Revista trimestral informativa de l’escola Giroi de La Garriga Segon trimestre – Curs 2012-2013 – Any VIII - Núm. 23

www.escolagiroi.com

Editorial

Per l’escola, entre mestres i pares, circula últimament un llibre que un membre de la comunitat eeucativa ens ha recomanat amb molta vehemència: Elogi de l’educació lenta. En reproduïm, a continuació i, el text de contraportada, que en resumeix el contingut: “Els moviments de la lentitud plantegen alternatives a l’acceleració que condiciona les nostres vides: menjar, desplaçaments, relacions personals... Tot està impregnat per una velocitat que no deixa assaborir el sentit de les coses i ens aboca a una societat neuròtica i despersonalitzada. Més abans i més ràpid no són sinònims de millor. Aplicar aquesta afirmació a l’escola i a l’educació és una de les qüestions a les quals l’autor intenta donar resposta en aquest llibre en què es replanteja el temps, no des del punt de vista organitzatiu, sinó amb la intenció de trobar noves dimensions que donin sentit, entre d’altres, a la diversitat de ritmes d’aprenentatge. L’educació lenta és un paradigma que no pretén fer les coses a poc a poc, sinó saber trobar el temps just per a cadascú i d’aplicar-lo en cada activitat pedagògica. Educar per a la lentitud significa ajustar la velocitat al moment i la persona. Fer elogi de l’educació lenta té sentit avui i aquí en tant que representa l’elogi d’un model educatiu entès com la peça clau en el procés d’humanització de la societat. El temps no pot colonitzar les nostres vides i les de l’escola, sinó que cal retornar-lo als infants i al professorat per tal que pugui ésser un temps viscut plenament i, per tant, plenament educatiu”. No cal dir que molts de nosaltres, en major o menor grau, compartim la filosofia d’aquest moviment. El llibre, però, és un element més que ens pot ajudar a reflexionar sobre el tema i la visita que l’autor farà a la nostra escola el proper mes, també. Però posats a reflexionar, reproduïm aquí, al costat, també un fragment d’un altre llibre magnífic, El petit príncep, que fa referència al temps. Com el planeta del petit príncep, el nostre món viu cada cop més accelerat. Es diria que tenim un planeta estressat. Vivim a un ritme trepidant. No hi ha temps per les relacions interpersonals. No hi ha temps per a escoltar els nostres fills. No hi ha temps per jugar-hi... Totes aquestes mancances les substituïm per coses materials. Tenim els calendaris plens d’activitats perquè ens sembla que han de saber de tot. Comprem allò que veiem a la televisió sense aturar-nos a analitzar si és aquest el millor camí per a assolir la felicitat. D’altra banda, els avenços tecnològics arriben cada cop més aviat a les nostres mans i a les dels nostres fills. Es tracta de tenir l’últim model de mòbil, smartphone... Sovint no se’n fa un ús responsable perquè ni tant sols arribes a imaginar-te les conseqüències per a les persones i per al planeta.

El cinquè planeta era molt curiós. Era el més petit de tots. Només hi havia el lloc just per encabir-hi un fanal i un fanaler: (...) Quan va abordar el planeta, va saludar respectuosament el fanaler: -Bon dia. Per què acabes d’apagar el fanal? -És la consigna –va respondre el fa- naler-. Bon dia. -Què és la consigna? -Que apagui el fanal. Bona nit. I el va tornar a encendre. -Per què l’has encès, ara? -És la consigna – va respondre el fa- naler. -No ho entenc –va dir el petit príncep. -No hi ha res per entendre –va dir el fanaler-. La consigna és la consigna. Bon dia. I va apagar el fanal. Després es va eixugar el front amb un mocador de quadres vermells. -Faig un ofici terrible. Abans era raonable. Al matí l’apagava i a la tarda l’encenia. Tenia la resta del dia per descansar, i la resta de la nit per dormir. -I després d’això, va canviar la consigna? -La consigna no ha canviat –va dir el fanaler- Aquest és el drama! Cada any el planeta gira més i més de pressa i la consigna no ha canviat! -¿I? –va dir el petit príncep. -I ara que fa una volta cada minut ja no tinc ni un segon de repòs. L’encenc i l’apago una vegada per minut! -Què bo! A casa teva els dies duren un minut! -De bo, res –va dir el fanaler-. Ja fa un mes que estem parlant. -Un mes? -Sí. Trenta minuts. Trenta dies! Bona nit. I va tornar a encendre el fanal. (Antoine de Saint-Exupéry, El petit príncep)

La veu de les classes

Els trens i les tortugues

Durant aquest segon trimestre, les classes dels Trens i de les Tortugues hem estat treballant el tema de l’hivern. Entre altres coses, hem après que a l’hivern fa fred, que ens abriguem amb roba gruixuda i amb què ens escalfem a casa. També hem pintat amb els colors de l’hivern, hem escoltat “L’hivern” de Vivaldi, hem observat contes sobre el tema que els nens i nenes han portat de casa i hem après un poema d’un nen que, per no tenir fred, s’està

al llit molt abrigadet.

Per si la voleu aprendre:

Quan sóc al llitet i només trec el nas li dic al fred —No m’enganyaràs!

“Conills”, “Bruixes i Bruixots” i “Dofins”

Els alumnes de P4 estem treballant durant tot el curs l’autor Antoni Tàpies. Enguany hem pensat que seria adequat disfressar-nos de pintors/es. És per això que ens hem fet una bata ben acolorida amb taques de pintura fetes amb la mà i també fent servir el pinzell. Per completar la disfressa hem pintat una paleta i un pinzell per anar ben guarnits el dia de la rua

de Carnestoltes. Aquí us deixem una petita mostra de quan estàvem fent la nostra disfressa. Quins artistes!!

La veu de les classes

Els nens i nenes de P5 anem a la piscina! És una activitat molt divertida que

esperem cada dimecres. Al matí ens ve a buscar un autocar a l’escola que ens porta fins les piscines, allà ens vestim adequadament amb el nostre banyador, el casquet i les xancletes preparats i preparades per anar directes cap a l’aigua. Aquí us deixem unes fotografies perquè ho veieu vosaltres mateixos.

Les tutores de P-5 volem agrair la col·laboració dels pares, mares, avis i àvies que cada setmana ens ajuden.

Moltes gràcies a tots i totes!

Els de primer treballem el cos humà

Aquest trimes-tre hem estudiat com és i com funciona el nostre cos. Descobrim com és per dins: esquelet, músculs, òrgans i articula-cions. Hem après molt de vocabulari nou: fèmur, falanges, fosses nassals, colum-na vertebral... Tenim reservada una part de la classe on exposem tot el material que

aportem i elabo-rem. En diem el racó de medi. A través dels vidres, observem radiogra-fies i també tenim ecografies de quan érem a la panxa de la mare, reproduccions

a diferents mides d’esquelets i òrgans i molts llibres de consulta. L’estudi de la cara també ens ha servit per a assimilar i

plasmar millor les proporcions del nostre rostre i, així, poder-la dibuixar mi-llor. A través dels sentits podem per-cebre el món i també ens adonem que hi ha gent que necessita altres llenguatge per a poder-se comunicar, com és el llenguatge de signes i el Braille. Quantes coses que descobrim!

La veu de les classes

Als de segon, ens agrada Tàpies!

Durant aquest

trimestre, hem treballat l’obra del pintor Antoni Tàpies. Ens ha agradat molt deixar de dibuixar, per uns dies, figures i formes reals i detallades per fer-ne d’altres de ben diferents, abstractes i simbòliques com ara

taques, creus, lletres, números, fletxes, espirals, senyeres… Hem fugit dels materials que utilitzem normalment per a pintar i hem deixat volar la nostra imaginació per pintar amb tot el que se’ns ha acudit: arròs, pa, les mans, mitjons, gases, fils, sorra... A l’estudi de Can Xic Corder, hem fet una cadira amb fang, ja que és un objecte que Tàpies repeteix sovint en les seves obres. Tot plegat ha estat una experiència nova i divertida! Ens ha agradat molt conèixer i practicar aquest moviment artístic tan original anomenat Informalisme!

Els avis parlen de la Garriga d’abans El 7 de febrer, van venir els

avis de l’Iris, en Dani, en Toni, en Raúl, la Ruth i la Júlia perquè fem el projecte “Conèixer el nostre poble” i havien d’ explicar-nos com era la Garriga quan ells tenien 8 o 9 anys. Com a resum, podríem dir que la Garriga era molt més petita i amb menys habitants i que tothom es coneixia. Ara, ha canviat molt. Abans hi havia camps i Can Noguera, Ca n’Illa i Can Poi no existien. No hi havia gaire trànsit i es podia jugar sempre al carrer. Les botigues eren petites i n’hi havia menys que ara perquè la gent aprofitava el que tenia. La roba es feia a casa o a la modista i moltes cases tenien horts.

Els nom dels carrers eren diferents, la moneda era la pesseta i les joguines eren de drap, metall o fusta i no en tenien tantes com ara. Els diumenges es posaven el vestit de diumenge i anaven al cinema. Els nens i les nenes no anaven junts a escola, ni estudiaven en català. Treballaven molt i els castigaven

més. Duien bata i els nois, anaven amb pantalons curts fins als 14 anys i les nenes, amb faldilleta i mitjonets. I tenim

moltes més coses en el nostre treball. Ens ha agradat molt que vinguessin els avis a explicar coses i n’hem après molt. Fins a la propera!

La veu de les classes

L’exposició sobre Kandisky

El dia 23 de gener, els alumnes de 2n de ba-txillerat de l’Institut Vil·la Romana van

venir a l’Escola Giroi per veu-re com treballàvem Kandinsky.

Els nens i nenes de 4t A i 4t B vam presentar els treballs que

havíem fet partint de les pintures de Kandinsky.

Una de les obres que els vam

ensenyar era una planxa de fang que

havíem decorat utilitzant diversos materials, com ara escuradents, botons, macarrons... Un cop ja seques, les vam pintar amb aquarel·les i pintures de colors vius.

L’altra obra que els vam presentar va ser un mural pintat amb ceres imitant un quadre de Kandinsky.

Un cop acabada l’exposició, els nois i les noies de batxillerat van poder apropar-se per veure les nostres obres.

Els alumnes de l’Institut ens van fer preguntes i els va agradar molt la nostra exposició. Van marxar molt satisfets i nosaltres vam quedar molt contents perquè el nostre treball els havia entusiasmat.

Els de cinquè treballem la lectura

L’Escola Giroi va ser seleccionada pel Departament d’Ensenyament per a seguir un pla d’innovació per a treballar estratègies per a fer una lectura més comprensiva. Els professors el van titular “Entenem el que llegim”. El pla tenia un període d’aplicació de quatre setmanes i el curs escollit per a dur-lo a terme va ser cinquè. Això ha implicat que durant aquestes quatre setmanes, a cavall dels mesos de febrer i març, hàgim estat treballant diferents tècniques de lectura des de quatre àrees diferents i amb professors diferents: el Jordi treballava la lectura des de català, la Lluïsa ho feia des de matemàtiques, el Josep Vicenç, des de coneixement del medi i la Carme des d’anglès. I la Judit Rigola també era dins el grup de professors de l’experiència, tot i que ella no tenia la missió de dur-la a terme des de cap àrea concreta.

Al llarg d’aquestes setmanes, hem treballat diferents tècniques i hem après que per a fer una bona lectura cal fer inferències, cal fer-se preguntes i contestar-les aventurant hipòtesis, avançant-se al text i comprovant després si es confirmen o no i, finalment, fer petits resums de cada part del text. I també hem après que la lectura és una disciplina transversal que és útil i necessària en totes les àrees.

Tant de bo això ens hagi servit per a millorar una mica la nostra comprensió lectora!

La veu de les classes

Trobada esportiva de 6è El

divendres 15 de febrer, els i les alumnes

de 6è vam participar en una trobada esportiva al poliesportiu de Can Noguera. També van participar-hi els alumnes de 6è de totes les altres escoles de la Garriga amb l’objectiu

de conèixer-nos per a quan anem a l’Institut. Cada escola va fer grups d’alumnes amb samarretes de diferents colors i allà, vam fer-ne barrejats amb alumnes de totes les escoles.

Vam jugar a futbol, a bàsquet,

a hoquei,

a bàdminton, etc. Va ser molt divertit i ho vam passar molt bé. Els de VOTV van venir a entrevistar alguns dels participants. De la nostra classe, van entrevistar la Noelia. La notícia va sortir per televisió i vam poder veure’ns a alguns de nosaltres. Des d’aquest article, donem les gràcies als mestres d’educació física de totes les escoles de la Garriga i especialment a la Judit Rigola, que és la nostra, per haver organitzat aquesta trobada.

I les al·lèrgies…!

Ja ha arribat la primavera…!

L’escola informa

Breus

Volem posar de

manifest el bon funcionament i resposta que està tenint el sistema d’enviar comunicats i circulars a través del correu electrònic. Gràcies per la vostra col·laboració!

Tornem a insistir en

la puntualitat a l’hora de les entrades a l’escola, especialment al matí, quan encara observem molts alumnes que vénen amb força retard. Recordeu la importància que té arribar a l’hora per al bon funcionament del centre i per als propis nens.

Renovació del Consell Escolar

La renovació

parcial dels membres del Consell Escolar s’ha produït durant el mes de gener amb la nova incorporació de la Gisela Asensio i en Marc Dalmau pel que

fa al sector pares i mares. La Gemma Figueras, en Josep Vicens Salvador i la Neus Vilaró hi accedeixen pel sector mestres.

Aprofitem per recordar-vos la importància d’aquest òrgan col·legiat de participació de la comunitat escolar en el govern del centre.

Fem natació Aquest mes de gener els alumnes de P5

han començat el curset de natació dins de l’horari escolar, tal i com estava previst, però amb la gran notícia que el curset estarà novament subvencionat per l’Ajuntament.

Això s’ha aconseguit gràcies a la

insistència i perseverança de famílies i escola per la importància i interès de l’activitat. N’estem tots molt contents!!

L’escola informa

Una editorial ens visita Durant els dies

30, 31 de gener i 1 de febrer vam rebre la visita de l’editorial Ba-yard, que ens va oferir un taller per a cada classe relacionat amb alguna de les revistes que publiquen (educació

infantil) o sobre la història del paper (educació primària). També ens van regalar revistes per a l’escola i cada alumne va poder tenir-ne una en préstec.

Pensem que activitats d’aquest tipus poden ajudar a estimular la lectura i fer conèixer una mica més un format diferent del llibre.

Va arribar el Rei Carnestoltes Els alumnes d’educació

infantil i cicle inicial han tornat a celebrar la festa de Carnaval.

El Rei Carnestoltes va arribar amb una nena molt divertida que ens va fer riure molt. Ella mateixa ens va fer saber les ordres del rei per a passar-ho molt bé tota la setmana.

Volíem celebrar el dijous llarder berenant en un parc, però

com que feia molt de vent, ens vam quedar a l’escola i també hi vam

passar una bona estona. Finalment, el divendres 8 de febrer vam sortir a la tarda a passejar amb la nos-tra disfressa de pintors i quadres, i vam fer tot el possible per divertir-nos malgrat

els problemes tècnics de so. Els alumnes dels cicles mitjà i

superior també van fer tallers relacionats amb aquesta festa.

Les Jornades

Les Jornades Cul-turals que celebrarem enguany a l’escola volem que siguin un punt de partença que serveixi per a tota una sèrie d’ob-jectius:

Clarificar conceptes sobre el respecte al medi ambient (reduir, reuti-litzar i reciclar), el consum responsable i col·laboratiu i el pensament crític.

Transmetre als nos-tres alumnes els valors que hi ha darrere aquests conceptes.

Aconseguir actituds positives envers aquests valors.

Arribar a un com-promís de bones pràcti-ques.

Ensenya la llengua...!

Quin és el mot més escaient?

1) Aquella finestreta que hi ha a la teulada de les cases de

veïns que serveix per a donar llum a un pati interior es diu

de totes les maneres que hi ha a sota excepte dues. Vejam si

les trobes.

a) lluerna b) tarja c) claraboia d) celobert e) ventanilla

2) Aquelles bestioles lluents que es troben on hi ha morts es

diuen...

a) lluernes b) cucs de foc c) cuques de llum d) llumeneres

e) Bonnie i Clyde

3) La ... és una espècie de serp.

a) culebra b) colobra c) colebra d) calobra e) colibrí

4) Dues de les solucions proposades per a descriure aquest

pou no són correctes. Vejam si les endevines...!

a) fons b) fondo c) profund d) pregon e) bona persona

5) A can Tarrés hi ha ...

a) unes runes romanes b) unes ruïnes romanes

c) unes ruines romanes d) unes engrunes romanes

e) uns calamars a la romana

6) Quina és, en català, la denominació correcta per a les

peces amb què abans s’empedraven els carrers?

a) llambordes b) pedroles c) rajoles bordes d) fites

e) ladrills

Ensenya la llengua...! Caçadors de nyaps

Vejam quantes incorreccions sou capaços de trobar en aquest text. N’hi ha tretze. Apa, som-hi…!

“En un lloc de la Plana de Vic de quin nom no vull recordarme’n hi vivia un capellà molt intel·ligent. Aquell capellà era molt bona persona i l’agradava molt d’ajudar totes les persones que ho necessitessin. Un dia va volguer ajudar un home que intentava montar un burro, però l’animal no es movia del lloc. L’home, ja cansat de golpejar la bèstia, de fúmer-li crits i d’emputxar-la, es va sentar a l’assera i va deixar d’intentar-ho. El bon capellà s’hi va acostar i li va preguntar si ja l’hi havia demanat sisplau. L’home s’el va mirar amb cara d’astorament. Llavors el capellà va anar cap a l’ase i li va dir unes paraules a cau d’orella. El va agafar suaument per la rienda i l’animal va començar a caminar. Un cop era al costat de l’home, aquest li va preguntar què li havia dit. I si vosaltres també voleu saber-ho, us en quedareu amb les ganes perquè no ho va dir mai a ningú”.

Mots encreuats

Solucions

1 2 3 4 5 6 7 8

1

2

3

4

5

6

7

8

A “Q

uin

és el mo

t més

escaient”

1 celobe

rt, venta

nilla

2 cuques de

llum

3 colobra

4 fondo, bona pe

rsona

5 unes ruïne

s roma

nes

6 llam

bordes

A “C

açado

rs de n

yaps”

“En un lloc de

la P

lana

de V

ic el

nom del qual no vull recordar hi

vivia un ca

pellà

molt inte

l·ligent.

Aque

ll cape

llà e

ra m

olt bona

persona

i li agradava molt

d’ajuda

r tote

s les pe

rsones que

ho ne

cessite

ssin. Un dia

va

voler a

judar un hom

e que

intenta

va

muntar un burro, pe

rò l’anim

al no

es m

ovia de

l lloc. L’home

, ja

cansa

t de colpejar la

bèstia

, de fúm

er-li crits i d’e

mpènyer-la

, es

va asseure a la

vorera i va deixa

r d’inte

ntar-h

o. El bon ca

pellà

s’hi va

acosta

r i li va pre

guntar si ja

li

ho havia

dem

ana

t si us plau. L’ho

me

se’l va m

irar a

mb ca

ra

d’astora

me

nt. Lla

vors el ca

pellà

va

ana

r cap a

l’ase

i li va dir une

s pa

raule

s a ca

u d’orella

. El va

a

gafa

r suaum

ent pe

r la

regna i l’a

nima

l va com

ença

r a ca

mina

r. U

n cop era

al costa

t de l’home

, a

quest li va

pregunta

r què li ha

via

dit. I si vosaltre

s tam

bé vole

u sa

ber-ho, us e

n queda

reu a

mb le

s ga

nes pe

rquè no ho va

dir ma

i a

ningú”

Als m

ots en

creuats:

Horitzontals :

1 Ra

ve; S

ol. 2 A; E

co. 3 M

ac; O

; Efa

. 4 Ore

neta

. 5 S;

Ingeni. 6 O

MS

; O; A

gri. 7 Joies. 8

At; A

tòmica

. V

erticals: 1 R

am

; Soja

. 2 A; A

o; Mot. 3 V

; C

risi. 4 EE

; En; E

A.

5 Congost. 6 S

o; EE

; O.

7 O; E

tna; M

. 8 L; Fa

ig; I.

Horitzontals: 1- Verdura rosada per fora i blanca per dins que lliga molt bé amb l’amanida; Et ve a veure quan tens fred. 2-Primera vocal; Sempre es repeteix. 3-Sinònim de bonic sense la o; Una vocal rodona; Sisena consonant de l’alfabet. 4-Quan se’n va aquest ocell, no li dic adéu, li dic a reveure. 5-Consonant que es mou com una serp; Facultat de tenir molt bones idees. 6-Organització Mundial de la Salut; Una altra vocal rodona; Un dels quatre sabors. 7-Pedres precioses i brillants. 8-English preposition; Formiga amb poders nuclears. Verticals: 1-Pom de flors; Llet que no és de vaca. 2-La primera de totes; Dues vocals; Paraula. 3-En trobem una d’igual, però alta; Situació de dificultats. 4-Es repeteix una vocal; Preposició; Dues vocals. 5-Riu local. 6-El rebem per l’oïda; El mateix que la 4 vertical; Vocal rodona. 7-Vocal rodona; Volcà italià; Consonant. 8-Consonant; Avui... els deures al costat d’un arbre a la vora d’Olot; Vocal llatina.

Imatges per a recordar