INFORME AMBIENTAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL …governobert.bcn.cat/sites/all/static/impacte-mediambiental/pdf/... · compacta i complexa, disminuint la seva petjada ecològica i

INFORME AMBIENTAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGM PER A LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA DE LA MARINA DE LA ZONAFRANCA

GENER 2014

CLIENT

REDACCIÓ

CARRER 60, 25-27. EDIFICI Z, PLANTA 2 SECTOR A, ZONA FRANCA 08040 BARCELONA T 932 237 400 F 932 237 414

www.bcnregional.com [email protected]

COORDINACIÓ

Marc Montlleó, Director de Projectes Ambientals

COL·LABORACIÓ

Nuno Miguel Tabares, Enginyer ambiental Gustavo Rodríguez, Cap d'Infraestructures Energètiques, Enginyer Industrial Gemma Conde, Ambientòloga Maria Foselli, Arquitecta

i l’equip tècnic i administratiu de Barcelona Regional

© 2014, BARCELONA REGIONAL

Informe Ambiental de la Modificació Puntual del PGM per a la Transformació urbanística de la Marina de la Zona Franca

Gener 2014

3

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS ................................................................................ 5 1.1. Introducció .....................................................................................................................................5 1.2. Objecte de l’informe ambiental ......................................................................................................5

2. ÀMBIT I ANTECEDENTS DE PLANEJAMENT ...................................................... 7 2.1. Descripció de l’àmbit .....................................................................................................................7 2.2. Antecedents de planejament .........................................................................................................7

3. PLANEJAMENT VIGENT ....................................................................................... 8 3.1. La Modificació del Pla General Metropolità per a la transformació urbanística de la Marina de la Zona Franca .........................................................................................................................................8 3.2. El Pla Especial d’Infraestructures del barri de la Marina de la Zona Franca ................................9 3.3. El planejament derivat. Els Plans de Millora Urbana ..................................................................10

4. PROPOSTA DE PLANEJAMENT: LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGM PER A LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA DE LA MARINA DE LA ZONA FRANCA (MPPGM) .................................................................................................................. 11

5. SITUACIÓ ACTUAL DEL BARRI DE LA MARINA .............................................. 13

6. AGENDA 21 DE BARCELONA ............................................................................ 14

7. CRITERIS AMBIENTALS DE LA MPPGM ........................................................... 15 7.1. Espai públic i verd urbà ...............................................................................................................15 7.2. Cicle de l’aigua ............................................................................................................................18

7.2.1. CARACTERÍSTIQUES HIDROGEOLÒGIQUES ....................................................................................................... 18 7.2.2. PRESÈNCIA DE RECURSOS HÍDRICS ................................................................................................................... 20 7.2.3. SANEJAMENT / DIPÒSIT ANTI-DSU. ....................................................................................................................... 22

7.3. Residus ........................................................................................................................................23 7.4. Mobilitat .......................................................................................................................................26 7.5. Qualitat de l’aire ...........................................................................................................................26 7.6. Qualitat acústica ..........................................................................................................................28

7.6.1. NIVELLS DE SOROLL ............................................................................................................................................... 28 7.6.2. MAPA DE CAPACITAT .............................................................................................................................................. 30

7.7. Sòls contaminats .........................................................................................................................31 7.8. Energia i infraestructures energètiques .......................................................................................31

7.8.1. CANVIS NORMATIUS EN L’EDIFICACIÓ ................................................................................................................. 31 7.8.2. PREVISIONS D’IMPLEMENTACIÓ DE LA XARXA DE CLIMATITZACIÓ CENTRALITZADA ................................. 31 7.8.3. INFRAESTRUCTURES D’ABASTAMENT ELÈCTRIC AL BARRI............................................................................. 32

7.9. Medi socio-econòmic ...................................................................................................................33

8. CONCLUSIONS .................................................................................................... 37

ÍNDEX DE PLÀNOLS

1. GENERALS 1.1. Ortofotomapa 1.2. Planejament actual

2. VERD URBÀ

2.1. Verd urbà actual 2.2. Arbrat viari

3. CICLE DE L’AIGUA

3.1. Xarxa d’Aigua potable proposada 3.2. Xarxa d’aigua freàtica 3.3. Xarxa de Clavegueram proposada

4. QUALITAT ACÚSTICA

4.1. Nivells de soroll diürn 4.2. Nivells de soroll nocturn 4.3. Mapa de Capacitat


Gener 2014

5

1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS

1.1. Introducció

L’Ajuntament de Barcelona des de sempre ha tingut present els temes ambientals. Des de la Cimera de Rio l’any 1992, passant per la Cimera de Johannesburg, o més recentment per nombroses congressos o trobades de temes ambientals, Barcelona ha sigut sensible als temes ambientals i ha anat incorporant en les seves actuacions mesures per tendir a una major qualitat ambiental pels seus ciutadans.

Ja al 1994, Barcelona va signar la carta d’Aalborg, amb la qual cosa la ciutat es comprometria a introduir en les seves decisions les polítiques ambientals. En aquest sentit, Barcelona ha fet una clara aposta vers la sostenibilitat amb la aprovació de la seva Agenda 21, fruit d’un llarg treball de consens entre les entitats cíviques, universitats i empreses, administracions públiques i associacions representats tots ells en el Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat. L’Agenda recull 10 objectius amb diferents línies d’actuació per tal d’impulsar un model de desenvolupament sostenible per la ciutat.

Molt abans l’Ajuntament ja havia aprovat l’any 1994 el document “Programes d’Actuació per a una política mediambiental a Barcelona”, on es recollien de manera transversal aquells programes i actuacions encaminades a millorar la qualitat ambiental de la nostra ciutat.

Des d’aleshores, s’ha anat avançant amb diverses línies d’actuació emmarcades en diferents programes, ja sigui per la millora de la mobilitat, la millora de la qualitat atmosfèrica i del soroll, la racionalització del cicle de l’aigua, l’eficiència energètica, el tractament de l’espai lliure i el verd urbà, la millora del tractament de residus, etc. En definitiva, Barcelona aposta clarament cap un nou concepte de ciutat compacta i diversa, eficient en l’ús dels recursos naturals i amb un espai públic de qualitat.

La nova Llei d’Urbanisme 2/2002 del 14 de març, va introduir el concepte de sostenibilitat i de protecció mediambiental a les polítiques urbanístiques. En aquest sentit, la Llei, més concretament, exigeix com a part de la documentació necessària dels plans d’ordenació urbanística i les seves modificacions, l’elaboració d’un informe mediambiental.

En aquest sentit, el text refós de la Llei d’Urbanisme (decret legislatiu 1/2010) i el seu Reglament (Decret 305/2006) incorporen el requeriment ambiental a la redacció i execució del planejament urbanístic.

Els informes ambientals que tracten transformacions en zones ja urbanitzades han d’enfocar el seu vessant sostenibilista en l’ecoeficiència de les noves construccions i en fer de la ciutat un ecosistema amb major qualitat ambiental.

En el cas de Barcelona cal apostar per un urbanisme sostenible; per seguir treballant per la ciutat compacta i complexa, disminuint la seva petjada ecològica i afavorint la cohesió social. Un model urbanístic que vulgui ser més sostenible ha d’afavorir, sens dubte, la presència estructural del verd, incorporant el paisatge i els espais lliures en la seva configuració.

Barcelona es fixa cada cop més en els seus espais verds, apostant pel seu augment i millora. També des d’aquesta perspectiva s’apunta cap un futur marcat per dos aspectes fonamentals: mantenir l’expansió de la vegetació en la trama urbana i continuar amb l’adopció de criteris de

gestió més sostenibles. Aquest filosofia inclou el fet que els espais verds urbans, a més d’espais de lleure i de contacte amb la natura, són espais de socialització, de trobada i de relació dels ciutadans i ciutadanes.

Avançar cap a la sostenibilitat exigeix canviar formes de pensar, d'actuar, de produir i de consumir. Això significa, en l’àmbit que ens pertoca, incorporar els aspectes ambientals al costat d’altres criteris urbanístics, en els documents de planejament. Aquests criteris de sostenibilitat i medi ambient són els que ja es desenvolupen en el planejament i disseny de la ciutat i que queden recollits en els documents de l’Agenda 21 de Barcelona, que serveix de marc a aquesta ambientalització del planejament urbanístic.

Aquest informe ambiental recull tots aquells aspectes ambientals que incideixen en la present proposta i que s’han introduït com un element vertebrador de la mateixa.

1.2. Objecte de l’informe ambiental

El present document té per objecte fer un anàlisi ambiental de la Modificació puntual del Pla General Metropolità per a la transformació urbanística de La Marina de la Zona Franca.

En els darrers anys, el planejament urbanístic ha anat incorporant paulatinament criteris de sostenibilitat en el seu disseny i execució. En aquest sentit, el text refós de la Llei d’Urbanisme, conjuntament amb el seu Reglament (Decret 305/2006) incorporen el requeriment ambiental a la redacció i execució del planejament urbanístic.

Segons l’article 118 del Reglament de la llei d’Urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol), les modificacions de planejament urbanístic han d'estar integrades per la documentació adequada a la finalitat, contingut i abast de la modificació. En els casos en què les modificacions dels plans tinguin alguna repercussió ambiental o bé si es sotmeten al tràmit d’avaluació ambiental, aquestes han d’anar acompanyades d’un informe ambiental.

Amb la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, s’ha fixat i completat la regulació anteriorment esmentada. Cal destacar, especialment en aquest cas la disposició cinquena, relativa a l’avaluació ambiental del planejament urbanístic.

Aquest document es formula d’acord amb l’article 100 del Reglament de la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol), que és on es determina el seu contingut i abast.

100.1 L’informe ambiental [... ] té per objecte l’anàlisi dels aspectes ambientals que puguin ser rellevants en l’establiment de l’ordenació detallada pròpia de cada un d’aquests instruments, i ha de contenir les següents previsions en tot allò que sigui necessari d’acord amb l’abast de les determinacions del pla derivat:

a) La identificació dels requeriments ambientals significatius en el sector de planejament, el què inclou la descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants del sector, la descripció dels objectius i les altres mesures de protecció ambiental previstes pel pla d’ordenació urbanística municipal o per altres plans o programes aplicables, la definició dels objectius i criteris ambientals adoptats per a la redacció del pla i l’especificació de si el projecte d’urbanització s’ha de sotmetre, per les característiques de l’actuació, al procediment d’avaluació d’impacte ambiental segons la legislació sectorial aplicable. En la identificació dels requeriments ambientals significatius s’han de tenir en compte, entre d’altres, els relatius a la qualitat de l’ambient atmosfèric, la contaminació acústica i lluminosa i el tractament, si s’escau, dels sòls contaminats.


Gener 2014

6

b) La descripció i justificació ambiental de l’ordenació proposada, que comprèn: la descripció, si s’escau, de les alternatives d’ordenació detallada considerades i la justificació de l’alternativa adoptada; la descripció de l’ordenació proposada amb expressió de les seves determinacions amb repercussions significatives sobre el medi ambient; la determinació de les mesures adoptades per al foment de l’eficiència energètica, l’estalvi de recursos i la millora del medi ambient en general.

c) La identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l’ordenació detallada proposada sobre els diferents aspectes ambientals.

d) L’avaluació global del pla i la justificació del compliment dels objectius ambientals establerts.

e) Si s’escau, la descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.

Així doncs, el present informe ambiental té els següents apartats:

- Descriure el contingut, objectius principals de la MpPGM i relacions amb altres plans i normatives vigents.

- Determinar els aspectes rellevants de la situació actual del medi a l’entorn del barri de La Marina.

- Determinar els probables efectes significatius de la MpPGM en el medi, referint-se a la sostenibilitat global del model d’ordenació.

- Determinar les mesures previstes per prevenir, reduir i, en la mesura del possible, compensar qualsevol efecte negatiu important en el medi en l’àmbit d’aplicació de la MpPGM.

- Avaluació global de la MpPGM. - Cartografia i documentació gràfica.


Gener 2014

7

2. ÀMBIT I ANTECEDENTS DE PLANEJAMENT

2.1. Descripció de l’àmbit

L’àmbit d’aquesta modificació puntual té una superfície de 798.027 m2 i es correspon amb el de la MPGM de la Marina de la Zona Franca. Aquest àmbit integra els sòls inserits en el polígon definit pel carrer del Foc, el límit del terme municipal de Barcelona amb l’Hospitalet de Llobregat, el front nord del carrer dels Motors, el carrer d’Amadeu Torner, els terrenys de domini públic ferroviari fins al pont del ferrocarril, sobre el carrer de la Mare de Déu del Port, el Cementiri del Sud-oest, el carrer del Cisell, el carrer de l’Encuny, les parcel·les amb front al costat nord del carrer dels Motors, i tota l’amplada del Passeig de la Zona Franca fins al carrer de la Mineria.

Imatge 1: Emplaçament de l’àmbit

Font: Ajuntament de Barcelona

El Passeig de la Zona Franca, que forma part de l’àmbit com a eix cívic vertebrador de la transformació que assegura la cohesió I la continuïtat urbana amb els barris immediats, es manté dins l’àmbit d’aquest pla en la mesura que les disposicions incideixen en la proposta de planejament vigent.

Dins de l’àmbit de planejament, es manté l’“Àmbit de Transformació”, de 750.339 m2 de superfície, que correspon a l’àrea industrial objecte de la modificació del seu ús principal. S’inclou dins d’aquest àmbit la peça d’Eduard Aunós, de 25.647 m2, vinculada a la Modificació del Pla General Metropolità per a la reordenació de l’antiga fàbrica de Can Batlló i el seu entorn (àmbit discontinu Batlló�Magòria i E. Aunós). Aquesta incorporació es fa als efectes de les modificacions de les qualificacions del sòl, resultants de la MPGM, i no té conseqüències en els còmputs globals d’edificabilitat, en el compliment dels estàndards de sistemes ni en l’equidistribució de beneficis i càrregues, ni en el nombre d’habitatges.

L’Àmbit de la Modificació de PGM exclou expressament els blocs d’habitatges ja existents, que en el seu dia van permetre la relocalització dels residents als habitatges construïts els anys 20 al barri de “Casas Baratas” d’Eduard Aunós, i la zona lliure interior (plaça de Falset) de la mateixa

illa, delimitada pels carrers d’Arnes, Sovelles, Ulldecona i Pontils. Aquesta peça no és objecte de cap transformació.

2.2. Antecedents de planejament

La Modificació del PGM per a la transformació urbanística de La Marina de la Zona Franca, va ser aprovada definitivament l’1 de juny de 2006.

En desenvolupament de les seves determinacions es va aprovar el Pla Especial d’Infraestructures el 26/10/2007, que va establir entre altres determinacions les quotes d’urbanització corresponents als diferents sectors, d’acord amb el que preveia l’MPGM.

Per tal de concretar aquesta distribució de quotes es va redactar un projecte de reparcel·lació econòmica que va ser aprovat l’11/03/2009. Aquesta reparcel·lació econòmica va ser recorreguda i ha estat anul·lada, com ja s’ha explicat, per una sentència de 26/01/2012, tot i que la sentència a data d’avui no és ferma.

Més recentment es va aprovar en data 24/02/2012 una modificació puntual del PEI que va afectar la localització del dipòsit anti-DSU, que se situava inicialment en el subsòl del carrer Motors i que es va emplaçar a la peça d’equipaments del sector 14, al costat del mateix carrer, a sota de la previsió del nou camp de futbol.

Com a planejament derivat han estat aprovats els plans de millora urbana de quatre sectors, dos d’ells amb modificacions puntuals posteriors. Només en el sector 10 s’ha aprovat definitivament el projecte de reparcel·lació (09/03/2011) i ha començat la seva execució.

Imatge 2: Ortofotomapa de l’àmbit de la MPGM

Font: Barcelona Regional


Gener 2014

8

3. PLANEJAMENT VIGENT

3.1. La Modificació del Pla General Metropolità per a la transformació urbanística de la Marina de la Zona Franca

La Modificació del Pla General Metropolità per a la transformació urbanística de la Marina de la Zona Franca, aprovada definitivament per la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona, en data 1 de juny del 2006, preveu la creació d’un nou barri d’usos mixtes, en una àrea urbana on, fins aquell moment, es desenvolupa una activitat industrial de baixa intensitat.

La MPGM Marina 2006 preveu la transformació urbanística mitjançant actuacions de millora urbana que es concreten en 14 sectors, a desenvolupar pels corresponents plans de millora urbana, i la reurbanització de l’àmbit de planejament mitjançant la formulació d’un Pla especial d’infraestructures d’iniciativa municipal (a executar amb els projectes d’urbanització corresponents) que defineix les condicions d’aquesta reurbanització amb caràcter general però centrant-se especialment en possibilitar l’execució dels elements estructurants de l’àmbit que en la seva major part són de titularitat pública.

Objectius de la MPGM de la Marina 2006

La iniciativa de la Modificació del Pla General Metropolità per a la transformació urbanística de la Marina de la Zona Franca, aprovada l’1 de juny de 2.006, va ser de promoció pública per part de l’Ajuntament de Barcelona.

La MPGM de la Marina 2006 tenia per objecte la definició de les condicions urbanístiques necessàries per portar a terme una important transformació de I’àrea industrial de la Marina de la Zona Franca cap un barri d’usos mixtes (residencial i activitat econòmica) integrat a la ciutat.

La seva continuïtat urbana amb els barris contigus existents quedava assegurada mitjançant el Passeig de la Zona Franca, que es definia com a eix vertebrador del conjunt.

Amb l'execució del planejament projectat, el conjunt urbà dels teixits situats al sud de la Gran Via estava previst adquiririen unes dimensions de població i activitat econòmica similars a la resta de centres actius de la ciutat.

Els objectius de la MPGM de la Marina 2006 es concretaren en els següents principis:

a) Assolir un barri amb un alt grau de cohesió social, amb habitatges de diferents règims de protecció, habitatges lliures i habitatges dotacionals.

b) Completar la xarxa viària i reurbanitzar l’àmbit implantant nivells d’urbanització adequats a les noves necessitats.

c) Incorporar una alta dotació d’equipaments comunitaris públics i d’espais lliures.

d) Possibilitar un barri de bona qualitat mediambiental i fomentar l’edificació eco-eficient.

e) Establir les condicions adequades per a la mobilitat sostenible.

f) Possibilitar l’activitat econòmica en compatibilitat amb la residència.

g) Programar el desenvolupament de les actuacions de forma pautada en el temps.

Descripció general de la proposta MPGM de la Marina 2006

La MPGM de la Marina 2006 planteja un procés de renovació de la ciutat a partir de sòls ocupats per indústries que ocupen molta superfície i que veurà millorades notablement les seves condicions d' accessibilitat amb transport públic (línies 2 i 9 del metro). Aquest procés indueix un canvi notable en les característiques urbanes de I'eix vertebrador que és el Passeig de la Zona Franca, que pot recuperar el seu paper de passeig central d'un barri residencial i productiu.

En aquest context la modificació de PGM de la Marina 2006 planteja el primer pas del que haurà de ser la transformació física del sector i obre el camí als instruments derivats, al Pla Especial d'lnfraestructures, als Plans de Millora Urbana i Plans Sectorials d’operacions estratègiques, perquè concretin les formes físiques i tècniques que hauran de servir de suport a la renovació.

La renovació urbana se situa en sòls ocupats per activitats sobre un teixit preexistent i es proposa una trama viària que en bona mida coincideix amb l’existent encara que aquesta no estigui totalment executada i que necessiti una profunda renovació.

Morfològicament, l’estructura urbana del nou barri dibuixa una àrea central equipada (parc més equipaments), unes franges de teixit homogeni que reforcen els “límits” pel carrer Foc, carrer Motors i Passeig de la Zona Franca i una gran peça entre el passeig de la Zona Franca i Montjuïc.

La MPGM de la Marina 2006 preveu un sostre de 1.184.657 m2 i destina un 73,37% a habitatge i un 26,63% a activitats econòmiques. El total d’habitatges previst, amb uns superfície mitja de 80 m2 construïts, suposa un nombre màxim de 10.865 habitatges.

Imatge 3: Qualificacions urbanístiques proposades MPGM Marina 2006. Alineacions i rasants



Gener 2014

9

El sostre destinat a activitats econòmiques es fixa en 315.420 m2, al que si es suma el sostre total per usos de les operacions veïnes (habitatges Eduard Aunós, Porta Firal i Districte 38) suposen la creació de sostre per activitats de 470.116 m2.

En quant als sistemes, la MPGM compleix els estàndards necessaris en operacions que suposen una reordenació global de l’àmbit i que comporten la transformació global dels usos del planejament.

En total suposen un increment de zones verdes i espais lliures de més de 10 ha respecte al planejament vigent en aquell moment, de les quals quasi 2 ha configuren un parc central i la remodelació de la plaça el Nou. En altres casos es tracta d’espais lineals estructurants, que seran complementades per les dotacions més locals en desenvolupament de sectors.

Pel que fa als equipaments, s’incrementen els previstos en el planejament vigent en aquell moment en més de 6 ha, amb una reserva suficient per a relocalitzar les instal·lacions esportives existents, estructurant-les amb usos docents existents al carrer dels Motors per a una millor optimització en la seva utilització.

Imatge 4: Quadre comparatiu planejament vigent abans 2006 i MPGM Marina 2006

Font: © Ajuntament de Barcelona

L’àmbit es delimita en 14 sectors de planejament derivat, en els quals la MPMG fixa:

a) El sostre total

b) La densitat màxima d’habitatge, fixant per aquest ús un sostre màxim i una superfície mitja de 80 m2 per unitat.

c) El percentatge mínim d’habitatge de protecció

d) Els usos principals i compatibles

e) La superfície de sòl destinada a vials, espais lliures i equipaments.

Els sectors de millora urbana número 8 i 14 els reconeix com de desenvolupament prioritari.

Imatge 5: Sectors de planejament MPGM Marina 2006


3.2. El Pla Especial d’Infraestructures del barri de la Marina de la Zona Franca

El Pla Especial d’Infraestructures del barri de la Marina de la Zona Franca, aprovat el 26 d’octubre de 2007, es formula per tal de concretar i planificar el procés de nova urbanització dels sòls industrials del sector de La Marina de la Zona Franca. En data 24/02/2012 es va aprovar una modificació puntual del PEI que va afectar la localització del dipòsit anti-DSU.

La finalitat del PEI és la concreció dels elements bàsics i de les característiques principals que han de reunir les diferents xarxes d’infraestructura i serveis a implantar en el procés d’urbanització així com la definició i programació econòmico-temporal de les actuacions prioritàries en el conjunt del sector i la determinació econòmica de les càrregues d’urbanització que suposarà la renovació d’infraestructures en el conjunt del sector.

Àmbit de transformació del planejament per la MPGMDiferència

Sistemes Superfície m2 % Superfície m2 % Superfície m26 Espais lliures 27.435 133.4257 Equipaments 47.251 111.4575 Vials 209.097 231.1773 Sist. Ferroviari 81.273 0

365.056 48,65 476.059 63,45 111.003Zones

22a Industrial 375.78817-jun Transformació d'ús 1.995

18 Subjecta a vol.especif. 7.500 274.280385.283 67,62 274.280 -111.003

TOTAL 750.339 100 750.339 100 0

SOSTRE 766.576 1.184.657 418.081

SOSTRE m2 m2Nombre màxim d'habitatges

Habitatge 73,37% 869.237 10.865Lliure 52,50% 456.349HP preu concertat

22,50% 195.578

H Protegit (RG i RE)

25,00% 217.309

Act. econòmiques 26,63% 315.420

TOTAL 100,00% 1.184.657

Planejament vigent Planejament proposat


Gener 2014

10

El PEI estableix la programació adequada per assegurar que les obres dels sistemes estructurants incentivin i actuïn de motor de la transformació dels àmbits sotmesos a plans de millora urbana. La disponibilitat d’una part majoritària del sòl destinat a viari permet aquesta iniciativa.

Desenvolupa una sèrie de propostes caracteritzades en cada cas de vinculants, criteris bàsics d’aplicació i recomanacions, que afecten tots els instruments de desplegament de les previsions de transformació establertes a la MPGM.

En resum i en coherència amb els objectius urbanístics de la MPGM Marina 2006, les finalitats del PEI són:

La concreció dels elements bàsics i de les característiques principals que hauran de reunir les diferents xarxes d’infraestructura i de serveis a implantar en el procés d’urbanització dels sector.

La definició i programació econòmico-temporal de les actuacions prioritàries en el conjunt del sectors, tant si formen part dels àmbits de transformació predefinits en la MPGM com si no.

La determinació econòmica de les càrregues d’urbanització que suposarà la renovació d’infraestructures en el conjunt del sector, i la concreció específica d’aquestes càrregues en relació als diferents supòsits de transformació previstos en la MPGM.

El PEI inclou els aspectes relacionats amb el cicle de l’aigua, la utilització i producció d’energia, els residus, la xarxa telemàtica, la mobilitat i el mobiliari urbà i introdueix els paràmetres de sostenibilitat al mateix temps que es creen les infraestructures adequades per una oferta urbana de qualitat.

En relació al sistema de mobilitat, el PEI fa una diagnosi del sistema de actual, estima la mobilitat futura en base als nous usos previstos i, recollint els objectius i criteris generals de la MPGM de la Marina 2006, estableix les línies bàsiques del futur model de mobilitat del barri.

Aquestes línies són:

a) Visió integral dels diferents mitjans de transport, amb especial atenció als mitjans de transport més sostenibles.

b) Jerarquització de la xarxa viària que contempli la creació de carrers Zona 30.

c) Nova estructuració del transport públic aprofitant la construcció de la línia 9 i el perllongament de la línia 2 del metro, i afavorint l’efecte xarxa i la intermodalitat en els desplaçaments.

d) Potenciació del serveis d’autobusos, tant d’abast interurbà i del conjunt de la ciutat com a escala de barri, amb reserva de carrils exclusius i itineraris simples que aprofitin l’ortogonalitat de la trama urbana.

e) Nou model de gestió de l’espai públic, prioritzant la introducció de voreres confortables i dissenyades amb criteris d’accessibilitat universal davant d’altres usos com l’aparcament.

f) Optimització de les zones de càrrega i descàrrega, limitant els seus efectes sobre la resta d’usuaris de l’espai públic.

Actualment el PEI està en procés de revisió.

3.3. El planejament derivat. Els Plans de Millora Urbana

Com a planejament derivat han estat aprovats els plans de millora urbana de quatre sectors, dos d’ells amb modificacions puntuals posteriors. Només en el sector 10 s’ha aprovat definitivament el projecte de reparcel·lació (09/03/2011) i ha començat la seva execució.

Les principals característiques d’aquests sectors són:

Sector 10: Un dels objectius del desenvolupament d’aquest sector és definir una nova àrea de centralitat de serveis per al barri al voltant del nou parc, configurant un sector que combini usos residencials, espais lliures públics i equipaments. En total s’hi preveuen 1.582 habitatges. Es va aprovar definitivament el juliol de 2010. Com ja s’ha comentat, les obres d'urbanització del sector 10 es van iniciar el 2013.

Sector 14: Aquest sector presenta una alta concentració d’equipaments, a més a més de l’IES Mare de Déu de la Mercè. S’hi preveuen 1.029 habitatges. Es va aprovar definitivament el febrer de 2011.

Sector 8: L’objectiu principal de la renovació urbanística d’aquest sector és ordenar tots els elements que han de configurar la façana del Parc Central de la Marina del Prat Vermell. S’hi preveuen 1.023 habitatges. Es va aprovar definitivament el març de 2013.

Sector 3: L'objectiu principal de la renovació d'aquest sector és ordenar de forma coherent amb la resta de sectors, el front de façana del carrer del Foc. S’hi preveuen 1.006 habitatges. Es va aprovar definitivament el març de 2011.

En el sector 10, ja s'ha començat a construir la primera promoció d'habitatges per reallotjar els afectats urbanístics del propi sector.

Imatge 6: Sectors de planejament derivat aprovats definitivament



Gener 2014

11

4. PROPOSTA DE PLANEJAMENT: LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGM PER A LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA DE LA MARINA DE LA ZONA FRANCA (MpPGM)

La Modificació puntual del PGM per a la transformació urbanística de la Marina de la Zona Franca es duu a terme amb motiu de les transformacions conjunturals que han tingut lloc des de la seva aprovació l’any 2006 i que afecten la situació urbanística que va preveure la MPGM per al seu desenvolupament.

No altera els criteris exposats per al desenvolupament de la transformació urbanística plantejada per la MPGM de La Marina de la Zona Franca aprovada el 2006, sinó que incideix en aspectes molt concrets de la proposta per tal d’adequar-la a la situació actual tant pel que fa als ritmes de transformació com a la situació transitòria de les activitats existents, d’acord amb el nou text de la llei d’urbanisme, així com els altres aspectes enumerats més endavant en l’exposició dels objectius específics.

Tampoc modifica la relació amb l’estructura general del planejament vigent, d’acord amb l’MPGM de 2006, ni la distribució d’usos o la densitat de la seva implantació.

La Modificació puntual del PGM per a l’adequació urbanística de la Marina de la Zona Franca, té els següents objectius particulars:

a) Adequar les determinacions de l’MPGM a la Llei 3/2012, del 22 de febrer, d’Urbanisme.

b) Modificar el règim transitori, per a flexibilitzar-lo d’acord amb la Llei d’urbanisme.

c) Actualitzar els requeriments del grau d’urbanització i els corresponents estudis d’avaluació econòmica per assolir l’objectiu de la viabilitat econòmica i ajustar el pla d’etapes.

d) Confirmar el PEI com a instrument derivat per al desenvolupament de l’MPGM i assegurar la distribució de les quotes d’urbanització.

e) Localitzar una reserva per a un gran equipament de ciutat

L’objecte i abast de les determinacions contingudes en la present proposta d’ordenació urbanística, així com l’assoliment de les finalitats inherents a la present actuació, comporten la necessitat d’emprendre una modificació del planejament general vigent en l’àmbit delimitat. Més concretament, d’acord amb l’article 96 de la Llei d’urbanisme, la modificació de qualsevol dels elements d’una figura de planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació. En el present cas, la Modificació puntual del planejament general incideix en les següents determinacions del planejament vigent:

a) Les normes de l’MPGM, i de manera especial en la regulació relativa al Pla Especial d’Infraestructures i en les disposicions transitòries.

b) La concreció de les condicions d’urbanització bàsica.

c) L’estudi econòmic i l’agenda de desenvolupament.

El present pla no suposa l’alteració de l’aprofitament urbanístic en els termes expressats per l’art. 37.1 de la Llei d’urbanisme, per quan no es modifica l’edificabilitat, els usos ni la intensitat dels usos, així com la densitat de l’ús residencial.

En relació als sectors de desenvolupament, el present pla ha mantingut les qualificacions urbanístiques establertes per l’MPGM de 2006, per tal de no alterar el règim urbanístic de referència atenent que alguns sectors han començat el seu desenvolupament. Per tant, les disposicions pròpies de l’MpPGM actual són les fixades en 2006 a partir de les fitxes de desenvolupament de cada sector, fins i tot en aquells on ja han estat aprovats els corresponents plans de millora urbana.

Imatge 7 : Síntesi de qualificacions urbanístiques de la MpPGM


Les reserves de sòl per a equipaments no es veuen alterades per la present Modificació puntual, però la proposta de localització d’un gran equipament de ciutat suposa reajustar la ubicació d’alguns dels equipaments previstos per la MPGM.

Per actualitzar les necessitats dotacionals a l’àmbit i verificar que les reserves de sòl de la MPGM vigent, que no s’alteren, són adequades a aquestes necessitats la MpPGM encarrega “l’Estudi de localització dels equipaments previstos a l’àmbit de la Marina del Prat Vermell”.

En aquest estudi es realitza un exercici de localització dels equipaments previstos per l’estudi que no té valor de disposició de planejament però configura un ordre i unes reserves per evitar que els sòls disponibles puguin ésser hipotecats amb usos diferents pels prefigurats. Altres equipaments necessaris, tot i no tenir localització concreta, corresponen a reserves que es consideren adients a l’ordenació, encara que no es determinen concretament en el seu ús.


Gener 2014

12

La MpPGM preveu localitzar en el sector 14 un gran equipament de ciutat que, per la seva dimensió, obligarà a reubicar les previsions anteriorment establertes pel planejament derivat. Això afectarà tant a les instal·lacions de neteja –especialment a la previsió de relocalització de la deixalleria dins l’àmbit del propi sector, el dipòsit anti-DSU, el camp de futbol i la delimitació del Col·legi de la Mercè.

Per últim, es mostra el quadre de superfície de la present MpPGM:

SISTEMES MPGM 2006 MpPGMsuperficie m² superficie m²

5 278.865 278.7676 133.425 133.4257 111.457 111.457

Subtotal 523.747 523.649

ZONES18 274.280 274.378

Subtotal 274.280 274.378

Àmbit del pla 798.027 798.027



Gener 2014

13

5. SITUACIÓ ACTUAL DEL BARRI DE LA MARINA

A principis del segle passat el barri de la Marina era òbviament agrícola i estava clarament marcat per la seva ubicació deltaica i l’aportació d’aigua del Canal de la Infanta que en arribar en l’àmbit de l’actual barri configurava una xarxa de sèquies i camins d’accés als camps de conreu. Part d’aquesta trama s’ha conservat i ha estat la matriu per a la implantació del viari existent.

Posteriorment amb l’arribada de les grans infraestructures, el ferrocarril (1907) i la proximitat al port franc de Barcelona anaren transformant la realitat de nuclis dispersos d’habitatges, camps agrícoles i algunes indústries incipients en el barri tal i com el coneixem avui dia.

El ferrocarril fou implantat a una cota d’uns 4-5 m, sobre la rasant per tal d’evitar les freqüents inundacions produïdes pel riu Llobregat, fet que va accentuar la fragmentació del sector vers el litoral, que encara perdura avui dia i que ha estat agreujat pel pas en paral·lel al tren de la Ronda Litoral.

Fou a partir dels anys 50-60 que es començaren a implantar importants indústries en aquest àmbit. En un principi s’hi incorporaren grans i mitjanes indústries, ocupant parcel·les de dimensions considerables. A posteriori aquestes grans superfícies industrials s’han vist en molts casos esmicolades i reparcel·lades per petites indústries i tallers conferint una amalgama industrial basada en petits tallers de metal·lúrgia, impremtes, indústria química, magatzems etc...

A finals dels anys 90 es van produït transformacions com ara la de la Plaça Cerdà, o la reconversió de la factoria Philips, que van anar incorporant part de teixit terciari i que va relocalitzat part de zones residencials urbanes en el propi barri.

El barri està creuat per un gran eix vertebrador que és el Passeig de la Zona Franca i que suporta un elevat trànsit pel fet de ser una de les vies urbanes d’arribada al port de Barcelona, Polígon de la Zona Franca, i sobretot per l’accés a les Rondes.

La imatge general del barri correspon principalment a un territori mixt, heterogeni amb un clar predomini del teixit industrial, sense tenir, però la configuració dels polígons industrials actuals. En aquest cas, encara es percep l’origen històric de l’agregació de diferents agrupacions residencials vinculades al món agrícola deltaic. La successiva colonització industrial d’aquest àmbit va propiciar que sigui un sector on pràcticament no hi ha espais lliures. Els equipaments estan estretament vinculats amb les petites zones residencials existents.

Per altra banda cal destacar la gran heterogeneïtat del barri la qual cosa es reflexa en la seva parcel·lació: grans parcel·les industrials, amplies zones de teixit industrial molt esquarterat amb locals de petita dimensió normalment en planta baixa. Els nuclis residencials també presenten una elevada heterogeneïtat, des de cases unifamilars de planta baixa de construcció precària, a nous habitatges de relocalització de part de les antigues Cases d’Eduard Aunós. També es construïren grups d’habitatges de tipologies diverses associats a les fàbriques.

L’actual barri de la Marina de la Zona Franca, és un territori ocupat pels usos industrials, amb la inserció de nuclis residencials. Els equipaments i espais lliures són quasi inexistents, i es situen al voltant de les petites àrees de teixit residencial.

Actualment en el barri, les tipologies edificatòries industrials corresponen a naus industrials d’una sola planta que ocupen en general tota la parcel·la, també apareixen edificacions aïllades envoltades de patis, de geometria variada.

Les construccions més modernes, es troben al voltant del Pg. de Zona Franca i del carrer Foc, es tracta d’edificacions de varies plantes, que en general contenen usos terciaris admesos en sòls industrials.

En l’àmbit d’aquest projecte, les edificacions existents corresponen a indústries diverses, magatzems de diferent abast, amb grau d’activitat molt variat i habitatges. Les tipologies edificatòries corresponen bàsicament, a naus d’una planta que, en general alternen espais vuits, patis i algun petit carrer per garantir l’accés als interiors d’aquestes indústries, i habitatges de diverses alçades.

La recent urbanització del carrer Foc en els entorns de la Fira ha renovat tota la calçada a ambdós costats de la calçada i això inclou els encreuaments, es vorades i els guals, que aquest projecte haurà de modificar per adaptar-se als criteris del nou barri ( eliminació dels xamfrans, guals elevats, parterres amples i continus, etc.).

El Passeig de la zona Franca ha estat transformat en alguns àmbits recentment i encara hi són presents tanques de les obres de la L-9, això fa que bona part del passeig estigui dotat de una urbanitat provisional.

El sector 10 de la Marina està en plenes obres de transformació que afecten al carrer Motors, un àmbit de façana de Passeig de Zona Franca. El tram final del Passeig de Zona Franca en els darrers anys ha estat sotmès a transformacions com la construcció de part de l’edificació del Districte 38.

Imatge 8: Imatges actuals del sector 10



Gener 2014

14

6. AGENDA 21 DE BARCELONA

L’Agenda 21 Local és una resposta a la invitació que es va formular des de la Cimera de Rio de les Nacions Unides, per tal que les ciutats elaboressin plans i accions per afrontar els reptes socioambientals del segle XXI, tenint en compte que molts dels problemes ambientals del planeta tenen el seu origen en les grans àrees urbanes.

El Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat de Barcelona, amb més de 100 representants d’entitats cíviques i ambientals, del món de l’empresa i de les universitats, dels grups polítics i les institucions, va treballar per definir els principals reptes de Barcelona i per proposar els objectius per tal de mobilitzar i aconseguir una ciutat més sostenible.

Gràcies a un procés innovador i participatiu al llarg de més d’un any i del debat amb els diferents agents del Consell i la ciutadania es va elaborar al 2002 el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, consensuat a través de fòrums temàtics i dels districtes. Aquest recollia deu objectius pel 2002-2012 amb les seves línies d’acció:

1 Protegir els espais lliures i la biodiversitat i ampliar el verd urbà

2 Defensar la ciutat compacta i diversa, amb un espai públic de qualitat

3 Millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn acollidor

4 Assolir nivells òptims de qualitat ambiental i esdevenir una ciutat saludable

5 Preservar els recursos naturals i promoure l’ús dels renovable

6 Reduir la producció de residus i fomentar la cultura de la reutilització i el reciclatge

7 Augmentar la cohesió social, enfortint els mecanismes d’equitat i participació

8 Potenciar l’activitat econòmica orientada cap a un desenvolupament sostenible

9 Progressar en la cultura de la sostenibilitat mitjançant l’educació i la comunicació ambiental

10 Reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta i promoure la cooperació internacional

Durant 10 anys aquest compromís ha marcat el full de ruta de la ciutat. Amb més de 800 organitzacions implicades, la xarxa de signants ha estat treballant per assolir els objectius compartits amb diferents iniciatives dutes a terme per empreses, associacions cíviques i professionals, sindicats, fundacions, universitats, escoles i els diferents àmbits i districtes de l’administració municipal.

Des de 2002 s’han guanyat 70 ha d’espai públic a la ciutat, però el creixement no ha estat al ritme que ho ha fet la població, i s’ha ampliat el coneixement sobre el verd privat. S’ha multiplicat per 5 el nombre d’usuaris de bici i s’han reduït els accidents a la ciutat, però no s’ha aconseguit prou millora en la qualitat ambiental. S’ha reduït el consum d’aigua en un 12%, s’ha reduït la demanda en tots els sectors, i s’ha incrementat notablement l’aprofitament d’aigües freàtiques. S’ha incrementat l’ús de renovables, i el consum energètic (tot i que hagi baixat des de 2005), tot i que la intensitat energètica hagi baixat per millora de l’eficiència. En termes de residus, s’ha reduït la generació i s’ha millorat la recollida selectiva, tot i que encara no s’hagin assolit els

compromisos establerts. En termes d’educació, s’han incrementat les places a les escoles bressol en un 115% tot i que encara no sigui suficient, s’ha reduït el fracàs escolar i s’ha incrementat la població amb estudis universitaris. L’atur ha augmentat igual com a la resta de Catalunya i Espanya, i el pes del turisme s’ha consolidat. A nivell d’informació i comunicació, un 44% dels ciutadans es consideren ben informats i un 61% amb bons hàbits ambientals. En termes d’impacte global, ens mantenim per sota de les 3 tn d’emissions de GEH per càpita.

Un cop finalitzat el període pel que es va establir el Compromís es va analitzar i valorar l’evolució de la ciutat en termes de sostenibilitat per tal d’avaluar els resultats obtinguts per l’Agenda 21 i acordar les prioritats i el pla de treball per als propers 10 anys. Aquest procés de renovació del compromís, fet a través d’una Convenció Ciutadana i diverses sessions de treball, ha permès detectar necessitats emergents i noves tendències locals i globals, no contemplades o no prioritzades en el moment en què es va definir el Compromís ciutadà per la sostenibilitat del 2002.

El resultat del procés de renovació, realitzat entre 2010 i 2011, té com a resultat un nou compromís ciutadà per a la Sostenibilitat amb uns nous objectius:

1. Biodiversitat: del verd urbà a la renaturalització de la ciutat

2. Espai públic i mobilitat: del carrer per circular al carrer per viure

3. Qualitat ambiental i salut: dels estàndards a l’excel·lència

4. Ciutat eficient, productiva i d’emissions zero: de la Barcelona tecnològica a la Barcelona

intel·ligent

5. Ús racional dels recursos: de la societat del consum al consum responsable

6. Bon govern i responsabilitat social: de la intervenció sectorial a la coordinació efectiva

7. Benestar de les persones: de la ciutat acollidora a la societat cohesionada

8. Progrés i desenvolupament: de la preocupació per la sostenibilitat a una economia que

s’hi fonamenti

9. Educació i acció ciutadana: de la conscienciació a la corresponsabilització amb el

coneixement de causa

10. Resiliència i responsabilitat planetària: de la resposta puntual a l’acció global


Gener 2014

15

7. CRITERIS AMBIENTALS DE LA MpPGM

Barcelona aposta per un model de ciutat mixta, eficient, compacta, que no vol dir densa, que millori la qualitat de vida dels ciutadans i per tant basada en trobar solucions sostenibles als aspectes urbanístics, socioeconòmics i ambientals. Els barris han de millorar per tal de garantir un ambient habitable de qualitat, el que es conèixer com a “Liveable Cities” ciutats habitables.

Això significa, en el cas concret de l’urbanisme, que introdueixi aquest principis a l’hora de dissenyar i planificar la nova Barcelona. Incrementar i diversificar el verd urbà, dotar al teixit urbà de multifuncionalitat creant noves centralitats, disminuir la mobilitat obligada dels ciutadans i potenciar el transport públic vers el privat, incrementar l’eficiència energètica, l’estalvi de l’aigua, etc......., són totes elles accions encaminades a fer de Barcelona una ciutat més sostenible.

A continuació es relacionen aquells aspectes ambientals més rellevants del barri de la Marina i els seus possibles canvis associats a la present MpPGM.

7.1. Espai públic i verd urbà

D’acord amb el departament d’estadística de l‘Ajuntament de Barcelona, la ciutat presentava l’any 2012, un valor total de 11.021.419 m2 de verd urbà, que correspon a 6,8 m2 de verd per habitant1. Aquest valor es situa per sota del valor mitjà de las principals ciutats europees. Així, els darrers anys ha sigut visible un esforç per, no només augmentar el valor de verd urbà per càpita, sinó també per millorar el patrimoni natural i la seva funcionalitat. Aquesta intenció està plasmada en el recentment aprovat “Pla del verd i de la biodiversitat” de la ciutat pel 2020.

El districte de Sants-Montjuïc presenta el valor més alt de verd urbà en termes absoluts de superfície dels districtes de Barcelona amb 315,7 ha, el que representa també el valor més alt del verd urbà per càpita, amb un 17,2 m2/hab. Aquest valor nítidament per damunt dels valors mitjans es justifica per la inclusió del parc de Montjuïc amb 196 ha. Tot hi així, si mirem el percentatge de verd a nivell de superfície, el districte de Sants-Montjuïc passa a ser el tercer de la ciutat, amb el 13,8%.

Taula 1: Verd urbà per districtes

Font: Barcelona Regional, amb dades del departament d’estadística del Ajuntament de Barcelona (2012)

1 http://www.bcn.cat/estadistica/castella/dades/anuari/cap01/C0101120.htm

Els 19 parcs urbans del districte de Sants-Montjuïc sumen aproximadament 260 ha, de les quals 247 ha formen part de la muntanya de Montjuïc, o estan situades en l’entorn immediat. Aquesta concentració d’espai verd a la muntanya de Montjuïc, no és suficient per justificar una funció estructurant d’aquest espai, amb relació a las zones urbanes adjacents. La seva morfologia i la dificultat per accedir-hi, principalment a la vessant sud-oest, fa que el parc de Montjuïc, sigui un parc poc accessible coma a espai verd de proximitat, encara que representi una peça important per la xarxa dels parcs urbans i amb un alt valor paisatgístic.

Taula 2: Superfície dels parcs del districte de Sants - Montjuïc

Font: Barcelona Regional, amb dades del departament d’estadística del Ajuntament de Barcelona (2012)

L’àmbit del pla de la Modificació Puntual del PGM es situa en els barris de la Marina del Prat Vermell i el Passeig de Zona Franca del barri de la Marina de Port, encara que l’àmbit de transformació sigui només dins del barri de la Marina del Prat Vermell. Per una caracterització més robusta de l’àmbit, es farà també una referència els espais verds del barri de la Marina de Port i els seus elements més importants.

Existeix un clar caràcter diferencial entre els dos barris. El barri de la Marina de Port presenta un caràcter residencial amb importants zones d’equipaments, que contrasta amb el caràcter industrial del barri de la Marina del Prat Vermell. Aquesta frontera, és visible pels carrers del Foc i del Cisell, que són els límits comuns dels barris.

Població Superfície [ha] Verd Urbà [ha] Verd Urbà [m²] Verd Urbà/hab [m²] Verd Urbà/Sup.

104.442 437 63,0 629.855 6,0 14,4%

265.828 748 48,6 486.340 1,8 6,5%

184.072 2.294 315,7 3.156.899 17,2 13,8%

82.420 602 75,6 755.892 9,2 12,6%

145.391 2.009 97,5 974.787 6,7 4,9%

121.926 419 40,3 402.704 3,3 9,6%

169.107 1.195 123,9 1.239.145 7,3 10,4%

167.419 804 108,3 1.083.336 6,5 13,5%

147.453 657 57,7 576.776 3,9 8,8%

232.885 1.052 171,6 1.715.685 7,4 16,3%

1.620.943 10.217 1.102,1 11.021.419 6,8 10,8%

Districtes

Sant Martí

Barcelona

Les Corts

Sarrià-Sant Gervasi

Gràcia

Horta-Guinardó

Nou Barris

Sant Andreu

Ciutat Vella

Eixample

Sants-Montjuïc

Superfície ha

Sants-Montjuïc 260,1

1,8

4,3

6,2

3,6

4,6

196

8,9

2,8

2,5

1,6

0,9

1,7

3,1

0,9

5,2

1,9

1,9

10,9

1,3

Antic Jardí Botànic

Jardí Botànic

Jardins dels Drets Humans

Nom

Jardí de les Tres Ximeneies

Jardins del Teatre Grec

Jardins de Laribal

Jardí d'Aclimatació

Jardins de Joan Brossa

Jardins de Primavera

Parc de l'Espanya Industrial

Parc de Montjuïc

Mirador del Migdia

Mirador del Poble Sec

Parc de la Font Florida

Jardins del Mirador

Parc de Can Sabaté

Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

Jardins de Mossèn Costa i Llobera

Jardins Joan Maragall


Gener 2014

16

Així, s’entén la distribució irregular dels espais verds pels dos barris. El barri de la Marina de Port concentra tots els parcs i jardins dels dos barris: Parc de Can Sabaté, Jardí dels Drets Humans, Jardí Mediterrània, Jardí Can Ferrero, Jardí Arboreda, Jardí Cal Sèbio, Jardí Port Romà, Jardí Ca l'Alena, Jardí de Sant Cristòfol, Jardí de Elies Ortiz, Hort Urbà Masia Can Mestres, entre altres petites espais de proximitat. Dins de l’àmbit del Pla de la Modificació Puntual del PGM no hi ha cap parc urbà, encara que el Índex NDVI detecti una vegetació important associada a places, carrers i solars sense edificar.

Imatge 9: Índex NDVI (Verd urbà detectat a partir d’imatge LANDSAT TM).


Els parcs i jardins de l’entorn del eix Passeig Zona Franca, conformen una xarxa que es completa oferint una diversitat d’usos i de serveis, dels quals destaquen el Parc de Can Sabaté i el Parc dels Drets Humans.

El verd dins de l’àmbit de la Modificació Puntual del MPGM, es presenta amb pocs espais de qualitat, on només la plaça Falset desenvolupa una funció de verd de proximitat, amb 61 arbres, on 37 són Platanus x hispanica, 20 Sophora japonica i 4 Eucalyptus globulus, una petita area de gespa, una area de jocs infantils i un aparcament per bicicletes.

Imatge 10: Plaça Falset (2013)


A més de la Plaça Falset, el costat sud-oest de la mateixa plaça, existeix un petit espai verd, amb 17 arbres Platanus x hispanica, 3 individues Sophora japonica dos jocs infantils i una taula de ping-pong.

Imatge 11: Parc associat els carrers Tortosa, Pontils I Rojals (darrera de la comissària dels Mossos).


Un altre espai verd present a l’àmbit és un parc lineal al costat del carrer de la Mare de Déu del Port, amb tota la superfície de gespa i amb 174 individues de la espècie Platanus x hispanica, 28


Gener 2014

17

de Populus nigra 'Italica', un de Celtis australis, d’acord amb el Gavi2. Aquest espai té un important paper en la transició de la muntanya de Montjuïc amb l’entorn urbà consolidat.

Imatge 12: Espai verd associat el carrer de la Mare de Déu del Port (2013).


La resta de vegetació present a l’àmbit és el conjunt de vegetació espontània que apareix en algunes peces industrials o producte de la no edificació d’algunes parcel·les.

En quant a l’arbrat viari, l’àmbit presenta varis carrers amb una bona vegetació arbòria. Els carrers amb més presencia d’arbrat viari són: Carrer Mare del Déu del Port, Carrer de l’Encuny, Passeig Zona Franca, Carrer de l’Estany, Carrer del Cobalt, part nord del Carrer del Ferro, part del Carrer de l’Acer, Carrer del Plom amb la Plaça del Nou, Carrer d’Arnes, Carrer d’Ascó, Carrer Tortosa, els carrers adjacents de la Plaça Falset i el tros del Carrer Motors entre la Avinguda Juan Carles I i el Carrer de la Metal·lúrgia.

2 Programa informàtic per a la gestió de l’inventario i el manteniment dels zones verdes i l'arbrat viari de la ciutat de Barcelona (Projecte Gavi).

Imatge 13: Índex NDVI (Verd urbà detectat a partir d’imatge LANDSAT TM).


L’àmbit presenta 1.663 arbres, on 36% són Platanus x hispanica, 17% Sophora japonica, 10% Ulmus pumila, 6% de Populus nigra i las restants representen 31% de 29 espècies diferents. Aquest perfil dona una clara dominància del Platanus x hispanica que debilita el sistema del verd viari, per una major fragilitat davant de plagues o malalties.

Gràfic 1: Numero i percentatge de la distribució de especies arbòries de l’àmbit.


598

287165

105

508

Platanus x hispanica 36%Sophora japonica 17%Ulmus pumila 10%

Populus nigra 6%

Altres 31%


Gener 2014

18

L’actual planejament preveu el desenvolupament de 133.425 m2 d’espais lliures. La present Modificació Puntual no altera cap aspecte dels espais verds anteriorment proposat. Així es preveu una millora tant en la superfície total de verd urbà com en el tractament dels diferents espais verds, estructurant els espais en una xarxa coherent per donar al barri una diversificada oferta d’usos i serveis, en comparació a la qualitat actual dels espais verds del barri.

Imatge 14: Verd planificat (6a i 6b).


El planejament vigent ja preveu l’existència d’un parc central i un conjunt d’eixos verds que connectin amb la muntanya de Montjuïc. Aquesta disposició intenta complir l’objectiu de tornar més accessible i més coherent la muntanya de Montjuïc amb la trama urbana i també reforçar la importància paisatgística del element Montjuïc, amb una millor visibilitat des dels carrers.

Per una altra banda, el parc central ha de tenir en compte els següents preceptes:

- És un element vital per reforçar el caràcter de barri; - El disseny del parc ha de ser sensible els fluxos del seu entorn i no provocar

discontinuïtats físiques i visuals en els eixos de vianants que el travessen;

- Ha d’establir una relació fluida amb els espais verds que l’envolten com la Plaça Nou, la Plaça Falset i el futur passeig del carrer Motors, funcionant com un nexe d’unió i connector d’espais verds;

- Ha de tenir la capacitat d’absorció de les activitats derivades dels equipaments que l’envolten (mercat municipal, caserna Mossos, Fundació de la Pagesia i Residència de disminuïts físics);

- Assumir i combinar diferents activitats pròpies dels parcs: o Àrees de jocs infantils. Demanada creixent d’aquest tipus d’àrea que es troba en

un ràtio de 1 m2 per cada 4 nenes (entre 0 i 14 anys). o Àrees esportives (basquet, vòlei, altres) les quals gaudeixen d’una molta bona

acceptació per part de la població. o Noves demandes com àrees de picnic.

- El disseny del parc ha de potenciar els serveis ambientals com la funcionalitat d’ecosistemes, la regulació tèrmica, retenció carboni, la millora de la qualitat de l’aire i la infiltració i permeabilitat;

7.2. Cicle de l’aigua

Els sistemes urbans es troben estretament vinculats a la presència d’aigua ja que aquestos la necessiten com a recurs bàsic per a les diferents necessitats d’un barri: per a ús dels seus habitants, per a les activitats econòmiques, pel reg de zones verdes o la neteja viària,... A més a més els sistemes urbans també han de preveure la gestió i el tractament que s’han de fer de les aigües ja utilitzades i que passen a ser aigües residuals o bé de les aigües pluvials.

En aquest apartat s’analitzen les característiques hidrològiques del barri de la Marina, la presència de possibles recursos hídrics, i la gestió de les aigües residuals i pluvials.

7.2.1. Característiques hidrogeològiques La xarxa hidrològica de la ciutat de Barcelona bàsicament està formada per tres grans zones: la conca occidental (centralitzada amb la Riera Blanca), la conca oriental (centralitzada amb la riera d’Horta), i una zona central jeràrquicament menys organitzada. El barri de la Marina està inclòs a la conca hidrogràfica de l’antiga Riera Blanca, que neix a la vessant sud de Collserola i desemboca a les aigües del Port.

La Riera Blanca, amb una longitud de 5,8 Km, recull les aigües dels torrents de Sarrià, Sant Gervasi, les Corts i Sants. Amb el creixement de la ciutat de Barcelona la riera es va anar integrant dins el teixit urbà, fins arribar a que actualment transcorre per la xarxa de clavegueram. Actualment les aigües plogudes a la seva conca (igual com a la resta de rieres de la ciutat) tenen bàsicament dues destinacions: una petita part s’infiltra al terreny i recarrega l’aqüífer, i la resta es recull i entra a la xarxa de clavegueram de la ciutat.


Gener 2014

19

Imatge 15, 16: Antigues rieres naturals de Barcelona (esq) i el mapa geològic simplificat (dreta)

Font: Pla Tècnic per l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona(esq) i Bosc i Ventanyol (dreta)

El subsòl de Barcelona acull nombrosos aqüífers, alguns d’ells molt importants, tant des del punt de vista del subministrament històric d’aigua a la ciutat, com també per els problemes hidrològics i geotècnics que planteja la seva presència. L’àmbit de la Marina s’emplaça sobre l’aqüífer del Delta del Llobregat, un dels aqüífers més importants i estratègics de l’àrea metropolitana.

Així doncs, el subsòl de la Marina és ric en recursos hídrics al estar situat al delta del Llobregat. Els materials geològics són d'origen al·luvial recent (graves, sorres i argiles), per sota dels quals es troben a força profunditat els materials del Pliocè, format per argiles i sorres.

Aquesta abundància de recursos hídrics va ajudar a propiciar l’important desenvolupament industrial que històricament ha tingut tota aquesta la zona en general (incloent el polígon de la Zona Franca, el polígon Pratenc,...).

La paulatina urbanització del territori, típica de les zones urbanes, fa que disminueixi la superfície d’infiltració d’aigua cap a l’aqüífer. Per pal·liar aquesta tendència, dins dels entorns urbans s’han realitzat diferents mesures per augmentar la infiltració d’aigua.

Precisament una d’aquestes mesures ja es va implantar en la primera fase de la Marina mitjançant SUDS (Sistema Urbà de Drenatge Sostenible). Els SUDS són diferents sistemes o estratègies per millorar el funcionament relacionat amb el drenatge i la gestió de l’aigua pluvial dins d’un context urbà.

En aquesta primera fase desenvolupada a la Marina s’hi va instal·lar diferents sistemes per intentar reduir la quantitat d’aigua de pluja que va a clavegueram i augmentar la quantitat d’aigua filtrada a l’aqüífer. Es van instal·lar diferents sistemes, com són els parterres drenants i els pous de graves, entre d’altres.

Els parterres drenants que s’hi ha instal·lat tenen una geometria còncava i amb una profunditat mitja de 20 cm. Estan conformats per una capa de mulch de triturat de poda de 8 cm de gruix, una capa de terra vegetal de 100 cm i sota aquesta es proposa una capa de 50 cm de terra franco – sorrenca. Sota aquesta capa franco-sorrenca es disposa una capa de graves de 30cm. que actua com a dipòsit d’acumulació d’aigua. Aquesta capa es disposa sobre el terreny subjacent permeable format per sorres fines assegurant la transmissivitat de l’aigua captada.

Els pous de graves s’hi apliquen quan l’escomesa no disposi d’un parterre en vorera, les aigües pluvials es conduiran a través de la canaleta fins a un pou de graves al costat de la vorada (com un escocell buit). Per assegurar una bona transmissivitat horitzontal de l’aigua vessada es disposa entre l’alineació d’arbres una capa de sòl estructural d’un 20 metres de llargària de mitja, per 2 metres d’amplada i de 1m de gruix. Donada la seva composició de graves també actua com element d’infiltració.

Imatge 17: Secció dels parterres drenants (esquerra) i pous de graves (dreta) instal·lats en la primera fase del barri de La Marina

Font: Estudis per als projecte d’Urbanització de l’àmbit del Pla Especial d’Infraestructures del barri de la Marina de la Zona Franca

A nivell de Barcelona, s’han instal·lat SUDS a diferents punts de la ciutat amb resultats diferents, com és el cas de Torre Baró, Can Caralleu o Torrent de Les Monges. Aprofitant que en la fase 1 del barri de La Marina s’ha instal·lat sistemes de drenatges sostenible, és una oportunitat per veure els seus resultats assolits, i que això ajudi a decidir l’idoneïtat d’implantar més SUDS en les següents fases del barri de la Marina. La fase 1 podrà servir de prova pilot per determinar si a la resta de l’àmbit de la Marina és adequat o no instal·lar-hi més SUDS.

Altres aspectes a considerar per determinar la idoneïtat d’implantar SUDS són la ubicació a final de conca i la possible presència de sòls contaminats.

L’àmbit de la Marina està situat a final de conca, i la implantació de SUDS malgrat ser positiva pel que aporta un plus en la recàrrega de l’aqüífer, té menys beneficis que no pas en els casos

Rie

ra B

lanc

a


Gener 2014

20

que s’han implantat a principi de conca, on a més a més d’infiltrar, també es redueix l’aigua que va parar a la xarxa de clavegueram i que ha de travessar gran part de la ciutat.

També cal tenir present l’emplaçament concret dels SUDS a la Marina, ja que al ser un teixit amb un passat i present industrial, pot ser que en algunes zones hi hagi presència de sòls contaminats. Augmentar la infiltració en zones amb possibles problemes de contaminació, potser pot ser contraproduent, ja que en funció del tipus de contaminant augmentar la infiltració pot suposar mobilitzar contaminació cap a l’aqüífer.

Així doncs, per acabar de determinar d’idoneïtat o no de continuar aplicant més SUDS a la Marina, serà necessari que en la posterior revisió del PEI (Pla Especial d’Infraestrucutes associat a la present MpPGM) es valorin els resultats de l’experiència de la fase 1 més els temes anteriorment esmentats, tot i que es tracta d’una previsió que no ha estat incorporada de manera específica pels requeriments per la PEI, dins l’MpPGM.

7.2.2. Presència de recursos hídrics L’aigua és un recurs essencial per a la vida, tant per la salut humana, com l’economia productiva, el desenvolupament social i per a la totalitat dels ecosistemes. Els recursos hídrics són en gran mesura renovables però és un recurs finit i el seu repartiment, temporal i en l’espai, és desequilibrat. La renovació dels recursos hídrics a través del cicle de l’aigua es veuen seriosament menyscabats per la intrusió humana, tan qualitativa (contaminació) com quantitativa (sobreutilització).

Cal destacar que la ciutat de Barcelona és conscient de que el recurs hídric és un bé escàs, i més tenint en compte que som una ciutat mediterrània, amb una alta densitat de població i per tant una elevada demanda d’aigua. Això ha fet que Barcelona sigui una de les ciutats amb major consciència sobre aquest valuós recurs i tingui un consum baix.

A continuació s’analitza els diferents tipus de recursos hídrics present a la zona, i la demanda que tenen dins de l’àmbit.

7.2.2.1. Aigua potable El consum mitjà diari d’aigua potable a Barcelona és de 108 l/hab/dia (2011)3, situant-se a uns nivells força baixos respecte a la majoria de ciutat europees. També destacar que ja fa anys que la tendència en el consum d’aigua a Barcelona és anar disminuint progressivament, procés que es va accentuar arran de l’últim episodi de sequera.

Actualment la principal font d’abastament d’aigua a la ciutat prové de la xarxa d’aigua potable, que està gestionada per l’empresa pública ATLL i l’empresa mixta formada per AGBAR i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que extreuen els recursos principalment de les conques del riu Llobregat i el riu Ter.

Imatges 18, 19. Xarxa principal de distribució d’aigua potable a l’entorn metropolità (esquerra) i pròxim a l’àmbit de la MPGM

3 Dades ambientals metropolitanes 2012. Àrea Metropolitana de Barcelona

Font: Àrea metropolitana de Barcelona

La demanda d’aigua potable actual a l’àmbit de la MpPGM és centra a la població que hi viu i en les activitats econòmiques presents. No es disposen les dades de les demandes d’aigua potable de les diferents activitats, però sí es pot estimar la demanda associada a la població que actualment hi viu (1.153 habitants), que s’estima al voltant dels 0,045 hm3/any.

A la MpPGM es preveu, en l’avaluació actualitzada per aquest pla, una població de 25.374 habitants. En el moment en que estigui desenvolupat la demanda d’aigua serà aproximadament d’1 hm3/any.

Per últim, cal recalcar que amb la present Modificació puntual de PGM no hi ha canvi en els habitatges ni amb les activitats previstes, pel que no es preveu cap tipus de canvi en la demanda d’aigua potable.

Malgrat no hi ha canvi en la demanda d’aigua, ja que la present MpPGM no introdueix cap canvi, és important recordar que per millorar encara més els ràtios de consum d’aigua en el sector domèstic, s’han d’introduir criteris de racionalitat i d’estalvi, incidint especialment en la utilització d’aparells sanitaris, dutxes i aixetes eficients hídricament, o fins i tot plantejar mesures de reutilització d’aigües grises.

Finalment, a l’apartat de plànols hi ha una proposta de xarxa d’aigua potable, que ja es va recollir en la fase del MPGM del 2006, i que no ha tingut modificacions amb la present MpPGM.

7.2.2.2. Recursos alternatius (aigua no potable) El subsòl de la ciutat de Barcelona, s’ha utilitzat tradicionalment per a la captació de recursos hídrics donada la seva abundància. La seva explotació de forma intensiva s’inicia amb el desenvolupament industrial a partir de començaments del segle XIX Les característiques hidrogeològiques de la zona, constituïda per terrenys molt moderns, bàsicament materials al·luvials, afavoreixen la seva explotació, dels aqüífers del Besòs i el Llobregat.

MpPGM La Marina


Gener 2014

21

L’extracció d’aigües del subsòl d’aquest sector, especialment intensa en la dècada dels 60, va originar una sobreexplotació de l’aqüífer amb la conseqüent intrusió marina. Amb el trasllat d’indústries fora de la ciutat, el canvi d’activitat d’unes altres i la potenciació, cada cop més, dels processos que incorporen noves tecnologies per estalviar aigua, cada vegada més costosa, o la seva substitució per altres alternatives, com és el consum d’energia elèctrica per a la refrigeració, s’han anat reduint les extraccions d’aigua del subsòl, el que comporta una elevació del nivell freàtic per una simple reacció de balanç. A aquesta progressiva recuperació del nivell freàtic cap al nou perfil d’equilibri, que seria l’històric quan les extraccions eren molt reduïdes.

La recuperació dels nivells de l’aigua al subsòl a les cotes anteriors als anys 60 ha fet aparèixer problemes de filtracions a la xarxa del metro, a subterranis d’edificis i altres instal·lacions, com estacions transformadores soterrades, majoritàriament construïdes als anys 60/70 quan el nivell freàtic estava molt baix, i per tant no es van preveure per fer front a la presència d’aigua.

Al ser la Marina del Prat una zona històricament industrial, hi ha presència d’alguns pous destinats a proveir aigua a les diferents activitats existents. Dins l’àmbit actualment se’n comptabilitzen uns 13 pous, dels quals 6 estan segellats, 2 són control piezomètrics de l’aqüífer i 5 encara tenen un ús industrial.

Imatge 20. Presència de pous a la zona.

Font: Pàgina web de la Comunitat d’Usuaris d’Aigües del Delta del Llobregat

Per altra banda, l’Ajuntament de Barcelona de mica en mica va anar fent i ampliant una xarxa d’aigua freàtica de ciutat destinada als serveis municipals. L’any 2012 aquesta xarxa va arribar a proporcionar 1,34 hm3 d’aigua (Dades ambientals metropolitanes, AMB), que representen el 25% del consum total d’aigua per als serveis municipals (5,35 hm3).

L’Ajuntament utilitza l’aigua freàtica per a usos que no requereixin una qualitat d’aigua potable, com és el reg de parcs i jardins (representa el 37% del consum d’aigua freàtica), les fonts ornamentals (el 28,8%), la neteja viària (el 21,3%), la neteja del clavegueram (el 7,1%) i altres (el 5,8%).

Actualment a l’àmbit de la MPGM de La Marina no hi ha implantada una xarxa d’aigua freàtica, però el Pla Tècnic per l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona (Ajuntament de Barcelona, 2009) en preveu la seva futura construcció. Aquesta nova xarxa també estarà connectada a la xarxa freàtica de Can Batlló.

Imatge 21. Proposta de xarxa freàtica a l’àmbit de la Marina del Prat Vermell.

Font: Pla Tècnic per l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona

Específicament la part que xarxa freàtica que s’inclou dins de la MpPGM és la situada més al Sud, que a més té planificada una connexió amb el sistema d’aigua regenerada provinent de l’EDAR del Prat de Llobregat com a recurs de garantia.

Segons el Pla Tècnic per l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona la demanda estimada d’aigua freàtica en aquesta zona està relacionada bàsicament amb el reg dels futurs parcs que tindrà el barri de la Marina, i amb la neteja del Dipòsit anti-DSU. Aquestes demandes van lligades a la proposta de planejament urbanístic que ja es va aprovar el 2006, i que no varien amb la present Modificació Puntual.

La demanda total s’ha estimat al voltant dels 46.000 m3/any, on hi destaca especialment la neteja del dipòsit anti-DSU.


Gener 2014

22

Taula 3: Demandes prevista d’aigua freàtica a l’àmbit de la MpPGM

ID Nom Consum Demanda (m3/any)

PM-21 Futur Parc C/ Cisell – dels Ferrocarrils 4.160

PM-22 Futur Parc C/ de Lencuny – Gabriel Miró 1.300

PM-23 Futur Parc Ronda del Mig 1 332

PM-24 Futur Parc C/ Mare de Déu del Port 101 5.491

PM-25 Futur Parc C/ dels Motors – Ronda del Mig 2.833

PM-26 Futur Parc C/ d’Ulldecona 875

PM-27 Futur Parc C/ d’Arnès 43 9.578

PM-28 Futur Parc Plaça del Nou 1.458

PM-29 Futur Parc C/ d’Arnés 1 2.189

PM-30 Futur Parc C/ dels Motors 79 2.167

D-MT Neteja del Dipòsit Motors 15.840

TOTAL 46.223 Font: Pla Tècnic per l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona (Ajuntament de Barcelona, 2009)

A continuació es mostra en més detall la part de la xarxa freàtica que subministraria l’aigua a l’àmbit de la MpPGM.

Imatge 22. Detall de la proposta de xarxa freàtica a l’àmbit de la Marina del Prat Vermell.


La present MpPGM no comporta cap canvi en la demanda d’aigua freàtica a la zona. Només recalcar que amb la xarxa prevista es pot subministrar l’aigua freàtica suficient per cobrir les

demandes de reg d’espais verds, per la neteja viària, per la neteja del clavegueram i el dipòsit anit-DSU previstos amb el planejament urbanístic aprovat l’any 2006.

7.2.3. Sanejament / Dipòsit anti-DSU. Actualment els sistemes de sanejament cal gestionar-los amb tres objectius: un objectiu d’higiene (el criteri de disseny a tenir en compte és la dilució i el factor punta), un objectiu d’anti-inundació (el criteri de disseny a tenir en compte és el període de retorn de cabals) i com més actual l’objectiu d’anti-contaminació DSU (els criteris de disseny a considerar són els estàndards de qualitat a mantenir dels medis receptors).

El barri de la Marina està ubicat a la part baixa de la conca de la Zona Franca i Riera Blanca, està format per varies subconques. La seva principal característica és la proximitat amb el mar i el seu origen deltaic, fet que configura una planimetria molt suau, generant una xarxa de clavegueram de pendent reduït.

La xarxa de clavegueram existent està configurada per tres grans eixos: eix del Passeig de la Zona Franca, eix del c/ Acer i l’eix del c/ Metal·lúrgia, eixos propers al punt de desguàs i per tant que poden arribar a portar grans cabals d’aigua.

En general en temps de pluja la xarxa en el barri de La Marina funciona correctament excepte a l’entorn dels carrers Ulldecona i Tortosa (carrers coincidents amb el punt baix del territori), on existeix una zona que s’inunda per a la pluja de càlcul de període de retorn 10 anys.

Amb la ordenació urbana que ja es va aprovar l’any 2006, el nivell de servei de la xarxa no va suposar cap modificació de la situació existent, ja que la zona ja està pràcticament urbanitzada i la majoria de carrers impermeabilitzats.

Cal destacar en quant a nova infraestructura que es construirà un dipòsit anti-DSU amb l’objectiu de reduir l’impacte ambiental dels primers vessaments en temps de pluja (wash-off) a la vegada que reduir els episodis d’inundacions en el barri de La Marina.

A la MPGM del 2006 estava previst que el dipòsit anti-DSU s’ubiqués sota el carrer Motors, entre el carrer de la Metal·lúrgia i el Passeig de la Zona Franca. Aquesta previsió també es va recollir en el “Pla Tècnic per l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona” realitzat per l’Ajuntament l’any 2009.

Amb la present MpPGM es manté el dipòsit dins l’àmbit i la seva capacitat, però aquest es preveu que sigui ubicat en una altra localització propera. Degut a l’emplaçament d’un gran equipament de ciutat, de gran dimensions, al lloc previst inicialment on havia d’anar l’anti-DSU, aquest es traslladarà en un altre emplaçament dins de l’àmbit. Es preveu que sigui al mateix carrer Motors, per a mantenir el seu servei funcional, encara que més proper al Passeig de la Zona Franca. Aquest aspecte s’acabarà de definir en la revisió del Pla Especial d’Infraestructures, desenvolupada a partir de la present MpPGM.


Gener 2014

23

Imatge 23. Emplaçaments dels dipòsits anti-DSU previstos i existents.


Imatge 24. Dipòsit anti-DSU de Taulat


L’objectiu és reduir a un terç el volum d’aigua que arriba al mar en períodes de pluja i evitar la contaminació del medi marí. Es dimensiona un dipòsit d’un volum de 72.000 m3.

El Dipòsit anti –DSU que ha de servir per minimitzar el vessat de les primeres aigües de pluja (les més contaminades) al medi receptor i sobretot per millorar els possibles punts d’inundabilitat que pot presentar el barri de la Marina.

7.3. Residus

La generació de residus municipals a Barcelona l’any 2012 ha sigut de 753.737 t, que equival a un ratio de 1,27 kg/hab.dia. Aquesta dada confirma la tendència de disminució de producció de residus sòlids urbans dels darrers anys. Es consolida també el valor de la recollida selectiva en els 37%. Aquest valor ha tingut una lleugera evolució negativa des de 2010, on va arribar pràcticament al 40%.

Figura 1. Total de residus sòlids urbans en tones (2008-2012).

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.

Assimilant aquests ratios es pot estimar una generació de 85.420 tones al districte de Sants-Montjuïc (amb una població de 183.700 habitants) i 486 tones al barri de la Marina del Part Vermell (amb una població de 1.153 habitants) que segons la distribució de la bossa tipus d’escombraries4 es distribueixen de la següent manera:

4 S’assumeix la bossa tipus del Pla de residus metropolità (PMGRM 2009-2016), extreta del Pla de l’Agència de Residus de Catalunya (PROGREMIC 2008-2012).

650.000

700.000

750.000

800.000

850.000

900.000

950.000

2008 2009 2010 2011 2012


Gener 2014

24

Figura 2. Estimació de la generació de residus domèstics al barri de la Marina del Prat Vermell en tones/any (2012).

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i el PMGRM 2009-2016

La recollida convencional a la Marina del Prat Vermell, igual que a la resta de la ciutat, es fa en cinc fraccions diferenciades en origen: paper/cartró, envasos lleugers, vidre, resta i matèria orgànica. Al districte de Sants-Montjuïc, la recollida es fa per mitjà de contenidors, la majoria amb càrrega lateral. Dins del districte, existeix 585 contenidors de vidre i de paper i cartró per càpita, i 592 contenidors d’envasos, valors que en situa per sobre del valor indicat en la nova contracta municipal de 1 contenidor per 500 habitants.

Taula 4: Tipologia i nombre de contenidors a Barcelona i al districte de Sants - Montjuïc

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus. Habitat Urbà. Ajuntament de Barcelona (2012).

En els barris de la Marina del Port i en la Marina del Prat Vermell, existeix dos punts verds, un mòbil (Punt Verd del Mercat de la Marina) situat a la Plaça de la Marina de Sants i un altre de zona (Punt Verd Montjuïc) situat al carrer del Foc 56.

Figura 3. Mapa dels punts verds (M – punt verd mòbil; Z – punt verd de Zona) als barris de la Marina del Port i del barri de la Marina del Prat Vermell.

Font: Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus. Habitat Urbà. Ajuntament de Barcelona.

Aquest punt verd de zona (Montjuïc), té una superfície de 4.200 m2 i consta de dos plantes i fa a la vegada de magatzem de contenidors i de Parc de Neteja. A la planta baixa hi ha un moll de descàrrega de vehicles, les oficines de comandaments, el rentador de vehicles i el vestuari i lavabos. La planta soterrani consta d’un aparcament per vehicles, un taller de manteniment i reparacions i un magatzem de recanvis i d’utillatge de neteja.

D’acord amb la Direcció de Serveis de Neteja i gestió de Residus, el Punt Verd Montjuïc ha tingut un creixent volum de recollida. De las 5.329 t recollides en el 2012, el 20% representava una fracció recuperable, el 37% no recuperable, el 42% eren altres residus i només el 1% eren residus especials.

Matèria Orgànica;

174,96; 36%

Paper i cartró;

87,48; 18%

Envasos; 34,02; 7%

Vidre; 58,32; 12%

Rebuig; 131,22; 27%

Càrrega bilateral 6 847 1 287 Càrrega lateral 17 468 1 310 Càrrega posterior 3 090 412 Bujols 495 0 Total 3 053 314 Càrrega bilateral 991 143 Càrrega lateral 2 062 171 Total 3 065 314 Càrrega bilateral 995 143 Càrrega lateral 2 070 171 Total 3 042 310 Càrrega bilateral 987 141 Càrrega lateral 2 055 169

Contenidors d'envasos

Districte Sants‐Montjuïc

Barcelona

Contenidors recollida domiciliària

Contenidors vidre

Contenidors paper i cartró


Gener 2014

25

Figura 4. Volum dels residus recollits pel Punt Verd Montjuïc en tones (2008-2012).

Font: BR amb dades de la Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus. Habitat Urbà. Ajuntament de Barcelona.

La MPGM del Barri de la Marina que ja es va realitzar l’any 2006 preveia la construcció de 10.865 habitatges, amb una estimació actualitzada d’uns 25.374 habitants. Tot i que actualment aquestes previsions de reconversió urbanística estan pendents de consolidació, quan estiguin assolides s’estima que la generació de residus totals serà de 11.799 tones/any, el que suposarà un increment notori a la situació actual, ja que només se’n generen 486 tones.

La distribució per les diferents fraccions de residus és preveu quan s’hagin desenvolupat tots els sectors de La Marina serà la següent:

Figura 5. Estimació de la generació de residus domèstics del futur barri de la Marina del Prat Vermell en tones/any (2012).

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i el PMGRM 2009-2016

Val a dir que amb la present Modificació Puntual de PGM, no es preveu cap tipus de canvi en el volum de generació de residus previst pel 2006, ja que la població estimada continua essent la mateixa. Però en el que sí que suposa un canvi és que s’ha proposat fer una recollida mitjançant contenidors situats a l’espai públic, i en el trasllat del punt verd de zona.

La present modificació puntual canvia la proposta inicial de la instal·lació d‘una xarxa de recollida pneumàtica, i a canvi proposa la recollida selectiva convencional que es realitza a la major part de la ciutat. Una de les causes d’aquest canvi ha sigut la conjuntura econòmica actual, ja que el sistema de recollida pneumàtica requereix una forta inversió inicial, inversió que no és tant important amb la recollida selectiva convencional, a més del seu manteniment i cost d’explotació posterior.

La Direcció de Neteja i Gestió de Residus de l’Ajuntament de Barcelona en aquesta línia va fer un Informe amb data del 8 de gener sobre “La recollida pneumàtica al nou àmbit de la Marina del Prat Vermell” on expressa la no conveniència de la instal·lació de la recollida pneumàtica degut a un context d’estabilitat pressupostària. L’informe acaba concloent que en aquest context, i mentre la situació econòmica no variï “des de Medi Ambient i Serveis Urbans – Hàbitat Urbà es prioritzen les inversions que estan vinculades a l’extensió de la xarxa en àmbits amb recollida pneumàtica ja existent i en funcionament”

Respecte al Parc de Neteja, anteriorment previst per la MPGM del 2006, l’actual modificació puntual no té previst una ubicació exacta, però cal destacar que no existeix cap impediment en que en un futur es pugui localitzar dins l'àmbit, si es configura un solar adient. En tot cas, no és una instal·lació de barr,i que no requereix l’emplaçament específic a l’àmbit del pla.

Per finalitzar, la present Modificació Puntual proposa una nova localització externa a l’àmbit del Punt Verd Montjuïc que actualment està al carrer Foc i que en la MPGM del 2006 es va traslladar al carrer Motors. Amb la present MpPGM en el lloc previst es preveu l’emplaçament d’un gran equipament de ciutat, per la qual cosa al ser una obligació específica del sector 14, el pla preveu que es deslocalitzi però queda pendent per part de l’Ajuntament de trobar un emplaçament adequat.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

2008 2009 2010 2011 2012

Matèria Orgànica; 4.248

Paper i cartró; 2.124

Envasos; 826

Vidre; 1.416

Rebuig; 3.186


Gener 2014

26

Figura 6. Punt Verd Montjuïc.

Font: BR

7.4. Mobilitat

La mobilitat d’aquest àmbit i els seus possibles canvis amb l’aprovació de la present MpPGM es tracten extensament a l’Informe de Mobilitat de la modificació puntual del PGM per a la transformació urbanística de la Marina de la Zona Franca”.

En aquest informe es realitza una avaluació de la mobilitat generada amb l’objectiu de calcular l’increment potencial de desplaçaments derivats d’una nova planificació o la implantació d’un nou ús, analitzar el seu impacte en les xarxes de transport i valorar les mesures proposades per a gestionar de manera sostenible la nova mobilitat (art. 2 Decret 344/2006) segons estableix de forma més concreta el Decret 344/2006.

Aquest decret pretén donar resposta a una realitat canviant en la gestió de la mobilitat, en la qual les xarxes per a vianants, bicicletes i transport col·lectiu incrementen el seu protagonisme en la satisfacció de les necessitats de mobilitat dels ciutadans, i en la que també els valors de qualitat de vida, seguretat en els desplaçaments i sostenibilitat han d’estar cada dia més presents en el disseny i la gestió de la xarxa viària.

Finalment aquest estudi fa un seguit de propostes i recomanacions per tendir a una mobilitat més sostenible a la xarxa viària, al transport públic, a la xarxa de bicicletes, a la xarxa de vianants o als aparcaments.

7.5. Qualitat de l’aire

Cal tenir en compte que Barcelona, i una part de l’entorn metropolità, està declarada zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric pel Decret 226/2006 de 23 de maig, tant per al contaminant diòxid de nitrogen com per les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres. Això significa que aquests paràmetres presenten nivells superiors als admissibles per la legislació vigent, amb el conseqüent risc d’afectació a la salut humana i el medi ambient.

Els llindars marcats per la UE estableixen que no s’han de superar els 40μg/m3 en mitjana anual de NO2 a partir de 2010. De la mateixa manera, tampoc s’han de superar 18 vegades a l’any la mitjana horària de 200 µg/m3 de NO2. En el cas de les PM10 els límits ja estableixen que no s’ha de superar els 40μg/m3 en mitjana anual i tampoc es pot superar 35 vegades l’any la mitjana diària de 50 µg/m3.

Una de les eines per a l’avaluació de la qualitat de l’aire és la informació proporcionada pels punts de mesurament que conformen la XVPCA (Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica) de la Generalitat de Catalunya i concretament per la ciutat de Barcelona les estacions de mesura d’immissió de l’Agència de Salut Pública de Barcelona que també estan incloses en la XVPCA. Per tant, l’avaluació de la qualitat de l’aire mitjançant els sensors de la XVPCA es realitza comparant els nivells d’immissió mesurats al territori, amb els objectius de qualitat de l’aire establerts per la UE.

Figura 7. Concentració de contaminants NO2.

Font: Direcció de Serveis de Vigilància Ambiental, Agència de Salut pública de Barcelona i Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya


Gener 2014

27

Figura 8. Concentració de contaminants PM10.

Font: Direcció de Serveis de Vigilància Ambiental, Agència de Salut pública de Barcelona i Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya.

Figura 9. Concentració de contaminants PM2,5.

Font: Direcció de Serveis de Vigilància Ambiental, Agència de Salut pública de Barcelona i Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya.

Per tal de restablir els nivells de qualitat de l’aire el Govern de la Generalitat ha aprovat un nou Pla d’Actuació per restablir la qualitat de l’aire per als contaminants NO2 i PM10 de 40 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona declarats zona de protecció especial.

L’Ajuntament de Barcelona també ha elaborat el Pla de l’Energia, el Canvi Climàtic i la Qualitat de l’aire (PECQ) i el Pla de Millora de la Qualitat de l’aire a Barcelona per intentar lluitar contra aquesta problemàtica. Com a eina per ajudar a gestionar els aspectes de qualitat atmosfèrica, l’Ajuntament ha realitzat un anàlisi territorial de la dispersió de contaminants que permet visualitzar geogràficament la qualitat de l’aire de tota la ciutat.

L’estació de la Xarxa de Vigilància més propera a l’àmbit de la MpPGM és l’estació situada a Sants, als Jardins de Can Mantega, però les característiques d’aquest emplaçament difereixen força de les característiques del barri de La Marina del Prat Vermell, zona que es caracteritza per la proximitat d’una gran infraestructura viària, però que alhora està molt propera a la línia de costa i sense gaires edificis alts que dificulti la seva renovació de l’aire.

Imatge 25. Emplaçament de les estacions de la xarxa de vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica a la ciutat

Font: Agència de Salut pública de Barcelona

Tal i com es detalla a l’Estudi de Mobilitat es preveu un creixement del nombre de viatges, amb les seves avantatges i desavantatges. Un d’aquests inconvenients és l’augment de la mobilitat en vehicle privat, amb el conseqüent augment de emissions de NOX i PM10.

Derivat d’aquest augment de mobilitat s’estima que es passarà de 26,4 Mveh-km/any a 87,6 Mveh-km/any derivats dels nous usos que es situaran la Marina, que és un increment significativament inferior a l’augment total de mobilitat diària prevista (de 32.000 viatges a 201.000 viatges).


Gener 2014

28

Considerant el parc de vehicles del futur i segons el programa AMBIMOB, s’obté un increment del consum energètic de 2,926.7 tep/any, i unes emissions de 8,774 tn de CO2/any, 24,2 tn de NOX/any i 37,6 tn de PM10/any, respecte la situació actual.

Malgrat aquest increment d’emissions, en comparació amb l’entorn i tenint en compte els nivells de ciutat, no es preveu que hi hagi cap canvi rellevant pel que fa a la qualitat atmosfèrica, i es preveu que el barri de La Marina continuarà amb els nivells de qualitat atmosfèrica actuals.

A continuació es llisten les diverses polítiques, factors i mecanismes, que cal afavorir i potenciar per tal de millorar la qualitat de l’aire, i que es detallen en l’Estudi de Mobilitat:

Aposta pel transport públic. La potenciació dels desplaçaments amb transport col·lectiu fan reduir la mobilitat amb vehicle privat i disminuir les emissions de contaminants.

Impuls a modes no motoritzats de transport. La proposta de reestructuració dels carrers afavoreixen els desplaçaments a peu i amb bicicleta, els modes de transport més respectuosos amb el medi ambient.

Millora tecnològica dels vehicles convencionals, gràcies a la renovació natural de vehicles i l’aposta de la Unió Europea en la reducció d’emissions mitjançant les legislacions sobre contaminants en vehicles (EURO).

Aposta per noves tecnologies i combustibles més eficients i respectuosos amb el medi ambient.

7.6. Qualitat acústica

Barcelona, com a ciutat típicament mediterrània, té uns nivells de soroll apreciables. Les principals causes són el tipus de teixit urbanístic dens i mixt molt característic de la ciutat, una població de 1,6 milions habitants que generen una alta densitat poblacional (uns 16.000 hab/Km2), un alt nivell de trànsit (3,8 milions de desplaçaments diaris motoritzats), un clima benigne que propicia l’ús de l’espai públic, una dimensió metropolitana, una gran oferta d’activitats comercials, culturals i d’oci, presència de zones amb activitat industrial, etc.

7.6.1. Nivells de soroll L’eina bàsica per poder diagnosticar la situació acústica de la ciutat és el Mapa de Soroll, que representa sobre un plànol els nivell de soroll existents en els diferents períodes del dia: Ld (període diürn, de 7h a 21h), Le (període vespre, de 21h a 23h), Ln (període nocturn, de 23h a 7h) i Lden (nivell equivalent ponderat dia-vespre-nit).

El Mapa de Soroll de soroll de Barcelona (aprovat el 2009 i en actual revisió) és on s’analitza la incidència del soroll sobre la població i sobre l’espai públic. A partir d’aquest mapa s’ha pogut extraure la informació acústica de l’àmbit de la present MpPGM i comparar-la amb la resta de la ciutat.

Les principals fonts de soroll a l’àmbit de la modificació són el trànsit viari intern, les activitats industrials i l’associat a les zones residencials. Una altra font de soroll rellevant, però que està fora de l’àmbit de l’MpPGM és la produïda per una gran infraestructura viària com és la Ronda Litoral, que té incidència en els carrers més propers a aquesta.

7.6.1.1. Soroll diürn

Acústicament l’àmbit té uns nivells de soroll diürn que en general es situen per sota de la mitja de Barcelona, ja que els nivells majoritaris són entre els 55-65 dB(A), mentre que a la resta de la ciutat es situen entre els 60-70 dB(A). Per tant en termes generals es pot dir que aquest àmbit té una qualitat acústica lleugerament millor ala mitja de la ciutat.

Imatge 26. Comparativa dels nivells acústics diürns entre l’àmbit de la MpPGM i Barcelona (en % i decibels)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Mapa de Soroll de Barcelona

Es nivells acústics més elevats es localitzen al Passeig de la Zona Franca, al Carrer Foc, al carrer Cisell, al carrer Plom i a part del carrer Motors. La principal causa és el trànsit, tant l’associat a la mobilitat ciutadana com a l’associat a les diferents activitats industrials.

Imatge 27. Nivells de soroll diürn totals.



Gener 2014

29

La Ronda Litoral, una de les principals vies de la ciutat i del seu entorn, és una de les fonts de soroll externes a l’àmbit que en els carrers més pròxims i perimetrals de la MpPGM té certs incidència. La seva emissió acústica en el període diürn sobre el carrer Motors és situa sobre els 55-60 dB(A).

Malgrat la presència de la Ronda Litoral en alguns punts es percep, els nivells que arriben són compatibles tant amb la situació actual com en la planificació urbanística prevista.

Imatge 28. Nivells de soroll diürns associats a la Ronda Litoral.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades dels Mapes Estratègics de Soroll del Ministerio de Fomento

7.6.1.2. Soroll Nocturn En el període nocturn (23h-7h) els nivells majoritaris es situen entre els 55-60 decibels (en quasi el 30% dels vials). Analitzant la seva qualitat, en el període nocturn també es pot dir que l’àmbit de la MpPGM té una qualitat acústica lleugerament superior a la resta de la ciutat.

Imatge 29. Comparativa dels nivells acústics nocturns entre l’àmbit de la MpPGM i Barcelona (en % i decibels)


A la nit els carrers amb uns nivells de soroll més elevats es situen al Passeig de la Zona Franca i al Carrer Foc, ja que són els que concentren uns nivells de trànsit més elevats.

Imatge 30. Nivells de soroll nocturn totals


Pel que fa a la Ronda Litoral, al ser una infraestructura de mobilitat important, la reducció de soroll respecte a la situació diürna no és tant notòria com a la resta de carrers. Els nivells que rep el carrer Motors en el període nocturn estan al voltant dels 50-60 dB(A).


Gener 2014

30

Imatge 31. Nivells de soroll nocturns associats a la Ronda Litoral.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades dels Mapes Estratègics de Soroll del Ministerio de Fomento

7.6.2. Mapa de Capacitat El Mapa de Capacitat estableix els límits de soroll en els tres períodes del dia (dia, tarda i nit), en funció a les zones de sensibilitat acústica i els usos del sòl. El Mapa de capacitat actual va ser aprovat a través de l’Ordenança del medi ambient urbà (BOPB del 2 de maig del 2011).

A continuació es mostren les diferents categories i els límits establerts:

Taula 5. Valors límits d’immissió establerts per l’Ajuntament de Barcelona

ZONES DE SENSIBILITAT ACÚSTICA I USOS DEL SÒL (*) Ld (7 h - 21 h)

Le (21h - 23h)

Ln (23 h - 7 h)

ZONES DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A) (A1) Espais d’interès natural i altres - - - (A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 dB(A) 55 dB(A) 45 dB(A) (A3) Habitatges situats al medi rural 57 dB(A) 57 dB(A) 47 dB(A) (A4) Predomini del sòl d’us residencial 60 dB(A) 60 dB(A) 50 dB(A) ZONES DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B) (B1) Coexistència del sòl d’us residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents

65 dB(A) 65 dB(A) 55 dB(A)

(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1) 65 dB(A) 65 dB(A) 55 dB(A) (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrials 65 dB(A) 65 dB(A) 55 dB(A) ZONES DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C) (C1) Usos recreatius i d’espectacles 68 dB(A) 68 dB(A) 58 dB(A) (C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 dB(A) 70 dB(A) 60 dB(A) (C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d’infraestructures de transport o altres equipaments públics

- - -

(*): En les zones urbanitzades existents i per als usos del sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), i pels habitatges existents en el medi rural (A3), el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A).

Font: Ordenança del medi ambient urbà de Barcelona

Els valors límits s’estableixen bàsicament pels usos del territori i la seva sensibilitat acústica, per això el Mapa de Capacitat actual s’ajusta als usos actualment existents.

Imatge 32. Mapa de Capacitat actual.


A mesura que es vagin desenvolupant els diferents sectors de la Marina i es vagin canviant els usos, el mapa de capacitat s’haurà d’anar adaptant a les zones de sensibilitat que li pertoquen.

Finalment i com a avaluació general final des del punt acústic, val a dir que amb l’actual MpPGM no es preveu que es produeixi cap canvis de soroll respecte a la MPGM del 2006, ja que les fonts acústiques seran les mateixes i amb la mateixa magnitud.

El que sí que hi haurà seran canvis acústics respecte a la situació actual, ja que es preveu un canvi del tipus de fonts de soroll: disminuint el soroll de les activitats industrials actualment presents, però alhora augmentant els nivells de soroll associats a les zones residencials i possiblement al trànsit de dins el barri. Malgrat aquests canvis es preveu que els nivells de soroll resultats a l’àmbit en general, no difereixin gaire de la situació acústica actual. Això sí, serà necessari adaptar el Mapa de Capacitat als futurs usos del barri, i que aquestos tinguin com a referència els límits establerts per la zonificació acústica.


Gener 2014

31

7.7. Sòls contaminats

Degut al llegat industrial del barri cal la possibilitat que en algun solar existeixi sòls contaminats. Actualment hi ha un elevat percentatge del sòl destinat a usos industrials, es cert que no tots amb el mateix risc potencial, però caldrà fer un “screening” del sòls amb major potencial d’estar alterats.

Segons la Llei 6/1993 en l’article 15 i segons la Llei 10/1998 s’especifica clarament que: “n’és responsable subsidiari el propietari de la finca on s’ha produït la descàrrega, o si s’escau, el titular del domini públic afectat.”

El Real Decret 9/2005 estableixen la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per la declaració de sòls contaminats.

Com a recomanació general, segurament, fora bo dur a terme un “Due Deligence” o una auditoria prèvia a l’adquisició dels sòls, per tal de que l’administració no es carregues amb els costos i del tractament i sanejament d’ aquells sòls que ho requereixin.

En aquest sentit, l’MpPGM incorpora una Disposició Addicional Quarta que tracta les responsabilitats sobre aquests possibles sòls contaminats.

7.8. Energia i infraestructures energètiques

La modificació puntual del PGM per la transformació urbanística de la Marina de la Zona Franca que és objecte d’aquest informe ambiental no presenta canvis significatius sobre els aspectes energètic derivats de la transformació urbanística, però si que es presenten algunes diferències respecte les condicions de contorn i el marc de referència que poden fer variar algunes infraestructures energètiques o bé les previsions de consums.

7.8.1. Canvis normatius en l’edificació Les previsions de demandes energètiques de l’edificació prevista es van fer inicialment amb els valors estàndards de l’edificació Barcelonina tenint en compte que aquesta només havia de complir els mínims establerts pel Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) que equivalien a un nivell de certificació “C”.

Tot i que la superfície a construir, amb aquesta modificació pràcticament no varia el nou marc regulatori presenta novetat que podrien implicar una reducció de les demandes energètiques.

L’aprovació de la directiva europea 2010/31/UE relativa a l’eficiència energètica dels edificis per la qual es promou la implantació de edificis d’emissió gairebé nul·la ha estat transposada a l’Estat espanyol mitjançant l’ordre FOM/1635/2013 de 10 de setembre per la qual s’actualitza el document Bàsic DB-HE “estalvi d’energia”del CTE.

Aquesta modificació del CTE implica incrementar les exigències energètiques per als nous edificis i com a resultat comportarà, en el cas dels habitatges una limitació en la demanda i en el consum energètic, i en les edificacions d’altres usos requeriran un increment de la certificació energètica mínima passant de “C” a “B”, amb el conseqüent estalvi energètic en el global del barri de la Marina.

Aquesta normativa també podria estar subjecte a futurs canvis per tal d’assolir els objectius fixats per la UE en matèria d’eficiència energètica dels edificis.

Per altra banda, el canvi d’ús d’algun dels equipament també podria portar associat algun canvi en les previsions de consum energètic però al no estar definit el seu ús, no es possible fer una estimació més ajustada que la realitzada inicialment.

7.8.2. Previsions d’implementació de la xarxa de climatització centralitzada A la modificació de PGM anterior es va preveure la possibilitat que hi hagués en el barri una xarxa de climatització.

Al 2009 es va adjudicar a Dalkia el projecte sobre la xarxa de climatització centralitzada Zona Franca – Gran via l’Hospitalet, a través de l’empresa ECOENERGIES que inclou l’abastiment energètic del barri de la Marina.

La proposta de Dalkia es comprometia a:

Compatibilitzar la xarxa de climatització amb les instal·lacions solar dels edificis per garantir el màxim aprofitament de l’energia solar

Aprofitar el fred residual de la regasificadora del Port de Barcelona. De fet en comprometia un cop assolits nivells suficients de demanda a instal·lar 30 MW de recuperadors de fred.

Aprofitar la biomassa residual de parc i jardins de Barcelona per a la generació de calor i electricitat.

Garantir la màxima cobertura del barri de la Marina

Al tractar-se d’un sistema energètic no obligatori, des de les determinacions de l’MpPGM, el grau de desenvolupament dependrà de la capacitat de penetració del sistema gràcies als avantatges mediambientals que comporta (reducció d’energia primària, reducció de les emissions de CO2) fet que possibilita millora la qualificació energètica dels edificis que es connectin, i per altra banda per la seva competitivitat econòmic.

A la següent imatge es mostra unes primeres previsions de la xarxa de climatització al barri de la Marina, tot i que com s’ha esmentat el seu grau d’implementació i expansió pot veure’s modificat per la demanda de servei.


Gener 2014

32

Imatge 33: Esquema de les previsions de traçat de la xarxa de climatització en una primera fase.

Font: Bagursa

Actualment ja hi ha construïdes dues centrals de generació de calor i fred, una situada a la Fira (Gran Via l’Hospitalet), i una altra a la Zona Franca, propera a les oficines del Consorci on hi ha instal·lada la planta de biomassa.

Inicialment es preveu que el barri de la Marina s’abasti des de la central de la Fira i que en el futur aquestes dues centrals s’enllacin amb una xarxa troncal, oferint així una major seguretat de subministrament i també la possibilitat d’aprofitar el fred residual de la Regasificadora.

7.8.3. Infraestructures d’abastament elèctric al barri Des del punt de vista elèctric, el PEI del Barri de La Marina de la Zona Franca contemplava els escenaris de demanda elèctrica per tal de preveure les infraestructures necessàries per l’abastament del barri. En aquest sentit es preveia:

• La demanda elèctrica s’estimava en 85,5 MW de potència, contemplant la simultaneïtat dels habitatges dintre de cada sector.

• D’acord amb la proposta de l’empresa distribuïdora (ENDESA) aquesta potència seria assumida, principalment, des de la subestació de Motors, construïda durant la redacció del PEI del Barri de La Marina de la Zona Franca, tal com estava previst en la MPGM de la finca núm 10-20 del carrer Motors.

• L’alimentació del conjunt del barri es preveia amb diferents anelles tancades de mitja tensió procedents de transformadors diferents de la subestació de Motors.

Imatge 34: Previsions de potència i instal·lacions elèctriques necessàries pel subministrament elèctric de la Marina del Prat Vermell incloses al PEI segons proposta ENDESA


La present modificació puntual del PGM no altera de forma substancial les previsions de potència, només en cas d’incrementar l’electrificació del habitatges o bé pel canvi d’ús d’alguns dels espais reservats a equipaments podria modificar les previsions inicials.

Tot i així, des de l’aprovació del PEi s’han produït importants canvis normatius i de contorn que requereixen replantejar la solució per l’abastament elèctric del barri de la Marina:

Per una banda, el 14 de desembre de 2008, s’aprova la “llei de garantia i qualitat del subministrament elèctric” (Llei 18/2008). Amb l’aprovació d’aquesta llei canvien els criteris de seguretat i disseny de la xarxa elèctrica de mitja tensió en les trames urbanes denses com és el cas del municipi de Barcelona. Això també afecta a la xarxa elèctrica projectada a l’àmbit de la Marina. Destaca la necessitat que els subministraments elèctrics s’hagin de fer des de dues subestacions diferents per tal de garantir el subministrament.

Per l’altre costat, actualment la subestació de Motors es troba completament construïda, amb una capacitat ferma de 120 MVA i un transformador de 60 MVA de reserva. Tot i que aquesta subestació estava prevista per tenir una potencia ferma de 180 MVA i 60 MVA de reserva, i la


Gener 2014

33

planificació vigent preveia pel 2015 l’ampliació per a la instal·lació d’un nou transformador, ENDESA no contempla arribar a instal·lar la ampliació amb el quart transformador.

Imatge 35: Vista aèria de la subestació de motors on s’observen 3 transformadors instal·lats i l’espai de reserva per un quart on hi ha un altre transformador sense connectar

Font: Google Earth

Actualment ENDESA ha comunicat que la subestació de Motors està saturada, ja que els últims 20 MW han estat compromesos per donar cobertura a la petició del Consorci de la Zona Franca per alimentar el nou desenvolupament de Barcelona Zona Innovació (BZ).

El fet que Motors hagi arribat tan ràpidament al seu nivell de saturació és fruit de les nombroses transformacions que han tingut lloc en aquest entorn, però també a la desaparició de la subestació de 110 kV de SEAT que donava cobertura a aquesta industria i que ara s’alimenta principalment des de la subestació de Motors.

Aquesta saturació de la subestació de Motors implica:

La necessitat de connectar el barri amb subestacions llunyanes per garantir el subministrament a curt termini. Aquestes solucions podem implicar un important sobrecost com és el cas d’una sol·licitud de Bagursa per una connexió de 7,3 MW (menys del 10% de la potència global del barri).

Imatge 36: Proposta de subministrament de 7,3 MW amb la connexió de les subestacions de Motors i Hospitalet

Font: Bagursa

Urgència de implementar noves subestacions en aquest entorn per garantir l’abastament futur del conjunt del barri. En aquest sentit, la planificació de l’Estat preveu la implantació d’una nova subestació anomenada Cerdà, però actualment porta un endarreriment considerable (segons planificació vigent 2008-2016), i es previsible que la nova planificació (2014-2020) incorpori una nova subestació en l’entorn del BZ (Zona Franca). La implementació d’aquestes subestacions poden implicar una important repercussió econòmica sobre els costos d’urbanització.

Davants d’aquest escenari, caldria realitzar un procés d’implantació i cobertura que fos el màxim coordinat, tant des del punt de vista territorial com pel que fa a les instal·lacions elèctriques i que permetés minimitzar les inversions inicials necessàries i racionalitzar el cost total dels projectes.

7.9. Medi socio-econòmic

El barri de la Marina del Prat Vermell té una superfície de 75,3 ha, excloent la AEI Zona Franca-Port, que ja ella sola ocupa 1.353,1 ha. Presenta una població de 1.153 habitants (any 2012), que significa una densitat poblacional de 15,3 hab/ha (excloent la AEI Zona Franca-Port).


Gener 2014

34

Quant a la estructura de la població, el barri presenta el 55% d’adults, seguit de la gent gran amb aproximadament el 22%. El grup dels nens i dels joves representen el 11% cadascun. Aquest perfil no representa un gran desviament respecte el districte de Sants – Montjuïc, on es repeteixen els mateixos valors, amb variacions sense un canvi significatiu.

Imatge 37: Perfil demogràfic del barri de la Marina del Prat Vermell

Font: Padró Municipal d'Habitants a 30 de juny 2012. Ajuntament de Barcelona.

Imatge 38: Perfil demogràfic del districte de Sants-Montjuïc


La piràmide de població del barri no difereix gaire de la que es presenta al districte o a la resta de la ciutat. Encara que en un principi són aparentment dispar, les diferencies són més aparents que reals, ja que les tres piràmides indiquen un dèficit en les franges d’edat més joves, i una incapacitat de renovació de la població activa. El cas del barri de la Marina del Prat Vermell, sembla que aquesta tendència sigui més accentuada. El declivi del teixit industrial, i la poca capacitat d’atreure noves empreses, poden ser dos factors importants alhora d’explicar aquest perfil.

Imatge 39: Piràmide de població del barri de la Marina del Prat Vermell.


Imatge 40: Piràmide de població del districte de Sants-Montjuïc i de Barcelona

Font: lectura del Padró Municipal d'Habitants a 30 de juny 2012. Ajuntament de Barcelona.

Quant al naixement de la població del barri de la Marina del Prat Vermell, el 75% són de Catalunya i el 11% són estrangers. Las comunitats autònomes amb més representativitat són Andalusia amb el 7% i Castella - La Manxa amb el 1% de la població del barri. Las altres comunitats totalitzen el 6%.

11,8

11,5

55,1

21,7

Nens (0‐14 anys)

Joves (15‐24 anys)

Adults (25‐64 anys)

Gent gran (65 i més anys)

11,6

9

59,9

19,5Nens (0‐14 anys)

Joves (15‐24 anys)

Adults (25‐64 anys)

Gent gran (65 i més anys)

Barcelola Districte de Sants-Montjuïc


Gener 2014

35

Imatge 41: Lloc de naixement (2012)

Font: Institut d'Estadística de Cataluña.

Quant a la població estrangera, hi ha present 22 nacionalitats, on la població xinesa, paraguaiana, marroquina, colombiana i hondurenya són les més nombroses.

Imatge 42: Nacionalitat de la població del barri de la Marina del Prat Vermell (2012).


Pel que fa a nivell socioeconòmic, el barri de la Marina del Prat Vermell s’engloba dins del grup de barris amb rendes inferiors a la mitjana de Barcelona. Concretament l’Índex de Renda Familiar Disponible per càpita del barri està a 57,1, mentre que el Districte està a 75,1 (aquest índex assigna 100 a la mitja de Barcelona) (dades 2011).

El nivell d’instrucció de la població indiquen que el 23% de la població no té cap estudi i que el 41% només té estudis primaris (o certificat d'escolaritat, o EGB). Aquests nivells estan força per sota dels nivells tant del districte, com de la ciutat de Barcelona.

Imatge 43: Percentatge de la població per nivells d’instrucció (2012).


Imatge 44: Percentatge de persones que viuen a la llar (2012).

Font: Lectura del Padró Municipal d'Habitants a juny 2012. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.

La actual modificació puntual es preveu 73,37% per habitatge i el restant 26,63% per activitat econòmiques. Dels 73,37% per habitatge, 52,5% es preveu de regim lliure, 22,5% preu concertat i 25% habitatge protegit (RG i RE).

La modificació puntual manté la voluntat de dispersar al llarg de tot al barri l’habitatge social divers de manera que no es estableix una congregació social, i que faciliti una heterogeneïtat social que li confereix riquesa, diversitat i complexitat.

Andalusia

Castella‐la Manxa

Catalunya

Estranger

Altres Comunitats

Marroc ; 10; 12%

Colòmbia ; 10; 12%

Hondures ; 7; 9%

Paraguai ; 13; 16%

Xina ; 16; 19%

Altres nacionalitats;

26; 32%

0 20 40 60 80 100

Sense estudis

Estudis primaris / certificat d'escolaritat / EGB

Batxillerat elemental / graduat escolar / ESO / FPI

Batxillerat superior / BUP / COU / FPII / CFGM grau mitjà

Estudis universitaris / CFGS grau superior

BarcelonaDistricte Sants‐MontjuïcBarri de la Marina del Prat Vermell

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1 persona

2 persones

3 persones

4 persones

5 persones

6 persones

7 persones

8 persones

9 i més persones

Barcelona Districte Sants‐Montjuïc Barri de la Marina del Prat Vermell


Gener 2014

36

Quan s’executi tots els sectors de La Marina, això comportarà una modificació completa del barri a nivell social i econòmic. Significarà també una modificació en el perfil demogràfic, ja que es preveu una arribada d’una població jove vinculada a uns preus més assequibles de l’habitatge i per noves oportunitats de treball.

La Modificació Puntual no preveu alteració en la superfície dels equipaments que era 111.457 m2.

Per últim, cal remarcar que per una bona interacció entre pla, projecte i població i per una construcció social del nou barri, seria convenient establir una bona practica comunicativa durant tot el procés de transformació urbanística.


Gener 2014

37

8. CONCLUSIONS

Amb la modificació de PGM aprovada l’any 2006 es va pretendre transformar el teixit urbà de La Marina, bàsicament industrial i obsolet, en un barri mixt i compacte que integrés principalment l’ús residencial, l’activitat terciària i que dotés al barri de serveis, equipaments i espais lliures.

L’idea d’aquesta renovació urbanística es va basar en l’aprofitament i reutilització del sòl i del teixit urbà existent. Aquesta segurament va ser el criteri ambiental més potent de tota la modificació urbanística, conjuntament amb la introducció d’un cert grau de complexitat per la barreja d’usos.

Degut al context econòmic actual el ritme de desenvolupament previst pel pla no s’ha pogut realitzar. Aquest alentiment ha agreujat la situació que provoca la regulació transitòria per a les activitats i usos existents, prolongant per més temps del previst la limitació per a l’emplaçament d’activitats provisionals que tenen diverses instal·lacions industrials.

Amb la present MpPGM no s’altera el model urbanístic previst per al nou barri de la Marina del Prat Vermell en la MPGM del 2006, sinó que es pretén adequar normativament el Pla a les normes actuals, flexibilitzar el règim transitori de les activitats, actualitzar els requisits del grau d’urbanització i els corresponents estudis d’avaluació econòmica, confirmar el PEI com a instrument derivat i localitzar una reserva per a un gran equipament de ciutat.

A nivell ambiental, aquesta MpPGM no modifica les bondats ambientals que la transformació del barri de La Marina ja tenia, con són l’increment de superfície de verd amb una clara jeraquització dels espais lliures, un nou model de gestió de l’espai viari prioritzant els modes de mobilitat més sostenible i potenciant l’accessibilitat dels vianants, la implantació de les energies renovables, o la gestió integral i eficient del cicle de l’aigua, entre altres.

Amb la MpPGM es proposa un canvi d’emplaçament del dipòsit anti-DSU, el Parc de Neteja i el Punt Verd per a poder ubicar un gran equipament de ciutat de grans dimensions.

El nou emplaçament del dipòsit anti-DSU es determinarà més endavant, però seguirà mantenint-se dins del l’àmbit i en sòls qualificats com a equipaments. A nivell ambiental aquest canvi no comporta cap inconvenient ja que no modifica la situació d’inundabilitat del sector al ubicar-se a la mateixa zona i al mantenir el mateix volum de capacitat (72.000 m3) les funcions les continuarà fent adequadament.

Respecte al Parc de Neteja, l’actual modificació puntual no té previst la nova ubicació exacta, però no existeix un impediment que en un futur es pugui localitzar dins l'àmbit, si es configura un solar adient. En tot cas, no és una instal·lació pròpiament de l’àmbit del pla.

En el cas del Punt Verd de Montjuïc que actualment està en el carrer Foc, i que la MPGM del 2006 va traslladar al carrer Motors, la MpPGM preveu que es deslocalitzi però queda pendent per part de l’Ajuntament de trobar un emplaçament adequat per complir amb les funcions de punt verd de districte.

Per altra banda, la MpPGM no contempla la proposta inicial de la instal·lació d‘una xarxa de recollida pneumàtica, i a canvi proposa la recollida selectiva convencional que es realitza a la major part de la ciutat. Una de les causes d’aquest canvi ha sigut la conjuntura econòmica actual, ja que el sistema de recollida pneumàtica requereix una forta inversió inicial i un elevat

cost de manteniment. Es proposa fiançar els sistemes de recollida pneumàtica existents i no iniciar-ne de més, mentre no canviï la situació econòmica actual.

Per últim, en el cas de la proposta d’implantació de SUDS (Sistema Urbà de Drenatge Sostenible) l’Informe Ambiental proposa que es valori d’idoneïtat d’implantar-los en funció dels resultats obtinguts en la fase 1 ja executada, tot i que no es contemplen com a instal·lacions requerides per l’MpPGM.

PLÀNOLS

1. GENERALS 1.1. Ortofotomapa 1.2. Planejament actual

2. VERD URBÀ

2.1. Verd urbà actual 2.2. Arbrat viari

3. CICLE DE L’AIGUA

3.1. Xarxa d’Aigua potable proposada 3.2. Xarxa d’aigua freàtica prevista 3.3. Xarxa de Clavegueram proposada

4. QUALITAT ACÚSTICA

4.1. Nivells de soroll diürn 4.2. Nivells de soroll nocturn 4.3. Mapa de Capacitat

Cod

i: C

0108

1712

/02/

2014

ND

VI_

MPM

PG

M1_

93.m

xd

1:10.000

INFORME AMBIENTAL MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGM PER LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA DE LA MARINA DE LA ZONA FRANCA

Verd Urbà Actual

Gener 2012

2.1100 0 100 200 m

Baixa densitat de vegetació

Alta densitat de vegetació

!!

!

!

!!

!

!

!

!

!!

!!!!

!!! !

!!!!!!!! !

!!!

! ! !!!!!!! !!

!

!!!!!

!!

!!

!!

! !!!!

!! !!!!

!!

!!!

!

!!!

!

!

!!

!!!!!!

!!!!

!

!!!

!!!!

!!!

!

!

!

!

!

!!

!

!!!

!!!!! !

!

!

!!!!

!

!!!

!

!!!!

!

!

!

!!

!

!

!

!!!

!!!!!!!!

!

!

!!

!

!!! !

!

!

!!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!! ! ! ! ! !! ! !!!!!!

!

!

!

!

!

!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!

!

!

!!

!

!

!!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

! !

!!!

!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!!!!!!!

!

!

!!!

!!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!!!

!!!

!

!

!

!

!

!!

!!

!

!!

!!!

!

!

!

!

!!

!!

!! !

!!!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

! ! !

!!

!

!

!

!

!

!!

!!

!

!

!

! !

!

!

!

!

!

!!!!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!

!

!!

!

!

!!

!

!

!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

! !

!

!

!

!

!

!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!

!

!!

!

!

!

!!!!!!!!!!

! !

!

!! !

!!!!!

!

! !! ! ! !!

! !

! !

!! ! !!!

!!!! !

!!

!!!

!

!

!

!

!

! !!!

!!

!

!!

!!

!!

!

!!!!

!!

!

!

!

!

!

!!! !!!!!

!

!

!

!

! !! !!

!!!

!

!

!!

!!!!

!

!

!

!!

!!

! !!!

!

!

!!!!!!!!

!

!

!

!!

!!!

!!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!!

!

!

!

!!

!

!

!

!

!!!! !

!

!

!

!

!! !!

! !!!

!

!

!

!!!!!

!!!!

!

!

!

!

!

!

!!!!

!

!

!

!!!!

!!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!!!!

!!

!

!

!

!

!

!!!!!

!!!!!

!!!!

!

!

!!

!

!

!!

!

!

!

!

!

!!

!

!!

!!!

!!

!

!!!

!!

!!!!!!

!

!

!

!!!

!!

!

!

!!

!

!

!

!!!

!!!!!!

! !! ! ! !!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!

!!

!

!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!!

!

!

!!

!

!

!!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!! ! !! !

!

!

!!

!

!

!

!

!!

!!

!

!!

!!

!

!

!

!!

!

!

!!!

!

!!

!

!

!

!!

!

!

!!!

!

!

!

!

!!

!

!

!!

!

!

!!

!

!

!

!

!

!!

!

!

!

!

!

!!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!

!

!

!

!

!

!

!!

!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!

!

!!

!

!

!

!

!

!

!!

!

!

!

!

!

!!

!

!

!

!

!

!

!!

!!

!!!

!!!

!!

!!

!

!

!!!

!

!

!

!!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!!

!

!

!

!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

! !

!

! !

!

!!

!

!

!

!

!

!

! ! !

!

!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!

!

!

!

!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!!!!

!

!

!!

!!!

!!

!

!

!

!! !!!

!

!

!

!

!

!

!

!

! !

!

!

!

!

!

!

!!

!

!

!

!

!!!!!!

!

!

!!

!

!

!!

!

!

!

!

! !

!

!

!!

!

!

!

!!

!

!

!

!

!

!

!!!

!

!!

!!!

!!!

!!

!!

!!

!

!

!

!

!!

!

!

!

!!!!

!!!

!

!!

!

!

!

!

!!

!!

!

! ! !!

!!

!

!

!

!!!!!

!

!

!

!!!!!!!

!

!

!

!!!!

!

!!!!!!

!

!

!

!

!!

!

!

!!

!

!

!

!

!

!!

!

!

!

!

! !!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!!

!

!

!!

!!

!!!

!!!

!

!

!!

!

!

!!!

!!

!

!!

!!

!!

!

!!

!

!!

!

!

!!

!!!!

!

!!!

!

!

!!

!

!

!

!!

!

!

!

!

!

!!

!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!

!

!! !!! !!

! !!

!

!

!

!

!

!!!!!!!

!!!!

!

!

!

!

!!

!

!

!

!!

!!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!

!

!

!

!

!!

!

!!

!

!!

!

!

!

!

!

!

!!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!!

!!

!

!

!

!!

!

!

!

!

!!

!!

!

!!

!

!!

!

!

!

!

!

!!

!!!

!

!!!

!

!

!!

!

!! !

!!

!!

!

!

!

!

!!!

!

!! !

!

!

!

!!!!

!

!!

!!!

!!

!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!!

!!!

!!

!

!

!

!!!

!!!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!!

!!

!!

!!

!!!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!!

!

!

!!!

!

!!!

!!

!

!

!

Cod

i: C

0108

1712

/02/

2014

Arbr

atVi

ari_

MpM

PG

M_9

3.m

xd

1:7.000100 0 100 200 m

INFORME AMBIENTAL MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGM PER LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA DE LA MARINA DE LA ZONA FRANCA

Arbrat Viari

Gener 2014

2.2! Altres! Sophora japonica! Platanus x hispanica

! Washingtonia robusta! Ulmus pumila

Cod

i: C

0108

1713

/02/

2014

Qua

litat

_Acu

stic

a.m

xd

1:5.00020 0 20 40 60 m

INFORME AMBIENTAL MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGM PER A LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA DE LA MARINA DE LA ZONA FRANCA

Nivells de soroll diürn

Gener 2014

4.1

Nivell acústic

50 - 55 dB(A)45 - 50 dB(A)< 45 dB(A)

55 - 60 dB(A)60 - 65 dB(A)65 - 70 dB(A)70 - 75 dB(A)75 - 80 dB(A)

Àmbit MpPGM

Cod

i: C

0108

1713

/02/

2014

Qua

litat

_Acu

stic

a.m

xd

1:5.00020 0 20 40 60 m


Nivells de soroll nocturn

Gener 2014

4.2

Nivell acústic

50 - 55 dB(A)45 - 50 dB(A)< 45 dB(A)

55 - 60 dB(A)60 - 65 dB(A)65 - 70 dB(A)70 - 75 dB(A)75 - 80 dB(A)

Àmbit MpPGM

Cod

i: C

0108

1713

/02/

2014

Qua

litat

_Acu

stic

a.m

xd

1:5.00020 0 20 40 60 m


Mapa de Capacitat Acústica

Gener 2014

4.3

A1A4B1B2B3C1C2C3ZAREZQ

Àmbit MpPGM

Documents

INFORME AMBIENTAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL …governobert.bcn.cat/sites/all/static/impacte-mediambiental/pdf/... · compacta i complexa, disminuint la seva petjada ecològica i