Informe 4 XCT Recursos necessitats entitats custodia 4 XCT Recursos...1 Enquesta dels recursos i les necessitats de les entitats de custòdia membres de la XCT. Informe final Novembre

ESTUDI DELS RECURSOS I LES

NECESSITATS DE LES ENTITATS DE

CUSTÒDIA MEMBRES DE LA XCT

INFORME FINAL

Novembre de 2004

Redacció:

Xarxa de Custòdia del Territori

1

Enquesta dels recursos i les necessitats de les entitats de custòdia membres de la XCT. Informe final Novembre de 2004 INFORMES DE LA XARXA DE CUSTODIA DEL TERRITORI, 4 Autora: Elisabeth del Valle Rodríguez, Xarxa de Custòdia del Territori Publicació inèdita de distribució interna a les entitats, institucions i persones vinculades a la Xarxa de Custòdia del Territori Us animem a fer ús i a difondre els continguts d’aquesta publicació, i us demanem que en fer-ho citeu la font de la informació. Citació recomanada: E.del Valle. 2004. Enquesta dels recursos i les necessitats de les entitats de custòdia membres de la XCT. Informe final. Informes de la Xarxa de Custòdia del Territori,4. Inèdit. 32 pp.

xarxa de custodia del territori Amb suport regular de: Departament de Medi Ambient-Generalitat de Catalunya · Fundació Territori i Paisatge-Caixa de Catalunya · Universitat de Vic · organitzacions i persones membres de la XCT

18

Índex

1 Síntesi: Enquesta dels recursos i les necessitats de les entitats de custòdia membres de la XCT ................................................................3 2 Enquesta 2004 sobre els recursos i necessitats de les entitats de custòdia ............................................................................................4 3 Resultats .....................................................................................5

3.1 Bloc I. DADES .........................................................................5 3.2 Bloc II. ORGANITZACIÓ............................................................6 3.3 Bloc III. EQUIP HUMÀ ..............................................................8 3.4 Bloc IV. EQUIPAMENT ............................................................10 3.5 Bloc V. RECURSOS ECONÒMICS ..............................................11 3.6 Bloc VI. SISTEMES DE COMUNICACIÓ ......................................12 3.7 Bloc VII. VISIÓ DE FUTUR ......................................................13 3.8 Bloc VIII. TREBALL EN XARXA .................................................14

4 Resum de punts forts i febles detectats per l’enquesta .....................17 5 Bibliografia.................................................................................18 6 Model d’enquesta amb indicació quantitativa de les respostes obtingudes ........................................................................................ I

Agraïments

Agraeixo l’oportunitat de realitzar aquest estudi a Jordi Pietx i el suport rebut de part de l’equip de la XCT. Tanmateix, gràcies a totes les entitats de custòdia membres de la Xarxa de Custòdia del Territori per la seva participació i col·laboració per a la recopil·lació de dades que han fet possible la redacció d’aquest informe.


18

1 Síntesi: Enquesta dels recursos i les necessitats de les entitats de custòdia membres de la XCT

L’estudi de les necessitats i els recursos de les diferents organitzacions membres de la xct s’ha desenvolupat per mitjà d’una enquesta directa durant l’estiu del 2004. Aquest estudi permet a la Xarxa de Custòdia del Territori conèixer aquells aspectes en els quals s’ha d’incidir de manera més notòria i de quins recursos disposen les diferents entitats per avançar en les accions de futur. L’enquesta ha estat contestada per 19 organitzacions equivalents al 55,8% de les entitats de custòdia membres de la xct, de diferent tipologia i, per tant, les respostes han estat molt diverses segons el caire de l’organització. Són evidents les diferències entre les administracions públiques, les fundacions i les associacions, ja que la seva organització, equipament, voluntariat, etc. divergeixen en diferents graus. A conseqüència d’aquesta diversitat d’organitzacions en qüestió de tamany i tipologia, considerem la mostra prou representativa qualitativament. Tanmateix els resultats de l’enquesta semblen excessivament positius, cosa que podria ser deguda a que les entitats que no han respost l’enquesta tenen necessitats majors i diferents de les entitats que han respost. Tot i que la finalitat del conjunt d’entitats sigui la conservació del territori, la seva bona gestió i la protecció de diferents àmbits a partir dels seus estudis corresponents, les eines i els recursos són molt diversos. De la mateixa manera, el col·lectiu que forma la organització està regentat per un òrgan de govern que no en tots els casos és igual d’ampli o estable. Aquestes diferències són degudes al volum de l’entitat i la seva forma jurídica. Per altra banda, amb aquest estudi, s’ha pogut quantificar, en base a les respostes obtingudes, les xifres econòmiques i de personal que es mouen en aquest sector. El total d’ingressos mitjans anuals se situa aproximadament en 4.009.400 € (el valor inclou 3.000.000 € que destina la SEO al conjunt de l’estat espanyol), el personal tècnic a jornada completa és de 86 persones, l’equip que treballa a mitja jornada en són un total de 12, el nombre de voluntaris global és de 341 persones, els membres o socis arriben a un total de 3500 i finalment, en el conjunt d’organitzacions hi participen 109 persones com a constituents de l’òrgan de govern. A partir de les diferents temàtiques i aspectes de cada organització que conformen l’enquesta, s’ha pogut realitzar el següent informe tot detallant les respostes majoritàries i la situació actual del conjunt d’entitats i, així, elaborar una taula-resum en la qual es destaquen aquells aspectes que defineixen els recursos i les necessitats generals en forma de punts forts i febles.


18

2 Enquesta 2004 sobre els recursos i necessitats de les entitats de custòdia

La Xarxa de Custòdia del Territori, amb el desig de conèixer les potencialitats de les seves entitats membres, ha portat a terme una enquesta durant l’estiu del 2004. La difusió d’aquest qüestionari ha estat a tots els membres de la Xarxa amb l’objectiu d’adoptar opinions i suggerències per millorar i avançar en les accions del futur, tal i com es va prioritzar en la III Reunió de la XCT a Tremp, el novembre del 2003. El qüestionari ha estat enviat a unes 57 organitzacions membres de la Xarxa de Custòdia del Territori, de les quals hem obtingut 19 respostes que comporta una participació del 33,3%. Per altra banda, la nostra insistència ha recaigut principalment en 34 entitats membres de custòdia, la participació de les quals ha estat d’un 55,8%. Tanmateix, cal destacar que no totes les organitzacions han respòs al mateix nivell i, per tant, alguns blocs han quedat exclosos per falta d’informació a l’hora de realitzar aquest estudi. L’enquesta ha constat de 8 blocs referits als següents aspectes:

I. DADES II. ORGANITZACIÓ III. EQUIP HUMÀ IV. EQUIPAMENT V. RECURSOS ECONÒMICS VI. SISTEMA DE COMUNICACIÓ VII. VISIÓ DE FUTUR VIII. TREBALL EN XARXA

La seva elaboració ha estat en format d’Excel tal i com el seu buidatge. Per a la seva redacció s’ha consultat la bibliografia que es troba llistada en l’apartat 5 de l’informe. L’existència de preguntes en categories ha permès generalitzar les respostes en diferents nivells però també s’han redactat qüestions més obertes per obtenir unes respostes més precises i definides en cada cas. El model d’enquesta es pot veure a l’annex d’aquest informe. És recomanable la seva lectura abans de consultar els resultats que s’exposen a continuació.


18

3 Resultats Els resultats estan comentats a continuació per a cadascun dels 8 blocs de l’enquesta.

3.1 Bloc I. DADES Aquest bloc l’han respòs 18 organitzacions. La tipologia d’organitzacions que han contestat l’enquesta es distribueix en un 61,1% associacions, el 15,7% són administracions públiques, fundacions i consorcis amb un 10,5% en ambdós casos i finalment, empreses privades en un 5,2%. En el conjunt de les respostes, un 94,4% es considera una entitat de custòdia, és a dir, totes excepte una. Aquest resultat és lògic ja que l’enquesta s’adreça a entitats de custòdia.

Organitzacions que han contestat l’enquesta

ADN Fundació per a la Conservació del Voltor

Negre (BVCF)

Ajuntament de Cassà de la Selva GEVEN

Ajuntament de Granollers GOB Menorca

Ajuntament de Manresa Grup Natura Freixe

APNAE Grup Naturalistes d’Osona- ICHN

Arenales de Mar, S.A ICRA

Consorci de l’Alta Garrotxa

Consorci de Les Gavarres

La Banqueta, Associació de defensa del

patrimoni natural

Coordinadora per a la Salvaguarda del

Montseny La Calcària

Fundació Natura SEO

Fent una valoració estimativa de cada entitat respecte el seu volum, la capacitat de recursos humans i la seva implicació, es pot fer una quantificació del tipus d’organització amb una escala de petit a gran (vegeu taula pàgina següent). De la mateixa manera, ho podem comparar amb els que no han respòs. D’aquesta manera, en general es pot observar que pràcticament han contestat un percentatge significatiu de cada tipus d’organització, la qual cosa suggereix que la mostra és prou representativa per a validar les conclusions d’aquest estudi. Val a dir, que les entitats molt petites i molt grans són les que han generat menys respostes en el seu conjunt, per tant és probable que les seves situacions en quant a recursos i necessitats siguin diferents de les que mostra aquest informe; en canvi les entitats petites i


18

mitjanes que tenen un major percentatge de resposta són les que queden més reflectides per l’informe.

Han respost No han respost

Molt petita 10,5% 20%

Petita 47,3% 33,3%

Mitjana 36,8% 33,3%

Gran 5,2% 6,7%

Molt gran 0% 6,7%

3.2 Bloc II. ORGANITZACIÓ Aquest bloc l’han respòs 13 organitzacions.

La línia general de treball relacionat amb la custòdia de les organitzacions es basa en la conservació del territori per mitjà d’acords amb propietaris i gestió de finques. En cada cas, s’elaboren a partir de plans de gestió o de protecció segons la seva finalitat, tal com pel seu valor naturalístic, com per la importància de ser l’hàbitat específic d’una espècie animal significativa o pels recursos que contenen. Els objectius són tant amplis com els diferents àmbits en els quals es treballa, ja que poden ser tant específics com diversos, centrant-se en la viabilitat d’una espècie en un indret determinat a custodiar com a tocar els diferents medis (estepes, boscos, zones humides, medi marí,…) i estudiar-ne els seus punts característics a conservar. La metodologia utilitzada segueix un seguit de punts comuns per a la majoria d’actuacions. En primer lloc, és primordial la identificació i detecció de l’espai d’interès per a realitzar els projectes convenients. Aquests poden encaminar-se directament a un Pla de Gestió impulsat per l’administració competent o l’organització actua per mitjà del contacte amb els propietaris per iniciar les accions que permetin la seva custòdia i protecció. Tot això comporta, en la majoria dels casos, la contractació laboral de l’assessorament tècnic per a realitzar els estudis convenients i la proposta d’alternatives. El mètode sempre inclou un seguiment i pot derivar, no en tots els casos, en la redacció d’un Pla de Gestió. Referent a l’òrgan de govern de cada entitat, un 84,6% respon a l’existència d’un òrgan, ja sigui junta, patronat, consell o varis. Per altra banda, el 15,4% de les organitzacions no té un òrgan de govern específic. De les organitzacions que es regeixen per un òrgan de govern, les reunions d’aquests tenen una freqüència molt variable, que oscil·la entre setmanal i anual.


18

Organització Freqüència reunió

Fundació Natura Dos o tres cops a l'any el patronat i cada quinze dies la Comissió Executiva Delegada.

APNAE Cada 2 mesos

Consorci de l’Alta Garrotxa Tres cops a l'any

Ajuntament de Cassà de la Selva Setmanalment Comissió de Govern i Mensualment Ple Municipal

Grup de Naturalistes d’Osona-ICHN

1 cop al mes

ICRA 1 cop a la setmana

GEVEN 1 cop cada setmana/ quinze dies

GOB Menorca Setmanals, mesuals, bimensuals i anuals segons l'òrgan executiu, comissió Junta Directiva i Assamblea de socis

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

2 cops l'any

Consorci de les Gavarres Mensual

Grup Natura Freixe Mensual

A la qüestió de l’elaboració d’un pla estratègic o unes línies de treball clares, el 53,84% responen afirmativament i el 46,15% no l’han elaborat. En quant a la presa de decisions de les organitzacions, el 84,61% té un sistema ben organitzat en contraposició d’un 15,38%. El 84,61% de les entitats redacten una memòria anual dels resultats obtinguts de les seves accions, per contra un 15,38% no ho fa. Amb aquests percentatges s’observa que l’organització en quant a les decisions i els resultats d’aquestes, en les entitats de custòdia, està prou abordada. No obstant, la redacció d’una avaluació d’aquests resultats no s’efectua majoritàriament, ja que el 53,8% respon que no la inclouen. Val a dir, que és important fer un estudi sobre els resultats obtinguts per tal de poder incidir en aquells aspectes més problemàtics i avaluar els resultats més positius, que genera cada organització. Altrament, existeix força conscienciació a l’hora de proposar-se uns objectius concrets anualment, tal i com indica el 76’9% de respostes afirmatives obtingudes en aquest apartat, la qual cosa és primordial per a definir unes línies de treball clares. Aquest fet també va acompanyat d’un 84,6% d’entitats que elaboren un pressupost anual previ a les seves accions. De cara a la difusió dels resultats tan sols un 53,8% ho porten a terme respecte el 46,1% que no ho efectuen.


18

La base social que conforma les diferents organitzacions, en quant a voluntaris, el nombre oscil·la entre 6 i 200, segons el tipus d’entitat i el seu volum. En els casos en què l’entitat sigui consorciada o administració pública, el nombre és nul. Per altra banda, només 5 organitzacions (38,4%) confirmen tenir persones donants o col·laboradores amb un nombre molt variable, la qual cosa es produeix de la mateixa manera en quant a organitzacions col·laboradores. El nombre de membres i socis varia entre 15 a 1232, en el cas del 61,5% dels enquestats. El nombre mínim de persones de govern en una organització és de 4 i el màxim és de 27. Només hi ha 5 organitzacions (38,4%) que compten amb assessors permanents i les quantitats són de l’entorn de 2 a 60. I en el cas de consultors externs només es comptabilitzen en 3 organitzacions (23%) amb un rang molt ampli en quantitat.

3.3 Bloc III. EQUIP HUMÀ Aquest bloc l’han respòs 15 organitzacions.

Es comptabilitzen 5 organitzacions que el personal remunerat assoleix uns percentatges entre el 90% i el 100%, entre el 70% i 80% en un cas, igualment en el cas de remuneracions d’entre el 60% i el 70% i en 3 organitzacions entre el 10% i el 20%. Finalment, en 4 casos, el 26,7%, les remuneracions de l’equip humà són nul·les. L’equip tècnic està format en 6 organitzacions per personal a jornada completa amb un nombre entre 1 i 10 persones, d’aquestes organitzacions 3 d’elles tenen 1 persona més a mitja jornada. En l’organització GOB Menorca, entre 10 i 20 persones es troben treballant a jornada completa i 2 més a mitja jornada i, a l’associació SEO, el personal a jornada completa es troba amb una quantitat entre 40 i 50 persones i 3 a mitja jornada. De les 7 organitzacions que no disposen d’equip tècnic a jornada completa, dues tenen una persona a mitja jornada i les altres 5 només estan composades de voluntaris. El nombre de voluntaris es troba entre 1 i 5 persones a 3 organitzacions, dues en tenen entre 5 i 15 persones, una entre 10 i 15 i dues entre 15 i 20 voluntaris. Per altra banda hi ha 1 organització amb 25 voluntaris, una altra amb 50 i una altra amb un nombre indefintit de voluntariat. A l’apartat referent al voluntariat, 8 entitats (53,3%) realitzen un treball organitzat amb els voluntaris mentre que el 40% no. En 9 casos que representen el 60%, es defineixen unes tasques concretes per al voluntariat i en 5 casos no es programen unes activitats específiques. En el 50% de les entitats que han respòs aquest apartat, existeix un sistema establert de captació de voluntaris i en el 40% d’elles es realitza una formació al voluntariat. Finalment, 9 organitzacions tenen una estratègia d’implicació dels voluntaris.


18

Organització Nombre de voluntaris

Fundació Natura 20

APNAE 0

SEO 15

Consorci de l’Alta Garrotxa 0

Grup Naturalistes d’Osona- ICHN 5-10

ICRA 5

GEVEN 20

ADN 7

Associació Defensa del Patrimoni Natural “La

Banqueta” 1

Fundació per a la Conservació del Voltor Negre

(BVCF) 50

Arenales de Mar, S.A 0

GOB Menorca Incomptables

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny 3

Consorci de les Gavarres 0

Grup Natura Freixe 25

La permanència del personal contractat és elevada en les 9 organitzacions que han respòs aquest apartat, de la mateixa manera que el voluntariat, tot i depenent de les activitats que sorgeixen per fer o de la fidelitat d’aquests. En el cas de la permanència del consell, en les 7 respostes obtingudes, el rang esdevé entre els 2 i els 5 anys. L’equip contractat es troba en un marge d’edat que supera en la majoria dels casos els 24 anys fins els 45, tot i que es dóna una resposta en què n’hi ha fins a 64 anys. En el cas dels voluntaris, entren més joves, al voltant dels 17-20 anys i en poden haver fins a 70 anys d’edat. Per a planificar i organitzar la feina de l’equip, la regularitat majoritària, amb un 33,3% és setmanalment, un 28,57% ho realitza de manera mensual, un 14,28% es reuneix per quinzenes, una organització ho fa bimensualment i de la mateixa manera n’hi ha una altra que es reuneix de manera anual i un cas en què es realitzen 2 reunions a l’any. El 80% de les entitats enquestades afirmen realitzar accions de formació i capacitació de l’equip tècnic, de les quals el 50% són de tipus externa, el 17% són accions internes i el percentatge restant combina les dues modalitats de formació. La tipologia majoritària és la d’assistència de


18

congressos i/o jornades, en segon lloc la participació en grups de treball o de recerca i finalment cursos. La freqüència d’aquestes activitats es dóna amb un 41’7% en 2 o 3 ocasions a l’any, el 33’3% ho realitza en 1 o 2 cops anualment, el 8’3% realitzen accions en 3, 4 o 5 ocasions i tant sols l’entitat Fundació Natura n’executa entre 20 i 25 accions de formació a l’any. El contingut de la formació que més destaca és de tipus tècnica, amb el 80% de les respostes obtingudes, en segon lloc amb un 20% la formació es tracta en habilitats directives i d’organització i amb un 13,3% de tipus econòmica i administrativa. En el 53’3% dels casos, el fet de desplaçar-se per la formació és un impediment i és per això que el 73’4% considera que la formació electrònica és prou útil. Els àmbits de formació que més interessen a les entitats de custòdia, en base a la llista tancada, han estat la captació de fons amb un 66,7% seguit de la custòdia del territori amb un 60%. L’aprenentatge de l’entorn informàtic és important per a un 46,7% i amb el 40% es troben les formacions sobre gestió d’ONGs, comunicació i planificació estratègica. Per últim, amb tant sols un 26,7%, es considera necessària la formació en administració i comptabilitat. També s’ha destacat la importància de l’àmbit de gestió d’espais naturals i la conservació d’espècies. Altres formacions que algunes entitats no posseeixen i no troben són el marc lògic, la gestió de projectes, la participació dels socis i la capacitat de dinamització social. Seguidament, es troba un llistat de coneixements que aporten diferents entitats a altres organitzacions membres de la xct (vegeu taula pàgina següent).

3.4 Bloc IV. EQUIPAMENT Aquest bloc l’han respòs 17 organitzacions.

En la totalitat de les organitzacions, es posseeix una oficina, de les quals el 47% dels casos és cedida. Amb la mateixa proporció, un 23,5%, el local és llogat o de propietat, però en algun cas l’existència de vàries seus en una mateixa organització fa que hi hagi oficines de tot tipus. En quant al material, un 82,3% afirmen tenir telèfon de contacte de l’organització dels quals un 71,4% disposen de contestador per atendre les trucades rebudes fora de l’horari d’atenció. Totes les entitats posseeixen ordinadors per executar les diferents tasques, assolint una quantitat que es troba en el rang d’1 fins a 40 unitats, segons el volum de la organització. El 94,1% ha elaborat una pàgina web de l’organització, dels quals el 81,2% conté informació interactiva i se n’actualitzen regularment els continguts, mentre que en la resta de casos, tant sols es tracta d’una presentació de l’entitat en la qual no es realitza cap manteniment. Referent al correu electrònic, totes les organitzacións en disposen i el 76,4% el consulten diàriament. Els casos restants ho fan de manera setmanal. Finalment, el 64,7% afirmen disposar de línia de comunicació ADSL en vers d’un 35,3% que no l’utilitza.


18

Organització Formació que ofereixen

Fundació Natura Custòdia, Captació de Recursos, Gestió

Zones humides, Gestió ONG,…

Grup Naturalistes d’Osona – ICHN

Coneixements relacionats amb el medi

natural a nivell de Països Catalans i en el

cas del GNO a nivell d'Osona.

ICRA

Coneixement dels espais naturals i situació

ocells rapinyaires a les comarques de

Tarragona, especialment águila cuabarrada

GEVEN

Temes urbanístics, estratègies de

campanyes de conservació, contactes amb

propietaris per acords de custòdia

Associació Defensa Patrimoni Natural

“La Banqueta”

Experiència en la gestió d'un espai, el Parc

de la Banqueta, amb molts pocs recursos i

on intenten fer comptables els usos de reg

amb els naturals d'esbarjo, etc.

Fundació per la Conservació del Voltor

Negre (BVCF)

Planificació de projectes de conservació

d'espècies amenaçades (principalment aus

rapinyaires)

Arenales de Mar, S.A L'empresa privada turística com a ens de

preservació del medi

GOB Menorca Experiència

Coordinadora per a la Salvaguarda del

Montseny

Acitvitats en l'àmbit d'acció de la CSM

Grup Natura Freixe

Gestió espais naturals, conservació

d'espècies, projectes de reintroducció

(cigonya blanca).

3.5 Bloc V. RECURSOS ECONÒMICS Aquest bloc l’han respòs 15 organitzacions.

En l’apartat de pressupostos i comptabilitat, els ingressos mitjans anuals varien en cada organització amb un mínim de 2500 € fins a un màxim de 3.000.000 € anuals. En un 73,3% aquest pressupost s’elabora prèviament, per tant, hi ha un 20% que no ho fa mentre que un 6,7% no contesta. No obstant, totes les entitats en fan un seguiment exhaustiu. És interessant


18

l’existència d’un 46,6% que disposa d’un fons de reserva, que demostra un caràcter previsor. En quant a l’administració de les finances, el 93,3% porta un registre de comptabilitat i en tots els casos es dedica a realitzar un sistema de seguiment i execució del pressupost. Tant sols un 6,7% de les organitzacions no realitza un balanç anual de comptabilitat i tresoreria. A continuació, s’indiquen les principals fonts de finançament més utilitzades en ordre d’importàcia (cal notar que les organitzacions combinen vàries fonts per al seu finançament):

Font Percentatge

Quotes de socis 33,3%

Govern autonòmic 13,3%

Fundacions i altres institucions privades 6,7%

Govern municipal 6,7%

Govern estatal 6,7%

Empreses (per a projectes) 6,7%

En relació a la cartera de projectes dels membres de la xct, el 80% respon positivament sobre el seu interès. En el total d’organitzacions, les despeses més importants que es consideren quasi unànimement són les despeses de personal (sou, dietes, seguretat social, IRPF i desplaçaments) i el manteniment de la pròpia organització. Referent al finançament per a despeses estructurals i/o salarials, només un 26,6% reben un fons assignat exclusivament a aquestes despeses. Les fonts solen ser públiques o són fruit de convenis entre els ajuntaments i la Generalitat de Catalunya. S’obtenen regularment però en alguns casos s’han rebut de manera puntual a l’hora de realitzar algun projecte. Quan es rep una subvenció, el fons s’utilitza per a desenvolupar projectes en un 60% dels casos. El 40% de les entitats també l’utilitzen per a despeses de funcionament i un 33,3% afirma assignar-ne part del fons als salaris. Altres destins d’una determinada subvenció és per a editar revistes o publicacions pròpies, serveixen per al finançament d’altres campanyes o es destinen per a la divulgació.

3.6 Bloc VI. SISTEMES DE COMUNICACIÓ Aquest bloc l’han respòs 17 organitzacions.

Les eines de comunicació externes més utilitzades per les organitzacions enquestades es descriuen en la següent taula:


18

Eina de comunicació Percentatge

Correu electrònic 76,4%

Premsa local/autonòmica/estatal 73,3%

Internet 46,7%

Conferències 29,4%

Correu postal 23,5%

Ràdio local/autonòmica/estatal 23,5%

Actes festius 17,6%

Cartells 11,7%

TV local/autonòmica/estatal 5,8%

Un altre tipus d’eina de comunicació emprada per alguna entitat és la distribució de revistes i publicacions pròpies. Amb la comunicació, l’objectiu primordial que es vol assolir és la sensibilització amb un 41,1% de respostes. Un altre objectiu és el de difondre projectes concrets amb un 23,5%, en menor percentatge es troba el fet de donar-se a conèixer o pressionar l’administració, ambdós amb un 11,7%. Finalment, la comunicació és important en un 5,8% per a la recerca de finançament. En les comunicacions de les entitats enquestades s’utilitza el concepte de custòdia en un 76,4% dels casos. El fet de que alguna organització no difongui aquesta terminologia és degut a que encara no s’entén ja que és desconeguda per la societat, de la mateixa manera que les entitats que difonen aquest concepte ho fan amb la intenció de fer de la custòdia un terme més proper. El 82,3% assegura que la web XCT és útil per a definir aquests conceptes però en el conjunt d’entitats se suggereixen tres aspectes que serien d’utilitat:

1. Xerrades, conferències, sortides de camp i contacte amb la premsa comarcal.

2. Una borsa de treball i un fòrum per a l’intercanvi entre membres de la XCT

3. Un apartat de divulgació de projectes concrets

3.7 Bloc VII. VISIÓ DE FUTUR Aquest bloc l’han respòs 17 organitzacions. Una de les principals dificultats a les que s’enfronten les diferents organitzacions per assolir la seva missió és, amb un 88,2%, l’obtenció d’un finançament estable. Una altra mancança que es destaca és la necessitat d’un millor planejament estratègic amb un 41,1%. A continuació, amb un 29,4%, la dificultat és l’accés a les decisions del govern seguit de la


18

captació de voluntaris i finalment amb un 17,6% es troben la poca experiència en la comunicació i la possessió d’una oficina de propietat. En el futur, la importància que prendrà la custòdia del territori per a les organitzacions serà elevada en un 29,4% dels casos. En el 58,8% de les entitats la custòdia prendrà força importàcia i en les entitats com APNAE i l’ajuntament de Cassà de la Selva, que representen l’11,7%, serà de poca importància degut a que es tracta d’entitats per les quals la custòdia no és un objectiu primordial.

3.8 Bloc VIII. TREBALL EN XARXA Aquest bloc l’han respòs 17 organitzacions. De les entitats enquestades, onze membres comparteixen informació amb altres organitzacions, de les quals es destaquen GEPEC, EGRELL i Projecte Rius. Altres organitzacions amb les quals es comparteix informació serien: Associació La Bassa Roja-Amics de la Natura, IPCENA, associacions de la Plana Urgellenca, la Comissió de medi ambient de l’ajuntament de Pals, Fundación Ecología y Desarrollo, ICO, Fundació Territori i Paisatge, Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, SEO-Birdlife, Col·lectiu Bosc Verd, Plataforma Salvem el Penedès, Lo Pi Negre, Grup Alt Segre, consorcis, universitats i altres associacions locals, nacionals i europees. El 47% de les entitats, afirmen optimitzar recursos compartint eines, accions i serveis amb altres entitats. Els principals interessos de l’àrea xct es troben en el següent llistat:

- Activitats d'altres membres i convocatòries d'ajuts, subvencions, premis…

- La informació que proporciona - La seva capacitat per a impulsar la custòdia vers el públic en general,

els propietaris i els governs - La comunicació amb els propietaris - Conèixer noves estratègies per protecció i gestió d'espais - Informació sobre cursos, seminaris, línies d'ajuts i experiències de

custòdia - La logística i la divulgació - Suport tècnic, informació i possible participació en projectes

compartits - Suport jurídic, assessorament per a projectes,…

El 76,4% confirmen que el seu equip inverteix temps i recursos desenvolupant relacions de treball amb altres organitzacions, tot i que només el 29,4% considera una prioritat estretègica el fet de participar conjuntament amb altres membres de la xct. Com a beneficis principals de pertànyer a la Xarxa de Custòdia del Territori, es destaquen els següents punts:

- La relació amb membres, serveis de la oficina tècnica i lobby per promoure la custòdia

- La informació general sobre el tema de custòdia


18

- El reconeixement de la custòdia i estar informats del que passa en relació a la mateixa

- Poder treballar en el camp de la custòdia disposant d'assessorament - Conèixer el treball de la gent que treballa millor per la protecció real

del territori, conèixer experiències i oportunitats i sobretot disposar d'assessorament de qualitat

- Estar al corrent de tot el que està relacionat amb la custòdia i conèixer les organitzacions que en formen part i en quin àmbit de treball es dediquen

- Estar al cas de les novetats en custòdia del territori i intercanviar experiències amb altres entitats

- Informació al dia de convocatòries d'ajuts - Coneixement i possibilitats de col·laboració - Estar al dia i obtenir una informació privilegiada - Suport per activitats i accions, assessorament, informació del 30x30 - Contactar amb altres entitats i suport en preparació d'ajuts

Altres beneficis que es suggerèixen serien el fet de desenvolupar grups de treball temàtics (medi marí, boscos, etc), aconseguir majors finançaments i de forma estable, suport tècnic i ajut en la tramitació de subvencions, projectes compartits, disposar d'assessorament en cas d'impulsar possibles acords de custòdia, la creació de cursos als espais on es practica la custodia i en altres on es vol practicar, possibilitats de realitzar accions conjuntes amb altres membres de la XCT i aportar mitjans i recursos per projectes. En principi la majoria d’organitzacions no observa que la pertinença a la xct provoqui algun perjudici, tan sols el fet de que si no es comunica molt bé el que suposa la custòdia, pot ser malinterpretada per persones del món rural que ho interpreten com una ingerència. Una altra observació és la de que existeixi la confusió entre els socis i simpatitzants per la manca de coneixement de la tasca que duu a terme la Xarxa. Les principals accions que faciliten el treball conjunt dins la XCT són el butlletí i la trobada anual, trobades i jornades de difusió que podrien completar-se amb trobades sectorials, internet i e-mail, organitzar reunions d'intercanvi d'informació amb altres grups, seminaris i grups de treball específics. El 23,5% de les entitats utilitzen els elements d’imatge de pertinença de la XCT en els seus materials de difusió i el 41,1% comunica als mitjans que formen part de la XCT. El fet de que els percentatges siguin tant baixos i que hi hagin organitzacions que no realitzen aquestes accions és degut a que ja els hi és difícil que el nom i la marca de la pròpia organització aparegui als mitjans i més si es vol fer èmfasi perquè també hi consti la XCT i, d’altres vegades, per manca de costum.


18

A continuació es troben els principals serveis de la Xarxa de Custòdia del Territori que utilitzen les organitzacions que han respost l’enquesta:

Serveis XCT Percentatge (%)

Consultes de documentació 29,4

Informació i tramitació de subvencions i finançament 29,4

Assessoraments tècnics 17,6

Comunicació i difusió 17,6

Visites tècniques i impuls per a la custòdia del

territori 17,6

Contacte entre membres 17,6

Logo xct per a díptics i documents 11,7

Assessoraments a propietaris 5,8

Organització i coordinació d’actes públics 5,8

Enviament de guies i fulletons 5,8

Préstec de documentació específica de custòdia 5,8

Xerrades i presentacions 5,8

Les entitats membres que han col·laborat en l’elaboració d’aquest estudi han suggerit, a més, altres serveis que serien útils i interessants com, per exemple, un suport actiu a campanyes concretes amb assessorament i col·laboració en la recerca de fonts de finançament, cessió de material de so i imatge per a la divulgació per les escoles de la comunitat i finançament de projectes concrets.


18

4 Resum de punts forts i febles detectats per l’enquesta

PUNTS FORTS

• La metodologia emprada en les

accions que es realitzen segueixen

una estructura lògica i comuna en la

majoria dels casos.

• La majoria d’organitzacions redacten

una memòria anual dels resultats.

• El voluntariat present en les

organitzacions és un aspecte molt

positiu que incorpora dinamisme a

l’entitat.

• L’equipament estructural de les

organitzacions és complet i adequat

respecte el seu volum i capacitats.

• Algunes entitats tenen un fons de

reserva per al seu finançament.

• Les comunicacions de les entitats

pretenen, majoritàriament, la

sensibilització dels ciutadans.

• La custòdia del territori prendrà força

importància de cara al futur en les

diferents entitats membres.

• Existeix un treball en xarxa important

amb la col·laboració d’altres

organitzacions de manera habitual.

PUNTS FEBLES

• Les reunions d’equip de diferents

entitats tenen una freqüència baixa

• No s’acostuma a redactar una avaluació

dels resultats.

• La dificultat d’obtenir finançament

estable per a la pròpia organització és

el repte més comú per a les entitats

enquestades.

• Existeixen moltes dificultats per

afrontar les despeses del personal de

les organitzacions.

• Les entitats enquestades tenen

dificultats per a difondre el concepte de

custòdia en les seves comunicacions.

• Es destaca la necessitat d’aconseguir

millors planejaments estratègics

• Es dóna la necessitat de suport tècnic

• Són necessaris ajuts per a tramitar

subvencions

• És necessari crear cursos en espais on

es practica o es vol practicar la custòdia

• Calen els recursos convenients per a

realitzar projectes.

• Les persones relacionades amb el món

rural interpreten la custòdia com a una

intromissió a la seva feina i una

disminució dels seus beneficis, per tant

s’ha de difondre el concepte de manera

que sigui entès correctament.


18

5 Bibliografia Castiñeira, A., Vidal, P., Iglesias, M., Mirosa, O., Villa, A. 2003. Llibre Blanc

del tercer sector civico-social. Generalitat de Catalunya.

Millar, H. 2003. Succesful Stewardship and Conservation Organizations-

Case Studies and Best Practices. The Leading Edge, Stewardship and

Conservation in Canada 2003.

Giró, F. Indicadors d’èxit, fem les coses ben fetes a les nostres

organitzacions? In Bioma núm. 2, pàgs 53-54.

Gardner, J. et al. Appreciating the Values, Needs and Potencial of the

Stewardship and Conservation Sector in Canada: Strategic Directions

for Funding and other Support. The Leading Edge, Stewardship and

Conservation in Canada 2003.

Del Rincón, D., Arnal, L., Latorre, A., Sans, A. Técnicas de investigación en

Ciencias Sociales.

Sierra Bravo, R. Técnicas de Investigación Social. Teoría y ejercicios.

Pietx, J. Entitats de custòdia del territori i conservació de la natura:

necessitats i oportunitat d’ocupació i professionalització. La visió de la

XCT. III Reunió de la Xarxa de Custòdia del Territori a Tremp, 2003.

ANNEX

Enquesta sobre els recursos i necessitats de les entitats membres de

6 Model d’enquesta amb indicació quantitativa de les respostes obtingudes El qüestionari consta de 8 blocs referits a un aspecte en concret a partir de diverses preguntes. Alguna d’elles són obertes id’altres són catalogades per tal de facilitar la resposta. En aquests casos, marqueu l’opció o opcions correctes de les quedisposeu. Si no es troba la resposta desitjada, apareix també l’opció d’”altres” per tal que pogueu redactar, en l'espaidisponible, la vostra resposta. Preguem que ens envieu el qüestionari omplert per correu electrònic el més aviat possible. La durada aproximada d'aquestaenquesta és d'uns 45 minuts. El termini finalitza el dia 6 de setembre. Moltes gràcies.

I. DADES:

1- Nom de l’organització

2- Tipus d’organització (associació, fundació,...)

3- Sou una entitat decustòdia?

SI 17 NO 1

4- Nom de la persona que contesta l’enquesta

Càrrec

Temps que porta al'organització

ANNEXEnquesta sobre els recursos i necesitats de les entitats membres de custòdia

III

II.

ORGANITZACIÓ:

1- Quines són les vostres línies de treball relacionades amb lacustòdia?

Metodologia de treball

2- a. Existència d’òrgan de govern: junta, patronat, consell,altres…

SI 11 NO 2

b. Freqüència de reunions dels òrgans degovern

SI NO

3- S’ha elaborat un pla estratègic o unes línies de treballclares?

7 5

4- Teniu un sistema organitzat de presa dedecisions?

11 2

5- a. Els resultats es redacten en una memòriaanual?

11 2

b. Inclou una avaluació delsresultats?

6 7

c. Es redacten uns objectiusanuals?

10 3

d. I un pressupostanual?

11 2

e. Se’n fa alguna mena de difusió delsresultats?

7 4

Continua a la següent pàgina


IV

6- Base social.

· l’organitzacióconté…

Quantitat

� voluntaris

6-200

� donants ocol·laboradors

a) persones Molt variable (1-287)

b) organitzacions Molt variable (1-

incomptables) � Membres o socis 15-1232

� Persones de l’òrgan de govern 4-27

� Assessorspermanents

� Consultors externs


V

III. EQUIP HUMÀ:

1- Percentatge que composa els diferents tipus de personal

a. remunerat %

b. voluntariat %

c. autònoms %

2- Equip tècnic Quantitat

a) Personal a jornada completa 1-50

b) Personal a mitja jornada 1-3

c) voluntaris 1-50

3- Voluntaris: SI NO

a) Teniu un treball organitzat amb els voluntaris? 8 6

b) Tenen unes tasques definides? 9 5

c) Hi ha un sistema de captació de voluntaris? 7 7

d) Es dóna formació al voluntariat? 6 8

e) Existeix una estratègia d’implicació delsvoluntaris?

4 9

4- Quin grau de permanència mitjana tenen les persones del’organització?

a) Contractat Elevat (9 respostes)

b) Voluntaris

c) Consell 2-5 anys

5- En quin rang d’edat es troba l’equip contractat? 24-45

I el voluntariat? 20-70

6- Amb quina regularitat es reuneix l'equip per planificar i organitzarla feina?

7- a) es fan accions de formació i capacitació de

l’equip tècnic? SI NO

12 3 b) Interna o externa?

c) Tipus SI NO

� Cursos 10

� Assistència a congressos/jornades 15

� Participació en grups de treball o de recerca 11

� Altres Quin?


VI

d) En quantes accions de formació participen al’any?

e) De quin tipus de formació es

tracta? SI NO

� Habilitats directives id’organització

3

� Econòmica iadministrativa

2

� Tècnica 12

f) Haver-se de desplaçar per la formació és unimpediment?

SI NO

8

g) És útil la formació electrònica? 11

8- Quins són els àmbits de formació més interessants pervosaltres?

� Gestió d’ONG’s 6

� Custòdia del Territori 9

� Comunicació 6

� Administració icomptabilitat

4

� Planificacióestratègica

6

� Captació de fons 10

� Entorn informàtic 7

� Altres

9- Hi ha alguna formació que necessiteu ino trobeu?

SI NO

Quina?

10- Existeixen coneixements a l’entitat que puguininteressar a altres organitzacions membres de laxct?

SI NO

Quins coneixements aporteu?


VII

IV.

EQUIPAMENT:

SI NO

1- Possessió de local 17

L'oficina és... llogada 4

propietat 4

donada

cedida 8

altres Tot tipus

SI NO

2- a. Possessió de telèfon de contacte del’organització?

14

b. Disposen de contestador per atendre les trucades rebudes fora del’horari d’atenció

10 Quantitat

3- a. Disposen d’un/varis ordinadors perexecutar les tasques?

17 1-40

b. Existència d’una web de l’organització? 16

c. Es tracta d’una web de…

� presentació sensemanteniment

2

� informació interactiva amb actualització regular delscontinguts

13

d. Disposeu d’un correuelectrònic?

SI 17 NO

e. Amb quina regularitat és gestionat elcorreu electrònic?

� Diària 13

� Setmanal 4

� Mensual

� Ocasionalment

� No esfa

f. Disposeu de línia de comunicació ADSL? SI 11 NO 6


VIII

V. RECURSOS ECONÒMICS:

1- Pressupostos i comptabilitat:

a) Ingressos mitjans anuals 2500-3000000

b) S’elabora prèviament? SI 11 NO 3

c) Se’n fa un seguiment? SI 15 NO

d) Disposeu d’un fons dereserva?

SI 7 NO 8

e) Administració de finances SI NO

� Es porta un registre decomptabilitat

14 1

� Hi ha un sistema de seguimenti execució del pressupost

15

� Es fa un balanç anual decomptabilitat i tresoreria

14 1

2- Finançament

a. Marqueu totes les fonts de finançament utilitzades i indique-ne el percentatge aproximat que s’obté

Percentatge

� Fundacions i altres institucions privades 1 %

� govern estatal 1 %

� govern autonòmic 2 %

� diputació provincial %

� govern municipal 1 %

� quotes de socis 5 %

� donacions de particulars %

� donacions d’empreses %

� empreses (per a projectes) 1 %

� merchandising (productes de l’entitat) %

� esdeveniments per obtenir fons (sessions de diapositives,subhastes, vendes…)

%

b. Us interessa la cartera deprojectes dels membres de la xct?

SI 12 NO

3- Quines són les 3 despeses més importants?

Sou, SS, personal, dietes, IRPF, manteniment


IX

4- Finançament per despeses estructurals / salaris

· Reben finançament assignat exclusivament a salaris o despesesestructurals?

SI 4 NO

· De quines fonts de finançament estraca?

· Es rep regularment o són fonsocasionals?

El fons d'una determinada subvenciós'utilitza per:

� desenvolupar els projectes 9

� salaris 5

� despeses de funcionament 6

� altres

Què?


X

VI.

SISTEMA DE COMUNICACIÓ:

1- Les 3 eines de comunicació externa més utilitzades pervosaltres són:

� conferències 5

� actes festius 3

� correu postal 4

� correu electrònic 13

� cartells 2

� premsalocal/autonòmica/estatal

11

� ràdio local/autonòmica/estatal 4

� TV local/autonòmica/estatal 1

� internet 7

� altres…

2- Quin tipus d’accions o campanyes es realitzen?

3- Trieu, per ordre d’importància, els tres objectius principals que voleuassolir amb la comunicació

� Sensibilització 7

� donar a conèixer entitat 2

� recerca de finançament 1

� pressionar administració 2

� difondre projectes concrets 4

4- Utilitzeu conceptes o terminologia de custòdia en les vostrescomunicacions?

SI NO

13

Per què? SI NO

5- El web XCT és útil per definir aquests conceptesi termes?

14

Què hi trobeu afaltar?


XI

VII. VISIÓ DE FUTUR

1- Quines són les 3 principals dificultats que cal superar l’organització per assolir

la seva missió (objectius):

� Finançament més estable 15

� Millor planejament estratègic 7

� Mètode de selecció de projectes de custòdia i conservació queavaluï la viabilitat

4

� Experiència en comunicació 3

� Accés a les decisions delgovern

5

� Sistema de direcció de dades

� SIG (Sistema d’Informació Geogràfica)

� Oficina 3

� Voluntaris 4

� Altres …

2- Quina importància prendrà la custòdia del territori per al’organització?

� Molta 5

� Força 10

� Poca 2

� Gens


XII

A continuació hi trobareu l'últim bloc de preguntes relacionades amb el treball enxarxa. Aquest apartat també el poden respondre persones a títol individual.

VIII. TREBALL EN XARXA

1- SI NO

Comparteix informació regularment amb altresorganitzacions amb objectius similars?

12 5

Quines? SI NO

2- Optimitzeu recursos compartint eines, accions i serveis ambaltres entitats?

8 9

3- Què és el que més us interessa de l’àrea xct?

4- El vostre equip inverteix temps i recursos desenvolupantrelacions de treball amb altres organitzacions?

SI NO

13 4

Quines són les organitzacions més freqüents?

5- És una prioritat estratègica de l’organització la participacióconjunta amb altres membres de la xct?

SI NO

5

6- Quin és el principal benefici que us aporta el pertànyer a laXCT?

SI NO

N’hi podrien haver d’altres?

Quins?

7- Quins perjudicis penseu que pot provocar?

8- Quines accions faciliten el treball conjunt dins la XCT?


XIII

9- SI NO

S’utilitzen els elements d’imatge de pertinença de la XCT enels propis materials de difusió?

4

Es comunica que es forma part de la XCT als mitjans decomunicació?

7

En cas que no, per què?

10- Quins són els principals serveis oferts per la XCT queutilitzeu?

� Assessoraments jurídics

� Assessoraments tècnics 3

� Assessoraments a propietaris 1

� Assessoraments per encàrrec

� Comunicació i difusió 3

� Contacte als mitjans de comunicació

� Pòster xct per actes públics

� Logo xct per a díptics i documents 2

� Cessió de fotos xct

� Organització i coordinació d’actes públics 1

� Enviament de guies i fulletons 1

� Préstec de documentació específica decustòdia

1

� Consultes de documentació 5

� Informació i tramitació de subvencions ifinançament

5

� Recepció i difusió de fulletons d’entitatsmembres

� Xerrades ipresentacions

1

� Visites tècniques i impuls per a la custòdiadel territori

3

� Contactes entremembres

3

� Defensa d’interessos de lesentitats

SI NO

11- En trobeu a faltaralgun?


XIV

En cas que si, anomeneu tres altres serveis que us serienútils:

�

�

�

Documents

Informe 4 XCT Recursos necessitats entitats custodia 4 XCT Recursos...1 Enquesta dels recursos i les necessitats de les entitats de custòdia membres de la XCT. Informe final Novembre