba– era un esport ique a Lleida hi havia un equip que sonava a la ràdio –sí, a RàdioLleida o a Ràdio Popular– que es deia Lista Azul. Mireu, un queera molt, però que molt futbolero, també s’interessava pels altresesports –coses de xiquets d’aquest cau rural que eren els nostrespobles. I començava a simpatitzar amb les coses que ens eren pròxi-mes: el Lleida de futbol, el Sícoris Club, de bàsquet, i aquella cosaextravagant de Lista Azul, d’un esport que es feia lliscant sobrepatins i competint per fer més gols amb un stik, colpejant una pilo-teta, en una porteria de joguina. Més endavant, un company de launiversitat que hi jugava, a l’hoquei, em va explicar el valord’aquesta modalitat per als catalans, una modalitat que, vés peron, engrescava molta gent i que era d’allò més popular al Princi-pat, lluny d’aquella imatge desenfocada que un podia arrossegarde la seua infantesa quan allò de les xiquetes de casa bona. I ésque hi ha molts prejudicis que ens venen com a definitius, comara aquesta idea que han escampat els espanyols interessats sobreels catalans insolidaris, els catalans garrepes, els catalans tancatsi avorrits…

En aquest camí particular cap a Fresno, i havent escrit el queacabo d’escriure, continuo pensant, en la distància del temps, queel meu amic molletà em va fer estimar una mica més l’hoquei perquèera popular –gairebé proletari: poca broma, en aquells temps del

mític seixanta-vuit, al nostre pis d’estudiants havíem tingut adormir, i en terra!, el millor jugador del món, es deia Torner, delVoltregà: fantàstic!

Encara m’haureu d’aguantar –si hi heu arribat– una última etapade la meua relació amb aquest esport: la descoberta de la passiód’Igualada per l’hoquei; la passió d’una població mitjana que haguanyat copes d’Europa i que és capaç d’embogir per aquestesport que, ara i aquí ho acabava d’entendre, hi havia esdevingutl’esport nacional.

En arribar aquí, no us ho creureu, però m’he enrampat; l’ordi-nador ha començat a fer coses estranyes i la pantalla ha començata fer pampallugues i a il·luminar la paraula NACIONAL que haviaescrit de manera alegre i és que l’ordinador no reconeixia la parau-la. Vaja, exactament com passa pel món; no podia fer un ús inde-gut de les paraules i el pampallugueig informàtic em fa adonar queno puc anar per la vida –o pel paper– d’una manera tan alegre, parlantde coses que no entenc ni fava, com per exemple de l’hoquei patins,de federacions esportives nacionals, d’aspiracions esportives o/i polí-tiques dels pobles, o que no conec com per exemple les reglesd’aquesta modalitat o on coi cau una ciutat que es diu Fresno quedurant uns dies ens ha maltractat la nostra autoestima.

El dissabte de Fresno, servidor, un fragatí analfabet d’hoquei,assistia a Fraga a la inauguració de l’exposició de Miquel ÀngelGràcia i els seus finestrons, les seues paraules i les seues fotografiesque componen una obra que havia intentat «arredonir mitjantçantmaterials i objectes aliens, però integradors», segons els pros-pecte de l’exposició. Les finestretes, petites com les porteriesd’hoquei, quan s’obrien ensenyaven moltes coses conduïdes perl’artista i entrellucades per la nostra il·lusió, una il·lusió que no hade tenir mai deturador. Pocs dies després, els catalanets, amb lamoral pel terra i la camisa ben aixecada un altre camí pels matei-xos de sempre, llegíem un article d’un tal Carod-Rovira sobre lacosa aquesta de l’hoquei i el desencís de tot el país i acabava l’ar-ticle amb un: «bon cop d’estic»! Doncs, això.

De Fraga aFresno: Visca l’hoquei!

Francesc Ricart

SOM D’EIXE MÓN

El Jardí Botànic de la Univer-sitat de València va acollir elsdies 28, 29 i 30 d’octubre el 17èCongrés de Metges i Biòlegs enLlengua Catalana, convocat perla Fundació Alsina i Bofill iorganitzat per l’Acadèmia deCiències Mèdiques de Catalun-ya i Balears (ACMCB), la Socie-tat Catalana de Biologia (SCB),la Societat Andorrana de Cièn-cies (SAC), la Universitat deValència (UV-EG) i la SocietatValenciana de Ciències de laSalut Joan Baptista Peset(SVCSJBP).

Sota el títol «Reptes del NouMil·leni», el Congrés es propo-sava, en l’edició actual, inte-grar tres àmbits: la recerca, lesrepercussions sanitàries de la

Ciència amb accent catalàCarme Messeguer

globalització i la divulgaciócientífica. L’àmbit dedicat alsreptes de la recerca va analitzarnoves expectatives terapèuti-ques, com ara la regeneració apartir de cèl·lules mare per a lesmalalties nervioses degenerati-ves i les aportacions de la genè-tica al tractament de les malal-ties hereditàries, el procésd’envelliment i les malalties quehi apareixen associades, i elconeixement de dos processosdegeneratius com són l’arte-riosclerosi i la malaltia d’Alz-heimer. En l’àmbit de la sanitates va analitzar la salut de lesnacions i els nous models assis-tencials davant del deteriora-ment de la salut malgrat la millo-ra de les tecnologies sanitàries

a conseqüència d’un model deglobalització insostenible. Pelque fa a la divulgació científi-ca, es va plantejar com millorarla comunicació científica i ladifusió del saber en una èpocamarcada per la revolució medià-tica.

Els Congressos de Metges iBiòlegs en Llengua Catalanapretenen contrarestar l’espe-cialització a què ens aboca elcreixent augment del saberlligat a la tecnologia amb elfoment de la interdisciplinarie-tat i de la llengua catalana coma vehicle de comunicació. ElsCMBLC van nàixer sota l’em-penta de l’Acadèmia de Cièn-cies Mèdiques de Catalunya iBalears amb el doble objectiu

de promoure la recerca biomè-dica i la normalització de lallengua i de la cultura catalanesen aquest camp. El PrimerCongrés va tenir lloc el 1913 iles posteriors edicions s’alter-narien amb una periodicitat decada dos o quatre anys, inte-rromputs per les dues dictadu-res que es van succeir. Des d’unprimer moment es van celebraren seus rotatòries: Barcelona,Tarragona, Girona, Lleida,Palma, Perpinyà, Reus, Caste-lló-Benicàssim i Andorra. Laciutat de València havia de serla seu del Congrés de Metges iBiòlegs en Llengua Catalanade 1938, que no es va arribar acelebrar per motius sobrada-ment coneguts.

Temps de Franja 42 16/12/04 09:15 Página 18

Núm. 42. Desembre de 2004TEMPS DE FRANJA 19OPINIÓ

Perquè la primavera no deixi de florir mai a Fraga

Quim Gibert

Un dels llacs interiors deSuïssa és la contrada on podrí-em fixar el centre geogràficd’aquesta confederació euro-pea que data del segle XIV.Tant en el cas helvètic com enel català, el psicòleg Carles M.Espinalt sostenia que l’aiguahavia esdevingut un elementcohesionador. I és que si tambévolguéssim localitzar el melicdels Països Catalans, hauríemd’anar a raure en un punt delmar. Més que una frontera natu-ral, la Mediterrània ha esde-vingut un llaç d’unió entre elscatalans de l’Alguer, els de lesPitiüses i les Balears i els de lapenínsula. Per contra, els terri-toris allà on l’aigua és moltescassa, els deserts, han marcathistòricament els nostres límitsterritorials.

L’expansió medieval catala-na cap al sud de la penínsulaes va aturar en el desert d’Al-meria. No oblidem que elRegne de Múrcia va ser unaconquesta catalana, tot i quedesprés Jaume I el va cedir alcastellà Alfons X. Si miremcap al nord, una zona semi-desèrtica és la que ens separad’Occitània a partir de Salses.I el desert torna a delimitar elsnostres confins quan arribemals Monegres.

Llocs com la Franja dePonent i d’altres punts perifè-rics dels Països Catalans hanestat veritables zones decontenció d’un expansionismecastellà que al seu pas no deixaaltra vida lingüística que la seva(l’estat decrèpit de l’aragonès,l’asturlleonès i moltíssimes deles llengües precolombinesserveixen d’exemples). Mante-nir la capacitat d’esmorteiresvestides d’aquesta voracitatdes de la frontera no és gensfàcil. En aquest sentit, segura-

ment l’historiador Arnold J.Toynbee tenia raó quan cons-tatava que la descomposició deles nacions tendeix a produir-se a partir de la perifèria. Tantés així que a hores d’ara hi hasímptomes que fan pensar quela nostra cultura se’n potressentir de valent en elspropers anys. I si no val la penaacostar-se a Fraga un diumen-ge de primavera a quarts de 10del matí quan la vila encaraestà endormiscada. La ressacano impedeix que a l’avingudade Madrid, l’antiga carreteracap a Espanya, les terrasses jaestiguin parades. La frescormatinal convida a asseure-s’hi.I a fer el que fan un grupet defragatins d’edat des de fa anys:prendre el primer cafè del dia.La fan petar amb la tranquil·litatdel que ja ho té tot fet. El catalàdeliciós que parlen, però,contrasta bruscament amb lallengua que utilitzen majorità-riament les noves fornades defragatins, mentre juguen alcarrer o quan són a l’escola,que no és altra que la castella-na. Sota la mirada còmplicedels pares, aquest trencamentgeneracional fa tanta angúniaque és com si avis i néts fossinoriginaris d’indrets lingüísticsdiferents. Uns no han pogut sercastellanitzats de cap de lesmaneres i els altres podrien sernaturals de Guadalajara. Fins itot un marrec va engaltar un«¡A mi no me hables en cata-lán, eh!» al filòleg Joan Solà enun viatge llampec a Fraga. Algúes consolarà pensant que és uncas aïllat que pot donar-se aqualsevol topant dels PaïsosCatalans perquè arreu la llen-gua grinyola. Però fa tota lafila de ser, en forma d’exemple,la punta de l’iceberg d’unprocés de substitució lingüísti-

ca que tothom fa mans i màni-gues per no veure. Per XavierTerrado, professor catedràticde Filologia Hispànica de laUdL, el futur del català a laFranja depèn de la manera enquè evoluciona la població i lavoluntat de les seves persones:«Els pobles petits poden desa-parèixer, i en aquells que esmantinguin la llengua dependràde les seves vinculacions. Elsque es vinculin a Graus, Mont-só o Binèfar no mantindran elcatalà. Més al sud, Tamarit,

Saidí, Fraga, Torrent i Mequi-nensa tenen dinamisme econò-mic i la proximitat amb Llei-da els pot fer mantenir la sevallengua» (Temps de Franja,abril de 2004).

Si a les noves generacionsde franjatins els és indiferent lallengua autòctona, parlar deFranja de Ponent deixarà detenir sentit. I és que el nomrespon precisament a raonslingüístiques i de pertinença auna comunitat més àmplia: elsPaïsos Catalans.

SUBSCRIU-T’HI974 47 19 93 / 93 805 02

RA

MO

N M

ESA

LLES

Vista general de Fraga

Temps de Franja 42 16/12/04 09:15 Página 19

Any 5 • núm. 42 • La Franja, desembre de 2004

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Èxit del CorrellenguaLa flama del català ha visitat diferentspoblacions de la Franja, amb una bona acollidade xiquets i grans.

Presentació a LledóL’Associació Cultural del Matarranyaedita un llibre sobre l’antic Bisbat deTortosa.

Entrevistaa SiscoCastañEl nou directorde Radio M-80Fraga ensexplica elscontinguts iobjectius del’emissora.

Jesú

s M

onca

da, P

rem

i de

les

Llet

res

Ara

gone

ses

2004

BA

RC

ELÓ

/ A

RXI

U S

ERR

A D

’OR

Sabíeu que......com més alt és el nivell de català,

més alt és el de castellà?...l’alumnat que assisteix a classes

de català evidencia unconeixement matemàtic

superior al dels seus iguals queno assisteixen a les esmentades

classes?

:DosLLENGÜESMILLOR QUE una

Per aconseguir un bilingüisme pleper als nostres fills és important:

El paper de les mares i els pares en la construcció d’unaactitud favorable cap a les llengües.

Que no solament s’ensenye el català, sinó quedeterminades matèries es facen també

en aquesta llengua.Si voleu tenir més informació sobre el tema o voleu saber què heu de fer per aconseguir

classes de català poseu-vos en contacte ambl’Associació Cultural del Matarranya. C/. Pla, 4. 44610 Calaceit.

Telèfon 978 85 11 52. Fax 978 85 10 94. A/e: associacio@matarranya.com Jesús Moncada,premiat a l’AragóJesús Moncada,premiat a l’Aragó