Índex 04 - oficinadetreball.gencat.cat · 5.1 Auxiliar de farmàcia Fitxes Capítol 6 Àrea professional de tècniques de laboratori (SANL) 6.1 Tècnic/a en microbiologia 6.2 Tècnic/a

Sanitat 1

Índex

Capítol 1 Introducció 1.1 Problemàtica ambiental global 1.2 Impactes ambientals del sector de la sanitat 1.3 Bones pràctiques ambientals genèriques Fitxes

Capítol 2 Àrea professional de salut bucodental (SANB)

2.1 Higienista dental 2.2 Protètic/a dental Fitxes

Capítol 3 Àrea professional de cures auxiliars (SANC)

3.1 Atenció especialitzada per a malalts d’alzheimer 3.2 Zelador/a sanitari/ària 3.3 Auxiliar d’infermeria en hospitalització 3.4 Auxiliar d’infermeria en geriatria 3.5 Auxiliar d’infermeria en salut mental i toxicomanies 3.6 Auxiliar d’infermeria en rehabilitació 3.7 Tècnic/a en transport sanitari 3.8 Tècnic/a en psicomotricitat Fitxes

Capítol 4 Àrea professional de dietètica (SAND)

4.1 Tècnic/a en dietètica i nutrició Fitxes

Capítol 5 Àrea professional de farmàcia (SANF)

5.1 Auxiliar de farmàcia Fitxes

Capítol 6 Àrea professional de tècniques de laboratori (SANL)

6.1 Tècnic/a en microbiologia 6.2 Tècnic/a en hematologia 6.3 Tècnic/a en immunologia i bioquímica Fitxes

Capítol 7 Àrea professional de tècniques radiològiques (SANR)

7.1 Tècnic/a en radiodiagnòstic 7.2 Tècnic/a en radioteràpia Fitxes

Capítol 8 Àrea professional d’especialitats sense àrea definida (SANX)

8.1 Tècniques d’anàlisis cromosòmiques i àcids nucleics Fitxes

Capítol 9 Instruments de gestió ambiental

9.1 Els instruments obligatoris de gestió ambiental 9.2 Els instruments voluntaris de gestió ambiental Fitxes

Glossari de termes

Bibliografia

Annexes

Recull de Legislació

04

Introducció

1

Sanitat 11

INTRODUCCIÓ

1

11.1 PROBLEMÀTICA AMBIENTAL GLOBAL

1.1.1 Tendències ambientals en el segle XXIEls avenços tecnològics, l’evolució de l’economia cap a una economia global i la importància creixent de les tecnologies de la informació i la comunicació configuren les noves tendències socials (canvis en les relacions entre els membres de la societat internacional) i ambientals (canvis en les interaccions entre l’ésser humà i l’entorn) del segle XXI.

A escala global, els problemes ambientals més rellevants als quals s’enfronta el planeta són: el canvi

climàtic*, l’afebliment de la capa d’ozó*, la pèrdua de biodiversitat*, l’augment de la població i l’esgotament dels recursos no renovables*.

1.1.2 La necessitat d’un canvi: desenvolupament sostenibleFruit d’aquesta tendència, en les últimes dècades ha sorgit el discurs del canvi ambiental global*, el teixit del qual s’ha construït gràcies a grans esdeveniments internacionals que han tingut lloc d’una manera esglaonada. El punt d’inflexió històric en relació amb el canvi global arrenca conceptualment a partir de l’obra de Rachel Carson, Silent Springs (Primavera silenciosa). Aquest treball, que aparegué l’any 1960, va significar el primer crit d’alerta que va posar en qüestió el model de desenvolupament basat en la industrialització, sobretot pel que fa als impactes de la contaminació en la salut i el medi

ambient*.

El primer pas donat per les Nacions Unides va ser la convocatòria de la primera Conferència sobre l’Ambient Humà que es va realitzar a Estocolm (Suècia) el juny del 1972, a la qual assistiren les delegacions de 113 estats. La solució que es va plantejar es basava en l’educació com a eina necessària per capacitar l’espècie humana per comprendre’s a si mateixa i el món que l’envolta (“educar per comprendre el món”).

El mateix any 1972, el Club de Roma va elaborar un informe sobre els límits del creixement (Informe Meadows) que destacava la impossibilitat d’articular un creixement infinit en un món finit com el planeta. El Club de Roma el componen un grup de científics i industrials compromesos en la tasca de convèncer governs, empresaris i sindicats d’arreu del món perquè s’enfrontin a les fonts de la crisi ambiental.

L’Assemblea General de les Nacions Unides va crear l’any 1983 la Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament que l’any 1987 va presentar el seu informe final: l’Informe Brundtland, un estudi exhaustiu sobre l’estat del món que fou liderat per la primera ministra noruega (Gro Brundtland), i segons el qual la sortida a la greu crisi ambiental només és possible a través de l’anomenat desenvolupament sostenible. La Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (WCDE) defineix el desenvolupament sostenible com el “que satisfà les necessitats del present sense perjudicar la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats”.

La Formació Professional Ocupacional i el Medi Ambient12

El fonament de la vida sostenible és una ètica basada en el respecte per a tots i cadascun dels éssers vius i per a la Terra. El desenvolupament no es pot aconseguir en detriment del benestar d’altres grups o de les generacions futures, ni pot constituir una dificultat per a la supervivència d’altres espècies.

Malgrat totes aquestes trobades internacionals, al món varen continuar creixent les desigualtats, la fam, la pobresa, les malalties, etc. La urgència d’aquests problemes va empènyer els estats a celebrar una “Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament” a Rio de Janeiro l’any 1992 a la qual assistiren els caps de govern de 170 estats. Aquesta Cimera va constituir una fita en la presa de consciència pública de la problemàtica ambiental. A més, es va reafirmar la declaració de la Conferència sobre el Medi Ambient Humà aprovada a Estocolm el juny de 1972. Els documents més importants sorgits d’aquesta conferència van ser la Declaració sobre els principis relatius als boscos, el Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic i el Conveni sobre diversitat biològica. Un últim document considerat essencial de la Conferència és l’Agenda 21 que proposa que el desenvolupament i el medi ambient es trobin en el centre del procés de presa de decisions econòmiques, socials i polítiques en totes les esferes administratives. El document de l’Agenda 21 destaca el paper de les administracions locals per promoure un desenvolupament sostenible.

La societat internacional, d’ençà de Rio, va començar a acceptar la idea de desenvolupament sostenible i a utilitzar-la per canviar les prioritats dels organismes i els programes existents.

Deu anys després, a finals de l’estiu de l’any 2002, va tenir lloc a la ciutat sud-africana de Johannesburg, la “Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible” en la qual es va evidenciar que la societat internacional no només no ha avançat en aspectes bàsics com les diferències nord – sud o l’ajuda al desenvolupament, sinó que fins i tot ha retrocedit.

La Cimera va centrar l’atenció en cinc grans temes: aigua, energia, salut, agricultura i biodiversitat, sobre els quals versen els documents resultants: el pla d’acció i la declaració política.

1.1.3 Reptes ambientals globalsEls factors principals que determinen l’impacte ambiental* de la població humana sobre l’entorn són la demografia, el nivell de riquesa i el desenvolupament tecnològic. Al llarg dels últims anys s’han evidenciat certes tendències observables en l’evolució d’aquests tres factors.

Des dels inicis del segle XVIII (Revolució Industrial) fins a l’actualitat el creixement demogràfic ha estat exponencial, de manera que avui dia la població humana supera els 6.800 milions d’individus. Cal destacar que, d’aquest nombre, actualment més de 2.800 milions de persones viuen a les grans ciutats i de moment no es preveu una desacceleració del creixement de la població urbana a tot el món.

Aquest augment i distribució desequilibrada de la població han anat acompanyats d’un creixement econòmic i d’un desenvolupament tecnològic important. La característica més rellevant és que la distribució d’aquesta riquesa econòmica és desigual: un 80% de la riquesa monetària es troba en mans d’un 20% de la població que viu als països rics, i el 20% restant es reparteix entre el 80% de la població mundial, que és la que viu als països pobres.

Les conseqüències ambientals més rellevants d’aquest model de desenvolupament són les següents:

1.1.3.1 La contaminació atmosfèrica

El fort creixement urbà i industrial comporta l’acumulació de contaminants* a l’atmosfera*. La contaminació atmosfèrica afecta la salut i el benestar de les persones; produeix danys generalitzats a la vegetació, l’agricultura, la fauna i les construccions de tot tipus i provoca, fins i tot, la degradació i la disminució de determinats recursos naturals.

Actualment, les principals fonts de contaminació són: la indústria, el transport i les persones amb la seva activitat quotidiana. L’activitat industrial transforma les primeres matèries en productes, però sovint ho fa de manera incompleta i es generen residus*.

Les emissions contaminants que es generen contribueixen a l’efecte d’hivernacle*, a la pluja àcida* (a causa dels òxids de sofre i de nitrogen) i a l’afebliment de la capa d’ozó (pels clorofluorocarburs* o CFC).

Sanitat 13

1.1.3.2 El canvi climàtic

Quan l’energia del Sol arriba a l’atmosfera, una part és reflectida de nou cap a l’espai, una petita part és absorbida i la resta arriba a la superfície de la Terra. Aquesta última és reflectida per la superfície i és retinguda pels gasos que formen l’atmosfera. La radiació retinguda és la radiació infraroja* –que produeix calor–, la qual ajuda a mantenir la temperatura del planeta. Aquest fet es coneix amb el nom d’efecte d’hivernacle i és un fenomen natural de l’atmosfera, al qual contribueix principalment el vapor d’aigua (H2O). Si a causa de l’activitat antròpica s’incrementa la concentració d’altres gasos que també contribueixen a l’efecte d’hivernacle, com és el cas del diòxid de carboni (CO2) i el metà (CH4), augmenta la radiació retinguda i, per tant, augmenta la temperatura global del planeta.

Aquest escalfament global* és el que s’anomena canvi climàtic. Aquest fenomen pot posar en perill els ecosistemes naturals i el desenvolupament econòmic i social, i la salut i el benestar de les persones.

Quadre 1. L’efecte d’hivernacle

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatgehttp://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/C_climatic/inici.jsp

L’ús de determinades fonts d’energia contribueix a augmentar la concentració de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera. Les energies no renovables es basen en l’ús de recursos naturals que si són extrets a una velocitat superior a la seva velocitat de renovació s’acaben exhaurint. Aquests recursos són el carbó, el petroli i el gas natural. La utilització d’aquestes fonts d’energia no renovable provoca l’alliberament de contaminants, alguns dels quals tenen efecte d’hivernacle. Això no succeeix amb les energies renovables*, on la font d’energia és inesgotable i es renova constantment.

Les fonts principals d’energia renovable són el Sol, el vent, l’aigua en moviment, la biomassa i la geotèrmia. (Font: web del Departament de Medi Ambient i Habitatge: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/C_climatic/que_es.jsp)

Les principals conseqüències del canvi climàtic pronosticades pels científics del Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic són les següents:

1. augment de la temperatura mitjana al voltant de 3 ºC durant aquest segle, 2. desertificació de certes zones del planeta, 3. pluges de caràcter torrencial en d’altres zones, 4. pujada del nivell del mar entre 15 i 94 cm, que inundaria zones avui densament poblades i,5. difusió de malalties de tipus tropical, com la malària o el dengue, a les zones avui de clima

temperat.

1

Energia solar Part de la calor es perd a l’espai

Gasos amb efecte d’hivernacle

Part de la calor es retinguda pels

gasos amb efecte d’hivernacle

La Terra i els oceans absorbeixen la radiació solar

Irradien calor (radiació infraroja)


A Catalunya s’ha creat recentment des de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic la base del pla per complir el Protocol de Kyoto. Les mesures del Pla d’acció per a l’adaptació i mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 se centraran en les anomenades emissions difuses, en sectors com la mobilitat, els residus, l’agricultura, el sector residencial, el comercial, la construcció o la indústria, que han augmentat els darrers anys. Ja s’han endegat accions per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle com el Pla de l’energia de Catalunya (2006-2015), el Decret pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència als edificis (Decret 21/2006, de 14 de febrer), l’avaluació ambiental de plans i programes, les directrius de mobilitat, i la millora de l’eficiència i l’estalvi energètic*, no inclosos en el comerç d’emissions*.

1.1.3.3 La capa d’ozó

La màxima concentració d’ozó es troba a l’estratosfera entre 20 i 50 quilòmetres d’altitud. Aquesta zona s’anomena capa d’ozó i actua com a filtre protector que absorbeix part de les radiacions

ultraviolades* que provenen del Sol, i permet així el desenvolupament de la vida.

La causa de la disminució de la concentració d’ozó estratosfèric és l’increment de la concentració de molècules de clor. Això és conseqüència de l’emissió* de clorofluorocarburs (CFC) que s’utilitzen en la indústria del fred. Els CFC, sota una intensa radiació ultraviolada, es descomponen i alliberen clor que reacciona amb les molècules d’ozó que es converteixen en oxigen.

El Protocol de Montreal (1987), ratificat per més de 150 estats, va proposar l’eliminació gradual dels gasos CFC.

1.1.3.4 La contaminació de l’aigua i del sòl

L’ésser humà utilitza l’aigua en diferents àmbits: l’agricultura, la indústria i el domèstic. Aquests usos modifiquen les característiques de l’aigua i n’alteren la qualitat. A mesura que la població es concentra en nuclis cada vegada més grans la qualitat de l’aigua empitjora, cosa que afecta els ecosistemes i la utilització posterior d’aquesta aigua.Un altre repte ambiental que cal destacar és la contaminació del sòl. Una de les causes principals és l’agricultura intensiva que es basa en l’ús d’una gran quantitat de fertilitzants i pesticides; a més a més, provoca una pèrdua progressiva de la capacitat productiva del sòl i la contaminació de les aigües subterrànies properes.

1.1.3.5 La pèrdua de biodiversitat*

Quan parlem de biodiversitat ens referim a la diversitat genètica, d’espècies i d’ecosistemes.La biodiversitat proporciona recursos a l’ésser humà. D’una banda, proveeix d’aliments, fàrmacs, etc. i, de l’altra, proveeix d’altres béns i serveis beneficiosos als quals el mercat no atribueix un valor econòmic com ara la qualitat de l’aire, la regulació hídrica, la conservació del sòl, etc.Les causes de la seva sobreexplotació són el creixement econòmic i tecnològic, i la sobrepoblació humana.

1.1.3.6. L’exhauriment dels recursos naturals*

La dinàmica de consum actual fa que molts recursos naturals siguin explotats a una velocitat superior al seu ritme de regeneració. Més del 60 per cent dels recursos naturals que permeten la vida sobre la terra, i que formen part dels ecosistemes, com l’aigua dolça, la pesca, l’aire o el clima, s’estan degradant perillosament o s’utilitzen de forma insostenible, segons revela l’estudi “Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni”, elaborat per Nacions Unides mitjançant més de 1.300 experts de 95 països. Els autors de l’informe adverteixen que les conseqüències pernicioses d’aquesta degradació sobre la salut dels éssers humans i els ecosistemes poden augmentar significativament durant els pròxims 50 anys.

1.1.3.7 Els residus

El creixement exponencial de la població porta associat un increment dels residus que es generen.

A Catalunya, la regulació dels residus es va iniciar l’any 1993 amb l’aprovació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, i posteriorment va ser modificada per la Llei 15/2003, de 13 de juny, i la Llei 9/2008, de 10 de juliol. Per últim, i mitjançant el Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de residus.

Sanitat 15

La planificació de la gestió dels residus que estableix el Decret legislatiu 1/2009 es fonamenta en què:

1. El Govern ha d’elaborar un programa general de coordinació del conjunt d’accions necessàries per promoure:a) La reducció de la producció dels residus i de la seva perillositat, en les fases

successives de disseny, producció, distribució i comercialització de béns, i de prestació de serveis.

b) La reutilització dels residus.c) La recollida selectiva dels residus.d) El reciclatge i altres formes de valorització material dels residus, inclosa la utilització d’aquests per

a la restauració paisatgística i topogràfica, i fomentar l’aprofitament dels recursos que contenen.e) La valorització energètica dels residus la recuperació dels quals es dugui a terme amb un alt nivell

d’eficiència energètica, d’acord amb les millors tècniques disponibles.f) La disposició del rebuig.

2. L’acció ambiental de la Generalitat s’ha d’adreçar també a promoure la regeneració i la restauració dels sòls i dels espais degradats, i a impedir la contaminació del sòl.

3. Les accions a què fa referència l’apartat 1, en l’ordre jeràrquic establert, tenen el caràcter de prioritàries en la política ambiental de la Generalitat i de les entitats locals en aquesta matèria, i s’han de concretar en els plans i programes corresponents.

Segons el seu origen, es poden diferenciar els tipus de residus següents:

– Residus municipals: són els que es generen als domicilis particulars, als comerços, a les oficines i als serveis, i els que no tenen la consideració de residus perillosos i que per la seva naturalesa o composició es poden assimilar als que es produeixen en aquests llocs o activitats. També ho són els que provenen de la neteja de vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges; els animals domèstics morts; els mobles, estris i vehicles abandonats; els residus i els enderrocs procedents d’obres menors i reparació domiciliària.

Es distingeix entre residus municipals ordinaris, especials i voluminosos. El vidre, el paper, els envasos lleugers i la fracció orgànica que es poden dipositar als contenidors específics del carrer són residus municipals ordinaris; els fluorescents i els llums de vapor de mercuri, les bateries, els dissolvents, les pintures i els vernissos, les piles, els electrodomèstics que continguin substàncies perilloses i els olis minerals usats són especials; i els mobles o els electrodomèstics que no contenen substàncies perilloses són voluminosos.

Els residus municipals ordinaris es poden dipositar als contenidors específics del carrer o bé seguir les indicacions que fixi l’autoritat local competent (Ajuntament). Una altra forma d’eliminar els residus és a través de la deixalleria*, on es poden portar residus especials o voluminosos i on es gestionen de la forma corresponent.

1

Contenidors en una deixalleria municipal.


– Residus comercials: són residus municipals generats per l’activitat pròpia del comerç al detall i a l’engròs, l’hostaleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis. Són equiparables a aquesta categoria, als efectes de la gestió, els residus originats en la indústria que tenen la consideració d’assimilables als municipals.

– Residus industrials: són els generats per l’activitat de la indústria. Segons la legislació, són els materials sòlids, gasosos o líquids resultants d’un procés de fabricació, de transformació, d’utilització, de consum o de neteja el productor o posseïdor dels quals té voluntat de desprendre-se’n i que, d’acord amb la legislació, no es poden considerar residus municipals.

– Residus sanitaris: en el punt 1.2.2 Classificació dels residus sanitaris d’aquest capítol 1 es descriuen detalladament els residus sanitaris, la seva classificació i el seu tractament i la seva gestió.

– Altres residus: són els de sòls contaminats, els de dejeccions ramaderes (fems i purins), les runes i els envasos fitosanitaris.

L’Agència de Residus de Catalunya estableix programes de gestió per als diferents tipus de residus. Així, per exemple, hi ha un Programa de gestió de residus municipals a Catalunya per al període 2007-2012 (PROGREMIC), per fomentar accions i millores en la recollida i gestió dels residus municipals, un Programa de gestió de residus industrials a Catalunya per al període 2007-2012 (PROGRIC), en aquest cas per als residus industrials, i un Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya per als residus de construcció (PROGROC).

Aquests programes tenen com a objectiu la millora en la gestió de residus a Catalunya, tant pel que fa als municipals com els industrials. Per d’exemple, es mostren algunes de les actuacions que preveuen aquests programes:

– Accions per potenciar el consum sostenible i la reducció de la generació de residus.– Mesures i accions per fomentar la prevenció, minimització i valorització dels residus.– Implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica a tot el territori de Catalunya, i millora en

l’eficiència d’aquesta en casos ja implementats.– Millores en la valorització de les fraccions orgànica, envasos lleugers, paper/cartró, vidre i altres, així

com minimitzar la disposició al rebuig.– Tractament de la fracció resta mitjançant processos de triatge, mecànics i biològics per reduir i

estabilitzar el rebuig final.– Racionalització de la planificació de les instal·lacions de tractament i disposició final dels residus.

Aquests models s’han de complementar amb la intensificació de polítiques en el camp de la comunicació, la sensibilització, l’educació i la formació.

Sanitat 17

RESIDUS MUNICIPALS

RECOLLIDA SELECTIVA FRACCIÓ RESTA

PLANTA DE TRACTAMENT

BIOLÒGIC

COMPOSTDE QUALITAT

PLANTA DETRACTAMENTD'ENVASOS

M. ORG PAPER/CARTRÓ

VIDRE ENVASOS

PLANTA TRACTAMENT

MECÀNIC-BIOLÒGIC

VALORITZACIÓENERGÈTICA

MATERIALRESTAURACIÓ

RECUPERACIÓI RECICLATGE

RECUPERACIÓI RECICLATGE

RECUPERACIÓI RECICLATGERECUPERACIÓ

I RECICLATGE

TIPUS 1

PLANTA TRACTAMENT

MECÀNIC-BIOLÒGIC

TIPUS 2

PLANTATRACTAMENT

BIOLÒGIC-MECÀNIC

TIPUS 3

REBUIG

TRAC. BIOLÒGIC

REBUIG

MATERIAL COMBUSTIBLESALTERNATIUS

ESTABILITZACIÓ RESTA

ALTRES RECOLLIDES

DEIXALLERIES VOLUMINOSOSCOMERCIALS

DIPÒSITCONTROLAT DE CLASSE II

TRAC. BIOLÒGIC

Esquema del nou model de gestió dels residus municipals de Catalunya

1

Font: Agència de Residus de Catalunya (2007).

D’acord amb la Llei 9/2008, a efectes de la disposició del rebuig i, atenent les seves característiques, els residus es classifiquen en residus especials*, no especials* i inerts* i es defineixen de la manera següent:

Residus especialsSón residus especials els qualificats com a perillosos per la normativa bàsica de l’Estat i per la normativa de la Unió Europea.Els residus especials cal tractar-los de forma específica i concreta, ja que a causa de la seva naturalesa perillosa s’han d’evitar possibles vessaments, contaminacions o gestions incorrectes. D’aquesta manera, i tal com estableix la normativa vigent, aquests residus s’han d’identificar de manera clara, llegible i indeleble mitjançant una etiqueta (pròpia o proveïda pel gestor), fixada de forma segura a l’envàs i d’una grandària mínima de 10 x 10 cm. Aquesta etiqueta ha de contenir la informació següent: descripció del residu, codi CER* del residu, dades del productor (nom, adreça, telèfon i fax del centre de treball), data d’inici d’emmagatzematge, data màxima de retirada i naturalesa dels riscos mitjançant un pictograma*.

T TòxicSubstàncies i preparats que, per inhalació, ingestió o penetració cutània en petita quantitat, poden produir efectes aguts o crònics i fins i tot la mort.


T+ Molt tòxicSubstàncies i preparats que, per inhalació, ingestió o penetració cutània en molt petita quantitat, poden produir efectes aguts o crònics i fins i tot la mort.

C CorrosiuSubstàncies i preparats que, en contacte amb teixits vius, poden exercir-hi una acció destructiva.

FFàcilment

inflamables

Substàncies i preparats amb les característiques següents:Que poden escalfar-se i inflamar-se a l’aire a temperatura ambient i sense aportació d’energia.Els sòlids que poden inflamar-se fàcilment per acció breu d’una font d’ignició i que continuen cremant-se i consumint-se després de l’allunyament d’aquesta font.Els líquids amb un punt d’esclat molt baix.Els líquids que en contacte amb l’aigua o l’aire humit desprenen gasos extremadament inflamables en quantitats perilloses.

F+Extremadament

inflamables

Substàncies i preparats líquids el punt d’esclat dels quals és extremadament baix i el punt d’ebullició baix; i substàncies i preparats gasosos que, a temperatura i pressió normals, siguin inflamables en contacte amb l’aire.

NPerillós per al medi ambient

Substàncies i preparats que, en ser utilitzats, presenten o poden presentar riscos immediats o futurs per a un o més components del medi ambient.

E Explosiu

Substàncies i preparats sòlids, líquids, pastosos o gelatinosos que, fins i tot en absència d’origen atmosfèric, poden reaccionar de forma exotèrmica amb formació ràpida de gasos i que, en determinades condicions d’assaig, detonen, deflagren ràpidament o sota l’efecte del calor, i en cas de confinament parcial, exploten.

O ComburentSubstàncies i preparats que, en contacte amb altres, concretament amb inflamables, originen una reacció exotèrmica molt forta.

Xn NociuSubstàncies i preparats que, per inhalació, ingestió o penetració cutània, poden produir efectes aguts o crònics i fins i tot la mort.

Xi IrritantSubstàncies i preparats no corrosius que, per contacte immediat, perllongat o repetit amb la pell o les mucoses, poden provocar una reacció inflamatòria.

Sanitat 19

Residus no especialsSón residus no especials els residus qualificats com a no perillosos per la normativa bàsica de l’Estat i per la normativa de la Unió Europea.

Residus inertsSón residus inerts els residus no especials que no experimenten transformacions físiques, químiques o biològiques significatives. Els residus inerts no són residus solubles ni combustibles, ni reaccionen físicament ni químicament de cap altra manera, ni són biodegradables, ni afecten negativament les altres matèries amb les quals entren en contacte de manera que contaminin el medi o perjudiquin la salut humana. La lixiviabilitat total, el contingut de contaminants dels residus i l’ecotoxicitat del lixiviat han d’ésser insignificants i no han de comportar cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies.

El Catàleg de Residus de Catalunya aprovat pel Decret 34/1996, de 9 de gener, classifica els residus en especials, no especials i inerts, els codifica i en determina la gestió correcta que ha de tenir cadascun d’aquests.

El Catàleg Europeu de Residus (CER), que va entrar en vigor l’1 de gener de 2002, estableix quins residus han de ser considerats especials o perillosos mitjançant un sistema de llista única.

El Catàleg de Residus de Catalunya, tot i que es veurà afectat en la seva aplicació per les decisions comunitàries, continua vigent per determinar la gestió correcta que ha de tenir cadascun dels residus (valorització o tractament i disposició del rebuig), sempre que no entri en contradicció amb l’aplicació del nou Catàleg Europeu de Residus, com en el cas de canvi de classificació.

El Decret 115/1994, de 6 d’abril, regulador del Registre general de gestors de residus* de Catalunya i el Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats, regula les empreses que treballen en el sector de la gestió de residus.

La gestió dels residus municipals, els residus comercials (generats per comerços i petits centres de treball) i els residus originats en la indústria que no siguin residus especials i que es considerin assimilables a residus municipals, ha de ser assumida per la persona titular de l’activitat que els genera, i han d’acollir-se al sistema de recollida i gestió que l’ens local competent estableixi per a aquest tipus de residus, incloent-hi el servei de deixalleria*. En cas de residus especials, aquests s’han de lliurar a un gestor autoritzat per a la seva valorització o tractament final o s’han de portar al servei de deixalleria*.

A efectes de la disposició del rebuig i, atenent les seves característiques, els residus es classifiquen en residus especials*, no especials* i inerts*. Tots aquells residus, siguin del tipus que siguin, que generi qualsevol centre, servei o establiment de tipus industrial seran considerats com a residus industrials, exceptuant els que es puguin considerar residus municipals. El productor de residus industrials ha d’estar donat d’alta com a productor de

residus industrials* davant l’Agència de Residus de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge, està obligat a gestionar de forma correcta tots els residus generats, i alhora ha de portar un registre de residus, en què constin les dades del residu (origen, codi del residu i descripció/gestió realitzada). A més a més, cal realitzar anualment la declaració anual de residus*, i en cas de generar residus especials, cal presentar cada quatre anys l’estudi de minimització de residus especials*.

La gestió de residus es fa a través de la figura del gestor de residus autoritzat*. Els residus són recollits per un transportista autoritzat*, que els ha de portar al gestor autoritzat, per a la valorització o tractament final.

Els residus que es generen en centres sanitaris, hospitals, clíniques, etc., es consideren residus sanitaris. Aquests centres sanitaris generen residus de molts tipus, per exemple residus no especials, molt similars als residus domèstics d’un domicili, o bé residus especials, que poden ser de risc, de manera que cal gestionar-los de forma específica per tal de garantir la protecció de la salut de les persones i del medi ambient. Per aquest motiu, els productors de residus sanitaris també tenen unes obligacions, com, per exemple, estar donats d’alta com a productor de residus sanitaris*, gestionar de forma correcta tots els residus generats, i a nivell documental, realitzar la declaració anual de residus sanitaris o bé portar al dia un llibre de registre del control dels residus sanitaris, document en què es recull aquesta informació:

1


Exemple de llibre de registre:

Data de cessió

Volum de residus generatsNúm. de la fitxa

d’acceptació

Núm. del full de

seguiment

Nom i signatura de la persona

responsable

Espai reservat per a la

inspeccióGrup III Citotòxics

Cal dir que en el cas dels residus sanitaris assimilables a domèstics, aquests es poden gestionar com els residus municipals (tal com estableixi l’Administració local competent, ja sigui a través de contenidors o de recollida específica), mentre que els residus sanitaris especials o perillosos, igual que pels residus industrials, la gestió de residus es fa a través de la figura del gestor de residus

autoritzat*. Els residus són recollits per un transportista autoritzat*, que els ha de portar al gestor autoritzat, per a la valorització o tractament final.

La documentació lligada a la gestió dels residus industrials generats és: Fitxa d’acceptació (FA): acord entre el productor i l’empresa gestora. La formalitzen conjuntament el productor i el gestor autoritzat i posteriorment s’ha de portar a l’Agència de Residus de Catalunya perquè la segellin. Té una caducitat de cinc anys, transcorreguts els quals s’ha de renovar. Hi ha alguns casos, com els residus municipals, runes i enderrocs, residus que van a plantes de valorització, etc. en els quals no és necessari la tramitació de fitxa d’acceptació. Per a més informació es pot consultar el Manual de gestió de residus que l’Agència de Residus de Catalunya té penjat a la seva pàgina web.

Full de seguiment (FS): full que ha d’acompanyar cada transport individual de residus al llarg del seu recorregut. Permet transportar residus generats en una única instal·lació. Com en el cas de la fitxa d’autorització, no en tots els casos és necessari tramitar el full de seguiment, per exemple no caldrà en el transport d’escombraries municipals, de runes, etc.

Per a la gestió fora del centre productor de residus, el responsable de residus haurà de lliurar-los a un gestor autoritzat a través d’un transportista autoritzat. El transportista i el gestor de residus li han de subministrar el full de seguiment o el full de seguiment itinerant, degudament emplenat. El responsable de residus del centre haurà d’arxivar i registrar al llibre/registre de residus les sortides i fer la declaració corresponent.

La documentació lligada a la gestió dels residus sanitaris generats és:

Fitxa d’acceptació de sanitaris (FA): acord entre el centre generador de residus sanitaris i l’empresa de tractament i gestió autoritzada. Cal formalitzar-la únicament per als residus sanitaris dels grups III i IV, ja que pel que fa als residus dels grup I i II, assimilables a urbans, ha de ser l’ens municipal corresponent qui ha d’assegurar la correcta gestió extracentre d’aquests residus.

Sanitat 21

1Full de seguiment de sanitaris (FS): full que ha d’acompanyar el transport dels residus sanitaris. Cal emplenar els FS per als residus dels grups III i IV, ja que per als residus dels grups I i II també ha de ser l’ens municipal corresponent qui n’ha d’assegurar el transport correcte.

Tota aquesta documentació queda regulada a través del Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus.

1.2 IMPACTES AMBIENTALS DEL SECTOR DE LA SANITAT

Els principals impactes sobre l’entorn que pot provocar una activitat sanitària són:– Producció de residus– Generació d’emissions a l’atmosfera– Generació d’aigües residuals– Producció de soroll

De tots aquests impactes, el que té més importància és el de la producció de residus, tant pel seu volum com per la seva possible perillositat.

Pel que fa a la resta d’impactes, les emissions a l’atmosfera generades es limiten a emissions de gasos de combustió d’equips com calderes, grups electrògens, etc. La major part de les aigües residuals generades són assimilables a aigües residuals urbanes, de manera que el seu abocament serà a la xarxa de clavegueram municipal. I la generació de soroll es limita únicament al possible soroll de grups electrògens, equips de refrigeració externs, etc.

A continuació, s’especifiquen algunes consideracions sobre la generació de residus en l’àmbit sanitari i la classificació d’aquests.

1.2.1 Els residus generats per activitats sanitàriesEls residus generats per les activitats sanitàries són totes aquelles substàncies i els objectes generats en centres, serveis i establiments sanitaris dels quals els seus posseïdors o productors es desprenen o tenen la obligació de desprendre’s.La gestió dels residus de l’activitat sanitària, com la de qualsevol altre residu, ha de garantir la protecció de la salut i del medi ambient i requereix l’aplicació de models de gestió avançada reconeguts internacionalment. Aquest tipus de gestió té com a principals objectius:– La reducció dels residus en origen– La valorització dels residus com a recursos– La recollida selectiva dels residus– L’ús de sistemes de disposició de rebuig respectuosos amb el medi.

Cal destacar també que per aconseguir l’objectiu de millorar la seguretat i higiene en el treball, calen pràctiques de gestió basades a:– prevenir els riscos reals – simplificar la gestió interna – reduir les instal·lacions de tractament – reduir costos per als centres generadors de residus sanitaris

Els residus generats en activitats sanitàries es poden classificar entre dos tipus de residus:

Residus assimilables a municipals Són tots aquells residus que, si bé es generen en l’aplicació i realització d’activitats sanitàries, són similars i assimilables als residus que es poden generar en domicilis particulars, activitats d’oficines, etc. i que per tant, la seva gestió és la mateixa que aquest tipus de residus municipals.

Residus sanitaris (pròpiament dits)

Són aquells residus que provenen d’activitats sanitàries importants com poden ser centres hospitalaris, clíniques o centres d’atenció primària, tant pel seu volum com per la seva diversitat. Aquests residus, que poden ser especials o perillosos o no especials o no perillosos, tenen una classificació pròpia com a residus sanitaris i cal gestionar-los a través d’un gestor autoritzat. Des de 1992 s’han dut a terme


diferents intents d’ordenació de la gestió dels residus sanitaris, així com la creació de procediments de gestió dels residus sanitaris; finalment el Decret 27/1999, del 9 de febrer, de la gestió de residus sanitaris que té per objecte l’ordenació i el control de la gestió dels residus sanitaris a Catalunya.

Residus de medicaments (medicaments caducats, envasos buits, etc.)

Per a la recollida dels medicaments hi ha uns punts específics de deposició d’aquest tipus de residu, anomenats punts de recollida SIGRE. El SIGRE es un sistema de recollida selectiva dels envasos de medicaments, medicaments caducats o sobrants, que va posar en funcionament la indústria farmacèutica, amb la col·laboració de les farmàcies, per a facilitar l’eliminació dels envasos buits o amb restes de medicaments, així com els medicaments. El SIGRE aglutina la gestió d’envasos de medicaments de consum domèstic i particular (està legislat per la Llei 11/1997 d’envasos i residus d’envasos) que es recullen a través dels punts SIGRE que hi ha distribuïts als CAP i a les farmàcies. No es recullen els medicaments que es generen com a activitat pròpia d’un CAP o bé dins un hospital, clínica etc. La recollida de medicaments generats en espais sanitaris privats i públics es gestionaran a través de gestor privat.

1.2.2 Classificació dels residus sanitarisCom s’ha comentat anteriorment, aquests residus són tots aquells residus generats en centres hospitalaris, centres d’atenció primària, clíniques, etc. com a resultat de l’aplicació directa de les tasques mèdiques i sanitàries. Segons el Decret 27/1999, els residus sanitaris es classifiquen en 4 grups, en funció del risc i del tipus de contaminació que presenten.

Residus sanitaris sense risc o inespecífics:

Són aquells que per les seves característiques i grau de contaminació no requereixen a l’exterior del centre un tractament específic diferent dels residus municipals.

Residus sanitaris de risc o específics:

Són aquells que per les seves característiques i grau de contaminació (biològica o química) requereixen un tractament específic i diferenciat dels residus municipals tant dins com fora del centre sanitari.

Grup I. Residus assimilables a municipals

Descripció:

Són residus que, per la seva naturalesa i composició, són inerts o no especials o no perillosos i no requereixen exigències especials de gestió ni dins ni fora del centre generador. En aquest grup s’inclouen residus com cartró, paper, material d’oficines i despatxos, cuines, bars, menjadors, jardineria i, en general els residus que no deriven directament d’una activitat sanitària.

Gestió intracentre:

Cal separar diferenciadament tots els tipus de residus generats al centre i evitar les barreges que comportin un augment de la perillositat o de la dificultat per a la seva gestió.

Gestió extracentre:

La gestió dels residus fora del centre està sotmesa a la normativa municipal del municipi en concret on es trobi el centre. D’acord amb la normativa es defineix la possible valorització d’aquests residus, així com els seus horaris de recollida que s’han de respectar. Grup II. Residus sanitaris no específics

Descripció:

Són aquells que, tot i ser generats com a conseqüència de l’activitat sanitària, són residus inerts o no especials o no perillosos que no representen més risc per a la salut i el medi ambient que els residus municipals i, per tant, no plantegen exigències especials en la seva gestió fora del centre generador. Tot i això, estan subjectes a requeriments addicionals exclusivament en l’àmbit del centre sanitari i es considera que en la gestió final del residu no poden anar a planta de triatge (han d’anar directament a disposició per al rebuig). Dins d’aquest grup, s’hi inclouen guants, guixos, material de cures, robes i material d’un sol ús tacats de sang, secrecions, etc.

Sanitat 23

1Cal assenyalar, que en el cas del grup II el fet que el residu sigui sòlid o líquid condiciona el seu tractament final, ja que està expressament prohibit gestionar residus líquids en bosses del grup II.


S’han de separar els diferents tipus de residus del grup II i s’han de ficar en bosses, d’un gruix mínim de 55 micròmetres, les característiques tècniques de les quals s’han d’adaptar als criteris següents: — Opacitat a la vista. — Resistència al trencament. — Asèpsia total a l’exterior. — Absència total a l’exterior d’elements sòlids, punyents i tallants. — Volum no superior als 90 litres.— Identificació externa del fabricant (codi de barres i/o nom).— Identificació externa amb el rètol “GII” als centres hospitalaris.

El Departament de Salut relaciona els models de bosses i envasos acreditats a la pàgina web següent: http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/ambiental/saprs10.htm


El responsable de residus és el responsable de la gestió correcta dels residus al centre. En aquest tipus de residus, assimilables als municipals, la gestió dels residus fora del centre està sotmesa a la normativa municipal del municipi en concret on es trobi el centre. D’acord amb la normativa es defineix la possible valorització d’aquests residus, així com els horaris de la seva recollida, que s’han de respectar. Aquests residus també es podrien gestionar a través d’un gestor autoritzat de residus, en cas que el centre de treball en contracti un que li faci la retirada de forma particular, i sense utilitzar els serveis de recollida municipals.

Grup III. Residus sanitaris específics o de risc (contaminació biològica)Descripció:

Són residus especials vers els quals cal aplicar mesures de prevenció en la manipulació, la recollida, l’emmagatzematge, el transport, el tractament i la disposició tant dins com fora del centre generador, ja que poden produir risc per a la salut de les persones. S’inclouen en aquest grup residus sanitaris infecciosos, agulles i material punxant i tallant, cultius i reserves d’agents infecciosos, residus d’animals inoculats biològicament, vacunes vives i atenuades, sang i hemoderivats en forma líquida en recipients i residus anatòmics. (Més detalladament podeu veure el quadre següent).Els residus amb risc biològic i amb potencial infecciós han d’anar identificats amb un pictograma* específic:

Classificació de residus sanitaris específics (Grup III)

Categoria Descripció Observacions

Sang i hemoderivats en forma líquida

Recipients que contenen sang i hemoderivats o altres líquids biològics, sempre que no es puguin buidar pel desguàs

Es tracta sempre de líquids i en cap cas de materials tacats o que hagin absorbit aquests líquids

Agulles i material tallant o punxant

Qualsevol objecte punxant o tallant utilitzat en l’activitat sanitària, independentment del seu origen

Es tracta fonamentalment d’agulles, pipetes, fulles de bisturí, portaobjectes, cobreobjectes, capil·lars i tubs de vidre

Vacunes vives atenuades Restes de medicaments No s’hi inclouen els materials d’un sol ús tacats amb els medicaments

Residus anatòmics Qualsevol resta anatòmica humana que es pugui reconèixer

No s’hi inclouen les restes anatòmiques d’entitat

BIOPERILLÓS


Cultius i reserves d’agents infecciosos

Cultius d’agents infecciosos (plaques de peri, hemocultius, etc.) Reserves d’agents infecciosos

Les elevades concentracions d’agents infecciosos que s’assoleixen en aquests residus no es troben en els residus municipals

Animals inoculats biològicament

Cadàvers, parts del cos i altres residus anatòmics, llits d’estabulació, etc., procedents d’animals que hagin estat inoculats biològicament

La major part dels animals d’experimentació no requereixen ser infectats prèviament (p. ex. els utilitzats per a proves quirúrgiques) i, per tant, els seus residus no han de ser classificats en el grup III

Residus sanitaris infecciosos

Residus capaços de transmetre les infeccions que s’indiquen en el quadre 4b

El quadre 4b recull tots aquests residus procedents de pacients amb malalties infectivocontagioses que poden ser l’origen de transmissió de la malaltia

Residus sanitaris infecciosos

Infeccions Residus contaminats amb

Febres hemorràgies víriques:

(arbovirus):– Absettarow– Hanzalova– Hypr– Kumlinge– Kianasur forest disease– Febre d’Omsk– Russian spring-summer encephalitis

Tots

Brucel-losi Pus

Diftèriarespiratòries

lesions cutànies

Còlera Femta

Encefalitis de Creutzfeldt-JakobLíquid cefaloraquidi, teixit nerviós i limfàtic

Borm Secrecions de lesions cutànies

Tularèmia respiratòries

lesions cutànies

Àntraxrespiratòries

Pesta respiratòries

Ràbia Secrecions respiratòries

Febre Q Secrecions respiratòries

Tuberculosi activa Secrecions respiratòries

Sanitat 25

1Gestió intracentre:

Els residus sòlids del grup III s’han de separar i posar en recipients rígids de plàstic resistent, estancs amb tanca especial hermètica de fàcil obertura i que no pugui obrir-se de manera accidental, les característiques tècniques dels quals s’han d’adaptar als criteris següents:—Opacitat a la vista.—Resistència al trencament—Asèpsia total a l’exterior. —Absència total a l’exterior d’elements sòlids, punyents i tallants.—Volum no superior a 60 litres.—Identificació externa amb el rètol “Residus de risc” i/o l’anagrama de risc biològic.

El Departament de Salut relaciona els models de bosses i envasos acreditats a la pàgina web següent: http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/ambiental/saprs10.htm

Els residus tallants i punyents s’han de col·locar en recipients impermeables, rígids i resistents a punxades, talls o perforacions. És important que els contenidors d’agulles no s’omplin més enllà del 75% del seu volum.Els residus corresponents a mostres de sang i hemoderivats en forma líquida s’han de recollir en recipients rígids, impermeables i hermètics. S’han d’emmagatzemar en zones segures i en bones condicions, i s’han d’evitar possibles riscos com ara vessaments i les possibles conseqüències que en puguin derivar.Els residus sanitaris es podran emmagatzemar dins del centre que els ha generat, sota un control estricte, un màxim d’un mes un cop tancat l’envàs. El lloc d’emmagatzematge dels residus sanitaris haurà d’estar ben ventilat i il·luminat, haurà de ser espaiós i estar degudament senyalitzat, haurà d’estar condicionat per poder fer-ne la desinfecció i neteja, i haurà d’estar situat de manera que no pugui molestar els espais veïns. (En aquells casos en què la generació d’aquest tipus de residus al centre sigui molt poca, el lloc d’emmagatzematge haurà de ser l’adequat a la generació).


Un cop fora del centre sanitari, els residus han de ser lliurats a un gestor autoritzat, a través d’un transportista també autoritzat. Aquests tràmits comporten la generació d’una documentació concreta com ara les fitxes d’acceptació i els fulls de seguiment, que el productor del residu ha de mantenir com a comprovant de l’entrega correcta i de la gestió final del residu. És important tenir actualitzat el llibre

de registre del control dels residus sanitaris.

Direcció General de Salut Pública

Grup IV. Residus específics o de risc (contaminació química)Descripció:

La gestió d’aquests residus està subjecta a requeriments especials des del punt de vista higiènic i mediambiental, tant dins com fora del centre generador. Aquest grup inclou els residus especials no pertanyents al grup III. Es tracta d’aquells residus tipificats en normatives singulars:

Medicaments no aptes per a la seva aplicació: medicaments caducats, en unidosis sense especificació o data de caducitat.

Entrega de residus

Full de seguiment o full de seguiment Itinerant

Llibre de registre de control de residus sanitaris

Transportista autoritzat

Resum de volum anual a la DGSP

Gestor autoritzat


Residus radioactius i de laboratoris radiològics: són aquells residus contaminats de material radioactiu, com per exemple xeringues, guants o material mèdic divers utilitzat a les unitats de medicina nuclear i radioteràpia dels hospitals, materials i restes biològiques contaminades procedents d’assaigs en laboratoris d’investigació, etc. Aquests residus han d’anar etiquetats amb un pictograma* especial:

Residus citotòxics: restes de productes químics capaços de parar el creixement cel·lular i que, amb dosis suficients, poden causar alteracions del material genètic dels éssers vius. Per tant, és imprescindible tractar les restes no utilitzades, i el material que ha estat en contacte.

Altres residus no classificats anteriorment: envasos que han contingut productes tòxics i perillosos, filtres de campana de flux laminar, desinfectants de l’instrumental, líquids fixadors i reveladors, draps contaminats amb greixos i olis, marcapassos, filtres analitzadors, plaques radiogràfiques, gels, resines, parafina, olis lubricants, olis amb PCB, mercuri, fluorescents, llums de mercuri, piles, bateries, llots de depuradora...Aquests residus tòxics i perillosos es caracteritzen per tenir uns pictogrames identificatius, en els quals es mostra la característica especial que els fa perillosos. Els pictogrames es descriuen en el punt 1.1.3.7.


1. Medicaments: s’han de segregar els medicaments caducats correctament identificats. La seva retirada es realitzarà a través dels punts de recollida SIGRE (vegeu apartat 1.2.1 Els residus generats per activitats sanitàries).

2. Residus radioactius i de laboratoris radiològics: els residus radioactius de període de semidesintegració llarg són competència d’ENRESA. Els de període de semidesintegració curt s’emmagatzemen al centre sanitari mateix i quan perden la radioactivitat s’han de gestionar segons la seva caracterització (ja siguin del grup I, II o III).

3. Residus citotòxics: els residus citotòxics s’han de segregar dels altres grups i s’han d’acumular en recipients amb aquestes característiques:– Rígids.– Estancs.– Opacs a la vista.– Amb resistència al trencament.– Asèpsia total a l’exterior.– Amb absència a l’exterior d’elements sòlids, punxants i tallants.– D’un volum inferior a 60 litres.– De color blau i amb rètol indicatiu “Material contaminat químicament. Citotòxics”.– D’un sol ús.– De polietilè, poliestirè o polipropilè.– Resistents a agents químics i als materials perforants.

A la pàgina web del Departament de Salut hi ha la relació actualitzada dels models de bosses i envasos acreditats. http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/ambiental/saprs10.htm

Els residus sanitaris es podran emmagatzemar dins del centre que els ha generat, un màxim d’un mes.El lloc d’emmagatzematge dels residus sanitaris haurà d’estar ben ventilat i il·luminat, haurà de ser espaiós i estar degudament senyalitzat, i haurà d’estar condicionat per poder realitzar-ne la desinfecció i neteja.


Un cop fora del centre sanitari, els residus han de ser lliurats a un gestor autoritzat, a través d’un transportista també autoritzat. Aquests tràmits comporten la generació d’una documentació concreta, com ara les fitxes d’acceptació i els fulls de seguiment, que el productor del residu ha de mantenir com a comprovant de l’entrega correcta i de la gestió final del residu. És important tenir actualitzat el llibre de registre del control dels residus sanitaris tal com descriu el punt 1.1.3.7.

Material radioactiu

Sanitat 27

1

1.3 BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS GENÈRIQUES

Les bones pràctiques o comportaments ambientalment correctes són sovint decisius perminimitzar els corrents residuals que es generen.

Les bones pràctiques ambientals es poden aplicar a tot tipus de tasques. La seva aplicació significa una actitud preventiva i responsable amb el medi ambient. A continuació es detallen alguns exemples de bones pràctiques que es poden aplicar a:

– Criteris ambientals de compra de material i equips– Segregació dels residus– Manipulació de residus– Magatzem de productes i residus– Instal·lacions de subministrament o serveis– Manteniment – Ús eficient de l’aigua– Eficiència energètica– Els procediments establerts– La comunicació– L’organització

1.3.1 Criteris ambientals de compra de material i equipsÉs important tenir en compte criteris ambientals a l’hora de tractar amb un proveïdor o un altre i de decidir la compra d’un producte o equip determinats.En el cas del proveïdor es pot considerar com a criteris generals de compra que:

– Disposi d’un certificat de gestió ambiental (ISO 14001/EMAS).– En el cas que no en disposi, que hagi dut a terme una auditoria ambiental o bé un estudi de

prevenció de la contaminació en origen o qualsevol altra mesura de gestió ambiental.

En el cas de la compra de productes es pot valorar que:– Disposi del distintiu de garantia de qualitat ambiental, de l’etiqueta ecològica europea o d’alguna

altra acreditació de caràcter oficial.– Si no és així, que el producte estigui elaborat amb materials resistents i reutilitzables que no siguin

d’un sol ús, o bé que siguin reciclats i/o reutilitzables.

Cal racionalitzar la varietat de materials que es compren i estudiar la substitució d’aquells dels quals hi hagi materials alternatius, de menor impacte ambiental, de major puresa, etc.

1.3.2 Segregació dels residusÉs molt important que els residus generats per l’activitat siguin segregats, etiquetats i emmagatzemats correctament per al seu tractament posterior. Concretament, cal:

– Formar i conscienciar els treballadors/ores de la necessitat de segregar els residus correctament.– Separar els residus d’acord amb la seva classificació (especials i no especials, i en el cas de

residus sanitaris, per grup I, II, III i IV).– Recollir cada residu o tipus de residu de manera separada.

Entrega de residus

Full de seguiment o full de seguiment Itinerant

Llibre de registre de control de residus sanitaris

Transportista autoritzat

Resum de volum anual a la DGSP

Gestor autoritzat

Direcció General de Salut Pública


– Disposar de contenidors suficients, clarament identificats i distribuïts de manera adequada al llarg de les instal·lacions.

– Disposar d’una zona adequada on acumular els residus separats abans que siguin retirats per un gestor extern autoritzat.

1.3.3 Manipulació dels residus– Informar i formar el personal sobre la caracterització de residus.– Evitar omplir els contenidors d’agulles més del 75% del seu volum, per evitar el risc de punxada. – Grup III (material punyent): no encapsular i separar l’agulla de la xeringa (aquesta última pot anar

amb el material de rebuig).– Respectar la densitat de 0.3 pes/volum en els envasos de grup III de 30 i 60 litres ( 9 i 18 kg

respectivament).

1.3.4 El magatzem i el seu manteniment– Indicar i adequar zones d’emmagatzematge diferenciades: productes de neteja, reactius i residus.– Separar físicament els productes emmagatzemats segons les seves característiques físiques i

químiques.– Establir protocols de revisió de les primeres matèries que es compren, per evitar que caduquin els

productes químics o medicaments, que quedin obsolets abans del seu ús, etc.– Vetllar perquè les condicions d’emmagatzematge siguin les òptimes i prendre precaucions

especials amb els residus (punt 1.3.2).– Reduir al màxim les quantitats emmagatzemades, en especial pel que fa a les matèries perilloses.– Establir un sistema de gestió d’estocs que garanteixi que els materials més antics siguin els

primers a tenir sortida. – Realitzar inventaris periòdics de les matèries emmagatzemades per evitar la generació de

productes caducats (atenció especial amb els medicaments).

1.3.5 Instal·lacions de subministramentPel que fa a les instal·lacions de subministrament d’aigua, energia, gas..., cal tenir en compte aquestes actuacions:

– Reduir la pressió de les xarxes de subministrament al mínim necessari.– Revisar periòdicament l’estat de recipients i claus de pas per part del personal de manteniment per

evitar fuites.– Garantir que els recipients i els equips d’ús habitual es puguin tancar de manera fàcil i segura.– Col·locar comptadors individualitzats a les zones de consum elevat.– Utilitzar tanques amb molla.– Elaborar procediments d’actuació en cas de vessaments i fuites.– Aïllar els focus de contaminació per evitar-ne l’extensió.– Utilitzar mètodes eficients de neteja per minimitzar el volum d’efluents residuals.– Escollir el sistema més adequat de recollida del producte vessat amb l’objectiu de facilitar-ne la

recuperació o, si això no és factible, la generació mínima de residus i la seva gestió correcta.

1.3.6 Manteniment El manteniment és un aspecte clau en la prevenció d’incidents. Així doncs, és important:

– Disposar d’un registre escrit (fulls de manteniment) on figurin les dades rellevants sobre el manteniment de cada equip o aparell.

– Disposar d’un registre escrit (full d’incidències) on figurin les incidències remarcables.– Definir procediments de manteniment específics per a cada equip o aparell segons les seves

característiques i les incidències registrades.– Avisar les persones responsables sempre que es detecti el funcionament incorrecte d’un equip.

1.3.7 La neteja– Informar, formar, conscienciar i supervisar els treballadors/ores.– Evitar neteges innecessàries.– Utilitzar mètodes eficients de neteja.– Mesurar el consum actual d’aigua utilitzat en operacions de neteja.

1.3.8 Ús eficient de l’aigua i l’energiaL’aigua i l’energia són dos recursos limitats. Per aquest motiu, és important fer-ne un ús eficient i procurar que el seu consum sigui el mínim possible i evitar-ne el malbaratament. A continuació, es presenten algunes mesures d’estalvi de l’aigua:

Sanitat 29

1– Establir programes de manteniment de les instal·lacions per tal de detectar fuites, revisar

l’aïllament de les conduccions, etc.– Col·locar dispositius d’estalvi d’aigua a les aixetes dels lavabos com ara polsadors,

economitzadors del cabal o airejadors (aquests incorporen un mecanisme que barreja aire amb aigua i, amb la mateixa pressió i el mateix confort, s’aconsegueix un consum fins a un 50% més baix).

– Instal·lar sistemes de doble descàrrega a les cisternes.– Evitar el descuit d’aixetes obertes o mal tancades, així com vigilar les aixetes que gotegen:

una aixeta que goteja perd 30 litres diaris.

Com a mesures d’estalvi d’energia podem destacar:– Utilitzar bombetes de baix consum i fluorescents en lloc de bombetes incandescents, ja que

aquestes últimes converteixen en calor el 90% de l’energia i només el 10% en llum.– Aprofitar al màxim la llum natural i evitar tenir encesos els llums inútilment. – No deixar mai encès un llum, connectat un electrodomèstic o engegat un aparell que no es fa servir.– Col·locar dispositius d’estalvi energètic com per exemple detectors de presència en espais de

poca confluència.– Procurar que els equips informàtics siguin energèticament eficients.– Evitar l’ús abusiu de l’aire condicionat a l’estiu i de la calefacció a l’hivern.– Cal que cada radiador tingui una clau pròpia que en permeti el funcionament autònom. No és

recomanable fer servir la calefacció elèctrica per la seva baixa eficiència energètica en el procés de generació elèctrica.

– A l’hivern, s’ha d’evitar tenir portes o finestres obertes durant molt de temps per no perdre l’escalfor.

1.3.9 Els procediments establertsPer tal d’assegurar un desenvolupament correcte de les operacions és important:

– Elaborar procediments escrits que descriguin la manera més adequada i eficient de realitzar les diferents operacions.

– Incloure en els procediments no només les operacions diàries, sinó també les de caire periòdic, com per exemple les neteges i el manteniment.

– Donar a conèixer al personal els procediments establerts i conscienciar-lo de la necessitat de respectar-los i millorar-los.

– Definir un procediment genèric per a qualsevol incident que estableixi les primeres actuacions que cal fer i que també indiqui el nom i el càrrec de les persones que cal avisar.

1.3.10 La comunicacióLa comunicació, tant dins de les diferents àrees de treball com entre aquestes, és un element molt important per a la coordinació i el bon funcionament de tot el conjunt. Algunes estratègies per potenciar la comunicació són:

– Promoure la participació activa de tot el personal en el suggeriment de millores.– Informar periòdicament sobre els projectes de millora adoptats, els objectius establerts i les fites

assolibles.

1.3.11 L’organitzacióDe la mateixa manera que la comunicació és un element clau per al funcionament correcte de l’activitat, l’organització també és imprescindible:

– Cal definir funcions i activitats per assegurar un progrés continu en la minimització i un bon tractament dels residus.

– Cal crear un petit grup de treball que vetlli per aquest progrés.

1

La Formació Professional Ocupacional i el Medi Ambient

SanitatManual d’aspectes ambientals per a formadors/ores

04

INTRODUCCIÓFitxes comunes

Fitxa A Alguns conceptes ambientals bàsics en un procés productiu.

Fitxa B Impactes ambientals en l’àmbit de la sanitat.

Fitxa C Bones pràctiques ambientals en l’àmbit de la sanitat.



FITXES COMUNES

FITXA A Alguns conceptes ambientals bàsics en un procés productiu

Mòdul d’introducció

– Contaminant: qualsevol substància introduïda pels humans en el medi que pugui produir efectes nocius sobre la salut humana o el medi ambient.

– Emissió: expulsió a l’atmosfera, a l’aigua o al sòl de substàncies, vibracions, radiacions, calor o soroll procedents de forma directa o indirecta de fonts puntuals o difuses de l’activitat humana.

– Impacte ambiental: alteració de les característiques inicials del medi ambient provocada per un projecte, una obra o una activitat.

– Medi ambient: conjunt dels elements biòtics (flora i fauna) i abiòtics (energia solar, aigua, aire i terra mineral) que integren un determinat espai, que afecten el desenvolupament i la supervivència d’un organisme i que, a més, permeten el desenvolupament d’ecosistemes.

– Residu: material que es genera com a conseqüència no desitjada de qualsevol activitat humana, el generador o posseïdor del qual se n’ha desprès o té la intenció o obligació de desprendre-se’n.

– Reutilització: operació que consisteix a tornar a fer servir un residu, o bé un envàs per al mateix ús o per a un altre de diferent del que tenia el producte o material original.

– Minimització o reducció: conjunt de mesures organitzatives, operatives i tecnològiques necessàries per disminuir la quantitat i/o perillositat dels residus i les emissions generats en un procés productiu mitjançant la reducció en origen i el reciclatge.

– Reciclatge: conjunt de les operacions de recuperació de subproductes dels residus. Opció de valorització consistent a reutilitzar un residu en el procés de fabricació del mateix producte o d’un producte amb una funció anàloga.

– Valorització: conjunt d’operacions que tenen per objectiu que un residu torni a ser utilitzat, totalment o parcialment.

(Per a més informació, vegeu el GLOSSARI)

1A

04



1B

04

FITXES COMUNES

FITXA B Impactes ambientals en l’àmbit de la sanitat.


Objectiu

Conèixer els principals impactes ambientals que es poden produir en les tasques dels/de les professionals de la sanitat i les seves opcions de minimització.

Actuacions ambientals

– Cal actuar correctament per evitar la generació en excés de residus, així com el consum innecessari i excessiu de material. Sempre seguirem l’ordre de les tres R: Reduir, Reutilitzar, i en últim cas, Reciclar.

– Cal separar els residus generats de forma selectiva per tal que rebin un tractament adequat i no generin un impacte greu sobre el medi.

– Cal evitar vessaments i abocaments de productes químics o medicaments a la xarxa de clavegueram per no contaminar les aigües. Cal recordar que la gran majoria de depuradores urbanes disposen d’un sistema de depuració biològic, que la presència d’antibiòtics, productes químics o certs medicaments pot alterar i perjudicar severament.

– Cal evitar malgastar energia de forma innecessària, en especial en llums i aparells elèctrics encesos de forma innecessària, quan es mantenen temperatures ambients del local excessivament fredes a l’estiu o molt elevades a l’hivern, etc. D’aquesta manera es pot ajustar i reduir el consum d’energia de forma molt considerable al centre de treball.

Resum

Els principals impactes ambientals que es poden generar són un consum inadequat o excessiu dels materials d’un sol ús, la generació de residus, la generació d’abocaments incontrolats, etc.



1C

04

FITXES COMUNES

FITXA C Bones pràctiques ambientals en l’àmbit de la sanitat.


Objectiu

Reduir els impactes ambientals que es generen més per motius organitzatius i humans que tècnics. Es caracteritzen perquè són fàcilment aplicables per part del/de la professional del centre sanitari. Els seus resultats es poden apreciar a curt termini i el cost de l‘aplicació és baix.

Bones pràctiques ambientals

− Reduir el consum de desinfectants en la neteja (evitar desinfectar zones no clíniques, superfícies no utilitzades, etc.).

− Reduir el consum de desinfectants per a l’instrumental (evitar desinfectar material just abans del seu rentat, disposar de raspalls adequats, utilitzar aigua calenta i detergent, etc.).

− Allargar la vida útil de les solucions desinfectants.

− Reduir el consum de revelador i fixador en radiologia (utilitzar quantitats justes i no en excés, mantenir els envasos de reactius tapats, utilitzar revelador i fixador en pols, etc.).

− Reduir el consum de plaques radiogràfiques (evitar la repetició de plaques de forma sistemàtica, utilització del suport informàtic, etc.).

− Reduir la quantitat de medicaments que es transformen en residus (evitar acumular grans quantitats de medicaments, rebutjar mostres gratuïtes, etc.).

− Reduir les emissions de gasos refrigerants (en especial amb un bon manteniment dels equips refrigerants).

− Millorar la gestió d’inventaris als laboratoris (disposar únicament dels reactius necessaris i en les quantitats necessàries, mantenir una bona política de compres, intentar substituir els reactius perillosos per d’altres d’innocus, etc.).

− Reduir els residus químics (control de productes emmagatzemats, control del bon estat dels envasos, etiquetatge correcte, etc.).

Resum

Els principals impactes ambientals generats en les tasques diàries dels/de les professionals de la sanitat es poden minimitzar, en una gran majoria dels casos, aplicant actuacions senzilles de bones pràctiques ambientals. En especial, cal destacar la reducció dels residus o de les aigües residuals que es puguin generar.

31Sanitat

Àrea professional de salut bucodental (SANB)

2

33

2

Sanitat

ÀREA PROFESSIONAL DE SALUT BUCODENTAL (SANB)

22.1 HIGIENISTA DENTAL

L’higienista dental és l’auxiliar que assisteix l’odontòleg/òloga en certes funcions, com la realització d’exàmens de salut, el consell de mesures higièniques i preventives, individuals o col·lectives, la recollida de dades, etc. Així mateix, en col·laboració amb l’odontòleg/òloga, poden dur a terme tècniques d’exploració odontològiques, tècniques d’higiene bucodental, efectuar la desinfecció i esterilització de l’instrumental, i conèixer les tècniques de revelatge i interpretació de radiografies.El principal impacte ambiental que cal destacar en l’àmbit de la higiene bucodental és la generació de residus. En aquest capítol es descriuen els principals corrents residuals generats com a conseqüència d’aquesta activitat sanitària i es proposen mesures per minimitzar-los i gestionar-los correctament. 2.1.1 Corrents residualsL’àmbit de la higiene bucodental es duu a terme bàsicament a les consultes dentals on es generen residus que majoritàriament no tenen cap risc: municipals, residus inerts o no especials i, per tant, es gestionen com els residus municipals. Aquests residus no especials poden ser recollits i retirats pels serveis de recollida urbana, seguint els criteris que marqui l’autoritat municipal, ja sigui deposició en contenidors del carrer o a través d’un gestor privat. També es produeixen alguns residus especials, que han de ser retirats per empreses gestores autoritzades o bé dipositats en deixalleries municipals.

Els diferents tipus de residus no especials que es poden generar en les tasques laborals de l’higienista dental són aquests:

a) Plàstics i envasos lleugers

Aquests residus corresponen bàsicament a envasos buits, ja siguin de productes de neteja, de material sanitari, etc. o bé embolcalls o caixes de materials plàstics. Cal tenir en compte que si el producte que conté l’envàs o l’embolcall té algun grau de perillositat, aquest estarà reflectit a l’etiqueta de l’envàs mitjançant un pictograma*, i haurà de ser considerat com un residu especial, que no es podrà llençar juntament amb la resta de residus assimilables a municipals (vegeu apartat f).També pertanyen a aquest grup residus com ara vasos de plàstic, materials d’un sol ús, molt utilitzats a les clíniques dentals. En tot cas, es tracta de residus de plàstic, sense cap perillositat, que són fàcilment segregables per al seu reciclatge posterior.

b) Paper

Tot i que el paper no és un residu generat en grans quantitats a les clíniques dentals, és important fer-ne un ús racional. El paper es genera principalment en les tasques administratives i en històries clíniques dels pacients, algun fullet o embolcall de paquets, etc.És un residu completament valoritzable, de manera que és important segregar-lo i dipositar-lo en contenidors específics per al seu reciclatge posterior. Cal tenir en compte que tota la documentació amb dades personals dels pacients es considera


documentació confidencial i ha de ser tractada com a tal. D’aquesta manera, aquest paper cal triturar-lo abans de dipositar-lo al seu contenidor, o en cas de no destruir-lo, cal gestionar-lo com a residu de paper confidencial amb una empresa especialitzada.

c) Rebuig

Aquest grup correspon a tot aquell material d’un sol ús, el qual ha d’ésser rebutjat després de ser utilitzat una vegada i per al qual no hi ha un sistema de recollida selectiva establert. Concretament es tracta de residus com ara guants i mascaretes, rulls de cotó, gases, paper absorbent, tots generats com a conseqüència de les tasques d’higiene bucodental d’un pacient.Aquests residus s’han de recollir en una bossa de plàstic, la seva manipulació ha d’ésser acurada i no s’ha de manipular el contingut de les bosses. La seva gestió no planteja exigències especials, ja que es tracta de residus no especials, de manera que es tractaran com a residus assimilables a municipals i es dipositaran al contenidor destinat a aquests residus generals municipals (o se seguiran les indicacions per a la recollida que estableixi l’Administració local corresponent).Un dels objectius bàsics en les bones pràctiques ambientals és reduir, en la mesura que sigui possible, la generació de residus de rebuig mitjançant la prevenció, la segregació i la classificació dels residus que es poden reciclar i valoritzar. Per aquest motiu, els envasos de plàstic o el paper (apartats a i b) no s’han d’incloure en aquest grup, sinó que cal segregar-los per al seu reciclatge posterior.

d) Materials reutilitzables

Gran part del material emprat pot ésser reutilitzat després de passar per un procés d’esterilització. Aquest instrumental ha d’ésser utilitzat fins que finalitzi la seva vida útil per degradació o trencament. Aleshores, serà gestionat en funció de la seva naturalesa. Els residus reutilitzables són pinces metàl·liques, instruments de neteja dental i poliment, etc. La majoria són metàl·lics, de manera que es podrien segregar i valoritzar. Considerant que són residus generats de forma puntual, a mesura que es malmetin, aquests es poden gestionar com a material de rebuig (vegeu apartat c).

Pel que fa als residus especials que pot generar l’higienista dental podem trobar:

e) Agulles i material tallant o punxant

Qualsevol objecte punxant o tallant emprat en l’activitat sanitària, independentment del seu origen, és considerat un residu especial. Es tracta fonamentalment d’agulles, fulles de bisturí, eines punxants de neteja, etc. Aquests residus requereixen l’aplicació de mesures de prevenció, tant dins com fora del centre sanitari, ja que poden representar un risc per a la salut laboral i pública. És important segregar-los correctament i dipositar-los als contenidors específics que hi ha per a aquest efecte, etiquetats i emmagatzemats correctament per ser lliurats a un gestor autoritzat.En aquest sentit el contenidor d’agulles (contenidor especial destinat a aquest efecte) no s’ha d’omplir més del 75% del seu volum, ha d’estar perfectament identificat i etiquetat, i la tapa ha d’estar ben encaixada amb el recipient. Cal dipositar-hi únicament les agulles, prèviament separades de la xeringa, que no representa cap perill i pot ser considerada com a rebuig (vegeu apartat c).

f) Restes de productes químics usats i els envasos buits que els han contingut

Aquest residus, catalogats com a especials, són tots els productes químics sobrants o bé els envasos que els han contingut (aerosols, ampolles, bidons, capses, etc.), que cal rebutjar i llençar, però que a causa de la seva naturalesa química i, per tant, potencialment contaminadora del medi, no es poden llençar amb els residus no especials, ni abocar-los per les piques d’aigües domèstiques. Com a exemple es pot parlar d’àcids de gravació d’esmalt, líquids de revelatge, etc. Aquests residus cal etiquetar-los de forma correcta, amb el pictograma* de perillositat corresponent, seguint les indicacions que es detallen a l’apartat 1.1.3.7). Cal gestionar-los a través de deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat*.És important no confondre els envasos buits de residus especials amb els envasos lleugers de residus no especials descrits a l’apartat a). Únicament es consideren especials els que han contingut un producte químic perillós, és a dir, amb un pictograma* de perillositat associat.

g) Plaques radiogràfiques

Les plaques radiogràfiques per llençar són considerades un residu especial, per les sals de plata i d’altres metalls pesants tòxics que contenen i que poden ser alliberats al medi. Per aquest motiu, cal fer-ne una recollida selectiva a través de deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat*. A més a més, la recollida selectiva d’aquest residu també permet recuperar la plata per reutilitzar-la.Com a bona pràctica ambiental, és bo d’evitar la producció de radiografies incorrectes o innecessàries i fer ús de les eines informàtiques per reduir-ne la generació.

35Sanitat

Com en els altres residus especials, en cas d’acumular quantitats destacades de radiografies residuals, cal seguir les indicacions d’etiquetatge i emmagatzematge que es detallen a l’apartat 1.1.3.7 per evitar-ne una gestió incorrecta.

2.1.2 Opcions de minimització Les opcions de minimització es basen principalment en dues estratègies: d’una banda la prevenció de la contaminació en origen, de manera que s’eviti generar contaminació, i de l’altra, actuacions de minimització de residus, és a dir, en aquells residus o contaminació que sigui inevitable, s’ha d’intentar reduir-la al màxim per disminuir-ne la generació. Aquests dos conceptes moltes vegades van lligats, de manera que en minimitzar la contaminació estem prevenint la generació d’aquests contaminants, la qual cosa comporta actuacions i bones pràctiques comunes i similars.

Prevenció de la contaminació en origen

La prevenció de la contaminació en origen són aquelles actuacions orientades a evitar la contaminació abans que aquesta es produeixi. D’aquesta manera podem trobar actuacions com aquestes:

Aigües residuals. Cal fer una gestió correcta per evitar una possible contaminació química d’aigües residuals. Per evitar generar aigües residuals en excés, cal mantenir un consum d’aigua responsable, evitant tenir aixetes obertes o que degotin, amb la instal·lació de dispositius de reducció de cabal o airejadors a les aixetes de sortida. També és una bona pràctica la utilització de productes de neteja biodegradables o respectuosos amb el medi ambient, per evitar que aquests contaminin posteriorment els sistemes naturals.

Residus. En l’àmbit sanitari és molt important realitzar tasques de neteja, desinfecció i esterilització per tal d’evitar qualsevol possibilitat de contaminació de la instal·lació, i generar, d’aquesta manera, residus innecessaris.En primer lloc, cal que tota l’àrea de treball estigui neta i desinfectada. Totes les superfícies horitzontals de les zones de treball s’han de desinfectar després de cada pacient, preferiblement usant productes efectius però respectuosos amb el medi ambient. Així, a banda de mantenir l’esterilitat i desinfecció necessàries en qualsevol activitat de caire sanitari, es pot evitar la generació de residus innecessaris, per contaminació dels materials que cal utilitzar en els pacients (especialment els d’un sol ús que no es poden desinfectar). Totes les eines i tot l’instrumental que no són d’un sol ús han de ser esterilitzats per reutilitzar-los. Els equips d’esterilització s’han de comprovar regularment per assegurar-ne el funcionament correcte.

Consum d’energia. Per tal de prevenir la contaminació en origen, és important no malgastar energia de forma innecessària, ja que la major part d’energia consumida prové d’un recurs no renovable i la seva generació causa contaminació al medi. D’aquesta manera, com a bones pràctiques cal evitar tenir innecessàriament llums i aparells elèctrics encesos o cal mantenir la temperatura ambient del local a 26 ºC a l’estiu i a 21 ºC a l’hivern. Així es pot ajustar i reduir el consum d’energia al centre de treball.

Actuacions de minimització de residus

Aquestes actuacions estan encaminades a disminuir la generació de residus, que si bé a vegades és inevitable, es pot intentar reduir al màxim possible. D’aquesta manera, caldria intentar limitar la utilització de material d’un sol ús només a les tasques que comportin un perill d’infecció, i emprar sempre que sigui possible material reutilitzable, amb la desinfecció prèvia després de cada ús.Pel que fa al paper, cal fer-ne un ús racional i procurar disminuir-lo amb actuacions com la informatització de les històries clíniques dels pacients. Com a bones pràctiques es podria substituir el paper blanc per paper reciclat i fer servir sempre el tipus de paper que sigui més ecològic (pel que fa a la fabricació), i sobretot, segregar-lo, un cop ja s’hagi reutilitzat, de la resta de residus, per tal de poder-lo reciclar posteriorment.Altres estratègies complementàries per tal de reduir la generació de residus podrien ser la revisió periòdica de les dates de caducitat dels productes químics i farmacèutics utilitzats, a fi d’evitar que caduquin abans de ser consumits, o bé realitzar comandes de productes químics/farmacèutics adaptats al consum, de manera que no sobri gran quantitat de producte que quedi caducat i calgui retirar com a residu.Sempre, i en la mesura que sigui possible, els residus generats que es puguin separar i segregar fàcilment per a la seva valorització posterior (per exemple els plàstics, els metalls, el vidre, etc., tots aquests materials fàcilment valoritzables), cal gestionar-los de forma separada i dipositar-los als

2


contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o a través de gestors autoritzats destinats a aquest efecte. D’aquesta manera s’aconsegueix recuperar i reutilitzar aquests materials, amb la qual cosa s’evita i es redueix el consum de les matèries primeres usades en la seva fabricació, i en general, s’és més respectuós amb el medi ambient que ens envolta. 2.1.3. Quadre resum

Residus

Codi

de

residu

(CER)

Classificació

Mètode

Valorització/

Tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització

Residus no especials (assimilables a residus municipals)

Plàstic i envasos lleugers

150102 No especialReciclatge de plàstics

Dipositar el residu als contenidors grocs de recollida municipal o lliurar-lo a un gestor autoritzat segons estableixin les ordenances municipals

- Ús racional del recurs

- Evitar-ne el malbaratament

- Utilitzar envasos de major capacitat o, en cas que sigui possible, reomplir-los per part del proveïdor

Paper 200101 No especialReciclatge de paper i cartró

Dipositar el residu als contenidors blaus de recollida municipal o lliurar-lo a un gestor autoritzat segons estableixin les ordenances municipals


- Informatització de la informació

Rebuig 200301 No especial

Incineració de residusDeposició de residus no especials

Dipositar el residu als contenidors de rebuig de recollida municipal o lliurar-lo a un gestor autoritzat segons estableixin les ordenances municipals

- Evitar el malbaratament de matèries primeres

Residus especials

Agulles i material punxant

180103 EspecialEsterilització de residus sanitaris

Lliurament a un gestor autoritzat

Residus químics

180106 Especial

Recuperació, incineració, estabilització o deposició de residus especials


- Prolongació de la vida mitjana dels productes

Envasos buits que han contingut productes químics

150110 Especial

Recuperació, reutilització i regeneració d’envasos



Plaques radiogràfi-ques

090107 EspecialRecuperació de productes fotogràfics


- Evitar la producció de radiografies incorrectes

37Sanitat

2

En cas que es produís qualsevol nou residu, aquest hauria de ser correctament identificat, codificat, segregat i gestionat segons les seves característiques (especial o no especial, requisits de gestió, etc.). En cas de qualsevol dubte amb la gestió o tractament d’un residu en concret, es pot consultar el web de l’Agència de Residus de Catalunya http://www.arc-cat.net

2.2 PROTÈTIC/A DENTAL

El protètic/a dental és el professional sanitari encarregat de dissenyar, elaborar i fabricar les pròtesis dentals, així com els aparells d’ortodòncia, les fèrules dentals, les cubetes d’impressió individuals i d’altres. També s’encarrega de reparar tot l’anterior en cas de ruptura o desgast pel pas del temps.El protètic/a realitza el seu treball en un laboratori de pròtesi dental, que ha de disposar de l’equip i les màquines necessàries, i ha de complir les exigències requerides per les administracions sanitàries.En aquest capítol es descriuen els principals corrents residuals generats com a conseqüència d’aquesta activitat sanitària i es proposen mesures per minimitzar-los i gestionar-los correctament.

2.2.1 Corrents residualsEn el laboratori de pròtesis dentals es generen residus que majoritàriament són residus municipals, no especials i, per tant, es gestionen com a residus municipals. Aquests residus no especials poden ser recollits i retirats pels serveis de recollida urbana, seguint els criteris que marqui l’autoritat municipal, ja sigui deposició en contenidors del carrer o a través d’un gestor privat. També es produeixen alguns residus especials, que han de ser retirats per empreses gestores autoritzades.

Els tipus de residus no especials que es poden generar en les tasques laborals del protètic/a dental són aquests:


Aquests residus corresponen bàsicament a envasos buits, ja siguin de productes de neteja, de material sanitari, etc. o bé embolcalls o caixes de materials plàstics. Cal tenir en compte que si el producte que conté l’envàs o l’embolcall té algun grau de perillositat, aquest estarà reflectit a l’etiqueta de l’envàs mitjançant un pictograma*, i haurà de ser considerat com un residu especial, que no es podrà llençar juntament amb la resta de residus assimilables a municipals (vegeu apartat e). També pertanyen a aquest grup residus de materials d’un sol ús, plàstics, que poden haver estat generats als laboratoris protètics. Tots aquests residus de plàstic no tenen cap mena de perillositat i són fàcilment segregables per al seu reciclatge posterior.

b) Paper

Tot i que el paper no és un residu generat en grans quantitats en les tasques del protètic/a dental, és important fer-ne un ús racional, així com segregar-lo per al seu reciclatge. El paper es genera principalment en les tasques administratives i en històries clíniques dels pacients. També pot tractar-se d’algun fullet o embolcalls de paper d’algun material utilitzat.És un residu completament valoritzable, de manera que és important segregar-lo i dipositar-lo en contenidors específics per al seu reciclatge posterior. Cal tenir en compte que tota la documentació amb dades personals dels pacients es considera documentació confidencial i ha de ser tractada com a tal. D’aquesta manera, aquest paper cal triturar-lo abans de dipositar-lo al seu contenidor, o en cas de no destruir-lo, cal gestionar-lo com a residu de paper confidencial amb una empresa especialitzada.

c) Rebuig

Són tots aquells residus, procedents de la fabricació i reparació de les pròtesis dentals, com ara resines acríliques, guix, ceres, motlles, restes metàl·liques, etc. així com qualsevol material d’un sol ús utilitzat, el qual ha d’ésser rebutjat després de ser utilitzat una vegada. Tots aquests materials no són perillosos, de manera que poden ser inclosos amb la resta de residus municipals pertanyents a la fracció de rebuig. La gestió d’aquests residus no planteja exigències concretes, ja que es tracta de residus no especials, de manera que es tractaran com a residus assimilables a municipals i es dipositaran al contenidor destinat a aquests residus generals municipals (o se seguiran les indicacions per a la recollida que estableixi l’Administració local corresponent).


Cal tenir en compte que aquests tipus de residus són de difícil reutilització o valorització. Així doncs, un dels objectius bàsics en les bones pràctiques ambientals es reduir, en la mesura que sigui possible, la generació de residus de rebuig mitjançant la prevenció, la segregació i la classificació dels residus que es poden reciclar i valoritzar. És important procurar emprar les quantitats mínimes necessàries i intentar evitar la generació de material sobrant en excés en l’elaboració de les pròtesis, així com tenir en compte que els envasos de plàstic o el paper fàcilment segregables (apartats a i b) no s’han d’incloure en aquest grup, sinó que cal separar-los per al seu reciclatge posterior.

d) Materials reutilitzables

Gran part del material usat al laboratori de pròtesis, com ara pinces, espàtules, tenalles, alicates, raspalls, polidores, material de vidre, etc. són materials reutilitzables, que tenen un cicle de vida llarg. Tot aquest instrumental és reutilitzat fins que finalitza la seva vida útil per degradació o trencament. Aleshores, pot ser gestionat com a material de rebuig (vegeu apartat c). En cas que algun dels materials residuals sigui valoritzable, com pot ser el vidre net, aquest es pot dipositar als contenidors municipals de recollida selectiva (verds), destinats a aquest tipus de residu si així ho estableixen les ordenances municipals.

Pel que fa als residus especials que pot generar el protètic/a dental podem trobar:

e) Restes de productes químics usats, i els envasos buits que els han contingut

Aquests residus, catalogats com a especials, són tots aquells productes químics sobrants, o bé els envasos que els han contingut (aerosols, ampolles, bidons, capses, etc.), que cal rebutjar i llençar, però que a causa de la seva naturalesa química i, per tant, potencialment contaminadora del medi, no es poden llençar amb els residus no especials, ni abocar-los per les piques d’aigües domèstiques. Com a exemple d’aquests residus, podem parlar de residus de líquids separadors i enduridors (de guix o acrílic), de residus de líquids electrolítics de polir, abrillantadors i netejadors, etc. Aquests residus cal etiquetar-los de forma correcta, amb el pictograma* de perillositat corresponent, seguint les indicacions que es detallen a l’apartat 1.1.3.7). Cal gestionar-los a través de deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat*.És important no confondre els envasos buits de residus especials amb els envasos lleugers de residus no especials descrits a l’apartat a). Únicament es consideren especials aquells que han contingut un producte químic perillós, és a dir, amb un pictograma* de perillositat associat.

f) Plaques radiogràfiques

Les plaques radiogràfiques per llençar són considerades un residu especial, per les sals de plata i d’altres metalls pesants tòxics que contenen, i que poden ser alliberats al medi. Per aquest motiu cal fer-ne una recollida selectiva, a través de deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat*. A més a més, la recollida selectiva d’aquest residu també permet recuperar la plata per reutilitzar-la.Com a bona pràctica ambiental, és bo d’evitar la producció de radiografies incorrectes o innecessàries i fer ús de les eines informàtiques per reduir-ne la generació.Com en els altres residus especials, en cas d’acumular quantitats destacades de radiografies residuals, cal seguir les indicacions d’etiquetatge i emmagatzematge que es detallen a l’apartat 1.1.3.7) per evitar-ne una gestió incorrecta.

2.2.2 Opcions de minimitzacióLes opcions de minimització es basen principalment en dues estratègies: d’una banda la prevenció de la contaminació en origen, de manera que s’eviti generar contaminació, i d’una altra banda, actuacions de minimització de residus, és a dir, en aquells residus o contaminació que sigui inevitable, s’ha d’intentar reduir-la al màxim, per disminuir-ne la generació. Aquests dos conceptes moltes vegades van lligats, de manera que en minimitzar la contaminació estem prevenint la generació d’aquests contaminants, la qual cosa comporta actuacions i bones pràctiques comunes i similars.



Aigües residuals. Cal fer una gestió correcta per evitar una possible contaminació química d’aigües residuals. Per evitar generar aigües residuals en excés, cal mantenir un consum d’aigua responsable, evitant tenir aixetes obertes o que degotin, amb la instal·lació de dispositius de reducció de cabal o airejadors a les aixetes de sortida. També és una bona pràctica la utilització de productes de neteja biodegradables o respectuosos amb el medi ambient, per evitar que aquests contaminin posteriorment els sistemes naturals.

39Sanitat

2

En l’àmbit sanitari en general és molt important realitzar tasques de neteja, desinfecció i esterilització per tal d’evitar qualsevol possibilitat de contaminació de la instal·lació, i generar, d’aquesta manera, residus innecessaris.Com a bones pràctiques ambientals per evitar produir residus innecessaris, es pot parlar de mantenir l’àrea de treball neta i desinfectada. D’aquesta manera es pot evitar la contaminació dels materials que s’han d‘utilitzar en les pròtesis dentals abans del seu ús, i així no generar residus superflus.

Per tal de prevenir la contaminació en origen, és important no malgastar energia de forma innecessària, ja que la major part d’energia consumida prové d’un recurs no renovable i la seva generació causa contaminació al medi ambient. D’aquesta manera, com a bones pràctiques cal evitar tenir innecessàriament llums i aparells elèctrics encesos o cal mantenir la temperatura ambient del local a 26 ºC a l’estiu i a 21 ºC a l’hivern. Així es pot ajustar i reduir el consum d’energia al centre de treball.


Aquestes actuacions estan encaminades a disminuir la generació de residus, que si bé a vegades és inevitable, es pot intentar reduir al màxim possible. D’aquesta manera, caldria intentar limitar la utilització de material d’un sol ús només a les tasques que comportin un perill d’infecció, i emprar sempre que sigui possible material reutilitzable, amb la desinfecció prèvia després de cada ús.Pel que fa al paper, cal fer-ne un ús racional i procurar disminuir-lo amb actuacions com la informatització de les històries clíniques dels pacients. Com a bones pràctiques es podria substituir el paper blanc per paper reciclat, i fer servir sempre el tipus de paper que sigui més ecològic (pel que fa a la fabricació), i sobretot, segregar-lo un cop ja s’hagi reutilitzat, de la resta de residus, per tal de poder-lo reciclar posteriorment.Altres estratègies complementàries per tal de reduir la generació de residus podrien ser la revisió periòdica de les dates de caducitat dels productes químics i farmacèutics utilitzats, a fi d’evitar que caduquin abans de ser consumits, o bé realitzar comandes de productes químics/farmacèutics adaptats al consum, de manera que no sobri gran quantitat de producte que quedi caducat i calgui retirar com a residu.Sempre, i en la mesura que sigui possible, els residus generats que es puguin separar i segregar fàcilment per a la seva valorització posterior (per exemple els plàstics, els metalls, el vidre, etc., tots aquests materials fàcilment valoritzables), cal gestionar-los de forma separada i dipositar-los als contenidors, deixalleries* municipals o gestionar-los a través de gestors autoritzats destinats a aquest efecte. D’aquesta manera s’aconsegueix recuperar i reutilitzar aquests materials, amb la qual cosa s’evita i es redueix el consum de les matèries primeres usades en la seva fabricació, i en general, s’és més respectuós amb el medi ambient que ens envolta.

Deixalleria municipal.



ResidusCodi

CERClassificació

Valorització

o tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització


Plàstics i envasos lleugers






Paper 200101 No especialReciclatge del paper i cartró





Incineració de residus Deposició de residus no especials

Dipositar el residu als contenidors de recollida municipal o lliurar-lo a un gestor autoritzat segons estableixin les ordenances municipals


Residus especials

Residus químics

180106 Especial





150110 Especial



- Utilitzar envasos de major capacitat o, en cas de ser possible, reomplir-los per part del proveïdor




- Evitar la producció de radiografies innecessàries o incorrectes

2.2.3. Quadre resum

2



04

Àrea professional de salut bucodental (SANB)Fitxes específiques

Fitxa 2.1 Corrents residuals generats en l’ocupació d‘higienista dental i opcions de minimització.

Fitxa 2.2 Corrents residuals generats en l’ocupació de protètic/a dental i opcions de minimització.



21

04


FITXA 1 Corrents residuals generats a l’ocupació d’higienista dental i opcions de minimització.

Objectiu

Conèixer els principals residus generats en les tasques d’aquest/a professional de la sanitat i les seves opcions de minimització.


Si bé és molt important minimitzar el consum de recursos com ara l’aigua i l’energia, una de les actuacions més destacades és la separació i segregació correctes de tots els residus que es generin, per tal que rebin el tractament apropiat, a fi de minimitzar-ne l’impacte en el medi.En l’àmbit de l’higienista dental, els principals residus generats són:

Residus no especials:

aquests residus es poden segregar i valoritzar com a plàstic, de manera que caldrà separar-los del rebuig i gestionar-los per al seu reciclatge posterior.

una actuació important és intentar minimitzar-ne l’ús, informatitzant la documentació mèdica i fent un ús racional del paper de llitera.

cal reduir al màxim els residus que van a parar en aquesta fracció, cosa que significarà un grau elevat de reciclatge i valorització dels residus generats.

tots aquells residus que es poden valoritzar per a un reciclatge posterior, com ara eines metàl·liques, instruments de poliment, etc. han de ser utilitzats durant tota la seva vida útil i posteriorment han de ser segregats de manera correcta, a fi d’evitar que esdevinguin residus de rebuig que no puguin ser reciclats.

Residus especials:

aquest tipus de residu té una perillositat associada a les sals de plata i d’altres metalls pesants tòxics que contenen i que poden ser alliberats al medi. Per aquest motiu, cal evitar-ne la generació innecessària i fer-ne una recollida selectiva a través de deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat*.

poden representar un risc per a la salut laboral i pública, de manera que caldrà segregar-los correctament i dipositar-los sempre als contenidors específics existents.

aquells residus de productes químics sobrants o bé els envasos que els han contingut, sempre que tinguin perillositat associada (pictograma* de perillositat associat), caldrà gestionar-los com a residu especial. Per aquest motiu, sempre caldrà esgotar fins al final el contingut dels envasos d’aquests productes i evitar comprar-los en excés perquè acaben caducant i esdevenint residu.

Resum

Cal minimitzar el consum de materials, d’aigua i d’energia elèctrica . Mantenint en bon estat els equips utilitzats i les zones de treball, s’evitarà la generació de residus innecessaris. Cal separar adequadament tots els residus generats durant les tasques sanitàries i intentar minimitzar-ne la generació. Els residus especials caldrà tractar-los amb particular atenció, sempre a través de deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat*.



22

04


FITXA 2 Corrents residuals generats en l’ocupació de protètic/a dental i opcions de minimització.

Objectiu



Si bé és molt important minimitzar el consum de recursos com ara l’aigua i l’energia, una de les actuacions més destacades és la separació i segregació correctes de tots els residus que es generin, per tal que rebin el tractament apropiat, a fi de minimitzar-ne l’impacte en el medi.En l’àmbit del protètic/a dental, els principals residus generats són:






Residus especials:



Resum

Cal minimitzar el consum de materials, d’aigua i d’energia elèctrica. Mantenint en bon estat els equips utilitzats i les zones de treball, s’evitarà la generació de residus innecessaris. Cal separar adequadament tots els residus generats durant les tasques sanitàries i intentar minimitzar-ne la generació. Els residus especials caldrà tractar-los amb particular atenció, sempre a través de deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat*.

Àrea professional de cures auxiliars (SANC)

3

Sanitat 43

ÀREA PROFESSIONAL DE CURES AUXILIARS (SANC)

33.1 ATENCIÓ ESPECIALITZADA PER A MALALTS D’ALZHEIMER

El personal d’atenció especialitzada per a malalts d’Alzheimer és el professional sanitari encarregat de subministrar les atencions necessàries als malalts en matèria d’alimentació, neteja, atenció de les complicacions físiques (respiratòries, urinàries, dermatològiques, traumatològiques) i de les complicacions psíquiques (agitació, agressivitat, insomni).El personal realitza el seu treball en clíniques geriàtriques o en visites domiciliàries, i disposa de l’equip i instruments necessaris per subministrar l’atenció d’alimentació, neteja, fisioteràpia i psicomotricitat als pacients.El principal impacte ambiental que cal destacar en l’àmbit de l’atenció especialitzada per a malalts d’Alzheimer és la generació de residus. En aquest capítol es descriuen els principals corrents residuals generats com a conseqüència d’aquesta activitat sanitària i es proposen mesures per minimitzar-los i gestionar-los correctament.

3.1.1 Corrents residualsL’àmbit de l’atenció especialitzada per a malalts d’Alzheimer es duu a terme bàsicament en clíniques geriàtriques o als domicilis dels pacients, on es generen residus que majoritàriament són residus sense risc: residus municipals, no especials i, per tant, es poden gestionar com els residus municipals. Aquests residus no especials poden ser recollits i retirats pels serveis de recollida urbana, seguint els criteris que marqui l’autoritat municipal, ja sigui deposició en contenidors del carrer o a través d’un gestor privat. També es produeixen alguns residus especials que han de ser retirats per empreses gestores autoritzades o bé dipositats en deixalleries municipals.

Els diferents tipus de residus no especials que es poden generar en les tasques laborals del personal d’atenció especialitzada per a malalts d’Alzheimer són aquests:

a) Rebuig

Aquest grup correspon a tot aquell material d’un sol ús que ha d’ésser rebutjat després de ser utilitzat una vegada i per al qual no hi ha un sistema de recollida selectiva establert. Concretament es tracta de residus com ara bolquers, guants i mascaretes, rulls de cotó, gases, paper absorbent, residus que es podrien generar puntualment en l’activitat del personal d’atenció especialitzada per a malalts d’Alzheimer.Aquests residus s’han de recollir en una bossa de plàstic, la seva manipulació ha d’ésser acurada i no s’ha de manipular el contingut de les bosses. La seva gestió no planteja exigències especials, ja que es tracta de residus no especials, de manera que es tractaran com a residus assimilables a municipals i es dipositaran al contenidor destinat a aquests residus generals municipals (o se seguiran les indicacions per a la recollida que estableixi l’Administració local corresponent).Un dels objectius bàsics en les bones pràctiques ambientals és reduir, en la mesura que sigui possible, la generació de residus de rebuig mitjançant la prevenció, la segregació i la classificació dels residus que es poden reciclar i valoritzar. Per aquest motiu, els envasos de plàstic o el paper (apartats b i c) no s’han d’incloure en aquest grup, sinó que cal segregar-los per al seu reciclatge posterior.

3


b) Plàstics i envasos lleugers

Aquests residus corresponen bàsicament a envasos buits, ja siguin de productes de neteja, de material sanitari, etc. o bé embolcalls o caixes de materials plàstics. Cal tenir en compte que si el producte que conté l’envàs o l’embolcall té algun grau de perillositat, aquest estarà reflectit a l’etiqueta de l’envàs mitjançant un pictograma*, i haurà de ser considerat com un residu especial, que no es podrà llençar juntament amb la resta de residus assimilables a municipals. També pertanyen a aquest grup de residus els vasos de plàstic, materials d’un sol ús, etc. En tot cas, es tracta de residus de plàstic, sense cap perillositat, que són fàcilment segregables per al seu reciclatge posterior.

c) Paper

Tot i que el paper no és un residu generat en grans quantitats en aquesta activitat professional, és bo de fer-ne un ús racional en cas que es generi. El paper es pot generar principalment en tasques administratives, en històries clíniques dels pacients, en la realització d’algun informe de l’estat del pacient o en exercicis escrits que fan els pacients.És un residu completament valoritzable, de manera que és important segregar-lo i dipositar-lo en contenidors específics per al seu reciclatge posterior. Cal tenir en compte que tota la documentació amb dades personals dels pacients es considera documentació confidencial i ha de ser tractada com a tal. D’aquesta manera, aquest paper cal triturar-lo abans de dipositar-lo al seu contenidor, o en cas de no destruir-lo, cal gestionar-lo com a residu de paper confidencial amb una empresa especialitzada.

d) Residus de medicaments caducats

Els residus de medicaments caducats no són especials, però cal que rebin un tractament específic. Existeix un sistema de recollida selectiva d‘aquests residus a través d’una entitat sense ànim de lucre, anomenada SIGRE, que aglutina la gestió d’envasos de medicaments de consum domèstic i particular (està legislat per la Llei 11/1997, d’envasos i residus d’envasos) que es recullen a través dels punts SIGRE que hi ha distribuïts als CAP i a les farmàcies. No recolliran els medicaments que es generen com a activitat pròpia d’un CAP o bé dins un hospital, clínica, etc. La recollida de medicaments generats en hospitals, CAP i altres activitats privades i públiques s’han de gestionar a través d’un gestor privat.

Pel que fa als residus especials que pot generar el personal d’atenció especialitzada per a malalts d’Alzheimer podem trobar:

e) Restes de productes químics usats i els envasos buits que els han contingut

Els residus dels productes químics que s’utilitzen en les tasques d’assistència als malalts, com per exemple l’alcohol, els productes desinfectants, etc. així com els envasos que els han contingut, són residus especials. Aquests residus cal retirar-los a través de deixalleries* municipals o d’un gestor

autoritzat*, ja que tots han de ser segregats i lliurats a una planta de tractament.

f) Altres residus especials: plaques radiogràfiques, piles, etc.

Hi ha alguns residus que es poden generar de forma puntual i que són catalogats com a especials ja que contenen algun element o producte perillós en la seva composició. Alguns exemples de residus especials poden ser les plaques radiogràfiques per llençar, que contenen sals de plata, o bé les piles, els fluorescents o materials que contenen mercuri. Aquests residus no es poden dipositar amb la resta de residus banals i considerats no especials, de manera que cal fer-ne una recollida selectiva, a través de deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat*. A més a més, en algun cas, la recollida selectiva d’aquests residus també permet recuperar algun producte concret per reutilitzar-lo, com és el cas de la plata en les radiografies.

3.1.2 Opcions de minimització Les opcions de minimització es basen principalment en dues estratègies: d’una banda, la prevenció de la contaminació en origen, de manera que s’eviti generar contaminació, i de l’altra, actuacions de minimització de residus, és a dir, en aquells residus o contaminació que sigui inevitable, s’ha d’intentar reduir-la al màxim, per disminuir-ne la generació. Aquests dos conceptes moltes vegades van lligats, de manera que en minimitzar la contaminació estem prevenint la generació d’aquests contaminants, la qual cosa comporta actuacions i bones pràctiques comunes i similars.

Sanitat 45

3



Cal fer una gestió correcta per evitar una possible contaminació química d’aigües residuals. Per evitar generar aigües residuals en excés, cal mantenir un consum d’aigua responsable, evitant tenir aixetes obertes o que degotin, amb la instal·lació de dispositius de reducció de cabal o airejadors a les aixetes de sortida. També és una bona pràctica la utilització de productes de neteja biodegradables o respectuosos amb el medi ambient, per evitar que aquests contaminin posteriorment els sistemes naturals.

En l’àmbit sanitari és molt important realitzar tasques de neteja, desinfecció i esterilització per tal d’evitar qualsevol possibilitat de contaminació de la instal·lació, i generar, d’aquesta manera, residus innecessaris.És important que, en cas que sigui necessari, les zones de tractament o de cures siguin desinfectades després de cada pacient, preferiblement usant productes efectius però respectuosos amb el medi ambient. Així, a banda de mantenir l’esterilitat i desinfecció necessàries en qualsevol activitat de caire sanitari, es pot evitar la generació de residus innecessaris per contaminació dels materials que cal utilitzar en els pacients (en especial els d’un sol ús que no es poden desinfectar com ara gases, cotons, benes, etc.).

Per tal de prevenir la contaminació en origen, és important no malgastar energia de forma innecessària, ja que la major part d’energia consumida prové d’un recurs no renovable i la seva generació causa contaminació al medi. D’aquesta manera, com a bones pràctiques cal evitar tenir innecessàriament llums i aparells elèctrics encesos o cal mantenir la temperatura ambient del local a 26 ºC a l’estiu i a 21 ºC a l’hivern. Així es pot ajustar i reduir el consum d’energia al centre de treball.


Aquestes actuacions estan encaminades a disminuir la generació de residus, que si bé a vegades és inevitable, es pot intentar reduir al màxim possible. D’aquesta manera, caldria intentar limitar la utilització de material d’un sol ús només a les tasques que comportin un perill d’infecció, i emprar sempre que sigui possible material reutilitzable, amb la desinfecció prèvia després de cada ús.Pel que fa al paper, cal fer-ne un ús racional i procurar disminuir-lo amb actuacions com la informatització de les històries clíniques dels pacients. Com a bones pràctiques es podria substituir el paper blanc per paper reciclat, i fer servir sempre el tipus de paper que sigui més ecològic (pel que fa a la fabricació), i sobretot, segregar-lo, un cop ja s’hagi reutilitzat, de la resta de residus, per tal de poder-lo reciclar posteriorment.Altres estratègies complementàries per tal de reduir la generació de residus podrien ser la revisió periòdica de les dates de caducitat dels productes químics i farmacèutics utilitzats, a fi d’evitar que caduquin abans de ser consumits, o bé realitzar comandes de productes químics/farmacèutics adaptats al consum, de manera que no sobri gran quantitat de producte que quedi caducat i calgui retirar com a residu.Sempre, i en la mesura que sigui possible, els residus generats que es puguin separar i segregar fàcilment per a la seva valorització posterior (per exemple els plàstics, els metalls, el vidre, etc., tots aquests materials fàcilment valoritzables), cal gestionar-los de forma separada i dipositar-los als contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o a través de gestors autoritzats destinats a aquest efecte. D’aquesta manera s’aconsegueix recuperar i reutilitzar aquests materials, amb la qual cosa s’evita i es redueix el consum de les matèries primeres usades en la seva fabricació, i en general, s’és més respectuós amb el medi ambient que ens envolta.

3


Residus

Codi

de

residu

(CER)

Classificació

Mètode

Valorització/

Tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització
















Medica-ments caducats

180109 No especial

Recuperació de medica-ments, esta-bilització


- Fer les comandes segons les necessitats reals del centre

- Retirada per part del productor abans de la caducitat

- Actualització dels inventaris

Residus especials

Restes de productes químics i envasos buits

180106 Especial

Regene-ració de dissolvents, recuperació de productes fotogràfics, estabilització, incineració





Altres residus especials

Residus que de manera ocasional poden entrar en contacte amb el tècnic/a d’atenció especialitzada per a malalts d’Alzheimer . Cal lliurar-los a un gestor autoritzat i no tenir-los emmagatzemats durant períodes superiors a 6 mesos. Davant de qualsevol dubte sobre la seva gestió, cal consultar-ho amb el responsable de residus.

3.1.3 Quadre resum

Sanitat 47

3


3.2 ZELADOR/A SANITARI/ÀRIA

La principal tasca del zelador/a és col·laborar amb altres professionals en el trasllat i moviment dels pacients, així com la vigilància, guàrdia i custòdia de tot tipus de dependències de l’Administració. També s’encarrega d’informar i orientar els visitants, del maneig de màquines reproductores i auxiliars, de realitzar encàrrecs oficials dins i fora dels centres de treball, de repartir documentació, franquejar, dipositar, lliurar, recollir i distribuir la correspondència, i del trasllat de mobiliaris i estris.Es tracta d’una àrea professional amb un impacte ambiental molt baix a causa de la pràcticament nul·la generació de residus i consum de recursos. Tot i això, en aquest capítol es descriuen els principals corrents residuals que es poden generar com a conseqüència d’aquesta activitat sanitària i es proposen mesures per minimitzar-los i gestionar-los correctament.

3.2.1 Corrents residualsL’àmbit de treball dels zeladors/ores s’ubica als hospitals, on es poden generar residus especials i no especials. La gran majoria dels residus amb els quals estarà en contacte el zelador/a són residus inerts o no especials i, per tant, es gestionen com els residus municipals. Aquests residus no especials poden ser recollits i retirats pels serveis de recollida urbana, seguint els criteris que marqui l’autoritat municipal, ja sigui deposició en contenidors del carrer o ja sigui a través d’un gestor privat. Tot i així, també es produeixen alguns residus especials, que han de ser retirats per empreses gestores autoritzades o bé dipositats en deixalleries municipals.

Els diferents tipus de residus no especials que es poden generar en les tasques laborals del zelador/a sanitari/ària són aquests:

a) Rebuig

Aquest grup correspon a tot aquell material residual o d’un sol ús, que ha d’ésser rebutjat després de ser utilitzat una vegada i per al qual no hi ha un sistema de recollida selectiva establert. Concretament es tracta de tots aquells residus assimilables als domèstics (restes de papers bruts, etc.). També hi estan inclosos els residus procedents de l’ús i tracte sanitari: guants i mascaretes, rulls de cotó, gases, paper absorbent, etc. Aquests residus s’han de recollir en una bossa de plàstic, la seva manipulació ha d’ésser acurada i no s’ha de manipular el contingut de les bosses. La seva gestió no planteja exigències especials, ja que es tracta de residus no especials, de manera que es tractaran com a residus assimilables a municipals i es dipositaran al contenidor destinat a aquests residus generals municipals (o se seguiran les indicacions per a la recollida que estableixi l’Administració local corresponent).Un dels objectius bàsics en les bones pràctiques ambientals és reduir, en la mesura que sigui possible, la generació de residus de rebuig mitjançant la prevenció, la segregació i la classificació dels residus que es poden reciclar i valoritzar. Per aquest motiu, els envasos de plàstic, el paper o el vidre (apartats b, c i d) no s’han d’incloure en aquest grup, sinó que cal segregar-los per al seu reciclatge posterior.


Aquests residus corresponen bàsicament a envasos buits, ja siguin de productes de neteja, de material sanitari, etc. o bé embolcalls o caixes de materials plàstics. Cal tenir en compte que si el producte que conté l’envàs o l’embolcall té algun grau de perillositat, aquest estarà reflectit a l’etiqueta de l’envàs mitjançant un pictograma*, i haurà de ser considerat com un residu especial, que no es podrà llençar juntament amb la resta de residus assimilables a municipals.També pertanyen a aquest grup de residus els vasos de plàstic, materials d’un sol ús, etc. En tot cas, es tracta de residus de plàstic, sense cap perillositat, que són fàcilment segregables per al seu reciclatge posterior.


c) Paper

Tot i que el paper no és un residu generat en grans quantitats en aquesta activitat professional, és important fer-ne un ús racional en cas que es produeixi. El paper és generat principalment en les tasques administratives, en històries clíniques dels pacients o en la realització d’algun informe de l’estat del pacient. És un residu completament valoritzable, de manera que és important segregar-lo i dipositar-lo en contenidors específics per al seu reciclatge posterior.

d) Vidre

El vidre també s’ha de tractar de manera diferenciada, ja que és un material fàcilment recuperable. El vidre es pot reutilitzar o reciclar, i en gran mesura, conserva les seves qualitats inicials.

e) Matèria orgànica

Les restes d’aliments o altres materials de naturalesa orgànica s’han de dipositar en bosses compostables per a la seva gestió correcta.

Pel que fa als residus especials, cal dir que tot i que en l’activitat general de l’hospital sí que es poden generar de manera significativa, el zelador/a en un principi no està en contacte amb la major part d’aquest tipus de residus. Tot i així, i en relació amb tasques de manteniment que es poden associar al zelador/a, hi ha alguns residus especials associats que es detallen a continuació:

f) Residus voluminosos

Són aquells residus que a causa de les seves característiques (dimensions, pes, propietats, etc.) no són assumibles pel sistema de contenidors de recollida ordinària o selectiva. La seva gestió s’haurà de fer seguint les indicacions de l’ajuntament. Aquesta serà diferent pel que fa als residus amb components qualificats de residus especials com ara residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) i residus amb peces considerades com a no especials (mobles, llits, matalassos, etc.)

g) Residus fluorescents o altres equips que continguin mercuri

Els fluorescents i altres equips que continguin mercuri es consideren residus especials i per tant s’han de tractar de forma adequada: s’han d’identificar de manera clara com a residus especials tal com especifica l’apartat 1.1.3.7.El temps d’emmagatzematge no ha de ser superior a sis mesos. Es poden portar els fluorescents al punts verds disposats als municipis ja que s’ha establert un pla SIG amb les empreses productores de fluorescents, de conformitat amb el fet que es fan responsables del residu que comporta la comercialització del seu producte.

Contenidor de residus plàstics en un hospital.

Sanitat 49

3

h) Residus de tòner per a impressió

Els residus de tòner es poden classificar entre residus especials i no especials, segons la seva composició o els elements que els formen i que, posteriorment a la seva utilització, esdevindran residus amb una gestió específica.Els residus de tòner i cartutxos de tinta procedents de les fotocopiadores i impressores poden ser residus especials ja que contenen certes substàncies perilloses a l‘interior. Es componen d’una carcassa de plàstic dur, alumini i aliatges de coure o bronze, diferents mecanismes i tinta d’impressió. Pel seu contingut en plàstic i metalls (molts dels quals triguen molt de temps a reciclar-se de manera natural), així com les restes de tinta, és important segregar-los i no abocar-los directament al contenidor de rebuig.Aquests residus es poden reciclar amb alguna de les empreses autoritzades a fer-ho o es poden gestionar a través de les deixalleries municipals. En cas que siguin gestionats per empreses autoritzades, es poden tornar a adquirir una vegada reciclats; s’obtenen els mateixos resultats d’impressió a un preu més baix, amb la qual cosa els costos de compra d’aquesta matèria disminueixen per a l’empresa.

i) Altres residus especials

A més dels residus especials esmentats anteriorment, que no són directament generats per l’activitat sanitària, hi ha alguns residus especials generats per les activitats d’assistència sanitària que de manera puntual poden entrar en contacte amb el zelador/a com ara agulles i altres materials tallants o punxants potencialment contaminats, plaques radiogràfiques, envasos buits que hagin contingut productes químics, RAEE (residus d’aparells elèctrics i electrònics), com per exemple neveres, aparells de laboratori, etc.

En cas que el zelador/a detecti algun dels residus esmentats, haurà d’identificar-lo com a residu especial i no gestionar-ho amb el servei de recollida municipal. El residu haurà de ser tractat per una empresa autoritzada per a la seva gestió o s’haurà de dipositar en una deixalleria. A més, aquests residus no es podran emmagatzemar durant un període superior a 6 mesos.Davant de qualsevol dubte pel que fa a la identificació d’un residu com a especial, el seu emmagatzematge o la seva gestió, el zelador/a ho haurà de consultar al responsable de residus del centre de treball, el qual li haurà de donar les indicacions necessàries per la gestió correcta.

3.2.2 Opcions de minimització Les opcions de minimització es basen principalment en dues estratègies: d’una banda la prevenció de la contaminació en origen, de manera que s’eviti de generar contaminació, i de l’altra, actuacions de minimització de residus, és a dir, en aquells residus o contaminació que sigui inevitable, s’ha d’intentar reduir-la al màxim, per disminuir-ne la generació. Aquests dos conceptes moltes vegades van lligats, de manera que en minimitzar la contaminació estem prevenint la generació d’aquests contaminants, la qual cosa comporta actuacions i bones pràctiques comunes i similars.



Contenidors de recollida de residus sanitaris del grup I



En l’àmbit sanitari és molt important realitzar tasques de neteja, desinfecció i esterilització per tal d’evitar qualsevol possibilitat de contaminació de la instal·lació, i generar, d’aquesta manera, residus innecessaris.En primer lloc, cal que tota l’àrea de treball estigui neta i desinfectada. Totes les superfícies horitzontals de les zones de treball han de ser desinfectades després de cada pacient, preferiblement usant productes efectius però respectuosos amb el medi ambient. D’aquesta manera, a banda de mantenir l’esterilitat i desinfecció necessàries en qualsevol activitat de caire sanitari, es pot evitar la generació de residus innecessaris, per contaminació dels materials que cal utilitzar en els pacients (en especial els d’un sol ús que no es poden desinfectar). Totes les eines i tot l’instrumental que no són d’un sol ús han de ser esterilitzats per reutilitzar-los. Els equips d’esterilització s’han de comprovar regularment per assegurar-ne el funcionament correcte.

Per tal de prevenir la contaminació en origen, és important no malgastar energia

de forma innecessària, ja que la major part d’energia consumida prové d’un recurs no renovable i la seva generació causa contaminació al medi. D’aquesta manera, com a bones pràctiques cal evitar tenir innecessàriament llums i aparells elèctrics encesos o cal mantenir la temperatura ambient del local a 26 ºC a l’estiu i a 21 ºC a l’hivern. D’aquesta manera es pot ajustar i reduir el consum d’energia al centre de treball.


Aquestes actuacions estan encaminades a disminuir la generació de residus, que si bé a vegades és inevitable, es pot intentar reduir al màxim possible. D’aquesta manera, caldria intentar limitar la utilització de material d’un sol ús només a les tasques que comportin un perill d’infecció i emprar sempre que sigui possible material reutilitzable, amb la desinfecció prèvia després de cada ús.Pel que fa al paper, cal fer-ne un ús racional i procurar disminuir-lo amb actuacions com la informatització de les històries clíniques dels pacients. Com a bones pràctiques es podria substituir el paper blanc per paper reciclat, i fer servir sempre el tipus de paper que sigui més ecològic (pel que fa a la fabricació), i sobretot, segregar-lo, un cop ja s’hagi reutilitzat, de la resta de residus, per tal de poder-lo reciclar posteriorment.Altres estratègies complementàries per tal de reduir la generació de residus podrien ser la revisió periòdica de les dates de caducitat dels productes químics i farmacèutics utilitzats, a fi d’evitar que caduquin abans de ser consumits, o bé realitzar comandes de productes químics/farmacèutics adequades al consum, de manera que no sobri gran quantitat de producte que quedi caducat i calgui retirar com a residu.Sempre, i en la mesura que sigui possible, els residus generats que es puguin separar i segregar fàcilment per a la seva valorització posterior (per exemple els plàstics, els metalls, el vidre, etc., tots aquests materials fàcilment valoritzables), cal gestionar-los de forma separada i dipositar-los als contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o a través de gestors autoritzats destinats a aquest efecte. D’aquesta manera s’aconsegueix recuperar i reutilitzar aquests materials, amb la qual cosa s’evita i es redueix el consum de les matèries primeres usades en la seva fabricació, i en general, s’és més respectuós amb el medi ambient que ens envolta.

Sanitat 51

ResidusCodi

CERClassificació

Valorització

o tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització





- Evitar el malbaratament de primeres matèries




- Ús racional del recurs







Vidre 200102 No especialReciclatge de vidre

Dipositar el residu als contenidors verds de recollida municipal o lliurar-lo a un gestor autoritzat segons estableixin les ordenances municipals


Residus de tòner per a impressió

080318 No especialReciclatge de tòners

Lliurament a un gestor autoritzat o a una deixalleria municipal

- Minimitzar les impressions no imprescindibles

- Ús de cartutxos de tòner reciclats

3

3.2.3 Quadre resum


3.3 AUXILIAR D’INFERMERIA EN HOSPITALITZACIÓ

La principal tasca de l’auxiliar d’infermeria en hospitalització és acompanyar els malalts a les plantes i serveis que els siguin assignats, sempre que no siguin traslladats en lliteres. També fa totes aquelles activitats que, sense tenir un caràcter professional sanitari, faciliten les funcions del metge o la infermera. Així, entre les funcions que realitzen els auxiliars d’infermeria en hospitalització, podem trobar tasques diverses com:

El principal impacte ambiental que cal destacar en l’àmbit de l’hospitalització és la generació de residus. En aquest capítol es descriuen els principals corrents residuals que es poden generar com a conseqüència d’aquesta activitat sanitària i es proposen mesures per minimitzar-los i gestionar-los correctament.

3.3.1 Corrents residualsEn les tasques realitzades per auxiliars d’infermeria en hospitalització es generen residus de caràcter sanitari. Aquests residus estan classificats en quatre grups diferents, segons les seves característiques: grup I, II, III i IV. Els residus pertanyents als grups I i II són classificats com a no especials i poden ser recollits i retirats pels serveis de recollida urbana. Els altres dos grups, III i IV, en canvi, són residus especials i han de ser retirats per empreses gestores autoritzades.

ResidusCodi

CERClassificació

Valorització

o tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització

Residus especials

Residus fluores-cents o altres equips que contenen mercuri

200121 Especial

Reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics


- Ús de piles recarregables

- Ús racional dels fluorescents

Residus de tòner per a impressió

080317 Especial Reciclatge de tòners


- Minimitzar les impressions no im- prescin- dibles

- Ús de cartutxos de tòner reciclats


Residus generats o que poden entrar en contacte de manera ocasional amb el zelador/a sanitari/ària. Cal lliurar-los a un gestor autoritzat i no tenir-los emmagatzemats durant períodes superiors a 6 mesos. Davant de qualsevol dubte sobre la seva gestió, cal consultar-ho amb el responsable de residus.


Sanitat 53

3

Residus assimilables a municipals (grup I):

Són els residus generats als centres que no tenen res a veure amb l’activitat sanitària i que, per tant, no plantegen exigències especials en la seva gestió. En aquest grup s’inclouen els residus assimilables a urbans com cartró, paper, plàstic, vidre, etc.


Aquests residus corresponen bàsicament a envasos buits, ja siguin de productes de neteja, de material sanitari, etc. o bé embolcalls o caixes de materials plàstics. Cal tenir en compte que si el producte que conté l’envàs o l’embolcall té algun grau de perillositat, aquest estarà reflectit a l’etiqueta de l’envàs mitjançant un pictograma*, i haurà de ser considerat com un residu especial (grup IV), que no es podrà llençar juntament amb la resta de residus assimilables a municipals.També pertanyen a aquest grup residus com ara vasos de plàstic, materials d’un sol ús, etc. En tot cas, es tracta de residus de plàstic, sense cap perillositat, que són fàcilment segregables per al seu reciclatge posterior.

b) Paper

Tot i que el paper no és un residu generat en grans quantitats en aquesta activitat professional, és important fer-ne un ús racional en cas que es generi. El paper es genera principalment en les tasques administratives o en històries clíniques dels pacients, però també en la protecció de lliteres, sempre que un cop utilitzat estigui net. És un residu completament valoritzable, de manera que és important segregar-lo i dipositar-lo en contenidors específics per al seu reciclatge posterior. Cal tenir en compte que tota la documentació amb dades personals dels pacients es considera documentació confidencial i ha de ser tractada com a tal. D’aquesta manera, aquest paper cal triturar-lo abans de dipositar-lo al seu contenidor, o en cas de no destruir-lo, cal gestionar-lo com a residu de paper confidencial amb una empresa especialitzada.

c) Vidre

El vidre també s’ha de tractar de manera diferenciada ja que és un material fàcilment recuperable. El vidre es pot reutilitzar o reciclar, i en gran mesura, conserva les seves qualitats inicials. També passa el mateix en el cas dels plàstics, si es tracta d’envasos que han contingut productes químics especials (tindran pictograma* identificatiu) i aquest vidre es catalogarà com a residu perillós o especial (grup IV).

d) Matèria orgànica

Les restes d’aliments o altres materials de naturalesa orgànica s’han de dipositar en bosses compostables per a la seva gestió correcta.

e) Rebuig

Tot aquell material d’un sol ús o bé rebutjable, que no pugui ser segregat i valoritzat o per al qual no hi ha un sistema de recollida selectiva establert, no planteja exigències especials, ja que es tracta de residus no especials, de manera que es tractaran com a residus assimilables a municipals i es dipositaran al contenidor destinat a aquests residus generals municipals (o se seguiran les indicacions per a la recollida que estableixi l’Administració local corresponent).Un dels objectius bàsics en les bones pràctiques ambientals és reduir, en la mesura que sigui possible, la generació de residus de rebuig mitjançant la prevenció, la segregació i la classificació dels residus que es poden reciclar i valoritzar. Per aquest motiu, els envasos de plàstic, el paper o el vidre (apartats a, b, c i d) no s’han d’incloure en aquest grup, sinó que cal segregar-los per al seu reciclatge posterior.

f) Tèxtil

En l’àmbit sanitari es genera un gran nombre de residus tèxtils com ara llençols, tovalloles, pijames, tovallons, etc. que, en finalitzar la seva vida útil, s’han de segregar per al seu tractament selectiu.

g) Residus de medicaments caducats



Residus sanitaris del grup II:

Atès el seu contacte directe amb el pacient, els auxiliars d’infermeria en hospitalització tenen una especial incidència en la generació de residus del grup II:

a) Cures, higiene i neteja del pacient.b) Administració de medicaments al pacient.c) Retirada de residus clínics del centre i restes de material de les sales de cura.

Aquest grup correspon a la fracció de residus que deriven del tracte directe amb pacients, sense que siguin residus amb un risc significatiu per a la salut o el medi ambient. Es tracta de residus com ara materials de cures, gases i cotó bruts, guants de làtex, mascaretes, recipients de drenatge, bosses buides d’orina o de sang. Aquests residus no presenten exigències especials, ja que es tracta de residus inerts i no especials, de manera que està acceptada la seva gestió a nivell municipal o bé una altra forma que estableixi l’Ajuntament, com els residus del grup I. Cal tenir en compte que requereixen una gestió especial dins el centre, de manera que s’han de separar dels residus del grup I.

Pel que fa als residus especials que pot generar l’activitat d’auxiliar d’infermeria en hospitalització trobem:

Residus sanitaris del grup III:

La generació de residus pertanyent a aquest grup requereix l’aplicació de mesures de prevenció tant dins com fora del centre generador ja que poden representar un risc per a la salut laboral i pública. És important segregar-los de manera correcta i dipositar-los en contenidors específics, etiquetats i emmagatzemats correctament per ser lliurats a un gestor autoritzat.

Aquest grup inclou: a) Agulles i material punxant i tallant. b) Vacunes vives i atenuades. c) Sang i hemoderivats en forma líquida en recipients. d) Residus anatòmics (excepte aquells que els és aplicable el Decret 297/1997, de 25 de novembre, pel

qual s’aprova el Reglament de policia sanitària mortuòria).

Els residus del grup III (residus sanitaris específics o de risc), s’han de dipositar en recipients rígids, hermètics i retolats amb l’indicatiu “Residus de risc”. Els residus tallants i punxants s’han de recollir dins de recipients rígids més petits que no s’han d’omplir més del 75% del seu volum. Els residus sanitaris específics líquids corresponents a mostres de sang, hemoderivats i d’altres líquids biològics que no poden ser abocats per la pica, s’han de recollir en recipients rígids impermeables i hermètics. Tots aquests residus han de ser gestionats correctament a través d’un gestor o empresa especialitzada, i no poden anar al sistema de recollida i gestió municipal.

Residus sanitaris del grup IV:

Es tracta de residus tipificats en normatives singulars i citotòxics. La gestió d’aquests residus està subjecta a requeriments especials des del punt de vista higiènic i mediambiental, tant dins com fora del centre generador.

Control d’entrada dels residus en el magatzem de residus hospitalaris.

Sanitat 55

Dins d’aquest grup es troben classificats aquests residus:a) Residus citotòxics.b) Residus químics. c) Residus de medicaments citotòxics caducats. Els citotòxics, que porten associat un risc basat en les seves propietats cancerígenes, mutagèniques i teratogèniques, són residus que s’han de dipositar en recipients rígids de polietilè o poliestirè, d’un sol ús i hermètics, retolats amb l’indicatiu “Material contaminat químicament. Citotòxics”. Aquests residus poden ser restes de medicaments antineoplàstics que ja no són aptes per a l’ús terapèutic, i material sanitari d’un sol ús que hi hagi estat en contacte, tant en la preparació com en l’administració.Els residus químics com ara alcohol, productes desinfectants, etc. així com els envasos que els han contingut, s’han de segregar en punts de deposició de medicaments per retirar-los després a través de deixalleries o d’un gestor autoritzat.Tots aquests residus especials s’han d’identificar de manera clara, llegible i indeleble per evitar possibles confusions. Les característiques de les etiquetes identificatives i la forma d’emmagatzematge i gestió dels residus especials queda definit al Capítol 1, apartat 1.1.3.7 Els residus.





En l’àmbit sanitari és molt important realitzar tasques de neteja, desinfecció i esterilització per tal d’evitar qualsevol possibilitat de contaminació de la instal·lació, i generar, d’aquesta manera, residus innecessaris.En primer lloc, cal que tota l’àrea de treball estigui neta i desinfectada. Totes les superfícies horitzontals de les zones de treball han de ser desinfectades després de cada pacient, preferiblement usant productes efectius però respectuosos amb el medi ambient. D’aquesta manera, a banda de mantenir l’esterilitat i desinfecció necessàries en qualsevol activitat de caire

3

Contenidors específics de residus químics (Grup IV)


sanitari, es pot evitar la generació de residus innecessaris, per contaminació dels materials que cal utilitzar en els pacients (en especial els d’un sol ús que no es poden desinfectar). Totes les eines i tot l’instrumental que no són d’un sol ús han de ser esterilitzats per reutilitzar-los. Els equips d’esterilització s’han de comprovar regularment per assegurar-ne el funcionament correcte.

Per tal de prevenir la contaminació en origen, és important no malgastar energia de forma innecessària, ja que la major part d’energia consumida prové d’un recurs no renovable i la seva generació causa contaminació al medi. D’aquesta manera, com a bones pràctiques cal evitar tenir innecessàriament llums i aparells elèctrics encesos o cal mantenir la temperatura ambient del local a 26 ºC a l’estiu i a 21 ºC a l’hivern. D’aquesta manera es pot ajustar i reduir el consum d’energia al centre de treball.


Aquestes actuacions estan encaminades a disminuir la generació de residus, que si bé a vegades és inevitable, es pot intentar reduir al màxim possible. D’aquesta manera, caldria intentar limitar la utilització de material d’un sol ús només a les tasques que comportin un perill d’infecció i emprar sempre que sigui possible material reutilitzable, amb la desinfecció prèvia després de cada ús.Pel que fa al paper, cal fer-ne un ús racional i procurar disminuir-lo amb actuacions com la informatització de les històries clíniques dels pacients. Com a bones pràctiques es podria substituir el paper blanc per paper reciclat, i fer servir sempre el tipus de paper que sigui més ecològic (pel que fa a la fabricació), i sobretot, segregar-lo, un cop ja s’hagi reutilitzat, de la resta de residus, per tal de poder-lo reciclar posteriorment.Altres estratègies complementàries per tal de reduir la generació de residus podrien ser la revisió periòdica de les dates de caducitat dels productes químics i farmacèutics utilitzats, a fi d’evitar que caduquin abans de ser consumits, o bé realitzar comandes de productes químics/farmacèutics adaptats al consum, de manera que no sobri gran quantitat de producte que quedi caducat i calgui retirar com a residu.Sempre, i en la mesura que sigui possible, els residus generats que es puguin separar i segregar fàcilment per a la seva valorització posterior (per exemple els plàstics, els metalls, el vidre, etc., tots aquests materials fàcilment valoritzables), cal gestionar-los de forma separada i dipositar-los als contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o a través de gestors autoritzats destinats a aquest efecte. D’aquesta manera s’aconsegueix recuperar i reutilitzar aquests materials, amb la qual cosa s’evita i es redueix el consum de les matèries primeres usades en la seva fabricació, i en general, s’és més respectuós amb el medi ambient que ens envolta.

3.3.3 Quadre resum

Residus

Codi

de

residu

(CER)

Classificació

Mètode

Valorització/

Tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització

Residus assimilables a residus municipals (Grup I)











Sanitat 57

Residus

Codi

de

residu

(CER)

Classificació

Mètode

Valorització/

Tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització

Residus assimilables a residus municipals (Grup I)







- Evitar-ne el malbaratament

Altres: tèxtils

200111 No especialReciclatge de teixits

Lliurar el residu als sistemes de recollida municipal o lliurar-lo a un gestor autoritzat segons estableixin les ordenances municipals



180109 No especial






Residus no específics (Grup II)

Material d’un sol ús brut, com ara gases, cotó, guants de làtex, mascaretes

180104 No especial

Incineració de residus no halogenats, deposició de residus no especials, gestió per part d’un Centre de Recollida i Transferència

Dipositar el residu als contenidors de recollida municipal


Residusde risc(Grup III)

Residus infecciosos

180103 Especial Esterilització/ trituració/ incineració


-

Material punxant



-

3


Residus

Codi

de

residu

(CER)

Classificació

Mètode

Valorització/

Tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització

Residusde risc(Grup III)

Restes ana-tòmiques i òrgans, incloent-hi bosses i bancs de sang



-

Residus citotòxics

180108 Especial

Recuperació de medi-caments, incineració de residus no halogenats


-

Residus químics

180106 Especial

Regene-ració de dissolvents, recuperació de productes fotogràfics, estabilització o incineració




3.4 AUXILIAR D’INFERMERIA EN GERIATRIA

La principal tasca de l’auxiliar d’infermeria en geriatria és tenir cura de les necessitats biopsicosocials de la gent gran en els diferents àmbits d’atenció, així com realitzar el control dels recursos materials i l’organització del servei. El principal impacte ambiental que cal destacar en l’àmbit de treball dels auxiliars d’infermeria en geriatria és la generació de residus. En aquest capítol es descriuen els principals corrents residuals que es poden generar com a conseqüència d’aquesta activitat sanitària i es proposen mesures per minimitzar-los i gestionar-los correctament.

3.4.1 Corrents residualsL’àmbit de treball dels auxiliars d’infermeria en geriatria es duu a terme bàsicament en clíniques geriàtriques o als domicilis, on es generen residus que majoritàriament són residus sense risc: municipals, residus inerts o no especials i, per tant, es gestionen com els residus municipals. Aquests residus no especials poden ser recollits i retirats pels serveis de recollida urbana, seguint els criteris que marqui l’autoritat municipal, ja sigui deposició en contenidors del carrer o ja sigui a través d’un gestor privat. També es produeixen alguns residus especials, que han de ser retirats per empreses gestores autoritzades o bé dipositats en deixalleries municipals.

Els diferents tipus de residus no especials que es poden generar en les tasques laborals del personal auxiliar d’infermeria en geriatria són aquests:

Sanitat 59

3

a) Rebuig

Aquest grup correspon a tot aquell residu o material d’un sol ús que ha d’ésser rebutjat després de ser utilitzat una vegada i per al qual no hi ha un sistema de recollida selectiva establert. Concretament es tracta de residus assimilables als domèstics, com per exemple bolquers, guants i mascaretes, rulls de cotó, gases, paper absorbent, etc. residus que es podrien generar puntualment en l’activitat del personal auxiliar d’infermeria en geriatria. En aquest grup podem incloure també altres tipus de residus com ara els residus procedents de material d’oficines o despatxos. Aquests residus s’han de recollir en una bossa de plàstic, la seva manipulació ha d’ésser acurada i no s’ha de manipular el contingut de les bosses. La seva gestió no planteja exigències especials, ja que es tracta de residus no especials, de manera que es tractaran com a residus assimilables a municipals i es dipositaran al contenidor destinat a aquests residus generals municipals (o se seguiran les indicacions per a la recollida que estableixi l’Administració local corresponent).Un dels objectius bàsics en les bones pràctiques ambientals és reduir, en la mesura que sigui possible, la generació de residus de rebuig mitjançant la prevenció, la segregació i la classificació dels residus que es poden reciclar i valoritzar. Per aquest motiu, els envasos de plàstic o el paper (apartats b i c) no s’han d’incloure en aquest grup, sinó que cal segregar-los per al seu reciclatge posterior.


Aquests residus corresponen bàsicament a envasos buits, ja siguin de productes de neteja, de material sanitari, etc. o bé embolcalls o caixes de materials plàstics. Cal tenir en compte que si el producte que conté l’envàs o l’embolcall té algun grau de perillositat, aquest estarà reflectit a l’etiqueta de l’envàs mitjançant un pictograma*, i haurà de ser considerat com un residu especial, que no es podrà llençar juntament amb la resta de residus assimilables a municipals.També pertanyen a aquest grup residus com ara vasos de plàstic, materials d’un sol ús, etc. En tot cas, es tracta de residus de plàstic, sense cap perillositat, que són fàcilment segregables per al seu reciclatge posterior.

c) Paper

Tot i que el paper no és un residu generat en grans quantitats en aquesta activitat professional, és important fer-ne un ús racional en cas que es generi. El paper es genera principalment en les tasques administratives, en històries clíniques dels pacients o en la realització d’algun informe de l’estat del pacient. És un residu completament valoritzable, de manera que és important segregar-lo i dipositar-lo en contenidors específics per al seu reciclatge posterior. Cal tenir en compte que tota la documentació amb dades personals dels pacients es considera documentació confidencial i ha de ser tractada com a tal. D’aquesta manera, aquest paper cal triturar-lo abans de dipositar-lo al seu contenidor, o en cas de no destruir-lo, cal gestionar-lo com a residu de paper confidencial amb una empresa especialitzada.



e) Altres

En l’àmbit sanitari es genera un gran nombre de residus tèxtils com ara llençols, tovalloles, pijames, tovallons, etc. que, en finalitzar la seva vida útil, han de ser segregats per al seu tractament selectiu.

Pel que fa als residus especials que pot generar el personal auxiliar d’infermeria en geriatria podem diferenciar:







La prevenció de la contaminació en origen són aquelles actuacions encarades a evitar la contaminació abans que aquesta es produeixi. D’aquesta manera podem trobar actuacions com aquestes:


En l’àmbit sanitari és molt important realitzar tasques de neteja, desinfecció i esterilització per tal d’evitar qualsevol possibilitat de contaminació de la instal·lació, i generar, d’aquesta manera, residus innecessaris.En primer lloc, cal que tota l’àrea de treball estigui neta i desinfectada. Totes les superfícies horitzontals de les zones de treball han de ser desinfectades després de cada pacient, preferiblement usant productes efectius però respectuosos amb el medi ambient. Així, a banda de mantenir l’esterilitat i desinfecció necessàries en qualsevol activitat de caire sanitari, es pot evitar la generació de residus innecessaris, per contaminació dels materials que cal utilitzar en els pacients (en especial els d’un sol ús que no es poden desinfectar). Totes les eines i tot l’instrumental que no són d’un sol ús han de ser esterilitzats per reutilitzar-los. Els equips d’esterilització s’han de comprovar regularment per assegurar-ne el funcionament correcte.

Per tal de prevenir la contaminació en origen, és important no malgastar energia de forma innecessària, ja que la major part d’energia consumida prové d’un recurs no renovable i la seva generació causa contaminació al medi. D’aquesta manera, com a bones pràctiques cal evitar tenir innecessàriament llums i aparells elèctrics encesos, o cal mantenir la temperatura ambient del local a 26 ºC a l’estiu i a 21 ºC a l’hivern. Així es pot ajustar i reduir el consum d’energia al centre de treball.


Aquestes actuacions estan encaminades a disminuir la generació de residus, que si bé a vegades és inevitable, es pot intentar reduir al màxim possible. D’aquesta manera, caldria intentar limitar la utilització de material d’un sol ús només a les tasques que comportin un perill d’infecció i emprar

Exemples de contenidors específics de diferents residus.

Sanitat 61

3

sempre que sigui possible material reutilitzable, amb la desinfecció prèvia després de cada ús.Pel que fa al paper, cal fer-ne un ús racional i procurar disminuir-lo amb actuacions com la informatització de les històries clíniques dels pacients. Com a bones pràctiques es podria substituir el paper blanc per paper reciclat, i fer servir sempre el tipus de paper que sigui més ecològic (pel que fa a la fabricació), i sobretot, segregar-lo, un cop ja s’hagi reutilitzat, de la resta de residus, per tal de poder-lo reciclar posteriorment.Altres estratègies complementàries per tal de reduir la generació de residus podrien ser la revisió periòdica de les dates de caducitat dels productes químics i farmacèutics utilitzats, a fi d’evitar que caduquin abans de ser consumits, o bé realitzar comandes de productes químics/farmacèutics adaptats al consum, de manera que no sobri gran quantitat de producte que quedi caducat i calgui retirar com a residu.Sempre, i en la mesura que sigui possible, els residus generats que es puguin separar i segregar fàcilment per a la seva valorització posterior (per exemple els plàstics, els metalls, el vidre, etc., tots aquests materials fàcilment valoritzables), cal gestionar-los de forma separada i dipositar-los als contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o a través de gestors autoritzats destinats a aquest efecte. D’aquesta manera s’aconsegueix recuperar i reutilitzar aquests materials, amb la qual cosa s’evita i es redueix el consum de les matèries primeres usades en la seva fabricació, i en general, s’és més respectuós amb el medi ambient que ens envolta.

3.4.3 Quadre resum

Residus

Codi

de

residu

(CER)

Classificació

Mètode

Valorització/

Tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització
















Altres: tèxtils

200111 No especialReciclatge de teixits

Lliurar el residu als sistemes de recollida municipal o lliurar-lo a un gestor autoritzat



Residus

Codi

de

residu

(CER)

Classificació

Mètode

Valorització/

Tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització



180109 No especial


Lliurament a un gestor autoritat




Residus especials


180106 Especial

Regene-ració de dissolvents, recuperació de productes fotogràfics, estabilització, incineració






3.5 AUXILIAR D’INFERMERIA EN SALUT MENTAL I TOXICOMANIES

La principal tasca de l’auxiliar d’infermeria en salut mental i toxicomanies és tenir cura de les necessitats biopsicosocials del pacient amb trastorns psíquics o toxicòmans, així com realitzar el control dels recursos materials i l’organització del servei. El principal impacte ambiental que cal destacar en l’àmbit de treball dels auxiliars d’infermeria en salut mental i toxicomanies és la generació de residus. En aquest capítol es descriuen els principals corrents residuals que es poden generar com a conseqüència d’aquesta activitat sanitària i es proposen mesures per minimitzar-los i gestionar-los correctament.

3.5.1 Corrents residualsEn l’àmbit de treball dels auxiliars d’infermeria en salut mental i toxicomanies, es poden generar residus especials i no especials. La gran majoria dels residus produïts són residus inerts o no especials i, per tant, es gestionen com els residus municipals. Aquests residus no especials poden ser recollits i retirats pels serveis de recollida urbana, seguint els criteris que marqui l’autoritat municipal, ja sigui deposició en contenidors del carrer o ja sigui d’una altra forma que estableixi l’Ajuntament. Tot i així, també es produeixen alguns residus especials, que han de ser retirats per empreses gestores autoritzades o bé dipositats en deixalleries municipals.

Els diferents tipus de residus no especials que es poden generar en les tasques laborals dels auxiliars d’infermeria en salut mental i toxicomanies són aquests:

a) Rebuig

Aquest grup correspon a tot aquell material residual o d’un sol ús, que ha d’ésser rebutjat després de ser utilitzat una vegada i per al qual no hi ha un sistema de recollida selectiva establert. Concretament es tracta de tots els residus assimilables als domèstics (restes de papers bruts, etc.). També hi estan inclosos els residus procedents de l’ús i tracte sanitari: guants i mascaretes, rulls de cotó, gases, paper absorbent, etc.

Sanitat 63

3

Aquests residus s’han de recollir en una bossa de plàstic, la seva manipulació ha d’ésser acurada i no s’ha de manipular el contingut de les bosses. La seva gestió no planteja exigències especials, ja que es tracta de residus no especials, de manera que es tractaran com a residus assimilables a municipals i es dipositaran al contenidor destinat a aquests residus generals municipals (o se seguiran les indicacions per a la recollida que estableixi l’Administració local corresponent).Un dels objectius bàsics en les bones pràctiques ambientals és reduir, en la mesura que sigui possible, la generació de residus de rebuig mitjançant la prevenció, la segregació i la classificació dels residus que es poden reciclar i valoritzar. Per aquest motiu, els envasos de plàstic, el paper o el vidre (apartats b, c i d) no s’han d’incloure en aquest grup, sinó que cal segregar-los per al seu reciclatge posterior.


Aquests residus corresponen bàsicament a envasos buits, ja siguin de productes de neteja, de material sanitari, etc. o bé embolcalls o caixes de materials plàstics. Cal tenir en compte que si el producte que conté l’envàs o l’embolcall té algun grau de perillositat, aquest estarà reflectit a l’etiqueta de l’envàs mitjançant un pictograma*, i haurà de ser considerat com un residu especial o perillós, que no es podrà llençar juntament amb la resta de residus assimilables a municipals.També pertanyen a aquest grup residus com ara vasos de plàstic, materials d’un sol ús, etc. En tot cas, es tracta de residus de plàstic, sense cap perillositat, que són fàcilment segregables per al seu reciclatge posterior.

c) Paper

Tot i que el paper no és un residu generat en grans quantitats en aquesta activitat professional, és important fer-ne un ús racional en cas que es generi. El paper es genera principalment en les tasques administratives, en històries clíniques dels pacients o en la realització d’algun informe de l’estat del pacient. És un residu completament valoritzable, de manera que és important segregar-lo i dipositar-lo en contenidors específics per al seu reciclatge posterior.

d) Vidre

El vidre també s’ha de tractar de manera diferenciada ja que és un material fàcilment recuperable. El vidre es pot reutilitzar o reciclar, i en gran mesura conserva les seves qualitats inicials.

e) Residus de medicaments caducats


Pel que fa als residus especials que pot generar el personal auxiliar d’infermeria en salut mental i toxicomanies podem diferenciar:

f) Agulles i material tallant o punxant

Qualsevol objecte punxant o tallant utilitzat en l’activitat sanitària, independentment del seu origen. Es tracta fonamentalment d’agulles, fulles de bisturí...La generació de residus pertanyent a aquest grup requereix l’aplicació de mesures de prevenció tant dins com fora del centre generador ja que poden representar un risc per a la salut laboral i pública. És important segregar-los correctament i dipositar-los en contenidors específics, etiquetats i emmagatzemats correctament per ser lliurats a un gestor autoritzat.En aquest sentit el contenidor d’agulles no s’ha d’omplir més del 75% del seu volum i ha d’estar identificat i etiquetat correctament.

g) Restes de productes químics usats i els envasos buits que els han contingut









Per tal de prevenir la contaminació en origen, és important no malgastar energia de forma innecessària, ja que la major part d’energia consumida prové d’un recurs no renovable i la seva generació causa contaminació al medi. D’aquesta manera, com a bones pràctiques cal evitar tenir innecessàriament llums i aparells elèctrics encesos o cal mantenir la temperatura ambient del local a 26ºC a l’estiu i a 21 ºC a l’hivern. Així es pot ajustar i reduir el consum d’energia al centre de treball.


Aquestes actuacions estan encaminades a disminuir la generació de residus, que si bé a vegades és inevitable, es pot intentar reduir al màxim possible. D’aquesta manera, caldria intentar limitar la utilització de material d’un sol ús només a les tasques que comportin un perill d’infecció i emprar sempre que sigui possible material reutilitzable, amb la neteja i desinfecció prèvies després de cada ús.Pel que fa al paper, cal fer-ne un ús racional i procurar disminuir-lo amb actuacions com la informatització de les històries clíniques dels pacients. Com a bones pràctiques es podria substituir el paper blanc per paper reciclat, i fer servir sempre el tipus de paper que sigui més ecològic (pel que fa a la fabricació), i sobretot, segregar-lo, un cop ja s’hagi reutilitzat, de la resta de residus, per tal de poder-lo reciclar posteriorment.Altres estratègies complementàries per tal de reduir la generació de residus podrien ser la revisió periòdica de les dates de caducitat dels productes químics i farmacèutics utilitzats, a fi d’evitar que caduquin abans d’haver estat consumits, o bé realitzar comandes de productes químics/farmacèutics adaptats al consum, de manera que no sobri gran quantitat de producte que quedi caducat i calgui retirar com a residu.Sempre, i en la mesura que sigui possible, els residus generats que es puguin separar i segregar fàcilment per a la seva valorització posterior (per exemple els plàstics, els metalls, el vidre, etc., tots aquests materials fàcilment valoritzables), cal gestionar-los de forma separada i dipositar-los als contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o a través de gestors autoritzats destinats a aquest efecte. D’aquesta manera s’aconsegueix recuperar i reutilitzar aquests materials, amb la qual cosa s’evita i es redueix el consum de les matèries primeres usades en la seva fabricació, i en general, s’és més respectuós amb el medi ambient que ens envolta.

Sanitat 65

Residus

Codi

de

residu

(CER)

Classificació

Mètode

Valorització/

Tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització




















180109 No especial






3

3.5.3 Quadre resum


Residus

Codi

de

residu

(CER)

Classificació

Mètode

Valorització/

Tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització

Residus especials




-


180106 Especial

Regene-ració de dissolvents, recuperació de productes fotogràfics, estabilitza-ció, incine-ració






3.6 AUXILIAR D’INFERMERIA EN REHABILITACIÓ

L’auxiliar d’infermeria en rehabilitació ajuda el metge rehabilitador en els tractaments dels pacients de forma molt directa. Per això han de conèixer la finalitat terapèutica de cada tractament, els efectes fisiològics que produeix i les seves indicacions i contraindicacions, així com el funcionament i l’aplicació dels equips utilitzats en un centre de rehabilitació. El principal impacte ambiental que cal destacar en l’àmbit de la rehabilitació és la generació de residus. En aquest capítol es descriuen els principals corrents residuals generats com a conseqüència d’aquesta activitat sanitària i es proposen mesures per minimitzar-los i gestionar-los correctament.

3.6.1 Corrents residualsEl treball dels auxiliars d’infermeria en rehabilitació es desenvolupa bàsicament als centres de rehabilitació, on es generen residus que majoritàriament són residus sense risc: municipals, residus inerts o no especials i, per tant, es gestionen com els residus municipals. Aquests residus no especials poden ser recollits i retirats pels serveis de recollida urbana, seguint els criteris que marqui l’autoritat municipal, ja sigui deposició en contenidors del carrer o ja sigui d’una altra forma que estableixi l’Ajuntament. També es produeixen alguns residus especials, que han de ser retirats per empreses gestores autoritzades o bé dipositats en deixalleries municipals.

Els diferents tipus de residus no especials que es poden generar en les tasques laborals dels auxiliars d’infermeria en rehabilitació són:

a) Rebuig

Aquest grup correspon a tot aquell residu o material d’un sol ús que ha d’ésser rebutjat després de ser utilitzat una vegada i per al qual no hi ha un sistema de recollida selectiva establert. Concretament es tracta de residus assimilables als domèstics, com per exemple guants i mascaretes, adhesius d’elèctrodes o de corrents, rulls de cotó, gases, paper absorbent o residus que es podrien generar puntualment en l’activitat del personal auxiliar d’infermeria en rehabilitació. Aquests residus s’han de recollir en una bossa de plàstic. La seva gestió no planteja exigències especials, ja que es tracta de residus no especials, de manera que es tractaran com a residus assimilables a municipals i es dipositaran al contenidor destinat a aquests residus generals municipals (o se seguiran les indicacions per a la recollida que estableixi l’Administració local corresponent).

Sanitat 67

3

Un dels objectius bàsics en les bones pràctiques ambientals és reduir, en la mesura que sigui possible, la generació de residus de rebuig mitjançant la prevenció, la segregació i la classificació dels residus que es poden reciclar i valoritzar. Per aquest motiu, els envasos de plàstic o el paper (apartats b i c) no s’han d’incloure en aquest grup, sinó que cal segregar-los per al seu reciclatge posterior.


Aquests residus corresponen bàsicament a envasos buits, ja siguin de productes de neteja, de material sanitari, tubs de crema o pots de gel buits, etc. o bé embolcalls o caixes de materials plàstics. Cal tenir en compte que si el producte que conté l’envàs o l’embolcall té algun grau de perillositat, aquest estarà reflectit a l’etiqueta de l’envàs mitjançant un pictograma*, i haurà de ser considerat com un residu especial, que no es podrà llençar juntament amb la resta de residus assimilables a municipals.També pertanyen a aquest grup residus com ara vasos de plàstic, materials d’un sol ús, etc. En tot cas, es tracta de residus de plàstic, sense cap perillositat, que són fàcilment segregables per al seu reciclatge posterior.

c) Paper

El paper es pot generar tant en les tasques administratives i històries clíniques dels pacients, com en el paper de llitera que es canvia després de cada pacient. Aquest material és del tot segregable i és important fer-ne un ús racional. És un residu valoritzable, de manera que després de segregar-lo cal dipositar-lo en contenidors específics per al seu reciclatge posterior. Cal tenir en compte que la documentació amb dades personals dels pacients es considera confidencial i ha de ser tractada com a tal. D’aquesta manera, aquest paper cal triturar-lo abans de dipositar-lo al contenidor, o en cas de no destruir-lo, cal gestionar-lo com a residu de paper confidencial per una empresa especialitzada. El paper de llitera es pot plegar abans de dipositar-lo al contenidor, a fi de minimitzar-ne el volum.



e) Altres

Cal segregar també altres tipus de residus que es poden generar de manera més puntual com ara residus voluminosos procedents del canvi de material d’oficines, despatxos, lliteres, maquinària de rehabilitació (com per exemple peses, bicicletes), etc.

Pel que fa als residus especials que pot generar l’auxiliar d’infermeria en rehabilitació podem trobar:


Qualsevol objecte punxant o tallant utilitzat en l’activitat sanitària, independentment del seu origen, és considerat un residu especial. Es tracta fonamentalment d’agulles, fulles de bisturí, eines punxants de neteja, etc. Aquests residus requereixen l’aplicació de mesures de prevenció, tant dins com fora del centre sanitari, ja que poden representar un risc per a la salut laboral i pública. És important segregar-los correctament i dipositar-los als contenidors específics que hi ha per aquesta finalitat, etiquetats i emmagatzemats correctament per ser lliurats a un gestor autoritzat.En aquest sentit el contenidor d’agulles (contenidor especial destinat a aquest efecte) no s’ha d’omplir més del 75% del seu volum, ha d’estar perfectament identificat i etiquetat, i la tapa ha d’encaixar bé amb el recipient. Cal dipositar-hi únicament les agulles, prèviament separades de la xeringa, que no representa cap perill i pot ser considerada com a rebuig (vegeu apartat a).





h) Plaques radiogràfiques

Les plaques radiogràfiques per llençar són considerades un residu especial, per les sals de plata i d’altres metalls pesants tòxics que contenen, i que poden ser alliberats al medi. Per aquest motiu cal fer-ne una recollida selectiva, a través de deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat*. A més a més, la recollida selectiva d’aquest residu també permet recuperar la plata per reutilitzar-la.Com a bona pràctica ambiental, és bo d’evitar la producció de radiografies incorrectes o innecessàries i fer ús de les eines informàtiques per reduir-ne la generació.Com en els altres residus especials, en cas d’acumular quantitats destacades de radiografies residuals, cal seguir les indicacions d’etiquetatge i emmagatzematge que es detallen a l’apartat 1.1.3.7) per evitar-ne una gestió incorrecta.


A més dels residus especials esmentats anteriorment, se’n poden generar d’altres en les activitats de rehabilitació com per exemple residus d’aparells elèctrics i electrònics, anomenats RAEE, com màquines de corrents, màquines d’infrarojos, etc., els quals es constitueixen com a residus especials, pel seu contingut en components potencialment contaminants, com ara olis minerals, piles i acumuladors, gasos fluorocarbonats, etc. Els RAEE hauran de ser gestionats per una empresa autoritzada per a la gestió del residu o s’hauran de dipositar en una deixalleria. Aquests residus, a més, no es podran emmagatzemar durant un període superior a 6 mesos.També es pot donar la generació d’altres residus especials com ara els acumuladors de fred, recipients que contenen una mescla d’alcohols i glicol més aigua, que permeten el manteniment de la temperatura fins a 12 hores. Els residus líquids d’aquestes substàncies s’hauran de gestionar com a residus especials, pel contingut de glicol, a través d’un gestor autoritzat, que procedeixi a la seva estabilització. La resta de l’equip es podrà gestionar com a residus de rebuig (apartat a) o plàstics (apartat b).


Prevenció de la contaminació en origenLa prevenció de la contaminació en origen són aquelles actuacions encarades a evitar la contaminació abans que aquesta es produeixi. D’aquesta manera podem trobar actuacions com aquestes:



Per tal de prevenir la contaminació en origen, és important no malgastar energia de forma innecessària, ja que la major part d’energia consumida prové d’un recurs no renovable i la seva generació causa contaminació al medi. D’aquesta manera, com a bones pràctiques cal evitar tenir innecessàriament llums i aparells elèctrics encesos o cal mantenir la temperatura ambient del local a 26 ºC a l’estiu i a 21 ºC a l’hivern. D’aquesta manera es pot ajustar i reduir el consum d’energia al centre de treball.

Sanitat 69

ResidusCodi

CERClassificació

Valorització

o tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització
















3


Aquestes actuacions estan encaminades a disminuir la generació de residus, que si bé a vegades és inevitable, es pot intentar reduir al màxim possible. D’aquesta manera, caldria intentar limitar la utilització de material d’un sol ús només a les tasques que comportin un perill d’infecció i emprar sempre que sigui possible material reutilitzable, amb la desinfecció prèvia després de cada ús.Pel que fa al paper, cal fer-ne un ús racional i procurar disminuir-lo amb actuacions com la informatització de les històries clíniques dels pacients. Com a bones pràctiques es podria substituir el paper blanc per paper reciclat, i fer servir sempre el tipus de paper que sigui més ecològic (pel que fa a la fabricació), i sobretot, segregar-lo, un cop ja s’hagi reutilitzat, de la resta de residus, per tal de poder-lo reciclar posteriorment.Altres estratègies complementàries per tal de reduir la generació de residus podrien ser la revisió periòdica de les dates de caducitat dels productes químics i farmacèutics utilitzats, a fi d’evitar que caduquin abans de ser consumits, o bé realitzar comandes de productes químics/farmacèutics adaptats al consum, de manera que no sobri gran quantitat de producte que quedi caducat i calgui retirar com a residu.Sempre, i en la mesura que sigui possible, els residus generats que es puguin separar i segregar fàcilment per a la seva valorització posterior (per exemple els plàstics, els metalls, el vidre, etc., tots aquests materials fàcilment valoritzables), cal gestionar-los de forma separada i dipositar-los als contenidors de recollida selectiva, deixalleries*

municipals o a través de gestors autoritzats destinats a aquest efecte. D’aquesta manera s’aconsegueix recuperar i reutilitzar aquests materials, amb la qual cosa s’evita i es redueix el consum de les matèries primeres usades en la seva fabricació, i en general, s’és més respectuós amb el medi ambient que ens envolta.

3.6.3 Quadre resum


ResidusCodi

CERClassificació

Valorització

o tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització


Altres: voluminosos

200307 No especial

Reciclatge i reutilització de fustes o de metalls




180109 No especial






Residus especials




-


180106 Especial











Residus generats o que poden entrar en contacte de manera ocasional amb l’auxiliar d’infermeria en rehabilitació. Cal lliurar-los a un gestor autoritzat i no tenir-los emmagatzemats durant períodes superiors a 6 mesos. Davant de qualsevol dubte sobre la seva gestió, cal consultar-ho amb el responsable de residus.


Sanitat 71

3

3.7 TÈCNIC/A EN TRANSPORT SANITARI

La principal tasca del tècnic/a en transport sanitari és mantenir i controlar l’equipament sanitari i bàsic del vehicle, realitzar les cures d’assistència sanitària extrahospitalària i efectuar el trasllat sanitari del pacient, ferits i accidentats en col·laboració amb altres professionals sanitaris segons el seu nivell de competència. Els principals impactes ambientals que cal destacar en l’àmbit del transport sanitari són la generació de residus i l’emissió de gasos contaminants emesos pel vehicle. En aquest capítol es descriuen els principals corrents residuals que es poden generar com a conseqüència d’aquesta activitat sanitària i es proposen mesures per minimitzar-los i gestionar-los correctament.

3.7.1 Corrents residualsL’àmbit de treball del tècnic/a en transport sanitari s’ubica a les ambulàncies, de manera que els principals corrents residuals, com s’ha comentat, són la generació de residus, tant especials com no especials, i més indirectament, l’emissió de gasos contaminants a través del vehicle. La gran majoria dels residus amb els quals estarà en contacte el tècnic/a en transport sanitari són residus no especials, assimilables als residus urbans. Com a exemples es poden esmentar el paper de les lliteres, materials plàstics, materials d’un sol ús (guants, mascaretes, cotó, gases, etc.). La majoria d’aquests residus es podran gestionar a través de la recollida municipal de residus urbans, ja que no tenen cap perillositat associada.Tot i així, es poden generar alguns residus de caràcter especial, tant d’origen sanitari com del manteniment del vehicle de transport. Els residus sanitaris especials generats són principalment les agulles utilitzades, restes de productes químics o envasos que els hagin contingut. Cal tenir en compte que aquests tipus de residus tenen una gestió específica, de manera que caldrà tractar-los a part i no recollir-los amb la resta de residus generals que poden anar al contenidor municipal. Pel que fa al manteniment del vehicle, malgrat que siguin tasques que es duen a terme en tallers especialitzats, cal tenir en compte que les bateries, els olis, els líquids anticongelants, etc. són residus especials, per la qual cosa la seva gestió també serà específica.

Els diferents tipus de residus no especials que es poden generar en les tasques laborals del tècnic/a en transport sanitari són aquests:

a) Rebuig

Aquest grup correspon a tots aquells residus generals o materials d’un sol ús generats en les tasques mèdiques dins l’ambulància, els quals no tenen un sistema de recollida selectiva establert (a diferència del paper, el plàstic, el vidre, etc.). Concretament es tracta de tots aquells residus assimilables als domèstics (restes de papers bruts, etc.), els residus procedents de l’ús i tracte sanitari com ara paper de llitera, guants i mascaretes, rulls de cotó, gases brutes, paper absorbent, etc. Aquests residus s’han de recollir en una bossa de plàstic, i malgrat no ser especials, s’han de tractar amb cura i mantenir unes condicions higièniques de seguretat, especialment per tractar-se en certes ocasions de materials bruts i impregnats. La seva gestió no planteja exigències especials, ja que es tracta de residus no especials, de manera que es tractaran com a residus assimilables a municipals i es dipositaran al contenidor destinat a aquests residus generals municipals (o se seguiran les indicacions per a la recollida que estableixi l’Administració local corresponent). En cas d’haver-hi algun acord amb un centre mèdic o hospitalari per a la recollida d’aquests tipus de residus, la gestió seguirà els criteris marcats pel centre,o bé la gestió d’aquests residus seguiria els criteris marcats pel mateix centre logístic de transport sanitari. Un dels objectius bàsics en les bones pràctiques ambientals és reduir, en la mesura que sigui possible, la generació de residus de rebuig mitjançant la prevenció, la segregació i la classificació dels residus que es poden reciclar i valoritzar. Per aquest motiu, els envasos de plàstic, el paper o el vidre (apartats b i c) no s’han d’incloure en aquest grup, sinó que cal segregar-los per al seu reciclatge posterior.


Aquests residus corresponen bàsicament a envasos buits, ja siguin de productes de neteja, de material sanitari, etc. o bé embolcalls o caixes de materials plàstics. Cal tenir en compte que si el producte que conté l’envàs o l’embolcall té algun grau de perillositat, aquest estarà reflectit a l’etiqueta de l’envàs mitjançant un pictograma*, i haurà de ser considerat com un residu especial, que no es podrà llençar juntament amb la resta de residus assimilables a municipals.També pertanyen a aquest grup de residus els vasos de plàstic, materials d’un sol ús, etc. En tot cas, es tracta de residus de plàstic, sense cap perillositat i nets, que són fàcilment segregables per al seu reciclatge posterior.


c) Paper

El paper protector de lliteres, un cop utilitzat i sempre que sigui net, es pot valoritzar. Així, aquest paper, juntament amb qualsevol document o paper que sigui per llençar, seran residus completament valoritzables, de manera que és important segregar-los i dipositar-los en contenidors específics per al seu reciclatge posterior.



Pel que fa als residus especials que es poden relacionar amb el tècnic/a en transport sanitari podem trobar:


Els residus dels productes químics específics que s’utilitzen en les tasques d’assistència als malalts, els productes desinfectants, etc. així com els envasos que els han contingut, són residus especials. Aquests residus cal retirar-los a través de deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat*, ja que tots han de ser segregats i lliurats a una planta de tractament.


Qualsevol objecte punxant o tallant utilitzat en l’activitat sanitària, independentment del seu origen, és considerat un residu perillós. Es tracta fonamentalment d’agulles, fulles de bisturí, eines punxants de neteja, etc. Aquests residus requereixen l’aplicació de mesures de prevenció, ja que poden representar un risc per a la salut laboral i pública. És important segregar-los correctament i dipositar-los als contenidors específics que hi ha per a aquesta finalitat, etiquetats i emmagatzemats correctament per ser lliurats a un gestor autoritzat.En aquest sentit el contenidor d’agulles (contenidor especial destinat a aquest efecte) no s’ha d’omplir més del 75% del seu volum, ha d’estar perfectament identificat i etiquetat, i la tapa ha d’encaixar bé amb el recipient. Cal dipositar-hi únicament les agulles, prèviament separades de la xeringa, que no representa cap perill i pot ser considerada com a rebuig (vegeu apartat a).

g) Altres residus especials: piles, bateries, bombetes, oli, líquid anticongelant, etc.

Hi ha alguns residus que es poden generar de forma puntual i que són catalogats com a especials ja que contenen algun element o producte perillós en la seva composició. Alguns exemples de residus especials poden ser les piles, les bateries del cotxe, l’oli o el líquid anticongelant, etc. Aquests residus no es poden dipositar amb la resta de residus banals i considerats com a no especials, de manera que cal fer-ne una recollida selectiva, a través de deixalleries* municipals o d’un gestor

autoritzat*.

3.7.2 Opcions de minimització Les opcions de minimització es basen principalment en dues estratègies: d’una banda la prevenció de la contaminació en origen, de manera que s’eviti generar contaminació, i de l’altra, actuacions de minimització de residus, és a dir, en aquells residus o contaminació que sigui inevitable, s’ha d’intentar reduir-la al màxim, per disminuir-ne la generació. Aquests dos conceptes moltes vegades van lligats, de manera que en minimitzar la contaminació estem prevenint la generació d’aquests contaminants, la qual cosa comporta actuacions i bones pràctiques comunes i similars.



En l’àmbit sanitari és molt important realitzar tasques de neteja, desinfecció i esterilització per tal d’evitar qualsevol possibilitat de contaminació de les zones i materials que es faran servir en el tracte amb els pacients, i generar, d’aquesta manera, residus innecessaris.

Per tal de prevenir la contaminació en origen, és important no malgastar energia de forma innecessària, ja que la major part d’energia consumida prové d’un recurs no renovable i

Sanitat 73

3

la seva generació causa contaminació al medi. En l’àmbit del transport un dels aspectes que cal millorar com a bona pràctica ambiental és dur a terme una conducció eficient. D’aquesta manera, un ús eficient del vehicle, amb un consum moderat de combustible ens comportarà la reducció de les emissions atmosfèriques i del consum d’energia. Dins d’instal·lacions i edificis, com a bones pràctiques cal evitar tenir innecessàriament llums i aparells elèctrics encesos o cal mantenir la temperatura ambient a 26 ºC a l’estiu i a 21 ºC a l’hivern.


Aquestes actuacions estan encaminades a disminuir la generació de residus, que si bé a vegades és inevitable, es pot intentar reduir al màxim possible. D’aquesta manera, caldria intentar limitar la utilització de material d’un sol ús només a les tasques que comportin un perill d’infecció i emprar sempre que sigui possible material reutilitzable, amb la desinfecció prèvia després de cada ús.Altres estratègies complementàries per tal de reduir la generació de residus podrien ser la revisió periòdica de les dates de caducitat dels productes químics i farmacèutics utilitzats, a fi d’evitar que caduquin abans de ser consumits, o bé realitzar comandes de productes químics/farmacèutics adaptats al consum, de manera que no sobri gran quantitat de producte que quedi caducat i calgui retirar com a residu.Sempre, i en la mesura que sigui possible, els residus generats que es puguin separar i segregar fàcilment per a la seva valorització posterior (per exemple els plàstics, els metalls, el vidre, etc., tots aquests materials fàcilment valoritzables), cal gestionar-los de forma separada i dipositar-los als contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o a través de gestors autoritzats destinats a aquest efecte. D’aquesta manera s’aconsegueix recuperar i reutilitzar aquests materials, amb la qual cosa s’evita i es redueix el consum de les matèries primeres usades en la seva fabricació, i en general, s’és més respectuós amb el medi ambient que ens envolta.

3.7.3 Quadre resum

ResidusCodi

CERClassificació

Valorització

o tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització

















ResidusCodi

CERClassificació

Valorització

o tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització



180109 No especial

Recuperació de medica-ments, esta-bilització.





Residus especials


180105 Especial

Regeneració de dissol-vents, recu-peració de productes, estabilització


-




-


Residus generats de manera ocasional. Cal lliurar-los a un gestor autoritzat o a una deixalleria municipal sempre que així ho estableixin les ordenances municipals i no tenir-los emmagatzemats durant períodes superiors a 6 mesos.


3.8 TÈCNIC/A EN PSICOMOTRICITAT

El tècnic/a en psicomotricitat realitza l’atenció psicomotriu en les diferents etapes del desenvolupament de la vida de la persona, en diverses institucions sanitàries, sociosanitàries, educatives i socioeducatives, des d’una visió funcional que faciliti a persones un desenvolupament personal adequat (prevenció, comunicació, integració i suport en el seu desenvolupament, habilitació, rehabilitació o procés d’ajuda terapèutica).El principal impacte ambiental que cal destacar en el seu àmbit d’actuació és la generació de residus. En aquest capítol es descriuen els principals corrents residuals generats com a conseqüència d’aquesta activitat sanitària i es proposen mesures per minimitzar-los i gestionar-los correctament.

3.8.1 Corrents residualsL’àmbit de treball del tècnic/a en psicomotriciat s’ubica bàsicament en institucions o en centres sanitaris, on es generen residus que majoritàriament no comporten cap risc sanitari, ja que són residus assimilables als residus domèstics o municipals (residus no especials). Aquests residus no especials poden ser recollits i retirats pels serveis de recollida urbana, seguint els criteris que marqui l’autoritat municipal, ja sigui deposició en contenidors del carrer o a través d’un gestor privat.

Sanitat 75

3

Els diferents tipus de residus no especials que es poden generar en les tasques laborals del tècnic/a en psicomotricitat són aquests:

a) Rebuig

Aquest grup correspon a tot aquell material d’un sol ús, que ha d’ésser rebutjat després de ser utilitzat una vegada i per al qual no hi ha un sistema de recollida selectiva establert. Concretament es tracta de tots aquells residus assimilables als domèstics (restes de papers bruts, etc.) També hi estan inclosos els residus procedents de l’ús i tracte sanitari: guants i mascaretes, rulls de cotó, gases, paper absorbent, etc. Aquests residus s’han de recollir en una bossa de plàstic, la seva manipulació ha d’ésser acurada i no s’ha de manipular el contingut de les bosses. La seva gestió no planteja exigències especials, ja que es tracta de residus no especials, de manera que es tractaran com a residus assimilables a municipals i es dipositaran al contenidor destinat a aquests residus generals municipals (o se seguiran les indicacions per a la recollida que estableixi l’Administració local corresponent). Un dels objectius bàsics en les bones pràctiques ambientals és reduir, en la mesura que sigui possible, la generació de residus de rebuig mitjançant la prevenció, la segregació i la classificació dels residus que es poden reciclar i valoritzar. Per aquest motiu, els envasos de plàstic o el paper (apartats b i c) no s’han d’incloure en aquest grup, sinó que cal segregar-los per al seu reciclatge posterior.


Aquests residus corresponen bàsicament a envasos buits, ja siguin de productes de neteja, de material sanitari, etc. o bé embolcalls o caixes de materials plàstics. Cal tenir en compte que si el producte que conté l’envàs o l’embolcall té algun grau de perillositat, aquest estarà reflectit a l’etiqueta de l’envàs mitjançant un pictograma*, i haurà de ser considerat com un residu especial, que no es podrà llençar juntament amb la resta de residus assimilables a municipals. També pertanyen a aquest grup residus com ara vasos de plàstic, materials d’un sol ús, etc. En tot cas, es tracta de residus de plàstic, sense cap perillositat, que són fàcilment segregables per al seu reciclatge posterior.

c) Paper

Tot i que el paper no és un residu generat en grans quantitats en aquesta activitat professional, és bo de fer-ne un ús racional en cas que es generi. El paper es pot generar principalment en la realització d’informes dels pacient tractats, tasques administratives, etc. També es pot reciclar el paper utilitzat en les lliteres d’atenció als pacients.És un residu completament valoritzable, de manera que és important segregar-lo i dipositar-lo en contenidors específics per al seu reciclatge posterior.Cal tenir en compte que tota aquella documentació amb dades personals dels pacients es considera documentació confidencial i ha de ser tractada com a tal. D’aquesta manera, aquest paper cal triturar-lo abans de dipositar-lo al seu contenidor, o en cas de no destruir-lo, cal gestionar-lo com a residu de paper confidencial per una empresa especialitzada.



En un principi, en l’àmbit de treball dels/de les tècnics/tècniques en psicomotricitat no es generaran residus especials. Tot i així en cas de generar algun residu especial com per exemple algun producte

químic caducat o els envasos que els han contingut (reconeixerem aquests residus especials pel pictograma de perillositat* que apareix a l’envàs), residus amb components elèctrics o electrònics (anomenats RAEE) que siguin residus especials, etc. Aquests mai s’han d’emmagatzemar durant més de 6 mesos, s’han de segregar de la resta de residus i s’han de gestionar de manera adequada a través de deixalleries* municipals.


3.8.2 Opcions de minimitzacióLes opcions de minimització es basen principalment en dues estratègies: d’una banda la prevenció de la contaminació en origen, de manera que s’eviti de generar contaminació, i de l’altra, actuacions de minimització de residus, és a dir, en aquells residus o contaminació que sigui inevitable, s’ha d’intentar reduir-la al màxim, per disminuir-ne la generació. Aquests dos conceptes moltes vegades van lligats, de manera que en minimitzar la contaminació estem prevenint la generació d’aquests contaminants, la qual cosa comporta actuacions i bones pràctiques comunes i similars.



Per evitar generar aigües residuals en excés, cal mantenir un consum d’aigua responsable, evitant tenir aixetes obertes o que degotin, amb la instal·lació de dispositius de reducció de cabal o airejadors a les aixetes de sortida. També és una bona pràctica la utilització de productes de neteja biodegradables o respectuosos amb el medi ambient, per evitar que aquests contaminin posteriorment els sistemes naturals.

En l’àmbit sanitari és molt important realitzar tasques de neteja, desinfecció i esterilització per tal d’evitar qualsevol possibilitat de contaminació de la instal·lació, i generar, d’aquesta manera, residus innecessaris.En cas que sigui necessari, és important que les zones de tractament o de cures siguin desinfectades després de cada pacient, preferiblement usant productes efectius però respectuosos amb el medi ambient. D’aquesta manera, a banda de mantenir l’esterilitat i desinfecció necessàries en qualsevol activitat de caire sanitari, es pot evitar la generació de residus innecessaris, per contaminació dels materials que cal utilitzar en els pacients (en especial els d’un sol ús que no es poden desinfectar, com ara gases, cotons, benes, etc.).



Aquestes actuacions estan encaminades a disminuir la generació de residus, que si bé a vegades és inevitable, es pot intentar reduir al màxim possible. D’aquesta manera, caldria intentar limitar la utilització de material d’un sol ús només a les tasques que comportin un perill d’infecció i emprar sempre que sigui possible material reutilitzable, amb la desinfecció prèvia després de cada ús.Pel que fa al paper, cal fer-ne un ús racional i procurar disminuir-lo amb actuacions com la informatització de les històries clíniques dels pacients. Com a bones pràctiques es podria substituir el paper blanc per paper reciclat, i fer servir sempre el tipus de paper que sigui més ecològic (pel que fa a la fabricació), i sobretot, segregar-lo, un cop ja s’hagi reutilitzat, de la resta de residus, per tal de poder-lo reciclar posteriorment.Altres estratègies complementàries per tal de reduir la generació de residus podrien ser la revisió periòdica de les dates de caducitat dels productes químics i farmacèutics utilitzats, a fi d’evitar que caduquin abans de ser consumits, o bé realitzar comandes de productes químics/farmacèutics adaptats al consum, de manera que no sobri gran quantitat de producte que quedi caducat i calgui retirar com a residu.Sempre, i en la mesura que sigui possible, els residus generats que es puguin separar i segregar fàcilment per a la seva valorització posterior (per exemple els plàstics, els metalls, el vidre, etc., tots aquests materials fàcilment valoritzables), cal gestionar-los de forma separada i dipositar-los als contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o a través de gestors autoritzats destinats a aquest efecte. D’aquesta manera s’aconsegueix recuperar i reutilitzar aquests materials, amb la qual cosa s’evita i es redueix el consum de les matèries primeres usades en la seva fabricació, i en general, s’és més respectuós amb el medi ambient que ens envolta.

Sanitat 77

Residus

Codi

de

residu

(CER)

Classificació

Mètode

Valorització/

Tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització
















Medi-caments caducats

180109 No especial






Residus especials


Residus generats de manera ocasional. Cal lliurar-los a un gestor autoritzat o a una deixalleria municipal i no tenir-los emmagatzemats durant períodes superiors a 6 mesos.

3.8.3 Quadre resum


3

3



04

Àrea professional de cures auxiliars (SANC)Fitxes específiques

Fitxa 3.1 Corrents residuals generats en l’ocupació d’atenció especialitzada per a malalts d’Alzheimer i opcions de minimització.

Fitxa 3.2 Corrents residuals generats en l’ocupació de zelador/a sanitari/ària i opcions de minimització.

Fitxa 3.3 Corrents residuals generats en l’ocupació d’auxiliar d’infermeria en hospitalització i opcions de minimització.

Fitxa 3.4 Corrents residuals generats en l’ocupació d’auxiliar d’infermeria en geriatria i opcions de minimització.

Fitxa 3.5 Corrents residuals generats en l’ocupació d’auxiliar d’infermeria en salut mental i toxicomanies i opcions de minimització.

Fitxa 3.6 Corrents residuals generats en l’ocupació d’auxiliar d’infermeria en rehabilitació i opcions de minimització.

Fitxa 3.7 Corrents residuals generats en l’ocupació de tècnic/a en transport sanitari i opcions de minimització

Fitxa 3.8 Corrents residuals generats en l’ocupació de tècnic/a en psicomotricitat i opcions de minimització



31

04


FITXA 3 Corrents residuals generats en l’ocupació d’atenció especialitzada per a malalts d’Alzheimer i opcions de minimització.

Objectiu



Si bé és molt important minimitzar el consum de recursos com ara l’aigua i l’energia, una de les actuacions més destacades és la separació i segregació correctes de tots els residus que es generin, per a la seva valorització posterior, a fi que rebin una gestió adequada, i es minimitzi d’aquesta manera el seu impacte en el medi.En l’àmbit del professional en l’atenció especialitzada per a malalts d’Alzheimer, els principals residus generats són:





cal recordar que aquest tipus de residu, tot i no tractar-se d’un residu especial, cal que rebi un tractament específic a través d’un gestor autoritzat. Algunes actuacions orientades a minimitzar el residu consisteixen a prevenir l’acumulació o l’excés de medicaments, amb la qual cosa s’evita que caduquin abans de fer-los servir, rebutjar les mostres gratuïtes que ofereixen els laboratoris, etc.

Residus especials:


qualsevol residu que es generi, sempre que es pugui, se’n prioritzarà la valorització, i sempre se’n farà una gestió correcta a través d’un gestor autoritzat* o deixalleries* municipals.

Resum

Cal minimitzar el consum de materials, d’aigua i d’energia elèctrica. Mantenint en bon estat els equips utilitzats i les zones de treball, es poden reduir els impactes ambientals i la generació de residus innecessaris. Cal separar adequadament tots els residus generats durant les tasques realitzades i intentar minimitzar-ne la generació. Els residus generats caldrà tractar-los amb particular atenció, sempre a través de contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat* destinats a aquest efecte.



32

04


FITXA 4 Corrents residuals generats en l’ocupació de zelador/a sanitari/ària i opcions de minimització.

Objectiu



És molt important minimitzar el consum de recursos com ara l’aigua i l’energia. En aquest sentit, fer un bon manteniment dels equips de climatització, netejar i ventilar correctament les estances, evitar tenir aixetes obertes o que degotin, etc. pot comportar una reducció significativa dels consums d’aquests dos recursos.

Pel que fa als residus, una de les actuacions més destacades és la separació i segregació correctes de tots els residus que es generin, per tal que rebin el tractament apropiat, a fi de minimitzar-ne l’impacte en el medi.

En l’àmbit del zelador/a sanitari/ària d’hospital o centre mèdic, els principals residus generats són residus assimilables als residus domèstics. Per tal de poder fer-ne una gestió correcta i minimitzar l’impacte dels residus generats, és molt important realitzar tasques de segregació per poder reciclar els residus valoritzables.


Tots aquests residus cal separar-los de la fracció rebuig, per donar-los el tractament adequat.

Residus especials:

Cal destacar que alguns dels residus generats són especials, de manera que és necessari gestionar-los sempre a través d’un gestor autoritzat* o deixalleries* municipals. Alguns exemples d’aquests residus són:

Resum

Cal minimitzar el consum de materials, d’aigua i d’energia elèctrica. Mantenint en bon estat els equips utilitzats i les zones de treball, es poden reduir els impactes ambientals i la generació de residus innecessaris. Actuacions com per exemple un bon manteniment dels equips de climatització, una bona ventilació, aixetes que no degotin o una separació adequada de tots els residus generats durant les tasques realitzades, provocaran una reducció important de l’impacte ambiental. Els residus generats caldrà tractar-los amb particular atenció, sempre a través de contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o d’un gestor

autoritzat* destinats a aquest efecte.



33

04


FITXA 5 Corrents residuals generats en l’ocupació d’auxiliar d’infermeria en hospitalització i opcions de minimització.

Objectiu



Si bé és molt important minimitzar el consum de recursos com ara l’aigua i l’energia, una de les actuacions més destacades és la separació i segregació correctes de tots els residus que es generin, per tal que rebin el tractament apropiat, a fi de minimitzar-ne l’impacte en el medi.En l’àmbit de l’auxiliar d’infermeria en hospitalització, els principals residus generats són:

Residus sanitaris grup I:

aquests residus es poden segregar i valoritzar com a plàstic, de manera que caldrà separar-los i gestionar-los per al seu reciclatge posterior.


el vidre és un altre residu completament valoritzable, de manera que una segregació correcta n’afavorirà el reciclatge posterior.

la matèria orgànica és un residu completament valoritzable, que s’utilitza com a base per a l’elaboració de compost. Per tant, realitzar correctament i totalment la segregació d’aquest residu de la resta de residus permetrà una valorització completa del residu.


el material tèxtil és fàcilment valoritzable al final de la seva vida útil, de manera que cal segregar-lo correctament.


Residus sanitaris grup II

Els residus del grup II, que deriven de l’activitat pròpiament sanitària, però sense que siguin residus amb un risc significatiu per a la salut o el medi ambient, cal aplicar-los els mateixos criteris de segregació que els del grup I, però mantenint-los sempre separats dins el centre dels del grup I.

Residus sanitaris grup III i grup IV

Aquests residus, a causa de la perillositat associada que tenen, estan subjectes a requeriments especials de tractament, des del punt de vista higiènic i mediambiental, tant dins com fora del centre generador. D’aquesta manera, és important seguir tots els procediments marcats pel centre mateix pel que fa a la seva recollida i tractar-los sempre a través d’un gestor autoritzat.

Resum

Cal minimitzar el consum de materials, d’aigua i d’energia elèctrica. Mantenint en bon estat dels equips utilitzats i les zones de treball, es poden reduir els impactes ambientals i la generació de residus innecessaris. Cal separar adequadament tots els residus generats durant les tasques realitzades, en especial aquells amb un risc de contaminar altres materials, i intentar minimitzar-ne la generació. Els residus generats caldrà tractar-los amb particular atenció, sempre a través de contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat* destinats a aquest efecte.



34

04


FITXA 6 Corrents residuals generats en l’ocupació d’auxiliar d’infermeria en geriatria i opcions de minimització.

Objectiu



Si bé és molt important minimitzar el consum de recursos com ara l’aigua i l’energia, una de les actuacions més destacades és la separació i segregació correctes de tots els residus que es generin, per tal que rebin el tractament apropiat, a fi de minimitzar-ne l’impacte en el medi.En l’àmbit de l’auxiliar d’infermeria en geriatria, els principals residus generats són:





tots aquells residus que es poden valoritzar per a un reciclatge posterior, com és el cas del material tèxtil, cadires de rodes, mobiliari, etc. són fàcilment valoritzables al final de la seva vida útil, de manera que cal segregar-los correctament, a fi d’evitar que esdevinguin residus de rebuig que no puguin ser reciclats.


Residus especials:


Resum




35

04


FITXA 7 Corrents residuals generats en l’ocupació d’auxiliar d’infermeria en salut mental i toxicomanies i opcions de minimització.

Objectiu



Si bé és molt important minimitzar el consum de recursos com ara l’aigua i l’energia, una de les actuacions més destacades és la separació i segregació correctes de tots els residus que es generin, per tal que rebin el tractament apropiat, a fi de minimitzar-ne l’impacte en el medi.En l’àmbit de l’auxiliar d’infermeria en salut mental i toxicomanies, els principals residus generats són:



una actuació important és intentar minimitzar-ne l’ús, informatitzant la documentació mèdica i fent un ús racional del paper de llitera en cas de fer-se servir aquest material.


el vidre és un altre residu completament valoritzable, de manera que una segregació correcta, sempre que sigui possible, n’afavorirà el reciclatge posterior.

tots aquells residus que es poden valoritzar per a un reciclatge posterior, com ara material tèxtil, mobiliari, etc. han de ser utilitzats durant tota la seva vida útil i posteriorment han de ser segregats de manera correcta, a fi d’evitar que esdevinguin residus de rebuig que no puguin ser reciclats.


Residus especials:



Resum




36

04


FITXA 8 Corrents residuals generats en l’ocupació d’auxiliar d’infermeria en rehabilitació i opcions de minimització.

Objectiu



Si bé és molt important minimitzar el consum de recursos com ara l’aigua i l’energia, una de les actuacions més destacades és la separació i segregació correctes de tots els residus que es generin, per tal que rebin el tractament apropiat, a fi de minimitzar-ne l’impacte en el medi.En l’àmbit de l’auxiliar d’infermeria en rehabilitació, els principals residus generats són:





tots aquells residus que es poden valoritzar per a un reciclatge posterior, com ara material tèxtil, màquines o instruments de rehabilitació, cadires de rodes, etc. han de ser utilitzats durant tota la seva vida útil i posteriorment han de ser segregats de manera correcta, a fi d’evitar que esdevinguin residus de rebuig que no puguin ser reciclats.


Residus especials:




els residus com per exemple les màquines de corrents, les màquines d’infrarojos, etc., com a residus especials pel seu contingut en components potencialment contaminants (olis minerals, piles i acumuladors, gasos fluorocarbonats, etc.) han de ser gestionats per una empresa autoritzada.

Resum




37

04


FITXA 9 Corrents residuals generats en l’ocupació de tècnic/a en transport sanitari i opcions de minimització.

Objectiu



Si bé és molt important minimitzar el consum de recursos com ara l’aigua i l’energia, una de les actuacions més destacades és la separació i segregació correctes de tots els residus que es generin, per tal que rebin el tractament apropiat, a fi de minimitzar-ne l’impacte en el medi.En l’àmbit del tècnic/a en transport sanitari, els principals residus generats són:





en general, tots aquells residus que es poden valoritzar per a un reciclatge posterior, com ara material tèxtil, mobiliari, lliteres, etc. han de ser utilitzats durant tota la seva vida útil i posteriorment han de ser segregats de manera correcta, a fi d’evitar que esdevinguin residus de rebuig que no puguin ser reciclats.


Residus especials:



els residus de bateries de cotxe, bombetes fluorescents, olis mecànics, piles, bombones buides, etc. considerats com a residus especials per contenir algun producte perillós en la seva composició, cal gestionar-los sempre a través d’un gestor autoritzat* o deixalleria*.

Resum

Cal minimitzar el consum de materials. Mantenint en bon estat els equips utilitzats i les zones de treball, es poden reduir els impactes ambientals i la generació de residus innecessaris. Una conducció eficient, el bon manteniment dels vehicles per frenar-ne les emissions o la separació adequada de tots els residus generats durant les tasques realitzades, minimitzaran aquest impacte. Els residus generats caldrà tractar-los amb particular atenció, sempre a través de contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat* destinats a aquest efecte.



38

04


FITXA 10 Corrents residuals generats en l’ocupació de tècnic/a en psicomotricitat i opcions de minimització.

Objectiu



Si bé és molt important minimitzar el consum de recursos com ara l’aigua i l’energia, una de les actuacions més destacades és la separació i segregació correctes de tots els residus que es generin, per tal que rebin el tractament apropiat, a fi de minimitzar-ne l’impacte en el medi.En l’àmbit del tècnic/a en psicomotricitat, els principals residus generats són:



una actuació important és intentar minimitzar-ne l’ús, ja sigui a través de la informatització de la documentació mèdica i fent un ús racional del paper de llitera.


en general, tots aquells residus que es poden valoritzar per a un reciclatge posterior, com ara material tèxtil, equips i màquines d’exercici, lliteres, cadires de rodes, etc. han de ser utilitzats durant tota la seva vida útil i posteriorment han de ser segregats de manera correcta, a fi d’evitar que esdevinguin residus de rebuig que no puguin ser reciclats.


Residus especials:

els residus de piles i bateries, bombetes fluorescents, etc. considerats com a residus especials per contenir algun producte perillós en la seva composició, cal gestionar-los sempre a través d’un gestor autoritzat* o deixalleria*.

Resum

Cal minimitzar el consum de materials, d’aigua i d’energia elèctrica . Mantenint en bon estat els equips utilitzats i les zones de treball, es poden reduir els impactes ambientals i la generació de residus innecessaris. Cal separar adequadament tots els residus generats durant les tasques realitzades i intentar minimitzar-ne la generació. Els residus generats caldrà tractar-los amb particular atenció, sempre a través de contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat* destinats a aquest efecte.

Sanitat 79

Àrea professional de dietètica (SAND)

4

Sanitat 81

ÀREA PROFESSIONAL DE DIETÈTICA (SAND)

44.1 TÈCNIC/A EN DIETÈTICA I NUTRICIÓ

El tècnic/a en dietètica i nutrició és un professional de la salut, expert en alimentació, nutrició i dietètica, amb capacitat per intervenir en l’alimentació d’una persona o grup de persones, des d’aquests àmbits d’actuació: la nutrició en la salut i en la malaltia, el consell dietètic, la investigació i la docència, la salut púbica des dels organismes governamentals, les empreses del sector de l’alimentació i la restauració col·lectiva i social.El principal impacte ambiental que cal destacar en l’àmbit de la dietètica i la nutrició és la generació de residus. En aquest capítol es descriuen els principals corrents residuals generats com a conseqüència d’aquesta activitat sanitària i es proposen mesures per minimitzar-los i gestionar-los correctament.

4.1.1 Corrents residualsL’àmbit de treball del tècnic/a en dietètica i nutrició s’ubica bàsicament en centres de dietètica, on es generen residus que, tot i derivar d’una activitat sanitària, majoritàriament són residus sense risc sanitari: residus municipals, residus inerts o no especials que, per tant, es poden gestionar com els residus municipals. Aquests residus no especials poden ser recollits i retirats pels serveis de recollida urbana, seguint els criteris que marqui l’autoritat municipal, ja sigui deposició en contenidors del carrer o a través d’un gestor privat.

Els diferents tipus de residus no especials que es poden generar en les tasques laborals del tècnic/a en dietètica i nutrició són aquests:

a) Rebuig

Aquest grup correspon a tot aquell material d’un sol ús, que ha d’ésser rebutjat després de ser utilitzat una vegada i per al qual no hi ha un sistema de recollida selectiva establert. Concretament es tracta de tots aquells residus assimilables als domèstics.Aquests residus s’han de recollir en una bossa de plàstic, la seva manipulació ha d’ésser acurada i no s’ha de manipular el contingut de les bosses. La seva gestió no planteja exigències especials, ja que es tracta de residus no especials, de manera que es tractaran com a residus assimilables a municipals i es dipositaran al contenidor destinat a aquests residus generals municipals (o se seguiran les indicacions per a la recollida que estableixi l’Administració local corresponent).Un dels objectius bàsics en les bones pràctiques ambientals és reduir, en la mesura que sigui possible, la generació de residus de rebuig mitjançant la prevenció, la segregació i la classificació dels residus que es poden reciclar i valoritzar. Per aquest motiu, els envasos de plàstic o el paper (apartats b i c) no s’han d’incloure en aquest grup, sinó que cal segregar-los per al seu reciclatge posterior.


Aquests residus corresponen bàsicament a envasos buits, ja siguin de productes de neteja, de material sanitari, etc. o bé embolcalls o caixes de materials plàstics. Cal tenir en compte que si el producte que conté l’envàs o l’embolcall té algun grau de perillositat, aquest estarà reflectit a

4


l’etiqueta de l’envàs mitjançant un pictograma*, i haurà de ser considerat com un residu especial, que no es podrà llençar juntament amb la resta de residus assimilables a municipals. També pertanyen a aquest grup residus com ara vasos de plàstic, materials d’un sol ús, etc. En tot cas, es tracta de residus de plàstic, sense cap perillositat, que són fàcilment segregables per al seu reciclatge posterior.

c) Paper

Tot i que el paper no és un residu generat en grans quantitats en aquesta activitat professional, és bo de fer-ne un ús racional en cas que es generi. El paper es pot generar principalment en tasques administratives, en històries clíniques dels pacients o en la realització d’algun informe de l’estat del pacient. És un residu completament valoritzable, de manera que és important segregar-lo i dipositar-lo en contenidors específics per al seu reciclatge posterior. Cal tenir en compte que tota aquella documentació amb dades personals dels pacients es considera documentació confidencial i ha de ser tractada com a tal. D’aquesta manera, aquest paper cal triturar-lo abans de dipositar-lo al seu contenidor, o en cas de no destruir-lo, cal gestionar-lo com a residu de paper confidencial per una empresa especialitzada.



e) Altres

Quan es generin residus voluminosos, procedents de canvis de material d’oficines, de despatxos, de lliteres, instrumental per dur a terme tasques de control de pes com ara bàscules, aquests es podran gestionar a través de la deixalleria municipal o gestor autoritzat, per tractar-se de residus valoritzables. Pel que fa als residus amb components elèctrics o electrònics (anomenats RAEE), que són qualificats com a residus especials, també cal gestionar-los a través de deixalleria o de gestor autoritzat. Aquests no s’han d’emmagatzemar mai durant més de 6 mesos.En un principi, en l’àmbit de treball del tècnic/a en dietètica i nutrició no es generaran residus

especials. Tot i així, en cas de generar algun residu especial com per exemple algun producte químic caducat, aquest s’haurà de segregar de la resta de residus i caldrà gestionar-lo de manera adequada. Aquests residus cal retirar-los a través de deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat*, ja que tots han de ser segregats i lliurats a una planta de tractament.

4.1.2 Opcions de minimitzacióLes opcions de minimització es basen principalment en dues estratègies: d’una banda la prevenció de la contaminació en origen, de manera que s’eviti generar contaminació, i de l’altra, actuacions de minimització de residus, és a dir, en aquells residus o contaminació que sigui inevitable, s’ha d’intentar reduir-la al màxim, per disminuir-ne la generació. Aquests dos conceptes moltes vegades van lligats, de manera que en minimitzar la contaminació estem prevenint la generació d’aquests contaminants, la qual cosa comporta actuacions i bones pràctiques comunes i similars.

Prevenció de la contaminació en origenLa prevenció de la contaminació en origen són aquelles actuacions orientades a evitar la contaminació abans que aquesta es produeixi. D’aquesta manera podem trobar actuacions com aquestes:


En l’àmbit sanitari és molt important realitzar tasques de neteja, desinfecció i esterilització per tal d’evitar qualsevol possibilitat de contaminació de la instal·lació, i generar, d’aquesta manera, residus innecessaris.

Sanitat 83

En cas que sigui necessari, és important que les zones de tractament o de cures siguin desinfectades després de cada pacient, preferiblement usant productes efectius però respectuosos amb el medi ambient. D’aquesta manera, a banda de mantenir l’esterilitat i desinfecció necessàries en qualsevol activitat de caire sanitari, es pot evitar la generació de residus innecessaris, per contaminació dels materials que cal utilitzar en els pacients (en especial els d’un sol ús que no es poden desinfectar, com ara gases, cotons, benes, etc.).


Actuacions de minimització de residusAquestes actuacions estan encaminades a disminuir la generació de residus, que si bé a vegades és inevitable, es pot intentar reduir al màxim possible. D’aquesta manera, caldria intentar limitar la utilització de material d’un sol ús només a les tasques que comportin un perill d’infecció i emprar sempre que sigui possible material reutilitzable, amb la desinfecció prèvia després de cada ús.Pel que fa al paper, cal fer-ne un ús racional i procurar disminuir-lo amb actuacions com la informatització de les històries clíniques dels pacients. Com a bones pràctiques es podria substituir el paper blanc per paper reciclat, i fer servir sempre el tipus de paper que sigui més ecològic (pel que fa a la fabricació), i sobretot, segregar-lo, un cop ja s’hagi reutilitzat, de la resta de residus, per tal de poder-lo reciclar posteriorment.Altres estratègies complementàries per tal de reduir la generació de residus podrien ser la revisió periòdica de les dates de caducitat dels productes químics i farmacèutics utilitzats, a fi d’evitar que caduquin abans d’haver estat consumits, o bé realitzar comandes de productes químics/farmacèutics adaptats al consum, de manera que no sobri gran quantitat de producte que quedi caducat i calgui retirar com a residu.Sempre, i en la mesura que sigui possible, els residus generats que es puguin separar i segregar fàcilment per a la seva valorització posterior (per exemple els plàstics, els metalls, el vidre, etc., tots aquests materials fàcilment valoritzables), cal gestionar-los de forma separada i dipositar-los als contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o a través de gestors autoritzats destinats a aquest efecte. D’aquesta manera s’aconsegueix recuperar i reutilitzar aquests materials, amb la qual cosa s’evita i es redueix el consum de les matèries primeres usades en la seva fabricació, i en general, s’és més respectuós amb el medi ambient que ens envolta.

4.1.3 Quadre resum

4

Residus

Codi

de

residu

(CER)

Classificació

Mètode

Valorització/

Tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització













Residus

Codi

de

residu

(CER)

Classificació

Mètode

Valorització/

Tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització







180109 No especial






Altres: volu-minosos

200307 No especial

Reciclatge i reutilització de fustes o de metalls



Residus especials


180106 Especial







4



04

Àrea professional de dietètica (SAND)Fitxes específiques

Fitxa 4.1 Corrents residuals generats en l’ocupació de tècnic/a en dietètica i nutrició i opcions de minimització.



41

04

ÀREA PROFESSIONAL DE DIETÈTICA (SAND)

FITXA 11 Corrents residuals generats en l’ocupació de tècnic/a en dietètica i nutrició i opcions de minimització.

Objectiu



Si bé és molt important minimitzar el consum de recursos com ara l’aigua i l’energia, una de les actuacions més destacades és la separació i segregació correctes de tots els residus que es generin, per tal que rebin el tractament apropiat, a fi de minimitzar-ne l’impacte en el medi.En l’àmbit del tècnic/a en dietètica i nutrició, els principals residus generats són:



una actuació important és intentar minimitzar-ne l’ús, ja sigui a través de la informatització de la documentació mèdica o a través d’un ús racional del paper de llitera.



Residus especials:

els residus de piles i bateries, bombetes fluorescents, etc. considerats com a residus especials per contenir algun producte perillós en la seva composició, cal gestionar-los sempre a través d’un gestor autoritzat* o deixalleria*.

Resum


Sanitat 85

Àrea professional de farmàcia (SANF)

5

Sanitat 87

5

ÀREA PROFESSIONAL DE FARMÀCIA (SANF)

55.1 AUXILIAR DE FARMÀCIA

La tasca més important de l’auxiliar de farmàcia és aplicar els procediments necessaris per atendre la demanda de serveis i productes en una unitat/oficina de farmàcia.El principal impacte ambiental que cal destacar en l’àmbit de l’auxiliar de farmàcia és la generació de residus. En aquest capítol es descriuen els principals corrents residuals que es poden generar com a conseqüència d’aquesta activitat sanitària i es proposen mesures per minimitzar-los i gestionar-los correctament.

5.1.1 Corrents residualsL’àmbit de treball de l’auxiliar de farmàcia s’ubica bàsicament a les farmàcies dels centres sanitaris o farmacèutics, on es generen residus que, tot i derivar d’una activitat sanitària, majoritàriament són residus o bé assimilables als domèstics o bé residus propis de laboratori. Pel que fa als residus de laboratori, caldrà veure quin origen tenen i si poden comportar algun risc quan s’han d’eliminar. Segons aquesta informació, podran ser residus especials o residus no especials, tal com es detalla més avall.

Els diferents tipus de residus no especials que es poden generar en les tasques laborals de l’auxiliar de farmàcia són aquests:

a) Rebuig

Aquest grup correspon a tot aquell material d’un sol ús, que ha d’ésser rebutjat després de ser utilitzat una vegada i per al qual no hi ha un sistema de recollida selectiva establert. Concretament es tracta de residus com ara guants, pipetes de plàstic, restes de paper absorbent brut (sempre que no estigui impregnat d’un material perillós), etc. Així mateix, residus com per exemple gots de plàstic bruts també es trobarien dins el grup de residus de rebuig. Aquests residus s’han de recollir en una bossa de plàstic, la seva manipulació ha d’ésser acurada i no s’ha de manipular el contingut de les bosses. La seva gestió no planteja exigències concretes, ja que es tracta de residus no especials, de manera que es tractaran com a residus assimilables a municipals i es dipositaran al contenidor destinat a aquests residus generals municipals (o se seguiran les indicacions per a la recollida que estableixi l’Administració local corresponent).Un dels objectius bàsics en les bones pràctiques ambientals és reduir, en la mesura que sigui possible, la generació de residus de rebuig mitjançant la prevenció, la segregació i la classificació dels residus que es poden reciclar i valoritzar. Per aquest motiu, els envasos de plàstic, el paper o el vidre (apartats b, c i d) no s’han d’incloure en aquest grup, sinó que cal segregar-los per al seu reciclatge posterior.


Aquests residus corresponen bàsicament a envasos buits nets, caixes de materials plàstics, restes de plàstic de laboratori que estiguin nets, etc. Cal tenir en compte que si el producte que conté l’envàs o l’embolcall té algun grau de perillositat, aquest estarà reflectit a l’etiqueta de l’envàs mitjançant un pictograma*, i haurà de ser considerat com un residu especial, que no es podrà llençar juntament amb la resta de residus assimilables a municipals.


També pertanyen a aquest grup de residus els vasos de plàstic, materials d’un sol ús, etc. En tot cas, es tracta de residus de plàstic, sense cap perillositat, que són fàcilment segregables per al seu reciclatge posterior.

c) Paper

Tot i que el paper no és un residu generat en grans quantitats en aquesta activitat professional, és bo de fer-ne un ús racional en cas que es produeixi. El paper es pot generar principalment en receptes, tasques administratives, historials farmacèutics de pacients/clients, fullets, etc. També es pot reciclar el paper absorbent net.És un residu completament valoritzable, de manera que és important segregar-lo i dipositar-lo en contenidors específics per al seu reciclatge posterior. Cal tenir en compte que tota aquella documentació amb dades personals dels pacients es considera documentació confidencial i ha de ser tractada com a tal. D’aquesta manera, aquest paper cal triturar-lo abans de dipositar-lo al seu contenidor, o en cas de no destruir-lo, cal gestionar-lo com a residu de paper confidencial per una empresa especialitzada.

d) Vidre

El vidre també s’ha de tractar de manera diferenciada ja que és un material fàcilment recuperable. Qualsevol recipient, envàs net, eina de laboratori, etc. de vidre pot anar a valorització. El vidre és un material que es pot reutilitzar o reciclar, i conserva en gran mesura les seves qualitats inicials.

e) Residus de medicaments caducats


Pel que fa als residus especials que pot generar l’auxiliar de farmàcia trobem:


Qualsevol objecte punxant o tallant (agulles, fulles de bisturí, punxons, etc.) utilitzat dins el laboratori de farmàcia o al propi centre de la farmàcia, independentment del seu origen, ha de ser tractat de forma específica per ser residu especial. La generació de residus pertanyent a aquest grup requereix l’aplicació de mesures de prevenció tant dins com fora del centre generador ja que poden representar un risc per a la salut laboral i pública. És important segregar-los correctament i dipositar-los en contenidors específics, etiquetats i emmagatzemats correctament per ser lliurats a un gestor autoritzat.En aquest sentit el contenidor d’agulles (contenidor especial destinat a aquest efecte) no s’ha d’omplir més del 75% del seu volum, ha d’estar perfectament identificat i etiquetat, i la tapa ha d’encaixar bé amb el recipient. Cal dipositar-hi únicament les agulles, prèviament separades de la xeringa, que no representa cap perill i pot ser considerada com a rebuig (vegeu apartat a).


Els residus dels productes químics que s’utilitzen en els laboratoris de farmàcia així com els envasos que els han contingut poden ser residus especials. Segons la perillositat associada al producte químic utilitzat, aquest serà un residu especial o no. Tots aquells productes utilitzats en laboratori que tinguin algun perill associat (àcids, productes irritants, etc.) es consideren residus especials. També ho són els recipients que els han contingut. Cal recordar que els residus i les restes de medicaments no entrarien dins aquest grup perquè es tracta de residus no especials. Els residus especials cal retirar-los a través de deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat*, ja que tots han de ser segregats i lliurats a una planta de tractament.

5.1.2 Opcions de minimització Les opcions de minimització es basen principalment en dues estratègies: d’una banda la prevenció de la contaminació en origen, de manera que s’eviti generar contaminació, i de l’altra, actuacions de minimització de residus, és a dir, en aquells residus o contaminació que sigui inevitable, s’ha d’intentar

Sanitat 89

5

reduir-la al màxim, per disminuir-ne la generació. Aquests dos conceptes moltes vegades van lligats, de manera que en minimitzar la contaminació estem prevenint la generació d’aquests contaminants, la qual cosa comporta actuacions i bones pràctiques comunes i similars.




En l’àmbit sanitari és molt important realitzar tasques de neteja, desinfecció i esterilització per tal d’evitar qualsevol possibilitat de contaminació de la instal·lació, i generar, d’aquesta manera, residus innecessaris.En primer lloc, cal que tota l’àrea de treball estigui neta i desinfectada. Totes les superfícies horitzontals de les zones de treball han d’estar netes i desinfectades, preferiblement usant productes efectius però respectuosos amb el medi ambient. D’aquesta manera, a banda de mantenir l’esterilitat i desinfecció necessàries en qualsevol activitat de caire sanitari, es pot evitar la generació de residus innecessaris, per contaminació dels materials que cal utilitzar (en especial els d’un sol ús que no es poden desinfectar). Totes les eines i tot l’instrumental que no són d’un sol ús han de ser esterilitzats per reutilitzar-los. Els equips d’esterilització s’han de comprovar regularment per assegurar-ne el funcionament correcte.



Aquestes actuacions estan encaminades a disminuir la generació de residus, que si bé a vegades és inevitable, es pot intentar reduir al màxim possible. D’aquesta manera, caldria intentar limitar la utilització de material d’un sol ús només a les tasques que comportin un perill d’infecció i emprar sempre que sigui possible material reutilitzable, amb la desinfecció prèvia després de cada ús.Pel que fa al paper, cal fer-ne un ús racional i procurar disminuir-lo amb actuacions com la informatització de les receptes o dels historials clínics. Com a bones pràctiques es podria substituir el paper blanc per paper reciclat i fer servir sempre el tipus de paper que sigui més ecològic (pel que fa a la fabricació), i sobretot, segregar-lo, un cop ja s’hagi reutilitzat, de la resta de residus, per tal de poder-lo reciclar posteriorment.Altres estratègies complementàries per tal de reduir la generació de residus podrien ser la revisió periòdica de les dates de caducitat dels productes químics i farmacèutics utilitzats, a fi d’evitar que caduquin abans de ser consumits, o bé realitzar comandes de productes químics/farmacèutics adequades al consum, de manera que no sobri gran quantitat de producte que quedi caducat i calgui retirar com a residu.Sempre, i en la mesura que sigui possible, els residus generats que es puguin separar i segregar fàcilment per a la seva valorització posterior (per exemple els plàstics, els metalls, el vidre, etc., tots aquests materials fàcilment valoritzables), cal gestionar-los de forma separada i dipositar-los als contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o a través de gestors autoritzats* destinats a aquest efecte. D’aquesta manera s’aconsegueix recuperar i reutilitzar aquests materials, amb la qual cosa s’evita i es redueix el consum de les matèries primeres usades en la seva fabricació, i en general, s’és més respectuós amb el medi ambient que ens envolta.


Residus

Codi

de

residu

(CER)

Classificació

Mètode

Valorització/

Tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització


















-Evitar-ne el malbaratament


180109 No especial






5.1.3 Quadre resum

Sanitat 91

5

Residus

Codi

de

residu

(CER)

Classificació

Mètode

Valorització/

Tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització

Residus especials

Material punxant



-


180106 Especial







5



04

Àrea professional de farmàcia (SANF)Fitxes específiques

Fitxa 5.1 Corrents residuals generats en l’ocupació d’auxiliar de farmàcia i opcions de minimització.



51

04

ÀREA PROFESSIONAL DE FARMÀCIA (SANF)

FITXA 12 Corrents residuals generats en l’ocupació d’auxiliar de farmàcia i opcions de minimització.

Objectiu



Si bé és molt important minimitzar el consum de recursos com ara l’aigua i l’energia, una de les actuacions més destacades és la separació i segregació correctes de tots els residus que es generin, per tal que rebin el tractament apropiat, a fi de minimitzar-ne l’impacte en el medi.En l’àmbit de l’auxiliar de farmàcia, els principals residus generats són:







Residus especials:



Resum

Cal minimitzar el consum de materials, d’aigua i d’energia elèctrica. Mantenint en bon estat els equips utilitzats i les zones de treball, es poden reduir els impactes ambientals i la generació de residus innecessaris. Cal separar adequadament tots els residus generats durant les tasques realitzades i intentar minimitzar-ne la generació, evitant la caducitat dels medicaments i productes químics, portant un bon control de l’estoc, etc. Els residus generats caldrà tractar-los amb particular atenció, sempre a través de contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat* destinats a aquest efecte.

Sanitat 93

Àrea professional de tècniques de laboratori (SANL)

6

Sanitat 95

6

ÀREA PROFESSIONAL DE TÈCNIQUES DE LABORATORI (SANL)

66.1 TÈCNIC/A EN MICROBIOLOGIA

La principal tasca del tècnic/a en microbiologia és la realització de cultius i la identificació de microorganismes, amb inclusió de les tècniques d‘identificació genètica.– Manipulació de mostres biològiques.– Anàlisis immunològiques. – Cultius i identificació en microbiologia clínica. – Anàlisi i identificació de paràsits.– Anàlisi molecular.

Atès que el seu àmbit de treball és el laboratori, el principal impacte ambiental es restringeix bàsicament a la generació de residus. En aquest capítol es descriuen els principals corrents residuals que es poden generar com a conseqüència d’aquesta activitat sanitària i es proposen mesures per minimitzar-los i gestionar-los correctament.

6.1.1 Corrents residualsEn l’àmbit de treball del tècnic/a en microbiologia es poden generar tant residus especials com residus no especials. Els residus no especials podran ser recollits i retirats pels serveis de recollida urbana, seguint els criteris que marqui l’autoritat municipal, ja sigui deposició en contenidors del carrer o a través d’un gestor privat. Si el laboratori es troba ubicat dins un centre sanitari, s’han de seguir els criteris marcats pel centre per a la recollida i gestió d’aquests residus no especials. Tanmateix, els residus especials han de tenir una gestió específica i la seva retirada haurà de ser més acurada i concreta.

Els diferents tipus de residus no especials que es poden generar en les tasques laborals del tècnic/a en microbiologia són aquests:

a) Rebuig

Aquest grup correspon a tot aquell material sobrant, d’un sol ús o per llençar, que ha d’ésser rebutjat després de ser utilitzat i per al qual no hi ha un sistema de recollida selectiva establert. Concretament es tracta de tots aquells residus assimilables als domèstics, restes de papers bruts, guants, puntes de pipeta netes, plaques netes trencades, etc. Aquests residus s’han de recollir en una bossa de plàstic, la seva manipulació ha d’ésser acurada i no s’ha de manipular el contingut de les bosses. La seva gestió no planteja exigències particulars, ja que es tracta de residus no especials, de manera que es tractaran com a residus assimilables a municipals i es dipositaran al contenidor destinat a aquests residus generals municipals (o se seguiran les indicacions per a la recollida que estableixi l’Administració local corresponent).Un dels objectius bàsics en les bones pràctiques ambientals és reduir, en la mesura que sigui possible, la generació de residus de rebuig mitjançant la prevenció, la segregació i la classificació dels residus que es poden reciclar i valoritzar. Per aquest motiu, els envasos de plàstic, el paper o el vidre (apartats b, c i d) no s’han d’incloure en aquest grup, sinó que cal segregar-los per al seu reciclatge posterior.



Aquests residus corresponen bàsicament a envasos buits, ja siguin de productes de laboratori, de neteja, embolcalls o caixes de materials plàstics. Cal tenir en compte que si el producte que conté l’envàs o l’embolcall té algun grau de perillositat, aquest estarà reflectit a l’etiqueta de l’envàs mitjançant un pictograma*, i haurà de ser considerat com un residu especial, que no es podrà llençar juntament amb la resta de residus assimilables a municipals.També pertanyen a aquest grup residus de vasos de plàstic, materials d’un sol ús, etc. En tot cas, es tracta de residus de plàstic, sense cap perillositat, que són fàcilment segregables per al seu reciclatge posterior.

c) Paper

Tot i que el paper no és un residu generat en grans quantitats en aquesta activitat professional, és important fer-ne un ús racional en cas que es generi. El paper es genera principalment en les tasques administratives, en la realització d’informes, fulls de registre de resultats i en tots els embolcalls dels paquets de reactius i fullets d’utilització, etc. És un residu completament valoritzable, de manera que és important segregar-lo i dipositar-lo en contenidors específics per al seu reciclatge posterior.

d) Vidre

El vidre també s’ha de tractar de manera diferenciada ja que és un material fàcilment recuperable. El vidre es pot reutilitzar o reciclar, i conserva en gran mesura les seves qualitats inicials. D’aquesta manera, tot el material de vidre de laboratori que calgui retirar, sempre que estigui net, de qualsevol producte perillós o amb risc sanitari, pot ser valoritzat a través del sistema de reciclatge de vidre.

Pel que fa als residus especials que es poden generar en les tasques associades al personal tècnic/a en microbiologia podem diferenciar: e) Residus sanitaris específics o de risc

Dins d’aquest grup, hi trobem diversos residus que pot generar el professional tècnic/a en microbiologia: cultius i reserves d’agents infecciosos, residus d’animals inoculats biològicament, sang i hemoderivats en forma líquida en recipients, residus anatòmics, etc.La generació de residus pertanyent a aquest grup requereix l’aplicació de mesures de prevenció tant dins com fora del centre generador ja que poden representar un risc per a la salut laboral i pública. És important segregar-los correctament i dipositar-los als contenidors específics, etiquetats i emmagatzemats correctament per ser lliurats a un gestor autoritzat. Cada laboratori ha de disposar de contractes amb gestors autoritzats per cada tipus de residu especial que generi. Es tracta d’uns residus catalogats com a residus del grup III dins de la classificació de residus sanitaris. Aquests residus, s’han de dipositar en recipients rígids, hermètics i retolats amb l’indicatiu “Residus de risc”. En cas de generar-se residus tallants i punxants, s’hauran de recollir dins de recipients rígids més petits que no s’han d’omplir més del 75% del seu volum. Aquests han d’estar perfectament identificats i etiquetats, i la tapa ha d’estar ben encaixada amb el recipient. Cal dipositar-hi el material tallant o punxant, i les agulles separades de la xeringa, mitjançant la llengüeta del contenidor. La xeringa, que no representa cap perill, pot ser considerada com a rebuig (vegeu apartat a).

f) Residus tipificats en normatives singulars, residus citotòxics

La gestió d’aquests residus està subjecta a requeriments especials des del punt de vista higiènic i ambiental, tant dins com fora del centre generador. Dins d’aquest grup, s’hi inclouen els residus citotòxics, els gels de bromur d’etidi, residus químics o d’algun medicament, agulles o vials contaminats que puguin presentar propietats cancerígenes, mutagèniques o teratogèniques. Es tracta d’uns residus catalogats dins del grup IV dels residus sanitaris, que presenten associat un grau de perillositat a causa d’algun dels seus components citotòxics. Aquests residus s’han de dipositar en recipients rígids de polietilè o poliestirè, d’un sol ús i hermètics, retolats amb l’indicatiu “Material

contaminat químicament. Citotòxics” i s’han de lliurar a un gestor autoritzat per a la seva gestió.


Aquests residus, procedents de les diferents reaccions i procediments realitzats al laboratori, que per la seva naturalesa no s’aboquin a les piques, s’han de recollir en contenidors o dipòsits específics, identificats de manera clara, llegible i indeleble per evitar possibles confusions, i s’han de gestionar a través d’un gestor autoritzat. Les característiques de les etiquetes identificatives i la forma d’emmagatzematge i gestió dels residus especials queden definides al Capítol 1, apartat 1.1.3.7 Els residus.

Sanitat 97

6

Cal tenir en compte que qualsevol producte, residu o material generat al laboratori del qual se sospiti que pot representar algun risc o que no es tingui clara la seva gestió, és molt important consultar quina perillositat associada pot tenir, si és un residu especial o no especial i quina és la seva gestió correcta.




Cal fer una gestió correcta per evitar una possible contaminació química d’aigües residuals. Per evitar generar aigües residuals en excés, cal mantenir un consum d’aigua responsable, evitant tenir aixetes obertes o que degotin, amb la instal·lació de dispositius de reducció de cabal o airejadors a les aixetes de sortida. També és una bona pràctica la utilització de productes de neteja biodegradables o respectuosos amb el medi ambient, per evitar que aquests contaminin posteriorment els sistemes naturals. En laboratori, sempre que es puguin utilitzar circuits tancats, s’ha d’optimitzar el consum d’aigua respecte de circuits que funcionin amb aigua corrent.

En l’àmbit sanitari és molt important realitzar tasques de neteja, desinfecció i esterilització per tal d’evitar qualsevol possibilitat de contaminació de la instal·lació, i generar, d’aquesta manera, residus innecessaris.En primer lloc, cal que tota l’àrea de treball estigui neta i desinfectada. Totes les superfícies horitzontals de les zones de treball han de ser desinfectades preferiblement usant productes efectius però respectuosos amb el medi ambient. D’aquesta manera, a banda de mantenir l’esterilitat i desinfecció necessàries en qualsevol activitat de laboratori, es pot evitar la generació de residus innecessaris, per contaminació dels materials que cal utilitzar (en especial els d’un sol ús que no es poden desinfectar). Totes les eines i tot l’instrumental que no són d’un sol ús han de ser esterilitzats per reutilitzar-los. Els equips d’esterilització s’han de comprovar regularment per assegurar-ne el funcionament correcte.



Aquestes actuacions estan encaminades a disminuir la generació de residus, que si bé a vegades és inevitable, es pot intentar reduir al màxim possible. D’aquesta manera, caldria intentar limitar la utilització material d’un sol ús només a les tasques que comportin un perill d’infecció i emprar sempre que sigui possible material reutilitzable, amb la desinfecció prèvia després de cada ús.Pel que fa al paper, cal fer-ne un ús racional i procurar disminuir-lo amb actuacions com la informatització de les receptes, protocols o informes. Com a bones pràctiques es podria substituir el paper blanc per paper reciclat, fer servir sempre el tipus de paper que sigui més ecològic (pel que fa a la fabricació), i sobretot, segregar-lo, un cop ja s’hagi reutilitzat, de la resta de residus, per tal de poder-lo reciclar posteriorment.Altres estratègies complementàries per tal de reduir la generació de residus podrien ser la revisió periòdica de les dates de caducitat dels productes químics i farmacèutics utilitzats, a fi d’evitar que caduquin abans de ser consumits, o bé realitzar comandes de productes químics/farmacèutics adaptats al consum, de manera que no sobri gran quantitat de producte que quedi caducat i calgui retirar com a residu.Sempre, i en la mesura que sigui possible, els residus generats que es puguin separar i segregar fàcilment per a la seva valorització posterior (per exemple els plàstics, els metalls, el vidre, etc., tots aquests materials fàcilment valoritzables), cal gestionar-los de forma separada i dipositar-los


als contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o a través de gestors autoritzats* destinats a aquest efecte. D’aquesta manera s’aconsegueix recuperar i reutilitzar aquests materials, amb la qual cosa s’evita i es redueix el consum de les matèries primeres usades en la seva fabricació, i en general, s’és més respectuós amb el medi ambient que ens envolta.

6.1.3 Quadre resum

Residus

Codi

de

residu

(CER)

Classificació

Mètode

Valorització/

Tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització



















Sanitat 99

Residus

Codi

de

residu

(CER)

Classificació

Mètode

Valorització/

Tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització

Residus especials

Residus sanitaris específics o de risc

180103 EspecialIncineració de residus sanitaris


-

Residus citotòxics

180108 Especial



-

Residus químics

180106 Especial





150110 Especial




6En cas que es produís qualsevol nou residu, aquest hauria de ser correctament identificat, codificat, segregat i gestionat segons les seves característiques (especial o no especial, requisits de gestió, etc.). En cas de qualsevol dubte amb la gestió o tractament d’un residu en concret, es pot consultar el web de l’Agència de Residus de Catalunya http://www.arc-cat.net

6.2 TÈCNIC/A EN HEMATOLOGIA

La principal tasca del tècnic/a en hematologia és l’aplicació de tècniques hematològiques i estudis moleculars utilitzats al laboratori d’anàlisis clíniques:

– Manipulació de mostres biològiques.– Anàlisis immunològiques.– Anàlisis hemocitomètriques, morfològiques i citoquímiques.– Anàlisi hemostàtica i de coagulació.– Banc de sang.– Anàlisi molecular.

Atès que el seu àmbit de treball és el laboratori, el principal impacte ambiental es restringeix bàsicament a la generació de residus de laboratori, alguns dels quals estan classificats com a especials. En aquest capítol es descriuen els principals corrents residuals que es poden generar com a conseqüència d’aquesta activitat i es proposen mesures per minimitzar-los i gestionar-los correctament.


6.2.1 Corrents residualsEn l’àmbit de treball del tècnic/a en hematologia es poden generar residus especials i no especials. Els residus que siguin no especials podran ser recollits i retirats pels serveis de recollida urbana, seguint els criteris que marqui l’autoritat municipal, ja sigui deposició en contenidors del carrer o a través d’un gestor privat. Si el laboratori es troba ubicat dins un centre sanitari, s’han de seguir els criteris marcats pel centre per a la recollida i gestió d’aquests residus no especials. Tanmateix, els residus catalogats com a especials han de tenir una gestió específica i la seva retirada haurà de ser molt més acurada i concreta, a través d’un gestor autoritzat.

Els diferents tipus de residus no especials que es poden generar en les tasques laborals del tècnic/a en hematologia són aquests:

a) Rebuig

Aquest grup, molt ampli, correspon a tots aquells materials sobrants, per llençar o ja utilitzats, per als quals no hi ha un sistema de recollida selectiva establert. Podem posar com a exemples residus de paper brut, plàstics petits, petites peces metàl·liques, puntes de pipetes netes, plaques de cultiu residuals sempre que no continguin material perillós o amb risc de contagi, etc.Aquests residus s’han de recollir en una bossa de plàstic, i tot i no presentar cap risc associat, la seva manipulació ha d’ésser acurada. La seva gestió no planteja exigències especials, ja que es tracta de residus no especials, de manera que es tractaran com a residus assimilables a municipals i es dipositaran al contenidor destinat a aquests residus generals municipals (o se seguiran les indicacions per a la recollida que estableixi l’Administració local corresponent).Un dels objectius bàsics en les bones pràctiques ambientals és reduir, en la mesura que sigui possible, la generació de residus de rebuig mitjançant la prevenció, la segregació i la classificació dels residus que es poden reciclar i valoritzar. Per aquest motiu, els envasos de plàstic, el paper o el vidre (apartats b, c i d) no s’han d’incloure en aquest grup, sinó que cal segregar-los per al seu reciclatge posterior.


Aquests residus corresponen bàsicament a envasos buits, ja siguin de productes químics innocus, de neteja, de material sanitari, etc. o bé embolcalls o caixes de materials plàstics. Cal tenir en compte que si el producte que conté l’envàs o l’embolcall té algun grau de perillositat, aquest estarà reflectit a l’etiqueta de l’envàs mitjançant un pictograma*, i haurà de ser considerat com un residu especial que no es podrà llençar juntament amb la resta de residus assimilables a municipals.També pertanyen a aquest grup residus de vasos de plàstic, materials d’un sol ús de plàstic, etc. En tot cas, es tracta de residus de plàstic sense cap perillositat, que són fàcilment segregables per al seu reciclatge posterior.

c) Paper

Tot i que el paper no és un residu generat en grans quantitats en aquesta activitat professional, és important fer-ne un ús racional en cas que es generi. El paper es genera en les tasques administratives relacionades amb el laboratori, en la realització d’informes, fulls de registre de resultats, embolcalls de paquets de reactius, fullets, etc. És un residu completament valoritzable, de manera que és important segregar-lo i dipositar-lo en contenidors específics per al seu reciclatge posterior.

d) Vidre

El vidre també s’ha de tractar de manera diferenciada ja que és un material fàcilment recuperable. Els residus de materials de vidre com ara provetes, vasos, plaques, matrassos, etc., un cop acabada la seva vida útil, es poden reciclar a través dels contenidors específics per aquest tipus de material, i conserven en gran mesura les seves qualitats inicials.

Pel que fa als residus especials que es poden generar en les tasques associades al personal tècnic/a en hematologia podem diferenciar:

e) Residus sanitaris específics o de risc

Dins d’aquest grup, hi trobem diversos residus que pot generar el tècnic/a en hematologia: cultius d’agents infecciosos, sang i hemoderivats en forma líquida en recipients, residus anatòmics, etc.La generació de residus pertanyent a aquest grup requereix l’aplicació de mesures de prevenció tant dins com fora del centre generador ja que poden representar un risc per a la salut laboral i pública. És important segregar-los correctament i dipositar-los als contenidors específics, etiquetats i emmagatzemats correctament per ser lliurats a un gestor autoritzat. Cada laboratori ha de disposar de contractes amb gestors autoritzats per cada tipus de residu especial que generi.

Sanitat 101

6

Es tracta d’uns residus catalogats com a residus del grup III dins de la classificació de residus sanitaris. Aquests residus, s’han de dipositar en recipients rígids, hermètics i retolats amb l’indicatiu “Residus de risc”. En cas de generar-se residus tallants i punxants, s’hauran de recollir dins de recipients rígids més petits que no s’han d’omplir més del 75% del seu volum. Aquests han d’estar perfectament identificats i etiquetats, i la tapa ha d’estar ben encaixada amb el recipient. Cal dipositar-hi el material tallant o punxant, i les agulles separades de la xeringa, mitjançant la llengüeta del contenidor. La xeringa, que no representa cap perill, pot ser considerada com a rebuig (vegeu apartat a).

f) Residus tipificats en normatives singulars, citotòxics

La gestió d’aquests residus està subjecta a requeriments especials des del punt de vista higiènic i ambiental, tant dins com fora del laboratori. Dins d’aquest grup, s’hi inclouen els residus citotòxics, bromur d’etidi, residus químics o de medicament, agulles o vials contaminats que puguin presentar propietats cancerígenes, mutagèniques o teratogèniques. Es tracta d’uns residus catalogats dins del grup IV dels residus sanitaris, que presenten associat un grau de perillositat a causa d’algun dels seus components citotòxics. Aquests residus s’han de dipositar en recipients rígids de polietilè o poliestirè, d’un sol ús i hermètics, retolats amb l’indicatiu “Material contaminat químicament.

Citotòxics” i s’han de lliurar a un gestor autoritzat per a la seva gestió.


Aquests residus, procedents de les diferents reaccions i anàlisis realitzades al laboratori, que per la seva naturalesa no s’aboquin a les piques, s’han de recollir en contenidors o dipòsits específics, identificats de manera clara, llegible i indeleble per evitar possibles confusions, i s’han de gestionar a través d’un gestor autoritzat. Les característiques de les etiquetes identificatives i la forma d’emmagatzematge i gestió dels residus especials queden definides al Capítol 1, apartat 1.1.3.7 Els residus.Cal tenir en compte que qualsevol producte, residu o material generat al laboratori que se sospiti que pot representar algun risc o que no es tingui clara la seva gestió, és molt important consultar quina perillositat associada pot tenir, si és un residu especial o no especial i quina és la seva gestió correcta.

6.2.2 Opcions de minimitzacióLes opcions de minimització es basen principalment en dues estratègies: d’una banda la prevenció de la contaminació en origen, de manera que s’eviti de generar contaminació, i de l’altra, actuacions de minimització de residus, és a dir, en aquells residus o contaminació que sigui inevitable, s’ha d’intentar reduir-la al màxim, per disminuir-ne la generació. Aquests dos conceptes moltes vegades van lligats, de manera que en minimitzar la contaminació estem prevenint la generació d’aquests contaminants, la qual cosa comporta actuacions i bones pràctiques comunes i similars. Prevenció de la contaminació en origen





Per tal de prevenir la contaminació en origen, és important no malgastar energia de forma innecessària, ja que la major part d’energia consumida prové d’un recurs no renovable i la seva generació causa contaminació al medi. D’aquesta manera, com a bones pràctiques, cal evitar tenir innecessàriament llums i aparells elèctrics encesos o cal mantenir la temperatura ambient del local a 26 ºC a l’estiu i a 21 ºC a l’hivern. Així es pot ajustar i reduir el consum d’energia al centre de treball.


Aquestes actuacions estan encaminades a disminuir la generació de residus, que si bé a vegades és inevitable, es pot intentar reduir al màxim possible. D’aquesta manera, caldria intentar limitar la utilització de material d’un sol ús només a les tasques que comportin un perill d’infecció i emprar sempre que sigui possible material reutilitzable, amb la desinfecció prèvia després de cada ús.Pel que fa al paper, cal fer-ne un ús racional i procurar disminuir-lo amb actuacions com la informatització de les receptes, protocols o informes. Com a bones pràctiques es podria substituir el paper blanc per paper reciclat, fer servir sempre el tipus de paper que sigui més ecològic (pel que fa a la fabricació), i sobretot, segregar-lo, un cop ja s’hagi reutilitzat, de la resta de residus, per tal de poder-lo reciclar posteriorment.Altres estratègies complementàries per tal de reduir la generació de residus podrien ser la revisió periòdica de les dates de caducitat dels productes químics i farmacèutics utilitzats, a fi d’evitar que caduquin abans de ser consumits, o bé realitzar comandes de productes químics/farmacèutics adaptats al consum, de manera que no sobri gran quantitat de producte que quedi caducat i calgui retirar com a residu.Sempre, i en la mesura que sigui possible, els residus generats que es puguin separar i segregar fàcilment per a la seva valorització posterior (per exemple els plàstics, els metalls, el vidre, etc., tots aquests materials fàcilment valoritzables), cal gestionar-los de forma separada i dipositar-los als contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o a través de gestors autoritzats* destinats a aquest efecte. D’aquesta manera s’aconsegueix recuperar i reutilitzar aquests materials, amb la qual cosa s’evita i es redueix el consum de les matèries primeres usades en la seva fabricació, i en general, s’és més respectuós amb el medi ambient que ens envolta.

6.2.3 Quadre resum

Residus

Codi

de

residu

(CER)

Classificació

Mètode

Valorització/

Tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització












Sanitat 103

Residus

Codi

de

residu

(CER)

Classificació

Mètode

Valorització/

Tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització









Residus especials




-

Residus citotòxics

180108 Especial



-

Residus químics

180106 Especial





150110 Especial




6



6.3 TÈCNIC/A EN IMMUNOLOGIA I BIOQUÍMICA

La principal tasca del tècnic/a en immunologia i bioquímica és l’aplicació de tècniques analítiques i estudis utilitzats al laboratori d’anàlisis clíniques. – Manipulació de mostres biològiques. – Anàlisis immunològiques.– Determinació de metabòlics en química clínica.– Separació bioquímica. – Anàlisi molecular.


6.3.1 Corrents residualsEn l’àmbit de treball del tècnic/a en immunologia i bioquímica es poden generar residus especials i no especials. Els residus no especials podran ser recollits i retirats pels serveis de recollida urbana, seguint els criteris que marqui l’autoritat municipal, ja sigui deposició en contenidors del carrer o a través d’un gestor privat. Si el laboratori es troba ubicat dins un centre sanitari, s’han de seguir els criteris marcats pel centre per a la recollida i gestió d’aquests residus no especials. Tanmateix, els residus especials han de tenir una gestió específica i la seva retirada haurà de ser més acurada i concreta.

Els diferents tipus de residus no especials que es poden generar en les tasques laborals del tècnic/a en immunologia i bioquímica són aquests:

a) Rebuig

Aquest grup, molt ampli, correspon a tots aquells materials sobrants, per llençar o ja utilitzats, per als quals no hi ha un sistema de recollida selectiva establert. Podem posar com a exemples residus de paper brut, plàstics petits, petites peces metàl·liques, puntes de pipetes netes, plaques de cultiu residuals sempre que no continguin material perillós o amb risc de contagi, residus innocus de laboratori, etc.Aquests residus no plantegen exigències especials pel que fa la seva gestió, ja que es tracta de residus no especials, de manera que es tractaran com a residus assimilables a municipals i es dipositaran al contenidor destinat a aquests residus generals municipals (o se seguiran les indicacions per a la recollida que estableixi l’Administració local corresponent).Un dels objectius bàsics en les bones pràctiques ambientals és reduir, en la mesura que sigui possible, la generació de residus de rebuig mitjançant la prevenció, la segregació i la classificació dels residus que es poden reciclar i valoritzar. Per aquest motiu, els envasos de plàstic, el paper o el vidre (apartats b, c i d) no s’han d’incloure en aquest grup, sinó que cal segregar-los per al seu reciclatge posterior.


Aquests residus corresponen bàsicament a envasos buits, ja siguin de productes químics innocus, de productes de neteja, de material sanitari, etc. o bé embolcalls o caixes de materials plàstics. Cal tenir en compte que si el producte que ha contingut l’envàs o l’embolcall té algun grau de perillositat, aquest estarà reflectit a l’etiqueta de l’envàs mitjançant un pictograma*, i haurà de ser considerat com un residu especial, que no es podrà llençar juntament amb la resta de residus assimilables a municipals.També pertanyen a aquest grup residus com ara vasos de plàstic, materials d’un sol ús de plàstic, etc. En tot cas, es tracta de residus de plàstic sense cap perillositat, que són fàcilment segregables per al seu reciclatge posterior.

c) Paper

Tot i que el paper no és un residu generat en grans quantitats als laboratoris, és important fer-ne un ús racional en cas que es generi. El paper és genera en les tasques administratives relacionades amb el laboratori, en la realització d’informes, fulls de registre de resultats, fullets o embolcalls de paquets de reactius, etc. És un residu completament valoritzable, de manera que és important segregar-lo i dipositar-lo en contenidors específics per al seu reciclatge posterior.

Sanitat 105

6

d) Vidre

El vidre també s’ha de tractar de manera diferenciada ja que és un material fàcilment recuperable. Els residus de materials de vidre com ara provetes, vasos, plaques, matrassos, etc., un cop acabada la seva vida útil, es poden reciclar a través dels contenidors específics per aquest tipus de material, i conserven en gran mesura les seves qualitats inicials.

Pel que fa als residus especials que es poden generar en les tasques associades al personal tècnic/a en immunologia i bioquímica podem diferenciar:

e) Residus sanitaris específics o de risc

Dins d’aquest grup, hi trobem diversos residus que pot generar el tècnic/a en immunologia i bioquímica: cultius i reserves d’agents infecciosos, residus d’animals inoculats biològicament, sang i hemoderivats en forma líquida en recipients, residus anatòmics, etc. La generació de residus pertanyent a aquest grup requereix l’aplicació de mesures de prevenció tant dins com fora del laboratori ja que poden representar un risc per a la salut laboral i pública. És important segregar-los correctament i dipositar-los als contenidors específics, etiquetats i emmagatzemats correctament per ser lliurats a un gestor autoritzat. Cada laboratori ha de disposar de contractes amb gestors autoritzats per cada tipus de residu especial que generi.

Es tracta d’uns residus catalogats com a residus del grup III dins de la classificació de residus sanitaris. Aquests residus, s’han de dipositar en recipients rígids, hermètics i retolats amb l’indicatiu “Residus de

risc”. En cas de generar-se residus tallants i punxants, s’hauran de recollir dins de recipients rígids més petits que no s’han d’omplir més del 75% del seu volum. Aquests han d’estar perfectament identificats i etiquetats, i la tapa ha d’estar ben encaixada amb el recipient. Cal dipositar-hi el material tallant o punxant, i les agulles separades de la xeringa, mitjançant la llengüeta del contenidor. La xeringa, que no representa cap perill, pot ser considerada com a rebuig (vegeu apartat a).

f) Residus tipificats en normatives singulars, citotòxics

La gestió d’aquests residus està subjecta a requeriments especials des del punt de vista higiènic i ambiental, tant dins com fora del laboratori. Dins d’aquest grup, s’hi inclouen els residus citotòxics, gels de bromur d’etidi, residus químics o d’algun medicament, agulles o vials contaminats que puguin presentar propietats cancerígenes, mutagèniques o teratogèniques. Es tracta d’uns residus catalogats dins del grup IV dels residus sanitaris, que presenten associat un grau de perillositat a causa d’algun dels seus components citotòxics. Aquests residus s’han de dipositar en recipients rígids de polietilè o poliestirè, d’un sol ús i hermètics, retolats amb l’indicatiu “Material contaminat químicament. Citotòxics” i s’han de lliurar a un gestor autoritzat per a la seva gestió.


Aquests residus, procedents de les diferents reaccions i anàlisis realitzades al laboratori, que per la seva naturalesa no s’aboquin a les piques, s’han de recollir en contenidors o dipòsits específics, identificats de manera clara, llegible i indeleble per evitar possibles confusions i s’han de gestionar a través d’un gestor autoritzat. Les característiques de les etiquetes identificatives i la forma d’emmagatzematge i gestió dels residus especials queden definides al Capítol 1, apartat 1.1.3.7 Els residus.Cal tenir en compte que qualsevol producte, residu o material generat al laboratori que se sospiti que pot representar algun risc o que no es tingui clara la seva gestió, és molt important consultar quina perillositat associada pot tenir, si és un residu especial o no especial, i quina és la seva gestió correcta.

6.3.2 Opcions de minimitzacióLes opcions de minimització es basen principalment en dues estratègies: d’una banda la prevenció de la contaminació en origen, de manera que s’eviti de generar contaminació, i de l’altra, actuacions de minimització de residus, és a dir, en aquells residus o contaminació que sigui inevitable, s’ha d’intentar reduir-la al màxim, per disminuir-ne la generació. Aquests dos conceptes moltes vegades van lligats, de manera que en minimitzar la contaminació estem prevenint la generació d’aquests contaminants, la qual cosa comporta actuacions i bones pràctiques comunes i similars.






Per tal de prevenir la contaminació en origen, és important no malgastar energia de forma innecessària, ja que la major part d’energia consumida prové d’un recurs no renovable i la seva generació causa contaminació al medi. D’aquesta manera, com a bones pràctiques, cal evitar tenir innecessàriament llums i aparells elèctrics encesos o cal mantenir la temperatura ambient del local a 26 ºC a l’estiu i a 21 ºC a l’hivern. Així es pot ajustar i reduir el consum d’energia al centre de treball.


Aquestes actuacions estan encaminades a disminuir la generació de residus, que si bé a vegades és inevitable, es pot intentar reduir al màxim possible. D’aquesta manera, caldria intentar limitar la utilització de material d’un sol ús només a les tasques que comportin un perill d’infecció i emprar sempre que sigui possible material reutilitzable, amb la desinfecció prèvia després de cada ús.Pel que fa al paper, cal fer-ne un ús racional i procurar disminuir-lo amb actuacions com la informatització de les receptes, protocols o informes. Com a bones pràctiques es podria substituir el paper blanc per paper reciclat, i fer servir sempre el tipus de paper que sigui més ecològic (pel que fa a la fabricació), i sobretot, segregar-lo, un cop ja s’hagi reutilitzat, de la resta de residus, per tal de poder-lo reciclar posteriorment.Altres estratègies complementàries per tal de reduir la generació de residus podrien ser la revisió periòdica de les dates de caducitat dels productes químics i farmacèutics utilitzats, a fi d’evitar que caduquin abans de ser consumits, o bé realitzar comandes de productes químics/farmacèutics adaptats al consum, de manera que no sobri gran quantitat de producte que quedi caducat i calgui retirar com a residu.Sempre, i en la mesura que sigui possible, els residus generats que es puguin separar i segregar fàcilment per a la seva valorització posterior (per exemple els plàstics, els metalls, el vidre, etc., tots aquests materials fàcilment valoritzables), cal gestionar-los de forma separada i dipositar-los als contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o a través de gestors autoritzats* destinats a aquest efecte. D’aquesta manera s’aconsegueix recuperar i reutilitzar aquests materials, amb la qual cosa s’evita i es redueix el consum de les matèries primeres usades en la seva fabricació, i en general, s’és més respectuós amb el medi ambient que ens envolta.

Sanitat 107

6.3.3 Quadre resum

Residus

Codi

de

residu

(CER)

Classificació

Mètode

Valorització/

Tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització



















6


Residus

Codi

de

residu

(CER)

Classificació

Mètode

Valorització/

Tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització

Residus especials




-

Residus citotòxics

180108 Especial



-

Residus químics

180106 Especial





150110 Especial





6



04

Àrea professional de tècniques de laboratori (SANL)Fitxes específiques

Fitxa 6.1 Corrents residuals generats en l’ocupació de tècnic/a en microbiologia i opcions de minimització.

Fitxa 6.2 Corrents residuals generats en l’ocupació de tècnic/a en hematologia i opcions de minimització.

Fitxa 6.3 Corrents residuals generats en l’ocupació de tècnic/a en immunologia i bioquímica i opcions de minimització.



61

04


FITXA 13 Corrents residuals generats en l’ocupació de tècnic/a en microbiologia i opcions de minimització.

Objectiu



Si bé és molt important minimitzar el consum de recursos com ara l’aigua i l’energia, una de les actuacions més destacades és la separació i segregació correctes de tots els residus que es generin, per tal que rebin el tractament apropiat, a fi de minimitzar-ne l’impacte en el medi.En l’àmbit del tècnic/a en microbiologia, els principals residus generats són:



una actuació important és intentar minimitzar-ne l’ús, informatitzant la documentació mèdica i fent un ús racional del paper de filtre de taulell de laboratori.



Residus especials:


aquests dos grups de residus, tant pel que fa als residus de risc biològic com als residus de risc citotòxic, i a causa de la perillositat associada que tenen, estan subjectes a requeriments especials de tractament, des del punt de vista higiènic i ambiental, tant dins com fora del centre generador. D’aquesta manera, és important seguir tots els procediments marcats pel centre mateix quant a la seva recollida i tractar-los sempre a través d’un gestor autoritzat.

Resum

Cal minimitzar el consum de materials, d’aigua i d’energia elèctrica. Mantenint en bon estat els equips utilitzats i les zones de treball del laboratori, s’evita la generació de residus innecessaris. Cal separar adequadament tots els residus generats durant les tasques realitzades dins el laboratori i intentar minimitzar-ne la generació, en especial utilitzant equips i materials reutilitzables. Els residus generats caldrà tractar-los amb particular atenció, sempre a través de contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat* destinats a aquest efecte.



62

04


FITXA 14 Corrents residuals generats en l’ocupació de tècnic/a en hematologia i opcions de minimització.

Objectiu



Si bé és molt important minimitzar el consum de recursos com ara l’aigua i l’energia, una de les actuacions més destacades és la separació i segregació correctes de tots els residus que es generin, per tal que rebin el tractament apropiat, a fi de minimitzar-ne l’impacte en el medi.En l’àmbit del tècnic/a en hematologia, els principals residus generats són:



una actuació important és intentar minimitzar-ne l’ús, informatitzant la documentació mèdica.



Residus especials:



Resum

Cal minimitzar el consum de materials, d’aigua i d’energia elèctrica, ja que si es mantenen en bon estat els equips utilitzats i les zones de treball del laboratori, s’evita la generació de residus innecessaris. Cal separar adequadament tots els residus generats durant les tasques realitzades dins el laboratori i intentar minimitzar-ne la generació, en especial utilitzant equips i materials reutilitzables. Els residus generats caldrà tractar-los amb particular atenció, sempre a través de contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o d’un gestor

autoritzat* destinats a aquest efecte.



63

04


FITXA 15 Corrents residuals generats en l’ocupació de tècnic/a en immunologia i bioquímica i opcions de minimització.

Objectiu

Conèixer els principals residus generats en les tasques d’aquest/a professional de la sanitat i les seves opcions de minimització..


Si bé és molt important minimitzar el consum de recursos com ara l’aigua i l’energia, una de les actuacions més destacades és la separació i segregació correctes de tots els residus que es generin, per tal que rebin el tractament apropiat, a fi de minimitzar-ne l’impacte en el medi.En l’àmbit del tècnic/a en immunologia i bioquímica, els principals residus generats són:






Residus especials:



Resum

Cal minimitzar el consum de materials, d’aigua i d’energia elèctrica. Mantenint en bon estat dels equips utilitzats i les zones de treball del laboratori, s’evita la generació de residus innecessaris. Cal separar adequadament tots els residus generats durant les tasques realitzades dins el laboratori i intentar minimitzar-ne la generació, en especial utilitzant equips i materials reutilitzables o evitant la contaminació d’eines d’un sol ús per contacte amb residus. Els residus generats caldrà tractar-los amb particular atenció, sempre a través de contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat* destinats a aquest efecte.

Sanitat 109

Àrea professional de tècniques radiològiques (SANR)

7

Sanitat 111

7

ÀREA PROFESSIONAL DE TÈCNIQUES RADIOLÒGIQUES (SANR)

77.1 TÈCNIC/A EN RADIODIAGNÒSTIC

La principal tasca del tècnic en radiodiagnòstic és la realització de plaques radiogràfiques, exploracions TAC, ressonàncies magnètiques i la interpretació d’aquestes. També realitza totes aquelles activitats que, sense tenir un caràcter professional sanitari, faciliten les funcions del metge o la infermera. Un impacte ambiental en l’àmbit del tècnic/a en radiodiagnòstic pot ser la generació de residus. En aquest capítol es descriuen els principals corrents residuals que es poden generar com a conseqüència d’aquesta activitat sanitària i es proposen mesures per minimitzar-los i gestionar-los correctament.

7.1.1 Corrents residualsEn l’àmbit de treball del tècnic/a en radiodiagnòstic es poden generar residus especials i no especials. Els residus no especials podran ser recollits i retirats pels serveis de recollida urbana, seguint els criteris que marqui l’autoritat municipal, ja sigui deposició en contenidors del carrer o a través d’un gestor privat. Si el lloc de treball es troba ubicat dins un centre sanitari, s’han de seguir els criteris marcats pel propi centre per a la recollida i gestió d’aquests residus no especials. Tanmateix, els residus especials han de tenir una gestió específica i la seva retirada haurà de ser més acurada i concreta.

Els tipus de residus no especials que es poden generar en les tasques laborals del tècnic/a en radiodiagnòstic són aquests:

a) Rebuig

Aquest grup correspon a tot aquell material d’un sol ús, el qual ha d’ésser rebutjat després de ser utilitzat una vegada i per al qual no hi ha un sistema de recollida selectiva establert. Concretament es tracta de residus com ara guants, paper absorbent o de neteja, cotó, xeringues sense agulla que han contingut materials no perillosos ni radioactius, etc.Aquests residus s’han de recollir en una bossa de plàstic. La seva gestió no planteja exigències especials, ja que es tracta de residus no especials, de manera que es tractaran com a residus assimilables a municipals i es dipositaran al contenidor destinat a aquests residus generals municipals (o se seguiran les indicacions per a la recollida que estableixi l’Administració local corresponent).Un dels objectius bàsics en les bones pràctiques ambientals és reduir, en la mesura que sigui possible, la generació de residus de rebuig mitjançant la prevenció, la segregació i classificació dels residus que es poden reciclar i valoritzar. Per aquest motiu, els envasos de plàstic o el paper (apartats b i c) no s’han d’incloure en aquest grup, sinó que cal segregar-los per al seu reciclatge posterior.


Aquests residus corresponen bàsicament a envasos buits, ja siguin de productes de neteja, de material sanitari, tubs de crema o pots de gel buits, etc. o bé embolcalls o caixes de materials plàstics. Cal tenir en compte que si el producte que conté l’envàs o l’embolcall té algun grau de


perillositat, aquest estarà reflectit a l’etiqueta de l’envàs mitjançant un pictograma* i haurà de ser considerat com un residu especial, que no es podrà llençar juntament amb la resta de residus assimilables a municipals.

També pertanyen a aquest grup residus com ara vasos de plàstic, materials d’un sol ús, etc. En tot cas, es tracta de residus de plàstic, sense cap perillositat, que són fàcilment segregables per al seu reciclatge posterior.

c) Paper

Tot i que el paper no és un residu generat en grans quantitats en aquesta activitat professional, és bo de fer-ne un ús racional en cas que es generi. El paper es pot generar principalment en històries clíniques dels pacients i en la realització dels informes de resultats dels pacients. En cas d’utilitzar paper protector de llitera, també es pot valoritzar després del seu ús, sempre que sigui net.És un residu completament valoritzable, de manera que és important segregar-lo i dipositar-lo en contenidors específics per al seu reciclatge posterior. Cal tenir en compte que tota aquella documentació amb dades personals dels pacients es considera documentació confidencial i ha de ser tractada com a tal. D’aquesta manera, aquest paper cal triturar-lo abans de dipositar-lo al seu contenidor, o en cas de no destruir-lo, cal gestionar-lo com a residu de paper confidencial amb una empresa especialitzada.

Pel que fa als residus especials que pot generar el tècnic/a en radiodiagnòstic podem trobar:

d) Restes de productes químics usats i els envasos buits que els han contingut

Aquests residus, catalogats com a especials, són tots aquells productes químics sobrants o bé els envasos que els han contingut (aerosols, ampolles, bidons, capses, etc.), que cal rebutjar i llençar, però que a causa de la seva naturalesa química i, per tant, potencialment contaminadora del medi, no es poden llençar amb els residus no especials, ni abocar-los per les piques d’aigües domèstiques. Com a exemple d’aquests residus, podem parlar de restes de líquids de contrast, de productes de fixació i revelatge, etc. Aquests residus cal etiquetar-los de forma correcta, amb el pictograma* de perillositat corresponent, i seguint les indicacions que es detallen en l’apartat 1.1.3.7). Cal gestionar-los a través de deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat*.És important no confondre els envasos buits de residus especials amb els envasos lleugers de residus no especials descrits en l’apartat b). Únicament es consideren especials aquells que han contingut un producte químic perillós, és a dir, amb un pictograma* de perillositat associat.

e) Plaques radiogràfiques

Actualment existeixen dos tipus de plaques radiogràfiques, unes que contenen sals de plata, de manera que en esdevenir residu seran considerades especials, i unes altres, elaborades únicament de material plàstic, que no tenen cap perillositat associada. Les plaques radiogràfiques que contenen sals de plata (i d’altres metalls pesants tòxics) i que podrien ser alliberades al medi són un residu especial. Per aquest motiu cal fer-ne una recollida selectiva, a través de deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat*. A més a més, la recollida selectiva d’aquest residu també permet recuperar la plata per a la seva reutilització. Per a les plaques no especials, actualment no hi ha una via de gestió alternativa, tot i que s’estan estudiant possibles valoritzacions. Fins al moment, aquestes s’han de gestionar com la resta de plaques radiogràfiques.Com a bona pràctica ambiental, és bo d’evitar la producció de radiografies incorrectes o innecessàries, i fer ús de les eines informàtiques per reduir-ne la generació. Com en els altres residus especials, en cas d’acumular quantitats destacades de radiografies residuals, cal seguir les indicacions d’etiquetatge i emmagatzematge que es detallen en l’apartat 1.1.3.7) per evitar-ne una gestió incorrecta.

f) Residus radioactius

Als centres on treballen el tècnic/a en radiodiagnòstic hi ha diferents fonts radioactives, algunes que acabaran la seva vida útil com a residus radioactius, i d’altres amb un període de semidesintegració tan curt que es gestionaran com a residus no radioactius. Cal tenir molt present que són residus especials, amb una perillositat inherent molt elevada, que cal tractar d’una forma molt acurada i concreta.De forma genèrica, els residus radioactius es classifiquen, segons la seva activitat radioactiva, en residus d’alta, de mitjana i de baixa activitat. Els residus generats en l’àmbit sanitari són majoritàriament de baixa o mitjana activitat i es porten a gestionar a fora com a residus radioactius. Existeixen també certs residus que tenen tan poca intensitat que es poden emmagatzemar al mateix centre fins que perden l‘activitat radioactiva, i es poden gestionar com a residus no radioactius. Per contra, els residus radioactius de baixa i mitjana activitat seran tractats de forma molt específica

Sanitat 113

7

durant tota la seva gestió, i després d’un pretractament de filtració, compactació i un procés de condicionament en bidons metàl·lics, seran situats en estructures completament aïllades en superfície o bé a baixa profunditat. El seu aïllament garanteix que durant un període de temps elevat (mentre dura la seva activitat) aquests materials no constitueixin una font de contaminació per al sòl.

Pel que fa als residus radioactius de molt baixa intensitat, a causa de la poca activitat que presenten, s’emmagatzemen al centre sanitari mateix, en unes condicions molt controlades i específiques, i es classifiquen segons la seva activitat radioactiva. Un cop desclassificats com a radioactius, hauran de ser gestionats atenent la seva tipologia. Cal consultar sempre quin tipus de residus estan classificats d’aquesta manera i seguir sempre les indicacions del propi centre pel que fa a aquest tipus de residus. Quant als residus radioactius de vida més llarga, aquests pertanyen al grup IV de la classificació de residus sanitaris (anomenats residus de risc o específics). Són un tipus de residu catalogat de forma diferent de la resta, ja que no es troben inclosos dins el Catàleg Europeu de Residus (CER) i a Catalunya són competència del Servei de Coordinació d’Activitats Radioactives. S’hauran de gestionar sempre a través de l’empresa ENRESA (Empresa Nacional de Residuos Radiactivos, S.A.), responsable estatal de la gestió d’aquest tipus de residus, seguint les seves indicacions pel que fa a l’emmagatzematge i retirada. Cal tenir en compte que els residus radioactius, que són tots aquells materials procedents de les proves i tractaments amb materials radioactius, així com les solucions residuals, els vials que han contingut aquestes solucions, les xeringues i agulles, els guants, el cotó, etc. derivats de la prova, seran material radioactiu i caldrà gestionar-lo com a tal.

g) Agulles i material tallant o punxant

Qualsevol objecte punxant o tallant utilitzat en l’activitat sanitària, independentment del seu origen, és considerat un residu especial. Es tracta fonamentalment d’agulles, fulles de bisturí, eines punxants, etc. Únicament aquell material punxant que es pugui considerar radioactiu no anirà en aquest grup (vegeu apartat f).Aquests residus requereixen l’aplicació de mesures de prevenció, tant dins com fora del centre sanitari, ja que poden representar un risc per a la salut laboral i pública. És important segregar-los correctament i dipositar-los als contenidors específics que existeixen per a aquesta finalitat, correctament etiquetats i emmagatzemats per ser lliurats a un gestor autoritzat.En aquest sentit, el contenidor d’agulles (contenidor especial destinat a aquest efecte) no s’ha d’omplir més del 75% del seu volum, ha d’estar perfectament identificat i etiquetat, i la tapa ha d’estar ben encaixada amb el recipient. Cal dipositar-hi únicament les agulles, prèviament separades de la xeringa, que no representa cap perill i pot ser considerada com a rebuig (vegeu apartat a).

h) Altres residus especials

A més dels residus especials esmentats anteriorment, se’n poden generar d’altres com per exemple residus d’aparells elèctrics i electrònics, anomenats RAEE, els quals es constitueixen com a residus especials, pel seu contingut en components potencialment contaminants, com ara olis minerals, piles i acumuladors, gasos fluorocarbonats, etc. Els RAEE hauran de ser gestionats per una empresa autoritzada per a la gestió d’aquests o dipositats en una deixalleria. Aquests residus, a més, no es podran emmagatzemar durant un període superior a 6 mesos.

7.1.2 Opcions de minimitzacióLes opcions de minimització es basen principalment en dues estratègies: d’una banda, la prevenció de la contaminació en origen, de manera que s’eviti generar contaminació, i de l’altra, actuacions de minimització de residus, és a dir, en aquells residus o contaminació que sigui inevitable, s’ha d’intentar reduir-la al màxim, per disminuir-ne la generació. Aquests dos conceptes moltes vegades van lligats, de manera que en minimitzar la contaminació estem prevenint la generació d’aquests contaminants, la qual cosa comporta actuacions i bones pràctiques comunes i similars.


La prevenció de la contaminació en origen són aquelles actuacions orientades a evitar la contaminació abans que es produeixi. D’aquesta manera podem trobar actuacions com les següents:

Cal fer una gestió correcta per evitar la possible contaminació química de les aigües residuals. Per evitar generar aigües residuals en excés, cal mantenir un consum d’aigua responsable, evitant tenir aixetes obertes o que degotin, amb la instal·lació de dispositius de reducció de cabal o airejadors a les aixetes de sortida. També és una bona pràctica la utilització de productes de neteja biodegradables o respectuosos amb el medi ambient, per evitar que aquests contaminin posteriorment els sistemes naturals.


En l’àmbit sanitari és molt important realitzar tasques de neteja, desinfecció i esterilització per tal d’evitar qualsevol possibilitat de contaminació de la instal·lació, i generar, d’aquesta manera, residus innecessaris.En cas que sigui necessari, és important que les zones de tractament o de cures siguin desinfectades després de cada pacient, preferiblement usant productes efectius però respectuosos amb el medi ambient. D’aquesta manera, a banda de mantenir l’esterilitat i la desinfecció necessàries en qualsevol activitat de caire sanitari, es pot evitar la generació de residus innecessaris, per contaminació dels materials que cal utilitzar en els pacients (en especial els d’un sol ús que no es poden desinfectar, com ara gases, cotons, benes, etc.)

Per tal de prevenir la contaminació en origen, és important no malgastar energia de forma innecessària, ja que la major part d’energia consumida prové d’un recurs no renovable i la seva generació causa contaminació al medi. D’aquesta manera, com a bones pràctiques, cal evitar tenir innecessàriament llums i aparells elèctrics encesos o cal mantenir la temperatura ambient del local a 26ºC a l’estiu i a 21ºC a l’hivern. D’aquesta manera es pot ajustar i reduir el consum d’energia al centre de treball.


Aquestes actuacions estan encaminades a disminuir la generació de residus, que si bé a vegades és inevitable, es pot intentar reduir al màxim possible. D’aquesta manera, caldria intentar limitar la utilització de material d’un sol ús només a les tasques que comportin un perill d’infecció i emprar sempre que sigui possible material reutilitzable, amb la desinfecció prèvia després de cada ús.Pel que fa al paper, cal fer-ne un ús racional i procurar disminuir-lo amb actuacions com la informatització de les històries clíniques dels pacients. Com a bones pràctiques es podria substituir el paper blanc per paper reciclat, i fer servir sempre el tipus de paper que sigui més ecològic (pel que fa a la fabricació), i sobretot, segregar-lo, un cop ja s’hagi reutilitzat, de la resta de residus, per tal de poder-lo reciclar posteriorment.Altres estratègies complementàries per tal de reduir la generació de residus podrien ser la revisió periòdica de les dates de caducitat dels productes químics i farmacèutics utilitzats, a fi d’evitar que caduquin abans de ser consumits, o bé realitzar comandes de productes químics/farmacèutics adequades al consum, de manera que no sobri gran quantitat de producte que quedi caducat i calgui retirar com a residu.Una bona pràctica ambiental per reduir els residus especials de plaques radiogràfiques és evitar la producció de radiografies incorrectes o innecessàries, i fer ús de les eines informàtiques, com per exemple el suport en CD en lloc de la placa, per reduir-ne la generació. Sempre, i en la mesura que sigui possible, els residus generats que es puguin separar i segregar fàcilment per a la seva valorització posterior (per exemple els plàstics, els metalls, el vidre, etc., tots aquests materials fàcilment valoritzables), cal gestionar-los de forma separada i dipositar-los als contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o a través de gestors autoritzats destinats a aquest efecte. D’aquesta manera s’aconsegueix recuperar i reutilitzar aquests materials, amb la qual cosa s’evita i es redueix el consum de les matèries primeres usades en la seva fabricació, i en general, s’és més respectuós amb el medi ambient que ens envolta.

7.1.3 Quadre resum

ResidusCodi

CERClassificació

Valorització

o tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització






Sanitat 115

ResidusCodi

CERClassificació

Valorització

o tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització












Residus especials

Residus químics

180106 Especial





150110 Especial







- Evitar la producció de radiografies innecessà- ries o incorrectes

Residus radioactius

- -

Deposició en dipòsits controlats destinats a l’emma-gatzematge de residus radioactius

Lliurament al gestor autoritzat ENRESA

- Bon ús dels aparells d’acord amb les especificacions dels fabricants




-


Residus generats o que poden entrar en contacte de manera ocasional amb el tècnic/a en radiodiagnòstic.Cal lliurar-los a un gestor autoritzat i no tenir-los emmagatzemats durant períodes superiors a 6 mesos. Davant de qualsevol dubte sobre la seva gestió, cal consultar-ho amb el responsable de residus.

7



7.2 TÈCNIC/A EN RADIOTERÀPIA

Les principals tasques del tècnic/a en radioteràpia són el control de la unitat de radioteràpia, l’aplicació del tractament de radioteràpia, la dosificació de la medicació al pacient, la realització de tractaments de teleteràpia, l’assistència en tractaments de braquiteràpia, etc.

Un impacte ambiental en l’àmbit del tècnic/a en radioteràpia pot ser la generació de residus. En aquest capítol es descriuen els principals corrents residuals que es poden generar com a conseqüència d’aquesta activitat sanitària i es proposen mesures per minimitzar-los i gestionar-los correctament.

7.2.1 Corrents residualsEn l’àmbit de treball del tècnic/a en radioteràpia es poden generar residus especials i no especials. Els residus no especials podran ser recollits i retirats pels serveis de recollida urbana, seguint els criteris que marqui l’autoritat municipal, ja sigui deposició en contenidors del carrer o a través d’un gestor privat. Si el lloc de treball es troba ubicat dins un centre sanitari, s’han de seguir els criteris marcats pel propi centre per a la recollida i gestió d’aquests residus no especials. Tanmateix, els residus especials han de tenir una gestió específica i la seva retirada haurà de ser més acurada i concreta. Caldrà anar especialment amb compte amb la generació de residus radioactius, que requereixen d’un tractament molt específic i acurat.

Els tipus de residus no especials que es poden generar en les tasques laborals del tècnic/a en radioteràpia són aquests:

a) Rebuig

Aquest grup correspon a tot aquell material d’un sol ús, el qual ha d’ésser rebutjat després de ser utilitzat una vegada i per al qual no hi ha un sistema de recollida selectiva establert. Concretament es tracta de residus com ara guants, paper absorbent o de neteja, cotó, xeringues sense agulla que han contingut materials no perillosos ni radioactius, etc. Aquests residus s’han de recollir en una bossa de plàstic, la seva manipulació ha d’ésser acurada i no s’ha de manipular el contingut de les bosses. La seva gestió no planteja exigències especials, ja que es tracta de residus no especials, de manera que es tractaran com a residus assimilables a municipals i es dipositaran al contenidor destinat a aquests residus generals municipals (o se seguiran les indicacions per a la recollida que estableixi l’Administració local corresponent).Un dels objectius bàsics en les bones pràctiques ambientals és reduir, en la mesura que sigui possible, la generació de residus de rebuig mitjançant la prevenció, la segregació i la classificació dels residus que es poden reciclar i valoritzar. Per aquest motiu, els envasos de plàstic o el paper (apartats b i c) no s’han d’incloure en aquest grup, sinó que cal segregar-los per al seu reciclatge posterior.


Aquests residus corresponen bàsicament a envasos buits, ja siguin de productes de neteja, de material sanitari, tubs de crema o pots de gel buits, etc. o bé embolcalls o caixes de materials plàstics. Cal tenir en compte que si el producte que conté l’envàs o l’embolcall té algun grau de perillositat, aquest estarà reflectit a l’etiqueta de l’envàs mitjançant un pictograma* i haurà de ser considerat com un residu especial, que no es podrà llençar juntament amb la resta de residus assimilables a municipals.També pertanyen a aquest grup residus com ara gots de plàstic, materials d’un sol ús, etc. En tot cas, es tracta de residus de plàstic, sense cap perillositat, que són fàcilment segregables per al seu reciclatge posterior.

c) Paper

Tot i que el paper no és un residu generat en grans quantitats en aquesta activitat professional, és bo de fer-ne un ús racional en cas que es generi. El paper es pot generar principalment en històries clíniques dels pacients i en la realització dels informes de resultats dels pacients. En cas d’utilitzar paper protector de llitera, també es pot valoritzar després del seu ús, sempre que sigui net.És un residu completament valoritzable, de manera que és important segregar-lo i dipositar-lo en contenidors específics per al seu reciclatge posterior.

Sanitat 117

7

Cal tenir en compte que tota aquella documentació amb dades personals dels pacients es considera documentació confidencial i ha de ser tractada com a tal. D’aquesta manera, aquest paper cal triturar-lo abans de dipositar-lo al seu contenidor, o en cas de no destruir-lo, cal gestionar-lo com a residu de paper confidencial amb una empresa especialitzada.



Pel que fa als residus especials que pot generar el tècnic/a en radioteràpia podem trobar:


Aquests residus, catalogats com a especials, són tots aquells productes químics sobrants o bé els envasos que els han contingut (aerosols, ampolles, bidons, capses, etc.), que cal rebutjar i llençar, però que a causa de la seva naturalesa química i, per tant, potencialment contaminadora del medi, no es poden llençar amb els residus no especials, ni abocar-los per les piques d’aigües domèstiques. Com a exemple d’aquests residus, podem parlar de restes de líquids de contrast, de productes de fixació i revelatge, etc. Aquests residus cal etiquetar-los de forma correcta, amb el pictograma* de perillositat corresponent, i seguint les indicacions que es detallen en l’apartat 1.1.3.7). Cal gestionar-los a través de deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat*.És important no confondre els envasos buits de residus especials amb els envasos lleugers de residus no especials descrits en l’apartat b). Únicament es consideren especials aquells que han contingut un producte químic perillós, és a dir, amb un pictograma* de perillositat associat.

f) Plaques radiogràfiques

Actualment existeixen dos tipus de plaques radiogràfiques, unes que contenen sals de plata, de manera que en esdevenir residu seran considerades especials, i unes altres, elaborades únicament de material plàstic, que no tenen cap perillositat associada. Les plaques radiogràfiques que contenen sals de plata (i d’altres metalls pesants tòxics) i que podrien ser alliberades al medi són un residu especial. Per aquest motiu cal fer-ne una recollida selectiva, a través de deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat*. A més a més, la recollida selectiva d’aquest residu també permet recuperar la plata per a la seva reutilització. Per a les plaques no especials, actualment no hi ha una via de gestió alternativa, tot i que s’estan estudiant possibles valoritzacions. Fins al moment, aquestes s’han de gestionar com la resta de plaques radiogràfiques.Com a bona pràctica ambiental, és bo d’evitar la producció de radiografies incorrectes o innecessàries, i fer ús de les eines informàtiques per reduir-ne la generació. Com en els altres residus especials, en cas d’acumular quantitats destacades de radiografies residuals, cal seguir les indicacions d’etiquetatge i emmagatzematge que es detallen en l’apartat 1.1.3.7) per evitar-ne una gestió incorrecta.

g) Residus radioactius

Als centres on treballa el tècnic/a en radioteràpia hi ha diferents fonts radioactives, que acabaran la seva vida útil com a residus radioactius. Els residus radioactius pertanyen als residus inclosos dins del grup IV de la classificació de residus sanitaris (anomenats residus de risc o específics). Són residus especials, amb una perillositat inherent molt elevada, que cal tractar d’una forma molt acurada i concreta. Són un tipus de residu catalogat de forma diferent de la resta, ja que no es troben inclosos dins el Catàleg Europeu de Residus (CER) i a Catalunya són competència del Servei de Coordinació d’Activitats Radioactives. S’hauran de gestionar sempre a través de l’empresa ENRESA (Empresa Nacional de Residuos Radiactivos, S.A.), responsable estatal de la gestió d’aquest tipus de residus, seguint les seves indicacions pel que fa a l’emmagatzematge i retirada. Cal tenir en compte que els residus radioactius, que són tots aquells materials procedents de les proves i tractaments amb materials radioactius, així com les solucions residuals, els vials que han contingut aquestes solucions, les xeringues i agulles, els guants, el cotó, etc. derivats de la prova, seran material radioactiu i caldrà gestionar-lo com a tal.Els residus radioactius es classifiquen, segons la seva activitat radioactiva, en residus d’alta, de mitjana i de baixa activitat. Els residus generats en l’àmbit sanitari són de mitjana activitat (ILW). Els residus radioactius de baixa i mitjana activitat són tractats de forma molt específica, i després d’un


pretractament de filtració, compactació i un procés de condicionament en bidons metàl·lics, són situats en estructures completament aïllades en superfície o bé a baixa profunditat. El seu aïllament garanteix que durant un període de temps elevat (mentre dura la seva activitat) aquests materials no constitueixin una font de contaminació per al sòl.

h) Agulles i material tallant o punxant

Qualsevol objecte punxant o tallant, independentment del seu origen, és considerat un residu especial. Es tracta fonamentalment d’agulles, fulles de bisturí, eines punxants, etc. Únicament aquell material punxant que es pugui considerar radioactiu no anirà en aquest grup (vegeu apartat f).Aquests residus requereixen l’aplicació de mesures de prevenció, tant dins com fora del centre sanitari, ja que poden representar un risc per a la salut laboral i pública. És important segregar-los correctament i dipositar-los als contenidors específics que existeixen per a aquesta finalitat, correctament etiquetats i emmagatzemats per ser lliurats a un gestor autoritzat.En aquest sentit, el contenidor d’agulles (contenidor especial destinat a aquest efecte) no s’ha d’omplir més del 75% del seu volum, ha d’estar perfectament identificat i etiquetat, i la tapa ha d’estar ben encaixada amb el recipient. Cal dipositar-hi únicament les agulles, prèviament separades de la xeringa, que no representa cap perill i pot ser considerada com a rebuig (vegeu apartat a).


A més dels residus especials esmentats anteriorment, se’n poden generar d’altres com per exemple residus d’aparells elèctrics i electrònics, anomenats RAEE, els quals es constitueixen com a residus especials, pel seu contingut en components potencialment contaminants, com ara olis minerals, piles i acumuladors, gasos fluorocarbonats, etc. Els RAEE hauran de ser gestionats per una empresa autoritzada per a la gestió d’aquests o dipositats en una deixalleria. Aquests residus, a més, no es podran emmagatzemar durant un període superior a 6 mesos.

7.2.2 Opcions de minimitzacióLes opcions de minimització es basen principalment en dues estratègies: d’una banda la prevenció de la contaminació en origen, de manera que s’eviti la contaminació, i de l’altra, actuacions de minimització de residus, és a dir, en aquells residus o contaminació que sigui inevitable, s’ha d’intentar reduir-la al màxim, per disminuir-ne la generació. Aquests dos conceptes moltes vegades van lligats, de manera que en minimitzar la contaminació estem prevenint la generació d’aquests contaminants, la qual cosa comporta actuacions i bones pràctiques comunes i similars.



Cal fer una gestió correcta per evitar la possible contaminació química d’aigües residuals. Per evitar generar aigües residuals en excés, cal mantenir un consum d’aigua responsable, evitant tenir aixetes obertes o que degotin, amb la instal·lació de dispositius de reducció de cabal o airejadors a les aixetes de sortida. També és una bona pràctica la utilització de productes de neteja biodegradables o respectuosos amb el medi ambient, per evitar que aquests contaminin posteriorment els sistemes naturals.

En l’àmbit sanitari és molt important realitzar tasques de neteja, desinfecció i esterilització per tal d’evitar qualsevol possibilitat de contaminació de la instal·lació, i generar, d’aquesta manera, residus innecessaris.En cas que sigui necessari, és important que les zones de tractament o de cures siguin desinfectades després de cada pacient, preferiblement usant productes efectius però respectuosos amb el medi ambient. D’aquesta manera, a banda de mantenir l’esterilitat i la desinfecció necessàries en qualsevol activitat de caire sanitari, es pot evitar la generació de residus innecessaris, per contaminació dels materials que cal utilitzar en els pacients (en especial els d’un sol ús que no es poden desinfectar, com ara gases, cotons, benes, etc.).


Sanitat 119


Aquestes actuacions estan encaminades a disminuir la generació de residus, que si bé a vegades és inevitable, es pot intentar reduir al màxim possible. D’aquesta manera, caldria intentar limitar la utilització de material d’un sol ús només a les tasques que comportin un perill d’infecció i emprar sempre que sigui possible material reutilitzable, amb la desinfecció prèvia després de cada ús.Pel que fa al paper, cal fer-ne un ús racional i procurar disminuir-lo amb actuacions com la informatització de les històries clíniques dels pacients. Com a bones pràctiques es podria substituir el paper blanc per paper reciclat, i fer servir sempre el tipus de paper que sigui més ecològic (pel que fa a la fabricació), i sobretot, segregar-lo, un cop ja s’hagi reutilitzat, de la resta de residus, per tal de poder-lo reciclar posteriorment.Altres estratègies complementàries per tal de reduir la generació de residus podrien ser la revisió periòdica de les dates de caducitat dels productes químics i farmacèutics utilitzats, a fi d’evitar que caduquin abans de ser consumits, o bé realitzar comandes de productes químics/farmacèutics adaptats al consum que preveiem fer, de manera que no sobri gran quantitat de producte que quedi caducat i calgui retirar com a residu.

Sempre, i en la mesura que sigui possible, els residus generats que es puguin separar i segregar fàcilment per a la seva valorització posterior (per exemple els plàstics, els metalls, el vidre, etc., tots aquests materials fàcilment valoritzables), cal gestionar-los de forma separada i dipositar-los als contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o a través de gestors autoritzats destinats a aquest efecte. D’aquesta manera s’aconsegueix recuperar i reutilitzar aquests materials, amb la qual cosa s’evita i es redueix el consum de les matèries primeres usades en la seva fabricació, i en general, s’és més respectuós amb el medi ambient que ens envolta.

7.2.3 Quadre resum

RESIDUSCodi

CERClassificació

Valorització

o tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització







150102 No especial Reciclatge de plàstics



- Evitar-ne el malbaratament




-Ús racional del recurs


7


RESIDUSCodi

CERClassificació

Valorització

o tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització



180108 No especial






Residus especials

Residus químics

180106 Especial





150110 Especial








Residus radioactius

- -

Deposició en dipòsits controlats destinats a l’emmagat-zematge de residus radioactius

Lliurament al gestor autoritzat ENRESA

- Bon ús dels aparells d’acord amb les especificacions dels fabricants




-


Residus generats o que poden entrar en contacte de manera ocasional amb el tècnic/a en radioteràpia. Cal lliurar-los a un gestor autoritzat i no tenir-los emmagatzemats durant períodes superiors a 6 mesos. Davant de qualsevol dubte sobre la seva gestió, cal consultar-ho amb el responsable de residus.


7



04

Àrea professional de tècniques radiològiques (SANR)Fitxes específiques

Fitxa 7.1 Corrents residuals generats en l’ocupació de tècnic/a en radiodiagnòstic i opcions de minimització.

Fitxa 7.2 Corrents residuals generats en l’ocupació de tècnic/a en radioteràpia i opcions de minimització.



71

04


FITXA 16 Corrents residuals generats en l’ocupació de tècnic/a en radiodiagnòstic i opcions de minimització.

Objectiu



Si bé és molt important minimitzar el consum de recursos com ara l’aigua i l’energia, una de les actuacions més destacades és la separació i segregació correctes de tots els residus que es generin, per tal que rebin el tractament apropiat, a fi de minimitzar-ne l’impacte en el medi. En l’àmbit del tècnic/a en radiodiagnòstic, els principals residus generats són:





Residus especials:


Alguns d’aquests residus tenen activitat radioactiva molt baixa, de manera que es gestionaran a través del centre mateix (un cop hagin perdut la perillositat radioactiva), i dins el grup de residus que els correspongui. D’altres, amb més potencial radioactiu, caldrà gestionar-los a través d’empreses especialitzades com a residus radioactius. Una bona actuació ambiental és evitar i reduir en tot moment el contacte d’aquests residus amb qualsevol material no necessari, ja que aquests passarien a ser residu radioactiu per contaminació.



qualsevol residu que es generi, sempre que es pugui, se’n prioritzarà la valorització, i sempre se’n farà una gestió correcta a través d’un gestor autoritzat* o deixalleries* municipals.

Resum

Cal minimitzar el consum de materials, d’aigua i d’energia elèctrica. Mantenint en bon estat els equips utilitzats i les zones de treball, es poden reduir els impactes ambientals i la generació de residus innecessaris. Cal tenir especial cura amb els residus radioactius per la seva perillositat, intentar no contaminar material nou de forma innecessària, separar adequadament tota la resta de residus generats durant les tasques realitzades i intentar minimitzar-ne la generació. Els residus generats caldrà tractar-los amb particular atenció, sempre a través de contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat* destinats a aquest efecte.



72

04


FITXA 17 Corrents residuals generats en l’ocupació de tècnic/a en radioteràpia i opcions de minimització.

Objectiu



Si bé és molt important minimitzar el consum de recursos com ara l’aigua i l’energia, una de les actuacions més destacades és la separació i segregació correctes de tots els residus que es generin, per tal que rebin el tractament apropiat, a fi de minimitzar-ne l’impacte en el medi. En l’àmbit del tècnic/a en radioteràpia, els principals residus generats són:






cal recordar que aquest tipus de residu, tot i no tractar-se d’un residu especial, cal que rebi un tractament específic a través d’un gestor autoritzat.

Residus especials:


Alguns d’aquests residus tenen activitat radioactiva molt baixa, de manera que es gestionaran a través del centre mateix (un cop hagin perdut la perillositat radioactiva), i dins el grup de residus que els correspongui. D’altres, amb més potencial radioactiu, caldrà gestionar-los a través d’empreses especialitzades com a residus radioactius. Una bona actuació ambiental és evitar i reduir en tot moment el contacte d’aquests residus amb qualsevol material no necessari, ja que aquests passarien a ser residu radioactiu per contaminació.



Resum

Cal minimitzar el consum de materials, d’aigua i d’energia elèctrica. Mantenint en bon estat els equips utilitzats i les zones de treball, es poden reduir els impactes ambientals i la generació de residus innecessaris. Cal tenir especial cura amb els residus radioactius per la seva perillositat, intentar no contaminar material nou de forma innecessària, separar adequadament tota la resta de residus generats durant les tasques realitzades i intentar minimitzar-ne la generació. Els residus generats caldrà tractar-los amb particular atenció, sempre a través de contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat* destinats a aquest efecte.

Sanitat 121

Àrea professional d’especialitats sense àrea definida (SANX)

8

Sanitat 123

8

ÀREA PROFESSIONAL D’ESPECIALITATS SENSE ÀREA DEFINIDA (SANX)

88.1 TÈCNIQUES D’ANÀLISIS CROMOSÒMIQUES I ÀCIDS NUCLEICS

La principal tasca del tècnic/a d’anàlisis cromosòmiques i àcids nucleics és l’aplicació de tècniques d’identificació genètica en l’estudi cromosòmic i d’àcids nucleics de mostres biològiques humanes, com ara: – Realització d’estudis cromosòmics. – PCR, “Southen Blotting”, “Dot Blot”.– Seqüenciació de l’ADN. – Diagnòstic de malalties hereditàries, patologies infeccioses...


8.1.1 Corrents residualsEn l’àmbit de treball del tècnic/a d’anàlisis cromosòmiques i àcids nucleics es poden generar tant residus especials com residus no especials. Els residus no especials podran ser recollits i retirats pels serveis de recollida urbana, seguint els criteris que marqui l’autoritat municipal, ja sigui deposició en contenidors del carrer o a través d’un gestor privat. Si el laboratori es troba ubicat dins un centre sanitari, s’han de seguir els criteris marcats pel propi centre per a la recollida i gestió d’aquests residus no especials. Tanmateix, els residus especials han de tenir una gestió específica, i la seva retirada haurà de ser més acurada i concreta.

Els tipus de residus no especials que es poden generar en les tasques laborals del tècnic/a d’anàlisis cromosòmiques i àcids nucleics són aquests:

a) Rebuig

Aquest grup correspon a tot aquell material d’un sol ús, el qual ha d’ésser rebutjat després de ser utilitzat una vegada i per al qual no hi ha un sistema de recollida selectiva establert. Concretament es tracta de residus com ara guants, paper absorbent, puntes de pipeta, plaques netes trencades, etc.Aquests residus s’han de recollir en una bossa de plàstic, la seva manipulació ha d’ésser acurada i no s’ha de manipular el contingut de les bosses. La seva gestió no planteja exigències especials, ja que es tracta de residus no especials, de manera que es tractaran com a residus assimilables a municipals i es dipositaran al contenidor destinat a aquests residus generals municipals (o se seguiran les indicacions per a la recollida que estableixi l’Administració local corresponent).Un dels objectius bàsics en les bones pràctiques ambientals és reduir, en la mesura que sigui possible, la generació de residus de rebuig mitjançant la prevenció, la segregació i la classificació dels residus que es poden reciclar i valoritzar. Per aquest motiu, els envasos de plàstic o el paper (apartats b i c) no s’han d’incloure en aquest grup, sinó que cal segregar-los per al seu reciclatge posterior.



Aquests residus corresponen bàsicament a envasos buits, ja siguin de productes de neteja, de material sanitari, etc. o bé embolcalls o caixes de materials plàstics. Cal tenir en compte que si el producte que conté l’envàs o l’embolcall té algun grau de perillositat, aquest estarà reflectit a l’etiqueta de l’envàs mitjançant un pictograma i haurà de ser considerat com un residu especial, que no es podrà llençar juntament amb la resta de residus assimilables a municipals. També pertanyen a aquest grup residus com ara vasos de plàstic, materials d’un sol ús, etc. En tot cas, es tracta de residus de plàstic, sense cap perillositat, que són fàcilment segregables per al seu reciclatge posterior.

c) Paper

Tot i que el paper no és un residu generat en grans quantitats en aquesta activitat professional, és bo de fer-ne un ús racional en cas que es produeixi. El paper es pot generar principalment en la realització d’informes, en l’elaboració de protocols i procediments de les diferents tècniques i analítiques realitzades, etc. És un residu completament valoritzable, de manera que és important segregar-lo i dipositar-lo en contenidors específics per al seu reciclatge posterior. Cal tenir en compte que tota aquella documentació amb dades personals de pacients o dades internes del laboratori es considera documentació confidencial i ha de ser tractada com a tal. D’aquesta manera, aquest paper cal triturar-lo abans de dipositar-lo al seu contenidor, o en cas de no destruir-lo, cal gestionar-lo com a residu de paper confidencial amb una empresa especialitzada.

Pel que fa als residus especials que pot generar el tècnic/a d’anàlisis cromosòmiques i àcids nucleics podem trobar:

d) Residus sanitaris específics o de risc

Dins d’aquest grup hi trobem diversos residus que pot generar el professional que realitza anàlisis cromosòmiques i d’àcids nucleics: cultius i reserves d’agents infecciosos, residus d’animals inoculats biològicament, vacunes vives i atenuades, sang i hemoderivats en forma líquida en recipients, residus anatòmics, etc. Aquest tipus de residu està catalogat com a especial, de manera que caldrà segregar-lo correctament i tractar-lo amb molta cura, pel possible risc biològic o de salut pública que podria comportar una mala gestió.Es tracta d’uns residus catalogats com a residus del grup III dins de la classificació de residus sanitaris. Aquests residus s’han de dipositar en recipients rígids, hermètics i retolats amb l’indicatiu “Residus de risc”. Els residus sanitaris específics líquids corresponents a mostres de sang, hemoderivats i d’altres líquids biològics que no poden ser abocats pel desguàs, s’han de recollir en recipients rígids impermeables i hermètics.La generació de residus pertanyent a aquest grup requereix l’aplicació de mesures de prevenció tant dins com fora del centre generador ja que poden representar un risc per a la salut laboral i pública. És important segregar-los correctament i dipositar-los als contenidors específics, correctament etiquetats i emmagatzemats per ser lliurats a un gestor autoritzat. Cada laboratori ha de disposar de contractes amb gestors autoritzats per cada tipus de residu especial que generi.

e) Agulles i material tallant o punxant

Qualsevol objecte punxant o tallant utilitzat en l’activitat dins el laboratori, independentment del seu origen, serà un residu especial que caldrà segregar correctament i tractar amb molta cura, ja que requereixen l’aplicació de mesures de prevenció tant dins com fora del laboratori. En cas que es generin aquests tipus de residus tallants i punxants (agulles, bisturís, etc.), s’hauran de recollir dins de recipients rígids específics que no s’hauran d’omplir més del 75% del seu volum. Aquests han d’estar perfectament identificats i etiquetats, i la tapa i el recipient han d’estar ben encaixats. Cal dipositar-hi el material tallant o punxant, i les agulles separades de la xeringa, mitjançant la llengüeta del contenidor. La xeringa, que no representa cap perill, pot ser considerada com a rebuig (vegeu apartat a).


Aquest residus, catalogats com a especials, són tots aquells productes químics sobrants o bé els envasos que els han contingut (aerosols, ampolles, bidons, capses, etc.), que cal rebutjar i llençar, però que a causa de la seva naturalesa química i, per tant, potencialment contaminadora del medi, no es poden llençar amb els residus no especials, ni abocar-los per les piques d’aigües domèstiques. Com a exemple d’aquests residus, podem parlar de residus de líquids separadors i enduridors (de guix o acrílic), de residus de líquids electrolítics de polir, abrillantadors i netejadors, etc. Aquests residus cal etiquetar-los de forma correcta, amb el pictograma* de perillositat

Sanitat 125

8

corresponent, i seguint les indicacions que es detallen en l’apartat 1.1.3.7). Cal gestionar-los a través de deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat*. És important no confondre els envasos buits de residus especials amb els envasos lleugers de residus no especials descrits en l’apartat b). Únicament es consideren especials aquells que han contingut un producte químic perillós, és a dir, amb un pictograma* de perillositat associat.

8.1.2 Opcions de minimitzacióLes opcions de minimització es basen principalment en dues estratègies: d’una banda la prevenció de la contaminació en origen, de manera que s’eviti generar contaminació, i de l’altra, actuacions de minimització de residus, és a dir, en aquells residus o contaminació que sigui inevitable, s’ha d’intentar reduir-la al màxim, per disminuir-ne la generació. Aquests dos conceptes moltes vegades van lligats, de manera que en minimitzar la contaminació estem prevenint la generació d’aquests contaminants, la qual cosa comporta actuacions i bones pràctiques comunes i similars.



Cal fer una gestió correcta per evitar la possible contaminació química d’aigües residuals. Per evitar generar aigües residuals en excés, cal mantenir un consum d’aigua responsable, evitant tenir aixetes obertes o que degotin, amb la instal·lació de dispositius de reducció de cabal o airejadors a les aixetes de sortida. També és una bona pràctica la utilització de productes de neteja biodegradables o respectuosos amb el medi ambient, per evitar que aquests contaminin posteriorment els sistemes naturals.

En l’àmbit sanitari és molt important realitzar tasques de neteja, desinfecció i esterilització per tal d’evitar qualsevol possibilitat de contaminació de la instal·lació, i generar, d’aquesta manera, residus innecessaris.En primer lloc, cal que tota l’àrea de treball estigui neta i desinfectada. Totes les superfícies horitzontals de les zones de treball han de ser desinfectades preferiblement usant productes efectius però respectuosos amb el medi ambient. D’aquesta manera, a banda de mantenir l’esterilitat i desinfecció necessàries en qualsevol activitat de laboratori, es pot evitar la generació de residus innecessaris, per contaminació dels materials que cal utilitzar (en especial els d’un sol ús que no es poden desinfectar). Totes les eines i l’instrumental que no són d’un sol ús han de ser esterilitzats per a la seva reutilització. Els equips d’esterilització han de ser comprovats regularment per assegurar-ne el correcte funcionament.



Aquestes actuacions estan encaminades a disminuir la generació de residus, que si bé a vegades és inevitable, es pot intentar reduir al màxim possible. D’aquesta manera, caldria intentar limitar la utilització material d’un sol ús només a les tasques que comportin un perill d’infecció i emprar sempre que sigui possible material reutilitzable, amb la desinfecció prèvia després de cada ús.Pel que fa al paper, cal fer-ne un ús racional i procurar disminuir-lo amb actuacions com la informatització de les receptes, protocols o informes. Com a bones pràctiques es podria substituir el paper blanc per paper reciclat, i fer servir sempre el tipus de paper que sigui més ecològic (pel que fa a la fabricació), i sobretot, segregar-lo, un cop ja s’hagi reutilitzat, de la resta de residus, per tal de poder-lo reciclar posteriorment.Altres estratègies complementàries per tal de reduir la generació de residus podrien ser la revisió periòdica de les dates de caducitat dels productes químics i farmacèutics utilitzats, a fi d’evitar que caduquin abans de ser consumits, o bé realitzar comandes de productes químics/farmacèutics adaptats al consum, de manera que no sobri gran quantitat de producte que quedi caducat i calgui retirar com a residu.Sempre, i en la mesura que sigui possible, els residus generats que es puguin separar i segregar fàcilment per a la seva valorització posterior (per exemple els plàstics, els metalls, el vidre, etc., tots aquests materials fàcilment valoritzables), cal gestionar-los de forma separada i dipositar-los als contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o a través de gestors autoritzats*


destinats a aquest efecte. D’aquesta manera s’aconsegueix recuperar i reutilitzar aquests materials, s’evita i es redueix el consum de les matèries primeres usades en la seva fabricació, i en general, s’és més respectuós amb el medi ambient que ens envolta.

8.1.3 Quadre resum


RESIDUSCodi

CERClassificació

Valorització

o tractament

Com s’han de

gestionar?

Opcions de

minimització








Dipositar el residu als contenidors grocs de recollida municipal o lliurar-lo a un gestor autoritzat, segons estableixin les ordenances municipals.





Dipositar el residu als contenidors blaus de recollida municipal o lliurar-lo a un gestor autoritzat, segons estableixin les ordenances municipals.

-Ús racional del recurs


Residus especials




-




-

Residus químics

180106 Especial





150110 Especial




8



04

Àrea professional d’especialitats sense àrea definida (SANX)Fitxes específiques

Fitxa 8.1 Corrents residuals generats enl’ocupació de tècniques d’anàlisis cromosòmiques i àcids nucleics i opcions de minimització.



81

04

ÀREA PROFESSIONAL D’ESPECIALITATS SENSE ÀREA DEFINIDA (SANX)

FITXA 18 Corrents residuals generats en l’ocupació de tècniques d’anàlisis cromosòmiques i àcids nucleics i opcions de minimització.

Objectiu

Conèixer els principals residus generats en lesles tasques d’aquest/a professional de la sanitat i les seves opcions de minimització.


Si bé és molt important minimitzar el consum de recursos com ara l’aigua i l’energia, una de les actuacions més destacades és la separació i segregació correctes de tots els residus que es generin, per tal que rebin el tractament apropiat, a fi de minimitzar-ne l’impacte en el medi.En l’àmbit de tècniques d’anàlisis cromosòmiques i àcids nucleics, els principals residus generats són:






Residus especials:

aquests dos grups de residus, tant pel que fa als residus de risc biològic com als residus de risc citotòxic, i a causa de la perillositat associada que tenen, estan subjectes a requeriments especials de tractament, des del punt de vista higiènic i ambiental, tant dins com fora del centre generador. D’aquesta manera, és important seguir tots els procediments marcats pel centre mateix quant a la seva recollida, i tractar-los sempre a través d’un gestor autoritzat.



Resum

Cal minimitzar el consum de materials, d’aigua i d’energia elèctrica. Mantenint en bon estat els equips utilitzats i les zones de treball del laboratori, s’evitarà la generació de residus innecessaris. Cal separar adequadament tots els residus generats durant les tasques realitzades dins el laboratori i intentar minimitzar-ne la generació, en especial utilitzant equips i materials reutilitzables. Els residus generats caldrà tractar-los amb particular atenció, sempre a través de contenidors de recollida selectiva, deixalleries* municipals o d’un gestor autoritzat* destinats a aquest efecte.

Sanitat 127

Instruments de gestió ambiental

9

Sanitat 129

INSTRUMENTS DE GESTIÓ AMBIENTAL

9Els instruments de gestió ambiental de les empreses poden ser obligatoris o voluntaris. Els instruments obligatoris estan determinats per la normativa ambiental i obliguen a fer un tractament adequat dels residus, a tractar les aigües residuals generades i a realitzar controls periòdics de les emissions gasoses a l’atmosfera.Els instruments voluntaris permeten integrar la gestió ambiental en la gestió global de l’organització. D’aquesta manera pot millorar el seu comportament ambiental més enllà dels requeriments legals i fins i tot obtenir beneficis econòmics a mitjà i a llarg termini com a conseqüència, d’una banda, del redisseny de productes i processos i, de l’altra, d’una millora de la imatge empresarial.

9.1 INSTRUMENTS OBLIGATORIS DE GESTIÓ AMBIENTAL

9.1.1 Gestió de residusS’entén per gestió de residus la recollida, el transport, l’emmagatzematge, la valorització, el tractament, la disposició del rebuig, inclosa la vigilància d’aquestes operacions i la dels llocs de descàrrega després de la seva clausura o tancament. No es considera gestió de residus l’operació de reciclatge en origen dels residus que es reincorporen al procés productiu que els ha generat.

Per tant, la gestió dels residus inclou tot el “cicle dels residus”.

9


L’objectiu principal de la gestió de residus és reduir-ne la producció o prevenir la generació dels residus (minimització) i alhora potenciar-ne la valorització.El Catàleg Europeu de Residus (CER) classifica i codifica els residus i estableix quins residus es considera que són especials. El Catàleg de Residus de Catalunya (CRC) continua vigent per determinar la gestió més adequada per a cada tipus de residu (valorització, tractament i disposició del rebuig). Les empreses gestores de residus han d’estar inscrites al Registre general de gestors de residus de Catalunya, fet que garanteix que els residus es gestionin d’acord amb les normatives ambientals vigents.Els residus que són directament matèria primera d’un altre procés es poden gestionar com a subproductes* per facilitar la gestió de residus entre empreses.

9.1.1.1 Model de gestió de residus a Catalunya

La Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus és la normativa de referència que regula la correcta gestió dels residus en l’àmbit estatal. A Catalunya, existeix el Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de residus, text que refon la normativa en matèria de residus existent anteriorment. Cal destacar també el Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus. Existeix, a més a més, una gran quantitat de normativa específica que regula la gestió de residus concrets, com per exemple el Reial decret 208/2005, de 25 de febrer, sobre aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seus residus.

Per a algunes activitats sanitàries en concret, la gestió dels residus generats s’ha de realitzar d’acord amb el Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris, que marca la gestió d’aquests residus tant a dins del centre de producció com a fora. Aquestes activitats específicament són les següents: centres sanitaris amb internament de malalts aguts, convalescència, llarga estada i cures pal·liatives, centres que realitzen cirurgia major o menor ambulatòria, laboratoris clínics i de recerca biomèdica, centres de salut (CAP) i centres mèdics d’especialitats, clíniques i hospitals veterinaris. Per a la resta d’activitats sanitàries no incloses en aquests grups, els residus generats s’han de gestionar d’acord amb la normativa indicada en el paràgraf anterior. L’Agència de Residus de Catalunya és l’Administració competent a Catalunya sobre els residus, ja siguin industrials, municipals, etc., i de la seva gestió dins el territori català.

9.1.1.2 Documents per al control de residus

El control de la gestió dels residus es duu a terme mitjançant la documentació següent:

a) Fitxa d’acceptació de residus: la Fitxa d’acceptació (FA) és l’acord normalitzat que, per a cada tipus de residu, s’ha de subscriure entre el productor o posseïdor d’aquest i l’empresa gestora escollida. La seva formalització és de responsabilitat compartida entre el productor o posseïdor i gestor.En el cas dels centres sanitaris, cal emplenar la Fitxa d’acceptació de residus sanitaris, específica per a aquest tipus de residus.

b) Full de seguiment: el Full de seguiment (FS) és el document que ha d’acompanyar cada transport individual de residus al llarg del seu recorregut. La formalització del FS és responsabilitat del productor o posseïdor del residu.

c) Full de seguiment itinerant: el Full de seguiment itinerant (FI) és el document de transport de residus que permet la recollida amb un mateix vehicle i de forma itinerant de fins a un màxim de vint productors o posseïdors de residus. És el document que acompanya els transports itinerants de residus.

d) Justificant de recepció del residu: el Justificant de recepció de residus (JRR) és l’albarà que lliura el gestor de residus a la recepció de quantitats de residus inferiors a les especificades en l’annex 1 del Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus que no vinguin documentats amb FS o FI.

e) Declaració anual de residus: és l’acreditació documental de les dades dels residus produïts per cada centre de producció en el període d’un any natural. Cal presentar-la a l’Agència de Residus de Catalunya, dins del primer trimestre de cada any, amb les dades corresponents a l’any anterior.Per a les activitats sanitàries que els és aplicable el Decret 27/1999, hi ha la Declaració anual de producció de residus sanitaris. Aquesta declaració conté les quantitats de residus corresponents als grups III i citotòxics del IV generats durant l’any anterior i s’ha de presentar a la Direcció General de Salut Pública. Cal destacar també que aquests centres han de disposar d’un Llibre oficial de control de residus sanitaris (en el qual s’han d’anotar les quantitats de residus generats del grup III i citotòxics del IV).

Sanitat 131

9

En el cas dels centres hospitalaris, és obligatori disposar d’un Pla de gestió intracentre, que ha d’incloure la gestió dels residus, la formació del personal implicat, etc.

9.1.1.3 Agents implicats en la gestió dels residus

a) El responsable dels residus (productor)El productor o posseïdor de residus ha de designar un responsable de residus, que té les funcions

següents:

compliment de les disposicions aplicables a la gestió dels residus, controlar especialment el centre de producció, informar dels defectes observats i formular propostes sobre les mesures que cal prendre per solucionar-los.

minimització i valorització dels residus.

normativa sobre residus.

b) El gestor dels residusLes obligacions del gestor de residus són les següents:

correcta possible, d’acord amb el que indica la normativa vigent, i especialment, la resolució d’autorització.

ambiental (si n’hi ha).

gestors de residus de Catalunya.

gestors.

que es produeixi a la planta, sobretot si afecta el procés de gestió que s’hi realitza.

Catalunya.

c) El transportista dels residusSota la denominació de transport entenem l’operació o el conjunt d’operacions que permeten la

recollida i el trasllat dels residus. Aquest transport requereix l’autorització de l’Agència de Residus de Catalunya.

D’aquesta manera, existeix el Registre de transportistes de residus, en el qual s’inscriuen tots els transportistes autoritzats, per efectuar els transports de les tipologies de residus autoritzades.

Les obligacions del transportista de residus són:

origen.

distintius en un lloc fàcilment visible.

de seguiment itinerant) d’acord amb el que en cada cas estableixi la normativa vigent.

itinerant.

(targeta de transport, TPC...).

9.1.1.4 Estudi de minimització dels residus especials

El Reial decret 952/1997, de 20 de juny, de gestió de residus perillosos, estableix que cada quatre anys, els productors de residus tòxics i perillosos han d’elaborar i remetre a la comunitat autònoma corresponent un estudi de minimització d’aquests residus per unitat produïda, i s’han de comprometre a reduir-ne la producció en la mesura de les seves possibilitats.


D’aquesta manera, qualsevol productor que generi residus especials estarà obligat a realitzar aquest estudi periòdicament, a buscar alternatives de minimització viables i a establir un programa per aplicar-les.

9.1.2 Gestió de l’aigua

9.1.2.1 Opcions de gestió de l’aigua utilitzada

La millora de l’aprofitament de l’aigua i la racionalització del seu ús requereix la implantació d’un programa d’estalvi per disminuir-ne el consum i garantir-ne la qualitat. La millor manera d’estalviar aigua és mantenir-la neta i reutilitzable, aplicant-hi mesures de prevenció i tractament de la contaminació i depuració de les aigües residuals, i sensibilitzar els treballadors en el sentit que cal evitar fer-ne un consum excessiu. El coneixement i la implantació de determinats dispositius que eviten les fuites (vàlvules automàtiques, comptadors individuals, tanques amb molles, limitadors de cabal, etc.) ajuda a estalviar entre el 5 i el 10% de l’aigua. Cal tenir en compte que tots aquells productes utilitzats en la neteja (lleixius, detergents, blanquejadors...), els olis, etc. poden ser contaminants per al medi, de manera que cal tenir-ho en compte a l’hora d’abocar i gestionar les aigües residuals generades en laboratoris, bugaderies, cuines, etc.La regeneració o reutilització de l’aigua residual depurada consisteix bàsicament a reciclar aigües no potables per a usos com per exemple el reg de jardins o de camps de golf, l’extinció d’incendis, la neteja de carrers i automòbils, la refrigeració industrial, la recàrrega d’aqüífers costaners, etc. Per tal de quantificar econòmicament la utilització de l’aigua i que el seu ús es faci de forma racional hi ha el cànon de l’aigua, taxa que es basa en l’ús real o potencial de l’aigua i la contaminació que el seu abocament pot produir. La base imposable és el volum d’aigua consumit o estimat, determinat d’acord amb la legislació vigent. L’Administració que regula l’ús i la gestió de l’aigua a Catalunya és l’Agència Catalana de l’Aigua, tal com determina el Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya. Entre les funcions d’aquest organisme, hi destaquen la prevenció del deteriorament dels ecosistemes, l’assoliment del bon estat ecològic de les masses d’aigua superficials i el bon estat químic i quantitatiu de les aigües subterrànies. L’Agència Catalana de l’Aigua assumeix aquests objectius desenvolupant un sistema de gestió sostenible dels recursos existents, de manera que se satisfacin les necessitats de la població i dels agents econòmics sense malmetre els sistemes aquàtics, i vetllant per un ús racional i eficient dels recursos que en garanteixi la preservació i la disponibilitat futures.

9.1.3 Gestió de les emissions atmosfèriques S’entén per emissió a l’atmosfera l’abocament de substàncies a l’aire per un focus fix o mòbil. Les emissions atmosfèriques en les activitats sanitàries poden procedir de les emissions i fums generats per calderes de combustió per aigua calenta i calefacció, per grups electrògens, per campanes extractores de laboratori, vehicles, etc. El control de les emissions causades per les activitats està determinat pel Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel qual es desplega la Llei 38/1972, de 22 de desembre, de protecció de l’ambient atmosfèric i pel Decret 322/1987, de desplegament de la Llei 22/1983, de protecció de l’ambient atmosfèric, i per la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera. Pel que fa al control dels equips de combustió com per exemple les calderes, aquests disposen d’una normativa pròpia i específica, que regula els controls i les revisions que han de passar, segons les característiques, potència, etc.Un altre aspecte important que cal tenir en compte pel que fa a les emissions és la prohibició d’alguns dels gasos refrigerants emprats anteriorment en els equips de fred i sistemes de refrigeració, com ara els CFC i els HCFC. Un HCFC molt habitual i present en els equips de clima amb certa antiguitat és l’R-22, gas prohibit ja en manteniments i reparacions d’equips existents, així com en el disseny de nous equips.

Sanitat 133

9.2 INSTRUMENTS VOLUNTARIS DE GESTIÓ AMBIENTAL

Des de fa uns anys estan sorgint iniciatives que incorporen criteris ambientals i socials en la presa de decisions sobre el disseny i la producció de béns i serveis.Les actuacions, les eines i els instruments de caràcter voluntari més importants que faciliten la integració de criteris ambientals en l’activitat empresarial són els que es detallen a la taula següent:

EINA O INSTRUMENT

PER A LA GESTIÓ

AMBIENTAL

POSSIBILITATS DE MILLORA ÀMBIT D’ACTUACIÓ

Sistema de gestió

ambiental

Avalua i millora els resultats de les activitats en relació amb el medi ambient. Permet gestionar eficientment les activitats o els serveis portats a terme.

Activitats i serveis.

Producció més neta

Estratègia de prevenció ambiental que implica, en relació amb els processos de conservació de les matèries primeres, la reducció de la quantitat i toxicitat dels residus; en relació amb els productes, implica la reducció dels impactes durant tot el cicle de vida.

Estratègia durant tot el cicle del producte.Actua sobre totes les etapes.

Millors tècniques

disponibles (MTD)

És la manera ambientalment més respectuosa que es coneix de dur a terme una activitat, tenint en compte que el cost per a les empreses que les han d’utilitzar ha d’estar dins d’uns límits raonables.


Bones pràctiques

ambientals

Conjunt de formes correctes d’actuació del personal de gestió que afavoreixen la minimització de residus i d’emissions.


Ecologia industrial

Pràctiques industrials que fomenten l’ús dels subproductes d’una empresa en forma de matèries primeres per una altra.


Ecodisseny

L’etapa de disseny d’un producte incorpora millores ambientals pel que fa a la seva funció: selecció de materials de menys impacte, aplicació de processos alternatius, ús de materials reciclats, augment de la reciclabilitat, millora del transport i minimització dels impactes en l’ús i l’etapa final del tractament.

Disseny del producte.

Anàlisi del cicle

de vida

Eina que identifica i avalua les càrregues contaminants i els impactes, així com el consum de materials i energia associats a un procés o producte en tot el seu cicle de vida, des que es concep fins que s’elimina.

Avalua tot el cicle del producte.Pot actuar sobre qualsevol etapa.

Ecoetiquetatge

Distinció atorgada a aquelles empreses o establiments que destaquin per l’elaboració d’un producte sota uns criteris més respectuosos per al medi ambient que aquells de la seva mateixa categoria.

Activitats i serveis.El producte comercialitzat disposa d’un valor afegit.

Font: elaboració pròpia segons dades proporcionades pel Centre Català del Reciclatge, a la revista Empresa i Medi Ambient, 2001.

9


9.2.1 Sistemes de gestió ambiental i certificacions (ISO* I EMAS*)Els centres sanitaris tenen certa repercussió sobre el medi ambient i aquest impacte genera la necessitat de protegir el medi dels riscos que pugui comportar l’exercici d’aquesta activitat. La gestió ambiental als centres sanitaris és una oportunitat per reduir consums d’aigua, d’energia, de matèries primeres i de corrents residuals, alhora que milloren la seva imatge i redueixen costos. Aquesta gestió es pot fer a través dels sistemes de gestió ambiental.

El sistema de gestió ambiental té com a finalitat la prevenció i reducció de la contaminació, i s’utilitza com a instrument voluntari. Els centres sanitaris s’hi poden acollir de manera voluntària, incorporant-hi tots aquells aspectes derivats de les seves activitats que puguin generar algun impacte sobre el medi ambient.

Per implantar un sistema de gestió ambiental en centres sanitaris, hi ha dues opcions: – La Norma UNE-EN ISO 14001 – El Reglament europeu núm. 1836/93 (EMAS: Eco-Management and Audit Scheme)

Manca la referència al Reglament europeu d’ecogestió i ecoauditoria CE núm. 761/2001 a què es refereix el manual 19 d’ecogestió.

Un sistema de gestió basat en el Reglament EMAS, a més de tenir un grau de compromís amb el medi ambient i la societat més elevat que en el cas de la ISO 14001, obliga a presentar anualment una Declaració ambiental que reculli una síntesi dels seus aspectes i impactes ambientals.

La norma ISO 14001 està lligada a un procés de certificació, mentre que el Reglament EMAS ho està a un procés de verificació.Els requisits ambientals dels sistemes són iguals, però cal tenir en compte que un centre sanitari que vulgui implementar un EMAS haurà de preveure aquests aspectes:

1. Donar èmfasi al compliment legal. 2. Demostrar que els sistemes de gestió i els procediments d’auditoria tracten el comportament

ambiental real del centre.3. Assegurar un diàleg obert amb el públic i les altres parts interessades. 4. Implicar els treballadors/ores.

Esquema de funcionament dels sistemes de gestió ambiental

Font: Guia per al desenvolupament i la implantació d’un sistema de gestió ambiental en centres sanitaris.

Compromísmediambiental

Sistema de gestiómediambiental

Validació de la declaració i verificació del SGMA

Certificació mediambiental s/norma ISO 14001

Declaració mediambiental per a informació al públic

Mesurescorrectores

Compleix legislaciómediambiental?

Avaluació mediambiental

Auditoria

Reglament 761/2001 ISO 14001

Auditoria externa

Revisió

Política

Objectius i programes

Manual de gestió

Procedimentes i instruccions

Registres del SGMA

No

Si

Sanitat 135

9

Els beneficis i avantatges de la implantació d’un sistema de gestió ambiental en un centre sanitari poden ser:– Estalviar costos a mitjà/llarg termini.– Millorar la imatge.– Complir la legislació i millorar les relacions amb l’Administració ambiental. – Augmentar la motivació dels empleats.

En definitiva, la implantació d’un sistema de gestió ambiental representa nombrosos beneficis econòmics. Aquests deriven, en gran part, de la substitució de les solucions costoses d’última hora per uns procediments integrats en la gestió general del centre sanitari, que condueixen a una protecció preventiva del medi ambient, i que comporten un major rendiment de l’activitat, una millora de la imatge i un augment de la motivació personal.

9.2.2 Producció més netaL’evolució industrial aporta contínuament noves possibilitats de materials, equips i dissenys als quals el sistema d’activitats i serveis ha de respondre dinàmicament. La necessitat de canvi també arriba a les formes de gestió i s’adapta a les circumstàncies de l’entorn, a les noves metodologies, als canvis legislatius o a les noves imposicions comercials. Un programa de Producció més Neta (P+N) facilita una resposta contínua a les noves situacions, per aquesta raó, es descriu com una activitat sistemàtica i permanent. D’acord amb el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) s’entén per Producció més Neta: “L’aplicació continuada d’una estratègia integrada de prevenció integral en els processos, els productes i els serveis amb l’objectiu de reduir riscos per als éssers humans i per al medi ambient; incrementar la competitivitat de l’empresa i garantir la seva viabilitat econòmica.”

El programa de P+N s’ha d’incloure dins del sistema de gestió ambiental més complet de l’empresa i s’ha d’entendre com l’etapa prèvia al tractament a final de línia amb el qual no és compatible. La P+N ha de buscar com aconseguir la utilització òptima dels recursos –incloses les matèries primeres i les matèries auxiliars–, com conservar i fer un ús eficaç de l’aigua i l’energia, aconseguir minimitzar els corrents residuals i, a més, ha d’intentar eliminar les substàncies tòxiques i de risc que intervenen en el procés o que són incorporades al producte.Un concepte desenvolupat paral·lelament al de producció més neta, que ha estat adoptat pel Consell Empresarial Mundial per al Desenvolupament Sostenible i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) és el d’ecoeficiència. L’ecoeficiència consisteix a proporcionar béns i serveis, a un preu competitiu, que satisfacin les necessitats humanes i que aportin qualitat de vida, i que, alhora, redueixin progressivament l’impacte ambiental i la intensitat de recursos utilitzats al llarg del cicle de vida fins a un nivell apropiat d’acord amb la capacitat de càrrega del planeta.

Per tant, l’ecoeficiència aporta simultàniament beneficis econòmics i ambientals, ja que consisteix a adaptar les activitats i els serveis i el consum d’aquestes a formes més eficients en l’ús dels recursos naturals, ja sigui de forma directa o indirecta, que redueixen la càrrega sobre el medi ambient i a més generen valor (projecte de minimització de residus i emissions que resulten rendibles).

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge.


9.2.3 Ecodisseny i compra responsableL’estratègia de gestió ambiental de les empreses basada en l’ecodisseny comporta el grau de prevenció més avançat pel que fa a la gestió dels impactes ambientals associats als productes. En l’ecodisseny ja no només es té en compte la reducció d’impactes derivats dels processos de producció del producte, sinó que s’avaluen tots els que s’originen en qualsevol de les etapes del seu cicle de vida.

Font: Adaptat de Rieradevall, J., i Vinyets, J., 1999

Una de les eines d’anàlisi ambiental que més s’utilitza per afavorir el disseny d’ecoproductes és l’anàlisi del cicle de vida (ACV). L’ACV és un procés estandarditzat que permet avaluar les càrregues ambientals potencials associades a un producte, procés o activitat, tenint en compte totes les etapes del seu cicle. La metodologia que s’utilitza es basa en la identificació d’aquestes càrregues ambientals, la seva avaluació i la incorporació de millores ambientals en el producte.Per donar a conèixer quins són els productes més respectuosos amb el medi ambient, s’han creat sistemes voluntaris de qualificació ambiental que identifiquen i certifiquen de forma oficial que certs productes o serveis, dins d’una categoria determinada, tenen un impacte menor sobre l’entorn. Són les anomenades ecoetiquetes o etiquetes ecològiques.A Catalunya es poden trobar productes i serveis amb el distintiu de garantia de qualitat ambiental i amb l’etiqueta ecològica de la Unió Europea – ambdues ecoetiquetes són compatibles – i s’identifiquen amb els símbols següents:

Els objectius principals de les etiquetes ecològiques són:- Promoure el disseny, la producció, la comercialització, l’ús i el consum de productes i de serveis

que afavoreixen la minimització de residus o bé la recuperació i reutilització dels subproductes, les matèries i les substàncies que contenen, i també dels que comporten un estalvi de recursos, especialment d’energia i aigua.

- Proporcionar als/les usuàris/àries i als/les consumidors/ores una informació millor i més fiable sobre la qualitat ambiental dels productes i dels serveis que els orienti en les seves decisions d’ús o de compra.

Per això, cal tenir en compte d’on ve el producte que hem adquirit; si aquest ha hagut de ser transportat de gaire lluny (per exemple podem comprar un producte que ha estat fabricat al nostre país o comprar-lo a un país estranger i assumir les emissions de CO2 associades al transport), quines

Distintiu de garantia

de qualitat ambiental

Etiqueta ecològica europea

Matèries primeres

Sanitat 137

9

matèries primeres han estat utilitzades per a la fabricació del producte (per exemple podem comprar bates per a un centre hospitalari que provenen d’una plantació ecològica de cotó o que provenen d’una plantació que està malmetent el medi ambient), quin ha estat el procés de fabricació (si hi té associada l’emissió de contaminants o no), la quantitat que en necessitem i si realment el necessitem, i el residu que genera (si en genera molt, poc i si pot ser reciclat).

Així, s’entén per compra responsable escollir aquells productes que representen el menor impacte ambiental possible i comprar-ne la quantitat necessària. Per això cal conèixer el producte que comprem, és a dir, ser conscients de si és respectuós amb el medi ambient o no, preguntar-nos si realment el necessitem o no, i comprar-ne la quantitat que necessitem i no més. L’impacte zero és difícil d’assolir, però sí que podem intentar reduir-lo. Fent una compra responsable podrem reduir tant emissions de CO2 com residus, alhora que estarem reduint costos econòmics i evitant la degradació del medi ambient.

9.2.4 Els indicadors ambientalsEls indicadors ambientals són expressions específiques que ens aporten informació útil i rellevant sobre l’actuació ambiental de l’empresa i sobre els esforços que s’han dedicat en cada actuació. També proporcionen dades bàsiques per a la realització d’informes i declaracions ambientals, així com informació per motivar els propis treballadors/ores.

Si s’analitzen sèries temporals d’indicadors, s’obté informació sobre les millores ambientals assolides i, d’aquesta manera, es poden fixar objectius i fites ambientals per a l’empresa. Així mateix, els indicadors també permeten detectar potencials d’optimització, oportunitats de mercat i potencials de reducció de costos.

Alguns exemples d’indicadors ambientals en els sistemes de gestió aplicats al sector sanitari poden ser, entre d’altres:– Consum d’aigua segons la tipologia de servei proporcionat al pacient.– Consum d’energia.– Residus generats i tipologia de residus generats.– Quantitat de residus especials generats.

9



04

INSTRUMENTS DE GESTIÓ AMBIENTALFitxes comunes

Fitxa D Instruments obligatoris de gestió ambiental.

Fitxa E Instruments voluntaris de gestió ambiental.



9D

04

FITXES COMUNES

FITXA D Instruments obligatoris de gestió ambiental


Objectiu

Conèixer les eines de compliment obligat per part del/de la professional de l’àmbit de la sanitat per reduir la generació de residus i la contaminació de les aigües i de l’atmosfera.


− Cal separar i etiquetar els diferents tipus de residus generats, segons el Catàleg Europeu de Residus (CER), i gestionar-los adequadament. Des de la generació d’un residu fins a la seva gestió final hi estan implicats diversos agents: el productor, el transportista autoritzat i el gestor autoritzat. Cal controlar tots aquests processos de gestió mitjançant la documentació corresponent en cada cas (fitxes d’acceptació, fulls de seguiment, declaració anual de residus, etc.).

− Cal estalviar aigua i evitar fuites i abocaments contaminants d’aigües a la xarxa de clavegueram. Així, cal vigilar especialment l’abocament de productes de neteja i d’olis, que són contaminants potencials del medi.

− Pel que fa a les emissions de substàncies a l’aire mitjançant equips de combustió, grups electrògens, campanes extractives, etc. cal realitzar els manteniments i les revisions corresponents i tenir en compte les substàncies prohibides, com ara CFC o HCFC.

(Vegeu els apartats 9.1 i 9.2)

Resum

Els instruments obligatoris estan determinats per la normativa ambiental i obliguen a fer un tractament adequat dels residus, aigües residuals i emissions a l’atmosfera. Cal complir el que marca la legislació vigent, tot realitzant una gestió correcta dels residus i aigües, i cal emplenar la documentació corresponent.



9E

04

FITXES COMUNES

FITXA E Instruments voluntaris de gestió ambiental


Objectiu

Conèixer els instruments voluntaris per ampliar la gestió ambiental més enllà de la gestió obligatòria dels corrents residuals.


Els centres sanitaris disposen de diversos instruments o estratègies per reduir els impactes associats a la seva activitat professional, a banda de les obligacions marcades per normativa. Així, trobem eines com per exemple el tractament a final de procés (la majoria són obligatòries per norma); el reciclatge i la reutilització interna o externa dels residus; els sistemes de gestió ambiental, que es basen en la declaració d’una política ambiental del centre, que contingui, com a mínim, el compromís de complir la legislació vigent i una millora continuada; la producció més neta, que consisteix a prevenir els impactes ambientals en les activitats sanitàries portades a terme; i, l’ecodisseny i la compra responsable, que se centren en la reducció de les càrregues ambientals associades al cicle de vida del producte o servei.

La piràmide següent il·lustra l’estadi de millora que comporta cada un dels instruments esmentats:

Resum

Els instruments voluntaris permeten anar més enllà de la simple gestió dels residus i tractament dels efluents al final dels processos, tot aplicant-hi estratègies de reducció en origen i prevenció de la contaminació fins a integrar tots els aspectes (tant l’ambiental com l’econòmic) en totes les etapes de l’activitat professional realitzada.

(Vegeu el capítol 9.2)

ECODISSENY

PRODUCCIÓ MÉS NETA

SISTEMES DE GESTIÓ AMBIENTAL

RECICLATGE I REUTILITZACIÓ

TRACTAMENT AL FINAL DEL PROCÉS

Glossari de termes

Bibliografia

Sanitat 141

Agència Catalana de l’Aigua (ACA)Empresa pública adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, constituïda el 1998 (article 15 del Capítol III de la Llei 25/1998, de 31 de desembre) com a administració hidràulica única. Té competències de planificació, inspecció, control i ordenació del domini públic hidràulic a tot el territori de Catalunya. Amb anterioritat, les competències en matèria d’aigua, les compartien la Junta d’Aigües, la Junta de Sanejament i la Direcció General de Política Hidràulica.

Agència de Residus de Catalunya L’Agència de Residus de Catalunya (nova denominació de la Junta Residus arran de la publicació de la Llei 15/2003, de 13 de juny) és una entitat de dret públic. Té competència sobre els residus que es generen a Catalunya i els que es gestionen en el seu àmbit territorial, ja siguin industrials, municipals, sanitaris o agropecuaris, amb excepció dels residus radioactius, dels provinents d’activitats mineres, dels d’explotacions agrícoles i ramaderes que no siguin perillosos i s’utilitzin exclusivament en el marc de l’explotació agrària, dels explosius desclassificats, dels que es gestionen com a aigua residual i dels efluents gasosos.

Agenda 21És el pla d’acció que els estats haurien de dur a terme per transformar el model de desenvolupament actual en un nou model de desenvolupament que satisfaci les necessitats de les generacions actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures.

AtmosferaCapa gasosa que envolta la Terra. Els gasos principals que la componen són el nitrogen (78%), l’oxigen (21%), l’argó (1%) i el diòxid de carboni (0,03%).

BiodegradacióProcés exotèrmic de descomposició de biomassa i biopolímers com a resultat de l’activitat microbiana.

BiodiversitatVarietat de vida en totes les seves formes, nivells i combinacions, incloses la diversitat d’ecosistemes, la diversitat d’espècies i la diversitat genètica.

Canvi ambiental globalConjunt de canvis en el medi ambient que pot comportar importants conseqüències econòmiques, polítiques i socials d’abast mundial.

Canvi climàticVariació lenta de les característiques climàtiques al llarg del temps produïda, en part, per l’emissió a l’atmosfera de gasos derivats de l’activitat humana sobretot en els països desenvolupats que amplifiquen l’efecte d’hivernacle.

Capa d’ozó o ozonosferaCapa de l’estratosfera que s’estén aproximadament entre els 20 i els 50 km d’altitud, en la qual la concentració d’ozó és màxima cap als 25 km i menyspreable per sobre dels 50 o, en determinades zones del planeta, dels 70 km. La capa d’ozó filtra una part de les radiacions ultraviolades del sol.

Clorofluorocarburs o CFCHidrocarburs volàtils amb àtoms d’hidrogen substituïts per àtoms de fluor i/o clor. L’acumulació de clorofluorocarburs a l’estratosfera agreuja l’efecte d’hivernacle i repercuteix en la disminució de la capa d’ozó.

Codi CEREn el Catàleg Europeu de Residus (CER), els residus es codifiquen amb sis xifres (les dues primeres identifiquen el grup de residus, les dues següents el subgrup i les dues últimes xifres el residu en qüestió). El format de la codificació és igual que en el Catàleg de Residus de Catalunya, tot i que ambdós codis no tenen per què ser coincidents.

Contaminació acústicaContaminació en els nivells acústics del medi, originada per l’activitat humana o per causes naturals.

Contaminant Qualsevol substància d’origen natural present en excés en el medi o introduïda en aquest pels humans que pugui produir efectes nocius sobre la salut humana o el medi ambient.

Declaració ambientalDocument amb què els centres o les organitzacions que implanten un sistema de gestió ambiental segons la norma EMAS donen a conèixer públicament la seva política ambiental i els seus objectius, actuacions i resultats aconseguits en el millorament dels efectes ambientals produïts per la seva activitat. La declaració ambiental ha de ser validada per una entitat acreditada.

Declaració anual de residusAcreditació documental de les dades dels residus produïts per cada centre de producció en el període d’un any natural.

Glossari de termes


DeixalleriaCentre de recepció i emmagatzematge de residus municipals que no són objecte de recollida domiciliària. També s’hi poden dipositar residus que es recullen al carrer en contenidors específics, com és el cas del vidre, el paper i el cartró i els envasos lleugers.

Desenvolupament sostenibleDesenvolupament econòmic i social que té lloc sense detriment del medi ambient ni dels recursos naturals dels quals depenen les activitats humanes i el desenvolupament, tant en el present com en el futur.

DioxinesCadascun dels compostos aromàtics coneguts químicament com a dibenzo-p-dioxines, que tenen com a nucli una estructura de tres anells, consistent en dos anells de benzè connectats per dos àtoms d’oxigen i vuit hidrògens que poden ser substituïts totalment o parcial per clors, broms o altres grups. Les fonts d’emissió més importants d’aquests compostos són la combustió incompleta d’hidrocarburs clorats en la incineració de residus, o la generació de subproductes en la producció de determinats pesticides o en la síntesi de clorofenols. Es tracta de compostos molt persistents, estables i bioacumulables, extremadament tòxics per a alguns animals i sospitosos de tenir efectes cancerígens i teratògens sobre els éssers humans.

Dipòsit controlatInstal·lació de disposició de rebuig dels residus que s’utilitza per a la seva deposició controlada en la superfície o sota terra. El Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, especifica que els dipòsits controlats es classifiquen segon la classe de residus que s’hi dipositen. Un mateix dipòsit controlat pot rebre una classificació múltiple sempre que es gestioni en zones separades i cada zona compleixi els requisits específics de la seva classe.

Distintiu de garantia de qualitat ambientalÉs un sistema per identificar aquells productes i serveis que tenen determinades propietats o característiques que els fa més respectuosos amb el medi ambient.

EcoetiquetaEtiqueta homologada per un organisme oficial que identifica un producte amb poca o cap repercussió sobre el medi d’acord amb uns criteris prèviament establerts. Entre els criteris ecològics que es tenen en compte a l’hora de concedir l’etiqueta ecològica a un producte, cal destacar la necessitat que durant el procés de fabricació no s’hagin utilitzat, fins on sigui possible, tècniques contaminants, i que el producte tingui un cicle de vida útil llarg.

Efecte d’hivernacleEscalfament de la superfície terrestre derivat de l’absorció dels raigs infraroigs que emet aquesta pel diòxid de carboni i altres gasos presents a l’atmosfera.

Eficiència energèticaProcés a partir del qual es redueix el consum d’energia mantenint els mateixos serveis energètics, sense disminuir el nivell de confort i qualitat de vida, protegint el medi ambient, assegurant-ne el proveïment i fomentant un comportament sostenible en l’ús de l’energia.

EMASInicials d’Eco-Management and Audit Scheme, sistema europeu d’ecogestió i ecoauditoria, regulat pel Reglament 1836/93 del Consell, de 29 de juny de 1993, pel qual es permet que les empreses del sector industrial s’adhereixin amb caràcter voluntari a un sistema comunitari de gestió i auditoria ambiental. Va ser revisat i modificat pel Reglament CE núm. 1221/2009, de 22/12/09 DOUE L342/1, que es va fer extensiu a tots els sectors i organitzacions (o part d’aquestes).

Emissió Alliberament a l’atmosfera, a l’aigua o al sòl de substàncies, vibracions, radiacions, calor o soroll procedents de forma directa o indirecta de fonts puntuals o difuses de l’activitat humana.

Energia renovable Energia obtinguda de fonts naturals inesgotables com ara el sol, el vent, l’aigua, etc.

Escalfament globalProcés d’augment gradual de la temperatura de la Terra, principalment per la intensificació de l’efecte d’hivernacle.

Estudi de minimització de residus especialsEstudi que a les empreses els permet identificar els residus especials generats i quantificar-los en funció del bé o béns associats a cada residu. Així mateix, proposa les mesures adients per reduir la quantitat i/o la perillositat dels residus descrits i estima el grau de minimització previst per a cada residu especial en funció de les mesures definides.

Gestor/a de residusPersona física o jurídica autoritzada per realitzar qualsevol de les activitats de gestió de residus.

Impacte ambientalAlteració de les característiques inicials del medi ambient provocada per un projecte, una obra o una activitat.

Sanitat 143

IncineracióCombustió ràpida a una temperatura elevada. Pot aplicar-se a la matèria orgànica o a altres materials fàcilment combustibles. La incineració produeix una gran quantitat d’emissions de diòxid de carboni i altres gasos a l’atmosfera, cendres i escòries.

ISOSigla formada per les inicials d’International Standard Organization, organització privada de normalització reconeguda internacionalment. Les normes ISO 14001 i següents fan referència als temes de gestió del medi ambient a l’empresa.

Medi ambientConjunt de condicions en què s’esdevé l’existència d’un ésser viu o d’una comunitat d’éssers vius.

MinimitzacióConjunt de mesures organitzatives, operatives i tecnològiques necessàries per disminuir la quantitat i/o perillositat dels residus i les emissions generades en un procés productiu, mitjançant la seva reducció i el reciclatge en origen.

PictogramaEs tracta d’un dibuix o jeroglífic que representa o expressa un concepte o una idea. Els pictogrames de risc o de perillositat associada a un determinat producte ens mostren el tipus o grau de perill associat al producte en qüestió.

Pluja àcida Precipitació aquosa que conté en dissolució els àcids sulfúrics i nítrics produïts per la combinació dels òxids de sofre i nitrogen amb el vapor d’aigua atmosfèric. Els òxids de sofre es generen en la combustió de carbó o petroli, i els òxids de nitrogen es produeixen en totes les combustions, especialment en les dels motors de vehicles. Aquesta pluja té efectes altament corrosius i provoca un augment molt fort de l’acidesa dels rius i llacs i, en general, del sòl.

Productor/a de residus industrialsPersona, física o jurídica, l’activitat de la qual produeixi residus de tipus industrial resultants d’un procés de producció, transformació, d’utilització, de consum o de neteja.

Productor/a de residus sanitarisEs consideren generadors de residus sanitaris els centres, serveis i establiments de protecció de la salut i d’atenció sanitària i sociosanitària, amb internament de malalts i/o cures pal·liatives, amb cirurgia ambulatòria, els centres d’investigació biomèdica i sanitària, així com els centres i serveis veterinaris assistencials que generen residus sanitaris específics, segons estableix la normativa vigent.

Radiació infrarojaRadiació electromagnètica de baixa energia que té una longitud d’ona entre 7 x 10-7 i 10-4.

Radiació ultravioladaRadiació electromagnètica que té una longitud d’ona entre 10-8 i 3 x 10-7.

ReciclatgeOpció de valorització consistent a reutilitzar un residu en el procés de fabricació del mateix producte o d’un producte amb una funció anàloga.

Recollida selectivaRecollida separada de diferents fraccions de residus, com ara matèria orgànica, vidre, paper, plàstic i envasos, piles, olis i/o medicaments.

RecuperacióOpció de valorització consistent a aprofitar les substàncies o els recursos energètics valuosos continguts en un residu.

Recursos naturalsBéns procedents de la natura (sòl, subsòl, aigües, vegetació, fauna, etc.), necessaris per satisfer necessitats humanes. Es poden diferenciar en renovables i no renovables.

Recurs renovableRecurs que, un cop ha estat aprofitat en un moment i un lloc determinat, és susceptible de ser aprofitat en el mateix lloc de seguida o al cap de poc temps.

Recurs no renovableRecurs natural la quantitat física del qual no augmenta amb el temps de forma significativa, de manera que amb l’ús en minva la quantitat disponible.

ResiduMaterial que es genera com a conseqüència no desitjada de qualsevol activitat humana, i el generador o posseïdor del qual se n’ha desprès o té la intenció o obligació de desprendre-se’n.

Residu especialTots aquells residus que per la seva naturalesa o grau de concentració potencialment contaminant requereixen un tractament específic i un control periòdic per evitar els seus efectes nocius potencials per a la salut o per al medi i que estan inclosos dins l’àmbit d’aplicació de la normativa específica Directiva 91/689/CE, de 12 de desembre.


Residu inertResidu que, una vegada disposat en un dipòsit controlat, no experimenta transformacions físiques, químiques o biològiques significatives i que compleix els criteris de lixiviació determinats per reglament. (Lixiviació: procés de pèrdua de líquid d’una massa de producte humit o que ha incorporat aigua).

Residu municipalResidu procedent d’activitats domèstiques, de comerç o d’oficines o serveis o bé que, per la seva naturalesa o composició, és assimilable a un residu domèstic.

Residu no especialD’acord amb la legislació, residu que no és classificat com a especial o com a inert.

Residu sanitariSón residus sanitaris totes aquelles substàncies i objectes sobrants i per desprendre’s o amb la obligació de desprendre’s generats en l’activitat de centres, serveis i establiments de protecció de la salut i d’atenció sanitària i sociosanitària, amb internament de malalts i/o cures pal·liatives, amb cirurgia ambulatòria, els centres d’investigació biomèdica i sanitària, així com els centres i serveis veterinaris assistencials, dels quals els seus posseïdors o productors. Aquests residus seran gestionats tal com determina el Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris.Els residus generats en centres no descrits anteriorment no tindran la classificació específica de residus sanitaris, per tant, no els serà aplicable la normativa anterior.

ReutilitzacióOperació que consisteix a tornar a fer servir un residu o envàs per al mateix ús, o bé per a un altre de diferent que tenia el producte o material original.

SIGRESistema de recollida selectiva d’envasos de medicaments, iniciat per la indústria farmacèutica amb la col·laboració de les farmàcies i les distribuïdores, per facilitar que els ciutadans es puguin despendre dels envasos buits o amb restes de medicaments, així com dels medicaments caducats.

SubproducteResidu que es pot utilitzar directament com a primera matèria d’altres produccions, o bé com a substitut de productes comercials i que és recuperable sense necessitat de sotmetre’s a cap operació de tractament.

Tractament de residusOperació o conjunt d’operacions que tenen per objecte modificar les característiques físiques, químiques o biològiques d’un residu per tal de reduir o neutralitzar les substàncies perilloses que conté, recuperar-ne matèries o substàncies valoritzables, facilitar-ne l’ús com a font d’energia o afavorir la deposició de rebuigs.

Transportista autoritzatPersona física o jurídica que trasllada els residus des del lloc de recollida fins a les plantes de valorització, de tractament o de deposició de rebuigs.

ValoritzacióProcés pel qual un residu o un component d’un residu torna a ser útil.

Valorització energèticaOperació d’aprofitament del poder calorífic d’un residu, quan és assimilable al d’un combustible i el balanç ambiental és favorable. Sinònim de recuperació energètica.

Sanitat 145

Bibliografia

ARAGÓ I GASSIOT, J. R. Diccionari de Ciències Ambientals. Barcelona: Edicions 62, 1999.

ARNAIZ, A; CAROL, R. El Canvi Climàtic. Barcelona: Guies didàctiques 6, Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, 2003.

BOADA, M; ZAHONERO, A. Medi Ambient. Una crisi civilitzadora. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1999.

BOADA, M; SAURÍ, D. El canvi global. Barcelona: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i Rubes Editorial, 2002. (Monografies de Medi Ambient).

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL. Guia de gestió de residus sanitaris. Barcelona, 2000.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL. Institut Català de la Salut. Guia de gestió dels residus del grup I en els centres sanitaris. Gener 2003.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL. Guia de gestió de residus químics en centres sanitaris. Setembre 1998.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. Guia per al desenvolupament i la implantació d’un sistema de gestió ambiental en centres sanitaris. Novembre 2003. (Manuals d’ecogestió, 19).

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. Guia pràctica per a la implantació d’un sistema de gestió ambiental. Barcelona, 2000 (Manuals d’ecogestió, 2).

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. Junta de Residus. Manual de gestió de residus industrials a Catalunya. Barcelona 1999.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. Junta de Residus. Catàleg de residus de Catalunya. Barcelona 1999.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE. Agència de Residus de Catalunya. Catàleg Europeu de Residus. Barcelona 2002.

LUNA, G; SALA, M; PARICIO, S. La contaminació atmosfèrica. Barcelona: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, 1995.

RIERADEVALL, J; VINYETS, J. Ecodisseny i ecoproductes. Barcelona: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i Rubes Editorial, 1999. (Monografies de Medi Ambient).

RIGOLA, M. Producció + Neta. Barcelona: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i Rubes Editorial, 1998. (Monografies de Medi Ambient).


Pàgines web

Agència Catalana de l’Aiguahttp://aca-web.gencat.cat/aca

Agència de Residus de Catalunyahttp://www.arc-cat.net

Departament de Medi Ambient i Habitatgehttp://mediambient.gencat.cat

Departament de Saluthttp://www.gencat.cat/salut

EMAShttp://ec.europa.eu/environment/emas/index_en.htm

Institut Català de la Saluthttp://www.gencat.cat/ics

Institut Català de les Qualificacions Professionalshttp://www.gencat.cat/educacio/icqp

Instituto Nacional de las Cualificaciones (INCUAL)http://www.mepsyd.es/educa/incual/ice_incual.html

Panell Intergovernamental sobre canvi climàtichttp://www.ipcc.ch

Servei d’Ocupació de Catalunyahttp://www.oficinadetreball.gencat.cat

Servicio Público de Empleo Estatalhttp://www.sepe.es

Diccionarishttp://www.enciclopedia.cathttp://www.termcat.cathttp://dlc.iec.cat

Annexes

Recull de legislació

Sanitat 149

AIGÜES

Normativa estatal

Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel

qual s’aprova el text refós de la Llei d’aigües.

Regula el domini públic hidràulic, l’ús de l’aigua i l’exercici de competències d’àmbit estatal. Regula, així mateix, les normes de protecció de les aigües continentals, costeres i de transició.BOE núm. 176 (24.07.2001)

Reial decret 606/2003, de 23 de maig, pel qual es

modifica el Reial decret 849/1986, d’11 d’abril,

pel qual s’aprova el Reglament del domini públic

hidràulic, que desplega els títols preliminar, I, IV, V,

VI i VIII de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües.

BOE núm. 135 (6.06.2006)

Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual

s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat

de l’aigua de consum humà.

Estableix els criteris sanitaris que han de complir totes les aigües destinades al consum humà. BOE núm. 45 (21.02.03)

Normativa catalana

Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel

qual s’aprova el text refós de la legislació en

matèria d’aigües de Catalunya.

Regula les competències de la Generalitat de Catalunya i dels ens locals en matèria d’aigües i obres hidràuliques, així com les competències, l’organització i el funcionament de l’Administració hidràulica a Catalunya. DOGC núm. 4015 (21.11.2003)

Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual

s’aprova el Reglament dels serveis públics de

sanejament.

Regula els serveis públics de sanejament gestionats per les entitats locals de l’aigua (ELA) o altres administracions competents.DOGC núm. 3894 (29.05.2003)

Decret 103/2000, de 6 de març, pel qual s’aprova

el Reglament dels tributs gestionats per

l’Agència Catalana de l’Aigua.

Es tracta d’un decret de desplegament de la Llei 6/1999 i de determinació de les funcions de l’Agència Catalana de l’Aigua. El cànon de l’aigua entra en vigor l’1 d’abril de 2000. Aquest tribut substitueix el cànon de sanejament, l’increment de tarifa de sanejament i el cànon d’infraestructura hidràulica, vigents fins al 31 de març de 2000.DOGC núm. 3097 (13.03.2000) i correcció d’errades al DOGC núm. 3201 (9.08.2000)

RECULL DE LEGISLACIÓ

FAMÍLIA PROFESSIONAL DE SANITAT

Formación para el Empleo

Fitxer d’especialitats formatives del “Servicio Público de Empleo Estatal”.http://www.sepe.es

ATMOSFERA

Normativa estatal

Reial decret 117/2003, de 31 de gener, sobre

limitació d’emissions de compostos orgànics

volàtils causades per l’ús de dissolvents en

determinades activitats, que incorpora la

Directiva 1999/13/CE, d’11 de març de 1999.

El seu objectiu és evitar o reduir els efectes directes o indirectes de les emissions de compostos orgànics volàtils sobre el medi ambient i la salut de les persones.BOE núm. 33 (07.02.2003)

Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll.

Té com a objectiu la prevenció, vigilància i reducció de la contaminació acústica d’àmbit estatal, per evitar i reduir els danys que se’n puguin derivar per a la salut humana, els béns o el medi ambient.BOE núm. 276 (18.11.2003)

Llei 38/1972, de 22 de desembre, de protecció

de l’ambient atmosfèric.

Té per objectiu la prevenció, vigilància i correcció de la contaminació atmosfèrica d’àmbit estatal.BOE núm. 309 (26.12.1972)

Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel qual es

desplega la Llei 38/1972, de protecció de

l’ambient atmosfèric (modificat pel Reial

decret 547/1979, de 20 de febrer).

Estableix quines són les activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera, fixa uns valors de qualitat d’emissió màxima per a certs contaminants atmosfèrics, i determina i estableix un control, una inspecció i vigilància de l’aire i les instal·lacions.BOE núm. 96 (22.04.1975)

Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de

l’aire i protecció de l’atmosfera.

BOE núm. 275 (16.11.2007)

Normativa catalana

Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra

la contaminació acústica.

Regula les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació acústica, que afecta els ciutadans i ciutadanes i el medi ambient, provocada pels sorolls i les vibracions, i alhora estableix un règim d’intervenció administrativa que sigui aplicable a tot el territori de Catalunya.DOGC núm. 3675 (11.07.2002)

Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació

ambiental de l’enllumenat per a la protecció

del medi nocturn.

Regula les instal·lacions i els aparells d’enllumenament exterior i interior, pel que fa a la contaminaciólumínica que poden produir.DOGC núm. 3407 (12.06.2001)

Llei 22/1983, de protecció de l’ambient

atmosfèric (modificada parcialment per la Llei

7/1989, de 5 de juliol i per la Llei 6/1996, de 18

de juny).

Estableix i regula els instruments i procediments necessaris per a la prevenció, vigilància i correcció de la contaminació atmosfèrica per part de les administracions de Catalunya.DOGC núm. 385 (30.11.1983)

Decret 322/1987, de 23 de setembre,

de desplegament de la Llei 22/1983, de

modificació de la Llei 22/1983, de protecció de

l’ambient atmosfèric.

Estableix objectius de protecció de l’ambient atmosfèric, fixa els criteris de control de les emissions, actualitza les sancions i regula la funció inspectora i de control. També s’hi estableix la formulació d’un programa d’instal·lació i funcionament de la xarxa de vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica.DOGC núm. 2223 (28.06.1996)


Sanitat 151

LLEI DE LA INTERVENCIÓ INTEGRAL DE L’ADMINISTRACIÓ AMBIENTAL

Normativa catalana

Llei 4/2004 d’1-07-2004, reguladora del procés

d’adequació de les activitats d’incidència

ambiental al que estableix la Llei 3/1998 de

27-02-1998, de la intervenció integral de

l’Administració ambiental.

Determina un programa d’adequació a la Llei 3/1998 per a les activitats amb incidència ambiental. DOGC núm. 4167 (5.07.2004)

Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció

integral de l’Administració ambiental.

El seu objectiu és establir un sistema d’intervenció administratiu de les activitats susceptibles d’afectar el medi ambient, la seguretat i la salut de les persones, dins el territori de Catalunya.DOGC núm. 2598 (13.03.1998)

Decret 50/2005 de 29-03-2005, pel qual

es desplega la Llei 4/2004, d’1-07-2004

reguladora del procés d’adequació de les

activitats existents en la Llei 3/1998, de 27-02-

1998 i de modificació del Decret 220/2001, de

gestió de les dejeccions ramaderes.Desplega la Llei 4/2004, d’1 de juliol.DOGC núm. 4353 (31.03.2005)

Decret 143/2003, de 10 de juny, de

modificació del Decret 136/1999, de 18

de maig, pel qual s’aprova el Reglament

general de desplegament de la Llei 3/1998,

de 27 de febrer, de la intervenció integral de

l’Administració ambiental, i se n’adapten els

annexos.

Desplega la Llei 3/1998, fixa les condicions de sol·licitud i gestió d’autoritzacions ambientals, llicències ambientals i comunicacions. També estableix competències a organismes públics en matèria de medi ambient.DOGC núm. 2894 (25.06.2003)

Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció

i control ambiental de les activitats. Estableix un sistema d’intervenció administrativa de les activitats amb incidència ambiental, en el qual es prenen en consideració les afeccions sobre el medi ambient i les persones. DOGC 5524 (11.12.2009)

SISTEMES D’ECOGESTIÓ I ECOAUDITORIA

Normativa comunitària

Directiva 2002/91/CE del Parlament Europeu

i del Consell de 16 de desembre de 2002,

relativa a l’eficiència energètica dels edificis.

El seu objectiu és fomentar l’eficiència energètica dels edificis de la Comunitat Europea, tenint en compte les condicions climàtiques exteriors i les particularitats locals, així com els requisits ambientals interiors i la relació cost-eficàcia.DOCE núm. L 1 (4.01.2003)

Reglament CE núm. 1221/2009 del Parlament

Europeu i del Consell, de 25 de novembre

de 2009, relatiu a la participació voluntària

d’organitzacions en un sistema comunitari de

gestió i auditoria mediambiental

(EMAS) DOUE núm. L 342/1 (22.12.2009)

Normativa estatal

Reial decret 47/2007, de 19 de gener, pel

qual s’aprova el procediment bàsic per a la

certificació d’eficiència energètica d’edificis

de nova construcció.

Es determina la metodologia de càlcul de la qualificació d’eficiència energètica per a la seva certificació, en l’àmbit estatal. S’aprova també un distintiu comú en tot el territori nacional denominat etiqueta d’eficiència energètica.BOE núm. 27 (31.01.2007)

Normativa catalana

Decret 115/1996, de 2 d’abril, de designació de l’organisme competent previst en el Reglament CEE 1836/1993, del Consell, de 29 de juny, relatiu a auditories mediambientals i determinació de les actuacions per a la designació de l’entitat d’acreditació de verificadors mediambientals. DOGC núm. 2192 (10.04.1996)

RESIDUS

Normativa comunitària

Catàleg Europeu de Residus (CER): el formen

quatre decisions de la Comissió de les

Comunitats Europees.

- Decisió 2000/532/CE, de 3 de maig, que estableix una llista de residus de conformitat amb la Directiva 75/442/CE.

- Decisió 2001/118/CE, de 16 de gener, en què es modifica l’art. 2 i s’instrumenta un nou annex.

- Decisió 2001/573/CE, de 23 de juliol, en què es modifica la classificació d’alguns residus.

Directiva 1999/31/CE, de 26 d’abril, relativa a l’abocament de residus.

Normativa estatal

Reial decret 208/2005, de 25 de febrer, sobre

aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels

seus residus.

Estableix les mesures per prevenir la generació de residus procedents d’aparells elèctrics i electrònics, i reduir la seva eliminació i perillositat dels seus components, així com regular-ne la gestió.BOE núm. 49 (26.02.2005)

Reial decret 782/1998, de 30 d’abril, pel qual

s’aprova el Reglament que desplega i executa

la Llei 11/1997, d’envasos i residus d’envasos

(modificat pel Reial decret 252/2006, de 3

de març, pel qual es revisen els objectius de

reciclatge i valorització establerts en la Llei

11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus

d’envasos, i pel qual es modifica el Reglament

per a la seva execució, aprovat pel Reial

decret 782/1998, de 30 d’abril).

Desplega i executa la Llei d’envasos i residus d’envasos.BOE núm. 104 (1.05.1998)

Reial decret 833/1988, de 20 de juliol, pel

qual s’aprova el Reglament per a l’execució

de la Llei 20/1986, bàsica de residus tòxics

i perillosos (modificat pel Reial decret

952/1997, de 20 de juny, pel qual es modifica el

Reglament per a l’execució de la Llei 20/1986,

bàsica de residus tòxics i perillosos, aprovat

mitjançant Reial decret 833/1988).

Regula la correcta gestió dels residus especials o perillosos que generen els productors d’aquests residus. Està derogat en alguns capítols per la Llei 10/1998, de residus.BOE núm. 182 (30.07.1988)


Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus

(modificada per la Llei 62/2003, de 30 de

desembre).

Regula la producció i la correcta gestió dels residus en l’àmbit estatal, alhora que en pretén fomentar la reducció, reutilització i reciclatge i altres formes de valorització. Regula també els sòls contaminats, amb la finalitat de protegir el medi ambient i la salut de les persones.BOE núm. 96 (22.04.1998)

Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus

d’envasos.

La seva finalitat és prevenir i reduir l’impacte sobre el medi ambient dels envasos i la gestió dels residus d’envasos al llarg de tot el seu cicle de vida.BOE núm. 99 (25.04.1997)Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per

la qual es publiquen les operacions de

valorització i eliminació de residus i la llista

europea de residus.

BOE núm. 6 (16.03.2002)

Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel qual es regula l’eliminació dels residus mitjançant dipòsit en abocadors.

Normativa catalana

Llei 9/2008, de 10 de juliol, de modificació de

la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels

residus.

DOGC núm. 5175 (17.07.2008)

Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de

la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels

residus.

Llei 15/2003, DOGC núm. 3915 (1.07.2003)Llei 6/1993, DOGC núm. 1776 (28.07.1993)

Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel

qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora

dels residus.

Regula la gestió dels residus en l’àmbit territorial de Catalunya, en el marc de les competències de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori, de protecció del medi ambient i de preservació de la natura. DOGC núm. 5430 (28.07.2009)

Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la

disposició del rebuig dels residus en dipòsits

controlats.

DOGC núm. 2307 (13.01.1997)

Sanitat 153

Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre

procediments de gestió de residus (modificat

pel Decret 219/2001, d’1 d’agost, pel qual

es deroga la disposició addicional tercera

del Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre

procediments de gestió de residus).Estableix les activitats i els procediments que cal realitzar per a una correcta gestió dels residus.DOGC núm. 2865 (12.04.1999)

Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió

dels residus sanitaris.

Regula l’ordenació i el control de la gestió dels residus sanitaris a Catalunya. La gestió esmentada comprèn les activitats de classificació, recollida, emmagatzematge, transport, tractament i disposició del rebuig, per tal de garantir la protecció de la salut pública, la defensa del medi ambient i la preservació dels recursos naturals. DOGC núm. 2828 (16.02.1999)

Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual

s’aprova el Catàleg de Residus de Catalunya

(modificat pel Decret 92/1999, de 6 d’abril, de

modificació del Decret 34/1996).

Actualment la classificació de residus aprovada en aquest Catàleg de Residus de Catalunya ha quedat obsoleta, però segueix vigent el tractament i la gestió correctes aplicables a cada un dels residus. DOGC núm. 2166 (9.02.1996)

Decret 115/1994, de 6 d’abril, regulador del

Registre general de gestors de residus de

Catalunya.

DOGC núm. 1904 (3.06.1994)

NORMATIVA ADDICIONAL

Normativa estatal

Reial decret 1085/2009, de 3 de juliol, pel qual

s’aprova el Reglament sobre la instal·lació i

utilització d’aparells de raigs X amb finalitats

de diagnòstic mèdic.

Regula la utilització, l’autorització i el control, l’acreditació del personal i dels serveis dels equips i instal·lacions de raigs X amb finalitzats de diagnòstic mèdic.BOE núm. 170 (18.07.2009)

Reial decret 815/2001, de 13 de juliol, sobre la

justificació de l’ús de les radiacions ionitzants

per a la protecció radiològica de les persones

en ocasió d’exposicions mèdiques.

Es determinen els principis de justificació per a l’ús de les radiacions ionitzants per a la protecció radiològica de les persones en ocasió d’exposicions mèdiques i personal que realitza les exposicions.BOE núm. 168 (14.07.2001)

Reial decret 783/2001, de 6 de juliol, pel

qual s’aprova el Reglament sobre protecció

sanitària contra radiacions ionitzants.

Estableix les normes relatives a la protecció dels treballadors i del públic en general contra els riscos resultants de les radiacions ionitzants.BOE núm. 178 (26.07.2001)

Reial decret 413/1997, de 21 de març, sobre

protecció operacional dels treballadors

externs amb risc d’exposició a radiacions

ionitzants per intervenció en zona controlada.

Estableix la protecció radiològica operacional dels treballadors externs amb risc d’exposició a les radiacions ionitzants en intervenir en una zona controlada.BOE núm. 91 (16.04.1997)

Reial Decret 1826/2009, de 27 de novembre,

pel qual es modifica el Reglament

d’instal·lacions tèrmiques en els edificis,

aprovat pel Reial Decret 1027/2007, de 20 de

juliol.

154 La Formació Professional Ocupacional i el Medi Ambient

CLA (classificació). Indica la categoria a què pertany el residu (inerts, no especials i especials), d’acord amb la classificació establerta per la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus.

VAL (valorització). Cada abreviació indica diferents possibilitats de valorització aplicables en cada cas, ja siguin per a la comercialització, la reutilització o el reciclatge.

TDR (tractament i disposició del rebuig). Cada abreviació indica els sistemes òptims de tractament i de disposició del rebuig per a cada residu, ordenats de més a menys segons l’aplicació òptima.

Llista d’abreviacions

A) Classificació del residu

IN Inert NE No especial ES Especial B) Tractament i disposició del rebuig

T11 Deposició de residus inerts T12 Deposició de residus no especials T13 Deposició de residus especials T14 Deposició de residus en monoabocador T15 Deposició en dipòsit de terres i runes T21 Incineració de residus no halogenats T22 Incineració de residus halogenats T23 Incineració de residus sanitaris T24 Tractament per evaporació T31 Tractament fisicoquímic i biològic T32 Tractament específic T33 Estabilització T34 Esterilització T35 Oxidació humida C) Vies de valorització

V11 Reciclatge de paper i cartó V12 Reciclatge de plàstics V13 Reciclatge de tèxtils V14 Reciclatge de vidre V15 Reciclatge i reutilització de fustes V21 Regeneració de dissolvents V22 Regeneració d’olis minerals V23 Recuperació d’hidrocarburs V24 Reciclatge de substàncies orgàniques que no s’utilitzen com a dissolvents V31 Recuperació de teixits i òrgans animals V32 Recuperació de carnasses i serratges V33 Recuperació de productes alimentaris V41 Reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics V42 Regeneració d’altres materials inorgànics

V43 Regeneració d’àcids o bases V44 Recuperació de bateries, piles, acumuladors V45 Recuperació de cables V46 Recuperació de productes fotogràfics V47 Regeneració de productes que serveixen per captar contaminants V48 Recuperació de catalitzadors V51 Recuperació, reutilització i regeneració d’envasos V52 Recuperació de pneumàtics V53 Recuperació de medicaments V54 Reciclatge de tòners V55 Reciclatge i recuperació de vehicles fora d’ús V61 Utilització com a combustible V71 Utilització en la construcció V72 Utilització en bases asfàltiques V73 Utilització en la fabricació de ciment V81 Utilització en profit de l’agricultura V82 Utilització en explotacions ramaderes V83 Compostatge V84 Utilització per a rebliment de terrenys (restauració d’activitats extractives) V91 Utilització com a càrrega en altres processos.

CODIS DE VALORITZACIÓ, TRACTAMENT I CLASSIFICACIÓ DELS RESIDUS