Embed Size (px)
Citation preview
Didàctica de la Música II
Guió sessió pràctica
Carla López Ferrer
Amb el suport de Marta Figueras
Universitat Autònoma de Barcelona
Material d’Albert Gumi. Adaptacions i ampliacions de Carla López
2
Continguts
1. Presentació ................................................................... Pàg. 3
2. Descripció de les activitats ............................................ Pàg. 4
3. Continguts ..................................................................... Pàg. 6
4. Competències bàsiques ................................................ Pàg. 11
5. Autoavaluació ............................................................... Pàg. 12
- Fitxa amb les activitats ..................................................... Pàg. 16
- Bibliografia complementària ............................................. Pàg. 19
3
1. Presentació
1.1 Dels continguts
La mestra de l’escola de pràctiques em va dir si volia anar amb ella a unes
sessions pràctiques que feien al banc de recursos per a mestres de música. Ja
portàven 2 dies i en quedaven 3 més. El curs era de Música Africana i el professor
que impartia el curs va ser l’Albert Gumí, un gran compositor i pedagògueg
musical (alhora pare i amic de l’escoa). Va ser a partir d’aquesta sessió que vaig
voler explorar dins del món de la percussió i les músiques ètniques i finalment
plasmar-ho en aquest treball. La veritat és que va ser molt interessant (tot i que
anavem molt per feina). Per tant, he dissenyat les activitats a pa rtir de la idea
original i el material cedit per l’Albert Gumí.
1.2 Del guió Argumentacions del guió
Partia d’uns paràmetres no gaire cenyits, de manera que podia preparar-me una
sessió que s’adaptés perfectament a la meva manera de fer. Això és el que volia i
tenia ganes d’ensenyar: alguna cosa amb la que em sentís realment identificada i
que descrivís el que vindria a ser el meu estil docent (o el meu interès docent).
Volia treballar la improvisació des d’un punt de vista molt pràctic i sense haver de
recórrer a gaires elements conceptuals. Va ser a partir d’aquests objectius que
vaig començar a dissenyar la sessió. Buscava primer de tot, activitats que
poguéssin oferir-me un “entrenament previ” per poder arribar a l’objectiu final (a
l’activitat final) on ajuntàvem la improvisació individual amb la crida-resposta
grupal.
4
La seqüenciació, a mode de resum, va ser la següent:
2. Descripció de les activitats (en el mateix ordre en què les faria
en una classe.)
Dintre de les descripcions podem trobar l’apartat material on s’especifiquen tots els
links per trobar les cançons i videomuntatges. Gran part d’aquests es troben inclosos
en aquest CD.
Descripció Presentació:
És una cançó de crida-resposta. Aquestes cançons eren molt típiques de les cultures
africanes i afroamericanes. Un líder fa una crida a la qual tothom respòn. En aquest
cas la resposta és una repetició exacta del que fa la crida. Permet trencar el gel a
l’iniciar una sessió.
És accesible, rápida d’aprendre i es pot adaptar com vulguis a les intencions de
creació personals. El càntic desenvolupa habilitats bàsiques musicals i permet
descobrir la pròpia veu recitada-cantada.
a) Boom chicka boom
- Descripció breu: Activitat de crida – resposta + improvisació poc definida
- Objectiu principal:
- Durada aproximada: 15 minuts (en una sessió real). Activitat
b) Jambo Bwana
- Descripció breu: Activitat de crida – resposta + improvisació
- Objectiu principal:
- Durada aproximada: 20-35 minuts aproximadament
a) Boom chicka boom
5
Didàctica i aspectes musicals
La durada serà d’un 15 minuts aproximadament ja que, com hem dit, la podem fer
amb freqüència com a activitat “ganxo” per als inicis de les sessions.
- És un bon joc de concentració, de treball en equip per anar tots alhora i per
desenovlupar la capacitat d’escolta. Al mateix temps ens introdueix alemenets
del llenguatge musical d’una manera lúdica.
- Cal fer atenció a que les repeticions siguin el màxim fidels a la crida.
- A cada vegada que es canta la cançó s’introdueix algun elements musical sobre
el que jugarem. Vegem exemples:
Dinàmica: fort / fluix
Articulació: Stacatto / legatto
Tímbrica: Ràpid / lent
Accents: Accentuar per sorpresa alguna síl·laba
- Podem jugar a fer contraris tot i que no tots els elements poden tenir el seu
contrari fàcilment detectable pels nens.
- Finalemnt podem fer la nostra versió del a cançó: Bon dia a tothom!
- El solista pot ser cada vegada un nen diferent.
Material
- Aquesta cançó és del compositor i músic Ken Lee. De fet, jo vaig desenvolupar
la meva activitat a partir de la seva versió, però n’he trobat d’altres penjades per
internet. A continuació introdueixo els links i els diferents vincles per trobar-ho:
[Ken Lee]
http://www.singup.org/songbank/song.php?id=65
En aquest plana trobem la lletra de la cançó i, a més, podem escoltar-ho si
premem el botò “Play Song” a dalt a la dreta. Si volem també podem descarregar-
nos l’arxiu un cop obert. És en anglès i pertany al llibre Book 1 of Sing for
Pleasure’s Junior Song Book Series.
[Susie Tallman]
http://www.rockmebabyrecords.com/records/go/index.html
En aquesta plana trobem la versió de la Susie. Aquesta és molt més meloditzada i
té més cos de cançó. Podem trobar també la lletra i la cançó. Per fer-ho hem de
clicar l’opció “Song list” i un cop aquí buscar el títoll. En aquest cas no podem
descarregar-la. La cançó està inclosa en el CD “Let’s go”.
6
Descripció Presentació
Es tracta d’una cançó composada per un músic Keniata, Teddy Kalanda Harrison, un
dels components del grup de Kenia, The Mushrooms. Va ser grabada per primera
vegada al 1980 i desde llavors s’han fet moltes versions per tot el món. Una d’elles és
la de Bonny M.
La cançó és, principalment, una invitació per venir al pais i és cantada pels Keniatas
als turistes. Presentne el país com un lloc molt tranquil on es trobaran molt bé.
Didàctica i aspectes musicals
La durada que jo he pensat per l’activitat és d’uns 20-35 minuts aproximadament,
repetint l’activitat en diferents sessions per tal d’enrriquir-la.
- Una bona tonalitat per cantar la cançó és MiM per qüestions de tessitura. Però
llavors per fer un solo ens trobem amb el problema que amb els xil·lòfons no
podem tocar en la tonalitat de MiM. Per solucionar-ho, podem fer un solo
diferent, un solo de “diàleg de tambors” o de “crida i resposta” amb la veu.
- Solo diàleg de tambors: Un solista fa un ritme amb el pandero que dura un sol
compàs i el compàs següent. El solista pot anar canviant cada vegada. Cal
fomentar que a cada solo hi hagi ritmes interessants, dinàmiques, tímbriques...
Podem fer aquest joc de pregunta – imitació durant la secció primera de la
cançó amb la seva repetició (16 compassos en total). Mentre hi ha aquest
diàleg, la base d’acords va sonant i hem de procurar anar a temps amb el
ritme.
- Solo crida-resposta: Trïem quatre paraules del text de la cançó. Els exemples
que ens dón l’Albert són: Jambo, Habarigani, Tuimbe i Kiswahil.
Cada paraula serà la base per a que un solista pugui crear ritmes d’un
compàs llurement amb la veu però sense afinació, parlant. Tot el grup repetirà
al compàs següent el que ha recitat el solista.
Possibles estructures:
b) Jambo Bwana
7
Proposta d’ estructura 1 (Albert Gumí): - Cantem tota la cançó (amb repeticions)
- 16 compassos d’improvisació crida - resposta [Només primera part]
Cantem la segona secció (Hakuna matata!)
- 16 compassos d’improvisació diàleg de tambors [Només primera part]
Cantem la segona secció (Hakuna matata!)
- Cantem tota la cançó (amb repeticions)
Proposta d’estructura 2 (Carla López):
- Cantem tota la canço (amb repeticions)
- Improvisació amb percussió. Cada persona fa un compas + repetició (Per tant,
hi haurà 8 persones) [Només primera part]
Cantem la segona secció (Hakuna matata!)
- Repartim 3 tipus d’instruments per la resta. Tanquem els ulls! 2 compassos
cada vegada [Nomes primera part]
Cantem la segona secció (Hakuna matata!)
- Cantem tota la cançó (amb repeticions)
Material
http://www.songsforteaching.com/putumayo/jambobwana.htm
En aquesta web podem descarregar-nos la cançó cantada per en Teddy Kalanda
Harrison.
http://www.youtube.com/watch?v=vUrVeRGo5IM&feature=related
Aquest és un video molt interessant ja que hi apareix la cançó de Jambo Bwana i la
lletra, d’aquesta manera podem anar llegint i no ens perdem. A més a més, va
acompanyat de precioses imatges de Kenia.
http://www.youtube.com/watch?v=-nfJwcVXoiU&feature=related
Impressionant video penjat al youtube. Es tracta d’un noi de Kenia que, acompanyat
per dues turistes ens canta la cançó del Jambo. És molt interessant veure com es
mou i el ritme que desprén. Penso que es bò que els nens i nenes puguin veure
realment com ho fan allà.
http://www.youtube.com/watch?v=BbEDNA4rfeQ&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=gt9gOlHrmss&NR=1
8
http://www.youtube.com/watch?v=vuEQ9ThL5rk&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=MVvlNtfDxHw&feature=related
Una delicia veure a nens de Kenia cantant la cançó en grup, enmig del carrer. En
alguns casos varia la lletra.
http://www.youtube.com/watch?v=-aQaF3k9mc&feature=related
Aprofitant el fragment de la pel·lícula del Rei Lleó on canta a la felicitat “Hakuna
Matata” i la manca de problemes, podem introduir aquest video del youtube, en el que
han substituit la cançó oringinal per la nostra.
Al CD podem veure un video molt graciós on hi apareixen turistes en un Resort de
Kenia ballant el Jambo sota la coreografia d’un noi originàri com a acte previ a tirar-se
a la psicina!
- Objectius
Objectius generals per a un projecte o unitat didàctica on puguin estar incloses aquestes activitats.
Prendre consciència de les possibilitats de la música i la influència en un mateix.
Interpretació i reproducció de cançons de diferents cultures per tal d’amplir
repertori i enrriquir el bagatge cultural – musical.
Identificar cançons de diferents orígens a partir d’elements treballats i situar dins
del mapa.
Utilitzar el llenguatge musical per a representar i comunicar situacions i
experiències reals.
Utilitzar el propi cos com un recurs de comunicació.
Participar activament en la audició a través de recursos diversos: diàleg,
expresió...
Acompañar amb diferentes percusiones corporales les actividades proposades.
Utilizar el silenci como a element necessàri dins de l’execució musical.
Saber localitzar diferents trets de les cualidades del so.
Reproduir conjuntament melodia i tempo.
Saber reconèixer el contingut d’un missatge musical a través de grafíes
convencionals i no convencionales.
9
Objectius específics per a aquestes activitats
- Ser capaç de concentrar-se i participar en les activitats de manera activa.
- Ser capaç d’organitzar-se i de treballar en equip.
- Desenvolupar la capatitat d’escolta i saber quan ens toca participar (ja que es
tracta d’activitats de crida-resposta).
- Comprensió del funcionament de les activitats per tal d’adequar-les a les
necessitats d’expressió.
- Identificació i interpretació dels elements del llenguatge musical treballats i
dels nous conceptes.
- Utilitzar el propi cos com a instrument de percussió.
- Explorar las possibilitats sonores de la pròpia veu dins de paràmetres no
quotidians.
- Experimentar amb les diferents possibilitats sonores dels instruments i de la
veu.
- Discriminar i distinguir entre diferents elements del llenguatge musical
(dinàmiques, tempo, accents, articulació, alçada..). Tots aquests hauran
d’haver estat assolitas prèviament.
- Activitat d’avaluació
No crec que sigui necessària una activitat concreta d’avaluació si no que el que
necessitem és extreure la informació a partir de les proposades. És a dir, es tractarà
d’una avaluació continuada i a partir de les activitats proposades. D’aquesta manera,
crec que el que s’ha de tenir en compte és el següent:
- Participació de l’alumne i implicació en les activitats
- Observar el grau de participació en les activitats de moviment, cant i instrumentació.
És una de les premisses més importants a avaluar ja que la bona predisposició
permetrà aprendre i assoliar els conceptes.
- Portar bé el tempo de manera activa i passiva.
Hem d’anar comprovant que els alumnes portin bé el tempo per tal que puguin
entrar quan els toca en la seva improvisació. El tempo actiu serà aquell que ells
expressen com, per exemple, portar-lo amb les cames. El passiu serà el que ells
tenen interioritzat i el porten sense exterioritzar-lo. S’ha d’aconseguir arribar a
aquest últim.
- Comprensió i aplicació en la pràctica del concepte de “Pregunta-resposta”.
10
Això ho podem detectar durant l’activitat i ajudar a l’alumne si no ho acaba
d’entendre.
- Apreciar la capacitat de coordinació i ajust de percussions en els exercicis de
ritme.
- Comprensió i distinció dels diferents elements del llenguatge musical que es
treballen en les cançons.
- Valorar la capacitat de coordinació de la interpretació individual respecte a la del grup.
- La creativitat s’avaluarà des del punt de vista de la partipació, tal com deiem.
No tots disposem de la mateixa capacitat creativa i imaginació, per tant, es
valorarà l’esforç de cada alumne.
- Continguts – aspectes que s’han treballat amb més profunditat
- La creació com a mitjà de comunicació i de contacte amb la música. Distinció
de les diferents parts de pregunta-resposta que hi ha en un tema. Atenció i
interés en el descobriment de possibles sons corporals, instrumentals i vocals.
- Elements de la música: ritme (coordinació de percussions alternant ambdós
mans). Percussió corporal amb alternança d'ambdós mans. Valoració del
silenci com a element imprescindible per a l'activitat musical i alternança de
pulsacions amb so i amb silenci). Percussió corporal amb alternança de
pulsacions amb so i pulsacions en silenci.
- Qualitats del moviment: rigidesa – flexibilitat. Experimentació de les
sensacions tensió/relaxació en la realització del moviment.
- Intencions expressives i comunicatives del cant. Interpretació de cançons.
- Els instruments de l'aula. Conèixer i saber tocar els instruments convencionals
presents en l'aula. Atenció i interés en el descobriment i atenció dels
instruments musicals de l'aula.
- Els instruments com a mitjà d'acompanyament de cançons. Acompanyament
rítmic instrumental d'una cançó.
- Les intencions expressives i comunicatives de la música.
Educació en valors
- Desinhibició i espontaneïtat de gestos i moviments.
11
- Respecte, valoració i gaudi de les produccions pròpies i de les contribucions
dels companys.
- Disposició per a coordinar la pròpia acció amb la del grup amb fins expressius
i estètics.
3. Tria d’un dels continguts treballats
Plantejament de tres objectius cronològics per odre de dificultat.
Crear i ser capaç d’improvisar a partir de pautes i amb bases de fons
L’objectiu principal directe és fer que els nens i nenes siguin capaços d’improvisar,
primer dintre de les activitats i, posteriorment, fora d’aquestes. Per tant les activitats
serviran de clau per obrir aquesta porta cap a la improvisació.
Aportarem als nens un seguit de pautes que els permeti crear amb més facilitat.
Serem, per tant, els guies cap a la lliure improvisació.
Els objectius cronològics lligats a aquest contingut podrien ser els següents:
1. Escoltar i identificar les diferents parts d’una cançó.
L’objectiu és que els alumnes se n’adonin que hi ha diferents parts durant la cançó i
no és en totes elles que s’improvisa. A partir d’aquí s’introduirà el concepte de “Solo” i
“Tornada”.
2. Repetir correctament les improvisacions del mestre, dels companmys o
d’altres exemples.
El motiu de l’escolta no és la simple repetició per tal de que ells posteriorment facin
res semblant, sinó que puguin veure quan han d’entrar i de quina manera. Els que
improvisem amb jazz sempre hem d’escoltar molta música per poder tenir referències
jazzístiques i d’aquesta manera amplicar la “neurona” creativa (que jo més aviat diria,
l’artèria creativa, perquè és de dins d’on surt la necessitat d’improvisar).
3. Improvisar i crear de manera lliure a partir de tot el bagatge musical de cada
alumne.
La meta final és que puguin improvisar sense patir i que això les hi agradi. Les
inquietuds per improvisar s’asoleixen quan es comprèn bé el concepte. D’aquesta
manera podran expressar-se còmodament per mitjà de la música.
12
4. Competències bàsiques i artístiques treballades
De les diferents competènces bàsiques que ens presenta el currículum prescriptiu,
penso que les meves activitas responen a:
- Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Implica el coneixement de la diversitat cultural i el de les regles de funcionament de la
diversitat lingüística, així com les estratègies necessàries per interactuar d’una
manera adequada.
- Competències artística i cultural
Suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions
culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com
a part del patrimoni dels pobles.
Coneixmenet de diferents còdis artístiques i l’ús de les tèniques i recursos que
els hi són propis.
Activitats que promouen la inicativa, la imaginació i la creativitat.
Respecte per les diferents formes de pensament i expressió.
Utilització de les possibilitats de recursos del postres cos i del moviment
Reconeixement i apreciació de les manifestacions culturals específiques de la
motricitat humana i la seva consideració dins de cada cultura.
Exploració sensorial de sons, texturas, formes o espais.
Ús i aplicació dels coneixements adquirits.
- Competència d'aprendre a aprendre
Implica la consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements
des d’un sentiment de competència o eficàcia personal, i inclou tant el pensament
estratègic com la la capacitat de cooperar, d’autoavaluar-se, i el maneig eficient
d’un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual per transformar la
informació en coneixement propi.
- Competència d'autonomia i iniciativa personal
13
Suposa l’adquisició de la consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds
personals i interrelacionades (responsabilitat, perseverança, coneixement de si
mateix, autoestima, creativitat, autocrítica), el control emocional, de calcular riscos i
afrontar problemes, així com la capacitat de demorar la satisfacció immediata,
d’aprendre de les errades i d’assumir riscos.
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Suposa el desenvolupament i aplicació del pensament cientificotècnic per interpretar
la informació que es rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia en
un món en què els avenços que es van produint són molt ràpids i tenen influència
decisiva en la vida de les persones, la societat i el món natural.
- Competència social i ciutadana
Capacitat per comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els
conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i
exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i
la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el
compliment dels drets i obligacions cívics.
5. Autoavaluació i propostes de millora
La primera seqüenciació d’activitats que tenia previstes fer en la sessió. Constava
d’un total de tres activitats, totes elles relacionades amb la temàtica i objectiu
principal: la improvisació i el desenvolupament de la capacitat de creació
immediata.
1. Boom Chicka Boom
2. Improvisació
- Moviment
- Pentatònics Majors
3. Jambo Bwana – Teddy Kalanda Harrison (The Mushroms)
14
Uns dies abans de fer la sessió, vaig adonar-me de que no em donaria temps en 30
minuts (el temps que disposàvem a la sessió pràctica en la facultat) de fer-ho tot i fer-
ho “bé”. Per aquest motiu, vaig preferir retallar i reedissenyar. De tota manera,
aquesta part que vaig treure, no era coherent amb el que estava fent, o si més no,
amb l’objectiu principal. Es tracta del punt 2 de la fitxa que vaig repartir als estudiants
(inclosa al final d’aquest treball). Les fotocòpies ja estàven fetes i per no malbaratar
paper vaig preferir esmentar-ho allà mateix. D’aquesta manera jo ja anava a la sessió
pràctica sabent que el punt 2 no el faria.
Quan dic que no era coherent em refereixo a que era massa densa si l’introduia dins
d’aquesta sessió. Per tant, parlem de coherència quan a estructura, no quan a
objectius.
Quan a la posada en pràctica a l’aula de la facultat, vaig poder veure molt participació
i una molt bona predispoció. En principi penso que això ho podem trobar també a la
l’aula ordinària, però potser hem de comptar també em el tema de la motivació. Jo
penso que motivar és l’element clau per al desenvolupament de les diferents
activitats, i d’aquesta manera arriba un moment on l’interès està tan despert que no
cal perseguir-lo constantment. Per tant, agraeixo la participació i espero trobar-la
alhora d’aplicar-ho en una classe.
Durant el desenvolupament me vaig sentir molt bé i molt còmode. Potser si que m’ho
mirava tot una mica des de fora per ser la primera vegada que ho duia a terme, però
em sentia molt ficada en el tema. En tot moment vaig poder rebre resposta als
estímuls que demanava i crec que ells van comprendre bé el que es buscava per a
cada activitat.
El resultat definitiu em va deixar molt confortable, responent a les pautes prèvies, tot i
que el temps em va “tallar les ales” i m’apretava. Potser amb més temps hagués anat
més tranquil·la tot i que ja coneixia el límit amb antel·lació. Per tant, potser encara he
d’agafar experiència en el tema de la temporització.
Algun aspecte que penso que podria haver millorat és:
- El domini total de l’activitat: jo penso que la dominava prou bé però encara hi
ha un punt extrem on el dubte no existeix. Això ho deu proporcionar
l’experiència i la pràctica.
- La coherència dins d’un conjunt: penso que la validesa de l’activitat haurà
d’anar vinculada a un context didàctic, és a dir, ara mateix he fet una activitat
15
perquè si, sense més, que respon a uns objectius però que no forma part de
cap unitat didàctica ni cap projecte unitari. Per tan, penso que també hauré de
saber quan, com i on incloure les activitats.
A partir de la següent plana incloc les fitxes per posar en pràctica les activitats.
Recordar que es pot trobar el suport auditiu i visual al CD. Incloc també les
activitats que no vaig fer ja que, encara que no estiguin explicades, poden servir
com a primera idea per desenvolupar-ne d’altres.
16
1. Boom Chicka Boom "Crida - resposta" típica de la cultura africana i afroamericana. El lider fa la crida i la
resta respon. En aquest cas la resposta es una repetició exacta de la crida.
Say Boom Chicka Boom
- Say Boom Chicka Boom
Say Boom Chicka Boom
- Say Boom Chicka Boom
Say Boom Chicka Rocka Chicka Rocka Chicka Boom
- Say Boom Chicka Rocka Chicka
Rocka Chicka Boom
Ah ha!
- Ah ha!
Oh Yeah!
- Oh Yeah!
Un cop mes
- Un cop mes
Aixi / Del reves / Parem
- Aixi / Del reves / Parem
Didàctica de la Música Guió sessió pràctica
Carla López Ferrer Educació Musical - Material d’Albert Gumi. Adaptacions i ampliacions de Carla López
17
2. Improvisació
- Moviment
- 4 pulsacions per persona (focalitzant parts del cos)
- Repeticions per parelles
- Repeticions en grup
- Pentatònics Majors
- Major: 1, 2, 3, 5 i 6 Exemple: Do Major - Do, Re, Mi, Sol, La
- Manor: 1, 3, 4, 5 i 7 Exemple: La menor- La, Do, Re, Mi, Sol
- Treballem la improvisació a partir d’aquestes escales i amb una base instrumental.
18
3. Jambo Bwana – Teddy Kalanda Harrison (The Mushroms)
Cançó de “crida – resposta” típica de la cultura africana i afroamericana. Es una
invitació als turistes perquè vinguin al país.
Proposta d’ estructura 1:
- Cantem tota la cançó (amb repeticions)
- 16 compassos d’improvisació crida - resposta [Només primera part]
Cantem la segona secció (Hakuna matata!)
- 16 compassos d’improvisació diàleg de tambors [Només primera part]
Cantem la segona secció (Hakuna matata!)
- Cantem tota la cançó (amb repeticions)
Proposta d’estructura 2:
- Cantem tota la canço (amb repeticions)
- Improvisació amb percussió. Cada persona fa un compas + repetició (Per tant,
hi haurà 8 persones) [Només primera part]
Cantem la segona secció (Hakuna matata!)
- Repartim 3 tipus d’instruments per la resta. Tanquem els ulls! 2 compassos
cada vegada [Nomes primera part]
Cantem la segona secció (Hakuna matata!)
- Cantem tota la cançó (amb repeticions)
19
- Bibliografia complementària
- Exquisites pàgines web on podem trobar tot un recull de CD’s i cançons per als
més petits. Totes estàn en anglès però ofereixen moltíssimes opcions per fer
activitats didàctiques. Podem buscar per autors, per cançó, per activitat o per
objectiu didàctic. Es tracta d’un gran banc de temes infantils amb moltes
particularitats. Està totalment dissenyada per a l’ús de mestres i experts en
música (sobretot singup.org).
En el cas de singup ens demana que disposem un d’aquests programes, que
podem obtenir directament des de la mateixa web: Windows media player,
Quicktime or iTunes.
http://www.rockmebabyrecords.com/
http://www.singup.org/
http://www.songsforteaching.com
