informe anual sobre la indústria a Catalunya 2008

2008 Informe anualsobre la indústria a Catalunya

Inform

ean

ualsob

relaindú

striaaCa

taluny

a

2008

9 772013 107007


Edita:Generalitat de CatalunyaDepartament d’Innovació, Universitats i EmpresaSecretaria d’Indústria i EmpresaObservatori de Prospectiva IndustrialPasseig de Gràcia, 12908008 BarcelonaTel. 93 476 72 00http://www.gencat.cat/diue/ambits/empresa/opi

Equip de treball:Montserrat Álvarez CardeñosaCristina Amarelo LópezLidia Andrés DelgadoAnna Belmonte RodríguezVíctor Fabregat MuñozRosa García HernándezCarme Poveda MartínezXavier Sáez BárcenaMargarita Sánchez RodríguezGuadalupe Souto Nieves

Consell de redacció:Joan Miquel Hernández GascónJordi Fontrodona FrancolíAlexandrina Petrova Stoyanova

Aquest informe ha comptat amb la col·laboraciódels becaris:Belén Espinós LafuenteLluís Gascón CarbonellGarikoitz Mauleon Pérez

Coordinador de l’edició:Xavier Cuchí Burgos

1a edició: 1.100 exemplarsBarcelona, juny del 2009

Disseny, maquetació, correcció i impressió:www.cege.es

D. L.: B. 29802-2009

ISSN: 2013-1070


Índex

1. Evolució econòmica internacional, d’Espanya i de Catalunya 7

1.1. Economia internacional 9

1.2. Economia espanyola 10

1.3. Economia catalana 11

2. Evolució general de la indústria catalana el 2008 13

2.1. PIB industrial 15

2.2. Producció industrial 16

2.3. Clima industrial 17

2.4. Inversió industrial 18

2.5. Preus industrials 19

2.6. Ocupació industrial 20

2.7. Comerç exterior 22

2.8. Inversió estrangera 24

2.9. Inversió a l’estranger 25

3. Anàlisi sectorial 27

3.1. Alimentació i begudes 29

3.2. Tèxtil i confecció 42

3.3. Pell 50

3.4. Fusta i moble 56

3.5. Paper i cartró 62

3.6. Arts gràfiques i editorials 68

3.7. Química 75

3.8. Farmàcia 83

3.9. Plàstics 99

3.10. Vidre 107

3.11. Suro 115

3.12. Materials de construcció 120

3.13. Producció i primera transformació de metalls (ferris i no ferris) 130

3.14. Productes metàl·lics 139

3.15. Maquinària i equips mecànics 145

3.16. Maquinària i material elèctric 157

3.17. Electrònica 164

3.18. Telemàtica 172

3.19. Vehicles de passatgers: turismes i tot terrenys 182

3.20. Vehicles comercials i industrials, autobusos i autocars 198

3.21. Altre material de transport 208

3.22. Auxiliar d’automoció 220

3.23. Motocicletes i ciclomotors 227

3.24. Energia 233

3.25. Serveis tecnològics 249

Agraïments 255

ÍNDEX 5

1

Evolució econòmica internacional,d’Espanya i de Catalunya

EVOLUCIÓ ECONÒMICA INTERNACIONAL, D’ESPANYA I DE CATALUNYA 9

1. Evolució econòmica internacional,d’Espanya i de Catalunya

1.1. Economia internacional

Des del punt de vista econòmic, el 2008va presenciar l’extensió de la crisi de leshipoteques subprime, la qual va esclatarals Estats Units a l’agost del 2007, arreu delmón. Malgrat l’adopció de mesures depolítica econòmica enfocades al submi-nistrament de capitals i a la reducció delsriscos crediticis, les condicions financereses van complicar molt. La conjunció de lacrisi financera i la desacceleració mundialsintonitzada van esdevenir una de lesrecessions econòmiques més severes dela història moderna.

L’enfonsament de la demanda mundial ide la producció industrial van provocarreduccions fortes en els preus de les matè-ries primeres. Així, a pesar de la disminucióde la producció i de la complicada situaciógeopolítica, els preus del petroli van expe-rimentar una davallada durant el segonsemestre del 60% respecte al nivell màximdel juny del 2008. Els preus dels productesno petroliers, per la seva banda, van dismi-nuir un 40%.

En aquestes condicions, els organismessupranacionals van revisar constantmentles seves previsions a la baixa. Segons elBanc Mundial, el creixement global va serde l’1,9 el 2008, més de dues vegades infe-rior al del 2007.

L’economia dels Estats Units, la de méspes al món, va entrar en recessió. El seuPIB va retrocedir un 0,9% en el conjuntdel 2008. La tendència baixista de l’eco-nomia, iniciada el 2007, es va intensificardurant la primera meitat de l’any i es vaconvertir en una desacceleració abruptades del setembre del 2008. Les taxes devariació intertrimestrals del PIB correspo-nents al tercer i quart trimestres van retro-cedir un 0,5% i un 6,3%, respectivament.La caiguda del PIB s’explica per la fortadavallada del consum privat, la reduccióde les inversions en equipaments i soft-ware, i la contribució negativa de lesexportacions i de les despeses delsgoverns locals. Els indicadors que vancontribuir a contrarestar parcialmentl’efecte negatiu dels factors anteriors vanser el descens de les importacions i l’acce-leració de la despesa del govern federal.Pel que fa al sector exterior, el dèficitcomercial va experimentar un lleugerincrement i va passar dels 794.500 milionsde dòlars del 2007 als 799.600 del 2008.Aquesta tònica de desacceleració de l’ac-tivitat econòmica es va traslladar al mer-cat de treball el qual accentuà el seudeteriorament, amb la destrucció de

2.589.000 llocs de feina al llarg del 2008.La taxa d’atur corresponent al mes dedesembre va arribar fins al 7,2% de lapoblació activa, el màxim des del 1991.Per la seva banda, la taxa d’inflació es vaincrementar en 1 punt percentual enmitjana anual (del 2,8% del 2007 al 3,8%del 2008).

Pel que fa a la principal economia emer-gent, la Xina, cal destacar que va créixer un9,1% durant el 2008, la taxa més baixa desdel 2001, quan es va registrar una taxainteranual del 8,3%. Aquest fet indica elfinal d’una de les majors èpoques d’expan-sió de la història de la Xina, amb taxesanuals de creixement per sobre del 10%,que la va convertir en la quarta potènciaeconòmica mundial. Un dels principalsproblemes que es deriven de la desaccele-ració de l’activitat econòmica és l’incre-ment del nombre d’aturats. Segons dadesoficials, la taxa d’atur en les àrees urbanesera del 4,2% en el 2008. Tanmateix, s’esti-ma que la xifra real d’atur supera el 12%,diferència que s’explica pel fet que lesdades oficials no inclouen els treballadorsmigrats i els agricultors. El fet que la Xinaés una economia intensiva en treball faque una reducció del PIB d’un 1% es tradu-eixi en una destrucció de 8 milions de llocsde treball. L’índex de preus de consum, elprincipal indicador d’inflació, va experi-mentar una altra pujada durant el 2008, ies va situar en el 5,9%, 1,1 punts percentu-als per sobre del nivell corresponent al2007. Cal destacar que la Xina va comen-çar l’any sota pressions inflacionistes queva intentar combatre aplicant una políticamonetària restrictiva. Aquestes mesures,juntament amb la davallada dels preusd’alguns béns i serveis provocada per larecessió global, van transformar els pro-blemes d’inflació en riscos de deflació capa finals d’any. Pel que fa al saldo comercial,va continuar la seva expansió, en passard’un superàvit de 262.400 milions dedòlars el 2007 a 295.100 el 2008. Encaraque la balança comercial fos positiva, laXina experimentà un important retrocésexportador. Les exportacions, que a finalsdel 2008 eren el 32,8% de l’economia, esvan reduir en un 2,8% respecte a l’anyanterior. Les importacions també vandecréixer, però a una taxa menor. Ambl’objectiu de reduir la forta dependènciade les exportacions, el govern xinès vaaprovar un paquet de mesures que comp-ta amb 586.000 milions de dòlars, perestimular la demanda interna.

L’any 2008 l’economia del Japó, que escaracteritza per la seva dependència de lademanda externa, va experimentar unaforta contracció causada pel col·lapse de

les exportacions (–13,9% durant el quarttrimestre del 2008) i l’activitat industrial. ElPIB nipó, segons dades de l’OCDE, varetrocedir un 0,6% en el conjunt del 2008(des del 2,4% registrat el 2007) i les pers-pectives per a l’evolució de l’economia el2009 no són gaire optimistes, ja que estàpatint severament les conseqüències dela crisi internacional i l’apreciació del ien.L’impacte de la recessió sobre el mercatde treball es posa de manifest en l’aug-ment de la taxa d’atur que es va situar enel 4,0% el 2008, una dècima per sobre dela que hi havia un any abans. La variacióinteranual no sembla gaire important,però cal destacar que no reflecteix el pro-gressiu abandonament del mercat detreball per part de la població activa, laqual s’ha reduït de 330.000 persones l’úl-tim any. El panorama es completa ambl’evolució dels preus al transcurs del 2008,que va seguir una senda expansiva finsarribar al seu màxim del 2,4% els mesoscentrals de l’any, per després començar amoderar-se progressivament. En el con-text de forta baixada dels preus energè-tics i de feblesa de l’activitat i la demanda,l’any 2008 va tancar en condicions defla-cionistes.

El PIB va créixer un 0,8% en l’àrea euro i un0,9% en la UE-27 al llarg de 2008. Aquestsvalors són molt inferiors a les taxes decreixement de l’economia europea unany enrere, quan el PIB del conjunt delspaïsos de la zona euro va experimentarun increment del 2,6% i el de tots elsmembres de la UE del 2,9%. Les dadestrimestrals mostren, de forma més con-tundent, la tendència decreixent querepresenta el PIB comunitari i que es vainiciar l’any anterior. Així, les taxes de crei-xement interanual de l’activitat econòmi-ca europea van passar del 2,3% del primertrimestre a l’1,7% del segon, al 0,8% deltercer i van experimentar una davalladaen l’últim trimestre de l’any, que fou del–1,1%. Les principals conseqüències de ladebilitat de la situació econòmica sónl’increment de l’atur –que va arribar al7,0% en el conjunt de la UE i fins al 7,5%en l’àrea euro– i l’augment del dèficitpúblic, que va assolir un nivell del 4,5% ala UE-27 i el 4% a la zona euro.

La inflació, mesurada pels preus de con-sum, va registrar importants fluctuacionsal llarg de l’exercici que s’expliquen per latrajectòria del preu del petroli. La taxad’inflació de la UEM, que va arribar a unmàxim del 4,0% els mesos centrals del’any, va experimentar una evolució a labaixa, fins a situar-se en l’1,6% l’últim mesde l’any. De mitjana, la inflació harmonit-zada va passar del 2,1% el 2007 al 3,3% el2008. En aquest entorn de contracció deles activitats industrials, de desocupaciógalopant i de forta crisi de liquiditat, elBCE va optar per reduir el tipus d’interèsoficial del diner des del 4,0% del desem-bre del 2007 fins al 2,5% del final del

10 2008 INFORME ANUAL SOBRE LA INDÚSTRIA A CATALUNYA

2008, el nivell més baix en els últims dosanys i mig.

Les economies dels països de la UE alllarg del 2008 van continuar les trajectò-ries de desacceleració iniciades el 2007,presentant registres de creixement nega-tius als últims dos trimestres de l’any. Elquart trimestre va ser especialmentdolent ja que les davallades de l’activitateconòmica van afectar no només les treseconomies més grans de la zona euro(Alemanya, França i Itàlia), sinó també lagran majoria dels països membres, commostren les taxes de variació interanualdel PIB en el quart trimestre del 2008 enalguns d’aquests països: Irlanda (–7,4%),Suècia (–4,4), Dinamarca (–3,6%), Finlàn-dia (–1,8%) o Reine Unit (–1,9%). Alema-nya, el motor industrial de l’economiaeuropea, va experimentar una forta dava-llada, amb una taxa de creixement inter-anual del –1,6% el 2008, 3,2 punts per-centuals per sota del 2007. No obstantaixò, la taxa d’atur es va reduir fins al 7,3%de mitjana anual (des del 8,4% del 2007),mentre que la taxa d’inflació es va incre-mentar fins al 2,8%, cinc dècimes persobre del nivell del 2007. Per la seva ban-da, França va veure el seu PIB reduït enun 1,0% des de l’1,9% que registrava el2007. Tanmateix, es va produir unareducció de la taxa d’atur fins al 7,8%,cinc dècimes inferior a la del períodeprecedent. La taxa d’inflació va ser, enmitjana anual, del 3,2%, el doble del valorcorresponent a l’any anterior. La terceragran economia de la zona euro, Itàlia, vaexperimentar una forta davallada de l’ac-tivitat econòmica (un –1,1% el 2008 encomparació amb l’1,6% assolit l’exercicianterior) la qual va anar acompanyadaper la pujada de la taxa d’atur (del 6,1%del 2007 al 6,8% del 2008 en mitjanaanual), així com de la taxa d’inflació, queva passar del 2,0% del 2007 al 3,5% del2008. Finalment, el creixement econòmicdel Regne Unit es va desaccelerar fins al0,7% des del 3% que va assolir un anyabans. Com a conseqüència, l’atur vapassar del 5,3% del 2007 al 5,6% del 2008.L’IPC es va situar en el 3,6% de mitjana,1,2 punts percentuals superior al de l’anyanterior.

1.2. Economia espanyola

Segons l’Institut Nacional d’Estadística(INE), el creixement del PIB durant el 2008es va situar a Espanya en l’1,2%, dos puntsi cinc dècimes per sota del de 2007.Quant a les dades trimestrals, la tendèn-cia fou de constant desacceleració del PIBal llarg del 2008, que va acabar amb unacontracció de la producció. La taxa devariació del primer trimestre va ser del2,7%, la del segon de l’1,8%, la del tercerdel 0,9% i la del quart del –0,7%. El balançglobal és favorable ja que l’activitat eco-

nòmica de l’Estat va ser superior a la delconjunt dels països de la UE-27 que,segons estimacions de l’Eurostat, fou del0,9%. La diferència amb el resultat agre-gat de l’àrea euro és encara més acusada,el 2008 Espanya va experimentar un crei-xement cinc dècimes per sobre del delsmembres de la Unió Monetària.

Pel vessant de la demanda, cal destacarla forta moderació de l’aportació de lademanda interna al creixement agregatde l’economia la qual va passar dels 4,4punts del 2007 als 0,1 punts del 2008. Lesresponsables principals d’aquesta desac-celeració van ser la reducció de la despe-sa en consum final i la contracció de laformació bruta de capital. Quant a ladespesa en consum final, va experimen-tar una davallada del 2,4% durant l’any2008, fins arribar a l’1,4%. Tanmateix, elsseus principals components van mostrarun comportament diferencial. Mentre elcreixement de la despesa en consum deles llars es va reduir fins al 0,1% (en com-paració amb el 3,4% de 2007), el de ladespesa de les administracions públi-ques es va accelerar lleugerament (4,9%enfront del 5,3% de 2007). Per la sevabanda, la formació bruta de capital vadecréixer un 3,0%, dada que representauna davallada superior als vuit puntsrespecte a la registrada l’any precedent.Tenint en compte els diferents compo-nents de la inversió en capital, la baixadava ser molt més accentuada en la inver-sió en construcció (–5,3% enfront del3,8%), que no pas en la de béns d’equi-pament (–1,1% enfront del 10,0%).

La contribució del sector exterior al creixe-ment de l’economia espanyola l’any 2008va ser positiva (1,1 punts), contràriamentals resultats registrats l’any anterior (–0,7punts). La causa fonamental d’aquestcomportament és la reducció de lesimportacions de béns i serveis (–2,5%enfront del 6,2% del 2007), en combinacióamb la desacceleració de les exportacions,amb una taxa de creixement que va passardel 4,9% de l’any anterior al 0,7%.

Pel costat de l’oferta, el quadre macroe-conòmic mostra comportaments disparsque van des de la desacceleració del crei-xement del sector serveis (3,1% enfront

del 4,6% de l’any anterior), passant per lacontracció dels sectors primaris (–0,6%enfront del 3,0%), de la construcció(–3,3% en comparació amb el 3,5% del’exercici anterior) i de les branquesindustrials (–2,7% enfront del 2,8% del2007), fins al creixement del sector ener-gètic (1,9% enfront del 0,8%). Quant alconjunt del sector indústria i energia, ladavallada de l’activitat manufacturera vaser molt més important que l’incrementde la branca energètica, fet que es vatraduir en una reducció del 2,0% en eltranscurs del 2008. Pel que fa a l’evoluciótrimestral, al començament de l’any elsector conjunt es va mantenir en la tra-jectòria de desacceleració iniciada el2007 i a partir del segon trimestre varegistrar taxes de creixement negativescada vegada més elevades.

Respecte al mercat de treball, l’any 2008 esva caracteritzar per l’acusat descens delnombre d’ocupats, que fou de 620.100persones, i es va posar fi a un període decatorze anys consecutius de generaciód’ocupació. Aquesta pèrdua de llocs detreball es tradueix en una taxa interanualde variació de l’ocupació del –3,0%. Elnombre total de desocupats va ascendir a3.207.900, dada que situa la taxa d’atur enel 13,9%. Això equival a una variació del66,4% al llarg dels darrers 12 mesos. Lamajor destrucció d’ocupació, en termesrelatius, va correspondre a la construcció(–20,7%), seguida pel sector industrial(–6,7%) i l’agricultura (–4,7%). En canvi, elnombre d’ocupats incrementà en 200.200en el sector serveis (1,5%).

Per la seva banda, l’índex de preus al con-sum (IPC) es va situar en l’1,4% en mitjanaanual, valor dues vegades inferior al del2006. La baixa taxa d’inflació s’explica pelfet que les tensions inflacionistes de grupsde productes com el d’habitatge (5,9%),d’hotels, cafès i restaurants i d’ensenya-ment (4,0%) i el de begudes alcohòliquesi tabac (3,9%), es van veure compensadesper l’impacte d’altres que han permès unareducció de l’indicador de referència, comara els transports (–5,6%) o les comunica-cions (–0,3). La inflació espanyola es vasituar per sota de la mitjana europea, quefou del 2,2%.

Taula 1. Variació del PIB a EspanyaDades corregides d’efectes estacionals i de calendari

2008 % variació interanual1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre

PIB pm 1,2 2,7 1,8 0,9 –0,7

Agricultura –0,6 1,1 –0,1 –0,5 –2,7

Indústria i energia –2,0 0,3 –1,4 –2,2 –4,7

Construcció –3,3 1,5 –2,0 –4,6 –8,0

Serveis 3,1 4,0 3,7 2,9 1,7

Font: Instituto Nacional de Estadística.

1.3. Economia catalana

Segons l’Institut d’Estadística de Catalu-nya, l’economia catalana va créixer nomésun 0,7% en el conjunt del 2008, una dava-llada de 2,9 punts percentuals per sota delvalor registrat l’any anterior (3,6%). Aquestcreixement va ser cinc dècimes inferior ald’Espanya. La modesta expansió de l’acti-vitat econòmica catalana és comparable ala dels països de l’àrea euro, però estàdues dècimes per sota del valor registratper la UE dels 27.

El PIB català, igual que l’espanyol i l’euro-peu, va seguir una clara trajectòria dedesacceleració al llarg de l’any ja que vapassar del 2,3% del primer trimestre al’1,5% del segon, al 0,2% del tercer i al–1,3% de l’últim.

Pel costat de la demanda, cal destacar laimportant davallada de la demanda inter-na (–0,2% enfront del 3,6% del 2007), moti-vada per la caiguda de la despesa en con-sum de les llars (–0,3%) i per la contracciómolt important, del –2,4%, de la inversió.Aquesta última es va desplomar com aconseqüència de l’evolució a la baixa delsector de la construcció, que va patir unacaiguda del –4,6%, des de l’avanç del 3,6%de l’any anterior. L’altre component de laformació bruta de capital, la inversió enbéns d’equipament, també va retrocedirdes del 8,9% del 2007 fins al –0,4% el 2008.L’únic factor que va experimentar un incre-ment positiu al llarg del 2008 va ser ladespesa en consum de les administracionspúbliques, que va augmentar un 4,7%.Aquesta xifra, encara que representa unacerta desacceleració des del 5,5% corres-ponent al 2007, va contribuir a reduir lafeblesa de la demanda interna.

Pel que fa al sector exterior, la seva aporta-ció al creixement del PIB va ser positiva, un0,9%, dada que suposa una lleugera millo-ra d’1,4 punts respecte al 2006 (–0,5%). Labalança comercial catalana va continuaramb la senda deficitària, passant dels–29.278milions d’euros el 2007 als –25.940milions d’euros el 2008. En termes intera-nuals, això representa una importantmillora de l’11,4% que s’explica per la cai-guda de les compres a l’estranger i per la

desacceleració, molt més moderada, deles vendes internacionals. En el transcursdel 2008, les exportacions van créixer,però a un ritme molt inferior als dels dar-rers anys (0,7% enfront del 6,0% del 2007).El clima d’incertesa i la crisi econòmicaglobal són els principals factors que afec-ten negativament les vendes a l’estranger.Les importacions, més afectades per lafeblesa de la demanda interna, van retro-cedir un 3,8% interanual, la davallada res-pecte a l’exercici anterior és de 9,7 puntspercentuals. Quant a la taxa de cobertura,es va situar en el 65,9%, gairebé 3 puntsper sobre de la corresponent al 2007.

Des de l’òptica de l’oferta, l’evolució delPIB mostrà un comportament diferenciat.Els serveis van ser l’únic sector que varegistrar un increment (2,5%), tot i que aun ritme més moderat en comparacióamb l’any anterior (4,9%). Contràriament,la construcció i el sector industrial vanexperimentar una forta davallada respecteal 2007. La branca de la construcció varegistrar el decrement anual més pronun-ciat, un –3%, i se situà 6,6 punts per sotade la taxa de l’any precedent. La desacce-leració de l’edificació residencial explicaaquestes dades tan negatives. L’any 2008també va ser un moment d’inflexió enl’evolució de la indústria. D’un 1,9% en el2007, la indústria va passar a un –2,6% el2008, és a dir, quatre punts i cinc dècimesper sota. Finalment, l’agricultura va seguiren la seva línia oscil·lant i sensible a lescondicions climàtiques i va decréixer un–1,3%, valor que, encara que sigui negatiu,presenta una certa millora en comparacióamb la forta davallada que va experimen-tar el sector l’any anterior (–3,5%).

Amb relació al mercat de treball, segonsl’Enquesta de Població Activa (EPA), lapoblació ocupada a Catalunya el 2008 haestat de 3.494,6 milers de persones.Aquesta dada equival a una reducció del’ocupació del 0,5% en el transcurs del’any, enfront de la taxa positiva del 2007(2,7%), i marca la fi d’un llarg període decreació de llocs de treball. La baixada del’ocupació, juntament amb el creixementde la població activa (2,2%), es va traduiren un increment de la taxa d’atur, que foudel 9,0%, valor molt superior al 6,5% cor-responent al 2007. La destrucció de llocsde treball es fa palesa en tots els sectors,encara que la intensitat del fenomen varia.Destaca el sector de la construcció que vapresentar el decrement més acusat(–10,5%). També es van veure perjudica-des l’agricultura (–10,3%) i, en menormesura, la indústria, que va registrar unapèrdua d’ocupació del –0,1%. Per la sevabanda, el sector serveis, que aplega elmajor nombre d’ocupats, va anotar uncreixement de l’1,7%.

Respecte a la inflació, l’IPC català es vasituar en el 4,1% en mitjana anual, mésd’un punt superior a la taxa registradal’any anterior i idèntica a la del conjuntd’Espanya. Per grups de despesa, destacael valor negatiu de les comunicacions(–0,1%). Contràriament, els grups que vangenerar més tensions inflacionistes van serel dels serveis relacionats amb el sector del’habitatge, com la llum, l’aigua o els llo-guers (6,7%), seguit del de transports(5,8%) i aliments i begudes no alcohòli-ques (5,6%).

EVOLUCIÓ ECONÒMICA INTERNACIONAL, D’ESPANYA I DE CATALUNYA 11

Taula 2. Variació del PIB a CatalunyaDades corregides d’efectes estacionals i de calendari

2008 % variació interanual1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre

PIB pm 0,7 2,3 1,5 0,2 –1,3

Agricultura –1,3 –2,9 –1,4 –0,5 –0,3

Indústria i energia –2,6 1,3 –1,3 –3,2 –7,2

Construcció –3,0 –0,1 –2,0 –4,1 –5,7

Serveis 2,5 3,5 3,3 2,2 1,1

Font: Institut d’Estadística de Catalunya.

2

Evolució general de la indústriacatalana el 2008

EVOLUCIÓ GENERAL DE LA INDÚSTRIA CATALANA EL 2008 15

2. Evolució general de la indústria catalanael 2008

2.1. PIB industrial

Segons les dades de l’Institut d’Estadísticade Catalunya, el PIB industrial va patir unaforta davallada durant el 2008 ja que lataxa de variació interanual es va situar enel –2,6%, quatre punts i mig per sota de lataxa de l’exercici anterior. Aquesta dada estroba per sota de la del conjunt d’Espanya(–2%) i també de la de la zona euro (1,7%).

L’observació de les dades trimestrals per-met afirmar que la indústria catalana vaexperimentar una desacceleració en elprimer trimestre de l’any, per entrar des-prés progressivament en una recessió quees va intensificar en el darrer trimestre. Lestaxes de variació van passar de l’1,4% delquart trimestre del 2007 a l’1,3% del primerde 2008, al –1,3% del segon, al –3,2% deltercer i al –7,2% del darrer.

Figura 1. Evolució anual del PIB industrial a CatalunyaPercentatge de variació interanual

–3

–2

1

0

2

3

4

5

2002

–2,2

2006

0,4

2008

–2,6

–1

2007

1,9

2005

–1,6

2004

0,7

2003

1,1

2001

4,2

2000

3,9

1999

3,8

Nota: Fins al 2000, base 1995; a partir del 2001, base 2000.Font: Institut d’Estadística de Catalunya.

Figura 2. Evolució trimestral del PIB (*) industrial a CatalunyaPercentatge de variació interanual

–8

–4

–6

–2

0

2

4

IV-06

2,0

IV-07

1,4

IV-08

–7,2

I-08

1,3

II-08

–1,3

III-08

–3,2

III-07

2,2

II-07

2,2

I-07

1,8

III-06

0,6

II-06

–0,6

I-06

–0,4

(*) Dades corregides d’efectes estacionals i de calendari.Font: Institut d’Estadística de Catalunya.


2.2. Producció industrial

L’índex de producció industrial (IPI) deCatalunya reflecteix la forta davallada queva experimentar la indústria al llarg del2008. La taxa de variació interanual de totl’exercici va ser del –7,8%, una reducció demés de nou punts percentuals respecteal 2007, quan la taxa fou de l’1,3%. Lacaiguda va ser superior a la que va patir

el conjunt d’Espanya, on l’IPI es va situarun 6,5% per sota del valor registrat l’anyanterior.

L’anàlisi de les dades trimestrals permetobservar que l’IPI va disminuir de formaprogressiva al llarg de l’exercici ja quepassà d’unes taxes de variació interanualdel –3,4 i del –3,3 durant els dos primers tri-mestres a unes taxes del –7,2 i –17,3 durantel tercer i quart.

Segons la destinació econòmica dels béns,el sector de béns intermedis va ser elque més va disminuir la seva producció(–12,7%), seguit pel de béns d’equipament(–10,5%). Per la seva banda, el sector debéns de consum també va reduir la pro-ducció (–3,2%), però menys que la mitjanade la indústria. Finalment, l’energia va serl’únic sector que va augmentar la produc-ció en termes interanuals (+2,7%).

Figura 3. Evolució anual de l’IPIPercentatge de variació interanual

–8

–4

–6

–2

0

2

4

2002

1,2

2006

3,3

2008

–7,8

2007

1,3

2005

–2,6

2004

1,4

2003

–0,1

2001

–1,2

2000

3,4

1999

2,9


Figura 4. Evolució trimestral de l’IPIPercentatge de variació interanual

–18

–10

–14

–6

–2

2

10

6

IV-06

4,8

IV-07

0,9

IV-08

–17,3

I-08

–3,4

II-08

–3,3

III-08

–7,2

III-07

0,6

II-07

1,7

I-07

2,1

III-06

1,2

II-06

–0,3

I-06

7,6


Figura 5. Evolució anual de l’IPI per destinació econòmica dels bénsPercentatge de variació interanual

Béns intermedis

Energia

Béns d’equipament

Béns de consum

–14

–12

2

0

4

6

8

10

2005

0

–5,9

–2,8

–4,3

2006

2,1

10,1

1,2

4,4

2007

3,2

5,2

–0,9

–3,6

2008

–3,2

–10,5

–12,7

2,7

–10

–8

–6

–4

–2



2.3. Clima industrial

La mitjana anual de l’Indicador de ClimaIndustrial (ICI), després d’haver assolitdurant el 2007 el valor més alt en set anys,va perdre vint punts percentuals durant el2008 i es va situar en el nivell més baix desdel 1993. Així mateix, la gràfica de les dadesmensuals dibuixa una pendent fortamentdescendent que va fer que la confiança dela indústria tanqués l’any en el pitjor resul-tat de la sèrie disponible, que comença elgener de 1993.

Aquesta situació, que reflecteix els efec-tes de la crisi financera internacional i de

l’esclat de la bombolla immobiliària sobreles expectatives empresarials, és similara la del conjunt d’Espanya, on la mitjanaanual de l’ICI va ser la pitjor des del 1993,i a la del total de la Unió Europea, on l’ICIdel desembre va ser el pitjor de tota lasèrie disponible, que comença el generde 1990.

L’anàlisi dels components de l’ICI de Cata-lunya mostra que l’evolució de l’indicadorsintètic va estar determinada per la de lademanda tal i com expressa la mitjanaanual de la cartera de comandes total,la qual va ser la més baixa des de 1993.Per la seva banda, lamitjana anual de la car-tera de comandes estrangeres es va situar

en el nivell mínim des de 2002. Aquestretrocés de la demanda va fer que la mitja-na anual dels estocs de productes acabatsfos la pitjor des del 1993 i que la mitjanaanual de la tendència de la producció fosla més baixa de la sèrie disponible.

Si s’atén a la destinació econòmica delsbéns, s’observa que el comportament delssubsectors va estar alineat, a grans trets,amb el del conjunt de la indústria ja que elnivell de confiança dels fabricants de bénsd’inversió i de béns intermedis va ser, enmitjana anual, el més baix des del 1993. Perla seva banda, la mitjana anual de l’ICI delsubsector de béns de consum va arribar alvalor mínim des del 1996.

Figura 6. Indicador de Clima Industrial (ICI) (*)

2001 20082002 2005 200720042003 200620001999

–50

–20

–30

–10

0

10

20

15

–40

–25

–35

–15

–5

5

–45Mitjana 1998-2007

(*) Mitjana dels saldos desestacionalitzats de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció.Font: Secretaria d’Indústria i Empresa sobre la base de les dades del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.

Figura 7. Indicador de Clima Industrial (ICI) (*)Per subsectors

2001 20082002 2005 200720042003 200620001999

–60

–20

–30

–10

0

10

20

15

–40

–25

–35

–15

–5

5

–45

–50

–55Béns de consum

Béns intermedis

Béns d’inversió

(*) Mitjana dels saldos desestacionalitzats de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció.Font: Secretaria d’Indústria i Empresa sobre la base de les dades del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.

2.4. Inversió industrial

La inversió industrial va augmentar aCatalunya un 2,2% en termes nominalsl’any 2008 segons l’Enquesta d’InversióIndustrial duta a terme la primavera del2009. Aquesta dada, definitiva per al 2008,confirma la desacceleració que va iniciarla inversió industrial el 2007 després delmàxim cíclic assolit el 2006.

El creixement de la inversió industrial quemostra l’Enquesta de primavera per al 2008representa una moderació respecte de lataxa del 2007, la qual va ser de 2,9%. Aquestalentiment va situar l’expansió inversora enel nivell més baix dels darrers cinc anys i vaser motivat per un context de crisi interna-

cional que va agafar intensitat al llarg del’any en l’àmbit de l’economia real amb unfort impacte sobre les expectatives i sobrel’activitat del teixit productiu industrial.

Les grans empreses (250 i més treba-lladors), amb un 5,9% d’increment, vanmarcar el signe positiu de la inversió persegon any consecutiu. Contràriament, lespetites i les mitjanes empreses (menys de250 treballadors) van finalitzar el 2008 ambuna davallada inversora de l’1%.

Els factors que van afectar més negativa-ment les decisions d’inversió de les empre-ses industrials l’any 2008 van ser els agru-pats dins el concepte altres factors, com arala política econòmica i la normativa fiscal,seguits de la situació financera.

Quant a la finalitat de la inversió, l’ampliacióde la capacitat productiva va ser, novament,la més important amb un 33,8% del total. Ales millores en el rendiment de l’equip pro-ductiu s’hi va destinar un 28,9%de la inversió,a la reposició d’equipament, un 22,4% i a d’al-tres finalitats, com per exemple les millorescomercials o administratives, un 14,9%.

Els resultats sectorials de la inversió van pre-sentar un comportament força diferenciat, sibé tots ells van revisar les xifres d’inversió ala baixa al llarg de l’any. La inversió industriales va incrementar en les indústries de l’au-tomòbil, de l’energia i l’aigua i de productesalimentaris, begudes i tabac, mentre que vadisminuir en els sectors de béns de consumno durador, de béns de consumdurador, debéns intermedis i de béns d’equipament.

Taxes de variacióinteranual a preus corrents

Factors que afavoreixen o limiten la inversió l’any 2008Coeficients d’importància (*)

Finalitat de la inversió realitzada l’any 2008Percentatge de distribució

2007 Evolució demanda Situació financera Factors tècnics (1) Altres (2) Ampliacióde capacitat

Reposicióequipament

Millores rendimentequip productiu Altres (3) Total

PIMES –1,0 1,7 –8,4 19,1 –6,6 27,7 26,5 29,0 16,8 100

Grans 5,9 9,2 2,4 –0,8 –1,4 41,1 17,5 28,8 12,6 100

Total 2,2 5,1 –3,5 9,9 –4,2 33,8 22,4 28,9 14,9 100

Sectors

Energia i aigua 14,1 30,3 23,2 –8,5 5,2 44,5 15,2 31,6 8,7 100

Béns intermedis –6,8 –6,4 –16,5 16,4 –5,3 29,8 26,4 31,2 12,6 100

Automòbil 26,6 –12,9 –20,3 6,7 –10,7 36,2 14,3 25,7 23,8 100

Béns d’equipament –7,5 4,4 6,2 27,9 0,8 17,3 21,9 24,4 36,4 100

Béns de consum durador –5,0 13,7 –27,6 30,7 –1,8 22,8 28,1 33,1 16,0 100

Productes alimentaris,begudes i tabac

0,5 1,3 –11,8 16,4 –14,0 39,0 20,5 29,5 11,0 100

Béns de consumno durador –4,2 –2,4 –4,0 14,5 –10,3 25,6 30,8 19,7 23,9 100

Total 2,2 5,1 –3,5 9,9 –4,2 33,8 22,4 28,9 14,9 100

(*) Els coeficients d’importància es calculen ponderant les respostes “molt favorable”per 0,5, les “sense efecte”per 0, les “limitador”per –0,5 i les “molt limitador”per –1.(1) Major o menor preparació de la mà d’obra, facilitat o dificultat en l’accés a noves tecnologies i actitud de la mà d’obra envers elles, permisos administratius, etc.(2) Política econòmica, normativa fiscal, etc.(3) Millores comercials i administratives, contaminació, seguretat, etc.Font: Secretaria d’Indústria i Empresa.

Figura 8. Evolució de la inversió industrial a CatalunyaPercentatge de variació interanual

–3

3

–1

1

5

9

7

11

13

15

2001

–0,9

2008

2,2

2005

5,3

2006

6,7

2007

2,9

2004

3,5

2003

1,7

2002

–2

2000

12,7

1999

10,9

Font: Secretaria d’Indústria i Empresa.


Taula 3. Inversió industrial a Catalunya el 2008

2.5. Preus industrials

L’índex de preus industrials (IPRI) catalàva créixer un 5,4% de mitjana durant l’any2008, gairebé dos punts percentuals persobre de l’exercici anterior (3,6%). Per alconjunt d’Espanya, també es va produirun increment significatiu ja que l’IPRI vapassar d’un creixement mitjà del 3,3% el2007 a un del 6,6% el 2008.

Amb l’anàlisi trimestral s’observa que elspreus industrials van seguir la tendèn-

cia alcista iniciada el darrer trimestre del2007. Tanmateix, aquesta tendència es vatrencar el darrer trimestre de l’any, quan lavariació interanual de l’índex es va situaren el 3,9%, més de tres punts percentualsper sota de la taxa corresponent al tercertrimestre. La baixada del preus dels bénsi serveis industrials es pot explicar per laforta reducció de la demanda derivada dela desacceleració econòmica general.

Segons la destinació econòmica delsbéns, l’evolució dels preus va ser for-ça homogènia, a excepció de l’energia,

que destacà per una important tensióinflacionista, cosa que la converteix enla principal responsable de l’evolució del’índex general. En aquest sector, l’aug-ment dels preus va ser del 13,7% com aconseqüència, sobretot, de l’evolució delpreu del cru. El sector de béns intermedisva ser el segon més inflacionista, amb uncreixement de preus del 5,4%. Finalment,els sectors de béns de consum i de bénsd’equipament també van experimentarincrements de preus, si bé amb taxesinferiors al conjunt de la indústria (3,6% i2,4%, respectivament).

Figura 9. Evolució anual de l’IPRIPercentatge de variació interanual

2001 20082002 2005 200720042003 200620001999

–1

0

3

2

4

5

6

0,7

5,15,4

1

3,63,6

2,4

1,21,3

5,1

–0,3


Figura 10. Evolució trimestral de l’IPRIPercentatge de variació interanual

4,3 4,33,9

5,4

6,2

7,8

3,0

3,43,5

5,75,6

5,0

I-07 IV-08II-07 I-08 III-08IV-07III-07 II-08IV-06III-06II-06I-06

0

2

1

3

4

5

6

7

8



2.6. Ocupació industrial

Durant l’exercici 2008, segons l’Enquestade Població Activa (EPA), l’ocupació indus-trial es va mantenir estable ja que la mitja-na anual tot just va disminuir el –0,1%. Elconjunt de l’economia catalana també vaexperimentar un davallada de l’ocupaciódel –0,5%. Per la seva banda, l’ocupacióindustrial a Espanya també es va reduir i hova fer en major mesura (–1,1%).

Les dades trimestrals, en sintonia amb la res-ta d’indicadors de conjuntura de la indústria,posen demanifest que la crisi es va accentu-ar clarament a final d’any ja que les taxes devariació de l’ocupació van passar de valorspositius durant els tres primers trimestres auna caiguda del –6,8% durant el quart.

No obstant això, les dades anuals de l’EPAcontrasten amb les de la Seguretat Socialja que, segons l’INSS, el nombre d’afiliats alRègim General que treballen com a assala-riats en els diferents sectors industrials vadisminuir una mitjana anual d’un –3,4%.

Per agrupacions d’activitat, l’evolució del’ocupació ofereix un comportament desi-gual, però en termes generals força negatiu.D’una banda, cal destacar que gairebé duesterceres parts dels sectors van disminuirla seva ocupació. En termes absoluts, elssectors que més llocs de feina van destruirvan ser el tèxtil, que va perdre 3.851 tre-balladors; el de productes metàl·lics, queva experimentar una reducció del nombred’ocupats en 3.243; i el de vehicles a motor,remolcs i semiremolcs, que va deixar d’ocu-par 2.702 persones. En termes relatius, cal

mencionar la desaparició del sector de lesindústries del tabac a Catalunya. Els altresdos sectors que van reduir la mà d’obraen un major percentatge van ser el d’ex-tracció de minerals metàl·lics (61,1%) i eld’extracció i aglomeració d’antracita, hulla,lignit i torba (50,0%). Per contra, algunspocs sectors van crear ocupació. El defabricació d’altres materials de transport,amb un increment de 318 afiliats, és el queva experimentar un major creixement entermes absoluts, mentre que la indústriadel reciclatge va experimentar l’augmentmés notable en termes relatius (6,4%). Laresta de sectors que van generar ocupació,ho van fer en molt menor grau, amb taxesde variació entre el 0,3% de les indústriesquímiques i el 3,2% de les de captació,depuració i distribució d’aigua.

Figura 11. Evolució anual de l’IPRI per destinació econòmica dels bénsPercentatge de variació interanual

2,7

6

14,1

22,1

3,9

10,5

1,72,4

5,8

2,42,2

3,6

5,4

13,7

2,4Béns intermedis

Energia


Béns de consum

20082005 2006 2007

0

8

6

10

12

14

16

2

4


Figura 12. Evolució de la població ocupada en la indústria catalanaPercentatge de variació interanual

2001 20082002 2005 200720042003 200620001999

–6

–4

0

2

4

–0,6

0,6

–0,1

–2

–3,3

3,8

–4,1

–2,5

3,7

3,0

–0,7

Font: Enquesta de Població Activa. INE.


Figura 13. Evolució trimestral de la població ocupada en la indústriaPercentatge de variació interanual


–8

–4

–6

–2

0

2

6

4

–0,4

–3,1

–6,8

4,4

0,4

1,6

–3,9

–2,8–3,5

–3,0

2,5

3,5

Font: Enquesta de Població Activa. INE.

Taula 4. Evolució del nombre d’assalariats en els sectors industrialsMitjana anual

2007 2008 Variació %

Extracció i aglomeració d’antracita, hulla, lignit i torba 78 39 –50,0

Extracció de petroli brut i de gas natural; activitats dels serveis relacionats amb les explotacions petrolíferes i de gas,llevat d’activitats de prospecció 4 4 0,0

Minerals urani i tori 0 0 0,0

Extracció de minerals metàl·lics 18 7 –61,1

Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics 3.779 3.661 –3,1

Indústries de productes alimentaris i begudes 70.190 71.228 1,5

Indústries del tabac 16 0 –100,0

Indústries tèxtils 33.864 30.013 –11,4

Indústries de la confecció i de la pelleteria 15.731 13.994 –11,0

Preparació, adobament i acabament del cuir; fabricació d’articles de marroquineria i viatge;articles de basteria, talabarderia i sabateria 2.815 2.594 –7,9

Indústries de la fusta i del suro, llevat de mobles; cistelleria i esparteria 12.009 11.265 –6,2

Indústries del paper 14.292 14.143 –1,0

Edició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats 36.843 35.953 –2,4

Coqueries, refinació de petroli i tractament de combustibles nuclears 1.019 1.004 –1,5

Indústries químiques 55.269 55.448 0,3

Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques 31.430 29.606 –5,8

Fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics 22.050 20.847 –5,5

Metal·lúrgia 10.570 10.251 –3,0

Fabricació de productes metàl·lics, llevat de maquinària i equips 71.285 68.042 –4,5

Indústries de la construcció de maquinària i equips mecànics 37.651 37.298 –0,9

Fabricació de màquines d’oficina i equips informàtics 460 469 2,0

Fabricació de maquinària i materials elèctrics 27.417 26.598 –3,0

Fabricació de materials electrònics; fabricació d’equips i aparells de ràdio, televisió i comunicacions 4.878 4.445 –8,9

Fabricació d’equips i instruments medicoquirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria 7.314 7.461 2,0

Fabricació de vehicles a motor, remolcs i semiremolcs 49.002 46.300 –5,5

Fabricació d’altres materials de transport 5.665 5.983 5,6

Fabricació de mobles; altres indústries manufactureres 20.632 18.781 –9,0

Reciclatge 1.368 1.455 6,4

Producció i distribució d’energia elèctrica, gas, vapor i aigua calenta 5.125 5.075 –1,0

Captació, depuració i distribució d’aigua 6.115 6.309 3,2

Total indústria 546.888 528.273 –3,4

Font: INSS.


2.7. Comerç exterior

L’any 2008, el valor de les exportacionscatalanes de mercaderies va ser de 50.314milionsd’euros,el0,7%mésque l’anyanterior.Aquesta taxa de variació interanual contrastaamb els creixements dels últims dos anys,en els quals els increments del valor de lesexportacions va ser del 10,6%el 2006 i el 6%el2007. Per la seva banda, les importacions vanexperimentar un descens del –3,8%, la qualcosa també contrasta amb els incrementsdels últims exercicis. La baixada de les impor-tacions vaprovocar un augment de la taxa decobertura de tres punts percentuals respectea l’any passat, ja que va arribar al 66%.

L’observació de l’evolució trimestral de lesdades de comerç exterior permet veure uncomportament amb dents de serra, si bédurant el quart trimestre es van enfonsarles exportacions i les importacions, ambunes taxes de variació interanual del –6,1%i del –16,8% respectivament.

L’anàlisi per branques d’activitat palesa queles exportacions que més van augmentar, iamb una gran diferència respecte als altres

sectors, van ser les del sector de l’extracciói refinació de petroli degut a l’incrementde preus energètics. En l’altre extrem, labranca d’activitat que més va disminuir lesseves exportacions va ser la de maquinàriai equips mecànics.

Quant a les importacions, la seva anàlisi reve-la que la branca d’activitat que va incremen-tarmés les seves compres a l’exterior va ser lad’extracció i refinació de petroli, també expli-cable pels preus. Per contra, les importacionsquemés van disminuir van ser les de vehiclesde motor i altres materials de transport.

Un altre aspecte interessant en l’anàlisi del’activitat exterior és la classificació delsproductes segons el contingut tecnològic,sobre la base dels criteris establerts perl’OCDE. El grup de contingut tecnològic alt(maquinària d’oficina, ordinadors, electrò-nica, productes farmacèutics...) va experi-mentar un augment de 3,5 punts en relacióamb l’any anterior. Tot i aquest augment,es va produir una reducció del pes relatiud’aquesta indústria sobre el total d’Espanyafins al 38,3%. No obstant això, aquest pescontinua sent significatiu i posa de mani-fest l’especialització relativa de Catalunya

en aquestes activitats. Les exportacionsde productes de nivell tecnològic mitjà-alt(material de transport, química, maquinà-ria...), que representen gairebé la meitat deltotal, van disminuir un 2,1%. Les de produc-tes de nivell tecnològic mitjà-baix (cautxú,matèries plàstiques, refinat de petroli, pro-ductes metàl·lics...) van disminuir un 5,9% i,finalment, les de productes de nivell tecno-lògic baix (alimentació, tèxtil, paper, fusta,arts gràfiques...) van créixer un 6,7%.

Pel que fa a la distribució geogràfica delcomerç exterior, destaca que la UE (sobretotFrança, Alemanya i Itàlia) és la principal zonad’origen (58,3%) i de destinació (70,2%), peròl’observació de les taxes de variació posa demanifest grans diferències entre els païsosmembres. Amés, cal destacar l’increment deles exportacions amb altres territoris d’Euro-pa, ja que van augmentar un 13,2%. És relle-vant el creixement, en termes relatius, deles entrades de productes procedents delsEstats Units, que van ser del 15,6% durant el2008, cosa que segurament no és aliena al’evolució de la cotització del dòlar, i, d’altrabanda, subratllar el fort descens que hanpatit les importacions provinents del Japó,amb un decreixement interanual del 20,7%.

Taula 5. Evolució del comerç exterior per branques d’activitat (CCAE-93). 2008

Exportacions Importacions Saldo Taxa de coberturaMEUR % variació interanual MEUR % variació interanual MEUR %

Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 1.007,4 5,5 3.440,2 12,7 –2.432,8 29,3

Productes energètics; extracció i refinació de petroli 1.151,6 73,8 9.976,8 28,7 –8.825,2 11,5

Alimentació i begudes 4.986,1 15,5 5.205,0 8,1 –218,9 95,8

Tèxtil, confecció, cuir i calçat 3.441,8 –0,8 5.866,7 –1,2 –2.424,9 58,7

Indústries químiques 10.736,9 0,0 12.536,1 –0,9 –1.799,2 85,6

Metal·lúrgia i productes metàl·lics 3.174,8 –1,1 5.319,8 –14,3 –2.145,0 59,7

Maquinària i equips mecànics 3.378,7 –8,1 5.552,6 –15,3 –2.173,9 60,8

Màquines d’oficina, instruments de precisió i òptica 946,9 –4,4 3.794,5 –12,5 –2.847,6 25,0

Equips elèctrics i electrònics 5.135,7 –2,5 7.698,7 –1,3 –2.563,0 66,7

Vehicles de motor i d’altres materials de transport 9.777,3 –2,9 9.438,2 –23,0 339,1 103,6

Resta de branques d’activitat 5.770,5 –3,3 6.984,5 –8,2 –1.214,0 82,6

No classificats 806,6 28,0 441,6 71,2 365,0 182,7

Total 50.314,2 0,7 76.254,5 –3,8 –25.940,3 66,0


Taula 6. Exportacions de productes industrials per contingut tecnològic (R+D). 2008

Valor MEUR % sobre el total % Cat./Esp. % variació interanual

Nivell tecnològic alt 6.606,9 13,7 38,4 3,5

Nivell tecnològic mitjà-alt 23.241,2 48,2 31,1 –2,1

Nivell tecnològic mitjà-baix 6.999,1 14,5 16,4 –5,9

Nivell tecnològic baix 11.339,2 23,5 30,5 6,7

Total 48.186,4 100,0 28,1 0,0



Figura 14. Evolució anual del comerç exteriorMilers de MEUR

50

79,2

50,3

76,3

42,7

67,8

39,5

60,7

37,6

54,3

37,3

51,9

47,2

74,8

36,7

50,5

33,8

48,8

27,9

40,3

2001 20082002 2005 200720042003 200620001999

0

10

40

30

50

60

70

80

20

Importacions

Exportacions


Figura 15. Evolució trimestral del comerç exteriorPercentatge de variació interanual

5,1

–0,4

–6,1

–16,8

2,24,4

2,6

6,9

9,8 9,2

4,16,1

8,2

1,7 2,2

–1,3

9,78,7

7,46,1

10,59,3

14,8

17,5

–20

–15

0

–5

5

10

15

20

–10

Importacions

Exportacions



Taula 7. Comerç exterior per àrees i països el 2008

Exportacions Importacions Saldo Taxa de coberturaMEUR % variació interanual MEUR % variació interanual MEUR %

Unió Europea (EUR 25) 35.355,9 –0,3 44.510,1 –8,6 –9.154,2 79,4

Alemanya 5.035,8 –3,9 13.198,1 –10,7 –8.162,3 38,2

França 9.806,9 2,2 7.689,4 –8,7 2.117,5 127,5

Itàlia 4.938,2 –1,5 8.189,2 –9,9 –3.251,0 60,3

Portugal 4.003,0 8,1 1.477,6 3,2 2.525,4 270,9

Regne Unit 3.068,5 –14,2 2.527,7 0,9 540,8 121,4

Altres països i territoris d’Europa 4.436,1 13,2 4.143,9 –1,0 292,2 107,1

Suïssa 1.302,8 6,5 1.265,8 16,1 37,0 102,9

Amèrica del Nord 1.440,6 –6,1 3.148,5 15,6 –1.707,9 45,8

Estats Units d’Amèrica 1.310,9 –7,0 2.876,0 10,6 –1.565,1 45,6

Amèrica Central i del Sud 2.644,7 –13,6 3.472,1 7,0 –827,4 76,2

Resta del món 6.436,9 7,7 20.979,8 2,9 –14.542,9 30,7

Japó 398,2 –5,2 2.498,4 –20,7 –2.100,2 15,9

Xina 476,2 –1,6 5.853,3 3,4 –5.377,1 8,1

Total exportacions 50.314,2 0,7 76.254,5 –3,8 –25.940,3 66,0



2.8. Inversió estrangera

La inversió estrangera a Catalunya, mesu-rada en termes d’inversió bruta efectiva idescomptades les inversions en empresesde tinença de valors estrangers (ETVE), esva reduir durant el 2008 en un –18,2%. En

aquest període, a Catalunya es va realitzarel 8,3% de la inversió estrangera a Espanya,un percentatge lleugerament inferior al8,7% de l’any 2007.

Per sectors, es pot observar que les inver-sions de caràcter industrial van disminuirun 48,1% amb relació al 2007, però el seu

pes sobre el conjunt de l’Estat va aug-mentar (del 5,3% al 8,3%).

Si s’analitza l’origen de les inversions estran-geres, s’observa que el 90% van provenir depaïsos de la Unió Europea, cosa que confir-ma els lligams que vinculen Catalunya ambaquesta àrea d’integració.

Taula 8. Inversió estrangera a Catalunya el 2008

Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % Cat./Esp. % variació interanual

Indústria 714,3 33,6 8,3 –48,1

Total 2.124,4 100,0 7,4 –18,2

Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.

Figura 16. Evolució de la inversió estrangera industrialInversió bruta efectiva (MEUR)

615,7695,5 714,3

1.377,4

1.231,7

784,2

596,3

1.597,8

2003 20082004 20072006200520022001

938,6

2000

0

400

200

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600


Figura 17. Evolució de la inversió estrangera industrial respecte a la inversió estrangera totalPercentatge Inv. ind./Inv. total

28,726,8

33,6

53,055,7

50,8

45,647,9

2003 20082004 20072006200520022001

34,3

2000

0

10

20

30

40

50

60


Taula 9. Inversió estrangera per àrees econòmiques el 2008


Països de l’OCDE 2.004,8 94,4 7,1 –19,5

Unió Europea (UE-27) 1.912,0 90,0 6,9 7,2

Resta OCDE 92,8 4,4 0,3 –86,9

Resta del món 119,6 5,6 22,2 12,4

Total 2.124,4 100,0 7,4 –18,2



2.9. Inversió a l’estranger

Les inversions catalanes a l’estranger, mesu-rades en termes d’inversió bruta efectiva idescomptades les inversions en empresesde tinença de valors estrangers (ETVE), vandisminuir un 14,6% durant el 2008. En totales van invertir 5.898,3 milions d’euros, elsquals representen el 20,4% de la inversió al’estranger realitzada pel conjunt de l’Estatespanyol, un percentatge similar al que cor-

respondria a Catalunya pel seu pes en ter-mes de producció. Atès que les entrades decapital van ser de 2.124,4 milions d’euros,l’economia catalana va ser remitent netad’inversions a l’estranger durant el 2008.

En l’anàlisi sectorial s’observa una fortareducció de les inversions industrials finsa pràcticament la meitat de l’any anterior(–47,4%), fet que ha implicat una pèrduade pes sobre el total fins al 34,5%. Atèsque les sortides de capitals al sector indus-

trial (2.035,9 MEUR) van ser superiors a lesentrades (714,3 MEUR), la indústria catalanatambé va tornar a ser remitent neta d’inver-sions a l’estranger durant el 2008.

Quant a la distribució geogràfica d’inversionsa l’exterior, hi ha un pes important dels païsosde la UE (50%) tot i que significativamentmenor al de l’any anterior. Les taxes de varia-ció interanualmostren forts increments en lesinversions a la resta de l’OCDE i la resta delmón en detriment de les inversions a la UE.

Taula 10. Inversió catalana a l’estranger el 2008


Indústria 2.035,9 34,5 26,0 –47,4

Total 5.898,3 100,0 20,4 –14,6


Figura 18. Evolució de la inversió industrial a l’estrangerInversió bruta efectiva (MEUR)

1.364,7

2.102,3 2.035,9

3.869,0

789,2

2.364,7

3.945,6

1.095,5

2003 20082004 20072006200520022001

3.034,8

2000

0

1.000

500

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000


Figura 19. Evolució de la inversió industrial a l’estranger respecte a la inversió total a l’estrangerPercentatge Inv. ind./Inv. total

84,7

2003

34,5

2008

46,0

2004

56,0

2007

33,8

2006

27,3

2005

45,9

2002

48,3

2001

48,7

2000

0

15

30

45

60

75

90


Taula 11. Inversió a l’estranger per àrees econòmiques el 2008


Països de l’OCDE 4.914,2 83,3 19,8 –19,2

Unió Europea (UE-27) 2.947,9 50,0 20,7 –35,2

Resta OCDE 1.966,4 33,3 18,6 28,5

Resta del món 984,1 16,7 24,0 18,7

Total 5.898,3 100,0 20,4 –14,6



3

Anàlisi sectorial

ANÀLISI SECTORIAL 29

3.1. Alimentació i begudesL’any 2008 la indústria de l’alimentació i begudes a nivell estatal va registrar un

lleuger descens de la producció en termes reals, mentre que, en canvi, a Catalunya

l’evolució va ser quelcom positiva. Comparativament, el subsector d’alimentació va

tenir, en contra del que és habitual, un comportament més desfavorable que el de

begudes. En valors corrents, el consum d’aliments i begudes va augmentar al vol-

tant d’un 5% a causa de l’increment dels preus al consum, atès que en termes reals

pràcticament s’estancà. Els preus al consum de les begudes van experimentar una

evoluciómoltmés inflacionista que els dels aliments. Cal esmentar el dinamisme que

registraren els intercanvis catalans amb l’exterior. Així, les exportacions en valor van

augmentar un 16,7%, mentre que les importacions ho van fer un 9,1%.

Variables Evolució l’any 2007

Producció +

Ocupació =

Preus +

Exportacions ++

Importacions +

Trets del sector

La indústria de l’alimentació i begudes inte-gra un conjunt d’activitats força dispars, queengloben diferents processos de preparaciói de transformació de totamena de primeresmatèries vegetals i animals, per condicionar-les, principalment, per a l’alimentació huma-na, però, també, per a l’alimentació de bes-tiar i animals domèstics. Per tant, aplega unseguit molt ampli i heterogeni de branquesque desenvolupen processos de fabricacióprou diversos i que incorporen un nivell decomplexitat i uns requeriments tecnològicsnotablement diferents. D’aquesta manera,tot i que, en termes generals, es pot con-siderar que la majoria de les activitats queinclou el sector presenten un grau avançatde maduresa, algunes línies de producció,especialment en la segona transformacióalimentària, incorporen un nivell d’innova-ció important.

La primera segmentació de la branca ques’utilitza a efectes estadístics diferencia dosgrans subsectors, que són, d’una banda,l’elaboració de productes alimentaris i, del’altra, la producció de begudes. Al seutorn, és freqüent desglossar la indústria del’alimentació en dos blocs, el de la primeratransformació i el de la segona transforma-ció alimentària. Per la seva banda, la indús-tria de fabricació de begudes es pot subdivi-dir en el segment de begudes alcohòliquesi en el de begudes analcohòliques, dins decadascun dels quals hi ha, també, diferentstipus de processos productius.

El sector de l’alimentació i begudes es con-sidera un sector madur als països amb uncert nivell de renda, la qual cosa implica queno cal esperar canvis significatius en la sevaevolució. Això és comprensible si es té encompte que els productes de la branca sóndestinats a cobrir les necessitats de consummés bàsiques dels individus i a aquests

països ja fa temps que es va assolir un deter-minat grau de satisfacció d’aquestes necessi-tats. Tot i així, és cert que es poden observardiferències significatives en el pes específicque tenen les despeses en alimentació entrepaïsos amb nivells similars de renda. Així, espot apuntar que els països del sud d’Europaregistren unes despeses en alimentació enproporció al pressupost familiar total bastantmés elevades que a altres zones geogràfi-ques, comels països nòrdics i els Estats Units.Val a dir que l’elasticitat-rendade lademandade la majoria de productes alimentaris tradi-cionals és relativament baixa, és a dir, davantd’un increment de renda l’augment de laseva demanda és menys que proporcional.Això implica que els moviments del cicleeconòmic, ja siguin expansius o recessius,tenen un impacte moderat i relativamentmés baix sobre l’evolució de la branca. Aescala global, per tant, les taxes de creixe-ment del sector de l’alimentació i begudessón molt limitades, al mateix temps ques’observa una important pressió competitivade les marques de distribució. En aquestmarc, la principal via que tenen les empresesdels països industrialitzats per ampliar el seumercat d’una manera significativa són lesinnovacions i la introducció de productesamb més valor afegit, i, per tant, amb unpreu unitari més elevat, com és el cas delsanomenats aliments funcionals o saludables.Sobre això, s’ha d’afegir que el llançamentd’aquests tipus de productes respon, també,als canvis d’hàbits que s’observen actual-ment a la societat, com és l’increment de lapreocupació per la salut i la influència quel’alimentació hi té.

Alguns dels segments d’activitat de la sego-na transformació alimentària més innova-dors, com són l’elaboració de plats pre-cuinats, de pastes i pizzes refrigerades, desalses i condiments preparats, de productescongelats llestos per al consum, etc., sónels que mantenen al llarg del temps uncomportament de la demanda més dinà-mic, cosa que explica, en part, l’importantcreixement de la seva producció. A totaixò cal afegir les pastes, determinats trans-formats lactis i derivats de la soja, i el pa,galetes i brioixeria, en bona part a causade la penetració dels anomenats alimentsfuncionals en aquest grup de productes.En termes generals, les línies estratègiquesde les empreses d’alimentació s’adrecen adiversificar les seves produccions i a intro-duir tant com es pugui aquestes especia-litats de productes, més innovadores i depreus més elevats, com a mecanisme méseficaç per incrementar les vendes. Tan-mateix, altres activitats del sector –com lafabricació d’olis d’oliva, de vins, de preparatscarnis, etc.– intenten, també, desenvoluparestratègies per competir amb productesmés diferenciats i de major qualitat.

Una altra de les vies d’innovació utilitzadesper les empreses per guanyar mercat és lapresentació dels productes amb l’objectiude fer-la més atractiva amb vista als con-

Classificació del sector d’alimentació i begudes

Productes alimentaris

Primera transformació, que realitza els processos inicials d’elaboració de lesprimeres matèries subministrades pel sector agrícola, ramader i pesquer, que esdestinen directament al consum o bé a la indústria de segona transformació.Inclou, entre d’altres, la indústria càrnia, la llet i productes làctics, la molineria, elsolis i greixos, o l’alimentació animal.

Segona transformació, que incorpora un major grau d’elaboració, i per tant majorvalor afegit als productes obtinguts en la primera transformació (productes de fleca ipastisseria, plats precuinats, salses i condiments, preparats per a l’alimentació infantili dietètics, cafès i infusions, etc.).

Begudes

Begudes alcohòliques (vi, cava, cervesa, etc.).

Begudes analcohòliques (aigües, begudes refrescants i sucs de fruites).

sumidors. Així, per exemple, es constata latendència a utilitzar envasos amb formatsmés pràctics, a presentar els productesen racions individuals, o a introduir cadavegada més productes de tercera o quartagamma, com les amanides ja netes o elsplats precuinats llestos per consumir.

La notable diversitat de béns que sónobjecte de l’oferta del sector de l’alimen-tació i begudes i les disparitats que hi haentre els hàbits de consum en l’àmbitregional, i, fins i tot, local, fan que puguinmantenir-se en el mercat moltes empresesde petita dimensió. De fet, el nombre defirmes fabricants que hi operen és nota-blement alt. A Espanya s’estima que hiha unes 22.000 empreses de transformatsalimentaris, que ocupen més de 380.000treballadores, i d’aquestes quelcom menysd’una cinquena part se situen a Catalunya.Tot i així, la tendència a la concentra-ció que afecta la majoria de les activitatsindustrials transformadores també es fapalesa en el cas d’aquesta branca. Unfactor que afavoreix de manera conside-rable aquesta tendència és el fet que,malgrat que les economies d’escala sónsovint poc rellevants en els processos deproducció, han guanyat, contràriament,

una gran importància en les funcions delogística, distribució i màrqueting, ja quela capacitat d’accedir a mercats amplis vecondicionada per la possibilitat d’operaramb xarxes de comercialització extensesi d’efectuar una despesa publicitària sufi-cientment elevada com per aconseguirun grau ampli de coneixement de lamarca.Però la globalització al sector ha d’afrontarun important handicap, com és el fet queel consum es veu molt condicionat persabors i marques locals. Un altre elementque també actua en el mateix sentit és lanotable força negociadora de què dispo-sen les grans cadenes de distribució, quepotencien la penetració en el mercat delsproductes amb més imatge de marca iambmarques de distribuïdor –marca blan-ca o marca pròpia–, mentre que tendeixena marginar els que són menys conegutspels consumidors, a causa de les seveslimitacions per desenvolupar una estratè-gia publicitària d’ampli abast. En aquestescondicions, als petits productors els resultamolt difícil accedir a aquests canals decomercialització –que són imprescindiblesper arribar a la gran massa de consumi-dors– i, en cas d’aconseguir-ho, ho fanen unes condicions que comporten unaforta pressió sobre els preus de venda. Per

aquestes raons, les empreses de menorgrandària afronten clares dificultats persuperar l’àmbit de mercat local o regionalsense ser absorbides per firmes de majordimensió.

Evolució del sector el 2008

Internacional

La indústria de l’alimentació i begudes ésun dels sectors manufacturers més gransd’Europa. Consta d’unes 310.000 empreses,que ocupen més de 4 milions de persones.Durant els darrers exercicis la producció delsector ha experimentat creixements mode-rats, si es té en compte que es tracta d’unaactivitat madura, i sotmesa, per tant, a oscil-lacions prou moderades en el volum dedemanda. No obstant això, en els dos últimsexercicis la producció del sector va disminuir.Concretament, el 2008 l’índex de producciódel sector es va reduir al voltant d’un 2% enel conjunt de la Unió Europea, mentre que el2007 ho va fer en un 1%. Per contra, elspreusexperimentaren el 2008 un augment entorna un 5%, quan el 2007 cresqué un 3%.

El sector a Catalunya

La indústria de l’alimentació i begudes és una de les principalsespecialitzacions productives de Catalunya. En termes de factu-ració representa gairebé un 17% del total del sector industrial delPrincipat, pràcticament la mateixa xifra que la branca química ifarmacèutica, amb la qual comparteix el primer lloc en importàn-cia. Segons l’aportació al valor afegit brut de la indústria, apareixen la segona posició, amb un pes específic d’un 11,1%, per darrerede la química i farmàcia. Finalment, si es considera la rellevànciade cada branca sobre l’ocupació industrial catalana el sectoresdevé el tercer en importància, amb un percentatge d’un 12,2%(al voltant de 78.000 treballadors), però precedida en aquest casper la metal·lúrgia i productes metàl·lics i pel tèxtil, confecció, cuiri calçat. La importància que assoleix aquesta branca dins del teixittransformador es tradueix en un pes relatiu força elevat de lesempreses fabricants del Principat sobre el conjunt de l’Estat.

Taula 12. Pes específic del sector a Catalunya. 2007

VAB del sector / VAB del conjunt de la indústria 11,6%

Ocupació del sector / Ocupació del conjunt de la indústria 13,5%

Producció a Catalunya sobre el total del sector a Espanya 22,1%

Ocupació a Catalunya sobre el total del sector a Espanya 20,5%

Font: Instituto Nacional de Estadística (INE) i Institut d’Estadística de Catalunya.

L’estructura empresarial d’aquest sector al Principat presenta algunesdiferències rellevants en relació amb la resta de l’Estat, especialmentpel que fa a la dimensió de les unitats de producció. Aquesta éssensiblement major en el cas català, com a conseqüència de la pre-sència d’una xifra comparativament elevada de grans companyies.

Enel teixitempresarialhihafirmesautòctonesquesónautèntiquesmultinacionals, com Nutrexpa (Cola-Cao, Nocilla, La Piara, Aneto,Granja San Francisco i, recentment, Cuétara) –que fabrica i ven a

la Xina–, Borges –que comercialitza fruits secs i olis a tot el món–,o Freixenet, Codorníu i Torres –que tenen bodegues en diversoscontinents i exporten a tot el món. També destaquen altres grupsempresarials, com Agrolimen (Gallina Blanca, Biocentury, El Pavo iPans & Company), Pastes Gallo, les càrnies Guissona, Argal i Noel,o cerveses Damm. Finalment, cal esmentar pel seu dinamismeempreses de grandària més petita –com Casa Tarradellas, que fauns anys va introduir al mercat amb gran èxit les pizzes refrigeradesi recentment altres productes innovadors com els sandwiches ientrepans refrigerats. D’altra banda, multinacionals estrangerescom Danone, Nestlé, United Biscuits, Pepsico, Unilever o Bimbocompten, també a Catalunya, amb centres de producció o decisió.

Al Principat el capítol de l’alimentació destaca clarament sobre elde begudes. La fabricació d’aliments representa més del 81% delvalor global de la producció i aproximadament el 77% del valorafegit brut total. En termes d’ocupació, la importància del subsectordels aliments és encara més elevada, atès que l’apartat de begudesincorpora una proporció relativament més petita de factor treball iocupa només un 14% dels treballadors totals del sector.

Dins de l’alimentació destaca clarament la producció de carns,que representa quelcom més d’un 35% del total. Li segueixen importància la fabricació d’articles destinats a l’alimentacióanimal, amb un 14%. En conjunt, les empreses de primera trans-formació superen les dues terceres parts del total de la producciódel subsector. El subsector de la primera transformació, ambmés de les dues terceres parts de les empreses, dóna ocupacióa un 55% dels treballadors del sector i aporta un 60% del VAB. Elmajor pes específic de les activitats de la segona transformacióen termes d’ocupació (45%) que no pas de producció (menysd’un terç), s’explica pels elevats requeriments de mà d’obra quetenen algunes especialitats i per les dificultats de mecanitzacióque comporten uns determinats processos.


Espanya i Catalunya

L’any 2008 el sector de l’alimentació ibegudes va registrar una reducció de laproducció real en el conjunt de l’Estat,que en termes de l’índex de produccióindustrial significà una davallada d’un 0,7%.Això suposà continuar amb la tendènciabaixista dels dos exercicis anteriors, quancaigué un 0,3% i un 0,1%, respectivament.No obstant això, l’evolució corrent del glo-bal de la branca va ser positiva, atès que elspreus industrials van incrementar-se un7,7%, molt per sobre dels augments regis-trats en els dos darrers anys (un 4,3% el2007 i un 3,6% el 2006). El comportamentque van seguir els dos grans subsectorsque integren la indústria de l’alimentació ibegudes durant el 2008 presentà algunesdiferències. Així, l’apartat de l’alimentacióva patir un retrocés de la producció d’un0,8% en volum, mentre que el subsectorde begudes va incrementar-se un 0,3%. Enel cas de Catalunya, l’evolució del sector vaser, en canvi, lleugerament favorable, atèsque la producció registrà un incrementreal d’un 0,7% al llarg del 2008. Per la sevabanda, la marxa dels preus industrials alPrincipat va ser molt similar a la del conjuntde l’Estat, amb un increment d’un 7,8%.

El consum de productes alimentaris i debegudes a les llars espanyoles durant el2008 es va mantenir pràcticament constanten termes de volum, atès que va registrarun creixement del 0,5% respecte de l’exerci-ci anterior. No obstant, en termes corrents lapujada fou considerablement més elevada,d’un 5,1%. Val a dir que l’ascens fou proumoderat si es té en compte que l’incrementestimat de la població va ser de l’1,6%. Entermes per càpita, el consum d’aliments ales llars del conjunt de l’Estat durant el 2008pràcticament s’estancà respecte de l’exerci-ci precedent, en el qual ja s’havia registratun descens de l’1%. En termes corrents,però, la despesa per càpita va incrementar-se al voltant d’un 3%, cosa que va reflectirl’increment de preus dels productes ali-mentaris registrat al llarg de l’any. Pel quefa a Catalunya, cal esmentar que les xifresde consum alimentari se situaren claramentper sobre de la mitjana estatal, tant en ter-mes de volum com de valor.

Pel que fa als mercats exteriors, el 2008 vaser un any amb força dinamisme en lesvendes. A nivell estatal les exportacions deproductes agroalimentaris i begudes vanregistrar un increment d’un 7,5% en valor.En el cas dels productes de la primera trans-

formació alimentària les vendes a l’exteriorcresqueren un 15,9%,mentre que les expor-tacions dels béns de la segona transforma-ció alimentària pujaren un 8%. Per la sevabanda, les vendes a l’estranger de produc-tes agraris registraren un increment d’un3,7%. Segons segments de productes, s’had’esmentar que les pujades més importantsvan correspondre a la carn –amb un ascensd’un 26,4%– i a certs productes de l’apar-tat de la segona transformació alimentària,com ara els productes de cacao i derivats iels plats preparats diversos –amb ascensosd’un 23,9% i d’un 22,7%, respectivament.Altres productes de la primera transforma-ció, com els de molineria i els olis i greixos,també experimentaren incrementsmolt persobre de la mitjana general (18,2% i 17,4%,respectivament). Per contra, es va patir unaevolució negativa en les exportacions depeix (5,0%), de la llet i productes lactis (2,1%,enfront de l’increment del 25,9% de l’anyanterior) i dels cereals (3,5%). En el capítolde les begudes, les vendes a l’estranger vancréixer un 7,4%, si bé cal tenir en compteque el seu pes relatiu és molt inferior aldel subsector de productes alimentaris. El2008 les exportacions de begudes repre-sentaren poc més d’un 10% del total delsector. S’ha d’assenyalar que en el cas de

Figura 20. Evolució de l’índex de producció industrial del sector d’alimentació i begudes a Espanya i Catalunya. 2002-2008Base 2000 = 100

101

102

103

104

106

108

110

105

107

109

111

112

Espanya

Catalunya

2008200620042002 2003 2005 2007


Figura 21. Evolució dels intercanvis comercials amb l’exterior del sector de l’alimentació i begudes a Espanya i Catalunya. 2008Percentatge de variació en termes nominals respecte de 2007

Espanya

Catalunya

Exportacions

0

2

4

8

6

10

12

14

16

18

Importacions



Catalunya les vendes a l’exterior de produc-tes agroalimentaris van experimentar unatendència clarament més favorable que lesdel conjunt estatal, amb un augment mitjàd’un 16,7%.

Per la seva banda, les importacions de pro-ductes agroalimentaris i de begudes vancréixer a Espanya un 7%en termes nominals.Com en el cas de les exportacions, l’evolucióseguida per les adquisicions de productesalimentaris a l’estranger va ser la que marcàde manera determinant la dinàmica delconjunt, atès que el pes relatiu del subsectorde begudes fou reduït (un 7,1% del total).Segons segments de productes, s’ha d’es-mentar que el capítol de productes agrarisva ser el que registrà un creixement de lesimportacions més elevat, prop d’un 13%.No obstant això, la resta de capítols tambévan registrar pujades significatives –d’un10,2% els productes de la primera trans-formació i d’un 8,8% els de la segonatransformació. Només els productes delpeix patiren un descens de les compres al’estranger, que fou d’un 7,2%. Per la sevabanda, les compres a l’exterior de begudesaugmentaren un 2,2% en valor a nivell esta-tal. D’altra part, a l’igual que en el cas de lesexportacions, cal destacar que al Principat elcreixement de les importacions va ser supe-rior al que es registrà a Espanya (d’un 9,1%).

Durant el 2008 l’evolució de la produccióde les diferents especialitats de la indústriade l’alimentació va ser en general negativa,tot i que bastant dispar. Així, per exemple,l’elaboració i conservació de peix va reduir-se un 8,1% en termes reals (l’any anteriorja ho havia fet un 16,2%) i la fabricació depreparats i conserves de fruites i hortalissesdisminuí un 5,2%. També patiren descen-sos, tot i que molt més moderats, altresespecialitats com la indústria làctia (1%) ol’alimentació animal (0,4%). En canvi, els olisi greixos experimentaren un creixement dela producció d’un 5,8%, mentre que, també,la indústria càrnia i la molineria registrarenaugments, encara que més moderats.

Tots els segments del sector van veureincrementats considerablement el 2008 elsseus preus industrials, tal i com ja venia

succeint en els darrers exercicis, però enca-ra de manera més acusada. No obstantaixò, s’ha d’esmentar que les dades del’últim trimestre de l’any anunciaven uncanvi d’aquesta tendència. L’índex de preusindustrials va créixer un 7,7% demitjana pera tota branca a nivell estatal, però nomésun 1,6% en el quart trimestre. A Catalunyaels preus industrials van pujar un 7,8% demitjana anual. Val a dir que aquests incre-ments van ser superiors als corresponentsals preus del conjunt de la indústria, queascendiren un 6,6% a Espanya i un 5,4%al Principat. La fabricació de productes demolineria i de productes per a l’alimentacióanimal registraren els increments més forts,per sobre del 21% en el primer cas i del 17%en el segon. En canvi, els creixements mésbaixos es registraren a la indústria càrnia,amb un 2,7%, i als productes derivats delpeix, amb un 3,6%.

Durant l’exercici 2008 els preus al consumdels productes alimentaris van créixer en elconjunt de l’Estat un 5,9%,molt per sobre del’índex general de preus al consum (4,1%).Aquest increment resultà clarament superioral registrat l’any precedent (3,7%), tot i quecal esmentar que una bona part de les puja-des de preus dels aliments es concentrarena la primerameitat de l’exercici, mentre quedurant el segon semestre la tendència vaser molt menys inflacionista. Per grups d’ali-ments, cal destacar que el preu de la llet varegistrar una alça mitjana anual d’un 15,6%respecte de l’exercici anterior. Els ous tambévan experimentar una pujada notable, d’un10,7%, seguits de les fruites fresques (9,4%),els cereals i derivats (9,3%), el pa (8,9%) i elsproductes lactis (8,7%). A l’altre extrem, elsproductes menys inflacionistes van ser, enprimer lloc, les patates i els seus preparats,l’únic grup que va patir descensos en elsseus preus al consum el 2008 (d’un 1,7%), sibé el 2007 aquests havien crescut un 8,4%.El sucre, el peix fresc i congelat i la carn deporcí es van caracteritzar per creixementsmolt moderats (0,3%, 1,2% i 1,6%, respec-tivament). Per la seva banda, les begudesvan registrar pujades de preus al consummenys importants, d’un 4,9% en l’apartatde les no alcohòliques i d’un 5% en el deles alcohòliques.

Evolució dels subsectorsel 2007

Alimentació: primeratransformació

• Segment de la carn

El segment de la producció de carn és elque té una major importància a Catalunyadins de la indústria de la primera transfor-mació alimentària. La seva aportació a lafacturació global del sector de l’alimentaciói begudes se situa entorn del 30%, amb unaparticipació inferior en termesdevalor afegitbrut (al voltant d’un 24%), pel fet d’inclourealgunes activitats que generen un valor afe-git relativament baix en comparació a altressegments. Això fa que el pes relatiu de l’es-pecialitat de la carn sobre l’ocupació totaldel sector de l’alimentació i begudes siguiencaramés elevat i s’aproximi al 35%. D’altrabanda, es tracta d’una activitat en la qual ladimensió de les empreses és relativamentelevada, ja que la tercera part de les unitatsde producció superen els 20 treballadors iel nombre mitjà d’ocupats per establimentse situa en més de 40 persones, cosa querepresenta més del doble de la mitjana delconjunt de la indústria catalana.

Dins del conjunt de les activitats que inte-gren el subsector de l’alimentació la relle-vància del segment de la carn és encaramésaccentuada, de tal manera que representaal voltant del 38% del volum de facturació,prop del 31% del valor afegit brut i més d’un40% de la xifra total d’ocupats. El notablepes específic que té la indústria càrnia aCatalunya s’explica, en bona part, per laforta implantació d’explotacions ramaderes,especialment de bestiar porcí. Cal tenir encompte que el Principat aporta entorn del40% de la producció total espanyola envolum de carns de porcí i aproximadamentun 61% de les exportacions d’aquest capítol.Val a dir, també, que aquests percentatgesde participació mantenen una tendènciaclarament creixent durant els darrers anys.En altres especialitats càrnies, l’aportació deles empreses catalanes a la producció estatalés més reduïda, però, tot i així, en el cas de

Figura 22. Producció càrnica a Catalunya. 2008

1%

Altres carns d’abast

Boví

Porcí

Altres carns no d’abast

Aviram

6,4%

1,2%

19,7%

71,7%

Font: Federació Catalana d’Indústries de la Carn (FECIC).


la carn de boví suposa al voltant del 19% dela producció en volum, en les carns d’oví icabrum prop del 13%, i en les carns d’ausentorn del 27%. En termes globals, la capa-citat de producció de la indústria càrnia delPrincipat supera àmpliament les necessitatsinternes de consum i, en conseqüència, lataxa de cobertura del segment se situa entreles més positives del sector de l’alimentaciói begudes. Val a dir que en els intercanvisamb l’exterior, el valor de les exportacionscatalanes de tots els segments de carnsrepresentà l’any 2008 més d’un 36% deltotal de la branca d’alimentació i begudes.

Habitualment, dins de la indústria càrnia esdiferencien dos grans blocs, que són el de lescarns d’abast –de bestiar boví, porcí, equí, ovíi cabrum– i les anomenades carns no d’abast–que inclouen, bàsicament, aviram i conills.

En conjunt, es pot considerar que el 2008va ser un any prou positiu per a la indústriad’elaboració de productes carnis, atès el crei-xement tant del mercat interior com, sobre-tot, de les exportacions, que experimentarenaugments considerables. D’altra banda elspreus de les primeres matèries es van carac-teritzar per un notable ascens, especialmentels dels cereals i, per tant, dels pinsos. De tota

manera, s’ha de considerar que aquest seg-ment afronta dificultats evidents per incre-mentar la demanda en el mercat interioren termes quantitatius, atès que el consumespanyol de carn se situa entre els més altsdel món (per sobre del 65 kg per persona iany), i en el cas català el consum mitjà percàpita és encara superior (més de 70 kg perpersona i any). En conseqüència, sembla clarque la via d’expansió més important de lesempreses passa, enbonapart, per l’orientaciócap als mercats exteriors. Una altra manerapossible d’augmentar el volum de negocipot ser la fabricació de productes de mésqualitat i ambun grau d’elaboraciómés gran,i, conseqüentment, de major valor unitari.

En el cas de les carns de porcí, durant el2008 la producció catalana va registrar unincrement d’un 6,7% en volum, taxa superioral 3,5% i l’1,2%, respectivament, dels exercicis2007 i 2006. Val a dir que aquesta evolució vaser molt més discreta al conjunt de l’Estat, onla producció només cresqué un 1,3%. A cau-sa de la seva alta participació relativa, el porcíés, en bona part, responsable que el globalde la indústria càrnia catalana registrés unascens del volum de producció, calculat enun5,8%. Cal esmentar que el consumdepor-cí a l’Estat va incrementar-se al voltant d’un

1% durant el 2008 respecte de l’any anterior,en què el consummitjà per càpita se situà alvoltant dels 14 kg per persona i any (el segonen importància darrere del pollastre). Pel quefa al comportament dels preus, al llarg del2008 les cotitzacions mitjanes del canal deporcí es mantingueren en nivells superiorsals del 2007, de manera que la mitjana delpreu en canal resultà un 10% superior. Elspreus de venda dels productes transformats,per la seva banda, van registrar incrementsmolt més discrets, d’un 1,3% a Catalunya id’un 1,6% en el conjunt de l’Estat, que resul-taren clarament inferiors a l’increment mitjàde l’índex general corresponent al conjuntdel sector de l’alimentació i begudes.

En el segment de les carns deboví, l’evoluciódurant el 2008 va ser, en canvi, molt mésfavorable al global de l’Estat que a nivell cata-là. Així, el volum de producció al Principatregistrà un descens d’un 3,4%, mentre que alconjunt d’Espanya tingué lloc un creixementd’un 2,4%. Val a dir que el descens de laproducció catalana s’explicà, principalment,pel retrocés del consum intern, mentre queles exportacions evolucionaren de maneraprou positiva, amb un increment d’un 15,4%en volum i d’un 26,6% en valor. Lamarxa delspreus en canal resultà força estable durant el

Figura 24. Evolució quinzenal de la canal de bovíEuros/kilo

2,0

2,2

2,4

2,6

2,8

3,2

3,6

3,0

3,4

3,8

4,0

2008

2007

25211511 13 17951 3 7 19 23


Figura 23. Evolució quinzenal de la canal de porcíEuros/kilo

1,0

1,1

1,2

1,4

1,6

1,3

1,5

1,7

1,8

2008

2007

25211511 13 17951 3 7 19 23



2008, i només en les darreres setmanes del’any les cotitzacions registraren incrementsmoderats. Val a dir que el preu mitjà delcanal de boví del 2008 resultà tan sols un0,6% superior al corresponent al 2007. Pelque fa als preus al consum, s’experimentarenpujades d’un 4% a Espanya i d’un 4,7% aCatalunya, bastant per sota de l’índex generaldel subsector de l’alimentació, que fou del5,9% i del 5,7%, respectivament. Cal esmen-tar, també, que la principal raó que explicà lacaiguda relativa de la producció de carns deboví sobre el global del segment –que passàdel 10% a poc més del 6% de la producciótotal de carn a Catalunya en quatre anys– rauen la incorporació dels països de l’est d’Euro-pa a la Unió Europea. D’aquests països, espe-cialment de Polònia, provenien una bonapart dels animals destinats a l’engreix que escriaven a explotacions espanyoles, i sobretotcatalanes, i que ara són criats, sacrificats iposats en el mercat europeu des dels matei-xos països sense necessitat d’exportar-los.

Entre la resta de varietats càrnies cal res-senyar les d’aviram, amb una importànciadestacable, tant pel seu pes relatiu en laproducció catalana com per la seva parti-cipació en termes de consum. A Catalunyael volum de producció d’aquest segmentva experimentar un increment al llarg del2008 d’un 8,7%, mentre que a Espanyal’augment fou d’un 3,6%. Per la seva banda,els preus al consum registraren incrementsd’un 5% a Catalunya i d’un 4,3% a Espanya,en ambdós casos per sota de l’índex gene-ral del subsector de l’alimentació. Aquestaevolució positiva de la producció d’aviramconfirmà la superació dels efectes negatiusque va tenir la grip aviària en els darrersexercicis. Tot i així, durant el 2008 el consumde pollastre al conjunt de l’Estat augmentàal voltant d’un 2% en termes de volum.

Els intercanvis comercials amb l’exterior deproductes i derivats carnis es van caracte-ritzar el 2008 per un descens notable deles importacions, mentre que, en canvi,les exportacions van seguir una dinàmi-ca alcista. Així, en el conjunt de l’Estatles compres a l’estranger en tones vanregistrar una reducció mitjana d’un 19,4%,que contrastà amb els increments de mésdel 16% dels darrers exercicis. Aquestaevolució s’explicà, fonamentalment, perla forta caiguda de les importacions decarn de porcí –un 16,3% menys que l’anyanterior– i boví –un 23,7%menys. En canvi,el volum d’exportacions va experimentarun augment d’un 21,7%, molt per sobredel 6,7% del 2007, cosa que en aquest casfou motivat per les vendes a l’exterior deporcí i boví, que s’incrementaren un 21,7%i un 21,3%, respectivament. En termes devalor, les vendes catalanes a l’exterior vanincrementar-se nominalment un 31,6% demitjana, molt per sobre del 3,2% del 2007.Pel que fa a les importacions del Principat,van registrar una reducció superior al 20%.Com a conseqüència d’aquesta evolucióen valor, la balança comercial catalana de

la indústria de la carn va experimentar el2008 una important millora, i la taxa decobertura es recuperà amb escreix de l’em-pitjorament de l’exercici anterior i arribà al628%, lamés favorable del conjunt del sub-sector de l’alimentació. Cal tenir en comp-te que la part més destacada d’aquest fluxcomercial –aproximadament un 85%– esdestinà als mercats europeus, mentre quela importància d’altres compradors, comels Estats Units, Japó, Rússia, Xina, Austràliao Corea del Sud, fou molt inferior. Per això,una bona part de l’estratègia dels produc-tors catalans passa per intentar millorar lapenetració en els mercats no europeus,atès que la demanda domèstica es troba jaen un nivell que fa extremadament difícilincrementar les vendes si no és per la viade comercialitzar articles més elaborats.

L’evolució de les inversions en les indús-tries càrnies es va caracteritzar el 2008per seguir una dinàmica sostinguda. Comen els exercicis anteriors, se centraren,especialment, en millores de la presen-tació i comercialització dels transformats,així com en la millora de les condicionsmediambientals i la reducció de l’impacteecològic de les activitats. D’altra banda,l’any 2008 l’ocupació del conjunt de laindústria de la carn va palesar a Catalunyauna evolució una mica positiva.

• Segment lacti

La indústria làctia manté una presènciad’una certa significació dins del conjunt delsector de l’alimentació i begudes del Prin-cipat, amb una participació lleugeramentsuperior al 6% pel que fa a volumde factura-ció, d’un 7,5% en termes de valor afegit brut–pel fet d’incloure alguns productes ambunvalor afegit relativament elevat– i d’un 5%quant a ocupació. Dintre del subsector del’alimentació, es pot afegir que les empresesfabricants de productes lactis aporten propdel 8% de la xifra de negoci i aproximada-ment el 10% del valor afegit brut, i concen-tren el 5,7% dels llocs de treball totals. Calesmentar que el nombre mitjà d’ocupatsper establiment, d’unes 35 persones, tambése situa molt per sobre de la mitjana delconjunt de la indústria catalana.

Durant el 2008 la indústria làctia es va carac-teritzar a nivell de l’Estat per un comporta-ment quelcommés negatiu que el del globaldel sector de l’alimentació i begudes. Laproducció va registrar un retrocés d’un 1%,cosa que després de la lleugera recuperacióde 2007 suposà retornar a la tendència nega-tiva d’exercicis anteriors, ambdescensos d’un2,3% el 2006, d’un 0,5% el 2005 i d’un 2,6%el 2004. D’altra banda, els preus industrialsdels productes lactis van augmentar el 2008un 12%, taxa superior a les registrades en elsúltims anys (5,4% el 2007, 2,3% el 2006 i 2,6%el 2005 i el 2004). Els preus industrials cres-queren de manera molt més significativa enla primera meitat de l’exercici –un 18,3% enel primer trimestre i un 17,4% en el segon–,

mentre que en la darrera part de l’any vanser molt més moderats –un 0,7% en l’últimtrimestre. Pel que fa a l’evolució dels preusde consum, s’ha d’esmentar que el 2008van incrementar-se clarament per sobre del’índex general de preus, tot i que durant lasegonameitat de l’any es registraren descen-sos. Cal recordar, no obstant això, que el 2008va començar ambun índex de preus extraor-dinariàment elevat, degut a les pujades deldarrer trimestre del 2007. Específicament, elspreus de la llet augmentaren un 15,3% demitjana durant l’exercici, alhora que els delsderivats lactis van pujar un 8,7%.

El 2008 el consum de llet a les llars del’Estat va disminuir un 1,4% en termes devolum, mentre que, en canvi, el consumde productes lactis augmentà un 1,7%.Tanmateix, és significatiu destacar que elconsum de llet en valor va incrementar-seun 11,8%, a causa de les fortes pujadesde preus, les més altes de tot el sector del’alimentació i begudes. Per la seva banda,la despesa en productes derivats lactisaugmentà un 7,6%. En aquest cas, a la tam-bé important pujada de preus, d’un 8,7%,s’ha d’afegir la demanda de les noves líniesde béns amb més valor afegit i, per tant,de preus més elevats. Es pot apreciar queaquest augment del consum es produí,sobretot, en articles com, per exemple, elsbatuts, les llets o els iogurts amb additiusi complements nutricionals –gelea reial,lecitina, vitamines, determinats tipus demicroorganismes, calci, àcids grassos, iso-flavones, etc.–, amb efectes beneficiosossobre la salut i que, òbviament, tenen unmajor preu que els béns més convencio-nals. Val a dir que el segment de les lletsi dels derivats lactis és un dels que estàrealitzant esforços més importants quant ala introducció de nous productes, en la líniadel que s’anomena alimentació saludable ofuncional, cosa que no acaben de palesarles dades estadístiques existents –princi-palment, les referents als preus o a les xifresde negoci de les empreses. Sobre això, espot esmentar que la recollida d’informacióestadística se centra en els productes mésestandaritzats i convencionals, cosa queinfravalora les dades globals, i encara méssi es considera que la quota de mercat delsarticles de més valor afegit va en augment.

La competència exterior és notablementintensa en el segment lacti i el grau de pene-tració dels productes importats se situa entreels més elevats del conjunt del subsector del’alimentació del Principat. De fet, aquestaespecialitat és una de les que compta ambuna de les taxes de cobertura més baixesdins dels productes alimentaris, que va sertan sols d’un 22% l’any 2008, quan en elglobal del subsector de l’alimentació va serdel 91%. Durant l’exercici les importacionscatalanes van reduir-se un 1,3% en termesnominals, i continuaren sent el segon capítolmés rellevant del total de les importacionsalimentàries –van representar un 15% de lescompres a l’exterior de productes alimenta-


ris, darrera dels olis i greixos, que suposarenun 23%. D’altra banda, les exportacionsvan registrar el 2008 un descens d’un 20,4%en valors corrents. Això es va traduir en unincrement prou significatiu del dèficit queregistrà la balança comercial, i en un empit-jorament de sis punts percentuals de la taxade cobertura (del 28% al 22%).

• Segment oleícola

La indústria oleícola constitueix una especia-lització alimentària amb un pes específic nogaire important al Principat. La seva partici-pació dins de la facturació total del sector del’alimentació i begudes se situa entorn d’un6% i la seva aportació en termes d’ocupaciósupera lleugerament el 2%. Aquest segmentestà fortament condicionat per l’evolució dela collita anual d’oliva, que incideix de formanotable tant sobre el volum de produccióobtingut en cada campanya, com sobre elspreus de mercat. En aquest sentit, cal consi-derar que, en general, la xifra de produccióa nivell estatal supera molt àmpliament lacapacitat d’absorció de la demanda interna,amb la qual cosa les vendes en els mercatsexteriors esdevenen un factor determinant.

Espanya és el primer productor i exporta-dor d’oli d’oliva del món. Concretament,concentra prop del 50% de la producciómundial i al voltant del 70% de la produc-ció europea. Durant la campanya 2007-2008 la producció d’oli d’oliva a l’Estat vaser d’1.275.000 tones, cosa que suposà unincrement de prop d’un 15% respecte dela campanya anterior. D’aquesta manera,es va mantenir l’evolució positiva iniciadala temporada precedent –amb un creixe-ment del 34%–, després de les davalladescorresponents a les temporades 2005-2006i 2004-2005 –d’un 16% i d’un 31%, respec-tivament. Les previsions per a la campanya2008-2009 són, en canvi, menys optimis-tes, i s’espera una reducció de la produccióal voltant d’un 13%, cosa que la situariaper sota d’1.100.000 tones. D’altra banda,cal apuntar que la producció del 2008representà, com és habitual, una quantitatsignificativament més elevada de la que vaabsorbir la demanda interior, que se situàal voltant de les 610.000 tones.

Catalunya és la quarta comunitat autònomaen producció d’oli d’oliva, darrera d’Anda-lusia, Castella-la Manxa i Extremadura. Latemporada 2007-2008 es van produir al Prin-cipat 32.674 tones, la qual cosa suposà unincrement de gairebé un 70% respecte de lacampanya anterior. Aquest fort creixementva permetre recuperar l’activitat desprésde les davallades patides a les temporadesprecedents, que foren d’un 28%, d’un 13%i d’un 20% el 2006-2007, el 2005-2006 iel 2004-2005, respectivament. Tot i aquestfort augment, el volum de la produccióes mantingué encara lluny dels resultatsextraordinaris de les campanyes 2001-2002i 1997-1998, quan es van superar les 45.000tones. Les previsions per a la temporada2008-2009 són força optimistes, i s’esperasuperar les 34.000 tones. Tarragona és la pro-víncia amb major capacitat productiva delPrincipat, atès que concentra més del 75%de tota la producció catalana a 133 almàsse-res. A Tarragona se situen, també, la majoriade les envasadores d’oli d’oliva del Principat(93 d’un total de 176). La producció en lacampanya 2007-2008 va ser de 22.700 tones,i s’espera que augmenti al voltant d’un 7,5%de cara a la del 2008-2009. Lleida és la sego-na província productora de Catalunya, ambmés de 5.500 tones que podrien superar les6.000 tones si es compleixen les previsionsper a la propera temporada. Compta amb65almàsseres i 50 envasadores. Finalment, a lesprovíncies de Barcelona i Girona la produc-ció anual no arriba a les 1.000 tones.

Val a dir que el perfil cooperatiu i industrialde l’olivar català és divers, tot i que, en gene-ral, les cooperatives estan molt atomitzadesi envellides. Actualment, hi han 250 coope-ratives al sector agrari català, amb 75.000socis. Només un 21% de les cooperativesproductores d’oli són de grans dimensionsi estan professionalitzades, les quals apos-ten fortament per la promoció, les novestecnologies, la formació i les exportacionsa mercats exteriors. En aquest sentit, s’had’esmentar que només el 8% formen partd’una Denominació d’Origen, i que el prin-cipal canal per comercialitzar l’oli són lesmateixes cooperatives (més del 70% de lesvendes es realitzen a l’Estat, i majoritària-ment a Catalunya). Aquestes característiques

situen les cooperatives del Principat en clardesavantatge en relació amb les de la restad’Espanya, on la majoria disposen de dis-tintius de qualitat i estan integrades ambl’objectiu de reduir-ne costos i millorar-ne lacomercialització.

Pel que fa als preus industrials, durant el2008 els preus dels olis i greixos registra-ren un ascens d’un 9,5%, per sobre del7,7% global de la branca. Això suposà unarecuperació després de la davallada del10,8% de l’exercici anterior, i una tornadaa la senda inflacionista dels anys prece-dents quan, precisament, l’especialitat haviaregistrat creixements acumulats superiors al45% en el període 2003-2006. D’altra banda,els preus al consum dels olis i greixos vanexperimentar el 2008 una pujada d’un 2,2%de mitjana anual, després de la caiguda del2007, quan es reduiren un 16,8%. En aquestcas els augments es registraren, principal-ment, durant la primera meitat de l’exercici.

Com en el cas d’altres productes alimentaris,s’ha d’apuntar que en els darrers anys l’es-tratègia de les empreses del segment passaper intentar aconseguir una major quota demercat en la venda d’olis més sofisticats, perexemple de varietats específiques o ambcaracterístiques qualitatives que els faci mésadaptats a determinats usos culinaris. Igual-ment, s’han començat a llançar al mercatalgunes varietats d’olis vegetals amb addic-ció d’àcids grassos, als quals s’atribueixenpropietats cardiosaludables, tot i que l’olid’oliva s’inclou en el capítol de productesen els quals aquest tipus de propietats estansuficientment demostrades. Durant el 2008el consum d’olis a les llars del conjunt del’Estat va incrementar-se un 1,1% en volum,si bé s’apreciaren diferències segons tipusde productes. Així, per exemple, el consumd’oli d’oliva augmentà un 3,7%, i representàja gairebé el 70% del total. Mentrestant, l’olide gira-sol va retrocedir un 9,4%. En termesde valor, la tendència va ser una mica dife-rent. La despesa de les llars en oli d’olivaaugmentà un 1,2%, mentre que la realitzadaen olis de gira-sol pujà un 34%, degut al fortincrement de preu al consum registrat.

Figura 25. Superfície de l’olivar d’Espanya segons comunitats autònomes. 2008Percentatge del total

3,21%2,33%

3,61%

Castella-la Manxa

Extremadura

Andalusia

Resta

Aragó

Comunitat Valenciana

Catalunya

10,23%

15,78%

4,51%

60,31%

Font: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.


Pel que fa al comerç exterior, cal esmentarque el segment oleícola és el segon enimportància del subsector de l’alimentacióa Catalunya, després de la indústria càrnia,atès que representa un 21% del total d’in-tercanvis amb l’exterior en termes de valor.L’any 2008 el saldo de la balança comercialcorresponent al conjunt d’olis i greixos vaexperimentar un avenç d’un punt percen-tual, fins al 73%, ja que les exportacionsaugmentaren un 35,1% i les importacionsho van fer un 33,5%. Cal esmentar que enel cas dels olis i greixos refinats la balançacomercial del Principat és de les més favo-rables de tot el sector, tot i que va ser laque experimentà un retrocés més imporantdurant el 2008, en passar del 364% al 227%.

• Segment de productes de molineria

La participació d’aquest segment dins delglobal del sector de l’alimentació i begudescatalà se situa entorn del 4% en termes defacturació, encaraque si s’hi afegeix la fabrica-ció de pa i galetes el seu pes relatiu augmen-ta apreciablement, aproximadament fins al12%. L’evolució de la producció d’aquestaespecialitat durant el 2008 va ser més favora-ble que la del conjunt de la branca, atès queregistrà un augment mitjà de l’1,2%, desprésdel descens del 0,4% de l’exercici anterior. Vala dir que el consum de productes de fleca,pastisseria, galetes i cereals va experimentarel 2008 un increment d’un 2% en volum, quepujà fins un 7,7% en termes monetaris, men-tre que el de pa es reduí un 3,5% en unitats,tot i que en valor augmentà un 10,8%.

Durant el 2008, com ja va succeir l’exercicianterior, els preus industrials dels produc-tes de molineria van experimentar el crei-xement més important de tot el sector del’alimentació i begudes, que fou d’un 21,3%(un 14,6% el 2007). Per contra, els exercicisprecedents havia estat el segment menysinflacionista (pujada d’un 0,1% el 2006 iretrocés d’un 4,2% el 2005). Per la sevabanda, l’índex de preus al consum dels pro-ductes de molineria, cereals i altres derivatspujaren un 9,3% al llarg del 2008, mentreque en el cas del pa l’ascens fou d’un 8,9%.

Pel que fa al comerç exterior, cal assenyalarque les exportacions catalanes van expe-rimentar el 2008 un descens en termescorrents d’un 3,9%, que s’afegí al 13,5% dereducció de l’exercici anterior. Les importa-cions, per la seva banda, s’incrementaren,en canvi, un 18,7%, amb la qual cosa elsaldo net dels intercanvis amb l’estranger vaexperimentar un deteriorament important,i la taxa de cobertura es reduí gairebé deupunts percentuals, fins al 40%.

• Segment de conserves i preparatsde fruites i hortalisses

La indústria productora de derivats i con-serves de fruites i hortalisses representaentorn del 3% del conjunt del sector del’alimentació i begudes de Catalunya en

termes de facturació, amb una rellevànciauna mica més baixa quant a l’ocupació.L’any 2008 la producció d’aquest segmentva disminuir un 5,2%, el segon retrocésmés important després dels productesde l’elaboració del peix. Continuà, així, latendència negativa iniciada el 2006, quanla producció retrocedí un 4%, mentre queel 2007 el descens fou d’un 0,3%.

Els preus industrials de l’especialitat aug-mentaren el 2008 un 5,6%, més de dospunts percentuals per sota del conjunt delsector. Per la seva banda, els preus al con-sum registraren creixements importantstant en el cas de les fruites com en el de leshortalisses. Els preus de les fruites fresquespujaren un 9,4% de mitjana respecte al2007 i els dels productes elaborats a basede fruites ho feren un 2,1%. Pel que faa les hortalisses i llegums, els preus delsproductes frescos s’incrementaren un 2,4%,mentre que els de les seves conserves i pre-parats van augmentar un 8,4%. Cal esmen-tar el descens dels preus de les patates i elsseus derivats, que fou d’un 1,7%, enfront deles pujades d’un 8,4% i d’un 17,6% registra-des, respectivament, el 2007 i el 2006.

L’any 2008 el comerç exterior del segmentde conserves i preparats de fruites i hor-talisses es va caracteritzar per incrementsmoderats, després dels notables augmentsregistrats en els dos exercicis passats. Lesexportacions van créixer al voltant d’un5,6% en euros corrents, mentre que lesimportacions ho van fer tan sols un 0,2%.Això suposà una millora de la taxa decobertura de la balança comercial, que sesituà en un 77%. En el cas de les conservesde patates, l’article que presentà un índexde cobertura més baix (un 6% el 2008), lesvendes a l’exterior augmentaren un 22%,mentre que les importacions, en canvi, esreduiren un 18,3%. D’altra banda, les ven-des a l’estranger de sucs experimentaren el2008 un increment d’un 11%, mentre queles compres van decréixer un 10%, la qualcosa va fer incrementar el percentatge decobertura 55 punts percentuals, fins a un364%. Finalment, a la resta de conservesde fruites i hortalisses les importacions vanaugmentar un 9,7% i les exportacions puja-ren un 1,2%, amb la qual cosa la taxa decobertura tornà al 64% del 2006, enfrontdel 71% assolit el 2007.

• Segment de l’alimentació animal

La indústria de fabricació de productes des-tinats a l’alimentació animal té una presèn-cia relativament important a Catalunya, enbona part com a conseqüència de la fortaimplantació dels segments de la cria debestiar i de la primera transformació de lacarn, amb els quals està clarament interre-lacionada. D’altra banda, cal assenyalar queels productes destinats a l’alimentació d’ani-mals domèstics constitueixen un mercat deconsiderable dinamisme, amb una presèn-cia destacada d’empreses multinacionals.

El pes relatiu d’aquesta especialitat sobrela facturació total del conjunt del sector del’alimentació i begudes se situa a Catalunyaentorn d’un 13%, encara que la seva parti-cipació en termes d’ocupació és netamentinferior, d’aproximadament un 3%, atès quees tracta d’un tipus d’activitat que és bas-tant més intensiva en capital que altres.

L’any 2008 la producció d’aquest segmentes va caracteritzar per un comportamentmolt similar al del conjunt de la branca, atèsque el seu descens en volum s’estimà en un0,4%, cosa que contrastà amb l’incrementdel 2,7% del 2007. Curiosament, i al contraridel que succeí en exercicis anteriors, la sevaevolució va ser molt diferent a la registradaper la indústria càrnia, amb la qual està moltrelacionada, que va créixer un 1,8%.

Per la seva banda, els preus industrialsdels productes per a l’alimentació animalvan experimentar el 2008 una pujada d’un17,3%, més del doble de l’increment cor-responent al conjunt del sector. Val a dir,però, que els increments es concentraren,en bona part, durant la primera meitat del’any (ascensos d’un 28% i d’un 25,4% enel primer i en el segon trimestre, respecti-vament), mentre que en el quart trimestreels preus industrials es reduïren un 0,6%.D’altra part, cal esmentar que els preusinternacionals de la soja i dels cereals,principals ingredients per a la fabricació depinsos, van continuar la seva escalada alcis-ta durant el 2008, especialment fins a mit-jan de l’exercici, quan van assolir màximshistòrics. Malgrat que la competència delsbiocombustibles com a demandants desoja –de la qual es pot obtenir biodièsel– ide cereals –etanol– va ser l’explicació mésutilitzada per justificar els ascensos depreus, s’ha de remarcar que, ara per ara, lademanda de biocombustibles representatan sols un 1% de la producció mundial enel cas dels cereals. No obstant això, però,sembla que l’especulació sobre la based’aquesta expectativa futura podria estarjugant un paper important en el compor-tament dels preus a nivell internacional.

Els fluxos comercials amb l’estranger delsegment de l’alimentació animal del Prin-cipat són relativament poc importants dinsel conjunt dels intercanvis de productesalimentaris i begudes. De fet, la suma delvalor corrent de les importacions i de lesexportacions representa menys del 3%del total dels intercanvis comercials ambl’exterior generats per l’apartat concret del’alimentació. Tradicionalment, la balançacomercial de l’especialitat es caracterit-zava per ser deficitària, però el 2008 varesultar clarament positiva gràcies a l’es-pectacular evolució de les exportacions,que s’incrementaren un 47% en valor (el2007 ho feren un 9%), mentre que, per laseva banda, les importacions es reduïrenun 3,3%. Com a conseqüència, la taxa decobertura va passar del 94% del 2007 al142% del 2008.


Alimentació: segonatransformació

Durant el 2008 la indústria de la sego-na transformació alimentària va registrarnovament una tendència més negativaque la del conjunt de l’alimentació i begu-des. El volum de producció va reduir-seun 0,9%, el mateix percentage registrat el2007 que trencà amb la bona marxa delsdarrers anys (ascens d’un 4,3% el 2006,d’un 1,5% el 2005 i d’un 5,5% el 2004). Comja és habitual, els segments de productesde la segona transformació que van tenirun comportament més favorable durantl’exercici correspongueren als articles queincorporen un valor afegit més elevat, unamajor capacitat de diferenciació, i un graumés gran d’adaptació a les preferències delconsumidor. Aquests van ser, bàsicament,els plats preparats, les salses llestes per alconsum, els productes dietètics i els fruitssecs, apartats que aporten un dinamismepotencial considerable al subsector i queapareixen en les línies estratègiques d’ac-tuació de les empreses més innovadores.

Segons la despesa alimentària realitzadaper les llars, el producte amb un incrementmés destacat dins de la segona transfor-mació alimentària al llarg del 2008 van serles patates congelades (un 5,5% de creixe-ment en volum), seguides de les pastes (un3,2%) i dels productes de xocolata i derivatsdel cacau (3%). Per contra, el consum depa patí un descens d’un 3,5% en valor. Entermes de valor, les taxes de variació vanser en tots els casos notablement més ele-vades, atesos els increments generalitzatsdels preus. Així, per exemple, en el cas delpa l’augment de la despesa fou d’un 10,8%.Pel que fa els gelats, el consum pràctica-ment es mantingué respecte del 2007 (uns8 litres per persona i any), gràcies, en bonapart, a la desestacionalització del seu con-sum. Val a dir que Cataluya és, precisament,un dels llocs on més gelats es consumei-xen durant l’hivern. Tot i així, el consumd’aquest producte a Espanya continuàmoltper sota del corresponent als països nòrdics(Suècia i Finlàndia), que encapçalen la llistade principals consumidors, amb més de 14litres per habitant i any.

Els preus industrials del conjunt dels pro-ductes de segona transformació alimentàriavan experimentar el 2008 un augment d’un6,8%, taxa que se situà un punt i mig per-centual per sota de la que es va assolir en elglobal del subsector alimentari. Com a reglageneral, s’ha d’apuntar que en aquest capítols’aprecia una tendència alcista sostingudadels preus al llarg del temps, que és atri-buïble, principalment, al fet que de manerapermanent es treuen al mercat articles méselaborats i de més valor afegit, i, per tant,amb un preu unitari més alt. Pel que fa alspreus al consum, val a dir que el 2008 el crei-xement va ser bastant elevat. Així, el cacau iels cafès i infusions van palesar pujades d’un7,1%, clarament per sobre del subsector de

l’alimentació, que fou d’un 5,9%, com ja vasucceir en l’exercici anterior. En canvi, el preudel sucre s’incrementà tan sols un 0,33%,però la resta de productes alimentaris de lasegona transformació van veure créixer elsseus preus al voltant d’un 8%.

El comerç exterior de la indústria de la segonatransformació alimentària té un pes específicforça elevat dins dels intercanvis comer-cials que el sector català de l’alimentació ibegudes realitza amb l’estranger. Concre-tament, representa al voltant d’un 21% delsfluxos totals amb l’exterior, només superatpel pes específic de la indústria càrnia, ambel 25%. Val a dir que la progressiva globalit-zació dels mercats fa que la presència de lesempreses multinacionals tingui cada vegadamés importància, cosa que té repercussionssignificatives sobre els corrents comercialsde productes –especialment, dels de mésvalor afegit– de Catalunya amb l’exterior.Les multinacionals segueixen una estratègiad’especialització de plantes i de concentracióde producció que provoca reajustamentssignificatius a nivell estatal i del Principat,circumstància que introdueix, de vegades,competència entre els diferents establimentsd’un mateix grup en diversos països i, finsi tot, dins d’Espanya. Aquest fet també téincidència sobre els fluxos d’intercanvis, quepoden ser de caràcter interempresarial, tot ique a efectes estadístics es comptabilitzencom a intercanvis amb l’exterior. Durant el2008 el comerç exterior català del subsectorde la segona transformació es va caracteritzarper un creixement força notable, especial-ment en el cas de les importacions, queaugmentaren al voltant d’un 15,2% en valorscorrents. Les exportacions, per la seva banda,s’incrementaren un 5,9%. Com a resultat del’anterior, el dèficit de la balança comercial varegistrar un empitjorament durant el 2008,tornant a la tendència negativa dels exercicisanteriors al 2007, quan va experimentar unalleugera millora. El 2008 la taxa de coberturava reduir-se gariebé en cinc punts percen-tuals, fins al 61%. Segons el tipus de pro-ductes, cal esmentar que elsmés importantsen termes quantitatius, els cacaus i derivatsi els cafès, tes i infussions, van registrar uncreixement més alt de les importacions.En canvi, els sucres i les pastes alimentíciesincrementaren la seva cobertura, si bé el seupes relatiu dintre del segment es considera-blement inferior.

Begudes

El subsector de begudes es pot desglossaren dos grans segments, que són, d’unabanda, el de les begudes alcohòliques i,de l’altra, el de les analcohòliques. Dintredel primer grup a nivell català destaquen,principalment, la producció de cava, vinstranquils i cervesa, mentre que en el segons’inclouen la producció d’aigües minerals,sucs i begudes refrescants. A Catalunya,aproximadament el 35% de la factura-ció global de la indústria de begudescorrespon a l’especialitat de vins i caves,

mentre que la resta de begudes alcohòli-ques absorbeix un altre 35%, i les aigüesi refrescs analcohòlics aporten gairebé un30%. En termes de valor afegit, l’aportaciódel capítol fabricant de vins i caves és unamica superior al que representa quant afacturació, alhora que concentra més del48% de l’ocupació total.

• Segment del cava

L’evolucióquehacaracteritzatel segmentdelcava en els darrers anys ha estat molt marca-da per algunes circumstàncies excepcionals.En primer lloc, cal esmentar la situació atípicaque va tenir lloc el 1999, quan l’augmentde la producció va ser excepcionalment alt,arran de les celebracions corresponents alfinal d’aquest exercici i al començament del2000, que popularment es van associar alfinal del mil·lenni. La incidència de l’anome-nat efecte mil·lenni va distorsionar significa-tivament la marxa normal del mercat i del’activitat en aquesta especialitat. Fruit d’això,la producció de cava en nombre d’ampollesva assolir el 1999 unmàximhistòric, amb unaxifra superior als 230milions, i es van registraruns increments d’un 9% en les vendes inte-riors i d’un 32% en les exportacions. En rela-ció amb això i amb l’evolució posterior, calassenyalar que les previsions durant l’efectemil·lenni van fer que al llarg del 1999 algunsdistribuïdors –especialment en els mercatsexteriors– acumulessin estocs molt elevats,en bona part permotius especulatius, que esvan anar absorbint al llarg del 2000. Aquestfactor explicà que la contracció de les expor-tacions durant el 2000 fos significativamentmés intensa que la que registrà el mercatinterior. D’altra banda, es pot esmentar queel 2005 la marxa del mercat del cava va estarcondicionat per les campanyes de boicot alsproductes catalans promogudes a la resta del’Estat, arran de consideracions de caràcterpolític, i que incidiren de manera especial enel segment, atès que és un producte clara-ment identificat amb Catalunya.

L’any 2008 el segment del cava català vaincrementar lleugerament la seva produc-ció fins els 228 milions d’ampolles, si bé elcomportament de les exportacions i de lesvendes interiors va ser ben diferent. Mentreque la fabricació destinada a les vendes al’exterior va augmentar en més de 9 milionsd’ampolles, cosa que suposà una pujada d’un9,6%, la dirigida al mercat intern va patir unretrocés d’un 9,2%. Cal apuntar que fins al1997 el mercat domèstic era més importantque les exportacions per als productors decava, tot i que aquell any les xifres van ser jarelativament similars. Posteriorment, però, lesexportacions van anar guanyant terreny, detal manera que el 2002 la seva participaciódins de les vendes totals en nombre d’am-polles era del 53%, percentatge que el 2008assolí un màxim del 60% –el 2006 aquestaproporció se situà en el 55% i el 2007 en el56,4%. Si es considera el comerç exterior devins i caves catalans –que estadísticament espresenta de forma conjunta–, es pot apuntar


que les exportacions van augmentar durantel2008un17,7%envalorsmonetaris corrents,mentre que, per la seva banda, les importa-cions experimentaren una pujada d’un 10%.Això va fer millorar de manera important elsaldo de la balança comercial del capítol, unade les més favorables de tot el conjunt delsector de l’alimentació i begudes, amb unpercentatge al voltant del 360%.

Pel que fa a les destinacions de les expor-tacions de cava català, s’ha d’apuntar queAlemanya i Gran Bretanya van continuardurant el 2008 sent els mercats exteriorsper excel·lència. A aquests dos països es vanvendre gairebé 82 milions d’ampolles delPrincipat, és a dir, un 59% del total. Si s’hiafegeixen les vendes a la resta de països dela Unió Europea, aquest percentatge pujàfins al 77%. El tercer país en importància fouels Estats Units, al qual es van dirigir quelcommés d’un 10% de les vendes, i ja molt llunyJapó (menys d’un 4%). Els principals païsoscompradors de cava català van incrementarla seva demanda durant l’exercici 2008, llevatdeGran Bretanya, que reduí les seves adquisi-cions un 6,6%, mentre que l’exercici anterior,en canvi, augmentà la seva demanda un5,1%. Alemanya, en un altre sentit, va pujarles seves importacions del Principat un 25,4%,fins als 51,4 milions d’ampolles, recuperant,així, els retrocesos del 10,6% i del 18,5% del2007 i del 2006, respectivament. Per la seva

banda, els Estats Units pràcticament van esta-bilitzar la seva demanda en quelcom menysde 14,5 milions d’ampolles. Altres mercatsque van experimentar el 2008 una expansióconsiderable van ser Bèlgica i Luxemburg,països als quals es destinaren gairebé 10milions d’ampolles de cava català, la qualcosa suposà un creixement d’un 58,9% enrelació amb el 2007. Aquest increment fouencara més espectacular si es té en compteque el 2007 havien registrat un ascens del51,2% i el 2006 del 35,3%. Les exportacionsa la resta de països europeus van evolucio-nar de manera bastant negativa, tret de lespujades registrades a les compres de Finlàn-dia, que fou d’un 20,1% (gairebé 2,3 milionsd’ampolles), i Àustria, on va ser d’un 29%(prop d’1,3 milions d’ampolles). En canvi, lesvendes a Suïssa, Països Baixos, França i Suèciaes reduïren un 10,9%, un 1,4%, un 6,6% i un23,04%, respectivament. Val a dir que el seg-ment del cava del Principat està realitzant unesforç considerable per incrementar la sevapresència a països com els Estats Units i elJapó, esforç que ha tingut un reflex positiu enel creixement d’aquests mercats durant elsúltims anys, especialment en el cas del Japó,que durant el 2008 va incrementar un 31,8%les seves compres.

Pel que fa a la demanda interior, cal apuntarque unproblemaque afecta tradicionalmentla marxa del mercat del cava és l’acusada

estacionalitat del consum, especialment pelque fa a la resta d’Espanya –la qual represen-ta entorn de més del 50% de tot el mercatinterior–, atès que més de la meitat de lesvendes s’efectua durant la campanya deNadal. Per aquest motiu, un dels objectiusde les empreses fabricants és aconseguirincrementar el consum habitual del produc-te. D’altra banda, igual que ocorre en altresespecialitats de la indústria de l’alimentaciói begudes, les estratègies empresarials del’especialitat del cava passen per intentarincrementar la quota de mercat de les líniesde productes de més qualitat, i, per tant,amb un preu unitari més elevat. Aquestesestratègies, no obstant això, són utilitzadesde manera molt dispar per les diverses com-panyies. Cal considerar que en el mercat delcava opera un nombre considerablementelevat de productors –un total aproximatde 275, dels quals 115 eren el 2008 expor-tadors–, encara que el grau de concentracióés notablement elevat, amb dues firmes queocupen una situació dominant i absorbeixenuna proporció àmpliament majoritària de lesvendes globals.

Respecte als costos de producció, s’ha d’as-senyalar que els preus mitjans del raïm alconjunt de l’Estat van registrar el 2008 unnou descens, la qual cosa contribuí a man-tenir la situació de tensió entre els viticultorsi els industrials transformadors. No obstant

Figura 26. Evolució del sector del cava. 1995-2008En milions d’ampolles anuals

Mercat exterior

Mercat interior

Producció total

1995

0

150

50

100

250

200

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Font: Consell Regulador del Cava.

Figura 27. Destins de les exportacions de cava català. 2008

4%5%

1%

EUA

Resta d’Europa

Unió Europea

Resta món

Japó

Canadà

3%

10%

77%

Font: Consell Regulador del Cava.


això, a Catalunya els preus van experimen-tar un comportament quelcom més positiuque a altres comunitats autònomes. Con-cretament, el preu mitjà del quilogram deraïm de la varietat Parellada va decréixer un4%,mentre que, en canvi, el de la varietatUllde Llebre s’incrementà un 11%.

• Segment dels vins tranquils

L’any 2008 la producció de vi es va carac-teritzar a Espanya per l’estabilitat. Igual queen els exercicis anteriors, la mancança depluges va perjudicar la collita de raïm, tot ique la seva qualitat i sanitat van ser excel-lents. Pel que fa al consum, el comporta-ment de la demanda interior de vins tran-quils va tornar a ser negatiu, en línia ambla tendència dels darrers anys. Es va vendreun 5,8% menys en volum, i el consum percàpita va tornar a reduir-se, situant-se alvoltant dels 23 litres anuals (el 2000 eren32,7 litres per càpita/any). Així i tot, aquestva ser superior al consum mitjà europeu(19 litres), però se situà molt lluny de paï-sos com França (54 litres), Itàlia (50 litres) iPortugal (46 litres). La demanda de les llarsva pujar un 2,7% en volum, tot i que nomésun 0,7% en valor, atès el descens generalit-zat dels preus, tret del vi de taula. A l’hoste-leria i restauració, canal mitjançant el qualté lloc la major part del consum, les dadesfins a finals del mes de setembre del 2008indiquen una reducció important de lesvendes, que fou d’un 2% en volum i d’un6,1% en valor respecte del mateix períodedel 2007. Val a dir que el descens de preuspatit va ser superior al 10% en el conjuntde l’hosteleria i restauració.

Pel que fa als mercats exteriors, en canvi,l’evolució va ser prou positiva durant el2008, com ve sent habitual en els darrersanys. Espanya va continuar sent el primerexportador mundial de vi en volum, amb16,9 milions d’hectolitres, un 8,5% més quel’exercici anterior, ja per sobre de França(13,3 milions), que registrà un retrocés d’un9,8%. En termes de valor, en canvi, les ven-des espanyoles a l’estranger (1.994 milionsd’euros) continuaren sent clarament infe-

riors a les franceses (6.737 milions d’euros),a causa del gran pes específic que tenenels vins sense envasar i del baix preu en elconjunt del comerç exterior estatal. El valorde les vendes espanyoles de vins a l’exteriorvan créixer el 2008 un 8%, a causa de l’esta-bilització dels preus mitjans.

S’ha d’assenyalar que la competència en elsegment dels vins tranquils és força activa,especialment per les polítiques comercialsque desenvolupen els productors catalansi d’altres zones espanyoles, encaminadesa guanyar quota de mercat, i, en menormesura, pels intentsde les empreses estran-geres dirigits a aconseguir posicionar-se enel mercat espanyol. Davant d’aquestes cir-cumstàncies, determinats fabricants i algu-nes zones vinícoles catalanes, com és el casdel Priorat, segueixen una estratègia queaposta per productes de qualitat més ele-vada i més elaborats, que tenen un majorpotencial de creixement en el mercat, i quepermeten aplicar preus de venda més alts.En aquest sentit, cal destacar, també, elsavantatges aconseguits pels productors delPrincipat amb l’aplicació de la denominaciód’origen “Catalunya” a partir del 1999, queagrupa totes les varietats que es produeixina les altres denominacions que no tenenun àmbit territorial limitat a la zona que elsdóna nom, com el Penedès o la Terra Alta.Amb aquesta creació, s’han aconseguitreduir de manera important les vendes devins sense envasar, alhora que augmentàsignificativament la part de la producciócomercialitzada en formats amb uns preusmés elevats, adreçats a un segment de con-sumidors amb un major nivell d’exigència imés preocupat per la qualitat.

•Altres segments de begudes

Pel que fa a les aigües i begudes refrescants,l’any 2008 no va ser positiu. A les llars del con-junt de l’Estat el consum de gasoses i begu-des refrescants va incrementar-se tan sols un0,4% en volum, tot i que en valor la pujadava ser d’un 3,2%, a causa dels increments depreus registrats. Per la seva banda, l’especiali-tat de les aigüesminerals continuà en expan-

sió, i durant l’exercici la demanda de les llarsva experimentar un creixement a nivell espa-nyol d’un 2,5% en termes reals i d’un 4,4%en valor, percentatges força importants sies considera que en els exercicis anteriors elconsumd’aigües envasades va assolir ja unescotes notablement altes. El 2008 el consumper càpita d’aigua envasada a les llars se situàal voltant dels 53 litres per persona, mentreque el de refrescs va ser d’uns 11 litres. Calesmentar que el mercat estatal del segmentde les aigües compta amb 140 marques iamb nombrosos projectes de llançamentde noves referències comercials i productesinnovadors, fruit del gran dinamisme quepalesa l’activitat. Les empreses envasadoresd’aigua implantades al Principat representenpropdel 45%de tota la producció espanyola,i en els darrers exercicis han tingut un fortcreixement, que ha comportat un augmentde la producció de gairebé el doble en ter-mes de volum en un període inferior a deuanys. D’altra banda, s’ha d’assenyalar quel’expansió comparativament més intensa delsegment de les aigües minerals en relacióamb altres begudes ha implicat un progres-siu augment de la seva quota de mercat. Laresta de begudes analcohòliques va pale-sar el 2008 un comportament també forçapositiu, si bé és cert que la seva importànciarelativa és molt més reduïda. En el cas delssucs de fruites, el consum va augmentar un1,7% en volum i un 6,7% en termes nominals.Aquestes diferències en l’evolució de lesxifres en termes reals i en euros s’explicà, enpart, pel relatiu dinamismedels productes depreumés elevat, com és el cas dels sucs ambcomponents funcionals afegits.

L’evolució del segment de cerveses vaseguir durant el 2008 una tendència crei-xent, atès que les vendes a les llars delconjunt de l’Estat van incrementar-se un2,1% en termes de volum i un 7,2% quanta valor. El consum per càpita fou de 59litres aproximadament. Tot i així, cal apuntarque el consum per persona se situà encaramolt per sota de la mitjana europea, cosaque permeté inferir que la seva capacitatde creixement és important. Val a dir queCatalunya, juntament amb les Balears i una

Figura 28. Evolució del mercat espanyol de vins. 1995-2008Milions de litres

0

200

600

1.000

1.400

400

800

1.200

1.600

1.800

Exportacions

Mercat interior

2008200620041997 1998 1999 2000 2001 20021995 1996 2003 2005 2007

Font: Federación Española del Vino.


part d’Aragó, concentren al voltant del 20%del consum total espanyol.

El comerç exterior català d’aigües minerals id’altres begudes analcohòliques es va carac-teritzar el 2008 per una evoluciómarcada pelfort increment nominal. Les exportacionsaugmentaren un 20,1% en valor, mentreque el 2007 es reduïren un 5,7%. Per la sevabanda, les importacions s’incrementaren un14,3%, repetint, així, el creixement registratel 2007. Això comportà una millora consi-derable del saldo de la balança comercialdel segment, i la taxa de cobertura pujà trespunts percentuals, fins al 66%. Pel que faespecíficament a la indústria cervesera, s’had’esmentar que els intercanvis comercialsamb l’exterior van registrar també una evolu-ció força positiva. Les exportacions augmen-taren un 10,6% en euros corrents, mentreque les importacions ho feren un 6,7%. Calassenyalar que el mercat cerveser català s’havist sotmès en els darrers anys a una intensacompetència de productes procedents tantde la resta d’Espanya com d’altres països,derivat de l’intent dels grans fabricants deconsolidar posicions en el Principat. Això haobligat els productors locals a dur a terme unesforç suplementari per no perdre quota demercat. La taxa de cobertura de segment sesituà el 2008 en un 48%.

Esdevenimentsempresarials

L’any 2008 Càrnies Vilaró, una de les prin-cipals empreses de la indústria càrnia cata-lana, va comprar Primayor de Mollerussa.L’operació va ser finalment autoritzada judi-cialment a començaments d’any, i permetísuperar l’expedient de regulació d’ocupa-ció presentat per Primayor el 2007.

La càrnia Joaquim Albertí, propietària dela marca La Selva, va invertir el 2008 uns4 milions d’euros en la construcció d’unanova planta a Campllong, per tal d’integrar

la producció de l’empresa Carsodo que vaadquirir a finals del 2006. Es preveu queles noves instal·lacions puguin entrar enfuncionament a mitjan del 2009.

La gironina Casademont anuncià el 2008una inversió de 12 milions d’euros en unpla d’innovació per a les seves instal·lacionsde Bonmatí, el qual es desenvoluparàdurant els propers cinc anys. Inicialment, esvan destinar 6 milions d’euros a la milloradels productes i dels processos, inclosa larobotització de l’elaboració.

L’empresa olotina Espuña va anunciar quepreveu obrir el 2010 una nova fàbrica a laVall de Bianya, on hi vol traslladar la pro-ducció de plats preparats Tapas al MinutoEspuña, que ja representa el 9% de factu-ració de la companyia. Tanmateix, Espuñaestà fent una ampliació de la planta que téa Utrillas (Terol).

La companyia osonenca Casa Tarradellasposà en marxa el 2008 la seva cinquenafàbrica, situada a Gurb, en la qual va invertir30 milions d’euros i en què hi treballen 100persones. Aquesta nova planta es dedicaa la fabricació de productes a base de pa.Tanmateix, ja projecta una nova factoriad’elaborats carnis i plats refrigerats a Olost.La companyia va augmentar la seva factu-ració un 8,5% durant l’exercici 2008.

Corporació Alimentària Guissona va con-tinuar al llarg de l’any 2008 la seva etapaexpansionista, ampliant l’activitat produc-tiva, especialment mitjançant els establi-ments BonÀrea. El grup preveu instal·laruna planta d’envasament de llet al com-plex carni La Closa de Guissona, que es tro-ba en procés d’ampliació. Tanmateix, l’em-presa té previst obrir altres vies de negoci,com l’envasat de brous i fruita i entrar en elsegment dels plats precuinats.

Dues de les grans indústries catalanes,Fridasa i Frigorífics del Ter, van fusionar-sei construiran en breu el que serà l’escorxa-dor més gran de l’Estat situat a Vilamalla.

La cooperativa oleícola Agrolés, amb seua Les Borges Blanques, va formalitzar amitjan del 2008 un acord per a integrar-sea la cooperativa lleidatana Actel, dedicadafins ara als segments de la fruita, cereals,fitosanitaris i assegurances. L’operació vaser recolzada per la Fundació Catalana deCooperació.

El grup hortofructícola Nufri va posar enmarxa el 2008 una planta solar a Huelva ianuncià la construcció de dues més a lacomarca del Pla d’Urgell, cosa que suposauna inversió total de 45 milions d’euros.Nufri, fundada el 1973 per a prestar serveisals agricultors del Pla d’Urgell, es dedica ala conservació, emmagatzematge, conser-vació i comercialització de fruita fresca i a laproducció i elaboració de sucs, i destina el40% de la seva producció a l’exportació.

La lleidatana Precocinados Angel Bosch vaadquirir l’any 2008 l’empresa gallega Ali-mentos Adiel, especialitzada en l’elabora-ció de plats pasteuritzats i envasats al buit.

The Eat Out Group, filial del grup catalàAgroalimen que opera amb marques comPans & Company o Fresh & Ready, es vaadjudicar 31 dels 43 locals de restauracióde la nova Terminal Sud de l’Aeroport d’ElPrat de Llobregat, explotant, així, un 72%de la superfície de restauració de les instal-lacions. En un altre sentit, Agroalimen vaconstituir el 2008 la companyia On TheWay Travel Services (OTW), amb la intenciód’introduir-se en el mercat internacionalde les concessions a aeroports, autopistes iestacions de ferrocarril.

La multinacional Nestlé va iniciar el 2008 laconstrucció d’una nova fàbrica a Girona, onproduirà 500milions de càpsules de cafè peral seu sistemaDolceGusto, amb una inversióde 49 milions d’euros. Fins ara la produccióes concentrava a Gran Bretanya. Val a dirque a la nova planta es preveu la incorpo-ració de 100 treballadors, que se sumarien al’actual plantilla de 400 persones.

Figura 29. Composició del mercat exterior de begudes a Catalunya segons segments de productes. 2008Milions d’euros

Exportacions

Importacions

Total begudesAigües ianalcohòliques

CervesaVins i caves0

100.000

200.000

500.000

600.000

300.000

400.000

700.000

800.000

Altresalcohòliques



Europastry, empresa dedicada a la produc-ció i distribució de masses congelades, vatraslladar el 2008 el magatzem de Molle-russa a les noves instal·lacions de Vallmoll.Així mateix, la firma va iniciar la construccióde dues noves naus a la planta de Vallmoll,amb la finalitat d’acollir quatre noves líniesde producció a partir del 2012. La inversióglobal s’estima en 50 milions d’euros.

Després d’anys de reorganització com aconseqüència de la venda de la companyiael 2005 per part de la família Costafreda alfons de capital risc Apax Partners, Panricova iniciar una nova etapa d’expansió enadquirir a Kraft la firma de galetes Artiach,que inclou marques com Chiquilín, Fili-pinos, Artinata, Marbú Dorada o Princesa.L’acord entre Panrico i Kraft inclou la fàbri-ca d’Artiach a Biscaia i els 33 treballadorsque treballen a Montornès del Vallès.

La companyia SemillasBatlle anuncià el 2008la posada en marxa d’un pla d’ampliacióde la seva planta lleidatana de Bell-lloc d’Ur-gell, que suposarà una inversió de 600.000euros en un termini de cinc anys. La firma téprevist centralitzar la producció i la distribu-ció a la seu del Pla d’Urgell. Cal recordar queSemillas Batlle va superar amb èxit un expe-dient de concurs presentat l’any passat.

L’empresa de patates fregides i fruits secsFrit Ravich, amb seu a Maçanet de la Selva,preveu dur a terme una inversió de prop de4milions d’euros per ampliar les seves instal-lacions. Val a dir que la darrera ampliació dela factoria es va fer fa quatre anys.

El grup familiar Borges amb seu a Tàrrega vavendre el 2008 la firma Aperitivos i Extrusio-nados (ASPIL), fabricant d’snacks amb plantaa Navarra que havia comprat el 1999. D’altrabanda, el grup anuncià la creació d’una filialpròpia a l’Índia en els propers mesos.

Lamultinacional francesadexocolataCémoi,que opera al mercat espanyol mitjançantla filial Cantalou, anuncià la seva instal·lacióa Pallejà, desprès que un incendi destruísla planta que la companyia tenia a Vallirana ia la qual hi treballaven 135 persones.

El grup català Nutrexpa, propietari de mar-ques tan emblemàtiques com Cola-Cao oNocilla, va comprar la firma Cuétara, per215 milions d’euros. L’operació inclogué eltraspàs de tres fàbriques d’Espanya i una dePortugal, amb uns 850 treballadors. Cuéta-ra pertanyia al grup Sos des del 2000.

Galetes Birba estrenà a finals d’any la sevanova fàbrica de Camprodon, amb la qualpensa triplicar la producció. A més a més,l’empresa va iniciar contactes amb distribuï-dors per portar els seus productes a païsoscom el Japó, la Xina, Gran Bretanya o Itàlia.

El grup Corporación Alimentària Peñasan-ta (CAPSA), propietària de la marca CentralLechera Asturiana, va vendre el 60% del

capital social de la firma Ato a un grup decinc ramaders catalans de les comarquesde Girona i Lleida. L’operació es portà a ter-me amb l’objectiu de llançar al mercat unnou tipus de llet produïda per vaques ali-mentades amb llavors de lli. El procés d’ela-boració i envasament es farà a la planta deCAPSA a Vidreres, on es va dur a terme unainversió de 10 milions d’euros per adequarles instal·lacions.

La companyia catalana Café Rovi, una deles que té més notorietat en l’àmbit delcafè a Catalunya, va ser comprada el 2008pel Grupo Gallego –amb seu a Astúries–,una de les principals empreses de produc-ció de cafè de l’Estat. El nou grup passà adenominar-se Grupo Cafento, i la famíliaRoure, fundadora i fins ara propietària deCafé Rovi, continuarà a l’accionariat.

Cafès Tupinamba anuncià el 2008 unainversió de 15 milions d’euros per a laconstrucció d’una nova planta de pro-ducció a Canet de Mar, a la qual preveutraslladar-se a mitjan del 2009. La compa-nyia catalana, propietat de la família Riera,preveu importants creixements de la sevaproducció de cafè per a l’hostaleria i la res-tauració en els propers exercicis.

La companyia barcelonina Unión Industriasdel Café, que opera sota la marca Unic, vacomprar el 100% de la firma Cafès Orfeo,amb seu a Aiguaviva. D’aquesta manera,Unión Industrias del Café, també propietà-ria de la cadena de cafeteries Cafés Caracas–que fins ara centrava les seves vendes al’àrea metropolitana de Barcelona–, entraen el mercat de Girona.

La firma catalana Farggi va formalitzar el2008 la compra de la fàbrica de Frigo a Bar-celona, propietat fins ara del grup Unilever.L’operació es va tancar per una xifra prò-xima als 100 milions d’euros, que van serfinançats per la pròpia Farggi i avals con-cedits per l’Institut Català de Finances (ICF)i la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.Farggi es va comprometre a incorporar 85dels 268 treballadors de la factoria.

Gelats Dino d’Empuriabrava, que celebràel seu trentè aniversari el 2008, va anunciarl’obertura d’una planta a la Xina de cara al2009. La nova fàbrica, que construirà con-juntament amb un soci xinès, tindrà unacapacitat de producció de 3milions de litresen cinc anys destinada a la gran distribució.

El 2008 l’empresa barcelonina Acipenser vaposar en el mercat un caviar elaborat total-ment amb tòfona negra, amb molt bonaacollida per part dels consumidors francesos.

L’any 2008 es va crear la companyia reusen-ca Isotop, que, amb una capacitat de pro-ducció inicial de 10milions d’envasos a l’any,aspira a fer-se un lloc en el negoci dominata Espanya per Coca-Cola (Aquarius), Pepsico(Gatorade) i Nutrition & Santé (Isostar).

Font-Vella-Lanjaron va invertir més de 4milions d’euros a la seva planta de Sant Hila-ri Sacalm, on el grup disposa d’una plantillade 182 treballadors. Aquesta factoria enva-sadora és la més gran que la companyia téa Espanya.

Bodegas Torres va inaugurar el mes demaig del 2008 les seves noves instal·lacionsal terme municipal d’El Lloar, al Priorat,on es traslladà la seva producció de vinsDO Priorat. El nou edifici, dissenyat perl’arquitecte Miquel Espinet, compta ambuna superfície de 3.200 metres quadrats isuposà una inversió de 3 milions d’euros.El grup vinícola va estrenar, també, el nouceller a Pacs del Penedès, i entre els seuspropers projectes hi ha el d’una vinoteca alPasseig de Gràcia de Barcelona.

Raimat, filial del grup Codorníu, va llançaral mercat el 2008 el primer vi “albariño” dela DO Rías Baixas que es produeix fora delterritori gallec. El grup català va presentar elproducte a la Fira Internacional del Vi de Lon-dres, una de les més importants del món.

La companyia Copesco & Sefrisa, filial delgrup Cobega, va segregar la divisió de vinsde qualitat en una nova filial, propietat centper cent de la pròpia família Daurella (pro-pietària de Cobega), anomenada Gradiví. Lanova empresa la integren 18 cellers que fanproduccions limitades i numerades de vinsd’alta qualitat, com ara Philippe de Rothschild(Bordeus) o Bouchard Père et Fils (Borgonya).

El grup Damm, que es troba immers enuna fase d’inversió de 241 milions d’eurosper tal de duplicar la seva capacitat pro-ductiva a la planta d’El Prat de Llobregati construir un centre logístic al Port deBarcelona, va comprar l’any 2008 la meitatdel capital social de la cadena de tabernesDehesa de Santa María de la firma The EatOut Group –grup Agroalimen. No obstantaixò, la gestió continuarà de moment enmans de l’equip de The Eat Out Group.

L’empresa San Miguel, pertanyent al grupMahou-San Miguel i amb seu al Polígon delSegre de Lleida, va rebre el 2008 el Premi alProducte de l’any dintre de la categoria debegudes amb baixa graduació alcohòlicapel seu producte “San Miguel 0,0% ambsabor llimona”. El Premi va ser atorgat arrande l’enquesta realitzada per l’empresa TNSque escull els productes més innovadors.

Cerveses La Gardènia, amb seu a Tarragona,que elabora i comercialitza la cervesa Rosi-ta, va haver d’ampliar substancialment laseva capacitat de producció inaugurant unaplanta a Alcover, que assegura l’expansióde la marca a Catalunya i a la ComunitatValenciana. Val a dir que des que es va posaral mercat a l’abril del 2007, Rosita es produïaa Perpinyà.



3.2. Tèxtil i confeccióDurant el 2008 la crisi econòmica va incidir amb força sobre el sector del tèxtil i de la

confecció, provocant un intens retrocés en l’activitat i en l’ocupació, comparable al

del 2005. La branca, que s’havia adaptat ràpidament al procés de globalització des del

2002, es va trobar el 2008 ambuna forta caiguda de la demanda, que l’abocà a un nou

esforç de reconversió estratègica de les seves estructures i funcionament.


Producció – –

Ocupació – –

Preus –/=

Exportacions –/=

Importacions –/=

Trets del sector

El sector tèxtil i de la confecció inclou unasèrie àmplia d’activitats industrials que, con-siderades verticalment des de la perspectivade la cadena productiva, són la fabricació defibres químiques, el tèxtil de capçalera (filats,teixits i acabats), altres manufactures tèxtils(catifes, no teixits, etc.), la fabricació de robade vestir en gènere de punt, i la confecció, ales quals es pot afegir la fabricació d’articlesper a la llar. Les fases productives superiorsde la cadena tèxtil són, fonamentalment,intensives en capital, mentre que la confec-ció es caracteritza per una major intensitaten la utilització del factor treball. La cadenaproductiva del sector finalitza amb la distri-bució, que no és pròpiament una activitatmanufacturera, però que cada dia està mésvinculada a la confecció per raons logísti-ques, de màrqueting i tecnològiques. Aixís’explica l’èxit de certes empreses que inte-gren confecció i distribució, com és el casd’Inditex (Zara), Mango i Cortefiel, model quehan seguit altres empreses de tipus mitjà.

Juntament amb la caracterització anterior,es manté la classificació tradicional del sec-

tor, basada en la primera matèria utilitzadai en la tecnologia corresponent. En aquestcas, es distingeix entre els subsectors delcotó, de la llana, de la seda, del ram del’aigua, etc. Malgrat que l’evolució tecno-lògica i de mercat redueix la idoneïtat deles classificacions segons el criteri de lesprimeres matèries, és un fet que una bonapart de les associacions i de les institucionsempresarials, així com dels estudis i de lesestadístiques, fan encara ús d’aquesta tipo-logia subsectorial tradicional.

La demanda del sector es distribueix entretres grans grups de productes, com són elstèxtils per vestir (prop del 50 % del consumtotal), els tèxtils per a la llar (un 30 %), i elstèxtils tècnics o industrials (gairebé un 20%).Val a dir que les condicions del consum sónles que determinen l’evolució de la indústriatèxtil i de la confecció, com també de lesdiverses branques d’activitat. El sector estàfortament segmentat d’acord amb les carac-terístiques del mercat final (home, dona,infants, llar i usos industrials) i, també, segonsla diferenciació dels productes, en termes dequalitat i de disseny. Per tant, encara que elcicle econòmic general afecta de manerasimilar a gairebé tots els subsectors, els com-

portaments particulars poden diferir entreels diversos segments d’activitat.

El conjunt de la indústria tèxtil i de la con-fecció –llevat de l’especialitat dels tèxtilstècnics o industrials– presenta característi-ques típiques d’un sector madur. En primerlloc, perquè s’enfronta a una demandaamb una baixa elasticitat respecte a la ren-da, és a dir, el consum creix més lentamentque el nivell de vida i de riquesa. I, d’altrabanda, perquè en l’actualitat les tecnolo-gies utilitzades són conegudes. En tot cas,la importància econòmica del sector no esderiva del seu dinamisme, sinó del seu pesespecífic absolut, atès que la despesa enarticles tèxtils és encara relativament alta.En el cas d’Espanya, aquesta despesa enarticles de vestuari i per a la llar absorbeixel 5% del pressupost familiar.


Internacional

El sector tèxtil i de la confecció és potserun dels més afectats per la globalització.Aquest fenomen no és nou, ja que des delsanys seixanta s’assisteix al creixement del’activitat tèxtil en els països en desenvolu-pament, que, en molts casos, han basat enaquesta activitat el seu procés d’industria-lització atenent als seus avantatges com-petitius, especialment els baixos costoslaborals. Tanmateix, aquest fenomen s’haaccelerat a partir de la dècada dels anysnoranta, a causa d’una sèrie de factors, comsón, entre altres, el fort creixement del sec-tor en els països en desenvolupament, ambla Xina com a nova potència econòmica,l’entrada en el comerç mundial dels païsosex-comunistes –abans limitats al seus inter-canvis comuns–, la creació de zones delliure canvi –com la NAFTA–, i l’adopció perpart de les grans cadenes de distribució depolítiques de subministrament globals.

Aquest procés de globalització va culmi-nar el 2005, amb la desaparició a nivellinternacional de limitacions (quotes) a lesimportacions tèxtils. Si a això s’afegeix lairrupció de la Xina, i de tot el continentasiàtic, com a principal pol tèxtil mundiales comprèn la pressió a què s’ha vist sot-mesa la indústria europea que l’ha portata un important procés d’ajustament. Així,el sector a la Unió Europea-27 ha perdut35.000 empreses i 510.000 llocs de treballentre el 2005 i el 2008, encara que mantéuna ocupació de 2,3 milions de persones,amb una facturació global de 194.000milions d’euros.

La producció del sector tèxtil a la UnióEuropea-27, que s’havia mantingut estableel 2006 i el 2007, va patir l’any 2008 unretrocés de l’ordre d’un 6% en termes reals.Aquest descens inclogué situacions moltdiferenciades, atès que la caiguda de la pro-

Classificació del sector tèxtil i de la confecció

Segons el criteri de la cadena productiva:

Fibres químiquesTèxtil de capçalera (filats, teixits i acabats)Altres manufactures tèxtils (feltres, catifes, cinteria, etc.)Peces de vestuari de punt i de confeccióArticles per a la llar (llençols, cortines, tovalloles, etc.)

Segons el criteri de la primera matèria utilitzada i tecnologia:

CotóLlanaSedaRam de l’aigua (tints i acabats)Gènere de puntConfecció


ducció es concentrà en el segon semestre iafectàmolt més intensament al tèxtil (dava-llada d’un 9%) que a la confecció (descensd’un 3%), encara que aquesta última és laque ha experimentat més canvis estruc-turals en les darreres dècades. El compor-tament dels diferents països europeus vaser molt divers, amb baixes importants atots el països en el tèxtil i un bon compor-tament de la confecció a Itàlia, Eslovàquia,Holanda i la Gran Bretanya, que contrastàamb les fortes baixes de països importantscom Alemanya, França i Bèlgica.

Els intercanvis exteriors de la Unió Euro-pea van experimentar un escàs creixementdurant el 2008. Concretament, es registràun augment en valor d’un 0,6% en lesimportacions i una caiguda del 0,4% enles exportacions. Aquesta modesta evo-lució fou fruit, bàsicament, del retrocésdels intercanvis de manufactures tèxtils,mentre que els increments es van concen-trar en els productes de vestuari. Així, lesimportacions de vestuari van pujar un 2,4%en termes nominals, destacant, novament,l’important presència dels proveïdors asià-tics encapçalats per la Xina, que representàmés del 42% del total comprat a tercerspaïsos per la Unió Europea en aquest seg-ment, amb un augment d’un 14% respectedel 2007. Els altres països asiàtics tambévan augmentar les seves exportacions alspaïsos comunitaris, destacant Bangla Desh,Índia, Pakistan, Vietnam i Sri Lanka. Per con-tra, els països mediterranis (Turquia, Tunísiai Marroc) van retrocedir com a proveïdorsde vestuari de la Unió Europea.

Les exportacions tèxtils van retrocedir un5%, mentre que les de vestuari experimen-taren un creixement en valor de l’ordred’un 4%. Aquest ascens va ser possible,bàsicament, gràcies a les majors vendesa Rússia i a Suïssa, ja que altres mercatsimportants, com Estats Units i Japó, vanpatir importants retrocessos.

L’any 2008 la balança comercial del sectora la Unió Europea va incrementar lleuge-rament el seu dèficit, que es situà en els46.900 milions d’euros, com a conseqüèn-cia d’unes importacions globals de 82.300milions d’euros i d’unes exportacions de35.400 milions d’euros. De tota manera,cal esmentar que aquest dèficit comercialvarià entre les manufactures tèxtils i les devestuari. Així, les primeres presentaren unsresultats desfavorables de 2.600 milionsd’euros, mentre que en els articles de ves-tuari el dèficit fou de 44.300milions d’euros,cosa que representà més del 90% del saldonegatiu global.

•Primeres matèries tèxtils

Les cotitzacions en els mercats de fibrestèxtils van mantenir-se estables durant laprimera part de l’any 2008, però és vananar afeblint a mesura que es materialitza-va la crisi provocada per la caiguda de lademanda. D’altra banda, s’ha d’apuntar queles fluctuacions del dòlar també van afegirun element d’incertesa, degut al fet queés la moneda de referència en els mercatsd’aquestes matèries. Així, el cotó, que vatancar el 2007 a 70,52 centaus de dòlar/lliu-ra, es va situar a 55,47 centaus de dòlar/lliuraen el mes de desembre del 2008, és a dir un

21% menys. La mateixa tendència va carac-teritzar la marxa de la cotització de la llana,que en el mercat australià, de referènciamundial, va perdre un 40% en el transcursde l’exercici valorat en dòlars americans.

Per la seva part, les cotitzacions de fibresquímiques van tendir a l’alça en la primerameitat de l’any 2008, a causa de l’escaladadel preu del petroli, ja que aquesta és la sevaprimera matèria. No obstant això, la caigudadels seus preus i la menor demanda tèxtilvan enfonsar les cotitzacions per al conjuntde l’exercici.

Espanya

L’evolució del sector tèxtil i de la confecciódurant el 2008 a Espanya ve marcada perles conseqüències de la greu crisi econo-micofinancera internacional, que a l’Estates va materialitzar de manera intensa iràpida en la segona meitat de l’any. Així,la demanda global del mercat espanyolva patir un descens d’un 6% en valor, fruitde la contracció del consum familiar i dela compra d’habitatges. Val a dir que aixòúltim va afectar de forma important en elmercat d’articles tèxtils per a la llar, que vaser el que evolucionà més negativament,amb una caiguda propera al 9%.

D’altra banda, la demanda exterior es vacaracteritzar per una evolució quelcommés favorable que la domèstica, ja que lesexportacions globals van créixer un 2,4%,superant els 8.000 milions d’euros, taxainferior al 6,2% del 2007, encara que aquestaugment va ser exclusiu de les peces devestuari. Paral·lelament, les importacions


El sector tèxtil i de la confecció té un pes específic rellevant dinsde l’estructura productiva de la indústria catalana, tot i que hapatit una profunda transformació com a conseqüència de la crei-xent globalització de les seves activitats. Representa un 9,2% enterme d’ocupació i un 5,7% quant a producció. Malgrat això, hareduït la seva participació dins del conjunt industrial amb intensi-tat entre el 2002 i el 2005, degut a la pròpia reconversió del sectori al major dinamisme d’altres branques. El 2006 i el 2007 aquestprocés baixista es va estabilitzar, fruit de la progressiva adaptacióde l’activitat a les noves condicions de l’entorn mundial.

Dins del conjunt de l’Estat el sector català continua sent cap-davanter, si bé el recent dinamisme de la branca a altres comu-nitats autònomes, com Galícia, ha fet baixar la participació delPrincipat.

La distribució geogràfica del sector tèxtil i de la confecció no és uni-forme, atès que en tan sols 10 comarques es concentra el 87% del’activitat. Entre aquestes cal esmentar el Vallès (Occidental i Oriental),principal nucli tèxtil a Catalunya, seguit del Barcelonès, Maresme,Bages i Anoia, i algunes poblacions com ara Sabadell, Terrassa, Mata-ró, Igualada i Manresa. El sector al Principat abraça totes les activitatsproductives que configuren la cadena de fabricació, des de l’obten-ció de les fibres químiques fins a la confecció de peces de vestir.

Taula 13. Pes específic del sector de la pell a Catalunya. 2007



Exportacions del sector / Exportacions del conjunt de la indústria 6,6%

Producció sobre el total del sector a Espanya 42,5%

Ocupació sobre el total del sector a Espanya 34,5%

Exportacions sobre el total del sector a Espanya 37,9%

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, InstitutoNacional de Estadística (INE) i Dirección General de Aduanas.

El teixit empresarial és constituït per uns 1.735 empreses, la majo-ria de les quals són de petita i mitjana grandària. Això s’explicaper la millor adaptació d’aquest tipus d’empresa a les variacionsdel mercat i a la concentració geogràfica de la indústria, cosaque afavoreix les relacions de complementarietat entre lescompanyies. A més, cal considerar el gran nombre d’empresa-ris autònoms existents que constitueixen una important xarxad’activitats auxiliars per al sector. La mitjana de treballadors perempresa se situa en 27 persones. A causa de la important recon-versió del sector, en els darrers anys només hi ha tres empresesque ocupen a més de 500 empleats.


globals van patir una disminució d’un 0,7%,cosa que contrastà amb l’augment d’un8,5% de l’exercici anterior. Aquesta baixa,que no succeïa des del 1991, va ser fruit dela menor activitat industrial, que afectà lescompres de primeres matèries i semima-nufacturats (filats i teixits), i de la caigudadel consum intern que va fer alentir lesimportacions de productes acabats, prin-cipalment peces de vestuari i roba per a lallar, que passaren d’un creixement d’un 11%el 2007 a un del 2,8% el 2008.

La negativa evolució de la demanda (inter-na i exterior) va provocar caigudes enl’activitat al llarg de l’any 2008. Així, la pro-ducció va patir un retrocés d’un 11%, mésde quatre vegades superior a la davalladadel 2007, amb baixes molt semblants en eltèxtil i en la confecció. L’ocupació disminuíun 9% en el 2008 i accelerà la tendèncianegativa iniciada en el període anteriorquan els llocs de treball en el sector tèxtiles van reduir un 5,9%. Per trobar uns retro-cessos de la producció i l’ocupació com elsdel 2008 cal remuntar-se a l’exercici 2005,en què el sector va patir intensament elsefectes de la liberalització dels intercanvistèxtils mundials.

Catalunya

A Catalunya, l’evolució del sector tèxtil ide la confecció durant el 2008 va ser la

mateixa que la del conjunt estatal, si bépatí amb una major intensitat la caigudade l’activitat. Així, la producció va dismi-nuir un 18,1% i l’ocupació retrocedí un11,7%. Aquest comportament més negatius’explica pel pes específic més elevat quea Catalunya té la indústria de capçalera(filats, teixits i acabats), que és, precisa-ment, la que ve patint un procés de recon-versió més intens en els darrers anys i quees va veure més afectada pel retrocés de lademanda el 2008.

L’any 2008 el retrocés de la demandaexterior es va deixar notar amb forçaintensitat al sector al Principat. De fet, lesexportacions van disminuir un 6,4% envalor en relació amb el 2007, exercici queva representar el punt més alt de vendesa l’exterior des del 2000. Aquest importantdescens se centrà en les manufacturestèxtils, segment en què les exportacionscaigueren un 17,1%, mentre que les ven-des de peces de vestuari (punt i confecció)a l’exterior van augmentar un 10,2%, supe-rant els 1.500 milions d’euros. Aquestamillor dinàmica de les exportacions depeces de vestuari va permetre que aques-tes representin més de la meitat del totalde les vendes a l’estranger del sector, per-centatge que era del 32% el 2000. El segonproducte més exportat van ser els teixits,amb una xifra de més de 550 milions d’eu-ros, cosa que suposà el 18% del total.

La major part de mercats no van superarles xifres de vendes a l’exterior del 2007 inomés pocs països van presentar una evo-lució positiva, com, per exemple, França,Turquia, Rússia, Suïssa i Aràbia Saudita. LaUnió Europea va continuar rebent la majorproporció de les exportacions del sectortèxtil i de la confecció català, amb un per-centatge del 68% sobre el total.

L’evolució de les importacions catalanesdel sector tèxtil i de la confecció van reflec-tir l’any 2008 els efectes negatius de la crisieconòmica, especialment a la segona mei-tat de l’exercici. Així, van retrocedir en valorun 2,8% per primera vegada des del 1991,degut a la caiguda de la demanda tèxtil(filats i teixits), ja que les compres exteriorsde peces de vestuari van augmentar un4%, enfront del creixement mitjà anual del14% registrat des del 2000. El retrocés deles importacions tèxtils s’explicà per la cai-guda de l’activitat industrial que afectà lesprimeres matèries i els semimanufacturats(filats i teixits).

Les compres a l’exterior es van distribuiren parts iguals entre la Unió Europea i elspaïsos asiàtics, amb una quota del 40%per a cadascuna d’aquestes zones. Els vanseguir els països de la Mediterrània, ambun 17% del total. Individualment, el prin-cipal subministrador fou la Xina, amb un20% del global d’importacions, seguidad’Itàlia (12%) i Turquia (9%), mentre quedarrera se situaren França, Marroc, Portu-gal, Alemanya i l’Índia. Aquests països vanrepresentar conjuntament el 70% del totalde les compres a l’exterior. L’evolució enels darrers anys mostra el fort creixementde la Xina com a principal proveïdor deCatalunya, així com dels països mediter-ranis, mentre que els productes originarisde la Unió Europea han anat perdentimportància, la qual cosa també ha succeïten el cas d’altres països asiàtics, que s’hanvist afectats per l’extraordinària polaritzaciódels intercanvis a favor de la Xina.

Taula 14. Exportacions del sector tèxtil i de la confecció a Catalunya. 2003-2008Milions d’euros

2003 2004 2005 2006 2007 2008

Primeres matèries 160 80 183 66 98 53

Filats i teixits 1.255 1.166 1.100 1.085 1.112 885

Altres manufactures tèxtils 342 355 347 399 448 394

Peces de vestir 1.126 1.082 1.119 1.214 1.366 1.505

Tèxtil per a la llar 71 99 103 96 163 147

Total 2.950 2.782 2.852 2.860 3.187 2.983

% variació anual –3,0 –5,7 2,5 0,3 11,4 –6,4

Font: Direcció General de Duanes i Institut d’Estadística de Catalunya.

Figura 30. Evolució del sector tèxtil/confecció a CatalunyaBase 2000 = 100

45

70

95

120

145

170

Producció

Ocupació

Importació

Exportació

20082006200420022000 2001 2003 2005 2007

Font: INE, IDESCAT i CITYC.


L’evolució dels dos tipus de fluxos comer-cials amb l’exterior durant l’any 2008 vagenerar un augment del dèficit comercialdel sector al Principat, que se situà en els2.052milions d’euros, cosa que equival a unincrement del 3,1% respecte al 2007. Paral-lelament, la taxa de cobertura va empitjoraren un 2,5% en comparació amb la del 2007,i s’ha situat en el 59%.

Com a conseqüència del fort retrocés del’activitat del 2008, superior a l’experimen-tat en els exercicis anteriors, l’ocupació delsector tèxtil i de la confecció es va veureafectada molt negativament. El nombred’afiliats a la Seguretat Social es reduí un11,7% de mitjana anual. La marxa foudesfavorable en tots els trimestres de l’any,però s’accentuà en la segona meitat. Elnombre de treballadors afectats per expe-dients de regulació d’ocupació (ERO) vacréixer un 56% en relació amb l’exercicianterior, encara que l’augment va ser mésintens en el cas de les suspensions que enel de les rescissions de contractes.

D’altra banda, les inversions, que s’havienestabilitzat després de la forta caigudadel període 2004-2005, van experimentaruna intensa davallada del 28% l’any 2008.Aquest retrocés important s’explica, bàsi-

cament, per la manca d’expectatives denegoci i, també, pels problemes d’accés alcrèdit causats per la crisi econòmica.

Pel que fa a l’àmbit economicofinancer,el 2008 destacà una nova baixada de larendibilitat de les empreses, a causa, bàsi-cament, de la caiguda de les vendes i deldeteriorament dels preus. Aquests últimsvan patir un clar procés de deflació, acausa de la forta competència existent enel mercat, agreujada pels intents de lesempreses de mantenir els seus ingressos,encara que sigui a costa de reduir, encaramés, els marges de beneficis. Així mateix,els majors costos, especialment els energè-tics –durant la primera part de l’any– i elscrediticis, van contribuir, també, al retrocésdels marges empresarials. Sobre això, calassenyalar que els preus industrials delsector van créixer un 10,6% entre el 2000 iel 2008 a nivell estatal, mentre que l’índexgeneral de preus de consum ho va ferun 27,4% durant el mateix període, ambla qual cosa s’evidencia un clar desfasa-ment entre ambdues magnituds. Tambécal apuntar que el 2008 es van incrementarels impagaments i els processos d’insol-vència (concursos de creditors) dins delsector, els quals es van duplicar en relacióamb l’any anterior, cosa que és un reflex de

la situació de la demanda i dels problemesde finançament.


Fibres químiques

El subsector de fibres químiques constitueixla capçalera de tota la cadena tèxtil. Es dedi-ca a la fabricació de fibres no naturals, siguia partir de monòmers derivats del petroli(fibres sintètiques), sigui a partir del trac-tament de la cel·lulosa (fibres artificials). Lapresentació dels productes és en forma defibres –que després passen al procés de fila-tura–, o bé en forma de fils continus –queno cal filar, sinó que es poden utilitzar direc-tament en la teixidoria i el gènere de punt.L’activitat de fibres químiques és altamentintensiva en capital, la qual cosa fa que lautilització de la capacitat productiva siguifonamental per aconseguir una correctarendibilitat de les instal·lacions. Catalunyaconcentra la meitat del subsector estatal.

Les empreses fabricants es troben des defa molt de temps immergides en un pro-

Figura 31. Evolució de les importacions tèxtils per orígensPercentatges

17%21%

8%20%

3%6%

7%

20%

40%

57%Països mediterranis

Xina

Altres

Àsia (sense Xina)

UE

2000 2008

Figura 32. Importacions de maquinària tèxtilMilions d’euros

0

150

100

50

200

250

300

2001

233

2000

256

2002

181

2004

165

2003

172

2005

124

2007

123

2006

122

2008

89

Font: IDESCAT. Dades de Catalunya.


cés de reajustament de les seves activitats,atès que la producció ha anat retrocedintdavant les fortes importacions de fibreso fils continus, que ja representen mésdel 80% del consum industrial d’aquestsproductes a Espanya. Així, han cercat viesde diferenciació en els seus productes permitjà de noves varietats de fibres de majorvalor afegit, tot millorant-ne les qualitatsdel producte o adaptant-les a l’ús final alque va destinat.

Actualment, a Catalunya hi ha tres empre-ses que configuren el subsector de fibresquímiques, que tenen el cicle integral.Aquestes són el grup La Seda de Barcelona(polièster) a El Prat de Llobregat, Nylstar(fils de poliamida 6.6) a Blanes, i Inacsa (filsd’acetat) a La Batllòria. Es pot afegir Montefi-bre Hispania, que té la seva seu social a Bar-celona, encara que la planta de fabricacióde fibres acríliques està situada a Burgos.

L’any 2008 la caiguda de la demanda entota la cadena tèxtil va provocar un des-cens dels intercanvis exteriors de fibresquímiques (fibra i fils continus). Així, elvalor de les exportacions va caure un 22%el 2008, contràriament a l’increment d’un26,9% del 2007. Per la seva part, les impor-tacions van disminuir, també, un 22%, acausa de la menor activitat de la indústriatèxtil catalana.

Subsectors de capçalera

Els subsectors de capçalera (filats, teixitsi acabaments) no han patit directamentl’impacte de l’augment de les importa-cions produït en els darrers anys, pujadaque s’ha centrat, sobretot, en els pro-ductes de consum final, com peces devestir i roba de la llar. No obstant això,aquesta forta entrada de productes en lapart baixa de la cadena tèxtil sí que harepercutit indirectament, encara que noper això menys intensament, en els sub-sectors de capçalera. Aquests han vist comla demanda interna dels seus productesha experimentat una forta davallada, en

ser substituïda la producció domèstica depeces de vestir i roba de la llar per impor-tacions de l’exterior. Així, l’activitat de lacapçalera tèxtil ha anat caient a mesuraque les compres a l’estranger guanyavenquota en el mercat intern, encara que elsesforços fets en l’exterior han permès apai-vagar els seus efectes negatius.

La caiguda del nivell d’activitat a la cap-çalera tèxtil es reflecteix en la baixa de lesimportacions de fibres tèxtils que tenenlloc a Catalunya, que han passat de 139.000tones el 2000 a 113.000 tones el 2008, cosaque representa una caiguda de l’ordre d’un18%, la qual cosa és un indicador vàlidsobre l’evolució de l’activitat.

•Cotó

El subsector cotoner ha estat un dels mésafectats per la creixent obertura del mer-cat als productes de països en desenvolu-pament, ja que aquests s’han especialitzattradicionalment en el procés cotoner, si esté en compte que és la fibra natural mésutilitzada i que aquests països són impor-tants productors de cotó, la qual cosa elsdóna un avantatge competitiu important.D’altra banda, la incidència de les impor-tacions ha estat molt intensa en els bénsd’ús final, com ara camises, pantalons,etc., i en la roba de llar, que utilitzen, bàsi-cament, el cotó o les barreges amb cotócom a teixit base. Aquesta forta entradad’articles acabats ha repercutit en totala cadena de subministrament, cosa queha provocat la reducció de la produccióinterna de filats i teixits.

L’afectació de tot aquest procés ha estatmolt intensa a la filatura, la qual cosa haocasionat una caiguda important en l’ofer-ta d’aquesta especialitat, de tal maneraque el nombre de fusos instal·lats a Cata-lunya s’ha reduït un 72% entre el 2000 i el2008. Actualment, la major part de filatureses concentren a la comarca de la Garrotxai es basen en l’ús de la fibra de cotó repro-cessada, és a dir, procedent del reciclat de

peces de vestir o de teixit, aprofitant, així, lafibra continguda en els mateixos. L’ofertade la província de Girona representa el60% del total de Catalunya i el mateix per-centatge de les exportacions catalanes defilats de tipus cotoners.

Els teixidors també han estat afectats peraquests canvis, però amb una evolució mésdiversa, tenint en compte el gran nombred’especialitats existents, atès que els seusmercats bàsics comprenen el vestuari, eltèxtil per a la llar i els usos industrials. D’altrabanda, les empreses teixidores han millo-rat molt els nivells d’innovació, disseny, iqualitat dels seus productes, com a via dediferenciació davant de la competència asi-àtica, mentre que s’han abandonat els bénsde menor valor afegit que, moltes vegades,són importats per les companyies, aprofi-tant l’àmplia capacitat de subministramentexistent a nivell mundial.

Durant el 2008 el subsector cotoner vapatir intensament la caiguda dels seusmercats, tant interior com estrangers, cosaque afectà tots els productes i especialitats.Aquesta evolució negativa conduí a unacaiguda de la producció de filats i teixitscotoners de l’ordre d’un 13% en tones.

Les exportacions acusaren un retrocésd’un 11%, situant-se en 331 milions d’eu-ros. Aquesta disminució es va produir ambintensitat en els filats i els teixits de ris (pera tovalloles i barnussos), mentre que la bai-xada en les vendes exteriors de teixits i robade la llar va ser més moderada (d’un 8%).El retrocés del mercat interior va provocarun descens de les importacions catalanesd’un 18%, situant-se en 358 milions d’eu-ros, amb la qual cosa la balança comercialsubsectorial millorà respecte el 2007, peròcontinuà en signe negatiu.

En el cas del mercat de la roba de la llar, calassenyalar els canvis que s’estan produinten la distribució, segons la qual les cadenesde botigues van guanyant presència a cos-ta del comerç especialitzat, la qual cosa ja

Figura 33. Importacions de fibres tèxtilsTones

0

50

100

150

200

20082006200420022000 2001 2003 2005 2007

189

168 169162 165

146139 139

113

Font: IDESCAT. Dades de Catalunya.


s’ha produït anteriorment en la distribucióde vestuari. La tendència és que les cadenesi les grans superfícies de productes de lallar vagin implantant un nou sistema distri-butiu, amb la lògica afectació sobre tota lacadena d’aquesta especialitat.

• Llana

El subsector de la llana representa propd’un 10% del conjunt de la indústria tèxtil ide la confecció a Catalunya. Està molt con-centrat a la comarca del Vallès Occidental–especialment a Sabadell–, on es generala major part de la producció espanyola del’especialitat. Malgrat la dràstica reestructu-ració experimentada en la dècada dels anysvuitanta, l’activitat llanera desenvolupa unaacció exteriormolt important, que li permetmantenir una balança comercial positiva.

L’evolució recent de la indústria llanerave marcada per l’impacte de les elevadesimportacions de vestuari exterior de tipusllaner –de confecció i punt–, que han fetreduir l’oferta interna i, conseqüentment,han provocat una menor oferta de filats iteixits del subsector.

L’ús de la llana es concentra en uns mercatsfinalsmolt limitats, bàsicament vestuari exte-rior de tipus més formal, mentre que la sevapresència en el vestuari informal o esportiués gairebé inexistent. A més, la utilitzacióde la llana en altres mercats, com la llar i els

usos industrials, és molt reduïda. Aquestabaixa de la demanda d’articles llaners haprovocat que el subsector hagi diversificatels seus productes, sobre la base de l’ús denoves fibres o de les seves barreges ambllana, per tal de poder seguir les tendènciesdel consum i de la distribució. Per aquestmotiu, es pot parlar de subsector llaner méspel procés de producció utilitzat que per l’úsmajoritari d’aquesta fibra. Un bon indicadordel retrocés de la producció del subsector ide lamenor utilització de la fibra de llana vanser les importacions de llanes i pentinats anivell estatal, que passaren de 6.700 tones el2007 a 3.900 tones el 2008 (base rentat), cosaque significà un descens de més d’un 40%.

L’any 2008 va suposar una acceleració delprocés de reestructuració que havia patitaquesta activitat en els darrers exercicis,cosa que es reflecteix en una caiguda dela producció de l’ordre d’un 60% sobre elsnivells del 2000. Cal esmentar el tancamentd’importants instal·lacions industrials defilats i teixits, que van afectar, principal-ment, la comarca del Vallès Occidental.

L’escassa dinàmica de la demanda del sub-sector es manifestà, també, en la caigudadels intercanvis exteriors. Així, les exporta-cions van retrocedir el 2008 un terç sobreels nivells del 2007, assolint els 59 milionsd’euros, mentre que les importacions sesituaren en 48 milions d’euros, amb unabaixa d’un 29% respecte de l’any anterior.

La balança comercial va continuar palesantun saldo positiu, d’11 milions d’euros, si béla meitat que el 2007.

• Seda

El subsector seder manté el nom de la pri-mera matèria originària, si bé actualmentla totalitat de la producció es fa amb filscontinus de fibres sintètiques o artificials.L’activitat representa un 11% del conjuntde la indústria tèxtil i de la confecció a Cata-lunya i compta amb empreses d’una certaimportància. En els darrers anys la brancade la seda s’ha beneficiat de les preferènciesdel mercat per l’ús de fils continus i, també,per la diversificació dels seus mercats finals,que inclouen el vestuari, el tèxtil per a la llari el tèxtil tècnic, que en els darrers temps hamantingut un dinamisme important grà-cies al desenvolupament de noves àreesd’aplicació, en especial en el camp industrial(automoció, transport, etc.).

Durant l’any 2008 la producció sedera esvan veure afectada pel fort retrocés de lademanda (interna i externa). Així, es palesauna important caiguda de l’activitat a partirdel segon trimestre de l’exercici.

El conjunt de les exportacions va disminuirun 10% en valor, destacant el fort descensen el cas dels fils i dels teixits amples (d’un19%). Per contra, les especialitats sederes–teixits estrets, tuls i blondes, etc.– van

Els tèxtils tècnics: un mercat dinàmic

Els mercats tradicionals del sector tèxtil –vestuari i articles dela llar– es caracteritzen per evolució molt moderada a llargtermini, que se situa per sota del creixement global del PIB,mentre que, al contrari, el mercat del tèxtils d’ús tècnic pre-senta un dinamisme força més alt. Aquest major dinamismerespecte del conjunt del sector tèxtil i de la confecció s’explica,bàsicament, per dos motius. D’una banda, pel seu potencialen el desenvolupament de productes innovadors destinats acobrir noves necessitats i, de l’altra, per la seva capacitat dedotar als béns d’una major versatilitat de funcions, gràcies al’aplicació de nous tractaments. Es fan servir materials diferentsals normalment usats i se substitueixen les primeres matèriesconvencionals per nous tipus de materials.

El major dinamisme dels tèxtils tècnics es reflecteix en la conse-cució d’una rendibilitat econòmica superior en les seves transac-cions comercials. La clara especialització i diferenciació d’aqueststèxtils en comparació amb els productes tradicionals és la baseen la qual se sustenten els majors marges econòmics en la sevacomercialització. Aquest fet converteix els tèxtils d’usos tècnicsen una aposta atractiva per a les empreses del sector.

Un indicador del clar auge d’aquest mercat és el seu creixementde consum anual a nivell mundial, que en els darrers deu anyss’ha situat en un 3,5%. Aquesta pujada supera la registrada en elmateix període per la majoria de sectors industrials i és claramentsuperior a la del tèxtil i de la confecció en el seu conjunt. El con-sum internacional de fibres destinades a usos tècnics s’estimà el

2005 en més de 20 milions de tones, xifra que suposà un 30%del consum total de tèxtils. Val a dir que en la classificació deproductors mundials Europa se situa entre els líders, justamentdarrera dels Estats Units i del Japó. Dins d’Europa hi ha tres païsosprincipals, Alemanya, França i Gran Bretanya.

El segment espanyol dels tèxtils d’us tècnic ocupa la cinquenaposició quant a producció en valor de tota Europa, però, tanma-teix, el seu pes específic respecte al conjunt del sector resulta ser,juntament amb Itàlia, un dels més baixos. Catalunya produeixmés del 50% dels tèxtils tècnics fabricats a Espanya. El segmentrepresenta un 20% del total del sector al Principat, amb unes 130empreses, que donen ocupació a més de 7.000 treballadors ique generen una producció de 1.250 milions d’euros. La majoriad’aquestes firmes procedeixen de la fabricació de productestèxtils convencionals que s’han anat reconvertint, totalment oparcialment, cap aquesta especialitat, que constitueix una inte-ressant veta de noves oportunitats.

Per la gran varietat d’àrees d’aplicació dels seus productes, aquestsegment té una estructura especialment heterogènia. Entre lesmés presents a Catalunya destaquen l’automoció, que representaun 30% del total, seguida dels productes medicosanitaris, elsd’embalatge i transport, i els destinats a la construcció i l’obrapública (geotèxtils). El futur d’aquestes activitats depènmolt de lacapacitat de les empreses d’innovar en nous materials i produc-tes, la qual cosa exigeix tecnologia, capacitat d’inversió i habilitatper interaccionar amb la universitat i els centres tecnològics.


registrar una evolució positiva, amb unapujada d’un 7%. Per la seva part, les impor-tacions van caure amb una major intensitatque les exportacions (d’un 16%), la qualcosa també es reproduí en tots els pro-ductes del subsector. La balança comercialglobal de la branca va palesar el 2008 unsaldo positiu, de 52 milions d’euros, cosaque representà una millora d’un 10% enrelació amb el 2007.

•Ram de l’aigua

El subsector del ram de l’aigua realitza lesoperacions de tintura, acabat i estampaciódels diversos productes tèxtils. General-ment, les empreses treballen en règim desubcontractació, ja que fan aquestes tas-ques per compte d’altri. Per això, l’especiali-tat depèn de la demanda dels seus clients,bàsicament fabricants de filats i de teixits.Atesa la important reducció d’aquestesactivitats en els darrers anys, les empresesdel subsector s’han vist enfrontades a realit-zar intenses operacions de reajustament dela seva estructura, per acomodar-la al nivellde demanda existent en el mercat. Això haprovocat el tancament de diverses instal-lacions productives, principalment al VallèsOccidental i al Maresme, i el redimensiona-ment de les que continuen en actiu.

L’any 2008 l’activitat del subsector va patirun nou retrocés, a causa de la menor pro-ducció de filats i teixits. Cal destacar, unaaltra vegada, l’impacte negatiu dels majorscostos energètics, tant del gas natural comde l’electricitat, mercats liberalitzats en elsseus subministraments industrials.

Subsectors de vestuari

Les indústries del vestuari a Catalunyaestan integrades pels subsectors del gène-re de punt i de la confecció.

El subsector del gènere de punt aporta el12% de la producció total del tèxtil i de laconfecció a Catalunya. En relació amb altresbranques del sector, la indústria del gène-re de punt presenta avantatges relatiusimportants, com una gran capacitat de res-posta als canvis de la demanda, i es caracte-ritza perquè els preus finals dels articles perunitat són menors que, per exemple, els dela confecció. El teixit empresarial és confi-gurat al Principat per uns 490 establimentsindustrials, que representen la meitat deltotal a l’Estat. L’activitat del gènere de puntestà molt concentrada geogràficament alsmunicipis de Mataró i d’Igualada. Al princi-pi, hi havia una especialització en peces deroba interior a Mataró i d’exterior a Iguala-da, però les activitats de les empreses s’handiversificat molt i la majoria produeixenpeces de vestir de tot tipus.

El subsector de la confecció té una fortaimplantació a Catalunya, on representa el35% de l’ocupació global de la indústriatèxtil i de la confecció. A nivell estatal, la

confecció catalana suposa gairebé unaquarta part de l’ocupació, sent la prime-ra comunitat autònoma en importància,seguida de Galícia amb el 18%. És unabranca en què coexisteixen unes quantesgrans empreses i un important conjunt depetites firmes fabricants que treballen enrègim de subcontractació. El nucli centralde l’activitat es localitza al Barcelonès i a lesàrees veïnes, si bé hi ha empreses a totesles comarques, sense oblidar les rurals, onel cost de la mà d’obra és menor. Cal apun-tar que la subcontractació de la manufac-tura a favor de tercers té un pes específicnotable en el subsector, com a estratègiaper tal de reduir costos i guanyar flexibili-tat. En aquest sentit, es pot assenyalar quemés de la meitat de les peces fabricadesse solen produir amb mitjans aliens a lesempreses, i que la subcontractació absor-beix més d’una tercera part de l’ocupaciódel subsector en l’àmbit estatal.

Tant les activitats del gènere de punt comles de la confecció s’han vist molt afecta-des en els darrers anys per la creixent com-petència dels països en desenvolupament,que basen la seva capacitat competitiva enuns baixos costos de mà d’obra. L’entradade productes importats ha seguit una ten-dència creixent, d’una manera especial acausa de la liberalització dels intercanviscomercials internacionals, que va culminaramb l’obertura plena l’1 de gener del 2005.Altres factors també han potenciat elsefectes d’això, com l’emergència de la Xinacom a líder mundial tèxtil, la progressivaconcentració de la distribució comercial anivell internacional, o la revalorització del’euro en els mercats de divises.

Aquest impacte exterior sobre l’entornha generat un ràpid canvi estratègic deles empreses d’aquests subsectors per tald’adaptar-s’hi. Els punts bàsics d’aquestprocés han estat la innovació com a factorde diferenciació –especialment en el pro-ducte per mitjà del disseny– i la millora delsprocessos productius i logístics –per poderoferir una resposta ràpida als requerimentsdel mercat. Altres línies estratègiquesdesenvolupades se situen en l’apropamentde la indústria a la distribució, cosa que s’hatraduït en el creixement de les cadenes debotigues i franquícies promogudes desde l’àmbit industrial. D’altra banda, hi hauna creixent deslocalització de les activitatsfabrils de més contingut en mà d’obra capa països en desenvolupament, amb l’objec-tiu d’aprofitar els seus baixos costos labo-rals. Aquesta deslocalització s’ha produït,bàsicament, en favor de zones properes,com el Magrib (Marroc i Tunísia) i l’est d’Eu-ropa. En canvi, les relacions amb els païsosasiàtics es basen en la producció total deles peces de vestuari a la zona.

Aquestes transformacions estan generantun nou tipus d’empresa, més intensa enactivitats de major valor afegit, com el dis-seny i la logística, mentre que la tradicional

funció productiva ha anat perdent la sevaimportància, ja que la majoria d’empresesrealitzen quasi la totalitat de la seva pro-ducció a l’exterior.

El consum de vestuari per part de lesfamílies va començar a frenar-se en les dar-reries del 2007 i accentuà la seva tendènciadecreixent al llarg del 2008. En el conjunt del’exercici s’estima una baixa del consum devestuari de l’ordre d’un 5,8%, cosa que cons-tituí el primer any negatiu des del 2003. S’hade destacar, també, el baix creixement i, finsi tot, la caiguda del preu mitjà per unitatcomprada, la qual cosa reflectí la conductaadaptativa dels consumidors en temps decrisi i l’increment de les compres en elsperíodes de rebaixes. Els preus de consumde vestuari a Catalunya eren en el mes dedesembre un 0,6% més alts que a finals del2003. Cal destacar que aquests vénen pale-sant des del 2004 un creixement inferior alspreus en general.

D’altra banda, l’arribada de la crisi va acce-lerar les tendències dels canals de distribu-ció al sector tèxtil i de la confecció. Així, lescadenes de botigues van guanyar quota enel mercat a nivell estatal, passant d’un 29%el 2007 a un 32% el 2008. Aquest incrementes va produir a costa de la botiga tradicio-nal independent, que representà un terç deles compres totals de vestuari en valor. Elsaltres canals –grans magatzems, hipermer-cats, venda ambulant, etc.– van mantenirunes participacions molt estables.

La millor evolució relativa del mercat euro-peu, al qual s’adrecen les dues terceres partsde les vendes a l’estranger de peces de ves-tuari (punt i confecció), va permetre el 2008un augment de les exportacions, que supe-raren els 1.500 milions d’euros, convertint-se, així, en el primer producte tèxtil exportat.Aquesta evolució va tenir molt a veure ambel desenvolupament de les cadenes deproducció-distribució a Catalunya, ja que sibé aquestes produeixen una gran part delsseus articles a altres països, els seus centreslogístics, amb els que cobreixen el submi-nistrament de la seva xarxa de distribució al’exterior, es situen al Principat. Els principalsclients del subsector català van ser França,Portugal, Itàlia, Gran Bretanya i Alemanya.Fora de la Unió Europea cal assenyalar laimportància de Mèxic, Turquia, Aràbia, Emi-rats Àrabs Units i Rússia.

Durant el 2008 el creixement que venienregistrant les importacionsdepeces de ves-tir va experimentar un fre, atès que nomésvan augmentar un 4% en valor, mentre quela mitjana anual del darrer quinquenni sesitua en més del 14%. Això s’explica per lacaiguda del consum intern i de les expecta-tives del mercat de vestuari, en combinacióamb una distribució comercial molt pru-dent en les seves compres. Per productes,les importacions més dinàmiques van cor-respondre als articles de punt, que pujarenun 10% en valor, mentre que les peces de


confecció mostraren un descens d’un 1%.Aquest comportament, a més de reflectirles polítiques de les principals cadenes deproducció-distribució, es va derivar, també,del desplaçament de la demanda cap alsarticles de punt en temps de crisi, ja quesón béns d’un preu unitari menor i, pertant, més assequibles per al consumidor. Lamajor part de les importacions van procedirdel continent asiàtic (38% del total), ambla Xina com a líder absolut, amb un 23%del total importat. Li seguiren Turquia, quepassà per davant d’Itàlia, Marroc, Portugal iFrança. El 2008 cal destacar, novament, eldinamisme dels productes xinesos, que vancréixer un 24% respecte al 2007, mentreque els procedents d’Europa i dels païsosdel Magrib mostraren retrocessos.


L’any 2008 en el subsector de fibres quími-ques es poden apuntar esdeveniments cor-responents a La Seda de Barcelona i Nylstar.La Seda de Barcelona va acabar amb laproducció de fibra polièster a la plantadel Prat de Llobregat, la qual cosa posa fia l’activitat tèxtil de la companyia, iniciadael 1924 amb la primera fàbrica de raió. Elgrup enfocà les seves activitats als plàstics,sent líder europeu en la cadena de PET,que s’utilitza per als envasos de begudes.De tota manera, l’empresa es manté en elnegoci de les fibres per mitjà de l’empresaFibras Europeas de Poliéster, on participaamb la italiana Montefibre, que disposad’una planta a Acerra (Itàlia), en la qual esconcentrarà tota la fabricació de fibres. Lafactoria del Prat de Llobregat es mantindràcom a centre logístic, que donarà coberturaals principals mercats europeus.

L’empresa Nylstar, situada a Blanes i fabri-cant de fils de poliamida, va iniciar el 2008un procés de reflotació, després d’haverpresentat concurs de creditors.

El 2008 el procés d’ajustament en el sub-sector del ram de l’aigua va ser forçaintens, i, així, cal esmentar el tancament deFibracolor de Tordera, principal empresad’acabament a nivell català i la segona al’Estat. La caiguda d’activitat i la persistèn-cia de resultats negatius van determinar elseu tancament en el mes de juliol del 2008,després de mig segle d’activitat.

En un altre sentit, s’ha d’apuntar queMango, principal empresa catalana delsector amb seu a Palau-solità i Plegamans,va assolir el 2008 una facturació consoli-dada de 1.100 milions d’euros, amb unaxarxa de més de 1.200 botigues arreudel món. Val a dir que la companyia estàfocalitzant el seu desenvolupament cap ala zona asiàtica, especialment la Xina, onté 50 establiments que aporten un per-centatge del 2% de les vendes totals, peròque disposa d’unes bones perspectivesde creixement.

Pronovias, cadena de moda nupcial loca-litzada al Prat de Llobregat, va continuarel 2008 la seva introducció en el mercatdels Estats Units, on compta amb gairebéun miler de punts de venda multimarca.L’objectiu és potenciar la seva presènciaen el mercat nord-americà per ajudar alcreixement a Llatinoamericà, on el grup vaentrar a través de Mèxic. Pronovias factura175 milions d’euros i compta amb una xar-xa de 150 botigues pròpies i 3.800 puntsde venda.

El Grup Dogi, amb seu al Masnou i quefabrica teixit elàstic, va seguir durant el

2008 amb el desenvolupament del seu plaestratègic. A nivell internacional, tancà laseva fàbrica a Filipines i va concentrar la sevaproducció a la Xina i Tailàndia. A Catalunyal’empresa va inaugurar una nova fàbricaal Masnou, on treballaran 300 persones, lameitat dels que tenia a Catalunya, abansde la darrera reestructuració, en base ala qual unificà les diverses plantes que lafirma tenia al Masnou, Parets del Vallès iCardedeu.

Tèxtil Seu, empresa de la Seu d’Urgell dedi-cada a la fabricació de roba tècnica d’alpi-nisme i esquí i equipament professional, vadesenvolupar el 2008 noves línies de pro-ductes per als cossos de seguretat, aprofi-tant els coneixements tècnics generats perles activitats de recerca i desenvolupament,que representen el 4% de la facturaciótotal.

La crisi del sector de l’automoció del 2008va afectar, també, els seus subministradorsde productes tèxtils, com el grup Trevès,de propietat francesa i que participa enTrety (Maçanet de la Selva), Trebortex (Hos-talric) i ITA (Salt). El 2008 va tancar aquestadarrera planta, dedicada a la fabricaciód’escumes per a l’automòbil, i anuncià unareducció important d’ocupació en la restad’instal·lacions, per tal d’adaptar-se al retro-cés de la producció automobilística.

La forta reestructuració que va patir l’ac-tivitat del sector durant el 2008 es vareflectir en un augment del tancamentd’empreses. Cal destacar, entre d’altres,les del grup Dresca, de Navarcles, PasarelaTèxtil, amb instal·lacions a Reus i Hostalric,Buretex, d’Anglès, i les plantes de Cassàde la Selva i Massanes de la multinacionalDB Apparell.

Especialitats tèxtils: La cinteria

L’especialitat de la cinteria s’engloba tradicionalment dins delsubsector seder. El seu camp cobreix tota la gamma dels anome-nats teixits estrets, de menys de 30 cm d’ample, i més concreta-ment: cintes, etiquetes, trenats, cordons, passamaneria, puntes,etc., destinats als principals mercats tèxtils, és a dir, vestuari, llari usos industrials. Cada vegada el sector amplia més el servei aaltres mercats no centrats en el tèxtil, com l’automoció, l’aero-nàutica, l’agroalimentari, la seguretat o l’embalatge.

En el camp del vestuari, es produeixen cintes, bàsicament per apeces d’exterior, llenceria i cotilleria, etiquetes teixides, puntes,etc. Per a la llar, es fan cintes per a cortines, articles de passama-neria, cordons, etc. Segurament, és en el camp industrial on hiha major varietat de productes, com és el cas de cinturons deseguretat, eslingues per a transport, cordons per a calçat, o cintesi cordons per a embalatge. Aquesta diversificació de productes imercats finals ha fet que aquesta especialitat hagi mantingut unaevolució molt estable si es compara amb la resta d’especialitatsi subsectors tèxtils.

L’estructura del segment a Catalunya està composta d’una cin-quantena d’empreses, la majoria petites i mitjanes, que tenenunes vendes de 200 milions d’euros, amb un percentatge d’ex-portació de prop del 40%. L’ocupació total és de 1.915 persones.El Bages és la comarca de major implantació, ja que concentrael 40% del global dels llocs de treball, i es pot apuntar queconstitueix un veritable clúster tèxtil basat en aquesta especia-litat, encara que també hi ha empreses importants al Vallès oal Maresme.

Malgrat el predomini de les petites i mitjanes empreses, hi ha ungrup important de firmes grans, que es distingeixen per la sevacapacitat exportadora i que també han establert bases produc-tives i de distribució a l’estranger. El conjunt de les exportacionscatalanes de l’especialitat van ser de 73 milions d’euros el 2008.La balança comercial és positiva, sent la competència mésimportant la procedent dels països europeus. No obstant això,comença a palesar-se la presència de productes fabricats en elspaïsos emergents, en especial asiàtics.


3.3. PellL’any 2008 el sector, tant en l’especialitat d’adoberia com en el de les manufactures,

va tenir una evolució estable durant la primera part de l’exercici. Tanmateix, la cai-

guda de la demanda interna i l’alentiment de les exportacions van provocar un fort

descens de la demanda i de l’activitat en la part final de l’any, cosa que determinà

l’assoliment de resultats negatius per a tot el 2008.


Producció –

Ocupació –

Preus –/=

Exportacions –/=

Importacions –/=

Trets del sector

El sector de la pell es pot dividir en duesbranques principals. D’una banda, la d’ado-beria, és a dir, el tractament de pells, i, del’altra, la de les manufactures, que englobauna sèrie d’activitats que utilitzen la pellcom a primera matèria (calçat, marroquine-ria, confecció de pell i pelleteria). A Catalu-nya la indústria de la pell es fonamenta enel subsector de l’adoberia, que és el mésimportant de totes les activitats que tractenaquesta primera matèria. Aquesta brancarepresenta gairebé la meitat de l’ocupació idel valor afegit del conjunt del sector, cosaque indica la forta especialització que té elPrincipat en aquesta activitat.

Evolució del sector en elsdarrers anys i el 2008

Subsector de l’adoberia

En els darrers anys l’evolució general del’adoberia a Europa ve marcada pels canvisestructurals de l’activitat a nivell mundial.Així, la producció de pells adobades s’està

concentrant en els països en desenvolu-pament, que aprofiten la seva pròpia pro-ducció de pells en brut, els menors costoslaborals i l’absència de regulacions mediam-bientals. D’aquestamanera, la Xina és el lídermundial, seguida d’Itàlia, l’Índia, Corea delSud i Brasil. A Europa només Itàlia i Espanyamantenen una activitat industrial important,que s’ha anat reduint en altres països.

Un altre canvi estructural és el derivat deltrasllat dels sectors clients, com ara la con-fecció, el calçat i la marroquineria, cap a paï-sos en desenvolupament, on aquests tenenun avantatge competitiu pel fet de ser activi-tats que utilitzen intensament la mà d’obra id’accedir a una font propera de subministra-ments de pells. Així, la indústria europea del’adoberia pateix una doble competència.D’una banda, la directa, per la importació depells adobades, i, de l’altra, la indirecta, peròno per això menys important, derivada de ladeslocalització de la producció dels sectorsclients. Això explica que el pes específic delsubsector en el conjunt de la Unió Europeamostri en els darrers anys una tendènciaprogressiva a la disminució.

El marc general de l’adoberia a Catalunyaés molt similar a l’europeu. La branca hapatit una evolució desfavorable en els dar-

rers anys, a causa del descens de les sevesexportacions i, també, del trasllat de l’ac-tivitat productiva dels seus clients cap alspaïsos asiàtics. Mentrestant, la producció alPrincipat s’enfoca cap a tipus i qualitats devalor afegit més alt, com a via de diferencia-ció respecte de la competència asiàtica.

La demanda de pells adobades es va man-tenir estable durant la primera part de l’any2008. No obstant això, la caiguda de lademanda interna i la feblesa de les expor-tacions van provocar un fort descens del’activitat en la part final de l’exercici. S’es-tima que la producció catalana es reduí el2008 un 10% en termes reals en relació ambel 2007. Aquesta contracció va afectar mésintensament la producció de pell petita,especialment la de doble faç. Lamenor acti-vititat es va reflectir, també, en una dismi-nució de les importacions de pells en brut isemitractades, que es van reduir un 27% enrelació amb el nivell de l’any anterior.

Les exportacions de pells adobades vanassolir el 2008 la xifra de 163 milions d’eu-ros, cosa que representa una baixa d’un8% en valor respecte a l’any 2007. Aquestaevolució va ser molt diversa segons el tipusde pell. Així, només el vacú va experimen-tar un augment, mentre que la resta patíuna reducció en les seves vendes a l’ex-terior, que fou especialment intensa en elcas de la doble faç. Val a dir que les expor-tacions catalanes representen un 49% deltotal estatal. A aquestes xifres cal afegirles exportacions de pells semitractades(57 milions d’euros) i en brut (30 milionsd’euros), que es van mantenir globalmenten el mateix nivell del 2007.

Com a conseqüència dels descens de lademanda i de l’activitat internes, l’any 2008les importacions catalanes de pells adoba-des es van reduir un 23% sobre les xifresdel 2007, assolint els 46 milions d’euros.Cal destacar el comportament estable enel cas de les pells de boví i la forta caigudaen l’àmbit de les pells petites.

Durant el 2008 la balança comercial depells adobades va mantenir el mateixsuperàvit del 2007, xifrat en 117 milionsd’euros. En conjunt, la balança de tota lacadena de l’adoberia va ser positiva, jaque, a part de les pells adobades, presentàun excedent en pells semitractades (26milions d’euros) i un equilibri en la corres-ponent a les pells en brut.

Els preus internacionals de les prime-res matèries van palesar el 2008 unatendència d’estabilitat durant la primerameitat de l’any. Tanmateix, el retrocés dela demanda i les fluctuacions monetàriesvan provocar una caiguda de les cotitza-cions que s’intensificà en la darrera partde l’exercici.

L’afebliment de l’activitat es va traduir enuna nova reducció de l’ocupació. Així, el

Classificació del sector de la pell

Adoberia (tractament de pells d’animals per a la seva utilització posterior)

Adob de pell petita• Adob de pell petita sense pèl (pell d’oví, cabrum i porcí)•Adob de pell petita amb pèl (doble faç o double face)Adob de pell grossa (pell de vaca i vedell)Adob d’altres pells

Manufactures

Calçat (de vestir, d’esport, de treball, etc.)Confecció de pell (peces de vestir i accessoris de cuir)Pelleteria (peces de vestir i accessoris de pèl animal)Marroquineria (articles de viatge, bosses, motxilles, petits objectes, complementsde vestir, etc.)


nombre d’afiliats a la Seguretat Social vadisminuir un 7,3%. Això representà unacaiguda menor que en el 2007, quan eldescens fou d’un 10%. De tota manera,l’ocupació sectorial se situà un 40% persota del nivell de l’any 2000.

• Segment de l’adoberia de pell petita

El segment de la pell petita inclou lesempreses de dimensió més gran de laindústria de l’adoberia. És integrat per una

quarantena de firmes fabricants, que tenenuna dependència pronunciada respectedel sector de la confecció. Per aquesta raó,el comportament de la branca està moltvinculat a la seva capacitat d’exportacióals països en desenvolupament, els qualsconcentren actualment la major part dela demanda d’adobs d’aquests tipus depell. En el conjunt de la indústria del’adoberia aquest és el segment en què lapresència directa d’instal·lacions produc-tives d’empreses catalanes a l’estranger

té més importància, sigui a través del’obertura de filials o sigui mitjançant laparticipació en firmes autòctones, princi-palment en aquells països que disposende pells en brut de més qualitat (comara Brasil, Nigèria, Gran Bretanya, Grècia oXina, entre altres). Amb aquesta estratè-gia de deslocalització industrial es tractade garantir l’accés a les primeres matè-ries i d’aprofitar el cost relatiu més baixd’aquelles fases productives que són mésintensives en l’ús del factor treball i tenen

El sector de la pell a Catalunya

La indústria de l’adoberia de Catalunya gaudeix d’una posiciócapdavantera dins d’Espanya, on representa prop del 50% de laproducció. Està integrada per un total de 63 empreses –gairebé el48% de les unitats productives estatals–, que tenen una dimensiómitjana de 27 treballadors. El subsector té una relació molt estretaamb l’exterior, tant pel que fa al seu dinamisme exportador –queabsorbeix prop de la meitat de la producció de l’activitat global–,com per les iniciatives empresarials de localització de la fabricacióa l’estranger. Catalunya representa la meitat de les exportacionsespanyoles d’adoberia, seguida de la Comunitat Valenciana i, amésdistància, de les Balears, la Comunitat de Madrid, Múrcia i La Rioja.La importància del Principat és especialment significativa en lesespecialitats de pells ovines (amb o sense llana), atès que en aquestcas la seva participació en el conjunt estatal arriba al 80%, mentreque és inferior en altres tipus de pells adobades. Pel volum de pro-ducció, la indústria de l’adoberia de Catalunya ocupa el segon llocen importància dins el global de la Unió Europea, darrera d’Itàlia.

Pel que fa als segments d’activitat que configuren l’adoberia, calassenyalar que a Catalunya l’especialitat de la pell petita repre-senta gairebé dues terceres parts de la producció total de l’ac-tivitat, al contrari del que succeeix en el conjunt de l’Estat, on elcapítol de l’adob de pell grossa té un pes específic més elevat.

Respecte al segment de la pell grossa, el Principat concentra el35% de la producció global d’Espanya. Tot i que és format per lesempreses de dimensió més reduïda, les instal·lacions d’aquestaespecialitat presenten un grau elevat de concentració territoriala l’entorn del municipi d’Igualada. El segment destina la sevaproducció, principalment, a la fabricació de calçat, tant de la solacom d’altres parts de la sabata que requereixen una pell ambunes característiques particulars, com és el cas de l’empenya odel folre. Tot i que en una proporció menor, la fabricació d’aquestsegment de l’adoberia s’utilitza, també, per a la tapisseria, la mar-roquineria i la confecció de diverses manufactures de cuir.

Quant a l’especialitat de la pell petita, el Principat manté unaposició hegemònica dins de l’Estat, ja que concentra el 65% de laproducció. La localització també es caracteritza per uns nivells deconcentració geogràfica elevats, concretament a Vic, Centelles i enalgunes poblacions de les comarques vallesanes –com, per exem-ple, la Garriga, Montornès del Vallès, Castellar del Vallès i Caldes deMontbui–, de la Garrotxa i del Pla de l’Estany. La seva activitat esdestina, prioritàriament, al sector de la confecció per a la fabricacióde peces de vestir i, en menor mesura, a la fabricació de calçat desenyora. En aquest segment, es pot distingir entre l’adob de pellpetita sense pèl –que es dedica a la confecció de caçadores, pan-talons i altres peces de vestir i, en quantitats menys significatives,al calçat de senyora d’alta qualitat– i l’adob de pell petita amb pèl–especialitat coneguda com a double face o doble faç, que s’elabo-ra a partir d’una espècie autòctona de bestiar, l’ovella merina, i queté com a destinació principal la confecció de peces d’abric.

D’altra banda, el subsector de les manufactures té una implanta-ciómolt desigual a Catalunya. En funció de la seva aportació al valorafegit del sector, destaquen, segons importància, els segments demarroquineria, de confecció en pell, de pelleteria i del calçat.

Es tracta d’activitats en les quals el pes específic de la mà d’obraés encara important, malgrat els avenços experimentats en laintroducció d’innovacions tecnològiques. Aquesta caracterís-tica fa que les diverses especialitats estiguin molt exposades ala competència de països de baixos costos laborals, sobretotasiàtics, liderats per la Xina. La major presència d’importacionsen el mercat català ha provocat en els darrers anys un desplaça-ment dels productes cap a nivells de qualitat, disseny i preu méselevats, deixant els segments més baixos del mercat per a pro-ductes comprats a l’estranger. D’altra banda, les manufacturesdepenen molt del mercat interior, atès que l’esforç exportador ésencara baix, malgrat els esforços fets en els darrers anys. Això faque la balança comercial presenti una situació de dèficit.

Al contrari de l’adoberia, els subsectors manufacturers catalanstenen una menor importància en relació amb la resta d’Espanya.Representen globalment un 5% de l’ocupació i del valor afegitestatal. Això s’explica, especialment, per l’escassa presència delcalçat al Principat, mentre que el gruix d’aquesta important acti-vitat es concentra tradicionalment a la Comunitat Valenciana.

En conjunt, la indústria de la pell ubica la seva activitat enpoques comarques. Així, l’Anoia, Osona, la Ribera d’Ebre i el VallèsOriental tenen la major part de les plantes d’adoberia, mentreque les manufactures de pell (marroquineria i confecció) sesituen al Vallès Occidental i al Barcelonès. Aquestes comarquesconcentren el 80% de l’ocupació total del sector. A nivell muni-cipal, l’activitat de la pell ha mantingut a Igualada una presènciamolt destacada i suposa actualment el 10% de l’ocupació manu-facturera i és el segon sector en importància darrera del tèxtil.La localització de les instal·lacions dins del nucli urbà provocaproblemes per poder desenvolupar l’activitat industrial a causade les limitacions d’espai o el problema dels residus.

Taula 15. Pes específic del sector de la pell a Catalunya. 2007

Adoberia Manufactures Total

VAB del sector / VAB del conjunt de la indústria 0,25 0,24 0,49

Ocupació del sector / Ocupació del conjunt de la indústria 0,36 0,44 0,80

Exportacions del sector / Exportacions del conjunt de la indústria 0,53 0,76 1,29

Producció sobre el total del sector a Espanya 46,2 5,7 11,2

Ocupació sobre el total del sector a Espanya 43,1 5,5 9,2

Exportacions sobre el total del sector a Espanya 52,4 13,7 19,6

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunyai de CEC/FECUR.


més impacte mediambiental. En aquestesfactories s’adoben, principalment, pellsper comercialitzar directament als païsosen desenvolupament i, també, s’obte-nen pells semielaborades que finalitzenel seu procés de producció a les fàbriquescatalanes. En els darrers anys l’evoluciómés favorable de l’activitat adobadora enaquests països ha compensat parcialmentla contracció de la producció al Principat.

L’especialitat de l’adob de pell petita és laque presenta un grau més elevat d’ober-tura comercial a l’exterior dins el conjuntde la indústria de l’adoberia. També és,però, la que afronta amb més intensitat

Taula 16. Evolució de les exportacions de la indústria de l’adoberia a Catalunya. 2007-2008

2007(milions d’euros)

2008(milions d’euros) % var. 2008/2007 % Cat./Esp.

Pells bovines 63,4 70,9 11,8 40

Pells ovines 39,9 34,8 –12,8 85

Pells doble faç 57,4 46,0 –19,9 78

Altres pells 16,2 11,2 –30,9 29

Total 176,9 162,9 –8,0 49

Font: CEC-FECUR.

Figura 34. Volum de negoci del sector de la pellMilions d’euros

100

600

500

400

300

200

700

800

900

1.000

1.100

2001

991

2000

928

2002

845

2004

512

2003

685

2005

568

2007

553

2006

557

2008

510

Font: IDESCAT i CEC-FECUR.

Figura 35. Evolució de la producció de pells adobadesMilions d’euros

100

500

300

700

900

1.100

1.300

1.500

20012000 2002 20042003 2005 20072006 2008

Font: CEC-FECUR. Dades d’Espanya.

la competència creixent dels països endesenvolupament en els mercats inter-nacionals. Els competidors principals sónels països de l’Àsia –principalment, l’Índia,el Pakistan i Bangla Desh–, de l’AmèricaLlatina i Turquia.

Pel que fa específicament a la fabricació depell petita sense pèl, cal assenyalar que estàconfigurada, sobretot, per petites imitjanesempreses, que tenen una ocupació mitja-na de 38 treballadors. En aquest segment,l’adob de pell de bestiar oví representa el85-90% de l’activitat productiva i de lesexportacions. Es tracta d’una especialitatamb un dinamisme exportador considera-

ble, atès que destina a l’exterior aproxima-dament el 40% de la seva producció.

L’any 2008 l’evolució del mercat va serforça positiva durant la primera meitat del’exercici, especialment en la napa per alcalçat i confecció. Per la seva banda, elsmercats exteriors van retrocedir en general,excepte Itàlia, que mantingué les mateixesxifres de l’any anterior. La xifra global de lesexportacions va ser de 35 milions d’euros,cosa que representà una baixa d’un 13%respecte del 2007. El mercat europeu fouel principal en aquesta especialitat, ja queconcentrà les tres quartes parts de la xifratotal d’exportacions.

Les altres pells petites, com les de cabrumoles de rèptils, a les quals es dediquen unesquinze empreses, tenen una participaciómolt reduïda dins de la branca en termesde producció i comerç exterior. Aquestess’utilitzen, principalment, per a l’elaboracióde calçat de senyora i marroquineria dequalitat, amb la qual cosa el seu mercatés limitat, a causa bàsicament dels preuselevats d’aquests tipus de pells.


En el conjunt de l’activitat de l’adoberia depell petita a Catalunya l’especialitat de pellpetita amb pèl (doble faç o double face)té una importància considerable. Val a dirque aquesta parteix de la transformaciói el tractament de la pell en brut d’ovellamerina. El Principat representa més de lesdues terceres parts de la producció totaldel conjunt de l’Estat i tres quartes parts deles exportacions. En aquesta especialitat hisón presents els grans grups empresarialsde la indústria catalana de l’adoberia, ambuna ocupació mitjana de més de 100 tre-balladors. Aquestes firmes mantenen unaposició capdavantera a tot el món, per laqualitat de la primera matèria que utilitzen iper la tecnologia de transformació i tracta-ment de la pell que apliquen. És l’especia-litat dels adobs que té una presència méselevada en els mercats exteriors, cosa quereflecteix una forta posició competitiva enl’àmbit internacional.

Durant el 2008 el retrocés de la demandade vestuari va afectar profundament aaquesta especialitat, tant en el mercatinterior com en els d’exportació, a causa,bàsicament, del seu preu més alt i de lestendències de la moda cap a altres tipusd’articles menys gruixuts. Així, les expor-tacions catalanes es van reduir un 20% envalor, amb fortes baixes de les compres declients tradicionals, com ara Itàlia o Tur-quia. No obstant això, es van incrementarles exportacions a Gran Bretanya, que esconvertí en el primer comprador de l’es-

Les exportacions van assolir el 2008 els71 milions d’euros, cosa que representàun augment d’un 12% respecte de l’anyanterior, destacant els increments de mer-cats importants com Hong Kong o França.Atés el progressiu trasllat de les capaci-tats productives de calçat i marroquineriacap a Àsia, aquest mercat ha esdevingutfonamental en les exportacions de l’es-pecialitat, encara que Europa manté unaimportància similar, sent França el primercomprador.

Manufactures

L’any 2008 els subsectors de manufacturesde la pell van experimentar una evoluciómés favorable en els mercats exteriors queen l’interior. Aquest es va mantenir durantla primera part de l’any, però patí una fortadavallada al llarg de la resta de l’exercicia mida que es confirmava el descens delconsum.

•Calçat

La branca del calçat és poc rellevant a Cata-lunya, atès que la Comunitat Valenciana ésla que concentra el nucli més important del’activitat estatal. Al Principat, l’ocupació ésde 250 persones, si bé cal afegir-hi, tam-bé, l’activitat d’altres empreses comercialit-zadores que utilitzen mitjans productiusaliens, bàsicament situats fora de Catalunya.L’evolució de la branca del calçat a Espanyadepèn molt significativament dels mercatsexteriors, ja que les exportacions absorbei-xen el 80% de la seva producció.

El creixent desplaçament de la produccióde calçat cap a països en desenvolupa-ment, amb la finalitat d’aprofitar els seusbaixos costos de manufactura, està pro-vocant un canvi en el model empresarialseguit fins ara. Així, les empreses concen-tren les seves activitats en productes devalor afegit alt, basats en el disseny i laqualitat, i, també, en la innovació. Aquestprocés va acompanyat de la translació dela producció d’articles bàsics al continentasiàtic o a l’Europa de l’Est. Aquest canvi es

L’adoberia a la Unió Europea

Europa és un important referent internacional en el sector dela pell, ja que representa més de la quarta part de la producciómundial, amb un paper rellevant quant a la qualitat i el dissenydel seus productes.

Segons COTANCE, el sector ocupa prop de 50.000 persones,amb un volum de negoci de 8.000 milions d’euros. El sector estàbasat en petites i mitjanes empreses, que totalitzen unes 3.000unitats, cosa que assegura una àmplia flexibilitat i resposta a lesnecessitats del mercat, tant europeu com mundial. La seva xifrad’exportacions supera els 5.000 milions d’euros, cosa que repre-senta més del 60% de la seva producció.

La indústria de l’adoberia europea es concentra en els païsosmeridionals, que, per altra part, són aquells en els quals el sectorramader ha tingut tradicionalment una especial rellevància. El85% de les empreses es localitza a Itàlia i ocupen el 66% dels tre-balladors comunitaris. Itàlia representa les dues terceres parts delvolum de negoci global, i destaca com a país líder en la indústriad’adobs de la Unió Europea. Per la seva banda, Espanya és elsegon país en importància dins del subsector comunitari, si bé,però, se situa a gran distància d’Itàlia. A l’Estat es localitza el 5%de les empreses, que donen ocupació al 10% dels treballadorseuropeus i que aporten un volum de negoci que equival al 12%.Darrera se situen països com Alemanya, França i Gran Bretanya.

pecialitat. En conjunt, les exportacions vanarribar als 46 milions d’euros.

• Segment de l’adoberia de pell grossa

El segment de l’adoberia de pell grossa ésintegrat a Catalunya per unes 35 empresesfabricants de dimensió reduïda, amb unamitjana de 17 treballadors per firma. Enaquesta branca s’apliquenmètodes de fabri-cació tradicional i el ritme d’incorporació deles innovacions tecnològiques és més baixque el d’altres especialitats de la indústria del’adoberia. La petita dimensió de la majoriadels establiments productius fa que l’acti-vitat exportadora es concentri en un grupreduït de companyies. Per aquest motiu, iperquè el sector del calçat té una presèn-cia limitada al Principat, el segment depènestretament de l’evolució de la indústriaespanyola del calçat, que és el primer desti-natari de la producció catalana. En els darrersanys, l’activitat de pell grossa ha mantingutun comportament estable, atès que, mal-grat la forta baixa de la producció de calçata Espanya, la branca ha millorat el seu graud’obertura cap als mercats exteriors.

Durant el 2008, el mercat d’aquesta espe-cialitat es va caracteritzar per un millorcomportament que la resta del sector, enbase a la major expansió exterior i a l’evo-lució positiva de la indústria del calçat i dela marroquineria de major qualitat, que ésa on s’orienta l’oferta de les empreses.

Taula 17. Principals mercats de l’adoberia catalana. 2008

Exportacions 2008(milions d’euros) % s/total % variació 2008/2007

Unió Europea-25 98,1 60 –0,2

Àsia 41,3 25 –5,5

Països mediterranis 14,4 9 –26,2

Resta del món 9,1 6 –8,1

Total 162,9 100 –8,0

Font: CEC-FECUR.


manifesta en els intercanvis exteriors. Així,a nivell estatal s’importa calçat esportiu i delleure provinent de la Xina i Vietnam, quesón els principals subministradors amb el45% del total, mentre que s’exporta calçatde pell als mercats europeus i als EstatsUnits que representen el 80% del totalexportat, si bé s’ha de destacar que durantel 2008 la crisi ha provocat un descens enaquests mercats que s’ha compensat par-cialment amb l’entrada a Mèxic, Turquia,Països de l’Est d’Europa i Rússia.

Malgrat la situació, el sector manté unabalança comercial equilibrada a nivell esta-tal, atès el major preu del producte expor-tat, que duplica al d’importació.

A Catalunya, l’evolució d’aquesta especiali-tat ha estat positiva, especialment en el cal-çat de moda adreçat als mercats exteriors.Així, les exportacions del 2008 van experi-mentar un fort increment, situant-se en els170 milions d’euros, la majoria adreçades aFrança, Itàlia i Portugal, el que reflecteix l’es-forç exterior d’algunes empreses catalanes,mentre que les importacions van ser de434 milions d’euros. Xina i Vietnam van serels principals proveïdors de sabates esporti-ves i Itàlia en el cas de sabates de pell.

•Confecció en pell

El segment de la confecció en pell ésimportant al Principat, on manté un bonnivell de prestigi per la qualitat de la sevaprimera matèria i de l’elaboració. L’estruc-tura és constituïda, bàsicament, per petitesi mitjanes empreses, si bé cal distingirentre unes firmes capdavanteres, amb una

presència important en el mercat, tantintern com d’altres països, i la resta, dedica-des, principalment, a abastar mercats localsamb peces de nivell mitjà. A més, cal afegirl’existència de petits tallers que treballen enrègim de subcontractació per a les empre-ses anteriors i per a altres de fora de Catalu-nya. Les comarques que compten amb unamajor implantació de l’activitat són el VallèsOriental i el Barcelonès, especialment elsmunicipis de Barcelona, Badalona i SantaColoma de Gramenet. A aquesta oferta s’had’afegir la realitzada per firmes de confec-ció tèxtil, que completen el seu ventall deproductes amb peces en pell, les qualsutilitzen, normalment, la subcontractacióo les importacions. També les empreses depelleteria manufacturen peces de cuir quepermeten complementar la seva oferta,amb la qual cosa poden adaptar-se millorals requeriments de la demanda.

La demanda de confecció de pell es vamantenir estable, si bé va decaure a la partfinal de l’any.

El mercat s’ha abastit bàsicament ambpeces produïdes als països asiàtics, espe-cialment l’Índia, Paquistan i la Xina, de nivellmitjà. Les importacions van arribar als 68milions d’euros el 2008, procedents delspaïsos abans esmentats que representen el70% del total importat.

Per la seva banda, les exportacions hancrescut un 4% fins els 28 milions d’euros,gràcies al fort impuls de mercats, comRússia, Dinamarca i Polònia, que han com-pensat la baixa d’Itàlia, primer compradortradicional.

•Pelleteria

La confecció de pelleteria –peces de vestiramb pèl animal– es manté tradicional-ment estable. La seva evolució ve moltcondicionada per l’elevat preu de les pecesd’aquesta especialitat i per concentrar laseva oferta en la temporada d’hivern, mal-grat els esforços que s’esmercen en el dis-seny i la promoció d’articles més lleugers ide preus més accessibles.

L’especialitat compta a Catalunya amb unes100 empreses fabricants, moltes de les qualsdistribueixen els seus productes, tant depelleteria com de confecció de cuir, direc-tament per mitjà d’establiments comercialspropis. En relació amb aquest últim aspecte,cal apuntar que en els darrers anys s’ha pro-duït un retrocés de les botigues de pelleteriaenfront del creixement de les vendes a tra-vés dels grans magatzems, que representenmés de la meitat de la distribució al detall.

En l’apartat exterior, s’ha d’assenyalar la bai-xa de les compres de pells en brut, mentrepugen les de peces ja confeccionades, pro-cedents bàsicament de la Xina i Hong Kong,els quals són els principals proveïdors, sentresponsables de les tres quartes parts deltotal importat. Aquesta circumstància, unidaa una dedicació exportadora poc important,fa que la balança comercial de l’especialitatpresenti un dèficit, que a nivell català es vasituar en 4 milions d’euros el 2008.

•Marroquineria

La branca de la marroquineria produeixuna àmplia gamma d’articles en pell, comara complements de vestir (cinturons, bos-ses de mà, carteres, etc.), articles de viatge(bosses, maletes, etc.), motxilles –tant d’es-colars com de muntanya– i petits objec-tes (clauers, portamonedes, etc.). Té unaestructura molt piramidal, amb comptadesempreses grans i mitjanes i una gran basede petites i de tallers artesanals de tipusfamiliar, que totalitzen 200 unitats empre-sarials a Catalunya.

La marroquineria manté un mercat tra-dicionalment molt estable, si bé dins delmateix s’han produït canvis importants, ja

Taula 18. Exportacions catalanes de manufactures de la pell. 2008

Milions d’euros % variació 2008/2007 % s/total Espanya

Confecció de pell 28,2 4,0 38

Marroquineria 207,1 1,2 46

Calçat 170,8 80,2 9

Pelleteria 2,9 –27,5 36

Altres manufactures 3,3 43,5 24

Total manufactures 412,3 23,8 17

Font: CEC-FECUR.

Figura 36. Exportacions del sector de la pellPercentatges

4%1%

Calçat

Marroquineria

Pells

Altres

Total: 630 milions d’euros. 2008

Confecció

27%

33%

35%

Font: CEC-FECUR.


que l’oferta interna s’ha anat dirigint capa productes de major nivell, mentre queels segments més baixos del mercat escobreixen per importacions, bàsicamentprocedents de Xina i altres països asiàtics,que ofereixen articles molt competitius enbase als seus costos laborals i al seu accésa les primeres matèries (pell i tèxtils).

El mercat interior és bàsic en aquestaespecialitat, ja que l’esforç exportador noarriba a absorbir el 20% de la producció anivell estatal, i està limitat a unes quantesempreses. Les vendes catalanes a l’exte-rior van assolir els 207 milions d’euros en2008, la qual cosa representa un augmentde l’1% sobre les xifres de l’any anterior. Elmercat de la Unió Europea és el principal al’absorbir el 80% del total exportat.

D’altra banda, les importacions catalanesvan créixer solament un 1,4%, situant-se

en els 390 milions d’euros, reflectint aixíl’alentiment de la demanda interna, ja queles importacions van créixer en més d’un15% anyal durant el trienni anterior.

Un canvi important en el camp de la distri-bució ha estat el progressiu descens de laimportància de la tenda especialitzada enmarroquineria a favor de les cadenes debotigues i de les botigues d’imatge total(total look) on es combina la venda d’arti-cles de vestuari i dels seus complements.

En el cas de les cadenes, podem esmentarels exemples de les botigues de bossesque basen el seu èxit en oferir productesde moda, a preus accessibles i amb unagran rotació de tipus. La majoria han des-localitzat la seva producció a l’Orient o alMarroc, per aprofitar els baixos costos enaquestes zones, si bé el disseny i la logísticaes mantenen a Catalunya.


El fabricant de sabatilles esportives Ber-neda, S.A. (marca Múnich) continua en laseva estratègia d’endinsar-se en el mónde la moda. L’èxit d’aquest nou seg-ment de mercat, d’un menor volum peròmajors marges, ha animat l’empresa aentrar en l’oferta de bosses de tipus juve-nil dins la seva línea de disseny. Bernedaté la seu social a la Torre de Claramunti instal·lacions a Capellades i a Vilanovad’Espolla. L’empresa manté una línia pro-ductiva pròpia, on manufactura prop del20% de les seves vendes. La facturacióva arribar el 2008 als 20 milions d’euros,multiplicant-se per cinc en relació amb el2002. Val a dir que les exportacions repre-sentaren més de la meitat de les vendes.


3.4. Fusta i mobleLa indústria de la fusta i el moble a nivell estatal i del Principat es va caracteritzar

l’any 2008 per una reducció considerable de la producció en valor respecte de

l’exercici anterior. Aquest comportament s’explicà, sobretot, per la forta con-

tracció del mercat intern, malgrat que la demanda externa també presentà una

evolució negativa. Per la seva banda, les importacions mostraren un descens

significatiu.


Producció –

Ocupació –

Preus +

Exportacions –

Importacions –

Trets del sector

La indústria de la fusta i el moble es potdividir en dos subsectors, que són el de lafusta i el del moble. Pel que fa al primer, caldistingir entre els segments de la primerai de la segona transformació. Respecte almoble, s’ha d’apuntar que és constituït perdos grans apartats, que són la fabricacióseriada, d’una banda, i la fabricació perencàrrec, de l’altra.

Desdelpuntdevistade lademanda final, elsproductes del sector són béns de consumdurador i, per tant, tenen una dependènciadirecta respecte de l’evolució d’un conjuntde diferents variables. En són exemples larenda real disponible de les famílies, el cost

del finançament extern, la conjuntura dela branca de la construcció residencial, lafreqüència en la renovació del mobiliari, ila distribució del consum domèstic entrebéns duradors i no duradors.

L’estructura de costos del conjunt delsector de la fusta i el moble està forçacondicionat pel factor humà i per la pri-mera matèria. El pes específic del factortreball és significatiu per a les empresesfabricants, atès que suposa el 20-30% deltotal dels costos, tot i que aquesta relle-vància difereix segons la modalitat delproducte. Així, per exemple, en el cas delmoble de gamma mitjana i baixa potoscil·lar entre el 15% i el 20%, mentre queen el cas de la fusteria d’obra per a lesbaranes i les cuines el seu pes és superior

(20-30%). Pel que fa a la primera matèria,la fusta base representa entre el 35% iel 50% dels costos totals, la qual cosajustifica l’esforç important portat a termeper les empreses fabricants en els darrersanys destinat a reduir aquesta participaciói a assolir millores en el valor afegit de laproducció.


L’any 2008 el subsector del moble esva caracteritzar a Catalunya i al conjuntd’Espanya per una reducció de la sevaxifra de facturació d’un 15,5% en valorsnominals, la qual cosa significà un totalde gairebé 7.274 milions d’euros a nivellestatal. Aquest resultat es derivà de lacontracció dels mercats domèstic i exte-riors. L’evolució de les vendes del 2008 varegistrar un comportament relativamentpitjor que la palesa per la producció, atèsque aquesta última va reduir-se per sobred’un 20% amb relació a l’anterior exercici.La negativa marxa de la producció delsubsector del moble quedà reflectida,per exemple, en el grau d’utilització dela capacitat productiva, que se situàentorn d’un 66%, sis punts percentualsper sota del nivell assolit el 2007. Per laseva banda, l’evolució dels preus finalsva ser moderadament positiva, a l’incre-mentar-se en aproximadament un 4%,taxa superior a la de l’índex general delspreus al consum (d’un 1,4%). Finalment,s’ha d’assenyalar que l’ocupació va con-tinuar el 2008 la tendència negativa delsdarrers exercicis, atès que el nombre detreballadors va patir un descens forçasignificatiu.

En el conjunt de l’Estat les exportacionsdel subsector del moble van mostrar l’any2008 una evolució contrària a l’experimen-tada el 2007. Amb un import de 1.581,5milions d’euros, aquestes patiren un des-cens en termes nominals d’un 7,2%, enfrontde l’augment del 16% de l’exercici anterior.En aquest sentit, és important apuntar quela davallada s’explicà, principalment, per lafeblesa dels mercats tradicionals, com araFrança, Portugal i Itàlia, que varen ser elsque més reduïren la compra de mobleespanyol. En canvi, mercats emergentscom Rússia, Polònia, Romania o ArabiaSaudita incrementaren de manera signifi-cativa les importacions de moble d’origenestatal. D’altra banda, les importacionsminvaren el 2008 un 12,5% en termes cor-rents, assolint un import de 2.664,7 milionsd’euros, cosa que va suposar un canvi detendència respecte de l’exercici anterior,quan aquestes s’incrementaren un 30,8%.És important destacar que les compresprovinents de la Xina, principal proveïdorexterior –amb un pes específic superioral 23% del total de les importacions de labranca–, van caure l’any 2008 un 5,6% ambrelació al 2007.

Classificació del sector de la fusta i el moble

Subsector de la fusta

Primera transformació•Serradura i preparació industrial de la fusta.•Fabricació de fulloles, taulers (contraplacats, enllistonats, de partícules aglomera-des, de fibres) i altres taulers i plafons.

Segona transformació•Estructures de fusta i peces de fusteria i ebenisteria per a la construcció (portes,finestres, terres i estructures de fusta).•Fabricació d’envasos i embalatges de fusta.•Fabricació d’altres productes de fusta (fabricació de marcs, taüts, etc.). Val a dir queen aquest capítol se subministren béns finals utilitzables directament per l’usuari(consumidors i sector de la construcció, amb l’excepció dels fabricants de mobles).

Subsector del moble

•Fabricació seriada.•Fabricació per encàrrec.

Les empreses d’aquest subsector combinen la producció de diverses modalitats,segons quina sigui la destinació dels béns fabricats. Així, elaboren mobiliari pera la llar, mobiliari d’oficina, mobiliari per a col·lectivitats, fusteria d’obra, tapisseriai envasos i embalatges de fusta. Tot atenent la seva composició, les modalitatsde mobiliari es poden diferenciar en moble massís, moble de tauler contraxapat,moble de tauler lacat, moble de melamina i moble de fòrmica.



El sector de la fusta i el moble és constituït a Espanya per unes20.050 empreses, que ocupen prop de 215.250 persones. Val a dirque és una branca molt atomitzada, en la qual predominen lespetites firmes, atès que el 90% de les empreses tenen menys de20 treballadors. D’altra banda, el subsector espanyol del mobleocupa la cinquena posició en termes de producció dins de laUnió Europea, darrera d’Itàlia, Alemanya, Gran Bretanya i França.Cal destacar que els principals països comunitaris productorssón, també, els consumidors de mobles més importants.

En el conjunt de l’Estat el sector es distribueix geogràficamentper tot el territori, si bé algunes especialitats presenten unaconcentració significativa. De fet, es pot apuntar que el segmentde serradura i preparació industrial de la fusta –que consumeixprimera matèria en rotlle– es localitza prop dels boscos, sobretota Galícia. Per la seva banda, l’especialitat de la fusteria, malgratque està molt distribuïda territorialment, es caracteritza perconcentracions locals, com ara les d’Íscar (Valladolid) i Villacañas(Toledo). Finalment, el subsector del moble se situa, per ordred’importància, a la Comunitat Valenciana, Catalunya, el País Basci la Comunitat de Madrid.

El Principat concentra entorn d’un 15% de la indústria de fusta imoble del conjunt estatal pel que fa a nombre d’empreses i un15% quant a la xifra de negoci. Segons subsectors, es pot apuntarque la branca del moble és la més important, atès que repre-senta un 55% de la producció del global de l’activitat catalana.Dintre del segment de la fusta destaca el capítol de la segonatransformació (34% de la producció total) i, finalment, el de laprimera transformació (11%).

Pel que fa a la indústria del moble, al Principat hi ha ubicats uns1.600 establiments, que ocupen aproximadament uns 17.000treballadors directes. D’aquesta manera, Catalunya ocupa lasegona posició darrere de la Comunitat Valenciana, amb unpercentatge proper al 40% de la producció.

Entre les diferents especialitats que configuren aquesta activitatal Principat la més important és la fabricació seriada. Aquestsegment és integrat per més d’un centenar d’empreses, relati-vament especialitzades per línies i per productes, que presentenuna ocupació mitjana propera als 50 treballadors i que són les demajor dimensió de tot el sector. Aquestes firmes s’encarreguen,principalment, de les fases de disseny, d’encaix, d’embalatge ide distribució del moble modular, així com de la fabricació delmoble a mida, especialitat que permet obtenir un major margecomercial. En canvi, per a la resta de les fases del procés pro-ductiu, les empreses de la branca de la fabricació seriada fan ús,generalment, de la subcontractació.

Geogràficament, l’activitat està molt concentrada a la comarcadel Montsià, considerada com a microclúster de mobiliari per ala llar, i, en un segon terme, a les comarques de l’Alt Camp i elVallès Oriental, principalment als municipis de la Sénia, Ulldecona,la Garriga i Valls. A la comarca del Montsià l’any 2008 s’hi localit-zaven prop de 55 fàbriques i d’uns 40 punts de venda. Aquestesfactories tenien una ocupació conjunta d’uns 1.800 treballadorsi els centres comercials donaven feina a unes 375 persones, alsquals cal afegir aproximadament uns 1.600 treballadors indirectesque es comptabilitzaven a la comarca. S’ha d’apuntar que l’úsfreqüent d’activitats de subcontractació per part de les empresesde fabricació seriada ha provocat que al voltant de les gransempreses del sector de la fusta i el moble s’hagi establert unaàmplia xarxa de firmes auxiliars de dimensió variable d’acordamb la seva especialitat, si bé predominantment de grandàriapetita o mitjana. Cal assenyalar que es tracta d’activitats que

requereixen d’una dotació de capital inicial reduïda i, per tant,es caracteritzen per ser tecnològicament poc intensives. D’altrabanda, s’ha d’assenyalar que el principal punt feble d’aquestesempreses auxiliars és la manca de competitivitat enfront de lesfirmes auxiliars d’altres països europeus, especialment d’Itàlia, laqual cosa obliga a actuar amb uns marges molt reduïts.

Per la seva banda, el segment de la fabricació per encàrrec,l’altre gran capítol de la indústria del moble, és integrat al Prin-cipat per més d’un miler de tallers de fusteria, que es trobendispersos per tot el territori. La majoria d’aquests establimentssón de dimensió reduïda, amb una ocupació mitjana de propde 3 treballadors, i operen per a mercats locals o comarcals.Generalment, s’especialitzen en la fabricació de caràcter artesà,principalment de mobiliari per a la llar, i utilitzen, sovint, moltsproductes modulars semielaborats, amb l’objectiu de contenirles despeses associades a la utilització de mà d’obra.

Segons la destinació dels béns fabricats, es pot apuntar que dinsde la indústria del moble a Catalunya destaca per la seva impor-tància la fabricació de mobiliari per a la llar, que concentra gai-rebé la meitat de la producció total d’aquest subsector, seguidade la de mobiliari per a l’oficina (prop d’un 20%). Les especialitatsen les quals Catalunya abraça unamajor proporció de l’activitat enrelació amb Espanya és la de mobiliari per a col·lectivitats i la demobiliari per a l’oficina, en les quals copsa al voltant d’un 31% id’un 27% de la producció estatal, respectivament.

Pel que fa específicament al subsector de la fusta, s’ha d’assenya-lar que Catalunya concentra aproximadament un 17% del nom-bre d’empreses i un 13% de l’ocupació del conjunt d’Espanya. Calapuntar que aquestes empreses es troben ubicades, sobretot,a les comarques del Berguedà i d’Osona. Segons segments, enl’apartat de la primera transformació la participació del Principatdins del global estatal se situa en el 8% en llocs de treball, mentreque en el cas de la segona transformació s’eleva al 18%. La bran-ca de la fusta es caracteritza per una gran atomització, atès queel gruix del teixit empresarial està configurat per firmes de petitadimensió –el 92% de les empreses tenen plantilles de menys de20 treballadors. L’atomització elevada és conseqüència, entrealtres, de l’origen familiar d’una bona part de les empreses,dels pràcticament nuls obstacles que hi ha per a l’entrada enel subsector de nous emprenedors –que s’estableixen ambfacilitat–, de l’escassa participació de capital estranger, i del fetd’organitzar-se en districtes industrials –la qual cosa afavoreixel desenvolupament de nuclis de petites firmes. Altres tretssingulars de la branca de la fusta són el caràcter força intensiuen factor treball de l’activitat productiva i l’escassa rendibilitat deles empreses. Aquesta intensitat en la utilització del factor humàal subsector explica que en els darrers anys el segment pateixiuna forta competència dels països de l’est d’Europa i també delspaïsos asiàtics, amb uns costos demà d’obra molt inferiors als delPrincipat. Això ha provocat, per exemple, una reducció properaal 80% de les empreses gironines relacionades amb el sector dela fusta en la darrera dècada.

Dins del segment concret de la primera transformació de lafusta destaca l’especialitat de la fabricació de fulloles, taulersi plafons, que suposa el 72% de la producció total. Tanmateix,la principal activitat en termes d’ocupació és la serradura i lapreparació industrial de la fusta, que concentra el 59% delglobal. Respecte de la segona transformació, cal apuntar que elcapítol més important és el de la fusteria per a la construcció,que representa un 63% de la producció i un 70% de l’ocupaciódel segment. Val a dir que l’evolució d’aquesta especialitatestà molt vinculada a la construcció –les despeses de fusteria


Per la seva banda, les exportacions del sec-tor global de la fusta i el moble a Catalunyavan assolir l’any 2008 un import de 639,2milions d’euros, la qual cosa representàuna davallada en termes corrents properaa l’1% en comparació amb el 2007. Calesmentar que l’evolució experimentadapels capítols de la fusta i del moble vamos-trar una evolució diferenciada. Així, mentreque el primer, amb una xifra de gairebé123,5 milions d’euros, augmentà les sevesvendes a l’exterior un 9,6% en valor, en labranca del moble van caure un 3,3%, ambun total de 515,7 milions d’euros. D’altrapart, es pot apuntar que el pes relatiu deles exportacions de fusta assolí un 20% enel valor total del sector enfront del 17% del’exercici anterior, mentre que les vendes al’exterior del moble significaren el 80% res-tant, reduint la seva presència en 3 puntspercentuals en relació amb el 2007. Mal-grat l’evolució negativa mostrada per lesexportacions del subsector del moble, s’hade remarcar que el Principat es va mante-nir com a líder de vendes a l’exterior dinsdel conjunt de l’Estat en aquest segment.

Pel que fa a les importacions del sectorcatalà, s’ha d’assenyalar que van disminuirel 2008 un 12,6% en valor, situant-se en untotal d’aproximadament uns 1.087 milionsd’euros, cosa que evidencià un canvi detendència respecte del darrer exercici. Calremarcar que en aquest cas les compresa l’exterior del subsector de la fusta van

mostrar una evolució diferenciada en elseu ritme de creixement en relació ambles del moble, atès que les primeres dava-llaren entorn d’un 22% en termes correntsi les segones es reduiren prop d’un 8%.En un altre sentit, es pot destacar que elpes específic de les importacions de labranca de la fusta va ser l’any 2008 de pocmés d’un 30% sobre el conjunt del sector,mentre que el del moble de gairebé el 70%restant. Finalment, s’ha d’esmentar quel’evolució manifestada per les exportacionsi les importacions del sector al Principatdurant el 2008 va generar una millora deldèficit comercial, que va disminuir en pocmés d’un 25% en valor, amb un total de447,8 milions d’euros, alhora que la taxa decobertura es situà en el 58,8%. En aquestsentit, val a dir que el dèficit comercial envalor per segments va caure més en elcas de la fusta (33%) que en el del moble(16,5%).

Durant el 2008 els comptes de resultatsde les empreses catalanes del sector dela fusta i el moble van experimentar dava-llades significatives, com a conseqüència,sobretot, de la contracció de la cartera decomandes. Aquest panorama negatiu esproduí tot i la tendència favorable mos-trada pel conjunt dels costos als que s’en-frontaren les firmes del Principat, els qualses mantingueren força estables al llarg del’any. En aquest sentit, cal destacar que elspreus de la fusta evidenciaren un lleuger

increment durant el 2008. D’altra banda,s’ha de remarcar que, a l’igual que enexercicis anteriors, la incidència dels costosde la fusta –tant els de la procedent de laresta de l’Estat com de l’estranger– sobrel’estructura de costos de les empreseses va mantenir invariable al llarg de l’any2008, la qual cosa s’explicà per dues raons.La primera, perquè durant el 2008 pros-seguí la tendència dels darrers exerciciscaracteritzada per una demanda creixentd’altres primeres matèries diferents a lafusta, com per exemple el vidre, l’alumini,etc., les quals s’incorporen cada vegadamés en els mobles com a substituts i coma complements de la fusta. I la segona, perl’esforç continuat esmerçat pels fabricantsdel sector durant els darrers anys encami-nat a reduir el pes específic del cost de lesprimeres matèries i, així, augmentar el valorafegit dels productes acabats.

En aquestes circumstàncies, cal destacarque durant el 2008 les empreses vanmodi-ficar la seva política d’inversions en actiusreals, atès que el dràstic descens de benefi-cis més unes perspectives futures de nego-ci desfavorables no van permetre mantenirel ritme inversor d’exercicis precedents.L’activitat inversora del 2008 es va centrar,principalment, en la introducció d’innova-cions d’elevat component tecnològic, jaque les inversions no directament lligadesamb la millora del procés productiu pràcti-cament s’aturaren.

representen, aproximadament, un 10% del cost de producciótotal d’un habitatge–, branca que es caracteritza per unes fortesoscil·lacions cícliques. El teixit empresarial de la fusteria per a laconstrucció està notablement fragmentat, amb un predominide petites firmes que operen per encàrrec. Es pot assenyalar,així mateix, que aquesta especialitat ha de competir en l’actua-litat en dos fronts, com són, d’una banda, el que plantegen elsproductes substitutius –sobretot, pel que fa als elements exte-riors (finestres, persianes, etc.)– i, d’altra banda, el fenomen delbricolatge.

Taula 19. Pes específic del subsector del moble a Catalunya. 2007



Vendes netes productes sobre el total del sector a Espanya 16,4%


Font: Instituto Nacional Estadística (INE) i Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).

Figura 37. Participació del comerç exterior català del subsector del moble en el conjunt estatal. 2008Percentatges

33%28%

72%

67%

Catalunya

Resta d’Espanya

Exportacions Importacions

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya i de l’Asociación Nacional de Industriales y Exportadores de Muebles de España (ANIEME).


Moble per a la llar

El segment del moble per a la llar és el queté un major pes relatiu dins del conjunt delsector de la fusta i el moble, tant pel quefa al nombre d’empreses com al volumde producció, a l’activitat exportadora ial nivell d’ocupació. Catalunya representauna mica menys del 20% de la producció,de les exportacions i del nombre de llocs detreball del subsector en el total d’Espanya,situant-se en el segon lloc, just darrere dela Comunitat Valenciana. Val a dir que lamajor part de la producció del Principates destina al mercat domèstic, el qual vaabsorbir el 2008 aproximadament un 85%de tota la fabricació.

Anivell d’Espanya lesprincipals destinacionsgeogràfiques tradicionals de la producciódel segment són Catalunya, la Comunitatde Madrid i la Comunitat Valenciana, querepresenten entorn d’un 60% del total dela demanda. Cal apuntar que en els darrersanys s’estan posant en marxa en el mercatintern agrupacions de distribuïdors quecomparteixen un conjunt de punts devenda. Aquests distribuïdors concentrenles comandes de cadascun dels comer-ços, la qual cosa els permet disposar d’unpoder de compra elevat, circumstànciaque, d’altra part, beneficia les empresesfabricants de mobiliari, ja que poden rebrecomandes més grans que garanteixen,entre altres, avantatges de costos i decontrol. En aquest sentit, s’ha d’assenyalarque els canals de distribució del moble,tant al Principat com en el conjunt del’Estat, són, segons ordre d’importància, elscomerços tradicionals, les grans superfíciesespecialitzades, les botigues especialitzadesen una habitació, els grans magatzems, elshipermercats, i altres.

L’any 2008 la xifra de facturació de la bran-ca de mobiliari per a la llar a Catalunya vacontinuar amb la tendència negativa delsdarrers exercicis, però amb la particularitatque el descens patit va ser força significatiurespecte al registrat el 2007, amb una cai-guda d’aproximadament un 33% en euroscorrents. A l’igual que en anys anteriors,l’evolució desfavorable va ser conseqüèn-cia, principalment, de la contracció de lademanda interna, que va reduir-se envalor a l’entorn d’un 40%. Aquesta davalla-da s’explicà per la feblesa del consum deri-vada de la crisi econòmica, sobretot patental llarg de la segona meitat de l’exercici.

Durant el 2008 les exportacions de labranca a Catalunya van minvar un 2,9%en termes nominals en comparació al2007, la qual cosa suposà un import d’uns419 milions d’euros. Aquest resultat posi-tiu s’explicà, sobretot, pel comportamentmostrat per l’especialitat del moble, queregistrà un creixement de gairebé un 4,5%en valor, mentre que la de cadires i altresseients reduiren les seves exportacionsprop d’un 13%. Igualment, és important

apuntar que les principals destinacions deles vendes catalanes del segment a l’estran-ger van ser els mercats de la Unió Europea,entre els quals destacaren, segons ordred’importància, França –amb un percen-tatge superior al 36% de les exportacionstotals de l’activitat–, Polònia, Portugal iItàlia. Cal remarcar que el 2008 els mercatsexteriors van ser la destinació del 15% de laproducció global del segment del mobleper a llar i, a més, suposaren gairebé un68% del global de les exportacions catala-nes del sector. La branca es caracteritza perun potencial exportador força elevat, atèsque les quotes de mercat actuals de lesempreses als països destinataris són encaraforça reduïdes. D’altra banda, cal esmentarque el nombre d’empreses que ven al’exterior és reduït, i són, fonamentalment,de dimensió mitjana o gran, dedicant alsmercats estrangers entre un 20% i un 30%de la seva producció. En línies generals, lesfirmes que venen a mercats forans basenla seva estratègia d’internacionalització enproductes de marca i disseny. En aquestcas, la venda es realitza a grans distribuï-dors dels països destinataris, procedimentque suposa avantatges econòmics per a lesempreses catalanes, tant per la dimensiósuperior de les comandes com per la majorseguretat en la gestió del cobrament.

Per la seva banda, durant el 2008 lesimportacions de mobiliari per a la llar aCatalunya van descendir aproximadamentun 8% en valor, assolint-se un import de681,5 milions d’euros, cosa que significàtrencar la tendència positiva del 2007. Vala dir que aquestes es van centrar, principal-ment, en productes de gamma baixa i depreu reduït, procedents de països com laXina (28% del total de les compres a l’exte-rior) i Polònia (15%). No obstant això, entreaquestes també van estar presents bénsde disseny, sobretot de procedència italia-na i francesa, la qual cosa és indicativa dela important penetració al mercat interiorde productes de qualitat alta procedentsde països de l’entorn. Cal mencionar, dela mateixa manera, que les compres a l’es-tranger del segment van suposar el 63% deles importacions totals del sector a Cata-lunya. Com a conseqüència de l’evolucióexperimentada per les exportacions i perles importacions de la branca al Principat,el saldo comercial va enregistrar l’any2008 una davallada del dèficit superior aun 14% en valor, mentre que la taxa decobertura se situà en un 61,5%.

En els darrers anys el subsector a nivellestatal ha portat a terme una importantreestructuració, atesa la davallada signifi-cativa de la demanda del moble clàssic ila creixent demanda de moble modern,provocant la transformació de les línies deproducció especialitzades en mobles degamma alta –principalment, moble clàs-sic– cap a línies de fabricació de mobles degamma mitjana i baixa –moble modern–,cosa que conduí a un increment important

de la competència per a les empreses cata-lanes dedicades a la fabricació de moblesde gamma mitjana i baixa –aquestes nor-malment no realitzen produccions seriadessinó que fabriquen, bàsicament, a mida. Aaquest fet s’ha d’afegir la competènciacreixent procedent de països com la Xinao Polònia, els quals ofereixen una relacióqualitat/preu capaç de fer front als produc-tes de gamma mitjana i baixa fabricats alPrincipat. Tot això, juntament amb la fortadavallada del consum de mobiliari per ala llar del 2008, provocà una nova rees-tructuració del subsector al Principat, puixque les empreses més petites varen ser lesprimeres en patir els efectes de la reduccióde la producció i, conseqüentment, de lesvendes, i per tant, les primeres en portara terme reestructuracions de personal,aplicant mesures com, per exemple, expe-dients de regulació d’ocupació temporals.En aquest sentit, es pot assenyalar quel’any 2008 el nombre de llocs de treball deles firmes de l’especialitat del moble per ala llar va mostrar una tendència força nega-tiva respecte de l’exercici anterior. Malgrataixò, s’ha d’apuntar que la davallada expe-rimentada per l’ocupació del segment vaser inferior a la registrada per la producció,la qual cosa s’explicà per l’esforç realitzatper les empreses en mantenir l’estabilitatde les seves plantilles.

Per últim, s’ha d’apuntar que durant el 2008es tornà a constatar com continuen intro-duint-se en l’activitat productiva de la bran-ca els components de disseny i de funcio-nalitat, com a estratègia de diferenciacióde la fabricació autòctona i com amitjà percompensar la dificultat de competir contraels baixos preus dels béns importats. Enaquest mateix sentit, altres elements dife-renciadors, com l’escurçament del tempsde lliurament o una millora dels canals dedistribució per tal d’arribar amb més facili-tat als consumidors, són aspectes que lesempreses catalanes del segment tractende corregir. Aquesta és una característicarellevant del conjunt de les firmes del Prin-cipat de mobiliari per a la llar en els darrersanys i, també, el 2008. Aquesta apostadecidida per millorar la qualitat i el dissenyde la producció, la qual cosa significaun esforç important en la introducció demillores tecnològiques i majors inversionsen tecnologia per perfeccionar els produc-tes acabats, permet, també, gaudir d’unavantatge comparatiu significatiu enfrontdels seus competidors.

Mobiliari d’oficina

L’any 2008 l’especialitat de mobiliari d’ofi-cina va trencar amb la senda positiva delsdarrers exercicis, registrant un moderatdescens de la seva xifra de facturació.Val a dir que aquest segment és integrata Catalunya per aproximadament unes300 empreses, entre les quals prop d’unatercera part tenen actualment un desen-volupament industrial i una presència des-


tacable en el mercat estatal, mentre que laresta són petites firmes amb menys de 10treballadors i de caràcter artesà.

Cal remarcar que el segment es caracteritzaper la presència d’empreses que no estanespecialitzades totalment en la produccióde mobiliari d’oficina, sinó, més aviat, percompanyies integrades en diferents àmbitsde la fabricació de mobiliari. Això ha estatconseqüència de la reestructuració que vapatir l’especialitat durant els anys posteriorsa la crisi de principi de la dècada dels anysnoranta, quan els fabricants van apostar,principalment, per estratègies de diversifi-cació de l’oferta, i van optar per introduir-seen altres especialitats productives, com arael mobiliari per a la llar, el mobiliari urbà i elmobiliari d’equipament de col·lectivitats. Unaltre dels trets que caracteritza la branca ésl’esforç inversor creixent en recerca i desen-volupament de nous productes, amb unaatenció especial pel factor disseny.

Respecte a la marxa dels mercats exteriors,s’ha d’esmentar que l’any 2008 les expor-tacions de la branca van reduir-se gairebéun 4% en termes corrents, amb un importde gairebé 55,3 milions d’euros. De lamateixa manera, les importacions palesa-ren una reducció superior al 4%, la mateixadavallada que el 2007, com a resultat dela qual se situaren en un total de 39,3milions d’euros. Cal apuntar que, malgratl’evolució similar en el ritme de caigudade les vendes i de les compres a l’exterior,el major pes de les primeres va provocaruna caiguda d’un 2,6% en el tradicionalsuperàvit de la balança comercial, mentreque la taxa de cobertura se situà propera al141%. S’ha d’apuntar que el 2008 les expor-tacions catalanes de la branca representa-ren gairebé un 9% en valor del conjunt delsector al Principat i les importacions vansuposar al voltant d’un 4%. Com és tradi-cional, les vendes a l’exterior es van destinar,sobretot, a França –principal comprador demobiliari metàl·lic i de fusta–, Rússia, Països

Baixos, Bèlgica, Gran Bretanya i Portugal.Per la seva part, les importacions procedi-ren, principalment, d’Itàlia, Xina, Alemanya,França i Portugal.

Mobiliari per a col·lectivitatsi mobiliari urbà

El capítol de mobiliari per a col·lectivitatsi mobiliari urbà –com l’hostaleria, les salesd’espera, els auditoris, els palaus de con-gressos o les entitats bancàries, entrealtres– va patir el 2008 un canvi de ten-dència en comparació als darrers anys,mostrant una marxa moderadament nega-tiva. Aquesta evolució s’explicà tant per ladavallada de la demanda interna com delsmercats exteriors, que patiren els efectesinicials de la crisi econòmica, especialmenten el segon semestre de l’exercici.

Fusteria d’obra i elementsper a la construcció

L’evolució de la branca de la fusteria d’obrai elements per a la construcció està forta-ment vinculada a la marxa del sector dela construcció. Cal apuntar que la fusteriad’obra fabrica productes demanats a lafase final de l’activitat constructora, mentreque els elements per a la construcció sónutilitzats en les diverses fases del procés deconstrucció residencial. L’any 2008 totesdues especialitats van experimentar unadavallada considerable de la seva produc-ció. Cal assenyalar que aquests resultatsnegatius s’explicaren, sobretot, pels nega-tius resultats de la construcció d’habitatgesen general. En aquest sentit, s’ha d’afegirque gràcies a la rehabilitació d’habitatgesla branca no va patir un descensmés intensde la seva producció durant el 2008.

En l’especialitat de fusteria d’obra cal des-tacar que tant el segment del mobiliari decuina i bany com l’apartat de les baranesinteriors experimentaren una reducció dela seva xifra de facturació d’aproxima-

dament un 40% en valor. Pel que fa alsmercats exteriors, és important apuntarque mentre les exportacions es van incre-mentar gairebé un 6% en termes nominals,percentatge molt inferior al creixementdel 105% de l’exercici anterior, les impor-tacions minvaren poc més d’un 24%, persota del 40% de la davallada del 2007. Val adir que les vendes a l’exterior absorbeixenaproximadament una quarta part de la pro-ducció en el cas de l’especialitat de fusteriad’obra, i que es destinen, sobretot, a paï-sos de l’Europa oriental –en aquest darrercas, especialment, pel que fa a la fusteriade tancaments interiors, com les portes ividrieres. D’altra banda, cal apuntar que endeterminats àmbits la fusta ha de competiramb productes substitutius que la despla-cen progressivament dels mercats. Aquestés el cas de la fusteria d’obra exterior, quecontinuà afrontant una competència inten-sa de materials, com ara el PVC o l’alumini,a més de veure’s sotmesa a la forta concur-rència de fabricants europeus especialitzatsen productes d’alta qualitat –especialmentd’Itàlia, Alemanya i França.

Respecte a l’especialitat dels elements per ala construcció, cal esmentar que durant el2008 va mantenir la senda positiva d’exer-cicis anteriors, gràcies a la continuïtat dedeterminades inversions en infraestruc-tures, com la construcció de ponts, d’es-tructures de fusta, i de bigues de fustalaminada, sense les quals la seva evolucióhagués estat desfavorable.

Tapisseria

El segment de la tapisseria va presentar l’any2008 un canvi de tendència en relació ambexercicis anteriors, com a conseqüència delfort afebliment de la demanda interna. Tantla tapisseria en sèrie com la tapisseria perencàrrec van experimentar caigudes signifi-catives en les seves xifres de facturació entermes nominals.

Figura 38. Comerç exterior del subsector del moble a Catalunya. 2008Milions d’euros

Importacions

Exportacions

Fabricació

d’altres mobles

Fabricació de mobles

de cuina i bany

Fabricació de cadires

i altres seients

0

100

200

300

400

160,4

336,8

8,217,4

258,4

344,7

Fabricació de mobles

d’oficina i d’establiments

comercials

55,339,3

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.


Val a dir que l’especialitat de la tapisse-ria es caracteritza per un mercat interioramb una intensa competència, i per unesexportacions força dinàmiques. En aquestalínia, cal apuntar que en els darrers anys lesestratègies empresarials han potenciat lesvendes a l’estranger per defugir de la fortaconcurrència en preus existent entre lesempreses del conjunt estatal, principalmentdel nucli industrial de Yecla (Múrcia), que téuna posició capdavantera dins del mercatdomèstic.

Envasos i embalatges

El subsector dels envasos i els embalatgesinclou la fabricació de caixes, paletes, gàbiesi cilindres de fusta per a cables. Es localitza,principalment, a la rodalia de Barcelona, laqual cosa s’explica per la necessitat de labranca de ser a prop dels mercats de con-sum final, i a la província de Lleida, per laseva importància com a lloc productor defruita. L’any 2008 el segment vamantenir lamarxa positiva dels darrers exercicis, encaraque a un ritme sensiblement inferior. Pel quefa alsmercats exteriors, cal assenyalar que lesexportacions del segment evolucionarenmolt positivament, puix que aquestes esvan incrementar gairebé un 30% en valorrespecte de l’exercici anterior. Les importa-cions, per la seva banda, augmentaren propd’un 5% en termes corrents.


L’any 2008 el Departament d’Innovació,Universitats i Empresa de la Generalitatva anunciar el finançament de plans deviabilitat de les empreses del moble, a mésde l’impuls d’un pla estratègic per a quèla indústria del sector s’internacionalitzii millori la seva distribució comercial. Val

a dir que aquest pla estratègic consta dedos eixos, com són la internacionalitzaciói la comercialització. En el primer, no estracta només d’incrementar les exporta-cions, sinó de produir-ne en altres països.En aquest sentit, la patronal del segmentfa uns anys que intenta impulsar un pro-jecte similar als que tenen en marxa elsfabricants de moble d’Itàlia, que disposend’un clúster d’empreses terciàries al Brasil,on la mà d’obra és més barata. En el segoneix, els moblistes prosegueixen amb la ideade la creació d’una plataforma logística deproveïment i distribució, la qual cosa potpermetre reduir els seus costos.

El Centre deDifusió Tecnològica de la Fustai elMoble (CENFIM) va engegar el 2008 unaexperiència pilot anomenada “ecodisseny”,en què participaren empresaris, experts iadministració pública, amb l’objectiu dedissenyar nous productes, que, tant perla matèria primera com pel seu procésde fabricació, són ecològics. El projectecompta amb el suport del Departamentde Medi Ambient i Habitatge i d’ACC1ÓCIDEM/COPCA de la Generalitat de Cata-lunya, d’experts mediambientals de dife-rents universitats i d’algunes empreses,i consisteix, d’una banda, en la formaciódels empresaris i, de l’altra, en el dissenyd’un producte ecològic i amb ecoetiqueta–disseny amb el mínim de primera matèriapossible, consum mínim d’energia durantel procés de fabricació, increment de la vidaútil de l’article i optimització del transport.Val a dir que les empreses participants sónde tres àmbits diferents: fusteria industrial,mobiliari infantil i mobiliari per a la llar. Elprojecte es completa amb una campanyade sensibilització dirigida, d’un costat, a ladistribució i, de l’altre, al client final.

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya(CTFC), ubicat a Solsona, va constituir el2008 un comitè sectorial, com a òrgan de

comunicació, consulta i difusió sobre qües-tions de temàtica forestal per a empreses iinstitucions. L’objectiu d’aquest comitè ésdonar més projecció al coneixement i a latecnologia que és impulsada des del CTFC,divulgant aspectes relacionats amb l’ense-nyament i la recerca, a més d’oferir assis-tència tècnica a empreses i institucions enels àmbits rural, forestal, agroforestal i de laindústria de la fusta. En un altre ordre decoses, s’ha d’apuntar que el Departamentd’Innovació, Universitats i Empresa de laGeneralitat va aportar un milió d’euros alCTFC per contribuir a finançar la construcciódel nou edifici de la institució, amb un costtotal de 4,6 milions d’euros per a un immo-ble de 3.236 m2 repartits en un total de 4plantes del mateix municipi.

La multinacional sueca Ikea va anunciarl’any 2008 la intenció d’obrir un total de 4establimentsmés a Catalunya en la properadècada. Així mateix, la companyia va inau-gurar a Valls el seu segon magatzem logís-tic, que juntament amb el que ja existia,abasteix a totes les botigues que té el grupa la península ibèrica. Aquest magatzem,amb una superfície de 65.000 m2, suposàuna inversió de 60,6 milions d’euros i lacreació de 150 nous llocs de treball. Val adir que la firma, líder mundial en mobiliarii complements per a la llar, disposa de 260botigues en 36 països d’arreu del món iocupa a 118.000 persones.

L’empresa JC Group, fabricant de taules iarmaris per a oficines a Santa Perpètua deMogoda, va anunciar l’any 2008 l’ampliacióde la seva producció, a través de la subcon-tractació de la seva producció a la Xina i al’Índia. D’aquesta manera, l’empresa cata-lana preveu fabricar en els propers anysel 60% de la seva producció en aquestspaïsos i té la intenció de centrar la sevaactivitat de R+D i de màrqueting a la sevafactoria del Principat.


3.5. Paper i cartróL’any 2008 el sector del paper i cartró va palesar uns resultats negatius, trencant amb

l’evolució positiva dels darrers exercicis. La producció de pasta de paper va minvar

un 3,4% en volum respecte del 2007, mentre que la de manufactures de paper i car-

tró va reduir-se un 4,5%. Dins d’aquestes, el segment que presentà una marxa més

favorable durant el 2008 va ser el de paper per a usos higiènics i sanitaris, amb un

creixement de la seva producció real d’un 3,6%, alhora que la resta d’especialitats

mostraren una tendència negativa.


Producció –

Ocupació –

Preus =/+

Exportacions +

Importacions –

Trets del sector

La indústria del paper i cartró comprèndues grans branques d’activitat, que sónla producció de polpa o pasta de paper–la primera matèria– i les manufacturesde paper i cartró. Aquesta última inclou elpaper premsa, l’especialitat del paper d’im-pressió i escriptura, el segment del paper

tissú (paper absorbent per a usos higiènicsi sanitaris), l’apartat de la línia marró (cartróondulat, paper kraft per a sacs i cartronet) i,finalment, el capítol de les especialitats.

Internacional

A nivell mundial, el sector del paper i car-tró es caracteritza per una demanda quemostra una tendència creixent i vinculada

a l’evolució de l’economia en general. Noobstant això, està sotmesa a acusades oscil-lacions cícliques en el comportament delmercat. Cal assenyalar que aquestes oscil-lacions estan força condicionades, d’unabanda, per la intensa internacionalitzacióque caracteritza l’activitat, i, en particular,per la marxa del sector als Estats Units –pri-mer productor mundial–, i, de l’altra, perl’evolució de l’oferta, que palesa notablesmodificacions en la seva capacitat produc-tiva, d’acord amb la pressió de la demandai del comportament dels preus. D’aquestamanera, la posada enmarxa de noves instal-lacions fabricants de polpa o la reoberturad’establiments –que havien estat tancats–en períodes de reactivació de la deman-da i d’augment de preus provoca, sovint,situacions d’excés d’oferta i reduccions delspreus de mercat, la qual cosa genera uncanvi de tendència i les dificultats conse-qüents. Aixímateix, les oscil·lacions cícliquesque pateix el sector es veuen afectades perles estratègies d’expansió i de recerca denous mercats dutes a terme per les gransmultinacionals papereres i, enmenormesu-ra, per la relativa fragmentació empresarialque hi ha en el mercat en l’àmbit interna-cional. Aquesta fragmentació implica unadescoordinació en matèria d’inversions, decreixements de capacitat productiva i degeneració d’estocs, la qual cosa provocaefectes acumulatius en les tendències delsector i fa que les oscil·lacions guanyin enintensitat i freqüència.

Cal destacar, per exemple, que tot i leselevades economies d’escala que caracte-ritza la producció de paper i de pasta decel·lulosa, els quinze principals fabricants anivell mundial concentren una quota glo-bal del mercat d’aproximadament un 35%.No obstant això, en els darrers anys s’haobservat un comportament menys cíclic enel mercat del paper i cartró, la qual cosa haestat un factor primordial per a l’estabilitatde la branca. Això pot explicar-se per lesactuacions que han seguit les empresesmultinacionals més importants per afrontarles oscil·lacions dels cicles dels negocis, mit-jançant el desenvolupament d’estratègiesde concentració, alhora que aconseguienmillorar les seves posicions en els mercats.Aquestes actuacions s’han materialitzat através de diverses vies. En alguns casos, s’harecorregut a processos de fusions, com araels desenvolupats en anys passats per certsgrups mundials. En altres ocasions, mit-jançant adquisicions d’empreses. En altrescasos, les actuacions dutes a terme per lesempreses multinacionals han consistit enl’intercanvi de divisions de negoci entregrups. Un altre tipus d’estratègia realitzadaper les grans companyies del paper i cartróen els darrers anys ha estat la reestructura-ció i l’eliminació d’unitats i àrees de negocino rendibles.

La tendència vers la concentració del’activitat experimentada en els darrersanys pel sector del paper i cartró a escala

Classificació del sector de producció de paper i cartró

Polpa o pasta de paper

La principal font de cel·lulosa per a la fabricació depasta depaper és la fusta (55%), i la res-ta és una barreja de lignina, resines, sucres i altres. Les pastes papereres es classifiquen:

En funció de la matèria primera fibrosa utilitzada en la seva fabricació:

•Pastes de fibra llarga: fabricades a partir de fustes de coníferes, com ara avet i pi.•Pastes de fibra curta: fabricades a partir de fustes frondoses, com eucaliptus, faig,bedoll i roure.•Pastes de plantes anuals: fabricades a partir de fibres de plantes anuals, com araespart, palla, abacà, sisal, cotó i cànem.

En funció de les característiques del procés de fabricació emprat:

•Pasta kraft.•Pasta al sulfit.•Pastes mecàniques i semiquímiques.•Pastes especials.•Pasta de paper recuperat.

Manufactures de paper i cartró

Paper premsa.

Paper d’impressió i escriptura, que inclou quatre grans tipus de paper:

•Estucat.•No estucat.•Autocopiador.•Especialitats.

Paper tissú (paper absorbent per a usos higiènics i sanitaris).

Línia marró (cartró ondulat i cartronet).

Papers especials (paper kraft per a sacs i altres).



La presència del sector del paper i cartró a Catalunya és destaca-ble. Es comptabilitzen uns 554 establiments fabricants, dels quals89 són dedicats a la producció de pasta de paper, paper i cartrói 465 a la d’articles de paper i cartró. Ocupa entorn d’uns 17.600treballadors directes, uns 4.500 en el segment de la pasta depaper, paper i cartró i uns 13.100 a l’activitat d’articles de paperi cartró. El Principat concentra una part notable de l’activitatestatal, atès que disposa de més del 31% dels establiments. Aixímateix, la grandària mitjana de les empreses catalanes és supe-rior que la de les firmes de la resta de l’Espanya, amb un total de31,8 ocupats per establiment enfront dels 30,8 del conjunt esta-tal. Per especialitats, però, el sector català presenta importantsdiferències, puix que si la mitjana d’ocupats per establiment ésde gairebé 51 en el cas de la producció de pasta de paper, paperi cartró, només és de poc més de 28 treballadors en el cas de lafabricació d’articles de paper i cartró. D’altra banda, es pot apun-tar que el grau de penetració del capital estranger en el sectorés significatiu, ja que s’estima que més del 70% de la facturaciócorrespon a empreses participades per capital forà.

Al Principat hi ha una presència important de les diverses activi-tats manufactureres que integren la indústria del paper i cartró.No obstant això, des dels anys vuitanta ha tingut lloc una reducciónotable del subsector de la polpa o pasta de paper, branca queen el cas català només opera, actualment, amb una única indús-tria, la qual obté pasta de cel·lulosa a partir de fibres de diversesplantes utilitzades a la fabricació de papers especials. Dins delsubsector de les manufactures de paper i cartró, el segment

de la línia marró és el que té una participació més elevada aCatalunya, ja que representa entorn d’un 54% de la producciótotal del conjunt de la branca. A aquest apartat li segueix enrellevància la fabricació de paper d’impressió i escriptura, amb unpes relatiu en el sector del 25% –dins la qual destaca la produc-ció de paper estucat (un 85-90% del capítol)– i, posteriorment,els segments del paper tissú (8,5%) i de les especialitats (12%).Geogràficament, l’activitat es localitza, sobretot, a les comarquesde l’Alt Penedès, l’Alt Camp, l’Anoia, el Vallès Oriental i el Ripollès,i, amb menor importància, al Baix Llobregat, el Vallès Occidental,el Gironès, la Garrotxa i el Segrià.

És important assenyalar que en els darrers anys el sector catalàdel paper i cartró ha realitzat un gran esforç per millorar la sevacompetitivitat, i una mostra n’ha estat el creixement del pes rela-tiu de les exportacions respecte de la producció total. Així, es potapuntar que el 2008 una quarta part de la producció de la brancaes va destinar als mercats exteriors.

Taula 20. Pes específic del sector de transformació a Catalunya. 2007



Volum de negoci a Catalunya sobre el total del sector a Espanya 29,8%


Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Instituto Nacional de Estadística i del’Institut d’Estadística de Catalunya.

Utilització de paper recuperat

La indústria espanyola del paper i cartró és la primera de la UnióEuropea pel que fa a l’ús de paper recuperat com a primeramatèria, amb una taxa d’utilització (percentatge del consumde paper i cartró recuperat sobre la producció total de paperi cartró) que se situava en el 84,9% l’any 2008. És a dir, d’unconsum anual d’uns 7,3 milions de tones de paper i cartró, untotal de poc més de 6,2 milions de tones és susceptible de serrecuperat com a primera matèria. Malgrat això, la recollida depaper i cartró usat a Espanya va ser el 2008 d’uns 5,0 milions detones, la qual cosa significà una taxa de recollida (percentatgede recuperació de paper i cartró usat sobre el consum globalde paper i cartró) de només un 68,8%. Això significà que delsgairebé 160 kg de paper i cartró consumits per habitant i anya l’Estat només se’n recuperen poc més d’uns 110 kg per al seureciclatge. No obstant això, cal apuntar que Espanya es mantéen la setena posició dels països de la Unió Europea en recollidade paper i cartró utilitzats.

Malgrat que en els darrers anys la recuperació de paper i cartróen l’àmbit estatal ha experimentat un gran desenvolupament,aquesta continua sent insuficient. Així, l’any 2008 es va incre-mentar la recollida de paper i cartró usat en volum un 1,6%,però, tanmateix, amb un total de 4,999 milions de tones non’hi va haver prou per cobrir el total del consum de paper icartró usat a Espanya, que va registrar una davallada d’un 4,1%i es va situar en 5,443 milions de tones. D’aquesta manera,el 2008 també es va haver de recórrer a les importacions depaper i cartró recuperat –procedents, sobretot, d’Alemanya–,les quals van suposar un total d’1,173 milions de tones. Val adir que les compres a l’exterior de paper i cartró recuperat van

experimentar el 2008 una reducció en termes reals d’un 6,1% enrelació amb el 2007. No obstant això, cal apuntar que la taxa dereciclatge (percentatge del consum de paper i cartró recuperatsobre el consum global de paper i cartró) es va incrementarl’any 2008 en 1,2 punts percentuals, i es va situar en el 74,9%.En aquest sentit, cal esmentar, també, que les exportacions depaper i cartró recuperat a nivell estatal van augmentar consi-derablement el 2008 un 48,1%, i se situà en un total de 729,4milers de tones.

A Catalunya, la major part de la primera matèria que utilitzenles empreses del sector té el seu origen en el reciclatge. Con-cretament, més del 70% del paper i cartró que es fabrica provéde material recuperat, percentatge que resulta força elevatdins del conjunt d’Europa, i que es preveu que continuï alPrincipat en els propers anys. En aquest sentit, s’ha d’apuntarl’existència de convenis de col·laboració establerts entre lesdiferents firmes de la branca i el Departament de Medi Ambienti Habitatge de la Generalitat, amb l’objectiu de continuar refor-çant la recollida i el reciclatge de paper. Actualment, el paperrecuperat és un bé escàs, per la qual cosa és indispensablemillorar els mecanismes de recuperació del paper, i més enca-ra si hi ha necessitat d’importar d’altres països. D’altra banda,els programes de recollida selectiva per al públic en general,que van començar a funcionar durant la dècada dels anysnoranta, continuen funcionant. Sobre això, s’ha de destacarque aproximadament un 40% del volum de residu urbà escorrespon amb paper i/o cartró usat.


internacional també ha tingut continuacióen el cas d’Espanya, encara que en menormesura. S’ha d’assenyalar que l’estructurasectorial en el conjunt de l’Estat, juntamentamb Itàlia i Portugal, és més fragmentadaque en els principals països fabricants.D’aquesta manera, si el 1998 es compta-bilitzaven 1.763 companyies i 50.619 ocu-pats, l’any 2008 el nombre va ser de 1.715empreses i un total de 54.270 treballadors,això suposà passar en els darrers deu anysd’un 28% de firmes amb una plantilla supe-rior als 20 treballadors a un 30%.

En els darrers anys la indústria del paperi cartró s’ha vist afectada per un dominicreixent de les activitats de la distribució.De fet, les empreses fabricants són cadavegada més dependents dels seus clients,els quals estableixen nombroses exigències,en àmbits com ara la qualitat, els preus i elsterminis de lliurament. En aquest sentit, aCatalunya hi ha un gran nombre de com-panyies familiars que dediquen tota o partde la seva capacitat productiva a la fabri-cació d’articles que es comercialitzen amb“marques de distribuïdor”. Aquest fet espalesa, sobretot, en aquelles especialitatsque estan més vinculades a la gran distri-bució i al consum final, com és el cas de lafabricació de paper tissú (paper absorbentper a usos higiènics i sanitaris).


Espanya i Catalunya

El sector de paper i cartró a Catalunya vaevidenciar l’any 2008 la mateixa evolu-ció que caracteritzà l’activitat a Espanyai a l’àmbit internacional. En aquest sentits’ha d’assenyalar que a escala estatal vatrencar-se la senda positiva dels exercicispassats. Així, el volum de la producció vaexperimentar una davallada d’un 4,5%, laqual cosa representà un total de poc mésde 6,4 milions de tones, de les quals apro-ximadament un 30% van ser fabricades alPrincipat. Cal esmentar que la fabricacióde paper i cartró en el conjunt de l’Estatva presentar el 2008 una contracció lleu-gerament superior a la mitjana dels païsosde la Unió Europea, que fou d’un 3,9% entermes reals. Aquest fet suposà reduir laparticipació estatal en la producció delsegment del paper i cartró a nivell euro-peu, assolint un percentatge inferior al 7%en volum. Val a dir que la disminució va sermolt diferent segons els països. Així, perexemple, els països que patiren descensosmés acusats durant el 2008 foren Finlàndia(8,4%), Itàlia (6,4%), Gran Bretanya (4,7%),França (4,4%) i Alemanya (4%). Així mateix,cal esmentar les davallades més significati-ves d’alguns països de l’est, malgrat el seuescàs pes relatiu a nivell europeu, tals comHongria (23%), Romania (19,9%) i Repúbli-ca Txeca (9,6%).

Pel que fa a la producció de polpa o pastade paper, s’ha de remarcar que durant el2008 va palesar igualment una evoluciónegativa a nivell estatal, amb un minva-ment d’un 3,4% en volum i un total de pocmés de 2 milions de tones, amb la qualcosa va invertir la tendència positiva delsanys precedents. Val a dir que Espanyava continuar sent el 2008 el sisè fabricantcomunitari de cel·lulosa, el quart exporta-dor de la Unió Europea i el setè del món,amb un percentatge proper al 5% de laproducció europea en termes reals. En rela-ció amb els resultats de la branca a nivelleuropeu, s’ha d’assenyalar que l’evolució vaser en conjunt negativa, amb un descensd’un 5% de la producció en volum, i untotal de 40,7 milions de tones. Tanmateix,igual que en el cas del segment del paperi cartró, la marxa de cada país va ser forçadiferent. Per exemple, les majors caigudeses produiren, per ordre d’importància, ala República Txeca (10%), Noruega (8,4%),Alemanya (3,3%) i Suècia (2,7%).

La demanda estatal de paper i cartró es vacaracteritzar l’any 2008 per un descens con-siderable respecte de l’anterior exercici. Defet, el consum aparent del sector va caureun 5,7% en volum, assolint un total de gaire-bé 7,3 milions de tones. En aquest sentit, ésimportant destacar que el nivell de consumde paper i cartró a Espanya i a Catalunyas’ha més que triplicat en els darrers 20 anystal com es deriva de l’evolució ascendentexperimentada pel consum de paper i car-tró per habitant, des dels 50 kg del 1985 als160 kg del 2008. Val a dir, no obstant això,que aquesta ràtio és menor que la d’altrespaïsos europeus, com per exemple Ale-manya (280 kg), i substancialment inferiora la dels Estats Units (370 kg)1, la qual cosa

1 Dades del World Resource Institute: Alemanya (2005)231,65 kg/persona/any.Estats Units (2005) 297,05 kg/persona/any.

implica que hi ha un important potencial decreixement. Tot i això, s’ha d’apuntar que elconsum anual per càpita de paper i cartró aEspanya triplica la mitjana mundial, que sesitua en prop dels 50 kg. D’altra banda, calmencionar que el mercat estatal denota unexcés de demanda, atès que anualment elconsum (gairebé uns 7,3 milions de tones)supera el volum de producció (poc mésd’uns 6,4 milions de tones). Això posa demanifest l’elevat potencial de creixementno explotat per part de la indústria local,però, alhora, palesa l’elevada penetració ipresència en el mercat de béns importatsde l’estranger.

Pel que fa a l’evolució de les transaccionsamb l’estranger, cal apuntar que el 2008van evidenciar a escala estatal una evo-lució força positiva respecte de l’exercicianterior. Així, les exportacions de paper icartró es van situar en gairebé un total de3 milions de tones, la qual cosa palesà unaugment en termes reals d’un 7%. Per laseva banda, les importacions estatals vancréixer un 1,9%, cosa que suposà assolirpoc més de 3,8 milions de tones.

Al Principat les exportacions de paper icartró van incrementar-se l’any 2008 un 3%en termes nominals, amb un import properals 1.084 milions d’euros. Aquest resultatpositiu es va aconseguir malgrat l’evoluciódesfavorable entre la relació euro-dòlar,que durant els primers set mesos de l’any2008 complicà les vendes a l’exterior, ambl’apreciació de la divisa comunitària res-pecte de la nord-americana. D’altra part, lesimportacions minvaren un 4,3%, situant-se en poc més de 1.103 milions d’euros.La diferència en l’evolució experimentadaper les vendes i per les compres a l’exteriordurant el 2008 va provocar una reducciópropera al 81% en el dèficit tradicional dela balança comercial del sector, amb unsaldo negatiu de 19,2 milions d’euros. Enaquest sentit, és important destacar que

Taula 21. Consum per càpita de paper i cartró a Espanya segons especialitats. 2008Kilograms per habitant

Especialitats kg per habitant %

Paper premsa i d’impressió i escriptura 56,6 35,5

Paper per a usos higiènics i sanitaris 15,8 9,9

Paper per a embalatges 74,3 46,6

Altres 12,7 8,0

Total 159,4 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Instituto Nacional de Estadística i de l’Asociación Española de Fabricantes de Pasta,Papel y Cartón (ASPAPEL).

Taula 22. Evolució del comerç exterior del sector del paper i cartró de Catalunya. 2006-2008Milions d’euros

2008 2007 % var. 2008/2007

Exportacions 1.083,8 1.052,6 3,0

Importacions 1.103,1 1.152,7 –4,3

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.


la taxa de cobertura va situar-se en un98,3% en termes nominals. Val a dir quela Unió Europea continuà sent el principalsoci comercial de Catalunya, àrea on es vadestinar aproximadament el 70% de lesvendes totals a l’estranger. Les principalsdestinacions van ser França i Portugal. Aixímateix, poc més del 80% de les compresde paper i cartró del Principat a l’exteriorva procedir de la Unió Europea, de lesquals destacaren com a principals païsosd’origen Finlàndia, França i Suècia.

L’any 2008 el subsector específic de la pol-pa o pasta de paper va trencar la tendènciad’exercicis anteriors pel que fa als preus,registrant-se una davallada considerable.Gràcies al fet que al llarg del 2008 el preude la polpa palesà una reducció impor-tant –el preu de la polpa de fibra llargaNBSK va minvar un 25,7%, i es va situar afinals d’any en 649,22 dòlars la tona, i elpreu de la polpa de fibra curta BHKP vacaure un 23,7%, fins a assolir els 594,99dòlars la tona–, els costos dels fabricantsde la branca al Principat augmentaren demanera moderada, atès que compensàels creixements experimentats per altresfonts de costos. En aquest sentit, val a dirque una altra primera matèria rellevanten la fabricació de paper i cartró com ésl’aigua va continuar significant el 2008 uncost notable per a les empreses catalanesdel sector. Per aquest motiu, és importantassenyalar que les firmes han realitzat en elsdarrers anys un esforç significatiu en fer unús racional d’aquest recurs escàs, tot acon-seguint de reduir considerablement el seuconsum. Pel que fa als costos energètics–electricitat, petroli i gas–, s’ha d’esmentarque durant el 2008 van mantenir-se en unsnivells força elevats dins del conjunt delscostos empresarials. Així, el preu del petrolien dòlars va incrementar-se en promig un36,7% respecte del 2007. De la mateixamanera, l’índex de preus industrials del’energia elèctrica, el gas i l’aigua al Principatva palesar el 2008 una pujada superior a un11%, cosa que significà augmentar el dife-rencial en l’evolució dels costos respecte dela resta de l’Estat i d’Europa, als quals es vanhaver d’enfrontar les empreses catalanesamb el consegüent perjudici en la sevacompetitivitat.

En relació amb els preus dels productesdel paper i cartró, s’ha d’apuntar que el2008 van experimentar un augment pro-per a l’1,5%, pujada que, no obstant això,fou inferior a la de l’índex de preus al con-sum. En aquest sentit, cal esmentar que laindústria paperera catalana, a l’igual quela del conjunt de l’Estat, va veure reduïtsels seus marges de beneficis, puix queno van poder repercutir totalment l’incre-ment dels costos sobre els seus preus devenda. D’altra banda, s’ha d’apuntar quecom a conseqüència de la davallada del’activitat del 2008 l’ocupació a la brancacatalana va veure’s reduïda en relació ambl’exercici anterior.


Polpa o pasta de paper

Durant el 2008 la producció del subsectorde la polpa o pasta de paper, d’escas-sa rellevància al Principat, va descendir anivell estatal un 3,4% en termes reals, elqual va assolir un total de poc més de 2milions de tones. Això va suposar trencarla marxa positiva registrada pel segmenten els dos exercicis anteriors. Pel que faal consum espanyol de pasta de paper,cal mencionar que el 2008 va minvar envolum un 2,8%, amb gairebé 2 milions detones. D’aquesta manera, es va capgirarla senda positiva del consum dels darrersanys. D’altra banda, les exportacions, querepresenten poc més d’un 53% de la pro-ducció, van experimentar durant el 2008una davallada d’un 3,6% en termes reals, laqual cosa significà un import d’1,07 milionsde tones. Per la seva part, les importacionsde la branca es reduiren un 2,4%, situant-se en gairebé 1,03 milions de tones quevan representar el 52% del consum intern.Com a conseqüència del comportament

de les vendes i de les compres a l’exterior,la balança comercial del subsector va expe-rimentar l’any 2008 un empitjorament enel seu saldo positiu, que va disminuir pocmés d’un 25% en volum. Finalment, calapuntar que el 2008 el preu del paper icartró reciclat, igual que el de la polpa, vadisminuir un 12%, invertint la inèrcia posi-tiva d’exercicis anteriors.

En el cas del Principat, s’ha de destacarque és força important la utilització depasta de paper procedent de paper i car-tró reciclats. En relació amb els intercanviscomercials amb l’exterior de l’especialitat,val a dir que l’exercici 2008 van expe-rimentar una evolució positiva, la qualcosa va provocar un canvi de tendènciarespecte dels dos anys precedents. Lesexportacions augmentaren en valor un7,4%, amb uns 25,1 milions d’euros, men-tre que les importacions, amb un total deprop de 134 milions d’euros, van registrarun creixement d’un 15,5%. El major incre-ment de les compres que de les vendesde pasta paperera a l’exterior va produir el2008 una pujada d’un 17,6% en el dèficitde la balança catalana del segment, men-tre que la taxa de cobertura va situar-se enun 18,7% en euros corrents.

Taula 23. Evolució de les exportacions del sector del paper i cartró a Catalunya segons subsectors. 2007-2008Milions d’euros

Subsectors 2008 2007 % var. 2008/2007

Fabricació de pasta de paper 25,1 23,3 7,4

Fabricació de paper i de cartró 727,5 712,3 2,1

Fabricació de paper i de cartró ondulats;fabricació d’envasos i embalatges

145,6 136,3 6,8

Fabricació d’articles de paper i de cartróper a ús domèstic i sanitari

43,8 41,4 5,9

Fabricació d’articles de papereria 11,7 14,4 –19,0

Fabricació de papers pintats 0,9 1,7 –45,3

Fabricació d’altres articles de paper i de cartró 129,1 123,1 4,9

Total 1.083,8 1.052,6 3,0


Taula 24. Evolució de les importacions del sector del paper i cartró a Catalunya segons subsectors. 2007-2008Milions d’euros

Subsectors 2008 2007 % var. 2008/2007

Fabricació de pasta de paper 133,8 115,8 15,5

Fabricació de paper i de cartró 717,9 823,8 –12,9

Fabricació de paper i de cartró ondulats;fabricació d’envasos i embalatges

73,5 75,2 –2,2

Fabricació d’articles de paper i de cartróper a ús domèstic i sanitari

70,7 64,6 9,5

Fabricació d’articles de papereria 7,6 9,8 –21,9

Fabricació de papers pintats 8,9 8,4 6,1

Fabricació d’altres articles de paper i de cartró 90,5 55,1 64,3

Total 1.103,1 1.152,7 –4,3



Manufactures de paper i cartró

• Segment del paper de premsai d’impressió i escriptura

El segment del paper premsa té una pre-sència reduïda dins del conjunt del subsec-tor de les manufactures de paper i cartróde Catalunya. Pel que fa al consum, caldestacar que l’aparició dels mitjans digitalsno ha canviat la seva tendència expansiva,sinó al contrari, ja que els diaris electrònicstenen un efecte d’arrossegament sobre elsdiaris tradicionals i creen nous lectors. Amés, l’aparició en els darrers anys de diarisgratuïts n’ha impulsat el consum d’unamanera considerable. En relació amb elpaper d’impressió i escriptura, cal assenya-lar que el tipus més important a Catalunyaper volum de consum és el paper estucat,seguit, a una certa distància, del paper noestucat. Val a dir que el consum de paperper a impressió i escriptura va créixer moltamb l’entrada dels ordinadors a les llars i elcanvi de tendència en el procés de trans-missió de la informació, atès que abans pri-mer s’imprimia i després es distribuïa, i enel present primer es distribueix i el receptorimprimeix. S’ha d’apuntar que la destinaciófinal del paper per a impressió i escripturaés, principalment, el sector editorial (llibres,revistes, etc.) i el de la publicitat i difusiócomercial (mailings), juntament amb altresde menys importants.

L’any 2008 la producció estatal de paperpremsa i d’impressió i escriptura va minvarun 2,3% en volum, amb la qual cosa es vasituar prop dels 2 milions de tones. Pel quefa als mercats exteriors, cal destacar queles exportacions espanyoles del segmentes van caracteritzar el 2008 per un crei-xement d’un 10,3% en termes reals, ambmés d’1,3 milions de tones. De la mateixamanera, les importacions van augmentarun 5,4%, i es van situar per sobre d’1,9milions de tones.

• Segment de la línia marró

Al llarg de l’any 2008 el segment de lalínia marró va patir una contracció enrelació amb el 2007. La producció en elconjunt d’Espanya va patir una davalladad’un 5,7% en termes reals, amb un totalsuperior als 3 milions de tones. No obstantaixò, cal apuntar que les diferents especia-litats del segment palesaren resultats bendiferenciats.

En el cas específic del cartró ondulat, perexemple, la producció va minvar un 5,1%durant el 2008, situant-se en un total de2,7 milions de tones, la qual cosa suposàtrencar la marxa positiva del 2007 i del2006. És important destacar que el consumd’aquest producte s’ha més que duplicaten la darrera dècada, cosa que respon,sobretot, a l’augment de les trameses deri-vades del comerç electrònic, que demanenmajors consums de cartró per a embalatge.D’altra banda, s’ha d’apuntar que l’evolucióde la producció de l’especialitat del car-tronet a Espanya va ser el 2008 negativa,ja que disminuí un 10,8% en unitats –uns300,4 milers de tones–, seguint la marxadescendent dels exercicis anteriors. Caldestacar, en aquest cas, la importància delPrincipat en l’especialitat, puix que al vol-tant d’un 80% de la fabricació és realitzadaper empreses catalanes.

Pel que fa als intercanvis comercials ambl’exterior de la branca de la línia marró,s’ha d’esmentar que durant el 2008 lesexportacions van registrar un descens envolum d’un 2% (total de gairebé 1,1 milionsde tones), mentre que les importacions vanaugmentar tan sols un 0,6% (poc més d’1,4milions de tones). La diferent evolució deles vendes i de les compres a l’estranger vaprovocar un empitjorament en la balançacomercial de l’activitat, amb un incrementd’aproximadament un 9% en volum en elsaldo deficitari.

• Segment del paper tissú

El segment del paper tissú és una activitatque, normalment, no pateix de maneraintensa els efectes de les oscil·lacions delscicles econòmics. Depèn, en bona part, deles empreses de gran distribució comerciali destina els seus productes, sobretot, alconsum domèstic i a la restauració. L’any2008 aquesta especialitat va experimentaren el conjunt de l’Estat un increment de laproducció d’un 3’6% en termes reals (uns727,8 milers de tones), continuant, així,amb la senda de creixement dels darrersexercicis. En relació amb les transaccionsamb l’exterior, s’ha d’assenyalar que lesexportacions i les importacions es carac-teritzaren el 2008 per una evolució posi-tiva. D’una banda, les vendes a l’exterioraugmentaren un 29,1% (190,9 milers detones), mentre que les compres pujaren un2’2% (181,1 milers de tones). Com a con-seqüència d’això, el saldo tradicionalmentdeficitari de la balança comercial del seg-ment va desaparèixer el 2008, alhora quela taxa de cobertura en volum va passard’un percentatge del 83’4% el 2007 a un105,4% el 2008.

• Segment de les especialitats

L’evolució del segment de les especialitatsdurant el 2008 va ser negativa. En el conjuntde l’Estat la producció va patir un descensd’un 12% en volum (683,5 milers de tones),amb la qual cosa es va invertir la inèrciapositiva dels darrers exercicis. Generalment,aquest segment manté un comportamentforça estable al llarg del temps, gràcies al fetque els seus productes es destinen a usosmolt específics. D’altra banda, les exporta-cions van incrementar un 14,7% en termesreals (total de 395,3 milers de tones), men-tre que les importacions van minvar un16,7% (293 milers de tones). S’ha d’apuntarque aquest apartat presenta una propensióexportadora significativa, atès que entorn

Figura 39. Comerç exterior català del sector del paper i cartró per subectors. 2008Milions d’euros

Importacions

Exportacions

Fabricaciód’altres articles

de paper i de cartró

Fabricacióde paper i decartró ondulats;

fabricaciód’envasos

i embalatges

Fabricacióde pasta de paper

0

200

400

800

600

25,1

133,8 145,6

73,5

Fabricaciód’articles depaper i de

cartró per a úsdomèstici sanitari

43,870,7

Fabricaciód’articles

de papereria

11,7 7,6

Fabricacióde paperspintats

0,9 8,9

129,190,5

Fabricacióde paperi de cartró

727,5 717,9



d’un 58% de les vendes totals es realitza enmercats exteriors. Finalment, cal mencio-nar que l’any 2008 la balança comercial escaracteritzà per un superàvit, després deldèficit del 2007, de tal manera que la taxade cobertura va passar del 98,1% del 2007al 134,9% el 2008.


Pel que fa a les inversions empresarials, calesmentar que durant el 2008 es van destinar,sobretot, a la modernització i racionalitzacióde les plantes. En aquest sentit, val a dirque davant de la davallada de l’activitat, lesempreses del sector de la polpa i del paperi cartró van reduir la seva acció inversora,portant a terme només aquelles inversionsimprescindibles per al bon funcionamentdel procés productiu.

La multinacional paperera Miquel y Costas& Miquel, especialitzada en papers espe-cials, va anunciar l’any 2008 una inversióde 58 milions en els propers tres exercicis,amb l’objectiu, d’una banda, de modernit-zar les seves set plantes productives (46milions d’euros) i, d’una altra, d’impulsarla recerca i desenvolupament (12 milionsd’euros). Al respecte, s’ha d’esmentar quela firma té la intenció de treballar en eldesenvolupament de paper que puguiser utilitzat en el sector sanitari, a més depreparar el proper llançament d’un paperautoextingible per al sector tabaquer delsmercats nord-americà i australià.

L’empresa Apli Paper, ubicada a Barberàdel Vallés, va adquirir el 2008 la firma belgaAlfac DECAdry, especialitzada en la crea-ció, fabricació i comercialització de papers

especials i, també, de software, disposad’una xarxa comercial a mercats madurscom Gran Bretanya, Suïssa, França, Beneluxi Itàlia. Amb aquesta operació la compa-nyia va incorporar una nova factoria aNivelles (Bèlgica). Tanmateix, és importantapuntar que Apli Paper forma part del grupCaposa Investments, el qual s’estructuraen dues filials: Apli Paper –dedicada a lafabricació d’etiquetes (amb una quota enel mercat estatal del 80%) i altres produc-tes autoadhesius per a la oficina, l’escola,la llar i consumibles per a impressora– iSinel Systems –dedicada a la producciód’etiquetes i sistemes d’etiquetatge, identi-ficació i impressió per a la indústria. A més,s’ha d’afegir que la firma catalana té unaplantilla total de 210 persones.

La companyia Estalpackaging, especialit-zada en productes destinats a l’embalatgede vins, begudes i productes alimentaris,va inaugurar l’any 2008 una delegació aShanghai. Val a dir que la firma es troba pre-sent en el mercat portuguès des de fa deuanys i va entrar al mercat francès el 2007.

L’empresa Aconda Paper, ubicada a Flaçà,va presentar a la Generalitat el 2008 un plade viabilitat de tres anys, per tal de superarel concurs de creditors que presentà aqueixmateix exercici, consistent en l’especialitza-ció de la producció de paper d’impressiódigital ignífug. En el pla s’estableix, a més,que en el primer any s’assoleixin un totalde 47.000 tones de producció d’aques-tes varietats –la producció habitual és de30.000 tones– i que al finalitzar el tercerexercici se n’obtingui una producció totalde 60.000 tones.

La firma Ibérica de Papel, amb seu a Iguala-da, va presentar el mes de febrer del 2008un concurs de creditors. No obstant això,

La indústria de paper i cartró i el medi ambient

La utilització del gas natural com a combustible –en substituciódel carbó i del fuel– i la introducció de la cogeneració elèctricahan disminuït notablement les emissions de diòxid de carbonidel sector del paper i cartró. En relació amb la cogeneració,és important mencionar que l’any 2006 va néixer l’AsociaciónEspañola de Cogeneración (ACOGEN), amb l’objectiu de fomen-tar i recolzar la cogeneració a nivell estatal i defensar els interes-sos de les instal·lacions existents, projecte al qual van sumar-seles empreses catalanes de la branca que disposen de plantes decogeneració. En aquest sentit, s’ha d’apuntar que la indústria delpaper i cartró concentrà el 2008 al voltant del 10% del nombretotal de plantes de cogeneració que hi havia a Espanya i el 16%de la potència instal·lada, cosa que s’espera que augmentarà enel futur al Principat. D’altra banda, cal remarcar l’eliminació totalde clor en el procés de blanqueig de la cel·lulosa i la reducciód’aproximadament un 30% dels abocaments en la darrera dèca-da. En conjunt, es pot assenyalar que les inversions del sectorestatal en medi ambient superen els 100 milions d’euros anuals.

Molts dels esforços en matèria de medi ambient que lesempreses han estat duent a terme durant els últims anys vanrespondre a la necessitat de complir el 2007 amb la nova direc-tiva de medi ambient de la Unió Europea, la qual es refereix, enparticular, a les màximes emissions de CO

2que les companyies

europees poden generar. En aquest sentit, cal esmentar l’acordde l’any 2005 entre el Ministerio deMedio Ambiente i l’AsociaciónEspañola de Fabricantes de Pasta, Papel y Cartón (ASPAPEL),per dur a terme un pla sectorial de reducció dels abocamentsd’aigües residuals i un ús més eficient de l’aigua, mitjançantl’emprament de les millors tecnologies disponibles. L’acordsignat tenia un període de vigència de quatre anys i vinculavatotes les empreses del sector, amb el compromís d’adequar elsabocaments de les empreses del sector als valors límit d’emissióestablerts –90 hectòmetres– i de no utilitzar clor molecular enel blanqueig de la pasta kraft.

la companyia –dedicada a la fabricacióde paper tissú per a gran consum per amarques blanques i bobines de paper pera benzineres, amb un total de 66 treballa-dors– va anunciar el desembre del 2008que disposava del suport suficient –un 77%del seu passiu ordinari– per portar el enda-vant el conveni de creditors i deixar enrereel concurs. Aquest conveni, consistent en elpagament de la meitat dels seus deutes –8milions d’euros dels 16 milions d’euros– en5 anys a partir de gener del 2009, no afec-tà els 3,5 milions d’euros de crèdits ambgarantia real, els quals té intenció d’amor-titzar a mesura que arribi el seu venciment.Cal afegir que l’empresa va contractar 11persones més durant el 2008 després depresentar el concurs de creditors.

La paperera Romaní, ubicada a La Pobla deClaramunt, va presentar l’any 2008 un con-curs de creditors per un valor de 23 milionsde deute. S’ha d’esmentar que l’empresa,que ocupa un total de 38 treballadors, vaestar treballant en un pla de viabilitat percercar la manera de tornar el deute i podergarantir el futur de la companyia.

L’any 2008 la multinacional paperera Tor-raspapel, pertanyent al grup CVC CapitalPartners, va presentar un pla de reestructu-ració per les seves vuit plantes productives.El pla va provocar el tancament de lesfàbriques d’Amorebieta (País Basc) i Alge-cires (Cadis), així com un ajustament d’untotal de 213 treballadors a la factoria cata-lana ubicada a Sarrià de Ter. Amb aquestaactuació la multinacional aconseguí reduirla seva producció en més de 160.000 tonesde paper estucat, així com guanyar méscompetitivitat en el mercat internacional.


3.6. Arts gràfiques i editorialsDurant el 2008 el subsector gràfic es va caracteritzar per una evolució negativa de la

seva activitat, amb una reducció de la producció d’aproximadament un 7% en valor.

Per la seva part, la indústria editorial patí igualment una davallada, encara que més

moderada, registrant una disminució en termes corrents de la xifra de facturació

d’un 4%. La marxa desfavorable del conjunt del sector s’explicà tant per la feblesa

de la demanda interna com per la dels mercats exteriors, els quals mostraren una

tendència força negativa.


Producció –

Ocupació –

Preus =

Exportacions ––

Importacions ––

Trets del sector

Subsector de les indústriesgràfiques

El subsector de les indústries gràfiquesengloba un conjunt d’activitats forçaampli, atès que, a més de produir llibres,diaris, revistes i fascicles, que constitueixenla seva dedicació principal, subministra amoltes empreses, institucions i segmentsde la demanda final tot un seguit deproductes, com ara impresos, formula-ris, etiquetes, catàlegs, envasos per a lesempreses –especialment les d’alimentació,farmàcia, perfumeria i cosmètica–, plànols imapes, calendaris, agendes, cartells i fulletspublicitaris, targetes i postals, etc. Aquestavarietat d’articles justifica, en bona part,que l’evolució del subsector estigui moltvinculada a la marxa de la resta de lesactivitats i de l’economia en general. Enaquest sentit, es pot assenyalar que el

comportament del consum no només téun impacte força directe sobre la branca,sinó que, també, arrossega en gran partaltres segments que són grans consumi-dors de productes gràfics, com, per exem-ple, la publicitat.

La indústria gràfica és integrada perempreses dedicades a les arts gràfiques ials manipulats de paper i cartró. Atenent ales diferents fases del procés productiu, lesarts gràfiques comprenen específicamenttres segments, que són la preimpressió, laimpressió, i els acabats i enquadernació.

Com a conseqüència de la introducciócontínua de les noves tecnologies, lesquals han permès millorar de maneraexponencial les seves prestacions, les acti-vitats de preimpressió han patit en elsdarrers anys importants avenços en l’àmbitdel tractament i la transmissió de la infor-mació. Així, en l’actualitat els professionals–com ara publicistes, dissenyadors, etc.–

disposen d’eines d’una eficiència relativa-ment elevada per a desenvolupar una partimportant de les seves tasques, que abansestaven reservades de forma exclusiva a lesempreses de preimpressió. D’altra banda,es constata que els impressors han integratles funcions prèvies –fins i tot les de crea-ció i disseny–, amb l’objectiu de prestar unservei més complet als clients, alhora quees minimitzen les possibilitats d’errors ofallades d’interpretació i, simultàniament,es redueixen costos. Per tant, les empresesdel segment de la preimpressió s’han vistobligades a dur a terme en els darrers anysestratègies dirigides a millorar l’eficiènciatecnològica, a obtenir economies d’escala,a especialitzar-se i a cercar vetes de mercatconcretes. Tanmateix, alguns preimpres-sors han optat per integrar, en determinatscasos, la fase de producció ulterior, totaprofitant la maquinària d’impressió digi-tal, la qual cosa ha suposat entrar en com-petència i conflicte amb els seus clientsprincipals, els impressors. Tot i així, aquestaopció ha permès als impressors que l’hanadoptat oferir als seus clients més direc-tes un servei molt competitiu i amb unaconsiderable flexibilitat en tiratges curts.A més, aquesta estratègia ha proporcionataltres vies de rendibilització de la inversió–com ara la realització de proves a baixcost– i ha fet possible la diversificació deriscs, sobretot a mitjà termini, al contrarid’altres estratègies que generen riscs con-siderables, atès que exigeixen amortitzarles inversions dutes a terme en actius fixosen un període breu de temps –de tres acinc anys–, a causa de l’elevat ritme d’in-troducció d’innovacions i de la possibilitatconsegüent de ràpida obsolescència.

Malgrat que el procés d’adaptació i dereconversió de les empreses de preim-pressió ha arribat a la seva fi, la introducciód’innovacions tècniques és contínua (digi-talització d’imatges, manipulació del coloramb equips digitals, introducció de nousprogrames per a la confecció de plaques,etc.). Al respecte, en els darrers anys s’hanreduït les manipulacions intermèdies en elsprocessos gràfics, amb l’objectiu d’aconse-guir una major rapidesa en el servei i a unmenor cost. Així mateix, van disminuint pro-gressivament les limitacions –tècniques ide cost– existents en la transmissió electrò-nica de volums elevats d’informació, de talmanera que cada vegada és més fàcil seg-mentar i externalitzar funcions i intercanviardades amb clients o subcontractistes. Dela mateixa forma, la major utilització deles tecnologies de telecomunicacions estàfacilitant la integració de components d’untreball elaborat en llocs diferents, la realit-zació de proves remotes, la introducció demodificacions o de nous elements, etc.

El segment de la impressió també hapatit una transformació significativa en elsdarrers anys. Cal destacar, particularment,els avenços en matèria d’impressió digitali en altres aspectes tècnics, els quals han

Classificació del subsector de les indústries gràfiques

Arts gràfiques (llibres, fullets, publicacions periòdiques, àlbums, mapes, calendaris,segells de correus, etc.).

Preimpressió, que comprèn la fotocomposició, l’elaboració de fotolits i la prepara-ció de maquetes.

Impressió, que consisteix en la reproducció dels elements originals en un elevatvolum de còpies, mitjançant diferents tècniques, com són la tipografia, l’òfset,el gravat al buit, la serigrafia, la flexografia, la impressió digital, la impressió sotademanda o reprografia, i altres sistemes d’impressió (electrònica, variable, senseimpacte, etc.).

Acabats i enquadernació, que apleguen l’enquadernació i altres activitats prèvies oposteriors, com ara el plegat, el retallat, el plastificat, l’encuny, etc.

Manipulats de paper i cartró, que inclou, principalment, els sobres, les etiquetesi la fabricació d’envasos i embalatges de cartró de diferents tipus (microondulat,compacte, cartronet, cartolines, etc.), fins i tot combinats amb altres materials, comara sedes, flocats, plàstics, etc.


significat per a la branca assumir la neces-sitat d’inversions elevades i de ràpidaamortització. Així, el computer to plate per-met fusionar la preimpressió i la impressióen un únic procés i aconsegueix unamajor rapidesa i un cost menor. És efi-cient, sobretot en tirades curtes, permetmúltiples aplicacions i proporciona flexibi-litat per a la personalització de productesimpresos. S’utilitza, principalment, per a laimpressió d’exemplars individualitzats, tre-balls personalitzats i d’altres que inclouendades variables. Això els fa molt competi-tius en determinades línies de productes,com ara catàlegs, texts o informes tècnics,científics o financers. En aquest sentit, vala dir que els procediments d’impressiódigital, tot i que han experimentat en elsdarrers anys un fort creixement, nomésassoleixen en l’actualitat un 9% de laquota del mercat d’impressió, degut a lesseves limitacions, especialment pel quefa al volum d’exemplars que és viableobtenir per hora.

Pel que fa a aquells productes que exigei-xen maquinària de gran capacitat i tiradesllargues, es fa necessària la utilització deprocediments d’impressió convencionals,sobretot l’òfset. El gruix dels treballs d’im-premta, per tant, continua efectuant-se ambels procediments tradicionals, amb un clarpredomini del sistema òfset, que absorbeixaproxidamament el 60% de la demandatotal del segment. Això és degut a que, amés dels treballs generals de composicióque desenvolupen per als seus clients lamajoria de les impremtes existents –i quesuposen una bona part de les seves coman-des–, tots els diaris i gairebé totes les revistes

i les publicacions de qualsevol tiratge –grano petit– es produeixen amb aquest sistema.

D’altra banda, cal destacar que la tècnicade la flexografia, amb una quota del mer-cat de gairebé un 13%, apareix com unsistema d’impressió dinàmic, gràcies a lesmillores de qualitat que ha aconseguit.Aquest sistema proporciona, això no obs-tant, una menor qualitat que l’òfseto el gra-vat al buit, però, a canvi, ofereix multitudd’aplicacions, exigeix una menor inversióde capital i no és necessària una quantitatelevada de mà d’obra. És el procedimentmés adient per a la impressió sobre emba-latges i envasos flexibles, però, al mateixtemps, és àmpliament utilitzat per a laproducció d’etiquetes i per a la impressiósobre cartró ondulat, amb la qual cosa lesmillores en la demanda també tenen unimpacte evident sobre la seva producció.Val a dir que la flexografia competeix ambla tècnica del gravat al buit, que representaaproximadament un 12% del mercat desistemes d’impressió. Aquesta exigeix for-tes inversions en capital, s’utilitza sobretotper a tirades llargues i es distingeix perla seva elevada qualitat, rapidesa i estalvien el consum de paper, quan s’aplica ala impressió de revistes, suports flexibles ienvasos de cartronet. Però la seva impor-tància ha minvat en els darrers anys, espe-cialment en el cas de la impressió sobreembalatges i envasos flexibles. La causaprincipal de la pèrdua de quota de mercatde la tècnica del gravat al buit ha estat lareducció de les tirades mitjanes, la qualcosa ha suposat un fort encariment delservei i la recerca d’alternatives, com ara laflexografia.

Pel que fa a les tècniques tradicionalsd’impressió restants, la tipografia estàpresent en un petit nínxol de mercat, eld’aplicacions elitistes i de qualitat eleva-da, i sembla previsible el seu manteni-ment en aquesta veta en el futur –perexemple, és significativa la seva utilitzacióper a la impressió d’etiquetes destinadesa productes de consum de gamma alta.Per la seva banda, la serigrafia es troba enuna evolució contínua, el seu avantatgede fer possible la impressió pràcticamentsobre qualsevol tipus de suport (paper,vidre, fusta, plàstic, tela, ceràmica, metall,etc.), sobre tota mena de superfície (pla-na, cilíndrica, esfèrica, cònica, cúbica,etc.) i, fins i tot, fora del taller (vehicles,portes, vitrines, màquines, etc.), la fainsubstituïble per a determinades apli-cacions molt específiques. Així mateix,la relativa simplicitat del procés i del’equipament en el segment de serigrafiapermet operar amb sistemes totalmentmanuals, si bé, també, hi ha una varie-tat significativa d’equipaments altamentautomatitzats que garanteix rapidesa iqualitat en grans produccions, equipsque són propis de grans indústries grà-fiques o empreses molt especialitzades.Per tant, s’ha de destacar que el sistemade serigrafia és rendible tant en tiratgescurts com llargs.

Finalment, les fases d’acabats i enqua-dernació són les que han experimentatun menor canvi tecnològic en els darrersanys. Tot i així, han mostrat una millorasubstancial, especialment en tots aquellsaspectes susceptibles de mecanització,seguint la pauta general del subsector.

El subsector de les indústries gràfiques a Catalunya

El Principat té un pes específic destacat dins del conjunt de laindústria gràfica espanyola. En el subsector català operen uns2.440 establiments, que suposen gairebé un 25% del total delsexistents en el conjunt de l’Estat (9.869 firmes). La Comunitatde Madrid concentra un 28% de les empreses, i altres regionsimportants són la Comunitat Valenciana (11%) i Andalusia(8%). Cal assenyalar que la gran rellevància de la relació directaentre el demandant i el proveïdor de serveis gràfics ha suposatque les firmes del subsector s’hagin situat, tradicionalment,prop de les zones de més concentració economicoempre-sarial i institucional i, per tant, amb major nombre de clientspotencials.

Taula 25. Pes específic del subsector a Catalunya. 2007



Volumde negoci sobre el total del sector a Espanya 30,1%


Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE)i de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

D’altra banda, el nombre d’ocupats en l’activitat a Catalunya ésde 25.300 persones, xifra que significa prop d’un 29% del totalestatal (88.160 treballadors). Val a dir que encara que l’atomit-zació empresarial és molt elevada en el subsector –cosa que espalesa en la dimensió mitjana de les companyies, que és de 10,4treballadors, i en què gairebé un 89% de les unitats de produc-ció tenen menys de 20 ocupats–, la presència de les indústriesmitjanes-grans o grans és lleugerament més elevada al Principatque a la resta de l’Estat. En aquest sentit, es pot afegir que alvoltant d’un 30% de les empreses espanyoles del subsector ambplantilles superiors a les 20 persones es localitza a Catalunya.

En relació amb els mercat exteriors, cal apuntar que la participacióde les exportacions i de les importacions del Principat sobre lesdel conjunt d’Espanya és força significativa, puix que si les prime-res representen aproximadament un 57% en valor, les segonesassoleixen un percentatge lleugerament superior al 90%.

Finalment, la facturació en valor del subsector català representapocmés del 30% del total a Espanya. En aquest mateix sentit, s’had’assenyalar que la Comunitat de Madrid suposa un percentatged’un 34% de la xifra de vendes del conjunt estatal, i a força dis-tància la Comunitat Valenciana i Andalusia se situarien en tercerai quarta posició, amb gairebé un 8% i un 5%, respectivament.


Pel que fa a la importància de cadascunade les tres fases que configuren les indús-tries gràfiques, cal apuntar que l’especia-litat de la impressió concentra prop d’un75% de les empreses, seguida de la pre-impressió que abraça el 20% i, finalment,el segment dels acabats i enquadernacióque arreplega el 5% restant. En l’actualitatles estratègies es dirigeixen a obtenir unamajor flexibilitat productiva, mitjançant lareducció de les mides mínimes eficientsfins a un nivell que permeti tirades méscurtes i millors temps de reacció en elcompliment dels terminis de lliurament.Aquest últim aspecte és molt importantper als clients de fullets i impresos promo-cionals, i per a companyies editorials.

La recerca d’una major flexibilitat produc-tiva ha portat algunes empreses a integrartotes les fases del procés, la preimpressió,la impressió i l’acabat, sent aquesta últimala que proporciona unmajor valor afegit alproducte, malgrat que no està rebent unaatenció proporcional. A més, els principalsoperadors han ampliat els seus objectiusde negoci, passant a realitzar per als seusclients altres activitats, com ara la logística,la gestió de bases de dades, el mailingpersonalitzat i les tasques de disseny,entre altres.

En aquest sentit, val a dir que, malgratque en els darrers anys s’han dut a termeimportants processos de concentració, elsubsector continua presentant un reduïtgrau de concentració. Així, per exemple,les deu primeres empreses a Espanyaassoleixen poc més del 8% de la quotade mercat.

Subsector de les editorials

El teixit empresarial del subsector editorialagremiat està integrat a Espanya per untotal de 800 empreses, i l’encapçala unnombre reduït de grans companyies, quesuposen gairebé un 4% del total de firmesi que generen una facturació anual de mésde 18 milions d’euros. La resta del teixitestà configurat per una quantitat impor-tant de firmes de menor grandària, de lesquals prop del 15% són de dimensió mit-jana, amb una xifra d’ingressos d’entre 2,4

milions i 18 milions d’euros l’any, mentreque pocmés del 81% restant sónmés peti-tes, i compten amb un volum de negocianual de menys de 2,4 milions d’euros. Pelque fa a les empreses editorials no agremi-adas –un total de 687 firmes–, cal apuntarque, en general, són petites i que la sumade la seva facturació representa entre el10% i el 15% del total del subsector.

D’altra banda, és important assenyalar queles empreses de menor dimensió són lesque registren unamajor taxa de naixementi de mortalitat, és a dir, una major mobilitatquant a creació de noves i a desapariciód’existents. En aquest sentit, es pot apun-tar que en el subsector un 25% de lescompanyies va començar la seva activitatabans de l’any 1970, un 18% entre el 1970i el 1980, un 26% entre el 1980 i el 1990i, finalment, un 31% després del 1990. Enaltre sentit, cal destacar que el col·lectiude les empreses més petites tenen un pro-tagonisme notable dins de la branca, atèsque la majoria d’elles estan especialitzadesen àrees temàtiques, la qual cosa significauna oferta editorial diversa i plural.

Malgrat que el subsector editorial ocupaa Espanya gairebé uns 15.500 treballa-dors directes, cal remarcar que l’ocupacióindirecta és força important –unes 20.000persones–, atès que és habitual que leseditorials encarreguin una part del seuprocés productiu a altres empreses. Lescompanyies més grans concentren apro-ximadament el 44% del nombre total dellocs de treball de la branca i es caracterit-zen per unes plantilles de 214 treballadorsde mitjana. Per la seva banda, les firmesmitjanes ocupen prop del 27% dels efec-tius i tenen una grandària promig de 35treballadors, mentre que les més petitesabracen el 29% restant de l’ocupació, ambuna mitjana de 7 persones per empresa.Segons àrees d’activitat, cal remarcar queun 32% dels treballadors del subsector esdedica efectivament a la mateixa produc-ció editorial, percentatge aquest que tam-bé es correspon al personal que realitzal’activitat comercial (32%), alhora que un29% s’ocupa de tasques administratives,i el 7% restant fa activitats de publicitat,comerç exterior i recursos humans.

A nivell estatal les grans empreses són lesque generen un percentatge més elevatde la xifra de facturació global del subsec-tor (aproximadament un 64%), seguidesde les firmes mitjanes (un 26%) i de lespetites (un 10%). Així mateix, és importantremarcar que la capitalització –relació entrerecursos propis i aliens– de les companyieseditorials espanyoles es caracteritza per unpes específic molt més elevat del capitalpropi que del capital aliè. Respecte a lapresència estrangera en l’activitat, es potapuntar que el grup de les editorials mésgrans és el que compta amb una participa-ció major –que gairebé copsa de mitjanaun 30% del capital social de les empreses–,seguit del col·lectiu de les firmes mitjanesi petites. Finalment, val a dir que són lesgrans companyies les que destinen unvolum major d’inversions a la publicitat,concentrant aproximadament tres quartesparts de la despesa total que efectua elconjunt del subsector. Els mitjans promo-cionals i publicitaris més utilitzats el 2008,igual que va succeir l’exercici precedent,van ser el material imprès i la publicitat entelevisió, amb un 50% de la despesa total,seguits dels regals d’incentius i la publicitaten premsa.

Respecte als canals de comercialitzacióde la branca, es pot assenyalar que aEspanya les llibreries i les cadenes de lli-breries abracen un percentatge superioral 48% de les vendes globals, les vendesdirectes a particulars –per correu, clubs,Internet, subscripcions, venda telefònicai altres– un 16%, les empreses i les insti-tucions (biblioteques incloses) un 10%,les grans superfícies i els quioscos un 9%cadascun i, finalment, les vendes a crèdit el8% restant. Hi ha una relació estreta entrecanals de comercialització i dimensió deles empreses. Així, les grans firmes tenenuna presència superior en grans super-fícies, quioscos, vendes a crèdit, vendesper correu, vendes per telèfon, clubs delllibre i suscripcions. Per la seva banda, leseditorials mitjanes mostren percentatgesmés elevats en les vendes que es realitzena les llibreries, les cadenes de llibreries i lesgrans superfícies. Finalment, les editorespetites destaquen en les vendes a travésde llibreries i Internet.

Figura 40. Canals de comercialització del subsector editorial a EspanyaPercentatges

10% 4%

Empreses i institucions i biblioteques

Grans superfícies

Quioscos

Resta canals

15%

9%

8%

9%

12%

33%

Venda directa

Cadenes de llibreries

Llibreries

Vendes a crèdit

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Gremi d’Editors de Catalunya.



Subsector de les indústriesgràfiques

L’any 2008 el subsector gràfic català esva caracteritzar per una davallada de laproducció d’aproximadament un 8% envolum, la qual cosa suposà un canvi signi-ficatiu respecte de l’exercici anterior, quanes va experimentar un increment proper

al 3%. Així mateix, el 2008 se va evidenciaruna reducció considerable en la utilitzacióde la capacitat productiva, que se situà enun percentatge inferior al 70%, enfront del78% del 2007.

L’evolució de l’activitat durant el 2008s’explicà pel comportament negatiu tantde la demanda interior com dels mer-cats exteriors. La demanda domèsticava experimentar una reducció de pocmés d’un 7% en valor respecte del 2007.S’ha d’assenyalar que els factors quetradicionalment incideixen més sobre

els resultats del subsector, com són lainversió en publicitat (fullets i impresospromocionals) i la demanda d’envasosi embalatges, van palesar el 2008 unamarxa força negativa en comparació al2007, amb davallades superiors al 5% eneuros corrents.

Per la seva banda, la marxa dels preus devenda es van caracteritzar l’any 2008 peruna forta atonia. Van augmentar per sotade l’1%, percentatge inferior al correspo-nent a l’índex de preus al consum.

Figura 41. Canals de comercialització del subsector editorial a CatalunyaPercentatges

5% 3%

Empreses, institucions i biblioteques

Grans superfícies

Quioscos

Resta canals

14%

9%

14%

14%

15%

26%

Venda directa

Cadenes de llibreries

Llibreries

Vendes a crèdit

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Gremi d’Editors de Catalunya.

El subsector de les editorials a Catalunya

Actualment, les principals regions editorials d’Espanya segonsxifra de facturació són Catalunya, amb un 53,2% del total delmercat intern, i la Comunitat de Madrid, amb un 40,4%, segui-des, amb un pes relatiu molt més reduït del País Basc (2,6%),Andalusia (1,7%), la Comunitat Valenciana (1,1%) i Galícia (1%).El Principat concentra el 37% del total d’editorials privadesagremiades existents a l’Estat, seguit en importància per laComunitat de Madrid, que abraça un percentatge proper al35%. De la mateixa manera, cal apuntar que a Catalunya eslocalitza una bona part de les firmes de major dimensió d’Es-panya, com es palesa en el fet que la mitjana d’ocupats percompanyia és de 22 persones al Principat, mentre que en elconjunt de l’Estat és de 19 treballadors. Val a dir, no obstantaixò, que la Comunitat de Madrid és la que lidera el rànquing,amb una mitjana de 27 ocupats per empresa. D’altra banda,Catalunya concentra prop d’un 26% del total dels treballadors,amb uns 13.900 ocupats.

Taula 26. Pes específic del subsector del moble a Catalunya. 2007



Volumde negoci sobre el total del sector a Espanya 29,4%


Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE)i de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Així mateix, s’ha d’esmentar que la facturació de les editorials pri-vades agremiades assoleix a Catalunya més del 85% de les vendestotals de la branca a Espanya, mentre que la resta correspon afundacions, empreses públiques, organismes oficials i empre-ses dedicades a una altra activitat principal diferent a l’edició,

però que ocasionalment també editen. Les especialitzacionsde les dues zones editorials més importants de l’Estat presentendiferències destacades. Mentre que les empreses de Catalunyaediten, sobretot, llibres relacionats amb el lleure, i destaquen elsllibres de literatura, infantil i juvenil, de divulgació general, diccio-naris i enciclopèdies i còmics, la Comunitat de Madrid està mésespecialitzada en llibres de text relacionats amb l’educació, desde preescolar fins a la universitat, així com llibres pràctics.

En un altre sentit, cal assenyalar que l’estructura de comercialit-zació dels productes editorials existents a Catalunya és bastantdiferent de la predominant a la resta d’Espanya, especialment a laComunitat deMadrid. Pel que fa concretament a la comercialitzacióa través de distribuïdores, segons xifra de facturació al Principattenen un pes relatiu molt més rellevant les realitzades via vendadirecta –correu, telèfon, Internet, club i suscripcions– (un 15%del total), quioscos i vendes a crèdit (14% cadascuna), i granssuperfícies (9%), mentre que, d’altra banda, tenen una participa-ció significativament més baixa la distribució mitjançant llibreries(25%), cadenes de llibreries (14%), i empreses i institucions ibiblioteques (5%). En canvi, a la Comunitat de Madrid tenenuna importància molt rellevant les vendes a llibreries i cadenesde llibreries, atès que conjuntament sumen gairebé un 58% deltotal del subsector en aquesta regió, seguides de les empresesi institucions i biblioteques (15%), i de les vendes a través de lesgrans superfícies (10%).

Respecte dels mercats exteriors, cal apuntar que les exportacionsi les importacions del subsector del Principat dins del globalestatal suposen un percentatge força significatiu. Així, les ven-des catalanes a l’exterior representen en valor gairebé un 49%,mentre que les compres assoleixen un percentatge d’aproxima-dament un 22%.


El 2008 els mercats exteriors van continuaramb els resultats negatius dels dos dar-rers exercicis, amb reduccions en tots elsintercanvis comercials en valor. Les expor-tacions catalanes van patir una davalladapropera a un 14%. Aquest comportamentva suposar un volum de vendes total lleu-gerament superior als 43 milions d’euros.El mercat més important del Principat del2008 va ser, com és tradicional, la UnióEuropea, que absorbí aproximadament un70% de les exportacions globals. Destaca-ren, per ordre d’importància, França i GranBretanya. Els seguiren l’Amèrica Llatina,amb un 20% –on els principals mercatsforen Brasil, Panamà, Perú i Mèxic–, i aforça distància els Estats Units, amb unpercentatge del 2%. Respecte al tipus deproductes, cal ressenyar que l’any 2008 lesexportacions de llibres van ser el capítolprincipal, suposant entorn d’un 55% deltotal del subsector.

L’any 2008 les importacions de la bran-ca, amb una molt escassa rellevància aCatalunya, van proseguir amb la marxanegativa de l’exercici anterior, patint unacaiguda d’aproximadament un 10% entermes nominals. Com a conseqüència del’evolució experimentada per les vendes iper les compres a l’exterior, i atès el majorpes relatiu de les primeres que de les sego-nes, el superàvit comercial del subsectorgràfic experimentà el 2008 un retrocés envalor considerable.

Les inversions en maquinària i bénsd’equipament en les indústries gràfiqueses van caracteritzar el 2008 per un canvide comportament respecte dels exercicisprecedents, atès que patiren una reducciódestacada. Les compres de maquinària ibéns d’equipament de l’estranger desti-nades a la branca, majoritàriament proce-dents d’Alemanya, van minvar de formasignificativa en relació amb el 2007. Lamarxa negativa de les inversions s’expli-cà, d’una banda, per l’empitjorament enla marxa dels negocis, reflectida en unamenor cartera de comandes i, d’una altrapart, per les dificultats creixents de finan-çament. En aquest sentit, s’ha d’assenyalarque una de les principals preocupacions deles firmes fabricants és la dificultat d’amor-titzar la inversió realitzada en maquinària,atesos els seus elevats costos fixos. Aixímateix, és igualment preocupant l’elevatgrau d’endeutament de les companyies, jaque podria reduir significativament la sevarendibilitat. Malgrat la tendència negativade les inversions del subsector, cal apuntarque les empreses preveuen mantenir unapolítica d’inversió de constant aplicacióde noves tecnologies, amb l’objectiu demillorar la qualitat del producte obtinguti diferenciar-lo dels competidors. A més,val a dir que la introducció de millores tec-nològiques relacionades cada vegada mésamb objectius de preservació ambientales considera molt important (ISO 14.000).

En aquests casos, les firmes del subsectorresponen a la necessitat d’agençar la sevaactivitat productiva, per tal de complir ambles normatives existents en matèria de pro-tecció del medi ambient i del reciclatge.

Durant el 2008 l’ocupació de la brancava continuar amb els resultats negatiusdel darrer exercici, patint una reducciómoderada del total de treballadors. Enaquest sentit, cal remarcar la tendènciaexperimentada per les empreses gràfiquesen els últims anys vers l’automatitzacióde la producció, de la qual cosa resulta,en conseqüència, una menor intervencióhumana en els processos de fabricació.En aquest mateix sentit, val a dir que lamés elevada complexitat de les diferentsactivitats de la branca exigeix una majorformació de la mà d’obra que s’incorporaa les empreses. Això ha pres, cada vegadamés, una major importància, no nomésper la utilització creixent de les novestecnologies, sinó, també, per les majorsexigències dels clients, pel que fa a quali-tat, fiabilitat i terminis d’execució, aspectesque són de gran rellevància. Al respectes’ha de destacar que, tot i la davalladade l’ocupació, al subsector es continuàpalesant certa preocupació per la mancad’oferta de mà d’obra especialitzada en elmercat laboral.

Pel que fa als costos, el 2008 cal esmentarque el preu de la principal primera matèriade l’activitat, el paper, va experimentar unsuau increment en relació amb l’exercicianterior, xifrat en un 1,5% segons l’índex depreus industrials de la branca. Cal ressenyarque aquest augment del preu del paper,juntament amb el creixement de la restade costos productius, com ara els laboralso els energètics, no van poder repercutir-se plenament sobre els clients, la qual cosasignificà una reducció en els marges de lesempreses gràfiques.

Subsector de les editorials

Durant el 2008 el subsector de les editorialscatalanes va trencar amb la tendència delsdarrers anys, caracteritzada per resultatsforça positius. La xifra de negoci en elmercat interior va reduir-se un 4% entermes nominals, i se situà en uns 1.596milions d’euros valorats a preu de venda alpúblic –IVA inclòs. Cal apuntar que el Prin-cipat generà poc més d’un 53% del totalde la facturació de la branca en el conjuntde l’Estat. En aquest sentit, és importantassenyalar que al llarg de l’última dècadala participació del subsector català d’edi-torials ha perdut pes relatiu dins l’àmbitespanyol.

El 2008 es van editar a Catalunya aproxima-dament uns 31.650 títols, un 44% del totalde l’Estat, cosa que significà un incrementproper al 2% respecte de l’any passat. Vala dir, a més, que durant l’exercici es vanproduir al Principat aproximadament uns

188 milions d’exemplars, aproximadamentun 50% de tot Espanya, percentatge similaral que es va assolir el 2007. La tirada mitjanaaugmentà gairebé un 3%, i se situà en uns5.940 exemplars per títol, enfront dels 5.781exemplars del 2007. Cal especificar, d’altrabanda, que unes determinades línies deproductes van experimentar una situaciód’estancament o de descens, mentre quealtres van tenir un impuls molt apreciable.De fet, es detectà una forta regressió en laproducció de títols en el cas dels diccionarisi les enciclopèdies, i dels llibres de CiènciesSocials i Humanitats. Per la seva part, esva incrementar la producció de títols deliteratura en general, i d’infantil i juvenil. Pelque fa al nombre d’exemplars fabricats, s’had’apuntar que els llibres infantils i juvenils,la literatura en general, i el text no univer-sitari són els que van experimentar l’any2008 un creixement més important, però,en canvi, els diccionaris i enciclopèdies i elcientífic-tècnic universitari són els que pati-ren les davallades més significatives.

De la mateixa manera que en exercicisprecedents, les condicions que tradicional-ment caracteritzen el mercat interior delsubsector –una competència activa i unarelativa atonia de la demanda– van fer queal llarg del 2008 els preus de venda esman-tigueren força estables en relació amb l’anyanterior, ja que només pujaren un 0,6%, per-centatge inferior a l’increment experimentatper l’índex de preus al consum. D’altra part,s’ha de destacar que el nombre de títolsvius en catàleg de les editorials van seguir el2008 la inèrcia creixent dels darrers anys. Enel cas de les empreses catalanes, l’exercici2008 va arribar gairebé a la xifra de 170.800títols, cosa que significà aproximadamentun 44% del total espanyol.

El 2008 el subsector editorial català va expe-rimentar una reducció d’un 11,6% de lesexportacions en termes nominals, amb unvalor total de prop de 98,6 milions d’euros,la qual cosa suposà mantenir la tendèncianegativa dels dos darrers anys. La davalladaexperimentada per les vendes a l’exteriorno va ser de la mateixa intensitat a totsels mercats. En aquest sentit, val a dir queles efectuades a la Unió Europea, principalzona de destinació, amb aproximadamentun 58% de les exportacions de la branca,van minvar poc més d’un 17% en termesnominals. S’ha de remarcar que dins de laUnió Europea destacaren com a mercatsmés importants França, Portugal i Itàlia.D’altra banda, el 2008 es van mantenir forçaestables les exportacions de la branca dirigi-des als països llatinoamericans, que amb unincrement d’un 1,3% provocaren un canvide tendència en relació amb els darrersexercicis. Val a dir que aquesta regió és elsegon mercat de destinació de les vendesde l’activitat catalana a l’exterior, amb unpes relatiu de gairebé un 36% sobre el total,i on els principals països clients foren, perordre d’importància, Mèxic, Argentina, Brasili Veneçuela. Pel que fa als productes, es pot


assenyalar que les vendes de llibres a l’ex-terior –capítol més important, que suposàaproximadament un 77% sobre el totalexportat pel subsector– van caure el 2008més d’un 13% en euros corrents, seguint lamarxa d’anys precedents. En el mateix sen-tit, cal ressenyar l’evolució negativa de lesexportacions de revistes, que, amb un pesrelatiu del 21% sobre el global, van experi-mentar una reducció de prop d’un 6%.

Pel que fa les importacions del subsectoreditorial català, val a dir que l’any 2008enregistraren una davallada de poc mésd’un 14% en valors nominals, la qual cosasignificà continuar amb la tendència nega-tiva dels exercicis 2006 i 2007. Des del puntde vista geogràfic, es pot assenyalar quela marxa negativa de les importacions del2008 va explicar-se, sobretot, pel compor-tament de les compres a la Unió Europea–origen de poc més del 95% del total–,que es reduïren prop d’un 17%. Malgratels resultats desfavorables de les importa-cions, cal esmentar que s’incrementaren lesprocedents de la resta de les zones geogrà-fiques, especialment les realitzades a Amè-rica Llatina, que van créixer nominalmentun 128%. S’ha d’apuntar que l’evolució deles importacions durant el 2008 va ser força

diferent segons productes. Així, les compresde l’especialitat de llibres, que representàaproximadament el 32% del total de lescompres a l’exterior en valor, van minvar aun ritme superior a un 28%, mentre que enel segment de revistes, amb un pes espe-cífic del 3,4% sobre el global, es van reduirgairebé un 18%.

Com a conseqüència del major pes especí-fic de les exportacions que de les importa-cions, i malgrat la major davallada d’aques-tes que d’aquelles, l’any 2008 el saldopositiu tradicional de la balança comercialdel subsector editorial català va patir unacaiguda en valor de prop d’un 12% respec-te del 2007. No obstant això, és importantapuntar que la taxa de cobertura se situà el2008 en un 747%.

L’any 2008 es va produir un canvi de ten-dència respecte dels darrers exercicis en eldesenvolupament del mercat de l’edicióen suports diferents al paper, registrant-se una davallada moderada. Val a dir queen termes absoluts l’edició sobre suportdigital continuà representant el 2008 unaproporció reduïda del mercat. La xifra denegoci en altres suports diferents del paperrespecte del volum total de facturació edi-

torial suposà al voltant d’un 10,5% en valor,enfront de l’11% de l’exercici anterior. Detota manera, cal destacar que el mecanis-me més habitual d’introducció dels pro-ductes del subsector s’associa, bàsicament,a l’edició en paper (llibres o fascicles), ambla qual cosa la seva comercialització de for-ma autònoma encara és molt excepcional–si no és mitjançant productes com, perexemple, els videojocs, que integren unsegment d’oferta molt específic. En rela-ció amb els diferents suports, cal apuntarque l’any 2008 el primer en rellevànciasegons facturació va ser el DVD, amb un40% del total, seguit dels CD-ROM/CD-1,amb un 30%, i de l’on-line i de les revistesi fulls intercanviables, amb un 11% i un9%, respectivament. En aquest sentit, ésimportant assenyalar que prop del 75% deles editorials privades espanyoles editennomés en paper i que el 25% restant hofan també en altres suports. Cal remarcarque són les editorials de gran dimensióles que més aposten per introduir aquesttipus d’edició en el mercat.

Malgrat la velocitat amb la qual es mouenels avenços tecnològics i la seva elevadaquantia en volum d’inversió, l’edició elec-trònica és un dels segments que mostra

Figura 42. Exportacions i importacions del sector català d’arts gràfiques i editorials segons zones geogràfiques. 2008Milions d’euros

Importacions

Exportacions

Resta MónResta EuropaEstats UnitsUnió Europea

0

15

30

45

60

75

9082,63

18,08

5,52

0,07 0,74 0,23 1,87 0,51

Amèrica Llatina

50,98

0,09

Font: Cambra del Llibre de Catalunya.

Figura 43. Exportacions i importacions dels diferents productes del sector català d’arts gràfiques i editorials. 2008Milions d’euros

Importacions

Exportacions

DiversosRevistesLlibres

0

20

40

60

80

100

120109

5,98

29,65

0,64 3,09

12,36

Font: Cambra del Llibre de Catalunya.


un major potencial d’expansió per a leseditorials, i, en particular, l’activitat centradaen la recerca i la selecció d’informació idocumentació especialitzada per a submi-nistrar-la per xarxa a clients. És per aquestmotiu que en els darrers exercicis s’hanportat a terme, i es preveu que continuaranen un futur pròxim, inversions significativesen aquestes activitats. En el mateix sentit,l’actualització i l’ampliació de contingutsd’obres de referència –o, fins i tot, d’enci-clopèdies i obres d’aquesta mena– duta aterme per xarxa informàtica a subscriptorssuposa, igualment, una línia d’actuació queestà portant-se a terme i que continuaràamb seguretat en els propers anys.

En relació amb el llibre en català, que esconcentra principalment en el llibre de text,es pot assenyalar que l’any 2008 el Principatva mantenir estable el nombre de títolseditats, amb un total d’aproximadament10.500. Cal afegir que el pes específic delsllibres publicats en català sobre el total dellibres editats en les diferents llengües enl’àmbit estatal és de gairebé un 15%. Pelque fa a les matèries, s’ha de destacar queal Principat la major participació de títolsen català respecte del total es correspon alscamps de la literatura en general i del textno universitari.


En el capítol d’inversions empresarials, caldestacar que el 2008 el grup editorial Pla-neta va adquirir el 100% del capital social dela segona editorial francesa, Editis, valorada

en més de 1.000 milions d’euros al consorciinversor Wendel. Amb aquesta operacióla companyia catalana es va convertir enel nou líder en l’edició a la Unió Euro-pea per davant del grup Bertelsmann. S’had’esmentar que l’empresa gala destaca enliteratura, obres de referència i llibres detext per a escolars, i, també, és un dels distri-buïdors de referència a través de la seva filialInterforum. Entre els seus principals segellseditorials hi ha La Decouverte, Cherche Midi,Gründ, Editions XO, Robert Laffont, Plon, Per-rin, Universe Poche, Bordes, De Boeck, Nathan,Retz o Les Dictionaires Le Robert. En aquestmateix sentit, s’ha d’afegir que el 2008 elgrup editorial va rebre el “IX Prix Pyrénées”otorgat per la Cambra de Comerç France-sa a Barcelona, com a reconeixement perl’aposta que havia realitzat la companyiaen el mercat francès en comprar l’editorialfrancesa Editis. Val a dir que Planeta té pre-sència en 28 països, compta amb més de40 segells editorials, en els quals publiquenmés de 5.000 autors i és líder en la vendadirecta de grans obres enciclopèdiques i defascicles col·leccionables.

L’any 2008 va néixer ArcLogi, plataformalogística dedicada a la prestació de serveisde custòdia i gestió d’estocs a petites imitjanes empreses del segment gràfic. Lanova empresa va resultar de la inversióde 4,3 milions d’euros realitzada conjun-tament per la distribuïdora L’Arc de Berà,ubicada a Tarragona i amb una participaciódel 33%, i un total de 17 editorials mitjanesi petites de la branca, entre les quals s’hitroben Albertí Editor, Cossetània Edicions iPatrigal, les quals posseiexen el 67% restantdel capital social. Amb aquesta plataforma,d’una capacitat de 7.000 palets amb entre

700 i 1.000 llibres cadascun, les petites imitjanes editorials resolen el problema delselevats costos que suposa la difícil logísticade l’emmagatzematge i la comercialitzaciódels llibres, unida a la gran quantitat dedevolucions.

El grup japonès d’impressió digital RolandCorporation va obrir l’any 2008 una novaseu de la seva filial Roland Iberia, al ParcTecnològic del Vallès, la qual cosa suposàuna inversió total de 2 milions d’euros il’ocupació de 23 treballadors en un espai de1.000m2. L’empresa dedicada a la fabricaciói venda d’impressores d’injecció de tinta degran format, utilitzades principalment per ala producció de rètols publicitaris i exposi-tors, té la intenció de promoure la tecnolo-gia digital en nous mercats. Val a dir que lamultinacional té presència a 133 països.

En el capítol estrictament empresarial,l’any 2008 l’empresa d’arts gràfiques Grà-fiques Iberia va treure a subhasta els seusactius per valor de 7,6 milions d’euros–maquinària i equips informàtics, actiussubjectes a leasing, mobiliari i nau indus-trial d’11.420 m2 a Martorell. Val a dir quela firma, fundada el 1958, havia presentatconcurs de creditors el 2005.

En el mateix sentit, cal apuntar que l’any2008 la companyia Smart Impression, fun-dada el 1997 i amb seu a Cardedeu, vapresentar un concurs de creditors ambun passiu declarat de 2,49 milions d’euros.S’ha de destacar que l’empresa estava por-tant a terme un canvi d’estratègia empre-sarial –pantalles digitals publicitàries– i noha pogut rendibilitzar les inversions realit-zades en els darrers dos exercicis.


Classificació del sector químic

Química de base

Productes orgànics

•Derivats del petroli, com ara l’acetilè, el benzè, l’etilè, el propilè, etc.•Altres productes, com els alcohols, els àcids orgànics, els fenols,els èters, els compostos nitrogenats, etc.

Productes inorgànics

•Gasos industrials, àcid sulfúric i derivats, carburs, fòsfor, calci,hidròxids, halurs, sals, àcids inorgànics, etc.

•Primeres matèries plàstiques, com polièsters, poliamides, pro-ductes de polimerització, poliuretans, etc.

•Cautxú i làtex sintètics.

•Fibres artificials i sintètiques.

Química per a l’agricultura o agroquímica

Activitats que destinen els seus béns a l’agricultura, fonamen-talment adobs i fertilitzants de tota mena, així com insecticidesi plaguicides –fumigants, fungicides, desinfectants de llavors,herbicides, mol·lusquicides, etc.– i tota mena de productes utilit-zats a la ramaderia, amb l’excepció de les especialitats farmacèu-tiques veterinàries.

Química per a la indústria o química industrial

Ventall molt ampli de productes que es dirigeixen a la indústria,com gasos comprimits –hidrogen, nitrogen, oxigen, aire líquid,etc.–, colorants i pigments, les pintures, vernissos i laques, tintsd’impremta, olis i greixos per a usos industrials, olis essencials isubstàncies aromàtiques naturals o sintètiques, coles i gelatines,productes auxiliars per a les indústries tèxtils, del cuir i del cautxú,explosius, i altres productes diversos –decapants, anticongelants,desincrustants, abrasius, líquids per a transmissions, productesper al tractament de metalls, etc.

Química per al consum

Productesmolt diversos que es destinen al consum final, que com-prenen tot tipus de sabons comuns, detergents i lleixius, articlesde perfumeria i cosmètica amb tota la seva àmplia diversitat –colò-nies, locions, perfums, sabons de tocador, desodorants, productesde cosmètica i higiene corporal, productes de bellesa, articles pera la cura del cabell, etc.–, ceres i parafines –per obtenir espelmes,per a usos domèstics, per a la neteja de vehicles o per a altresusos–, material fotogràfic sensible, articles pirotècnics, mixtos, etc.,i qualsevol altre producte destinat a usos finals –suavitzants o altresadditius, ambientadors, antitaques, netejavidres, netejadors demetalls, i tota mena de productes de neteja per a la llar, etc.

3.7. QuímicaL’any 2008 la indústria química estatal va experimentar un augment de la producció

en valor d’un 1,4% –inclosa la farmàcia. Malgrat això, cal destacar que l’evolució de la

producció en termes reals va evidenciar que aquest resultat va ser conseqüència de

la marxa registrada pels preus del sector. Així, la producció en volum –sense consi-

derar la indústria farmacèutica– patí una davallada d’un 3,5%, mentre que els preus

mostraren una pujada d’un 6,5%.


Producció –

Ocupació –

Preus +

Exportacions +

Importacions +

Trets del sector

Dins de la indústria química es podendiferenciar quatre grans subsectors segonsla destinació de la seva producció. No obs-tant això, hi ha un elevat grau d’interrelacióentre ells, la qual cosa fa que els grupsempresarials de la branca operin sovint endiversos segments.

L’ampli ventall de productes fabricats id’àmbits d’utilització fan que el conjunt delsector químic estigui estretament vinculattant a la demanda de béns de consum finalcom a la generada per un conjunt moltextens d’activitats productives, industrials ino industrials (agricultura, construcció, etc.).Per aquestmotiu, la branca ésmolt sensible

tant a les oscil·lacions del cicle econòmic enqualsevol dels seus components (inversió,exportacions, etc.), com als possibles canvisde comportament dels consumidors.

La indústria química és un dels sectors enels quals les empreses europees mantenenun fort dinamisme a tot el món, malgratque el mercat intern tendeix a perdre pesrelatiu dins el context internacional pelfet de tractar-se d’un mercat madur, ambtaxes de creixement del consum que espoden considerar baixes en comparacióde les que s’assoleixen i es preveu queregistrin en el futur els països emergents.Uns d’aquests són els països asiàtics –ambl’excepció del Japó–, que constitueixenuna de les zones amb una major expansióde la indústria química en l’àmbit mundial,

els quals són destinació prioritària de lesinversions i de les iniciatives empresarials.Això és fruit de la importància dels seusmercats i de les perspectives de creixe-ment de la demanda interna. Cal assenya-lar que la major part de les grans multina-cionals de la branca –com ara Bayer, Basf,DSM i Solvay– tenen una presència forçaconsiderable en aquesta àrea i que lesfortes inversions realitzades en els darrersanys per aquests grups han donat lloc auna capacitat instal·lada considerable endiversos segments de producció –espe-cialment en la química bàsica. En aquestsentit, s’ha d’esmentar que, com a la restade la Unió Europea, els sectors químicsespanyol i català pateixen la forta com-petència –especialment, en determinatstipus de productes, com són, per exemple,els que obtenen les indústries de capçalerao, en menor mesura, els colorants– pro-cedent d’alguns dels països del sud-estasiàtic –fonamentalment, la Xina, Indo-nèsia, Tailàndia, Índia i Taiwan. Cal afegirque, encara que la qualitat dels productesd’aquests països és, en línies generals, infe-rior a la dels fabricats a Europa o els EstatsUnits, són molt competitius en preus i,per aquest motiu, la seva penetració endeterminats camps és força significativa.Un exemple de tot això durant el 2008 vaser el de la multinacional Basf que va posaren marxa una nova planta productiva decatalitzadors a la Xina i, a més, anunciàinversions per un valor d’11.000 milionsd’euros en els propers cinc anys en aquestmateix país.

Una altra tendència en l’àmbit internacionalque s’aprecia a la indústria química –igual


que a d’altres sectors d’activitat carac-teritzats per una elevada intensitat d’úsdel factor capital– és la realització d’ope-racions de fusions i adquisicions empre-sarials entre grans companyies. S’ha dedestacar que la contínua recerca d’eco-nomies d’escala per part dels fabricantsés acompanyada, en molts casos, de polí-tiques de concentració de produccions ide major especialització de plantes o delínies de negoci, amb l’objectiu d’assolirels majors nivells possibles de competi-tivitat en els mercats mundials. Les ini-ciatives i els esdeveniments en aquestalínia s’han multiplicat en els darrers anys,i han alterat notablement el panorama del’estructura d’oferta del sector. Per exem-

ple, el 2008 pot destacar-se la compra deRohm & Hass per part de la multinacionalnord-americana Dow Chemical Companyper un import de gairebé 12.000 milionsd’euros.

De la mateixa manera, la crisi internacionaliniciada el 2008 obligà moltes empresesmultinacionals a redefinir la seva estratè-gia empresarial, bàsicament redirigint-lacap a la reducció de costos a través deltancament de les línies de negoci menysrendibles. Aquest va ser el cas. Igualment,la multinacional alemanya Basf va tancarde forma temporal 80 empreses i reduí laproducció en 100 fàbriques més, afectantun total de 20.000 treballadors.

Evolució en el 2008

Internacional

L’evolució de l’economia durant l’any 2008es va veure reflectida en la marxa del sectorquímic. Per exemple, en el cas de la UnióEuropea-27 el creixement de la xifra de fac-turació química en valor va ser de gairebéun 2,9% en relació amb el 2007. De fet, elconjunt de països europeus, la Unió Euro-pea-27 i els països no comunitaris van con-tinuar constituint la primera regió fabricantdel món, amb més d’una tercera part de laproducció total. L’Àsia se situà com a sego-na àrea, gràcies, sobretot, al fort creixement

El sector químic a Espanya i a Catalunya

La química té un pes específic destacat i una gran importànciadins de l’economia espanyola. Així, es constata que aportagairebé el 10% del PIB industrial. Aquests resultats situen l’Estatcom el cinquè fabricant europeu i el vuitè productor mundial,darrera, segons ordre d’importància per volum de negoci, delsEstats Units, la Xina, el Japó, Alemanya, França, Itàlia i Gran Bre-tanya. D’altra banda, la química ocupa la primera posició com asector exportador en valor dins de l’àmbit estatal, consolidantla seva posició malgrat la relativa atonia experimentada per lesvendes a l’exterior l’any 2008. La branca ven a l’estranger gairebéel 59% de tot el que produeix, amb un valor superior als 24.870milions d’euros, cosa que significa un creixement de més deldoble en vuit anys.

El sector estatal és integrat per un total de 3.508 empreses –4.447si s’afegeixen les firmes sense assalariats–, de les quals unes 1.050companyies s’ubiquen al Principat, on prop d’un 57% ocupenmenys de 20 treballadors. Generen gairebé uns 137.000 llocsde treball directes, que poden arribar a superar els 500.000llocs si es comptabilitzen tant les ocupacions indirectes com lesinduïdes, la meitat dels quals es troben a Catalunya. Val a dir quea nivell estatal més d’un 92% de les firmes fabricants de la brancaocupen menys de 100 treballadors, la qual cosa fa que Espanya,juntament amb Itàlia, sigui el país comunitari on és més gran elnombre de petites i mitjanes empreses.

Dins el sector estatal destaca el subsector de la química bàsica,que representa aproximadament el 42% de la producció envalor, mentre que la química per a la indústria i per al consumfinal abracen un 32%. Finalment, els productes químics destinatsa la salut humana, animal i vegetal suposen el 26% restant.

El Principat representa a l’entorn d’un 45% de la producció delsector químic estatal, seguit de la Comunitat de Madrid (15%),Comunitat Valenciana (8%) i Andalusia (8%). Catalunya es con-figura clarament com una de les regions espanyoles amb unaespecialització més marcada en aquesta branca, i copsa gairebéla meitat en valor de les exportacions totals de la branca a nivellestatal. L’especialització també es posa demanifest en considerarque dins el conjunt de la indústria catalana la química –inclosa labranca farmacèutica– esdevé el primer sector quant a aportacióal producte interior brut del Principat.

Atenent l’estructura subsectorial, es pot apuntar que l’activitat aCatalunya és encapçalada per la química bàsica. El seu pes espe-cífic dins el conjunt de la branca –sense incloure la indústriafarmacèutica– se situa entorn d’un 53% en termes de producció

en valor. Segueixen, per ordre d’importància, el subsector quí-mic destinat al consum final, amb un percentatge en valor dela producció del 25%, i, finalment, la química per a la indústriai l’agroquímica representen el 22% restant. Val a dir que pelque fa a producció la rellevància del segment de la químicabàsica catalana dins el global espanyol supera el 42%, en el casde l’especialitat química destinada al consum final el percen-tatge arriba al 60%, i en el cas de la química per a la indústriai l’agroquímica el pes relatiu és de gairebé un 33%. Tot aixòés conseqüència de la forta presència d’aquesta activitat en elpolígon petroquímic de Tarragona, que copsa aproximadamentuna quarta part de la producció estatal, constituint, així, el polestratègic més important de la indústria petroquímica al sudd’Europa. Algunes dades relatives a l’any 2008 que palesenaquesta importància són, per exemple, que té una extensiód’unes 1.400 hectàrees i s’hi troben implantades unes 36empreses –entre les quals hi ha una gran part de les multina-cionals més importants del sector–, que proporcionen ocu-pació directa a uns 6.000 treballadors i generen més de 4.000llocs de feina en firmes de serveis i entorn d’uns 30.000 llocsde treball induïts en el conjunt de l’economia. La produccióglobal d’aquestes empreses localitzades a Tarragona se situaentorn dels 21 milions de tones anuals, amb un valor superi-or als 14.000 milions d’euros, dels quals aproximadament un18% es destina a mercats exteriors. Cal apuntar que hi ha unrellevant nombre d’interrelacions entre aquestes firmes, atèsque els diversos fabricants són a la vegada proveïdors i clientsd’ells mateixos, fruit de les quals té lloc la utilització comunad’importants infraestructures. En aquest sentit, s’ha de destacarque gairebé un 30% de les vendes de les empreses del polígonvan dirigides a altres companyies del mateix polígon. Es potdestacar que tot plegat ha generat un entorn amb un coneixe-ment i un know-how en múltiples matèries relacionades amb laquímica. L’impacte que té el conjunt d’aquesta activitat sobrel’economia local es reflecteix en el volum de productes quees dirigeix o surt del polígon petroquímic a través del port deTarragona, que s’estima que suposa un 60% del global del seutràfic portuari.




Volum de negoci sobre el total del sector a Espanya 44,7%


Font: Instituto Nacional de Estadística (INE) i Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).


de la Xina i de l’Índia, mentre que el nordd’Amèrica va col·locar-se en el tercer lloc,mantenint-se els Estats Units com a primerpaís productor a escala mundial, amb mésde la cinquena part de la fabricació total.La producció conjunta de les tres zones vasignificar prop del 94% del global de pro-ductes químics al món. Malgrat el resultatpositiu de la xifra de facturació, val a dir quela producció real de la branca en termed’índex de producció industrial mostrà unacaiguda d’un 3,5% per al conjunt dels païsosde la Unió Europea, descens que va acom-panyar-se d’un augment dels preus properal 7% segons l’índex de preus industrials.

D’altra banda, cal destacar que la UnióEuropea va concentrar el 2008 al voltantd’un 54% del global de les vendes a l’ex-terior de béns químics en l’àmbit interna-cional i aproximadament un 47% de lesimportacions. A més, continuà sent l’únicaregió que vamostrar un clar saldo positiu dela seva balança comercial. Dins de la UnióEuropea el primer productor va ser Alema-nya (25%) –quart fabricant mundial–, seguit,segons importància, per França (18%), Itàlia(11%), Gran Bretanya (11%) i Espanya (7%).Malgrat que els Països Baixos (6%), Bèlgica(6%) i Irlanda (5%) han guanyat posicionsen el conjunt del sector químic europeu enels darrers anys, Espanya continuà sent elcinquè productor químic a Europa.

Espanya i Catalunya

El comportament de la indústria química aEspanya i a Catalunya va ser positiu durantel 2008, seguint, així, la tendència d’anysprecedents. Malgrat aquest resultat, caldestacar, però, el creixement sensiblementinferior de la branca respecte d’exercicisanteriors. D’aquesta manera, el valor de laproducció a nivell estatal va augmentarel 2008 un 1,4% –inclosa la branca farma-cèutica–, la qual cosa representà un totalde 42.188 milions d’euros, increment, noobstant això, inferior a l’experimentat l’any2007 quan el sector va crèixer un 7,8% entermes nominals. En el cas concret delPrincipat, la producció del sector químicen termes nominals va palesar un incre-ment lleugerament inferior al presentat enel conjunt estatal. No obstant això, val a dir

que aquest resultat positiu s’explicà per lapujada dels preus de la branca, atès queseguint l’índex de preus industrials aquestss’incrementaren un 4,3% en relació amb el2007. Per la seva banda, la producció de labranca en termes reals va mostrar una ten-dència negativa, així l’índex de produccióindustrial del 2008 apuntà una reducció dela producció en volum d’un 3,4%. La marxareal de l’activitat fabril del sector durant el2008 pot comprovar-se, també, mitjançantl’anàlisi del nivell d’utilització de la capaci-tat productiva, que se situà prop del 78%en el cas de les empreses del Principat, unsdos punts percentuals per sota del nivellassolit l’exercici precedent.

Aquests resultats del sector químic espanyoli català del 2008 es van explicar, igual que vasucceí l’any anterior, pel comportamentdels mercats interior i exterior. Pel que fa almercat domèstic, cal destacar que el con-sum aparent estatal –incloses les activitatsfarmacèutiques– va incrementar-se un 2,3%en euros corrents, la qual cosa suposà unaxifra de 51.358 milions d’euros. És importantassenyalar que l’augment experimentatl’any 2008 per la demanda interna de pro-ductes químics va ser inferior al creixementregistrat l’exercici anterior, quan el consumestatal de productes químics va créixer un6,8% en valor. No obstant això, en els darrersanys la tendència de consum de productesquímics per persona ha experimentat unfort increment en el conjunt d’Espanya, detal manera que si el 1980 la despesa per per-sona en aquest tipus de productes era de406 euros, el 1990 era de 666 euros, el 2000de 876 euros i el 2008 de 1.113 euros.

Amb relació als intercanvis comercials ambl’exterior, es pot apuntar que l’any 2008van incrementar-se a un ritme molt signi-ficatiu en el conjunt d’Espanya, encara quelleugerament inferior al mostrat l’exercicianterior. D’una banda, les exportacions vanaugmentar un 8,7% en valor respecte del2007, any en el qual aquestes cresquerenun 13,6%, amb un total de 24.870 milionsd’euros. Aquesta pujada va significar des-tinar prop d’un 49% de la producció alsmercats estrangers, la qual cosa mostrà laforta capacitat exportadora de la branca.D’altra banda, les importacions van pre-

sentar a nivell estatal un increment signifi-catiu al llarg del 2008, amb una pujada envalor d’un 8,2%, és a dir, un total de 34.040milions d’euros. Val a dir que com a conse-qüència del fet que la producció interna dela indústria química espanyola destinada almercat domèstic només cobreix al voltantd’un 34% de les necessitats de consum, elrecurs a les importacions normalment asso-leix uns volums rellevants. Aquests resul-tats mostraren una important capacitatde creixement futur, que també es derivade la importància dels costos associats ala logística i el transport en l’estructura decostos de les empreses del sector químic.Pel que fa a la balança comercial estatal, calapuntar que el 2008 prosseguí registrant elsaldo negatiu estructural. De fet, malgratque va tenir lloc un major creixement deles exportacions que de les importacions,el major pes relatiu de les compres que deles vendes a l’exterior provocaren que elsaldo deficitari del sector químic estatalevidenciés un increment d’un 6,8%, situant-se en un total de 9.170 milions d’euros. Noobstant això, cal remarcar que la taxa decobertura en valor va millorar respecte del2007, assolint un 73,1% enfront del 72,7%.

Al Principat les relacions comercials delsector químic amb l’exterior –incloent elsproductes farmacèutics- es van caracteritzarel 2008 per un comportament positiu enambdós tipus de fluxos, encara que amb unritme de creixement sensiblement inferiora l’experimentat l’exercici anterior. Així, lesexportacions van augmentar un 0,7% envalor respecte del 2007, mentre que lesimportacions ho feren un 1,1%. En el cas deles vendes a l’exterior la xifra assolida el 2008va ser d’uns 10.949 milions d’euros, mentreque les compres a l’estranger se situarenen un total d’11.806 milions d’euros. Com aconseqüència de l’evolució experimentadapels intercanvis comercials químics ambl’exterior, el saldo deficitari del Principatdurant el 2008 va augmentar un 3,4% entermes corrents. Per la seva banda, la taxade cobertura va registrar una inapreciabledavallada en relació amb el 2007, i mostràun valor d’un 85%. S’ha de destacar quela Unió Europea va continuar sent el 2008el principal mercat i, també, el proveïdormajoritari del sector químic català.

Figura 44. Principals països destinataris de les exportacions catalanes del sector químic. 2008Percentatges

14%

Itàlia

Alemanya

França

Altres

Gran Bretanya

Suïssa

Portugal

12%

7%

44%

11%

4% 8%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT.


Tradicionalment, les variacions de la pro-ducció registrades en el sector químicsolen tenir una incidència relativamentreduïda sobre l’ocupació. D’acord ambaixò, durant el 2008 el nombre de llocsde treball es va reduir lleugerament, tanten l’àmbit estatal com al Principat. Tan-mateix, s’ha d’esmentar que a Espanya i aCatalunya van continuar materialitzant-seles importants transformacions de tipusqualitatiu que es registren des de fa unquant temps a l’ocupació de la branca.Cal destacar sobre això que les creixentsnecessitats de tècnics i de mà d’obrad’elevada qualificació estan provocant unincrement progressiu del pes específicd’aquests col·lectius laborals dins el con-junt de les plantilles de les empreses. Aixòs’enfronta, sovint, a una escassetat d’ofertade treballadors amb el nivell de qualifica-ció suficient per satisfer els requerimentsde les firmes fabricants.

D’altra banda, s’ha de remarcar que durantel 2008 els costos de les empreses quími-ques catalanes van continuar experimen-tant una tendència a l’alça. Així, els preusdel petroli van registrar un augment moltsignificatiu, d’un 36,7%, puix que la cotit-zació mitjana del cru en varietat Brent delMar del Nord l’any 2008 va ser de 94,45dòlars, enfront dels 69,08 dòlars de l’exer-cici anterior. Amb relació a la cotitzacióeuro/dòlar, val a dir que la depreciació deldòlar enfront de l’euro del 2008, estimadaen poc més d’un 7%, no va ser suficient percompensar el fort increment dels preus delpetroli. D’altra banda, igual que va succeiren els exercicis anteriors, al llarg del 2008els costos laborals es van incrementar a unritme inferior al 4% segons l’índex de cos-tos laborals per a la indústria. No obstantaixò, cal considerar que les notables millo-res de productivitat que solen experimen-tar les empreses fan possible, normalment,que els costos laborals unitaris presentina mitjà termini una clara tendència a labaixa. En aquest sentit, pot apuntar-se quesi la productivitat mitjana per treballadoren el sector químic era l’any 2000 d’uns217.000 euros, el 2008 aquesta va superarels 306.000 euros.

Pel que fa als costos energètics, que enmolts segments del sector tenen una

notable importància –especialment en elcas de les indústries de capçalera, en lesquals poden arribar a suposar el 50% delscostos totals–, l’any 2008 s’han d’apuntardiversos fets de relleu. D’una banda, calesmentar que el 2008 les tarifes elèctri-ques espanyoles continuaven mantenint-se per damunt de la mitjana europea,cosa que repercutí negativament sobre lacompetitivitat de les empreses catalanes.Per la seva banda, el gas, l’altre dels con-sums energètics rellevants per a l’activitat,presentà el 2008, com és tradicional, unpanorama força més desfavorable per alPrincipat, atès que els seus preus van ser-guir sent dels més alts dels països comu-nitaris. Finalment, s’ha d’assenyalar queel preu de l’aigua també suposà un fre al’augment de competitivitat de la indústriaquímica estatal i catalana. No obstant això,cal esmentar que en el cas del Principatla branca ha realitzat en els darrers anysun esforç considerable per reduir el seuconsum d’aigua. Com a dada indicativa,l’índex de preus industrials de l’energiaelèctrica, el gas i l’aigua va palesar el 2008una pujada d’un 15% a Catalunya.

El sector químic es caracteritza per ser unaactivitat intensiva en capital i fortamentsotmesa a la introducció d’avenços i millo-res, no només pel que fa a innovacionstecnològiques i organitzatives destinadesa incrementar la productivitat, sinó, també,dirigides a aconseguir minimitzar l’impac-te ambiental dels processos productius.Això determina que les inversions querealitza la branca siguin continuades i queassoleixin una gran envergadura. L’any2008 les empreses del sector a Espanyavan dedicar un 4,5% del valor de la sevaproducció a inversions, només una dèci-ma per sota del percentatge assolit l’exer-cici anterior. Més específicament, aquestesinvertiren en recerca, desenvolupament iinnovació un 2,3% de la seva produccióen valor, tant per cent que, no obstantaixò, resultà encara inferior al de la mitjanaeuropea. Val a dir que una quarta partde la despesa del conjunt de la indústriaaplicada a la recerca, desenvolupament iinnovació a nivell estatal es va concentraren la química, i, a més, que un de cadacinc investigadors destinats a la recerca en

el conjunt de la indústria estatal treballavaen aquesta branca.

Pel que fa concretament a les inversionsefectuades per les empreses químiquescatalanes, cal destacar, per la seva impor-tància i concentració territorial, les quetenen lloc al polígon petroquímic de Tarra-gona. En general, es pot apuntar que totesles companyies ubicades en aquesta zonamantenen tradicionalment un procés con-tinuat de modernització i renovació de lesseves instal·lacions, al qual s’afegeix un fluxsostingut de projectes d’ampliació de lacapacitat productiva instal·lada i de fomentde la recerca. Com a conseqüència d’això,el volum d’inversions anuals realitzat en elsdarrers exercicis s’ha situat habitualmenten xifres mitjanes superiors als 300 milionsd’euros.

És important destacar que la capacitatd’atracció d’inversions d’aquest polígonen el futur dependrà de diversos factors.D’una banda, de les millores en les infra-estructures viàries i mediambientals –tantabocadors com incineradores–, de lapotenciació de la creació d’un centre inte-grat de mercaderies, i del grau d’accessibi-litat del ferrocarril a les plantes productives.D’altra part, també estarà influïda per lacoordinació de les polítiques urbanístiquesdels diferents municipis, per tal d’optimit-zar l’oferta de sòl industrial. Vinculat a això,s’ha d’esmentar, també, la importànciade la coordinació de les polítiques fiscalsentre els ajuntaments de la zona, ambl’objectiu d’unificar i d’aconseguir un trac-tament favorable al desenvolupament del’activitat. Altres factors que, així mateix,incidiran en el flux inversor dels propersanys són el grau de competitivitat asso-lit per les firmes fabricants del polígon ila superació dels punts febles existents–principalment, unes tarifes energètiquesi portuàries elevades.

Com en altres anys, durant el 2008 elsfluxos inversors de les empreses fabricantsdel sector es van dirigir de forma prioritàriaa tasques de protecció mediambiental i a laintroducció de millores tecnològiques, i notant a augmentar capacitats de producció.

Figura 45. Principals països proveïdors de les importacions catalanes del sector químic. 2008Percentatges

23%

Itàlia

França

Alemanya

Altres

Bèlgica

Països Baixos

8%

42%

13%

7% 7%




Química bàsica

L’any 2008 el subsector de la química bàsi-ca a nivell estatal i del Principat va palesaruna reducció significativa del nivell deproducció, que en termes de l’índex deproducció industrial suposà una davalladad’un 11’6%. Això va representar un canvide tendència respecte d’exercicis anteriors.Aquests resultats negatius s’explicaren perla davallada de totes les especialitats de labranca, encara que cal destacar, però, eldescens experimentat pel segment de laquímica inorgànica, mentre que l’especia-litat de la química orgànica va comportar-se relativament millor.

Pel que fa a l’evolució dels preus, val a dirque aquests estan molt lligats a la marxadels preus del petroli. En aquest sentit, espot apuntar que durant el 2008 van expe-rimentar un augment d’un 8,4% entre elsmesos de gener i de desembre, la qual cosava significar compensar en part la caigudade la producció real, de tal manera que ladisminució de la producció en valor va serd’aproximadament un 3%. En aquest con-text, els marges de beneficis de les empre-ses es van reduir considerablement enrelació amb els nivells assolits l’any 2007.

Dins del conjunt de la indústria químicael comerç exterior de la química bàsicaté un pes específic força important. Defet, esdevé el principal subsector tant enexportacions com en importacions. El 2008la branca concentrava aproximadament el44% de les vendes totals del sector ambl’exterior i el 48% de les compres a l’estran-ger. Al llarg de l’any les exportacions de laquímica bàsica minvaren un 1’9% en ter-mes corrents, la qual cosa suposà trencar latendència de creixement d’exercicis prece-dents. Per la seva banda, les importacionsvan experimentar una disminució nominal

d’un 2’6%, la qual cosa va significar un can-vi en els resultats positius dels darrers anys.La major davallada de les compres que deles vendes a l’estranger va conduir el 2008a una reducció del saldo tradicionalmentdeficitari del segment en un percentatgede gairebé un 5% en valor. D’altra part, lataxa de cobertura de la branca va registraruna lleugera millora en termes corrents, enassolir un 77% en termes nominals.

Agroquímica

Durant el 2008 el subsector de la químicadestinada a l’agricultura va presentar unamarxa molt positiva, trencant la tendènciadesfavorable que palesà en els darrers exer-cicis, la qual cosa es va reflectir en un incre-ment important del nivell de producció.D’aquesta manera, l’índex de produccióindustrial del segment mostrà un augmentd’un 15,3% respecte de l’any 2007. D’altrabanda, val a dir que els preus de venda esvan caracteritzar per una pujada d’un 7,5%en relació amb l’exercici anterior. Aquestsresultats van derivar-se tant de l’evoluciópositiva mostrada per la demanda internacom de les exportacions, i significaren unincrement de beneficis per a les empresesde la branca.

Pel que fa als intercanvis comercials ambl’exterior, cal mencionar que, tradicional-ment, aquesta especialitat té una presèn-cia reduïda dins del global de la indústriaquímica del Principat. De fet, la brancaconcentrà en valor un percentatge d’un4% de les exportacions i d’un 1% de lesimportacions. Al llarg de l’exercici 2008 lesprimeres van augmentar prop d’un 49% entermes nominals, la qual cosa suposà con-tinuar amb l’evolució de l’any precedent.Per la seva banda, les compres a l’estrangervan registrar un increment de gairebé un33%, seguint igualment la taxa positivadel 2007. Aquests resultats provocaren el2008 un creixement en el superàvit de labalança comercial del segment d’un 61,2%

en euros corrents, i una taxa de coberturapropera al 258% en valor.

Química industrial

L’any 2008 la branca de la química industrialva experimentar una evolució negativa, laqual cosa significà un canvi de tendènciarespecte de l’exerici anterior. És importatassenyalar que l’evolució del subsector vaser força diferenciada per a les seves dife-rents especialitats. Per exemple, en el casde pintures, vernissos i la resta, l’índex deproducció industrial assenyalà una caigu-da de la producció superior al 5%, mentreque la química tèxtil apuntà a l’estabilitatdels resultats i la resta de productes quí-mics englobats en el segment un creixe-ment d’un 2,6%. Amb relació als preus,val a dir que si en la primera especialitatl’índex de preus industrials evidencià unincrement d’un 7,5%, en la segona minvàmés d’un 0,7% i en la última exhibí un aug-ment superior a un 5%.

En relació amb els mercats externs, s’hade ressenyar que al llarg del 2008 lesexportacions de l’especialitat a Catalunyavan suposar un 14% del total del sector,mentre que les importacions representa-ren un 17%. El comportament d’ambdósfluxos durant l’any 2008 fou negatiu, peròcal apuntar que d’intensitat diferent. Així,mentre que les vendes a l’exterior patirenuna davallada de gairebé un 13% en ter-mes nominals, les compres a l’exterior min-varen a un ritme inferior a l’1%. D’aquestamanera, el saldo tradicionalment negatiudel segment va créixer prop d’un 44%,mentre que la taxa de cobertura se situàel 2008 en aproximadament un 70% eneuros corrents.

Química per al consum final

L’any 2008 el subsector de la química peral consum final es va caracteritzar per unarelativa atonia, atès que l’índex de produc-ció industrial de la branca va créixer un

Figura 46. Comerç exterior dels productes químics a Catalunya. 2008Milions d’euros

Exportacions

Importacions

Producte 6Producte 5Producte 4Producte 3Producte 1

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

Producte 2

Producte 1 – Productes químics bàsics. Producte 2 – Plaguicides i d’altres productes agroquímics. Producte 3 – Pintures, vernissos, revestiments i similars; tintes d’impremta i màstics.Producte 4 – Sabons, detergents i d’altres articles neteja; perfums i productes de bellesa i higiene. Producte 5 – Fibres artificials i sintètiques. Producte 6 – Altres productes químics.Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.


0,2%. D’altra banda, els preus de vendavan experimentar una pujada d’un 4,4%segons l´índex de preus industrials.

Pel que fa als intercanvis amb l’exterior,s’ha d’esmentar que el 2008 les exportacionsaugmentaren en valor un 7,3%, la qual cosasuposà continuar amb l’evolució positivadels tres darrers exercicis. Per la seva banda,les importacions cresqueren tan sols un0,8%, cosa que va trencar la marxa negativade l’any precedent. El major increment deles vendes que de les compres amb l’exte-rior va traduir-se en una millora del tradi-

cional superàvit comercial que caracteritzaaquest segment. Concretament, el saldopositiu va créixer gairebé un 28% en euroscorrents. Mentrestant, la taxa de coberturadels intercanvis comercials amb l’estrangerva situar-se el 2008 en un percentatge pro-per al 141%. Finalment, cal esmentar que elpes relatiu de la branca catalana en valor enrelació amb el total del sector químic va serl’any d’un 11% en el cas de les exportacionsi d’un 7% pel que fa a les importacions.

Dins del global del capítol, es pot apuntarque el segment de sabons, detergents i

altres articles de neteja per a la llar es vacaracteritzar el 2008 per un comportamentnegatiu, prosseguint la tendència d’exer-cicis anteriors. Així, l’índex de produccióindustrial de l’especialitat presentà unadisminució d’un 3,4% respecte del 2007.Cal recordar que aquesta especialitat escaracteritza per ser un mercat madur, ambproductes d’un consum generalitzat i en elqual la capacitat d’expansió de la demandaés molt limitada, atès que únicament espot aconseguir un increment mitjançantla incorporació d’articles més elaborats. Noobstant això, s’ha d’afegir que els preus

El sector químic i el medi ambient

Després que el 2002 la Comissió Europea presentés el Llibre blancsobre l’estratègia de productes químics, el qual tenia per objecte laprotecció de la salut humana i del medi ambient, l’any 2003 esva fer pública la nova normativa europea de productes químics,anomenada Sistema REACH (Reglament Europeu de Registre,Avaluació i Autorització de Substàncies Químiques), que té coma finalitat incrementar el control sobre els productes químics, ipotenciar, al mateix temps, els procediments d’anàlisi i registrede totes aquelles substàncies que es fabriquen en el marc de laUnió Europea. Aquesta normativa pretén tenir més controlats elspossibles efectes nocius dels productes químics, a través d’uníndex general de perillositat i la vigilància dels efectes sobre elmedi ambient. El nou reglament, que va entrar definitivament envigor el mes de juny del 2007, afecta les substàncies que van estarautoritzades a partir del setembre de l’any 1981 i que es comer-cialitzen en un volum superior a les 10 tones anuals per empresa,tot i que en el cas de les substàncies que suposen entre 10 i 100tones anuals el nombre de requeriments legals és més reduït.

Val a dir que la normativa ha estat suavitzada en relació ambels esborranys inicials, atès que els requisits es redueixen per auns 30.000 articles –entre els quals destaquen els polímers i lessubstàncies intermèdies– d’un total de 100.000 productes quees fabriquen a la Unió Europea, i els costos que això implica s’es-timen en uns 3.000 milions d’euros, dels quals l’Institut Químicde Sarrià (IQS) estima que entre 335 milions d’euros i 726 milionsd’euros correspondrien a la indústria química catalana. No obs-tant això, les firmes químiques europees calculen que aquestesmesures provocaran un increment significatiu de les seves des-peses, valorades en un 20% del total de la facturació, cosa queposarà en perill la viabilitat de moltes petites i mitjanes empresesque no podran assumir els costos d’avaluació per constituir unregistre de perillositat. L’esforç per a aquest tipus d’empresesés molt considerable, atès que el volum d’inversió pot ser equi-valent als beneficis de deu anys o a tota la facturació durant unany. Les conseqüències directes d’això són que les companyieses veuen obligades a reduir el catàleg de productes i a regular-ne l’ocupació. A més, el sector s’enfronta a la marxa de les gransmultinacionals cap a altres zones, com ara el continent asiàtic, onla legislació no és tan severa. Cal mencionar que aquesta novareglamentació afectà aproximadament 1.500 empreses catalanesdel sector químic, i, també, les firmes d’altres sectors que utilitzencom a primeres matèries productes químics en els seus proces-sos productius –unes 3.000. En aquest sentit, s’ha d’assenyalarque durant el 2008 –des de l’1 de juny fins l’1 de desembre– vatenir lloc la primera etapa –el procés de preregistre– per a quèles empreses puguin comercialitzar els seus productes a Europa.Val a dir que la norma s’anirà implementant progressivamenten els propers onze anys, de tal manera que es preveu que un30% de les 30.000 substàncies no siguin registrades fins al 2018.

Igualment, és important destacar que el Departament de Treballi Indústria, la Federació Empresarial Catalana del Sector Químic, elCol·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Institut Quí-mic de Sarrià signaren l’any 2006 un conveni per desenvoluparun centre d’informació i assessorament a les empreses catalanesdel sector sobre l’aplicació del REACH, anomenat InfoREACH, elqual va entrar en funcionament el mes de juny de 2007.

De la mateixa manera, s’ha d’esmentar l’inici de la implantaciódel Protocol de Kyoto, que limita a l’àmbit estatal l’augment deles emissions dels gasos hivernacle a un 15% respecte dels nivellsdel 1990 en l’horitzó 2008-2012. Aquest compromís suposarà peral sector un obstacle més en el manteniment d’un elevat creixe-ment econòmic, a més de ser un objectiu de difícil assoliment, laqual cosa significarà incrementar els costos de les empreses quí-miques catalanes i espanyoles. Aquestes hauran d’adquirir al mer-cat els permisos necessaris per generar un nivell més alt de conta-minació i poder, així, garantir els nivells de producció actuals. Enaquesta línia, s’han d’assenyalar els importants esforços realitzatsper la indústria química per tal de millorar els efectes nocius quesobre el medi ambient té la seva activitat. Així, per exemple, en elcas del polígon petroquímic de Tarragona, durant el 2008 es vandestinar al voltant de 58 milions d’euros a la protecció del mediambient, quan el 1997 l’import fou d’uns 23 milions d’euros, laqual cosa suposà un creixement en deu anys d’un 152%.

Davant la necessitat d’avançar en la millora del medi ambient,l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) –formadaper una trentena d’empreses– i el Departament de Medi Ambientvan signar l’any 2006 un conveni del qual en sortí un ConveniMarc, l’objectiu del qual era el d’unamajor eficiència en la protec-ció delmedi ambient segons tres paràmetres ambientals: qualitatde l’aire, qualitat de l’aigua i eficient gestió de residus. En aquestsentit, s’ha d’assenyalar que en relació amb la qualitat de l’aigua,les empreses del polígon es van marcar com a objectiu no tansols reduir el consumd’aigua, sinó incrementar el consumd’aiguareutilitzada fins assolir un percentatge d’un 66% del seu consumtotal, la qual cosa significarà una inversió total estimada d’entre0,5 milions d’euros i 1,5 milions d’euros, i l’aprofitament d’aiguaque fins aleshores era abocada al mar. En el cas de la qualitat del’aire, cal apuntar una reducció significativa d’emissions de gasosen la darrera dècada, gràcies a la utilització de tecnologies mésnetes i mètodes de recuperació i tractaments de contaminants.Per exemple, en els casos d’emissions de compostos orgànicsvolàtils i d’òxids de nitrògen les indústries químiques del polígonaconseguiren duplicar la reducció d’aquestes emissions respectea la mitjana estatal de les indústries químiques. Amb relació alsresidus, cal esmentar que els vessaments al polígon tarragoní esreduïren en més d’un 90% per tona produïda, més de 15 puntspercentuals per sobre de la mitjana estatal.


augmentaren un 5,5% segons l’índex depreus industrials, per la qual cosa l’evoluciódurant el 2008 de la producció en termesnominals de la branca va ser lleugeramentpositiva. Amb relació als mercats exteriors,cal destacar la continuïtat en lamarxa nega-tiva de les exportacions de l’any precedent,ambuna caiguda superior al 5%en valor. Dela mateixa manera, les compres a l’exteriorpresentaren una davallada inferior a l’1%.Així, l’especialitat va veure canviar el signesuperavitari de la seva balança comercialdel 2007 per un resultat deficitari el 2008, detal manera que la seva taxa de cobertura envalor va situar-se en gairebé un 99%.

Per la seva banda, el segment de perfumsi de productes de bellesa i higiene personales va caracteritzar el 2008 per un compor-tament molt positiu. En aquest cas, l’índexde producció industrial evidencià un aug-ment d’un 4,2%, creixement acompanyattambé per un increment dels preus de labranca, els quals pujaren un 3,6% segonsd’índex de preus industrials. Pel que faal mercat exterior català, val a dir quementre que les vendes a l’exterior mostra-ren un augment proper al 15% en valor,les importacions s’incrementaren un 2%en relació amb l’exercici anterior. Derivatd’aquest comportament de les exportaci-ons i de les importacions, el segment vaveure augmentat el 2008 el saldo positiude la seva balança comercial en gairebéun 36%, mentre que la taxa de coberturase situà en el 175%.


L’any 2008 el Ministerio de Industria,Turismo y Comercio i la Generalitat deCatalunya van anunciar unes inversionsde 22 milions d’euros en la posada enfuncionament d’un complex en el ParcCientífic i Tecnològic de la UniversitatRovira i Virgili (URV) a Tarragona, destinata la recerca i transferència tecnològica enquímica sostenible. El principal projectedel complex es preveu que serà el centrede R+D+I de la Química Sostenible ambuna inversió global de 12 milions d’euros.Un altre projecte que s’estima consistiràen el Centre Tecnològic de la Químicade Catalunya (CTQC), iniciativa d’ACC1ÓCIDEM/COPCA i de la URV, amb finança-ment del Ministerio de Industria, Turismo yComercio (3 milions d’euros) i d’ACC1Ó (1milió d’euros). Una altra part del complexes dedicarà a viver d’empreses de basetecnològica derivades de les activitats derecerca de l’Institut Català d’InvestigacióQuímica (ICIQ), la qual cosa significarà unainversió de 3,9 milions d’euros. La restadel pressupost es destinarà a l’ampliaciódel Centre de Transferència Tecnològica iInnovació de la fundació URV.

El grup català AC Marca va inaugurar el2008 una nova fàbrica a Sant Llorenç d’Hor-tons i paral·lelament va tancar la de l’Hospi-talet de Llobregat, on hi manté la seu cor-porativa. Aquest nou projecte suposà unainversió de 42 milions d’euros. La capacitatproductiva de la fàbrica és de 250.000 uni-tats diàries i dóna feina a 140 treballadors.La firma compta amb una segona fàbrica aBigues i Riells que ocupa uns 210 treballa-dors, i es troba immersa en un pla de crei-xement internacional, ja que compta ambplantes productives a França, Eslovàquia iMèxic, a més de filials a la República Txeca,Eslovàquia, Hongria, Portugal, França, Mèxici Xile. Igualment, cal apuntar que durant el2008 va obrir la seva vuitena filial mundial aRomania, i planifica obrir el proper exercicifilials a Turquia i Polònia, i manté presènciacomercial en 40 països.

El grup químic La Seda de Barcelona vacontinuar el 2008 la seva política de con-solidació de diferents línies de negoci,després de les múltiples adquisicions queva realitzar l’exercici anterior. D’entre lesdiferents operacions, destacà l’adquisiciódel 100% del capital social de l’empresade reciclatge de PET Recuperaciones dePlásticos de Barcelona (RPB), amb unafàbrica a Balaguer, i de la qual havia iniciatla compra l’exercici passat amb el 66%del capital social. De la mateixa mane-ra, va anunciar la intenció de fer-se ambuna participació majoritària en l’empresabrasilenya Begreen, dedicada a la produc-ció de films de plàstic per a la indústriaalimentària, i de la qual controla gairebéun 20% del capital social. Així mateix, vaanunciar la intenció de fusionar-se amb elgrup indonesi Indorama Venture Limited,quart productor mundial de plàstic PETper a envasos, de la qual cosa resulta-ria el primer fabricant mundial d’aquestproducte. En aquest mateix sentit, l’any2008 La Seda de Barcelona va arribar a unacord amb la firma Tamakul, pertanyental grup Oman Oil, per a la cessió de laseva tecnologia per a produir plàstic PET.En un altre ordre de coses, cal destacarla suspensió de la compra d’Interquisa aCepsa anunciada pel grup l’any precedent.D’altra banda, la multinacional confirmàla creació d’una nova societat energètica,Seda Energy, debutant amb una planta depoligeneració –creació de diverses energiesal mateix temps– al Prat de Llobregat, ambl’objectiu de reduir costos energètics iminvar les emissions de CO

2. Val a dir que

aquest projecte va suposar una inversió de14,5 milions d’euros. Altres inversions delgrup a destacar durant el 2008 van ser laconstrucció d’una nova planta productivad’àcid tereftàlic pur (PTA) a Portugal, per untotal de 400 milions d’euros. Igualment, calesmentar l’adquisició per un import de 7milions d’euros d’una planta de reciclatgede PET a Itàlia. Finalment, s’ha d’apuntarque La Seda de Barcelona va anunciar lapropera ubicació a les seves instal·lacionsdel Prat de Llobregat d’un centre de R+D,

amb l’objectiu de cercar noves aplicacionsdel plàstic PET i obrir nous segments denegoci en sectors com l’automoció, l’òpti-ca o la construcció.

Carburos Metálicos, filial del grup nord-americà Air Products, va crear el 2008 unanova empresa anomenada Air ProductsSud Europa, dedicada a serveis de teràpiesrespiratòries domiciliades a Espanya. Mal-grat que la creació d’aquesta nova firma nosuposà cap canvi en la plantilla, i puix quela seu s’ubicà a la seu de Carburos a Bar-celona, és important destacar que la com-panyia va invertir un total de 32 milionsd’euros en una nova planta de produccióde gasos d’aire a l’Estat.

El grup Ercros va continuar el 2008 amb elseu pla de reestructuració –per al període2007-2010–, el qual preveu nous tanca-ments de plantes productives i la reduccióde la seva plantilla. No obstant això, el 2008la companyia va realitzar una inversió de22 milions d’euros per augmentar la pro-ductivitat en un 50% a les seves fàbriquesde Vila-seca i Sabiñánigo. D’aquesta mane-ra, la firma catalana començà a absorbirla producció de PVC que el grup tenia ala factoria de Monzón. Aquesta operaciósuposà un total de 22 milions d’euros is’estima que finalitzi el 2009.

L’empresa Dow Ibérica, filial de la mul-tinacional Dow Chemical Company, vaanunciar el 2008 la construcció del Centrede Desenvolupament Global en Tecno-logia i de Dessalació d’Aigua i Reciclatd’Aigües Residuals a les seves instal·lacionsde Tarragona. Aquest projecte, amb unainversió de gairebé 10 milions d’euros, espreveu que es materialitzarà a través d’unaunitat de negoci de l’empresa, Dow WaterSolutions. L’objectiu d’aquest centre és larecerca aplicada sobre components quemilloren la qualitat i la productivitat enel procés de l’aigua, de manera que espermetin estalvis significatius de capital ide despeses d’explotació en el camp de ladessalació i el reciclatge d’aigües.

La companyia Lucta, dedicada a la produc-ció d’aromes i fragàncies, va posar enmarxal’any 2008 una nova planta productiva ales seves instal·lacions de Montornès delVallès, la qual cosa va significar una inversiótotal de 8 milions d’euros. Val a dir que lafirma ocupa un total de 600 treballadors i,a més, té una forta vocació internacional.Així, té fàbriques a Mèxic, Colòmbia, EstatsUnits i Xina, com també filials comercials aPolònia i Brasil.

D’altra banda, s’ha d’assenyalar que la mul-tinacional de gasos industrials alemanyaMesser va adquirir el 2008 a CarburosMetálicos el 10% del capital social quela companyia posseïa a Messer Carburos(Tarragona). Amb aquesta operació el grupalemany passà a controlar el 100% de lafilial espanyola, la qual va adoptar el nom de


Messer Ibérica de Gases. Així mateix, la firmava endegar una inversió de 40 milions d’eu-ros al Morell, per tal de posar en marxa unaplanta de fraccionament d’aire, produintnitrogen, oxigen i argó per a les empresesdel polígon petroquímic de Tarragona. Calesmentar que el grup Messer opera enuna trentena de mercats europeus, a mésd’Àsia i Perú.

La multinacional alemanya Henkel, immer-sa en un procés de reducció de costos, vaanunciar el 2008 el tancament de les sevesfactories a Abrera i Malgrat. La intenció dela companyia va ser el de centralitzar laproducció de coles i detergents líquids ala seva planta productiva de Montornèsdel Vallès. Així mateix, es preveu es traslladiel centre de R+D que dóna servei a tot elgrup en tecnologia d’adhesius. Igualment,s’estima que la fabricació de la gamma desilicones de la planta d’Abrera s’enviï a d’al-tres plantes que el grup té fora d’Espanya.

La multinacional Cepsa va reestructurarl’any 2008 el seu negoci químic fusionantles seves filials Interquisa, Petresa i Ertisa

sota el paraigua Cepsa Química. L’opera-ció es va portar a terme després de la con-gelació de la venda d’Interquisa a La Sedade Barcelona, com a conseqüència de lacaiguda en borsa de la química catalana.L’objectiu del grup amb aquesta operacióva ser el de reduir els costos estructuralsde manteniment de les tres empreses fili-als. A més, es va preveure un reforçamentde la posició de mercat de Cepsa Químicaen el mercat, amb plantes productives aBrasil i Canadà en un futur pròxim.

La firma Oxiris Chemicals, antiga DegussaSant Celoni –filial de la multinacional ale-manya Degussa– amb seu a Sant Celoni,va ser venuda el 2008 per part del grupalemany Arques Industries –especialitzaten adquirir empreses de sectors madurso que pateixen dificultats financeres perreflotar-los i posteriorment vendre’ls –ope-ració que va realitzar en tan sols un any– algrup alemany Rasching –grup químic ale-many integrat en la multinacional nord-americana PMC Global–, per un importde 10,5 milions d’euros. S’ha d’afegir queaquesta planta ocupa 55 treballadors.

La multinacional Repsol YPF va anunciarel 2008 l’ampliació de la seva refineria deCartagena amb un total de 3.262 milionsd’euros, la qual cosa va suposar la majorinversió industrial de la història d’Espanya.

Durant l’any 2008 va tenir lloc la fira Expo-quimia, Salón Internacional de la Química,el certamen més gran del sector a nivellestatal i el segon d’Europa. Aquesta fira,que es celebra cada tres anys, va reunirmés de 3.700 empreses participants, ambun total de 1.100 expositors i més de130.000 m2 ocupats. L’assistència de públicva mantenir-se en els nivells de la fira ante-rior, uns 58.000 visitants.

L’any 2008 va celebrar-se també el 25èCongrés de la Federació Internacionalde Societats de Química Cosmètica aBarcelona, l’esdeveniment científic mésimportant per a la indústria cosmètica anivell mundial. Aquest congrés biennal vareunir experts procedents d’Europa, EstatsUnits, Mèxic, Brasil, Argentina, Corea delSud i Japó.


3.8. FarmàciaL’any 2008 la producció dels laboratoris farmacèutics espanyols va créixer un 1,7%

en unitats, mentre que en termes corrents augmentà un 5%. Aquesta divergència

s’alinea amb la tendència perceptible en els darrers exercicis, que deriva de l’estratè-

gia dels laboratoris de potenciar el consum dels fàrmacs més innovadors. En termes

generals, els preus dels medicaments van tendir lleugerament a la baixa, sobretot a

causa de lesmesures reguladores implementades pel sector públic i de l’aplicació del

sistema de preus de referència. Finalment, les importacions van créixer el 2008 prop

d’un 9%, mentre que les exportacions pujaren un 6,5%.


Producció +

Ocupació =

Preus –/=

Exportacions +

Importacions +

Trets del sector

En la indústria farmacèutica es poden dife-renciar dos grans subsectors, que man-tenen un grau molt elevat d’integracióvertical. D’una banda, la fabricació de lesprimeres matèries i principis actius, queconstitueixen els components de baseemprats per a la fabricació dels preparatsfarmacològics, i, d’altra banda, l’elaboracióamb aquests productes bàsics dels espe-cífics, que es destinen al tractament deles afeccions que pateixen els usuaris delsfàrmacs. El primer d’aquests dos subsectorses coneix, normalment, amb la denomina-ció de química fina, mentre que la segonafase –la de major importància econòmicadel conjunt de la branca– és desenvolupa-da pels laboratoris farmacèutics. L’estretainterrelació que hi ha entre ambdós tipusd’activitat fa que la major part de les granscorporacions farmacèutiques operin tanten l’activitat de la química fina com en l’ela-boració d’específics farmacològics.

El sector farmacèutic destaca a escala mun-dial com un dels més innovadors i demajor nivell tecnològic dins el conjunt de la

indústria, amb la qual cosa una de les sevescaracterístiques més rellevants és l’impor-tant esforç que de forma continuada i siste-màtica realitzen les empreses en inversionsdestinades a recerca i desenvolupament(R+D). De fet, aquest sector apareix moltdestacadament com un dels capdavantersen aquest tipus de tasques, no només dinsde l’activitat industrial, sinó també en elconjunt de l’economia. Així, entre les qua-ranta empreses del món que destinen unvolum de recursos més elevat a despesesen R+D –incloent-hi les de telefonia, creacióde software i altres serveis– apareixen dotzedel sector farmacèutic i entre les vint prime-res hi figuren set. Si es considera el volumd’inversions destinades a R+D per les 1.400empreses més importants del món pel quefa a aquest concepte, la farmàcia apareixcom el sector líder per aportació al total,amb un percentatge lleugerament superioral 19%, gairebé un punt percentual persobre de la branca de tecnologia i equipsde hardware. El segueix el sector de fabrica-ció d’automòbils i components, que afegeixun 17% més, amb la qual cosa les tres pri-meres activitats segons inversions en R+D–sobre un total de 41 branques– sumenmés del 54% dels recursos esmerçats per les1.400 empreses més importants del món

en funció d’aquest tipus d’activitat. Hi hados sectors que mantenen participacionsentorn del 7% del total –software i serveisinformàtics i equips elèctrics i electrònics–,mentre que quatre més mantenen aporta-cions entre el 3% i el 4,5%. Per ordre des-cendent es tracta de la indústria química,l’aeroespacial i de la defensa, la de produc-tes de lleure i entreteniment, i la de l’engi-nyeria industrial. En conseqüència, els nouprimers sectors per esforç en R+D aportenmés del 80% del total de les inversions querealitzen les principals companyies del mónen aquest concepte. Tant en proporció dela xifra de vendes com en relació amb elnombre d’ocupats, l’esforç efectuat per lesempreses farmacèutiques és especialmentintens i supera sensiblement al que realitzala resta de sectors.

Per tant, es pot destacar la importanttranscendència que tenen les inversionsen recerca i desenvolupament per a ladinàmica de la indústria farmacèutica i, a lavegada, el notable pes específic que asso-leix aquest sector sobre els recursos totalsque es destinen a aquest concepte en elconjunt de les economies avançades. Calafegir, però, que la rellevància de la brancafarmacèutica dins de les despeses totals enR+D varia sensiblement en els diferents paï-sos, de tal manera que resulta especialmentelevada en els casos de Suïssa, Gran Bre-tanya, França i Estats Units, mentre que ésmés moderat –encara que supera el 8%– alJapó i Alemanya, en els quals alguns altressectors com el del material de transport, elde tecnologia de hardware, la fabricació desemiconductors o l’electrònica, mantenenuna participació comparativament elevada.

En el cas d’Espanya la farmàcia se situaentre els sectors de la indústria transfor-madora amb un major percentatge d’em-preses innovadores, superat únicament perla branca aeroespacial i la de fabricaciód’aparells de ràdio, televisió i comunica-cions, i per sobre d’altres activitats nota-blement dinàmiques, com poden ser lestelecomunicacions, la indústria de l’auto-mòbil, la fabricació d’equips electrònicso la de maquinària d’oficina. En concret,d’acord amb els resultats de l’Enquestasobre Innovació Tecnològica de l’any 2007,més el 62,5% de les indústries farmacèu-tiques reben la consideració d’empresesinnovadores, percentatge superior al queregistren trenta-vuit de les quaranta-duesbranques que diferencia l’enquesta. Si es téen compte la proporció del total d’empre-ses que desenvolupen activitats de R+D,la farmàcia sobresurt netament, ja que,amb un nivell d’aproximadament el 63%,se situa en segon lloc entre tots els sectorseconòmics –primaris, industrials i de ser-veis–, superada, nomès, per les empresesespecialitzades en la prestació de serveisde R+D, que, lògicament, pel fet de teniraquesta activitat com objectiu desenvo-lupen tasques de R+D en pràcticament latotalitat dels casos.

Classificació del sector de farmàcia

Fabricació de productes farmacèutics de base (química fina) (investigació, per-feccionament i producció de substàncies medicamentoses actives utilitzades en lafabricació de preparats farmacèutics. Tractament de la sang).

Fabricació de preparats farmacèutics i altres productes farmacèutics d’úsmedicinal

Medicaments per a ús humà o veterinari (fraccions sanguínies i antisèrums, vacunes,medicaments diversos –inclosos els preparats homeopàtics–, infusions mèdiques,preparats contraceptius químics o a base d’hormones, etc.).

Altres (ciments per a la reconstrucció d’ossos i de productes d’obturació dental, fabri-cació de gases, benes, apòsits, impregnats de substàncies medicamentoses, cordillquirúrgic, etc. Estoigs i farmacioles d’urgències).


Es pot assenyalar igualment que, tot i queel sector farmacèutic ocupa aproximada-ment el desè lloc en importància del con-junt de la indústria espanyola en funció delvolum de negoci –amb una participacióuna mica superior al 2%–, la seva aportacióa les despeses totals de R+D de la indústriamanufacturera se situa per damunt del17%, percentatge que supera àmpliamental que aporta qualsevol altra branca trans-formadora. Pel que fa al personal dedicata aquestes funcions, cal apuntar que en elconjunt del sector espanyol de la farmàciasupera una mica les 5.000 persones, cosaque representa prop del 9% dels llocs detreball que dedica a aquest tipus d’activi-tats en el global de la indústria.

La introducció continuada d’innovacionsen el sector farmacèutic és el factor queinflueix de manera més determinant enla competitivitat de les empreses i en laseva capacitat per millorar la posició en elmercat, i, fins i tot, resulta també impres-cindible per mantenir-la. Per aquesta raó,l’estratègia de les grans companyies de labranca se centra, principalment, en poten-ciar al màxim l’esforç en les funcions deR+D, així com per enfortir els vincles ambles activitats biotecnològiques i assimi-lar les novetats que poden aportar, líniade treball extremadament complexa peròque es revela com l’àmbit amb més futurper a la indústria farmacèutica. La transcen-dència de tenir una estratègia d’actuaciófonamentada en la incorporació continua-da d’innovacions es posa de manifest en elnotable volum de recursos que les empre-ses líders mundials dirigeixen a la recercai desenvolupament, que en molts casossupera el 15% de la seva xifra de negoci,valor que representa aproximadament lamitjana de les companyies de més gran-

dària. En funció d’això, l’esforç que realitzenen aquest camp les firmes farmacèutiquesdels països més avançats supera de for-ma significativa el que fan la resta de lesempreses transformadores. Val a dir, enaquest sentit, que les vies per a l’aplicacióde les inversions destinades a recerca idesenvolupament han iniciat en els darrersanys un procés de modificació important,que a mitjà i llarg termini pot arribar aintroduir canvis notables en les condicionsdel mercat, per la creixent importànciade la recerca en temes de biotecnologiai en aquells relacionats amb les teràpiesgenètiques.

Als Estats Units, país que ocupa claramentel lideratge en aquest sector, les principalsempreses fabricants de tota mena d’espe-cífics i de productes farmacèutics de basei les de biotecnologia destinen a la recercai desenvolupament un elevat percentatgede la seva xifra de vendes, que en algunscasos –especialment en el segment dela biotecnologia– arriba a superar el 20%.En concret, per a les deu primeres com-panyies farmacèutiques nord-americanesla mitjana dels recursos invertits en R+Drepresenta una proporció superior al 16%del seu volum de negoci i tan sols entres casos se situa per sota del valor mitjà,mentre que en altres quatre companyiessupera el 20%. D’altra banda, es pot esmen-tar que entre les vint companyies nord-americanes que inverteixenmés en recercai desenvolupament, en figuren nou de laindústria farmacèutica i biotecnològica,per al conjunt de les quals les inversionsen R+D s’aproximen al 16% de la xifra totalde negoci, mentre que en les pertanyentsa la indústria de l’automòbil la proporcióera del 4,5%, en les de telecomunicacionsse situava en el 12,5%, en l’aeroespacial i

de defensa una mica menys del 6% i peral conjunt de les empreses d’ordenadors,semiconductors i software era del 8%.

Tot i la importància que assoleixen, enlínies generals, les inversions en recercai desenvolupament dins del sector, enel cas espanyol la indústria farmacèuticaencara està a una apreciable distànciade la mitjana de la Unió Europea i, mésespecíficament, dels països del continentamb una posició més capdavantera enl’activitat, com ara Alemanya, Gran Breta-nya, França, Dinamarca, Suïssa, Suècia oFinlàndia. D’altra banda, també cal asse-nyalar que les inversions en R+D efectu-ades pel sector de la farmàcia als EstatsUnits superen significativament les delconjunt de la Unió Europea. Si es consi-dera l’esforç relatiu en recerca i desenvo-lupament, la branca a Espanya destina aaquestes activitats un 6,5% de la seva xifrade negoci, mentre que la mitjana comuni-tària gairebé duplica aquest percentatge–situant-se en un 12,5%– i en els païsoscapdavanters pot arribar al 20%. Aquestasituació és imputable, en bona mesura,a la posició relativament feble del sectorespanyol de farmàcia dins del conjunteuropeu, atès que representa poc mésdel 6% del valor total de la producció delspaïsos de la Unió Europea-25, mentre queen el global de la indústria manufactureraaquesta participació és prop de dos puntspercentuals superior. També hi influeix demanera significativa, però, la presència enel territori estatal d’un nombre considera-ble de plantes de producció pertanyentsa grups multinacionals, que centralitzenel gruix de les activitats de R+D en elslaboratoris de les seves cases matrius iefectuen a les factories espanyoles única-ment treballs de producció.

Figura 47. Participació dels diferents sectors d’activitat en les despeses totals de R+D efectuades per les 1.400 companyies mundials més importants en R+DPercentatges

7,0Equip elèctric i electrònic

0 5 10 15 20

6,0Resta de branques

0,7Bancs

1,0Productes per a la llar

1,1Indústria alimentària

1,5Producció gas i electricitat

1,8Serveis i equipaments d’assistència mèdica

2,1Comunicacions de línies fixes

2,2Indústria general

3,0Enginyeria industrial

3,7Producció oci i entreteniment

4,1Indústria aeroespacial i defensa

4,4Indústria química

7,1Software i serveis informàtics

17,0Fabricació automòbils i components

18,3Tecnologia i equips de hardware

19,2Indústria farmacèutica i biotecnologia

Font: The 2008 R&D Scoreboard Department for Innovation, Universities & Skills. UK Government.


Els recursos que destinen a la recerca idesenvolupament les empreses de majordimensió i més innovadores del mercatmundial assoleixen xifres certament moltnotables, a més de representar percentat-ges del volum de vendes força elevats. Així,l’any 2007 entre els vint primers laboratorisdel món, les inversions en R+D superavenel 20% de la xifra de facturació en deucasos –Genetech, Schering-Plough, Take-da, Boehringer Ingelheim, Johnson & John-son, Amgen, Bristol-Myers Squibb, Merck,Novartis i Roche (que sobrepassava el30%)–, als quals es podria també afegir EliLilly, amb un valor molt proper –destinavaa aquestes funcions el 19,7% de la sevaxifra de negoci. En percentatges compre-sos entre el 15% i el 20% se situaven altressis grans corporacions del sector, com sónles nord-americanes Pfizer, Wyeth i AbbottLabs, la francesa Sanofi-Aventis, la britànicaAstraZeneca i l’alemanya Bayer. D’aquestamanera, únicament tres companyies noassolien la proporció del 15%, la japonesaAstellas Pharma, la britànica GlaxoSmithKli-ne –amb percentatges compresos entre el10% i el 15%– i la israeliana Teva –amb pocmés del 7%.

En termes absoluts, l’any 2008 la indústriafarmacèutica nord-americana va invertiren recerca i desenvolupament una quan-titat propera als 38.500 milions de dòlarsen l’àmbit domèstic, als quals es podrienafegir els destinats per les companyiesd’aquest país al mateix tipus de funcionsa l’estranger, que sumarien gairebé 12.000milions de dòlars més, d’acord amb lesestimacions de l’associació The Pharmaceu-tical Research and Manufacturers of America(PhRMA). Aquestes xifres comporten unincrement d’un 5% amb relació a l’exerci-ci precedent, taxa certament significativa,però inferior al creixement mantingut enexercicis anteriors, atès que en el període2001-2007 les inversions de les empresesfarmacèutiques en R+D en el territori nacio-nal havien progressat a un ritme mitjà anu-al del 8%. Les dades proporcionades per laComissió Europea referides a l’exercici fiscal

2007/2008 estimen les despeses en recer-ca i desenvolupament de les companyiesfarmacèutiques i biotecnològiques euro-pees en un total de 20.031 milions d’euros,mentre que les empreses del mateix sectordels Estats Units calculen que van destinara aquesta finalitat una quantitat de 34.854milions d’euros. Sembla clar, per tant, elpredomini que mantenen els Estats Unitsen l’àmbit de la recerca i desenvolupa-ment farmacèutic, tant més si es té pre-sent que aquesta situació reprodueix demanera molt semblant les posicions de lesdues àrees econòmiques en anys anteriors.Individualment, les companyies líders mun-dials, com per exemple Pfizer, Johnson &Johnson, GlaxoSmithKline, Novartis, Sanofi-Aventis, AstraZeeneca o Roche, inverteixenen R+D un volum de recursos que l’any2007 se situava entre els 3.500 i els 6.000milions d’euros. La comparació d’aquestesxifres amb els ingressos totals de la indús-tria farmacèutica espanyola, que el mateixany van ser una mica superiors als 14.000milions d’euros, dóna una idea de la impor-tància estratègica de la R+D.

Tot i el notable esforç en matèria de recer-ca i desenvolupament que esmercen lesempreses farmacèutiques, un dels proble-mes més importants que travessa sector aescala mundial és la reducció progressivade la rendibilitat obtinguda per les inver-sions destinades a la R+D, ja que, malgratel notable increment dels recursos dedi-cats, els resultats aconseguits en els darrersanys tendeixen a ser menors i el temps iels costos de desenvolupament de novesmolècules es perllonguen, mentre que lespossibilitats d’aconseguir resultats positiustendeixen a disminuir. Com a conseqüèn-cia, tant als Estats Units com a Europas’aprecia una tendència a la reducció delnombre de nous fàrmacs que cada anyreben les aprovacions pertinents per acce-dir al mercat. En contrapartida, a mitjà ter-mini es preveu que la biotecnologia, ambel considerable potencial d’innovació quecomporta, podria contribuir a modificaraquesta pauta, tot i que, sens dubte, serà

un procés lent. Això explica la importantaposta que estan fent les companyies cap-davanteres del sector de la farmàcia pelsegment de la biotecnologia.

Hi ha diversos factors que dificulten la intro-ducció de nous fàrmacs en els mercats,però cal fer referència, sobretot, a quatre.En primer lloc, al notable perllongamenttemporal de les fases d’experimentació,assaigs i proves clíniques. D’altra banda,al fracàs cada vegada més freqüent deles noves fórmules en les darreres fasesde desenvolupament, o, fins i tot, desprésd’haver estat llançades al mercat. En tercerlloc, a les creixents exigències dels consu-midors, de les administracions públiquesi de les companyies asseguradores, pelque fa a la seguretat i fiabilitat dels medi-caments. I, per últim, al fet que el catàlegexistent de productes i principis actius ésja molt ampli i eficaç, amb la qual cosales possibilitats d’aconseguir innovacionssignificatives requereixen cada vegada unesforç més gran en temps i en recursos.Com a conseqüència de tot això, el nombremitjà anual de noves entitats moleculars inous productes biotecnològics introduïtsen el mercat en el quadrienni 2005-2008va ser de 21, mentre que en el quinquenni2000-2004 havia estat de 25, i l’anterior,1995-1999, s’assolí una mitjana anual de 37,evolució que posa demanifest clarament lalínia descendent que segueix la introduccióde noves formulacions en el mercat.

S’observa una relació inversa entre les des-peses efectuades en R+D per la indústriafarmacèutica i els resultats obtinguts entermes d’aprovació per a la comercialitza-ció de nous principis actius, cosa que técom a conseqüència un rendiment decrei-xent dels recursos destinats a recerca idesenvolupament en termes de productesposats en el mercat. De fet, si es valora laxifra que és necessari destinar a aquestesfuncions per cada nova entitat molecularaprovada, en el quinquenni 1995-1999 lamitjana era de 432 milions de dòlars, men-tre que en els cinc anys següents, 2000-

Figura 48. Xifra de vendes i inversions en R+D dels deu primers grups farmacèutics mundials. 2007

Johnson&Johnson

Merck WyethEli LillyRocheAstraZenecaNovartisSanofi-Aventis

GlaxoSmithKline

Pfizer0

5

25

20

15

10

30

35

40

45

50

0

10

5

15

20

25

30

35

40

% R+D respecte a vendes(escala dreta)

Inversions en R+D(escala esquerra)

Vendes(escala esquerra)

Milers de milions de dòlars Percentatges

Font: Pharm Exec.


2004, pujava ja a 1.078 milions de dòlars ien el període 2005-2008 va arribar a 1.682milions de dòlars. Un dels factors que inci-deixen de manera important en aquestadinàmica és el perllongat lapse de temps–i el consegüent volum de recursos econò-mics– que requereixen les diverses fases enquè es desenvolupa el procés de recerca,desenvolupament i experimentació previ ala sortida al mercat d’un nou fàrmac.

En efecte, s’estima que els treballs de labo-ratori que condueixen al descobrimentde noves formulacions i les proves pre-clíniques corresponents requereixen coma mitjana entre 3 i 6 anys de feina. Enaquestes dues primeres fases es calculaque de cada 10.000 components sobreels que es desenvolupen les investigacionsde laboratori, únicament al voltant de cincarriben a les proves clíniques sobre volun-taris humans. Aquestes, que es desenvolu-pen en tres etapes, consisteixen en provesefectuades sobre grups progressivamentmés amplis de voluntaris –que comencensent entre 20 i un centenar en la prime-ra etapa i arriben entre 1.000 i 5.000 enla tercera–, amb objectius diferenciatsen cada cas, i es perllonguen per un perío-de aproximadament de 6 a 7 anys més. Aaixò s’ha d’afegir encara el temps de gestiónecessari per aconseguir l’aprovació perpart de les administracions públiques perti-nents, cosa que pot representar entre 1 i 2anys addicionals. D’altra banda, una vegadacomençada la comercialització es mante-nen mecanismes de control i vigilància.

Per tant, entre els primers treballs realitzatsper obtenir un nou principi actiu i la sevasortida al mercat pot transcórrer un inter-val comprès entre 12 i 15 anys. Tan solsuna part molt reduïda de les formulacionssobre les quals s’inicien les investigacionsarriba a convertir-se en la base d’un medi-cament comercialitzat, de tal manera quees necessita desenvolupar entre 5.000 i10.000 molècules en laboratori perquèarribin a entrar-ne 250 en la fase de provespre-clíniques i tan sols 6 o 7 arriben a la

d’assaigs clínics, de les quals únicament 1o 2 seran aprovades de forma definitivaper les administracions públiques per a laseva comercialització. Si es considera queel termini de vigència de les patents ésde 20 anys, el temps de què disposen elslaboratoris per a l’explotació comercial delsfàrmacs és certament molt restringit enfunció de l’esforç econòmic i organitzatiuque comporta la seva obtenció.

Com a conseqüència de la prolongació icomplexitat del procés anterior, la creaciódenous fàrmacs comportaunprocedimentnotablement car i costós. Les estimacionsmés recents situen en una xifra superior als1.000 milions de dòlars –és a dir, al voltantde 750 milions d’euros– les inversions enrecerca i desenvolupament necessaris perposar en el mercat un nou medicament,tot i que algun estudi especialitzat encaraeleva més aquesta xifra. A més, el volumde recursos que és necessari dedicar aaquestes activitats per les empreses ambla finalitat d’aconseguir una nova entitatmolecular ha seguit un ritme ascendentnotablement accelerat, atès que l’any 1975es requeria una inversió de 140 milionsde dòlars, al final dels anys vuitanta s’haviaincrementat aproximadament fins a 350milions de dòlars i una dècada després escalcula que s’aproximava als 800 milionsde dòlars. En sentit contrari, el nombre denous components químics llançats al mer-cat a escala mundial s’ha anat reduint desdels anys vuitanta. El 2008 l’agència nord-americana FDA va autoritzar únicament 24nous fàrmacs, mentre que en els tres anysanteriors les xifres havien estat de 18, 22 i20, respectivament.

D’altra banda, malgrat el gran volum derecursos mobilitzats en les fases de recercai assaigs, la prolongada duració del pro-cés i els sofisticats mecanismes de con-trol aplicats, la complexitat que presental’elaboració de nous fàrmacs fa que unavegada llançats al mercat encara es puguinproduir problemes i efectes secundarisno detectats prèviament, que obliguin a

la retirada del mercat d’alguns articles,circumstància que s’ha produït en algunscasos en els darrers anys. Aquesta situació,a més de les importants pèrdues econò-miques que provoca a les empreses, potincidir greument sobre la seva posicióen el mercat en funció de la gravetati l’amplitud de les repercussions sobreels consumidors. Com a resultat d’aques-tes circumstàncies, els recursos destinatsa R+D han de ser progressivament mésvoluminosos i els processos de controli seguretat més exhaustius, mentre queles possibilitats d’èxit es van restringint.Això condueix a la conclusió que la indús-tria farmacèutica mundial es pot veureen la necessitat de modificar significati-vament les seves estratègies en algunsaspectes clau que ja es comencen a entre-veure, i que apunten en el sentit d’adre-çar-se a la producció de fàrmacs destinatsa una medicina i a uns tractaments cadavegada més personalitzats, fonamentatsprincipalment en teràpies genètiques iavenços de la biotecnologia.

Un element afegit que també influeix sig-nificativament sobre les estratègies de lesempreses del sector amb vista al futur ésel procés de venciment de les patents dedeterminats productes que aporten unapart considerable de la facturació d’algunesfirmes, circumstànciaque s’ha anatproduinten els darrers exercicis i que continuarà enun futur pròxim. Una vegada desaparegu-da la protecció que proporcionen aquestespatents, els medicaments es veuen sotme-sos a la competència dels genèrics, fàrmacsque es poden comercialitzar lliurementuna vegada ha finalitzat la patent d’unarticle, que corresponen a formulacionsque són bioequivalents, sense denomina-ció comercial, i que proporcionen resultatsidèntics als dels específics comercialitzatsamb una marca determinada. D’aquestamanera, en el període 2010-2012 quedaranprivats d’aquesta cobertura en el mercatnord-americà alguns dels específics mésrellevants quant a xifra de vendes per aimportants grups farmacèutics.

Figura 49. Despesa en R+D de la indústria farmacèutica nord-americana i nombre de noves entitats moleculars aprovades per la Food and Drug Administration (FDA)dels Estats Units

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

0

10.000

5.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

0

10

20

30

40

50

60

Noves entitats molecularsaprovades (escala dreta)

Despesa R+D(escala esquerra)

Milions de dòlars Unitats

Font: FDA i PhRMA.


Així, Pfizer, una de les companyies mésafectades, perdrà a finals del 2011 la patentsobre el fàrmac per al control del nivell decolesterol Lipitor, que l’ha proporcionat elmajor volum de vendes en la seva història–en concret, l’exercici 2008 va representarel 28% de la seva facturació. A més delLipitor, perdrà, també, la protecció de lapatent d’altres quatre dels seus principalsproductes –Caduet, Geodon, Viagra i Xala-tan– abans de finals del 2012. Pfizer ésuna de les companyies més exposadesa aquest procés, ja que es calcula que elvenciment de les patents afectarà al 40%del volum de vendes previst per l’any 2012.Encara tindrà un major impacte l’extin-ció el 2012 de la patent del medicamentLexapro per a la companyia Forest –queocupa el lloc 37è en el rànquing mundialdels majors laboratoris–, atès que aquestespecífic aportava el 66% de la seva xifrade vendes l’any 2008.

Merck, per la seva banda, veurà desapa-rèixer aquesta protecció sobre dos delsespecífics amb més repercussió sobre laseva facturació –ja que contribueixen ambgairebé el 34% de la xifra total de nego-ci–, el Cozaar i el Singulair, per als qualsexpirarà la patent l’any 2010 i el 2012, res-pectivament. En el cas d’AstraZeneca, el2011 venç la patent del seu medicamentSeroquel, mentre que el 2012 ho farà ladels específics Symbicort i Crestor, que,conjuntament, sumen més del 36% deles seves vendes. Altres dels majors labo-ratoris del món es trobaran, així mateix,en una situació similar, com són els casosde Bristol-Myers Squibb, Sanofi-Aventis iEli Lilly, que entre el 2010 i el 2012 veurandesaparèixer la protecció de les patentssobre productes que representen entreun 25% i un 35% de la seva facturació.Un efecte bastant semblant tindrà per aWyeth l’expiració de la patent el 2010 dedos dels seus medicaments estrella, Effe-xor i Protonix, que conjuntament suposengairebé el 25% de la seva xifra de negoci,mentre que Schering-Plough i Johnson &Johnson també es veuran perjudicats peraquest problema, però de manera bastantmenys severa, atès que afectarà a medica-ments que aporten al voltant del 6% de lafacturació.

Així, en el període 2010-2012 quedaransense la cobertura de les patents formu-lacions que s’estima que proporcionen alsprincipals grups farmacèutics un volumde facturació entorn als 75.000 milionsde dòlars. Com a conseqüència d’aquestasituació, els laboratoris es veuen obligatsa cercar noves molècules més avançadesdestinades al tractament de malalties pera les quals ja disposen de medicamentsefectius, però que queden desproveïts dela protecció de la patent, o bé intentenintroduir modificacions prou substancialsen les formulacions que els permetin elrellançament dels productes preexistentsamb millores suficientment rellevants.

En resum, les condicions que travessa laindústria farmacèutica a nivell mundialestan marcades, principalment, per quatrefactors, que, en bona mesura, es trobeninterrelacionats. D’una banda, per la dis-minució de la rendibilitat de les inver-sions en recerca i desenvolupament, quedibuixa una tendència difícil de modifi-car, en funció dels diversos aspectes quehi intervenen. També, per l’impacte d’unnombre significatiu de fracassos en lesdarreres fases de desenvolupament deproductes o, fins i tot, després de la sevacomercialització, que introdueix una majorcomplexitat en les funcions de R+D. En ter-cer lloc, per les dificultats creixents a l’horade llançar al mercat productes de primeralínia, que proporcionin xifres d’ingressoselevades (blockbusters). I, finalment, perla significativa quantitat de fàrmacs quehan quedat desproveïts de la proteccióde patents, i que ho continuaran fent enels propers anys. Aquest darrer factor vereforçat per les polítiques que segueixenels poders públics, que tendeixen a poten-ciar al màxim l’ús de genèrics com a ins-trument per reduir la depesa farmacèuticaamb finançament públic.

En aquest context, les companyies far-macèutiques es troben davant del reptede definir un nou model de negoci, quecontribueixi a pal·liar les dificultats i elsproblemes existents i que, al mateix temps,permeti aprofitar els avantatges compa-ratius que aporten les línies d’investigaciómés innovadores en l’àmbit de la biotecno-logia. Aquest nou model hauria d’introduirmodificacions importants en alguns delscamps d’actuació principals de les empre-ses del sector. Així, des del punt de vista deles funcions de recerca i desenvolupamentl’aspecte més rellevant en el futur vindràdonat pel coneixement dels factors genè-tics de les malalties i per l’adaptació delstractaments a les singularitats i les neces-sitats específiques de cada pacient, a mésde la introducció de nous procediments dediagnòstic, més precisos i individualitzats.D’altra banda, en els àmbits de la distribu-ció i la comercialització les empreses tambéhauran de realitzar un esforç importantper flexibilitzar els mecanismes de distri-bució i adaptar-los als requeriments delsconsumidors i per adequar els sistemesde comercialització a les noves pràctiquesclíniques, més personalitzades. A llarg ter-mini és probable que s’arribi a una certasegmentació del mercat farmacèutic, de talmanera que les companyies més potents iinnovadores tinguin una posició més fortaen els submercats de productes més avan-çats, mentre que altres es concentraran enels productes més estandarditzats, en laproducció de genèrics o en tractamentsdestinats a malalties molt específiques.

Malgrat això, a hores d’ara tant els factorscondicionants del mercat com les tendèn-cies que s’observen cara al futur, reafirmenla importància que tenen les economies

d’escala en aquesta branca, no només pelque fa a les activitats de recerca i desen-volupament, sinó també en altres funcionscom les de logística, distribució, màrque-ting i comercialització. Això comporta queles empreses líders del sector de la farmàciahauran de combinar un gran potencial demobilització de recursos, amb una notableflexibilitat per ajustar-se a les exigènciesdels pacients, cosa que també implica unagran capacitat d’adaptació en els processosde producció, distribució i venda. En con-trapartida, cal destacar que les possibilitatsd’expandir els mercats –almenys en elspaïsos més avançats– estan molt predeter-minades, ja que la demanda de productesfarmacèutics és molt rígida pel fet de res-pondre, fonamentalment, a les necessitatsde tractament de patologies, amb la qualcosa no és susceptible d’augmentar perraons de preferències o d’increment dela satisfacció del consumidor. Tanmateix,el ritme de consum de medicaments aescala mundial segueix una pauta creixentapreciable, perquè l’esperança de vida i lescondicions sanitàries en els països avan-çats progressen de manera important i perl’exigència creixent dels consumidors enmatèria de salut.

En aquest sentit, cal tenir en compte quela pressió dels consumidors per accedir alstractaments més moderns i eficaços entota mena de malalties i també als mèto-des de diagnosi més fiables i eficientsés molt considerable, amb les lògiquesrepercussions pel que fa als costos dela factura farmacèutica. En relació ambaixò, cal tenir presents les singularitats delmercat de productes farmacèutics, el qualsegueix una mecànica que no concorreen cap altre cas. En efecte, el subjecte quepren la decisió de consum no és el con-sumidor, sinó el prescriptor –el facultatiuque determina el tractament–, el qual nin’efectua el consum ni n’assumeix el cost,mentre que, finalment, el sector públic,que és el que n’assumeix majoritàriamentel cost –almenys en la majoria dels paï-sos europeus–, disposa d’una capacitatlimitada d’influència sobre les accions deprescripció i sobre les necessitats delsconsumidors.

La conseqüència de tot això és que el crei-xement de les despeses farmacèutiquesals països amb més renda i un nivell mésampli de cobertura pública segueix, engeneral, un ritme ascendent força acusat,cosa que obliga a l’agent sobre el qualrecau fonamentalment la factura de lesdespeses farmacèutiques –és a dir, el sectorpúblic– a cercar, per totes les vies possibles,mecanismes destinats a contenir aquestadespesa i a controlar l’important volum queassoleixen aquests costos. Per la seva ban-da, els subjectes que decideixen el consum–el personal facultatiu sanitari– normal-ment tenen pocs estímuls per disminuir ladespesa –més aviat estan pressionats pelsmalalts per aconseguir els millors resul-


tats, i tendeixen a prescindir dels costos–,mentre que el consumidor cada vegadaes preocupa més per la seva salut i, en lamesura que li és possible, exigeix l’aplicacióde tractaments i sistemes de diagnosi mésmoderns i eficaços, que normalment sóntambé els més costosos.

El conjunt de les condicions que imperenen el sector i en el mercat dels productesfarmacèutics està potenciant des de fa anysun procés de concentració empresarialconsiderable a escala mundial. Tanmateix,si es compara amb algunes altres branques–com la de l’automòbil o l’aeroespacial–el grau de concentració que caracteritza elsector a nivell internacional encara no ésmassa elevat. Tot i això, la quota del mercatmundial que tenen cadascun dels vuit prin-cipals grups farmacèutics mundials superaen tots els casos el 3% –els tres primers,Pfizer, GlaxoSmithKline i Sanofi-Aventisabsorbeixen cadascunmésdel 5%–,mentreque els deu primers sumen conjuntamentgairebé el 40% de la demanda global, cosaque comporta un nivell de concentració del’oferta relativament important. En relacióamb això, es pot constatar que les opera-cions de fusió i absorció d’empreses ques’han produït en els darrers exercicis tendei-xen a incrementar significativament el graude concentració existent en el sector.

En els últims anys s’ha produït en l’esfe-ra mundial un nombre considerable defusions i adquisició de grans companyiesdel sector per un valor força important.Així doncs, en el període 2002-2007 esvan registrar prop de 45 operacions anualsd’aquest tipus de mitjana, mentre que enel sexenni 1996-2001 es produiren apro-ximadament una trentena per exercici.L’import d’aquestes transaccions també haseguit una pauta ascendent apreciable, detal manera que el valor que comportà cadaoperació d’aquest tipus en la dècada 1990-1999 va ser de 21.250 milions de dòlars demitjana, mentre que per a les realitzadesen el període 2000-2007 l’import va pujara prop de 77.000 milions de dòlars. Elcomençament de la primera dècada delsegle va venir marcat per dues macrofusi-ons, que foren les dels grups britànics GlaxoWellcome i SmithKline Beecham i la delsnord-americans Pfizer i Pharmacia, les qualsvan condicionar notablement la situaciódel mercat a escala internacional. Tanma-teix, les fusions i adquisicions registradesposteriorment, tot i que no van assolir unaenvergadura equiparable, van tenir, també,una importància considerable.

Durant l’exercici 2008 les condicions eco-nòmiques generals, i, especialment les difi-cultats imperants en el sistema financer,van alentir el ritme general de les opera-cions de fusió i adquisició en el conjunt del’activitat empresarial, circumstància que vaafectar en menor mesura al sector farma-cèutic. Així, cal esmentar que es van produirun nombre considerable de moviments

d’aquest tipus, en alguns casos amb unamobilització de recursos de notable enver-gadura. És el cas de la compra per part d’EliLilly de la biotecnològica ImClone, especia-litzada en la lluita contra el càncer, per unaxifra de 6.500 milions de dòlars, desprésque Bristol-Myers, que disposava del 17%del capital social, llancés una oferta decompra sobre la companyia que finalmentno va progressar. Més rellevant, pel volumde recursos mobilitzats, es pot considerarl’oferta efectuada per la suïssa Roche perfer-se amb el control del 44% del capitalsocial de l’empresa nord-americana Genen-tech, que encara no controlava, que pujà auna xifra de 46.800 milions de dòlars, ope-ració que va trobar dificultats per la posicióde la part venedora, però que va culminaramb èxit en el primer trimestre del 2009.Una altra compra efectuada pel grup Rocheva tenir com a objecte el fabricant nord-americà de productes biotecnològics dediagnòstic Ventana Medical, per un importde 3.400 milions de dòlars.

Per la seva banda, el grup suís Novartis vacomprar el 2008 a la multinacional Nestléun 25% del capital social del grup oftalmo-lògic Alcon, per una quantitat d’11.000 mili-ons de dòlars, acordant, també, el dret decompra per un 52% més de participació enel capital de l’empresa que manté el grupNestlé. Una altra adquisició de Novartis vaser la de la biofarmacèutica Speedel, tambésuïssa, que comportà un desemborsamentde 900 milions de dòlars per adquirir el52% del capital social de l’empresa. Tambés’ha d’esmentar la compra de la nord-americana Millennium Pharmaceuticals perpart de Takeda –la companyia farmacèuticamés important del Japó–, per un import de8.800 milions de dòlars. Aquesta adquisiciós’inscriu en l’estratègia de l’empresa niponade guanyar quota de mercat en els EstatsUnits, especialment en àrees com el trac-tament del càncer, en la qual està especia-litzada la companyia adquirida. En aquestalínia, la firma israeliana Teva PharmaceuticalIndustries –major productor mundial degenèrics– va comprar la nord-americanaBarr Pharmaceuticals, especialitzada en lamateixa línia de productes, per un muntantde 7.460 milions de dòlars. Així mateix,l’empresa Daiichi Sankyo, de nacionalitatjaponesa, va adquirir els laboratoris indisRanbaxy, especialitzats en genèrics, peruna xifra de 4.600 milions de dòlars. Aques-ta operació inclou, també, la compra deZenotech que fabrica el mateix tipus deproducte.

Paral·lelament, s’ha d’apuntar l’adquisiciód’Applied Biosystems per part d’Invitrogen,queva requerir una inversióde6.700milionsde dòlars. Es tracta de dues empreses nord-americanes especialitzades en produccionsbiofarmacèutiques. D’altra banda, en unaoperació de desinversió la multinacionalnord-americana Bristol-Myers Squibb vavendre la seva divisió de tecnologia mèdicaConvaTec al grup inversor Nordic Capital,

per una xifra de 4.100 milions de dòlars.Bristol-Myers Squibb també va vendre, enaquest cas a Novartis, la seva filial MeadJohnson&Company, especialitzada en pro-ductes de nutrició, per prop de 400 milionsde dòlars. Igualment, l’alemanya Fresenius–major proveïdora de diàlisis del món–va adquirir el laboratori nord-americà APPPharm, productor de genèrics administratsper via intravenosa, operació que va mobi-litzar 3.700 milions de dòlars. També, lacompanyia australiana CSL Ltd. –fabricantmés important a escala mundial de pro-ductes de plasma sanguini– va comprarl’empresa competidora nord-americanaTalecris, per 3.100 milions de dòlars, ambl’objectiu de reforçar la seva presència en elsegment biofarmacèutic.

Encara que d’una quantia inferior, tambées pot fer referència a altres operacionsrellevants del mateix tipus, com la compraper part de Sanofi-Aventis del laboratoritxec Zentiva –fabricant de genèrics– (1.800milions d’euros), la de Lifecell per KineticConcepts Inc. –companyia líder a escalamundial en tecnologia mèdica per al trac-tament de ferides i regeneració de teixits,àmbit en el que també opera l’empresaabsorbida– (aproximadament 1.700 milionsde dòlars), i l’adquisició de la companyiaAlpharma pel laboratori farmacèuticnord-americà King Pharmaceuticals (1.600milions de dòlars). Finalment, es podenapuntar operacions per uns imports d’uns1.100 milions, com foren la de l’empresaMentor –fabricant de productes quirúrgics–per Johnson & Johnson, i la del grup japo-nès Shionogi que va adquirir el laboratorinord-americà Sciele Pharma –que opera enles àrees cardiovascular, pediàtrica i de trac-tament de la diabetis–, amb la finalitat decomplementar la seva cartera de productesi introduir-se en els Estats Units.

Aquesta tendència a la concentració estàcondicionada, en bona part, per la impor-tància creixent de les economies d’escalaen determinades funcions, especialment enla recerca i desenvolupament, i revela larellevància que assoleixen les estratègiesde concentració empresarial davant d’unasituació de mercat cada vegada més com-plexa. També influeix significativament,però, la necessitat de cercar sinergies entreles companyies que es fusionen i prendreposicions en àmbits d’especialització com-plementaris. Igualment, posa de manifestla necessitat per a les grans corporacionsfarmacèutiques de reforçar la seva presèn-cia en el segment de la biotecnologia, mit-jançant l’absorció d’empreses innovadoresi amb potencial de creixement d’aquesttipus d’activitat, no només per les favora-bles expectatives que presenta cara al futur,sinó, també, perquè permet derivar unapart de l’activitat de les línies més tradicio-nals de producció que exigeixen destinargrans quantitats de recursos a R+D ambpossibilitats d’èxit cada vegada menors iun rendiment més dubtós. És interessant


observar queuna altra de les estratègies ques’aprecia s’adreça a l’adquisició per part delsgrans grups farmacèutics de companyiesespecialitzades en la producció de genèrics,que revela la seva voluntat de mantenir uncert grau de control sobre aquest segmentde mercat, en clara expansió.


Internacional

Durant els darrers anys el mercat mundialde productes farmacèutics –especialmentel dels països més avançats– ha seguit unadinàmica expansiva notablement intensa,derivada, principalment, de tres factors:l’atenció creixent per part dels ciutadansals problemes de la salut; el progressiuenvelliment de la població i la prolongacióde l’esperança de vida en aquests països,i la introducció en el mercat de nous pro-ductes més moderns i sofisticats i, per tant,més cars. A això es podria encara afegir lapresència ascendent de la demanda delspaïsos asiàtics –especialment de la Xina– id’altres economies emergents, que, si béencara representen una proporció relativa-ment reduïda de la demanda global, tenenuna capacitat d’expansió força important amitjà i llarg termini.

En línies generals, s’observa que l’augmentdel consum en nombre d’unitats assoleixhabitualment percentatges relativamentreduïts, a causa de la rigidesa de la deman-da, però en valors monetaris l’increment ésmolt més important. Tot i així, la dinàmicaapreciable en els darrers exercicis permetconstatar una lleugera contenció en elritme expansiu del consum. Així doncs,durant el trienni 2001-2003 les vendesmundials de medicaments en dòlars cons-tants van registrar un creixement anualmitjà del 10,4%, mentre que en el període2004-2005 la facturació total augmentà demitjana el 7,6% anual, i en el bienni 2006-2007 prosseguí la moderació, enregistrant-

se pujades d’un 6,8% i d’un 6,6%, respec-tivament. L’exercici 2008 l’increment realde les vendes de medicaments a escalamundial va ser d’un 4,8%, si bé la dinàmicaseguida per les diferents àrees geogràfi-ques presentà diferències significatives.

El mercat internacional de medicamentsestà condicionat, fonamentalment, pelcomportament de la demanda als EstatsUnits i Canadà i a la Unió Europea, ja queaquestes zones sumen, conjuntament,quelcom més del 72% del consum mundi-al, mentre que la resta d’Europa representamenys del 3%, el Japó prop del 10%, elspaïsos asiàtics, Àfrica i Austràlia entorn del10% i l’Amèrica Llatina gairebé el 6%. Atèsel notable pes relatiu que tenen els mer-cats dels Estats Units i Canadà en el con-sum internacional de medicaments, el seucomportament influeix significativamenten la dinàmica global, si bé la incidènciadels mercats emergents va en augment.D’aquesta manera, l’any 2007 la demandade medicaments en aquests dos països vapujar aproximadament l’1,5%, és a dir, unpercentatge sensiblement inferior a la taxaglobal del conjunt del món. D’altra banda,aquest percentatge comportà una reduc-ció significativa del ritme de creixementmantingut pel mercat nord-americà enanys anteriors, ja que entre el 2001 i el 2003les vendes de medicaments als Estats Unitsi Canadà van créixer a un ritme anual mitjàsuperior al 13%, mentre que el 2004 es vamoderar fins al 8%, el 2005 al 5% i el 2006es va aproximar al 8%, és a dir un valorsimilar al de dos exercicis abans. El 2007,però, el ritme d’increment va ser una micasuperior al 4% i el 2008 encara va ser infe-rior, d’un 2,5%.

Per tant, el consum de fàrmacs durant l’any2008 va assolir un augment relativamentmoderat en el principal mercat mundial,els Estats Units, i tingué un comportamentsimilar en el cas del Japó, en el qual varegistrar un increment aproximat d’un 2%,mentre que la resta de les regionsmundialsvan seguir una tendència més expansiva.

Així, en el cas d’Europa –juntament amb elsdos països anteriors el mercat dels quals téun grau de maduresa més avançat– es vaaconseguir un creixement superior en unpunt percentual a la mitjana global –apro-ximadament un 6%– i van ser els mercatsdels països emergents els que van seguirun comportament més dinàmic. Així, elsprincipals països consumidors de l’àmbitllatinoamericà van incrementar el consumde fàrmacs en quelcom més d’un 12% iels de la regió d’Àsia, Àfrica i Austràlia del’ordre d’un 15%. D’acord amb això, elspaïsos emergents van manifestar el 2008un dinamisme clarament superior al de leszones de mercat amb un grau de madure-sa més elevat i van influir significativamenten l’evolució general, malgrat el seu limitatpes relatiu.

La majoria dels grups terapèutics que esdiferencien habitualment dins de la pro-ducció farmacèutica van registrar augmentsapreciables de les vendes mundials durantl’any 2008. Entre els cinc grups més impor-tants segons volum de facturació –medi-caments oncològics, destinats al controldel colesterol, per a malalties respiratòries,antidiabètics i específics per a la teràpia demalalties gàstriques–, que conjuntamentrepresenten al voltant del 23% de la fac-turació global de la indústria, cal destacar,especialment, els tractaments anticance-rígens, els utilitzats en el tractament depatologies respiratòries i els antidiabètics,que van assolir increments de les vendesd’entre un 5% i un 11% en termes reals. Perla seva banda, en el grup de tractamentsde problemes gàstrics es va produir el2008 un increment molt lleuger en valorsconstants, d’algunes dècimes percentuals,mentre que, en sentit contrari, els fàrmacscontra el colesterol patiren un descens deles vendes de l’ordre d’un 2%. Val a dir, aixímateix, que en conjunt els quinze grupsde productes amb més pes específic enles vendes de medicaments a escala global–que absorbeixen prop del 45% de les ven-des mundials– van registrar un incrementde facturació al voltant d’un 6% i, per tant,

Figura 50. Evolució de les vendes de medicaments en les diferents àrees geogràfiques del mónMilers de milions de dòlars

0

200

100

600

700

800

300

400

500

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Japó

Europa

Amèrica del Nord

Àsia (excepte Japó)Àfrica i Austràlia

Amèrica Llatina

Font: IMS Health.


van mantenir un comportament una micamés dinàmic que el global del sector.

Pel que fa als medicaments líders del mer-cat mundial quant a volum de vendes,cal esmentar que l’any 2008 els deu mésimportants van concentrar gairebé el 10%de la xifra de negoci global de la branca. Elprimer va ser Lipitor, fabricat per l’empresaPfizer i destinat a combatre el colesterol,que suposà gairebé el 2% de les vendesinternacionals, si bé en relació amb l’exercicianterior va patir un retrocés de prop d’un1% en valors constants. A aquest el vanseguir –amb percentatges bastant similarsdins del mercat mundial de l’1,1% i l’1,2%–,el Plavix del grup Sanofi-Aventis –aplicat enel tractament de la trombosi–, el Nexiumd’AstraZeneca –per a les teràpies de l’eso-fagitis i úlceres–, i el Seretide/Advair deGlaxoSmithKline –utilitzat en el tractamentde l’asma i el trastorn pulmonar obstructiucrònic. El primer d’aquests va augmentarnotablement les vendes durant el 2008,aproximadament un 17%, mentre que elNexium experimentà un creixement de gai-rebé un 8% i el Seretide entorn a un 7%.

Entre els medicaments més consumits enel món el 2008 aparegué en cinquè llocl’Enbrel, fabricat per Wyeth Farma i empraten el tractament de l’artritis reumatoide,seguit pel Seroquel, d’AstraZeneca, produc-te neurolèptic que s’utilitza en el tracta-ment de l’esquizofrènia i el trastorn bipolar,que representen percentatges propers al0,8% de les vendes mundials de fàrmacsen ambdós casos. El creixement de lesvendes del segon d’aquests va ser el 2008d’entorn a un 15% en valors reals, mentreque les del primer foren de l’ordre d’un5,5%. Amb quotes compreses entre el 0,6%i el 0,7% de la facturació total se situarencinc específics més –Zyprexa, Remicade,Singulair, Lovenox iMabthera–, que l’exerci-ci 2008 van seguir una dinàmica dispar, jaque el primer va patir un descens de la xifrade vendes de gairebé un 2%, mentre queels altres registraren augments d’entre un3% i un 14%. En conjunt, els quinze primersespecífics del mercat farmacèutic mundialvan experimentar el 2008 un creixementde les vendes comprés entre el 9% i el 10%,és a dir prop de cinc punts percentuals perdamunt de la taxa global.

Pel que fa als grups fabricants, l’any 2008l’activitat farmacèutica va estar encapçala-da pel nord-americà Pfizer, que facturà unamica més de 44.000 milions de dòlars, xifraque comportà un retrocés moderat –alvoltant de mig punt percentual– amb rela-ció a l’exercici anterior. Molt a prop es vasituar el grupbritànicGlaxoSmithKline, amb43.000 milions de dòlars, cosa que significàun creixement de les vendes entorn del’11%, seguit, ja a una certa distància, perla corporació francesa Sanofi-Aventis, lasuïssa Novartis i el grup AstraZeneca (GranBretanya-Suècia), amb xifres de vendes de38.700 milions de dòlars, 36.000 milions

de dòlars i 31.600 milions de dòlars, res-pectivament. Amb xifres compreses entre21.000milions de dòlars i 25.000milions dedòlars se situaren altres tres companyies,que foren Johnson & Johnson, Merck iRoche. D’entre els deu primers grups mun-dials del sector el 2008 cal destacar, pel seucreixement de vendes, els grups Novartisi AstraZeneca, a més de GlaxoSmithKline,que van assolir increments d’entre el 10%i l’11%, així com al grup Eli Lilly, que es vaaproximar a una pujada de la facturaciód’un 10%. Amb creixements més modes-tos, d’entre el 3% i el 5%, se situaren Sanofi-Aventis i Roche

Espanya i Catalunya

A Espanya la indústria farmacèutica s’hacaracteritzat durant bastants anys per undinamisme sostingut, amb uns creixe-ments força elevats, que en la major partdels casos van ser superiors al 7% i, enalgunes ocasions, fins i tot, al 10%. Tanma-teix, la marxa del sector durant els darrersexercicis ha seguit una pauta més mode-rada, atès que en el bienni 2005-2006 laxifra de vendes va registrar un augmentnominal anual mitjà de l’ordre del 6%, valorlleugerament més baix que el dels anysanteriors, si bé el 2007 es va recuperar lalínia expansiva, en pujar el 8%. L’exercici2008, però, les vendes van tornar a unatònica de més moderació i van créixerentorn d’un 5%. Aquest dinamisme fou elmés elevat registrat en els cinc principalspaïsos europeus, atès que en valors realsla pujada va correspondre a un ascensaproximat a un 4%, taxa una mica més altaque la que assolí Alemanya, però signifi-cativament superior a l’1% de creixementreal que registraren Itàlia i Gran Bretanya,mentre que la diferència va ser encara mésacusada respecte a França, que mantin-gué una evolució de gairebé estancament–amb un increment de poques dècimespercentuals. D’altra banda, cal afegir que ladespesa farmacèutica de la sanitat públicava experimentar el 2008 un creixement nomassa diferent de la xifra global de vendesdel sector de la farmàcia, aproximant-se aun 7%, malgrat la política desenvolupadaper l’administració pública en els darrersanys caracteritzada per la contenció de lapujada de la factura en medicaments.

Pel que fa als intercanvis comercials deproductes farmacèutics amb l’exterior, calapuntar que durant l’any 2008 les expor-tacions van augmentar a un ritme signi-ficatiu, però les importacions ho van ferencara amb més vigor. Així, les compresa l’exterior valorades en unitats mone-tàries corrents registraren un incrementaproximat del 9%, mentre que les vendesvan créixer entorn del 6,5%. Com a con-seqüència de l’evolució relativa d’ambdósfluxos, la taxa de cobertura de la balançacomercial del sector va experimentar uncert retrocés, de manera que, mentre queel 2007 aquest indicador s’aproximava al

90%, l’any 2008 va disminuir al voltantde dos punts percentuals. Tanmateix, pelque fa al marc en el qual es desenvolu-pen aquests intercanvis, cal destacar queno obeeixen a la lògica general de lescircumstàncies del mercat, sinó que estancondicionats significativament per la inter-venció reguladora de les administracionspúbliques estatals, cosa que provoca dife-rències significatives de preus entre païsosi influeix significativament en la dinàmicad’aquests fluxos.

Així doncs, d’acord amb dades elaboradesper l’Eurostat amb referència a finals del2005, es pot apreciar una forta disparitaten els preus dels medicaments entre elspaïsos de la UE, com a conseqüència dela intervenció administrativa, que incideixnotablement en les condicions del mercat.L’observació es va fer sobre un conjunt de181 productes, que corresponen a les for-mulacions més venudes, tant de medica-ments genèrics com originals –amb refe-rència de marca–, que representen entorndel 75% del consum d’aquest darrer grupi del 25% del de genèrics. Els resultatssituen l’índex de preus dels medicamentsa Espanya en un valor de 77, adoptant coma referència un índex de 100 per al conjuntde la UE-25, mentre que als països amb unnivell de preus més elevats el diferencialamb la mitjana europea arriba a superar el15%. Així, a Alemanya, Dinamarca, Irlandai Itàlia l’índex de preus dels medicamentsse situa entre el 115% i el 130%, cosa quecomporta el fet que quasi doblin el valorespanyol, mentre que entre el 100% i el115% apareguin alguns altres estats euro-peus: Finlàndia, Holanda, Àustria, Bèlgicai Luxemburg. Per la seva banda, Suècia,Portugal, França i Regne Unit, se situen enuna franja de valors d’entre el 90% i el 95%en relació amb l’índex global.

En definitiva doncs, Espanya apareix enuna posició destacada com un dels païsoseuropeus amb un nivell de preus delsmedicaments més baix, com a conseqüèn-cia de les polítiques de contenció desenvo-lupades des de l’Administració, de maneraque solament alguns estats en els quals laimportància i nivell qualitatiu de la indústriafarmacèutica no es poden considerar encap cas equiparables –comGrècia, Hongria,la República Txeca, Bulgària, Romania oEslovàquia– presenten índex de preus unamica inferiors a Espanya, compresos entrevalors del 70% i 75%. Cal afegir, a més, queper a alguns específics concrets els preusen els mercats d’Holanda, Àustria, GranBretanya o Alemanya poden arribar a serfins a tres o quatre vegades superiors alsvigents a Espanya. Igualment, segons lesdades aportades per Farmaindustria, en elcas dels productes més innovadors sortitsal mercat, la situació es reprodueix entermes similars, de manera que, analitzantgrups de medicaments comercialitzats enel període 2002-2006 –en un nombre queoscil·la entre 60 i 80, segons el país consi-


derat–, es constata que en el mercat danèsexisteix un diferencial de preus del 38%. AAlemanya, Suècia i Finlàndia la diferènciaés de percentatges compresos entre un20% i un 24%, en els casos de Gran Breta-nya, Irlanda, Grècia i Àustria oscil·la entre el13% i el 16%, per a Holanda, Bèlgica, Noru-ega i Portugal manté valors entre el 7% i el9% i a França és de tan sols l’1%. L’únic paísdels catorze analitzats en el qual els preusdels medicaments posats en el mercat enels anys indicats és inferior a Espanya –enconcret, en un 3%– és Itàlia.

Aquestes disparitats en els preus que, evi-dentment, no responen a un mercat com-petitiu, generen moviments de mediaciómerament especulatius que sovint perjudi-quen les empreses, en especial a aquellescompanyies multinacionals que produei-xen en més d’un país, i que veuen comagents externs competeixen en algunsmercats europeus amb els seus propis pro-ductes procedents de plantes espanyoleso d’altres països tercers. Això, a més, s’havist accentuat en els darrers exercicis arrande les baixades en els preus d’un nombreconsiderable de medicaments introduï-des per l’Administració pública espanyola,cosa que permet explicar el fort increment

experimentat per les exportacions en elsúltims anys. Aquest fenomen, conegutcom “comerç paral·lel”, té repercussionsdesfavorables sobre la producció internade les firmes fabricants, que a cada mercatnacional són condicionades per regula-cions i circumstàncies molt dispars. Aixòpot arribar a induir o estimular estratègiesde deslocalització de les fàbriques espanyo-les en el cas dels grups multinacionals ambpresència simultània a Espanya i a altrespaïsos de la Unió Europea, sobretot quan esdesenvolupen accions d’especialització defactories o de concentració de produccionsi desincentiva l’activitat d’innovació a lesindústries espanyoles, en la mesura que elseu rendiment pot desviar-se amb facilitatcap a aquest tipus d’intermediaris.

Tot i que l’abast del “comerç paral·lel” ésdifícil de precisar, es pot afirmar que haassolit un grau de penetració important enmolts mercats europeus, de manera que,d’acord amb algunes estimacions, superael 10% de les vendes demedicaments de laUE. Les importacions paral·leles assoleixenuna importància remarcable en els casosde Gran Bretanya, Holanda i Dinamarca,països en els quals representen aproxima-dament entre el 15% i el 20% de les vendes

interiors, mentre que a Alemanya s’aproxi-ma al 10%. D’altra banda, per a determinatsespecífics, en funció del nivell de vendes idel diferencial de preus, el percentatge departicipació pot augmentar sensiblement,fins arribar a valors de l’ordre del 35% o40% en nombre d’unitats venudes. El graude penetració que comporta aquest fluxcomercial en els mercats comunitaris és,per tant, força important i genera efecteseconòmics de considerable magnitud pera les companyies farmacèutiques. Val a dirque els agents que resulten beneficiatspels tràfics comercials paral·lels de medi-caments són els intermediaris, mentre quel’estalvi per als usuaris és inexistent i per alssistemes nacionals de salut és comparati-vament irrellevant.


Química fina

L’any 2008 la producció del subsector vaaugmentar un 4% en volum i cresqué apro-ximadament un 4,5% en termes de factura-ció, perquè els preus en el mercat interior


El sector farmacèutic constitueix una de les especialitzacionstradicionals de la indústria catalana des de fa dècades i, de fet, elPrincipat destaca com una de les zones de l’Estat amb una majorconcentració d’aquesta activitat. Aproximadament el 45% delslaboratoris farmacèutics –uns 145 sobre un total de prop de 320–i més de la meitat dels centres de fabricació de química fina queoperen al territori espanyol es troben implantats a Catalunya.L’aportació de les empreses del Principat al conjunt de la pro-ducció farmacèutica estatal –de primeres matèries i d’específics–s’aproxima al 50% i la seva participació en termes d’ocupaciósupera lleugerament el 51%. Igualment, es pot destacar que elscinc laboratoris més importants de titularitat espanyola són decapital català –Almirall-Prodesfarma, Esteve, Ferrer Internacional,Lacer i Uriach–, els quals subministren conjuntament entorn del’11,5% de la demanda interior. També, cal apuntar que diversescompanyies multinacionals farmacèutiques disposen de plantesde producció implantades al Principat.

A Catalunya el sector farmacèutic representa al voltant del 4,5% dela xifra de negoci i entorn d’un punt percentual més d’aquest per-centatge en relació amb el valor afegit brut global de la indústria,així com aproximadament el 3,6% dels llocs de treball. La dimensiómitjana dels laboratoris farmacèutics és relativament elevada encomparació amb el conjunt de la indústria, atès que assoleix unaxifra de quelcommés de 140 treballadors per establiment enfrontde menys de 20 ocupats per establiment per a la totalitat del sec-tor transformador.

Els laboratoris farmacèutics són el subsector àmpliament majoritaridel conjunt de la branca al Principat, ja que concentren entornd’un 77% de la facturació total, proporció que encara augmentauna mica si es considera la participació en termes de nombred’empreses o d’ocupació. En aquest segment operen al Princi-pat diverses empreses que se situen entre les més importants

de l’Estat per volum de facturació, tant de propietat local compertanyents a grups multinacionals. Destaquen, en aquest sentit,Almirall-Prodesfarma (amb una quota del mercat espanyol d’un5,3%), Novartis (5%), Merck Sharp Dohme (3,7%), i Esteve (3,2%),que apareixen entre els deu principals laboratoris que actuen enel mercat espanyol.

Per la seva banda, el subsector de la química fina aporta un percen-tatge d’aproximadament un 23% a la xifra de facturació del conjuntdel sector al Principat. Cal assenyalar la notable concentració enterritori català de les empreses estatals d’aquest segment, ja que eslocalitzen 22 de la trentena de plantes que operen a Espanya, lesquals fabriquen al voltant de les tres quartes parts de la produccióglobal de primeres matèries farmacèutiques. Val a dir que l’ocupa-ció mitjana en aquestes firmes és relativament elevada, una micasuperior a 50 treballadors per establiment, malgrat que es tractad’una activitat molt intensiva en capital. D’altra banda, s’ha de des-tacar que aquest subsector es caracteritza per un comportamentd’una considerable estabilitat al llarg del temps, cosa que es potrelacionar, en bona mesura, amb la forta propensió exportadorade les empreses que l’integren. Globalment, aquestes venen al’exterior més del 80% de la seva producció, principalment a la UnióEuropea –que absorbeix al voltant del 60% de les exportacionstotals–, però, també, als Estats Units, al Japó i a altres països de lazona comercial del dòlar.






Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT i INE.


van experimentar un augment de l’ordredel 2%, mentre que en els mercats exteriorses van mantenir bastant estables.

En el període 2007-2008, el dòlar va caureun 14,6% en front de l’euro. Com a con-seqüència, les empreses del subsector esvan veure obligades a augmentar els seusesforços per desplegar estratègies adapta-tives a unes condicions de mercat desfavo-rables. Així, després de dos anys amb unasituació de tipus de canvi de l’euro ambrelació al dòlar relativament estable (2005-2006), les indústries de química fina vanhaver d’aplicar mecanismes d’adaptació enuna línia similar a l’efectuada en el bienni2003-2004 i afrontaren unes condicionsd’incertesa amb vista al futur, tot i que elsesforços d’ajustament fets en aquells exer-cicis van ajudar significativament a encararla situació.

Cal dir que a les condicions del tipus decanvi de l’euro, que penalitzen i dificul-ten les vendes catalanes a l’exterior, s’had’afegir el fet que les firmes del subsectoroperen, normalment, amb uns margescomercials força ajustats, a causa de lescondicions d’intensa competència quepredominen en els mercats internacionals,per la qual cosa resulta complicat poderabsorbir l’efecte negatiu de la revaloracióde la divisa comunitària. D’altra banda,s’ha d’esmentar que la concurrència enels mercats internacionals dels productesde química fina procedents dels païsosemergents –especialment la Xina, la Índiai Corea del Sud– és cada vegada mésactiva i assoleix nivells de qualitat méscompetitius, fruit del qual la posició delsproductors catalans és progressivamentmés difícil.

El mecanisme utilitzat per les empresesper reduir al màxim l’impacte desfavorablede les condicions generals dels mercatsha consistit, principalment, a modificar lacomposició dels tipus d’articles fabricats,tendint a desplaçar la major part possiblede la producció als segments amb menyscompetència i/o de més valor afegit, i amillorar la productivitat en la major mesurapossible. D’aquestamanera, la producció envolum va registrar un augment d’una certasignificació durant l’any 2008, que es cen-trà, principalment, en els béns de més valorafegit. Complementàriament, en la mesuraque la part substancial del mercat corres-pon a les vendes a l’exterior, les empresescatalanes estan multiplicant els esforçosper obrir nous mercats, ja que aconseguirincrements substancials de vendes en elsàmbits principals en els quals operen tam-poc resulta fàcil. En aquesta línia, algunescompanyies han començat a entrar enalguns països amb un potencial importantde creixement, especialment Rússia i elspaïsos de l’est d’Europa, que constitueixenels mercats més prometedors i en els quals,ara per ara, el grau de penetració de lesempreses catalanes és força restringit.

De fet, les vendes a l’exterior segueixenuna dinàmica bastant positiva en els dar-rers exercicis. Així, el 2008 les exportacionsdel subsector en valors corrents van regis-trar un increment d’entre un 4% i un 4,5%,després d’haver crescut al voltant d’un 8%l’any anterior. Cal destacar el dinamismemés marcat de les vendes adreçades a laUnió Europea, que van augmentar entornd’un 5%, mentre que les dirigides a païsostercers augmentaren gairebé dos puntspercentuals menys. Per la seva banda, lesimportacions es van caracteritzar per unritme més moderat, amb increments del’ordre d’un 3% les procedents de la UnióEuropea i al voltant d’un 2% les originàriesde la resta del món, cosa que comportàun canvi de tendència amb relació al 2007,exercici en el qual havien experimentat undescens del 2%. Malgrat l’aparent mancade dinamisme de les importacions, calremarcar que la pressió dels productesde química fina procedents de l’exteriorés prou rellevant en el mercat domèstic,especialment dels procedents de païsosde l’Extrem Orient, que competeixen acti-vament sobre la base dels preus, però que,al mateix temps, segueixen una milloraimportant en la qualitat dels productes.D’altra banda, cal afegir que una part deles importacions és induïda per la mateixaactivitat productiva de les firmes catalanesdel subsector, atès que, de vegades, en llocde realitzar tot el procés de transformacióal Principat, adquireixen de l’estranger bénssemielaborats i desenvolupen internamentun nombre menor de fases, tot centrant-seen les de més valor afegit o les més relle-vants, per tal de mantenir el màxim controlsobre la qualitat del producte.

En resum, es pot considerar que, com aresultat de les condicions generals quemarquen la competència internacional, elsubsector ha desenvolupat en els darrersanys un procés de reconversió gradual,que comporta un cert abandonament deles línies d’articles que estan més sotmesesa la concurrència dels països emergentsi un procés d’especialització en les pro-duccions de més valor afegit i amb mésrequeriments de qualitat. En funció d’això,les empreses es decanten per les especia-litzacions que poden permetre manteniruns marges comercials més acceptables,tot i que, evidentment, es tracta d’un pro-cés que evoluciona lentament. L’any 2008les incerteses en les condicions econò-miques generals i, sobretot, els proble-mes que afectaren el sector financer –que,òbviament, provoquen més dificultats enl’accés i les condicions dels crèdits– vantenir, també, efectes sobre els fluxos d’in-versió. D’aquesta manera, la major partde les plantes de producció van realitzarinversions bàsicament destinades a temesmediambientals –que, ateses les creixentsexigències de la normativa, requereixenun volum important de recursos–, aquellesque eren necessàries per al mantenimenti, en menor mesura, aquelles destinades a

introduir millores de processos, però no esdetectà cap inversió rellevant encaminadaa incrementar la capacitat productiva.

L’any 2008 l’ocupació total del subsectores va caracteritzar per l’estancament, senseque s’apreciessin modificacions rellevants.Per la seva part, els costos de produc-ció van palesar globalment una relativaestabilitat, principalment pel que fa a lesprimeres matèries, mentre que els costoslaborals van augmentar lleugerament perdamunt de l’indicador general de preus del’economia i els costos energètics experi-mentaren un increment més acusat.

D’altra banda, cal esmentar que un delselements que incideixen significativamenten l’augment dels costos deriva de lescreixents exigències en temes mediam-bientals. Aquestes qüestions poden noresultar gaire rellevants per a les empresesque fabriquen productes de valor afegitmés elevat, que poden absorbir senseexcessives dificultats aquests augmentsde costos, però repercuteixen de maneramés important en les que operen en elssegments més baixos del mercat. En líniesgenerals, l’esforç principal per part de lesindústries de química fina s’adreça a millo-rar la productivitat, com a únic mecanismeque permet mantenir les posicions demercat, evitar un deteriorament dels mar-ges comercials i afrontar la competènciaexterior. En aquesta línia, un element quetindrà una incidència sobre els costos deproducció és l’aprovació i implementa-ció del reglament comunitari Registration,Evaluation, Authorisation and Restrictionof Chemicals (REACH), que va entrar envigor el primer de juny del 2007. Aquestreglament suposa una reforma total delmarc legislatiu sobre substàncies i pre-parats químics a la Unió Europea i el seuprincipal objectiu és garantir un alt nivellde protecció de la salut humana i el mediambient. Amb aquesta finalitat, introdueixl’obligació d’efectuar un registre de totesles substàncies químiques que es comer-cialitzen dintre del territori comunitari, sibé es tracta d’un procés llarg, ja que espreveu que s’implementi en un terminid’onze anys, completant-se el mes de junydel 2018. Durant el 2008 va finalitzar elprocés de preregistre dels productes perpart de les empreses en fase transitòria is’inicià el termini dels processos d’avalua-ció i autorització. Igualment, va començara ser operativa l’Agència Europea de Subs-tàncies i Preparats Químics, responsable del’aplicació de la nova normativa.

Cal dir que a partir de l’entrada en vigor delreglament REACH no es pot comercialitzarcap substància que no es trobi registrada.Per altra part, aquest reglament atribueix a laindústria la responsabilitat de gestionar elsriscos associats a les substàncies químiquesi es basa en el principi que correspon alsfabricants, importadors i usuaris intermedisgarantir que només fabriquen, comercia-


litzen o usen substàncies que no afectennegativament la salut humana o el mediambient. Per als fabricants tot això compor-ta un sèrie d’obligacions de gestió, control,registrals i d’incorporació i especialització depersonal que, inevitablement, tindran unarepercussió rellevant sobre els costos.

Laboratoris farmacèutics

La producció i les vendes d’específics far-macèutics han seguit en els darrers exer-cicis una pauta de creixement bastanthomogènia. Mentre que el nombre d’uni-tats fabricades i venudes pels laboratorisque operen en el mercat espanyol ha evo-lucionat a l’alça a un ritme molt moderat,en termes monetaris han tendit a regis-trar-se increments netament més elevats.Així, entre el 2000 i el 2006 l’augment dela producció en volum dels laboratoris far-macèutics del conjunt de l’Estat es va situaren valors anuals compresos entre l’1,5% iel 3,7%, amb l’excepció del darrer any delperíode en el qual va descendir fins tan solsun 0,7%. En valorsmonetaris corrents, però,les taxes de creixement en els mateixosanys van oscil·lar entre un mínim del 5,8%i un màxim de gairebé el 12%. L’any 2007,en canvi, aquesta tendència, mantingudade forma força estable en els exercicis pre-cedents, es va modificar perceptiblement,ja que l’increment del nombre d’unitatsvenudes i el de la xifra de facturació globalvan ser relativament similars –8,6% i 8,1%,respectivament. Tanmateix, el 2008 es varegistrar un retorn a la pauta que es podriaconsiderar com estructural o de fons en elmercat espanyol, atès que les vendes envolum augmentaren un 1,7% i, en tot cas,clarament inferior a la pauta registrada entermes corrents, que va ser d’un 5%.

Aquest patró general d’evolució respon afactors de tipus estructurals, que fan quela demanda de medicaments segueixi uncomportament molt inelàstic, és a dir, quevariï relativament poc, com a conseqüèn-cia de les modificacions dels preus o de larenda disponible, amb la qual cosa la situa-

ció registrada l’any 2008 va respondre bas-tant clarament a aquest model. Cal tenir encompte que en les economies avançadesel consum de productes farmacèutics deri-va de les necessitats de tractament de lesmalalties que pateix la població i, per tant,només en casos de pandèmies o d’afecta-ció molt general d’algun tipus de malaltiaaugmenta significativament la demanda.En contrapartida, les variacions dels preuso del nivell de riquesa tenen un efectemolt poc rellevant, al contrari del que suc-ceeix en la gairebé totalitat dels mercats debéns de consum. Com a resultat d’això, enels mercats més madurs l’increment de lademanda de fàrmacs esta induït –al margede circumstàncies de caràcter ocasional ipuntual– per factors com la modificació del’estructura d’edats de la població, l’accésde nous grups de persones a la coberturasanitària pública, o el nivell general de sen-sibilització i preocupació per les qüestionsrelacionades amb la salut. Atès que aquesttipus de factors actuen de manera moltlenta, la seva incidència sobre el consumde medicaments es dona també de mane-ra molt progressiva i gradual.

En conseqüència, el creixement de lademanda en termes d’unitats consumidesevoluciona habitualment a un ritme moltlent, condicionat, sobretot, per les modifi-cacions en l’estructura d’edats i en les cir-cumstàncies d’accés de la població als ser-veis sanitaris. Per aquest motiu, de manerasimilar al que s’observa en altres mercatsque també presenten un grau avançat demaduresa en el cicle de vida del producte–encara que per raons diferents–, l’estratè-gia seguida per les empreses passa, prin-cipalment, per augmentar el preu unitaridels articles. Ateses les condicions d’estric-ta regulació de preus que afecten el mer-cat dels fàrmacs, aquesta estratègia estàvinculada a la introducció de nous prepa-rats farmacèutics, més moderns i eficaços.Aquesta situació explica les diferènciesque habitualment s’aprecien en l’evoluciódel consum farmacèutic valorat en termesde volum o en unitats monetàries.

Pel que fa als factors que influeixen enla demanda, en el cas espanyol una deles variables que més ha incidit en elsdarrers anys i que, amb tota probabilitat,ho continuarà fent en el futur és el pro-cés d’envelliment de la població, que hacomportat que el segment de les personesamb edat més avançada hagi augmentatsignificativament tant en termes absolutscom pel que fa al seu pes relatiu. Així, lapoblació de 65 i més anys representava unpercentatge d’un 12,3% del total espanyolel 1986, mentre que l’1 de gener del 2008equivalia al 16,5% dels residents totals. Envalors absoluts, la població espanyola de65 i més anys va passar de 4,7 milions depersones el 1986 a 7,6 milions l’1 de generdel 2008. Lògicament, aquest grup demo-gràfic participa en la despesa sanitària i,específicament, en la despesa farmacèuticad’una manera molt més que proporcional,per les majors necessitats d’atenció mèdicai els riscos més elevats de patir malalties, amés de la major incidència d’aquelles quesón cròniques o degeneratives. En concret,d’acord amb les darreres dades disponibles,del total de receptes emeses l’any 2006gairebé el 70% van correspondre a pensio-nistes –mentre que els seu pes demogràficno arriba al 17%– i, d’altra banda, la despesamitjana per recepta era de prop d’un 50%superior en el cas dels pensionistes en rela-ció amb els cotitzants actius, ja que en elprimer grup assolia un valor de 15,2 eurosi en el segon de 10,3 euros. Resulta moltclar, doncs, que el procés d’envelliment dela població repercuteix considerablementen la despesa pública farmacèutica. Al res-pecte, és il·lustratiu una anàlisi recent enla qual s’assenyala que en el cas alemany ladespesa sanitària per càpita dels ciutadansamb edats compreses entre 65 i 84 anysmultiplica per quatre la que efectuen elsque es troben en el segment d’entre 30 i 44anys, proporció que s’eleva fins a gairebédeu vegades si es compara amb les perso-nes de més de 84 anys.

Com a conseqüència del conjunt de fac-tors que hi incideixen –tant des del costat

Figura 51. Xifres de vendes dels deu principals laboratoris que operen en el mercat espanyol. 2008

Sanofi-Aventis

Almirall Pfizer Novartis GlaxoSmithKline

AstraZeneca

Merck SharpDohme

JanssenCilag

BoehringerIng

Esteve

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

0

2.000

1.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

Unitats (escala dreta)

Valors (escala esquerra)

Milers d’euros Milers d’unitats

Font: IMS Health.


Despesa pública en medicaments

Les vendes dels laboratoris farmacèutics evolucionen estretamentvinculades a l’evolució de la despesa pública en medicaments,atès que la sanitat pública és, bàsicament, la que assumeix la partàmpliament majoritària del cost dels tractaments de la salut. Alllarg del temps es constata que la despesa pública farmacèuticamanté una pauta expansiva, que, tot i les diverses mesures quehan adoptat les administracions públiques amb l’objectiu de con-tenir aquesta dinàmica, és molt difícil de modificar. La tendènciade les dues darreres dècades revela que les polítiques de con-tenció implementades han aconseguit un cert efecte, però quela rigidesa de la demanda és molt forta i que és extremadamentdifícil aconseguir una estabilització de la despesa farmacèutica,i, evidentment, encara més una reducció. De fet, els incrementsanuals de la factura en productes farmacèutics assumida pel siste-ma públic sanitari han estat sistemàticament superiors al 5% desde l’any 1990, circumstància que també es va reproduir el 2008,amb una pujada d’un 6,9% en valors monetaris corrents.

Figura 52. Evolució de la despesa farmacèutica de la sanitat pública a Espanya.1998-2008Taxes de creixement nominal en percentatges

2002 20072003

0

8

4

2

6

10

12

14

1999 2000 2001 2005 20062004 2008

10,0

7,57,9

12,2

9,9

6,45,7 5,8

5,2

6,9

Font: Ministerio de Sanidad.

A més de l’augment del nombre de pensionistes i de l’incrementde la població total protegida pel sistema nacional de salut, enl’evolució alcista de la despesa farmacèutica incideixen tambéalgunes altres circumstàncies a les quals cal fer referència. D’unabanda, la major exigència dels consumidors i les expectativescreixents que dipositen en l’eficàcia dels tractaments, la qual cosaes veu accentuada pel fet que els usuaris només assumeixen unapart marginal del cost dels medicaments. D’altra banda, influeixenles estratègies dels laboratoris dirigides, en bona part, a introduiren el mercat noves formulacions i productes demajor preu que elsexistents –els quals, de vegades, substitueixen amb incorporaciód’algunes millores, únic procediment que els permet actualitzarpreus–, innovacions que, lògicament, solen captar una proporciócreixent de la demanda. En aquest mateix sentit, s’ha d’afegir queels metges tendeixen a proporcionar als pacients els tractamentsmés complets i actualitzats disponibles, així com a realitzar lesproves diagnòstiques més àmplies que sigui possible, amb la con-següent repercussió sobre la despesa sanitària i farmacèutica.

Com a conseqüència de tots aquests factors, es pot preveure que,amb una major o menor intensitat, la tendència a l’augment de ladespesa sanitària i farmacèutica es mantindrà en els propers anys. Iaixò no només es dóna perquè aquesta és la dinàmica perceptiblea escala mundial i pel fet que l’esperança de vida augmenta en lamajor part dels països industrialitzats, com a conseqüència de lamillora en la qualitat de vida de les persones d’edat avançada. Caltenir en compte, també, que els metges, biòlegs, farmacèutics, quí-mics i professionals sanitaris en general estan aconseguint avençosmolt notables en l’àmbit de la salut, que milloren significativamentlesexpectativesdetractament idecuraciódemoltespatologies i, fins

i tot, de malalties cròniques greus. I, lògicament, molts d’aquestsavenços estan vinculats a processos i productes que són i continu-aran sent molt costosos. D’altra banda, la cura de la salut i el man-teniment de la qualitat de vida fins a edats avançades, que semprehan constituït una prioritat essencial per a la humanitat, han aug-mentat sensiblement la seva importància en els darrers anys. Pertant, es pot anticipar que en un futur proper segments més amplisde la població incrementaran la pressió social, però també l’esforçindividual per accedir a unamedicina de qualitat i, d’aquestamane-ra, requeriran un volum creixent de recursos destinats al sectorsanitari i, dins d’aquest sector, al consum de medicaments.

L’any 2008 la despesa de la Seguretat Social per especialitatsfarmacèutiques es va situar a Espanya en una xifra lleugeramentsuperior als 11.960 milions d’euros, cosa que comportà un crei-xement en termes corrents d’un 6,9%. Aquesta taxa superà en1,7 punts percentuals la de l’exercici anterior, però, així mateix,a les que s’assoliren durant el trienni precedent, en el qual tansols en un cas es va sobrepassar el 6%. D’aquesta manera, sensearribar als percentatges d’augments que es van registrar ambanterioritat al 2004 –la taxa mitjana de creixement de la facturafarmacèutica entre el 1987 i el 2003 va ser de l’11,8% en valorsnominals–, l’exercici 2008 comportà un cert retorn a les tensionsalcistes que afecten aquest component de la despesa sanitària.Dels dos factors que repercuteixen en l’augment de la despesafarmacèutica –nombre de receptes i el seu import unitari–, caldestacar que va ser el primer el que va condicionar la pujadade la despesa total durant el 2008, ja que l’import mitjà de cadarecepta, tot i que augmentà, ho va fer de forma bastant modera-da. Així, el nombre de receptes facturades va assolir una xifra de889,5 milions, cosa que significà un increment d’un 5,5%, mentreque la despesa mitjana per cada recepta pujà un 1,3%. Aquestadinàmica no va diferir massa de la seguida en anys anteriors, enels quals el factor principal que incidí en l’increment de la despesafarmacèutica va ser el nombre de receptes facturades, en tant quel’import mitjà de les receptes seguia una línia de creixement moltmés moderada.

Catalunya va absorbir el 2008 el 15,4% de la despesa farma-cèutica global de tot l’Estat, proporció inferior al seu pes relatiuen termes demogràfics (16% de la població espanyola). Durantl’exercici la despesa al Principat va augmentar un 6%, és a dir, unamica menys que l’increment mitjà estatal, seguint una tendènciasimilar a l’observable en el trienni anterior, en el qual la facturafarmacèutica catalana va experimentar un creixement claramentmés contingut que el del conjunt de l’Estat. Aquesta pujada deri-và d’un augment inferior a la mitjana espanyola del nombre dereceptes emeses –que van créixer un 5,2%, tres dècimes percen-tuals menys que el valor global– i d’un increment també menorque la mitjana espanyola del valor unitari de cada recepta –d’un0,8% enfront de l’1,3% registrat per al conjunt estatal.

Per tant, la contribució catalana a un creixement contingut de ladespesa farmacèutica l’any 2008 va ser rellevant, circumstànciaque també s’havia produït durant el període 2004-2007. La des-pesa pública en medicaments per habitant fou en el cas delPrincipat inferior a la mitjana estatal, ja que el 2008 es va situaren un valor de 250 euros per persona, enfront dels 259,1 eurosd’Espanya. Val a dir que les comunitats autònomes en les quals lafactura farmacèutica pública va créixer més en termes nominalsal llarg del 2008 foren Melilla, Canàries, la Rioja, Castella-la Manxa,Ceuta i Aragó –amb percentatges d’un 13,5%, d’un 9,3%, d’un9,1%, d’un 8,7%, d’un 8,4% i d’un 8,1%, respectivament. En con-trapartida Catalunya, el País Basc i Navarra van ser les comunitatsen les quals la despesa farmacèutica va tenir una pujada méscontinguda, d’un 6% en els tres casos, únicament superades per


la Comunitat de Madrid, que amb una taxa d’un 5,2% va ser laque registrà un increment més moderat del conjunt d’Espanya.

Cal remarcar que, durant la dècada dels anys noranta, l’augmentde la despesa farmacèutica total a l’Estat es derivava, princi-palment, de l’augment progressiu del cost unitari per receptaprescrita, mentre que el nombre total de receptes emeses seguiauna línia de creixement bastant moderada. Així, entre el 1990 iel 1999 les receptes facturades en el sistema sanitari públic vanpujar un 12,7%, cosa que equival a un increment anual acumu-latiu de l’1,3%. En el període 2000-2008, en canvi, l’augmentde la despesa farmacèutica va estar induïda, sobretot, per unconsiderable increment del nombre total de receptes prescrites,mentre que el valor unitari facturat per cada recepta registrà unapujada cada vegada més moderada, i, fins i tot, disminuí els anys2005 i 2007. De fet, en el període 2000-2008 l’augment acumulaten el nombre de receptes va ser del 49%, valor gairebé quatrevegades superior al del conjunt de la dècada precedent. Aquestapujada es pot atribuir, principalment, a l’increment de la poblaciópensionista. Un altre factor que ha tingut un impacte rellevant, ique s’ha fet notar amb una intensitat especial a partir del 2000,és l’extensió de la cobertura sanitària de manera generalitzada ala totalitat de la població immigrant. En definitiva, els factors queexpliquen la dinàmica expansiva de la despesa farmacèutica aEspanya i a Catalunya són, bàsicament, de caràcter estructural,raó per la qual les previsions amb vista al futur estimen que enel futur es mantindrà un augment de la despesa, que difícilmentserà inferior al 5%-7% anual.

Els intents desplegats per les administracions públiques peraconseguir frenar la forta tendència expansiva de la despesafarmacèutica han estat continuats durant els darrers exercicis, demanera que l’alentiment aconseguit en el ritme de creixementde la despesa a partir de la segona meitat de la dècada delsnoranta es pot relacionar amb les mesures aplicades, malgratque els factors estructurals de fons condicionen inevitablementels possibles resultats a llarg termini. En concret, especialment apartir del 1998 s’han anat aplicant un ampli ventall de mesuresencaminades a la reducció de la factura farmacèutica pública.Així, el juliol de 1998 es va realitzar una actuació força rellevant,amb l’aplicació del que es va denominar “medicamentàs”, quecomportava l’aprovació d’una “llista negativa”, que excloïa delfinançament públic un total de 834 fàrmacs, cosa que represen-tà un estalvi estimat d’uns 75 milions d’euros per a la SeguretatSocial. A continuació, el mes de setembre del 1999 es va prac-ticar una reducció generalitzada en el preu dels medicamentsfinançats pel sistema públic de salut, amb percentatges queoscil·laven entre el 4,6% i el 10%, i amb un impacte mitjà del 6%per al conjunt d’aquests productes. Des de llavors, s’han succeïtun conjunt demesures legislatives i administratives de contencióde la despesa en medicaments en aquesta mateixa línia.

Seguint el que determina la normativa destinada a l’estalvi enmedicaments, l’1 d’agost del 2008 van entrar en vigor els nousmarges i descomptes establerts pel Ministerio de Sanidad yConsumo corresponents a la distribució i dispensació de medi-caments d’ús humà. Així, en el Real Decret 823/2008 es vandeterminar els marges fixos a aplicar als medicaments amb unpreu de venda de laboratori superior a 91,63 euros i es va actua-litzar l’escala de deduccions a practicar en la factura mensualde les oficines de farmàcia. D’altra banda, es pot fer referència aaltres dues normes que també afectaven als marges rebuts per ladistribució farmacèutica i les deduccions que s’aplicaven a la fac-turació que passen a la Sanitat Pública. Es tracta del Real Decret2130/2008, pel qual es regulen les deduccions corresponents ala dispensació de medicaments amb càrrec a les mutualitats defuncionaris, i de l’Ordre SCO/3803/2008, que determina els nousconjunts de medicaments, els seus preus de referència, i revisa

els preus de referència dels medicaments determinats en lesordres del mateix tipus dels anys 2006 i 2007. Ambdues normesvan entrar en vigor el mes de gener del 2009.

Sembla clar que es pot atribuir a aquesta bateria de mesures lapart substancial de la contenció que experimentà el ritme decreixement de la despesa farmacèutica durant el quadrienni2005-2008, atès que el factor que més va incidir fou claramentl’evolució de la despesa mitjana per recepta, que en el conjuntdel període no només no augmentà, sinó que registrà una taxamitjana de creixement anual negativa –encara que per un valorde tan sols una dècima percentual–, amb la qual cosa l’importmitjà de les receptes assumides pel sistema públic de salutl’any 2008 va ser 2,3 cèntims inferior al valor del 2004. Cal dir,però, que la reducció dels preus dels medicaments que s’acon-segueixen amb aquestes mesures administratives no està enabsolut exempta d’efectes col·laterals desfavorables, atès queobre encara més l’escletxa que separa els preus dels productesfarmacèutics vigents en el mercat espanyol dels existents en unabona part dels països de la Unió Europea.

D’altra banda, cal destacar l’impacte negatiu que es deriva deles mesures administratives de reducció dels preus dels medica-ments sobre els laboratoris farmacèutics, sobretot els autòctons,atès que incideix significativament en els seus marges comer-cials, cosa que es tradueix en una menor disponibilitat de recur-sos per a destinar a inversions i, especialment, a les funcions derecerca i desenvolupament que constitueixen l’element clau pera la competitivitat de les indústries. En aquest sentit, Farmaindus-tria –associació que agrupa els laboratoris farmacèutics– estimaque l’exercici 2007 el conjunt del subsector va veure reduïtsels seus ingressos en aproximadament 765 milions d’euros –els640 milions d’euros que derivaven de la reducció dels preus més125 milions d’euros destinats, amb caràcter obligatori, a la inves-tigació pública. Vinculat amb això, les inversions del subsectoren recerca i desenvolupament (R+D) han registrat una contrac-ció en els darrers anys en relació amb el ritme de creixementque experimentaven en exercicis precedents, cosa que es potassociar, si més no parcialment, amb la reducció continuada d’in-gressos de la indústria derivada de les mesures administrativesde contenció de la despesa. De fet, en el trienni 2001-2003 lesvaloracions de Farmaindustria estimen que la taxa mitjana anualde creixement de les despeses en R+D del subsector va ser del22,2%, mentre que en el període 2004-2006 va baixar fins a un6,7%. Tanmateix, el 2007 es va apreciar una recuperació del ritmeexpansiu d’aquestes despeses, que van augmentar un 15,1%,cosa que pot revelar un increment de les empreses en l’esforçper no reduir la intensitat de la introducció d’innovacions.

Figura 53. Evolució de la despesa farmacèutica i del nombre de receptesen el sistema nacional de salut

2003 200720062004

0

600

500

300

100

200

400

700

800

900

0

6.000

4.000

2.000

8.000

10.000

12.000

2000 2001 2002 2005 2008

Despesa (escala dreta)

Milions d’unitats Milions d’euros

Nre. receptes (escala esquerra)

Font: IMS.


de l’oferta com de la demanda– la despesapública farmacèutica estatal ha seguit unatendència ascendent molt notable en elsdarrers exercicis. Així, entre el 2000 i el 2008aquesta despesa va augmentar un 77,7%valorada en euros corrents, mentre que lapoblació espanyola va augmentar un 14%en el mateix període. Per tant, la taxa mit-jana anual de creixement de la població enaquests anys –que, d’altra banda, han estatels d’expansió demogràfica més intensade la història espanyola– va ser de l’1,8%,mentre que la despesa pública farmacèu-tica s’incrementava a un ritme anual del9,7%. Fruit de l’evolució d’ambdues mag-nituds, la despesa farmacèutica mitjanaper habitant va passar de menys de 166,2euros el 2000 a 259,1 euros el 2008, cosaque comportà un increment d’un 55,9%–és a dir una mitjana del 7% anual– en un

període de temps força curt. I això, malgratque l’administració pública ha desplegaten aquest temps un conjunt de mesurescontundents destinades a reduir en lamajor mesura possible la factura farmacèu-tica assumida pel sector públic.

Les estratègies de les companyies farma-cèutiques es fonamenta, en bona part, enla introducció progressiva i continuada demillores importants en la qualitat i en l’efi-ciència delsmedicaments. Això, lògicament,també implica una repercussió significativaa l’alça dels preus dels nous específics quesurten al mercat, cosa que es tradueix en unaugment gradual del preu mitjà unitari delsespecífics farmacològics. A títol d’exemple,es pot indicar que l’import mitjà per receptad’especialitats farmacèutiques en el mercatde la Seguretat Social espanyola va passar

de 6,7 euros el 1992 a 12,3 euros el 2003 ia 13,5 euros el 2008, cosa que vol dir queentre el 1992 i el 2008 s’ha duplicat en valorscorrents, mentre que l’indicador general depreus de l’economia va pujar una mica mésdel 66% en aquest mateix període.

Cal dir, tanmateix, que el procés de con-tenció de la despesa farmacèutica total ide potenciació dels medicaments genèricsseguit en els darrers anys també s’ha reflec-tit apreciablement en la despesa mitjanaper recepta facturada del sistema nacio-nal de salut, de manera que en el bienni2005-2006 va experimentar increments del0,7% i l’1,7% respectivament, mentre queel 2007 el valor mitjà per recepta facturadava experimentar un retrocés –d’un 0,7%.L’any 2008, tot i que va tornar a registrar unincrement –d’un 1,3%–, en valors absoluts

Medicaments genèrics i especialitatsfarmacèutiques publicitàries

El reforçament de la presència de medicaments genèrics en lademanda és una altra de les vies principals utilitzades per l’admi-nistració pública amb l’objectiu d’aconseguir un estalvi importanten el consum de medicaments, ja que tenen un preu de mercatsensiblement inferior al dels específics amb marca comercial.Previsiblement, es pot atribuir a aquest factor una incidènciasignificativa en la contenció del creixement del valor mitjà perrecepta emesa en el sistema nacional de salut durant els darrersanys. En el cas espanyol, els preus dels fàrmacs genèrics són, pertermemitjà, entorn d’un 30% inferiors als de marca comercial. Toti que a Espanya els medicaments genèrics van trigar un tempsconsiderable a introduir-se en el mercat, la seva quota de mercatha augmentat de manera important en els darrers anys. En uni-tats venudes aquests van passar de representar el 12% el 2004 al21,8% el 2008, mentre que la proporció en valors monetaris elsmateixos anys era del 6,6% i del 9,2%, respectivament. Tot i queaquests percentatges de participació són força rellevants i, espe-cialment, la seva evolució a l’alça ésmolt notable, en el conjunt dela Unió Europea la quota de mercat dels medicaments genèricstendeix a ser bastant més elevada. Per terme mitjà, en la UnióEuropea-15 la participació dels genèrics en el consum farmacèu-tic se situa entre el 30% i el 35% en nombre d’unitats i, a més, enalguns països encara se superen aquests percentatges, cosa quepermet un considerable estalvi en la despesa farmacèutica. Així,a Noruega, Suècia i Holanda els fàrmacs genèrics representenentre el 35% i el 50% de les vendes totals en unitats, mentre quea Alemanya, Gran Bretanya i Dinamarca la seva participació oscil-la entre el 50% i el 65%. Val a dir que el Canadà i els Estats Unitsabsorbeixenmés del 40% de la demanda en nombre d’unitats. Envalors, aquestes proporcions són més baixes, però, tot i així, s’arri-ben a percentatges d’entre el 20% i el 30% a Holanda, Alemanya iGran Bretanya, i a més del 35% en el cas de Dinamarca.

La presència en el mercat espanyol dels medicaments genèricssuposava percentatges molt limitats de les vendes totals fins al1999, quan s’estimava que superaven de poc l’1% de les unitatsvenudes a les oficines de farmàcia, però després de l’any 2000 esva produir un salt qualitatiu important, tendència creixent queha continuat amb una força considerable. L’evolució d’aquesttipus d’específics segueix una dinàmica força expansiva, ques’espera que tingui continuïtat en el futur d’unamanera similar alque s’observa en la majoria dels països més avançats. El grau dedisponibilitat de medicaments genèrics en el mercat espanyol

és ja notablement alt i afecta a una elevada proporció de lesformulacions existents, que s’aproxima al 25%. També cal teniren compte que en el període 2010-2012 s’ha de produir el ven-ciment de patents en un nombre significatiu de molècules, cosaque, sens dubte, també tindrà un impacte alcista apreciable enla presència de medicaments genèrics en el mercat.

L’evolució seguida l’any 2008 per les xifres de vendes d’algunsdels laboratoris farmacèutics especialitzats en la producció degenèrics posa de manifest amb claredat el fort creixement assolitper aquest segment de mercat. Així, la companyia Ratiopharm–que ocupa el novè lloc en el rànquing de vendes del mercatespanyol segons nombre d’unitats– va incrementar la facturacióun 12,4% i les unitats venudes un 20,4%. Altres empreses ambaquesta especialització van registrar també avenços importantsen ambdues magnituds, com fou el cas de Kern Pharma, Normono Sandoz –que registraren augments d’un 26,2%, d’un 7,2% id’un 13,5%, respectivament, segons nombre d’unitats venudes,i d’un 13%, d’un 8,6% i d’un 6,7% en termes de facturació. Aquestavanç relativament important d’alguns dels laboratoris especia-litzats en la producció de genèrics explica, en bona part, tant lareducció de l’import mitjà de les receptes abonades pel sistemanacional de salut com l’augment del nombre d’unitats produïdes.

Un altre segment de consum en el qual els laboratoris farmacèu-tics han fet en els darrers anys esforços importants amb vista aaconseguir millores en les vendes és el de les especialitats far-macèutiques publicitàries, és a dir, aquelles que no necessitenrecepta. Tanmateix, la quota de mercat que tenen aquest tipusde productes en el cas espanyol és força baixa en comparacióde la majoria dels països europeus i es manté bastant estable.La proporció de la facturació total que correspon a aquest grupd’especialitats se situa al voltant del 5%, mentre que la mitjanaeuropea és d’aproximadament el 12% i en alguns casos repre-senten percentatges compresos entre el 15% i el 20%. L’any 2008l’evolució de les vendes d’especialitats farmacèutiques publici-tàries va ser clarament desfavorable, ja que registrà un retrocés,tant en termes de valor com en nombre d’unitats comercialit-zades. Així, el volum de facturació disminuí una mica més d’un1%, però en unitats venudes la baixada es va aproximar a un 4%,amb la qual cosa la posició d’aquest mercat dins del conjunt delsector de la farmàcia va experimentar un cert deteriorament.


es va situar en una xifra molt similar a laque assolia dos anys abans, 13,45 euros (el2006 era tan sols nou cèntims més baixa).

La dinàmica general de contenció depreus afecta de manera diferent els diver-sos laboratoris que operen en el mercatespanyol i, en línies generals, s’observa quela tendència de creixement del valor mitjàper recepta facturada beneficia en majormesura les empreses amb una capacitatd’innovació més gran, les quals habitual-ment aconsegueixen increments de la sevaxifra de vendes superiors a la mitjana delsubsector. Aquest és el cas, sobretot, de lescompanyies multinacionals, que apareixenen els llocs més destacats segons l’esforçen recerca i desenvolupament, malgratque els laboratoris de propietat espanyolaintenten seguir la mateixa estratègia. D’al-tra banda, cal tenir en compte que, a mésde disposar d’una capacitat superior perobtenir i comercialitzar nous articles, elsgrups multinacionals utilitzen també altresmecanismes per incrementar les vendes iguanyar quota de mercat, com la promo-ció comercial, el màrqueting, les campa-nyes d’imatge, etc.

Entre les deu primeres empreses del sub-sector a Espanya segons quota de mercat,l’any 2008 van destacar pel seu dinamismeen vendes Boehringer Ingelheim, Pfizer,Esteve i Novartis, que registraren augmentsde facturació en valors corrents d’un 10,7%,d’un 8,6%, d’un 7% i d’un 5,6%, respectiva-ment, cosa que comportà en tots els casosun creixement superior a la taxa mitjana dela branca (d’un 5%). Dels sis grups restants,Almirall, el primer laboratori espanyol perxifra de vendes, va experimentar un incre-ment d’un 3,9%, mentre que el líder delmercat espanyol, Sanofi-Aventis, augmentàles seves vendes un 1,2%, percentatgeidèntic al que va assolir GlaxoSmithKline.Dins d’aquest grup, l’evolució més desfa-vorable va correspondre a AstraZeneca iMerck Sharp Dohme, amb caigudes d’un3,1% el primer cas i d’una centèsima per-centual el segon, mentre que Janssen Cilagva créixer un modest 0,2%.

És interessant indicar que alguns dels grupsempresarials anteriors presenten posicionsnetament més destacades en xifres de fac-turació que segons nombre d’unitats venu-des. És el cas de Pfizer, AstraZeneca, MerckSharp Dohme o Janssen Cilag, que ocupenels llocs tercer, sisè, setè i vuitè per volumde negoci, mentre que descendeixen a lesposicions setzena, dinovena, catorzena itrenta-novena, respectivament, en funcióde les unitats venudes. Això, lògicament,posa de manifest que els productes quecomercialitzen aquestes firmes assoleixenun valor unitari comparativament méselevat que el d’altres. En canvi, entre lescinc primeres companyies farmacèutiquesdel mercat espanyol, al marge de Pfizer,les altres quatre –Sanofi-Aventis, Almirall,Novartis i GlaxoSmithKline– ocupen els

llocs de capçalera també per nombre d’uni-tats venudes.

Durant bastants anys, el grup Almirall haviaestat habitualment el laboratori líder delmercat espanyol, posició que va mantenirfins al 2005, tot i que ja en aquell exercicil’augment de les vendes assolit pel grupSanofi-Aventis va aproximar notablementla seva quota de mercat a la del laboratoricatalà. Com a conseqüència del superiorincrement aconseguit pel grup francès enrelació ambAlmirall, a partir del 2006 Sanofi-Aventis es va situar com la primera com-panyia farmacèutica per volum de vendesen el mercat espanyol, situació que es vaconsolidar el 2007. L’exercici 2008 el grupAlmirall va augmentar la xifra de vendes 2,7punts percentuals per sobre de la de Sanofi-Aventis, malgrat que aquesta companyiacontinuà ostentant la posició de lideratgeen el mercat estatal. Tanmateix, la quota demercat de la companyia francesa del 2008va ser d’un 5,9% de les vendes totals, cosaque comportà un retrocés de dues dècimespercentuals respecte de la de l’any anterior.Per la seva banda, el grup català Almirallabsorbí un 5,3% de la demanda total, seguitde Pfizer, que participava amb un 5,1%. Tot iaixò, cal dir que, a efectes pràctics, el recent-ment creat grup Pfizer-Pharmacia –les ven-des del qual apareixen diferenciades entreels dues companyies, malgrat la seva fusió–se situa en l’actualitat com el primer segonsvolum de facturació en el mercat espanyol,atès que la quota de mercat que corresponal conjunt de les dues firmes assolia el 2008el 6,3%, és a dir quatre dècimes per damuntde Sanofi-Aventis.

En diversos laboratoris l’evolució de lesvendes de l’any 2008 quantificades ennombre d’unitats i en valors monetaris vapalesar una significativa disparitat, cosaque posà de manifest les diferències quantal potencial de les firmes pel que fa a laintroducció de productes amb un majorpreu unitari. Exemples significats d’ai-xò van ser Boehringer Ingelheim, Pfizer,Astellas Pharma i el grup Ferrer, que vanincrementar la facturació un 10,7%, un8,6%, un 20,2% i un 13,9%, respectivament,mentre que les vendes en nombre d’uni-tats van evolucionar a un ritme claramentmés moderat –en el cas de BoehringerIngelheim van descendir un 2,4%, mentreque en els altres tres van créixer un 0,2%,un 3,7% i un 7,4%, respectivament. En sentitcontrari, cal destacar el gran increment enel nombre d’unitats que van assolir algunslaboratoris especialitzats en la produccióde genèrics, que derivà del fort impuls queva rebre aquest segment de fabricants,com fou el cas de Ratiopharm, però tambéd’altres com Kern Pharma, que el 2008van vendre, respectivament, un 20,4% i un26,2% més que l’any anterior. Encara queaquest important ascens no es corresponamb un increment equivalent de la factu-ració, val a dir que aquest dinamisme vafent avançar posicions en el rànquing glo-

bal de facturació a aquestes companyies.Concretament, Ratiopharm i Kern Pharmavan incrementar la seva xifra de negoci un12,4% i un 13%, respectivament, netamentper sobre del ritme global del subsector.

D’una manera similar, la diferència entrela quota de mercat que tenen algunsd’aquests laboratoris en el conjunt de l’Es-tat si es calcula en unitats o en facturacióés, sovint, força notable. Així, mentre quel’any 2008 Pfizer i Pharmacia van tenir unaparticipació conjunta del 6,3% sobre laxifra global de negoci en valors monetarisdels laboratoris que operen en el mercatespanyol, el percentatge que absorbienquant a unitats venudes era de pocmés dela meitat, d’un 3,2%. En el cas de JanssenCilag les corresponents proporcions erenun 3,4% i un 0,8%, respectivament. Aques-ta situació es repetí en els casos d’altresgrans grups farmacèutics multinacionals,com GlaxoSmithKline, AstraZeneca, MerckSharp Dohme, Eli Lilly o Astellas Pharma–amb quotes de mercat respectives enunitats monetàries d’un 4,6%, d’un 4,3%,d’un 3,7%, d’un 2,9% i d’un 1,7%, mentreque en unitats representaven un 3,4%,un 1,8%, un 2,1%, un 0,4% i un 0,7% dela demanda. En definitiva, els set grupsempresarials anteriors tenien conjunta-ment una quota de mercat d’un 26,9%quant a xifra de vendes, però tan sols d’un12,4% segons unitats venudes. Això evi-dencia que el preu unitari de venda delsproductes d’aquestes companyies se situàsignificativament per damunt del valormitjà del conjunt del subsector. Tambés’aprecià una situació relativament similaren els casos d’Almirall, Esteve i Ferrer Inter-nacional, atès que la quota de mercat queposseïen l’exercici 2008 per unitats venu-des era d’un 4,7%, d’un 3% i d’un 1,5%,respectivament, i segons facturació d’un5,3%, d’un 3,2% i d’un 1,8%, més elevades,per tant, en tots els casos.


Les tendències generals que afecten elsector farmacèutic quant a increment del’esforç en R+D i de la cerca de sinergiesentre empreses van donar lloc a algunesoperacions d’una certa rellevància per partde laboratoris catalans durant el 2008. Així,la família Gallardo, propietària dels labora-toris Almirall, va adquirir el 8,2% del capi-tal social de la companyia biotecnològicasuïssa Lonza, per un import de 340 milionsd’euros. Aquesta té tres divisions operati-ves –Life Science Ingredients, Bioscience iExclusive Synthesis & Biopharmaceuticals–i, tot i que la voluntat manifestada pelscompradors no és de barrejar activitatsentre ambdues empreses, el fet que la fir-ma suïssa treballi en àmbits molt vinculatsamb la indústria farmacèutica va influir enla decisió.


El grup alemany de material hospitalarii farmacèutic B. Braun va iniciar el 2008un important pla d’ampliació de les sevesinstal·lacions de Rubí, a la primera fasedel qual es va destinar una xifra de 50milions d’euros. Aquest pla comporta laconstrucció d’un nou edifici amb unasuperfície de 40.000 m2 i afegirà, també, unprocés de renovació tecnològica amb l’ob-jectiu de millorar l’eficiència del conjunt dela factoria. Cal recordar que les instal·lacionsdel municipi vallesà inclouen un centred’excel·lència a escalamundial en l’àmbit deles sutures quirúrgiques.

La companyia biotecnològica catalanaAdvancell i la britànica Protherics –especia-litzada en productes oncològics– van des-tinar un pressupost d’aproximadament 50milions d’euros al desenvolupament clínicd’un fàrmac contra la leucèmia linfocítica.

Dins el marc de la seva reorganitzaciómundial, el grup suís Novartis va intro-duir el 2008 algunes modificacions en laseva planta de Barberà del Vallès. La novaestratègia del grup va significar la concen-tració de la meitat de la producció mundiald’un dels seus productes estrella –que esfabricava en una quinzena de centres– enla factoria catalana, cosa que va requeririnversions per valor de 27 milions d’eurosper a ampliar i adaptar les instal·lacionsexistents. Aquesta transformació garanteixel futur d’aquesta fàbrica en un momenten el qual els plans de la multinacionalgeneraven un grau considerable d’incerte-sa. D’altra banda, Novartis va vendre al grupGrifols un complex industrial de 31.000 m2

que havia ocupat al municipi de Paretsdel Vallès la companyia Nutrition & Santé,anteriorment subsidiària del grup suís, ique és contigu a les instal·lacions de Bio-mat, una de les empreses del grup Grifols.D’aquesta manera, el fabricant d’hemo-derivats podrà duplicar la seva capacitatd’elaboració d’aquest tipus de productes,passant de dos a quatre milions de litresi, a més d’acollir una nova planta de frac-cionament de plasma, millorarà significati-vament les seves instal·lacions logístiques.Aquesta operació s’estima que va requeriruna inversió de 17 milions d’euros i s’in-clou dins d’un programa quinquenal perun muntant de 400 milions d’euros, dels

quals 190 es destinen a la planta de Paretsdel Vallès. Igualment, Grifols va comprara Caixa Sabadell un edifici de 17.500 m2 aSant Cugat del Vallès destinat a acollir laseu corporativa del grup.

La firma alemanya Boehringer Ingelheim vaendegar el 2008 unes inversions en la sevaplanta de fabricació d’ampolles injectablesde Sant Cugat del Vallès, per un import de6,3 milions d’euros, amb la finalitat d’am-pliar la capacitat de fabricació d’aquestalínia de productes des dels 195 milionsd’unitats que representa el límit actual finsa un màxim de 245 milions d’unitats.

La multinacional francesa Ipsen Pharma,especialitzada en fàrmacs per a tracta-ments d’oncologia, endocrinologia i tras-torns musculars, va afrontar la construcciód’unes noves instal·lacions a Castelldefels,en un terreny cedit temporalment per laGeneralitat de Catalunya, que s’ubicaranen un edifici de 7.000 m2 i que també seràla seu a Espanya de la companyia. La inver-sió destinada a aquestes instal·lacions pujaa 12 milions d’euros en una primera fase.Val a dir que la companyia disposa a SantFeliu de Llobregat d’un centre dedicat aactivitats de R+D.

Dins la línia d’expansió internacional quesegueix, el grup català Esteve va inaugurarel 2008 una planta de producció a la Xina–a una localitat propera a Xangai–, ambcapacitat per elaborar 200 m3 de principisactius per a medicaments, la qual requeríunes inversions de 15 milions d’euros, ques’enfocarà a cobrir els mercats espanyol idels Estats Units, principalment. Aquestafactoria s’afegeix a una altra que disposal’empresa en el mateix país, també espe-cialitzada en química fina –que ocupa200 treballadors i té una capacitat de pro-ducció de 140 metres cúbics de principisactius– que destina en proporcions simi-lars al mercat local i a les exportacions.

El grup Ferrer també ha seguit en els dar-rers anys un procés d’expansió i diversifica-ció que va comportar l’exercici del 2007 lacompra de Laboratoris Gelos i d’OTC Ibèri-ca. En una línia similar, el 2008 va adquirir launitat de negoci cardiovascular a Espanyade lamultinacional nord-americana Procter

& Gamble (P&G), juntament amb la marcacomercial Eneas i els actius associats. Elstreballadors d’aquesta divisió també vanser transferits al grup Ferrer.

Amb l’objectiu de créixer, la biotecno-lògica Brudy Technology va iniciar l’any2008 una reorientació de la seva línia denegoci, centrada en la R+D en l’àmbit delsàcids grassos, per intensificar aquest campd’activitat, però també assumir les fasesmés tecnològiques de la producció delsseus propis fàrmacs i realitzar la comercia-lització. Amb aquest objectiu va invertir600.000 euros en la construcció d’un noulaboratori, cosa que constitueix el primerpas d’un programa d’inversions d’un totalde 20 milions d’euros per edificar una novaplanta sobre uns terrenys de 1.500 m2 ubi-cats a Granollers.

El 2008 es va produir una fusió per absorcióque va afectar dues empreses biotecno-lògiques implantades en el Parc Científicde Barcelona. Es tracta de la companyiaOryzon Genomics, orientada al descobri-ment de biomarcadors en l’àmbit de l’on-cologia i les malalties neurodegeneratives,i de Crystax, que desenvolupa plataformesinformàtiques tridimensionals per a l’anà-lisi de l’estructura i el comportament demolècules farmacològiques. La integracióaporta sinergies en l’activitat de les compa-nyies per escometre el desenvolupamentde nous fàrmacs i es va articular mitjançantuna ampliació de capital amb intercanvid’accions.

La filial espanyola de Merck va vendrea l’empresa francesa Nutrition & Santé–actualment vinculada al grup ABN AmorCapital– la marca de productes de dietè-tica i aprimament Bimanán –anteriormentconeguda com Biomanán. Aquesta opera-ció s’inscriu en l’estratègia de Nutrition &Santé de reforçar la seva posició en el mer-cat dels productes dietètics, i posa demani-fest, contràriament, la línia general deMerckque, després de la seva fusió amb Serono ide la venda de la seva divisió de genèricsa la nord-americana Mylan, ha seguit unaestratègia de desinversió en l’àmbit català,incloent-hi el trasllat a Madrid l’any 2007 dela seu social de l’empresa.


3.9. PlàsticsLa indústria del sector dels plàstics va patir una forta davallada el 2008, en part arros-

segada per la caiguda dels sectors de la construcció i de l’automòbil. La producció i el

consum van experimentar un descens superior al 10% en volum, i els intercanvis amb

l’exterior seguiren la mateixa tendència. Per la seva banda, els costos energètics van

continuar pujant durant la primerameitat de l’any, mentre que els preus de les prime-

res matèries es van moderar com a conseqüència de la menor pressió de la demanda.


Producció –

Ocupació –

Preus +

Exportacions –

Importacions –

Trets del sector

En la producció de plàstics s’utilitzen diver-ses primeres matèries derivades del carbo-ni, que s’obtenen en el procés de craqueigdel petroli, procés que comporta la rupturade les macromolècules dels hidrocarbursi que dóna com a resultat diferents sub-productes. El refinatge del petroli permetobtenir dos grans grups de derivats. D’unabanda, productes energètics (gasos, benzi-na, gasoil, fuel, querosè, etc.) i, d’altra banda,inputs que són utilitzats per les indústriesquímica, farmacèutica, tèxtil i plàstica, entrealtres (nafta, fuel pesant, asfalt, etc.). Pelque fa a les primeres matèries destina-des a les indústries plàstiques, els derivatsbàsics principals que s’utilitzen són l’etilè iel propilè –que s’obtenen de la nafta–, elsquals, amb diferents tractaments i amb laincorporació de diversos additius, donenlloc a un nombre de polímers notablement

elevat, que s’aproxima als 3.000. Igualment,encara que en un nombre molt més limitat,s’utilitzen diversos procediments per a laposterior transformació d’aquests materialsplàstics i la seva adaptació a usos finals ointermedis. És interessant assenyalar quetan sols entre un 4% i un 5% del volum totalde petroli refinat es destina a la produccióde matèries plàstiques, mentre que aproxi-madament un 3% correspon a la fabricaciód’altres productes industrials, un 7% a dis-solvents, pintures, quitrans i altres, i propdel 85% és utilitzat com a combustible i pera altres usos energètics (transport, calefac-ció i energia). Això posa de manifest el baixpercentatge de productes petrolífers queabsorbeix la indústria dels plàstics en rela-ció amb l’ampli ventall d’aplicacions en lesquals s’utilitzen aquests tipus de materials.

El sector dels plàstics es pot subdividiren tres grans blocs d’activitats, que sónla indústria de capçalera, el subsector de

transformació dels plàstics, i el subsec-tor del reciclatge. Cadascun dels diversosgrans blocs d’activitat presenta caracte-rístiques estructurals molt dispars, en lamesura que responen a uns requerimentstecnològics i d’intensitat de capital moltdiferents. Així, en el cas de la indústriaproductora de primeres matèries el volumd’inversió que es requereix i la importàn-cia de les economies d’escala fan que elnombre d’empreses que operen en l’àmbitmundial sigui reduït, i que hi hagi un grauelevat de concentració de l’oferta. Les pri-meres matèries plàstiques s’inclouen en elmercat dels anomenats commodities –ésa dir, productes bàsics de caràcter indife-renciat–, en el qual opera un nombre moltlimitat de grans empreses multinacionals ies registren fluxos comercials de conside-rable importància a escala internacional.

Les empreses que realitzen els processosde transformació de les matèries plàsti-ques, en canvi, són habitualment de petitao mitjana dimensió, ja que es tracta d’untipus de procés que no exigeix un volumd’inversió important ni tampoc presentabarreres tecnològiques rellevants, encaraque el subsector està bastant tecnificat icompta en general amb personal d’altaqualificació. Tot i això, de vegades es pro-dueixen situacions d’integració vertical ila titularitat d’aquestes firmes correspon agrans grups industrials, especialment en elssegments que fabriquen peces o compo-nents per a altres branques transformado-res com, per exemple, la de l’automòbil, ladels electrodomèstics o la de maquinària.El fet que una gran part de les empresestreballi per a grans firmes de diferents sec-tors implica que hagin d’afrontar uns nivellsd’exigència molt elevats en termes de qua-litat i de preus. La situació d’atomització i

Classificació del sector dels plàstics

Indústria de capçalera que fabrica les primeres matèries plàsti-ques, que resulten, bàsicament, del craqueig del petroli.

Termoplàstics de gran consum –com el polietilè d’alta i baixadensitat, el polipropilè, el policlorur de vinil (PVC), el polietilè teref-talat (PET) i el poliestirè–, destinats a un conjunt molt ampli d’usosvinculats a productes de consum massiu –tota mena d’envasos iembalatges (ampolles, terrines, bidons i garrafes, etc.), plats i gots,malles i xarxes, sacs i bosses, caixes, cubs, dipòsits, safates, films,cables, tubs, perfils, matèria de protecció, etc.

Plàstics termoestables o termoenduribles –principalment resi-nes (fenòliques, alquídiques, amíniques i epòxids), poliuretans ipolièsters insaturats–, que s’utilitzen, fonamentalment, en diver-ses branques de la indústria i en la construcció –per exemple,com a aïllants, en revestiments, en decoració, en la fabricació decalçat, en la producció de pintures i vernissos, en la fabricacióde mobles i de taulers contraxapats, en components d’automò-bils i d’electrodomèstics, etc.

Plàstics tècnics –com poliamides, policarbonats, acetats de cel-lulosa, copolímers d’estirè (ABS i SAN), resines acetàliques i altresamb un pes relatiu molt més reduït–, que es destinen, principal-ment, a la fabricació de peces i components per a les empresesd’automoció, aviació, electrodomèstics, electrònica i maquinària,així com a la producció de discs compactes i DVD.

Diversesmatèries plàstiques –comels poliuretans, el poliacetat devinil, el polimetacrilat demetil o l’alcohol polivinílic, etc.–, que tenenun conjunt ampli d’aplicacions industrials (adhesius, pintures, aca-bats tèxtils, mobiliari, rètols i anuncis, decoració, il·luminació, etc.).

Indústria transformadora (utilitza les primeres matèries plàsti-ques per fabricar productes plàstics destinats majoritàriament aaltres indústries, o directament al consum final –peces industrials,semielaborats, components, envasos, bosses, mobles, materialsde construcció, etc.).

Reciclatge (recupera els residus plàstics procedents tant de laindústria com del consum final, per tal que puguin reutilitzar-se ala indústria transformadora).


d’escala operativa relativament petita esdóna igualment en el subsector del reci-clatge. En aquest cas, el condicionant mésimportant amb què es troben les empresesés la disponibilitat dels espais que necessi-ten, de considerable extensió, més que nopas les inversions requerides.

Dins de les primeres matèries plàstiques,que són obtingudes per la indústria decapçalera i utilitzades en els posteriors pro-cessos de producció i transformació, espoden distingir quatre grans grups, ambutilitzacions que, en general, són bastantdiferenciades, encara que per a alguns usoses puguin fer servir materials alternatius. Elprimer d’aquests grups, i també el mésimportant demanera destacada –67% de laproducció total en tones–, és el dels termo-plàstics de gran consum o plàstic estàn-dard. Durant el darrer quinquenni aquestha mantingut un creixement sostingut dela producció real d’un 6% anual, impulsatpel mercat de l’envàs i la construcció, ten-dència que es trencà el 2008. Per segments,el polipropilè esdevé el principal termoplàs-tic per volum de producció –més de900.000 tones en el conjunt de l’Estat, querepresenten aproximadament una quartapart del total dels termoplàstics–, seguitmolt de prop pel PVC –a l’entorn de 800.000tones. El polietilè de baixa densitat, el PET iel polietilè d’alta densitat són, per aquestordre, els següents termoplàstics en impor-tància, amb una producció, aproximada-ment, d’entre 500.000 i 600.000 tones encada cas. La resta de matèries plàstiques degran consum representen globalment pocmés del 10% del volum de fabricació total.El volum d’exportació suposa a l’entornd’una tercera part de la producció dels ter-moplàstics, destacant el segment del poli-propilè. Per la seva banda, les importacionsestan estabilitzades entorn als 2 milions detones, el 44% del consum de termoplàstics.Val a dir que el grup dels termoplàstics pre-senta un balanç exterior deficitari en el casespanyol, amb una taxa de cobertura alvoltant del 62% en volum.

El segon grup de primeres matèries és eldels plàstics denominats termoestables otermoenduribles –amb un pes específicdel 14% en termes de producció en tones–,dins del qual l’apartat que té una impor-tància relativa més elevada són les resinesureiques, molt utilitzades en aplicacions quenecessiten resistència a altes temperaturesi al foc, especialment adhesius i coles pera taulers aglomerats i contraxapats. Tant lafabricació comel consumd’aquestes resinesrepresenta el 40%del volum total de plàsticstermostables. La segona matèria plàstica enimportància dintre del grup dels termoesta-bles són les resines melamíniques, amb unaparticipació relativa en la producció que sesitua en l’entorn del 16% tant en producciócom en consum. El volum d’exportacionssuposa el 17% de la fabricació de termoesta-bles, mentre que les importacions han expe-rimentat una certa estabilitat des del 2003,representant a l’entorn del 24% del consumde termoestables. Els intercanvis internaci-onals de plàstics termoestables presentenun balanç clarament desfavorable per aEspanya en termes de volum, amb una taxade cobertura al voltant del 62%.

El tercer grup de primeres matèries corres-pon als plàstics tècnics, entre els quals elspolicarbonats representen aproximadamentel 38% de la producció total. Els policarbo-nats són utilitzats de manera destacada enla fabricació de CD i DVD, tot i que, també,en els sectors d’automoció, electrodomès-tics, electricitat, il·luminació, electrònica ijoguines. Val a dir que més del 90% de laproducció és destinada a les exportacions.També tenen un pes relatiu rellevant en lafabricació de les poliamides –que suposen el12% del total i es destinen principalment alsector de l’automòbil–, els copolímers d’es-tirè (ABS i SAN) –emprats en les indústriesd’automoció, electrodomèstics, electrònicai joguines– i, en menor mesura, els polime-tacrilats –utilitzats, sobretot, a la indústria depintures. En el conjunt dels plàstics tècnicsels mercats exteriors absorbeixen a l’entorndel 70% de la producció global, mentre que

la taxa de cobertura del comerç exterior ésclarament positiva a nivell estatal i se situaper sobre del 130% en volum.

L’últim grup del subsector comprèn diver-ses matèries plàstiques, que suposen gai-rebé el 5% del total de plàstics. Dintred’aquet grup destaquen els poliuretans,que representen a l’entorn del 50% delconsum, i els altres polièsters, el 40%. Elspoliuretans són destinats, principalment, ala construcció, l’automoció i les pintures,mentre que els polièsters són emprats ala confecció, la tapisseria, l’automoció i elsector elèctric. Les exportacions espanyolesd’aquests materials superen les compres al’exterior tant en volum com en valor, perla qual cosa la taxa de cobertura se situa alvoltant del 133% en volum, tot i que s’hareduït significativament en els darrers anys.

Des del punt de vista del consum, la utilit-zació de plàstics a Espanya ha mantinguten les darreres dècades una evolució ascen-dent notablement intensa, cosa queha con-duït a un nivell de consumper càpita que sesitua entre els més elevats d’Europa, i, fins itot, arriba a superar el valor corresponent aalguns dels països més industrialitzats delcontinent. No obstant això, cal assenyalarque en els últims exercicis el consum s’haestabilitzat a l’entorn dels 111 kg per habi-tant i any, mentre que el 1995 era tan solsde 76 kg i el 1985 de 40 kg També cal con-siderar que les millores d’eficiència en l’úsdels plàstics han fet que les unitats de pro-ductes que s’elaboren amb cada tona deprimeres matèries hagi seguit una dinàmicaascendent força intensa durant les darre-res dècades. En conseqüència, actualments’aconsegueix un rendiment per unitat depes aproximadament tres vegades superioral que s’assolia fa vint anys.

Les activitats que utilitzen materials plàsticssón molt nombroses. Els dos mercats princi-pals són l’envàs i embalatge i la construcció,que van absorbir a l’entorn del 57% delconsum espanyol total en tones. En primer

Figura 54. Pes específic de les diferents matèries plàstiques en el conjunt de la indústria de capçalera a Espanya. 2007Percentatge respecte al total del sector

Producció

Consum aparent

Altres matèriesplàstiques

Plàstics tècnicsTermoplàstics degran consum

0

10

20

30

40

50

80

70

60

72,3

67,4

8,712

5 6,3

Termoestables

14 14,3

Font: Centre Espanyol de Plàstics.


lloc, i de manera molt destacada, apareix elsegment dels envasos i embalatges queacapara aproximadament el 40% del con-sum. Dintre del sector d’envasos de plàstic,el mercat dominant és el de l’alimentació,que comprèn el 60% del consum, seguit perdiversos sectors d’activitat, principalment,el de perfumeria i química de consum, i elde transport i distribució. Igualment, tenenimportància els embalatges destinats a lesempreses electròniques i d’electrodomèsticsi a les fabricants de joguines i parament dela llar, les quals, a més, apareixen de maneraespecífica com a consumidors importantsde peces, cables i components diversos deri-vats dels plàstics. Cal tenir en compte queel 29% de la facturació dels diversos tipusd’envasos i embalatges que fan servir el con-junt de les activitats productives –indústriesde tota mena, agricultura, pesca, transport,distribució, etc.– correspon a materials plàs-tics, seguits, a considerable distància, pels decartró, paper i cartronet, els de vidre, els demetall, i els d’altres materials (fusta, etc.). Defet, l’apartat d’envasos i embalatges és undels que manté un dinamisme més sostin-gut en el conjunt dels productes de plàstic.

El segon mercat usuari de productes deplàstic, encara que ja a considerable distàn-cia del segment dels envasos i embalatges,és el sector de la construcció, que consu-meix al voltant d’un 16% del total en volum

de les indústries dels plàstics, bàsicamenten forma de totamena de tubs i canonades,paviments, perfils per a finestres, persianes,dipòsits, impermeabilitzants, revestimentsi aïllants. La participació del sector de laconstrucció en la demanda global adreça-da a les empreses transformadores de plàs-tics havia crescut sensiblement en els dar-rers anys, coincidint amb la fase expansivadel sector de la construcció. Ara bé, la faserecessiva en la que va entrar durant el 2008arrossegà a totes les indústries auxiliars,entre elles a la del plàstic. El descens que varegistrar el consum de plàstic en el sectorde la construcció va ser difícilment com-pensable amb l’increment d’aplicacions enaltres segments. Malgrat això, cal apuntarque les possibilitats dels materials plàsticsen la construcció no estan esgotades, comés el cas dels aïllaments tèrmics i acústicsque són necessaris per reduir el consumenergètic en llars i indústries.

L’automoció és també un dels clientsimportants del sector, no només pel volumde consum que absorbeix, que és de l’en-torn del 8% del total en tones, sinó, també,pel fet que es tracta de peces i componentsamb un valor comparativament alt, i que,per tant, tenen un pes relatiu elevat en lafacturació del conjunt de la branca delsplàstics. Es preveu que la presència deplàstics en els automòbils, que ha seguit

una dinàmica creixent accentuada al llargdel temps, segueixi progressant en el futur,a causa dels avantatges que proporcionaquant a cost, reducció de pes, flexibilitati seguretat. Cal destacar que el materialplàstic pot contribuir de manera decisivaa què el sector de l’automoció assoleixi elsseus objectius de reducció del consum decombustible i d’emissions a l’atmosfera, perles seves propietats de menor pes, capaci-tat d’aïllament i facilitat de transformació.De fet el consum de plàstic en els vehiclessegueix creixent, i actualment, un automò-bil de gamma mitjana incorpora al voltantde 200 kg de plàstics, cosa que equivalaproximadament al 14% del seu pes.

Com a quarta i cinquena activitats consu-midores de productes de plàstic se situenla indústria de mobiliari i decoració, queconsumeix un 7% del total de plàstics, il’electricitat, electrònica i electrodomès-tics, que absorbeix un 6% de la producciótotal. La primera d’aquestes branques uti-litza els materials plàstics per a la fabrica-ció de taulers aglomerats i contraxapats,tapisseries i matalassos, escumes, moblesde jardí i d’interior, etc. Per la seva ban-da, cal tenir en compte que l’electròni-ca fa servir quantitats cada vegada mésimportants de plàstic i que el sector delselectrodomèstics és, addicionalment, unconsumidor rellevant d’embalatges.


Catalunya és amb diferència la primera comunitat de l’Estat enimportància pel que fa a la indústria dels plàstics, seguida moltde lluny per la Comunitat Valenciana i la Comunitat de Madrid.En la indústria de capçalera opera un grup reduït de corporacionstransnacionals, que dominen la producció de primeres matèriesplàstiques en l’àmbit mundial, una bona part de les quals disposade plantes en el pol petroquímic ubicat al Camp de Tarragonao en altres indrets de Catalunya (Dow Chemical, Basf, TDP,TDESA, Basell, Atofina, Hispavic, Repsol YPF Química, etc.). Lesempreses que actuen en aquest subsector –de manera similaral que s’observa en altres indústries en les quals les economiesd’escala són determinants– han desenvolupat en els darrers anysun procés de concentració remarcable. Catalunya concentraaproximadament un 70% de la producció de primeres matèriesde tot Espanya. Si es té en compte la situació per productes, s’had’esmentar que la producció espanyola de termoplàstics de granconsum es concentra, bàsicament, als nuclis de Tarragona i Puer-tollano, amb un clar predomini del primer. També hi ha factoriesen altres localitats catalanes, com el Prat de Llobregat i Martorell.Tarragona abraça més del 75% de la capacitat de producció esta-tal de polietilè d’alta i baixa densitat, alhora que, conjuntamentamb el Prat de Llobregat, representen un 64% de la capacitat defabricació instal·lada de poliestirè. En el cas del PVC, les factoriescatalanes representen més de la meitat de la capacitat total deproducció a Espanya.

En la indústria transformadora i en el subsector de reciclatge pre-dominen, en canvi, les empreses de petita o mitjana dimensió.A Catalunya operen 1.434 empreses de transformació, cosa quesuposa aproximadament un 29% del total de l’Estat (unes 5.000),que generen un volum de negoci que representa al voltant

d’un 28% del valor global espanyol. La Comunitat Valenciana, lasegona en importància per nombre d’empreses, representa el20% del total, i molt més lluny se situa la Comunitat de Madrid,amb un 11%. D’altra banda, les empreses ubicades al Principatabracen uns 26.800 llocs de treball, que suposen al voltant del30% del total de l’Estat. Pel que fa a les activitats de reciclatge,a Catalunya hi ha instal·lades unes 40 firmes, que produeixenel 35% del volum total d’Espanya.

Taula 29. Pes específic del sector de transformació a Catalunya. 2007



Volum de negoci a Catalunya sobre el total del sector a Espanya 30%

Ocupació a Catalunya sobre el total del sector a Espanya 31%

Font: Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) i Instituto Nacional de Estadística (INE).

Cal assenyalar que els subsectors de transformació i de reciclatgede plàstics mantenen una apreciable mobilitat empresarial, forta-ment lligada als cicles econòmics. Així, en les fases expansives sesol produir un augment important de l’activitat de subcontrac-tació i el corresponent naixement de petites unitats d’activitat,les quals poden trobar problemes per a la seva continuïtat enles èpoques menys favorables. Tanmateix, el fet que una bonapart de les empreses transformadores destini la seva producció agrans firmes de diferents sectors –automòbil, electrodomèstics,electrònica, construcció, alimentació, distribució, etc.– comportaque hagin d’afrontar un nivell d’exigència força elevat quant aqualitat i preus, cosa que afavoreix una dinàmica de concentra-ció i d’especialització.


L’agricultura té igualment una participaciósignificativa en el consum total de plàstics,que se situa al voltant del 5%. El sectoragrícola fa servir quantitats importants deplàstics en forma de films, canonades, tubsi mànegues, malles i xarxes, torretes, sitgesi dipòsits, hivernacles, etc. Cal afegir que, amés, l’agricultura consumeix una quantitatconsiderable d’envasos de plàstic per altransport i distribució dels seus productes,i, també, que les polítiques de racionalit-zació de la utilització d’aigua i d’augmentde rendiment dels cultius comportarannecessàriament un increment de la utilit-zació del plàstic en aquest sector –cana-litzacions, impermeabilització, hivernacles,sistemes de reg, etc.

Altres activitats utilitzadores deplàstics ambuna importància relativament menor són elparament de la llar i objectes de regal, laproducció de joguines i material espor-tiu, de tèxtil i calçat, de peces industrials–destinades a diferents sectors–, d’articlesde papereria i d’instrumental, i d’articlesdestinats a aplicacions mèdiques –inclosala fabricació de muntures per a ulleres.


Internacional

La importància del sector dels plàstics téuna estreta relació amb el nivell de desen-volupament econòmic dels països, de talmanera que és en les economies méspotents on el sector té un pes específic mésimportant i el consummitjà per habitant ésmés alt. A la Unió Europea el sector aportaaproximadament un 3% del VAB total de laindústria, i ocupa al voltant d’1,5 milions detreballadors. No obstant això, en els darrersanys s’aprecia una tendència creixent a ladeslocalització de certes produccions cap al’Àsia, la qual cosa es comença a traduir enuna progressiva disminució de l’ocupaciói del nombre d’hores treballades. Durant

el 2008 l’índex de producció del sector dela transformació de matèries plàstiques vaexperimentar un descens a l’entorn d’un3%, en contrast amb l’augment que haviaregistrat els anys 2006 i 2007. En canvi,els preus de la producció domèstica detransformació de matèries plàstiques vanmantenir un patró ascendent a Europa alllarg del 2008, amb un creixement mitjàdel 2,5%, lleugerament superior al registratl’exercici anterior, però en tot cas inferior al’augment del 4% experimentat al sector deles primeres matèries plàstiques.

Espanya i Catalunya

L’any 2008 el sector dels plàstics va experi-mentar una intensa caiguda, trencant ambl’evolució positiva que havia registrat en elsanteriors exercicis. La indústria de capçalerava registrar un retrocés de la producció entermes de volum proper al 15%, que entermes de valor podria haver estat fins i totsuperior atenent a la marxa dels preus deles primeresmatèries. Aquesta davallada dela producció hauria estat major de no serpel bon comportament del sector durantel primer semestre, cosa que va compensaren part la intensa caiguda dels últimsmesosde l’exercici. Els fabricants de transformatstambé es van veure molt afectats pel canvide conjuntura econòmica, especialmenta partir del mes de setembre, cosa que vaderivar en un descens anual de la produc-ció en volum de prop del 10%. A més, labranca dels transformats continuà estantnotablement afectada per les condicionsde la competència en el mercat i pel fetde situar-se en una posició intermèdia entreels subministradors de primeres matèries iels destinataris dels seus productes –prin-cipalment, grans empreses industrials i dedistribució–, amb un poder de mercat sig-nificatiu en ambdós casos. Igualment, lapressió de la competència exterior, sobretoten els segments de mercat de productestransformats o semielaborats més banals,derivada de la competitivitat via preus deles firmes de països de l’est d’Europa i dels

països asiàtics –molt especialment de laXina–, va ser força activa i incidí de formacreixent en el mercat europeu.

Així doncs, la situació ja difícil de la indús-tria transformadora es va agreujar encaramés el 2008. La combinació de diversescircumstàncies (major competència, estan-cament de preus de venda, creixementdels costos de les primeres matèries i altresinputs energètics, etc.) van comprometrela capacitat de resistència de les firmes depetites dimensions i menys competitives.Paral·lelament, el subsector va palesar demanera generalitzada un deterioramentapreciable dels marges d’explotació, ambles repercussions que això comportà quanta les possibilitats d’inversió i a la capaci-tat futura per competir. Els tres principalssectors consumidors, l’envàs i embalat-ge, la construcció i l’automoció, van teniruna evolució desfavorable durant el 2008,especialment la construcció, que va veurereduït a la meitat el nombre d’habitatgesvisats a Espanya el 2008 respecte l’anyanterior i, en segon terme, l’automoció,que va reduir la producció de vehicles un12% en el conjunt de l’Estat el 2008. Quantal sector dels envasos i embalatges, depènen gran mesura de l’evolució del consumprivat de les famílies, que el 2008 es vaestancar en termes de volum. Altres sec-tors consumidors de menor importànciarelativa, com ara el dels mobles i el delselectrodomèstics –molt depenents delcicle de la construcció– també van patirun descens en la demanda de productesplàstics, mentre que altres, com el sectorde l’electrònica i el del tèxtil i calçat, vanmantenir al llarg del 2008 una situaciód’atonia motivada per la crisi econòmica.

Cal esmentar que, novament, l’any 2008l’evolució dels preus del petroli va incidirdesfavorablement sobre els costos de lesprimeres matèries plàstiques. Les cotitza-cions internacionals del cru van registrarmàxims històrics el mes de juliol, arribant elpreu del barril de la varietat Brent del Mar

Figura 55. Principals mercats consumidors de matèries plàstiques a Espanya. 2007Percentatge sobre el consum total en volum

0

15

10

5

25

35

45

40

30

Construcció

17%

Envàsi embalatge

40%

Automoció

8%

Electrònica

6%

Mobles

7%

Agricultura

5%

Restade sector

17%20



del Nord a superar els 133 dòlars. A partirde llavors, el preu del cru va iniciar unatendència baixista, fins a tancar l’any en els40 dòlars el barril. Malgrat aquesta evoluciódual, en el conjunt de l’any el preu del cruen dòlars va augmentar de mitjana un 34%i en euros una mica menys, un 24%, coma conseqüència de l’apreciació de l’euroenfront del dòlar.

Les empreses de plàstics han seguit enels darrers anys un procés força intens demillora i modernització de les seves estruc-tures, que comportà un flux continuatd’inversions importants, si bé des de l’any2005 aquest esforç s’ha anat alentint peldeteriorament dels marges d’explotació,molt especialment en el cas de la indústriatransformadora. Tot i així, les inversionsen actius materials van continuar creixentdurant la primera meitat del 2008, atès quehi ha una consciència generalitzada que laindústria transformadora estatal i europeanomés pot competir amb els països del’est d’Europa i d’Àsia amb una aposta fortai decidida per a la innovació.

D’altra banda, l’any 2008 els intercanviscomercials del sector amb l’exterior vanexperimentar una evolució força desfavo-

rable, a diferència de l’exercici anterior. ACatalunya les exportacions van caure alvoltant d’un 5% en valor, en contrast ambl’augment del 20% corresponent al 2007.Per la seva banda, les importacions vandecréixer un 10%. No obstant això, l’evo-lució presentà diferències substancials persubsectors. El de la transformació va ser elque palesà una marxa més negativa de labalança comercial, ja que les seves vendesa l’estranger van caure un 10%, mentreque les compres només ho van fer un 5%.Al contrari que a la indústria de capçalera,en què les exportacions pràcticament nodisminuïren, alhora que les compres al’exterior ho feren un 14%.


Indústria de capçalera

El 2008 la indústria de capçalera es va carac-teritzar per un descens de l’activitat, que vaser especialment intens el darrer trimestrede l’any. En volum, la producció va descen-dir a l’entorn d’un 15% a Espanya, afectant

el retrocés a tots els tipus de materials. ACatalunya, la caiguda de la producció va serlleugerament inferior, després de cinc anysde creixement sostingut. Per la seva banda,el consum aparent de primeres matèriesplàstiques va disminuir amb una intensitatsimilar a la de la producció, una evolucióque contrastà amb l’augment que el sectorvenia registrant en els darrers anys. En ter-mesmonetaris, la davallada de la producciód’algunes branques podria haver estat, finsi tot, més intensa a causa de la caiguda delspreus de varies primeres matèries.

Pel que fa als intercanvis amb l’exterior, s’had’esmentar que el valor de les compres al’exterior de primeres matèries plàstiquesva caure un 14% a Catalunya i un 10%al conjunt d’Espanya. Per la seva part, lesexportacions van decréixer a l’entorn del’1% tant a Espanya com a Catalunya, amb laqual cosa s’amplià el superàvit de la balançacomercial del subsector que es va assolir perprimera vegada l’any 2007, i situà la taxa decobertura en termes corrents en un 122%.

El creixement dels preus de les primeresmatèries plàstiques es va continuar mode-rant durant el 2008, per segon exercici con-secutiu, tret del polietilè de baixa densitat

Figura 56. Evolució del consum i la producció de plàstics a EspanyaMilers de tones

0

2.000

1.000

3.000

5.000

8.000

7.000

4.000

6.000

Producció

Consum aparent de

les primeres matèries

2008 (*)200620042003 2005 2007

5.252

5.7336.008 5.995

6.499

5.455

4.6215.055

5.369 5.4265.773

4.907

(*) Estimació pròpia a partir de l’Índex de Producció Industrial i de les dades de comerç exterior de Datacomex.Font: Centre Espanyol de Plàstics 2007 i elaboració pròpia.

Figura 57. El mercat exterior de productes plàstics a Catalunya. 2008Percentatge de variació respecte de l’any anterior

Total

Manufactures plàstiques

Primeres matèries plàstiques

ImportacióExportació

–16

–14

–8

–10

–6

–4

–2

0

–1,4

–10,1

–4,7

–14,0

–4,6

–10,2

–12

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Datacomex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio).


que va registrar una acceleració dels preus,des del 4,1% del 2007 al 5,4% del 2008. Calesmentar que el preu del clorur de polivinili el del polietilè d’alta densitat van experi-mentar un augment dels preus a l’entorndel 2%, mentre que la resta de primeresmatèries registraren un descens dels preus.Així, el preu del poliestirè va caure un12,3%, el del polietilè tereftalat (PETP) hova fer un 10%, i el del propilè en quelcommés de l’1%. Òbviament, com ja havia pas-sat en l’exercici anterior, el creixement delspreus del petroli i de les primeres matèriespetrolíferes van tenir un impacte significa-tiu en la dinàmica alcista dels preus delsplàstics durant la primera meitat del 2008,que va ser parcialment contrarestat durantels darrers mesos de l’any a causa de l’evo-lució baixista del preu del cru. També hiva ajudar l’afebliment del dòlar enfront del’euro i la intensa caiguda de la demandade l’últim trimestre –cal recordar que entractar-se d’una activitat molt concentradaa escala mundial, la capacitat productivadel sector no s’adapta amb facilitat a l’evo-lució del mercat nacional.

Indústria transformadora

L’any 2008 la indústria transformadora dematèries plàstiques va patir una caigudade la producció intensa, a l’entorn del 10%en volum, que trencà amb la tendènciaalcista registrada durant els darrers cincexercicis. Aquest descens de la produccióva anar acompanyat d’una contracció delconsum, però de menor magnitud.

D’altra banda, el sector va haver de con-tinuar afrontant la tendència a l’alça delscostos energètics, mentre que els preus deles seves primeres matèries es van mode-rar o bé van descendir. Les dificultats perrepercutir l’augment de costos de produc-ció sobre els preus de venda, i l’atonia delsprincipals mercats consumidors, van con-figurar unes condicions força difícils per ales empreses transformadores, que patiren,de nou, un deteriorament significatiu dels

seus marges operatius. Cal esmentar quemoltes firmes transformadores són real-ment prestadores de serveis industrialsper a segones, terceres i, fins i tot, quartesempreses, les quals actuen com a sub-contractistes –i no disposen de productepropi–, sent, per tant, molt dependents,amb la qual cosa la seva situació és espe-cialment difícil. En canvi, les empreses quehan fet esforços notables en innovació enels darrers anys, i que tenen un productepropi diferenciat, gairebé no van patir difi-cultats per mantenir-se en el mercat. Altrescomponents de cost, com els de transportde les mercaderies, que també tenen unarepercussió rellevant sobre l’estructura deformació de preus del subsector, van expe-rimentar igualment el 2008 una tendènciaalcista, mentre que la remuneració de lamà d’obra registrà una evolució superior al’augment general dels preus.

En contrapartida, la pujada dels preus enel conjunt dels productes transformats deplàstics s’estimà el 2008 al voltant d’un 3%,en línia amb el creixement registrat en elsanteriors tres exercicis. Val a dir que unabona part dels transformadors de plàsticstreballen per a grans empreses industrialso de distribució, amb la qual cosa la capaci-tat de pressió dels clients és considerable.A més a més, és freqüent establir els con-tractes de subministrament per a períodesllargs –de vegades anuals–, de tal maneraque les firmes tenen moltes dificultats perpoder repercutir els increments de costosen els preus dels seus productes, i hand’assumir-los mitjançant una reducció delsseus marges comercials.

Per altra banda, cal destacar que durantl’exercici 2008 els mercats exteriors vantenir un impacte molt desfavorable sobrela marxa de la indústria transformado-ra de matèries plàstiques, tant a nivellestatal com al Principat. A Espanya tantles exportacions com les importacions demanufactures plàstiques van caure propd’un 4% en valor. Mentrestant, a Catalunya

les exportacions van registrar un descensquelcom superior al 10%, com a resultatde l’intens procés d’ajustament econòmicmundial, i les importacions van patir unretrocés de prop del 5%, com a conse-qüència de la feble demanda interna. Fruitd’això, la taxa de cobertura del subsectorexperimentà un empitjorament, al contrarique en el cas de la indústria de capçalera,situant-se per sota del 90%, enfront del95% corresponent a l’exercici anterior. Vala dir que això és en part conseqüència dela forta competència exterior en els seg-ments de més valor afegit dins de l’àmbitde la transformació de plàstics, especial-ment de la Xina.

A l’exercici 2008 es va registrar un descensde l’ocupació en el subsector de la trans-formació de plàstics a l’entorn d’un 10% aCatalunya i d’un 8% al conjunt de l’Estat.Aquesta caiguda va ser coherent amb ladisminució que experimentà la produccióel mateix any, com a conseqüència de lacrisi econòmica, al que se sumen altresfactors estructurals que l’activitat veniaarrossegant des de fa anys. Per exemple,la pressió ascendent de la competènciaexterior, tant procedent dels països asiàticscom dels de l’est europeu. Així mateix, enels últims exercicis ha incidit desfavora-blement el procés de deslocalització degrans empreses que eren consumidoresimportants de transformats plàstics i queaportaven una proporció important de laxifra de negoci a algunes firmes catalanesdel subsector. D’altra banda, darreraments’aprecia, també, un procés de desloca-lització d’empreses transformadores deCatalunya cap a altres zones de l’Estat,com ara Aragó, Extremadura o Andalu-sia, que han posat en marxa polítiquesper impulsar la implantació d’indústriesen els seus territoris. Segons dades delDirectorio Central de Empresas (DIRCE) del’Instituto Nacional de Estadística (INE) esdesprèn que a Catalunya s’ha produït elmajor descens del nombre d’empreses detransformació de matèries plàstiques del

Figura 58. Evolució dels preus màxims de les principals primeres matèries plàstiquesPercentatge de variació respecte de l’any anterior

–30

–20

10

0

–10

20

30

40

2008200720052003 2004 2006

Clorur de polivinil

Polietilè a. d.

Polipropilè

Poliestirè

Polietilè b. d.

PET

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Associació d’Industrials de Plàstics de Catalunya (AIPC).


conjunt de l’Estat, amb gairebé un 16% dedavallada entre el 2000 i el 2008. Aquestaevolució negativa també ha afectat a altrescomunitats autònomes amb forta tradicióen aquesta activitat (Comunitat Valencia-na, Comunitat de Madrid i País Basc), tot ique de manera més moderada. Per contra,altres regions registraren un augment delnombre d’empreses del subsector consi-derable, com Castella-la Manxa (47 empre-ses més), Andalusia (44 empreses) i Múrcia,Extremadura i Castella i Lleó (a l’entorn de22 empreses més cadascuna).

Finalment, s’ha d’assenyalar que l’estretavinculació que mantenen la majoria deles empreses transformadores envers lesgrans corporacions industrials que fabri-quen productes finals les col·loca en unaposició de dependència, que dificultaaccions de diversificació que disminueixinels efectes d’oscil·lacions importants enla demanda o en els costos de produc-ció. En canvi, es constata que aquellescompanyies que disposen de productepropi i d’un nivell tecnològic relativamentavançat i que fabriquen articles destinats ala demanda final gaudeixen d’una posicióde mercat molt més favorable. Això com-porta que en el context que actualmenttravessa el subsector, les estratègies de lesempreses han de passar necessàriamentper centrar-se en produccions de mésvalor afegit i per multiplicar els esforçosencaminats a innovar i a introduir millo-res tecnològiques, de disseny, de qualitat,d’especialització i de diferenciació del pro-ducte. D’altra banda, cal assenyalar que elcontrol sobre els productes importats esrevela en moltes ocasions insuficient, en lamesura que sovint es troben en el mercatarticles que no compleixen les normativeseuropees quant a qualitat, garanties, etc.Evidentment, això repercuteix de maneramolt negativa sobre els fabricants locals,que han d’assumir importants costos peraconseguir els nivells de qualitat i segure-tat exigits per les normes i que per aquestavia afronten una competència deslleial depaïsos tercers.

Reciclatge

L’activitat del subsector de reciclatge deplàstics està condicionada molt fortamentper dos factors. D’una banda, pel preu deles primeres matèries, que influeix signifi-cativament en la possible rendibilitat de larecuperació de materials, i, d’altra banda,pel grau d’utilització que fa la poblaciódels mecanismes de recollida selectiva delsresidus domèstics, així com pel nivell dereutilització dels residus que apliquen lesempreses transformadores. A més, tambécal tenir en compte que el procés ulteriorde separació i selecció dels diferents resi-dus plàstics és complex i laboriós, raó perla qual requereix una utilització considera-ble de treballadors, cosa que, inevitable-

ment, repercuteix de manera important enels costos. Igualment, es necessita disposard’espais amplis per fer l’emmagatzematgedels materials i efectuar els processos deselecció, cosa que comporta haver d’esta-blir les instal·lacions en indrets amb preusdel sòl no massa elevats i, per tant, incórrersovint en costos de transport significatius,especialment en àrees com ara la RegióMetropolitana de Barcelona, on l’escasse-tat i l’alt preu del sòl industrial representenuna dificultat addicional.

Un altre dels factors que incideix significati-vament en la competitivitat de les empre-ses del subsector és el preu de l’energia,ja que la factura energètica representaentorn d’un 30% dels costos totals. Aixímateix, la branca es veu condicionada pelfet que la utilització dels plàstics obtingutsamb els processos de reciclatge es limitaa determinades aplicacions, especialmentlàmines i bosses, malles, tubs, etc., atès queno poden acomplir els requeriments dequalitat d’altres possibles compradors queplantegen un nivell més elevat d’exigència,com, per exemple, els subministradors depeces i components per a l’automòbil,l’electrònica, la maquinària industrial, elsenvasos alimentaris, etc.

Seguint la tendència dels darrers exercicis,durant la primera meitat de l’any 2008 l’in-crement registrat en els costos energèticsva afectar negativament el subsector delreciclatge, tot i que aquesta tendència esva invertir a partir del mes d’agost. D’al-tra banda, la demanda d’aquest tipus dematerials va augmentar significativament,davant els alts nivells de preus assolitsper les primeres matèries plàstiques enels últims anys i pels productes derivats,cosa que va impulsar favorablement lespossibilitats de negoci de les empresesrecicladores.

El 2008 el reciclat dels residus plàsticsva frenar la tendència positiva que veniaregistrant des de l’any 2000 i que l’ha per-mès duplicar el volum de tones recicladesentre el 2000 i 2007 creixent a un ritmemitjà anual d’un 13% durant tot aquestperíode.

En valors absoluts, els plàstics recuperatsel 2008 assoliren una xifra superior als 2milions de tones, dels quals una mica mésde la meitat es van destinar al reciclatgei la resta a la valorització energètica (caltenir en compte que els plàstics són uncombustible amb un elevat valor energè-tic). S’ha d’apuntar que l’índex de recupe-ració energètica dels plàstics a Espanyaes va mantenir pràcticament invariableentorn al 13% i continuà estant molt persota del d’altres països europeus, com, perexemple, Alemanya (61%), Àustria (68%),Bèlgica (63%), Dinamarca (81%) i, fins itot, França (38%). D’altra banda, la taxa derecuperació fou clarament superior en lapart procedent de la indústria –s’aproxima

al 30%–, que en la provinent dels residusdomèstics –prop d’un 25%–, si bé el pri-mer percentatge palesa pràcticament unestancament, mentre que el segon mostrauna clara inèrcia creixent.

En efecte, els residus industrials cada vega-da tendeixen a ser menors, per les milloresque introdueixen els transformadors ambvista a aconseguir el màxim aprofitamentdels materials i la major proporció pos-sible de recuperació, cosa que s’agudit-za davant de situacions d’augments delspreus de les primeres matèries. De lamateixa forma, encara que la taxa derecuperació dels residus postconsum vapujant clarament, es detecta una situaciód’escassetat d’aquest producte en granpart d’Europa, com a conseqüència del fetque una part important de la produccióde les plantes de selecció i compactacióes destina al mercat xinès, atès que elspreus que s’hi paguen són superiors alsdels mercats nacionals. Tanmateix, el reci-clat d’envasos plàstics domèstics continuala lleugera tendència alcista, assolint l’any2007 la xifra de 253.000 tones de plàsticrecuperades, el 13,2% més que l’exercicianterior i el 22% del total de tones d’enva-sos que van ser reciclats pel Sistema Inte-grat de Gestió (SIG). Tot això gràcies a quèa Espanya hi ha actualment 89 plantes deselecció, amb un augment constant enels darrers anys, i 33 recicladors de plàsticshomologats pel Sistema de Punt Verd, unsistema que porta implantat a Espanyades del 1998 i que assegura el 100% delsenvasos de plàstic que es dipositen en elcontenidor groc. Tanmateix, cal esmentarque ja són més de 12.000 les empresesadherides al Sistema Integrat de Gestió(SIG), la qual cosa representà més del 90%dels envasos posats al mercat estatal.

En general, el reciclatge de plàstics, comel d’altres matèries, manté una tendènciacreixent, com a conseqüència de la majorconscienciació ciutadana envers els proble-mes mediambientals i de l’esforç desple-gat des de les administracions públiques,especialment d’àmbit local. Tanmateix,el ritme d’augment d’aquesta activitatés relativament lent, per la dificultat quecomporta la modificació dels hàbits delsconsumidors. Tot i així, cal destacar que enels darrers exercicis s’aprecia un incrementforça notable en el percentatge de recupe-ració de plàstics d’ús domèstic.

Des d’una perspectiva més estructural calesmentar que el subsector del reciclatgeafronta dificultats importants per a la sevacontinuïtat a la major part d’Europa i, demanera destacada, en el cas català, a causade la necessitat d’una utilització elevada demà d’obra i d’energia, així com d’una quan-titat considerable d’espai, cosa que enca-reixen notablement l’activitat. A això s’had’afegir que les empreses de transformació–principals proveïdors dels recicladors–


generen cada vegada menys residus, atèsque apliquen tècniques de producció i dereabsorció més eficients. La conseqüènciad’aquest conjunt de factors és una tendèn-cia a la deslocalització de les plantes dereciclatge cap a zones amb menors costos,fins i tot fora d’Europa (nord d’Àfrica i Àsia).Tot això comporta una disminució en elnombre d’empreses que operen en el ter-ritori català i que aquestes se centrin, cadavegada més, en activitats relativament méscomplexes. També s’ha d’apuntar que laprogressiva incorporació al mercat de nousplàstics exigeix a les companyies de reci-clatge estar preparades per desenvoluparuna selecció i un tractament adients, cosaque implica una major capacitat tecnolò-gica i, també, uns costos més elevats. Dela mateixa manera, els requeriments medi-ambientals augmenten progressivament idificulten l’activitat d’aquestes firmes, quehan d’afrontar la competència de païsospoc exigents en matèria ambiental i ambbaixos costos de mà d’obra. Finalment,cal apuntar que el consum de materialsplàstics ha anat clarament en augment i,de manera previsible, es continuarà incre-mentant, la qual cosa comporta que cadavegada hi haurà més material per reciclar,mentre que, d’altra banda, les aplicacionsdels plàstics reciclats tenen clares dificul-tats per augmentar.


L’any 2008 EDV, empresa que es dedica a lafabricació de bobines de plàstic per a la fabri-cació d’envasos en el sector de l’alimentació,va presentar concurs de creditors. La compa-

nyia facturava a l’entorn dels 50 milions d’eu-ros i compta amb tres plantes de producció ila seu central a Llinars del Vallès.

Així mateix, l’empresa Riuplastic, especia-litzada en la fabricació de polietilè d’altadensitat, també va presentar sol·licitud deconcurs de creditors. Aquesta compta ambuna planta a l’Hospitalet de Llobregat i unaplantilla de 30 persones.

Pel que fa als moviments empresarials,Giravi, fabricant de taps i envasos de plàsticper a la indústria, va crèixer en el negocidels envasos sanitaris per a hospitals icentres de recerca gràcies a l’adquisicióde Deltalab, firma que té una planta aRubí amb 100 llocs de feina. Giravi, que jaté presència comercial en 110 països, volcréixer a l’Amèrica Llatina amb socis localsa Uruguai i Paraguai.

La firma Intermas Nets, productor catalàde xarxes de plàstic, va adquirir el 2008 lesmarques i el fons de comerç de NortèneJardinage France i Nortène Pro. El negocid’aquestes dues companyies franceses erade 17 milions d’euros i estaven especialit-zades en la fabricació de xarxes per als sec-tors de l’alimentació, bricolatge i jardineria.Intermas Net compta amb una planta aLlinars del Vallès i una altra a Ballée i Lille(França), té una plantilla de 600 treballa-dors i factura a l’entorn de 150 milionsd’euros. Actualment l’empresa està immer-sa en un procés d’expansió. A Europa s’estàorientant cap a l’est a través de la seva filiala Hongria, mentre que a Espanya adquiríel 50% del capital social de la firma de jar-dineria Seifil Percan (passant a controlar el100% de la seva propietat).

En l’àmbit de les inversions i innovacions,cal destacar que el fabricant català d’em-balatge Plasticband, amb seu a Granollers,té previst invertir un milió d’euros en lamillora tecnològica i en el desenvolupa-ment de nous productes –fleix (plàsticrígid que embolcalla els embalatges), film imaquinària. La companyia, que factura uns6 milions d’euros i ocupa a 37 treballadors,dedica un 20% del seu benefici a recercai desenvolupament, sobretot en fer méssostenible i més eficient energèticamentla producció. Com a exemple, l’any 2008l’empresa va invertir 500.000 euros en lainstal·lació de plaques fotovoltaiques, quepermeten obtenir el procés de producciói manteniment amb energia solar neta.Plasticband també disposa d’un sistemade reutilització d’aigua i recicla el plàsticdefectuós que genera.

Plàstics del Fluvià, amb seu a Sant Joan lesFonts i productor de bosses de plàstic mit-jançant el polietilè, va començar a fabricarbosses fetes amb fècula, atès que les quefa no són biodegradables. A Catalunya ésla primera empresa que ha desenvolupatun producte d’aquest tipus, cosa que liobre la possibilitat d’establir-se en nousmercats, a més d’ampliar la seva presènciaen els que ja hi és, que són Catalunya,Balears i França.

Finalment, s’ha d’assenyalar que entre el 20i el 24 d’octubre es va celebrar a Barcelonael Saló Internacional del Plàstic i el Caut-xú, Equiplast. En un recinte de prop de20.000 m2 es van donar cita 285 expositorsdirectes, dels quals el 26% procedien del’estranger, sobretot d’Alemanya i Itàlia.

Figura 59. Principals aplicacions del plàstic reciclat a Espanya. 2007

14%

4%

19%

Bosses d’escombreries

Tubs

Làmines i bosses

Ampolles i bidons

Altres: calçat, mobiliari, etc.

Peces industrials

30%

13%

20%



3.10. VidreL’any 2008 el subsector del vidre pla va registrar un estancament del volum de

fabricació i una contracció significativa de la demanda interna, que es traduí en un

descens de les importacions de magnitud similar. En el segment del vidre buit la

producció en unitats es mantingué estable en un valor proper a la seva capacitat

fabril total, mentre que la facturació va créixer a un ritme pròxim al 5%, impulsada

pels bons resultats de les exportacions. En canvi, la demanda interna va retrocedir

més d’un 4% en volum, tot i seguir augmentant en termes monetaris.

Variables Vidre buit any 2008 Vidre pla any 2008

Producció = =

Ocupació = –

Preus + ––

Exportacions ++ =

Importacions + ––

Trets del sector

Subsector del vidre pla

Dins del subsector del vidre pla es podendiferenciar tres tipus d’activitats quemante-nen una estreta relació entre elles, atès quecadascuna fa servir com a primera matèriael producte obtingut per l’anterior. La queinicia el procés és la indústria de capçalera,que fabrica vidre en brut i es caracteritzaper les grans inversions que requereix, laqual cosa implica la presència d’importantseconomies d’escala. Així doncs, la dimen-sió mínima eficient de planta correspona una capacitat de producció força ele-vada –superior a les 500 tones diàries– i,en conseqüència, l’estructura de mercatestà molt concentrada. És per això que enaquest segment opera un nombre reduïtd’empreses transnacionals, que competei-xen en l’àmbit mundial i que mantenenuns fluxos comercials entre països distantsgeogràficament. Aquests intercanvis, però,normalment corresponen a transaccionsinternes dins d’un mateix grup empresarial,atès que les seves pròpies factories s’espe-cialitzen en una línia de producció concreta–com, per exemple, vidre acolorit amb unatonalitat especial– i que les oscil·lacions

de la demanda en els mercats nacionalsprovoquen sovint excedents o dèficits deproducció que poden ésser compensatsentre diferents àrees geogràfiques. Val adir, també, que les empreses productoresde vidre en brut efectuen freqüentmentels processos ulteriors de transformació(com ara laminats, platejats, etc.), en elsquals les economies d’escala proporcionenavantatges significatius de costos, la qualcosa genera una tendència a la integracióvertical dins de l’activitat.

La indústria de producció de vidre en brutes caracteritza per una elevada rigidesade l’oferta, ja que els forns de les plantesde fabricació mantenen un ritme de funci-onament continuat durant totes les horesde totes les jornades de l’any, sense quesigui possible introduir modificacions sig-nificatives en aquest ritme i, encara menys,aturar el procés, opció que comportaria ladestrucció del forn i que, únicament, espren en el cas de procedir a la seva substi-tució. Aquests condicionaments tenen unanotable repercussió sobre els intercanviscomercials d’aquest tipus de producte,a causa del fet que les grans empreses

intenten respondre a les fluctuacions dela demanda mitjançant la canalització i ladesviació d’estocs de producció d’uneszones geogràfiques a d’altres. Amb aixòs’intenten evitar les situacions d’excésd’oferta que, inevitablement, es tradueixenamb rapidesa en disminucions dels preus,atès l’escàs paper regulador que tenen elsestocs acumulats.

S’estima que un creixement del PIB mun-dial d’un punt percentual implica la neces-sitat d’instal·lar una nova planta de pro-ducció de vidre en brut. Això, lògicament,pot provocar a curt termini desplaçamentsde vendes i canvis en les quotes de mer-cat a la zona en la qual es realitzi la novaimplantació. A mitjà termini, però, l’aug-ment de l’oferta és progressivament absor-bit, i resulten més rellevants les variacionsde la demanda com a factor inductordels corrents comercials, tot i que sovintcorresponen a transaccions internes deles empreses. Si es té en compte aquestconjunt de factors, el comportament dela demanda als principals països consu-midors de l’àmbit mundial és determinantper a l’evolució del global de l’especialitati del nivell de preus de mercat, i arrossega,en bonamesura, els increments de la capa-citat instal·lada. Fruit d’aquesta interrelacióentre els mercats nacionals, els intercanvisde vidre en brut que tenen lloc entre paï-sos assoleixen un volum molt important.

La segona fase o tipus d’activitat del sub-sector del vidre pla és la realitzada per lesempreses transformadores, que manipu-len i adapten el vidre en brut. A diferènciade l’anterior, aquest segment requereixuna intensitat de capital notablementmenor, de forma que inversions de propd’1,8 milions d’euros permeten assolir unadimensió eficient, mentre que una plantaproductora de vidre en brut exigeix inver-sions superiors als 60 milions d’euros.Com a conseqüència d’això, l’estructura del’oferta de les empreses de transformacióés molt més desconcentrada que en elcas de la indústria de capçalera, i les firmesamb una plantilla superior als cinquan-ta treballadors es poden considerar quetenen ja una certa envergadura.

La tercera i última fase del procés de pro-ducció del subsector és la realitzada perles empreses de manufactures del vidre.Aquesta activitat necessita unes inversionsmoderades i, en la majoria dels casos, elcomponent artesà és força important. Peraquesta raó, la grandària de les firmesfabricants és, normalment, petita, i és habi-tual l’existència d’empreses amb dos otres treballadors, la qual cosa implica unaconsiderable atomització del mercat.

Així doncs, les condicions tecnològiquesde producció i la intensitat de capital quecaracteritzen les tres fases anteriors fan quel’estructura d’oferta i l’àmbit del mercatsiguin molt diferents a cadascuna d’aques-

Classificació del sector del vidre

Vidre pla, que es divideix atenent les diverses fases del procés de producció en:

Indústria de capçalera, que fabrica vidre en brut.Empreses transformadores, que manipulen i adapten el vidre en brut.Empreses de manufactures del vidre.

Vidre buit, que es divideix segons tipus de producte en:

Ampolles per a begudes (vins, caves, cerveses, etc.).Envasos per a productes de consum (sucs, conserves, perfumeria i cosmètica, etc.).Altres activitats (articles de decoració, de parament, etc.).


tes activitats. Mentre que els productorsde manufactures operen normalment enun entorn territorial reduït, d’abast localo, com a màxim, regional, els transforma-dors poden assolir un radi d’acció mésampli, encara que habitualment –si no estracta d’operacions molt específiques i devolums relativament importants– no supe-ra els 600 km, i els fabricants de vidre brutactuen en l’àmbit mundial.

Subsector del vidre buit

La indústria del vidre buit presenta algunsparal·lelismes amb el subsector del vidrepla en relació amb les seves característi-ques estructurals, ja que es tracta d’unaactivitat intensiva en capital –sobretot pelque fa a les fases de producció i mani-pulació del vidre en brut–, amb elevades

economies d’escala i una forta rigidesarespecte de les condicions de producció.Així, també en aquest cas, els forns de lesgrans plantes de fabricació s’han de man-tenir en funcionament permanentmentdurant totes les hores i els dies de l’any,sense que tampoc no es pugui modificarde forma apreciable el ritme de sortidadels productes. Com a conseqüència, lessituacions de desajustament entre l’ofertai la demanda tenen un impacte ràpiden els preus, atesa la limitada capacitatd’adaptació que proporciona l’acumula-ció d’estocs. D’altra banda, al contrari delque passa en la indústria de capçalera(vidre en brut) del subsector del vidre pla,les possibilitats de realitzar intercanviscomercials amb l’exterior són molt méslimitades, per la diferenciació que presen-ta el producte i per la major repercussiódels costos de transport.

Entre les activitats que realitzen les empre-ses fabricants del vidre buit, la més impor-tant amb diferència és la de fabricaciód’ampolles per a begudes, especialmentper a vins, caves, cerveses, refrescos iaigües minerals. La segona especialitat enimportància és la de producció d’envasosper a altres productes de consum, comara sucs, conserves, articles de perfumeriai cosmètica, productes farmacèutics, etc.Finalment, també figuren com a deman-dants de vidre buit altres activitats indus-trials, de laboratori i de consum –arti-cles de decoració, de parament, etc. Calremarcar que en els darrers anys s’observaque la indústria vidriera està avançantposicions i expandint la seva quota departicipació enfront d’altres materials perenvasar, especialment en el mercat agro-alimentari, gràcies a les seves qualitats(inert, asèptic, transparent, versàtil per ser


El sector de la fabricació de vidre té una llarga tradició a Catalu-nya i dins de la indústria representa gairebé l’1% de la facturaciói de l’ocupació global. Al Principat es concentra prop del 40% dela xifra de negoci i dels llocs de treball de la branca en l’àmbitestatal.


Producció del sector / Producció del conjunt de la indústria <1%

Ocupació del sector / Ocupació del conjunt de la indústria <1%

Producció sobre el total del sector a Espanya <40%

Ocupació sobre el total del sector a Espanya <40%

Font: Estimació pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunyai l’Instituto Nacional de Estadística (INE).

Pel que fa al subsector del vidre pla, a Catalunya hi ha 809 empre-ses que disposen de llicència per a la manipulació –és a dir, querealitzen activitats de transformació o manufactura del vidre–,mentre que, d’altra banda, tan sols hi ha una planta de produccióde vidre en brut. Aquesta última, que és situada a l’Arboç delPenedès, és propietat de Cristalería Española, del grup francèsSaint-Gobain, i està especialitzada en la fabricació de vidre rosat.El subsector s’ha caracteritzat tradicionalment per un baix graud’internacionalització, com a conseqüència de la importantrepercussió que tenen els costos de transport quan es fa per viaterrestre, una situació que darrerament està canviant a causa del’entrada d’importadors asiàtics que produeixen amb uns costosmolt més baixos i, per tant, poden absorbir els costos derivatsdel seu transport. D’altra banda, el mercat del vidre pla és moltatractiu per a inversors estrangers, perquè té molt potencial decreixement, però alhora té l’inconvenient de ser un mercat moltfragmentat a causa de l’escassa concentració empresarial.

En el cas del subsector del vidre buit, el nivell de concentració del’oferta és força més notable que en el cas del vidre pla, atesa lasignificació que tenen les economies d’escala per a la produccióde les línies de demandamés destacades de la branca. Dins d’Eu-ropa, Espanya és el cinquè país productor d’envasos de vidre dela Unió Europea, amb 2,1 milions de tones d’ampolles i pots devidre produïts. Els països europeus que superen a Espanya sónAlemanya (poc més de 4milions de tones), França (3,721 milionsde tones), Itàlia (3,620 milions de tones) i Gran Bretanya (2,244

milions de tones). No obstant això, s’ha de destacar que Espanyaha estat, amb Portugal i Turquia, la gran protagonista del mercateuropeu d’envasos de vidre, atès el seu creixement en la darreradècada. En conjunt, els 21 països que conformen la FederaciónEuropea de Envases de Vidrio (FEVE) van superar els 22 milionsde tones produïdes, prop del 10% dels quals tenen el seu origena l’Estat espanyol.

A Espanya l’activitat del subsector del vidre buit està concentra-da en cinc grans grups empresarials, que disposen de 14 centresproductius repartits en vuit comunitats autònomes, que abracenel 98% de la fabricació estatal gràcies als 27 forns amb què comp-ten i les 78 línies de fabricació. Els cinc grups productius sumenuna capacitat de producció entorn dels 2,2 milions de tones iocupen directament prop de 4.000 persones. Aquests grups són,per ordre de capacitat productiva instal·lada, els següents:

• Saint-Gobain (francesa), amb sis plantes, a Burgos, Cadis, Guada-lajara, Sevilla, Saragossa i Tarragona.• Vidrala (espanyola), amb fàbriques a Llodio, Albacete i Barcelona.• O-I Owens Illinois (nord-americana), amb factories a Barcelonai Sevilla.• BA Vidrio (portuguesa), amb una fàbrica a Badajoz i una altraa Lleó.• V. Canarias (espanyola), amb una planta a Gran Canària.

Per tant, a Catalunya hi ha instal·lades tres firmes fabricants, quesón Vidrieria Rovira (Zona Franca-Barcelona), Vidrala (Castellar delVallès) i Saint-Gobain Montblanc (Montblanc), les úniques d’unacerta dimensió, amb entre 300 i 350 assalariats.

Aquesta configuració empresarial ha originat una competènciaentre grups sota una estructura d’oligopoli (pocs oferents i pro-ducte escassament diferenciat), en la qual la rivalitat es veu ampli-ficada per un creixement estructural del sector relativament baix,per una pressió dels productes substitutius (plàstic i cartró), peruna estructura productiva en la qual els costos fixos tenen un peselevat, per les tensions de preus en els mercats internacionals decru, per les elevades barreres de sortida derivades de l’existènciad’actius específics amb un valor de reconversió molt baix, i pelpoder dels clients progressivament més concentrats a l’entornde multinacionals de la indústria alimentària i de begudes, queimposen condicions cada vegada més exigents.


emmotllat en infinitat de dissenys i mides,hermètic, indeformable, impermeable alsgasos, conserva aroma, afegeix prestigi iimatge de marca i, a més, és reutilitzable isempre reciclable). En línies generals, s’had’afirmar que els envasos de vidre s’adap-ten notablement a les actuals tendènciesde la demanda, no només per les sevesqualitats respecte de la preservació ambi-ental, sinó, també, per motius d’higiene,de cost i d’imatge.


Subsector del vidre pla

L’any 2008 la producció de vidre pla aCatalunya es mantingué estancada res-pecte de l’exercici anterior, a l’igual que vasucceir el 2007, mentre que la demandainterna es va reduir un 20% en volum,després que el 2007 disminuís un 5%.Aquest descens de la demanda interna esva traduir en un retrocés de les importa-cions de magnitud similar, degut al fet quela producció local manté la seva competi-tivitat. Les exportacions, per la seva banda,tenen un pes específic poc rellevant en

el conjunt de la producció i, a més, s’hancaracteritzat per un creixement nul elsdarrers anys.

Com a conseqüència d’aquesta davalladade la demanda, la utilització de la capaci-tat productiva de l’única empresa de vidreen brut del Principat va continuar sent del100%, però la de les indústries transforma-dores va baixar del 80% al 65% de mitjana.Així mateix, el volum d’estocs va invertir latendència baixista dels darrers anys i regis-trà un augment durant el 2008.

Els principals sectors consumidors devidre pla són tres. D’una banda, la cons-trucció, que va absorbir aproximadamentel 65% de la demanda total de l’exercici2008, distribuïda en proporcions similarsentre el que es coneix amb la denomina-ció de vidre exterior –per a l’edificació– iel vidre interior. En segon lloc, el sectordels mobles i la decoració, que concentràel 20% de la demanda global. I, finalment,la indústria de l’automòbil, a la qual es vadestinar el 15% restant del vidre pla. Caltenir en compte que cada vehicle portaincorporat de mitjana uns 4-5 m2 de vidre,cosa que permet destacar la importànciad’aquest sector com a demandant dels

productors de vidre. Malgrat això, a partirdel 2006 l’automòbil va deixar de ser elprincipal consumidor de vidre pla en favordel sector de la construcció i, en menormesura, del moble i l’interiorisme. L’any2008 la davallada del mercat intern esva explicar, sobretot, pel descens de lademanda de vidre procedent de la cons-trucció i de l’automòbil, que va caure enels dos casos un 20% anual, i també, peròen menor proporció, pel retrocés del con-sum de vidre en el sector del moble i ladecoració, que fou d’un 12%.

Els preus al subsector del vidre pla vancaure un 15% el 2008, després de dosexercicis caracteritzats per augments, coma conseqüència del retrocés de la deman-da i del fet que la producció local es vatornar més competitiva, gràcies al guanyd’eficiència aconseguit amb la políticad’inversió en equips (forns i màquines). Toti la tendència baixista dels preus, els cos-tos van pujar, tant els energètics –durantla primera meitat de l’any 2008– com elslaborals. Cal mencionar que les empresesdel subsector palesen dificultats per tro-bar personal format en l’àmbit del vidreartesà i maquinistes especialitzats, que, ala vegada, estiguin disposats a suportar la

Figura 60. Producció de vidre pla a CatalunyaTaxa de variació anual en volum

2004

2,0

0

1,5

1,0

0,5

2,5

3,5

4,5

4,0

3,0

2002

1,5

2001

2,5

2003

1,0

2006

4,0

2005

0,0

2007

0,0

2008

0,0

2,0

Font: Gremi del Vidre Pla.

Figura 61. Demanda interna de vidre pla a CatalunyaTaxa de variació anual en volum

–25

–10

–15

–5

0

5

10

2008

–20–20

2007

–5

2006

4

2005

4

2004

0,3

2003

3

2002

1,6

2001

2,8

Font: Gremi del Vidre Pla.


duresa de treballar en aquesta activitat, unfet que està pressionant els sous a l’alça.Pel que fa a l’ocupació, a finals del 2008,va començar a disminuir davant la fortacaiguda de la demanda i l’empitjoramentde les perspectives del sector amb vistaal 2009.

D’altra banda, les importacions es vancaracteritzar el 2008 per una caiguda d’un25% en volum, molt en línia amb el des-cens registrat per la demanda interna.Aquest retrocés va trencar la tendènciaalcista que s’havia registrat en els dar-rers anys, fruit de la manca d’oferta localper proveir el mercat intern i de la for-ta competència en preus dels productesimportats, sobretot dels procedents delspaïsos asiàtics, de l’est d’Europa i, també,de Portugal. S’ha d’assenyalar que la Xinas’ha convertit en el principal país d’origende les importacions de vidre a Espanya,per davant de Portugal i França, els qualshavien estat fins al 2006 els principals sub-ministradors. El resultat d’una caiguda méso menys similar de les importacions quede la demanda interna suposà el mante-niment de la quota de mercat dels fabri-cants estrangers en el mercat intern. Vala dir que els segments dels transformatsde vidre més afectats per la competènciaexterior són la llar i la il·luminació, mentreque a la construcció la penetració d’im-portacions és poc important però creixenten els darrers anys.

A diferència de les compres a l’exterior,les exportacions es van estancar el 2008per quart exercici consecutiu. A més, elpercentatge que representen les vendesa l’estranger sobre la producció tant devidre brut com de vidre transformat éspràcticament nul. El principal factor queexplica aquest baix nivell d’exportació és lalimitació de la fabricació local. També, calassenyalar que les vendes a l’exterior hande fer front a costos de transport elevatsi a dificultats afegides per l’existència denormes internes en els països de la UnióEuropea pel que fa a aspectes tècnics, un

fet que dificulta l’accés a alguns païsoseuropeus en el segment dels transformatsde vidre. La balança comercial del sectoramb l’estranger és clarament deficitària,tot i que aquest dèficit es va reduir unamica el 2008, com a conseqüència de laforta davallada de les importacions.

L’any 2008 les inversions empresarialsa la branca del vidre pla es van mante-nir en els mateixos nivells de l’exercicianterior. Els principals criteris que deter-minaren el nivell d’inversió en el sectorvan ser la rendibilitat i la productivitat.El 2008 les perspectives a les branquesconsumidores de vidre van empitjorarde forma molt significativa, sobretot ala construcció però, també, als sectorsde l’automòbil i dels mobles, cosa quecomportà una contenció del ritme inver-sor en l’activitat del vidre. També hi vaninfluir els baixos resultats dels darrersanys, com a conseqüència de la reduc-ció dels marges i l’augment dels costos,que estan impedint que algunes empre-ses realitzin les inversions necessàriesde renovació i modernització d’equips,automatització de la composició, canvisde sistemes de combustió i substitució deforns, unes inversions que, d’altra banda,són necessàries per ser competitives. Lesinversions en el cas del segment delstransformats acostumen a estar orienta-des, principalment, a la introducció demillores continuades en els processos i enl’equip productiu, entre les quals destacàla inversió en nova maquinària, atès queles aplicacions del vidre pla incorporenprestacions tècniques cada vegada méssofisticades, quant a aïllament, seguretat,resistència i resposta davant de condi-cions extremes, etc. Cal apuntar que undels factors que darrerament influeix enles necessitats d’inversió és el relatiu a lesexigències de preservació mediambien-tal, si bé aquest factor tan sols afecta demanera significativa determinades acti-vitats de manipulació del vidre, com arasón les empreses de gravat, esmerilat,etc., que utilitzen àcids i productes corro-

sius. Finalment, les tendències actuals del’arquitectura moderna i de l’interiorismetambé estan motivant en el subsectorinversions en recerca i desenvolupament.La necessitat d’una construcció sostenibleon l’estalvi energètic sigui la gran prioritatestà adjudicant un nou paper als envidra-ments, amb unes prestacions de controlsolar, aïllament tèrmic i resistència al foc,entre altres, que ha donat lloc a una novageneració de vidres de capes, preàmbuldels futurs vidres intel·ligents. També sóntendències d’avantguarda el vidre decoraten diferents variants, panells fotovoltaics,mobiliari en vidre i vidre orgànic.

Subsector del vidre buit

L’any 2008 la producció a les 14 fàbriquespertanyents als cinc grups empresarialsque integren pràcticament la totalitat delsubsector del vidre buit a Espanya esmantingué pràcticament estancada res-pecte del 2007, en 2,146 milions de tonesd’envasos de vidre, a causa de l’aproxima-ció al volum de capacitat productiva totalde les plantes, situada al voltant dels 2,2milions de tones. Cal recordar que la bran-ca d’envasos de vidre es caracteritza pelfet que la demanda pot créixer de formacontinuada, mentre que l’oferta ho ha defer de manera esglaonada perquè reque-reix la instal·lació de nous forns. Aquestaestabilitat en el volum de producció anual,que té lloc per tercer any consecutiu,contrastà amb la tendència ascendentque es produïa des del 1999 amb l’únicaexcepció del 2004. Durant aquest períodeexpansiu, la taxa de creixement de la pro-ducció oscil·là entorn d’una mitjana d’un2,4% anual. S’ha d’esmentar que durantel 2008 el volum d’estocs acumulats vaaugmentar un 6,3%, fins a les 457.000tones, perquè la feblesa de la demandano va permetre absorbir el volum total deproducció anual.

Malgrat l’estancament de la produccióen volum, la facturació del subsector(vendes interiors més exportacions) va

Figura 62. Producció de vidre buit a EspanyaMilers de tones

1.800

1.900

2.000

2.100

2.200

2001

2.028

2000

1.967

1999

1.930

2002

2.089

2004

2.070

2003

2.096

2005

2.144

2007

2.137

2006

2.148

2008

2.146

Font: Asociación Nacional de Empresas de Fabricación Automática de Envases de Vidrio (ANFEVI).


assolir el 2008 una xifra rècord de 832milions d’euros, és a dir, un 4,8% mésque l’any anterior, taxa, no obstant això,bastant inferior a la del 2006 i el 2007(8,4% cadascun dels dos). L’impuls delsingressos del sector va procedir, sobretot,del fort dinamisme dels mercats exteriors,que van créixer un 22% en valor, tot i quetambé va contribuir l’augment nominal deles vendes interiors, d’un 2,3%.

El mercat estatal va registrar durant el2008 un descens d’un 4,2% en termesreals, situant-se en 1,856 milions de tones.Aquest és el tercer exercici consecutiude caiguda de les vendes interiors. Calapuntar que l’evolució d’aquest subsectorestà força correlacionada amb el compor-tament cíclic de l’economia, i, sobretot, delconsum familiar, que es va caracteritzar alllarg del 2008 per una conducta endèmica,especialment en el darrer trimestre del’any. No obstant això, en termes mone-taris les vendes interiors van continuaraugmentant el 2008 fins a situar-se en708 milions d’euros, la qual cosa es vatraduir en un ascens d’un 2,3% respectedel 2007, taxa lleugerament per sota de lamitjana dels sis exercicis anteriors, que vaser d’un 6%.

Un any més, el 2008 l’increment de lesvendes en valor superà àmpliament el deles vendes en volum, a causa de l’evolucióalcista dels preus. Concretament, el preudel quilogram de vidre a Espanya va pujarun 7,3%, fins a situar-se en 0,383 euros.Es tracta del setè exercici consecutiu enquè es produeix un creixement de preus,després d’una tendència ininterrompudade caiguda des de la darreria del 1997 finsal 2001. La pujada dels preus va ser conse-

qüència de l’increment dels costos de pro-ducció que afecten l’activitat del vidre buit,sobretot del preu dels combustibles, quees va veure afectat per l’ascens del preudel barril de petroli experimentat des del2004 fins a l’estiu del 2008. Cal assenyalarque aquesta pressió alcista sobre els preusde venda en el mercat intern també es vadonar en els mercats exteriors, atès que elspreus d’exportació es van incrementar un11% el 2008, el segon any consecutiu en

Taula 31. Evolució del mercat estatal i de les exportacions del subsector del vidre buit a Espanya. 2008

Ampolles Envasos TotalTones Unitats Euros Tones Unitats Euros Tones Unitats Euros

En milions

Vendes nacionals 1,556 4.295,11 580,39 0,298 1.449,09 127,12 1,855 5.744,20 707,51

Exportacions 0,294 952,258 116,86 0,021 100,81 7,28 0,316 1.053,07 124,14

Total vendes 1,851 5.247,37 697,25 0,320 1.549,90 134,4 2,172 6.797,27 831,65

Var. 2008/2007 (%)

Vendes nacionals –5,3 –8,0 1,1 2,3 1,9 7,8 –4,2 –5,7 2,3

Exportacions 7,0 14,5 19,3 116,2 77,7 91,1 10,8 18,5 22,0

Total vendes –3,6 –4,6 3,8 6,1 4,8 10,4 –2,3 –2,6 4,8


Figura 63. Facturació del sector del vidre buit a EspanyaMilions d’euros

0

100

200

400

600

800

300

500

700

900

2001

549

2000

531

1999

538

2002

603

2004

651

2003

626

2005

676

2007

794

2006

732

2008

832


Figura 64. Vendes en el mercat intern de vidre buit a EspanyaMilers de tones

1.500

1.600

1.700

1.800

1.900

2.000

2001

1.789

2000

1.754

1999

1.721

2002

1.775

2004

1.917

2003

1.853

2005

1.967

2007

1.937

2006

1.960

2008

1.856



què es registra un creixement dels preusde dos dígits.

Tot i que tradicionalment les vendes delsector estan força concentrades en el mer-cat domèstic, des de l’any 2006 s’estàreduint aquesta concentració, arribant al85% el 2008, com a conseqüència delfort impuls que caracteritzen les exporta-cions. Del total de tones d’envasos de vidrevenuts en el mercat intern durant el 2008,un 84% van ser ampolles dirigides a con-tenir líquids (vins, caves, cerveses, licors,refrescos, sucs, aigües, etc.) i l’altre 16%foren envasos per a aliments. El segmentd’ampolles va experimentar un descensd’un 5,3% en volum, mentre que el d’en-vasos va augmentar un 2,3% respecte del’exercici anterior. Per contra, en termesmonetaris, el comportament del segmentd’ampolles va ser positiu, creixent un 1,1%,mentre que el d’envasos va experimentarun pujada d’un 7,8%. Pel que fa als sectorsdemandants, l’avenç en valor del consumd’envasos es va observar a la majoria de lesactivitats de l’alimentació, ja que aquestesactivitats demanen envasos de qualitatque dotin els seus productes d’un valorafegit, d’imatge i de prestigi. Durant elsdarrers anys, els augments més impor-tants van correspondre al segment delsrefrescos i l’aigua, als quals l’envàs de vidreaporta un disseny més innovador i avant-guardista. També els olis i els vinagres vanexperimentar uns creixements superiorsals de la mitjana del mercat.

L’envàs de vidre va incrementar la sevapresència més enllà de les fronteres espa-nyoles durant el 2008. Per tercer any con-secutiu, les exportacions registraren uncreixement de dos dígits, després d’unperíode de fortes caigudes. Concretament,les vendes a l’exterior augmentaren un11% en volum, situant-se en 316 milers detones d’ampolles i pots de vidre, i un 22%en termes monetaris, circumstància quepalesà un creixement dels preus de les uni-tats venudes a l’estranger superior al 10%.Aquest increment del volum de negoci a

l’estranger es va traduir en una facturacióa l’exterior de 124 milions d’euros. Coma resultat d’una evolució més positiva deles exportacions que de la producció, elpes específic d’aquestes exportacions envolum va augmentar més d’un punt per-centual, fins al 14,7%, nivell que, això noobstant, encara es pot considerar baix. Elsprincipals destinataris de les exportacionsespanyoles van ser el 2008 els països geo-gràficament més propers, i d’una maneraespecial França i Portugal, seguits a mol-ta distància per Itàlia, Alemanya i GranBretanya. Com altres anys, els productesmés destacats en l’apartat de les vendesa l’estranger van ser els envasos per a vi icava, tot i que les exportacions aparegue-ren força diversificades quant a articles.

Durant el 2008 el volum de les importa-cions espanyoles del subsector del vidrebuit es va situar en l’entorn de 330.000tones, pràcticament mateix nivell que l’anyanterior, exercici en què es va trencar latendència ascendent que registraven desdel 2002. Com a resultat d’un millor com-portament de les importacions que deles vendes interiors, el nivell de penetra-ció dels productes adquirits a l’estran-ger va augmentar un punt percentual,fins a la vora del 18% del consum intern.Cal assenyalar que la majoria de les impor-tacions procediren de Portugal, que con-solidà la seva presència creixent en elmercat espanyol i, encara que d’una formamés moderada a causa de l’efecte delscostos del transport, en el mercat català,atesa la competitivitat per preus dels pro-ductes lusitans. Aquesta competència esconcentrà gairebé de forma total en elssegments d’ampolles de cervesa i de potsde conserves, i està condicionada de formanotable pel fet de tractar-se de productesmolt indiferenciats. S’ha d’apuntar que el2008 va ser el cinquè exercici consecutiuen què el volum d’importacions superà elde les exportacions, tot i que aquest saldoexterior negatiu s’ha anat reduint en elsdarrers tres anys, des de les 130.000 tones

d’ampolles i pots de vidre del 2005 fins aprop de les 14.000 tones el 2008.

Pel que fa a l’ocupació, cal assenyalarque el 2008 es va mantenir relativamentestable, atès que les plantes productiveses trobaren en el límit de la seva capacitatde fabricació i, de moment, no van tancarcap de les seves instal·lacions, tot i queaquesta situació podria variar durant el2009. Finalment, es pot assenyalar que lesinversions efectuades per les empresesal llarg del 2008, gràcies als bons resultatsen termes de facturació, van anar dirigidesal perfeccionament en l’automatitzaciói al control de la producció. També forenimportants les inversions realitzades enrecerca i desenvolupament tecnològic,amb l’objectiu principal de crear vidresmés lleugers i de major resistència, quepermetin aconseguir elevar el nivell dequalitat, millorar la flexibilitat i disminu-ir costos. De fet, un alt percentatge deles inversions efectuades per la indústriavidriera es dedica al control electrònicde la qualitat, atès que cada vegada elsparàmetres de qualitat són més exigents.Un altre objectiu de la política de recercai desenvolupament és l’alleugeriment delpes de l’envàs, el resultat de la qual ha estatla reducció del pes en termes mitjans. Calassenyalar que els envasos de vidre sónavui un 8,5% més lleugers que fa 20 anys.El pes mitjà dels envasos de vidre és de 318grams, 29 grams inferior. Gràcies a aquestalleugerimentdels envasos, les companyiesfabricants poden estalviar prop de 200.000tones de primeres matèries l’any. Tambécal destacar que l’augment progressiu delsrequeriments ambientals, quant a aigüesresiduals i emissions de gasos i de pols,comporta la necessitat d’un flux continuatd’inversions, amb una certa repercussiósobre els costos empresarials. En aquestalínia, cal assenyalar les fortes inversions queestan realitzant les empreses de reciclatge,a causa de la renovació de la maquinària ila modernització de les instal·lacions quees requereixen per treballar amb volumsde materials cada vegada més grans.

Figura 65. Exportacions de vidre buit. EspanyaMilers de tones

0

100

200

300

50

150

250

350

2001

249

2000

175

1999

151

2002

277

2004

218

2003

267

2005

170

2007

286

2006

227

2008

316



El reciclatge de vidre buit

De totes les activitats industrials, el subsector del vidre buit és elmés avançat en matèria de reciclatge. Això s’explica pel fet quees tracta d’un tipus d’envàs que disposa del sistema de recollidai reciclatge més desenvolupat, té una major facilitat de reuti-lització, presenta innegables avantatges des del punt de vistaambiental –no genera contaminació de cap tipus, és plenamentreutilitzable com a primera matèria de nous envasos, i és recicla-ble al 100%– i, a més, no comporta una repercussió importantsobre els costos.

El procés de reciclatge es pot efectuar mitjançant un sistemade dipòsit, devolució i retorn, o a través de la implementacióde sistemes integrats de gestió (SIG) de residus d’envasos usats.Aquest segon procediment és l’utilitzat en la recuperació delvidre, per poder complir amb els objectius de reciclatge queestipula la normativa legal. Amb aquesta finalitat es va constituirel 1996 la societat Ecovidrio, en la qual hi ha adherides prop de2.500 empreses. Els sectors vitivinícoles, de begudes espirituo-ses, de sidres i de cervesa són els que compten amb un majornombre de firmes adherides. La comunitat autònoma amb unaquantitat més gran d’empreses associades és Catalunya (a l’en-torn de les 500), seguida del País Basc, Galícia, Castella-Lleó i laRioja. Cal assenyalar que Ecovidrio té instal·lats actualment mésde 157.000 iglús en el territori estatal per a la recollida selectivade residus d’envasos de vidre.

D’acord amb les funcions atorgades a Ecovidrio, tots els seussocis han de declarar el nombre d’envasos que posen al mercati la societat els factura una quantitat per cada unitat, la qualcosa els permet la utilització del distintiu “punt verd”. Ambaquests recursos, Ecovidrio assegura els processos de recollidai reciclatge, amplia els punts de recollida d’envasos, estimula lesadministracions públiques i els agents implicats a millorar lescondicions i l’eficiència del procés de recollida, dissenya i finançacampanyes de conscienciació i, darrerament, també treballa enorigen minimitzant el volum de residus generats.

A Espanya es van recuperar 972.658 tones d’envasos de vidredurant el 2008, un 3,9% més que l’any anterior, cosa que hapermès assolir una taxa de reciclat del 60%, que era l’objectiufixat per la Unió Europea per a aquest exercici (Directiva euro-pea 2004/12/CE d’11 de febrer del 2004). D’aquests envasos, el74% van ser dipositats pels ciutadans en contenidors, un 9%més que l’any passat, i la resta procediren de centres d’envasati d’altres fonts.

Dins d’Europa, Espanya es manté com el cinquè país que mésrecicla en termes absoluts –per darrere d’Alemanya, França,Gran Bretanya i Itàlia–, amb aproximadament el 8,5% del volumreciclat als 27 països membres de la Unió Europea, segons dadesdel 2007. Però si es té en compte la taxa de retorn, Espanya sesitua entorn a la mitjana europea, que ja era del 60% el 2007,però molt per sota dels països que més reciclen, com ara Bèlgica,Suïssa i Suècia, que registren taxes superiors al 90%. Pel que fa ala ràtio d’habitants per contenidor, Espanya comptà, un any més,amb la millor ràtio de tot Europa, amb un contenidor per cada293 habitants.

Catalunya continua sent la comunitat autònoma capdavanteraen volum de reciclatge de vidre buit a Espanya, a molta distànciade la segona, que és la Comunitat de Madrid. L’any 2008 es vanrecollir 158.657 tones de residus de vidre procedents d’iglúsrepartits pel Principat, un 8% més que l’exercici anterior i el22,2% del total recollit al conjunt de l’Estat. Per tant, cada catalàva reciclar de mitjana 21,5 kg de vidre dipositat en els conteni-dors –un quilo més que el 2007–, ràtio que supera amb escreix la

mitjana espanyola, situada en 15,5 kgper habitant. Coma resultatd’aquest augment en el grau de sensibilització, Catalunya vapassar a ser la quarta comunitat en volum de recuperació perhabitant, per darrera del País Basc, Navarra i les Illes Balears. Pelque fa als punts de recollida, el 2008 es van incrementar en 670unitats fins a arribar als 26.976 iglús, cosa que dóna com a resul-tat una ràtio de 273 habitants per iglú, proporció lleugeramentinferior a la mitjana estatal (293 habitants per contenidor).

Taula 32. Reciclatge de vidre buit per comunitats autònomes. 2008

Tones Pes toness/total (%) Kg/ Hab. Hab/cont. Var. Kg

08/07 (%)

Andalusia 76.672 10,7 9,3 353 7,2

Aragó 22.435 3,1 16,9 268 6,5

Astúries 13.207 1,8 12,2 344 17,6

Balears 23.554 3,3 22,0 258 6,5

Canàries 26.017 3,6 12,5 244 14,6

Cantàbria 10.988 1,5 18,9 240 3,8

Castella i Lleó 42.475 5,9 16,6 206 8,5

Castella-la Manxa 20.421 2,9 10,0 311 10,8

Catalunya 158.658 22,2 21,5 273 8,0

Comunitat Valenciana 79.424 11,1 15,8 295 12,5

Extremadura 10.406 1,5 9,5 360 24,1

Galícia 37.730 5,3 13,6 250 –7,8

Comunitat de Madrid 84.729 11,8 13,5 398 20,3

Múrcia 19.585 2,7 13,7 268 18,4

Navarra 15.128 2,1 24,4 203 9,8

País Basc 53.555 7,5 24,8 264 4,0

Rioja (la) 6.836 1,0 21,5 257 5,1

Ceuta 69 0,0 0,9 1.935 –31,1

Melilla 33 0,0 0,5 595 144,8

No distribuïble 14.270 2,0

Total vidre procedentde contenidors 716.204 100,0 15,5 293 9,0

Total vidre procedentd’altres fonts 256.454 – – – –

Total vidre reciclat 972.658 – – – –

Font: Ecovidrio.

Figura 66. Reciclatge d’envasos de vidre a EspanyaMilers de tones

2004

675,3

2007

936,3

2005

744,6

0

600

200

400

800

1.000

1.200

2001

506,3

2002

553,1

2003

622,0

2006

840,1

2008

972,7

Font: Ecovidrio.



L’any 2008 la caiguda de la demanda delsector, com a conseqüència de la fortacrisi que afecta l’economia espanyola, vacomportar en algunes empreses la pre-paració de reduccions de plantilla per alprincipi del 2009, i en alguns casos fins itot el tancament de centres productius.Un exemple d’això va ser la companyiaVidrios de Seguridad Laminados (VISLAM),

que té la intenció de tancar la seva fàbri-ca de Barberà del Vallès, on treballen 70persones.

Ara bé, també hi ha empreses que vanseguir el 2008 amb els seus plans d’expan-sió internacional i d’inversions productives.Aquest és el cas, per exemple, de la coope-rativa Cristaleries de Mataró, dedicada a lafabricació de bombetes i d’altres objectespetits de vidre, que té previst invertir unmilió d’euros l’any 2009 per a la construc-ció d’un nou forn. Actualment hi té en fun-

cionament un forn i mig. La cooperativafactura a l’entorn dels 8 milions d’euros iocupa a 90 treballadors. L’estratègia de lacooperativa per a l’any 2009 i següents éscontinuar incorporant innovació als seusproductes per poder diferenciar-se i ferfront a la forta competència exterior, entraren el segment del regal, i guanyar quotade mercat al sud d’Europa. Cristaleries deMataró ja té una presència important amercats com França, Itàlia, Alemanya oPaïsos Baixos, i està estudiant una oberturacomercial en el mercat rús.


3.11. SuroL’any 2008 el sector surer català va patir una davallada de la xifra de vendes esti-

mada en aproximadament un 16% en termes corrents. L’evolució experimentada

per la branca s’explicà pel descens tant de la demanda interna com de les vendes a

l’estranger. Pel que fa als diferents segments, cal destacar lamillor evolució dels taps

de vins escumosos.


Producció – –

Ocupació –

Preus =

Exportacions – –

Importacions – –

Trets del sector

La indústria del suro inclou un conjunt demanipulacions industrials que, conside-rades des de la perspectiva de la finalitatdel producte obtingut, es poden agruparen quatre grans branques o segments.Aquestes són la fabricació de taps per acava i vins escumosos, la producció de tapsper a vins tranquils, la indústria auxiliar detaps per a vins, i la fabricació de productesdiversos –entre els quals es troben elsaglomerats i les especialitats.

L’any 2007, la producció mundial de suroarribava gairebé a les 300.000 tones anuals,les quals s’obtenen d’un total de 2.277.700hectàrees de surers distribuïts en l’àrea occi-dental de la conca mediterrània. En aquestaregió geogràfica es concentra el conjuntde la fabricació internacional, com a conse-qüència de les favorables condicions clima-tològiques existents. Portugal és el principalproductor, amb una superfície de 736.700hectàrees dedicades a l’alzinar, cosa queli permet disposar del 52,5% del volumtotal mundial (unes 157.000 tones). Espa-

nya, amb una superfície estimada d’unes506.000 hectàrees, aporta prop d’un 29,5%de la fabricació internacional expressada entones (88.400 tones) i és el segon productorde la Unió Europea. Altres zones subminis-tradores del nord d’Àfrica (principalment, elMarroc, Algèria i Tunísia) i de l’Europa medi-terrània (Itàlia i França) presenten uns nivellsd’oferta significativament inferiors, 33.500tones i 20.400 tones, respectivament.


L’any 2008 la indústria surera catalana vacaracteritzar-se per una evolució forçanegativa. Així, la facturació va experimentaruna davallada en termes corrents d’aproxi-madament un 16% respecte del 2007. Aixòes va traduir en un valor de les vendesd’uns 188 milions d’euros. En aquest sentit,és important assenyalar que la marxa delsector durant el 2008 prosseguí la tendèn-cia de l’any anterior, quan les vendes de labranca es reduïren un 2% amb relació al2006. Val a dir que la marxa de l’activitatdel 2008 va respondre tant a un comporta-

ment desfavorable de la demanda interna,amb un consum aparent que mostrà undescens nominal de gairebé un 19%, comde les vendes a l’exterior, que van minvarpoc més d’un 13% en valor.

Com a conseqüència d’aquesta evolució,durant l’any 2008 l’especialitat va palesaruna caiguda significativa de la produccióen volum, cosa que es posà en relleu en elgrau d’utilització de la capacitat produc-tiva, que va disminuir respecte del nivellassolit l’exercici anterior, situant-se al vol-tant d’un 68%. Per la seva banda, al llarg del2008 l’ocupació del sector surer va reduir-se de forma significativa en comparació al’any passat. Malgrat això, s’ha d’assenyalarque el 2008 les empreses catalanes vancontinuar requerint mà d’obra qualificada,tant industrial com forestal.

En termes de resultats, la disminució delvolumdevendes va explicar que els comp-tes d’explotació de les firmes fabricants delsector evidenciessin l’any 2008 un descensconsiderable. D’altra banda, s’ha d’esmen-tar que els preus de venda vanmantenir-seen el conjunt de l’activitat força estables. Elspreus de les primeres matèries –el suroemprat per fabricar els discs dels taps i lamassa aglomerada– van caure en compa-ració amb l’exercici anterior, com a conse-qüència de la menor activitat de la branca.Pel que fa a la resta de costos, val a dirque l’any 2008 van augmentar de maneraconsiderable els costos energètics, mentreque els costos laborals s’incrementarensegons la previsió del conveni col·lectiusignat per patronal i sindicats.

Malgrat la marxa negativa de l’activitat,s’ha de destacar que durant el 2008 lesfirmes del sector del suro del Principat vanmantenir un cert nivell d’inversions en lesseves instal·lacions, tot i que aquest sectorse situà per sota de l’assolit l’any precedent.Les inversions es van centrar, principalmenti a l’igual que en exercicis precedents, en laintroducció de noves màquines produc-tives més avançades tecnològicament i,també, de maquinària de laboratori, ambla voluntat de continuar amb el procésd’innovació en el producte final.

Com a conseqüència de la major reduccióde la demanda interna que de les vendesen els mercats exteriors, el 2008 el pesespecífic de les exportacions sobre el con-junt de la xifra de facturació de l’activitat vaestablir-se en un 52%, gairebé dos puntspercentuals superior al nivell assolit el 2007.Cal assenyalar que aquest indicador palesàel fort caràcter exportador del sector cata-là. No obstant això, la importància de lesvendes a l’estranger presenta, normalment,diferències sensibles entre els diversos sub-sectors, atès que la seva distribució i relle-vància entre els diferents segments de labranca és molt desigual. Mentre que l’espe-cialitat dels taps de cava i vins escumosossuposà poc més de la meitat del total de

Classificació del sector del suro

Taps per a cava i vins escumosos

Taps per a vins tranquils

Indústria auxiliar de taps per a vins. Els dos principals subsectors de la indústriadel suro –la fabricació de taps per a cava i vins escumosos i l’especialitat de taps pera vins tranquils– es complementen amb un conjunt nombrós de petites empresesauxiliars, que fan tasques de preparació dels materials i de producció de parts delproducte acabat.

Productes diversos

Aglomerat negre o suro aglomerat termoexpandit (utilitzat principalment com aaïllant tèrmic i acústic en la construcció).

Aglomerat blanc o suro aglomerat compost (usat en parquets i articles decoratius).

Especialitats (destinades a articles de regal i decoració i a la fabricació de taps demesures especials).



Catalunya disposa d’una superfície d’alzines de poc més de75.000 hectàrees i suposa entorn de l’11% de la producció globalde l’Estat (prop de 7.500 tones). Tot i haver-se consolidat com aindústria transformadora, cal destacar que la producció catalanade primera matèria cobreix menys del 10% de les necessitats delsector surer del Principat, la qual cosa fa que aquest tingui unaforta dependència del suro procedent de l’exterior i, per tant, siguiextremadament sensible a l’evolució del preu de la matèria bàsi-ca. Les empreses fabricants n’adquireixen una gran part a la restade l’Estat, principalment a les comunitats d’Andalusia i Extrema-dura, i a Portugal. Respecte a la incidència del cost de la primeramatèria, cal apuntar que és més elevada en el cas de la fabricacióde taps per a vins tranquils, atès que aquest segment elabora untap íntegre de suro natural, mentre que la branca de taps per acava i vi escumós confecciona un tap d’aglomerat normalmentamb discs de suro natural.

Taula 33. Pes específic del sector del suro a Catalunya. 2007

VAB del sector / VAB del conjunt de la indústria (*) 1,3 %

Ocupació del sector / Ocupació del conjunt de la indústria (*) 2,1 %

Volumnet de negoci sobre el total del sector a Espanya (*) 14,0 %

Ocupació sobre el total del sector a Espanya (*) 13,3 %

(*) Grup CNAE 20: Fusta i suro.Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE)i l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Els segments més importants del sector surer a Catalunya són elde la fabricació de taps per a cava i vins escumosos i el de la fabri-cació de taps per a vins tranquils. Conjuntament aquests aportenaproximadament el 87% de la facturació total de l’activitat. Així,doncs, el comportament de la indústria del suro al Principat estàmolt condicionada pel dinamisme de les activitats productoresdel cava i del vi. Aquestes utilitzen els taps de suro amb la finalitatde conservar la qualitat dels seus productes embotellats, perquè

el suro és particularment adient per a aquest fi, atesa la sevapeculiar estructura cel·lular –un 90% del seu volum és aire– iles seves propietats físiques –entre les quals es pot esmentarla lleugeresa, l’elasticitat, la comprensibilitat, la impermeabilitatals líquids i als gasos, l’aïllant tèrmic, la capacitat d’esmorteirvibracions, la durabilitat i resistència al desgast, i el fet de serquímicament inert.

El sector català, que es caracteritza per una llarga tradició pro-ductiva i per l’elaboració d’un article de qualitat molt elevada,concentra més del 60% de les empreses de l’Estat, cosa querepresenta una setantena de firmes de grandària mitjana ipetita, que ocupen prop de 1.200 treballadors directes i quefabriquen cada any entorn d’uns 2.700 milions de taps (uns1.300 milions de taps per a cava i vins escumosos i uns 1.400milions de taps per a vins tranquils). El Principat és capdavanterdins d’Espanya, ja que concentra prop del 60% de l’activitatde taps per a cava i vins escumosos a nivell mundial i el 10% dela producció mundial de taps per a vins tranquils. La branca eslocalitza, fonamentalment, a quatre comarques gironines, quesón el Gironès, el Baix Empordà, la Selva i l’Alt Empordà, i, mésconcretament, a les poblacions de Cassà de la Selva, Llagostera,Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Santa Coloma deFarners i Figueres.

En relació amb el sector exterior, s’ha d’apuntar que les vendescatalanes de manufactures de suro a l’estranger representenaproximadament un 68% del valor total de les exportacionsestatals de la branca. Les principals localitzacions de la demandade taps de suro en l’àmbit internacional determinen, lògicament,la destinació de les vendes a l’estranger de les dues especialitatsmés rellevants de la indústria del Principat. Cal assenyalar, per laseva banda, que les importacions catalanes de manufactures desuro suposen el 46% del total estatal. Al Principat, les compres al’exterior del sector es redueixen, bàsicament, a adquisicions detaps naturals, productes semielaborats i primeres matèries.

les exportacions del sector del suro a Cata-lunya (uns 49,4 milions d’euros), els taps devins tranquils representaren aproximada-ment el 31% (uns 30,8 milions d’euros), il’apartat dels productes diversos superà el18% restant (uns 17,8 milions d’euros).

L’any 2008 les vendes catalanes de suro al’estranger van suposar un 44% del valortotal de les exportacions estatals de la bran-

Taula 34. Sector exterior surer de Catalunya segons productes. 2008Milions d’euros

Productes Exportacions Importacions

Tap natural 28,0 25,0

Tap cava 49,4 3,8

Tap aglomerat 2,9 0,4

Altres 17,8 16,4

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de les cambres de comerç i Indústria.

Figura 67. Principals països destinataris de les exportacions catalanes de suro. 2008

8%

16%

16%

Portugal

Itàlia

França

Estats Units

Argentina

Resta

Alemanya

8%

7%

4%

41%

Font: Pilat et al. (2006).


lunya, ja que representa un percentatgelleugerament superior al 48% de les vendestotals de la indústria surera. És constituïtper tretze empreses fabricants, que sónles de major grandària del sector, ambuna estructura productiva més complexai una ocupació mitjana de més de 50treballadors. Es tracta del segment surerque disposa d’una major implantació enels mercats internacionals, en els quals lacapacitat de diferenciació del producte ésl’element determinant de la competitivitatd’aquesta especialitat. A més, s’ha d’asse-nyalar que aquesta branca es caracteritzaper ser la tecnològicament més avançadade tota la indústria surera. En aquest sentit,s’ha de remarcar que l’aposta per la qualitatha permès consolidar la posició catalana delideratge en l’àmbit mundial, tot i la proxi-mitat geogràfica de França –primer mercatinternacional– i de Portugal –productorcaracteritzat per una oferta de menor preuque la del Principat. En concret, el majornivell de qualitat de la producció catalanali permet conservar un lloc de suprema-cia dins de la demanda mundial –ambuna quota estimada d’un 60% del total.Al mateix temps, la seva participació en elmercat intern se situa en nivells superiorsa un 80%.

Durant l’any 2008 el subsector de la fabri-cació de taps per a cava i vins escumososva palesar un moderat descens de les sevesvendes. Concretament, la xifra de factu-ració experimentà una reducció nominald’aproximadament un 14%, la qual cosarepresentà un total de 90,9 milions d’euros.

Malgrat que la comarca del Penedès absor-beix una gran part de les vendes catalanesdirigides al mercat intern, l’especialitat detaps de suro per al cava i vins escumososestà molt relacionada amb la demandaexterna, a causa de la seva elevada inten-sitat exportadora. De fet, entorn d’un 54%de les vendes del segment es destina a l’es-tranger. Al llarg del 2008 les exportacionses reduïren en un percentatge superioral 14% en termes corrents, la qual cosasuposà un volum de vendes a l’estrangerde poc més de 49 milions d’euros. Val adir que aquest resultat significà un canvirespecte del 2007, quan les exportacionss’incrementaren un 2,6%. Com altres anys,el 2008, les principals destinacions de les

vendes catalanes a l’exterior foren França(aproximadament un 54%), Itàlia (16%),Estats Units (8%) i Argentina (7%). Ambuna participació inferior hi figuraren, entred’altres i per ordre d’importància, Alema-nya, Austràlia i Portugal.

Tradicionalment, les estratègies de pene-tració de les empreses de l’especialitat enels mercats exteriors són diferents segonszones geogràfiques. En el cas dels païsoseuropeus, la proximitat territorial i l’anti-guitat dels clients permeten que la relacióentre fabricant i demandant sigui moltestreta i directa, cosa que facilita la intro-ducció en aquests mercats mitjançant laimplantació de delegacions de venda. Encanvi, en els mercats més llunyans els pro-blemes associats al transport, al temps i alfet de tractar-se d’una demanda basadamés en encàrrecs a mida, incentiven queles empreses catalanes operin mitjançantla instal·lació fabril, i, per tant, la comercia-lització es trasllada directament al paísde destinació. Amb l’objectiu d’aconse-guir reduir el temps de lliurament de lescomandes i d’ajustar-se millor a les carac-terístiques de la demanda, algunes de lesfirmes del Principat han posat en marxaen els darrers anys unitats de distribucióa països on emergeix amb força el sectordel cava (com, per exemple, Argentina,Austràlia, Sud-àfrica, la costa occidentaldels Estats Units i Xile). En aquests puntsde distribució es realitza bàsicamentla distribució i la comercialització del pro-ducte. D’aquesta manera, generalment,la fabricació del producte es duu a termea Catalunya, s’emmagatzema en aquestspaïsos, i quan té lloc la comanda específicaes procedeix a les últimes fases del procésproductiu, inclòs el marcatge del logotipde cada client. En algun cas, principal-ment a l’Argentina, s’ha dotat les fàbri-ques instal·lades de l’estructura necessàriaper realitzar totes les fases d’elaboraciódel tap.

Subsector de tapsper a vins tranquils

El subsector dels taps per a vins tranquilsés integrat al Principat per un conjuntde gairebé trenta empreses, de menordimensió que les de l’especialitat dels tapsde cava i vins escumosos. Actualment, lafabricació de taps de vi representa entornd’un 38% de la facturació total de la brancasurera catalana. Es tracta d’una activitatque en els darrers anys ha dut a termeuna política inversora molt important. Enaquest sentit, cal destacar que les inver-sions realitzades en els set últims exercicisen immobilitzat material s’han duplicat,amb la qual cosa les empreses del Princi-pat han registrat avenços considerablesen la qualitat dels taps catalans, i hanaconseguit, així, l’objectiu de diferenciarla producció autòctona de la de les sevescompetidores portugueses a nivell inter-nacional, atès que aquestes últimes són

Taula 35. Evolució de la facturació del sector de suro de Catalunya segons activitats. 2007-2008Milions d’euros

Facturació 2008 2007 % 2008/2007

Taps per a vins escumosos 90,9 105,7 –14,0

Taps per a vins tranquils 72,1 89,0 –19,0

Auxiliar de taps per a vins 12,9 16,1 –20,0

Aglomerats suro 11,2 12,0 –7,0

Especialitats 0,9 1,0 –5,5

Total 188,0 223,8 –16,0

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Associació d’Empresaris del Suro de Catalunya (AECORK).

ca. Val a dir que les principals localitzacionsde la demanda de taps de suro en l’àmbitinternacional determinen, lògicament, ladestinació de les vendes a l’exterior deles dues especialitats més rellevants de laindústria del Principat.

Les importacions del sector surer catalàvan experimentar l’any 2008 una impor-tant davallada, xifrada en gairebé un 20%en valors corrents, tot suposant un totalsuperior als 45,6 milions d’euros. Aquestresultat va significar prosseguir amb latendència negativa de l’exercici anterior,quan les compres a l’exterior minvaren un7,8%. Cal assenyalar que les importacionscatalanes de suro suposaren el 2008 apro-ximadament un 41% del total estatal. AlPrincipat les compres a l’exterior del sectorcorresponen, bàsicament, a adquisicionsde taps naturals i de productes semielabo-rats i de primeres matèries.

Malgrat el major descens de les importa-cions que de les exportacions, el superiorpes relatiu de les vendes que de les com-pres a l’exterior va provocar que el superà-vit tradicional de la balança comercial dela branca a Catalunya registrés l’any 2008un forçós empitjorament en valor de pocmés d’un 6% respecte de l’exercici anterior,i va assolir una xifra d’aproximadament uns52,4 milions d’euros. Per la seva banda, lataxa de cobertura se situà prop del 215%,gairebé disset punts percentuals per sobrede l’assolida el 2007. Cal assenyalar queaquest tradicional panorama positiu de labalança comercial s’explica tant per la fortacompetitivitat internacional de les empre-ses catalanes, com per la relació d’intercan-vi amb l’exterior, favorable per a Catalunya,gràcies al fet que exporta productes ambun valor afegit molt superior al dels bénsque importa.


Subsector de taps per a cavai vins escumosos

El subsector dedicat a la fabricació de tapsper a cava i vins escumosos és el mésimportant del conjunt de la branca a Cata-


molt competitives en preus –gràcies aaprofitar-se d’uns costos laborals sensible-ment inferiors i d’un accés més favorablea la primera matèria. D’aquesta manera,s’ha d’apuntar el grau de competitivitatassolit per les firmes catalanes gràcies a unproducte d’elevada qualitat. Un exempled’això és la quota estimada de la demandamundial existent per als taps per a vinstranquils catalans que se situa en un 10%del total.

Durant el 2008 l’especialitat de la fabrica-ció de taps per a vins tranquils va patir unadavallada significativament superior a laque registrà el segment de taps per a cavai vins escumosos. La xifra de facturació vaminvar un 19% en valor respecte del 2007,fins a arribar als 72,1 milions d’euros. Tot ique tradicionalment la presència d’aques-ta branca en els mercats estrangers haestat menor a la de l’especialitat de tapsde cava i vins escumosos, el pes específicque tenen les exportacions sobre lesvendes globals és d’aproximadament el43%. El 2008 aquestes se situaren en uns30,8 milions d’euros, cosa que representàuna reducció de gairebé un 15% respectede l’exercici anterior. En aquest apartat, lapolítica de comercialització a l’exterior ésmolt similar a la seguida en el subsectordels taps de cava i vins escumosos. Calapuntar que al llarg del temps s’han anatcreant uns vincles estrets entre els fabri-cants i els seus clients, que afavoreixen lesestratègies de distribució directa.

Pel que fa a la destinació de les exportacions,s’ha d’assenyalar que els països europeusconfiguren un mercat madur i tradicional,en el qual les empreses catalanes operendes del començament del segle passat. Elsprincipals mercats als quals es dirigeixen lesvendes de taps per a vins tranquils es cor-responen amb els països més importantsquant a producció vinícola.

En relació amb la comercialització fora delcontinent europeu, cal apuntar que, a dife-rència del cas dels taps de cava i vins escu-mosos, on bàsicament s’utilitzen punts dedistribució, en el cas del segment de tapsper a vins tranquils la comercialitzaciós’efectua, habitualment, mitjançant l’esta-

bliment de fàbriques. S’hi emmagatzemendipòsits de taps i es realitzen les fasesd’acabat del producte a mesura que esmaterialitzen les comandes específiques,amb el marcatge del logotip del client i elsdiferents procediments de rentat segonsles preferències del comprador. Aquest ésel cas, per exemple, de països com araArgentina, Sud-àfrica i Estats Units.

Subsector auxiliar de taps de vins

L’evolució d’aquest segment està moltvinculada al comportament de cadascunade les especialitats més importants del sec-tor. Segons això, l’any 2008 les empresesauxiliars van experimentar un descens dela xifra de facturació d’un 20% en termescorrents. Concretament, el volum de ven-des se situà en uns 12,9 milions d’euros.Aquest resultat suposà que la participacióde l’activitat sobre el conjunt total delsector del suro es mantingués en un nivellproper al 7% segons xifra de negoci.

Per garantir la màxima qualitat del pro-ducte final és essencial la col·laboracióentre les empreses dels diferents subsec-tors de taps de suro i les seves respec-tives empreses auxiliars, l’objecte de lesquals és controlar estretament les fasesmés importants del procés de fabricació.L’especialitat de taps per a vins tranquilsafronta aquest repte, principalment a tra-vés de l’impuls d’una estratègia d’inte-gració vertical de la producció, que esconcreta en l’absorció d’algunes empresesauxiliars. Per la seva banda, el segmentdels taps per a cava i vi escumós segueixuna estratègia alternativa, la qual perse-gueix una major proximitat a les empresesauxiliars, alhora que aconsegueix suportper a la seva reestructuració, mitjançantoperacions de redimensionament o deconcentració productiva, amb la finalitatd’evitar, així, les ineficiències d’una ato-mització excessiva. El resultat d’ambduesestratègies és la construcció d’uns lligamsmés estrets entre els fabricants finals i lesempreses auxiliars. Això es tradueix en unmajor volum de subcontractació en favorde la indústria auxiliar catalana i en detri-ment de les importacions de productessemielaborats, la qual cosa ha permès un

creixement sostingut de la seva activitatels darrers anys.

Subsector de productes diversos

El pes relatiu del segment de productesdiversos dins el conjunt del sector surercatalà és reduït, atès que representa gai-rebé un 6% en termes de facturació. Noobstant això, cal apuntar que algunesde les especialitats que s’inclouen tenenuna presència considerable en els mercatsexteriors.

L’apartat de l’aglomerat negre o suro aglo-merat termoexpandit representa aproxi-madament el 2% de les vendes totals delsector (uns 4,7 milions d’euros). Fabricaarticles amb un component ecològic sig-nificatiu, ja que aprofita el suro rebutjat enaltres activitats de la indústria. L’aglomeratnegre és un producte natural i, per tant,amb un preu elevat, si bé es caracteritzaper uns marges comercials reduïts a cau-sa de la forta competència existent enl’àmbit internacional, sobretot per partdels fabricants portuguesos. Per aquestmotiu, les empreses catalanes es mecanit-zen constantment, atès que només ambl’assoliment d’un grau elevat d’automa-tització poden competir mitjançant unaoferta de major qualitat. D’altra banda, lesinversions també s’han destinat a reduirl’impacte mediambiental de l’emanacióde fums a través de la instal·lació de filtres,així com a reaprofitar el vapor d’aigua mit-jançant la cogeneració, i a comercialitzarun subproducte de la pols de suro per alsector de la jardineria.

Des de l’any 1997 en aquest segmentnomés opera a Catalunya una únicaempresa, que fonamenta la seva super-vivència en el major dinamisme dels mer-cats exteriors i en la diversificació de laseva producció, mitjançant la introduccióen la fabricació de nous tipus d’aglome-rat negre, que també són utilitzats enla construcció. Així doncs, la companyiadestina una part important de la seva pro-ducció a l’exportació, i té com a principalsmercats els països del nord d’Europa (casde Noruega, Suècia, Dinamarca, Finlàn-

Figura 68. Principals països destinataris de les exportacions catalanes de taps de suro per a vins tranquils. 2008

8%

10% 16%

14%

Estats Units

Argentina

França

Suïssa

Xile

Sud-àfrica

Resta

Itàlia6%

6%

4%

36%

Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts.


dia o Alemanya), en els quals el consumd’aglomerat negre en la construcció ésmolt estès. Val a dir que, encara que enel mercat intern és més freqüent l’ús dematerials sintètics per a les funcions d’aï-llaments tèrmics i acústics, en els darrersanys s’ha constatat la tendència inversa,atès que hi ha un interès creixent en tot elque està relacionat amb l’ecologia i la sos-tenibilitat. Cal assenyalar, en aquest sentit,que la utilització del suro en la construccióenfront dels materials convencionals ésmés sostenible, ja que és un productetotalment reciclable i reutilitzable, i noperd mai les seves característiques tècni-ques, a diferència del que passa amb elsproductes sintètics.

D’altra banda, el segment de l’aglomeratblanc o suro aglomerat compost té unpes específic de l’entorn d’un 3% sobreel total de la indústria surera catalana, laqual cosa representa una xifra de factu-ració de 6,5 milions d’euros. Més del 60%de les vendes s’obté de les exportacions,i tenen com a destinatari principal elmercat italià.

Finalment, el capítol de les especialitatsdestinades a articles de regal i decoraciói a la fabricació de taps amb mides espe-cials tenen una importància mínima enel conjunt del sector del suro, puix quesuposen una xifra lleugerament inferior aun 1% de les vendes globals (0,9 milionsd’euros). Cal constatar, no obstant això,que la seva penetració en els mercatsexteriors és força destacada, en la mesuraque s’exporta al voltant d’un 90% de laxifra de facturació total.


Entre els esdeveniments més rellevants delsector del 2008, cal apuntar, en primer lloc,que aquest any es van establir les basesper desenvolupar un projecte encaminata millorar la productivitat de les empresestransformadores del suro de Catalunya.S’ha d’esmentar que el Departament d’In-novació, Universitats i Empreses, a travésde l’Observatori de Prospectiva Industrial,va elaborar una diagnosi sobre la situaciódel sector del suro i, fruit d’aquest treball iamb el suport de l’Associació d’Empresarisdel Suro de Catalunya (AECORK) i l’InstitutCatalà del Suro (ICS), es plantejà un plad’actuacions per al sector. D’entre aquestesactuacions destaquen un canvi estratègic itecnològic, la millora de l’entorn compe-titiu, la millora de la productivitat i de lacadena de valor, i la millora de la gestió,professionalització i formació, a més d’ac-cions d’internacionalització i de diversifica-ció de mercats. La fase final del projecte espreveu consistirà en una cessió de lideratgede la iniciativa a entitats locals o sectorials, através de la xarxa Punts d’Innovació CIDEM,amb el repte a mitjà termini de professio-nalitzar les entitats locals perquè puguinmantenir la dinàmica de creixement delclúster empresarial. Val a dir que el projecteestà dirigit a totes les empreses que forminpart de la cadena de valor de la preparaciói transformació del suro a Catalunya.

De la mateixa manera, s’ha d’esmentar lapetició de l’Ajuntament de Palamós a l’Ins-

titut Català del Suro (ICS) de ser membredel consorci, amb la intenció de donar unmajor suport a aquells projectes que per-metin treballar en la conservació i fomentde la indústira surera en el municipi.

En un altre sentit, el 2008 va finalitzar unprojecte conjunt de recerca i desenvolu-pament tecnològic –l’únic a tot Girona i undels pocs existents al Principat–, centrat enla determinació de tècniques industrial-ment viables de prevenció i minimització,que garanteixen la qualitat de tot el procésproductiu i del bé final. Aquest projecte derecerca, dut a terme per l’Associació d’Em-presaris del Suro de Catalunya (AECORK),aplegà les 70 empreses que conformenel sector, i hi col·laboraren directamentdiverses institucions –com ara el Cork Cen-ter Laboratory-Institut Català del Suro, elsdepartaments de Química i Biologia de laUniversitat de Girona i l’Institut de Recercai Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). S’had’afegir que la durada del projecte era detres anys (2005-2008) i suposà un pressu-post de 562.000 euros.

En el capítol empresarial, cal destacar quel’any 2008 va fer-se efectiva l’adquisició dela firma catalana Subertap, dedicada a laproducció de taps per a vins escumosos,per l’empresa Corcho del País, amb domi-cili social a Logronyo i líder regional en lafabricació de taps per a embotellats. Val adir que la companyia catalana ocupa untotal de 70 treballadors i disposa de duesfàbriques al Principat i una altra a França.

Figura 69. Sector exterior del sector surer a Catalunya. 2008

1%

3%

18%

36%

50% 8%

55%

29%

Taps aglomerats

Altres

Taps de vi escumós

Taps de suro natural

Exportacions Importacions

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de les cambres de comerç i Indústria.


3.12. Materials de construccióDurant el 2008 es va posar de manifest amb una notable intensitat el canvi de cicle

en el sector de la construcció, que ja s’havia començat a percebre en la segona mei-

tat del 2007, situació que, lògicament, es va traslladar als fabricants de materials de

construcció. En conseqüència, aquests van patir caigudes significatives, tant de la

producció com de les vendes, molt especialment en les branques més directament

vinculades a l’activitat d’edificació. Tot i això, els preus de venda van evidenciar

una resistència a la baixa, mantenint una considerable estabilitat en línies generals,

mentre que els costos de producció augmentaren lleugerament. La feblesa de la

demanda va incidir negativament sobre l’ocupació del sector. Per la seva banda, el

comerç exterior es va veure afectat per l’escàs dinamisme del mercat interior i per les

dificultats que també travessaren elsmercats exteriors, amb la qual cosa les importa-

cions van registrar una reducció considerable, a l’igual que les exportacions.


Producció – –

Ocupació – –

Preus =



Trets del sector

La indústria de materials de construccióengloba un conjunt notablement amplid’activitats que tenen com a destinatarisdels seus productes als diferents segmentsque s’integren dins de la construcció. Enaquest sector es diferencien habitualmenttres grans blocs. En primer lloc, l’edificació,tant d’habitatges com d’altres immoblesdestinats a usos no residencials (oficines,hotels, edificis administratius, locals comer-cials, magatzems, naus industrials i equipa-ments de diversos tipus, com ara escoles,hospitals, centres esportius, cívics o cultu-rals, etc.). Un segon bloc inclou la rehabilita-ció i el manteniment de tota mena d’edificisi construccions englobats en l’edificació.L’últim grup correspon a les activitats rela-cionades amb l’obra civil, és a dir, amb lacreació de tota mena d’infraestructures decaràcter econòmic.

Les empreses que operen en qualsevold’aquests tres segments utilitzen inputsmoltdiversos, que són subministrats per les firmesproductores dels diferents tipus dematerialsde construcció, des dels més bàsics –comsón el ciment, la calç, el guix, la pedra, elsmarbres, etc.–, o bé semitransformats –comara els morters o el formigó preparat–, finsa molts altres productes elaborats –comprefabricats de formigó o de fibrociment,productes de terra cuita (maons, teules,revoltons, etc.), productes ceràmics (rajo-les, paviments, refractaris i aïllants, articlesornamentals, etc.), aparells sanitaris, etc.Tots aquests productes es poden classificaren set grans grups d’activitat: els productesceràmics; les rajoles de València i rajolesde ceràmica; els productes de terra cuita; elciment, calç i guix; els elements de formigó,guix i ciment; les indústries de la pedra orna-mental i per a la construcció; i els productesminerals no metàl·lics diversos.

Atesa la forta repercussió dels costos detransport i la intensa vinculació de les indús-tries de materials constructius al sector de laconstrucció, la marxa que segueix aquestadarrera branca a Catalunya i Espanya con-diciona de manera substancial la dinàmicade les empreses fabricants de materials deconstrucció. Tot i això, en alguns segmentsconcrets les vendes a l’exterior assoleixenun pes significatiu, principalment en aquellstipus de productes més valuosos o ambmés valor afegit –cas de les rajoles, dedeterminats paviments, d’alguns productesde marbres i pedres similars o dels aparellssanitaris–, encara que també es pot donaruna situació similar en altres casos –comels ciments–, en els quals la densitat delproducte i la facilitat de manipulació devolums importants en forma de granel enfa competitiu el transport per via marítima.En aquests darrers casos, però, el mercatdomèstic és, molt clarament i amb una con-siderable diferència, el més important perals productors autòctons, mentre que les

Classificació del sector de materials de construcció

Productes ceràmics (articles ceràmics d’ús domèstic i ornamental, aparells sanitarisceràmics, aïlladors i peces aïllants de material ceràmic, etc.).

Rajoles (lloses per a pavimentació o revestiment, peces per mosaics, rajoles illambordes no refractàries, lloses de terres cuites i de gres per a pavimentació i re-vestiment).

Productes de terra cuita (maons, teules, curulls, tubs, conduccions d’argila norefractaris, tubs i altres elements de gres).

Ciment, calç i guix

Ciments hidràulics, aluminosos, d’escòries, etc.

Calç viva, apagada i hidràulica.

Guix calcinat, escaiola i preparats de guix natural.

Elements de formigó, guix i ciment:

Elements de formigó ciment o pedra artificial per a la construcció (rajoles maons,planxes, blocs, plaques, plafons, canonades, etc.).

Elements estructurals prefabricats de formigó, ciment o pedra artificial per a laconstrucció i obres públiques (bigues, biguetes, voltes, etc.).

Elements de guix per a la construcció (planxes, plaques, plafons, envans, etc.).

Formigó fresc preparat.

Morters en pols.

Fibrociment i articles de fibrociment (plaques ondulades, altres plaques, plafons,teules, tubs, canonades, dipòsits, canalons, aigüeres, marcs de finestra, etc.).

Materials de construcció de substàncies vegetals aglomerades amb ciment, guixo altres aglutinants minerals.

Altres productes de formigó, guix, ciment i pedra artificial (estàtues, alts relleusi baixos relleus, jardineres, etc.).

Indústries de la pedra ornamental i per a la construcció (tallament, gravat, altresoperacions d’adaptació i acabament de la pedra per al seu ús en la construcció iobres públiques, i fabricació de pedres artificials amb aglutinants sintètics).

Fabricació de productes minerals no metàl·lics diversos (productes abrasius id’altres productes minerals no metàl·lics).


exportacions en condicions normals juguenun paper subsidiari. D’aquesta manera, elcriteri que apliquen sovint les empresesen relació amb els mercats exteriors és eld’aconseguir un preu de venda superioral cost marginal del producte, amb la qualcosa aquestes vendes permeten millorarel compte de resultats i la utilització de lacapacitat productiva quan la demanda inte-rior proporciona suficient marge d’actuació.

Una part considerable dels materials deconstrucció presenta dificultats molt relle-vants per efectuar desplaçaments d’unacerta importància, sigui pel fet de tenir unperíode molt limitat d’utilització –com ésel cas del formigó preparat–, o, molt méssovint, per tractar-se d’articles relativamentvoluminosos en proporció al seu pes i valor,fràgils i amb unes certes exigències quant ala seva manipulació, com ocorre amb moltsproductes de terra cuita, amb la majoriadels prefabricats de formigó o amb elspaviments i productes de pedra dels seg-ments de qualitat més baixos. Les empresesfabricants d’aquesta mena de materials, pertant, estan molt supeditades a la marxa delsector de la construcció en l’àmbit domèstici tenenmoltesmés dificultats per accedir alsmercats exteriors, fins i tot els que geogràfi-cament són relativament propers.

Evolució del sectorde la construcció el 2008

Durant els darrers anys, el sector de laconstrucció va experimentar un movimentexpansiu de notable intensitat i d’una dura-ció força perllongada tant en el conjuntd’Espanya com, específicament, a Catalu-nya, el qual es va allargar fins al 2007. Aques-ta fase expansiva es va iniciar l’any 1998 idurant el període 1998-2003 el Principatregistrà creixements reals de la produc-ció superiors al 5% per any, amb l’únicaexcepció del 2002, en el qual va ser del 4%.Tanmateix, per al conjunt del sexenni lataxa mitjana d’augment anual del valor dela producció en la construcció va assolir un6,3%. En l’exercici 2004 el subsector de l’edi-ficació va experimentar un cert alentimenti el seu creixement real fou del 2%, com aconseqüència del qual l’increment del valorde la producció global de la construcció vaser del 3,3%. Després d’aquest moviment decontracció, però, la fase alcista va continuaramb un vigor considerable, ja que en elbienni 2005-2006 els augments del sectores situaren en el 5,7% el primer d’aquestsexercicis i en el 6,5% en el segon. D’altrabanda, es pot considerar que el segmentde construcció d’edificis de nova planta va

ser el que tingué un major protagonismeen aquesta recuperació, atès que va créixera un ritme mitjà del 7,6% durant el bienni,taxa idèntica a la del segment de l’obra civil,mentre que la rehabilitació i el manteni-ment d’edificis evolucionà de forma mésmoderada (2,3% de mitjana). Val a dir que elpes del subsector de l’edificació determinaen gran mesura la dinàmica global, atèsque aporta normalment més del 80% de laproducció total.

L’any 2007 el canvi de tendència es va posarde manifest amb bastant claredat en elsector de la construcció, tot i que va afectarde manera molt diferent als diversos tipusd’activitat i, d’altra banda, va respondre acircumstàncies molt dispars en el decursde l’any. Així, per al conjunt de l’exercici elvalor total de la producció va augmentarun 4,4% en termes reals, taxa més baixa dela dècada 1998-2007, amb l’única excepcióde l’exercici 2004, que comportà un retro-cés de més de dos punts percentuals enrelació amb l’any precedent. Tanmateix, lacaiguda va ser bastant més important enel subsector de l’edificació –que registràun increment del 2,2%, enfront del 4,9% del’any 2006–, mentre que l’obra pública vaassolir un creixement real del 14%, percen-tatge idèntic al del 2006. Entre els diferents


El sector de materials de construcció (sense incloure la indústriadel vidre) engloba a Catalunya entorn a un miler d’empreses iproporciona ocupació aproximadament a 15.000 treballadors,cosa que denota una atomització empresarial considerable i unadimensió mitjana d’empresa més aviat petita. Dins el conjunt deles activitats industrials catalanes representa el 3,5% tant en elvalor total de la producció com pel que fa a llocs de treball, men-tre que aporta un percentatge aproximadament mig punt per-centual superior al valor afegit brut global. Val a dir que aquestesxifres resulten quelcom inferiors al pes relatiu que manté el sectordins la indústria espanyola, cosa que revela que per al conjunt del’Estat es registra unmajor grau d’especialització relativa en aquesttipus d’activitat que el que es dóna a Catalunya. El Principat con-centra el 14,5% de la xifra de negoci de la branca de materialsde construcció espanyola i l’11,7% de l’ocupació. La participaciócatalana és especialment destacada en determinats subsectors,principalment el de ciments i el de productes ceràmics.







A Catalunya l’estructura del sector de materials de construcció ésbastant similar a la del conjunt d’Espanya. Si es considera l’estruc-tura interna d’aquesta indústria en l’àmbit estatal, es pot observarque el segment més important és el de fabricació d’elements deformigó, guix i ciment, que representa entorn del 42% de la xifrade negoci del conjunt de la branca i del 36% dels llocs de treball.El segueixen les empreses productores de rajoles, maons, teules i

articles d’argila, que aporten aproximadament un 18% del volumde negoci del conjunt del sector i un 22,5% de l’ocupació. Altressegments a destacar són el de ciment, calç i guix –amb una contri-bució entorn al 16% de la facturació del sector i del 6,5% dels llocsde treball– i la indústria de la pedra natural, amb una participacióentorn del 12% en la xifra de vendes i del 22% en la plantilla total.

Des del punt de vista de les condicions d’oferta, la branca ésintegrada per un grup reduït de grans empreses, al costat deles quals opera un teixit nombrós de petites i mitjanes firmes.En conjunt, el nombre d’establiments a Catalunya que comptenamb menys de 20 treballadors és àmpliament majoritari –mésdel 80%–, tot i que en els darrers anys es detecta un cert procésde concentració en algunes branques.

El grau d’atomització de l’activitat és més elevat en determinadesbranques, com la fabricació de productes d’argila, les indústries dela pedra natural, o la fabricació de derivats del ciment i de produc-tes ceràmics, a causa de a les menors barreres a l’entrada que pre-senten quant a necessitats d’inversió. En contrapartida, es registraun nivell de concentració notable en les indústries del ciment idel guix o de la ceràmica sanitària, en les quals opera un nombrereduït d’empreses, ja que es tracta d’activitats intensives en capi-tal i amb un abast relativament limitat de l’àmbit de mercat. Undels factors que condicionen la marxa del sector de manera méssignificativa són els elevats costos de transport dels productesen relació amb el seu valor, cosa que, des de la perspectiva de lademanda, incideix de manera important en el radi geogràfic delmercat accessible i, també, en l’àrea de subministrament de pri-meres matèries de les empreses. Com a conseqüència d’això, enuna bona part dels segments d’activitat que produeixen materialsde construcció una proporció molt elevada de les vendes es des-tina a àrees geogràficament properes (entre un 70% i un 90% de laproducció es consumeix a Catalunya o en regions limítrofes).


segments que engloba el subsector del’edificació, l’habitatge d’obra nova és el queexperimentà un retrocés més contundent,ja que després d’haver crescut un 12% el2005 i un 8% el 2006 en l’exercici 2007 vaaugmentar un 2%.

Per tant, l’edificació residencial de novaconstrucció va condicionar significativamentla dinàmica global de l’activitat constructiva,atès que el 2007 representava més del 34%de la producció total del sector i que la cai-guda en el ritme de creixement va ser de sispunts percentuals. D’altra banda, en el trans-curs de l’exercici es poden diferenciar ambclaredat dos subperíodes, de tal manera quela primera meitat de l’any la fase expansivava mantenir encara bona part del seu vigor,mentrequedesprésde l’estiu –especialmenta partir dels mesos de setembre-octubre– elmoviment de contracció es posà de mani-fest amb rapidesa i contundència. La marxaseguida per algunes variables significatives,com el consum de ciment, els habitatgesiniciats i els projectes d’obra nova visats,posen de manifest clarament aquest radicalcanvi de tendència.

L’any 2008 va continuar la caiguda iniciadaen els darrers mesos del 2007 amb unaconsiderable intensitat, especialment enel subsector d’edificació d’obra nova. Així, elvalor de la producció en el conjunt de lesactivitats d’aquest subsector va retrocedirun 23%, com conseqüència de la baixa-da d’un 27% que registrà la construcciód’habitatges de nova planta i del descensd’un 16,5% en el segment de l’edificació noresidencial d’obra nova. La contracció expe-rimentada per les activitats de rehabilitaciói manteniment d’edificis, en canvi, va sermés moderada, amb una baixa d’un 2,5%.El millor comportament va correspondre alsubsector de l’enginyeria civil i obres públi-ques que, malgrat que cresqué a un ritmeapreciablement més lent que l’any anterior–un 6%, enfront del 14% del 2007–, és l’únicdins del sector de la construcció que esva salvar de la pauta descendent general.Com a resultat de la dinàmica específicade cadascuna de les branques, la davalladaglobal de la producció del sector de la cons-trucció va ser d’un 12,2%.

El subsector de l’obra civil va mantenir uncert dinamisme durant el 2008, si es consi-dera que el valor de la producció encara varegistrar un augment significatiu, contrària-ment amb el que va ocórrer a la resta debranques de la construcció. D’altra banda,cal tenir en compte que l’obra civil ha seguiten els darrers anys una línia ascendentapreciable, ja que en el període 2001-2008augmentà a una taxa anual mitjana del’11,8%, amb la qual cosa la continuïtat dela tendència creixent en el darrer exercicide la sèrie comporta un element favorablerellevant en un context en el qual la res-ta d’activitats constructives experimentenproblemes evidents. En definitiva, doncs,després de l’alentiment que es va apreciarl’any 2007 en el sector de la construcció,que va ser pal·liat parcialment per la con-tinuïtat de la pauta expansiva mantingu-da per l’obra civil, el 2008 es va observaruna persistència d’aquesta tendència, peròamb un forta agudització de la contraccióregistrada en el subsector de l’edificaciói, en especial, de la construcció d’edificisd’obra nova, i amb una capacitat inferior decontrarestar la caiguda d’aquestes activitatsper part del segment de l’obra pública.

En línies generals, en el període 2000-2008 els dos grans blocs que integrenel sector de la construcció –l’edificació irehabilitació, d’una banda, i l’obra civil, del’altra– han seguit una evolució bastantdiferenciada, que es va veure corroboradai reforçada en el darrer any. Així, men-tre que l’obra civil s’ha caracteritzat peruna forta expansió, amb una taxa mitjanaanual de creixement propera al 12% entermes reals, el subsector de l’edificació ila rehabilitació ha augmentat a un ritmemolt més moderat, de l’1%. Tot i que aixòva ser resultat, principalment, de la fortacontracció experimentada l’any 2008, vala dir que durant la resta de la sèrie aquestsubsector va seguir una pauta expansivamolt més moderada que l’altre, ja que elcreixement real del període 2001-2007va ser del 3,6%. Es pot interpretar, doncs,que en aquest temps el factor impulsorde l’activitat constructiva en general s’haanat desplaçant, progressivament, del sub-sector de l’edificació i la rehabilitació al de

l’obra pública, amb un canvi de tendènciaclar a partir de la segona meitat del 2007.

Com a resultat de la diferent marxa seguidapels dos subsectors, la seva participaciórelativa en el valor global de la produc-ció de la construcció ha seguit una pautaoposada, amb un augment progressiu delpercentatge corresponent a l’obra civil iuna reducció del pes relatiu de l’edificaciói de la rehabilitació. Així, de l’11,4% queaportava l’obra civil l’any 1999 es va passaral 17,9% el 2004 i al 25,1% el 2008. Pertant, en aquest període l’obra pública haguanyat prop de 14 punts percentuals enla seva rellevància dins del global del sectora Catalunya, participació que, evidentment,han perdut les activitats d’edificació i reha-bilitació. Tot i que la tendència perceptiblees bastant homogènia al llarg de la darreradècada, la variació que es registrà en eldarrer any va ser especialment intensa, jaque el subsector de l’enginyeria civil i obrapública incrementà la seva participació enel valor de la producció de la construccióen 9 punts percentuals entre el 1999 i el2007, mentre que el 2008 va augmentar 4,7punts, és a dir més de la meitat que en elsvuit anys anteriors. De la mateixa manera,la participació relativa de l’edificació d’obranova va retrocedir entre el 1999 i el 2007d’un 58,2% al 54,9% –cosa que comportàun retrocés de 3,3 punts percentuals–, peròl’exercici 2008 passà a ser del 47,7% i, pertant, en un sol any va perdre 7,2 punts departicipació. El segment de la rehabilitaciói el manteniment d’edificis, per la seva ban-da, va registrar oscil·lacionsmenys acusades–tot i que també importants–, amb unmàxim del 30,4% el 1999 i una participaciómínima del 24,7% el 2007.

En definitiva, es posa de manifest quemalgrat la notable puixança del subsectorde l’edificació d’obres de nova planta delsdarrers anys, l’obra civil ha mantingut undinamisme comparativament major, gua-nyant progressivament pes relatiu en elsector de la construcció, situació que s’haevidenciat encara amb més contundènciael 2008, arran de la forta contracció que vapatir l’edificació i del comportament relati-vament positiu de l’obra pública.

L’evolució del sector de la construcció, i,mésconcretament, de l’edificació residencial, espot analitzar més detalladament mitjançantla dinàmica seguida per variables, com elshabitatges iniciats i acabats o els projectesvisats, que, a més, permeten precisar ten-dències a curt i mitjà termini. Pel que fa alnombre d’habitatges acabats a Catalunya,l’any 2004 va registrar un augment d’un3,3% –després d’haver crescut el 5% l’exer-cici anterior–, mentre que el 2005 es vareforçar la pauta expansiva amb una pujadadel 10,3%. El 2006 la quantitat d’habitatgesfinalitzats en el conjunt del Principat va serforça elevada, de 77.309 unitats, volum quesuperava àmpliament qualsevol registreanterior al 2005, encara que en relació amb

Taula 37. Evolució de la producció del sector de la construcció a Catalunya. 2006-2008Milions d’euros

2006 2007 2008 (*)Milions d’euros % variació corrent % variació real

1 Edificis de nova construcció 15.648,8 16.884,6 13.775,7 –18,4 –23,0

Habitatge de nova construcció 9.771,3 10.502,3 8.126,7 –22,6 –27,0

Edificis no residencials de nova construcció 5.877,5 6.382,3 5.649,0 –11,5 –16,5

2 Rehabilitació i manteniment d’edificis 7.073,6 7.606,6 7.861,4 3,4 –2,5

3 Total edificació (1+2) 22.722,4 24.491,2 21.637,1 –11,7 –16,7

4 Total obra civil 5.251,3 6.260,5 7.233,3 15,5 6,0

Total construcció (3+4) 27.973,6 30.751,7 28.870,4 –6,1 –12,2

(*) Estimació.Font: Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC).


aquest darrer any comportava una reduccióde l’1,4%. Tanmateix, el 2007 es va repren-dre la línia expansiva i s’assolí una pujadadel 2,9%, aproximant-se en valors absolutsals 80.000 habitatges acabats en el conjuntdel Catalunya, valor que, novament, cons-tituïa un màxim històric. Per al conjunt del’exercici 2007, doncs, la tendència creixentd’entrada d’habitatges nous en el mercatcatalà va assolir un punt màxim, malgrat lesevidències de canvi de cicle.

La caiguda del 10,8% experimentada en elshabitatges acabats l’any 2008 va situar elnombre total en pocmés de 71.000 unitats,valor que es pot considerar que, malgratla reducció patida, va ser força elevat. Enefecte, aquesta quantitat és molt similara la que s’assolí el 2004 –en plena faseexpansiva– i netament superior a qualsevolaltre valor d’exercicis anteriors. Es desprènd’això, doncs, que la inèrcia de les promo-cions ja engegades va portar a terminarun nombre d’habitatges significativamentmés alt al que podia absorbir la demanda.De fet, segons les valoracions efectuadesa començaments de l’any 2009 s’estimavaque en el conjunt de Catalunya existia unestoc d’oferta d’habitatge nou superior als65.000 habitatges pendents de vendre.

En canvi, els altres dos indicadors que anti-cipen l’evolució previsible en el segmentde l’edificació residencial van evidenciar demanera clara el canvi de tendència que esva registrar l’any 2007 en el segment de laconstrucció de nous habitatges, que encaraes va veure aguditzat notablement durantel 2008. Així, el nombre d’habitatges ini-ciats –que revela l’oferta que accedirà almercat en un termini mitjà– va experimen-tar el 2007 un retrocés d’un 32,7%, desprésd’haver registrat increments molt notablesentre el 2002 i el 2006, mentre que el 2008patí una caiguda d’un 67,8%. Amb aquestsdescensos, el nombre d’habitatges iniciatsen el conjunt de Catalunya es va situar el2008 en 27.569 unitats, xifra sensiblementinferior a qualsevol dels registres d’anysanteriors, atès que des del 1990 el nivellmés baix –que va correspondre a l’exercici1991– s’aproximà als 33.500 habitatges,superior, per tant, en un 21% al del 2008.

De la mateixa forma, els projectes visatsals col·legis d’arquitectes –que reflectei-xen les previsions dels agents quant a lespromocions d’habitatges que s’iniciaran enun futur proper i, per tant, les expectativesd’evolució de la demanda– van registrarel 2007 un descens d’un 37%, fins a un

valor de 94.370, després d’haver assolit unmàxim històric l’any 2006, aproximant-seals 150.000. Aquest canvi de tendència esva començar a observar durant la segonameitat del 2007, atès que a partir del mesde juny el total d’habitatges visats va entraren valors negatius, línia descendent que vaser cada vegada més accentuada. A l’ante-rior s’afegí un descens d’un 67,9% el 2008,assolint-se un total de 30.307 projectes. Vala dir que caldria remuntar-se més de vintanys per trobar un nombre de projectesvisats inferior al del 2008, per la qual cosael retrocés d’aquest exercici portà aquestindicador a nivells similars als que es man-tenien en èpoques anteriors a les darreresfases alcistes i evidencià amb prou claredatla manca d’expectatives de millora en elmercat de l’habitatge.

Tot i que els indicadors avançats del sector–el nombre d’habitatges iniciats i visats– vanassolir el 2008 valors absoluts notablementbaixos, inferiors fins i tot als que es donavendues dècades abans, la feblesa de la deman-da, les dificultats del sector financer i l’estocacumulat d’habitatges de nova construcció–a més de l’oferta que puguin afegir elshabitatges de segona mà– són factors quepermeten preveure que el rellançament en

Taula 38. Indicadors bàsics del sector de la construcció

2004 2005% variació2005/2004

2006% variació2006/2005

2007% variació2007/2006

2008% variació2008/2007

Treballadors afiliats a la Seguretat Social (*) 230,8 248,6 7,7 273,5 10,0 282,2 3,2 247,4 –12,3

Població Activa (Enquesta de Població Activa) (*) 376,9 369,2 –2,0 430,8 16,7 461,9 7,2 460,4 –0,3

Població Ocupada (Enquesta de Població Activa) (*) 351,0 348,4 –0,7 410,5 17,8 439,5 7,1 396,2 –9,9

Població en Atur (Enquesta de Població Activa) (*) 20,7 20,8 0,5 20,3 –2,4 22,4 10,3 61,8 176,0

Taxa d’Atur (Enquesta de Població Activa) 5,5% 5,6% 0,1 4,7 –0,9 4,8 0,1 13,5 8,7

Habitatges acabats 71.101 78.403 10,3 77.309 –1,4 79.580 2,9 71.007 –10,8

Habitatges iniciats 96.481 107.834 11,8 127.117 17,9 85.515 –32,7 27.569 –67,8

Habitatges en projectes visats 119.472 132.933 11,3 149.734 12,6 94.370 –37,0 30.307 –67,9

Licitació oficial total (milions d’euros corrents) 3.118,2 4.517,0 44,9 6.885,8 52,4 7.156,8 3,9 8.618,4 20,4

Licitació oficial edificació 1.064,7 1.777,0 66,9 2.543,1 43,1 2.250,9 –11,5 2.459,5 9,3

Licitació oficial obra civil 2.053,5 2.740,0 33,4 4.342,7 58,5 4.905,9 13,0 6.158,9 25,5

(*) Milers de persones. Valor mitjà anual.Font: CCOC (Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya).

Figura 70. Evolució del nombre d’habitatges acabats, iniciats i visats a Catalunya

0

20.000

40.000

80.000

120.000

60.000

100.000

140.000

160.000

Habitatges visats

Habitatges iniciats

Habitatges acabats

2008200420001996 1998 2002 2006 2007200319991995 1997 2001 2005

Font: CCOC (Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya).


el segment de l’edificació residencial triga-rà, molt probablement, en produir-se.

Pel que fa al subsector de l’enginyeriacivil i obra pública, cal esmentar que lalicitació oficial d’obres efectuada per partdels diferents nivells de les administracions–central, autonòmica i local– proporcionauna idea del ritme que a curt i mitjà terminipot seguir aquesta activitat. Des del 2001fins al 2006, i amb l’excepció del 2004 acausa de la finalització en aquell any d’al-guns grans projectes –principalment, elsvinculats al Fòrum de les Cultures 2004–, elritme de creixement de l’obra pública va serforça significatiu a Catalunya. En el trienni2001-2003 la licitació va augmentar a unataxa mitjana anual del 34,5% i en el bienni2005-2006 del 40%, tot i que la contraccióregistrada el 2004 va ser important. Entot cas, per al conjunt del període 2001-2006 l’increment anual de la licitació d’obrapública al Principat va ser del 22,5%.

L’any 2007 la licitació pública en termesmonetaris corrents va mantenir la pautaalcista d’exercicis anteriors, ja que assolíuna xifra de 7.156,8 milions d’euros, cosaque va comportar un creixement del 3,9%en relació al valor de l’any passat. Tanma-teix, en unitats constants, és a dir, des-comptant l’efecte de la variació dels preus,

l’evolució del 2007 va ser negativa, amb undescens d’un 1,2%. Cal matisar, però, queaixò derivà del comportament desfavora-ble de la licitació en edificacions, que vacaure un 16% en termes reals, mentre quel’altra part de les obres licitades –les corres-ponents a obra civil– va augmentar el 8%.

En l’exercici 2008 la marxa seguida per lacontractació oficial d’obres va ser bastantsimilar a la del 2007 pel que fa al dinamis-me relatiu dels dos segments d’activitatque l’integren, si bé amb un caire claramentmés favorable. Concretament, el capítol del’obra civil experimentà un impuls mésvigorós que l’any anterior, mentre que elde construcció d’edificis públics va tornara una senda de creixement, tot i que ambuna intensitat moderada. D’aquesta mane-ra, la licitació d’edificació promoguda pelsector públic va créixer el 2008 en valorsconstants un 3,4%, mentre que la d’obracivil ho va fer un 14,8%, amb la conse-qüència que el conjunt de la licitació oficialva registrar un increment d’un 11,1% entermes reals, cosa que en valors correntssuposà una pujada d’un 20,4%.

Cal apuntar que el bon comportamentseguit per la licitació pública durant el 2008va dependre en una proporció molt impor-tant de la construcció de la nova línia 9

del metro de Barcelona, que va aportargairebé 2.000 milions d’euros dels 6.158,9milions d’euros als que va pujar la licitaciótotal d’obra civil, cosa que representà unaaportació del 31,6%. De fet, sense aquestprojecte la licitació d’obra d’enginyeria civilhauria experimentat una contracció d’un21,5% en termes reals l’any 2008 i hauriarepercutit considerablement en el total dela contractació oficial, de tal manera queaquesta hauria tingut una caiguda d’un13,4%. En resum, doncs, la dinàmica generalde la contractació de tota mena d’obrespúbliques durant el 2008 va estar marcadaper la moderada reactivació que registràel subsector de l’edificació, mentre que elcomportament més favorable de l’obra civilva permetre assolir un resultat global proufavorable, amb un impacte especialmentrellevant de l’obra de la línia 9 del metrobarceloní en el segment de la construcciód’infraestructures. Òbviament, això tindràuna repercussió positiva a curt i mitjà ter-mini en l’activitat constructiva, atenent ales circumstàncies generals que travessa elsector de la construcció.

Amb vista al 2009 el paper de les obreslicitades per la Generalitat i per les adminis-tracions locals cobra una rellevància con-siderable, en detriment de les que seranimpulsades per l’Administració central. La

Figura 71. Habitatges iniciats a CatalunyaAny mòbil per trimestres i variació anual any mòbil

I-03 II-03 I-04 II-04III-03 IV-03 III-04 IV-04 I-05 II-06I-06IV-05III-05II-05 III-06 I-07IV-06 II-07 III-07 IV-07 III-08 IV-08I-08 II-08

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

–80

–60

–40

–20

0

20

40

% variació(escala dreta)

Habitatges iniciats(escala esquerra)

Font: CCOC.

Figura 72. Habitatges visatsPercentatges variació anual any mòbil

20032002 2004 2005 2006 2007 2008

–70

–50

–30

–10

10

30

50

Font: CCOC.


licitació efectuada per l’Administració cen-tral el 2008 va experimentar una disminuciód’un 27,4% en termes reals en relació a l’anyanterior, mentre que l’assumida per la Gene-ralitat augmentà un 47,9% i la realitzada perles administracions locals es va incrementarun 8,7%. Com a conseqüència d’això, deltotal de la licitació dels tres nivells de lesadministracions del 2008 un 23,9% va cor-respondre a la central, un 53,0% a l’autonò-mica i un 23,1% a les locals, mentre que enels valors mitjans de la sèrie 1999-2008 lesseves participacions van ser del 30,4%, del41,4% i del 28,3%, respectivament. D’altrabanda, es pot preveure que el pla d’inver-sions locals endegat pel Govern espanyolcom a mecanisme d’estímul de l’economiaincidirà en el sentit d’incrementar el paperdels ens locals en la licitació d’obres públi-ques. Cal afegir, igualment, que la cons-trucció de la línia 9 del metro de Barcelonaté així mateix, un impacte considerable enla distribució entre administracions de laquantitat total licitada, ja que si es restade la xifra que correspon a la Generalitat lapart que correspon a aquesta obra el valorcontractat hauria baixat un 15,2% el 2008 enrelació a l’exercici precedent, de tal maneraque tan sols la partida gestionada per lesadministracions locals hauria pujat.

Elmercat laboral va reflectir el 2008 la dinà-mica negativa seguida pel sector de la cons-trucció. En el conjunt de l’any tant el nombred’afiliats a la Seguretat Social com les estima-cions de la població ocupada efectuades perl’Enquesta de Població Activa (EPA) es vanreduir de forma significativa. Concretament,la xifra d’afiliats va caure un 12,3%, mentreque l’ocupació ho va fer un 9,9%. De lamateixa manera, tant la taxa d’atur com lapoblació en atur van tenir un comportamentforça desfavorable, ja que la primera es situàde mitjana anual en un 13,5%, alhora quela xifra de desocupats es situà en 61.825persones. Val a dir que en el darrer trimestredel 2008 el nombre de parats era de 88.200,valor que multiplicava per 2,45 el correspo-nent al primer trimestre de l’exercici i queequivalia a una taxa d’atur del 19,3%, que era11,5 punts més alta que la dels primers tresmesos. Aquestes dades, per tant, evidencienno només la important contracció experi-mentada pel sector de la construcció el 2008,sinó, també, el marcat deteriorament patitper aquesta activitat al llarg de l’any.

D’altra banda, malgrat l’evident feblesa dela demanda i la forta tendència negativa dela construcció, els costos del sector es vancaracteritzar el 2008 per una pauta baixistaforça moderada, atès que en l’apartat del’edificació es registrà un descens de tan solsdues centèsimes percentuals, mentre que enl’obra pública fou d’un 0,2%. Com a conse-qüència, en el conjunt de l’activitat els costosde construir únicament van baixar un 0,1%.En altre sentit, la dinàmica dels preus durantla primerameitat de l’exercici encara vaman-tenir un to alcista, i tan sols a partir del mesd’agost s’aprecià un moviment a la baixa.


Ciment

La indústria del ciment està condicionadanotablement per la construcció d’infraes-tructures i de tota mena d’obres públiques,atès que aquestes activitats són grans con-sumidores dels seus productes. Tot i això, laproporció majoritària de la seva fabricaciól’ha absorbit habitualment el subsectorde l’edificació, que utilitza quantitats moltimportants de ciment –principalment enforma de formigó preparat, producte alqual es destina al voltant del 70% delciment produït a Catalunya– en la cimen-tació i en les estructures dels edificis itambé, indirectament, en forma de mortersi productes prefabricats de formigó. L’any2008, malgrat la contracció registrada pelsubsector de l’edificació, entorn a la meitatdel consum total de ciment a Catalunya vaser destinat a la construcció i la rehabilita-ció d’edificis, mentre que la resta es dirigí al’obra civil. No obstant això, en els darrersanys el gran volum de ciment utilitzaten els grans projectes d’infraestructuresi equipaments ha fet que el percentatgeconsumit per l’obra pública hagi augmen-tat progressivament, de tal manera que siel 1999 es pot estimar que el segment del’edificació i la rehabilitació absorbia entorndel 70% del consum total de ciment a Cata-lunya, el 2008 la proporció s’havia reduïtfins a aproximadament el 50%.

Atesa la gairebé total dependència deles indústries del ciment envers l’activitatconstructiva al Principat, el rotund canvide tendència que va afectar el subsectorde l’edificació durant el 2008 va tenir unaclara repercussió sobre les empreses delsubsector. Així, el consum català de cimentva assolir una xifra de 6,23 milions de tones,cosa que comportà una disminució d’un22,7% en relació amb l’exercici anterior. Calrecordar, però, la tendència alcista seguidadurant el període 1997-2007 –l’any 1997el consum català de ciment va ser de 3,63milions de tones i a partir del 1999 es varepetir sistemàticament en cada exercici lasituació demàxim històric de demanda, finssituar-se el 2007 en 8,06 milions de tones.Això comportà que el creixement mitjàanual del consum entre el 1997 i el 2007 sesitués en el 8,5% en termes de volum.

En aquest context, i tot i que el descens delconsum de ciment del 2008 va ser significa-tiu, la xifra assolida de 6,23 milions de tonesrepresentà un valor no massa diferent delque va absorbir el mercat català l’any 2004en plena fase expansiva (6,28 milions detones), i superà qualsevol registre anteriora aquell exercici. D’acord amb això, es potconsiderar que el consum durant el 2008 esva mantenir encara en cotes relativamentelevades, com a conseqüència de l’estre-bada de l’obra pública. De fet, és interes-

sant tenir en compte que dels vint-i-setpaïsos que integren l’associació europeaCembureau Espanya apareixia l’any 2007com el major consumidor de ciment demanera molt destacada –excepció feta deLuxemburg, que per les seves dimensionsi característiques constitueix un cas moltespecífic–, amb uns nivells de consum percàpita que més que triplicaven els de Fran-ça i Alemanya i eren gairebé el doble deld’Itàlia. En funció d’aquestes dades es potinterpretar que, malgrat la baixada registra-da el 2008, els valors assolits corresponienencara a estàndards certament alts, ja queel consum per càpita català de ciments’aproximava als 850 quilos.

L’evolució del consum de ciment al llarg del2008 palesà un progressiu deteriorament amesura que avançava l’any. Així, el consumcorresponent al mes de desembre va serpràcticament la meitat del que s’assolí enel mes de gener. En concret, en el gener i elfebrer la demanda a Catalunya es va situaren valors de 635.500 tones i 650.000 tones,respectivament, seguint posteriorment unasenda descendent –amb alguna lleugeraremuntada puntual–, que va portar a unaxifra de 325.900 tones en el darrer mes del’exercici. La mateixa marxa s’aprecia peral conjunt d’Espanya, que va assolir unconsum de 4,2 i 4,3 milions de tones en elsdos primers mesos de l’exercici, mentre quela xifra del desembre va ser de 2,2 milionsde tones. El conjunt del 2008 el consum deciment va caure al Principat un 22,7%.

Com a conseqüència del comportament dela demanda del 2008, les plantes catalanesde fabricació de ciment van reduir aprecia-blement la utilització de la seva capacitatproductiva, mantenint un grau d’ús lleuge-rament per damunt del 72%. La produccióes va situar en 6,91 milions de tones, men-tre que la xifra màxima teòrica de capacitatde les plantes existents a Catalunya és de9,55 milions de tones. Cal apuntar quedurant el bienni 2006-2007 les fàbriques deciment del Principat van operar al límit delacapacitat instal·lada,atèsqueambdósanyses va produir una quantitat de ciment de9,56 milions de tones. Tot i que el volumde producció que es va assolir el 2008 distàsignificativament del que es pot consideraruna utilització òptima de la capacitat pro-ductiva, no és menys cert que la situacióque va caracteritzar el bienni 2006-2007tampoc no respon al funcionament mésdesitjable, atès que des d’un punt de vistatècnic pot comportar problemes operatiusrellevants, en la mesura que les operacionsde manteniment i adaptació dels forns exi-geixen alguns intervals d’inactivitat, amb laqual cosa el fet de situar-se en el límit dela utilització de la capacitat productiva potgenerar problemes de pressió excessivasobre l’equipament de producció i afectàseriosament el funcionament de les empre-ses en cas de produir-se algun problematècnic en qualsevol fase del procés de fabri-cació. En termes relatius, la producció real


va experimentar una davallada d’un 27,8%durant el 2008, encara que s’ha d’esmentarque el volum de producció (6,91 milions detones) representà una quantitat encara rela-tivament alta si es compara amb valors deprincipi de la present dècada. Òbviament,aquesta evolució obeeix a la brusca con-tracció de la demanda, per més que elmanteniment de l’activitat en el subsectorde l’obra pública va impedir una caiguda demajor entitat.

La reducció registrada en la demanda deciment del 2008 va tenir, també, un impac-te considerable sobre les importacions declínquer i ciment. Aquestes van patir unadavallada d’un 83,6%, després d’haver cres-cut molt durant els anys precedents (35,4%el 2007, 28,3% el 2006 i 66,3% el 2005. Enl’exercici 2008 les quantitats de ciment iclínquer importades van caure fins a valorssimilars als dels anys 1999-2000, és a dir,període inicial del darrer cicle expansiuviscut per la construcció. En valors absoluts,les importacions de clínquer i ciment efec-tuades el 2008 van superar els 300.000 qui-los, enfront dels 1,89 milions de tones del2007. Aquesta dinàmica va fer que la quotaque representaven les compres a l’estran-ger sobre el mercat interior descendís el2008 significativament, situant-se en un5%, mentre que el 2007 superava el 20%.

El fort creixement de les importacions deciment i clínquer que es va produir en eltrienni 2005-2007 i la posterior caiguda,es poden explicar per tres factors prin-

cipals relacionats amb la dinàmica de lademanda. En primer lloc, per les compresa l’exterior de clínquer de les plantes demòlta i elaboració de ciment d’algunesempreses dedicades a la producció de pre-fabricats de formigó. D’altra banda, perquèen els moments de major pressió del con-sum alguns productors catalans de cimentvan recórrer en ocasions a les importacionsde clínquer, per tal de cobrir les puntes dedemanda i poder desenvolupar les ope-racions de manteniment dels forns senseaturar el procés de producció de ciment. Untercer factor, encara que la seva incidènciaés comparativament menor, deriva del fetque una part de les importacions –especial-ment algunes partides que entren pel portde Palamós– tenen com a destinació finalzones de fora del Principat. De la mateixamanera, una part de la producció de lesfàbriques catalanes també va destinada aaquests mercats geogràficament propers,cosa que explica que el volum de produc-ció sigui superior al conjunt de les vendesinteriors i les exportacions.

Com a contrapartida a la baixada de lesimportacions, la major feblesa de la deman-da interior va fer que l’esforç, amb vista alsmercats exteriors, augmentés de tal maneraque les exportacions van experimentar uncreixement d’un 83,1% el 2008 en relacióamb l’exercici anterior. Concretament, esva assolir una xifra absoluta superior al migmilió de tones, valor al que no s’havia apro-ximat aquest flux comercial des de l’any2001. De fet, el volumde les exportacions de

ciment en el bienni 2006-2007 va ser lleuge-rament superior al quart de milió de tones,quantitat que representa la xifra de vendesa l’exterior d’aquest producte més baixade les tres darreres dècades. Tot i que enrelació amb la producció total les vendesde ciment a l’exterior del 2008 representa-ren un percentatge bastant moderat –d’un7,6%–, aquest valor superà àmpliament laparticipació percentual dels set exercicisanteriors, ja que en el període 2001-2007 elpes específic de les exportacions de cimenten relació amb la producció es va moureentre un mínim del 2,7% i un màxim del6,8%. Aquests valors, però, contrasten ambla rellevància que assolien les vendes deciment a l’estranger en períodes precedentsde menor fortalesa de la demanda interior–en el quadrienni 1994-1997més de lamei-tat de la producció catalana de ciment es vadestinar als mercats estrangers.

Cal apuntar que, en general, l’estratègiacomercial dels fabricants passa per donarprioritat als compradors del mercat interior,que constitueixen la part més important iremunerativa de la seva cartera de clients,mentre que les exportacions ocupen unlloc subsidiari que facilita l’optimització enla utilització de l’equipament productiu icomplementa la xifra de negoci en condici-ons desfavorables delmercat. Tanmateix, elscimenters catalans també tenen en compteels mercats exteriors, atès que qualitativa-ment tenen una certa importància –ja queles exportacions es concentren, especial-ment, en productes dels estàndards de

Figura 73. Consum de ciment en alguns països membres del Cembureau 2007Kg per càpita

380Letònia

0 300 600 900 1.5001.200

239Regne Unit

605Turquia

606Suïssa

257Suècia

1.268Espanya

798Eslovènia

464Romania

738Portugal

433Polònia

430Noruega

366Holanda

1.443Luxemburg

782Itàlia

1.184Irlanda

397Hongria

331Alemanya

497República Txeca

401França

392Finlàndia

490Estònia

340Dinamarca

689Croàcia

567Bulgària

576Bèlgica

690Àustria

Font: Cembureau.


qualitat més alts del producte– i que, d’altrabanda, tradicionalment han jugat un paperrellevant per a les firmes catalanes, perme-tent en situacions de feblesa de la demandamantenir uns nivells de producció més alts.Per aquests motius, fins i tot en condicionsde gran vigor del consum domèstic, lesempreses tenen interès en mantenir unacerta presència en els mercats exteriors.

Com a resultat de la notable contraccióregistrada en les importacions i de l’aug-ment de les vendes a l’exterior, l’any 2008va canviar el signe negatiu de la balançacomercial del subsector, que s’havia man-tingut des de l’exercici 2002, assolint-seun saldo superior a les 200.000 tones. Vala dir que el 2002 va començar la situacióde dèficit en els intercanvis de cimentamb l’exterior, que va arribar a un valormàxim de més d’1,6 milions de tones el2007, mentre que en èpoques anteriorsles exportacions de ciment havien assolitxifres força importants, notablement supe-riors a les importacions. En termesmoneta-ris, la contracció registrada per les compresa l’exterior va ser una mica més moderadaque en volum, d’un 78,7% enfront d’un83,6%. En el cas de les exportacions, encanvi, s’aprecià un augment força mésnotable en unitats que en valor, d’un 83,1%enfront d’un 17,5%, cosa que, en definitiva,

revelà una reducció considerable en elspreus unitaris del ciment exportat.

Des del punt de vista territorial, cal destacarque l’any 2008 el consum de ciment varetrocedir sensiblement a les quatre pro-víncies catalanes, si bé a Tarragona ho vafer en un percentatge superior a la mitjana,mentre que a les altres tres es va produir lasituació inversa. Així, enfront d’un descensglobal d’un 22,7% en el conjunt de Catalu-nya, en la demarcació de Tarragona la bai-xada va ser de gairebé 7 punts percentualsmés elevada, en tant que a Barcelona lareducció fou una mica més moderada queen el conjunt català –entorn a 1 punt per-centual menys–, a Girona la disminució esva alinear amb el valor global i a Lleida es vaapreciar l’evolució menys desfavorable –5,5punts percentuals menys que en el con-junt català. En general, les diferencies en elcomportament de les quatre províncies espoden associar, principalment, a la marxadels grans projectes d’infraestructures i alritme al que es van completant algunesd’aquestes obres, com és el cas de la líniade ferrocarril d’alta velocitat. Tanmateix, calassenyalar que la província de Barcelonarepresentava l’any 2008 una mica més del60% del consum català de ciment, amb laqual cosa les variacions que afecten aquestàmbit territorial tenen un impacte relatiu

netament superior al que es deriva de lesmodificacions que registren la resta deprovíncies.

En el trienni 2004-2006 els preus del cimenta Catalunya van mantenir un comporta-ment força moderat, ja que augmentarena una taxa anual similar a la de l’indicadorgeneral de preus i, en general, inferior al’increment registrat a la major part delsmaterials de construcció. No obstant això, lacontinuïtat de la pressió de la demanda i lespujades d’alguns dels costos es va traduirel 2007 en tensions alcistes del preus, queregistraren una pujada entorn al 10%. L’any2008 els preus del ciment es van mantenirestables, malgrat la feblesa de la demanda,si bé en algun cas baixaren una mica per lavia de millorar les condicions de pagamento introduir bonificacions. Per la seva banda,l’evolució dels costos de l’activitat es vancaracteritzar el 2008 per un creixement,derivat, principalment, de l’evolució delspreus de l’energia i dels nòlits. En aquestsentit, cal tenir en compte quemés del 35%dels costos totals de producció del cimentcorrespon als costos energètics, amb la qualcosa l’impacte de la seva variació és forçaimportant. En relació amb el cas concret del’energia elèctrica, s’ha d’esmentar que, toti que les empreses cimenteres estan acolli-des al règim de manteniment de tarifes, el

Figura 74. Evolució de la producció i de les exportacions de ciment (*) a Catalunya. 1999-2008Tones

Producció

Exportacions

0

6.000.000

4.000.000

5.000.000

3.000.000

1.000.000

2.000.000

10.000.000

9.000.000

7.000.000

8.000.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

(*) Inclou exportacions de ciment i clínquer.Font: Ciment català.

Figura 75. Evolució de les vendes i importacions de ciment a Catalunya. 1999-2008Tones

0

4.000.000

3.000.000

2.000.000

1.000.000

8.000.000

9.000.000

10.000.000

5.000.000

6.000.000

7.000.000

20001999 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Importacions

Vendes interiors deles empreses catalanes

Font: Ciment català.


fet de treballar durant les 24 hores del diaprovoca que no es pugui aplicar la tarifabàsica al conjunt del seu consum. Això, unita la pujada de preus de l’ordre del 30% queva registrar l’electricitat el 2008, derivada enbona part per la liberalització del mercat, vaincidir de manera notable sobre la facturaelèctrica dels productors de ciment.

Pel que fa a les inversions, els principalsesforços que s’han realitzat en els darrersexercicis a les plantes catalanes han anatdestinats a introduir millores de caràctermediambiental, en especial a la reducciód’emissions de pols, la captació de partícu-les i la disminució de les emissions de gasos,esforços que han tingut continuïtat durantel 2008. D’altra banda, la comprovació ambun conjunt d’assaigs i controls que la utilit-zació de llots i fangs de depuradores coma combustible en els forns de les fàbriquesde ciment proporciona resultats favorables–ja que l’emissió de gasos no varia subs-tancialment– i que des del punt de vistaambiental permet reduir les emissions deCO

2comptabilitzades, va permetre que tres

plantes catalanes obtinguessin l’autoritza-ció per utilitzar aquest tipus de productescom a combustibles. Això comporta undoble avantatge en la mesura que es des-trueix un volum important de residus senseefectes negatius rellevants. L’any 2008 tansols la planta de Vallcarca de CorporaciónUniland seguia utilitzant aquests llots enla combustió, mentre que les altres dues,pertanyents a Cemex i Lafarge, es preveuque ho facin properament.

Formigó preparat

En línia amb el conjunt de la construcció,l’exercici 2008 va comportar per al subsectordel formigó preparat una contracció consi-derable del ritme d’activitat. Això es posàde manifest amb una especial intensitat apartir del segon trimestre de l’any, ja queen els primers mesos la marxa encara va serrelativament positiva. Lògicament, les con-dicions de la demanda es van traduir en unaevolució força paral·lela a la del consum deciment, atès que el subsector del formigópreparat és el destinatari d’aproximadamentel 70% de les vendes interiors d’aquest pro-ducte. Val a dir que des del 1996 el consumde formigó –variable que es pot assimilarpràcticament a la producció, atès que estracta d’un article de consum immediat– hamantingut una dinàmica expansiva certa-ment notable, ja que entre el 1996 i el 2007el creixement anual de la producció deformigó va ser del 8,6%. D’aquesta manera,el 2007 el volum de producció va assolir unmàxim històric de 15,4 milions de m3. Lacaiguda de la demanda que va experimen-tar el subsector de l’edificació a partir de lasegona meitat del 2007 va repercutir ambintensitat sobre el consum de formigó enl’exercici 2008, de tal manera que la pro-ducció va caure fins als 11,3 milions de m3,cosa que en termes relatius suposà unadisminució d’un 26,7%.

Aquest retrocés s’ha de vincular, bàsicament,al canvi de tendència en l’activitat d’edifica-ció, al qual es pot atribuir la gairebé totalitatde la caiguda de la demanda, mentre quel’obra civil encara va mantenir un bon ritme.Tot i això, el nivell de producció de formigópreparat del 2008 va ser sensiblement infe-rior al dels anys precedents, situant-se enun nivell que superà lleugerament el volumdel 2001, però que fou clarament inferior ales xifres assolides en el període 2002-2007.Tanmateix, si el consum català de formigóper càpita es compara amb el que caracte-ritza els països veïns, al Principat els valorsde l’any 2008 eren encara relativament alts–lleugerament per sobre dels 1,5 m3 perhabitant, enfront valors d’entre 0,5 m3 i 1 m3

per persona del principals països europeus.Això deriva, en bona part, del dèficit compa-ratiu d’infraestructures que pateix Catalunya,que ha provocat un augment notable del’obra pública en els darrers exercicis, cosaque provoca que el consum de formigóes mantingui en cotes relativament altes,malgrat la forta contracció que ha viscut elsubsector de l’edificació l’exercici 2008.

En termes monetaris, la producció del sub-sector del 2008 va caure una mica més queen volum, atès que el preu per tona va baixarlleugerament per efecte de la feblesa de lademanda, tot i que també hi van incidir altresfactors. S’estima que el preu perm3 del formi-gó va caure entorn a un 3% de mitjana, cosaque va repercutir significativament sobre elsmarges empresarials, ja que la contracció deles vendes i la reducció dels preus van estaracompanyades d’un increment de costos.Les condicions de feblesa de la demandavan pressionar a la baixa els preus de venda,tot i que també hi va incidir en un sentitsimilar una de les singularitats que caracte-ritzen aquest subsector, que consisteix queen ocasions els clients es poden convertir encompetència, ja que per a obres d’una enver-gadura important les grans firmes construc-tores de vegades munten la seva pròpiaplanta de producció de formigó.

Pel que fa als costos de producció, espot estimar que van registrar en conjuntun augment d’un 3%-4%, ja que, si bé laprimera matèria fonamental del formigó–el ciment– va mantenir una estabilitat depreus i, fins i tot, per vies indirectes baixàquelcom, altres components del cost vanexperimentar un cert increment, com és elcas de la mà d’obra o l’electricitat. Tambéels costos de gestió van incidir desfavora-blement, ja que un descens important deles vendes, com el que es va produir, nopot donar lloc a una reducció dels costosde personal de la mateixa proporció. Encanvi, els costos de transport, de conside-rable importància en aquesta activitat, vanreduir-se lleugerament, com a resultat dela tendència en el mateix sentit dels preusdels combustibles de la segona meitat del’any. Com a resultat de la diferent evolucióde preus i costos, les empreses catalanesdel subsector van patir un descens dels

seus marges comercials i dels beneficis perunitat de producte, després d’haver seguitla dinàmica contrària en els anys anteriors.

Les actuacions de creació d’infraestructuresque es desenvolupen en els diferents àmbitsdel territori català provoquen alguns movi-ments en les necessitats de la demanda quedonen lloc a alguns reajustaments –tot i quepoc importants– pel que fa a la localitzacióde les plantes de fabricació de formigó exis-tents en el Principat. D’aquestamanera, l’any2008 es va tancar un nombre reduït d’instal-lacions de producció –unes sis o vuit– deltotal de centres operatius existents, que esmantingué al voltant de 290 –pertanyentsa 89 empreses–, mentre que es creà unaquantitat similar en zones geogràfiques dife-rents. Cal apuntar que el nombre total deplantes s’ha mantingut bastant estable enels darrers anys, bàsicament per dues raons.D’una banda, pel progressiu augment de lainversió que requereixen, a causa, sobretot,de les exigències en matèria de proteccióambiental, però, també, per les millorestecnològiques que es van incorporant. I,de l’altra, per les considerables dificultatsper aconseguir els permisos administratiusnecessaris. S’ha de tenir en compte que enaquesta activitat la proximitat de la plantad’elaboració al lloc de consum és fona-mental, no només per raons de cost, sinó,especialment, per la curta durada del tempsen què és viable la utilització del formigó,amb la qual cosa, amb poques excepcions,mantenir una planta ja instal·lada proporcio-na avantatges a les empreses sempre quepermeti una mínima utilització.

La desfavorable marxa del subsector durantel 2008 va tenir una inevitable repercussióen l’ocupació. Aquesta va disminuir en unaproporció similar a la del volum de produc-ció. Concretament, la plantilla global de lesempreses del subsector va disminuir al vol-tant d’un 25% i una pauta similar van seguirles companyies subcontractades en altresfuncions, especialment les de transport. Espot estimar que les empreses formigoneresproporcionen ocupació a unes 1.600 per-sones de manera directa, mentre que elsllocs de treball indirectes generats en altrestasques relacionades –com les de man-teniment, subministraments, etc.– es potestimar que ascendeixen a una xifra similar.Tenint en compte la dinàmica de la deman-da i les expectatives que afronta aquest sub-sector, les inversions durant el 2008 es vanreduir al mínim imprescindible, amb unapreferència clara per la liquiditat per partde les empreses, atès l’estoc excedentari decapital fix que existeix en la branca en relacióa les previsions d’evolució de la demanda.En un altre ordre de coses, cal apuntar queles condicions del mercat afavoreixen lesoperacions de fusió i d’absorció entre com-panyies, operacions que a escala internacio-nal es van produir ja en alguns casos durantel 2008. En cas de donar-se aquestes, es potesperar que afectin a grans unitats empre-sarials, que pateixen en major mesura pro-


blemes de finançament, atès que les petitesplantes de tipus familiar o similar podenmantenir-se encara que la demanda baiximolt, en la mesura que sónmés flexibles i enels darrers exercicis han pogut capitalitzar-sei amortitzar les inversions.

Altres materials destinatsa la construcció

En termes generals, l’any 2008 el subsectorintegrat per les empreses catalanes fabri-cants d’altres materials per a la construccióes va caracteritzar per una evolució clara-ment desfavorable, com a conseqüènciade la forta contracció de l’edificació, ja quela branca palesa una dependència de l’acti-vitat edificatòria gairebé total. S’estima quela demanda interna va experimentar unacontracció de l’ordre d’un 25% en volum,a causa de la important caiguda observadaal llarg de l’exercici, que es va aguditzar demanera clara en la segonameitat de l’any. Elsegment de l’obra nova fou el que va tenirun pitjor comportament, mentre que el dela rehabilitació i el manteniment va man-tenir unes condicions comparativamentbastant menys desfavorables. De fet, tot ique aquests segments d’activitat tambévan patir un retrocés, la seva intensitat vaser molt més moderada que en el cas dela construcció d’habitatges de nova plantai es pot situar entre un 4% i un 5%. Cal teniren compte que el parc català d’habitatgesté una elevada proporció d’unitats amb ungrau d’envelliment alt –en xifres absolutes,el nombre d’habitatges de Catalunya, prin-cipals i secundaris, construïts abans de l’any1970 s’aproxima a 1,7 milions i els anteriorsa 1980 superen els 2,5 milions, xifra queequival a més del 60% del parc existent–,i, per tant, la necessitat d’emprendre ope-racions de rehabilitació i millora resultaen bastants casos indefugible. Tanmateix,una part apreciable de la rehabilitació valligada a l’adquisició d’habitatges de segonamà, amb la qual cosa la caiguda d’aquestademanda –que en el cas de Catalunya l’any2008 es va reduir en pràcticament un 50%,més encara que les transaccions d’habitat-ges nous– repercuteix de manera impor-tant sobre aquest segment d’activitat.

Malgrat la contracció de la demanda, elspreus dels productes del subsector, un tantheterogenis, van experimentar el 2008 unlleuger augment. Es calcula que van pujarde mitjana un 2,5-3%, amb la qual cosaes pot estimar que la facturació de lesempreses fabricants d’altres materials deconstrucció es va caracteritzar el 2008 peruna caiguda una mica més moderada quela registrada en termes de volum, cosa a laqual hi va contribuir el moderat incrementdels preus tant en el mercat intern com enels mercats exteriors. En conjunt, les plantesde producció del subsector van mante-nir uns nivells d’utilització de la capacitatinstal·lada netament inferiors als de l’anyanterior i la tendència al llarg de l’exercici vaser d’una progressiva reducció, fins arribar

en els darrers mesos a un grau d’utilitzacióde capacitat d’entre el 60% i el 65%.

Els costos de producció van mantenirdurant el 2008 una relativa estabilitat, ambuna tendència global a la contenció, peròsense que s’apreciessin baixades rellevantsen gairebé cap cas. Algunes primeres matè-ries van experimentar increments de preusapreciables en els primers mesos de l’any,com és el cas del coure i de l’alumini, peròel comportament es va revertir de maneraclara durant la segona meitat de l’exercici.Les desfavorables condicions generals queva travessar la construcció van incidir nega-tivament sobre el nivell d’ocupació delsubsector. Més específicament, la plantillaglobal de les empreses va reduir-se el 2008al voltant d’un 15% respecte a finals del2007. D’altra banda, cal apuntar que a lesempreses amb un grau d’internacionalitza-ció més elevat, la creació d’ocupació es vatendir a desplaçar en major mesura als cen-tres de producció de l’estranger en aque-lles activitats més directament relacionadesamb els processos de producció, mentreque a les plantes catalanes les funcions demàrqueting, disseny, gestió, administració,etc. es tendeix a mantenir els llocs de treballi, fins i tot, generar-ne algun, mentre queles activitats directament vinculades amb laproducció seguiren la pauta contrària.

Tot i que la contracció de la demandaexterna no va assolir la intensitat registra-da pel mercat domèstic, la caiguda de lesexportacions del 2008 va ser a l’entornd’un 20%. Entre les partides amb un majorpes econòmic en les vendes a l’exterior, calesmentar que les que van experimentaruna davallada especialment elevada forenels aparells sanitaris ceràmics, amb unareducció superior al 40%. Més moderades,però també significatives, van ser les bai-xades registrades per alguns altres grupsde productes amb una rellevància dins deles exportacions de materials de cons-trucció, com van ser els articles ceràmicsd’ús domèstic i ornamental, les rajoles,els productes de pedra i els abrasius, quees van situar entre un 8% i un 15%. Elcomportament més favorable va corres-pondre als productes ceràmics refractarisi als productes de guix, que van registraren ambdós casos un increment significatiude les exportacions. Malgrat que no es potparlar de mercats exteriors que durant el2008 hagin palesat un cert dinamisme –nitan sols alguns, com els de Rússia o la Xina,que en anys anteriors van tenir un vigorconsiderable–, en línies generals els païsossud-americans van resistir una mica millor.

Per la seva banda, les importacions catala-nes van experimentar l’any 2008 un descensd’entre un 12% i un 15% en termes corrents,derivat, òbviament, de la feblesade l’activitatd’edificació. Els retrocessos més acusats esvan produir en els mateixos capítols que enel cas de les exportacions. Així, els segmentsde rajoles, aparells sanitaris, productes de

guix, productes de formigó, productes depedra i abrasius van registrar disminucionscompreses entre un 10% i un 25%. El grupdels productes ceràmics refractaris va ser undels que van escapar de la pauta generalde reducció, de tal manera que les sevesimportacions van créixer més d’un 20%. Uncomentari especial mereix el capítol delsciments, en el qual les compres a l’exteriorvan baixar gairebé un 80% en termes devalor, mentre que les exportacions creixienprop d’un 20%, a causa de les peculiarscaracterístiques de l’oferta en aquestaindústria, amb un elevat grau de concentra-ció i amb evidents rigideses per respondrea un increment molt fort de la demanda.El singular comportament d’aquest capítolva incidir notablement en el resultat globaldels intercanvis amb l’exterior de materialsde construcció, ja que, a causa del canvi designe del saldo en aquesta partida la taxade cobertura del conjunt del sector vamillorar en 10 punts percentuals. En canvi,si es descompten del total els intercanvis deciments, l’evolució va ser la contrària, és adir, d’un deteriorament del saldo comerciali d’una baixada significativa de la taxa decobertura, que, no obstant això, es va man-tenir folgadament per damunt del 100%.


Entre els diversos esdeveniments empre-sarials del 2008 cal destacar la continuïtatde l’expansió internacional de CorporacióEmpresarial Roca, malgrat les dificultats del’entorn. Aquesta actuació s’ha d’inserir enl’estratègia desplegada per aquest grupempresarial a partir de l’any 2005 de centrar-se en el segment de productes per a banys,retirant-se de les línies de producció decalefacció i climatització i ampliant mercatsa les zones geogràfiques amb un majorpotencial de creixement. En aquest sentit,el 2008 va invertir 112 milions d’euros peradquirir el 50% del capital social que encarano controlava de l’empresa índia ParrywareGlamourooms, fent-se, així, amb la totalitatde la propietat de l’empresa. Aquesta firmaposseeix una quota superior al 40% en elmercat indi de sanitaris, el qual constitueixuna de les plataformes d’expansió interna-cional més importants per al grup català.Igualment, va adquirir el 50% de les accionsde la companyia Cosmic, productora decomplements i accessoris de bany de gam-ma alta i que, amb dues plantes de produc-ció, factura al voltant de 22 milions d’euros.

En contrapartida, cal apuntar que el 2008 laCorporación Empresarial Roca es va veureafectada significativament per la caigudade la demanda. Tot i això, la companyia vamantenir els seus plans d’inversió per a laplanta de Gavà, que comportaren destinar11 milions d’euros a la millora de les instal-lacions i al llançament de nous productes.


3.13. Producció i primera transformacióde metalls (ferris i no ferris)L’any 2008 el sector de producció i primera transformació de metalls es va carac-teritzar per un fort retrocés de la producció, que en el cas de Catalunya fou moltsuperior al d’Espanya. Paral·lelament, l’ocupació també va disminuir però mésmoderadament, si bé també ho va fer més al Principat. En canvi, l’evolució de lesexportacions catalanes va aconseguir mantenir un creixement positiu, derivat deles vendes a l’estranger de productes ferris, mentre que les importacions van caurenotablement.


Producció – –

Ocupació –

Preus +

Exportacions +


Trets del sector

El sector de producció i primera transfor-mació de metalls es pot dividir en dosgrans apartats: la metal·lúrgia fèrria i lametal·lúrgia no fèrria. La primera comprènla producció del ferro i de l’acer i la pri-mera transformació d’aquests materials.Per la seva banda, la metal·lúrgia no fèrriaestà constituïda per les activitats de trans-formació de l’alumini, del coure i d’altresmetalls no ferris.

El sector de producció i primera transfor-mació de metalls està estretament vin-culat a les primeres matèries, i des delpunt de vista de la demanda esdevé elsuport fonamental de la transformaciómetal·lúrgica, atès que una bona part delsproductes intermedis que utilitza aquesta

última són fabricats per empreses de labranca. A conseqüència del gran nombrede demandants, la marxa de la producciói primera transformació de metalls depènde l’evolució de l’economia en generali, més específicament, de la marxa deles activitats industrials, tant relatives a lademanda de béns de consum –mitjançantbranques com per exemple l’automoció–com a la de béns d’inversió –a través desubsectors com ara la construcció de bénsd’equipament–, i de la construcció.


Internacional

L’any 2008 el sector de producció i pri-mera transformació de metall en l’àmbit

internacional va registrar un descens de laproducció després d’un període de nota-ble expansió. El retrocés de la demanda iles dificultats per aconseguir finançamenti liquiditat van ser les causes principals.Tanmateix, cal assenyalar que alguns delspaïsos que han registrat els augments méselevats en la producció d’aquest sectorencara van mantenir taxes de creixementdurant el 2008. No és aquest, però, elcas de la Unió Europea, on la produccióreal va caure el 3%, després de dos anysconsecutius d’increments (4,7% el 2006 i1,7% el 2007). L’ocupació també va retro-cedir el 2008, però a un ritme més suau–d’un 0,2%–, si bé cal destacar que aquestave retrocedint des de l’any 1995 quan esva iniciar la sèrie. Els preus finals del sectorcomunitari van palesar, igual que el 2007,una important tendència a l’alça, impulsatsper l’augment dels costos de les primeresmatèries durant la primera part de l’exer-cici, que va fer que en el conjunt del 2008registressin un encariment notable. Per laseva banda, els salaris van créixer quelcomper sota d’un 3%.

Com és tradicional, en l’evolució delsector s’ha de diferenciar entre els dosapartats que el configuren. D’una ban-da, la metal·lúrgia fèrria, que en elsúltims temps ha estat immersa en unprocés continu de reestructuració a nivellmundial, motivat, entre altres factors, peruna reducció en el consum –a causade l’aparició de productes substitutius ide l’augment de la qualitat dels béns–,per un increment de la competència enels mercats internacionals –sobretot, depaïsos en vies de desenvolupament ide països de l’est d’Europa–, i pels can-vis tecnològics en els sectors consumi-dors –que es resumeixen en un menorconsum de productes de ferro i d’acer.Aquest procés ha provocat en el cas dela fosa i de la forja un descens de la sevaimportància en termes de producció id’ocupació, amb independència del cicleconjuntural. Paral·lelament, s’ha de des-tacar el procés de concentració de l’ac-tivitat que ha caracteritzat la producciód’acer a escala internacional, encapçalatper grups com Mittal Steel i Arcelor.

D’altra banda, en els darrers anys lametal-lúrgia no fèrria ha experimentat, en líniesgenerals, un dinamisme continuat. Aixòés a causa de diversos factors, com ara laintroducció dels productes fabricats ensectors nous –alguns dels quals han estattradicionalment consumidors de bénsproduïts en ferro o acer– o la diversa natu-ralesa de les branques consumidores. Lademanda de metalls lleugers està vivintuna etapa de forta expansió, atès el seu úsen un nombre cada vegada més gran deproductes, des d’automòbils fins a llaunesde begudes. Per exemple, actualment elconsum d’alumini a nivell mundial és delvoltant dels 32 milions de tones, i es pre-veu que es dupliqui abans del 2020.

Classificació del sector de producciói primera transformació de metalls (ferris i no ferris)

Metal·lúrgia fèrria

Producció de ferro i acer•Siderúrgia (fabricació de ferro colat en forma de lingots a partir de minerals imitjançant alts forns).•Acereria (producció d’acer a través de forns elèctrics, a partir de ferro colat o béde ferralla).

Primera transformació de ferro i acer•Fosa (obtenció de peces a partir de la fosa de la primera matèria i la utilització demotlles).•Forja (fabricació de productes a partir de desbastos o de laminats procedentsd’acereries, mitjançant tècniques de deformació).•Sinterització (fabricació de productes a partir de pólvores metàl·liques i en unasola fase, mitjançant motlles i sense manipulació posterior).

Metal·lúrgia no fèrria

AluminiCoureAltres metalls no ferris (zinc, plom, etc.).


Espanya i Catalunya

L’any 2008 la producció real del sectorde producció i primera transformació demetalls va experimentar una forta cai-guda a Espanya, si bé va ser encara mésimportant a Catalunya, on la produccióva disminuir un 14,3%, més del doble queal conjunt de l’Estat. Aquesta evoluciótrenca la tònica positiva del sector al Prin-cipat registrada el 2007. La contracció delsector va ser conseqüència de l’entradaen recessió de la construcció i, també, del’alentiment de les branques industrialsdemandants, un alentiment que a la sego-

na meitat de l’exercici es va convertir enrecessió en la majoria d’aquests sectors.

La contracció de l’activitat va anar acom-panyada d’una davallada de l’ocupació delsector, caiguda que a Catalunya va ser forçasimilar a la registrada l’any 2007. Val a dir queal Principat l’ocupació a la branca de la pro-ducció i primera transformació del metall jas’havia ajustat a la baixa en el període 2003-2005. De fet, el 2008 el nombre d’assalariatsdel sector es va reduir un 5,3% al Principati un 3,8% al conjunt d’Espanya, enfront,respectivament, del descens d’un 5% i del’augment d’un 3,8% del 2007.

En canvi, s’ha d’esmentar que els preusindustrials van accelerar lleugerament elseu ritme de creixement durant el 2008respecte del 2007, si bé deixaren enrere lespujades importants d’exercicis anteriors. ACatalunya, aquests van augmentar el 2008un 3,8% de mitjana anual (3,1% el 2007)i a Espanya ho van fer un 6,1% (5,6% el2007). D’altra banda, els costos laboralsvan créixer a l’entorn d’un 6%, per sobre deles ja importants pujades del tres exercicisanteriors, en què va estar al voltant del 4%.D’entre la resta de costos, cal destacar queel descens del preu del petroli en la sevavarietat Brent del Mar del Nord va contri-


El sector de la producció i primera transformació de metalls téuna llarga tradició a Catalunya. El seu origen es remunta als seglesXIII, XIV i XV, amb el naixement i el desenvolupament d’una tècnicagenuïnament catalana per a l’obtenció del ferro a partir de mine-ral dels Pirineus –la farga catalana. Aquest material constituïa laprimera matèria per als processos de transformació posteriors,que es van dinamitzar al Principat sobretot en els inicis de laindustrialització i durant el segle XIX.

Les branques que formen part de la producció i primera trans-formació del ferro i de l’acer –la metal·lúrgia fèrria– suposen con-juntament el 72% del conjunt del sector, en què destaquen lesacereries i la fosa. En el segment de la siderúrgia s’ha d’apuntarque Catalunya no disposa de cap instal·lació, a causa de la mancade primeres matèries. Per la seva banda, les acereries han tinguttradicionalment una certa rellevància al Principat. Tanmateix, vanexperimentar una forta reestructuració durant els anys vuitantaen el marc del Pla de Reconversió de l’Acer Comú, procés quees va estendre fins al començament de la dècada dels noranta.Actualment, en aquest segment només opera a Catalunya l’em-presa Compañía Española de Laminación (CELSA), que comptaamb dues plantes productives (Castellbisbal i Sant Andreu de laBarca) i fabrica transformats d’acer per a la construcció (barrescorrugades, platines, perfils, fils de màquina, etc.). En l’especiali-tat de la fosa, Catalunya concentra el 19% de l’ocupació i el 23%de la producció estatal, amb una trentena d’empreses fabricants,entre les quals destaquen les que operen en l’àmbit de la fosade ferro, majoritàriament abocades a la indústria de l’automoció.

A Espanyal’any2005escomptabilitzaven141foneries, amb16.971ocupats, una producció d’1.156.297 tones i una xifra de factura-ció de 2.176 milions d’euros. En el segment de la forja, amb unaproducció estatal de 263.713 tones netes i de 448 milions d’eu-ros el 2005, l’activitat del Principat és poc significativa. Pel quefa a la sinterització, més de la meitat de la producció espanyola–integrada per mitja dotzena d’empreses– es localitza a Catalu-nya, on s’ubiquen les dues principals firmes fabricants.

Per la seva banda, les activitats que configuren la metal·lúrgiano fèrria suposen gairebé un 28% de la producció total delglobal del sector català de producció i primera transformació demetalls. El principal segment és el de l’alumini i les seves manu-factures, seguit del coure. La resta d’especialitats tenen un reduïtpes específic al Principat. El teixit empresarial és constituït, fona-mentalment, per firmes de petita i mitjana dimensió, que operensobretot en activitats transformadores, fabricants de productesintermedis o acabats, mitjançant tècniques com, per exemple, lafosa, la injecció o l’extrusió.




Volum de negoci sobre el total del sector a Espanya 10,5%



Figura 76. Evolució de la producció i de l’ocupació. 2003-2008Percentatge de variació anual en termes reals

–20

–15

–5

5

–10

0

10

15

Ocupació

Producció real

2008200620042003 2005 2007

Font: Institut d’Estadística de Catalunya i Generalitat de Catalunya.


buir a la moderació dels costos energèticsen el conjunt de l’any 2008.

Les xifres de comerç exterior del 2008 vandeixar enrere el fort dinamisme registraten anys precedents, fonamentalment perl’alentiment generalitzat de l’activitat enl’àmbitmundial. Val a dir, però, que a Catalu-nya es van veure més afectades per aquestaevolució les importacions que les exporta-cions. Efectivament, les vendes a l’exteriorvan mantenir una tònica encara favorable,en créixer un 1% nominal el 2008, deixantenrere, això sí, les pujades superiors al 20%dels tres exercicis anteriors. En canvi, lesimportacions van disminuir un 14% el 2008,després d’haver crescut el 6,2% el 2007.

Cal esmentar que el creixement de lesexportacions del 2008 va venir determinatper un comportament dispar dels seuscomponents, lametal·lúrgia fèrria i lametal-lúrgia no fèrria. Si bé les vendes a l’exteriorde les primeres van augmentar un 9,1%, lesde les segones van caure un 11,5%. Comés habitual, el primer mercat exterior enimportància del sector català va ser la UnióEuropea, especialment França, Alemanya,Itàlia, Portugal i Gran Bretanya, que con-juntament representaren un 60% del total.Les exportacions a aquests països van dis-minuir el 2008, excepte les dirigides a GranBretanya, que van créixer un 31,3% en elconjunt de l’any. En aquest sentit, tambécal destacar el dinamisme de les vendes aaltres països, com Algèria i Turquia –dina-misme que els va situar com el sisè i el setèclients més importants de Catalunya el2008–, i també al Marroc –que va mantenirla posició tretze en el rànquing de mercatsmés importants. Així mateix, cal destacarla rellevància de països com la Xina, on lesexportacions catalanes van disminuir, tot ique mantingueren la quota de mercat –laXina va ser el vuitè client més notable delPrincipat el 2008.

La disminució de les compres a l’exteriordel sector català de producció i primeratransformació de metalls del 2008 va ser

conseqüència tant de la caiguda de lesimportacions de la branca de la metal·lúrgiafèrria (10,2%) com de la no fèrria (18,9%).Com és tradicional, la Unió Europea tambéva ser el principal soci comercial. Per països,destacaren clarament Itàlia, França, Alema-nya i Bèlgica, seguits de la Xina.

Finalment, cal apuntar que el creixementde les exportacions enfront del descens deles importacions va permetre el 2008 unareducció del dèficit comercial del sector alPrincipat, per segon any consecutiu, si béel 2008 el descens va ser força més impor-tant –d’un 26% enfront del 7% del 2007.


Producció d’acer i ferro

• Internacional

L’any 2008 el subsector de la producciód’acer i de ferro –siderúrgia i acereries– varegistrar una reducció de la producció anivell internacional, que va tenir el seu ori-gen a pràcticament tots els principals paï-sos fabricants, tant a la Unió Europea coma Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i elconjunt de països de la antiga URSS –queactualment formen la Commonwealthof Independent States (CIS)–, després d’ha-ver seguit una tendència molt positiva enels darrers exercicis. Tanmateix, a l’Àsia,en particular a la Xina, i a l’Orient Mitjà laproducció va augmentar l’any 2008, si bého va fer a un ritme inferior al dels anysanteriors, que van ser de forta expansió.També destacà la favorable evolució dela branca de producció d’acer i de ferro aCorea del Sud i, en menor mesura, a l’Índiai a alguns països de l’Europa de l’Est, comBòsnia i Herzegovina, Croàcia i Sèrbia, queencara van registrar un creixement de laproducció, si bé el pes relatiu d’aquestspaïsos a l’oferta i demanda mundials éspoc significatiu.

La caiguda de laproducciómundial d’acerbrut es va accelerar des del mes de setem-bre fins a finals de l’any, de tal manera queen el conjunt del 2008 el descens fou d’un1,2% en volum, situant-se, així, en 1.329,7milions de tones. Després d’exercicis d’unaexpansió notable de la producció, el canvide tendència s’explicà per la davalladadel PIB i de la producció industrial a nivellmundial, originat, principalment, per la crisifinancera que va començar l’estiu del 2007,però que va esclatar més fortament a partirde l’estiu del 2008. Malgrat aquest contextinternacional, la Xina va ser el primer paísque aconseguí produir més de 500 milionsde tones d’acer en un any, un 2,6% mésque el 2007. D’aquesta manera, la Xinava assolir el 38% del total de la producciómundial el 2008. Aquesta favorable evolu-ció va ser la que explicà, principalment, elcreixement de la producció d’acer brut al’Àsia, que fou d’un 1,9% el 2008. A l’OrientMitjà també es va registrar un incrementde la producció, d’un 1,2%, mentre que ala resta d’àrees aquest patí una contracció–d’un 7,4% a Àfrica, d’un 5,6% a Europa,d’un 5,5% a Amèrica del Nord, d’un 4,1%al conjunt d’Austràlia més Nova Zelanda id’un 1,4% a Amèrica del Sud. Per la sevabanda, el consum mundial d’acer es vacaracteritzar el 2008 per una reducció envolum d’un 1,4%, fins a 1.197,4 milionsde tones, després de dos anys de fortdinamisme, amb creixements del 6,6% el2007 i del 7,5% el 2006. Aquesta evoluciós’explicà, sobretot, per la caiguda de lademanda d’aquesta primera matèria a laUE-27, als Estats Units i a Rússia. Ara bé,aquesta va ser parcialment compensadapels augments de la demanda d’Àsia, i, enmenor mesura, pels de l’Amèrica Centrali l’Amèrica del Sud, l’Orient Mitjà i Àfri-ca. Dintre d’Àsia, cal assenyalar el paperdestacat de la Xina –principal fabricant idemandant mundial–. Malgrat la pèrduade dinamisme de la seva demanda d’acer,aquesta encara va registrar un creixementd’un 2,9% el 2008.

Figura 77. Comerç exteriorPercentatge de variació anual en termes corrents

Exportacions

Importacions

2008

–20

0

–10

10

20

30

2007

6,2

28,4

–14

1



Paral·lelament, la producció mundiald’acer inoxidable va disminuir en termesreals el 2008, per segon any consecutiu.La davallada fou de gairebé un 7%, inten-sificant el descens d’un 2% del 2007, coma conseqüència de la menor demandaprovocada per la crisi econòmica mundial.A Amèrica la producció va caure un 11% el2008, esdevenint la contracció més fortade les registrades a qualsevol altre conti-nent. Així mateix, la producció d’acer ino-xidable també va reduir-se a l’Àsia –d’un10,3% excloent la Xina–, a l’Europa Centrali de l’Est –d’un 8,6%–, a l’Europa Occidentali Àfrica –d’un 4,8% cadascuna– i a la Xina–d’un 3,6%.

Els preus internacionals de la ferralla vancréixer durant bona part del 2008, desprésde la pujadamoderada amb què van tancarel 2007, però van recular fortament en elsdarrers mesos de l’exercici. Cal esmen-tar que a Europa el preu de la ferrallade demolició va registrar forts augmentsdurant el primer semestre del 2008, que,a més, s’acceleraren a mesura que avan-çaven els mesos. Tanmateix, a partir deljuliol aquesta pujada dels preus va perdreimpuls notablement i a partir de l’octubrecomençà a reduir-se, de tal manera que eldesembre era un 8,8% inferior al desembre

del 2007. Cal recordar que el preu de laferralla va registrar forts creixements en elperíode 2002-2004, es va reduir el 2005,tornà a augmentar el 2006, així com, també,el 2007, si bé a un ritme força inferior al del’any anterior. Els preus dels retalls nousvan créixer moderadament –d’un 1,8% eldesembre del 2008 en relació al mateixmes de l’exercici precedent–, després dedos anys d’augments elevats (16,4% el 2006i 5,2% el 2007). Per la seva banda, el preu dela ferralla fragmentada va caure gairebé un7% entre finals del 2008 i del 2007, trencantla tendència alcista dels dos anys anteriors,en què es van registrar augments de gaire-bé el 15% i el 7%, respectivament.

Els preus dels productes siderúrgics vanexperimentar una pujada notable durantla primera meitat de l’exercici 2008, quees convertiren en descensos a la segonameitat de l’any. Així, per exemple, elsproductes plans van veure reduïts els seuspreus de venda gairebé un 7% entre eldesembre del 2007 i el desembre del 2008,mentre que els preus dels productes llargses van mantenir estancats en el mateixperíode. Aquesta marxa dels preus, quecontrastà amb el comportament d’anysanteriors, s’explicà, principalment, per lareducció del consum.

• Espanya

AEspanya el subsector deproducció d’aceri de ferro va registrar el 2008 una disminu-ció de l’activitat, després d’anys de creixe-ments notables que l’havien dut a assolirresultats històrics en volum de fabricaciói facturació. Concretament, la producciód’acer brut va caure un 1,9% en termesreals, situant-se en 18.640 milers de tones.Tanmateix, l’evolució de la producció alllarg de l’any va ser dispar, en consonànciaamb el patró de la siderúrgia europea.Durant la primera meitat de l’exercici laproducció va experimentar màxims histò-rics, però a partir del mes de setembre lademanda interna es va frenar en sec i lesexportacions no van poder compensar-ho.La fabricació de laminats en calent –prin-cipal primera matèria de la indústria deprimera transformació– també va caure el2008, un 3,3%, sobretot per la notable cai-guda de la producció de productes plans(davallada d’un 7,2%), força superior a ladels productes llargs (descens d’un 1,3%).En paral·lel, el consum aparent d’acer vapatir el 2008 un descens de gairebé un 23%, molt per sobre de la disminució d’un0,9% del 2007. Així, aquest va passar de23,3 milions de tones del 2007 a 18 milionsde tones el 2008, la qual cosa suposà un

Figura 78. Evolució de la producció i del cosummundial d’acer brutPercentatge de variació anual en volum

–2

0

4

8

2

6

10

12

Consum

Producció

2008200620042003 2005 2007

Font: World Steel Association (Worldsteel).

Figura 79. Producció mundial d’acer segons àrees geogràfiques. 2008

UE-27 Europa Total mundialÀsiaXinaJapóEstats UnitsÍndia

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

–8

–4

–6

–2

0

2

4

6

8

Variació anual(escala dreta)

Producció(escala esquerra)

Milions de tones Percentatges

Font: World Steel Association (Worldsteel).


descens del consum mitjà per habitant de515 kg el 2007 a 390 kg el 2008.

Pel que fa als preus dels productes side-rúrgics, cal diferenciar entre els productesplans, com els laminats, i els llargs, comels perfils. Ambdós tipus de productesregistraren augments dels preus el 2008,però de magnituds força diferents. Així, elsprimers van trencar la tendència baixistade l’any anterior i registraren pujades degairebé un 7% pel que fa als galvanitzats, id’un 11% tant els laminats en fred com encalent. En canvi, els preus dels productesllargs van augmentar a un ritme superior–un 23% els perfils estructurals i una micamés d’un 30% tant els perfils comercialscom els rodons corrugats, molt per sobredels augments del 2007, especialment elsdarrers. Cal dir, però, que els preus de totsaquests productes van registrar incrementselevats i creixents fins a l’estiu, i desprésvan alentir-se notablement, i fins i tot en elcas dels preus dels productes galvanitzatsvan començar a disminuir lleugerament elsmesos de novembre i desembre.

Durantel2008 l’evolucióde lesexportacionsde productes siderúrgics va continuar sentmolt positiva, mentre que les importacionsvan retrocedir fortament com a conse-qüència de la caiguda de la demanda ide l’activitat en el mercat intern. A nivellestatal, les exportacions van experimentarun increment d’un 19% en volum, finsassolir els 9,2 milions de tones, per sobrede la pujdada del 15% de l’any anterior.Val a dir que en valor, les vendes a l’exte-rior van superar el 2008 les importacionsper primera vegada en molts exercicis, ensituar-se en 8.770 milions d’euros, enfrontdels 8,4 milions d’euros de les compres al’estranger. Aquesta evolució tan favora-ble de les exportacions posà de manifestl’esforç realitzat per les empreses siderúrgi-ques estatals davant el fre de la demandaen el mercat domèstic. Cal apuntar quela Unió Europea continuà concentrant lamajoria de les vendes estatals a l’estrangerde productes siderúrgics, si bé les exporta-cions a tercers països van registrar el 2008l’augment més elevat (75,8% en volum). Enaquest sentit, destacà Algèria com a quartdestí de les exportacions espanyoles.

Per la seva part, les importacions siderúr-giques espanyoles van palesar el 2008 uncomportament menys favorable que les

exportacions, en disminuir de 15 milionsde tones del 2007 a 11,6 milions de tonesel 2008 –d’un 22,2%–, i deixar enrere elsforts increments d’exercicis anteriors. Entermes monetaris la disminució va ser d’un12,4%. S’ha de destacar que el descens deles importacions es va intensificar en eldarrer trimestre del 2008, en consonànciaamb el fre de la demanda en el mercatinterior, i en particular les compres proce-dents de països tercers de fora de la UnióEuropea. En aquest context de caiguda,cal ressenyar que les importacions proce-dents de l’Índia van créixer, mentre que lesoriginàries de la Xina es reduïren conside-rablement, després del fort impuls registratel 2007. S’ha de recordar que en poc mésde tres anys la Xina va passar a convertir-seen el segon subministrador en importànciadel mercat espanyol, representant a l’en-torn d’un 40% de les importacions estatalsprocedents de tercers països.

En el cas deCatalunya els intercanvis comer-cials de productes siderúrgics amb l’exteriorvan registrar el 2008 un balanç menys favo-rable que en el conjunt de l’Estat pel quefa a les exportacions, que al Principat vancréixer un 8,5%. En canvi, les importacionscatalanes van caure menys que en el globalespanyol, al voltant d’un 10,5% en valor.

Primera transformaciódel ferro i de l’acer

Les especialitats de la fosa i de la forja sónactivitats madures, que es duen a termeamb tecnologia tradicional. Malgrat això,les innovacions de procés sempre hanestat importants. Aquestes especialitatsoperen majoritàriament en règim de sub-contractació, sobre la base de la qual lafabricació s’efectua sota comanda i a partird’especificacions definides pels clients. Elsproductes, per tant, són béns intermedisque s’integren com a components en unagran diversitat de sectors demandants, delsquals depenen fortament. Entre aquestsdestaquen, especialment, el material detransport i la fabricació de béns d’equi-pament. Per la seva banda, la sinteritzacióutilitza una tecnologia de procés forçaavançada, que requereix contínues inver-sions. Aquesta planteja una seriosa com-petència per a les tècniques tradicionalsde transformació de metalls, com són lafosa i la forja.

L’any 2008 el subsector de la primera trans-formació del ferro i de l’acer –fosa, forja isinterització– va experimentar a Espanyai a Catalunya un retrocés de l’activitat envolum, després d’haver tingut una evolu-ció positiva el 2007, que semblava deixarenrere el retrocés del 2006. Pel global dela branca es pot apuntar que la produccióen unitats es reduí enfront del creixementde l’exercici passat. Cal destacar que el des-cens de la producció en valor va ser inferior,gràcies a la pujada dels preus impulsadaper l’ascens dels costos de les primeresmatèries (especialment l’acer), així com perla millora en el mix de productes, és a dir,la fabricació de béns de major valor afegit.Per exemple, en els segments de la fosa ide la forja les peces produïdes estan cadavegadamés sotmeses a tasques de preme-canització o mecanització, a causa que elsclients externalitzen aquestes funcions i lesencarreguen als seus subministradors.

En el subsector de la forja la taxa d’utilitza-ció de la capacitat productiva instal·ladaes va reduir notablement durant el 2008,a nivells molt inferiors al 90% del 2007.De fet, en els darrers mesos de l’any ho vafer a un ritme del 50%. Per la seva banda,l’ocupació va caure, amb la finalizaciódels contractes temporals –que suposa-ven entre el 10% i el 15% de la plantilla– ipràcticament totes les empreses de l’es-pecialitat van obrir expedients de regu-lació d’ocupació, que afectaven la meitatde la plantilla.

Fins a l’estiu del 2008 l’evolució de la for-ja va experimentar una evolució positiva,però aquesta empitjorà notablement entreels mesos d’octubre i desembre, en què laproducció va registrar descensos a taxesde dos dígits, cada vegada més negativesa mesura que avançaven els mesos. En elconjunt del 2008 la producció va caure un4,5%, en volum, deixant enrere l’incrementdel 3,1% del 2007 i tornant al comporta-ment negatiu del 2006, en què el descensva ser del 4%. L’any 2008 els lliuramentsde peces forjades encara van augmentarun 0,8% en valor, gràcies al bon compor-tament registrat abans de l’estiu. Tanma-teix, l’intens creixement dels preus de lesprimeres matèries fins a l’estiu, en especiall’acer, es va traslladar als preus de les pecesforjades, de tal manera que les entreguesen unitats van caure un 3,6%. Cal destacarque la demanda va disminuir fortament enels darrers mesos del 2008.

La fosa també es va caracteritzar el 2008per una evolució poc favorable. El graud’utilització de la capacitat productivava disminuir fortament, del 95% el 2007 al86% el 2008. Aquest ajustament va ser mésimportant a l’especialitat de la fosa d’acer,atès que partia d’un ús de la capacitat defabricació superior al de la fosa de ferrol’any 2007. Tanmateix, ambdós segmentsvan registrar un descens fins a situar-se enel mateix nivell, un 86% el 2008. També

Taula 40. Evolució de la siderúrgia a Espanya. 2007-2008Percentatge de variació anual

Magnituds Producció Consum2007 2008 2007 2008

Acer brut 3,2% –1,9% –0,9% –22,9%

Laminats en calent 2,4% –3,3% –0,7% –

Plans 5,5% –7,2% 1,0% –

Llargs 1,5% –1,3% –4,3% –27,0%

Font: Unión de Empresas Siderúrgicas (UNESID).


cal assenyalar el bon comportament delmodelatge manual, dintre de la fosa de fer-ro, que experimentà un ús de la capacitatproductiva del 94,5% el 2008. A la fosa deferro es van patir descensos en l’entrada decomandes a partir del mes de setembre,just després de la propagació de la crisifinancera a nivell mundial. No obstant això,també en aquest cas l’evolució favorabledel segment de modelatge manual, quetingué una cartera de comandes de 112dies, va fer que en el conjunt de l’especiali-tat de fosa de ferro la cartera de comandesaugmentés de mes i mig el 2007 a gairebédos mesos i mig el 2008. Al segment de lafosa d’acer la cartera de comandes va sertambé de dos mesos i mig, pràcticamentigual que l’any anterior.

Durant el 2008 les exportacions del sub-sector es van caracteritzar per una evoluciópositiva, si bé no tant favorable com enl’exercici anterior. Val a dir que en algunssegments, com per exemple la fosa, s’apre-cià una recuperació de les comandes, des-prés d’uns exercicis de forta competènciainternacional en l’àmbit dels productes sen-zills i d’escàs valor afegit procedent d’em-preses de països asiàtics i del centre-esteuropeu. Aquesta recuperació s’explicà perles apreciables diferències de qualitat i ser-vei, que, no obstant això, no són suficientsper compensar l’avantatge d’una mà d’obramés barata. D’altra banda, al segment dela forja la diferenciació de les vendes per laseva destinació és força complicada, atèsque una bona part dels clients són empre-ses d’àmbit multinacional, i, a més amés, elsintercanvis amb l’exterior es realitzen majo-ritàriament incorporats al producte final(caixes de canvi, maquinària, etc.).

En el segment de la forja un 75% de la pro-ducció del 2008 es va destinar a les bran-ques clients de l’automoció, la construcciónaval, l’energia (petroquímica i eòlica, prin-cipalment) i els béns d’equipament (ferro-carril). En aquest sentit, cal destacar que el2008 es van registrar forts descensos de lademanda de motors, maquinària i eines.A la fosa, per la seva banda, les comandesprocedents del sector de l’automoció vandisminuir intensament a finals d’any, peranul·lacions o retardaments de projectes,i també ho van fer els projectes d’obrapública, que anaren disminuïnt en el trans-curs de l’exercici. En canvi, les comandesprocedents del ferrocarril es van mantenira bon ritme, a l’igual que les del sectornaval i la maquinària de bombeig, si bées tracten de branques clients amb moltamenys importància relativa. Destacà, però,el bon comportament de les comandesdel sector hidràulic i de les desalinitzadoresal segment de l’acer inoxidable.

Els preus de venda del subsector vanaugmentar en el conjunt de l’any 2008,com a conseqüència de l’augment delspreus de les primeres matèries i dels cos-tos energètics. A Espanya els preus de la

peça d’acer forjat van augmentar un 8,4%entre els mesos de desembre del 2007 i dedesembre del 2008, enfront del 10% regis-trat en el mateix període de l’any anterior.En canvi, els preus de la peça de ferro foscresqueren un 12,5%, notablement persobre de l’1% del 2007. Els preus de lapeça de ferro forjat es van incrementarun 8,4% entre el desembre del 2007 i eldesembre del 2008, enfront de la pujadadel 10% de l’exercici passat, mentre queels de la peça d’acer fos augmentarenun 12,5%, el doble que el 2007. Igual quel’any passat, aquestes pujades van obeir,principalment, al creixement dels preusde primeres matèries i productes semi-elaborats que va patir el subsector. Con-cretament, en el cas de l’acer per a la forja,input que representa a l’entorn del 40%del preu final de la peça, la pujada del preufou d’un 8%, que es va afegir als augmentsdel 10%, del 8% i del 20% dels tres exerci-cis anteriors. A la fosa, per la seva banda, elcost de la ferralla, principal primera matè-ria, es va reduir al voltant d’un 9%, desprésde dos anys d’increments consecutius (4%el 2007 i 20% el 2006). Pel que fa la fosa,però, cal afegir que els preus de la resta dematerials es van mantenir en les cotes ele-vades assolides durant el primer semestredel 2008, especialment les ferroaleacions.Tanmateix, cal destacar que la cotitzacióinternacional del ferromolibdè va cauremolt fortament (d’un 73,2%), després d’unexercici d’estabilitat com va ser el 2007 iels descensos dels anys anteriors (1,5% el2006 i 18,5% el 2005), com també va caurela cotització del ferrocrom (d’un 52,4%),després que es multiplicà per dos l’exer-cici precedent anterior. Al llarg de l’anyles empreses del subsector van tenir forçaproblemes per repercutir la pujada delspreus de les primeres matèries als seuspreus de venda final, situació que ja vacaracteritzar els exercicis passats cosa queva repercutir de manera molt negativa enels marges empresarials.

D’altra banda, els costos energètics delsubsector de la primera transformaciódel ferro i de l’acer van experimentar el2008 un nou ascens, si bé foumésmoderatque en exercicis anteriors, ja que el preudel petroli va disminuir a la darrera meitatde l’any. Per la seva part, els costos salarialsvan incrementar-se per sobre de la inflació.Durant l’exercici les empreses del subsectorvan continuar patint una contracció delsseus marges i de la seva rendibilitat, atèsel fort augment dels costos i els problemesdels fabricants per traspassar-los totalmentals seus preus. Com a conseqüència d’aixòi de la contracció de la demanda, els pro-jectes d’inversió realitzats per les empre-ses van disminuir el 2008.

La contracció de l’activitat va ser compen-sadaparcialmentpel comportament encarapositiu de les vendes als mercats exteriors.Val a dir que aquestes aporten de mitja-na una mica més d’una tercera part dels

ingressos totals de les empreses, però s’had’afegir que en alguns casos pot arribar asuposar la meitat o més de la xifra de nego-ci. L’any 2008 les importacions estatals delsubsector de la primera transformació delferro i l’acer es van reduir un 4% en termesde valor, mentre que les exportacions aug-mentaren un 11%. A Catalunya, l’evolucióde les exportacions també va ser favorable,atès que experimentaren un creixement envalor d’un 9%, malgrat que no va ser un anytan bo com el de l’exercici anterior (45%). LaUnió Europea continuà sent la primera des-tinació de les exportacions del segment,la qual va absorbir en alguns casos, comen la fosa, a l’entorn del 95% del global deles vendes a l’estranger. Igual que en elsdarrers anys, entre els principals mercatsexteriors cal destacar Alemanya i França.Les importacions, en canvi, van patir durantel 2008 una caiguda d’un 10%, enfront delsincrements del 8,8% del 2007, del 14,4% del2006 i del 10% del 2005. També en aquestcas, i com és tradicional, la Unió Europea vaseguir sent el principal origen de les com-pres del Principat a l’estranger.

Metal·lúrgia no fèrria

• Internacional

L’any 2008 el subsector de la metal·lúrgiano fèrria a escala internacional es va carac-teritzar per un creixement de l’activitatproductiva, que, no obstant, fou forçamés moderat que el de l’exercici anterior.Com en els darrers anys, el dinamismemés important de la branca, i sobretotde la demanda, va correspondre al conti-nent asiàtic, i molt especialment a la Xina.Pel que fa als sectors demandants, s’had’assenyalar l’evolució positiva de la cons-trucció i de les telecomunicacions. Malgrataixò, cal remarcar la incidència que té l’au-tomoció en el subsector (suposa el 44% dela demanda d’alumini, el 10% en el cas delcoure, el 59% en el plom, el 18% en el zinci el 15% en el níquel), la marxa del qual vaser negativa durant el 2008, bastant mésque la de l’exercici anterior.

Les cotitzacions internacionals de lesprimeres matèries no fèrriques van regis-trar el 2008 un comportament alcista desdel gener fins a l’agost, però a partir delmes de setembre van caure amb força, sibé cal dir que el preu d’alguns materials,com el zinc i el níquel, es van caracterit-zar per un comportament baixista duranttot el 2008. Aquesta evolució va fer queentre els mesos de desembre del 2007 ide desembre del 2008 el preu mitjà delsmetalls no ferris en els mercats internacio-nals caigué al voltant d’un 50%, desprésd’anys consecutius de fortes alces. En elLondon Metal Exchange (LME) el descensmés fort de les cotitzacions de metalls noferris va correspondre el 2008 al plom, elqual també havia estat el que més haviacrescut l’any anterior. Concretament, patíun descens del seu preu d’un 64%, enfront


de l’increment de gairebé el 60% de l’exer-cici passat. Altres metalls, com el níquel,el coure i el zinc també van registrardescensos dels seus preus molt propersal del plom (d’un 63% el primer i d’un53% cadascun dels altres dos). Per la sevabanda, tot i que els preus de l’alumini i del’estany van disminuir menys que la restade primeres matèries, també patiren unadavallada intensa durant el 2008 (entre el30%-40% cadascun).

• Espanya i Catalunya

El comportament de les diverses especia-litats del subsector de la metal·lúrgia nofèrria al llarg del 2008 va ser dispar. Mentreque la de l’alumini acusava intensamentla caiguda de l’activitat a la construcció ia la indústria –ambdós importants clients–,l’especialitat del coure registrava un com-portament expansiu. Els intercanvis comer-cials amb l’exterior, en canvi, es van carac-teritzar per una evolució negativa, encontraposició amb la favorable marxa deles vendes a l’estranger de la metal·lúrgiafèrria. Així, a Catalunya les exportacionsvan experimentar el 2008 una reducciónominal d’un 11,5%, enfront de l’augmentdel 9,4% del 2007 i del 9,1% de la metal-lúrgia fèrria de l’any 2008. Malgrat queen conjunt les vendes a l’estranger vanretrocedir, cal destacar que les de níqueli estany cresqueren molt fortament, si béel seu pes relatiu en el total del subsectorés molt reduït, mentre que les d’alumini icoure, les més importants de la branca, vandisminuir un 18% i un 1%, respectivament.Per la seva banda, les importacions vandescendir en termes corrents gairebé un19% durant el 2008, enfront dels augments

del 3% del 2007 i del 55% del 2006. Laforta davallada de les compres a l’exterior,superior a la de les vendes, va suposar el2008 una important reducció del dèficitcomercial del subsector de la metal·lúrgiano fèrria a Catalunya, de gairebe un 28% envalor, la qual cosa situà la taxa de coberturade la branca en el 58%, molt per sobre del48% del 2007.

Segment de l’alumini

• Internacional

Com en anys passats, la demanda inter-nacional en el segment de l’alumini vacréixer durant el 2008. No obstant això,el dinamisme va ser més moderat que enexercicis anteriors. Val a dir que la deman-da d’aquest metall ve mostrant una sòlidatendència alcista en les darreres dècades,en bona part relacionada directamentamb el creixement econòmic, però, tam-bé, amb la seva cada vegada més fre-qüent utilització com a substitut d’altresmetalls, com el ferro. En aquest sentit, espot esmentar que la inèrcia alcista delspreus dels possibles metalls substitutius,com ara el zinc i el coure, suposa el pri-mer factor explicatiu del creixement dela utilització de l’alumini. D’altra banda,cal apuntar que l’ús de l’alumini en llocdel ferro a la indústria de l’automociópermet guanyar eficiència, alhora queredueix el consum de carburants, cosaque disminueix les emissions de diòxid decarboni, la qual cosa està provocant quecada vegada s’utilitzi més l’alumini en lafabricació de vehicles, especialment dinsde la Unió Europea.

La producció d’alumini a nivell internacio-nal va seguir el 2008 la tendència favorabledels darrers anys però a un ritmemés feble.En el cas de l’alumini primari, la producciómundial va créixer un 3,5% en volum, unresultat positiu però molt inferior al gaire-bé 13% registrat el 2007. El 2008 la Xina vadeixar d’encapçalar el dinamisme mundialdel segment. Específicament, la producciód’alumini primari d’aquest país va conti-nuar creixent, però a un ritme menor queel d’anys precedents, que van ser de fortaexpansió (4% el 2008 enfront del 24% demitjana anual en el període 2001-2007). Noobstant això, la Xina va continuar suposantgairebé el 34% de la producció mundiald’alumini. Per la banda del consum, durantel 2008 la Xina representà més d’una quar-ta part de la demanda internacional d’alu-mini, i es preveu que aquest percentatgesegueixi creixent, a causa de l’augmentesperat en el futur en les indústries xinesesde la construcció i de la fabricació d’auto-mòbils, especialment.

L’any 2008 els països de l’Europa Occi-dental van prendre el relleu a la Xinaquant a dinamisme, amb un increment dela producció d’alumini primari d’un 7,3%en volum, seguits pel continent asiàtic,el qual experimentà un augment d’un5,5%. La tercera àrea amb l’increment mésimportant va ser l’Europa Central i de l’Est,que va augmentar la seva producció un4,4% respecte del 2007, seguida molt deprop de l’Amèrica Llatina (4%), i, per últim,Amèrica del Nord (2,5%). En canvi, l’Àfricava patir un descens de la producció d’un5,5% durant el 2008, contracció superior ala de l’exercici precedent (2,6%), i Oceaniaregistrà una davallada d’un 1%, desprésd’haver crescut l’1,8% el 2007. Pel quefa a l’alúmina, la fabricació mundial entones al llarg del 2008 va experimentar unalça d’un 6,3%, creixement superior al del’exercici passat. En aquest cas, la Xina vajugar un paper fonamental, en registrarun augment de la producció d’un 17,1%.Paral·lelament, s’ha d’esmentar que durantel 2008 els estocs internacionals d’alumini

Taula 41. Evolució dels preus dels metalls no ferris en el London Metal Exchange (LME). 2007-2008Percentatge variació desembre/desembre

Zinc Coure Plom Alumini Estany Níquel

2007 –38% 16% 59% –15% 45% –29%

2008 –53% –53% –64% –37% –31% –63%

Font: London Metal Exchange (LME).

Figura 80. Evolució del preu mundial de l’alumini en l’LMEPercentatge de variació desembre/desembre

–50

–30

–40

–10

10

–20

0

20

30

2008200620042003 2005 2007


van tornar a experimentar un descens persegon any consecutiu, molt similar al del2007, de l’entorn del 2%.

Des de la perspectiva dels sectors clients,s’ha d’assenyalar que els principals consu-midors d’alumini són, tradicionalment, elmaterial de transport, la construcció, i elscontenidors i embalatge. Cal tenir presentque l’alumini compta amb diversos atributspositius enfront d’altres materials, com aral’acer o el vidre, com per exemple la versa-tilitat, el reduït pes, la fortalesa i la possibi-litat de reciclar-se fàcilment. En el cas delmaterial de transport, es pot apuntar quel’ús de l’alumini està creixent a taxes anualssuperiors al 5% –el contingut de l’aluminien els automòbils passarà dels poc mésde 100 kg actuals als 200 kg l’any 2015, is’utilitza, fonamentalment, en la fabricacióde béns per a modelatge (blocs de motor,rodes, etc.). Pel que fa l’aeronàutica, s’had’assenyalar que actualment un 80% delsmetalls utilitzats en un avió és alumini. Perexemple, un model estàndard de “Jumbo747” conté 75.000 kg d’alumini. Tanmateix,aquest sector client absorbeix menys d’un3% del total de l’alumini consumit.

Els preus internacionals de l’alumini vanexperimentar el 2008 una reducció mitjanade l’entorn d’un 40% entre finals del 2007 ifinals del 2008, un augment més importantque el registrat el 2007 (–15,3%), deixantenrere els forts augments d’anys anteriors.


L’especialitat de l’alumini a Espanya i aCatalunya va experimentar el 2008 unacaiguda intensa de la producció, que esva iniciar en el primer semestre i quees va accentuar fortament durant la segonameitat de l’any. En el conjunt de l’exercicila producció va caure un 26%. La desfavo-rable evolució d’aquesta especialitat desde principi d’any va fer que les empre-ses destinessin un volum més gran de laproducció a les exportacions, de tal mane-ra que el 2008 les vendes a l’estranger vanrepresentar pràcticament el 23% de laproducció total, enfront del 21% del 2007.Aquesta evolució va ser conseqüència dela crisi que patí el sector de la construcció,la principal branca client, però també de laforta davallada de l’activitat al conjunt dela indústria, i, en especial, de les branquesde l’automoció i del transport, que confor-men els altres sectors clients de l’alumini.Pel que fa als preus, cal apuntar que elrelatiu al lingot d’alumini va experimentarel 2008 un descens d’un 31,2% entre elsmesos de desembre del 2007 i de desem-bre del 2008, en línia amb el registrat entreel desembre del 2006 i el desembre del2007, després de les importants pujadesdels exercicis precedents (18,2% el 2006 i37% el 2005). Per la seva part, el preu dela banda d’alumini va registrar un descensidèntic al del lingot, d’un 31,2% entreel desembre del 2007 i el desembre del

2008. En aquest cas, la caiguda va ser moltmés elevada que la de l’exercici anterior(15,5%), però contrastà amb l’augment del16,3% del 2006.

Durant el 2008 el comerç exterior de l’espe-cialitat es va caracteritzar per un comporta-ment poc dinàmic. En el conjunt de l’Estatles exportacions augmentaren en valoral voltant d’un 2%, lleugerament per sotadel 2,5% del 2007. Per la seva banda, lesimportacions van disminuir un 19%, des-prés de dos anys consecutius d’augment(17% el 2007 i el 35% el 2006). Pel que fa aCatalunya, l’evolució dels intercanvis ambl’exterior va ser més negativa. El valor deles exportacions va caure un 17,6% el 2008,enfront de l’augment registrat al conjuntestatal. Mentrestant, les importacions delPrincipat van retrocedir un 21%, una micamés que a Espanya. La forta caiguda deles importacions, molt superior a la de lesexportacions, va permetre un lleu incre-ment de la taxa de cobertura del segmenten termes nominals, des del 64% del 2007fins al 67% el 2008. Com és tradicional, laUnió Europea va continuar sent el principalsoci comercial de Catalunya.

Segment del coure

• Internacional

L’any 2008 el segment del coure es vacaracteritzar per un creixement feble del’activitat, de tal manera que no va ser pos-sible mantenir els signes de recuperaciómostrats l’exercici anterior. La demandaregistrà un creixement estimat d’un 2,2%,força inferior al 6,5% del 2007, i en líniaamb el 2% del 2006. Aquest increment dela demanda provingué, principalment,de la Xina, on el consum aparent de courerefinat augmentà un 14%.De fet, excloent laXina, el consum mundial hagués disminuïtel 2008 un 2%, ja que les altres tres àreesque habitualment són les consumidoresmés importants van patir una disminuciódel consum aparent de coure –d’un 5,4% elJapó, un 6% a la Unió Europea-15 i un 8,7%als Estats Units. A la resta d’àrees geogràfi-ques la demanda d’aquest metall va créixer–un 7,1% a Àfrica, un 7,2% a Àsia (inclosa laXina) i un 3,2% a Oceania.

La producciómundial del segment tambéva experimentar el 2007 un creixement,però moderat. De fet, la producció minerade coure es va estancar, amb un volumde 15,5 milions de tones, com l’exercicianterior. Com a resultat, la taxa d’utilitzacióde la capacitat productiva va caure fins alvoltant d’un 82%, la més baixa des de 1989.L’estancament de la producció va ser con-seqüència de la caiguda de la producció alsprincipals països fabricants –sobretot, Xile(descens d’un 4%), però, també, Indonèsia(17%) i Mèxic (27%)–, que va ser nomésparcialment conpensada pels augmentsa la Xina, el Congo, Perú i Estats Units. Laproducció minera va créixer a l’Àfrica un

13%, va disminuir a Amèrica un 1% i pràc-ticament es va estancar a Àsia, Europa iOceania. Per la seva banda, la fabricació decoure refinat (primari i secundari) registràel 2008 una pujada d’un 2,6% en termesreals, resultat força inferior al dels quatreexercicis precedents, en què augmentà al’entorn del 4%. Aquesta evolució fou elresultat d’un creixement de la produccióprimària d’un 3,2% i d’un descens de laproducció secundària d’un 1%. En aquestcas, la Xina, amb un increment de la pro-ducció d’un 9,4% –afavorit per l’augmentde la seva capacitat instal·lada–, va ser elpaís que més contribuí al creixement dela producció mundial. La producció tambéva créixer a Austràlia, el Congo, els païsosescandinaus, el Perú i Xile, augments que,juntament amb el de la Xina, van contra-restar les reduccions als Estats Units, Coreadel Sud, l’Índia i el Japó. Així, la producciócaigué a l’Àfrica (3,5%) i l’Amèrica del Nord(1,1%), mentre que va augmentar a Amèri-ca Llatina (4,7%), Àsia (2,2%), Europa (3%) iOceania (14%). S’estima que durant l’exer-cici 2008 la producció mundial de coure vaexcedir la demanda en unes 360.000 tones,un superàvit superior al registrat el 2007–de l’entorn de 290.000 tones– i el 2006–de 265.000 tones.

Durant el 2008 el preu del coure va experi-mentar una caigudamitjanad’un2,4%, peròcal dir que la seva cotització internacionalen el London Metal Exchange (LME) afinals del 2008 era molt més inferior a la delmateix mes del 2007 –al voltant d’un 53%inferior. Durant la primera meitat de l’any elcoure va assolir màxims històrics en la sevacotització, però al llarg de la segona meitatdel 2008 els preus van retrocedir fortamentfins a valors del 2005, principalment per lacaiguda de la demanda i l’excés de produc-ció al mercat.


A Espanya i a Catalunya el segment delcoure es va caracteritzar l’any 2008 peruna evolució més positiva que la del con-text internacional, i, fins i tot, lleugera-ment millor que la de l’exercici anterior. Laproducció va experimentar un incrementmitjà d’un 4,5% en termes reals, si béla demanda disminuí un 4,1%, enfrontl’augment del 0,7% del 2007. Com éstradicional, s’ha de diferenciar entre lesespecialitats del coure refinat i dels semi-transformats de coure. Durant el 2008el primer va experimentar un incrementde la producció a nivell estatal d’un 3,5%en termes reals, lleugerament superior al3,1% de l’any anterior però inferior al 4,4%del 2006 i, sobretot, del 37% del 2005. Elseu consum aparent, en canvi, es va reduirun 1,3%, per sota dels descensos del 2007(2,3%) i del 2006 (4,1%), però deixant enre-re el fort creixement del 2005 (24,9%). Perla seva banda, a l’apartat dels semitransfor-mats la producció registrà un ascens mitjàd’un 7,1%, més del doble que el del 2007


(2,7%) i invertint els retrocessos de l’1% del2006 i del 2,4% del 2005, mentre que elconsum aparent va caure un 6,2%, desprésde l’augment del 3,2% del 2007. En aquestdarrer àmbit el creixement de la producciós’explicà, fonamentalment, per la pujadade la fabricació de filferros –que represen-tà el 88% del total i que s’incrementà un7,7%– i, en segon lloc, per l’augment de laproducció de tubs –d’un 5,4%. Per contra,la fabricació de productes plans, igual queen els dos exercicis anteriors, va continuarpatint descensos durant el 2008 –d’un5,8%. Pel que fa a l’evolució del consumaparent dels semitransformats, predominàla dinàmica negativa. Només els cablesde filferro van registrar augments, si bés’ha d’esmentar que el seu pes relatiu enel consum total és molt baix. En canvi, elconsum de filferros, excloent els cables,–que suposà el 73% del consum total– vapatir una reducció d’un 4,5% (d’un 2,9% sis’inclouen els cables).

Els preus dels transformats de coure vanexperimentar al llarg del 2008 un descenssignificatiu, superior al del 2007, desprésde les fortes pujades dels exercicis ante-riors. Entre els mesos de desembre del2007 i de juliol del 2008 el preu del filferrode coure va mantenir una forta tendènciaalcista, mentre que en la segona meitatde l’any començà una clara tendènciaa la baixa, que tancà l’exercici amb undescens al voltant d’un 40%, el doble queel 2007, evolució que destacà enfront deles pujades del 36% del 2006 i del 67,7%del 2005. Per la banda dels costos, calapuntar la pujada dels salaris d’un 3% el2008, en línia amb el creixement dels tresdarrers anys.

Els intercanvis comercials del segment delcoure espanyol amb l’exterior es van carac-teritzar el 2008 per un comportament moltpositiu i millor que l’exercici anterior. D’unabanda, les exportacions van experimentarun augment d’un 39% en volum, superioral 9,6% del 2007. Per la seva banda, lesimportacions es van reduir un 2,1%, des-prés de l’estancament registrat l’any pre-cedent. Segons segments de productes,cal esmentar que les vendes a l’exterior decoure refinat van ser les més dinàmiques,amb un creixement real d’un 78%, si bé,també, ho foren les seves importacions,que cresqueren un 41%, a diferència de laresta de productes, que van registrar unesimportacions inferiors a les del 2007. Per laseva banda, les exportacions dels produc-tes semitransformats van créixer el 2008un 21%, mentre que les compres a l’es-tranger es reduiren un 17%. Val a dir que aCatalunya el valor de les exportacions vandisminuir gairebé un 1% en termes nomi-nals, evolució pitjor que la dels exercicisanteriors (el 2007 es van estancar i el 2006van créixer un 37%). Les importacions, perla seva banda, van caure prop d’un 11%,força més que el 2007 (2,7%) i contrastantamb l’augment del 77% del 2006.


Compañía Española de Laminación (CEL-SA), segona firma siderúrgica d’Espanyaintegrada per tres grans capçaleres –Celsa,Global Steel Wire (GSW) i Nervacero–, ambseu a Castellbisbal, va adquirir l’any 2008dues empreses per al tractament de l’acer

a Gran Bretanya i Irlanda, per un import de30 milions d’euros. A finals del 2008 CELSAestudiava fer una inversió d’uns 300 milionsd’euros al Brasil i una altra de 655 milionsd’euros en els propers tres anys per tal deconstruir una planta de laminats a Baiona–Tarnos, al sud-oest de França. El gruppreveu una facturació de 5.485 milionsd’euros el 2008, un 14% més que el 2007.Finalment, s’ha d’esmentar que CELSA vaaconseguir un crèdit de 450milions d’eurosper amortitzar anticipadament els crèditssignats tres anys enrere per les tres capçale-res del grup i millorar l’estructura de balança llarg termini.

El grup català Irestal, amb seu a Sant JustDesvern i especialitzat en el tractamentde bobines d’acer inoxidable, va invertir el2008 uns 35 milions d’euros en l’oberturad’una fàbrica al sud de Xangai (Xina). El60% d’aquesta serà propietat del grupi el 40% restant ho serà del grup xinèsTsingshang Holding Group, segon fabri-cant mundial de productes llargs d’acerinoxidable. L’objectiu de la nova fàbricaserà abastir el mercat xinès.

La Farga Group, propietat de la famíliaFisas-Guixà, amb seu a Les Masies de Vol-tregà, especialitzada en la fabricació i distri-bució de semielaborats i tuberies de coure,i amb 200 anys de presència en el sector,va crear el 2008 una nova empresa, La Far-ga Rod, que començà la seva activitat pro-duint alambró de coure electrolític a partirde coure de les mines. Aquesta operació vasuposar una inversió de 22 milions d’eurosi tingué com a objectiu arribar a nous seg-ments de mercat, aprofitant les sinergiesamb altres empreses del grup.


3.14. Productes metàl·licsL’any 2008 la producció real del sector deproductesmetàl·lics a Catalunya vadisminuirun 10,5%, després d’haver registrat un creixement feble però positiu el 2007 (0,7%), ies va destruir ocupació a un ritme intens. Els preus industrials van créixer lleugeramentper sobre de l’exercici anterior, però la tendència de la segona part de l’any va serbaixista. La feblesa del mercat intern i del comerç mundial van fer que la demanda delsector es contragués, si bé va afectar més les importacions que les exportacions.


Producció – –

Ocupació – –

Preus +

Exportacions –


Trets del sector

El sector de productes metàl·lics es potdividir en dues branques, que són la delsproductes metàl·lics intermedis i la dels pro-ductes metàl·lics finals. Els béns metàl·licsintermedis es destinen, principalment, alconjunt de la indústria, com a componentsdins de conjunts més complexos, i es fabri-quen per subcontractació –sota comandai especificacions tècniques i productivesdeterminades pels clients–, la qual cosagenera una dependència estreta de lesempreses respecte de la demanda. El com-portament de la branca està força condicio-nat per les primeres matèries, el cost de lesquals té una incidència notable en certesactivitats i obliga els fabricants a implemen-tar millores contínues en termes de produc-tivitat i de valor afegit. El teixit empresarial ésmolt atomitzat, atès que és constituït per ungran nombre de firmes i de tallers de petitagrandària. Hi ha, però, significatives excep-cions pel que fa a dimensió en l’especialitatd’estampació, vinculada majoritàriament alsector de l’automòbil.

En la branca dels productes metàl·lics finalsels articles es dirigeixen tant a la indústriai la construcció com als consumidors. Enaquest subsector les empreses són de peti-ta i mitjana dimensió i estan especialitzadesen un o diversos béns, que normalmentfabriquen de forma seriada.

El sector deproductesmetàl·lics és sotmès aun constant procés de creació i desapariciód’unitats empresarials, com a conseqüènciade diversos factors. D’una banda, pel grannombre d’unitats empresarials que hi ope-ren, així com per la seva reduïda dimensió iestructura. La grandària mitjana d’una firmafabricant de productes metàl·lics no arribaals 10 treballadors. També, per les escassesbarreres d’entrada i de sortida que hi ha encerts segments i tipus de productes. Paral-lelament, per l’estreta dependència d’unaelevada proporció d’empreses productoresrespecte a determinats clients, que sóngeneralment poc nombrosos i de sectorsmolt concrets i que solen exercir unespolítiques de compra bastant agressives.Finalment, per la creixent competència quehi ha en l’àmbit internacional, procedent,

en molts casos, de països emergents ambcostos productius baixos. Un exemple, enaquest sentit, és el dels elements de fixa-ció (cargols, ancoratges, abraçadores, etc.),especialitat en la qual Espanya és el tercerproductor europeu, i en la qual el mercatinterior s’ha vist en els darrers anys afectatper les importacions de productes baratsprocedents, fonamentalment, de la Xina iel Japó, i que abasten més del 40% de lademanda interior. Aquest fet ha provocatque el creixement del subsector no hagiestat paral·lel a l’augment del consum real.Tots aquests factors han determinat queel teixit empresarial d’aquesta especialitathagi hagut de realitzar continuats esforçostendents a millorar la seva posició en elsmercats, la qual cosa és més complicada enel col·lectiu de firmes de menor volum. Defet, els fabricants han orientat la seva activi-tat vers productes d’alta qualitat, més inno-vadors i de major valor afegit, mitjançant lapotenciació de la flexibilitat i la millora delservei, l’amplitud de la gamma d’articles,l’homologació dels béns i la certificació–d’acord amb l’ISO 9000 de qualitat i mediambient–, i la reducció del termini de lliu-rament de les comandes i l’abandonamentdels segments de mercat i els canals dedistribució de menys marge unitari i menysvalor afegit. Alguns indicadors d’aquestprocés de transformació de les empresescatalanes de l’especialitat són, entre altres,les seves inversions en recerca, desenvo-lupament i innovació –molt superiors a lamitjana de la branca– i la xifra de factura-ció per persona –més de 140.000 euros–,demostrativa de l’excel·lent eficiència pro-ductiva assolida per aquests fabricants.

Processos de naturalesa similar s’estandonant també en altres especialitats dela branca, com és el cas del degollatge–que fan ús de tècniques i tecnologiesde mecanització– i una bona part de lesempreses dedicades a l’estampació, o perexemple les aixetes. Pel que fa al dego-llatge, la presència en els mercats inter-nacionals d’empreses de l’est d’Europa éscada vegada més intensa, i comencen aaparèixer firmes xineses amb una ofertamolt competitiva i que estan millorantràpidament la qualitat dels seus produc-tes. Així, els factors de competitivitat deles companyies catalanes de l’especialitatestan variant de manera ràpida, tot tras-lladant-se des dels factors vinculats alscostos cap a aquells més centrats en eldomini del procés i la seva millora con-tínua, en el coneixement tecnològic i enl’oferta als seus clients de serveis de majorvalor afegit. La recerca de noves aplica-cions per als seus productes i tecnologies,el disseny i llançament de béns propis, i lesaliances amb fabricants estrangers podenser, també, altres factors decisius en lacompetitivitat d’algunes empreses. En elsegment de les aixetes, es pot destacarla forta irrupció de la Xina, que fabricaproductes a preus molt competitius i queestà incidint en l’activitat de tres formes.

Classificació del sector de productes metàl·lics

Productes metàl·lics intermedis (empreses que dominen unes tècniques i unsprocessos específics, que serveixen per fabricar un ventall ampli de productes).

Deformació metàl·lica (transformació de metalls sense arrencament de ferritja–estampació, extrusió, trefilatge, embotició, etc.).

Mecanització (transformació de metalls amb arrencament de ferritja –fresatge,tornejat, rectificació, tallament, etc.).

Acabats (tractaments tèrmics i tractaments superficials).

Productesmetàl·lics finals (empreses que fabriquen una diversitat àmplia de bénsque es destinen a un ús final).

Productes destinats a la indústria i a la construcció (eines i estris industrials, ele-ments metàl·lics per a la construcció, envasos i tancaments metàl·lics, etc.).

Productes destinats al consum (articles d’ús domèstic, material d’oficina, articles deseguretat, ferreteria i bricolatge, aixetes, etc.)


La primera, mitjançant el desplaçamentde la fabricació d’empreses occidentals apaïsos de baixos costos i, paral·lelament,l’aparició de firmes comercialitzadores idistribuïdores. La segona, amb la intensi-ficació de les estratègies de diferenciaciódels fabricants catalans, mitjançant mésdisseny i qualitat. I, finalment, amb unacrisi en la indústria auxiliar del segment deles aixetes, atès el desplaçament de l’acti-vitat de molts dels seus clients.

Altres factors, menys quantificables, peròque també tenen una incidència en la con-tinuïtat de certes empreses i en la creacióde noves, són la manca de relleu genera-cional i la pèrdua progressiva del que espodria nomenar “culturametal·lomecànica”entre les noves generacions. N’és una pro-va el baix nombre d’alumnes de formacióprofessional que opten per les especialitatsmetal·lomecàniques, en comparació ambaltres cicles formatius. D’altra banda, l’es-cassetat de mà d’obra qualificada pressionaels salaris a l’alça, la qual cosa accentuales diferències de costos respecte de lesempreses d’altres països menys desenvo-lupats, i impulsa, a vegades, la incorporacióde treballadors estrangers.

La majoria dels productes metàl·lics espoden qualificar de madurs. De fet, al sec-tor no té lloc un llançament continu denous béns al mercat, sinó que més aviataixò s’efectua de manera puntual i espe-cífica. Val a dir que només un terç de lesempreses realitza activitats de recerca idesenvolupament i que les despeses desti-nades a aquesta finalitat suposen prop d’un0,3% de mitjana del total de la xifra de fac-turació l’any 2007, molt per sota dels regis-

tres d’altres sectors industrials. Així mateix,cal destacar que el sector ha de fer front auna important competència procedent debranques fabricants de productes elabo-rats amb materials substitutius del metall,com és el cas del plàstic o de la ceràmica.Aquests estan prenent quotes de mercata la branca, procés que es veu intensificatpel fet que les activitats tradicionalmentdemandants –com per exemple l’auto-moció o l’equipament per a la llar– estanduent a terme esforços tendents a subs-tituir els productes metàl·lics incorporatsals béns finals per productes fabricats ambaltres materials. Aquests fenòmens estanobligant les empreses a endegar accionsencaminades a introduir innovacions deproducte i de procés (tecnologia, disseny,pes, mida, etc.) i millores de productivitatque permetin una reducció dels costos idels preus de venda i/o la cerca d’altresavantatges competitius.

Continuant amb l’anterior, és cada vegadamés destacable la presència de compa-nyies que han dut a terme una reorienta-ció estratègica del seu negoci, basada enla innovació. Per exemple, alguns tallersmetal·lomecànics d’origen tradicional s’hananat orientant cap a la mecànica de preci-sió i els treballs d’enginyeria a mida per asectors no tradicionals, amb la qual cosas’han convertit en empreses amb un altcomponent innovador.

Els intercanvis amb l’exterior han estat tra-dicionalment poc significatius en bona partdels segments que configuren el sector,per la qual cosa les empreses destinen lamajor part de la seva producció al mercatinterior. De fet, les empreses de 20 o més

treballadors obtenen de l’exterior al vol-tant del 15% de la seva xifra de negoci.L’escàs pes específic dels fluxos comercialsamb l’estranger ha estat conseqüència dediversos factors, entre els quals es podendestacar tres. En primer lloc, les particula-ritats locals que presenten els mercats delsdiversos països respecte d’uns certs tipusde productes metàl·lics (material d’ofici-na, articles de parament de la llar, etc.),circumstància que obliga les empreses afabricar en uns determinats casos amb unaorientació concreta i uns trets específics, laqual cosa limita, per exemple, els beneficisde les economies d’escala. D’altra banda,la importància que té el transport dins elpreu final d’alguns béns, i que provoca unencariment significatiu dels intercanvis allarga distància, sobretot dels productesde major dimensió i de menor valor afegit(elements metàl·lics per a la construcció,envasos i tancaments metàl·lics, etc.). Endarrer terme, l’atomització del sector i elpredomini d’un teixit empresarial de petitagrandària, caracteritzat per la mancançade recursos (econòmics, humans, etc.) queels permetin assolir una posició en altrespaïsos. Malgrat això, cal destacar que en elsdarrers anys s’ha intensificat i consolidat lainternacionalització de les companyies dela branca, la qual cosa es palesa en un incre-ment de les exportacions i en la materialit-zació de diversos projectes de penetracióen altres mercats (comercials, productius,etc.). En la majoria dels casos, aquests pro-cessos d’internacionalització han partit decanvis en el plantejament estratègic de lesempreses, que han constatat la necessitatd’estar presents en altres mercats com undels factors indispensables per a la sevasubsistència. Val a dir, però, que dins els


La fabricació de productes metàl·lics té una importància destaca-da a Catalunya. Concentra a l’entorn de 7.200 empreses i ocupauna mica més de 75.000 persones. A més, aporta gairebé el 9%del valor afegit del conjunt de la indústria catalana i ocupa pràcti-cament el 21% del total dels assalariats a Espanya. Aquestes taxesde participació, però, han patit en els darrers anys una lleugeratendència a la baixa, com a conseqüència del major creixementrelatiu d’altres activitats industrials. Destaca el subsector dels pro-ductes metàl·lics intermedis, que representa no gaire més de lameitat de la producció de l’activitat. Dins d’aquest subsector s’hand’assenyalar, per la seva rellevància, els segments de la deforma-ció metàl·lica i de la mecanització. Des d’una altra perspectiva, espot apuntar que el sector a nivell espanyol està encapçalat perla fabricació de fusteria metàl·lica i la construcció d’estructuresmetàl·liques, segments que aporten, respectivament, el 19,4% iel 20% de la xifra neta de negoci del conjunt de la branca. Altrescapítols a destacar són el de l’estampació i embotició de metallsi l’enginyeria mecànica general per compte de tercers, responsa-bles d’un 14,7% i d’un 11,4% del volum d’ingressos globals.

El Principat lidera la fabricació de productes metàl·lics en l’àmbitestatal, ja que concentra a l’entorn del 23% de l’activitat total.D’altra banda, cal destacar la creació i posterior consolidació de

grans corporacions industrials al País Basc, així com les implanta-cions industrials sorgides en altres regions, cosa que ha impactatnegativament en la quota de participació de Catalunya en elcontext estatal.

Així i tot, la rellevància del sector al Principat és molt alta i tam-bé es fa palesa des d’un punt de vista qualitatiu. És una brancaestratègica de les activitats metal·lúrgiques transformadoresen general (automoció, maquinària, etc.), atès que subministrauna gran i heterogènia quantitat de béns intermedis i finals, i, almateix temps, també proveeix un conjunt divers d’articles desti-nats al consum final (béns per a la llar, articles de parament de lallar, material d’oficina, etc.).


VAB del sector / VAB del conjunt de l’economia 1,9%

Exportacions del sector / Exportacions del conjunt de l’economia 2,5%

Nombre d’ocupats directes (persones) 75.100

Nombre d’empreses sobre el total del sector a Espanya 21%

Font: Instituto Nacional de Estadística, Direcció General de Duanes i Institut d’Estadísticade Catalunya.


La fabricació d’aixetes sanitàries a Catalunya

El segment de la fabricació d’aixetes sanitàries –per a la cuina iel bany– està format a Catalunya per 25 empreses i una ocupa-ció total de 1.600 persones. La xifra de facturació se situà l’any2007 en uns 390 milions d’euros. L’activitat es localitza, fona-mentalment, a la comarca del Baix Llobregat, seguida del VallèsOccidental. Catalunya concentra el 85% del segment en l’àmbitestatal. Val a dir que Espanya és un dels tres principals païsoseuropeus fabricants, juntament amb Alemanya (40 empreses i15.000 treballadors) i Itàlia (950 firmes i 25.000 ocupats), que lide-ra l’especialitat d’accessoris per a banys. Anualment es genera al’Estat un mercat d’uns 12,5 milions d’aixetes, amb un valor queel 2008 fou de l’entorn de 460 milions d’euros. Espanya exportaun 28% de la producció, mentre que les importacions cobreixenuna mica més d’un 40% del mercat interior. Segons dades del’any 2007, un 72% de la producció correspon a l’especialitatd’aixetes de monocomandament, seguida a distància de les debicomandament (12%), i, posteriorment, les termostàtiques itemporitzades (12% i 4%, respectivament). Un 80% de les aixetesvenudes es destinen a bany i el 20% restant a cuines. Dins delsbanys destaquen les aixetes per a lavabos, seguides a distànciade les dirigides a banyeres i a dutxes.

L’activitat està estretament vinculada a la demanda del sector de laconstrucció, tant d’obra nova com de reposició, la dinàmica de lesquals determina la seva evolució. Cal apuntar que la marca té un

pes específic molt important, i que els distribuïdors compten ambuna rellevància destacada com a prescriptors dels productes.

El teixit empresarial està integrat per firmes de petita i mitjanagrandària d’origen familiar. Està encapçalat per Roca Sanitarios,responsable d’una part significativa de la producció i amb unaquota demercat estatal en facturació d’un 23% el 2008, seguit deGrohe España (15%), Casa Buades (9%), Griferías Tres Comercial(9%) i Griferías Ramon Soler (7%). Algunes de les principals firmesdel segment disposen de plantes de fabricació a l’estranger, comper exemple a la Xina.

El segment compta, també, amb una important indústria auxiliara Catalunya, que presta suport a les fases productives externalit-zades per part de les empreses d’aixetes. De fet, el 2005 noméstres firmes realitzaven internament tot el procés de fabricació(fosa, mecanitzat, acabats, tractaments superficials i muntatge).El teixit empresarial es pot dividir en grans subministradors degamma àmplia –amb un gran catàleg i marques de referència,presents en tots els segments, i amb una facturació elevada–,firmes especialitzades –amb una oferta de disseny, un volumde producció reduït i de preu i valor afegit elevat, i presència enalguns segments de mercat–, i fabricants de perfil generalista–amb productes estandarditzats d’atractiva relació qualitat/preui presents en àmbits de mercat mitjà/baix.

intercanvis del sector amb l’exterior conti-nuen tenint un protagonisme significatiules firmes catalanes participades per multi-nacionals. Aquestes empreses normalmentestan especialitzades en la fabricació d’unagamma de productes específics que expor-ten a filials dels mateixos grups localitzadesa altres països, i, d’altra banda, comercia-litzen en el mercat interior béns importatsd’altres plantes ubicades a l’exterior.

L’evolució del sector de productes metàl-lics està força vinculada al comportamentde l’economia en general. D’una ban-da, perquè la demanda dels productesintermedis i dels productes finals per ala indústria depèn de l’activitat industrial–sobretot, de branques com ara l’automo-ció, la fabricació de béns d’equipamentelèctrics i no elèctrics, i l’electrònica– ide la construcció. I, d’altra part, perquèl’evolució dels béns metàl·lics dirigits alconsum està estretament associada a laconducta de la demanda final duradora,en la qual té una gran importància la com-pra per reposició o renovació.


Internacional

L’any 2008 va suposar un punt d’infle-xió en l’evolució del sector de productesmetàl·lics. La producció real a la UnióEuropea va disminuir un 2%, després dedos exercicis consecutius d’un creixementrobust del 5,4 %. Cal destacar el diferent

comportament de les diverses branques.Així, la fabricació d’elements metàl·licsper a la construcció, de forja i estampacióde metalls, i d’eines va registrar una con-tracció d’un 2,8%, d’un 3,2% i d’un 3,9%,respectivament, si bé aquesta última ja varetrocedir el 2007. En canvi, els subsectorsde fabricació de cisternes, dipòsits gransi contenidors de metall, i de generadorsde vapor es van caracteritzar per unaevolució positiva, amb creixements realsde la producció d’un 2,8% i d’un 5%, res-pectivament. La caiguda de la producciódel conjunt del sector de productes metàl-lics va ser conseqüència de la feblesa delconsum de les famílies i de la caiguda dela inversió, sobretot en construcció, peròtambé en béns d’equipament. La deman-da externa no va poder contrarestar lacaiguda del mercat intern, ja que tradicio-nalment té una importància limitada enl’activitat del sector, a la qual cosa es vaafegir un comportamentmolt feble durantel 2008. Per la seva part, l’ocupació vacréixer moderadament respecte el 2007,si bé a la darrera part del 2008 comen-çà a donar senyals de feblesa, que moltprobablement es materialitzaran en unareducció del nombre de llocs de treball el2009. Entre els diversos elements que vanpropiciar la contracció de l’activitat delsector al llarg de l’exercici, cal esmentar laintensificació de la crisi financera mundiali l’enduriment de les condicions d’accés alcrèdit. En sentit contrari, la reducció delspreus dels metalls bàsics en els mercatsinternacionals, especialment del níquel idel coure, van alleugerir una mica els cos-tos de producció del sector.

Espanya i Catalunya

L’any 2008 el sector de productes metàl-lics va acusar els efectes de la crisi finan-cera mundial, juntament amb els de lacrisi immobiliària estatal, de manera quela seva evolució a Catalunya i a Espanya vaser marcadament més desfavorable que alconjunt de la Unió Europea. A Catalunyala producció del sector va disminuir un10,5% en termes reals, després d’un perío-de expansiu amb uns exercicis més positiusque uns altres—la producció pràcticamentes va estancar el 2007, però va créixer un3,6% el 2006. Paral·lelament, a Espanya laproducció real va caure un 9,7% en relacióamb el 2007, després de tres anys consecu-tius d’augments molt propers al 5%. L’únicaespecialitat del sector que va registrar unaevolució positiva de la producció fou la dela fabricació de generadors de vapor, quea més es va caracteritzar per un comporta-ment millor que a Europa.

L’ocupació al sector de productes metàl-lics català va disminuir intensament el 2008,descens provocat per la caiguda de lademanda i la consegüent contracció dela producció. Així, el nombre d’afiliats a laSeguretat Social retrocedí un 11,6% entreels mesos de desembre del 2007 i dedesembre del 2008, davalladamolt superiora la de l’exercici anterior (d’un 0,1%) i a ladels anys 2003 i 2004 (0,5% i 1,6%, respecti-vament). L’evolució de l’ocupació del sectora Espanya va ser molt similar a la registradaal Principat, en disminuir un 11,2%, desprésde l’elevat creixement del 2007 (6,7%). Caldestacar que el comportament del nombre


de treballadors de la branca va ser més des-favorable que el del conjunt de la indústria,tant a Catalunya com a Espanya. D’altrabanda, el nombre d’empreses del sectorvan patir al Principat un descens per quartany consecutiu, que va ser lleugeramentsuperior al de l’any anterior –0,6 % el 2008enfront del 0,2% del 2007.

Els efectes de la crisi es van deixar notar,fins i tot, en subsectors que fins el 2008s’havien caracteritzat per un comporta-ment molt favorable, com és el cas dela fabricació de productes destinats a laindústria. En aquest darrer apartat es potapuntar, per exemple, que en el segmentd’accessoris, components i eines de tall

per a màquina-eina la xifra de negocisestatal va créixer el 2008 un 3,1% en ter-mes nominals, gràcies als bons resultatsdel primer semestre, però cal assenyalarque la darrera part de l’any fou molt nega-tiva. De fet, en el conjunt del 2008 l’ocu-pació va caure un 1,2%. Per la seva banda,les exportacions augmentaren un 19%, detal manera que van passar a representargairebé la meitat de la facturació, cosaque, en bona part, va ser conseqüència delmanteniment d’uns preus alts durant elprimer semestre del 2008. En el capítol deproductes per al consum, es pot apuntarque la facturació d’aixetes a Espanya varegistrar el 2008 un creixement de gairebé

un 2%, que, no obstant això, fou inferior alde l’any precedent (4,5%).

A Catalunya els preus del sector de pro-ductes metàl·lics van créixer un 5,5% l’any2008, quatre dècimes més que el 2007.Al conjunt de l’Estat, en canvi, van aug-mentar menys que al Principat (un 4,4%),i, a més, la pujada fou inferior a la del’exercici precedent (5,7%). Aquesta alças’explicà pel comportament dels preusdurant la primera meitat del 2008, en quèvan continuar les pressions alcistes. Tan-mateix, durant la segona meitat de l’anyla tendència es va invertir, atès que tantels preus de les primeres matèries i delsproductes semielaborats com els costos

Figura 81. Evolució de la producció i de l’ocupació del sector de productes metàl·lics. 2003-2008Percentatge de variació anual en termes reals

20082005 200720042003 2006

–14

–8

–12

–4

0

2

6

4

–10

–6

–2

Afiliats SS

Producció

1,2

–0,5

4,8

–1,6

1,2

0,7

3,6

0,7 0,7

–0,1

–10,5

–11,6

Font: Institut d’Estadística de Catalunya i Departament de Treball.

La recuperació i el reciclatge d’envasos d’acer

L’any 2007 es van recuperar a la Unió Europea més de 2,5 mili-ons de tones de residus d’envasos d’acer, amb la qual cosa esva assolir una taxa de reciclatge d’un 69%, per sobre del 66%del 2006. Això suposa un creixement del volum reciclat d’un 3%respecte del 2006.

Des del 2000 el creixement en el volum d’envasos recuperatsha estat molt elevat. Cal destacar el fort ascens en països comara Gran Bretanya, Itàlia o Portugal, però, tanmateix, Espanya ésel país comunitari que reflecteix un major increment al llarg delpresent decenni. Per la seva banda, els països de l’est europeupalesen una progressió important, però uns nivells de reciclatgeencara més baixos a la mitjana de la Unió Europea. L’any 2007s’han d’esmentar els augments registrats per les taxes de reci-clatge a països del centre i de l’est d’Europa, com ara Letònia,Lituània, Estònia i la República Txeca. La taxa de recuperació mésalta correspongué a Bèlgica i Alemanya, amb un 93% i un 91%,respectivament. Els segueixen Hongria, els Països Baixos, Àustria iSuïssa de molt a prop, amb taxes de reciclatge superiors al 80%.

Cal ressenyar la rellevància que té el reciclatge dels metalls delsenvasos com amitjà per recuperar la ferralla, ingredient fonamen-tal per a la siderúrgia. A més, la ferralla dels envasos és un materialbarat i fàcil de recuperar gràcies a les seves propietats magnèti-ques, i el seu reciclatge permet un estalvi no només de primeresmatèries, com el ferro i el carbó, sinó, també, d’energia utilitzada.

A Espanya es van recuperar l’any 2007 un total de 236.927 tones deresidus d’envasos d’acer, és a dir, un 0,4% més que l’exercici ante-rior, un increment notablement inferior al del 2006 (7%). La taxa dereciclatge se situà en el 69% el 2007, la mateixa que l’exercici ante-rior. Val a dir que Espanya és el dotzè país en taxa de recuperaciódins del conjunt de la Unió Europa, per darrera d’Itàlia (70%) i perdavant de França (67%), Letònia (66%) i Noruega (65%).

Els canals habituals de recuperació a l’Estat són quatre: el com-postatge, la incineració, la recollida selectiva i els recuperadors(empreses de recollida de ferralla). Segons dades del 2007, elprincipal sistema és de les plantes de compostatge, que tractenels residus en massa i extreuen diversos materials abans deprocedir a la fabricació del compost, que manipulen el 39,5%del total reciclat. El segueixen la recollida selectiva i els recupe-radors (23,4% i 21,2%, respectivament), i a distància les plantesincineradores (16%).

Catalunya és la comunitat autònoma de l’Estat on es recicla unamajor quantitat d’envasos d’acer. L’any 2007 concentrà el 17,8%del total de tones recuperades a Espanya, seguida de la ComunitatdeMadrid i d’Andalusia (17,3% i 13,9%, respectivament). A diferèn-cia del que passa al conjunt d’Espanya, en el cas del Principat un45,7% del reciclatge va estar liderat per les plantes d’incineració, ales quals s’afegiren la recollida selectiva (22,5%), els recuperadors,amb el 19,8%, i, posteriorment, el compostatge (12%).


energètics van reduir-se significativament,comportament derivat de la caiguda de laseva demanda.

L’any 2008 els costos salarials del sectores van incrementar al voltant d’un 6%,dos punts percentuals més que en els tresexercicis anteriors. D’altra banda, els costosde primeres matèries i productes semie-laborats van créixer en el conjunt del 2008,si bé van marcar una notable tendènciabaixista durant el segon semestre de l’any.Malgrat això, destacà, especialment, l’aug-ment registrat per aquelles activitats mésproperes a la primera transformació demetalls, afectades per l’increment registratpels metalls bàsics (ferro, acer, alumini,coure, etc.) al llarg de la primera meitatdel 2008. Aquest és el cas dels productesmetàl·lics intermedis i, en menor mesura,dels productes metàl·lics destinats a laindústria. A tall d’exemple, es pot apuntarque el preu de venda del perfil comercialva créixer l’any 2008 gairebé un 12%, lleu-gerament per sobre de l’augment del 2007,mentre que el cost de la xapa galvanitzadas’incrementà al voltant d’un 11%, gairebéquatre punts percentuals més que l’exer-cici anterior. De manera similar, els costosenergètics van créixer fortament durant elprimer semestre, per després reduir-se sig-

nificativament durant el segon. Tot i això,aquesta evolució suposà que en el conjuntde l’any els costos energètics cresquessinnotablement, de tal manera que, comen exercicis anteriors, el 2008 les empre-ses fabricants de productes metàl·lics vanhaver d’absorbir els increments de costosque no van poder repercutir totalment enels seus preus de venda, cosa que pressio-nà a la baixa els seus marges.

L’any 2008 es va caracteritzar per unacontracció del comerç exterior de pro-ductes metàl·lics, com a conseqüència dela reducció de la demanda interna i de lafeblesa del comerç mundial, si bé va afec-tar més les importacions que les exporta-cions. Així, les vendes a l’exterior van cau-re un 3,7% en termes nominals, després dedos exercicis d’augments robustos (14,2%el 2007 i 6,1% el 2006). Per la seva banda,les importacions van descendir gairebéun 15%, enfront dels creixements de dosdígits dels tres anys anteriors. Aquestaevolució va permetre una reducció deldèficit comercial per primera vegada desde l’any 2001, de tal manera que el 2008se situà en 521 milions d’euros, un 35%menys que el 2007. Així mateix, la taxa decobertura va millorar des del 64,4% del2007 fins al 72,8% del 2008.

Durant el 2008 les exportacions catalanesde productes metàl·lics dirigides al conjuntde la Unió Europea van caure un 3,4%,menys que les extracomunitàries, que hoferen un 4,3%. Les vendes destinades alsprincipals països comunitaris clients vandisminuir moderadament –un 0,7% en elcas de França i un 0,3% en el d’Alemanya.Així mateix, les exportacions a Itàlia –quartclient– van caure un 1,5%. En canvi, les ven-des catalanes del sector a Portugal i GranBretanya –tercer i cinquè demandants–van retrocedir intensament, un 19,2% i un20,2%, respectivament. Cal esmentar quel’evolució de les exportacions a Suècia vanser una excepció, atès que cresqueren un82%, erigint-se en el setè principal clientdel Principat, després dels Estats Units. Lesvendes a països de l’est d’Europa tambévan disminuir, si bé s’ha de destacar els crei-xements a taxes de dos dígits de les vendesdirigides a Eslovàquia, Hongria i Romania.Fora de la Unió Europea, cal assenyalar elfort descens de les exportacions als EstatsUnits (24,5%) i al Japó (34,3%). I en sentitcontrari, es pot ressenyar els augments deles vendes a la Xina i a Suïssa (17% i 9,3%,respectivament).

Paral·lelament, les compres procedentsdel conjunt de països de la Unió Europea,

El sector d’acabats de superfície a Catalunya

Un procés d’acabat –tractament i revestiment– de superfície ésuna operació mecànica, química, electroquímica o física que técom a objectiu modificar l’aspecte o la funció de la superfíciedels materials sobre els quals s’aplica, amb la finalitat d’adaptar-laa unes condicions d’utilització donades o bé simplement intro-duir aspectes decoratius. Aquest procés permet millorar la qua-litat i característiques d’ús dels productes sobre els quals s’aplica(duració, adhesió, fricció, protecció contra la corrosió, etc.) Així,aquest sector no crea productes sinó que aporta valor afegit alsbéns sobre els quals actua.

Malgrat que els sectors i subsectors clients són nombrosos, elsacabats de superfície estan estretament vinculats a la metal-lúrgia i a la mecànica. Altres clients importants són l’automoció,la construcció i els treballs públics, seguits per la fabricació dematerial elèctric i electrònic, d’aixetes i de béns de consum(accessoris de maletes, cinturons, ulleres, etc.). Aquesta diversitatd’aplicacions dóna al sector un caràcter transversal que li atorgauna gran importància estratègica, alhora que li permet jugar unpaper bàsic en la posició competitiva de bona part dels produc-tes industrials, atès el valor afegit que aporta.

Entre els diferents processos d’acabats de superfície destaquen,principalment, quatre famílies, que són la galvanització, elstractaments tèrmics i termoquímics, els revestiments electrolí-tics, i les pintures i envernissats. La majoria d’aquests processoss’apliquen en les fases finals de fabricació dels productes. Desdel punt de vista tècnic, el sector d’acabats de superfície espot dividir en diversos camps, que són els tractaments mecà-nics, els revestiments metàl·lics, els tractaments de conversió,els tractaments termoquímics de difusió, els tractaments pertransformació estructural i el capítol d’altres (estanyat, niquelat,pintures, etc.)

A Catalunya el sector d’acabats de superfície està format per 450-500 empreses que ocupen 5.600 persones. La xifra de facturacióés de 760 milions d’euros l’any 2006, la qual cosa representa l’1%de la indústria manufacturera. L’activitat està concentrada, princi-palment, a les comarquesmés industrials de Catalunya. Destaca elVallès Occidental, seguida del Baix Llobregat i el Vallès Oriental. Elsector espanyol es concentra, fonamentalment, al Principat, atèsque aquest representa el 27% en termes de xifra neta de vendes iel 31% quant a ocupació. Li segueix la Comunitat de Madrid (9%i 5%, respectivament), la Comunitat Valenciana (8% i 10%, respec-tivament) i el País Basc (8% i 7%, respectivament). A Catalunya, elsector d’acabats de superfície està encapçalat per les especialitatsde zincat i decoratius (cromat, metalls preciosos, etc.).

L’activitat de les empreses del sector és molt dependent dels seusclients, atesa la naturalesa de la pròpia activitat, i, a més, està moltconcentrada en uns pocs demandants. Les empreses d’acabatsde superfície operen en règim de subcontractació, és a dir, enbase a les especificacions tècniques que determinen els clientsi, al mateix temps, sobre uns productes o peces que han estatfabricades per aquests i que són enviades per al seu revestimenti tractament. Per tant, les firmes es localitzen a prop dels clients,operant-se, bàsicament, en el mercat local/regional, mentre queel grau d’obertura a l’exterior és molt baix. Només un 25% de lesempreses ha tingut o té clients a l’estranger, normalment del sudde França i tan sols de forma ocasional.

Les empreses del sector són generalment de petita dimensió ide propietat familiar. Galvanoplastia Tauro és la principal firma,seguida per Industrial Electrolítica Cano, Tratamientos y Acaba-dos por Cataforesis i Superfícies Anódicas, que generen una xifrade vendes neta superior als 7 milions d’euros i ocupen més de100 treballadors segons dades de l’any 2004.


que van ser l’origen del 72% del total deles importacions de productes metàl·licsde Catalunya, van disminuir un 16,8% entermes nominals. Aquest retrocés va sersuperior al que patiren les compres proce-dents de fora de la Unió Europea, que foud’un 8,9%. Dins del continent europeu, lesimportacions que van registrar una majordavallada van ser, per ordre, les originàri-es d’Eslovènia, Luxemburg, França, Irlan-da, Bèlgica, Letònia, Gran Bretanya, Itàlia iAlemanya, amb descensos que oscil·larenentre el 53,5% d’Eslovènia i el 12,8% d’Ale-manya –principal proveïdor català. Ara bé,cal destacar que les compres procedentsde la majoria dels països de l’est van expe-rimentar una evolució ascendent, especial-ment les realitzades a Estònia, Romania,Bulgària, Hongria, Eslovàquia, Lituània iRepública Txeca. Pel que fa a les importa-cions als països asiàtics, cal assenyalar queles efectuades a la Xina –tercer proveïdordel Principat– també van retrocedir, peròmés moderadament que les anteriors (un5,2%). Per la seva part, les compres catala-nes a Taiwan i al Japó –desè i onzè proveï-dors– van disminuir un 11,4% i un 29,2%,respectivament.

Esdeveniments

empresarials

Bamesa Aceros, hòlding propietat de lafamília Arasa i amb seu a Barcelona, vasignar el 2008 un crèdit sindicat a cincanys per un import de 150 milions d’euros,amb l’objectiu de refinançar el deute ban-cari, allargant els terminis d’amortització, i

de finançar inversions, fonamentalment al’exterior. Bamesa es dedica a la produccióde xapes –acer pla– per a fabricants d’au-tomòbils i electrodomèstics i, també, per alsector de la construcció.

Industrias J. Horts, ubicada al Prat de Llo-bregat, va constituir l’any 2008 una aliançaempresarial per fabricar a Tailàndia, amb unainversió inicial de 300.000 euros i el lloguerd’una nau de 750 metres quadrats que vaequipar amb maquinària nova. L’objectiude la firma és arribar a tenir una plantilla de100 persones a la nova planta, que podriaampliar fins a 1.000 treballadors, i compraruna nau de 20.000 metres quadrats, queja tenen reservada. L’empresa també teniaprevist obrir una planta a Romania a finalsdel 2008, on es va establir el seu client prin-cipal, Castellón.

Mecalux, grup dedicat a la fabricació desistemes d’emmagatzematge, va augmen-tar el 2008 la capacitat de les plantes deGijón i de la localitat polonesa de Gliwice,en un projecte que finalitzarà en tres anys.L’empresa també preparava la compra dela nord-americana UFC Interlake Holding,que enfortiria la presència del grup als EstatsUnits i a l’Àmerica Llatina.

El grup Rivisa, amb seu a Lliçà de Valli fabricant de tancaments metàl·lics, vaanunciar el 2008 unes inversions superiorsals 6 milions d’euros, per tal de duplicar laseva grandària en els propers quatre anys.L’objectiu principal és ampliar la superfíciede la planta de fabricació localitzada a San-ta Margarida de Montbui, que compta amb8.000 metres quadrats, per tal de multipli-car per dos la producció.

Taula 43. Exportacions i importacions del sector de productes metàl·lics a Catalunya segons els païsosprincipals. 2007

PaïsosExportacions

PaïsosImportacions

% sobre el total % var. 2008/2007 % sobre el total % var. 2008/2007

França 27,6 –0,7 Alemanya 23,2 –12,8

Alemanya 11,5 –0,3 Itàlia 20,0 –18,2

Portugal 9,8 –19,2 Xina 15,5 –5,2

Itàlia 6,6 –1,5 França 10,5 –39,0

Regne Unit 4,9 –20,2 Àustria 3,5 1,2

Estats Units 2,5 –24,5 Països Baixos 2,4 –1,4

Suècia 2,1 81,9 Portugal 2,3 –3,1

Rússia 1,9 –6,8 Regne Unit 1,9 –21,3

Polònia 1,7 –5,0 Polònia 1,9 0,0

Japó 1,5 –34,3 Taiwan 1,8 –11,4


Figura 82. Comerç exterior del sector de productes metàl·licsPercentatge de variació anual en termes corrents

20082005 2006 2007

–40

–20

20

0

40

60

80

–1,0

10,2

59,7

6,1

13,7

34,8

14,2

21

35,7

–3,7

–14,8

–34,9 Dèficit comercial

Importacions

Exportacions



3.15. Maquinària i equips mecànicsEl 2008 el sector de maquinària i equips mecànics va registrar l’evolució més negati-va dels darrers anys, amb una intensa reducció de la producció, derivada del descensdelmercat domèstic i de la caiguda de les exportacions. La demanda interna va notaruna davallada per la contracció de la inversió productiva, greument afectada per lacrisi financera i immobiliària. A més, el caràcter global de la recessió també es vareflectir en un fort deteriorament de les exportacions, que van experimentar lamajorreducció des de mitjan dècada dels anys noranta. Al conjunt de l’Estat el sector vamostrar, així mateix, una trajectòria negativa, però en menor mesura que a Catalu-nya, gràcies a la millor evolució de la demanda externa.


Producció – –

Ocupació –

Preus +

Exportacions –


Trets del sector

La fabricació de maquinària i equips mecà-nics es caracteritza per diversos trets sin-gulars. En primer lloc, cal apuntar l’estretai directa vinculació que té el sector amb lainversió industrial i, en menor grau, ambl’activitat de la construcció. Això explicael fet que la seva evolució depengui deforma notable de la marxa de la conjunturaeconòmica. D’altra banda, des del punt devista productiu la majoria dels béns que esfabriquen a Catalunya es construeixen sotacomanda específica de l’usuari final, la qualcosa implica que la producció es realitza ensèries curtes.Malgrat això, tambéhi ha algu-nes especialitats en les quals la fabricació télloc d’una forma més seriada. Així mateix,cal ressenyar que les operacions de venda iels processos de fabricació necessiten, nor-malment, un període llarg de temps per talde materialitzar-se, sobretot en el cas delsbéns de major dimensió i complexitat. Aconseqüència d’això, les tasques de finan-

çament, tant de les operacions de vendacom de fabricació, tenen una gran impor-tància per a les empreses, especialment pera les de menor dimensió.

També s’ha de destacar que el sector haintensificat en els darrers anys el recurs ala subcontractació de funcions producti-ves a terceres firmes –generalment tallersmecànics i, sobretot, en determinades ope-racions, com les relacionades amb la fosa ila mecanització de peces–, per tal de reduirriscos i augmentar flexibilitat. En particular,algunes empreses han optat per externalit-zar la part més mecànica dels seus proces-sos cap a països amb baixos costos laborals(com ara la Xina), per tal de fer front a laforta competència internacional. Al mateixtemps, les activitats amb un valor afegitmés alt continuen localitzant-se a Catalu-nya, amb una especialització en les tasquesde disseny, de muntatge final i de comerci-alització dels béns, així com en la prestacióde serveis postvenda als clients (formació,assistència tècnica, etc.). El recurs a la sub-

contractació i l’augment de la presència deles firmes catalanes a l’exterior han provocatun descens en l’ocupació directa del sectori, al mateix temps, han determinat la creacióde llocs de treball indirectes.

Evolució del sector el 2008i els darrers anys

Internacional

Durant el 2008 es va debilitar molt l’evolu-ció del sector demaquinària i equips mecà-nics a l’Europa Occidental, en contrast ambels bons resultats que havia assolit els dar-rers anys. La producció va avançar un 1,5%a la zona euro i un 1,3% a la UE-27, el menorritme des del 2003. Cal destacar, especial-ment, l’evolució força negativa durant lasegona meitat de l’exercici, a causa delsefectes de la crisi financera. De fet, a prin-cipi de l’any es preveia un “aterratge suau”,però la crisi es va agreujar amb la inestabi-litat financera, de tal forma que el mes dedesembre del 2008 la producció del sectorbaixà més d’un 12% respecte d’un exercicianterior. La restricció del crèdit i la incer-tesa financera a partir del setembre vandesencadenar una caiguda de les coman-des i un increment dels estocs. Pel que faa la demanda externa, en el conjunt del2008 encara es va registrar un creixementnotable, superior a un 4%, sobretot gràciesal dinamisme de les vendes dirigides alspaïsos emergents. En canvi, la demandainterna va experimentar un escàs progrés,tal com palesà el feble increment d’un 0,6%de la formació bruta de capital fix, el mésbaix des del 2002, tant a la zona euro coma la UE-27. Els països que van experimentarun creixement més notable del sector vanser Alemanya, Àustria, Finlàndia i Polònia,mentre que els majors descensos van cor-respondre a Espanya, Portugal, Dinamarca,Letònia i Gran Bretanya. Val a dir, però, quea mesura que avançava el 2008 els malsresultats es van anar estenent a pràctica-ment tots els països.

Catalunya i Espanya

Durant el 2008 el sector de maquinària iequips mecànics català va registrar unaforta davallada, afectat pel deterioramentde l’activitat econòmica, per l’aturada enla inversió empresarial i la caiguda en elcomerç internacional. Laproducció, segonsl’índex de producció industrial, va patir unacaiguda d’un 13,3%, la més intensa delsdarrers anys (si bé el 2005 ja s’havia registratun descens de més d’un 11%). Pel cantó dela demanda interna, la inversió en bénsd’equipament de l’economia catalana vaexperimentar el 2008 la reducció més sig-nificativa des del 2002 (d’un -0,4%), mentreque la inversió en construcció va retrocedirun 4,6%, després de més d’una dècadad’expansió sostinguda. Amés, les dificultats

Classificació del sector de maquinària i equips mecànics

Màquines, equips i material mecànicMotors, turbines, vàlvules, sistemes hidràulics, compressors, etc.

Altres tipus de màquines, equips i material mecànic d’ús generalForns i cremadors, màquines d’elevació, sistemes de ventilació i refrigeració nodomèstica, maquinària d’embalatge, etc.

Maquinària agrària

Màquines-eina

Motlles i matrius

Maquinària diversa per a usos específicsMaquinària per a la indústria alimentària, per a la indústria tèxtil, per al sector delpaper i arts gràfiques, per al sector del cautxú, etc.

Fabricació d’armes i municions


financeres a partir de l’estiu van provocarque l’evolució d’aquestes variables empit-jorés molt a les darreries de l’any i, perexemple, la inversió en béns d’equipamenttanqués el quart trimestre amb una caigu-da interanual d’un 6,9%.

Els resultats en general es van deteriorarnotablement i l’ús de la capacitat produc-tiva instal·lada a les empreses fabricantsdel Principat va retallar-se fins a un 77%, encomparació amb el percentatge d’un 84%del 2007. El mínim anual del 2008 es vaassolir en el quart trimestre. En concret, caldestacar el panorama recessiu a subsectorscom el de maquinària per a la construcció,que després d’haver registrat una expansiónotable en els anys de bonança, s’estimaque experimentà una davallada de la factu-ració de més d’un 50%.

En el conjunt de l’Estat el comportamentdel sector no va ser tan negatiu durant el

2008. La producció en base a l’índex deproducció industrial va reduir-se un 4%. Aixímateix, s’estima que la facturació del sectorcaigué un 1% en termes reals, en contrastamb l’increment d’un 6,5% de l’any anterior.El mercat intern va debilitar-se molt perla caiguda de tots els components de lainversió, i les dificultats per accedir al crèditvan precipitar a finals de l’exercici un bruscdescens de les comandes d’altres sectors.

Des d’un altre punt de vista, cal fer unapetita anàlisi de l’evolució del conjuntde la indústria de béns d’equipament. El2008 el consum aparent de béns d’equi-pament mecànics i elèctrics a Espanya vafrenar molt el seu avanç. Es va registrar uncreixement d’un 1,7% en termes reals, persota dels increments dels anys anteriors.L’increment de la xifra de facturació de lesempreses fabricants també va alentir-seamb força, des d’un 5,5% el 2007 fins a un2,2% el 2008. Les exportacions encara van

mantenir un cert creixement, d’un 3,9% encomparació amb el 4,7% del 2007, mentreque les importacions es van desaccelerarmés, fins a un 2,4%, a causa de la feblesade la demanda interna. Però la variableque millor reflectí el context negatiu forenles comandes, que van reduir-se un 1,2%,enfront del creixement d’un 3,4% de l’exer-cici anterior. Paral·lelament, en el conjuntde la indústria espanyola de béns d’equi-pament (mecànics i elèctrics) l’ocupació esva contraure un 0,4%, si bé el descens vaser molt més limitat que el registrat a altressectors d’activitat.

Les exportacions del sector a Catalunyavan experimentar el 2008 la caiguda mésforta des de la recessió del 1993, baixantun 8,1% en termes nominals, en contrastamb els bons resultats dels dos anys ante-riors. Tot i aquesta negativa evolució, calesmentar que més de la meitat de la pro-ducció va dirigir-se a l’exterior. La caiguda


El sector de maquinària i equips mecànics té una destacadapresència i tradició a Catalunya. El Principat concentra mésd’una cinquena part de l’activitat estatal i les empreses fabricantslideren els segments espanyols corresponents a la maquinàrialleugera, apartat en el qual les firmes catalanes són presents enpràcticament totes les especialitats existents, la qual cosa s’ex-plica per les característiques singulars del teixit industrial local(indústria diversificada i transformadora). Tot i això, els darrersanys s’ha tendit a reduir el pes específic de la branca catalanasobre el total espanyol.

Destaca, sobretot, la participació en els subsectors demaquinàriaper a l’envàs i l’embalatge, de maquinària per a l’alimentació i demaquinària tèxtil i per a la confecció. Altres especialitats que tam-bé cal assenyalar per la seva rellevància són les demaquinària pera la fusta, maquinària per a les arts gràfiques, maquinària agrícola,màquina-eina per a deformació i maquinària per a energiesrenovables (especialitat amb una forta expansió en els darrersanys i de gran potencial de creixement). En aquests capítols elpes específic del Principat sobre el conjunt de l’activitat estatalés, així mateix, significatiu.

Segons el comportament exportador, el teixit empresarial espot dividir en tres grans grups de firmes. El primer és format perfirmes amb tradició a operar en els mercats exteriors, algunesde les quals són líders mundials en la seva especialitat. Aquestesdisposen de xarxes comercials en els principals països i tenenuna conducta activa i destacada en l’exportació i en projectesd’inversió a l’exterior. Un segon grup, el més important, ésintegrat per companyies petites i mitjanes, amb una estructuracomercial per a l’exterior limitada i en fase de consolidació. Final-ment, hi ha un darrer grup configurat per empreses generalmentde petita dimensió, d’escassos mitjans i que no exporten o estancomençant a fer-ho.




Xifra de negocis sobre el total del sector a Espanya 22,9%



Figura 83. Evolució del sector de maquinària i equips mecànics. Any 2008Percentatge de variació anual

Espanya

Catalunya

ImportacionsExportacionsPreusProducció

–16

–12

–8

–4

0

4

Ocupació

Font: Idescat, INE i Seguretat Social.


de les vendes a l’estranger s’explicà pelcomportament desfavorable de les expor-tacions a les economies europees, cosaque no va poder ser compensada per l’im-puls de les vendes als països emergents.Així mateix, les restriccions creditíciesvan perjudicar notablement el sector, jaque, d’una banda, encariren les operacionsexteriors (l’augment de risc d’impagamentva impulsar els costos dels crèdits a lesexportacions), mentre que pel costat de lademanda molt sovint les màquines supo-sen encàrrecs a mida i s’ha d’aconseguirfinançament per adquirir-les.

La Unió Europea va continuar sent el prin-cipal soci comercial del Principat, en absor-bir a l’entorn d’un 58,6% del total de lesexportacions. El 2008 les vendes catalanes aaquesta àrea vanmostrar una reducció d’un9,5% en termes corrents, en contrast amb elcreixement de més d’un 14% de l’any ante-rior. Es van produir davallades de les expor-tacions als principals mercats, en particularen les vendes a França –primer mercat enimportància per al sector català, en el qualpatí una caiguda d’un 10,6%–, a Alemanyai a la Gran Bretanya –amb descensos alvoltant d’un 20%. En el cas dels països de

l’est d’Europa, es van registrar descensosgeneralitzats de les exportacions, llevat del’augment experimentat a Polònia.

Durant el 2008 les exportacions extraco-munitàries van caure un 6,1%, un ritmeuna mica més suau que les corresponentsa la Unió Europea. En concret, van destacarels forts descensos de les vendes a EstatsUnits, primera destinació no comunitària,–on van caure un 16%–, a Mèxic, a Turquiai a la Xina. La desfavorable paritat del tipusde canvi euro-dòlar a la primera meitat del2008 també va exercir cert paper negatiu,tot i que menys que en altres anys. Algu-nes excepcions a aquest comportamentdesfavorable van ser l’avanç de les expor-tacions al Brasil i al Marroc.

Al conjunt de l’Estat les exportacions vanseguir el 2008 una evolució més favora-ble que en el cas català, registrant-se unincrement d’un 3,5%, tot i que a un ritmemolt més feble que el 2007 i molt per sotade les previsions esperades a principi del2008. Aproximadament un 50% de lesempreses va poder incrementar el seuvolum d’exportacions, mentre que un 14%va patir contraccions. Segons especialitats,

es pot apuntar el bon comportament enl’àmbit estatal de les vendes a l’exterior demàquines-eina, material contra incendis,màquines d’elevació, maquinària per alcautxú i maquinària per al paper i cartró. Ensentit contrari, s’ha d’esmentar el descensde les exportacions de maquinària de refri-geració, de maquinària tèxtil i maquinàriaper a la indústria metal·lúrgica.

D’altra part, les importacions catalanes demaquinària mecànica van registrar durantel 2008 una caiguda nominal d’un 15,3%respecte del 2007, la qual cosa reflectí l’ex-trema feblesa de la demanda interna. Val adir que el mercat intern es caracteritza peruna notable dependència dels productesforans i per una important competènciaestrangera, la qual cosa es palesa que el2008 més d’un 65% del consum català esva cobrir amb importacions, tot i registrar-se un cert descens d’aquest percentatge.Com és tradicional, dins de les importa-cions catalanes destacaren les compresoriginàries de la Unió Europea, que vansuposar el 70,8% del total. L’any 2008 lesimportacions comunitàries van baixar un16,3%. Les caigudes van ser generalitza-des. En concret, cal ressenyar les compresa Itàlia i a Alemanya –els dos principalsproveïdors del sector català–, amb cai-gudes d’un 18,7% i d’un 9,3%, respecti-vament. Pel que fa als països comunitarisde l’est, també es van produir davalladesnotables, amb l’excepció de les compresprocedents de Polònia.

Entre la resta de socis comercials, els quetenen una major rellevància com a submi-nistradors del Principat són la Xina –querepresentà el 2008 un 10,6% del total d’im-portacions–, el Japó (6%) i els Estats Units(3,4%). En tots tres casos es van anotarcaigudes durant el 2008, al voltant d’un 5%en els casos de Xina i Estats Units, mentreque les importacions originàries de Japóvan disminuir un 18,7%.

En el conjunt de l’Estat, les importacionstambé van palesar una trajectòria negativadurant el 2008, en disminuir un 11,6%,descens menys accentuat que en el cascatalà. Per especialitats, es pot apuntar elfort descens de les compres espanyolesa l’estranger de maquinària per a la cons-trucció, màquines d’elevació i manipulació,i maquinària per a la metal·lúrgia. En el can-tó contrari, es van anotar pocs creixementspositius, destacant, només, les pujades deles importacions de material per a incendisi de maquinària tèxtil.

Pel que fa al saldo comercial del sectorcatalà, cal destacar que el 2008 la fortadavallada de les importacions en com-paració amb el descens una mica mésmoderat de les exportacions va determinarque el dèficit comercial es reduís un 24,5%,la major correcció des del 1994. Paral-lelament, la taxa de cobertura va augmen-tar des d’un 56,1% el 2007 a un 60,9%.

Taula 45. Evolució del sector de béns d’equipament (mecànics i elèctrics) a Espanya

Anys Facturació Consum aparentMilions d’euros corrents % variació real Milions d’euros corrents % variació real

1999 26.169 11,8 41.507 21,8

2000 29.335 10,8 47.025 11,9

2001 30.948 4,1 46.440 –2,5

2002 31.010 –0,5 45.029 –3,6

2003 32.375 3,7 48.898 6,2

2004 34.350 4,1 53.563 9,8

2005 37.579 7,5 59.724 7,1

2006 42.163 8,0 65.789 8,2

2007 46.527 5,5 73.072 5,7

2008 (avanç) 48.870 2,2 74.393 1,7

Font: Asociación Nacional de Fabricantes de Bienes de Equipo (SERCOBE).

Taula 46. Comerç exterior del sector de maquinària i equips mecànics a CatalunyaAny 2008. Principals socis comercials

Països Exportacions (MEUR) % variació anual Països Importacions (MEUR) % variació anual

França 515.986,5 –10,6 Itàlia 1.262.174,9 –18,7

Portugal 309.666,6 -0,6 Alemanya 1.208.466,7 –9,3

Alemanya 251.700,6 –19,6 Xina 589.052,6 –5,5

Itàlia 204.129,4 –5,8 França 475.882,4 –21,6

Regne Unit 149.537,9 –21,6 Japó 334.082,7 –18,7

EUA 126.540,4 –15,7 EUA 189.144,8 –4,4

Països Baixos 110.937,8 38,8 Regne Unit 174.444,3 –18,7

Rússia 95.916,6 –4,1 Bèlgica 151.103,8 –15,0

Mèxic 89.574,2 –25,7 Països Baixos 119.667,2 –14,5

Polònia 85.965,5 9,2 Àustria 105.144,2 –3,8

Total 3.379.639,5 –8,1 Total 5.552.552,2 –15,3

Font: Idescat.


L’any 2008 l’ocupació del sector de maqui-nària i equips mecànics va experimentara Catalunya un descens d’un 0,3%, quecontrastà amb el creixement del 4,6% del2007. Per bé que la reducció de llocs detreball va ser més limitada que a altresbranques industrials, a finals del 2008 elsector va entrar en una dinàmica mésnegativa. Al conjunt de l’Estat l’ocupacióde la maquinària i equips mecànics vaanotar un creixement d’un 1,3%.

D’altra banda, els preus de venda del sec-tor van experimentar el 2008 un creixementsignificatiu, en bona part a causa de l’incre-ment durant la primera meitat de l’any delscostos relacionats amb el petroli i les pri-meres matèries metàl·liques –sobretot del’acer i d’altres metalls no ferris. També esva produir un augment dels costos finan-cers, per la restricció del crèdit. A Catalunyaels preus del sector van créixer un 3,5%,una mica per sota de la pujada del 4,3% el2007, i una taxa similar al 3,4% del globald’Espanya. Tot i això, aquest incrementamagà diferents polítiques empresarials depreus d’acord amb la destinació geogràficadels productes, caracteritzades en moltesocasions per uns preus a les exportacionsmolt continguts.

Pel que fa als resultats empresarials, l’any2008 van venir marcats per la irrupció dela crisi econòmica. Els factors que mésperjudicaren aquests van ser la caigudade la demanda domèstica i exterior, ladolenta situació financera dels clients, elfre a les seves inversions, els retards en elscobraments i les dificultats per accedir alscrèdits. Per fer front a aquests problemes,les empreses es van adaptar ajustant mar-ges comercials, augmentant les inversionsen promoció comercial i apostant per lainnovació. En aquest context, cal esmentarque un 28% de les empreses no va obtenirguanys durant el 2008.

Durant el 2008 el volum d’inversions rea-litzades per les empreses catalanes demaquinària i equips mecànics va reduir-se,si bé es van mantenir els nivells d’inversióen R+D i innovació. Val a dir, a més, que lamajoria de les empreses –més d’un 70%–no solen rebre ajuts per a les inversionsrealitzades en innovació. El mantenimentde les inversions del 2008 va venir motivatper la necessitat constant que tenen lescompanyies d’innovar i millorar la qualitatdavant de la pressió dels competidorsdels països emergents, i pel convencimentque això esdevé un factor clau per a sortirreforçat de la crisi. Aquests països pro-dueixen maquinària amb un menor preui, també, de més baixa qualitat. Les empre-ses europees s’enfronten a la capacitat dela indústria asiàtica de copiar productes,si bé aquesta encara no pot competir endisseny i qualitat. En el cas concret delsector català i espanyol s’està apostant demanera clara per les inversions en innova-ció, qualitat i implantació a l’exterior. Tot i

les dificultats econòmiques, durant el 2008AMEC estima que un 90% de les empre-ses va desenvolupar projectes d’innovació.D’aquestes, un 43% ho va fer de maneraproactiva –anticipant-se a les necessitatsde mercat–, mentre que un 35% disposad’un sistema estructurat d’innovació. Comés tradicional, l’autofinançament va ser lavia més important per cobrir les necessitatsd’inversió del sector.

A més dels esforços habituals en renovaciód’equips i instal·lacions, el 2008 una partde les empreses catalanes van intensificarel recurs de la subcontractació. El 83%d’aquest outsourcing es realitza al conjuntde l’Estat, però una proporció creixentestà apostant per subcontractar també al’exterior. El principal origen de la subcon-tractació internacional és la Unió Europeai els països asiàtics. També cal destacar laimportància de la inversió a l’exterior. Escalcula que entre el 2001 i el 2008 el sectorespanyol de maquinària mecànica ha aug-mentat de 190 a 420 les filials a l’estranger,un 70% de les quals es dedica a activitatscomercials i la resta a activitat productiva.La major part d’aquestes filials s’ubiquen aEuropa i l’Amèrica Llatina, però per païsosel que concentra més filials és la Xina.

Evolució dels subsectors el2008 i els darrers anys

Maquinària tèxtil i de la confecció

L’evolució del subsector estàmolt condicio-nada, com és lògic, per la marxa del seuprincipal demandant, la indústria tèxtil i dela confecció. Aquesta ha patit una profundareestructuració en els darrers anys, a causade l’expansió dels nous productors asiàtics–en particular la Xina, l’Índia i el Pakistan– ila creixent liberalització comercial del sec-tor al món, que va culminar l’any 2005 ambl’eliminació dels contingents en el sectortèxtil, d’acord amb els acords assolits fa deuanys en el si de l’OMC (Organització Mun-dial del Comerç). Aquesta novetat va supo-sar una entrada massiva d’importacionsbarates procedents de països asiàtics, ambefectes devastadors sobre les empresestèxtils europees i dels Estats Units, queestan vivint un deteriorament molt clar delsector (tancament d’empreses, caiguda del’ocupació, etc.).

Aquesta reestructuració del sector indus-trial s’ha agreujat amb l’inici de la recessiódel 2008, amb un impacte molt directesobre la maquinària tèxtil i de la confeccióa Catalunya i a Espanya, que ha registrat enels darrers anys una marxa desfavorable,amb un descens significatiu de les vendes–en particular les procedents del mercatintern– i de la producció. A més, la creixentcompetència ha obligat en molts casos amantenir una trajectòria descendent en

els preus, de tal manera que la facturacióen valor ha seguit una evolució a la baixa.L’any 2008 es van produir uns resultatsnegatius, després de la lleugera millora del2007, però no tant com el 2005, quan elsector arribà al seu punt més negatiu. Lademanda externa va registrar un retrocéssignificatiu i el mercat intern perllongà latendència de declivi.

El sector travessa moments de reestruc-turació i el 2008 es va detectar un majorpessimisme que en anys anteriors, com aconseqüència de la crisi internacional. Elsresultats empresarials van ser negatius, sibé palesaren diferències individuals entreempreses. Així, les firmes que mostra-ren una evolució més favorable foren lesque estan fent esforços considerables peradaptar-se a l’ajustament del sector i alnou marc mundial, que estan apostantper una major internacionalització, millo-ra de la competitivitat i especialitzacióen equips de major valor afegit. Algunesd’aquestes empreses fins i tot ocupenposicions de lideratge a escala mundial,amb un alt nivell tecnològic, bona relacióqualitat/preu i una elevada flexibilitat peradaptar-se a les exigències dels clients.Destacaren, especialment, les companyiesque estan reorientant la seva producciócap a teixits tècnics o altres segments dela maquinària mecànica.

Pel que fa a l’evolució dels preus de ven-da dels equips, durant el 2008 van regis-trar descensos, a l’igual que els margesempresarials, degut a la necessitat de man-tenir la competitivitat davant de la fortaconcurrència existent. Aquesta política demarges reduïts s’intentà compensar ambun augment de la rotació, si bé en algunscasos implicà una aposta arriscada que potafectar la solvència. D’altra banda, els cos-tos de primeres matèries van moderar-senotablement a partir de la segona meitatde l’any, en particular els preus dels com-bustibles i de l’acer –el qual pot representaruna part important del preu final d’unamàquina. Respecte als costos de personal,les pressions al llarg del 2008 van ser mode-rades. En canvi, un tret representatiu vaser la forta alça dels costos financers i, engeneral, unes condicions més restrictivesdel crèdit, a causa del xoc financer.

D’altra banda, s’ha d’esmentar que el 2008va mantenir-se un volum important d’in-versions, tot i que lleugerament a nivellsmenors que en anys anteriors. Aquestes esvan dirigir, sobretot, a la promoció comer-cial en mercats emergents, com a via desortida de la recessió. També destacarenles inversions en projectes tecnològics(innovació de productes, disseny de béns,modernització d’equipaments, etc.) i les demillora de la qualitat, encaminades a man-tenir les seves posicions en els mercats,ja que d’això depèn la seva pervivènciafutura. En aquest sentit, una fita importantva ser aconseguir la seu a Barcelona de la


propera celebració el 2011 de l’ITMA, lafira internacional de maquinària tèxtil mésimportant del món.

Pel que fa a l’evolució detallada dels fluxoscomercials, s’ha d’esmentar que les expor-tacions del subsector estatal es van reduirel 2008 un 17,8% en termes nominals, ambcaigudes generalitzades a gairebé totes lesàrees. Així, les vendes a la Unió Europea–que representen prop d’un 30% del total–caigueren un 13,6% i les dirigides a l’Amèri-ca Llatina van disminuir un 16,3%. Fins i tot,es va produir un descens de les vendes ales noves destinacions, que havien vingutincrementant la seva rellevància en elsdarrers anys gràcies a les deslocalitzacions,des dels països industrials, del sector con-

sumidor de maquinària tèxtil i de la con-fecció. Per països, els principals clients delsubsector estatal van ser els Estats Units,Marroc, Portugal, Mèxic i França, que vanconcentrar gairebé un 29% de les vendestotals a l’estranger, ja que aquesta brancacompta amb una diversificació geogrà-fica de les exportacions considerable. El2008 pràcticament totes les destinacionsimportants van registrar retrocessos, demés d’un 30% en casos com el Marroc iFrança. Les poques excepcions van serels increments en les vendes a algunspaïsos com Rússia, Egipte i Brasil. Tambécal destacar la caiguda a la meitat de lesexportacions a l’Índia, on s’havien registratuns resultats molt favorables en els darrersanys, ja que el mercat indi resultava més

obert que el xinès a causa de l’idioma i pelcaire menys proteccionista de la indústriaautòctona. Cal apuntar que el subsectorestà realitzant esforços considerables pertal d’aconseguir la implantació en aquestsnous mercats emergents, més allunyatsque els clients tradicionals, atès que l’alçagradual del seu nivell de vida impulsa laproducció i les inversions a l’activitat tèxtili de la confecció. No obstant això, aquestareorientació és un procés que no totes lesempreses poden assumir. Així mateix, elsubsector s’enfronta a una nova compe-tència que comença a sorgir en les econo-mies emergents, molt lligada a l’expansiódel sector clients. En general, el climaexportador es va veure afectat, sobretota finals d’any, per les fortes restriccions al

El subsector de la maquinària tèxtili de la confecció a Catalunya

Dins el conjunt de la maquinària i equips mecànics a Catalunya,el subsector de la construcció de maquinària tèxtil i de la confec-ció ha estat històricament un dels importants, tot i la profundacrisi dels darrers anys. Les empreses catalanes representen un84% del segment estatal, el qual està format per unes 86 firmes,que donen ocupació a uns 2.550 treballadors. En termes defacturació, el subsector català aporta un 56% al total espanyol.Tot i que amb una presència molt menor que al Principat, tambées pot destacar l’existència d’un conjunt d’empreses del sectora la Comunitat Valenciana, mentre que la Comunitat de Madridtambé genera una part important de la facturació. Cal destacarque Espanya figura dins del grup de països fabricants amb mésimportància dins de la Unió Europea, ocupant la quarta posi-ció. La rellevància catalana s’estén a gairebé la totalitat de lesespecialitats tèxtils, si bé destaca el segment de tintura i acabats,seguit de la filatura i confecció. En l’àmbit espanyol, es pot desta-car la bona acollida mundial que tenen, per exemple, els equipsd’acabats, filatures i punt i els equips de disseny, patronatge i sis-temes informàtics. En general, les empreses catalanes presentenuna alta flexibilitat en la producció d’equips, amb una elevadaadaptabilitat a les necessitats del client, alt nivell tecnològic ibona relació qualitat/preu.

En els mercats internacionals, el sector s’està enfrontant a canvisestructurals profunds en els darrers anys. La forta liberalitzaciócomercial de l’any 2005, amb l’eliminació dels contingentsal comerç, va suposar una irrupció dels països emergents,encapçalats per la Xina, amb un impacte negatiu important.La fabricació tèxtil s’està desplaçant cap als països asiàtics, demanera que la demanda de maquinària procedent de clientsespanyols i europeus experimenta un descens continuat. Peraquest motiu, les empreses catalanes del sector de maquinàriatèxtil i de la confecció estan realitzant un esforç molt conside-rable en especialització i centrant-se en mercats externs. Lesexportacions ja representen un 70% de la facturació, alhora ques’estan diversificant els mercats, amb una promoció comercialmolt intensa dirigida als nous països productors. Amb tot, lesdistàncies entre empreses també s’estan ampliant, i mentre queun nombre reduït d’empreses líders exporten més d’un 90%de la producció, d’altres presenten xifres a la baixa. Al mateixtemps, en els països asiàtics també ha sorgit una incipientindústria de maquinària tèxtil i de la confecció, basada en unspreus molt baixos i un nivell de qualitat també inferior, tot i queprogressivament l’estan incrementant.

Tots aquests factors han motivat que el sector hagi viscut unaprofunda crisi, amb la desaparició d’empreses i la retallada en l’ocu-pació. Per fer front a la competència, s’està apostant per realitzarfortes inversions en innovació, variable fonamental per continuaressent competitius, juntament amb el reforç del servei postvenda.AMEC estima que un 85% de les empreses desenvolupa projectesd’innovació, en moltes ocasions amb suport de les universitats ocentres tecnològics. També ha augmentat el recurs de la subcon-tractació, així com l’especialització en aquells segments específics,poc explotats i més innovadors (teixits per a usos tècnics dirigits asectors com la construcció, la medicina, etc.). Algunes empreseshan establert filials i joint-ventures a països emergents, per tal desubcontractar les parts més mecanitzades, i en alguns casos hi haempreses que estan optant per diversificar part de la seva produc-ció cap a altres especialitats de maquinària. Una altra característicadel sector és el predomini de petites i mitjanes empreses (PIME)–aproximadament un 85% de les firmes tenen menys de 30 treba-lladors–, de tal manera que s’està produint una forta polarització–les empreses demenor dimensió estanmenys preparades per ferfront al desplaçament de la demanda, mentre que unes poquescompanyies mitjanes-grans presenten un comportament dinàmici una elevada internacionalització, la qual cosa els ha permès assolirposicions capdavanteres en el mercat mundial. Tot i això, es detec-ta un grup de PIME que ha apostat per un producte especialitzatmolt difícil de copiar, alhora que la seva grandària ha resultat unavantatge en termes de flexibilitat i de treball a mida, la qual cosales converteix en altament competitives.

Dins d’Europa, la principal competència procedeix d’Alemanya id’Itàlia. En el cas dels fabricants alemanys, destaca el prestigi delsproductes en els mercats, els quals, malgrat que tradicionalmenthan patit uns costos de fabricació elevats i han tingut uns preusrelativament alts, estan assolint en els darrers anys uns nivellsde competitivitat monetària força importants. Això és fruit de ladisminució de costos derivada de la deslocalització productiva deles empreses vers determinats països asiàtics, circumstància que,això no obstant, està repercutint negativament en la qualitat delsequips. Per la seva banda, les firmes italianes disposen d’uns preuscompetitius, d’unes línies de finançament favorables, d’una bonacapacitat de negociació i ofereixen una maquinària que incorporadisseny. Val a dir que en l’àmbit europeu s’estan produint nom-brosos processos de fusió entre empreses, cosa que no té lloc ni aEspanya ni a Catalunya, els quals minven les possibilitats demillorade la seva competitivitat (increment de dimensió, reducció decostos, suma de sinergies, etc.).


crèdit, que van deprimir les comandes debéns d’equipament.

Per especialitats, l’any 2008 es podenremarcar per la seva rellevància exportado-ra els segments de maquinària d’acabats iaccessoris, maquinària de filatura, maqui-nària de tissatge i maquinària de confecció.En l’àmbit estatal aquests capítols con-centraren, respectivament, un 35,9%, un18,7%, un 17,6% i un 10,6% del total de lesvendes a l’exterior en valor. L’única moda-litat amb un comportament positiu van serels accessoris per a màquines de filatura,mentre que les davallades més fortes vancorrespondre a les màquines de filatura iles de gènere de punt.

D’altra banda, les importacions espanyolesde maquinària tèxtil i de la confecció vanexperimentar el 2008 un augment d’un27,3% en valor, per sobre de l’incrementd’un 8% registrat l’any abans. Per tant, toti que el mercat intern va seguir amb unadinàmica negativa pels dolents resultats delsector client, les importacions de maquinà-ria tèxtil i de la confecció van accelerar-se.Un factor que pot explicar part d’aquestcreixement van ser les dinàmiques d’inter-canvis d’algunes de les empreses catalanesque disposen de filials a països emergents,o bé que subcontracten part del procésproductiu a fora. Com és tradicional, el2008 la Unió Europea va ser el principalorigen de les importacions en el conjuntde l’Estat, en concentrar més d’un 90% deltotal. Les compres als països comunitarisvan experimentar un augment d’un 34%.Les adquisicions als principals subminis-tradors, Itàlia i Alemanya, avançaren, res-pectivament, un 38,1% i un 16,2%. Per unaltre costat, cal ressenyar el fort augmentde les compres registrades a alguns païsoscomunitaris de l’est d’Europa, sobretot aHongria i a Polònia –que es convertiren enel tercer i quart proveïdor en importància–,si bé també s’ha de remarcar el creixementde les importacions a Romania i a Eslovà-quia. Entre la resta de socis comercials nocomunitaris, destacaren la Xina, amb unaugment d’un 24%, i els Estats Units, que vaperdre el seu paper de principal proveïdorextracomunitari, en registrar una caigudade les importacions d’un 49,1%.

Les especialitats del subsector que abraça-ren una major proporció de les importaci-ons el 2008 foren la maquinària d’acabatsi accessoris, i la maquinària de confecció,que conjuntament van suposar més d’un78% del total. La primera categoria va ser laprincipal responsable de l’augment de lesimportacions, en duplicar el seu volum res-pecte l’any anterior, mentre en la resta decategories es van experimentar davallades,en particular a la maquinària de confecció,a la de filatura i a la de gènere de punt.

Finalment, s’ha d’apuntar que el dinamis-me de les importacions i la caiguda de lesexportacions va trencar la tendència de

saldo comercial positiu dels darrers anys,i la balança comercial per al conjunt del’Estat en aquest subsector va tornar-senegativa. La taxa de cobertura es reduíbruscament fins a un 73%.

Maquinària per a l’envasamenti l’embalatge

Durant el 2008 la branca estatal de maqui-nària per a l’envasament i l’embalatge varegistrar un lleu retrocés, a causa de l’inicide la recessió econòmica internacional, sibé els seus resultats van ser menys des-favorables que la mitjana de la indústria,tenint en compte que es tracta d’un sub-sector amb una elevada competitivitat icapacitat d’adaptació. Cal recordar queaquesta activitat, que està altament inter-nacionalitzada i que exporta un 58% de laseva facturació, havia vingut registrant unavanç sostingut en els darrers anys. Durantel 2008 la facturació va retrocedir un 3%.Malgrat la complicada conjuntura econò-mica, però, el subsector va aconseguir uncreixement de les exportacions. El mercatintern va seguir un comportament mésnegatiu, i això també es va reflectir en unabaixada de les importacions. D’altra banda,el nombre d’empreses del sector va man-tenir-se estable i no es van produir ajustossignificatius en l’ocupació, si bé l’agreuja-ment de la crisi enterbolí les previsions peral proper exercici.

Les exportacions en el conjunt de l’Estatvan créixer un 0,5% en valor, ritme prou boatès el context de recessió, però per sotadel fort avanç (d’un 7,5%) del 2007. Per laseva banda, les importacions van invertirla tendència de creixement dels darrersanys i van davallar un 14,5% (prop d’un20% el 2007). Encara que la participacióde les compres a l’estranger en el mercatintern es va reduir, continuà sent molt ele-vada, de tal manera que en el global estatalmés d’un 62% de la demanda domèsticaes cobrí mitjançant compres a l’exterior.Igual que altres anys, entre els diversossectors demandants de maquinària per al’envasament i l’embalatge cal destacar,per la seva rellevància i el seu dinamisme,els de l’alimentació, la cosmètica, la farmà-cia i la neteja.

L’empitjorament de les condicions finan-ceres va afectar l’evolució d’aquest sub-sector a la darrera part del 2008, a causade la restricció del crèdit i de la inversióempresarial, la qual cosa es va reflectir enuna baixada de les comandes. Així mateix,la crisi financera va determinar un malfuncionament dels mercats de crèdit i deles assegurances, que representen factorsvitals per als sectors exportadors. De fet,abans de la crisi el sector ja demanava unamajor accessibilitat i desenvolupament deproductes financers, per tal d’impulsar lesexportacions i cobrir riscos, els quals estanmolt més desenvolupats en altres païsoscompetidors, com ara Alemanya o Itàlia. A

més, donat el caire general de la crisi, elssectors clients i consumidors de maquinà-ria també es van ressentir de la conjunturanegativa. Amb tot, s’ha d’assenyalar que lesinversions de les empreses de maquinàriaper a l’envàs i embalatge van mantenir unvolum important al llarg del 2008, malgratel context recessiu, amb una forta orienta-ció cap a l’activitat de recerca i desenvolu-pament, quelcom essencial per garantir lacompetitivitat de la branca.

D’altra banda, l’any 2008 va disminuir lleu-gerament la pressió sobre els costos deproducció de les empreses, sobretot ala segona meitat de l’any, en què es vaproduir un descens dels preus del petrolii d’altres primeres matèries, com l’acer.Els costos laborals van registrar un creixe-ment moderat. Aquests factors, juntamentamb la política de contenció de preus perpoder competir internacionalment i l’afe-bliment de les demandes interna i externa,van determinar un cert deteriorament delsmarges, que en els darrers anys ja havienregistrat creixements molt continguts. Perúltim, l’element més preocupant va ser elcreixement dels costos financers, unit ambmés requisits per accedir als crèdits, si béaixò no va suposar un greu problema per amoltes empreses que utilitzen l’autofinan-çament per a noves inversions.

Pel que fa a les exportacions en l’àm-bit espanyol, durant el 2008 el principalmercat del subsector va continuar essentla Unió Europea, que absorbí un 49,3%del total de vendes realitzades, seguit del’Amèrica Llatina (16,9%) i Àfrica (7,7%).En concret, les cinc primeres destinacionsde les exportacions van ser França, EstatsUnits, Alemanya, Itàlia i Xina, que vansumar un 34,2% del total de les vendes al’estranger del subsector. Les exportacionsa alguns dels principals clients europeusvan registrar el 2008 caigudes importants,de més d’un 20%, com ara Alemanya, GranBretanya i Portugal, en contrast amb elfavorable resultat de les dirigides a Itàlia iPaïsos Baixos. Pel que fa a les exportacionsdels dos primers clients estatals, França iEstats Units, cal esmentar que van patir unretrocés de prop d’un 4%. En canvi, s’ha dedestacar la favorable dinàmica de les des-tinades a la Xina i a l’Índia, que gairebé esvan duplicar. A l’Amèrica Llatina destacà elnotable creixement de les vendes a Brasili Mèxic –si bé en aquest cas va perdre laposició de segon mercat extracomunitarien favor de la Xina.

Per especialitats, l’any 2008 es produíuna caiguda d’un 11% de la categoria demàquines i aparells per a empaquetar oembolicar, si bé van seguir sent l’especia-litat amb més pes específic dins de lesexportacions (d’un 31,1%). En canvi, es vanregistrar creixements significatius de ven-des a l’exterior de maquinària d’envàs, demàquines d’impressió, de cartró corrugat iequips de converting.


Respecte de les importacions, cal asse-nyalar que la Unió Europea va ser l’origende més d’un 90% de les compres totalsrealitzades pel subsector a l’estrangerdurant el 2008, centrades, bàsicament, aItàlia i Alemanya. En general, la tendèn-cia de caiguda de les importacions vaser força estesa. Les importacions a laUnió Europea van patir un descens d’un14,4%, amb caigudes superiors al 10%dels primers subministradors comunitaris(Alemanya, Itàlia, Suècia i Països Baixos).Fora de la Unió Europea, les compres alsEstats Units –principal proveïdor extra-comunitari– van romandre estancadesi les realitzades a la Xina van créixer un34%. Cal ressenyar que la competènciacreixent de la Xina se centra, sobretot,en les màquines de menor valor afegit,que copien dels fabricants europeus peròque comercialitzen a un preu menor. Peraquest motiu, el paper de la innovaciócontínua del producte, juntament ambaltres serveis que diferenciïn els equips ila seva qualitat (com ara els serveis post-

venda), constitueixen una variable clau enaquesta branca.

Pel que fa a les importacions segons espe-cialitats, s’ha d’apuntar que es van caracte-ritzar el 2008 per una menor concentracióque en el cas de les exportacions. Lescategories amb un major pes específic vanser la maquinària per empaquetar i embo-licar (25,7%), i la maquinària d’impressió(18,4%), seguides de les d’envàs i embalat-ge (16,6%). En termes dinàmics, però, lesmajors contraccions de les importacions es

van produir en la maquinària d’envàs i elsseus components, en les d’impressió i enles de cartró regulat. Al contrari, es va ano-tar un augment notable en la maquinàriaper embolicar.

Pel que fa a la balança comercial del subsec-tor de maquinària per a l’envasament i l’em-balatge, l’any 2008 es va registrar una impor-tant correcció del dèficit comercial a Espanya,en contrast amb l’ampliació de l’exercici.Al mateix temps, la taxa de cobertura aug-mentà des d’un 70,6% el 2007 a un 83%.

Taula 47. Magnituds del subsector estatal de maquinària per a l’envàs i l’embalatge

Anys Facturació (MEUR) % variació nominal

2005 880 4,8

2006 925 5,1

2007 1.000 8,1

2008 (e) 969 –3,1

(e) Estimació.Font: AMEC.

El subsector de la maquinària per a l’envasamenti l’embalatge a Catalunya

La construcció de maquinària per a l’envasament i l’embalatge téuna important tradició a Catalunya. El Principat concentra el 66%de les empreses, el 73% de la producció i el 57% de les exporta-cions del conjunt de l’Estat. Al seu torn, el subsector compta enl’àmbit espanyol amb unes 150 empreses fabricants i uns 6.700llocs de treball. Encara que predomina l’empresa de petita i mit-jana dimensió, la grandària és més gran que en altres subsectors,ja que més d’un 40% de les companyies compta amb més de 50treballadors, amb una plantilla mitjana de 43 persones.

Val a dir que l’activitat espanyola i catalana se situa a l’avantguardade la tecnologia europea. Tot i que la internacionalització de lesempreses avança gradualment, encara hi hamarge demillora. Unaproporció important d’empreses encara destina una part menorde la seva facturació a la demanda externa. Un 57% exportamenysd’un 25% de la seva facturació, mentre que existeix un col·lectiumolt dinàmic, que engloba un 16% de les empreses, i que presen-ta una propensió exportadora d’entre un 75% i un 100%.

Al Principat destaquen les especialitats de maquinària d’envasa-ment horitzontal i vertical, de maquinària d’embotellament, demaquinària d’impressió d’envasos i de cartró corrugat. El sub-sector català gaudeix d’un alt nivell tecnològic, una bona relacióqualitat-preu i una elevada capacitat d’adaptació a les necessitatsdel client. Prop d’un 35% de les empreses que realitzen projectesde recerca i desenvolupament ho fan en col·laboració amb cen-tres tecnològics i universitats.

Cal destacar que a Espanya el subsector d’envasos i embalatges ésuna de les branques més dinàmiques i de major creixement dinsdel global de la indústria, per diversos factors. En primer lloc, per laimportància creixent que té l’envasament i l’embalatge en els pro-ductes –sobretot, alimentaris– a les societatsmés desenvolupadespermúltiples raons (d’estètica, de seguretat, etc.). S’ha d’assenyalarla cada vegada major rellevància de les funcions de màrqueting, iles tasques de comercialització dels productes, en aspectes comara el disseny i l’estètica, la qual cosa implica la introducció decanvis i millores contínues en els equips i en els processos.

Un segon fet a destacar és que alguns factors socials, com són elsestils de vida, la incorporació de la dona al treball, l’èxit dels platsprecuinats i congelats, el nivell adquisitiu de les famílies, les novesllars unifamiliars, l’hàbit de comprar en grans superfícies, etc., gene-ren noves demandes quant a envasos i propicien un creixementcontinu del subsector. En aquest sentit, la branca es caracteritzaper la constant innovació en els materials emprats en les funcionsd’envasament i embalatge (plàstics, metalls, gasos, etc.), així comen les formes de packaging i en les tècniques de logística.

Un darrer element a considerar fa referència a la normativa medi-ambiental i els seus efectes sobre la concepció i la fabricació delsenvasos i dels embalatges, que han de ser dissenyats i produïtstot considerant la reducció de primera matèria, la reutilització,el reciclatge i la recuperació energètica dels materials, així comel descens en el consum d’energia. A això, cal afegir-hi altrestendències importants que estan tenint lloc en el subsectord’envasos i embalatges, com la reducció en el pes dels propisenvasos i embalatges i l’atenció especial que se’ls presta pel quefa a la seva presentació gràfica i la seva obertura fàcil per als con-sumidors. En el cas del pes, es pot apuntar, per exemple, que hiha productes com les llaunes de begudes d’alumini i d’acer queactualment pesen un 40% menys que als anys seixanta.

Tot això obliga els fabricants de maquinària per a l’envasamenti l’embalatge a realitzar habitualment inversions en recerca idesenvolupament i a introduir canvis continus en les caracterís-tiques dels béns, amb l’objectiu d’adaptar-los a la demanda i desatisfer els requisits dels clients quant a complexitat i flexibilitat.Precisament, la flexibilitat és un determinant bàsic del subsector,per tal de fer front a la importància creixent de les envasadores iembaladores per contracte, i a les diverses gammes de materialsi mides de recipients. Són necessaris equips i màquines adequatsper a sèries de producció curtes i per a ràpids temps de canvid’utillatge entre sèries diferents. Els principals mercats del mónde l’envasament i l’embalatge són els països europeus i els EstatsUnits, però existeix un fort potencial de creixement a les econo-mies asiàtiques i a l’Amèrica Llatina.


Maquinària per a l’alimentaciói begudes

Durant el 2008 el subsector es va caracte-ritzar per un comportament negatiu, ensintonia amb el context de crisi, si bé elsresultats foren menys desfavorables queen altres branques industrials, destacant lamillor marxa dels segments més internacio-nalitzats i amb un major desenvolupamenttecnològic. Cal recordar que en el període2003-2007 el subsector va mantenir un tomoderadament positiu, encara que l’evolu-ció segons especialitats va ser força diferent.L’any 2008 va començar amb una inèrciapositiva, però la crisi internacional va condu-ir a uns resultats dolents després de l’estiu.Pel que fa a la demanda, cal assenyalar queel mercat domèstic –que és una destinaciómés important per a aquest subsector queno pas per a altres capítols del sector demaquinària– va registrar un important retro-cés. En canvi, les exportacions correspo-nents al conjunt de l’Estat van experimentarun dinamisme, fins i tot superior al registratl’exercici anterior. Amb tot, a la part final del’any les vendes també es van ressentir de lacaiguda del comerç internacional.

D’altra banda, l’ocupació va reduir-se i, tam-bé, es van produir algunes desaparicionsd’empreses, sobretot de petita dimensió ide caràcter familiar. El 2008 els costos de la

mà d’obra seguiren una evolució una micamés continguda que en anys anteriors.Així mateix, es va palesar un abaratimenta partir de l’estiu en els costos de les pri-meres matèries, especialment de l’energiai de l’acer.

Entre els diversos segments, cal esmentarel pitjor comportament durant el 2008de la maquinària per a la indústria càrnia,especialitat que en els anys recents haviamostrat un creixement considerable pelbon posicionament i nivell competitiu deles firmes catalanes. Al mateix temps, vacontinuar la línia negativa de la maquinàriahoritzontal més estandarditzada (inclososels components) i dels equips per a laforneria i pastisseria. Al contrari, es potdestacar el bon comportament d’algunestecnologies horitzontals, com ara les queestan relacionades amb la traçabilitat delsproductes, i que són un mercat en expan-sió, atesos els requeriments creixents enmatèria de control alimentari.

L’any 2008 van reduir-se les inversionsen instal·lacions i equipaments, ateses lespitjors condicions de finançament a escalainternacional. En els darrers exercicis esvenia detectant un augment de la multilo-calització, amb la implantació d’empresesen alguns països emergents, en particular laXina i l’est d’Europa, amb funcions comer-

cials, i, en altres casos, amb l’establimentde plantes productives, per tal de produirles parts més mecanitzades del procésamb menors costos. No obstant això, lesactivitats demajor valor afegit acostumen aquedar-se en territori català, on les empre-ses estan fent esforços creixents en elsàmbits de la recerca, el desenvolupamenti la innovació, i del disseny, especialmenten els apartats menys madurs. Finalment,cal apuntar que al llarg de l’exercici es vanaccentuar les tendències que han caracte-ritzat el subsector en els darrers anys, comsón la concentració de l’oferta, la desa-parició de les petites empreses i el relleugeneracional, que incentiva el major paperde les noves tecnologies i que s’orienta auna major professionalització de la gestió.D’altra banda, tot i l’empitjorament de lesexpectatives per la recessió internacional,les empreses van mantenir el 2008 enbona mesura les seves activitats en recerca,innovació i millora contínua de la quali-tat, factors que esdevenen clau per podercompetir en l’actual entorn competidor.

Les exportacions espanyoles de maquinà-ria per a l’alimentació i begudes van acce-lerar el seu avanç durant el 2008. Registra-ren un creixement d’un 8,6% en valor, persobre del 3,8% del 2007. Cal destacar queles exportacions en aquest subsector sónmenys importants que en altres apartats

El subsector de maquinària pera l’alimentació i begudes de Catalunya

La construcció de maquinària per a l’alimentació i begudes estàfortament arrelada al Principat, la qual cosa es confirma pel fetque concentra una part destacable de l’activitat estatal, i esconfigura com la primera comunitat autònoma en importància.Específicament, abraça el 33% de les empreses i dels ocupats, el33% de les vendes i el 40% de les exportacions de tot l’Estat.

El subsector català és integrat per un centenar de firmes, queocupen una mica menys de 1.900 treballadors directes, quegeneren una xifra de negoci entorn dels 250 milions d’euros ique estan especialitzades, sobretot, en la fabricació de maqui-nària destinada a la indústria càrnia, instal·lacions per al fredi maquinària per a la forneria i pastisseria. Les dues primeresespecialitats han estat les més dinàmiques del conjunt del sub-sector en els darrers anys, ateses les innovacions experimentadesen productes i l’aplicació de noves tecnologies. També es potdestacar l’auge de segments de més nova implantació, com arala maquinària per a fruites i verdures i la maquinària per al vi.Predominen les empreses de mitjana i, sobretot, petita dimensió(el 97% té menys de 100 treballadors).

El subsector de maquinària per a l’alimentació i begudes és unaactivitat en expansió, atesa la rellevància que té la indústria deman-dant –el sector de l’alimentació i begudes– en l’àmbit mundial. Engeneral, és una branca que depèn, en bona mesura, del mercatdomèstic, ja que la indústria alimentària és una de les activitatssecundàries més rellevants en l’economia catalana i, a més, eltractament de l’alimentació no elaborada es fa preferiblementen ubicacions properes al consumidor final. Així, el pes específicde les exportacions sobre la facturació és més baix que en altres

subsectors de maquinària. D’altra banda, la branca palesa unanotable flexibilitat en adaptar-se a les innovacions que realitzala indústria client en els àmbits de les primeres matèries, delsadditius i, sobretot, de la conservació –principalment, mitjançantel fred–, cosa que s’accentua per la seva estreta relació amb elsegment de l’envàs i l’embalatge. En aquesta mateixa línia, lesexigències cada vegada més destacades en els controls sanita-ris i d’higiene i les modes alimentàries i dietètiques també sóndeterminants molt importants en la marxa i en el dinamisme dela branca. Així mateix, cal assenyalar els efectes provocats sobreel subsector com a conseqüència del fet que en els darrers anyss’han produït canvis en l’àmbit de la distribució alimentària (crei-xement de xarxes de forneries, aparició i auge del pa industrial,concentració de la gran distribució, intensificació de campanyesde promoció i d’ofertes, entrada de la distribució en nous camps,etc.) i del fet que, a la vegada, aquesta ha intensificat l’ús d’equipsi màquines en múltiples usos (fabricació de pa i pastes a partirde masses congelades/precuites i petits forns, tall i conservaciód’embotits i de carns, etc.).

En el context internacional, Espanya i Catalunya són fabricants demaquinària d’alimentació i begudes molt competitius i amb unaimatge positiva en els diferents mercats, als quals les empresess’han vist obligades a anar per expansionar-se, atesa la relativaestabilitat de la demanda domèstica. En alguns segments, comla indústria càrnia, el subsector espanyol ocupa la tercera oquarta posició a escala internacional. Val a dir que els principalscompetidors de la branca són Alemanya, França, Holanda, GranBretanya, Suïssa, Estats Units i Japó.


del sector de maquinària, atesa la rellevàn-cia del mercat interior, i només represen-ten a nivell estatal un 25% de la facturació.En qualsevol cas, cal remarcar que el con-text de crisi va intensificar els esforços perassolir una major diversificació geogràficade les vendes, i precisament van ser elsnous mercats els que van registrar undinamisme més destacat. L’any 2008 elspaïsos llatinoamericans van desbancar laUnió Europea com a primera destinaciódel subsector espanyol. Les exportacions al’Amèrica Llatina van créixer més d’un 30%en termes nominals, la qual cosa va elevarla seva participació sobre el total de lesvendes exteriors a un 31,8% del total. Percontra, les vendes a la Unió Europea vanreduir-se el 2008 un 7%. Per països, s’ha dedestacar el fort increment de les vendesdirigides a Veneçuela –que es duplicaren,constituint-se com a principal destinació–,al Marroc i a Rússia –les exportacions diri-gides a aquest darrer país porten diversosanys amb un creixement molt significatiu.En canvi, es va produir un cert retrocésde les exportacions efectuades als dosprincipals destinataris comunitaris, Françai Portugal. També destacà l’expansió deles vendes a alguns països asiàtics, comTurquia i la Xina.

Per especialitats, es pot esmentar el com-portament positiu durant el 2008 de lamaquinària transversal i dels equips per aconfiteria i xocolata. En l’altre extrem, algu-nes especialitats que van reduir les seves

exportacions van ser la maquinària per a laindústria càrnia, per a la forneria i pastisseria,i per a la preparació de fruites i hortalisses.

D’altra banda, les importacions del sub-sector, que cobreixen prop del 70% delconsum intern, van registrar el 2008 en elconjunt de l’Estat un descens d’un 0,5%en termes nominals, després del notablecreixement d’un 8% de l’any anterior.Sembla, per tant, que la ralentització enla demanda interna també es començà areflectir en les compres a l’exterior. El lleu-ger retrocés es va originar per les menorsimportacions procedents de la Unió Euro-pea –origen de més d’un 90% del total–,que ja acumulen diversos exercicis d’es-tancament. Tanmateix, les importacionsrealitzades als principals proveïdors vanregistrar una evolució positiva durant el2008, de tal manera que augmentarenla seva importància en detriment delspaïsos dels quals prové un menor volumd’importacions. Per exemple, les com-pres a Itàlia –que protagonitza més d’un30% de les adquisicions totals a l’estran-ger– van créixer un 8,9%, i també es vanproduir creixements significatius en lesefectuades a França, mentre que els prin-cipals retrocessos van correspondre a lescompres procedents dels Països Baixos ide Dinamarca. En relació amb la resta desubministradors rellevants, s’ha d’apuntarque el 2008 les compres procedents delsEstats Units van experimentar una pujadad’un 20%, així com en el cas de la Xina.

Per especialitats, cal esmentar que el 2008es va produir un ascens de les importacionsde maquinària per a la indústria làctia id’equips per a la indústria càrnia. En canvi,va tenir lloc una reducció de les compresde maquinària per a la forneria i pastisseria,fruites i hortalisses, i de components demaquinària.

Maquinària per al plàstici el cautxú

Durant el 2008 el subsector de maquinàriaper al plàstic i el cautxú va experimentarun feble avenç, malgrat el context reces-siu, gràcies al relatiu bon comportamentde la demanda externa de la primera partde l’any. En canvi, la demanda internava deteriorar-se a causa del declivi en lainversió de l’economia i dels mals resul-tats en alguns sectors consumidors deplàstic i cautxú, com ara l’automoció o elmaterial elèctric.

Amb tot, a la darrera part del 2008 es vancomençar a accentuar els efectes de lacrisi econòmica. La restricció de liquiditati els problemes de tresoreria van incre-mentar els impagaments, mentre que lesdificultats al crèdit també van reduir lescomandes. Atesa la dolenta situació de lademanda interna, algunes empreses delsubsector van apostar per intensificar laseva internacionalització –especialment, apaïsos amb baixos costos laborals i fortesbarreres a la importació de maquinària–, i

El subsector de maquinària per al plàstici el cautxú a Catalunya

El subsector estatal està constituït per unes 25 empreses fabri-cants, que van facturar l’any 2007 més de 220 milions d’euros.Engloba aproximadament uns 1.000 treballadors i predominala petita i mitjana empresa, tal com es desprèn del fet que un62% de les empreses compti amb menys de 50 treballadors.Catalunya disposa d’una important tradició en la construcció demaquinària per al plàstic i el cautxú, ja que concentra un 77% delsubsector en l’àmbit espanyol i un 94% del volum d’exportacions.L’activitat més important és la maquinària per al plàstic, mentreque la producció d’equips per al cautxú és molt menor. Caldestacar que el mercat espanyol compta amb una importàncianotable de productors de plàstic, però, tot i així, el subsectorde maquinària per al plàstic i cautxú destina més d’un 50% dela facturació a les vendes exteriors. Tanmateix, la capacitat expor-tadora està concentrada, bàsicament, en les empreses de majordimensió, mentre un 11% de les empreses no realitza cap activitatexportadora. Per especialitats, cal destacar la injecció, flexografia,extrusió, soldadura i premsa. Es tracta d’una activitat que destinaprop de la meitat de la seva producció al sector de l’envàs i l’em-balatge, seguit de l’automoció i, a distància, de l’electrònica, delselectrodomèstics i de la construcció. Dins de l’activitat estatal,altres regions a destacar són la Comunitat Valenciana, la Comuni-tat de Madrid i el País Basc.

Cal destacar que el subsector s’enfronta a canvis profunds en l’àm-bit internacional. D’unabanda, és un tipusdeproducte força estan-darditzat, amb un contingut tecnològic baix. Els principals païsosexportadors són Alemanya, Japó, Itàlia i els Estats Units, però en els

darrers anys han irromput amb força els països asiàtics i altrespaïsos emergents, els quals produeixen a un cost molt més baix,afavorint una guerra de preus. En aquest sentit, les empreses euro-pees del subsector demanen un major rigor en el compliment deles normes de seguretat per lluitar contra la competència deslleialdels països de baix cost. Dins d’aquest context, una part de lesempreses de la branca catalana ha sabut adaptar-se a les neces-sitats canviants dels seus clients i des de fa temps desenvolupa laseva tecnologia amb inversions en innovació per tal de diferenciarel producte i realitzar-lo a la mida del client, i incorporant milloresambientals i que facilitin el reciclatge. Així, evolucionen fins a con-vertir-se en enginyeries a mida que desenvolupen i instal·len unequip i realitzen el servei postvenda. Amb tot, s’estima que nomésun 20% de les empreses realitza innovacions. La resta d’empresespresenten una competitivitat fonamentada sobretot en preus, ino han apostat ni per la innovació ni per guanyar dimensió ambfusions. Aquest col·lectiu està pitjor posicionat. Algunes empresesestan intentant reorientar la seva activitat cap a altres tipus demaquinària, mentre que una proporció creixent s’està especialit-zant en importar part de la maquinària a baix cost, realitzar certesadaptacions i millores, i, posteriorment, distribuir-la. D’altra banda,a escala internacional s’estan produint deslocalitzacions de leslínies més estandarditzades cap a aquests països de baix cost, laqual cosa està portant a la destrucció de teixit industrial en elspaïsos desenvolupats. Al mateix temps, també es produeixenalguns trasllats d’empreses clients. El subsector català no s’escapad’aquest context.


El subsector de motlles i matrius a Catalunya

Els motlles, les matrius i altres productes similars (com les fileresd’extrusió) són utillatges mitjançant els quals es fabriquen lamajoria dels productes plàstics i metàl·lics existents. La fabrica-ció d’un automòbil, per exemple, requereix la construcció demés de 300 motlles i més de 500 matrius, que donen forma ales diferents peces i components plàstics i metàl·lics del cotxe.El seu disseny adequat determina la competitivitat del productefinal (poden comportar importants estalvis de pes, de materialsi de fases de muntatge, etc.). Tradicionalment, la majoria delspaïsos altament industrialitzats han comptat amb un sector defabricants de motlles i matrius potent, i l’existència de bons pro-veïdors d’aquests utillatges ha estat un factor per a les indústriesfinalistes a l’hora d’implantar-se en una zona. Tot i això, la glo-balització ha provocat que el factor proximitat entre el client i elproveïdor de l’utillatge hagi perdut importància, i una part delscompradors estan comprant globalment, perquè la tecnologianecessària per dissenyar i fabricar un motlle o una matriu s’hadisseminat ràpidament.

La fabricació de motlles i matrius es realitza sota comandaespecífica del comprador, atès que només serveixen per produ-ir aquella peça o component per al qual han estat dissenyats.El fet de treballar amb un producte no seriat i sota comanda,exigeix flexibilitat a les empreses per adaptar-se a grans oscil-lacions de la demanda. Els clients finals de les firmes de motllesi matrius poden ser els sectors fabricants de productes, indus-trials o de consum, que incorporen components metàl·licsi/o plàstics (com ara l’automoció, l’electrònica industrial i deconsum, els envasos i embalatges, les joguines, els productesmetàl·lics, etc.). Moltes vegades, però, l’usuari de l’utillatge ésuna empresa transformadora que subministra peces plàstiqueso metàl·liques al client final sota subcontractació. Aquest és elcas de les firmes d’injecció de plàstic o de les empreses d’es-tampació metàl·lica.

Fins fa ben poc, els factors que més incidien en la competitivi-tat de les empreses de motlles i matrius eren els preus ajustats,la qualitat, la capacitat per reduir el time to market dels seusproductes i les capacitats d’enginyeria i d’oferir un servei glo-bal als seus clients. En l’actualitat, els factors anteriors no sónsuficients si no van acompanyats d’una “superespecialització”tecnològica, d’una forta capacitat financera (per fer front a lesdures condicions de pagament aplicades pels clients) o d’unareducció dràstica de preus. Per aquests motius, la incorporacióde sistemes CAD/CAM cada vegada més sofisticats, la utilitzacióintensiva del mecanitzat d’alta velocitat i per làser, i l’assimila-ció de noves tecnologies –com el rapid tooling– són elementsestratègics.

Pel que fa al camp tecnològic, la utilització creixent de nousmaterials per a diferents aplicacions –materials metàl·lics iplàstics amb memòria de forma i materials intel·ligents– estàcomportant l’aparició de noves oportunitats d’especialització.Cal destacar, a més, el sorgiment constant de noves tecnologi-es de transformació del plàstic (com la injecció a baixa pressió,amb aigua, multimaterial, etc.). Així mateix, els conceptes de“motlle intel·ligent” –com a utillatge que és capaç d’interactuaramb la màquina en funció de determinades condicions– i demicromotlle –que permet produir micropeces, moltes vega-des vinculades a sectors en franca expansió– estan obrintnoves línies de desenvolupament tecnològic en el subsector.En aquest sentit, la incorporació d’estratègies sistemàtiquesd’innovació és una de les claus de la competitivitat futura dela branca catalana, encara més quan sembla que una part delfutur passa per la fabricació de sèries curtes de productes alta-ment personalitzats i d’altes prestacions.

El subsector al món i a Catalunya

A escala mundial la indústria de motlles i matrius es concentraa Europa (amb un 38% del volum de negoci mundial), seguidaja dels països asiàtics (29%) i del nord d’Amèrica (Estats Units iCanadà, amb un 27%). Per especialitats, l’evolució més favorablede la fabricació de matrius en els darrers anys ha provocat queanés guanyant posicions en relació amb els motlles. En el caseuropeu, la negativa evolució del subsector en països tradicio-nalment importants s’està veient parcialment compensada ambcreixements notables dels estats de l’est d’Europa. Els Estats Unitsrepresenten gairebé un 24% de la facturació mundial, proporcióque sumada a la d’Alemanya i el Japó (16,3% i 12,2%, respecti-vament), fa que aquests tres països concentrin més del 52% delvolum de negoci i de la producció internacional d’utillatges pera la indústria. Espanya concentra un 4,1% de l’activitat mundial iocupa el novè lloc entre els principals productors. La Xina i Coreadel Sud han guanyat pes progressiu, amb participacions al voltantdel 8%. En el cas particular de la Xina, val a dir que si bé la sevaindústria fabricant demotlles i matrius és cada vegadamés impor-tant i competitiva en determinats segments, les importacionsd’utillatges generades en el país són encara molt superiors a lesseves exportacions, atès que el fort ritme de creixement de laproducció industrial interna supera de molt la capacitat de sub-ministrament de la branca motllista autòctona. Això suposa unaoportunitat comercial per a les empreses externes.

En aquest context, ASCAMM estima que la branca catalanafabricant de motlles i matrius va registrar el 2008 una produccióde 196.800 milions d’euros. Tot i haver reduït el seu pes espe-cífic en els anys recents, el subsector català encara concentraaproximadament un 30% de la producció total d’Espanya i un20% de les exportacions. Les empreses catalanes estan mésespecialitzades en la fabricació de motlles per a la injecció deplàstics, especialitat en què es va registrar una pèrdua de com-petitivitat. Tot i aquesta tendència negativa, les xifres absolutessituen encara Catalunya com una de les regions europeesmés importants en aquestes especialitats, i que competeixamb les àrees més industralitzades d’Alemanya, França i Itàlia.Tanmateix, la inexistència al Principat de centres de decisió degrans clients finals comporta greuges comparatius importantsrespecte d’altres zones europees. Si es suma la irrupció de com-petidors globals i la intensa vinculació de la indústria motllistacatalana a sectors industrials, com l’automòbil i l’electrònica,això ha col·locat la majoria de les empreses en una situaciócompetitiva difícil. La reduïda dimensió mitjana de les firmesi una filosofia empresarial excessivament centrada en l’àmbitproductiu són altres dels factors que no ajuden a implantarnoves estratègies.

Evolució del subsector el 2008

En el subsector de motlles i matrius el període 2003-2006 vacaracteritzar-se per una evolució negativa, tant pel que fa a pro-ducció i facturació com respecte a l’ocupació. Aquest compor-tament va continuar durant el 2007 i el 2008, quan la producciói la facturació van caure aproximadament un 5% anual. Paral-lelament, va tenir lloc un descens de l’ocupació.

L’escenari negatiu s’explicà pels problemes estructurals delsubsector, si bé el 2008 s’hi va afegir la desfavorable conjunturainternacional, que va sacsejar tots els sectors d’activitat, i moltespecialment alguns dels principals clients de la branca demotlles i matrius –com les indústries de béns de consum dura-dor (automoció, electrodomèstics, etc.). Els factors estructuralsforen bàsicament tres. En primer lloc, la progressiva tendència


seguir amb la línia de millores puntuals enels processos de producció i en les inno-vacions de productes. També cal destacarel recurs a les reexportacions, amb l’adap-tació i millora de maquinària més simplei de baix cost procedents de productorsasiàtics. Tot i això, l’increment del risctambé va encarir i dificultar les operacionsde comerç exterior, mentre que la caigudade la confiança afectà la inversió a escalainternacional. Així, va seguir la forta con-tracció dels marges registrada en els dar-rers anys, que impedí la capitalització enalgunes empreses. Així mateix, els preusde venda de la branca catalana van seguirel 2008 una tònica d’estancament o, fins itot, de descens. D’altra banda, els costosvan moderar-se a finals d’any, gràcies a lacaiguda en els preus del petroli i de l’acer.

La demanda externa es va caracteritzar perun comportament positiu en el conjuntde l’any. Les exportacions de maquinàriaper al plàstic i el cautxú a escala estatal vanexperimentar el 2008 un augment d’un19,8% en termes nominals, en contrastamb l’estancament de l’exercici anterior.Cal destacar que a Espanya les exportacionsrepresenten aproximadament un 55% dela facturació total del subsector. Com és

tradicional, la Unió Europea va ser el prin-cipal mercat exterior de la branca catalana,la qual absorbí –inclosos els nous paï-sos incorporats recentment– gairebé un60% del global. L’evolució de les vendes aaquesta àrea durant el 2008 es caracteritzàper un creixement d’un 17%, si bé el ritmeva estar lleugerament per sota de lamitjana(en particular en les destinacions de la zonaeuro). Per països, es van produir incrementsdestacats de les exportacions a Portugal,que va passar a ocupar el primer lloc, ambuna participació de més d’un 9% sobre lesexportacions totals. Altres pujades intensesvan correspondre a Polònia i, sobretot, alsPaïsos Baixos i a la República Txeca –si béen aquests dos casos, en bona part, peroperacions puntuals molt importants. Encanvi, van reduir-se les vendes a Alemanyai, especialment, a França, segon i tercermercats en importància, respectivament.Fora de la Unió Europea, cal ressenyarel dinamisme de les vendes a l’AmèricaLlatina –segona àrea en importància ambuna participació propera al 30% del totald’exportacions–, en particular a Mèxic i aBrasil. També es va apreciar un comporta-ment dinàmic de les vendes del subsectora Àfrica i, sobretot, a l’Orient Mitjà. En canvi,

es va notar una davallada de les destinadesal sud-est asiàtic i al Japó.

Per especialitats, es va produir un incre-ment de les exportacions força generalit-zat, tret de les màquines de termoformat iles de soldadura. La categoriamés rellevantvan ser les màquines flexogràfiques, querepresentaren un 38% del total de ven-des exteriors –les seves vendes exteriorsvan créixer el 2008 un 11%, per sota de lamitjana–, seguit dels recanvis i parts, i deles màquines d’injecció.

Per la seva banda, les importacions demaquinària per al plàstic i cautxú vanexperimentar el 2008 a escala estatal undescens d’un 11,6%, que no compensàel fort creixement registrat l’any anterior(d’un 18%). Les compres efectuades a laUnió Europea, origen d’un 82,4% del total,van patir un retrocés d’un 15,2%, junta-ment amb la caiguda de més d’un 20% deles compres procedents d’Àsia Central. Perpaïsos, es va observar una davallada de lesimportacions procedents dels principalsproveïdors europeus, Alemanya i Itàlia –demés d’un –20%–, i enmenor mesura, de lesrealitzades a França i Àustria. Tots quatrepaïsos aportaren conjuntament un 72,4%

de determinats compradors d’utillatges a derivar una part de laseva demanda cap a països de baixos costos. D’altra banda, ladesaparició o el trasllat a l’exterior de plantes productives de dife-rents sectors clients, que generaven una significativa demandad’utillatges. Finalment, l’increment de la competència forana queva continuar pressionant els preus i els marges a la baixa. Altreselements que van incidir negativament van ser l’elevada inflació–si bé a finals del 2008 va reduir-se de manera significativa– il’augment dels costos financers.

En els mercats vinculats al sector de l’automoció, destinataritradicional d’una bona part de l’oferta de motlles i matrius, es vaproduir el 2008 un notable empitjorament de les condicions depagament dels clients, cosa que afectà negativament els marges,per la via de les majors càrregues financeres, condicionant la sevacapacitat d’endeutament i d’inversió. Els alts costos financersderivats dels grans projectes van amenaçar la continuïtat d’algu-nes empreses del sector, o bé van dissuadir d’altres d’acceptargrans comandes procedents de sectors finalistes, tot i comptaramb la capacitat tecnològica i productiva suficient. Lògicament,tots aquests elements es van agreujar especialment l’any 2008,caracteritzat per la sequera del crèdit i per greus problemes deliquiditat –o, fins i tot, solvència– a les empreses.

Les companyies amb una millor adaptació i amb més capacitatper afrontar la recessió van ser les que estan duent a terme en elsdarrers anys estratègies de diferenciació per la via de la tecnologiai l’especialització, i les que estan treballant amb models nous decomercialització, basats en el treball en xarxa i en una concepcióglobal dels mercats. Altres estratègies que estan possibilitantla permanència de les empreses són la recerca de nous sectorsindustrials demandants (salut, medicina, cirurgia, aeronàutica,etc.), la reorientació de la seva activitat cap a la fabricació d’uti-llatges per a la transformació d’altres materials (com és el cas del’alumini, magnesi i composites), o l’especialització en serveis dereparacions i millora d’utillatges fabricats en altres zones del món.

La negativa evolució de l’activitat productiva del sector durantel 2007 i 2008 va impactar, també, en el nombre d’empreses del’especialitat i en l’ocupació. A les companyies desaparegudes enels quatre darrers anys –unes 50– se n’hi van afegir de noves. Lapèrdua real en el volum de facturació i de producció dels darrersanys palesa que, més enllà de factors conjunturals, la branca cata-lana està davant d’un ajustament estructural. L’opinió majoritàriaés que aquest procés encara no ha finalitzat. Antigament, ladesaparició d’empreses de l’especialitat es veia tradicionalmentcompensada per l’aparició de petites noves firmes, però en elsdarrers anys la creació de noves unitats productives a la brancaha estat nul·la i només es té constància de l’aparició d’enginyeri-es especialitzades en desenvolupar projectes dels utillatges.

Pel que fa al comerç exterior, tradicionalment la major part deles exportacions catalanes de motlles i matrius correspon a unnombre reduït d’empreses de certa dimensió i fabricants, sobretotde grans utillatges per a l’automoció. En els darrers anys, però, elnombre de venedors amercats estrangers ha crescut significativa-ment, com a estratègia per compensar la disminució de la deman-da domèstica. L’any 2008 les exportacions catalanes de motlles imatrius van registrar un augment nominal d’un 2,4%, en contrastamb la davallada registrada el 2007. Les vendes a l’exterior aug-mentaren gràcies a les exportacions de motlles i matrius per aaliatges lleugers, mentre que les de motlles per a plàstic van redu-ir-se. D’altra banda, la demanda interna va restar força sòlida –finsi tot a la primera meitat del 2008–, i això, juntament amb el recurscreixent a proveïdors internacionals, va impulsar les importacions.Aquestes van créixer el 2008 al voltant d’un 30%, destacant la fortapujada de les realitzades a Corea del Sud en el cas de les matrius ide les efectuades al Japó, la Xina i Portugal en el cas dels motlles.Amb tot, s’ha de tenir en compte el comportament erràtic de lescompres de la branca a l’exterior, que generalment està molt con-dicionada per l’existència o no d’alguna gran operació comercial.El dèficit comercial va ampliar-se demanera important el 2008, i lataxa de cobertura va caure a mínims (un 53%).


del total d’importacions. Fora de l’àmbitcomunitari, les compres a la Xina van bai-xar un 15%, mentre que els creixementsmés intensos van correspondre als EstatsUnits i Taiwan.

Per especialitats, cal esmentar que les quevan tenir el 2008 un major pes específic enles importacions foren les parts i recanvis–que presentaren un creixement d’un 4%–,les màquines d’injecció i les extrusores. Enaquests dos últims casos l’any 2008 es varegistrar una caiguda de les compres exte-riors, especialment intensa en el cas de lesextrusores. Per últim, s’ha de destacar que latrajectòria descendent de les importacionsva determinar una disminució en el dèficitcomercial del subsector d’un 27,8%.


En l’apartat de projectes d’expansió i inver-sió, la companyia gironina Metalquimia,líder mundial en el disseny i fabricació demaquinària i tecnologia per a la indústriacàrnia, va invertir l’any 2008 uns 7 milionsd’euros en unes noves instal·lacions a Palolde Revardit. L’empresa, que exporta el 90%de la seva producció a més de 70 països, java obrir unes instal·lacions a Palol de Revar-dit el 2001, però ara va adquirir unes novesinstal·lacions de 10.000 metres quadrats alcostat, per tal d’ampliar el taller de prepa-ració i construcció de xapa inoxidable, lesquals permetran duplicar la capacitat deproducció. Al mateix temps, es deslliurarenespais a la seu central de Girona, per tal demillorar la capacitat d’enginyeria i innova-ció, que són les bases de la companyia.

L’empresa Moreno Pujal, de Solsona, vacomunicar el 2008 que estava en fased’ampliació de les seves instal·lacions, quepassaran de 2.000 a 5.000 metres quadratsen quatre anys, amb una inversió associa-da que ascendirà al voltant de 2,5 milionsd’euros. En els seus orígens la companyiaes dedicava a la fabricació de maquinàriaper a la fusta, però actualment ha diversifi-cat molt la seva activitat, i és proveïdora de

branques tan diverses com l’aeronàutica,l’automoció o el reciclatge de residus.

L’empresa Esbelt, amb seu a Manlleu idedicada a la producció de bandes trans-portadores termoplàstiques, va obrir el2008 una fàbrica a la Xina (ciutat de Yuxi),que estarà operativa el 2009. Per a afrontarl’operació, Esbel va signar una joint-ventureamb el soci local Luo Bin, el seu distribuï-dor al país asiàtic. La inversió va ascendir a2,7 milions d’euros. La producció a la novaplanta es centrarà en abastir la indústriadel tabac a la regió, tot i que una de lescaracterístiques de la companyia cata-lana és la seva versatilitat, ja que fabricabandes transportadores en materials moltdiferents i dirigides a sectors molt diversos(alimentació, fusta, metall, etc.).

El grup Giró, de Badalona i especialitzat entecnologia, equips i sistemes d’envasat enmalla per a la indústria hortofrutícola, vacomunicar el 2008 el seu projecte d’obriruna planta als Estat Units, que representaràel seu quart centre productiu a l’estranger.Cal destacar que la seva facturació en aquestpaís ha augmentat molt la darrera dècada, iel 2008 va aconseguir un contracte per serproveïdor de la firma nord-americana Duda& Sons, que serveix cítrics a les principalscadenes de distribució, comWal-Mart, Cost-co i Sams. Val a dir que el 60% de les sevesvendes procedeix de l’exterior.

La companyia Lloveras, ubicada a Terrassai fabricant de maquinària per al tractamentdel cacau i la xocolata, va consolidar el 2008un acord comercial amb un competidoralemany que li permet una forta expansióen el sector de les barretes de xocolata.Així, les dues empreses subministren líniesde producció com una sola companyia,les màquines catalanes per elaborar xoco-lata i les del fabricant alemany, per a lesmasses. Així mateix, Lloveras va inaugurarel 2008 un centre d’innovació que contéuna ambiciosa planta pilot que mostrales seves màquines i les del soci alemany,adreçada sobretot al potencial client delsud d’Europa i l’Amèrica Llatina. Actual-ment, un 90% de les vendes de Lloverasprové de les exportacions.

Pel que fa als esforços en recerca i desen-volupament, l’any 2008 es va crear l’As-sociació d’Empreses Innovadores en

Tècniques Molt Avançades de Producció

(AEI-TECMAP), clúster format per firmesi institucions del sector del metall i lamecànica. El seu objectiu és potenciarla investigació com a valor afegit i esta-blir estratègies de formació per afrontarla globalització. L’associació abarca noucomarques catalanes, que són el Ripollès,Osona, l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Ber-guedà, el Bages, el Gironès, el Solsonès iel Pla de l’Estany. Està integrada per unes40 empreses, entre les que destaquenGirbau, La Farga Lacambra i Pujol Montalà,a més d’una trentena d’agents del sistemacatalà de recerca (inclou quatre centrestecnològics i les universitats de Girona i deVic, així com la Universitat Politècnica deManresa). S’ha previst la col·laboració ensis àrees estratègiques –fabricació direc-ta, fosa tècnica, caldereria i mecanitzacióavançades, formació, economies d’escala iconsultoria interna.

Una altra iniciativa interessant del 2008 vaser la creació d’una comunitat virtual per aempreses del sector de motlles, impulsadaper l’Associació Catalana d’Empreses de

Motlles i Matrius (ASCAMM). L’objectiu éspotenciar la creació de nous productes i tec-nologies, així com intercanviar transferènci-es tecnològiques amb recursos i necessitatscomplementaris. Aquesta acció neix dinsd’un projecte liderat per ASCAMM, deno-minat Mapromo –de millora tecnològica icompetitiva d’empreses subcontractistes– ique compta amb el suport del Ministerio deIndustria, Turismo y Comercio.

Algunes companyies van aconseguir el2008 superar situacions complicades, comva ser el cas d’Arbitex, situada a Montornèsdel Vallès i dedicada a la venda de maqui-nària tèxtil i serveis relacionats. Aquestaempresa va sortir el 2008 de la situacióde concurs de creditors, després de mésd’un any amenaçada pels deutes. Com anova estratègia, les diferents filials es vanfusionar, excepte la distribuïdora del grup,que va ser comprada per un dels creditors,la japonesa Shima Seiki.


3.16. Maquinària i material elèctricL’any 2008 el sector de maquinària i material elèctric va registrar a Catalunya un fortdescens, amb una caiguda de la producció d’un 7,5%, la més intensa des de mitjanla dècada dels noranta. La demanda interior va reduir-se en un primer moment, acausa de l’ajustament de la branca de l’habitatge, però a partir de l’estiu la inestabi-litat financera i els seus efectes negatius sobre la inversió van precipitar la davalladageneral. També la demanda exterior va estancar-se, atès l’abast global de la crisieconòmica. Al conjunt de l’Estat, la producció va caure entorn del 5%, un ritme unamica més suau que en el cas català.


Producció –

Ocupació –

Preus +

Exportacions =

Importacions +

Trets del sector

El sector de maquinària i material elèctricté una importància cabdal per al funcio-nament dels processos productius de laindústria i del conjunt de l’economia engeneral, incloses les llars domèstiques. Estracta, en conseqüència, d’un elementbàsic per al desenvolupament de lessocietats, que té notables vincles ambaltres sectors productius i que es trobaclarament implicat en l’activitat produc-tiva i en el consum final. La fabricacióde maquinària i material elèctric té unaforta dependència respecte de l’activitatinversora de l’economia, tant pel que fa ala inversió en infraestructures (elèctriques,logístiques o de transport) i a la inversióindustrial (en plantes o en equips) com ala inversió en construcció (residencial i deserveis). Aquesta estreta vinculació amb ladinàmica de la formació bruta de capitalfix comporta que el sector experimentifluctuacions cícliques més intenses que enaltres branques industrials.

Una conseqüència de l’elevada diversifi-cació productiva que caracteritza el sectorde maquinària i material elèctric és lapolarització present en el teixit empre-sarial. Es detecta un dualisme en l’ofertaproductiva, formada per un nombre reduïtde grans firmes multinacionals i d’un gruprelativament elevat de fabricants petitsi mitjans. Precisament, els grans grupsestrangers han protagonitzat en els darrersanys un procés de concentració creixentde la producció, mitjançant l’absorció defirmes locals de dimensió petita i mitjana,normalment molt especialitzades, amb elsobjectius de cobrir segments addicionalsdel mercat, d’accedir a noves tecnologiesi productes, d’obtenir un millor aprofita-ment de les economies d’escala presentsen el sector, o bé d’intensificar la presènciaen la pròpia especialitat.

Així doncs, en l’actualitat es troben, d’unabanda, les grans empreses de la bran-ca, que cobreixen una part substancialde la producció, estan presents en unaàmplia gamma d’especialitats, ofereixen

els articles de més valor afegit i mostrenuna considerable capacitat de penetracióen els mercats exteriors. I, d’altra banda,es poden apuntar les petites i les mitja-nes empreses del sector, que presentenun grau més elevat d’especialització enl’oferta de productes. De fet, aquestes ofe-reixen, principalment, productes més fetsa mida i operen amb sèries de producciómés curtes. Addicionalment, es fan càrrecd’un conjunt d’activitats de subcontrac-tació (com ara la injecció de plàstics o elsmuntatges) en què la participació foranaés escassa.


Internacional

L’any 2008 la indústria europea de maqui-nària i material elèctric es va caracteritzarper un comportament negatiu, en contrastamb els excel·lents resultats dels dos exer-cicis anteriors. Així, l’índex de producció varegistrar el 2008 la caiguda més forta desdel 2002, amb un descens d’un 1,6% a lazona euro i d’un 0,8% a la UE-27, encaraque en els darrers mesos el ritme de dava-llada va ser fins i tot més fort, arribant a undescens d’un 9% en termes interanuals enel mes de desembre a la zona euro. Val adir que en els dos exercicis anteriors s’ha-vien experimentat augments superiors al5%. Tots els segments registraren el 2008una davallada de la producció, tret delsaparells electromagnètics (motors, gene-radors, etc.) i de l’aparellatge elèctric (dedistribució, de control, etc.). El compor-tament més negatiu va correspondre alsacumuladors i piles, seguit dels fils i cables idel segment de la il·luminació. Segons paï-sos, els pitjors resultats van correspondrea Portugal, Itàlia i Espanya, mentre que esvan produir increments a Dinamarca i GranBretanya, tot i que en els darrers mesos del’any el deteriorament de l’activitat es va ferpatent a gran part dels països. Pel que fa al’est d’Europa, les majors caigudes van serles de Lituània i Eslovàquia.

Espanya i Catalunya

L’any 2008, el sector de maquinària imaterial elèctric es va caracteritzar per uncomportament negatiu a Catalunya, ambuna producció que va reduir-se un 7,5%.La recessió global va impactar de ple enla branca, que registrà uns resultats moltmés desfavorables que durant la crisi delperíode 2002-2003. Les raons del descensvan estar relacionades amb el deteriora-ment de la demanda interna, com a con-seqüència de la caiguda de la construcciód’habitatges, la inestabilitat financera i ladavallada en la inversió. Així, la inversióen construcció va patir un retrocés d’un4,6%, el major descens des dels inicisde la sèrie homogènia l’any 2001. En unaltre sentit, la demanda exterior també

Classificació del sector de maquinària i material elèctric

Aparells electromagnèticsProdueixen i transformen l’energia elèctrica, com ara els motors, els generadors i elstransformador elèctrics.

Aparellatge i equips elèctricsElements actius i passius per a la distribució de l’electricitat, sigui en l’àmbit indus-trial o bé en l’àmbit domèstic (aparells de maniobra, distribució i mesura, principal-ment). També s’inclouen els acumuladors i piles.

Elements i materials elèctricsInclou un conjunt de diversos productes relacionats amb la distribució d’electrici-tat, els components elèctrics, els elements quimicoelèctrics i la utilització d’elec-tricitat, com ara fils i cables, aïllants o resistències, entre d’altres.

Llums elèctrics i aparells d’il·luminació


va perdre pols durant el 2008, ja que lesexportacions van romandre estancades,sobretot per la desfavorable evolució deles vendes comunitàries. Paral·lelament, elgrau d’utilització de la capacitat produc-tiva del sector català es va situar el 2008en un 75%, reduint-se significativamenten comparació amb els tres anys anteriors,quan havia estat al voltant d’un 80%. Caldestacar que el 2008 va començar ambbons resultats, a causa de la inèrcia delsexercicis anteriors, si bé a partir de mitjanany es van palesar signes evidents d’unaforta desacceleració. La caiguda es vaprecipitar amb la crisi financera a partirdel mes de setembre, i en el darrer tri-

mestre va tenir lloc una clara inflexió a labaixa, amb un descens de l’ús de la capa-citat productiva i amb un deterioramentgeneral de totes les variables (facturació,comandes, etc.).

En el conjunt de l’Estat, el sector tambéva registrar el 2008 la major caiguda delsdarrers anys, després d‘un període relati-vament sostingut d’expansió. La davalladade la producció va ser d’un 5%, descensno tan intens com a Catalunya. El retrocésde la demanda interna va venir motivaten els primers mesos per l’enfonsamentdel mercat de l’habitatge, mentre que enla part final de l’any el col·lapse financer

–que es va traduir en una restricció dela liquiditat– va determinar la caigudade tots els capítols de la formació brutade capital. Així, la inversió en construccióva caure un 5,3%, alhora que la inversió enbéns d’equipament va reduir-se un 1%. Amés, el perfil trimestral de la seva evolucióva palesar un deteriorament notable, i enel quart trimestre del 2008 la davalladainteranual d’ambdues variables arribavaa l’entorn d’un 10%. Per la seva banda, lesexportacions van experimentar un creixe-ment al voltant d’un 5%, basat en l’avançregistrat a la primera meitat de l’exercici,mentre que a finals d’any els resultats vanempitjorar de manera evident.


El sector té una llarga tradició al Principat, ja que Catalunya va serpionera en el desenvolupament de l’activitat dins de l’Estat, ambla instal·lació d’empreses com Siemens o Pirelli a finals del segleXIX. El pes relatiu de la branca en el conjunt de la indústria catala-na és d’un 4,4% en termes de valor afegit brut. El Principat, ambuna ocupació de més de 28.000 persones, representa un 27,7%sobre el conjunt estatal quant a establiments i un 28,1% pel quefa a nombre de llocs de treball. Per tant, Catalunya s’erigeix enel primer mercat i en el principal productor d’Espanya, amb unaimportància estratègica per al global de l’Estat.







La fabricació de maquinària i material elèctric és un sector ambun elevat grau d’internacionalització, tant pel que fa a la partici-pació de les exportacions sobre la facturació –que representen alvoltant d’un 30%–, com pel grau de penetració i pel pes específicde les importacions dins del mercat intern –que sobrepassa el45%. Una altra característica de la branca al Principat és l’elevada

diversificació, amb l’existència d’empreses en la majoria dels seg-ments. No obstant això, s’observa una major especialització en laproducció d’equips i de material de petita dimensió, els quals esdestinen principalment a la utilització d’energia elèctrica per partde la indústria transformadora i del mateix consumidor final.

Dins del sector destaquen, sobretot, la fabricació d’aparellatgeelèctric –que representa un 43,2% de la producció del sector– ila fabricació d’elements elèctrics –que concentra un 34,9%. Enel primer cas predomina l’aparellatge industrial de maniobrai de distribució, mentre que la fabricació d’elements elèctricsestà protagonitzada per la producció de fils i cables, d’armaris iquadres i d’aïllants, tres modalitats en les quals Catalunya aportaprop del 60% del conjunt de la producció estatal. Amb un pesrelatiu inferior se situa la fabricació d’aparells electromagnètics ide llums i il·luminació, que representen respectivament un 15,3%i un 6,6% del sector.

Cal destacar que en els darrers anys el sector de maquinàriai material elèctric no ha pogut escapar del fenomen de lesdeslocalitzacions industrials cap a països de baixos costos demà d’obra, si bé s’han centrat de manera gairebé exclusiva enactivitats de poc valor afegit. Paral·lelament, l’enfonsament de laconstrucció del 2008 també ha suposat un cop dur, ja que al llargde la darrera dècada l’expansió del mercat intern s’havia degut,en bona mesura, a la demanda procedent d’aquesta branca.

Figura 84. Evolució del sector de maquinària i material elèctric. 2008Percentatge de variació anual

Espanya

Catalunya

Importacions (*)Exportacions (*)OcupacióProducció

–10

–5

0

5

10

15

IPI (*)

(*) L’IPI fa referència als materials i equips elèctrics, electrònics i òptics, a l’igual que les exportacions i importacions per al cas espanyol.Font: Direcció General de Duanes, Instituto Nacional de Estadística (INE), Institut d’Estadística de Catalunya, AFME i SERCOBE.


Segons subsectors d’activitat, la crisi del2008 va ser més intensa en el capítol dematerial elèctric que no pas en el demaqui-nària elèctrica. Així, l’apartat de material aescala estatal va anotar una caiguda nomi-nal d’un 10,8%. A part de l’ensorrament enla demanda interna, les exportacions vanreduir-se al voltant d’un 6%. En concret, calassenyalar que la major caiguda va corres-pondre al material de distribució elèctricadestinat a l’ús domèstic i comercial, queinclou, per exemple, petit material, com arainterruptors o endolls. Aquesta categoria,que havia registrat una forta expansió enels darrers anys –amb ritmes de dos dígits–,va patir un retrocés el 2008 d’un 14%.També es va produir un descens destacatde l’apartat d’il·luminació, mentre que lacaiguda més suau (d’un 2,9%) va ser laprotagonitzada per la fabricació dematerialindustrial (aparellatge, quadres de coman-dament, grans interruptors automàtics, filsi cables elèctrics, etc.).

L’any 2008 els preus del sector de maqui-nària i material elèctric van registrar unamoderació molt considerable. Específi-cament, l’índex de preus industrials del’apartat de maquinària i equips elèctricsva augmentar un 2,7%, molt per sota delsincrements superiors al 9% dels dos exerci-cis anteriors. A més, a finals del 2008 es vacomençar a experimentar una tendènciabaixista. En el cas del material elèctric, queen els darrers anys havia anotat incrementsmoderats, també es detectà el 2008 unaugment més suau respecte a exercicisanteriors, d’un 2,7%. Aquesta evolució con-tinguda dels preus s’explicà, principalment,pel retrocés en la demanda i per l’evoluciódescendent en els costos de les primeresmatèries i de l’energia –en contrast amb laseva escalada en la primera meitat de l’any.Per la seva part, els costos laborals vanseguir el 2008 una evolució similar a la del’exercici anterior, amb un creixement d’un3,6%, enfront d’un 3,7% el 2007. El retrocésde la demanda i el context de forta compe-tència exterior van impedir traslladar l’aug-ment de costos a preus finals, i els marges

d’explotació de les empreses van registraruna contracció.

Durant el 2008 va continuar la tònica dedescens en l’ocupació que havia carac-teritzat els darrers anys, palesant-se unaretallada d’un 3,4% a Catalunya, mentreque a Espanya fou d’un 4%, una micamenor que la del 2007 (d’un 6,4%). Tot ique la reducció del llocs de treball per alconjunt del 2008 del Principat i de l’Estatsón similars als d’altres exercicis –com el2003 o el 2006–, cal esmentar que el con-text recessiu va tenir efecte, sobretot, alsdarrers mesos de l’any, quan el descens delnombre de treballadors es va accentuar.Cal matisar que la retallada de l’ocupacióper subsectors va ser més forta en la bran-ca de material elèctric, amb una contracciód’un 5,3%. D’altra banda, s’estima que elsnivells de productivitat podrien haver-sereduït lleugerament al llarg del 2008, atèsque la caiguda en la producció i facturacióva ser més intensa que l’ajustament del’ocupació. Així, davant dels primers símp-tomes de caiguda de l’actitivat sempres’acostuma a produir un cert retard en elsajustos de plantilla. S’ha d’apuntar que enel període 2004-2007 el sector va anotar uncreixement de la productivitat molt desta-cat, amb un augment mitjà anual superiora un 6%, si bé part d’aquest increment vatenir un cert caràcter passiu, perquè s’ex-plicà pel descens d’ocupació.

En aquest context, el clima del sector vadeteriorar-se notablement durant el 2008,a causa de la caiguda de la facturació i deles comandes així com de les inestabilitatsfinanceres, els mals resultats de la cons-trucció i l’empitjorament general de l’ac-tivitat. Per aquest motiu, el factor que méspreocupà les empreses fou la feblesa dela demanda. No obstant això, també es vafer palesa una preocupació creixent per lesdificultats de tresoreria i de finançament,mentre que la pressió de la competènciadels països emergents continuà figurant,estructuralment, com un element de ten-sió per al sector. El 2008 el ritme inversor

de les empreses va reduir-se, però el des-cens va ser relativament moderat, ja que lainversió en innovació és pràcticament unaexigència per mantenir la competitivitat iper fer front a la competència dels païsosemergents diferenciant-se a través de laqualitat. Així mateix, s’ha d’apuntar quedins del sector va guanyant força la ideaque les empreses que superin aquesta fasede recessió amb l’òptica d’apostar per lainnovació i la internacionalització sortiranreforçades. Per altra banda, es pot destacarque en els darrers anys s’havia iniciat unprocés d’implantació de filials a l’exteriorper part de les empreses catalanes –sobre-tot a països emergents–, per tal de fer fronta la competència d’aquesta àrea, si bé a lasegona meitat del 2008 molts d’aquestsprojectes van quedar relativament aturats.

D’altra banda, les exportacions del sectorcatalà van experimentar el 2008 un estan-cament en termes nominals, després del’increment d’un 24% del 2007. Val a dir queaquest estancament representa la dadamés desfavorable des de la caiguda patidal’any 2003. Amb tot, l’evolució de les vendesexteriors es pot considerar relativamentpositiva en comparació amb la davalladaregistrada per la producció, la qual cosas’explicà perquè durant el 2008 les empre-ses van orientar-semés a l’exterior per tal decompensar el retrocés de la demanda inter-na. Per tant, la proporció de la producciódestinada a l’estranger va fer un salt a l’alça,fins a situar-se per sobre d’un 45%, mentreque les participacions dels dos exercicisanteriors havien estat d’un 38,7%.

L’estancament de les exportacions del Prin-cipat del 2008 es van justificar, en bonamesura, pel descens d’un 1,8% de les ven-des a la UE-27, destinació de més d’un 70%del total, després dels positius resultats del2007, amb increments superiors al 20%.Es va produir un retrocés d’un 9,3% de lesexportacions al primer client del sectorcatalà, França –que concentra un 23% deltotal–, i, també, a Itàlia i a Gran Bretanya.Aquestes davallades no van poder ser com-

Figura 85. Evolució de la inversió per componentsPercentatge de variació anual

–6

–4

–2

0

2

8

10

4

6

12

Construcció


Construcció


20082006200420022001 2003 2005 2007

Catalunya

Espanya

Font: Idescat i INE.


El subsector de petits electrodomèstics

El subsector de petits electrodomèstics està integrat per articlesheterogenis, que poden classificar-se segons l’àmbit en què esfan servir (aparells de cuina, de neteja i manteniment de la llar,de cura i atenció personal i de climatització). L’activitat d’aquestabranca està estretament vinculada al nivell de vida dels països.Actualment, el grau de penetració dels petits electrodomèsticsmés clàssics a les llars espanyoles i catalanes és elevat (planxes,batedores, torradores, cafeteres, etc.) i, fins i tot, superior al d’al-tres països europeus amb alta renda per càpita.

Aquesta elevada presència dels petits electrodomèstics en el mer-cat espanyol determina un creixement pràcticament vegetatiu dela demanda. El factor més important de la compra és la renovacióo la reposició, al qual s’afegeix la introducció d’innovacions imillores puntuals en els aparells (d’estètica, d’eficiència energè-tica, d’ús, etc.) i la generació de noves gammes de productes. Enaquesta mateixa línia, el sector és sotmès a canvis continus enels hàbits de compra i de consum, derivats de modificacions decaràcter social, com ara l’increment de les llars unipersonals, lamajor presència de la dona en el mercat laboral, el fenomen de lessegones residències, i el major interès pel medi ambient.

Més d’un 40% de les operacions de compra es realitzen als hiper-mercats o a les grans superfícies –cosa que suposa quelcom mésdel 30% del valor total de les vendes–, a causa, bàsicament, de lesofertes i de la varietat de marques disponibles, i atès que en el casdels petits aparells no es requereix gaire assessorament comercial.Els establiments associats i les cadenes de distribució realitzen,cadascun, al voltant d’un 24% de les transaccions, i els establi-ments independents un 12% de les vendes totals. També segueixadquirint rellevància la distribució dels petits electrodomèsticsa partir de promocions realitzades per establiments externs alsector (entitats financeres, supermercats, etc.). S’estima que peraquesta via es distribueixen aproximadament un 15% dels petitselectrodomèstics venuts a Espanya. En canvi, les vendes per Inter-net tenen una presència encara molt reduïda. Les companyies/marques més conegudes són, entre d’altres, Philips, Solac, BSH(Ufesa, etc.), Braun, Seb (Moulinex, Tefal, etc.) i Taurus. En els dar-rers anys s’ha produït la introducció de marques desconegudes,procedents en la seva majoria de països asiàtics, que ofereixenaparells generalment tradicionals a preus reduïts si bé, de vega-des, no compleixen les normatives de seguretat i protecció delmedi ambient exigides.

Catalunya exerceix el lideratge dins el conjunt de l’Estat en elsubsector de petits electrodomèstics. És la principal comunitatfabricant, en concentrar el 60% de la producció total. També caldestacar la rellevància de les empreses del País Basc que, tot i quehan deslocalitzat bona part de la producció a països emergents,conserven una important imatge demarca, com ara Fagor, Ufesa,Solac o Jata.

Al Principat destaquen un grup d’empreses líder participades pelcapital estranger –com Groupe Seb Ibérica (França), que té ubi-cada la seu central a Barcelona i compta amb diverses marques(Moulinex, Tefal, Rowenta, Krups, etc.), així com la firma de capitalautòcton Taurus. El segon grup d’empreses del sector català ésintegrat per companyies de petita i mitjana dimensió, especialit-zades en la producció d’una o dues famílies d’un determinat tipusd’aparells, que aprofiten vetes de mercat i que, normalment, noentren en competència directa amb les firmes líders. Cal ressenyar,per la seva rellevància, Talleres Casals (fabricant d’eines de brico-latge i aparells de ventilació domèstica i industrial), Moka Express(cafeteres), Nodor (principalment, aparells d’extracció i ventilació),Electromecànica Cata (aparells d’extracció i ventilació) i Especiali-dades Eléctricas Daga (coixins, mantes i escalfallits elèctrics).

En els últims temps aquest subsector passa per una situaciódifícil als països desenvolupats, a causa de la competència de leseconomies emergents, el menor ritme de les vendes als mercatsmadurs, la forçosa reducció dels preus de venda o la concentracióprogressiva de la distribució comercial. Tot plegat ha provocat lareestructuració per part de grups fabricants. Així, es pot constataruna tendència clara cap a l’especialització productiva (fàbriquesmonoproducte), la deslocalització cap a països de l’est d’Europa ide l’Àsia, i augments de la subcontractació.

L’any 2008 les vendes de petits electrodomèstics també es vanveure afectades pel context de crisi. En concret, les vendes delsdistribuïdors als consumidors finals –vendes sell-out– van expe-rimentar una caiguda d’un 3,9% en unitats i d’un 0,7% en valor.Aquestes xifres contrasten amb els increments registrats el 2007,d’un 2,2% i d’un 9,3%, respectivament. El deteriorament de lesexpectatives econòmiques va deprimir la demanda i les novesvendes registrades es van deure a factors com la renovació deproductes i l’adquisició de nous articles apareguts en el mercat.Així mateix, l’ensorrament del sector de la construcció va aturarla creació de noves llars i de segones residències, cosa que vapropiciar la feblesa de les vendes.

S’estima que l’any 2008 el volum de mercat dels petits electrodo-mèstics a Espanya va ascendir a més de 20,6 milions d’aparells. Perregions geogràfiques, l’àrea metropolitana de Barcelona generàaproximadament una desena part de les vendes totals de l’Estat.

Segons famílies de productes, els articles per a la llar, els de cuinai els articles per a la higiene personal i de cura sanitària van repre-sentar respectivament un 28,5%, un 36,3% i un 35,2% del totald’unitats venudes, mentre que el seu pes específic en termes defacturació va ser d’un 38%, d’un 33% i d’un 28,7%. El 2008 l’únicsegment que va experimentar un augment de les vendes entermes nominals va ser el d’articles per a la cuina, si bé les sevesvendes en unitats va baixar un 5,9%. Per la seva banda, el capítolde cura personal va registrar el 2008 una pujada de les vendes entermes reals d’un 0,7%, tot i que en valor van reduir-se un 1%. Perúltim, el segment d’articles de la llar es va caracteritzar el 2008 peruna evolució més negativa, amb una davallada d’un 6,6% de lesunitats venudes i d’un 2,9% en la facturació.

Segons productes, dins de l’apartat de productes per a la llar els quevan generar un major volum de facturació durant el 2008 van serels aspiradors i les planxes, seguits dels aparells de calefacció. Noobstant això, totes les categories van veure disminuir les seves ven-des, amb caigudes respectives d’un 9,3%, d’un 6,1% i d’un 5,3%. Lafacturació també va baixar a totes les categories, tret de l’incrementd’un 2% en els aparells de calefacció. Dins de les planxes van cauremés les vendes dels centres de planxat, enfront de les clàssiques. Enel segment d’articles per a la cuina s’observà un descens de les ven-des de totes lesmodalitats, amb excepció del fort creixement de lescafeteres espresso –que augmentaren més d’un 18% en unitats, toti que amb una certa desacceleració respecte del 2007–, les qualsrepresentaren el capítol més important en termes de facturació,juntament amb els articles per a la preparació d’aliments (fona-mentalment, batedores). Per últim, dins de la família de productesper a la cura personal el comportament va ser més heterogeni. Així,mentre que es van produir creixements destacats de les vendesde raspalls de dents elèctrics i modeladors (tant en unitats com envalor), a la resta de categories es van patir davallades.

Els preus de venda als consumidors van experimentar l’any 2008un increment mitjà d’un 3% en el conjunt de l’Estat, després delfort repunt registrat el 2007 (d’un 6,9%). Malgrat l’evolució nega-tiva de les unitats venudes, els preus mitjans es van incrementar


pensades amb els avanços de les vendes aaltres mercats importants, com Alemanya–segona destinació en importància–, Por-tugal o els Països Baixos, països als quals lesexportacions catalanes van augmentar el2008 per sobre del 5%. Les vendes dirigidesals països europeus de l’est van patir, finsi tot, un comportament més negatiu queles dirigides a la zona euro, amb fortes cai-gudes de les exportacions en els casos dePolònia i de la República Txeca.

Cal destacar que l’esforç que han fet lesempreses catalanes de maquinària i mate-rial elèctric en els darrers anys per fabricarproductes de qualitat, fiables i de dissenyels ha permès la seva consolidació en elsmercats exigents extracomunitaris. Forad’Europa, cal destacar la forta expansióexperimentada el 2008per les exportacionsal Marroc –alça superior a un 50%, conver-tint-se en la segona destinació extracomu-nitària–, a l’Orient Mitjà, al Japó i a Rússia.Per contra, es va produir un fort descensde les vendes als Estats Units –primer clientno comunitari–, que van caure gairebé un40%, juntament amb les destinades a laXina i a Turquia –una altra de les destina-cions extracomunitàries importants. Per laseva banda, les exportacions a l’AmèricaLlatina, tot i que només representaren un

5% del total, van experimentar el 2008 uncreixement al voltant d’un 3%, lideradesper Mèxic i Argentina.

Les vendes del sector a l’exterior durantel 2008 van estar protagonitzades un anymés per les grans firmes fabricants, sobre-tot per les multinacionals, que tenen unaclara tradició exportadora, gràcies al fetque disposen d’una estructura logísticamés sofisticada i que gaudeixen d’un nivellde penetració significatiu en els mercatsestrangers. Aquesta major facilitat d’accésals diferents mercats explica, a la vegada,que siguin els grans productors els que

poden afrontar millor un comportamentvolàtil en la demanda dels mercats d’ex-portació i una major penetració de lesimportacions no europees.

Pel que fa a la marxa exportadora dels dife-rents segments d’activitat a Catalunya, calassenyalar que durant el 2008 es va regis-trar una evolució negativa dels capítols demotors elèctrics i generadors, d’aparellsde control i distribució elèctrics així comd’aparells domèstics. Per contra, es produíun cert creixement en les categories d’ilu-minació i de fils i cables elèctrics.

Al seu torn, les importacions del sector demaquinària i material elèctric van moderarel 2008 el seu creixement respecte del’exercici anterior, en passar d’una pujadad’un 18,8% a una alça d’un 2,1%, cosa quereflectí la feblesa de la demanda interna.Com a conseqüència de l’augment de lescompres a l’exterior en un context de cai-guda de les vendes domèstiques, la parti-cipació de les importacions sobre el mercatcatalà va elevar-se per sobre d’un 50%. Calapuntar que l’increment vigorós que hacaracteritzat les compres estrangeres delssectors català i estatal des del 1986 –ambl’excepció del 1993– s’ha produït a causade la millora de competitivitat dels païsosasiàtics i del protagonisme creixent delcomerç intraempresa en béns intermedis–que tornen a ser exportats una vegadas’ha procedit a la seva transformació dinsdel Principat i d’Espanya. També s’ha deressaltar que els fluxos comercials amb

Taula 49. Comerç exterior del sector de maquinària i material elèctric. 2008Principals socis comercials

Països Exportacions (milers d’euros) % variació anual Països Importacions (milers d’euros) % variació anual

França 614.058 –9,3 França 702.866 4,5

Alemanya 296.700 6,1 Alemanya 567.724 2,6

Portugal 228.169 7,2 Itàlia 332.010 –9,9

Regne Unit 190.280 –3,7 Xina 321.198 –8,5

Itàlia 186.428 –11,1 Dinamarca 241.116 95,4

Bèlgica 77.304 23,6 Països Baixos 108.194 –9,1

Suècia 62.500 –26,0 Marroc 103.965 –13,1

EUA 54.653 –37,8 Regne Unit 103.875 –16,5

Hongria 44.304 18,9 Portugal 100.003 –6,6

Marroc 43.099 58,4 Finlàndia 98.737 21,1

Total 2.663.749,7 0,0 Total 3.387.841,6 2,1

Font: Idescat.

pel creixent pes específic sobre el total venut de nous productesamb preus més alts. En els darrers exercicis, entre els factorsmés determinants de la compra de petits electrodomèsticsdestaquen el preu, el disseny i l’ergonomia, la qualitat tècnicadels aparells, la imatge de marca i el servei postvenda. Aquestesúltimes variables tendeixen a ser cada vegada més rellevants enel cas de les empreses locals, amb l’objectiu d’establir estratègiesde diferenciació enfront de la major competitivitat de preus deles firmes competidores del sud-est asiàtic.

L’any 2008 el subsector va presentar una vegada més el pro-blema que representa la comercialització d’aparells tradicionalsbarats, comercialitzats amb la marca del distribuïdor o bé amb

marques desconegudes o “pirata”, que moltes vegades no com-pleixen les normatives exigides quant a registres o seguretat, ique s’importen majoritàriament de països asiàtics, principalmentde la Xina. En els darrers exercicis s’està produint un desplaça-ment important de les vendes cap a articles d’aquest tipus, que jarepresenten més del 35% del total del mercat, encara que la inci-dència és diferent segons el tipus de producte. Això no obstant,afecta en poca mesura els productes de línia blanca (frigorífics,rentadores, etc), en els quals el consumidor és molt més exigentja que el seu cost és considerablement més elevat. Val a dir queaquest fenomen de canibalització del mercat amb productes degammes baixes no és exclusiu d’Espanya, ja que també té lloc aaltres països europeus, com ara Alemanya, Itàlia i França.

Taula 50. Comerç exterior català del sector de maquinària i material elèctric. 2002-2008

Importacions (milions d’euros) Exportacions (milions d’euros) % variació importacions % variació exportacions

2002 2.148.282 1.802.935 1,2 –5,8

2003 2.401.584 1.667.901 11,8 –7,5

2004 2.575.212 1.908.464 7,2 14,4

2005 2.623.553 1.957.211 1,9 2,6

2006 2.791.989 2.143.189 6,4 9,5

2007 3.316.711 2.664.281 18,8 24,3

2008 3.387.842 2.663.749 2,1 0,0



l’exterior de les empreses multinacionalslocalitzades a Catalunya –amb una espe-cialització i una dinàmica productiva prò-pies– són relativament independents del’evolució del cicle econòmic intern.

Pel que fa a la marxa de les importacionsper àrees geogràfiques, cal assenyalar que el

2008 les procedents de la UE-27 van expe-rimentar un creixement en valor superiora la mitjana, d’un 5,5%, mantenint-se comel proveïdor més important del mercatcatalà, en concentrar un 77,6% de les sevescomandes. En concret, les compres pro-cedents dels països de la zona euro vanregistrar un estancament, a diferència de les

El subsector de la il·luminació a Catalunya:perspectives de futur

El subsector de la il·luminació a Catalunya ha fet en els darrersanys un esforç molt important per guanyar competitivitat, mit-jançant l’impuls de la qualitat, el disseny i la creativitat, alhoraque s’està adaptant als canvis d’orientació de l’activitat cap a unamajor eficiència energètica –amb la desaparició de les bombetesincandescents, i la irrupció de la tecnologia Light Emission Diod(LED) i els llums de baix consum. Malgrat la pèrdua de presènciad’algunes empreses estrangeres, en els últims anys una sèrie decompanyies catalanes estan guanyant posicionament interna-cional a base de la seva aposta per la innovació i la internacio-nalització. Els tres grans productors d’il·luminació en el contextespanyol són Catalunya, Comunitat Valenciana i Comunitat deMadrid. L’Estat esdevé el quart fabricant europeu, per darrered’Itàlia, Alemanya i Gran Bretanya, amb un pes específic d’un 2%de la producció mundial.

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona pot identificar-se un clústerdel subsector de llums i aparells d’il·luminació, que concentra el86% de la branca a Catalunya, està format per unes 118 empre-ses fabricants que facturen 432 milions d’euros i dóna feina a2.789 treballadors. Dins d’aquest clúster es poden distingir dossegments de negoci, el decoratiu i el tècnic. Aquest últim és res-ponsable de més del 60% del total de la facturació, tot i inclouretan sols el 36% de les firmes.

L’estructura empresarial del subsector a Catalunya representaun pool de fabricació ”d’il·luminació de disseny”. Les 10 primerescompanyies facturen més de la meitat del total, mentre que laresta de l’activitat està molt atomitzada. La dimensió mitjanaempresarial voreja els 25 treballadors. Conviuen firmes d’altagamma, com Santa&Cole, Vibia, Marset i Lamp, que realitzengrans inversions en disseny, amb reconeixement de marca ielevada internacionalització, amb empreses de gamma mitjana,amb un producte més susceptible a la competència asiàtica i al’oferta de les grans superfícies.

El negoci de la fabricació de llums i aparells d’il·luminació és moltsensible als cicles econòmics i, en particular, a l’evolució de laconstrucció. A causa del fort dinamisme del mercat de la cons-trucció dels darrers anys, gran part de les empreses del subsectorhan experimentat, en paral·lel, una bona evolució. La facturaciótotal del clúster català s’ha incrementat un 32,7% en el període2000-2005.

Cal apuntar que els canvis en la demanda, en el mercat i en ladistribució incideixen en la competitivitat del subsector. En elsdarrers anys, l’evolució del segment d’il·luminació tècnica –inte-grat, bàsicament, per les empreses més grans que fabriquensèries més llargues– ha presentat una major expansió que el dela il·luminació decorativa. Per la seva part, el segment decoratiu,el qual engloba el 64% del total d’empreses, no ha mantingut elmateix nivell d’expansió ni de competitivitat, perquè és un mer-cat més saturat de productes, tot i que és reconegut per la sevagran inversió en disseny.

Malgrat els avenços aconseguits, cal tenir en compte que elsfabricants catalans de gamma alta encara gaudeixen d’unadimensió molt inferior a la dels seus competidors europeus (Itàlia,Alemanya i Gran Bretanya). Tot i que algunes empreses del Prin-cipat presenten alts nivells d’exportació i realitzen inversions endisseny d’avantguarda, encara manca guanyar imatge de marca ireconeixement a nivell internacional. Addicionalment, existeix unproblema de major cost de producció, en bona part a causa queels fabricants catalans recorren en menor mesura a l’aprovisiona-ment als països de baixos costos. No obstant això, s’observa unapèrdua de competitivitat de la indústria auxiliar autòctona i elsfabricants s’aprovisionen cada vegada més en països emergents.Val a dir que només aquells proveïdors amb productes i serveisd’alt valor afegit, amb requisits de flexibilitat, servei i preu, estansubsistint.

Així mateix, en el mercat estan proliferant els productes de baixcost distribuïts per grans superfícies, en molts casos importats depaïsos emergents. Aquestes últimes han agafat dinamisme enl’aprovisionament a particulars, a causa de l’augment del pes delfenomen de l’autodecoració i el canvi de preferències en el con-sum, que provoquen que se substitueixi un producte de gammaalta per un de gamma més assequible.

Per donar resposta a aquests reptes estratègics i millorar la sevacompetitivitat, les empreses estan actuant en àrees clau, que vandes del desenvolupament de producte fins a la internacionalitza-ció, passant per la millora dels processos productius, la formació,la promoció i els projectes de cooperació. Així doncs, cal tenir encompte aspectes com invertir en disseny i en dissenyadors, propor-cionar una oferta integral –tècnica juntament amb decorativa inte-rior i exterior–, diversificar-se cap a gamma alta, entrar en nínxolsde mercat que tenen més marge per créixer –com la il·luminacióexterior, cuines, bany, etc.–, augmentar el control en el canal dedistribució, realitzar operacions d’augment de grandària, estudiarl’aplicabilitat de la tecnologia LED en el segment decoratiu, conso-lidar l’estratègia d’exportació i d’inversió a l’exterior –posicionant-seen els mercats adequats i adaptant els productes a les necessitatsd’aquests mercats–, i crear sinergies amb fabricants de mobles anivell d’estratègia i de creació de col·leccions conjuntes.

Tot i que les previsions a curt termini són desfavorables a cau-sa del context econòmic recessiu, i en particular per al mercatespanyol –atès l’enfonsament de la construcció–, a mitjà terminis’estima que la demanda mundial d’aquests productes té pers-pectives positives, tenint en compte la importància creixent delsreptes mediambientals i d’estalvi energètic. A més, l’extensió dela tecnologia LED està obrint camins de negoci. Cal recordar queaquesta està guanyant rellevància en el camp decoratiu, si bé laveritable revolució dels propers anys és la seva generalització atot tipus de llums. El seu gran avantatge és la seva llarga vida útil,d’unes 100.000 hores, la qual cosa equival amés de deu anys senseapagar-les. A més, com que el LED és un mineral, no es generenraigs ultravioletes, no s’escalfen, ni són tòxics, i la seva dimensió éstambé menor que la dels llums convencionals.

originàries de l’est d’Europa. Els països ambun major pes específic dins de les importa-cions catalanes van ser França, Alemanyai Itàlia. Les compres als dos primers vanexperimentar el 2008 suaus creixements,mentre que les realitzades a Itàlia van cauremés d’un 9%. Els majors increments relatiusen les importacions van correspondre a


Dinamarca i, en menor mesura, Finlàndia.En canvi, van baixar més d’un 8% les efec-tuades a la Xina, primer proveïdor extraco-munitari de Catalunya.

Finalment,calassenyalarqueel saldocomer-cial, tradicionalment negatiu de la balançadel sector a Catalunya, va incrementar-se el2008 un 11%, a causa del major dinamismede les importacions en comparació ambl’estancament de les exportacions. En lamateixa línia, la taxa de cobertura va dismi-nuir des d’un 80,3% fins a un 78,6%.

Esdeveniments

empresarials

Malgrat el to recessiu de l’economia,durant el 2008 algunes de les empre-ses instal·lades a Catalunya van continuaramb els seus plans d’expansió o bé vanexperimentar moviments organitzatius. Unexemple d’això va ser el grup Circutor, ambseu a Viladecavalls, que va crear una novasocietat, GEM Group, amb l’objectiu decentralitzar les seves activitats de recercai desenvolupament relacionades amb elsector energètic i d’apostar decididamentper la innovació. Cal apuntar que Circutor,que obté de les exportacions a 90 païsosla meitat de la seva facturació, es dedi-ca al disseny, fabricació i comercialitzaciód’equips de protecció, mesures i controld’energia elèctrica. Concretament, GEMGroup es dedicarà a la introducció denoves tecnologies en el control de disposi-tius elèctrics i a desenvolupar processos defabricació de materials.

La multinacional sudcoreana Fawoo, espe-cialitzada en el disseny de productes ambalta tecnologia lumínica i que opera ambla marca Lumisheet, va comunicar el 2008la intenció d’ubicar a Barcelona la seva pri-mera planta europea, que es denominaràFawoo Ibérica Lux Technology. L’empresaasiàtica posarà en marxa un centre derecerca per a dissenyar productes de majoreficiència energètica. Entre els articles quepreveu desenvolupar, per comercialitzardesprés a Europa, destaquen aquells ambmajor estalvi energètic omenors emissionsde CO

2, així com l’eliminació demercuri. Els

productes que fabrica Fawoo es destinena panells luminosos per a pantalles deplasma, pantalles de cristall líquid per aordinador, mòbils, etc.

L’empresa tecnològica Icnita, amb seu aRiudellots de la Selva, que es dedica a les

solucions integrals per a la identificacióde persones, vehicles i objectes, va iniciarel 2008 un procés d’ampliació de capital.La firma esdevindrà grup, amb l’entradade tres nous socis, la qual cosa permetràmantenir el fort creixement dels tres dar-rers anys i el desenvolupament de nousprojectes tecnològics. Icnita, que factura 4milions d’euros, també té previst ampliarla seva planta. Val a dir que va obrir fa unsmesos una factoria a Madrid i té la intenciód’obrir oficines a un país europeu i unpaís llatinoamericà el proper any. Aquestesoficines tindran caràcter tècnicocomerciali no produiran, però són essencials per aldesplegament de l’activitat internacional.

La companyia barcelonina Pecomark vaadquirir 17.632 m2 al parc logístic de Llinarsdel Vallès. Pecomark està especialitzada enla fabricació d’equips de refrigeració indus-trial i comercial, a més de distribuir com-ponents i eines per a la indústria frigoríficai d’aire condicionat. Té una facturació demés de 80 milions d’euros i compta ambfilials a Portugal i França, amb una plantillade 350 persones.

En l’àmbit de la recerca i desenvolupa-ment, l’empresa Faladesa va treure el2008 almercat unmecanisme d’iluminacióque permet un estalvi energètic d’un80%. Consisteix en un interruptor digitalseqüencial que permet tres tipus d’ence-sa –una de baix consum, una amb llumhalògena d’alt rendiment i una terceraamb els dos tipus de llum. Fins ara, l’únicaforma d’aconseguir estalvis tan alts eradotant les làmpades amb diversos inter-ruptors. L’empresa, amb seu a Sant Boide Llobregat, té una facturació d’uns 27milions d’euros.

Així mateix, Di4, firma amb seu a Castellde-fels especialitzada en el disseny i distribu-ció d’electrodomèstics, va llançar el 2008al mercat Turbochef, un producte que fa lacompetència al robot de cuina Thermomix.L’article es va desenvolupar amb unaempresa italiana, juntament amb la qualDi4 creà una societat al 50%, Dueemme,que s’encarrega de la fabricació. En el pas-sat, la companyia catalana ja havia tingutèxit amb la introducció a la distribuciótradicional de productes similars a altresarticles que havien triomfat a través de lavenda directa, com les vaporetes.

El grup català Simón, líder en la fabricacióde petit material elèctric (endolls, inter-ruptors, etc.), domòtica i il·luminació, vaposar en marxa l’any 2008 una nova plantaRiudellots de la Selva, que va substituir la

factoria que l’empresa tenia a Girona. Amés, va inaugurar un nou edifici corporatiual barri de Sant Andreu de Barcelona, en elqual va ubicar la divisió Simón Lighting,amb una inversió associada de 9 milionsd’euros. Dins de la seva activitat internacio-nal, el 2008 Simón va iniciar les obres d’unafàbrica a l’Índia i d’una segona planta alMarroc, i adquirí un nou edifici d’oficines aXangai. Així mateix, va adquirir una partici-pació del 50% en Lightled, empresa catala-na dedicada a la il·luminació amb LED.

Taurus, la firma de petits electrodomèsticsamb seu a Oliana, va ampliar el 2008 laseva activitat amb el llançament d’unagamma de productes adreçats a perruque-ries i centres d’estètica –anomenada ProSeries– i es preveu una altra gamma especí-fica per a la restauració. A més, va anunciarque seguirà amb l’estratègia de compra demarques en països emergents, per tal decréixer en aquests mercats, tal com ha feta Brasil, Mèxic, Índia i Sud-àfrica.

Per contra, el grup Vemsa va anunciar el2008 el tancament de la planta de la sevafilial Vitri a Torelló, on fabricava casquets pera bombetes. L’empresa va justificar la deci-sió per raons econòmiques i organitzatives.

El fabricant de compressors de fred per a úsindustrial ACC Spain –antiga Unidad Her-mética–, filial de la multinacional italianaACC, va anunciar el tancament de la sevaplanta de Cervera, la qual cosa suposà lapèrdua de 200 llocs de treballs. Les instal-lacions de la planta de Cervera van serpropietat de la companyia nord-americanaLear fins al 2003.

Finalment, cal destacar que el Congrésdels Diputats va decidir el 2008 l’elimina-ció de les bombetes incandescents en untermini de tres anys. Aquestes bombetessuposen un 3% del consum elèctric totali es calcula que existeixen unes 25 uni-tats per llar. L’eliminació es farà de formaprogressiva i només es conservaran lesimprescindibles, com ara les que s’utilitzenen medicina. També altres països comuni-taris van aprovar-ne l’eliminació, entre el2009 i el 2012, i s’hauran de substituir peraltres que consumeixin menys energia.L’eliminació començarà el 2009, amb lesde major potència, i es farà gradualmentper permetre l’adaptació de la indústriai aconseguir una qualitat d’il·luminacióequivalent a l’actual. La UE s’uneix, així,a altres països que ja havien establertuna data de desaparició de les bombetesincandescents, com ara Austràlia (2012) oEstats Units (2014).


3.17. ElectrònicaL’any 2008 el sector català de l’electrònica va palesar una evolució claramentnegativa en comparació amb l’exercici anterior. En el conjunt de l’Estat, el descensde la producció va ser d’un 8%. A Catalunya, l’ocupació va patir una davallada del2,1%. Per la seva banda, els preus van caure, d’igual manera que ho van fer lesexportacions i les importacions.


Producció –

Ocupació –

Preus –

Exportacions –

Importacions –

Trets del sector

La indústria de l’electrònica comprèn unasèrie de béns heterogenis, destinats, enuns casos, al consum personal i, en d’al-tres, a la indústria per a diferents aplica-cions. És molt dinàmica i es caracteritzaper tenir una producció molt globalitzadai ser una de les activitats industrials motorsde la innovació tecnològica. Té importantsvinculacions amb altres branques indus-trials, atès que, en primer lloc, l’electròni-ca és consumidora de productes proce-dents d’activitats diverses, com el plàstic,la metal·lúrgia no fèrria, els transformatsmetàl·lics, etc. Tot i això, en els darrersanys els avenços tecnològics, encaminatsa aconseguir productes més petits i ambun millor aprofitament dels materials, hanreduït la rellevància del sector com a client.En segon lloc, l’electrònica, especialmentels subsectors de components electrònicsi de l’electrònica professional, és proveïdo-ra de béns intermedis per a altres activitats,o fins i tot per a la mateixa branca –perexemple, per al segment de l’electrònicade consum. En general, les sèries de pro-ducció són llargues, a excepció del casde l’electrònica professional, en la qualsovint la fabricació es fa sota comandaespecífica dels clients. Les característiques

de la indústria de l’electrònica i, més con-cretament, el constant desenvolupamentde nous productes i la forta competènciaentre les grans empreses multinacionalsamb processos de producció globals, sónla causa de les fortes fluctuacions de lesdades del sector relatives a la producció ia les exportacions i les importacions delsdiversos territoris.

El sector ha experimentat una profundatransformació en les darreres dècades. Elpes específic que representen els païsosmés desenvolupats dins de la producciótotal de la branca ha anat disminuint alllarg del temps, des de nivells del 67% l’any2000 fins a menys del 50% en l’actualitat.Com a contrapartida els països de l’Àsiadel Pacífic, i especialment la Xina, han anatguanyat rellevància, esdevenint la principaldestinació de les deslocalitzacions de lesgrans multinacionals del sector. Així, enel present la Xina concentra el 20% de laproducció mundial de la branca –enfrontde menys del 2% a principi dels noran-ta– i, a més, des del 2006 n’és el primerfabricant del món, per davant dels EstatsUnits, la Unió Europea i el Japó. Pel quefa a l’Europa Occidental, també ha anatreduint el seu pes relatiu, de manera queel 2007 concentrava al voltant del 15% dela producció global de l’electrònica, per

sota del 18% del 2000. Dins d’Europa hi hahagut, també, processos de deslocalitzaciócap als països de l’est del continent. Sobreaixò, es pot esmentar que les nombrosesdeslocalitzacions de fases de la cadenade producció cap a països de costos bai-xos –que són, també, els mercats ambel major potencial de creixement a llargtermini– han permès a les grans empre-ses del sector reduir fortament els seuscostos de fabricació, cosa que, juntamentamb la forta competència existent entreles grans multinacionals i l’elevat ritmede desenvolupament i comercialització denous productes, han comportat contínuesreduccions de preus per a un ventall moltampli de productes.

Malgrat que Europa, i, especialment, elspaïsos de la UE-15, estan perdent impor-tància en la producció mundial del sectorde l’electrònica, cal remarcar que la regiócontinua excel·lint en els àmbits de larecerca i el disseny, així com en el desen-volupament i la comercialització de nousproductes i tecnologies. Això suposa quesegueix tenint una influència molt relle-vant en el desenvolupament d’aquestaindústria.

L’electrònica és molt heterogènia i con-templa activitats de producció molt dife-rents pel que fa als seus nivells de sofisti-cació. Així, doncs, mentre que els països debaixos costos concentren la major part dela producció mundial dels productes mésestandarditzats, aquelles activitats més tec-nològiques i innovadores, que requereixenun major nivell de coneixements, s’hanmantingut als Estats Units, el Japó i Europa,on la indústria electrònica continua tenintun pes rellevant.


Internacional

A partir del 2001 el sector mundial del’electrònica va entrar en una fase demenordinamisme. D’una banda, la crisi tecnològi-ca afectà de manera directa el subsectorde components electrònics i, de l’altra,la desacceleració econòmica internacionalva afectar l’evolució de la demanda. L’any2004 el sector va començar una nova fasede creixement, liderada per les economiesasiàtiques i els països de l’est d’Europa,gràcies, en part, als processos de deslo-calitzacions i a la fortalesa de les sevesexportacions.

En un context de crisi econòmica, la pro-ducció de la indústria electrònica de laUE-27 va experimentar el 2008 un estan-cament amb relació al 2007, en créixer un0,1%. Val a dir que les importants caigudespatides pel subsector de l’electrònica deconsum es van veure compensades ambels increments destacables en l’àmbit dels

Classificació del sector de l’electrònica

Electrònica de consum, subsector també conegut com electrodomèstics de líniamarró. La seva producció es destina al consum final. Inclou la fabricació d’aparells deràdio, televisió, d’àudio (portàtils, alta fidelitat, compactes i combinats, aparells deràdio per a automòbil, MP3, MP4, CD i CD portàtils, Home Cinema, etc.) i d’imatge(magnetoscopis, càmeres de vídeo, televídeos, TVProjecció i DVD).

Components electrònics, que consisteixen en dispositius que són els elementsbàsics per a la fabricació de sistemes, d’equips i d’aparells (semiconductors, tubs,condensadors, resistències, components electromecànics, electroacústics i induc-tius, antenes, circuits impresos i microelectrònica en general).

Electrònica professional, que integra l’electromedicina, l’electrònica industrial,l’electrònica per a la defensa, i la instrumentació i els equips didàctics.


components electrònics. Segons països,s’observà una diversitat significativa decomportaments. Així, al costat de nous paï-sos membres amb un dinamisme impor-tant, com Polònia (creixement d’un 15%),es van situar altres països de la UE-15 ambdescensos rellevants, com Grècia (18%),Alemanya (7%) i Itàlia (8%). A Espanya laproducció va disminuir un 8%, mentre quea França la producció cresqué un 0,6% i aPortugal, un 1,4%.

Catalunya i Espanya

A partir del 2001, el sector de l’electrònica aCatalunya i a Espanya va iniciar una fase demenor dinamisme en comparació amb elsanys anteriors. D’una banda, la crisi tecno-lògica d’àmbit mundial afectà de maneradirecta el subsector de components elec-trònics, i, d’altra banda, es va produir unacaiguda dels resultats i de les inversions deles empreses multinacionals, a causa de lacrisi dedemandaocasionadaper ladesacce-leració econòmica mundial i de la reducciódels preus dels productes. L’exercici 2002 elsector espanyol va registrar retrocessos enla producció, situació que es va perllongaren els dos anys posteriors. A Catalunya, labranca va iniciar la línia descendent méstard, el 2003, però l’evolució va ser mésnegativa que la mitjana estatal, amb motiudel tancament d’algunes empreses multi-nacionals en el segment de l’electrònica deconsum, i la pèrdua d’ocupació també vaser lleugerament més pronunciada. A partirdel 2005 el sector va iniciar una millora, quea Catalunya es va palesar en un augmentde l’ocupació i en un increment de laproducció, protagonitzat per l’electrònicade consum i, més particularment, per lafabricació de televisors LCD a la planta deSony de Viladecavalls i de Sharp a SantCugat del Vallès.

L’any 2008 elmercat de l’electrònica espa-nyol es va caracteritzar per una evolucióclarament negativa, amb un descens d’un10%, cosa que contrastà amb l’evoluciópostiva del 2007, quan es registrà unaalça del 5,6%. Aquesta marxa baixista esva observar als tres subsectors, si bé elde l’electrònica de consum destacà perla seva elevada contracció i el de l’elec-trònica professional per ser el de menorcaiguda. Pel que fa a la producció, s’had’esmentar la davallada d’un 8% de l’any2008, enfront de la pujada d’un 4,3% del’exercici anterior. En aquest cas, nomésel subsector de l’electrònica professionalva experimentar un creixement. A més,cal apuntar el descens dels intercanviscomercials amb l’exterior del 2008, inver-tint els augments del 2007. Les exporta-cions van caure un 2% i les importacionsun 9%, enfront del 6,5% i el 6,9% de l’anypassat, respectivament. També en aquestcas la branca de l’electrònica professionalva ser l’excepció, amb un creixement deles seves vendes a l’estranger d’un 4% iun estancament de les compres a l’exte-rior. Segons subsectors, cal destacar quel’electrònica professional va ser la menysafectada per la crisi econòmica del 2008,mentre que els capítols de l’electrònicade consum i dels components electrònics

foren els principals responsables de l’evo-lució negativa del conjunt del sector del’electrònica.

A Catalunya la marxa de l’ocupació delsector durant el 2008 es va caracteritzarper una disminució del 2,1% mentre quea Espanya el total d’afiliats va augmentar,sobretot a causa de l’increment en el sub-sector de l’electrònica professional. Val adir que aquesta davallada de l’ocupacióa Catalunya va estar protagonitzada pelssubsectors de l’electrònica de consum i decomponentselectrònics,ambdisminucionsmés elevades que la del l’apartat de l’elec-trònica professional (per sobre d’un 2%enfront d’un 1,9%).

Les exportacions del sector al Principatvan patir el 2008 un descens d’un 4,6%,mentre que en el conjunt de l’Estat la dis-minució va ser només d’un 2%. Els respon-sables d’aquesta davallada van ser, d’unabanda, els components electrònics, queregistraren una disminució de les vendesexteriors d’un 13,4%, enfront de la dismi-nució d’un 1% a Espanya. D’altra banda, lesexportacions de l’electrònica professionalvan experimentar un augment d’un 4% enel cas de l’Estat, mentre que a Catalunyapatiren una contracció d’un 4%. Mentre


L’electrònica és un sector estratègic per al conjunt de l’economiai de la indústria, atesa la seva important capacitat innovadora i elseu dinamisme. A Catalunya concentra un 3,1% dels ocupats de laindústria. En el període 2001-2004 el pes específic del subsectordins de la indústria va disminuir, a causa dels importants ajusta-ments a la baixa que va registrar, tant d’ocupació com del nombred’establiments, particularment en aquelles activitats de menorvalor afegit i que tenen com a principal factor competitiu els costoslaborals. El 2005, tanmateix, es va produir un canvi de tendència, i elsector tornà a crear ocupació, si bé a un ritme molt moderat.

El Principat té una presència molt destacada en el sector delconjunt d’Espanya. A més, es tracta d’una branca amb un elevatgrau d’internacionalització, tant pel que fa a la participació de lesexportacions –el 62% de les vendes té com a destinació mercatsestrangers–, com pel grau de penetració i el pes específic de lesimportacions dins del mercat intern –de més d’un 80%. D’altrabanda, el sector també es caracteritza per un elevat nivell demultinacionalització. A Catalunya una part molt important de la

producció correspon a grans empreses de capital estranger. Vala dir que l’entrada de grans grups al Principat i a Espanya va serespecialment intensa durant la dècada dels anys vuitanta, ambla creació de filials i l’adquisició d’empreses locals, fins al puntque alguns segments d’activitat van passar a ser dominatsmajoritàriament per companyies foranes.

Finalment, s’ha d’esmentar que l’activitat es concentra, principal-ment, a les comarques del Barcelonès, Vallès Occidental, VallèsOriental i Baix Llobregat.







Taula 52. El sector de l’electrònica a Espanya. 2008Milions d’euros

SubsectorsProducció Importacions Exportacions Mercat interior

Valor % var. 08/07 Valor % var. 08/07 Valor % var. 08/07 Valor % var. 08/07

Electrònica de consum 1.686 –16 3.783 –12 1.087 –7 4.382 –15

Components electrònics 1.695 –6 2.074 –10 754 –1 3.015 –9

Electrònica professional 1.555 1 1.417 0 736 4 2.238 –1

Total 4.936 –8 7.274 –9 2.575 –2 9.635 –10

Font: Asociación de Empresas de Electrónica, Tecnologías de Información y Telecomunicaciones de España (AETIC).


que l’any 2007, les vendes a l’exterior vancontinuar el 2008 tenint com a destinacióprincipal els països comunitaris, àrea queconcentrà al voltant del 75% del total.Gran Bretanya va ser el primer mercat,seguit de França, Països Baixos, Itàlia iDinamarca.

Per la seva part, les importacions del sec-tor de l’electrònica vanmostrar el 2008 unadavallada lleugerament més important aCatalunya que a Espanya. Concretament,al Principat van caure un 8%, enfront d’un7% en el conjunt estatal. En aquest cas, caldestacar el comportament de l’electròni-ca de consum, amb una caiguda de lesimportacions d’un 15% a Catalunya davantdel 12% a Espanya, així com l’evolució del’electrònica professional, que al Principatdisminuiren un 7,5% i a l’Estat no van variarrespecte del 2007. Com és tradicional, elsprincipals proveïdors de Catalunya van serels països asiàtics, amb una quota de mer-cat d’un 45% durant el 2008, i els païsosde la Unió Europea, amb una importànciad’un 42%. D’igual manera que el 2007, l’any2008 cal destacar les compres que tenencom a origen els nous països comunitaris,que van ser responsables del 10% deltotal de les importacions d’aquest sector aCatalunya. En aquest sentit, el 2008 forenespecialment remarcables els casos d’Es-lovàquia i de la República Txeca. Tambécal esmentar les importacions dels EstatsUnits, amb una quota de mercat del 4%.

Pel que fa a l’evolució dels preus, s’had’apuntar que l’índex de preus industrialsrelatiualconjuntdelsectoranivelld’Espanyava experimentar una disminució de l’1,9%l’any 2008, enfront de l’augment de l’1%registrat el 2007. La caiguda més grande preus va correspondre al capítol del’electrònica de consum. Per la seva banda,la davallada del subsector dels compo-nents electrònics va ser d’un 1,4% mentre

que el subsector de l’electrònica profes-sional experimentà un augment d’un 1,8%,enfront del 2,5% del 2007. Cal destacarque en el conjunt de la Unió Europea elspreus de l’electrònica de consum van cau-re menys que a Espanya, mentre que eldescens en el subsector dels componentselectrònics va ser molt més alts, arribant al10%. En el cas del subsector de l’electròni-ca professionals els preus van augmentara un ritme similar al d’Espanya. En resum,els preus de venda dels productes elec-trònics a Espanya van continuar al llarg del2008 la seva tendència a la baixa, a causade la forta competència existent entre lesempreses del sector i de la disminució delspreus de les importacions.

Evolució dels subsectors

el 2008

Electrònica de consum

L’any 2008 la producció del sector del’electrònica de consum a la UE-27 va dismi-nuir un 5,2% segons l’índex de produccióindustrial, un 5,2%, seguint la tendènciadel 2007. Això s’explicà, fonamentalment,per la davallada de la producció patida pelspaïsos de la UE-15.

A Catalunya i Espanya l’any 2003 va finalit-zar l’etapa d’expansió registrada per l’ac-tivitat des de mitjan de la dècada delsnoranta. El 2003 es van patir uns resultatsmolt negatius, amb una reducció de laproducció, les vendes i l’ocupació. En can-vi, la demanda interna va seguir palesantuna pujada notable, gràcies al creixementdel consum de nous productes –televi-sors de pantalla plana, MP3, iPods, etc.L’evolució desfavorable es va intensificarel 2004, en un context de canvi estructural

a escala mundial, ja que els pronunciatsdescensos dels preus dels productes estanintensificant la pressió competitiva –pro-cedent, en molts casos, de les econo-mies asiàtiques emergents. Aquest canviestà afectant de manera substancial l’es-tructura del sector, amb l’emergència denoves companyies, l’aparició de resultatsnegatius a multinacionals històriques, elsanuncis de reestructuració o deslocalitza-ció, etc., cosa que està incidint de maneraimportant a Catalunya, on s’han produïttancaments d’algunes fàbriques de grupsdel subsector, amb repercusions notablessobre l’ocupació. Durant el 2005 i el 2006l’activitat va registrar una recuperació,impulsada pel creixement de la producciói de les vendes, principalment de televi-sors LCD, tant al mercat domèstic com al’estranger.

La tendència positiva del subsector del2007 va quedar interrompuda l’any 2008.En el conjunt de l’Estat va tenir lloc unadisminució de la producció d’un 16% iuna davallada del mercat interior d’un15%. D’altra banda, les exportacions vanexperimentar una caiguda d’un 7%, men-tre que les importacions disminuiren un12%. A Catalunya, on es concentra unagran part de la fabricació de televisors LCDde l’Estat, l’evolució també va ser negativa,patint una disminució de la facturaciód’un 8% i una important caiguda tant dela producció com de l’ocupació. A la situa-ció de crisi econòmica cal afegir, a més,el fet que es tracta d’un subsector en elqual els avenços tecnològics permetennotables millores de la productivitat i, pertant, increments de la producció amb unadisminució de la mà d’obra.

• Segment dels televisors

Dins del subsector de l’electrònica de con-sum, el segment dels televisors va ser el

El subsector de l’electrònica de consum a Catalunya

L’electrònica de consum o de la línia marró és el subsector mésimportant de la indústria electrònica a Catalunya, en representarel 2007 el 63,2% de la producció i el 73,2% del volum de negocidel sector. En canvi, en termes d’ocupació i de valor afegit el seupes específic és molt menor (29,2% i 37,2%, respectivament). Vala dir que és el subsector amb la productivitat més elevada. Dinsdel conjunt de l’Estat, el Principat esdevé el primer fabricant,amb el 72% de la facturació l’any 2007. El principal segment és lafabricació de televisors en color, amb una forta especialització enels televisors de LCD de mitjà i gran format, seguit dels aparellsreproductors de DVD i dels aparells d’àudio. El teixit industrial delsubsector es concentra, bàsicament, a Catalunya, a la Comunitatde Madrid i al seu entorn (Guadalajara i Conca), si bé al País Basci a la Comunitat Valenciana també hi ha instal·lacions fabrils. Deltotal de llocs de treball d’aquest subsector, més del 60% està rela-cionat amb processos de fabricació, mentre que un 7% treballa enoperacions de recerca i desenvolupament.

El teixit empresarial està encapçalat per firmes multinacionals quedisposen de factories a Catalunya i que, a més, desenvolupen unaintensa tasca de comercialització i de distribució de productesimportats d’altres filials estrangeres dels mateixos grups. Cal ressal-tar un conjunt d’empreses amb fabricació directa. Una d’aquestesés Sony España, de capital japonès, que des de l’any 2001 con-centra tota la producció de la seva factoria de Viladecavalls en elstelevisors de pantalla plana LCD i els nous projectors frontals queutilitzen la vuitena generació de LCD. A més, disposa d’un centrelogístic de distribució per al sud d’Europa situat al municipi deCastellar del Vallès. Una altra firma és Sharp Electrònica España,controlada per capital nipó, que fabrica televisors LCD a Sant Cugatdel Vallès. En tercer lloc, es pot assenyalar la planta de fabricació demonitors i televisors de plasma d’ImageQuest Co Ltf a l’Hospitaletde l’Infant, sota lamarca comercial Hyundai, i la companyia catalanaTechfoundries, que disposa de la factoria de gravadors digitals del’empresa InOut TV, al Parc Tecnològic del Vallès. Finalment, tambés’ha d’esmentar l’empresa JVC ubicada a Sant Cugat del Vallès.


que experimentà una menor caiguda delnivell de facturació durant el 2008. Concre-tament, va patir a nivell estatal un descensd’un 4,5%, front l’augment dels exercicisanteriors (13% el 2007 i 35% el 2006).

En termes reals, les unitats venudes delsegment van créixer el 2008 un 1,7%, cosaque contrastà amb la pujada del 9,4%del 2007. A l’igual que en altres anys, caldistingir entre l’increment d’un 21,4% delstelevisors LCD (i d’un 9,6% dels televisorsde plasma) i la important caiguda patidapels televisors de tub catòdic, que fou d’un60,9%. Aquest fet confirmà la continuaciódel procés de substitució dels televisorstradicionals –que l’any 2008 suposavenel 8,9% de les unitats venudes– pels depantalles de LCD -que representaven un86,3%. Mentrestant, malgrat l’augment devendes, els televisors de plasma noméstenien un pes específic d’un 4,6% dins deltotal d’unitats venudes, a causa, fonamen-talment, de la diferència de preu en com-paració als de pantallles de LCD –1.054euros enfront de 595,6 euros de mitjana.

Amb relació al volum de facturació, calremarcar que l’any 2008 tant els televi-sors de tub catòdic com els de plasmavan experimentar a Espanya una dismi-nució. La caiguda en el cas dels televisorstradicionals fou d’un 66,3%, ja que a ladavallada en el total d’unitats venudeses va afegir la caiguda en els seus preusmitjans, que fou d’un 13,7%. En el cas delstelevisors de plasma, el descens va ser d’un14,1%, atès que l’augment en el nombred’unitats venudes es va veure compensatper la reducció dels preus mitjans d’un21,7%. Els televisors de LCD van ser elsúnics que manifestaren un increment enla seva facturació, d’un 0,5%. La raó d’aixòes que l’augment experimentat en el totald’unitats venudes va ser més gran que lacaiguda del seu preu mitjà (un 17,2%).

Com a conseqüència, l’apartat dels televi-sors de pantalles LCD, amb un pes especí-fic del 89,5% de les vendes globals, va serel menys afectat del conjunt del segmentper la crisi econòmica, gràcies al procés derenovació dels televisors de tub catòdic.

Pel que fa als canals de distribució, s’had’esmentar que el 2008 els hipermercatsvan continuar liderant les vendes de tele-visors, concentrant el 32,8% de les unitatsvenudes. A més a més, van ser els quemostraren un augment més important enel total d’articles venuts, amb un creixe-ment d’un 4,9% respecte a l’any anterior.Mentrestant, els establiments associats,amb un pes específic del 25,5% del globald‘unitats venudes, van patir una caigudade les vendes en volum d’un 2,9%. Pelque fa als establiments independents, s’had’esmentar que mostraren el 2008 un crei-xement de les unitats venudes d’un 3,1%,alhora que els establiments especialitzatsvan experimentar una pujada d’un 1,6%.Quant a la facturació, els hipermercats,amb un pes relatiu d’un 22,7%, van serl’únic canal de distribució que registrà uncreixement del valor de les seves vendesrespecte de l’any 2007 (d’un 5,8%). Laresta de vies patiren descensos, destacant,especialment, el dels establiments asso-ciats, amb una caiguda d’un 9,7%, tot i serel canal amb unamajor rellevància sobre el

Les grans lluites entre tecnologies

La innovació és l’objectiu principal de les empreses del sectorde l’electrònica, caracteritzat per l’aparició constant de nousproductes al mercat que fan obsolets altres articles relativamentnous. Les empreses no es poden conformar de ser les segonesa innovar, sinó que han d’intentar ser les primeres i aconseguirque el seu producte s’imposi sobre els altres. Aquesta elevadarivalitat entre grans multinacionals ha donat lloc habitualmenta guerres de preus i de tecnologies. Un cas molt il·lustratiu és laguerra de formats que ha tingut lloc entre Toshiba i Sony en elsdarrers anys per fer-se amb el lideratge del sistema d’alta defini-ció i esdevenir el successor del DVD actual.

El blu-ray –també conegut com a blu-ray disc o BD– és un formatde disc òptic de nova generació per a vídeo d’alta definició iemmagatzematge de dades. La capacitat d’emmagatzematgedels discs que actualment hi ha al mercat pot ser de fins a 50GB, capacitat que en els propers anys podrà arribar als 200 GB. AlJapó, mercat en el qual primer s’introdueixen les novetats elec-tròniques, el blu-ray ha assolit en menys de quatre anys el 20%de la quota de mercat de DVD.

El disc blu-ray fa servir un raig làser de color blau (d’aquí li ve elnom) amb una longitud d’ona de 405 nanòmetres, a diferèn-cia del DVD, que utilitza un raig làser de color vermell de 650nanòmetres. Aquesta característica i altres avenços tecnològicspermeten augmentar la capacitat d’informació del disc, que té lesmateixes dimensions i aspecte extern que els DVD tradicionals.

L’any 2008 la venda de reproductors blu-ray a Espanya va ser de19.000 unitats –quantitat inferior a la d’altres països europeus,com Alemanya–, principalment de la marca Sony. Panasonic iSharp són les altres dues grans empreses del sector que hanapostat pel blu-ray. Per la seva banda, Toshiba va decidir abando-nar la fabricació de productes HD DVD, posant fi a la batalla ambels reproductors de format blu-ray.

Aquestes grans lluites tecnològiques són bastant comunes en elsector de l’electrònica. Es pot destacar, per exemple, la guerra per

imposar els formats VHS, Beta i 2000 en la dècada dels anys vui-tanta com a sistema estàndard de reproducció de pel·lícules. Elgran guanyador va ser JVC, la multinacional promotora del VHS, iels grans perdedors van ser Sony, que apostava pel Beta –segonsels experts, el millor sistema des del punt de vista tècnic–, i Phi-lips i Grundig, que havien llançat el sistema 2000.

En l’àmbit dels televisors, el dilema actual rau entre adquirir untelevisor de tecnologies LCD o plasma. Alguns experts conside-ren la tecnologia de cristall líquid com la gran guanyadora, atèsque el plasma està més orientat cap a televisors grans, a partir de37 o 42 polzades, característica que constitueix un desavantatgea països com Espanya, on els aparells amb més vendes són elsde 32 polzades.

A Internet també s’enfronten dues tecnologies de xarxes sensefils per esdevenir l’estàndard en l’alta velocitat de quarta genera-ció (4G). Aquestes són LTE (Long Term Evolution) iWiMax. Actual-ment, WiMax gaudeix de cert avantatge, atès que va arribar almercat dos anys abans que el seu rival. Això no obstant, algunsexperts apunten que LTE podria substituir WiMax a partir del2012, gràcies a la seva compatibilitat amb equips GPRS i UMTS,com també a la seva capacitat d’accés de fins a cent quilòmetresde distància.

D’altra banda, cal apuntar que la indústria dels xips ja ha viscutdos moments clau al llarg de la seva història recent. El primer vaser els dels PC i el segon el dels mòbils. Es preveu que el tercerboom serà el del home networking, que permetrà la connexiódels equips d’electrònica de consum i del PC a casa, sense cablesaddicionals. Segons alguns experts, la llar digital serà una realitatl’any 2011.

Finalment, es pot esmentar la robòtica de serveis, que és aquellarobòtica que estableix una relació més directa amb les personesen l’àmbit domèstic i d’assistència personal, en el de la medicina,seguretat o agricultura. Aquest és un mercat verge que comptaamb un potencial de creixement espectacular.


total de la facturació (30,2%). La davalladaen el cas dels establiments independents,que van ser el de menor pes específic enel global de la facturació (21,1%), fou d’un6,7%, i la dels establiments especialitzatsd’un 4,5%.

Durant el 2008 tots els canals de distribu-ció van patir descensos dels seus preus enels tres tipus de producte del segment.L’únic fet a esmentar va ser l’augment delspreus dels televisors tradicionals en elsestabliments independents, que fou d’un14,4% respecte del 2007. S’ha d’apuntarque hi ha grans diferències en els nivells depreus segons el canal de distribució. Con-tinuant amb les tendències de l’any 2007,cal destacar que el 2008 el preu mitjà méselevat va correspondre als establimentsindependents, seguit dels establimentsassociats, dels establiments especialitzats i,finalment, dels hipermercats. La diferènciaen el preu mitjà de les pantalles de LCDentre els establiments independents i elshipermercats va ser de 308,1 euros, mentreque per a les pantalles de plasma la dife-rència fou de 495,9 euros. Aquestes diver-gències constataren que els hipermercatsestan més orientats cap als productesde gamma baixa i cap a marques menysconegudes.

• Segment del vídeo

Durant l’exercici 2008 el segment del vídeova ser un dels que va patir una caigudamés important de la seva facturació, ambun descens d’un 17,7% a nivell estatal. Percontra, però, les unitats venudes van aug-mentar un 2,7%, essent el segon apartatdins de l’electrónica de consum que visquéun increment del nombre d’articles venutsrespecte al 2007. Aleshores, la disminucióen la facturació s’explicà per una davalladaintensa dels preus dels productes, que foud’un 11,7%.

Per especialitats, cal esmentar que elsdecodificadors de TDT i els projectorsfrontals van ser les úniques modalitats quedurant el 2008 van experimentar pujadesde les unitats venudes (d’un 33,7% i d’un19,5%, respectivament). Per contra, la restade modalitats patiren caigudes en el nom-bre d’articles venuts. Especialment remar-cable fou el cas dels DVD, que, tot i tenirel pes relatiu més important en el totalde les unitats venudes (47,7%), el 2008 varegistrar una davallada d’un 13%.

Pel que fa a facturació, els decodificadorsde TDT –que suposaren el 17,9% deltotal de les vendes– van ser l’única moda-litat que tingué un creixement, d’un 7,1%,tot i la caiguda en els seus preus, d’un19,9%. D’altra banda, s’ha d’apuntar quemalgrat que el DVD va liderar la factura-ció del segment, amb un pes específicd’un 47,3%, el 2008 palesà un descensd’un 18% en el valor de les seves vendes,tot i ser l’apartat que registrà una menor

caiguda en els seus preus (d’un 5,7%).Aquesta caiguda en la facturació podriaestar indicant que es va assolir una certasaturació del mercat pel que fa a aquestproducte. Tanmateix, les disminucionsmés importants del valor de les vendesvan estar protagonitzades el 2008, d’unabanda, pels retroprojectors (d’un 81%)–d’escassa rellevància sobre el total–, acausa de l’abandonament progressiu perpart dels consumidors i la substitucióper altres tecnologies, i, de l’altra, per lescàmeres de vídeo (d’un 25,2%) –que, noobstant, van suposar el 30,2% de la factu-ració total del segment, és a dir la segonaespecialitat en importància.

Tot els canals de comercialització vanexperimentar augments en les vendes enunitats al llarg del 2008, amb l’única excep-ció dels hipermercats, que patiren unadisminució d’un 1,8%. La davallada de lesvendes en aquests darrers s’explicà perla major caiguda de les vendes de DVDen aquests establiments i el menor aug-ment de les unitats venudes de decodifi-cadors de TDT. Per contra, els establimentsindependents van ser els que experimen-taren una pujada més elevada d’articlesvenuts, d’un 21,2%, gràcies, sobretot, al’augment de les vendes de decodificadorsde TDT (d’un 97,6%). El major creixementde la venda de decodificadors de TDT en elsestabliments independents en comparacióamb els hipermercats es pot justificar perla diferència de preus (34,6 euros enfront37,4 euros) i per la divergent caiguda delspreus en relació amb el 2007 (31,4% res-pecte 12,6%). Malgrat tot, els hipermercatsencara concentren el 40,9% de les vendesglobals d’aquests aparells. Quant a factura-ció, tots els canals de comercialització vanexperimentar el 2008 una davallada, espe-cialment els establiments independents iels establiments especialitzats (d’un 19,4%i d’un 19,2%, respectivament).

• Segment de l’àudio

El vertiginós avenç de l’electrònica en elsdarrers anys ha permès que els consumi-dors puguin triar entre una gran diversitatde marques, models, qualitats i preus delsequips d’àudio.

L’any 2008 les vendes en el mercat esta-tal del segment es van caracteritzar peruna evolució desfavorable, disminuint un16,5% en unitats venudes i un 18,6% entermes de facturació. Aquesta situaciónegativa ja s’observava el 2007, palesant,d’alguna manera, una certa saturació delmercat. No obstant això, el 2008 el pano-rama va empitjorar respecte de l’exercicianterior, posant de relleu els efectes afegitsde la crisi econòmica.

A l’igual que el 2007, els reproductors MP3i MP4 van continuar sent el 2008 els articlesamb un major pes específic quant a nom-bre d‘unitats venudes (51,1%) i a facturació

(43,9%). Tot i així, cal destacar que durantl’exercici es produí una caiguda d’un 20,2%en les vendes reals i d’un 24,3% en termesnominals.

En la resta de modalitats portàtils, durantel 2008 van tenir lloc davallades de lesvendes, que van ser especialment pronun-ciades en el cas dels CD, amb un descensen la facturació d’un 46,6% –tot i que elspreus només van disminuir un 3,3%–, acausa d’una reducció de les unitats venu-des d’un 44,8%.

Pel que fa als equips no portàtils, s’ha d’es-mentar que l’any 2008 van patir un des-cens d’un 13% quant a nombre d’articlesvenuts i d’un 14,4% pel que fa a facturació.En aquest cas també cal destacar el decrei-xement d’un 18,8% en unitats en l’apartatdels CD i d’un 19,1% en valor.

Dins dels equips d’alta fidelitat, s’ha dedistingir entre els equips micro, mini, midii regular, a més dels home cinema. Gairebétots van veure reduïdes les vendes reals alllarg del 2008, així com la facturació i elspreus. Les excepcions van ser els equipsde so regulars i els home cinema, que pale-saren un augment en les unitats venudesd’un 32,1% i d’un 7,7%, respectivament.Els sintonitzadors, els sintoamplificadors iels altaveus, per la seva banda, van ser elsúnics en registrar increments dels preus–d’un 0,4%, d’un 4,4% i d’un 8,6%, respec-tivament. Això va permetre que les sevesvendes en valor no caiguessin tant com aconseqüència de la reducció en les unitatsvenudes.

Els canals de distribució que van tenir uncomportament més positiu durant el 2008foren els establiments associats i els inde-pendents, tot i experimentar reduccions enel nombre d’unitats venudes –d’un 12,5%i d’un 14,9%, respectivament– i de la fac-turació –d’un 16,8% i d’un 15,4% respecti-vament. D’altra part, els hipermercats vanser els establiments que van patir majorscaigudes en les vendes en unitats (22,1%) ien valor (21%). En aquest cas, això s’explicàper la important disminució en les vendesde CD portàtils –d’un 53,4% en unitats id’un 56,5% en valor.

• Segment de la fotografia

L’any 2008 el segment de la fotografia vaser l’especialitat de l’electrònica de consumque palesà un creixement més importantde les vendes estatals en termes d’unitats(6,1%). No obstant això, la facturació vapatir un descens d’un 14,1% en relació al2007. Val a dir que en els darrers exercicisles vendes dels productes relacionats ambla fotografia es van veure impulsades per lasubstitució de les càmeres tradicionals ana-lògiques per les de tecnologia digital. Enaquest sentit, cal aclarir que a partir del mesde gener del 2008 es deixaren d’auditar lescàmeres tradicionals.


Taula 53. Evolució de les vendes dels subsectors de l’electrònica de consum a Espanya. 2008Percentatge de variació respecte del 2007

Segments % variació en unitats % variació en valor

Televisors 1,7 –4,5

TV COLOR –60,9 –66,3

LCD-TV 21,4 0,5

PLASMA 9,6 –14,1

Vídeo 2,7 –17,7

Càmeres de vídeo –14,8 –25,2

Descodificador TDT 33,7 7,1

Projector frontal 19,5 –17,2

Retroprojecció –84,1 –81

DVD Total –13 –18

Àudio –16,5 –18,6

Alta fidelitat –13 –14,4

Portàtils –17,3 –21,4

Fotografia 6,1 –14,1

Càmeres digitals 2,3 –11,8

Targetes de memòria 8,1 –24,5

Font: GFK & EMER Marketing Research.

Continuant amb la tendència d’exercicisanteriors, l’increment de les vendes realsde les càmeres digitals compactes va serel 2008 de només un 0,8%, en comparacióamb el 26,7% de les unitats venudes decàmeres digitals rèflex. Això s’explicà perla caiguda més important del preu de lessegones (d’un 21,3%) en relació amb lesprimeres (d’un 15,8%). Tot i així, les diferèn-cies de preus entre unes i altres va fer queles càmeres digitals rèflex representessinel 25,5% de la facturació de les càmeresdigitals, malgrat suposar el 7,5% del totalde les unitats venudes.

Pel que fa a les targetes de memòria, calapuntar que el 2008 van incrementar elnombre de vendes en unitats un 8,1%,encara que van disminuir en termes defacturació un 24,5% a causa de la caigudaen el preu mitjà d’un 30,2%. Això, precisa-ment, va justificar el seu reduït pes espe-cífic dins del valor total de les vendes delsegment de fotografia (8,3%).

Per canals de distribució, s’ha d’esmentarque el 2008 el comportament més favo-rable va correspondre, en primer lloc, alsestabliments informàtics i compres virtu-als, amb una disminució de la facturaciód’un 5,5% i amb un augment de les ven-des en unitats d’un 19,2%. En segon lloc,cal apuntar les cadenes especialitzades,que patiren una caiguda en les vendesen valor d’un 7,8% i un increment de lesunitats venudes d’un 14,6%. Per contra, elpitjor comportament el van protagonitzarles botigues fotogràfiques, amb descen-sos de les vendes nominals d’un 22% i envolum d’un 12,6%. Cal ressaltar que elsdos canals amb un major pes específicsobre el total de facturació continuaren

sent durant el 2008 les botigues de foto-grafia i les grans superfícies, amb el 12,1%i el 18,9%, respectivament, del valor de lesvendes. Val a dir que la reducció de preusva ser generalitzada a tots els canals dedistribució del segment. El nivell de preusdels productes va variar molt entre canals,cosa que reflectí l’especialització de cadas-cun dels mitjans en diferents gammesd’article. Així, els preus més baixos deles càmeres digitals correspongueren alsestabliments informàtics i compres virtualsseguits de les cadenes especialitzades,amb uns preus un 31,9% i un 25,9% infe-riors als preus mitjans del mercat (217,1euros). En canvi, les botigues de fotografia,especialitzades en els productes de majorqualitat i amb una atenció al client méspersonalitzada, es van caracteritzar per unspreus un 41,8% superiors als preus mitjansdel mercat.

Components electrònics

• Internacional

En el marc de la creixent globalització de lacadena de valor de la indústria electrònica,el subsector de components electrònicsopera sobre una base predominantmentinternacional, tant en termes de producciócom de disseny. En el cas de la UE-27, l’any2008 la producció mundial de compo-nents electrònics va registrar un creixe-ment d’un 10,7%, taxa inferior a l’assolidael 2007 (17,7%). Això s’explicà un any mésgràcies, especialment, als bons resultatsd’Alemanya.

Val a dir que en els darrers anys l’activi-tat d’aquest segment s’ha vist impulsadapels avenços i les noves aplicacions de la

nanotecnologia, tendència que s’accen-tuarà en els propers temps. Així, doncs,en el període 2008-2013 es preveu unincrement anual del mercat mundial demicrosensors de més d’un 21%. El 2007el sector de l’automòbil va ser el principalusuari de microsensors (38% del total),seguit de la biomedicina (32,3%) i deles indústries de processos (11,7%). Unexemple il·lustratiu dels canvis que s’estanproduint en aquest segment és la creacióde la primera pantalla tàctil fabricadaamb nanotubs per un grup d’enginyersnord-americans. Aquesta nova tecnolo-gia podria permetre aplicacions com aranavegadors GPS en el parabrisa dels vehi-cles, amb una qualitat de visió similar a lad’un televisor LCD.

•Catalunya i Espanya

Des de l’any 2001 el segment català decomponents electrònics viu un descensde l’activitat, mentre que en el conjuntde l’Estat aquesta crisi ha estat d’un abastmés limitat. Es pot apuntar que al Princi-pat el 2005 l’ocupació va caure un 20% ila producció ho va fer un 17,7%. El 2006,tanmateix, es va produir un augment del’ocupació i de la producció d’un 4,2% enels dos casos.

Els anys 2007 i 2008 l’evolució del subsec-tor en el conjunt d’Espanya va seguir laseva tendència negativa. Específicament,el 2008 es registrà una caiguda de laproducció d’un 6% i una reducció delmercat interior d’un 9%. Els intercanvisamb l’estranger es van caracteritzar peruna caiguda de les exportacions d’un 1%en valor i per una davallada de les impor-tacions d’un 10%. A Catalunya la reduccióde la producció del subsector va ser el2008 d’un 4%, mentre que a la facturaciós’observà un important creixement.

Electrònica professional

• Internacional

L’any 2008, la producció de l’electrònicaprofessional a la UE-27 va augmentar un1%, enfront del creixement d’un 5,7% del’exercici anterior. Entre els països comu-nitaris amb un major increment de la pro-ducció cal destacar, d’una banda, els nousestats membres, com Polònia –que registràun creixement d’un 5,7%– i, de l’altra, païsosde la UE-15, com França –pujada d’un 1,8%.Pel que fa als països amb caigudes mésimportants durant el 2008 s’ha d’esmentarGrècia, que patí una davallada d’un 12%.


Després del parèntesi negatiu que vasuposar l’any 2003, el 2004 el subsec-tor estatal de l’electrònica professional vatornar a assolir un creixement de la pro-ducció, que va ser d’un 6%. El motor deldinamisme foren les exportacions, mentre


que el mercat interior va romandre estan-cat. A Catalunya la branca va registrar unsresultats més favorables i en el 2005 i el2006 l’ocupació va augmentar un 11% iun 6%, respectivament, i la producció hova fer un 9,7% i un 14,2%. Però malgrat latrajectòria ascendent dels anys anteriors,en el 2007 un 31% de les vendes van tenircom a destinació l’estranger, enfront del35% de l’exercici anterior. Aquesta caigudas’explicaria perquè l’increment en el volumde negoci entre el 2006 i el 2007 té poc aveure amb les vendes a l’estranger, queexperimenten una disminució, i, tanma-teix, té més relació amb l’augment de lesvendes a Catalunya i a la resta d’Espanya.

L’any 2008 l’electrònica professional va serl’únic subsector de l’electrònica que vamostrar una evolució positiva a nivell d’Es-panya quant a producció i exportacions.Cal destacar el creixement de la producciód’un 1% i el de les exportacions d’un 4%.Per la seva banda, en les importacionss’observà un estancament, mentre el mer-cat interior patí una caiguda d’un 1%. ACatalunya la tendència del subsector va sermés negativa que en el conjunt de l’Estat,amb un important descens de la produc-ció i del volum de facturació. Així mateix,s’enregistrà una disminució del nombrede treballadors afiliats a la Seguretat Sociald’un 2%. El 56% de les vendes catalanes al’estranger es concentraren en cinc païsoscomunitaris, que foren França, Portugal,Alemanya, Itàlia i Gran Bretanya. Mentres-tant, el 62% del total de les importacionsvan tenir per origen Alemanya, Itàlia, Fran-

ça, els Països Baixos, els Estats Units, laXina i el Japó. En aquest sentit, cal dir queles compres catalanes a països asiàtics jasuposaren prop del 20% del total de lesimportacions del subsector.

Esdeveniments

empresarials

Durant el 2008 algunes empreses del sec-tor van continuar el procés iniciat ja fa unsanys de trasllat de les seves seus des depolígons industrials propers a Barcelonacap a la zona de Vallés. Així, Daewoo Elec-

trics va traslladar el 2008 la seva seu des delPrat del Llobregat a Sant Quirze del Vallés.A més a més, va decidir fusionar les sevesfilials productiva i comercial a Espanya, demanera que la filial comercial es relacionésdirectament amb la matriu asiàtica. L’any2008 va moderar el valor de les seves ven-des fins als 80 milions d’euros, enfront delsgairebé 90milions d’euros assolits l’exercicianterior, a causa de la caiguda del consumper la crisi. Tot i així, va millorar la seva quo-ta de mercat en els segments de frigoríficsi de rentadores.

Panasonic España va traslladar la seva seulogística des del Parc Logístic de la ZonaFranca de Barcelona a Madrid. Les raonsvan ser oferir un millor servei als seusclients i millorar la recepció de produc-tes procedents del Japó i d’altres païsosasiàtics que arriben a través del port de

València. L’any 2008 es va fer el canvi denom de la companyia, de Matsushita Elec-tric a Panasonic Corporation, en el qualvan invertir 297 milions d’euros. Un delsproductes estrella de l’empresa és la Pana-Home, que és una casa intel.ligent equipa-da amb els darrers avenços tecnològics iun altre són els televisors Viera i el Full HDPlasma Theatre, basats en una tecnologia3D d’alta definició. Panasonic, major grupmundial d’electrònica de consum i primerfabricant de pantalles de plasma, té previstllançar a Espanya durant el 2009 la sevalínea d’electrodomèstics. A causa de lacrisi econòmica va anunciar que retallarà15.000 llocs de treball a tot el món abansde març del 2010. El 2008 va ser el seuprimer exercici en vuit anys amb pèrdues(pèrdues netes de 4.244 milions d’euros),com a conseqüència de la caiguda de lademanda i de l’apreciació del ien. La com-panyia preveu que l’aturada analògica dela majoria de països afavorirà el creixementde la seva divisió de televisors. Així, esperaassolir uns 4.137 milions d’euros de negocil’any 2009. D’altra banda, el 2008 va adqui-rir l’empresa Sanyo Electric, líder mundialen el mercat de les bateries d’ions de litii amb una quota important en el mercatde cèl·lules solars. Aquesta operació vasuposar el major procés de reordenaciódel mercat de l’electrònica japonès i va per-metre Panasonic esdevenir el segon grupmundial darrere de General Electric.

Toshiba Corporation i Sharp ElectrònicaEspaña van signar el 2008 un acord per col-laborar en el desenvolupamentdepantalles

Els subsectors de components electrònicsi d’electrònica professional a Catalunya

El subsector de components electrònics és el que té un pesespecífic més reduït dins del conjunt de la indústria de l’elec-trònica catalana. L’any 2007 suposava un 7,4% de la producció,un 11% del VAB, un 7% de la facturació i un 14,3% dels ocupatsdel sector.

El Principat concentra el 17% de la facturació i al voltant del 25%de l’ocupació de la branca a nivell estatal, tot i que en els darrersanys es detecta una reducció del seu pes específic. El principalapartat és el dels components passius –productes conceptual-ment elèctrics (circuits impresos, elements inductius, bobines,transformadors, resistències, etc.)–, que generen el 35% de l’acti-vitat del subsector i en el qual les empreses catalanes represen-ten aproximadament el 60% de la facturació espanyola. La bran-ca també inclou la fabricació de components electrònics actius,és a dir, productes estrictament electrònics, tecnològicamentavançats i amb un nivell elevat de complexitat en la seva fabri-cació. Es tracta, sobretot, de semiconductors. Al Principat el sub-sector de components electrònics està encapçalat per empresesmultinacionals de dimensió mitjana-gran, a les quals s’ha d’afe-gir un conjunt més nombrós de firmes de capital autòcton demenor dimensió. L’activitat es localitza, fonamentalment, propde la ciutat de Barcelona, en comarques com el Barcelonès i elVallès Occidental. Cal apuntar que l’evolució d’aquest subsectorestà estretament correlacionada amb la branca de l’electrònica

de consum o línia marró i, molt particularment, amb la indústriatelemàtica (telecomunicacions i informàtica). Per aquest motiu,la crisi d’aquestes branques des del 2001 va comportar proble-mes de demanda per a la indústria de components que, a més,s’enfronta a la creixent competència asiàtica.

Per la seva banda, el subsector de l’electrònica professionalsuposa a Catalunya més de la meitat del valor afegit (el 52%l’any 2007) i de l’ocupació (el 56,3%) totals del conjunt del’electrònica. En canvi, el seu pes específic sobre la producciói el volum de negoci del sector és molt inferior (29,3% i 24,5%,respectivament). La importància relativa d’aquest subsector haanat creixent en els darrers anys, ja que ha acusat de maneramolt més suau els mals resultats que ha registrat el conjunt de laindústria electrònica. Val a dir que el Principat concentra un 30%de l’activitat i de l’ocupació estatals. La branca és formada per unnombre reduït d’empreses de petita i mitjana dimensió, la majo-ria de les quals també opera en altres activitats industrials, prin-cipalment en la fabricació de maquinària i material elèctric. Dinsd’aquest subsector, el segment més important a Catalunya és elde l’electrònica industrial, especialitat que representa més de lameitat de la producció global. Altres categories són la defensa,detecció i navegació, la radiodifusió i televisió, l’electromedicinai la instrumentació i equips didàctics.


de LCD, amb l’objectiu de millorar la sevacompetitivitat. En aquest acord, Sharp Elec-trónica España aporta la seva capacitat enel desenvolupament i fabricació de panellsde LCD i Toshiba Corporation la seva tec-nologia en la fabricació de semiconductorsi en el desenvolupament d’electrònica pera productes audiovisuals. Amb l’aliança se

cerca assegurar l’abastiment en els dos sen-tits, intercanviant tecnologia i material.

L’empresa Gaes, especialitzada en audí-fons, va arribar el 2008 als 500 centres atot el món, fruit del fort creixement expe-rimentat en els darrers anys. Va invertir 3milions d’euros el 2008 a millorar la seva

xarxa de centres i espera assolir els 600establiments el 2010. Preveu inaugurarl’any 2009 la seva nova seu corporativa enel districte 22@ i el nou edifici suposaràuna inversió de 8 milions d’euros. Val a dirque la companyia ha fet una aposta claraper la microelectrònica, ja que es treballaamb audífons que utilitzen microxips.


3.18. TelemàticaL’any 2008 el sector de la telemàtica va patir l’impacte de la crisi econòmica interna-cional, cosa que quedà reflectida en el seu comportament tant a Catalunya com enel conjunt de l’Estat. En el segment de telecomunicacions es va experimentar unacaiguda d’un 10% en el volum de negoci en el cas dels equipaments a nivell estatal i,en sentit contrari, una pujada en les vendes de telefonia mòbil d’un 3,7%. Per la sevabanda, en la informàtica la facturació a Espanya va créixer un 4%, amb un augmentde les vendes d’ordinadors personals d’un 18,2%.

VariablesEvolució l’any 2008

Telecomunicacions Informàtica

Producció – – ++

Ocupació – –

Preus – –

Exportacions – +


Trets del sector

El sector de la telemàtica, o l’hipersector de lestecnologies de la informació, que integra lestelecomunicacions i la informàtica, ha esde-vingut en un període relativament curt detemps una branca amb un gran pes específica les economies dels països més desenvolu-pats. Després del fort creixement de la tele-màtica de la segona meitat dels anys norantaarreu del món, molt superior al de cap altrabranca econòmica, a partir del 2001, i arrande l’esclat de la bombolla tecnològica ques’havia generat entorn a l’anomenada “novaeconomia”, el sector va desaccelerar el seudinamisme. Així, doncs, en els darrers exercicisla branca ha vingut creixent al mateix ritmeque l’economia, és a dir, entorn d’un 6%anual en termes nominals, tot estabilitzantla seva rellevància en el 7% del PIB mundial.No obstant això, en els últims anys la tele-màtica no ha aconseguit recuperar l’impulsdels exercicis anteriors a l’esclat de la bombo-lla tecnològica, amb l’excepció dels mercatsemergents d’Àsia, on les tecnologies de lainformació i la comunicació suposen gairebéel 8% de l’economia i presenten un ritme decreixement superior al de l’economia.

Enel sectorde la telemàtica s’hadediferenciarentre la contribució de les activitats manufac-tureres i la de la branca de serveis de les tec-nologies d’informació i comunicació (TIC), jaque són dos àmbits de naturalesa molt dife-rent. A la majoria dels països, l’aportació del

capítol dels serveis és sensiblement superiora la del camp manufacturer i les poquesexcepcions són Finlàndia –per l’activitat deNokia–, el Japó, Corea del Sud, Taiwan i laXina, amb una estructura manufacturera for-tament especialitzada en les tecnologies dela informació i la comunicació.

En contrast amb la contenció del creixe-ment del valor generat pel sector de latelemàtica, l’augment de la demanda i dela producció en unitats ha presentat undinamisme molt sòlid des del 2004, fins itot superior al de la dècada dels noranta.Així, en el 2008 es van vendre al món mésde 1.200 milions de mòbils –enfront dels400 milions del 2002–, uns 302 milionsd’ordinadors i 415 milions de subscripcionsa labandaampla. Lesdiferènciesmés impor-tants en relació amb el període dels anysnoranta són, d’una banda, la competènciaen el sector, molt més forta en difuminar-seles fronteres entre branques –l’anomenadaconvergència digital– i, de l’altra, la partici-pació de noves regions, com la Xina, l’Índiai el sud-est asiàtic, que han augmentat lapressió sobre els preus i la caiguda del crei-xement de la facturació de la branca. Coma conseqüència d’això, els principals benefi-ciaris dels forts increments de productivitatestan sent els consumidors.

A Catalunya l’activitat industrial del sectorha patit una forta contracció en la darreradècada, a causa dels dos fenòmens quehan caracteritzat la seva evolució a escala

mundial. D’una banda, la deslocalització delsprocessos de producció i muntatge cap apaïsos de costos baixos, principalment del’Àsia. D’altra banda, el creixent procés deterciarització del sector de la telemàtica, queha provocat un transvasament d’ocupats ide recursos des de la indústria als serveis,especialment als països desenvolupats. ACatalunya el teixit industrial d’aquest sectores concentra, fonamentalment, en el sub-sector de la informàtica.

Telecomunicacions

En el subsector de les telecomunicacionscal diferenciar la producció d’equipamentsi infraestructures de la prestació de serveisassociats, com ara la comunicació telefò-nica o els serveis per Internet. Aquests sónproveïts per les companyies operadores detelecomunicacions, com Telefónica, i s’en-quadren dins del sector terciari. Lògicament,l’evolució del sector subministrador deproductes per a les telecomunicacions esveu afectat, en certa manera, pels resultatsd’aquestes firmes de serveis, així com pelprocés de liberalització del mercat de lestelecomunicacions.

El mercat de la indústria d’equipamentde telecomunicacions ha assolit un graude saturació notable als països desenvo-lupats, la qual cosa fa que les possibilitatsde creixement de la demanda per la viade captar nous clients siguin cada vegadamés limitades. El dinamisme del mercat ésdeterminat per la introducció de terminalsde gamma més alta, de tecnologia mésavançada i amb un major nombre de pres-tacions, que en els propers anys substituiranprogressivament les actuals. En el cas con-cret de Catalunya, es detecta la necessitatde majors inversions per poder ampliar elpotencial de creixement, tot fent una apostadecidida per eliminar les barreres a l’extensióde les infraestructures. En aquest sentit,un dels problemes que preocupa més a labranca és la dificultat creixent per al desple-gament de les antenes de telefonia mòbil,obstacle que no només està afectant nega-tivament el servei, en disminuir la cobertura,sinó, també, els fabricants.

La convergència creixent entre la comu-nicació per mòbil i les tecnologies de lainformació i multimèdia està creant novesoportunitats de negoci, enfocades tant alsutilitzadors particulars com, sobretot, al ves-sant empresarial. Alhora, el subsector viuun procés de globalització creixent, ambla incorporació com a usuaris de països endesenvolupament. Paral·lelament, els esfor-ços en matèria d’internacionalització perpart de les companyies productores haurande ser creixents, així com les operacionslligades al disseny dels terminals i la imatgede marca.

En aquest sentit, cal destacar que la implan-tació de la telefonia mòbil de tercera gene-ració (UMTS) –tecnologia que permet l’accés

Classificació del sector de la telemàtica

Telecomunicacions, que integra, bàsicament, la producció de telefonia –mòbil ifixa– i altres aparells relacionats amb les telecomunicacions.

Informàtica, que inclou la fabricació d’equips informàtics (ordinadors i unitatsperifèriques, portàtils i no portàtils), que tenen com a principals sectors clients eldomèstic, la indústria i les administracions públiques. No comprèn la fabricació decomponents electrònics.


ràpid a Internet i a altres aplicacions a travésdel mòbil, també coneguda com 3G o Inter-net Mòbil– ha esdevingut una gran oportu-nitat de creixementper al subsector. Desprésde diverses pròrrogues, l’any 2004 algunescompanyies operadores van començar aprestar serveis de telecomunicacions mit-jançant UMTS (transmissió de dades i video-telefonia). Les experiències anteriors són designe diferent, ja que mentre la tecnologiaWAP no va donar els resultats esperats, latecnologia GPRS i dels nous mòbils multi-mèdia va tenir un èxit molt significatiu. Unaltre dels problemes sorgits està relacionatamb el nombre insuficient d’antenes instal-lades per garantir un grau de cobertura ade-quat, atès que la seva instal·lació genera, devegades, una reacció contrària en col·lectiussignificatius de la població. Així, mentre elparc de mòbils continua creixent, això no esveu acompanyat per una millora i ampliacióde les xarxes, amb la qual cosa la qualitat delservei es pot veure afectada.

Paral·lelament, un altre segment amb uncreixement potencial de la demanda ésel mercat de la tecnologia sense fils, comara la Wi-Fi (Wireless fidelity), és a dir, laconnexió sense fil a Internet, i la irrupcióde la tecnologia WiMax, amb una bandad’amplada superior a laWi-Fi. Així mateix, eldesenvolupament de la televisió via satèl·liti els projectes d’extensió de xarxes en lescomunicacions per cable també contribui-ran al dinamisme de la demanda interior detelecomunicacions en els propers anys.

Informàtica

La branca informàtica engloba, fonamental-ment, les tecnologies que permeten l’adqui-sició, l’emmagatzematge, el processament i lacomunicació de dades. Aquestes tecnologiestenen com a suport bàsic lamicroelectrònica,alhora que un altre dels grans segments ésla creació de programari –programes quepermeten que els ordinadors realitzin ope-racions complexes. El subsector es carac-teritza per una innovació contínua, de talmanera que van sortint al mercat modelsque milloren les prestacions dels anteriors iels fan obsolets ràpidament. Precisament, elritme d’avenç tecnològic i la forta competèn-cia existent a l’activitat expliquen la caigudacontinuada de preus dels productes en elsdarrers anys. La demanda dels consumidorsacostuma a ser molt sensible al preu i el graude fidelització a una marca és baix, factorsque han propiciat l’expansió dels anomenats“ordinadors clònics”, que suposen equips degamma mitjana-baixa, confeccionats a basede diferents components de fabricants i sen-se imatge de marca.

A nivell mundial, l’activitat informàtica s’ubi-ca, principalment, als Estats Units i a algunspaïsos asiàtics, especialment la Xina, el Japó iTaiwan. El subsector també ha viscut un pro-cés de deslocalització d’algunes fases de lacadena de valor, de tal manera que algunesmultinacionals subcontracten la fabricació

d’ordinadors a empreses de països emer-gents, però segueixen conservant la marca,el disseny, la comercialització i logística, elsuport tècnic, etc.

El canvi de preferències del sector empre-sarial, valorant cada vegada més els ser-veis continus del proveïdor tecnològic i laresolució de problemes relacionats ambel desenvolupament de la tecnologia, faque es difuminin les fronteres entre lesempreses informàtiques, les consultores iels operadors de telefonia mòbil.

La crisi econòmica actual va reduir el valorde les fusions i de les adquisicions del sectortecnològic, les quals van caure un 26% enel 2008. De fet, l’impacte més important esva produir en el darrer trimestre de l’any,quan es van registrar els nivells d’activitatmés baixos des que el mercat va tocar fonsamb l’explosió de la bombolla tecnològica2002. Com ja es va produir durant el 2007,les operacions asiàtiques, especialment lesprotagonitzades per l’Índia, van continuaraugmentant i la seva contribució va seressencial perquè el sector no patís unacaiguda més important. D’aquesta manera,les empreses índies van concentrar moltmés els seus esforços en el mercat europeu,que té en la depreciació de la lliura esterlinade la Gran Bretanya un dels seus principalsatractius. La principal operació asiàtica vaser la compra de la companyia britànicaAxon Group –especialitzada en SAP– perpart de l’empresa índia HCL Technologies,per un valor de 557 milions d’euros. En total,les operacions asiàtiques van suposar un36% del volum total, les dels Estats Units un38% i les europees un 25%. Malgrat aquestasituació, les fusions i adquisicions del mercatespanyol es van incrementar gairebé un10% i el mercat es situa en nivells similars alsregistrats en el 2006.

Evolució del subsector de lestelecomunicacions el 2008

Internacional

L’any 2008 el mercat del subsector deles telecomunicacions va créixer a nivellinternacional un 4,2%, enfront de prop del6% de l’exercici anterior. Aquest és el crei-xement anual més baix assolit pel mercat

global des del 2002, després de l’esclat dela bombolla tecnològica de les dotcom. Lesraons d’aquest menor dinamisme van estarrelacionades amb la crisi econòmica inicia-da el 2008, però, sobretot, amb la saturaciódels mercats més rellevants, especialmentel mercat de mòbils en els països avan-çats. El creixement dels serveis de dades iInternet d’un 8,4% respecte del 2007, ques’explicà per l’increment de connexionsde banda ampla d’un 20% (415 milions deconnexions a finals del 2008), va ser l’únicque compensà aquest escenari. Amb unadensitat mitjana de 6,4 connexions de ban-da ampla per cada 100 habitants, aquestsegment encara té un marge importantd’expansió, sobretot en els països emer-gents. En els països avançats, per la sevabanda, la densitat de la banda ampla supe-ra a la dels emergents en un 30%, de talforma que entre el 70% i el 80% de lesllars ja estan equipades amb ella. Però,els principals responsables del creixementdel subsector són els serveis mòbils, quesuposen un 54% del mercat dels serveis detelecomunicacions, tot i registrar el 2008un augment d’un 8%, 4 punts percentualsper sota del 12% assolit el 2007. La basede clients de mòbils a escala mundial vaincrementar-se un 17% el 2008, tot i quees va produir una reducció de l’ingrés mitjàper usuari (ARPU), que va caure fins als 17,5euros mensuals. Pel que fa a la telefoniafixa, el 2008 va continuar la seva tendènciadecreixent, amb una caiguda de la factura-ció d’un 5% en comparació a l’any anterior,tot i que l’impacte en la base de clients vaser limitat, amb una disminució en el nom-bre de línies una mica per sota de l’1%.

Pel que fa a la distribució geogràfica, s’had’esmentar que l’any 2008 el nord d’Amè-rica experimentà un creixement superior alde la Unió Europea (1,4% enfront de 0,8%).Les raons d’aquesta situació cal cercar-lesen un augment dels serveis de mòbils auna taxa molt més elevada en el cas nord-americà, d’un 5,2%, que no pas comunitari,d’un 2,7%. Al Japó el 2008 es va produirun descens d’un 2,7%. L’any 2008 els paï-sos industrialitzats encara van dominar elmercat de les telecomunicacions, però elseu creixement va caure significativament.Concretament, el mercat va augmentarun 1,4% al nord d’Amèrica, enfront del 4%del 2007, mentre que a la Unió Europeala pujada fou d’un 0,8%, enfront de l’1,9%

Taula 54. El mercat mundial de les telecomunicacions (2005-2008)Milions de dolars

2005 2006 2007 2008

Telefonia fixa 421.837 405.827 386.447 366.394

Serveis Mòbils 546.365 612.379 687.490 742.241

Seveis dades i Internet 196.066 215.634 236.235 256.130

Total 1.164.268 1.233.840 1.310.171 1.364.765

Taxa de creixement anual 5,7% 6% 6,2% 4,2%

Font: IDATE.


del 2007. En els països asiàtics la dismi-nució en les taxes de creixement va sersimilar, a causa del decreixement del Japó.La demanda de nous serveis en els mòbils,com els de multimèdia, només va permetrecompensar la pèrdua de valor dels serveistradicionals en aquests països.

L’any 2008 l’impacte negatiu de la crisi esva fer notar en el mercat mundial de latelefonia mòbil, que des del 2002 mostravataxes de creixement d’unitats venudesde dos dígits. D’aquesta manera, durantel 2008 les vendes mundials de mòbilsvan ascendir fins als 1.200 milions de ter-minals, cosa que representà un augmentd’un 5% respecte dels 1.144 milions determinals que es van vendre l’exercici ante-rior. Aquesta taxa d’increment va ser moltmoderada en comparació a l’experimenta-da en anys passats –el 2007 la pujada foud’un 12,4% i fou un signe de l’alentimentgeneral d’aquesta indústria, que venia crei-xent de forma ràpida des de l’esclat dela bombolla d’Internet i la caiguda delsvalors tecnològics. Per tant, el significatd’aquest panorama era que els consumi-dors estan posposant la substitució o laprimera compra dels seus telèfons mòbils.Cal apuntar que el volum de vendes alllarg de la primera part del 2008 va seguirla mateixa tendència que en anys anteriors,amb un creixement d’entre el 13% i el 15%.

Tanmateix, en el tercer trimestre –momentde tradicional dinamisme a causa de lapreparació de la campanya de Nadal– lasituació va canviar, i en el darrer trimestredel 2008 es va observar una caiguda d’un5% respecte el mateix període del 2007.

A diferència del que passa en els païsosemergents, en els països més desenvo-lupats l’actualització dels terminals és elmotor principal de la demanda. En elspropers anys es veuran molts canvis enels terminals mòbils. Factors com la multi-plicitat d’usos, el baix cost, la capacitat derealitzar transaccions (mitjà de pagament,downloads, etc.), la interacció amb altresdispositius o el disseny (més petits, prims ifuncionals) pesaran cada vegada més en ladecisió de compra dels consumidors delspaïsos desenvolupats. Un dels mercatsque ha accelerat el seu creixement en elsdarrers anys és el dels smartphones.

Pel que fa al rànquing mundial de fabri-cants d’aparells, tenint en compte la sevaparticipació en el mercat, cal assenyalarque Nokia es va mantenir en una sòlidaprimera posició al llarg del 2008, amb unaquota demercat del 38,6% i amb unes ven-des de 472 milions de terminals. Tot i així,l’empresa no va poder estar al marge del’impacte de la crisi, de tal manera que enel tercer trimestre les seves vendes només

van créixer un 5,5% respecte al mateixperíode de l’any anterior. La companyiava apostar pels seus terminals E71, N95 i elseu 5800 XpressMusic. Samsung va roman-dre en la segona posició del rànquingmundial, amb una participació en el mer-cat del 16,3% més gran, enfront del 14,1%del 2007, i amb 199 milions de terminalsvenuts, que van suposar un increment deles seves vendes d’un 21,6% amb relacióal 2007. Les claus del seu èxit radicaren enla seva agressiva estratègia de preus, en elseu interès pels mercats emergents i en lesseves campanyes de màrqueting massives.Els productes que van liderar les seves ven-des van ser el Tocco, l’Innov8 i l’Omnia. Entercer lloc, es situà Motorola, que va patiruna caiguda de la seva quota de mercatdurant el 2008 en comparació amb la del2007 (8,7% enfront el 13,9%), unes unitatsvenudes de 106 milions i una davallada deles vendes d’un 31,7%. L’empresa va apos-tar pels seus models Krave ZN3, RaptureVU30 i el luxós AURA, dirigit a un públicque demanda dispositius multimèdia ambpantalla tàctil. En quarta posició s’ubicà LGElectronics, que va registrar un augmentde la seva participació en el mercat res-pecte a la del 2007 (8,4% enfront el 7%),cosa que li va fer guanyar una posició enel rànquing mundial, amb 102 milionsd’unitats venudes. Malgrat la caiguda devendes en els mercats emergents claus i la

El sector de la telemàtica a Catalunya

El sector de la telemàtica representava a Catalunya a finals de ladècada dels noranta un 1,4% del total de la indústria en termesde producció. Tot i així, la intensa crisi internacional dels següentsanys va comportar una forta caiguda en el seu pes específic. Enels darrers exercicis, el Principat ha augmentat molt el seu papercom a localització internacional de centres de serveis d’alt valorafegit de multinacionals del sector de la telemàtica (com ara SAP,Yahoo, Capgemini, Hewlet-Packard, EDS, Fujitsu, Intel, IBM, etc.)i necessita seguir potenciant aquesta atracció. En canvi, la pro-ducció d’articles informàtics o de telecomunicacions pròpiamentdita té actualment una presència gairebé testimonial a Catalunya,com a conseqüència de les deslocalitzacions cap a països de baixcost que han tingut lloc en els darrers anys. El cas paradigmàtic ésel de l’empresa Hewlet-Packard, que el 2000 va anunciar el trasllatdel centre de producció d’impressores a l’Àsia. Així, les instal-lacions d’aquesta companyia a Sant Cugat del Vallès van passarde ser un centre de fabricació a ser un centre de gestió i de serveisd’excel·lència, amb gairebé 2.000 treballadors, dels quals 400 sónenginyers. Cal destacar, en aquest sentit, que Hewlett-Packardés l’empresa que més inverteix a Espanya dins de l’àmbit de lestecnologies de la informació –al voltant d’uns 60 milions d’eurosanuals. Així mateix, cal remarcar que si en el conjunt de l’Estatcada exercici s’obtenen entre 700 i 800 patents d’àmbit mundialen el subsector, entre 100 i 150 patents surten dels laboratoris deSant Cugat del Vallès.

Pel que fa a la branca informàtica, l’activitat està encapçalada perfilials de grups multinacionals, que disposen d’una implantaciónotable en el mercat estatal, com seria el cas de Hewlett-Packard.Aquestes empreses tendeixen a estar, sobretot, especialitzades ensegments de serveis. D’altra banda, es pot apuntar que consten

8 empreses en el Registre d’Establiments Industrials de Catalunya(REIC), productores tant d’equips com de programes informàtics,2 de les quals tenen més de 100 treballadors (Diode Espanya,S.A. i Global Manufacturer’s Services Catalunya, S.L.). Pel que fa alsubsector de les telecomunicacions, s’ha d’esmentar que ha reduïtnotablement la seva rellevància en els darrers anys.

Últimament, s’ha produït a nivell estatal un creixement signifi-catiu de determinades companyies, com ara Airis, Cofiman, etc.,algunes de les quals s’han posicionat com a empreses líder endeterminats segments, i que comencen a plantejar una compe-tència important a les multinacionals. S’estima que a Espanya lesvendes de PC i d’ordinadors portàtils realitzades per firmes localssón notablement superiors a les d’altres països, en la mesura quel’ordinador evoluciona cada vegada més cap a una commodity,molt homogeni entre companyies. Els departaments de recercade les universitats també han actuat en moltes ocasions coma motors del naixement d’empreses informàtiques, a vegadescomptant amb l’ajut financer de firmes de capital de risc. A mésde Catalunya, les altres àrees geogràfiques de l’Estat on es distri-bueixen els centres de producció del sector són la Comunitat deMadrid, el País Basc, Andalusia i la Comunitat Valenciana.








incertesa econòmica del moment, LG Elec-tronics va saber respondre a la demandade dispositius amb missatgeria, pantallatàctil i música, la qual cosa li va suposar unaugment dels seus ingressos amb relacióal 2007. L’empresa va apostar per modelscom Secret i Viewty i pels nous Decoy i Dare.En darrer lloc, cal esmentar Sony Ericsson,que el 2008 patí una davallada en la sevaquota de mercat en comparació amb lade l’any anterior (7,6% enfront el 9%), cosaque li va fer perdre un lloc en el rànquinginternacional. Malgrat registrar una caigu-da en les seves vendes, a causa de la rees-tructuració de la companyia, va presentarals Estats Units alguns dispositius moltesperats, com el Xperia X1 i el TM506.

L’impacte negatiu de la crisi econòmi-ca sobre el mercat mundial de la telefo-nia mòbil, a partir del tercer trimestre del’any 2008, es va veure compensat, però,pel comportament clarament positiu delsdispositius mòbils convergents, conegutscom a smartphones (terminals que perme-ten navegar per Internet, descarregarmúsi-ca, enviar correus electrònics, GPS, etc.). Elcreixement de les seves vendes va superarel 10% en el tercer trimestre del 2008, toti que va ser de només el 3,7% en el quarttrimestre. Tanmateix, el mercat mundiald’smartphones va acabar l’any amb 139milions d’unitats comercialitzades. Val adir que malgrat el llançament mundialde l’Apple iPhone 3G a principi d’estiu, laseva quota de mercat va ser només d’un9,6%. El mercat mundial d’smartphones fouencara liderat per Nokia i el seu 5800 XpressMusic, amb una quota de participació d’un38%, seguida per RIM, que és l’empresafabricant de la Blackberry, que concentra el13% del mercat.

Cada vegada hi ha més empreses delsubsector de la informàtica que apostenpel mercat dels smartphones. D’una ban-da, hi ha empreses que amb els seusmodels volen plantar cara als smartphonesde Nokia, RIM o Apple. Aquest és el casde Toshiba, Hewlett-Packard, Dell, o Acer.

D’altra banda, pel que fa a aportacions enel terreny del software es pot esmentara Microsoft, que ha inclòs el seu sistemaoperatiu Windows Mobile en els smartpho-nes d’HTC, Samsung, LG Electronics, SonyEricsson o Motorola, entre d’altres. I tambéhi hauria el cas de Google, creant Android,una plataforma per a dispositius mòbils decodi obert que disposa d’un SDK (StandardDevelopment Kit) per desenvolupar pro-grames. En el mes de setembre del 2008T-Mobile, del grup Deutsche Telekom, vallançar el primer telèfon sota la plataformaAndroid -el T-Mobile G1.

Pel que fa al mercat d’infraestructures pera l’accés mòbil, les vendes globals de GSMvan liderar la bona evolució del mercatmòbil durant el 2008, malgrat la caigu-da de les xarxes WCDMA. Aquest mercatinclou estacions base d’accés a la xarxamòbil (BTS per a GSM/GPRS/EDGE, CDMAi nodes B per a xarxes UMTS), equipamentsassociats (BSC, GGSN, SGSN) i estacionsbase d’accés WLAN a xarxes públiquesbasades en tecnologiesWi-Fi iWiMax. l’any2008 es va haver d’afrontar una majorcompetència entre els proveïdors d’aquestequipament. Cal destacar que malgrat lesinversions efectuades en xarxes mòbils, acausa de la intensificació de la competèn-cia a Àfrica, Índia, Amèrica Llatina i Rússiai a la caiguda dels preus dels equipamentsGSM/EDGE/GPRS, el 2008 es va produir unalentiment en el segment. L’empresa ambmajor quota demercat va ser la sueca Erics-son, seguida per Nokia Siemens Networks iAlcatel-Lucent, en segona i tercera posició,respectivament. L’amenaça per a aquestescompanyies vindria per part de firmes xine-ses, com Huawei i ZTE, que han mostrat unmajor creixement gràcies al seu èxit en elspaïsos emergents i a la seva habilitat peraccedir als mercats desenvolupats.

En els propers anys els mercats emergentscontinuaran palesant un gran potenciald’expansió, especialment en el segmentde gamma baixa, i impulsaran l’augmentde les vendes a escala mundial, en un

context en què la forta competència entreles grans empreses del subsector conduiràa la fixació de preus molt competitius i ahabituals ofertes de plans de servei. Encanvi, les regions més madures, cada vega-da més caracteritzades per uns mercatsaltament concurrencials en el reempla-çament de telèfons, seguiran tenint taxesde creixement més moderades. Tot i així,els experts apunten que l’evolució de lesvendes en un segment amb una deman-da d’una elasticitat-renda molt elevadapot resultar afectada per l’augment delspreus dels aliments i dels combustibles iper les preocupacions sobre els mercatsfinancers mundials, com també per ladesacceleració del dinamisme de l’econo-mia mundial.

Hi ha un cert paral·lelisme entre la situacióactual i la de la telefonia fixa a mitjan anysnoranta, quan havia arribat al seu nivellactual de penetració als països desenvolu-pats i, en canvi, Internet era molt elitista. Laindústria de telecomunicacions era, prin-cipalment, domèstica i estava controladaper grans empreses que gaudien d’unmonopoli en els mercats locals. En aquellmoment la branca es va reinventar a simateixa i va ser capaç de crear una fontpotent de creixement endogen (la telefo-nia mòbil) i de capitalitzar una innovacióexògena (Internet). Actualment, les novessortides endògenes per fer front a la satu-ració actual del mercat, especialment alspaïsos desenvolupats, són la fibra òptica–que ha esdevingut una força de canvien la manera d’organització de les socie-tats amb l’emergència del teletreball–, lainterconnexió entre llars o l’administracióelectrònica. La banda ampla del mòbilseria una altra oportunitat d’expansió pera les empreses de l’activitat. En aquestcontext, els grans operadors de mòbils hanprotagonitzat nombroses fusions i adquisi-cions a escala mundial en els darrers anys.Les empreses també estan explorant nousenfocaments de serveis i facturació que elspermetin elevar el sostre del seu mercat,com per exemple oferint paquets dels

Figura 86. Participació en el mercat mundial de mòbils. 2007 i 2008Percentatge sobre el total

7,6%

8,4%

7%

9%

16%20,4%

13,9% 14,1% 16,3%8,7%

38,6%

40%

2007 2008

Motorola

Samsung

Nokia

Sony Ericsson

LG Electronics

Altres

Font: Gartner.


serveis d’Internet més populars, tot per-metent als seus clients utilitzar la connexió3G, segons les seves preferències (Tmobile,web-n-walk Max, etc.), incrementant lesmodalitats de tarifes planes o oferint novesmodalitats de facturació –per exemplecrèdit per a aquells clients que generenun gran volum de trucades rebudes. Elsoperadors de telefonia fixa i els integratstambé han incrementat les seves ofertesde trucades unificades, utilitzant una solaterminal mòbil que cobreix tota la llar ifacturant totes les trucades realitzades enel seu perímetre de cobertura, definint, aixímateix, ofertes molt segmentades i combi-nacions de serveis de telecomunicacions itecnologies de la informació.

Catalunya i Espanya

L’any 2008 el mercat espanyol d’equi-paments de telecomunicacions (routers,switches, equipament telefònic fix i mòbil,etc.) va enregistrar una caiguda en el seuvolum de negoci d’un 10% respecte del2007, disminuint fins als 5.413 milionsd’euros. La davallada en l’import de lesvendes de telèfons mòbils d’un 10,4%, quesuposen un 88% del total de la facturaciódel subsector, va ser la clau d’aquest com-portament negatiu. L’explicació d’aquestsresultats cal cercar-la no tant en la caigu-da de les unitats venudes –d’un 3,5%–,com en la important davallada dels preusmitjans –d’un 7,1%. També cal destacarla disminució d’un 32% en les vendes envalor dels faxs, que en aquest cas sí quees justificà per un descens en les unitatsvenudes d’un 33%, més que per l’evo-lució dels preus, que van pujar un 1,5%.L’explicació d’això va ser la progressivasubstitució dels faxs per la utilització delcorreu electrònic. Val a dir que els equipa-ments de telecomunicacions representenel 82% de la xifra de negocis del subsector,enfront del 18% de la integració de siste-mes i serveis associats. L’any 2008 es vaexperimentar un retrocés de la produccióen termes monetaris d’un 6%, situant-seen 2.061 milions d’euros. L’evolució de lesexportacions i de les importacions de labranca també va ser negativa durant el2008, amb caigudes d’un 2% i d’un 10%,respectivament.

Pel que fa a les línies de telefonia fixa,l’any 2008 van continuar la seva tendèn-cia descendent a nivell estatal, amb unacaiguda entre els mesos de desembre del2008 i de desembre del 2007 d’un 0,2%,resultant una densitat de 44 línies per cada100 habitants. La portabilitat fixa, associa-da als canvis de proveïdor de serveis debanda ampla, va palesar un creixementmolt positiu.

Per la seva part, el 2008 les línies de tele-fonia mòbil es van incrementar un 3,7%en relació al 2007, arribant a Espanya a laxifra total de 50,89 milions de línies mòbils,cosa que implicà una densitat de 112,6línies per cada 100 habitants. Amb aquestaelevada taxa de penetració, una part moltimportant de les vendes s’explicà per lareposició de terminals. Movistar va seguiressent l’operador amb la major quota demercat, amb una participació del 44,7%,seguit de Vodafone (31%) i Orange (20,6%).Yoigo i els operadors virtuals –sense xarxaassignada– van aconseguir, respectiva-ment, un 1,9% i un 1,8% del mercat. Pelque fa a la portabilitat mòbil –possibilitatque té l’usuari de mantenir el seu númeroquan canvia d’operador–, s’ha d’esmentarque va experimentar una important activi-tat. Yoigo va ser l’operador que més líniesva captar el 2008, seguit pels operadors vir-tuals, mentre que la resta de companyiesvan tancar l’exercici amb saldo negatiu.

Durant l’any 2008, la banda ampla a Espa-nya va créixer un 12,9%, fins a superar els 9milions de línies. La densitat en el mes dedesembre del 2008 es va situar en 20 líniesper cada 100 habitants. Segons el tipusd’accés, es pot apuntar que fins a finals del’exercici el creixement de línies DSL va ser

d’un 13,9% i el del cable mòdem d’un 8,8%.Però la modalitat d’accés que va créixermés fou el bucle desagregat, amb unapujada d’un 25,4% respecte del 2007.

El negoci de la transmissió de dades i d’ac-cés a Internet a través de la banda amplamòbil ha esdevingut una de les principalsfonts d’ingressos d’aquest segment de laindústria de telecomunicacions. Els avan-tatges de la ubiqüitat i la seva creixentvelocitat –les xarxes dels principals opera-dors ofereixen una velocitat teòrica de 7,2megues per segon– estan compensant amolts usuaris disposats a assumir el dife-rencial de preu i de volum de descàrregaque existeix enfront de la banda amplasobre xarxes fixes. A diferència del sistemad’accés fix, els serveis d’Internet en xarxesmòbils tenen límit de descàrrega a partirdel qual o es cobra apart o es redueix lavelocitat de baixada de dades. El pes espe-cífic dels nous clients de xarxes mòbilss’està acostant al pes que tenen els de xar-xes fixes. D’aquesta manera, els clients debanda ampla mòbil van arribar als 137.215en el tercer trimestre del 2008, quantitatque implicava arribar al 47% del mercat,enfront del 53% que representaven elsclients de banda ampla fixa. Cal advertirque en aquestes dades només s’inclouenels mòdems USB pels PC portàtils, peròsi es tingués en compte l’ús de la bandaampla que realitzen els nous smartphonesel nombre d’usuaris dels sistemes de ban-da ampla mòbil seria més gran. Cal remar-car que si bé el 2007 només el 4% de lafacturació de les companyies espanyolesde telefonia mòbil provenia dels serveisrelacionats amb Internet, en el tercer tri-mestre del 2008 aquest percentatge vaaugmentar fins al 8%.

Taula 56. El subsector de les telecomunicacions (TIC) a Espanya. 2008

MEUR Variació percentual 2007/2008

Mercat 5.413 –10

Producció 2.061 –6

Importacions 4.036 –10

Exportacions 684 –2

Font: Asociación de Empresas de Electrónica, Tecnologías de la Información y Telecomunicaciones de España (AETIC).

Figura 87. Participació en el mercat dels operadors de mòbil a Espanya. 2008Percentatge sobre el total

1,9% 1,8%

Orange

Vodafone

Movistar

OMV (Operadors mòbils virtuals)

Yoigo

20,6%

31%

44,7%

Font: Comisión Mercado de las Telecomunicaciones (CMT).


En el mes de febrer del 2006, la Comis-sió del Mercat de les Telecomunicacions(CMT) va establir una sèrie de dispo-sicions per tal que els operadors ambpoder significatiu de mercat (bàsicament,Movistar, Vodafone i Orange) oferissinles seves xarxes a tercers per a la presta-ció de serveis de telecomunicacions, totgarantint uns preus raonables d’accés ala xarxa. L’objectiu era desenvolupar unacompetència efectiva en un mercat enquè el grau de penetració de la telefoniamòbil supera el 100% (112,2 mòbils perhabitant), i les operadores intenten rete-nir els seus clients mitjançant contractesde permanència a través de la subvencióde part del cost dels terminals nous. Desque la CMT va permetre les llicènciesd’operadors mòbils sense xarxa pròpia(virtuals o OMV) fins a finals del 2007 vanser moltes les empreses que sol·licitarenesdevenir operadors virtuals, entre lesquals van destacar algunes firmes de tele-

comunicacions, com BT, Ono, Telecableo R, que ofereixen el servei de telefoniamòbil inclòs en el paquet de serveis detelecomunicacions que presten als seususuaris, i d’altres, com Carrefour, Euskaltelo Sweno (El Corte Inglés). No obstantaixò, fins a finals del 2007 –és a dir, en pocmenys de dos anys– aquests operadorsmòbils únicament havien captat l’1% dela quota de mercat, mentre que els gransoperadors (Telefònica, Vodafone i Oran-ge) van copsar gairebé el doble de nousclients. A Europa els OMV estan tenintuna major acceptació. De fet, de mitjana,la quota de mercat dels operadors virtualsassoleix el 10% i a països com Holanda oSuècia tenen el 25% o més de la quotade mercat. S’ha de tenir en compte, però,que en aquests països els OMV portenmés temps prestant serveis de telefonia.

Catalunya concentra el 30% de la pro-ducció del subsector de les telecomu-

nicacions a Espanya. Cal apuntar que elnombre d’empreses del Principat queconcentra l’activitat de la branca s’ha anatreduint i ara és de només 12. L’any 2008 laproducció en termes monetaris va caureun 6% respecte del 2007 (618 milionsd’euros respecte 657 milions d’euros). Entot cas, s’ha d’esmentar que el pes espe-cífic de la indústria de telecomunicacionsés molt inferior a l’apartat dels serveis detelecomunicacions, el qual disposava el2008 d’un valor de producció de 4.916milions d’euros.

Com és tradicional, els indicadors de lasocietat de la informació a Catalunyaes van mantenir per sobre de la mitjanaespanyola durant el 2008. La coberturade telefonia mòbil va ser d’un 95,7% delsnuclis de població i arribava pràcticamental 100% de la població d’aquests nuclis. Enrelació a la banda ampla, els percentatgesde cobertura van ser d’un 88% i d’un99,4%, respectivament. I la cobertura de laTDT va arribar al 78,4% dels nuclis, cobrintal 98% de la seva població.

Pel que fa a l’equipament de tecnologiesd’informació i comunicació (TIC) de lesllars, es pot apuntar que l’any 2008 un68% de la població va utilitzar l’ordinadori un 64,2% usà Internet, mentre que un59,1% eren usuaris freqüents d’Internet–almenys una vegada per setmana– i un91,2% havien utilitzat el telèfon mòbil.Aquests percentatges es van situar persobre la mitjana espanyola (61%, 56,7%,49,2% i 88,8%, respectivament). Val a dir

Taula 57. Evolució de les vendes del subsector de les telecomunicacions a Espanya. 2008Percentatge de variació respecte del 2007

Segments % variació en unitats % variació en valor

Telefonia –5,1 –10,5

Telèfons llars –6 –10,2

Telèfons mòbils –3,5 –10,4

Accessoris telèfons mòbils –10,3 –14,8

Faxos –33 –32

Mòdems 24,4 21,6

Font: GFK & EMER Marketing Research.

El repte de la mobilitat per a les empreses

Quan li van preguntar al CEO de Google quina pensava que seriala propera revolució de l’era digital va contestar amb tres parau-les “mobile, mobile, mobile”. Les tecnologies de la comunicaciós’han desenvolupatmolt ràpidament en els darrers anys i ampliendia a dia les seves possibilitats amb nous serveis i productes (perexemple Internet Facebook, Second Life, You Tube, etc.), mostrantque en aquest àmbit encara està tot per fer.

En l’àmbit de la telefonia mòbil, l’evolució de serveis avançats(Internet, televisió, geolocalització, etc.) està sent molt ràpida i laseva implantació es veu facilitada per l’elevat grau de penetraciódels mòbils, que cada vegada s’assemblen més a un ordinador imenys a un telèfon.

La mobilitat és vital per a les empreses. S’estima que a Espanyal’any 2007 hi havia uns 8,5 treballadors mòbils –que passenfora del seu lloc de treball físic habitual més del 20% del seutemps– i és en aquest context que els mòbils, en tota la sevavarietat de dispositius, han esdevingut una eina imprescindiblede la vida laboral.

Segons un estudi de la consultora IDC sobre la situació i ten-dències de la mobilitat a Espanya, l’any 2007 la meitat de lesempreses amb més de 1.000 ocupats havien implementat unaestratègia de mobilitat, percentatge que descendia al 35% entreles firmes d’entre 50 i 99 efectius. En la majoria dels casos, aquest

pla de mobilitat es reduïa a l’accés a través d’un aparell mòbilal correu electrònic i, en segon lloc, a Internet. A més, si es téen compte que l’economia espanyola, i també la catalana, estàprincipalment basada en petites empreses, el gran repte con-sisteix a aconseguir que aquestes adoptin les noves eines queproporcionen les tecnologies de la comunicació i en treguin elmàxim rendiment per millorar la seva productivitat.

En aquest sentit, l’estudi anterior confirma que el push e-mail–accés automàtic al correu a través d’un dispositiu mòbil– s’haconsolidat a Espanya com la principal aplicació corporativa mòbila l’empresa espanyola, amb 500.000 usuaris a finals del 2007.En el segment de les solucions de push e-mail, Blackberry, ambun 62% de la quota de mercat, és el líder absolut del segment.A distància el segueixen Visto (13%), Microsoft (12%) i Seven(10%). Quant als operadors, Vodafone (51%) i Telefónica (44%)es reparteixen gairebé tot el mercat, si bé la firma Orange hairromput amb força en aquest mercat i el 2007 va quadruplicarla seva quota de mercat, que encara va ser d’un 5%. Atès que elsprincipals usuaris del push e-mail són les grans empreses, quetreballen majoritàriament amb Telefónica i Vodafone, s’esperaque a mesura que s’hi incorporin les petites i mitjanes firmesel repartiment de quotes podria modificar-se substancialment.Internet és l’altra aplicació que està incrementant ràpidament elnombre d’usuaris. A finals del 2007 s’estima que hi havia 230.000utilitzadors d’Internet mòbil de les empreses espanyoles.


que Catalunya, amb un percentatge d’un71% el 2008 –el 2007 era del 60%–, jun-tament amb la Comunitat de Madrid, elPaís Basc i Navarra, van ser les comunitatsautònomes amb major equipament d’or-dinadors a les llars. El percentatge d’ha-bitatges que disposaven de connexió aInternet al Principat es situà el 2008 en un60,1%, per sobre del 51% d’Espanya.

És de destacar el fort increment de labanda ampla a Catalunya en els darrersanys. A mitjan 2008 la taxa de penetracióera de 21,5 línies per 100 habitants, perdamunt de la mitjana espanyola de 17,7línies per 100 habitants. Cal apuntar queel 2001 només l’1,9% de les connexionseren de banda ampla, enfront del 47,5%del 2008. L’exercici 2008 també va destacarl’augment de les llars amb TDT, a causa del’acostament de la data de l’”apagada ana-lògica”. A finals del 2008 el percentatge esva situar entre un 60% i un 70% del total deles llars, enfront del 24,4% d’un any abans.

Quant a l’equipament de les empreses, espot apuntar que les situades a la Comuni-tat de Madrid, Catalunya, País Basc i Navar-ra són aquelles que presenten una majorintensitat en l’ús de les TIC. Pel que fa ales companyies catalanes de més de 10treballadors, en el mes de gener del 2008un 96,3% tenia connexió a Internet i un95,9% tenia correu electrònic. Així mateix,un 65,7% disposava de pàgina web pròpia–enfront del 55,5% del 2007–, però un 23%comptava amb intranet –enfront del 35,6%del 2007. Un dels grans reptes del Principaten l’àmbit de les TIC és incrementar l’equi-pament de les empreses petites. El mes degener del 2008 un 98,1% de les firmes demés de 10 treballadors disposava d’ordi-nador, mentre que únicament un 60% deles microempreses comptava amb aquestequipament. De forma similar, un 95% deles grans companyies estaven connecta-des a Internet, enfront d’un 42,6% de lesempreses de menys de 10 treballadors.Aquestes diferències es reprodueixen pera gairebé tots els indicadors.

Evolució del subsectorde la informàtica el 2008

Internacional

L’any 2008 la indústria mundial del PCva palesar un menor dinamisme que enexercicis anteriors, sobretot en els darrersmesos. Així, es pot apuntar que en el quarttrimestre s’experimentà lapitjor taxade crei-xement des del 2002 –d’un 1,1% respecte almateix període del 2007–, amb 78,1 milionsd’unitats venudes. Als Estats Units el mercatdels ordinadors va patir els registres mésdesfavorables des de la recessió del 2001.Tot i que Hewlett-Packard va aconseguircréixer per sobre la mitjana mundial, en elsdarrers tres mesos del 2008 el seu augmentinteranual va ser el més baix des de la sevafusió amb Compaq el 2003.

L’any 2008 cinc grans multinacionals es vanrepartir el mercat mundial d’ordinadors,de les quals destacar les nord-americanesHewlett-Packard (18,4%) i Dell (14,3%),seguides de prop per la taiwanesa Acer(11,1%), la xinesa Lenovo (7,2%) i la japone-sa Toshiba (4,5%). La resta de les vendes vancorrespondre a un llistat extens de fabri-cants (Apple, Asus, Hitachi, Nec, Samsung,Sony, etc.). Es tracta d’un panorama relati-vament divers si es compara amb el mercatde la telefoniamòbil, en què Nokia, la marcalíder, gairebé triplica la seva perseguidoraimmediata, i les tres primeres dominendues terceres parts de tot el volum denegocis. En els darrers anys han tingut llocfusions i adquisicions de grans empresesdel subsector, destacant-ne l’adquisició dela divisió de PC de la multinacional IBMper part de l’empresa Lenovo, cosa que vapermetre al principal fabricant xinès d’or-dinadors esdevenir el tercer grup mundial.Les dues principals companyies asiàtiques–Lenovo i Acer– protagonitzaren una pug-na per guanyar terreny a Europa, que demoment sembla haver-la guanyat la firmataiwanesa. Però la crisi econòmica va pro-vocar el descens del volum de les fusions i

adquisicions d’empreses tecnològiques enun 26%. Com ja va passar el 2007, les ope-racions asiàtiques van continuar creixentdurant el 2008 i la seva contribució va seressencial pel sector (36% del volum totald’operacions). En aquest sentit, cal destacarla compra de la companyia britànica AxonGroup per part de la índia HCL Techno-logies, per 557 milions d’euros. La majoroperació de l’any es va produir en el mercatnord-americà, en el qual Hewlett-Packardva adquirir Electronic Data Systems, permésde 8.000 milions d’euros. A Europa, cal des-tacar la compra del 52% del capital socialde l’empresa nord-americana Activision perpart de la francesa Vivendi, per més de6.600 milions d’euros.

L’any 2008 es van vendre 302milions d’ordi-nadors a nivell mundial, en comparació als272milions del 2007. El rànquing de les cincprimeres empreses es va mantenir respectea l’exercici. Així, Hewlet-Packard va encap-çalar el mercat, amb 56 milions d’equipsvenuts, seguida de Dell (43 milions d’uni-tats). La taiwanesa Acer ocupà la terceraposició (33,4 milions d’ordinadors), seguidade Lenovo i Toshiba (22 milions i 14 milionsd’unitats, respectivament). Cal remarcar queel 2008 la companyia Dell va mostrar undinamisme lleugerament superior a la mit-jana mundial, una vegada recuperada delseu procés de reestructuració. També, espot destacar que Lenovo va seguir la sevaestratègia de lluitar fora de la Xina, tot ique el 2008 no va reeixir en el seu intentd’entrar en els mercats de consum. Final-ment, Toshiba va créixer el 2008 per sobrede la mitjana mundial, a causa, sobretot, del’orientació cap al mercat de consum.

Durant el 2008 cal destacar la positivamarxade les vendes deminiportàtils, que van lide-rar el mercat a l’època d’estiu. Amb empre-ses que oferien creatives promocions devendes, el creixement d’aquest segment vaser degut, sobretot, a la caiguda en els seuspreus, superant en dinamisme, fins i tot, a latelefonia mòbil. En general, el creixementque van experimentar el 2008 les vendes

Figura 88. Participació en el mercat mundial d’ordinadors. 2007 i 2008Percentatge sobre el total

44,5%45,7%

4% 8,9% 7,2%4,5%

11,1%

14,3%

18,4%

8,9%

14,3%

18,2%

2007 2008

Acer

Dell

Hewlett-Packard

Toshiba

Lenovo

Altres (Apple, Asus, Hitachi, etc.)

Font: Gartner.


dels portàtils va ser impulsat, com en anyspassats, per la reducció dels preus mitjans iper l’increment de les connexions sense filsarreu del món, així com, també, per l’aug-ment de la demanda dels països emergents,que representaren aproximadament el 25%de les vendes. En aquests mercats la barreradel preu és un fre molt important per a lapujada de les vendes d’ordinadors. Els fabri-cants d’ordinadors, conscients d’aquest fet,estan traient al mercat ordinadors de baixcost i laptops amb un preu a partir de 200euros. Aquesta tendència es va iniciar alsEstats Units, amb la iniciativa de “l’ordinadorsolidari” (one laptop per child), que comptaamb el suport d’UNICEF i que té com aobjectiu fer arribar ordinadors als nens arreudel món. Taiwan és el primer productormundial d’ordinadors portàtils.

L’any 2008 es va mantenir en el segmentdels ordinadors la competència via preus.Concretament, en el darrer trimestre esva experimentar una caiguda dels preusmitjans de venda d’un 15% respecte del2007. Val a dir que els venedors van haverde gestionar el risc, intentant aconseguirdeterminats nivells de vendes, d’ingressosi de marges.

L’Europa Occidental va ser la regió amb unmillor comportament en el mercat de PCdurant el 2008, mentre que el centre i l’estd’Europa, l’Orient Mitjà i l’Àfrica van rebred’una forma més severa l’impacte de la crisieconòmica. Així, les vendes d’ordinadors esvan situar en 66 milions d’unitats a l’EuropaOccidental, cosa que significà un creixe-ment d’un 17,2% respecte del 2007. Els paï-sos que van liderar aquest comportamentfavorable van ser Gran Bretanya, França iAlemanya. Malgrat aquesta marxa positivade les vendes, la tendència subjacent vaser negativa, amb una caiguda d’un 5% delmercat professional en el darrer trimestredel 2008. Allò que va compensar aquestainèrcia va ser el mercat dels miniportàtils.Asus i Toshiba foren les companyies quevan registrar un creixement més elevat–d’un 190% i d’un 28,3%, respectivament,en el quart trimestre respecte al mateixperíode de l’any 2007–, gràcies a les vendesde miniportàtils.

Pel que fa al mercat mundial de servi-dors, s’ha d’esmentar que l’any 2008 es vaenregistrar un increment de les vendesd’un 2,6% respecte del 2007, amb unsbons resultats durant la primera meitat del’exercici i un empitjorament de la situacióen el segon semestre. Paral·lelament, elsingressos van experimentar un descensd’un 4,1% el 2008, enfront del creixementdel 3,8% del 2007. Els equips Blade vanmantenir la seva tendència favorable, ambun increment dels ingressos d’un 30,6% iun augment de les seves vendes d’un 30%.Hewlett-Packard va continuar essent l’em-presa líder en equips Blade i IBM seguí en lasegona posició. Per la seva banda, la restade servidors van disminuir les seves vendesi els seus ingressos.

A nivell mundial, les cinc empreses mésimportants en el mercat de servidors vanpatir una disminució dels ingressos en elquart trimestre del 2008. Tot i que IBM vacontinuar essent la companyia líder, con-centrant el 33,4% dels ingressos totals delmercat, el 2008 patí una caiguda d’un 17,4%respecte al mateix període del 2007. Ambrelació a les vendes, Hewlett-Packard vamantenir la seva posició de lideratge, abra-çant el 32% del total, encara que durant elquart trimestre del 2008 va registrar un des-cens d’un 1,6% respecte al mateix trimestredel 2007. Totes les regions del món, ambl’excepció del Japó, van experimentar unacaiguda en els seus ingressos. Així, Europa,l’Orient Mitjà i l’Àfrica van patir un descensd’un 20,6% i el nord d’Amèrica d’un 14,6%,mentre que el Japó registrà un incrementd’un 4,7%. Cal assenyalar que fins i tot lesàrees emergents d’Amèrica Llatina i d’Àsia-Pacífic van experimentar disminucions enels seus ingressos (12,5% i 12,8%, respec-tivament). A més a més de la feblesa de lademanda, les fluctuacions en el tipus decanvi també van tenir un impacte negatiuen el mercat dels servidors, com en el casde la zona euro.

Des del punt de vista de l’oferta, es potapuntar que l’any 2008 la UE-27 va expe-rimentar un augment de la producció delsubsector de la informàtica d’un 3% en ter-me d’índex de producció. Les evolucions

segons països foren força diferents. Des-tacà el creixement d’un 7,6% d’Alemanya iles caigudes d’Itàlia, d’un 3,4%, i de la GranBretanya, d’un 18,5%. A Espanya la dava-llada va ser més important, d’un 25,4%, encomparació amb el descens més moderatdel 2007, d’un 12,4%. Pel que fa a l’evoluciódels preus, cal remarcar que el 2008 vaprosseguir la tendència a la disminuciódels preus de producció de la branca. Forade l’activitat industrial, s’ha de destacar eldinamisme dels serveis informàtics, ja quemoltes companyies cerquen l’augment dela seva productivitat mitjançant serveis deconsultoria, subcontractació i integracióde sistemes.

Catalunya i Espanya

Després de l’expansió del subsector dela informàtica de la segona meitat delsanys noranta, el 2001 es va produir unacrisi d’àmbit mundial, que afectà fortamentCatalunya i Espanya, amb una esfondradade les vendes i de la producció durant el2002. A partir del 2003 el mercat de les tec-nologies de la informació va tornar a mos-trar un dinamisme, en canvi l’evolució de laproducció industrial va ser menys estable.

Com a conseqüència de la forta contraccióde l’activitat dels anys 2003 i 2006, la brancade màquines d’oficina i equips informàticspalesa en l’actualitat menys d’un 25% delsnivells de facturació i de producció del2001. Val a dir que només el 2006 el negocide les empreses industrials estatals delsubsector va caure un 18,8%, mentre quea Catalunya la davallada va ser del 51,1%.Paral·lelament, el 2006 l’ocupació es vareduir al Principat un 41,7%, descens queen el conjunt de l’Estat fou d’un 12,4%.Fruit d’aquestes tendències, el pes específicde la indústria catalana de la informàtica aEspanya va disminuir en un sol any des del17,8% al 10% en termes de xifra de negocisi des del 25% al 16% quant a ocupació.

L’evolució del subsector en els darrersanys s’ha caracteritzat, d’una banda, perla deslocalització dels processos de fabri-cació cap a països de baix cost, fonamen-talment del continent asiàtic, i, de l’altra,

Nokia i els netbooks: cap a un“dispositiu convergent”

A finals del 2008, els netbooks havien començat a treure quotade mercat als portàtils. Es calcula que es van vendre 30 vegadesmés netbooks en el 2008 (11,4 milions d’unitats) que en el 2007(400.000 aparells). Es preveu que les vendes en el 2009 arribin finsals 35 milions d’unitats i fins a 139 milions d’aparells en el 2013.Aquesta tendència es veu reforçada per l’avanç de les aplicacionsa través d’Internet i les xarxes mòbils. D’aquesta manera, els net-books estan evolucionant per cobrir la demanda, no només delpúblic pel qual s’havien dissenyat inicialment, sinó, també, pelsprofessionals. Per tant, estan evolucionant de forma similar a ladels smartphones, fent que netbooks i smartphones vagin cap a un“dispositiu convergent”.

Mentre que el creixement s’atura en el mercat de la telefonia,Nokia ha comprat una dotzena de companyies, inclosa Navteq–per 8.100 milions d’euros-, per tal de llançar Ovi, el seu negocide serveis d’Internet. El seu objectiu és actuar menys com a unfabricant tradicional i més com una empresa d’Internet. Així,la combinació del negoci dels smartphones i dels netbooks nosembla ser només una finalitat en ella mateixa, sinó un mitjà.Segons el director executiu de la companyia, O.-P. Kallasvuo, elstelèfons mòbils i els PC estan convergint en molts sentits i hi hamoltes persones que estan tenint la seva primera experiènciaamb Internet en el seu mòbil.


per un traspàs d’efectius des de l’activitatindustrial de la informàtica vers a activitatsde serveis relacionades amb aquesta. Vala dir, en aquest sentit, que al llarg delsdos darrers exercicis s’han creat a Cata-lunya diversos centres de serveis infor-màtics d’entitat considerable, i la creaciód’ocupació lligada a aquestes activitatsterciàries s’ha incrementat a taxes similarsa la caiguda del nombre d’efectius enl’activitat industrial.

Pel que fa a la composició del mercatintern del subsector, cal assenyalar queha patit canvis rellevants en la darreradècada. Mentre que el 1996 el maquinarirepresentava més de la meitat del mercatde les tecnologies de la informació a nivelld’Espanya, aquesta proporció es va reduirnotablement fins al 31% el 2008, quan perprimera vegada se situà per sota del pesespecífic dels serveis informàtics (41%).

L’any 2008 la producció del subsector dela informàtica a Espanya es va caracteritzarper un creixement nominal d’un 11%, asso-lint-se la xifra de 13.206milions d’euros. Perla seva banda, la facturació augmentà un4%, i es va situar en 17.761 milions d’euros,consolidant-se, així, la tendència a l’alçainiciada el 2003 després de la caiguda del2002. La pujada de la demanda es recol-zà, principalment, en l’evolució positivadels principals sectors clients –el domèstic,l’empresarial i el públic. Durant el 2008 lesexportacions estatals van augmentar un5%, fins als 1.257 milions d’euros, mentreque les importacions baixaren un 8%,situant-se en 5.812 milions d’euros enfrontdels 6.320 milions d’euros del 2007.

Al Principat l’evolució va ser similar a la delconjunt estatal, si bé es va produir una cai-guda en els dos tipus de fluxos comercialsamb l’exterior. Les exportacions van dismi-

nuir el 2008 un 5,5% i les importacions un14%. Val a dir que les vendes catalanes al’estranger tingueren com a principal des-tinació els països de la Unió Europea, des-tacant Portugal i Itàlia, que absorbiren, res-pectivament, el 24% i el 12% del total. Perla seva banda, el 60% de les importacionsvan tenir per origen tres països, que vanser els Països Baixos, Irlanda i Alemanya,mentre que la Xina ocupà el quart lloc enel rànquing (18% del total). Segons païsosindividuals, el primer lloc va correspondreals Països Baixos (42% de les importacionsglobals) i el segon a la Xina.

L’any 2008 les vendes d’ordinadors perso-nals en el conjunt de l’Estat van augmentarun 18,2%, amb més de 6 milions d’unitatsvenudes, enfront del 17,6% del 2007. Caldestacar que la pujada de les vendes va serprotagonitzada pel fort dinamisme de lescorresponents als ordinadors portàtils –d’un42,4%–, mentre que les del segment desobretaula van caure un 14,6%. Cal apuntarque aquest ascens, s’explicà, fonamental-ment, per la forta demanda d’equips de lesempreses i de les administracions públiques,mentre que, en canvi, a Europa la demandaprovingué, majoritàriament, de particulars.

El 2008, l’empresa Acer es va situar en laprimera posició del mercat estatal del PC,amb un pes específic del 29%, gràcies a

Figura 89. Evolució de la composició del mercat del subsector de la informàtica (tecnologies de la informació) a Espanya. 1996-2008Percentatge sobre el total

3%

41%

3%

29%

5%

11%18%

31%

54%

1996 2008

Serveis informàtics

Programari

Maquinari

Equips ofimàtics

Consumibles

Serveis telemàtics

3%2%

Font: Asociación de Empresas de Electrónica, Tecnologías de la Información y Telecomunicaciones (AETIC).

Taula 58. El subsector de la informàtica (TIC) a Espanya. 2008

MEUR Variació percentual 2007/2008

Mercat 17.761 4

Producció 13.206 11

Importacions 5.812 –8

Exportacions 1.257 5

Font: Asociación de Empresas de Electrónica, Tecnologías de la Información y Telecomunicaciones de España (AETIC).

Figura 90. Participació en el mercat d’ordinadors a Espanya. 2008Percentatge sobre el total

29%

Dell

Hewlett-Packard

Acer

Asus

Altres

Toshiba

5,7%

5,3%

27,4%

7,1%

25,5%

Font: IDC.


la seva línia de portàtils que va fer créixerles seves vendes un 64,5% en unitatsrespecte del 2007. Hewlett-Packard esva situar en la segona posició, amb unaparticipació en el mercat del 25,5% i uncreixement d’un 39,1% durant el 2008.Dell i Toshiba van quedar molt per sota deles anteriors en el rànquing espanyol, ambpesos en el mercat d’un 7,1% i d’un 5,7%,respectivament, seguits per Asus, amb unpercentatge d’un 5,3%.

Acer també va liderar el mercat de portà-tils, amb una participació en el mercat del33%, seguit d’Hewlett-Packard i Toshiba,amb quotes del 25,6% i 8,2%, respectiva-ment. En portàtils, els més demandats vanser els equips de consum, amb un creixe-ment d’un 65,6%, tot i que les vendes dela gamma professional augmentaren un13%, mostrant la substitució importantque es produeix dels PC de sobretaula ales empreses.

En el segment dels PC de sobretaula,Hewlett-Packard va destacar durant el2008, amb una quota d’un 25,2%, i Aceres situà en segona posició, amb un pesd’un 19,8%. Totes les empreses van veurecaure les seves vendes en aquest segmental llarg del 2008, amb l’excepció d’Acer iApple, que palesaren pujades d’un 66,4%i d’un 21%, respectivament. Dels PC desobretaula venuts el major percentatge sel’enduen els PC professionals.

Cal destacar que en el segment dels ordi-nadors a nivell estatal s’observa una con-centració de les vendes en dos fabricants.Aquests són Hewlett-Packard i Acer, queel 2007 concentraven el 40% del mercat ique el 2008 elevaren aquest percentatgefins al 54%.


En el subsector de les telecomunicacions,l’any 2008 cal remarcar que la companyia

Vodafone, que té una quota en el mercatcatalà de la telefonia mòbil del 32%, perdarrera de Telefónica, va anunciar queinvertirà 725 milions d’euros al Principatfins al 2012. La major part d’aquestesinversions aniran destinades a augmentarla capacitat de xarxa. L’empresa, que té aCatalunya gairebé 500 ocupats directes,14 botigues pròpies i 26 franquícies, asso-leix una facturació al Principat que suposael 20% del total a Espanya.

En altre sentit, la companyia sueca Telia-Sonera va decidir posar a la venda la sevafilial a Espanya Yoigo, a causa de les sevespèrdues. El mercat estatal de la telefoniamòbil, que acull les tres principals ope-radores de mòbils d’Europa (Telefónica,Vodafone i Orange), es defineix com moltcomplex. La competència ferotge entreaquestes tres empreses no s’ha traduïten grans baixades de tarifes, però no hadeixat espai per operadors com Yoigo. ElsOperadors Mòbils Virtuals i Yoigo van arri-bar al mercat a la vegada i els primers hanacabat ocupant l’espai natural que hauriad’haver ocupat Yoigo. Això fa que la filialde TeliaSonera es vegi obligada a retallarencara més els seu preus i a compartiramb Simyo o MásMóvil el segment demercat dels low cost.

D’altra banda, en el subsector de la infor-màtica es pot destacar que l’any 2008 lesfirmes Data Logic i Sistac es van fusio-nar, convertint-se en el primer fabricantestatal d’ordinadors, amb l’objectiu decompetir i fer front a les grans superfícies.Les propietàries de marques com Beep iPC Box intenten aproximar la informàtica iles tecnologies de la comunicació al granpúblic, tant a particulars com a petitesempreses. La nova companyia, que man-tindrà totes les marques, preveu superarel miler de botigues en el 2009 i augmen-tar un 15% la facturació, que ara és de 300milions d’euros.

L’empresa de programació nord-america-na Apeer es va instal·lar el 2008 al districte22@ de Barcelona, amb l’objectiu de pene-

trar en el mercat europeu, on disposa degran part dels seus clients. És la primeraseu de la companyia fora dels Estats Unitsi la seva instal·lació a Barcelona va sergràcies a la col·laboració amb l’empresaEngtel, dedicada al desenvolupament deprogrames per a habitatges intel·ligents.

El fons suec Scope va entrar per primeravegada en els mercats espanyol i catalàinvertint 6,5 milions en la primera rondade finançament de la tecnològica catalanaArtificial Solutions. Scope va ser un delsprimers accionistes de la base de dadesfonamentada en software lliure MySQL,que es va vendre a Sun Microsystems per700 milions d’euros. La companyia de capi-tal risc prendrà una participació del 24%i amb aquesta inversió Artificial Solutionsreforçarà les seves estructures actuals iobrirà oficines a Alemanya, el Japó i Eslovè-nia. Val a dir que a Barcelona s’ubiquen gai-rebé 100 dels 150 ocupats que treballen aArtificial Solutions. Un dels productes mésconeguts d’Artificial Solutions és l’assistentvirtual Anna, que treballa des de la pàginaweb de la companyia Ikea.

El 2008 el grup A&G va invertir 7,4 milionsd’euros a l’empresa catalana TMT Factory.Malgrat la crisi, aquesta companyia d’engi-nyeria de software i continguts interactiusva aconseguir tancar la seva segona rondade finançament. Val a dir que TMT, amb50 ocupats, ha obert oficines a Madrid iDubai i preveu facturar 10 milions d’eurosen el 2009.

La companyia catalana Bmat, nascudacom a spin-off de la Universitat PompeuFabra (UPF) va anunciar el 2008 que pre-para l’obertura d’oficines als Estats Unitsi a l’Amèrica Llatina per al 2009, així coma Singapur per al 2010. Aquesta empre-sa, participada al 5% per la UPF i en el95% per socis fundadors, s’està fent unaposició en la indústria d’anàlisi i reconei-xement d’àudio i ha signat acords ambfirmes com Nintendo o Yamaha. Té dele-gació al Japó i preveu facturar 30 milionsd’euros el 2010.


3.19. Vehicles de passatgers: turismesi tot terrenysL’any 2008 lesmatriculacions de vehicles de passatgers a Espanya van caure un 28,1%,la qual cosa representa lamajor davalladade la història, fins i tot superior a la del 1993.A Catalunya, el descens va ser encara més pronunciat, d’un 30,2% (162.760 vehiclesvenuts, uns 70.000 menys que el 2007). La producció i les exportacions, per la sevabanda, també es van reduir, tot i que percentualment enmenormesura. Seat, l’empre-samés important del sector a Catalunya, va patir el 2008 caigudes en la producció i enles vendes, que van comportar unes pèrdues operatives de 141,2 milions d’euros.


Producció –

Ocupació – –

Preus =

Exportacions –


Trets del sector

El sectordelsvehiclesdepassatgerséscons-tituït pels vehicles automòbils destinatsal transportdepersones,quetenenalmenysquatre rodes i nou places com a màxim,inclòs el seient del conductor. Es distingeixentre diferents segments, segons gran-dària, longitud, cilindrada i equipamentsincorporats, i se’n fan dos grans grups, quesón vehicles turisme i vehicles tot terreny.Poden ser clients del sector les empreses,amb la finalitat de dotar-se d’una flotaautomobilística per al desplaçament delsseus treballadors, les companyies de llo-guer de vehicles i, sobretot, els particulars,

per a ús propi. La compra d’un vehicled’aquest tipus comporta un desemborsa-ment monetari elevat, que sol ser finançatmitjançant préstecs, vendes a termini ifórmules financeres similars, especialmenten el cas dels particulars.

Des del punt de vista de la producció, elsector de fabricació de vehicles de motores caracteritza darrerament per diversestendències d’interès que estan relaciona-des entre si. D’una banda, pels importantsesforços desenvolupats pels constructorsdestinats a reduir el temps i els costos deldisseny i de l’acoblament de nous models,amb la qual cosa es retalla el procés delseu llançament al mercat. Paral·lelament,

es tendeix cada vegada més a concentrarla construcció de diferents models de vehi-cles de diverses marques al voltant d’unamateixa plataforma –o sistema de xassísamb una base modificable per a les rodes–,sobre la qual es munta una varietat àmpliade models. La filosofia d’aquest sistema ésla fabricació del màxim nombre de vehiclesa partir de la major proporció possiblede peces similars i el menor nombre decomponents diferenciats. L’objectiu és l’es-tandardització de plataformes i la reducciódel seu nombre, atès que aquest sistemapermet importants estalvis de costos, incre-ments de productivitat, i reduccions en eltemps i en el cost de desenvolupament denous vehicles, alhora que fa possible oferirun nombre més elevat de models.

Al mateix temps, s’està produint una pro-gressiva integració dels subministradorsen les mateixes plantes i cadenes de mun-tatge dels constructors de vehicles. Aquestfet implica que la funció de l’empresaproveïdora ja no es limita a la fabricaciói lliurament de la comanda al client, sinóque, al mateix temps, els subministradorsparticipen cada vegada més directamenten la instal·lació del conjunt o del sistemafabricat dins el mateix vehicle final, ambla qual cosa intervenen en el procés pro-ductiu del demandant i, fins i tot, en eldisseny de nous models. D’aquesta forma,els constructors de vehicles disminueixenla seva faceta de fabricants i desenvolupenmés tasques de disseny i d’integració icoordinació de muntatge, la qual cosa faci-lita reduccions de costos, increments dequalitat i eficiència, i una major flexibilitaten relació amb les plantes convencionals.Les tendències anteriors tenen la sevatraducció, entre altres, en experiències ifórmules darrerament tan esteses comels “parcs de proveïdors” –polígons en elsquals conviuen els constructors de vehi-cles i els subministradors– o els “centres deconsolidació” –enllaç entre les línies d’aco-blament de vehicles i els “parcs de proveï-dors”, mitjançant una gestió de lliuramentsperfectament planificada i sincronitzadaper operadors logístics. A aquests es potafegir la “modularització”, fabricació demòduls –és a dir, conjunts de componentsd’automòbils premuntats–, estratègia queestà sent adoptada per un nombre crei-xent de constructors de vehicles.

La major integració dels proveïdors en l’ac-tivitat pròpia dels clients finals, juntamentamb el procés de simplificació dels submi-nistraments –segons el qual els proveïdorsestan passant de proveir una peça o com-ponent senzill a facilitar tot un conjunt osistema funcional complet–, confereixenuna importància elevada als aspectes delogística i transport, amb l’objectiu de sin-cronitzar els lliuraments dels componentsque reben els constructors de vehiclesi, molt especialment, de respondre a lesseves exigències i millores de qualitat. Atot això, s’ha d’afegir que en els darrers

Classificació del sector de vehicles de passatgers

Vehicles turisme

•Micro.

•Petit (Renault Clio, C-3 de Citroën, VolkswagenPolo, Seat Ibiza, Ford Fiesta, Peugeot 207, etc.).

•Mitjà-baix (Renault Megane, C-4 de Citroën, Volkswagen Golf, Seat León, Ford Focus,Peugeot 307, etc.).

•Mitjà-alt (Peugeot 407, A-4d’Audi, Volkswagen Passat, C-5 de Citroën, FordMondeo, etc.).

•Executiu.

•Esportiu.

•Luxe.

•Monovolum (petit i gran). Vehicle de caràcter familiar on els seients, el motor i elmaleter ocupen un únic espai. D’alçada considerable, que es manté pràcticamentinvariable en tot l’habitacle, sol tenir una elevada modularitat per a disposar elsseients en diferents posicions.

Vehicles tot terreny (petit, mitjà, gran o de luxe). Vehicle dirigit, fonamentalment,al consumidor final per al transport particular, i adaptat per circular per terrenysd’orografia complicada, per la qual cosa disposa, per exemple, de tracció a les quatrerodes, caixa de canvis específica, suspensió elevada, baixos reforçats o rodes ambperfil més alt.


anys s’han intensificat els plans dels gransgrups fabricants de vehicles i dels submi-nistradors de dirigir les seves polítiquesde compres mitjançant Internet, per tal deguanyar agilitat i reduir costos.

Una altra tendència que s’està acceleranten els últims anys és la globalització del’activitat, a través de múltiples estratègies(penetració en altres països, fabricació de“vehicles globals”, etc.) i el ràpid i intensprocés de reorganització i concentracióque s’està produint. Si en la dècada delsseixanta hi havia 52 productors mundialsde vehicles, en els pròxims anys s’esperaque en sobrevisquin menys d’una dotzena.Aquesta concentració s’està duent a termede la mà de grans operacions de fusions iadquisicions. Paral·lelament, s’ha de desta-car que les firmes constructores de vehi-cles estan començant a utilitzar les sevesfactories de països en desenvolupamentper proveir els seus mercats dels EstatsUnits, Japó i Europa. Tot s’emmarca en uncontext caracteritzat per una forta compe-

tència entre els grans grups constructorsde vehicles, que ha provocat l’escurça-ment del cicle de vida dels models i queha generat una sobrecapacitat de produc-ció mundial. La conseqüència d’aquestasobrecapacitat és l’aplicació d’ajustamentslaborals i estructurals a les companyies. Iles causes cal cercar-les en l’externalitzaciómassiva de les activitats de producció aproveïdors, en l’increment de noves fàbri-ques en països emergents –com els païsosde l’Europa de l’Est, Brasil, Rússia, Xinao Índia– que no són compensades pelstancaments de factories ja preexistents–a causa dels problemes socials que aixòsuposa–, i per l’alentiment de la demandaen zones com l’Europa Occidental, Japó oels Estats Units durant els darrers anys. Persolucionar aquests problemes de sobre-capacitat hi ha empreses que decideixendiversificar-se en diferents gammes, men-tre que altres han de fer front a plans dereestructuració. I en tot cas, en ser la com-petència entre grups automobilístics cadavegada més evident, s’han intensificat les

campanyes de promoció, descomptes,etc., que disminueixen la rendibilitat defabricants i distribuïdors, igual que s’hande realitzar ingents inversions en publicitatper enfortir la presència comercial de lamarca en qüestió. Aquestes darreres ten-dències (reducció de la demanda, caigudade preus, producció excedent, necessitatsde reestructuracions laborals –i fins i tot demarques– i moviments de concentració)s’agreujen de manera intensa en momentsde crisi econòmica i financera profunda.

Un altre tret és la cada vegada majornecessitat d’invertir en processos de recer-ca, desenvolupament i innovació (R+D+i)davant les noves demandes dels consu-midors de millors productes –més segurs(sensors que anticipen impactes, coixinsde seguretat en cinturons de seguretat,etc.) i amb les darreres tecnologies (siste-mes de navegació per satèl·lit, com el GPS,equips de DVD i MP3 incorporats, etc.)–,així com les exigències de construir modelscada cop menys contaminants i consumi-


El sector dels vehicles de passatgers té una llarga tradició al Prin-cipat. Després d’algunes experiències anteriors a la Guerra Civilespanyola, l’any 1950 es va constituir Seat, amb un capital socialde 600 milions de pessetes (3,6 milions d’euros), subscrit perl’Instituto Nacional de Indústria (INI) (51%), un conjunt de bancsestatals (42%) i l’empresa italiana Fiat, que va aportar el 7% res-tant i la llicència de fabricació. El 1953 va entrar en funcionamentla planta de la Zona Franca i va sortir al mercat el primer vehicle,un 1400, matrícula B-87223. L’any 1957 es va llançar el model 600,símbol d’una època i cotxe més emblemàtic de Seat, al qual vansucceir el 850, el 127 i el 124.

Durant uns quants anys Seat va ser l’única empresa del sector del’automoció a Espanya i la seva expansió va permetre desenvo-lupar i consolidar la indústria auxiliar de l’automoció catalana. Ala darreria de la dècada dels setanta i al començament dels vui-tanta, Seat va patir una primera crisi, que suposà l’abandonamentde l’empresa per part de Fiat el 1981. Seat va quedar, doncs, a lesmans de l’INI i va començar a fabricar sense el suport de la marcaitaliana. En aquells temps van sorgir al mercat els models Ronda–substitut de l’anterior Ritmo–, Ibiza –el cotxe més popular deSeat–,Málaga iMarbella –substitut del Panda, el qual es fabricavaquan era associada amb Fiat. Tanmateix, en aquests anys es vaposar de manifest la inviabilitat de la continuïtat de Seat en uncontext estatal i internacional caracteritzat per una intensificacióde la competència. En aquells moments, l’INI se’n va plantejarla venda i, finalment, el 1986 la firma va ser adquirida pel grupalemany Volkswagen. Això va suposar el començament d’unanova etapa, en què les decisions estratègiques i de gestió es vantraslladar a Alemanya. Amb l’entrada de Volkswagen, van sortirels models Toledo i una nova versió de l’Ibiza, la situació de Seatva començar a millorar i es va projectar la construcció d’una novafàbrica a Martorell, que es va iniciar l’any 1988.

La nova planta de Seat a Martorell va ser inaugurada el 22 defebrer de 1993 i va substituir progressivament l’antiga factoriade la Zona Franca. La fàbrica de Martorell va significar una inversiótotal de gairebé 1.500 milions d’euros i ocupa una extensió de 3milions de metres quadrats, amb un parc industrial de proveïdors

que és a 2,5 km de distància. Durant aquests darrers temps esvan posar al mercat nous models com el Córdoba, Arosa (ja desa-paregut), León o Altea, i noves versions dels diferents models, alsquals s’afegirà el 2009 un altre, l’Exeo. Seat és actualment l’empre-sa industrial més important del Principat quant a xifra de negoci,dóna feina directa a més de 10.000 treballadors i prop de 40.000persones de forma indirecta, i, també, té un paper bàsic en lesexportacions catalanes, atès que és la primera firma catalana pelque fa a volum de vendes a l’exterior. Així mateix, destaca des delpunt de vista de la recerca i el desenvolupament, amb el CentreTècnic de Martorell, que dóna feina a uns 1.000 treballadors.

Aixímateix, cal destacar dins d’aquest sector a NissanMotor, l’altragran companyia de l’automoció present a Catalunya, que fabricavehicles tot terreny a la seva planta de la Zona Franca, a més devehicles comercials1. Finalment, hi ha dues empreses petites quetambé es dediquen a produir cotxes. Una d’elles és Tramontana,que a Palau de Santa Eulàlia construeix cotxes esportius de luxe,amb un preu unitari entorn als 700.000 euros. El públic potencialdel seu biplaça esportiu són els col·leccionistes i cada unitats’elabora sota comanda i de manera personalitzada. L’altra és IFRAutomotive, creada el 2003 i amb seu a Reus, que fabrica modelsesportius d’entre 270 i 400 cavalls de potència i que es venen aun preu superior als 100.000 euros.

Taula 59. Pes específic del sector de fabricació de vehicles de passatgers(turismes i tot terrenys). 2007-2008

Facturació del sector / PIB total català 3,7%

Ocupació del sector / Ocupació industrial 2,9%


Exportació a Catalunya sobre el total del sector a Espanya 19,4%


Font: Institut d’Estadística de Catalunya, SABI, ANFAC i elaboració pròpia.

1 La situació i l’evolució de Nissan Motor s’analitza en profunditat en el capítol 3.22(vehicles comercials i industrials i autobusos i autocars).


dors d’energia –amb majors requerimentsrespecte als motors per tal que preservin elmedi ambient i disminueixin l’emissió departícules contaminants. Pel que fa a l’as-pecte energètic i de no contaminació delmedi ambient, cal indicar que darreraments’està accelerant la recerca sobre la viabi-litat de construir a gran escala, no nomésmodels híbrids, que combinin la utilizacióde derivats del petroli (gasolina o gasoil) ielectricitat, sinó cotxes totalment elèctrics.Fer viable la producció en sèrie i la utiliza-ció massiva de vehicles moguts només perl’electricitat s’ha convertit en la prioritat dela indústria per al futur, mentre que estanpassant a un segon pla altres alternativestambé netes, com l’hidrògen, o la genera-lització de l’ús dels biocombustibles.


Internacional

Durant l’any 2008 el nombre de vehi-cles de passatgers matriculats a Europa–UE-27, sense considerar Malta i Xipre, iels països de l’EFTA (Islàndia, Noruega iSuïssa)– va descendir un 7,9% respecte del’exercici anterior, arribant a 14,74 milions.Des del 1993 no es patien reduccionstan intenses. A Europa Occidental (UE-15més EFTA) la caiguda fou superior, d’un8,4% (13,56 milions d’unitats venudes),mentre que als països de l’est d’Europaincorporats durant aquesta dècada a laUnió Europea el descens va ser claramentmenor, d’un 2,4%. En tots els casos els pit-jors registres es produiren a la segona partde l’any 2008, amb un progressiu dete-riorament de les xifres de matriculació.Segons països, les reduccions percentualsmés elevades es van produir, per ordre, aIslàndia, Letònia i Espanya. Mentre que, ensentit contrari, fins a 11 països registrarenpujades, destacant Eslovàquia, Finlàndia iPolònia. Pel que fa als cinc mercats euro-peus més importants –Alemanya, Itàlia,Gran Bretanya, França i Espanya–, l’evo-lució va ser negativa per a tots ells, si béles davallades foren molt diferents. Així,a França i Alemanya les reduccions devendes van ser suaus (d’un 0,7% i d’un1,8%, respectivament), mentre que a laresta es van registrar retrocessos de dosdígits –11,3% a Gran Bretanya, 13,4% aItàlia i 28,1% a Espanya, país de la UE-15que va patir amb major intensitat la cai-guda de noves matriculacions de vehiclesde passatgers. Val a dir que les vendesrealitzades en els nous països comunitarisi pertanyents a l’Europa de l’est ja superenla xifra del mercat espanyol –1,18 milionsd’unitats enfront dels 1,16 milions de vehi-cles nous venuts a Espanya el 2008.

Un any més, el grup automobilístic ambmés vendes a Europa durant el 2008 va serVolkswagen, amb 3,04 milions de vehiclesde passatgers matriculats, cosa que signifi-

cà un descens d’un 4% respecte del 2007,clarament menor que el del global delmercat. Dins del grup, l’evolució més nega-tiva, a banda de la rúbrica d’altres –queinclou les marques Bentley, Lamborghinii Bugatti–, la va registrar la catalana Seat,mentre que la davallada va ser molt similara la del conjunt del grup per a les marquesVW i Skoda, alhora que Audi experimentàuna lleugera pujada. Per la seva part, elsconstructors japonesos van poder matri-cular un total de 2,10 milions d’unitats,amb un descens d’un 10% en relació ambl’any anterior. D’entre ells, Nissan Motor iMazda van poder incrementar el nombred’unitats de vehicles de passatgers venuts,mentre que, pel contrari, Toyota Motor iHonda Motor patiren disminucions entorn

del 15% o més. En tercera posició se situàel grup francès PSA, amb 1,86 milions d’au-tomòbils venuts i un retrocés d’un 9,1%, ien quart i cinquè lloc, respectivament, elsfabricants estadounidencs Ford Motor iGeneral Motors. Per marques, la més venu-da va ser Volkswagen –amb un 10,7% dequota de mercat–, seguida de Ford –8,4%de quota i descens de les vendes d’un 5,4%respecte del 2007– i Opel (coneguda comVauxhall a Gran Bretanya) –amb una quotadel 7,8% i una caiguda de matriculacionsd’un 14%. La francesa Renault va continuarquarta en la classificació –amb 1,1 milionsd’unitats matriculades i un retrocés d’un8,8%–, mentre que en cinquè lloc apare-gué Peugeot –1 milió de vehicles i decrei-xement d’un 9%. La resta de marques

Taula 60. Matriculacions de vehicles de passatgers a la UE-27 i EFTA per països. 2008

País 2008 (unitats) Variació 08/07 (%) Quota de mercat (%)

Àustria 293.697 –1,5 2,0

Bèlgica 536.276 2,2 3,6

Dinamarca 148.989 –6,5 1,0

Finlàndia 139.611 11,4 0,9

França 2.050.282 –0,7 13,9

Alemanya 3.090.040 –1,8 21,0

Grècia 267.295 –4,5 1,8

Irlanda 151.607 –18,6 1,0

Itàlia 2.160.131 –13,4 14,7

Luxemburg 52.359 2,0 0,4

Països Baixos 499.983 –1,1 3,4

Portugal 213.386 5,7 1,4

Espanya 1.161.176 –28,1 7,9

Suècia 253.982 –17,2 1,7

Regne Unit 2.131.794 –11,3 14,5

UE-15 13.150.608 –8,4 89,2

Islàndia 9.033 –43,3 0,1

Noruega 110.617 –14,4 0,8

Suïssa 287.803 1,1 2,0

EFTA 407.453 –5,2 2,8

UE-15 + EFTA 13.558.061 –8,4 92,0

Bulgària 43.363 5,7 0,3

Rep. Txeca 182.554 4,6 1,2

Estònia 24.579 –20,5 0,2

Hongria 153.227 –10,7 1,0

Letònia 19.761 –39,7 0,1

Lituània 22.217 2,8 0,2

Polònia 320.017 9,1 2,2

Romania 270.995 –14,1 1,8

Eslovàquia 72.022 20,6 0,5

Eslovènia 71.438 4,0 0,5

Nous membres de la Unió Europea 1.180.173 –2,4 8,0

Total UE-27 14.330.781 –8,0 97,2

Total UE-27+EFTA 14.738.234 –7,9 100,0

Nota: A la UE-27 no es considera Malta i Xipre.Font: Associació de Constructors Europeus d’Automòbils (ACEA).


van vendre l’any 2008 menys d’1 miliód’unitats de passatgers a Europa. A bandad’Audi, Mazda i Nissan, cal destacar, també,les pujades de les marques Smart, Dacia,Jaguar o Dodge.

Pel que fa els 10 models més venutsa Europa durant el 2008, destacà el fetque el VW Golf va recuperar el lideratge,després que l’any 2007 l’hi prengués elPeugeot 207 per només 2.500 unitats. Entreels models més matriculats cal assenyalardiversos que es fabriquen a Espanya, comara el Peugeot 207 a Madrid, l’Opel Corsa aSaragossa, el Ford Fiesta i el Ford Focus aValència, el Renault Clio a Valladolid, o elVW Polo a Navarra.

Pel que fa a la producció comunitària, s’had’apuntar que l’any 2008 es van construirun total de 15,89 milions de vehicles depassatgers al territori de la UE-27, cosa queimplicà un descens d’un 7,4% respecte del’exercici anterior. La conjuntura, però, vaser oposada, a la UE-15 i als nous païsosmembres. Així, en el conjunt de la UE-15es van fabricar 12,84 milions d’unitats, un9,7% menys que l’any passat, mentre queels nous països comunitaris van experi-mentar un ascens d’un 3,6% (poc mésde 3 milions d’unitats). Alemanya, ambaproximadament 5,5 milions de vehiclesconstruïts, va ser el país amb més volumde producció del territori de la Unió Euro-pea, xifra que suposà una davallada d’un3,2% en relació amb el 2007. El segonmajor fabricant va ser el conjunt dels nouspaïsos comuntaris, amb esment especialde Polònia (0,84 milions d’unitats), laRepública Txeca (0,93 milions) i Eslovàquia(0,58 milions). Seguidament es van situarFrança (2,14 milions de vehicles i descensd’un 15,9%), Espanya i Gran Bretanya (1,45milions i reducció d’un 5,7%). La resta depaïsos van produir menys d’1 milió d’uni-tats el 2008.

Un altre país europeu important en el sectorva ser Rússia, on el 2008 es van vendre untotal de 2,75 milions de vehicles, amb uncreixement entorn al 10% sobre l’exerciciprecedent, clarament inferior, però, a lapujada dels dos anys anteriors (superior al20%). L’augment va ser possible gràcies a lesbones xifres de vendes dels vehicles impor-tats, amb un increment d’un 26% –enfrontdel 61% del 2007. La producció, per la sevabanda, s’incrementà prop del 20%.

Les vendes de vehicles nous als EstatsUnits van caure l’any 2008 un 18,3%, desdels 16,15 milions d’unitats matriculades el2007 –considerant tant cotxes com camio-netes o trucks– fins als 13,2 milions. Aquestva ser el pitjor exercici des del 1992 per aEstats Units quant a vendes de la indústriaautomobilística. Les reduccions més fortesde les matriculacions les van patir les tresgrans empreses estadounidenques. Així,Chrysler va experimentar un davallada d’un30% (1,45 milions d’unitats), General Motors

Taula 61.Matriculacions de vehicles de passatgers a la UE-27 i EFTA segons grups automobilístics. 2008

Grups Marca 2008 (unitats) Variació 08/07 (%) Quota de mercat (%)

BMW BMW 677.654 –4,0 4,6

Mini 144.104 –0,6 1,0

Altres 263 16,4 0,0

Total 822.021 –3,4 5,6

Daimler Mercedes 686.295 –6,1 4,7

Smart 103.817 9,7 0,7

Total 790.112 –4,3 5,4

Fiat Alfa Romeo 102.087 –29,4 0,7

Fiat 958.993 –2,0 6,5

Iveco 1.040 3,6 0,0

Lancia 113.866 –6,4 0,8

Altres 6.368 10,4 0,0

Total 1.182.354 –5,5 8,0

Ford Motor Ford 1.232.513 –5,4 8,4

Jaguar 36.976 11,8 0,3

Land Rover 72.966 –29,6 0,5

Volvo 224.126 –15,7 1,5

Altres 3.335 –16,9 0,0

Total 1.569.916 –8,2 10,7

General Motors Chevrolet 187.325 –14,5 1,3

Opel 1.155.320 –14,0 7,8

Saab 64.475 –22,8 0,4

Altres 5.592 22,9 0,0

Total 1.412.712 –14,4 9,6

Marques japoneses Honda 265.257 –14,9 1,8

Mazda 244.239 1,9 1,7

Mitsubishi 117.380 –15,0 0,8

Nissan Motor 337.376 8,2 2,3

Suzuki 249.459 –13,0 1,7

Toyota Motor 783.744 –17,1 5,3

Altres 106.554 1,3 0,7

Total 2.104.009 –10,0 14,3

Marques sudcoreanes Daewoo 172 –58,8 0,0

Hyundai 271.436 –11,0 1,8

Kia 234.585 –7,4 1,6

Altres 10.588 –61,0 0,1

Total 516.781 –11,8 3,5

Man Man 210 31,3 0,0

Mg Rover Rover 170 –46,5 0,0

Psa Peugeot Citroën Citroën 856.747 –9,2 5,8

Peugeot 1.006.582 –9,0 6,8

Total 1.863.329 –9,1 12,6

Renault Dacia 183.401 6,1 1,2

Renault 1.103.190 –8,8 7,5

Total 1.286.591 –6,9 8,7

Volkswagen Audi 664.365 0,4 4,5

Seat 336.180 –13,0 2,3

Skoda 462.986 –4,0 3,1

Volkswagen 1.573.004 –3,6 10,7

Altres 3.522 –22,4 0,0

Total 3.040.057 –4,0 20,6

Altres Chrysler 31.202 –35,3 0,2

Dodge 25.857 9,5 0,2

Jeep 36.542 –24,0 0,2

Altres 56.371 –19,0 0,4

Total 149.972 –20,9 1,0

Total 14.738.234 –7,9 100,0



d’un 22,9% ( 2,98 milions de vehicles) i FordMotor d’un 20,7% (1,99 milions d’unitats).L’exercici va ser negatiu, fins i tot, per alsproductors japonesos, de tal manera queToyota Motor/Lexus va presentar un des-cens de vendes al mercat dels Estats Unitsd’un 15,7% (2,22 milions de vehicles) i Hon-da Motor/Accura una caiguda d’un 8,5%(1,57 milions d’unitats). Els tres grans cons-tructors estadounidencs van assolir el 2008una quota de mercat del 47,5%, uns 3,5punts percentuals inferior a la de l’any ante-rior. És la primera vegada a la història queaquests tres no arriben ni a la meitat. Val adir que es van vendremés unitats de cotxesque de camionetes –uns 7 milions (des-cens d’un 10,7%), enfront dels 6,2 milionsper a les segones (reducció d’un 25%). Enfunció de les marques, cal esmentar queToyota Motor va substituir en el lideratgea Chevrolet, pertanyent a General Motors–1,84 milions d’unitats (un 14,7% menysque el 2007), enfront dels 1,79 milionsde la marca nord-americana (descens d’un20,4%). Entre les cinc marques més venu-des també figuraren, juntament amb FordMotor, les japoneses Honda Motor i NissanMotor –1,28 milions d’unitats i 0,84 milionsde vehicles matriculats, respectivament,amb descensos d’un 6,4% per a la primera

i d’un 10% per a la segona. Al Canadà lacaiguda de les vendes del 2008 va ser moltmés reduïda que als Estats Units, amb unacontracció d’un 0,9% i 1,64 milions d’unitatsvenudes. Toyota Motor va ser la marca mésvenuda (209.157 unitats i increment d’un11,3%) seguida de Ford Motor i Chevrolet.

La crisi econòmica i financera mundial queva caracteritzar l’any 2008 també afectàla Xina, que, després d’experimentar crei-xements de dos dígits des del 1999, varegistrar un increment de vendes d’un 6,7%(9,38 milions d’unitats noves). La venda devehicles de passatgers arribà a la xifra de6,76 milions, cosa que implicà un incre-ment d’un 7,3%, clarament inferior al del2007 (21,7%). Els grups estrangers ambmés vendes a la Xina van ser Volkswageni General Motors, a través de les diversesjoint-ventures que tenen amb productorslocals –FAW Volkswagen (empresa conjun-ta de Volkswagen amb la xinesa First AutoWorks), Shanghai Volkswagen i ShanghaiGeneral Motors (joints-ventures respectivesde Volkswagen i General Motors amb SAIC–Shanghai Automotive Industry).

Al Japó es van matricular l’any 2008 untotal de 5,1 milions de vehicles de motor,

cosa que suposà una caiguda d’un 5,1%respecte del 2007, que se suma a la dismi-nució del 6,7% del 2007. En el cas específicdels vehicles de passatgers la reduccióva ser d’un 3,9% –inferior a la de l’anyprecedent (5,2%)–, amb un total de 4,23milions d’unitats venudes. D’aquesta xifrade vendes, el 30,6% correspongué a Toyo-ta Motor, que va experimentar un descensd’un 6% respecte del 2007, mentre queamb una quota de mercat propera al 14%se situà tant Honda Motor –ascens de lesvendes de l’1%, gràcies a l’èxit de vendesdel model Fit–, com Nissan Motor –des-cens de prop d’un 6%.

A la República de Corea del Sud, l’any 2008es van matricular un total d’1,15 milions devehicles de motor, la qual cosa implicà undescens respecte de l’exercici anterior d’un5,3%, mentre que les vendes específiquesde vehicles de passatgers va ser de 0,96milions d’unitats, un 2,7% menys que el2007.

Al Brasil, el principal mercat d’Amèrica Lla-tina, es van matricular l’any 2008 un totalde 2,23 milions d’automòbils, mentre queel total de vehicles de motor venuts ascen-dí a 2,86 milions d’unitats. Respecte del

Figura 91. Els 10 models de vehicles de passatgers més venuts a Europa l’any 2008En unitats

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

FiatGrandePunto

VWPoloAudi A4 OpelVauxhallAstra

Renault ClioFord Fiesta OpelVauxhallCorsa

Peugeot207

FordFocus VWGolf

Font: Associació de Constructors Europeus d’Automòbils (ACEA).

Figura 92. Evolució de la producció mundial de vehicles de motor segons els principals països fabricants. 2008

ItàliaGranCorea RússiaBrasil Índia CanadàEspanyaFrança MèxicAlemanyaEstatsXinaJapó

0

2

4

6

8

10

12

14

–30

–20

–10

0

10

20

30

40

Variació respecte del 2007(escala dreta)

Volum de producció(escala esquerra)

Milions d’unitats Percentatges

Font: Organització Internacional de Constructors de Vehicles de Motor (OICA).


2007 la primera dada significà un ascensd’un 11,8%, alhora que la segona suposàun creixement d’un 15%. Ambdues taxessón clarament inferiors a les registradesl’any precedent, quan van fregar el 30%.El grup automobilístic líder de vendes alBrasil va ser, un exercici més, Fiat, respon-sable de pràcticament una quarta partde les matriculacions del 2008, seguit deVolkswagen (22,7% de quota de mercat) iGeneral Motors (20,2%).

A l’Argentina les matriculacions de vehi-cles de motor es van situar el 2008 en611.770 unitats, un 8,3% més que l’anyanterior. La xifra de vendes dels vehicles depassatgers (automòbils i utilitaris), en con-cret, ascendí a 580.821, cosa que represen-tà un increment d’un 8,6% sobre el 2007.Aquests creixements van ser claramentinferiors als de l’any precedent, quan vansuperar el 20%. Per grups automobilístics,tornà a destacar Volkswagen, amb el 20,5%de quota de mercat, seguida de GeneralMotors (15,8%) i, pràcticament empatatsamb una quota del 13%, Ford Motor i PSA.

A Mèxic les noves unitats matriculadesde vehicles de motor va ascendir el 2008a poc més d’1 milió, cosa que implicàun descens respecte del 2007 d’un 6,8%.General Motors i Nissan Motor van que-dar pràcticament empatats com a lídersdel mercat, amb quotes de mercat del20,7% per a ambdós. Per la seva banda,les matriculacions de nous vehicles demotor a Xile van augmentar el 2008 un5,3% (239.835 unitats), creixement inferiora la de l’any 2007, que fou del 19,5%. Enun altre sentit, a Veneçuela es va produirel 2008 una davallada de les vendes d’un44,8% (271.662 vehicles), mentre que tam-bé es va experimentar un descens de lesnoves matriculacions a Colòmbia (219.498unitats), d’un 13,2%.

Per grups automobilístics, es pot destacarque General Motors va cedir el 2008 laposició de lideratge del mercat mundialque havia ostentat durant 77 anys a favor

de la japonesa Toyota Motor. Així, aquestava poder matricular a tot el món 8,97milions d’unitats, amb un descens d’un4%, mentre que el grup estadounidenc vavendre 8,36 milions de vehicles, prop d’1milió d’unitats menys que el 2007. En elcantó positiu caldria situar el grup alemanyVolkswagen, que va incrementar les sevesvendes mundials un 1,3%, fins a arribar ala xifra rècord de 6,27 milions de vehicles,que a causa de la davallada de vendes deFord Motor (5,4 milions i reducció d’un17,5%) va assolir la tercera posició mundial.Ford Motor, de fet, va caure al cinquè llocen el rànquing internacional, ja que tambéfou superada per l’aliança Renault-Nissan(6,09 milions d’unitats i descens d’un 1%).

La producció mundial de vehicles demotor, considerant tant els de passatgerscom els vehicles comercials i industrialsi autobusos i autocars, va pujar el 2008 a70,2 milions d’unitats, cosa que implicàun retrocés d’un 4,1% que contrastà ambl’augment de prop del 6% del 2007, laprimera caiguda de la present dècada. Elmajor productor va ser el Japó, seguit dela Xina, Estats Units i Alemanya. Les unitatsfabricades per aquests quatre països supo-saren una mica més de la meitat de totala producció mundial. Estats Units, França,Canadà i Itàlia foren els països que vanregistrar unes davallades més importantsde la seva producció respecte del 2007, demés d’un 15%, cosa que contrastà amb lapujada de 15% o més dels països emer-gents –la Xina, Brasil, Rússia i l’Índia. Val adir que al principi de la dècada els EstatsUnits era el major productor del món, peròva cedir la seva posició de lideratge al Japóel 2006, mentre que el 2008 també va sersuperat per la Xina, que ha quadruplicat elseu volum de producció des del 2001. Unaltre dels països emergents a destacar foul’Índia, que gairebé ha triplicat les unitatsconstruïdes el 2001, mentre que els creixe-ments al Brasil i Rússia foren del 77% i del43%, respectivament. En sentit contrari, laproducció va caure de manera substancial–taxes entorn al 25% omés– a Itàlia, França i

Estats Units. Espanya, vuitè país fabricant delmón, ha reduït el seu volum de fabricacióen el període 2001-2008 un 11%, cosa quesuposa unes 300.000 unitats menys a l’any.

Espanya

Durant l’any 2008, el nombre de vehicles depassatgersmatriculats a Espanya va ascen-dir a la xifra de 1.161.176. Això va suposaruna caiguda d’un 28,1% respecte del 2007,quan tingué lloc un retrocés d’un 1,2%.Val a dir que aquesta reducció fou la méselevada de la història, superior a la que esva produir el 1993, que va ser del 23,5% irepresentà tornar al volum de vendes quehi havia fa deu anys. Les disminucions deles matriculacions es van anar registrant desdel començament del 2008, però la tendèn-cia s’agreujà a partir de la segona meitat del’exercici, de tal manera que en el mes dedesembre es van matricular pràcticamentla meitat de turismes i tot terrenys que enel mateix mes de l’any anterior. La greucrisi econòmica que afectà Espanya es vafer prou evident en la compra d’automòbils,atesa la reducció de la renda disponible deles famílies –en augmentar els nivells d’aturi reduir-se el valor de les propietats immo-biliàries i financeres–, la caiguda de la confi-ança dels consumidors, i la incertesa davantdel futur –que va incrementar la propensióa estalviar–, juntament amb els efectes dela crisi financera quant a contracció de ladisponibilitat de préstecs, principal mitjàper finançar l’adquisició de vehicles.

Les adquisicions dels particulars, respon-sables de més de la meitat de les matricu-lacions, van registrar el 2008 una davalladad’un 33%. Per la seva banda, les empresesno llogateres, que compren el 30%del totalde vehicles depassatgers amb l’objectiu deconformar les seves flotes, van reduir lesseves matriculacions un 25,6%, mentreque el descens en el cas de les adquisicionsde les empreses de tipus “rent a car” –res-ponsables del 15,8% del total– va ser d’un13,3%. La resta de compres, d’importànciaresidual, correspongueren a autoescoles,

Figura 93. Evolució de les matriculacions de vehicles turisme i tot terreny a Espanya. 1978-2008En unitats

82 0884 90 948886 92 96 02 060098 048078

400.000

600.000

1.000.000

1.400.000

1.800.000

1.600.000

800.000

1.200.000

Font: Asociación Española de Fabricantes de Automóviles y Camiones (ANFAC).


serveis de taxis i similars. Per segments, engeneral, les caigudes més importants deles vendes del 2008 van tenir lloc en elscotxes grans i ambmotors de gran cilindra-da, a causa de la penalització que patirena l’impost de matriculació desde comen-çaments de l’exercici, quan es va associarla quantia a pagar amb les seves emissionsde diòxid de carboni. En un altre sentit, lamenor reducció es va produir en els cotxesmicro, la majoria dels quals estan exemptsde l’impost de matriculació en emetremenys de 120 grams de CO

2per quilòme-

tre recorregut. Per tipus de combustible,

es pot destacar que el 2008 la reduccióva ser lleugerament inferior per als que fun-cionen amb gasolina que per als vehiclesque ho fan amb dièsel –un 24,2% enfrontd’un 29,7%–, cosa que va fer possible queels turismes i tot terrenys de gasolina gua-nyessin quota de mercat –30,7% del totalde vehicles de passatgers matriculats,un punt i mig percentual per sobre del’any precedent. Bona part d’aquesta evo-lució s’explicà pel fet que el 2008 pràc-ticament es van igualar els preus de lagasolina i del gasoil en comparació ambanys enrere.

La marca més venuda al mercat espanyolde vehicles de passatgers (turismes més totterrenys) durant el 2008 va ser Ford Motor,que substituí al capdavant de la classificacióla francesa Citroën, líder del bienni 2006-2007. La seguiren les franceses Peugeot iCitroën, quedant en quarta posició Seat i encinquena Renault. Aquestes cinc marquesvan ser les úniques que van poder vendrel’any 2008 més de 100.000 unitats a l’Estat,tot i que amb grans caigudes respectede les xifres del 2007. Cal esmentar que,de les 20 primeres marques per volum devendes, només la japonesa Nissan Motor vaexperimentar un increment de les matricu-lacions respecte l’exercici anterior, gràciesa l’èxit de vendes del seu model Qashqai–augment d’un 24% a Espanya el 2008,primer any complet de comercialització,cosa que el va convertir en el cotxe japonèsmés venut a l’Estat–. En sentit contrari, lesreduccions més elevades van correspondrea Kia, Hyundai i Suzuki –més d’un 40%–, amés d’Opel –d’un 39,1%.

Pel que fa als 10 models més venuts l’any2008, la posició de lideratge corresponguéal Ford Focus, seguit del Seat Ibiza i delPeugeot 207. Tots tres van matricular al’entorn de les 45.000 unitats. La resta vanquedar molt lluny, amb menys de 35.000unitats venudes el 2008. Respecte als totterrenys, el més venut durant el 2008 va atornar a ser el Suzuki Grand Vitara, amb pocmés de 5.500 unitats, seguit del ToyotaRav-4, l’Honda CRV, el VW Tiguan i el BMWX3 (aquest darrer amb poc més de 4.500unitats).

L’any 2008 els preus dels automòbils vandescendir dues dècimes, cosa que con-trastà amb les pujades d’exercicis anteriors.Val a dir que el preu d’altres vehicles demotor diferents als automòbils va registraruna reducció d’un 2,8%. Aquesta tendèncias’enmarcà en un context de forta baixadade la inflació general, de tal manera quel’índex de preus al consum (IPC) va passarde pujar un 4,2% el 2007 a fer-ho un 1,4% el2008. La crisi econòmica i la davallada de lademanda van fer que els venedors hagues-sin d’intentar donar sortida als estocs devehicles oferint descomptes molt impor-tants. Els preus dels carburants i combus-tibles, per la seva banda, van experimentarun dràstic canvi en la seva tendència, ja qued’augmentar el 16,2% el 2007 van passar aregistrar un descens d’un 18,1% l’any 2008,en un context de davallada ràpida delpreu del cru que es produí des de mitjansd’any. Altres rúbriques relacionades ambl’automòbil van experimentar incrementsen els seus preus durant l’exercici. Així, perexemple, els recanvis i accessoris demante-niment van pujar un 3% –enfront del 4,8%del 2007– i els serveis de manteniment ireparacions ho van fer un 5,4% –superior al4,1% de l’exercici precedent.

La gran majoria de les compres d’automò-bils es realitzen amb fórmules de paga-

Taula 62.Matriculacions de vehicles de passatgers a Espanya per segments. 2008

Unitats Quota de mercat (%) Variació 08/07 (%)

Micro 68.554 5,9 –12,5

Petit 276.609 23,8 –25,5

Mitjà-baix 363.089 31,3 –22,6

Mitjà-alt 169.136 14,6 –24,6

Executiu 9.876 0,9 –31,3

Esportiu 22.418 1,9 –40,3

Luxe 2.987 0,3 –50,3

Monovolum Petit 140.046 12,1 –35,8

Monovolum Gran 16.538 1,4 –59,3

Tot terreny Petit 31.385 2,7 –38,7

Tot terreny Mitjà 37.103 3,2 –34,8

Tot terreny Gran 7.459 0,6 –55,3

Tot terreny Luxe 15.976 1,4 –47,1

Total 1.161.176 100,0 –28,1


Taula 63. Matriculacions a Espanya de les 20 primeres marques de vehicles de passatgers segons volumde vendes. 2008

Marques Unitats Quota de mercat (%) Variació 08/07(%)

Ford 106.403 9,2 –23,9

Peugeot 102.882 8,9 –21,6

Citroën 102.266 8,8 –33,8

Seat 102.125 8,8 –27,1

Renault 101.299 8,7 –30,8

Volkswagen 94.939 8,2 –18,8

Opel 74.502 6,4 –39,1

Toyota 57.829 5,0 –29,3

Audi 48.909 4,2 –18,8

BMW 47.821 4,1 –18,6

Mercedes 40.612 3,5 –22,8

Nissan 34.743 3,0 3,8

Fiat 31.336 2,7 –29,1

Kia 23.669 2,0 –43,3

Hyundai 21.440 1,8 –45,2

Skoda 20.852 1,8 –25,3

Honda 20.295 1,7 –22,8

Chevrolet 18.795 1,6 –34,2

Mazda 15.016 1,3 –17,8

Suzuki 13.019 1,1 –40,9



ment ajornat, és a dir mitjançant l’opciódels préstecs. L’any 2008només el 20%delscompradors van pagar el seu automòbil alcomptat. En aquest sentit, la crisi econòmi-ca i financera internacional es va fer sentirintensament, ja que el nombre de crèditsque es van formalitzar durant el 2008 percomprar un vehicle es reduí un 32,5%,passant de poc més d’un milió el 2007 aunes 675.000 operacions. De la mateixamanera, el volum de recursos implicatsen aquests préstecs va passar de més de14.000 milions d’euros a poc més de 9.500milions d’euros, cosa que significà unareducció d’un 32,8%.

També va ser molt negativa la marxa deles vendes de vehicles de segona mà,tot i que la contracció va ser inferior a laproduïda en el nombre de matriculacionsd’unitats noves. Així, les vendes disminu-ïren un 12,4%, enfront del descens del28,1% de les matriculacions, assolint-se les1.478.700 unitats. La ràtio entre cotxes desegona mà i automòbils nous va quedar el2008 en 1,3, per sobre de la xifra del 2007,però encara lluny dels principals païsoseuropeus, com França o Alemanya, la ràtiodels quals és superior a 2. El preu mitjà devenda d’aquests vehicles es va situar el2008 en uns 13.500 euros, un 3,5% menysque l’exercici anterior i entorn a 7.500euros inferior al preu mitjà de venda d’uncotxe nou (aproximadament 21.000 eurosi descens d’un 2,7% respecte de l’any pas-sat). D’altra banda, el nombre de vehiclesque es van donar de baixa el 2008 va ser un23,6% inferior al del 2007, assolint la xifrade 665.000 unitats. La supressió del PlaPrever, que incentivava el desballestamentdels cotxes de més de 10 anys d’antiguitat,juntament amb la crisi econòmica, que vaposposar decisions de compra, foren lesprincipals causes d’aquest resultat.

La crisi econòmica i financera també vaafectar el volum de producció de les fàbri-ques espanyoles. Durant el 2008 el nombrede vehicles de passatgers construïts (turis-mes i tot terrenys) va descendir un 12,8%

Figura 94. Els 10 primers models vehicles de passatgers segons volum de vendes a Espanya. 2008

0

20.000

30.000

40.000

15.000

10.000

5.000

25.000

35.000

45.000

50.000

Peugeot207

Seat IbizaFord Focus VWGolf Seat LeónPeugeot308

RenaultMegane

Opel AstraCitroënC4 Opel Corsa

Nota: En el Ford Focus, el Renault Megane i el Citroën C4 no es consideren els seus models compactes, és a dir el C-Max, el Renault Scenic i el C4 Picasso.Font: Asociación Española de Fabricantes de Automóviles y Camiones (ANFAC).

Taula 64. Producció de vehicles de passatgers a Espanya permarques i fàbriques. 2008

Marques I Fàbriques 2008 Quota de mercat (%) Variació 08/07 (%)

Renault España 250.663 12,4 –7,4

Valladolid (Clio, Modus, Grand Modus) 93.150 4,6 –8,8

Palència (Megane) 157.513 7,8 –6,6

Ford España: Almussafes (València) (Fiesta, Focus, Ka) 357.646 17,8 –14,6

GeneralMotors España-Opel: Figueruelas (Saragossa) (Corsa,Meriva) 366.186 18,2 –13,8

Peugeot Citroën Automóviles España 317.349 15,8 –27,0

Vigo (C4 Picasso, C4 Grand Picasso, Xsara Picasso) 202.625 10,1 –32,0

Madrid (Peugeot 207, Peugeot 207cc, C3, C3 Pluriel) 114.724 5,7 –16,0

Grup Volkswagen 629.293 31,2 0,3

Seat, Martorell (Barcelona) (Ibiza, Córdoba, Toledo,León, Altea, Altea Xl, Altea Freetrack) 370.293 18,4 –7,1

Volkswagen, Landaben (Navarra) (Polo, Cross Polo) 259.000 12,9 13,4

Mercedes-Benz España: Vitòria (Àlaba) (Viano) 21.912 1,1 12,4

Nissan Motor Ibérica 66.298 3,3 –37,6

Barcelona (Navara, Pathfinder) 66.298 3,3 –37,6

Santana Motor: Linares (Jaén) (Vitara, Jimny, Anibal) 4.514 0,2 –32,6

Total producció 2.013.861 100,0 –12,8


en relació amb l’any precedent, arribanta poc més de 2 millions d’unitats, cosaque suposà tornar als nivells del 1997. Lareducció va ser més intensa en el cas delstot terrenys que en el dels vehicles turisme,que registraren, respectivament, caigudesd’un 37,3% i d’un 11,5%. Les exportacions,per la seva banda, també es van reduirostensiblement. L’any 2008 es van vendrea l’exterior un 9,6% menys de vehicles depassatgers que el 2007, arribant a un totalde 1.719.669 unitats. Igual que passà ambla producció, la conjuntura exportadorava ser més negativa per als tot terrenys(disminució d’un 34,6%) que per als vehi-cles turisme (descens d’un 8,3%). La ràtiod’exportacions sobre producció quedà el2008 en el 85,4% (85,2% per als turismes i91,1% per als tot terrenys). Aquestes ràtiossón superiors a les del 2007, cosa lògicaatès que el mercat espanyol va ser un delsque més van reduir el nombre de matricu-lacions durant el 2008 a Europa, el mercat

principal per a les vendes espanyoles al’estranger. En qualsevol cas, la reducció deles exportacions espanyoles va ser superiora la caiguda de les vendes a Europa, onvan a parar prop del 90% de les unitatsvenudes a l’exterior per a les fàbriquesespanyoles, la qual cosa significà que elsmodels produïts a l’Estat van perdre quotaal mercat europeu.

Com a conseqüència de la reducció dràs-tica de les vendes a Espanya i Europa, elsfabricants es van trobar amb uns estocsvoluminosos als quals no donaven sor-tida i van haver de disminuir la cadènciade treball de les seves factories, fruit delqual es produïren elevades reduccions, engeneral, en les xifres de producció. Aques-ta disminució es va aconseguir per expe-dients de regulació d’ocupació (ERO), lamajoria dels quals foren de caire temporal,tot i que també hi hagué acomiadamentscol·lectius. L’any 2008 el nombre d’afectats


per expedients de regulació d’ocupacióen el sector de fabricació d’automòbils vaser de 39.089 treballadors, cosa que impli-cà més que triplicar la xifra de l’exercicianterior. D’aquests el 96% es van veureimmersos en expedients amb mesures desuspensió de contractes (ERO temporals)i la resta foren acomiadats. Va ser a partirde l’estiu del 2008 quan el nombre de per-sones afectades per aquestes mesures esva multiplicar. El nombre de treballadorsafiliats a la Seguretat Social del sector defabricació de vehicles de motor va descen-dir un 9,3% entre els mesos de desembredel 2008 i de desembre del 2007, la qualcosa significà en termes absoluts més de16.000 efectius menys.

L’any 2008 el total de vehicles de motorfabricats a Espanya va ascendir a 2.541.644unitats, és a dir un 12% menys que el 2007,mentre que la xifra d’exportacions fou de2.180.852 unitats (el 85,8%de la producció),un 8,7% per sota de l’exercici precedent.Per factories, destacà la producció de laplanta que té PSA Peugeot-Citroën a Vigo,que el 2008 va fabricar 439.644 unitats,amb un descens d’un 19,6% en compara-ció al 2007. La seguí la planta d’Opel –filialde General Motors–, a Saragossa, amb

El Pla VIVE (Vehicle Innovador, Vehicle Ecològic)i l’Impost de Matriculació ecològic

En el mes d’agost del 2008 el Ministerio de Industria, Turismoy Comercio espanyol va aprovar el Pla VIVE (Vehicle Innovador,Vehicle Ecològic). Aquest suposa una ajuda al finançament d’uncotxe nou, a diferència del Pla Prever, que era una ajuda directasobre el preu del cotxe. Perquè l’usuari se’n pogués beneficiarcalia, segons les condicions aprovades a l’agost, que donés debaixa i que lliurés per al desballestament un vehicle de la sevapropietat, amb 15 anys d’antiguitat. El nou vehicle adquirit haviad’emetre com a màxim 120 grams de CO

2per km o fins a 140

grams si el vehicle comptava amb elements de seguretat –comel control electrònic d’estabilitat ESP o els avisadors de cinturonsde seguretat als seients davanters. El preu del nou vehicle haviade ser com a màxim de 20.000 euros i s’havia de finançar al 100%.El finançament corria a càrrec de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO),de tal manera que els primers 5.000 euros estaven exempts d’in-teressos i la resta tenien un tipus igual a l’euríbor a un any més un2,5%. Segons els càlculs del Ministerio, que destinà 1.200 milionsd’euros al Pla per al període 2008-2010, l’ajuda mitjana estaria enuns 1.040 euros i els més beneficiats serien aquells que compres-sin vehicles barats i no contaminants.

Aquest Pla VIVE inicial es va remodelar a finals del 2008, atès el pocèxit de la primera versió (un mes després de néixer només hi havia18 registres) i s’en van ampliar ostensiblement les condicions. Així,actualment se’n poden beneficiar no tan sols els que comprin uncotxe nou sinó, també, els que adquireixin un vehicle de segonamàdemenys de 5 anys d’antiguitat. Per al cas concret que es compri uncotxe nou, l’antic vehicle a desbastellar pot tenir a partir de 10 anysd’antiguitat i no 15 anys com abans, o haver superat els 250.000 kmde recorregut, amb independència de l’edat. El preumàximd’aquestcotxe nou augmenta des dels 20.000 euros als 30.000 euros i s’incor-poren al Pla els vehicles comercials lleugers, de menys de 3.500kg, que abans n’estaven exclosos. La quantitat que es financia al

0% d’interès ja no és de 5.000 euros sinó de 10.000 euros i el tipusd’interès que s’aplica a la resta serà com a màxim del 2,5%, amb unany de carència. A més, al Pla remodelat no és necessari finançar latotalitat del preu del cotxe i fins i tot es pot tramitar la baixa de l’anticvehicle fins a un mes després de la compra del nou. Des del 15 dedesembre, quan va entrar en vigor el Pla remodelat, fins a final d’anyvan acollir-s’hi uns 1.200 vehicles, més que des de l’agost fins amitjan desembre. No obstant això, els fabricants continuen criticantel Pla VIVE 2 i demanant un nou Pla Prever d’ajudes directes (comels aprovats per Alemanya, amb 2.500 euros, o França, amb 1.000euros), a més de reivindicar la supressió de l’Impost de Matriculació,que no existeix a bona part dels països europeus.

En relació amb aquest últim punt, cal apuntar que el 2008 va ser elprimer any en què l’Impost de Matriculació de vehicles va aplicar-seen funció de les emissions de diòxid de carboni. Així, fins al 2007 eltipus impositiu d’aquest impost se situava en el 7% per a automòbilsde gasolina demenys de 1.600 cc i dièsel de fins a 2.000 cc, i per a laresta de vehicles el tipus estava en el 12%. Des del 2008 van quedarexempts de l’Impost deMatriculació els vehicles que emetenmenysde 120 grams de CO

2per km, i paganven una taxa del 4,75% els que

emeten entre 121 grams i 160 grams de CO2per km, un tipus del

9,75% els que emeten entre 161 i 200 grams, i un percentatge del14,75% els vehicles amb emissions demés de 200 grams. Lamajoriadels cotxesmés grans i luxosos i dels tot terrenys tenen unes emissi-ons demés de 200 grams de CO

2per km, per la qual cosa el 2008 es

van gravar amb un impost del 14,75% en lloc del 12%del 2007. Aixòexplica, juntament amb la crisi ecònomica i financera, la importantdavallada de compres d’aquest tipus de vehicles durant el 2008,més elevada que la del conjunt del mercat espanyol. En aquestsentit, la recaptació en concepte de l’Impost de Matriculació va serde 1.077 milions d’euros a Espanya l’any 2008, cosa que implicà undescens de prop d’un 50% respecte de la xifra del 2007.

Taula 65. Exportacions de vehicles de passatgers a Espanya per marques i fàbriques. 2008

Marques I Fàbriques 2008 Quota de mercat (%) Variació 08/07 (%)

Renault España 219.206 12,7 –1,3

Valladolid (Clio, Modus, Grand Modus) 83.946 4,9 –2,3

Palència (Megane) 135.260 7,9 –0,6

Ford España: Almussafes (València) (Fiesta, Focus, Ka) 315.289 18,3 –13,2

GeneralMotors España-Opel: Figueruelas (Saragossa) (Corsa,Meriva) 343.552 20,0 –13,0

Peugeot Citroën Automóviles España 250.807 14,6 –24,7

Vigo (C4 Picasso, C4 Grand Picasso, Xsara Picasso) 170.976 9,9 –26,4

Madrid (Peugeot 207, Peugeot 207cc, C3, C3 Pluriel) 79.831 4,6 –20,8

Grup Volkswagen 505.969 29,4 6,7

Seat, Martorell (Barcelona) (Ibiza, Córdoba, Toledo, León, Altea, Altea Xl,Altea Freetrack) 271.253 15,8 –1,7

Volkswagen, Landaben (Navarra) (Polo, Cross Polo) 234.716 13,6 18,4

Mercedes-Benz España: Vitòria (Àlaba) (Viano) 20.331 1,2 20,9


Barcelona (Navara, Pathfinder) 61.589 3,6 –34,7

Santana Motor: Linares (Jaén) (Vitara, Jimny, Anibal) 2.926 0,2 –32,2

Total exportació 1.719.669 100,0 –9,6


423.192 unitats produïdes, un 13% menysque l’any anterior, la catalana de Seat

–amb 370.293 vehicles i disminució d’un7,1%–, i la factoria de Ford Motor a València


–amb 357.646 unitats, un 14,6% menysque el 2007. D’altra banda, les quatre pri-meres factories per volum d’exportacionsvan ser les mateixes, tot i que canviaren lesposicions. Així, la fàbrica amb més vendesa l’exterior fou l’aragonesa d’Opel –396.385unitats i descens d’un 11,9%–, seguidade la de Citroën a Vigo –387.743 vehiclesi davallada d’un 14,3%–, la valenciana deFord Motor –315.289 unitats i disminuciód’un 13,2%– i Seat –271.253 vehicles i con-tracció d’un 1,7%.

Pel que fa específicament a la producció devehicles de passatgers, la planta amb mésvolum del 2008 va ser la de Seat a Marto-rell, responsable del 18,4% del total estatal,seguida de prop per la fàbrica d’Opel aFigueruelas (18,2%) i per la de Ford Motora Almussafes (17,8%). Respecte a les expor-tacions, en canvi, el 2008 destacà la plantad’Opel, amb una quota del 20%, seguidade la valenciana de Ford Motor (18,3%),mentre que la factoria de Seat se situà entercera posició (15,8%). Totes les fàbriquesespanyoles van presentar reduccions dediversa consideració en les seves xifres deproducció i exportacions durant el 2008,amb les dues úniques excepcions de la fac-toria de Volkswagen a Landaben (Navarra),que incrementà la producció un 13,4% i lesexportacions un 18,4%, i la de Mercedesa Vitòria, amb pujades respectives d’un12,4% i d’un 20,9%. En el cas de la primera,això s’explicà, bàsicament, per la producciód’un nou model –el VW Cross Polo– i en elde la segona perquè model que fabrica enexclusiva per a tot el món –el Viano–, vatenir una evolució de vendes positiva. Enun altre sentit, les reduccions més elevadespercentualment van tenir lloc en aquellesplantes especialitzades en la construccióde monovolums grans –cas de la fàbricade PSA a Vigo– o de tot terrenys –factoriade Nissan Motor a Barcelona i de Linares aJaen. Igual que va passar en anys anteriors,el 2008 les menors ràtios d’exportacionssobre producció s’assoliren a la planta deSeat a Martorell (73,3%), a la factoria madri-lenya de PSA Peugeot-Citroën (69,6%) i a lade Santana Motor (64,8%), mentre que, ensentit contrari, destacaren per uns valorssuperiors al 90% les d’Opel a Saragossa,Nissan Motor a Barcelona, Mercedes-Benza Vitòria, Volkswagen a Navarra i Renaulta Valladolid.

En termes de valor, les importacions pro-visionals d’automòbils de turisme a Espa-nya durant l’any 2008 van disminuir propd’un 30%, cosa que contrastà amb l’ascensdels exercicis anteriors. Aquesta davalladafou significativament superior a la de lesexportacions, cosa que motivà que, de nou,es tornés a aconseguir un superàvit de labalança comercial en aquest sector, desprésdel parèntesi que va suposar el 2007. Enregistrar les exportacions i les importacionsuna evolució molt més negativa al sectorde vehicles turismes que al conjunt del’economia d’Espanya, el pes específic que

representà la branca sobre el total de lesexportacions i de les importacions va dismi-nuir, quedant la primera ràtio en el 13,2%,enfront del 14,1% del 2007 i la segona en el6,9%, enfront del 9,6% de l’any precedent.

Catalunya

El descens de les matriculacions de vehi-cles de passatgers a Catalunya va ser l’any2008 superior a la del conjunt d’Espanya.Així, el volum de vendes fou de 162.760unitats, amb una davallada d’un 30,2%respecte del 2007 (uns 70.000 automòbilsmenys). Val a dir que els retrocessos més

elevats es van produir a Múrcia, Canàriesi Balears, mentre que, en sentit contrari, elmenor descens va tenir lloc a la Comunitatde Madrid. També les ciutats autònomesde Ceuta i Melilla, el País Basc, Astúries,Navarra i Galícia van experimentar dismi-nucions del volum de matriculacions infe-rior al 28,1% del conjunt espanyol. Pel quefa a la quota de mercat, Catalunya, amb el14% del total de vendes (gairebé mig puntpercentual menys que l’any precedent), sesituà en tercera posició el 2008, darrere dela Comunitat de Madrid (quota del 26,5%)i Andalusia (15%), i per davant de la Comu-nitat Valenciana (11,2%).

Taula 67.Marques de vehicles de passatgers ambmés de 5.000 unitats venudes a Catalunya durant el 2008

Marques Unitats Quota de mercat (%) Variació 08/07(%)

Seat 19.335 11,9 –21,8

Peugeot 13.076 8,0 –21,4

Citroën 12.565 7,7 –38,9

Renault 12.527 7,7 –36,1

Volkswagen 12.196 7,5 –26,1

Ford 10.952 6,7 –22,6

Opel 9.388 5,8 –39,9

Audi 8.189 5,0 –23,3

Toyota 7.969 4,9 –30,9

BMW. 7.443 4,6 –23,8

Nissan 7.162 4,4 –0,3

Mercedes 5.338 3,3 –35,2

Total 162.760 100,0 –30,2


Taula 66. Matriculacions de vehicles de passatgers a Espanya per comunitats autònomes. 2008

Comunitat autònoma Unitats Quota de mercat (%) Variació 08/07 (%)

Andalusia 174.544 15,0 –30,0

Aragó 29.745 2,6 –29,1

Astúries 21.819 1,9 –25,8

Balears 31.921 2,7 –36,5

Canàries 43.950 3,8 –39,5

Cantàbria 11.982 1,0 –30,9

Castella-la Manxa 37.324 3,2 –32,0

Castella i Lleó 45.176 3,9 –30,2

Catalunya 162.760 14,0 –30,2

Ceuta i Melilla 3.732 0,3 –21,4

Comunitat Valenciana 130.219 11,2 –30,5

Extremadura 17.453 1,5 –29,2

Galícia 55.168 4,8 –27,0

La Rioja 5.280 0,5 –32,0

Madrid 307.870 26,5 –19,4

Múrcia 26.447 2,3 –41,0

Navarra 12.458 1,1 –26,2

País Basc 43.328 3,7 –24,6

Espanya 1.161.176 100 –28,10



Un any més, la marca amb més matricula-cions de vehicles de passatgers el 2008 aCatalunya va ser Seat, amb prop del 12%de la quota de mercat, tot i que respectedel 2007 patí un descens de vendes d’un21,8%, inferior, però, al del conjunt delPrincipat. Darrera de Seat aparegueren lestres marques franceses, Peugeot i Citroën–ambdues del grup PSA– i Renault, men-tre que en cinquena posició se situà Volks-wagen. De les 12 marques amb més ven-des a Catalunya, l’única que no va tenir unexercici tan negatiu va ser Nissan Motor,que només va reduir el nombre de turis-mes i tot terrenys matriculats a Catalunyaen 21 unitats. Smart, Lancia, Jaguar i Tatavan ser les úniques marques amb vendessuperiors al centenar d’unitats al Principatque van experimentar pujades al llargdel 2008. Per grups automobilístics, ellíder novament va ser el grup Volkswagen–amb les marques Seat, Volkswagen, Sko-da, Audi, Bentley i Lamborghini–, amb unaquota de mercat del 25,9% i una reduccióde vendes d’un 23,6% en comparació al2007, situant-se en segona posició PSA iels constructors japonesos, amb quotesproperes al 16%.

Per models, el més venut a Catalunyael 2008 va ser el Seat Ibiza (en terceraposició l’any 2007), que estrenava versiói experimentà un descens d’un 10%, lleuen comparació amb el que va patir el totaldel mercat (30%). En segon lloc se situà elRenaultMegane (considerant totes les sevesversions), líder de l’any anterior, que vapatir una davallada de vendes d’un 42,9%.I completen les cinc primeres posicions elCitroën C4, el Seat León i el Ford Focus. Dels10 primers models per volum de matricu-lacions a Catalunya només van aconseguirincrements en relació amb el 2007, el Peu-geot 308, en el seu primer any complet devendes, i el Nissan Qashqai, un automòbilcompacte de tipus cross-over, novetat deprincipi del 2007 i fou el gran èxit de ven-des de la marca nipona. El tot terreny mésvenut del 2008 va ser l’Honda CRV, seguitdel VW Tiguan i del Toyota RAV-4.

L’any 2008 les importacions d’automòbils deturisme van experimentar a Catalunya unadavallada d’un 28,7% en valor, mentre que lareducció en les exportacions fou d’un 1,8%.D’aquesta forma, el dèficit comercial va dis-minuir respecte del 2007 fins a situar-se gai-rebé a la meitat –uns 912 milions d’euros. Unexercici més, un 20%-25% del total d’expor-tacions i importacions espanyoles en aquestsector es concentraren a Catalunya. El pesespecífic de les exportacions d’automòbilsde turisme sobre el total de les exportacionscatalanes es va situar en poc més del 8%,mentre que el percentatge corresponent enel cas de les importacions disminuí a menysdel 6% (entorn de dos punts percentualsinferior a la del 2007).

L’any 2008 els preus en termes d’índex depreus al consum del conjunt de vehiclesde motor van descendir quatre dècimes aCatalunya, enfront de la caiguda del 0,3%d’Espanya, cosa que contrastà amb la puja-da del nivell general de preus (d’un 1,6%) ila del mateix sector en exercicis anteriors.D’altra banda, la davallada de les vendesva suposar per a l’hisenda pública catalanaingressar prop d’un 50% menys del previstper impostos associats a la renovació delparc automobilístic (total de 212 milionsd’euros recaptats). Pel que fa a l’ocupació,cal apuntar que el 2008 els expedients deregulació de feina aprovats al sector defabricació de vehicles de motor, remolcs isemiremolcs a Catalunya durant el 2008 vanafectar a un total de 12.325 treballadors, cosaque representà el 44,2% del total de pesonesafectades per aquest tipus de mesura a totel Principat. La majoria d’ells (11.678 efectius)van quedar afectats per mesures de suspen-sió de l’activitat, mentre que la resta van serafectats per un ERO d’extinció de contracte.L’any 2007 el total d’afectats va ser de tansols 568 treballadors. En un altre sentit, elnombre de treballadors afiliats a la SeguretatSocial va retrocedir entre el desembre del2008 i el desembre del 2007 prop d’un 11%,cosa que equivalgué amés de 5.000 ocupatsmenys, quan a tota Catalunya el descens vaser a l’entorn d’un 4%.

Esdeveniments

empresarials

Internacional i Espanya

Als Estats Units, la crisi del sector del 2008 vaafectar de manera molt important els tresgrans grups nord-americans –Ford Motor,Chrysler i General Motors (GM). La dava-llada de préstecs i de vendes que patirenes van sumar als problemes estructuralsque ja venien patint en anys anteriors. Finsi tot, en els dos darrers casos –Chrysler i,especialment, GM– es va especular ambla possibilitat de declarar-se en fallida iel govern estatunidenc va haver d’ajudar-les mitjançants crèdits tous (amb un 0%de tipus d’interès), per un valor inicial de13.400 milions de dòlars per a GM i de4.000 milions per a Chrysler, que poste-riorment es van anant ampliant. GeneralMotors va tenir unes pèrdues el 2008 d’uns24.000 milions d’euros –que s’afegeixen alsprop de 34.000 milions del 2007– i anunciàuna reestructuració molt profunda, amb lasupressió d’almenys 50.000 llocs de treball iel tancament d’un mínim de cinc fàbriques.Paral·lelament, la retallada de llocs de treballprevista a Chrysler era de 3.000. Ford Motor,per la seva banda, tot i no estar en unasituació tan compromesa, va tenir el 2008els pitjors resultats de la seva història, ambpèrdues superiors a 10.000 milions d’euros.Val a dir que FordMotor, GM i Chrysler s’hancaracteritzat, especialment les dues darre-res, per especialitzar-se massa en modelsgrans, haver incentivat la proliferació demarques, centrar-se en gran mesura –finsben entrada la dècada dels noranta– en elseu mercat local (moltes marques fins i totnomés es comercialitzaven allà), disposarde fàbriques massa antigues, i tenir costoslaborals molt elevats (sous, assegurancesde malaltia i de jubilació, etc.) i una políticademàrquetingmillorable (per exemple, GMdestaca a la pràctica pel seu nivell tecno-lògic avançat en cotxes híbrids i, sobretot,elèctrics, quan és la marca Toyota Motor i el

Figura 95. Els 10 models de vehicles turismes més venuts a Catalunya l’any 2008En unitats

0

2.000

4.000

6.000

1.000

3.000

5.000

7.000

8.000

Citroën C4RenaultMegane

Seat Ibiza Seat León Peugeot207

Ford Focus Peugeot308

VW GolfSeat Altea NissanQashqai



seu model Prius la que gaudeix del prestigien aquest àmbit).

A Europa, PSA va anunciar el 2008 lasupressió de 2.700 llocs de treball, ques’afegiren a les reestructuracions que jahavia realitzat el 2007, mentre que alcomençament del 2009 Opel va fer públicl’acomiadament de 3.500 persones, a mésde retallades salarials (reducció d’un 10%dels sous i del temps de treball). Per laseva banda, Volkswagen anuncià que no

renovarà el contracte de pràcticamenttots els 16.500 treballadors temporals quetenia a les seves diferents fàbriques. Totesaquestes mesures es van sumar al fet quela major part de constructors també vanfer ús del recurs a la suspensió temporaldels contractes de bona part de les sevesplantilles.

La crisi del sector també es manifestà el2008 en canvis en el panorama d’aliancesi en altres moviments empresarials desta-

cables. Així, molts productors japonesos esvan deslligar dels seus socis occidentals,com Suzuki i Subaru de General Motors oMazda de Ford Motor. En contraposició,es van accelerar els acords tecnològics i lesaliances entre les companyies japoneses,com Subaru amb Toyota Motor, o SuzukiMotor amb Nissan Motor. Per la seva part,Fiat va adquirir el 35% de Chrysler, de talmanera que el capital social del construc-tor estatunidenc quedà repartit entre elsitalians, la companyia d’inversió Cerberus

El cotxe elèctric: l’aposta de futurdel sector de l’automoció

Una de les alternatives a la crisi del sector de l’automoció és eldesenvolupament del cotxe elèctric, cosa que suposaria reduirl’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera i la dependència delpetroli. Aquesta línia de recerca estaria afavorida per la cada vega-da major concienciació mediambiental de governs, productors iusuaris, i el fet de que s’hagin fet avanços tecnològics importantsque disminueixen les dificultats tècniques inherents. L’avanç mésimportant, en aquest sentit, és el desenvolupament de bateriesd’ió-liti, ambmés capacitat i ambmenor temps de recàrrega, simi-lars a les que usen els telèfons mòbils o els ordinadors portàtils.

Efectivament, els problemes que fins fa poc suposaven un seriósobstacle per a la funcionalitat del cotxe elèctric, en relació ambles bateries, estan sent solventats. Així, per exemple, s’està acon-seguint que les bateries siguin més petites, lleugeres i ambmajorcapacitat d’emmagazematge, que permetin una autonomiapropera als 200 km, que la seva vida útil arribi com a mínim als100.000 km, que no hi hagin problemes de sobrecalentamentque puguin provocar explosions, o que la recàrrega trigui menystemps a dur-se a terme. Una vegada es puguin fabricar en massaaquestes bateries, també és possible que el seu cost disminueixifins a ser competitiu. Per fer possibles aquestes millores, els fabri-cants d’automòbils estan cooperant amb els fabricants de bate-ries d’ió-liti. Cal destacar, per exemple, l’aliança entre Renault-Nissan i NEC o entre el grup Volkswagen i Sanyo. En aquest sentit,també s’està treballant per crear una infraestructura adequadade xarxes d’endolls i pals elèctrics per poder carregar les bateriesenmig dels viatges, encara que per a la plena operativitat delsistema el normal serà recarregar-les principalment a les nits, enles anomenades “hores vall” quan hi ha menor consum elèctric.A fi que la xarxa elèctrica pugui aguantar s’haurà de gestionar elsistema a través de les smart grids (o xarxes intel·ligents de dis-tribució), que permetrà, per exemple, que els vehicles aparcatspuguin vendre energia al mercat quan aquest ho necessiti. Elsistema, finalment, seria plenament ecològic si l’energia elèctricanecessària provingués de fonts d’energia renovables, com lasolar o l’eòlica.

El pas intermedi al cotxe elèctric ha estat la fabricació de modelshíbrids, que utilitzen normalment un motor de combustió inter-na –ja sigui de gasolina o dièsel– en conjunció amb un motorelèctric. Sense cap mena de dubte, la pionera en aquest campva ser Toyota Motor, amb el seu model Prius, nascut el 1997, delqual ja s’han venut més d’1 milió d’unitats a tot el món i del qualel 2010 en sortirà la tercera generació. Altres grups japonesosvan continuar l’estel·la al cap de poc temps, com Honda Motor,llançant al mercat el model Insight el 1999, al qual van seguir elCivic IMA el 2001, l’Accord Hybrid el 2004 i el Civic Hybrid el 2006.Els fabricants nord-americans i europeus també han investigaten aquest camp. Així, per exemple, PSA Peugeot-Citroën estàcentrant els seus esforços en els híbrids dièsel-elèctrics i el grup

Volkswagen està treballant en la seva gamma Twin Drive, en laqual participa també Seat, que el 2008 ja va presentar un pro-totipus del model León basat en aquesta tecnologia (León TwinDrive Ecomotive). La idea és equipar-lo amb un motor elèctric pera circuits urbans, de curta distància, completat amb un altre decombustió per a trajectes més llargs. L’objectiu és comercialitzar-lo en l’horitzó del 2014, i que sigui un pas previ per al desenvolu-pament d’un model totalment elèctric.

Els cotxes elèctrics funcionen únicament amb l’energia acumu-lada a les bateries que proporcionen l’electricitat necessària pelmotor. Solen incorporar un generador que recarrega parcialmentles bateries, encara que per realitzar una càrrega sencera caldriaendollar-lo a la xarxa elèctrica. En el cas del desenvolupamentde models elèctrics al cent per cent, es podria destacar GeneralMotors, que té previst posar a la venda a finals del 2010 el seumodel Chevrolet Volt, equipat únicament amb un motor elèctricde 198 kw (285 CV), que es nudrirà de l’energia subministradaper un paquet de bateries d’ió-liti, encara que també disposaràd’un motor de gasolina de baixa cilindrada que s’usarà com agenerador per a recarregar les bateries. La càrrega completa deles bateries, endollant-les a la xarxa elèctrica, trigaria unes treshores. Altres models que arribarien tot seguit serien, per exem-ple, l’Opel Ampera, el Nissan Denki Cube, o el Mitsubishi i-MIEV,amb una manera de funcionar molt similar. Ja estan circulantcotxes elèctrics de baixes prestacions per ciutats com Londres,com és el cas de l’Smart E o el Reva, amb un motor de 13 kw iuns 18 CV. Altres experiències pioneres s’estan portant a terme aCalifòrnia i el primer projecte pilot de caire nacional es té previstrealitzar a Israel –l’aliança Renault-Nissan Motor és la que proveiràels cotxes elèctrics i Better Place instal·larà la infraestructura per ales recàrregues (500.000 punts en tot el territori).

El govern espanyol ha apostat decididament pel cotxe elèctric,de tal manera que, per exemple, l’Instituto para la Diversificacióny el Ahorro Energético (IDEA) ha posat en marxa una prova pilotde viabilitat anomenada Movele, que té previst posar en circu-lació uns 2.000 cotxes elèctrics a les ciutats de Sevilla, Madrid iBarcelona entre el 2009 i el 2010, amb uns 546 punts elèctrics derecàrrega. Per a aquest projecte es destinen 10 milions d’euros–8 per ajudes a l’adquisició de cotxes elèctrics, 1,5 milions pera crear la infraestructura necessària i 0,5 milions per l’assistènciatècnica i anàlisi. A més, el govern ha posat en marxa diferentsgrups de treball amb l’aliança Renault-Nissan Motor per iden-tificar la infraestructura elèctrica necessària i crear solucions demobilitat, llençar al mercat i promoure l’ús de vehicles elèctrics aEspanya, mitjançant desgravacions fiscals i incentius, i estudiar lapossibilitat de fabricar vehicles elèctrics a les plantes espanyoles.Amb l’horitzó del 2014 l’objectiu és que circulin per les carreteresespanyoles 1 milió de vehicles elèctrics i híbrids i que la majoriasiguin fabricats al propi Estat.


Capital Management (amb el 45,1%) il’alemanya Daimler (amb el 19,9%). D’al-tra banda, la sueca Saab es va declararen suspensió de pagaments. L’empresa,creada el 1927 i amb 4.000 treballadors aSuècia, és propietat de General Motors desdel 2000, tot i que aquesta anuncià que liotorgaria la independència el 2010. Paral-lelament, Opel avançà en les negociacionsper independitzar-se de la seva matriuGeneral Motors. En un altre sentit, FordMotor té la intenció de desprendre’s deVolvo, amb 17.000 treballadors, firma queel mes d’octubre del 2008 va anunciar unareducció de 6.000 llocs de treball.

La crisi del 2008 va ser tan intensa que finsi tot Toyota Motor, la líder mundial, va ferpúblic les primeres pèrdues operativesde la seva història –des del 1940, quan vacomençar a confeccionar els seus comp-tes– durant l’exercici fiscal 2008/2009 (pre-visions de 1.220 milions d’euros). A més,va haver de demanar un prèstec de mésde 1.500 milions d’euros al govern japo-nès, així com prendre diferents mesuresque afectaren la seva plantilla, com perexemple la reducció d’un 10% del salari idel temps de treball a les seves fàbriquesa Gran Bretanya.

Els governs europeus dels països on hiha fàbriques instal·lades es van llençar el2008 a ajudar a la indústria automobilís-tica, mitjançant la injecció de liquidesai diversos ajuts. Així, França va aprovarajudes directes per valor de 6.500 milionsd’euros per als productors en forma decrèdits tous, igual que Itàlia (2.000 milionsd’euros), Gran Bretanya (3.000 milionsd’euros), Alemanya (2.000 milions d’euros)o Suècia (2.600 milions d’euros). D’altrabanda, Opel o les sueques Volvo i Saabvan demanar ajuts directes als diferentsgoverns europeus on tenen fàbriques,esencialment Alemanya i Suècia.

A Espanya es va aprovar al principi del2009 el Pla Integral de l’Automoció, dotatamb 4.170 milions d’euros. D’aquestaquantitat, 800 milions d’euros eren peral Pla de Competitivitat del Sector del’Automoció, destinat a subvencionar l’op-timització dels processos de producció ireorientar-los cap a la producció de vehi-cles més ecològics (110 milions d’eurosen ajuts directes i 690 milions d’eurosen crèdits tous, sense interessos) i 1.200milions d’euros es destinen al Pla VIVE. Peral desenvolupament del cotxe elèctric esdestinaren 10 milions d’euros addicionalsper a un proyecte de viabilitat amb l’ob-jectiu que el 2010 hi circulin uns 2.000cotxes d’aquest tipus amb la corresponentinfraestructura de recàrrega. La resta demesures no estaven únicament dirigidesal sector sinó que formaven part de pro-grames més amples, com la millora dela infraestructura de transport i logística,l’aplaçament dels pagaments a la Segure-tat Social, les facilitats de finançament per

a mitjanes i petites empreses, o ajudes alfinançament de la R+D+I de les empresesi a la seva internacionalització.

En paral·lel a aquest Pla, a Catalunya elDepartament d’Innovació, Universitats iEmpresa va posar en marxa al principi del2009 un Pla de dinamització per al sectorde l’automoció, que suposarà una aporta-ció de 21,3 milions euros a partir de tresgrans eixos d’actuació, que són accionsde diversificació, accions de recerca idesenvolupament tecnològic i innovació,i accions d’internacionalització. A mésd’aquestes aportacions, des del Departa-ment també es va aprovar un conjunt demesures complementàries fonamentadesen dues línies. Per una banda, de suportal finançament i avals a les empreses i,per l’altra, de millora de la competitivitat,amb una aportació total de 465,8 milionsd’euros, dels quals 57 milions d’euros ani-ran destinats a Seat i Nissan a travésde línies de crèdit de l’Institut Català deFinances (ICF) per a projectes d’innovació.Finalment, la Generalitat també destinarà4 milions d’euros a la formació per alsafectats pels expedientes de regulaciód’ocupació de l’automoció.

Es preveu que entre el govern espanyol ila Generalitat es recolzi amb importantsajuts a les dues empreses fabricants cata-lanes més rellevants de l’automoció, ambl’objectiu de garantir el futur de les sevesplantes del Principat. Així, en el cas deNissan els ajuts per a la fabricació futurade furgonetes i per a desenvolupar unprojecte sobre cotxes elèctrics assoliranla xifra de 100 milions d’euros, als ques’afegirà noves aportacions de la Genera-litat en un conveni per als propers anys.Mentrestant, a Seat els ajuts per partdel govern central ascendirien a uns 200milions d’euros i aniran destinats a desen-volupar nous models, com un tot terreny–el Tribu- o un cotxe híbrid elèctric-gasoli-na, alhora que la Generalirat aportarà unaxifra propera als 40 milions d’euros, entresubvencions per R+D+I i crèdits tous. Elsajuts estatals estaran lligats al Pla Integralde l’Automoció.

La crisi del sector del 2008, amb caigudesde les vendes superiors a les de la produc-ció, va suposar l’acumulació d’estocs devehicles molt importants (unes 400.000unitats al començament del 2009) i lanecessitat d’acomodar el ritme de pro-ducció a la demanda. A causa d’això, apartir del segon semestre de l’any va sercomú el plantejament d’expedients deregulació d’ocupació (ERO) per part depràcticament tots els fabricants espanyols,una vegada esgotades totes les mesuresde flexibilitat interna de la plantilla, i que,generalment, van ser de suspensió decontracte. De fet, al principi del 2009 esta-ven afectats per ERO més de la meitat deltotal de la plantilla dels constructors devehicles de motor a Espanya.

Catalunya

A Catalunya la principal empresa en aquestsector és Seat. L’any 2008 la caiguda gene-ralitzada de la demanda a Espanya –on esvenen una quarta part dels seus vehicles–i als països europeus –principal mercatd’exportació, al qual destina el 68% delsvehicles fabricats– va fer que la companyiadisminuís les seves xifres de vendes i, con-seqüentment, la producció aMartorell. Aixòva provocar unes pèrdues operatives de141,2 milions d’euros –enfront dels bene-ficis de 44 milions d’euros del 2007–, tot ique els dividends de les seves participadesvan permetre obtenir a Seat, finalment,uns beneficis de 44,4 milions d’euros –170milions d’euros el 2007. El grup Volkswagen,on està integrada Seat, va tenir uns guanysl’exercici 2008 de 4.753 milions d’euros,cosa que implicà un creixement d’un 15,4%respecte del 2007. Els beneficis operatius,per la seva banda, ascendiren a 6.333milions d’euros, un 3% més que el 2007.Val a dir que només la marca Seat –de les10 que integren el grup (Audi, Volkswagen,Seat, Skoda, Bentley, Lamborghini, Bentley,Bugatti, Volkswagen Vehicles Comercials iScania)– va registrar pèrdues. Les vendesglobals del grup pujaren a 6,27 milionsd’euros –un 1,3% més que l’any prece-dent– i la producció arribà a la xifra de 6,34milions d’unitats –amb un creixement d’un2,1%–, col·locant-se, així, com el tercer grupautomobilístic del món, darrere de ToyotaMotor i General Motors. Volkswagen va sernotícia durant el 2008 pel fet que Porscheva prendre el control del grup, en passar detenir el 31% del seu capital social a comptaramb el 51%, en una operació per la qual esvan pagar uns 10.000 milions d’euros.

La producció de vehicles de Seat a lafàbrica de Martorell va disminuir el 2008un 7,1% respecte del 2007, amb poc mésde 370.000 unitats fabricades, volum, finsi tot, inferior al del 2005. Aquesta xifra vatenir lloc tot i la posada al mercat durantel 2008 de la nova versió de l’Ibiza, modelemblemàtic de la companyia, i del comen-çament de la producció ja a finals de l’anyd’un nou model, la berlina Exeo, amb laqual Seat entra en un segment diferent delmercat dels que fins ara estava implantada.Atenent als diferents models, només l’Ibizai el Toledo experimentaren ascensos delnombre d’unitats produïdes durant el 2008,mentre que la resta patiren descensos, demés del 25% en el cas dels models Còr-doba, Altea i Altea Freetrack –barreja entremonovolum i tot terreny, basat en l’Altea– ide poc més del 20% en els dos modelsrestants que es construeixen a Martorell,el León i l’Altea XL –també basat en l’Altea,però amb una major longitud i un dissenylleugerament diferent. Gairebé el 80% deles unitats fabricades a Martorell l’any 2008van ser l’Ibiza –pes específic de més del50% en solitari– i el León. Tots els modelsSeat es construeixen a Catalunya, exceptel’Alhambra, que es fa a Portugal i del qual es


produïren 10.282 unitats el 2008, un 27,8%menys que el 2007. Finalment, també espot esmentar que a la factoria de la ZonaFranca es van produir més de 55 milions depeces i conjunts, incloent els elements peral nou VW Polo, que es fabrica a la factoriadel grup Volkswagen a Navarra.

D’altra banda, durant el 2008 Seat va ven-dre un total de 369.457 vehicles a la xarxacomercial, cosa que significà un descensd’un 9,6% en comparació a l’any anterior(el total d’unitats venudes a clients finalsva ser de 368.104, un 14,6% menys que el2007). Un 25,5% d’aquests 369.457 vehicleses van comercialitzar al mercat espanyol–on va patir una davallada d’un 29,2%– ila resta van ser lliurats a la xarxa comercialde fora de l’Estat –on el decreixement foud’un 0,2%. Per models, únicament l’Ibiza,en la seva nova versió del 2008, va poderincrementar el nombre de vendes, mentreque el descens fou superior al 33,3% en elcas del Còrdoba, l’Altea i l’Altea Freetrack.La reducció del nombre de vendes del’Alhambra va fregar el 30%, mentre quel’Altea XL i el León experimentaven unesdisminucions a l’entorn del 20% en els lliu-raments de noves unitats a la xarxa comer-cial i el Toledo –que va ser el model queregistrà el menor descens– presentava una

caiguda d’un 11,5%. Igual que passà ambla producció, la dependència de les vendesde Seat respecte dels models Ibiza i León vaser important, atès quemés de tres quartesparts del total s’explicaren per aquestsmodels –més de la meitat en el cas de l’Ibi-za. Els desfavorables resultats comercialsde la companyia de l’any 2008 van estarmotivats per la forta caiguda de les vendesa Espanya i a alguns dels principals païsoseuropeus, com Itàlia o Gran Bretanya. Toti així, Seat va poder aconseguir màximshistòrics en la seva quota de participacióen mercats com Portugal (6,6%) o Àustria(3,6%), a més de Suïssa, Bèlgica, Finlàndia iSuècia. També en l’apartat positiu, cal indi-car que, juntament ambels països anteriors,la firma pogué incrementar les vendes aprop de 20 països més, entre els quals espot destacar Argentina, Perú, o Colòmbiaen el cas d’Amèrica del Sud, França, Ucraïnao Rússia a Europa, i Algèria, Egipte o elMarroc a l’Àfrica. En aquest sentit, s’had’apuntar que Seat es comercialitza a 74països i està centrant actualment la sevaatenció a l’Amèrica Llatina, l’est d’Europai Àfrica. Finalment, cal afegir que es vanvendre 4.580 vehicles usats procedents delconsum intern durant el 2008, la qual cosaimplicà un creixement d’un 73% respectede l’any anterior.

Els ingressos obtinguts per Seat durantl’exercici 2008 van caure un 13,5%, arribanta poc més de 4.800 milions d’euros. Ladallavada va ser molt més important almercat interior (d’un 24,2%) que als exte-riors (d’un 6,4%). La part de la facturaciódeguda a les exportacions va passar, així,de representar el 60% el 2007 a suposar el65% el 2008. Si es té en consideració nomésles vendes de vehicles, deixant de bandaels recanvis i altres vendes, la facturacióascendí a pocmés de 4.000milions d’euros–amb un descens d’un 15,5% respecte del’any anterior–, dels quals el 27,8% s’ex-plicaren pel mercat interior –enfront del35,5% del 2007– i la resta per les vendesrealitzades a l’estranger, amb disminucionsrespecte del 2007 d’un 31,8% i d’un 6,5%,respectivament. A banda de la reducciódels ingressos per vendes, això és l’importnet de la xifra de negoci, l’increment de lesdespeses comercials destinades a enfortirla marca en un entorn de màxima com-petència i l’evolució negativa dels tipusde canvi amb la lliura i el dòlar, va fer queel 2008 es registressin unes pèrdues ope-ratives de 141,2 milions d’euros, cosa quecontrastà amb els guanys de 44 milionsdel 2007. Això podria haver estat pitjor sino s’hagués portat a terme un sanejamentdels estocs de la xarxa de concessionarisde la marca, encaminat a reduir les des-peses resultants, a més de fusionar en unamateixa societat –Seat Motor España, SA–les concessions propietat de la companyiaa Espanya, per tal d’aprofitar sinergies. Enaquesta línia, també va ser important lareducció de despeses a partir de la intro-ducció de mesures d’eficiència productiva,comercial i de materials. Malgrat les pèr-dues operatives de 141,2 milions d’euros,l’empresa va obtenir beneficis l’exercici2008, que van ser de 44,4 milions d’euros(beneficis després d’impostos), una quar-ta part, aproximadament, dels del 2007.Aquest resultat s’explicà gràcies als divi-dends de les empreses participades perSeat de 149,1 milions d’euros –procedentsde VW Navarra, dedicada a la producció ide Volkswagen-Audi España, dedicada a ladistribució i comercialització–, així com a

Figura 96. Producció de vehicles de SEAT. 2005-2008En unitats

Marca SEAT

Planta Martorell

340.000

400.000

410.000

420.000

430.000

360.000

370.000

350.000

380.000

390.000

2005 2007 20082006

Font: Informe Anual de Seat.

Taula 68. Evolució de la producció de vehicles Seat a Catalunya per models. 2007-2008Unitats (1)

Models 2008 2007 Variació 07/08 en % % s/ total 2008

Seat Ibiza 192.470 172.206 11,8 52,0

Seat Córdoba 20.439 29.747 –31,3 5,5

Seat Altea 18.912 26.736 –29,3 5,1

Seat Altea XL 32.769 39.608 –17,3 8,8

Seat Altea Freetrack 3.089 5.033 –38,6 0,8

Seat León 96.761 120.630 –19,8 26,1

Seat Toledo 5.484 4.744 15,6 1,5

Seat Exeo 369 0 nc 0,1

Total 370.293 398.704 –7,1 100,0

(1) Els anys 2008 i 2007 la fàbrica del grupVolkswagen a Palmela a Portugal va construir un total de 10.282 i 14.242 unitats,respectivament, del model Seat Alhambra.Font: Informe Anual de Seat.


altres ingresos extraordinaris, com l’importobtingut per la venda d’uns terrenys a laZona Franca (21,4 milions d’euros) i elsimpostos retornats (43,5 milions d’euros).

Les despeses en matèria de recerca idesenvolupament (R+D), nous productes,equips de producció i millora de processosvan augmentar el 2008 un 10,7%, assolintla quantitat rècord de 558 milions d’euros.D’aquests, un total de 478,4milions d’eurosvan correspondre a inversions, cosa querepresentà un increment respecte de l’anyprecedent d’un 19,5%, similar a l’augmentdel 2007. En aquest aspecte, destaquen lesinversiones realitzades en els nous modelsde la marca, com la nova versió de l’Ibiza,amb les seves diferentes variants de tres icinc portes, que es començà a comercialit-zar en el mes de maig del 2008 –d’un totalde 515 milions d’euros– i, sobretot, del nouExeo, posat a la venda la primavera del 2009,que és una berlina desenvolupada i fabrica-da íntegrament a Martorell i que permetràa Seat tornar a competir en el segmentD del mercat europeu. La seva fabricacióva suposar un esforç inversor important–d’uns 200 milions d’euros–, amb l’amplia-ció del taller de planxisteria i el desen-volupament en aquestes instal·lacionsd’una nova distribució orientada a la pro-

ductivitat. En el mes de juliol del 2009, aixímateix, es posarà a la venda la versió fami-liar d’aquest model (Exeo ST). D’altra banda,es va continuar treballant en la gammaEcomotive, amb millores en motors, caixesde canvi, aerodinàmica i pes, que perme-ten disminuir en granmesura les emissionscontaminants de CO

2, de tal manera que

ja existeixen les versions Ecomotive per alsdos models més importants de la marca,l’Ibiza (emissions de 98 gr/km) i el León(119 gr/km, cosa que fa que quedi exemp-te de l’impost de matriculació a Espanya),així com per a l’Alhambra (el monovolumque menys CO

2emet a l’atmosfera, 159

gr/km). Finalment, es pot indicar que enel primer aniversari de funcionament dela “Càtedra Seat de Gestió de la Innova-ció i el Desenvolupament Sostenible al’Automoció” es van contractar 35 becaris,es va participar en nombrosos projectesd’investigació –sis de final de carrera i dosde doctorat–, va sortir la primera promociód’alumnes formats en l’aplicació de dis-seny i desenvolupament industrial “Catiav5 per a Automoció” –impartida a l’EscolaTècnica Superior d’Enginyers Industrialsde Barcelona (ETSEIB), i es va participar enprogrames educatius– com el Diplomad’Automoció de la ETSEIB (Barcelona) i dela ETSEIT (Terrassa). Al Centre Tècnic de

Seat hi treballen 970 enginyers altamentqualificats i integra el Seat Design Center,un dels centres més moderns del món enel sector de l’automoció que dóna feina auns 100 dissenyadors.

La plantilla de Seat el 31 de desembredel 2008 ascendia a 10.697 persones, delsquals pràcticament el 88% treballaven aMartorell i la resta a la Zona Franca i altrescentres. Respecte del 2007 hi va haver unareducció de la plantilla d’un 3,4% (prop de400 persones menys). A la fàbrica de Mar-torell hi treballaven 6.713 operaris a finalsdel 2008 i a la de Zona Franca 1.161 perso-nes més, estant la resta d’efectius ocupatsen tasques administratives (2.386 personesa Martorell i 108 persones a la Zona Fran-ca), al centre de recanvis de Martorell (306treballadors) i en altres centres pertanyentsa Seat (23 efectius). A banda d’aquestaplantilla bàsica, cal destacar que a les aca-balles del 2008 encara estaven en situacióde jubilació parcial 1.878 treballadors deSeat. Val a dir que des del 2005 la plantillabàsica de la companyia ha disminuït enunes 2.000 persones, bona part com aconseqüència del pla de reestructuració2007-2009, l’objectiu del qual era reduir enun 10% la plantilla de Seat amb mesuresno traumàtiques, com ara prejubilacionsdels treballadors de 58 i més anys, baixesincentivades o excedències. El pla volun-tari de reducció de plantilla va ser un èxitimmediat, i ja abans del 2009 van deixar lacompanyia prop de 1.600 efectius.

A causa de la crisi econòmica, la caigudade les vendes, l’acumulació d’estocs sensevendre als concessionaris i les perspectivesnegatives de cara al 2009, Seat va haverde pactar dos expedients de regulaciód’ocupació (ERO) a partir de la segona partdel 2008. Aquests ERO van ser de caràctertemporal o de suspensió de contractes. Elprimer d’ells afectava de manera rotatòriaun màxim de 4.500 treballadors entre elsmesos de novembre del 2008 i de juny del2009, i el segon a un màxim de 5.300 ope-raris entre el febrer i el juny del 2009, cosa

Taula 69. Evolució de les vendes de vehicles nous Seat a la xarxa per models. 2007-2008Unitats (1)

Models 2008 2007 Variació 07/08 en % % s/ total 2008

Seat Ibiza 188.232 170.759 10,2 50,9

Seat Córdoba 19.531 29.726 –34,3 5,3

Seat Altea 17.747 26.844 –33,9 4,8

Seat Altea XL 31.925 38.970 –18,1 8,6

Seat Altea Freetrack 2.982 4.749 –37,2 0,8

Seat León 94.180 118.392 –20,5 25,5

Seat Toledo 4.820 5.444 –11,5 1,3

Seat Alhambra 10.040 13.836 –27,4 2,7

Total 369.457 408.720 –9,6 100,0

(1) Els anys 2008 i 2007 no inclouen 4.580 i 2.647 vehicles usats, respectivament.Font: Informe Anual de Seat.

Figura 97. Ingressos per vendes. 2005-2008En milions d’euros

0

1.000

3.000

2.000

4.000

5.000

6.000

2005 2006 2007 2008

Vendes al mercat exterior

Vendes al mercat

Vendes totals

Font: Informe Anual de Seat.


que significà aturar les línies de producciódels diferentsmodels durant un conjunt dedies (29 dies per a la línia 1 de l’Ibiza, 23 diesper a la línia 2 de l’Altea, León i Toledo, i 7dies per a línia 3 de l’Exeo).

A l’apartat del medi ambient, i a banda dela gamma Ecomotive, també cal destacarels esforços que es van realitzar al CentreTècnic de Seat per desenvolupar un modelhíbrid d’electricitat i combustible com aprimer pas per al desenvolupament d’unmodel totalment elèctric. El primer pro-totipus, el León Twin Drive Ecomotive, vaser presentat al llarg del 2008. En el campde la mobilitat sostenible, d’altra banda,s’ha de destacar que durant el 2008 es vainaugurar la nova connexió ferroviària quepermetrà l’expedició d’uns 80.000 vehiclesl’any des de la fàbrica de Martorell fins alPort de Barcelona. Aquesta actuació per-metrà l’eliminació de la circulació per car-retera d’uns 25.000 camions anuals, la qualcosa suposarà evitar l’emissió anual de 700tones de diòxid de carboni. A més, tambéva començar a funcionar l’enllaç per ferro-carril entre les factories de Seat a Martorelli a Zona Franca, per al subministrament depeces i conjunts, cosa que evitarà uns altres32.000 trajectes anuals en camió i l’emissiód’unes 900 tones de diòxid de carboni al’atmosfera. Finalment, Renfe, Comsa i Fer-rocarrils de la Generalitat de Catalunya vancrear el juny del 2008 la societat Cargome-tro per a transportar contenidors de pecesi components des del Port de Barcelonaa la planta de Seat a Martorell. En aquest

apartat dedicat al medi ambient es pot feresment, també, que en la seva aposta permillorar l’eficiència energètica i incorporarenergies renovables, Seat va instal·lar el2008 panells fotovoltaics a la coberta del’edifici corporatiu de Martorell, amb unapotència de 35 kw, per al consum en la prò-pia fàbrica. Aquestamesura forma part d’unobjectiu més ampli pel qual s’instal·laranplaques solars en les teulades de tota laseva planta de producció (272.000 m2) –elsquatre tallers de muntatge i les campes dedistribució en les que s’emmagatzemen elsvehicles produïts. A més s’espera ampliaraquestes mesures al Centre Tècnic o alsdiferents pàrquings per als treballadors dela companyia. Així, el complex es conver-tirà en una de les majors plantes solars delmón, amb una potència de 8,5 Mb i perme-trà reduir l’emissió d’11.700 tones de diòxidde carboni a l’atmosfera.

Dins del sector de vehicles de passatgersl’any 2008 es pot destacar, també, quel’empresa IFR Automotive va presentar elseu model de cotxe esportiu Aspid, queestarà disponible en dues versions –Sport,per 95.000 euros i amb 270 CV de potència,i Supersport, per 135.00 euros i amb 400 CV.Per a la seva fabricació es van ocupar 16persones durant cinc anys, i si es produeixla demanda calculada –de 50 unitats enel segon semestre del 2009– es preveudonar feina a 200 persones més, amb unainversió estimada d’entre 15 i 20 milionsd’euros. Entre les característiques mésdestacades d’aquest model sobresurten

importants innovacions tecnològiquesque li han permès assolir les mateixesprestacions esportives que models de lacompetència –però amb pes molt infe-rior (698 quilos)–, millorar els nivells depol·lució emesos, i, a més, un consum decombustible que serà tres vegades menorque altres vehicles similars, gràcies, també,a una estructura d’alumini i carboni.

Finalment, l’empresa Tramontana va sernotícia el 2008 perquè va aconseguir lliu-rar les seves primeres unitats a clientsd’Abu Dhabi i d’Àrabia Saudí. Així mateix,comptava amb comandes en ferm de dife-rents clients d’Alemanya, Suïssa, Anglaterrai Rússia. En total, al principi del 2009 haviaaconseguit vendre entorn de la desenad’unitats. A més, durant el 2008 va inaugu-rar la remodelació que portà a terme a laseva fàbrica de Palau de Santa Eulàlia, en laqual es van fer noves oficines i un nou cen-tre tècnic, en una instal·lació que compta,en total, amb un miler de metres qua-drats i on treballen 14 persones, la majoriaenginyers, tot i que s’espera que siguinuna trentena el 2010. Al principi del 2009l’empresa va presentar una nova versió delseu model, denominada R edition de 720CV de potència, amb dos motors, fabricattotalment amb fibra de carboni i amb lesdarreres novetats tecnològiques a bord.Pel que fa a les diferències d’aquesta versiórespecte de l’anterior model, ressalten unmenor pes i un xassís molt més aerodinà-mic. La idea és produir una dotzena d’uni-tats anuals d’aquesta nova versió.

Figura 98. Plantilla de Seat. 2005-2008

0

4.000

2.000

8.000

6.000

10.000

12.000

14.000

2005 2006 2007 2008

Zona Francai altres centres

Martorell

Plantilla bàsicaa 31 de desembre

Nota: Al gràfic no es contemplen els integrants de la plantilla en situació de jubilació parcial (3.638 persones el 2005, 3.490 persones el 2006, 2.861 persones el 2007 i 1.878 persones el2008). S’exclou, així mateix, el personal ocupat al Centre Tècnic de Seat.Font: Informe Anual de Seat.


3.20. Vehicles comercials i industrials,autobusos i autocarsL’any 2008 va ser molt negatiu per al sector dels vehicles comercials i industrials,autobusos i autocars. Les matriculacions a Espanya van caure un 37,9% i a Catalunyaun 41,8%. La producció i les exportacions estatals també es van reduir, tot i que enmenor proporció (un 9,1% i un 5,2%, respectivament). Per segments, la pitjor con-juntura es va donar en els vehicles comercials, en termes de matriculacions, i en elsvehicles industrials pel que fa a la producció i les exportacions. Nissan Motor Ibérica,l’empresamés important del sector a Catalunya, va passar per un any difícil, amb unareducció de la producció d’un 29,7% a la fàbrica de la Zona Franca.


Producció –

Ocupació –

Preus –

Exportacions –

Importacions –

Trets del sector

El sector es divideix en dues grans bran-ques d’activitat clarament diferenciades. Enprimer lloc, els vehicles comercials i indus-trials, destinats a l’activitat productiva engeneral i, més concretament, al transportde mercaderies. La diferència fonamentalentre els vehicles comercials i els vehiclesindustrials és la seva capacitat, atès que

aquells tenen una capacitat inferior a les3,5 tones, mentre que aquests la tenensuperior a aquest límit, sent el subgrupmajoritari el compost pels camions de 16i més tones. La segona branca corresponals autobusos, autocars i microbusos, des-tinats al transport col·lectiu de passatgers.En aquest cas, la diferència fonamental ésla capacitat del nombre de viatgers, la lon-gitud o la distància que es recorre.

En el cas dels vehicles comercials i indus-trials, la seva demanda, com a béns d’in-versió, està fortament vinculada al con-junt de l’activitat industrial i comercial,per la qual cosa és força depenent de lesexpectatives sobre l’evolució econòmicageneral i de les condicions de finan-çament per a la seva adquisició. Per laseva banda, la demanda d’autobusos iautocars està condicionada, fonamental-ment, per l’evolució de les inversionspúbliques (administracions territorials iempreses públiques) i, molt menys, perles comandes del sector privat (empresesde transport). Una part important de lademanda es correspon amb actuacionsde renovació que presenten, per tant, unacusat component cíclic.

Igual que en el cas dels vehicles de passat-gers, en el sector dels vehicles comercials iindustrials, autobusos i autocars s’estandonant pel costat de la producció proces-sos característics de simplificació de la fabri-cació i de recurs creixent a la subcontracta-ció de lamajor part de les fases productives,de globalització de l’activitat i de concen-tració empresarial, amb fusions i adquisi-cions entre les principals companyies.


Internacional

Durant l’any 2008 el total de matricula-cions de vehicles comercials i industri-als, autobusos i autocars al territori de laUE-27 (sense Malta i Xipre) més els païsosde l’EFTA (Suïssa, Noruega i Islàndia) vaascendir a 2,47 milions d’unitats, cosa quesignifica un descens d’un 9%, caigudasuperior a l’experimentada pel sector delsvehicles de passatgers (un 7,9%). Aquestava ser la davallada més intensa patida perla branca des del 1993 i va ser a causa,principalment, del progressiu deteriora-ment en l’evolució del mercat durant elsegon semestre de l’exercici, que aca-bà amb contraccions en els mesos denovembre i desembre entorn al 25-30%.A Europa Occidental (UE-15 i EFTA) lacaiguda va ser d’un 10%, mentre que elsnous membres comunitaris procedentsde l’est d’Europa van experimentar pràc-ticament un estancament de les vendes(el 2008 van matricular-se 75 unitats mésque el 2007). A dotze països es van regis-trar ascensos, entre els quals destacarenAlemanya i França, mentre que Espanya vaser el tercer país amb la major caiguda per-centual, només superat per Islàndia i Dina-marca. La Gran Bretanya i Itàlia –juntamentamb Alemanya i França, els que tenen mésvolum de vendes en aquest sector– vanpatir, també, sengles descensos de matri-culacions. La quota de mercat d’Espanya,d’un 8,1%, va ser superada l’any 2008 perla que representaren el conjunt de mercatscomunitaris de l’est d’Europa (10,4%).

Classificació del sector de vehicles comercialsi industrials, autobusos i autocars

Vehicles comercials i industrials. Són vehicles destinats a l’activitat productiva engeneral i, més concretament, al transport de mercaderies, amb una àmplia capaci-tat, cas dels vehicles industrials, o amb una capacitat lleugera o mitjana en el casdels vehicles comercials. Són, per tant, béns d’inversió.

•Vehicles comercials. Es poden distingir, segons les estadístiques espanyoles,els segments dels vehicles comercials lleugers (compost pels derivats de turis-me, els pick up i les furgonetes, els seus principals components) i el segment defurgons i camions de xassís lleuger. En tots els casos la capacitat és de menys de3,5 tones.

•Vehicles industrials. Tenen una capacitat de més de 3,5 tones i es distingeix entreels vehicles industrials lleugers (de 3,5 a 6 tones), mitjans (de 6 a 16 tones), i, els mésimportants, pesants (de 16 i més tones) –que poden ser o bé pesants rígids o bécamions tractors (articulats).

Autobusos i autocars. Són vehicles destinats a l’activitat productiva en generali, més concretament, al transport d’un nombre elevat de persones. Hi ha dife-rents tipus:

•Microbusos. Vehicles de més de 9 places –en general de 9 a 22 places–, amb unpes màxim autoritzat inferior a 6 tones, generalment derivats de furgons transfor-mats i adaptats per al transport de viatgers.

•Autobusos. Vehicles de transport urbà, convencionals (de 12metres), articulats (18metres) o midibusos (de 8 a 10 metres), entre els quals hi ha inclosos els suburbanso de rodalies.

•Autocars. Vehicles interurbans de 12 a 15 metres, destinats al transport de pas-satgers a llargues distàncies, i, per això, disposen d’uns majors equipaments queels anteriors.



Tradicionalment, el Principat ha ocupat una posició capdavan-tera en el sector de vehicles comercials i industrials, autobusos iautocars en l’àmbit estatal. La fabricació es va iniciar en la dèca-da dels anys quaranta del segle passat, gràcies a la companyiapública Empresa Nacional de Autocamiones (ENASA-Pegaso)–successora de la Hispano Suiza creada l’any 1904–, a la qual esvan afegir, més tard, Nissan Motor Ibérica i Mercedes-Benz.

A Catalunya no es fabrica la gamma completa de vehicles comer-cials i industrials, autobusos i autocars. La principal mancança ésla construcció de vehicles industrials (camions). L’empresa mésimportant d’aquest sector a Catalunya és la japonesa NissanMotor, participada des de l’any 1999 per Renault. Nissan comptaa Espanya amb diverses filials que desenvolupen activitats deproducció, distribució, logística i recerca i desenvolupament.Fabrica vehicles tot terreny i vehicles comercials a la planta de laZona Franca de Barcelona –i des de mitjan 2006 també motors–i disposa d’una factoria d’estampació a Montcada i Reixac, quesubministra els elements exteriors de la carrosseria. Tambété centres de producció a Àvila (vehicles industrials), Navarra(bolquets) i Cantàbria (foneria). A Catalunya el grup concentrala majoria de la seva activitat productiva estatal i una bona partdels vehicles i models que generen la proporció més importantde la seva facturació. Nissan Motor és una de les empreses mésimportants per volum de negoci de tot Catalunya i hi està instal-lada des del gener de l’any 1980.

Una segona firma a destacar dins el sector és Irisbus, creada el1999 per Iveco –divisió pertanyent al grup italià Fiat– i Renault,i propietat actualment de la primera. Fabrica autobusos per altransport urbà i interurbà a les seves instal·lacions de la Zona Fran-ca de Barcelona. Aquestes són les que tenia Iveco-Pegaso –herevade l’antiga ENASA– a Catalunya per a la construcció d’autobusos.

Igualment, en el sector es pot fer esment d’altres empreseslocalitzades a Catalunya, com Ausa, ubicada a Manresa i fundadal’any 1956, que està especialitzada en la fabricació de bolquets odúmpers i que, també, es dedica a altres línies de producte, comels carretons elevadors o els vehicles multiserveis. Així mateix, s’had’apuntar l’existència al Principat d’un clúster d’empreses carrosse-res ubicat a Arbúcies. Hi operen una trentena de firmes, amb mésde 1.000 treballadors i són responsables de la carrosseria d’un decada quatre autobusos, autocars i microbusos produïts a Espanya,a més d’exportar una gran part de la producció que realitzen.Algunes de les companyies que hi operen venen, fins i tot, al mer-cat algunes unitats del producte totalment acabat. Dins d’aquestclúster es pot esmentar Ayats, Beulas, Noge o Indcar.

Finalment, cal recordar que la fàbrica que tenia Mercedes-Benz,propietat del grup alemany Daimler, a Sant Andreu de Barcelona,i que estava dedicada principalment a la fabricació de parts icomponents per a les furgonetes i monovolums que es fabriquena Vitòria, va ser tancada l’any 2007. La construcció de componentses va externalitzar a una joint-venture entre Daimler i Estampa-ciones Sabadell –MEM: Montajes y Estampaciones Metálicas– i,concretament, a la fàbrica d’aquesta localitzada a Esparreguera,que va començar a funcionar el 2008, donant feina a uns 260treballadors del 420 efectius que hi havia a Sant Andreu.

Taula 70. Pes específic del sector de fabricació de vehicles comercialsi industrials, autobusos i autocars. 2007-2008

Facturació del sector / PIB total català 0,9%

Ocupació del sector / Ocupació industrial 0,6%



Font: Institut d’Estadística de Catalunya, SABI, ANFAC i elaboració pròpia.

D’altra banda, el grup automobilísticque més matriculacions va aconseguiren aquest sector en el territori europeu1

durant el 2008 va ser el francès PSA Peu-geot-Citroën, amb el 16,2% de la quotade mercat, seguit de l’italià Fiat. Tots dosvan experimentar un descens de vendesinferior al del conjunt del mercat europeu.Renault, Daimler, Ford i Volkswagen elsseguiren. Per marques, les sis amb mésvendes el 2008 van ser Renault (13,3%de quota de mercat i un descens enles matriculacions d’un 9,9%), Mercedes(10,9% i caiguda d’un 3,1%), Ford (9,7%i retrocés d’un 14,5%), Fiat (9,6% i dava-llada d’un 4,2%), Volkswagen (8,7% i dis-minució d’un 5,1%) i, finalment, Citroën(amb una quota de mercat del 8,4% i unareducció d’un 6,3%).

Pel que fa a la producció, el total d’uni-tats construïdes al territori de la UE-27va quedar en 2,48 milions d’unitats, cosa

1 En aquest capítol quan el text es refereix al territorieuropeu o a Europa es fa referència sempre als païsosde la UE-27, sense Malta i Xipre, més els països de l’EFTA(Suïssa, Noruega i Islàndia). Europa Occidental seria elterritori de la UE-15 i de l’EFTA, i Europa de l’Est els nouspaïsos comunitaris a partir de les ampliacions del 2004 idel 2007, sense considerar Malta i Xipre.

que implicà un descens de gairebé un 5%respecte del 2007. El nombre de vehiclesfabricats per la UE-15 –2,33 milions d’uni-tats– van patir un descens més pronunciat,d’un 5,9%, mentre que la producció delsnous països comunitaris es va incrementarmés d’un 10%. Espanya i Alemanya, peraquest ordre, van ser els dos únics països dela Unió Europea que van construir més demig milió d’unitats de vehicles comercialsi industrials, autobusos i autocars durant el2008. Respecte del 2007, es pot apuntar quementre que Alemanya experimentà un aug-ment de la producció, Espanya va patir unadisminució prou substancial. França –ambpoc més de 423.000 unitats– i Itàlia –ambuna mica menys de 365.000 vehicles– essituaren en tercera i quarta posició segonsvolum, registrant descensos en relació al2007 d’un 9% i d’un 2,4%, respectivament.Per la seva part, la Gran Bretanya, cinquèfabricant amb poc més de 200.000 uni-tats produïdes, experimentà una davalladadurant el 2008 d’un 5,9%.

Espanya i Catalunya

Les matriculacions de vehicles comercials iindustrials, autobusos i autocars a Espanyava ascendir el 2008 a 201.367 unitats, laqual cosa implicà una davallada d’un 37,9%

i perdre més de 123.000 unitats venudesd’un any a un altre. Aquesta reducció va serencara superior a la del sector de vehiclesturisme i tot terreny (28,1%). La restricciódel crèdit, l’augment de l’atur –i la conse-qüent davallada del consum– i la incertesadavant del futur expliquen l’evolució tannegativa de la branca, que aproximaria latendència de la inversió en béns d’equipa-ment. El subsector més important quan-titativament i el que pitjor conjuntura vaatravessar fou el dels vehicles comercials,molt lligat a l’activitat de les petites i mit-janes empreses i dels autònoms. Segonsmarques, les que més matriculacions vanrealitzar durant el 2008 a Espanya van serles franceses Renault (quota de mercat del16,5%) i Citroën i Peugeot –pertanyentsal grup PSA– (amb quotes respectives del14% i 10,5%). Ford (9,7%) i Mercedes (8,1%)se situaren en quarta i cinquena posició,respectivament. De les cinc marques ante-riorment esmentades, només Ford i Citroënvan experimentar el 2008 disminucions deles vendes superiors a les del conjunt delmercat, la qual cosa els va fer perdre partici-pació en el mercat respecte del 2007.

La producció i les exportacions, tot ipresentar una evolució també negativa,no van experimentar unes reduccions per-


centuals tan elevades com les matricula-cions. Així, el total de vehicles produïts pelsector va ascendir a 527.783 unitats, ambun descens d’un 9,1% respecte del 2007,mentre que s’exportaren 461.183 unitats,un 5,2% menys que l’exercici precedent.La ràtio entre exportacions i produccióquedà en el 87,4%, prop de quatre puntspercentuals per sobre del 2007, atès l’evo-lució tan negativa d’Espanya, pitjor que lad’Europa, les empreses del territori estatalvan haver de fer un esforç importat percol·locar els seus productes a l’estranger.Pel que fa a les xifres de producció, l’únicsubsector que va registrar una variaciópositiva el 2008 va ser el dels vehiclesindustrials pesants, cosa que no va poderevitar que la reducció més elevada dela branca tingués lloc en el conjunt delsvehicles industrials. Per la seva part, enel cas de les exportacions es van experi-mentar davallades en tots els casos, espe-cialment significatives en els camions detot tipus.

La fàbrica de Citroën a Vigo va ser la res-ponsable de la major part de la producciói de les exportacions espanyoles d’aquestsector. L’any 2008 el 45% de les unitatsfabricades i el 47% dels vehicles exportatsa l’Estat van sortir de la factoria gallega,especialitzada en vehicles comercials. Lafàbrica de Mercedes-Benz a Vitòria foula segona més important en volum deproducció i vendes a l’exterior i l’únicaque pogué incrementar les seves xifresrespecte del 2007, gràcies a la produccióde la furgoneta Vito. En sentit contrari, l’anyva ser especialment dur per a la plantade Nissan Motor Ibérica a Barcelona, ambdescensos de la producció (–19,7%) i de lesexportacions (–28,7%).

L’any 2008 els preus dels vehicles indus-trials, comercials, autobusos i autocars vanregistrar un descens de prop d’un 3%,cosa que contrastà amb l’increment, tot ique feble, de l’índex de preus al consum(d’un 1,4%). La crisi econòmica i financerainternacional va suposar una reducció dela demanda d’aquest tipus de vehicles,

Taula 71. Matriculacions de vehicles comercials i industrials, autobusos i autocars a la UE-27 i EFTAsegons països. 2008

País Unitats 2008 Variació 08/07 (%) Quota de mercat (%)

Àustria 42.303 1,9 1,7

Bèlgica 81.133 –0,7 3,3

Dinamarca 41.041 –38,6 1,7

Finlàndia 21.632 –2,5 0,9

França 523.431 0,8 21,2

Alemanya 335.566 0,4 13,6

Grècia 25.570 –5,8 1,0

Irlanda 34.017 –32,0 1,4

Itàlia 261.328 –7,6 10,6

Luxemburg 6.046 13,8 0,2

Països Baixos 103.814 6,7 4,2

Portugal 61.565 –17,7 2,5

Espanya 201.367 –37,9 8,1

Suècia 47.477 –8,6 1,9

Gran Bretanya 353.463 –10,7 14,3

UE-15 2.139.753 –9,9 86,5

Islàndia 1.546 –54,0 0,1

Noruega 42.630 –19,6 1,7

Suïssa 32.827 6,9 1,3

EFTA 77.003 –11,6 3,1

UE-15 + EFTA 2.216.756 –10,0 89,6

Bulgària 11.539 7,9 0,5

Rep. Txeca 33.091 1,6 1,3

Estònia 4.527 –31,1 0,2

Hongria 21.557 –1,7 0,9

Letònia 4.307 –37,8 0,2

Lituània 6.896 –27,3 0,3

Polònia 81.371 3,0 3,3

Romania 53.606 4,7 2,2

Eslovàquia 30.431 3,5 1,2

Eslovènia 10.163 5,0 0,4

Nous membres de la Unió Europea 257.488 0,0 10,4

Total UE-27 2.397.241 –8,9 96,9

Total UE-27+EFTA 2.474.244 –9,0 100,0


Figura 99. Els sis grups empresarials ambmés vendes en el sector de vehicles comercials i industrials, autobusos i autocars a la UE-27 i països de l’EFTA. 2008Percentatges

Variació respectede l’any anterior

Quota de mercat

VolkswagenFordDaimlerRenaultPSA

–15

–10

–5

0

5

10

15

20

Fiat



utilitzats en bona part per autònoms, undels col·lectius més castigat per la crisi. Perla seva banda, l’ocupació va disminuir, talcom passà amb el sector de fabricació devehicles de passatgers, i es van realitzarnombrosos expedients de regulació d’ocu-pació, la majoria d’ells de caire temporal, ésa dir, de suspensió de contractes.

A Catalunya, el descens en les matricula-cions dels vehicles comercials i industrials,autobusos i autocars durant el 2008 va serd’un 41,8%, més accentuat que el del con-junt espanyol, la qual cosa suposà que laquota de mercat catalana baixés del 14,8%del 2007 al 13,9% del 2008 (el volum totald’unitats matriculades a Catalunya fou de

27.942). La davallada del Principat va ser,també, superior a l’experimentada pelmercat de vehicles de passatgers a Cata-lunya, de poc més del 30%. La Comunitatde Madrid, regió líder de vendes (53.312unitats venudes el 2008) va experimentarel 2008 un descens d’un 27,5%, mentreque Andalusia (quota de mercat del 12,2%)i la Comunitat Valenciana (9,5%) van patir,igual que Catalunya, reduccions properesal 42%. Cap regió espanyola va registrar unincrement de les matriculacions durant el2008, sent el descens menys acusat el rela-tiu a Ceuta i Melilla (7,3%). D’altra banda, lacaiguda percentual més important va tenirlloc a Canàries (52,5%).

• Subsector dels vehicles comercials

Internacional

Dins del sector de vehicles comercials iindustrials, autobusos i autocars, el sub-sector més important quantitativamentamb escreix és el de vehicles comercials.Per exemple, suposa el 80% del total de lesmatriculacions que es van realitzar l’any2008 en el territori europeu. El 2008 lesvendes del subsector a Europa foren deprop de 2 milions d’unitats, és a dir, un10,6%menys que l’exercici precedent, des-près d’haver crescut entorn al 5% el 2007.A Europa Occidental es va produir unareducció de les matriculacions d’un 11,8%,mentre que als països de l’est d’Europa esva registrar un augment d’un 3,1%. El paísamb més vendes en aquest subsector vaser França, amb gairebé 460.000 unitats,que experimentà un descens de tan solstres dècimes respecte del 2007. Gran Bre-tanya, el segonmàxim venedor de vehiclescomercials a Europa, en canvi, va patir el2008 una davallada d’un 13,8% (287.158unitats), mentre que, seguidament, essituaren pràcticament empatats Alemanyai Itàlia (quotes de mercat d’un 11,2% entots dos casos). Mentre que el país ger-mànic va experimentar el 2008 una evolu-ció positiva de les matriculacions (pujadade vuit dècimes), Itàlia va registrar unacaiguda d’un 8,4%. Espanya, cinquè paísamb més vendes a Europa, va ser el que,juntament amb Dinamarca, va presentar

Taula 72. Producció del sector vehicles comercials i industrials, autobusos i autocars a Espanya. 2008

2008 Quota de mercat (%) Variació 08/07 (%)

Renault España. Fàbrica de Palència 7.300 1,4 –9,6

General Motors España-Opel: Figueruelas (Saragossa) 57.006 10,8 –7,2

Peugeot Citroën Automóviles España. Fàbrica de Vigo 237.019 44,9 –4,9

Mercedes-Benz España: Vitòria (Àlaba) 80.488 15,3 3,7


Barcelona 69.445 13,2 –19,7

Àvila 21.428 4,1 –28,6

Iveco España 55.097 10,4 –16,4

Valladolid 30.789 5,8 –23,7

Madrid 22.924 4,3 –4,5

Barcelona (IRISBUS) 1.384 0,3 –10,5

Total producció 527.783 100,0 –9,1


Taula 73. Exportacions de vehicles comercials i industrials, autobusos i autocars a Espanya segons fàbriques. 2008

2008 Quota de mercat (%) Variació 08/07 (%)

Renault España. Fàbrica de Palència (1) 59.429 12,9 –12,9

General Motors España-Opel: Figueruelas (Saragossa) 52.833 11,5 –3,7

Peugeot Citroën Automóviles España. Fàbrica de Vigo 216.767 47,0 –1,5

Mercedes-Benz España: Vitòria (Àlaba) 74.125 16,1 7,4


Barcelona 6.519 1,4 –28,7

Àvila 12.609 2,7 –29,0

Iveco España 38.901 8,4 –18,3

Valladolid 26.934 5,8 –12,5

Madrid 11.040 2,4 –29,8

Barcelona (IRISBUS) 927 0,2 –15,4

Total exportació 461.183 100,0 –5,2

(1) S’inclouen les unitats exportades dels furgons Traffic, produïts per Nissan Motor Ibérica a Barcelona.Font: Asociación Española de Fabricantes de Automóviles y Camiones (ANFAC).

Figura 100. Distribució de la producció dels vehicles comercials al territori de la UE-27. 2008

5,6%4,2%

19,6%

Itàlia

Alemanya

França

Altres

Polònia

Regne Unit

Espanya

9,8%

13,8%

29,3%

17,7%



la major davallada de les matriculacions enaquest subsector durant l’any 2008 de totsels països de la UE-15 (entorn del 40%). Elgrup líder de vendes en aquest subsectora Europa el 2008 va ser el francès PSAPeugeot-Citroën, amb una quota de mer-cat del 20%, més d’un punt per sobre de ladel 2007, en disminuir menys el seu volumde vendes que el del conjunt del mercateuropeu. A distància el van seguir els grupsFiat (15,2%) i Renault (14,8%). Mentre queel primer també incrementà lleugeramentla seva quota de mercat respecte del 2007,Renault la va mantenir. Ford i Volkswagenvan ser els altres dos grups amb més ven-des dins del subsector (quotes respectivesdel 12,2% i del 11,4%).

L’any 2008 la conjuntura també va sernegativa per a la producció, de tal maneraque el nombre de vehicles comercialsconstruïts va descendir un 7,3% a la UE-27(1,77 milions d’unitats). Si es distingeixentre la UE-15, per un cantó, i els nousmembres, per l’altre, es pot apuntar quel’evolució fou oposada. Així, els primers vanpatir una davallada de la producció d’un8,5%, mentre que els segons van registrarun increment d’un 11,2%. Espanya tornà aser un any més el país amb major volumd’unitats fabricades de vehicles comercialsel 2008, i va estar seguit en segona posi-ció per França –amb menys de 350.000unitats i un descens d’un 11,2%– i entercer lloc per Itàlia –315.000 unitats i undescens d’un 1,8%). Alemanya i la GranBretanya completaren, per aquest ordre,les cinc primeres posicions quant a païsoseuropeus amb més producció de vehiclescomercials el 2008.

Espanya i Catalunya

En el subsector de vehicles comercials, elmés important quantitativament, la cai-guda de les matriculacions en el conjuntd’Espanya va ser el 2008 d’un 39,8%, asso-lint-se un global de vendes de 165.623 uni-tats. Aquesta va ser la davallada percentualmés elevada de tota la història de l’auto-moció espanyola des que es tenen dadesestadístiques informatives. Dins d’aquestsubsector, l’apartat de vehicles comercialslleugers, composat pels derivats de turis-me, les furgonetes i els pick ups, va expe-rimentar un descens d’un 37,5% (91.229unitats venudes). Més en concret, l’àmbitque va registrar la pitjor conjuntura vaser el dels pick up, amb una disminuciód’un 50% (8.537 vehicles), mentre que lesmatriculacions dels derivats de turisme esreduí un 31,3% (5.206 unitats) i les furgo-netes, apartat més important en termesde volum, experimentaren una reducciód’un 36,2% (77.486 vehicles). Per la sevabanda, el segment de furgons va patiruna davallada de les matriculacions d’un42,3% (74.394 unitats). Igual que va ocórreramb els vehicles de passatgers, les reduc-cions en les vendes es van anar ampliant amesura que avançava l’exercici 2008, de tal

manera que si es pren la variació entre eldesembre del 2008 i el desembre del 2007el descens va ser superior al 60%. La marcalíder del mercat espanyol en matricula-cions de vehicles comercials va tornar a ser,igual que en anys anteriors, Citroën –ambuna quota del 17,1%, inferior a la de 2007–,seguida de Renault (16,9%) –que en expe-rimentar una caiguda de les vendes menorque la del conjunt del mercat va poderguanyar quota–, i, a distància, de Peugeot(12,8%) i Ford (11,8%).

La disminució de la producció de vehiclescomercials va ser menys intensa que la deles matriculacions, de tal manera que l’any2008 es van construir a Espanya un totalde 452.516 unitats, la qual cosa implicàun descens d’un 7%. L’apartat de vehi-cles comercials lleugers, en el que des-taquen les furgonetes, va experimentaruna reducció de la producció d’un 6,1%,amb poc més de 300.000 unitats, mentreque el retrocés en els furgons va ser d’un8,7% (una mica més de 150.000 unitats).La davallada produïda a les exportacionsva ser d’un 2,7%, amb 410.819 vehiclesvenuts a l’exterior. En aquest cas, la reduc-ció va ser molt similar per apartats –2,9%en els vehicles comercials lleugers i 2,3%en els furgons. La ràtio entre exportacionsi producció va quedar el 2008 en el 90,8%(91,9% en els vehicles comercials lleugersi 88,6% en els furgons), clarament superiora la del 2007.

Una mica més de la meitat de la produc-ció i de les exportacions espanyoles devehicles comercials va tenir per origen lafàbrica de Citroën a Vigo, que fabrica elsmodels Citroën Berlingo i Peugeot Partner.Respecte del 2007 aquesta va experimen-tar un descens de les unitats fabricades(4,9%) i de les unites venudes a l’estranger(-1,5%). A la planta de Citröen li van seguirla de Mercedes-Benz a Vitòria –on es fala furgoneta Vito–, la de Nissan MotorIbérica a Barcelona i la d’Opel (filial deGeneral Motors) a Saragossa –on es fabrical’Opel Combo. Les quotes respectivessobre la producció total van ser el 2008del 17,8%, 15,3% i 12,6%, amb reduccionsdels volums fabricats de gairebé un 20% aNissan Motor Ibérica, d’un 7,2% a Opel i, encanvi, un augment d’un 3,7% a Mercedes.Les dades pel que fa a les exportacionsvan ser molt similars. La resta d’unitatsproduïdes i exportades a l’Estat es localit-zaren a la fàbrica que Renault té a Palènciai la d’Iveco, filial de Fiat, a Valladolid.

Durant el 2008 es van matricular a Cata-lunya un total de 22.342 unitats de vehi-cles comercials, cosa que va representaruna caiguda d’un 44,4% respecte de l’anyprecedent, descens superior a l’experi-mentat pel conjunt d’Espanya. Això vafer que el Principat perdés quota de mer-cat dins de l’Estat, passant del 14,6% al13,5%. Pràcticament, tres de cada deuvehicles comercials venuts a Espanya el

2008 es van matricular a la Comunitat deMadrid (reducció d’un 27,6% en relació al2007), mentre que darrere de Catalunyase situaren Andalusia (quota d’un 11,6%)i la Comunitat Valenciana (9,2%), que vanpatir descensos de les vendes similarsal Principat. Les caigudes més elevadestingueren lloc a Canàries i Múrcia, ambdisminucions superiors al 50%.

• Subsector dels vehicles industrials

Internacional

Les matriculacions en el subsector delsvehicles industrials (camions de més de3,5 tones) al territori europeu van disminuirl’any 2008 un 1,8%. Aquesta reducció vaser clarament inferior a la produïda en elcas dels vehicles de passatgers o dels vehi-cles comercials, cosa que s’explica perquèla conjuntura no va ser tan dolenta per alscamions de 16 i més tones, que represen-ten gairebé les tres quartes parts del totalde matriculacions d’aquest subsector. Eltotal de les vendes de camions de mésde 3,5 tones a Europa va ser de 430.905unitats. En aquest cas, i a diferència delque va ocórrer amb els vehicles comer-cials, l’evolució va ser més negativa per alspaïsos d’Europa de l’Est, on es va produirun descens d’un 10,8%, que per a l’EuropaOccidental (només es van matricular 347unitats menys el 2008 que l’any anterior).Igual que passa en el cas dels vehiclescomercials, Espanya fou el país de la UnióEuropea-15 que va patir una major reduc-ció en les vendes de camions. El país ambmés matriculacions va ser Alemanya –mésde la quarta part de les vendes europees–,i registrà una reducció de tans sols quatredècimes, mentre que el segon i tercer paísamb més vendes, la Gran Bretanya i Fran-ça, experimentaren ascensos d’un 9,6%i d’un 13,9%. Així, dels cinc països ambmés volum de matriculacions de vehi-cles industrials a Europa, a part d’Espanya,l’únic que va registrar un retrocés fou Itàlia(3,7%). D’altra banda, el grup líder de ven-des al territori europeu durant el 2008 vaser l’alemany Daimler, amb la seva marcaMercedes, que captà el 21,8% de totes lesmatriculacions de camions. Ja a distància elvan seguir Man (15,2%), Fiat-Iveco (14,5%),Daf (12,3%), Volvo Trucks (11,3%), Renault(10,1%) i Scania (9,4%). En relació al 2007,es pot esmentar que Fiat (amb la marcaIveco) va descendir la seva quota de mer-cat en un punt percentual i cedí la segonaposició de grup més venedor de camionsa Europa a Man, que va aconseguir incre-mentar la seva quota de mercat en tresdècimes.

Al contrari del que va ocórrer amb els vehi-cles comercials, la producció de vehiclesindustrials a la Unió Europea-27 va registrarel 2008 un creixement d’un 0,9% (672.665unitats), cosa que, tot i així, contrasta ambl’ascens percentual de dos dígits de l’exer-cici anterior. Per països, el major produc-


tor europeu de camions va tornar a ser,un any més i de manera clara, Alemanya,responsable de prop del 40% de tots elsvehicles industrials que es van construiral continent, registrant un increment d’un5,6% respecte del 2007. A Alemanya la vaseguir a distància Espanya, malgrat haverestat, amb escreix, el país europeu ambuna pitjor evolució de les seves xifres deproducció durant el 2008. En tercer lloc, sesituà Holanda, amb prop de 72.000 unitats iun descens d’un 4,5%.

Espanya i Catalunya

L’any 2008, les matriculacions de vehiclesindustrials a Espanya van registrar, igualque les dels vehicles comercials, una cai-guda molt intensa i sense antecedentsen la història de l’automoció espanyola,després d’haver arribat a una xifra rècordel 2007. El nombre d’unitats venudes al’Estat va ser de 31.935, amb un descensd’un 29,4%. Val a dir que a partir de lasegona part de l’exercici la cartera decomandes es va veure pràcticament para-litzada, a causa de la falta d’inversions a laconstrucció i a la davallada de l’activitateconòmica i industrial, en un context depujada de l’atur i de dificultats per poderobtenir finançament pels problemes deliquiditat de les entitats de crèdit. El com-portament dels diferents apartats va sernegatiu, especialment per als de majortonatge. Així, les vendes de camions rígidspesants van caure un 36,7% (8.784 unitats)i les dels tractocamions un 27% (16.127vehicles), mentre que la disminució enel cas dels vehicles industrials lleugers imitjans va ser d’un 24,4%. Una part des-tacada de les vendes van correspondre alfabricant italià Iveco (22,3%), pertanyent algrup Fiat, al que va seguir Mercedes-Benz(quota del 19,1%), Renault (16%), Man(12%) i Volvo Trucks (10%). Finalment, Dafi Scania van tenir unes quotes respectivesdel 7,9% i del 7,6%. La resta del mercat esrepartí entre altres diverses marques, ambpoc impacte individual en el total de lesvendes del subsector. Respecte de l’any2007, van pujar la seva participació en elmercat Mercedes-Benz, Renault i Volvo,mentre que la reduïren les altres marquesesmentades, en experimentar una davalla-

da de vendes superior a la presentada pelconjunt del mercat espanyol de camions.

Laconjunturavaser també fortamentnega-tiva per a la producció i les exportacionsespanyoles de vehicles industrials. Així,es van fabricar 73.883 unitats, amb unadisminució d’un 20,4% en relació al 2007.

A l’apartat de vehicles industrials pesantsrígids es va incrementar la fabricació un6,2% (16.133 vehicles), però, en canvi, alsegment de tractocamions es va reduirun 22,9% (6.791 unitats) i al de vehiclesindustrials lleugers i mitjans –el més impor-tat quantitativament a la producció espa-nyola– el descens fou d’un 25,9% (50.959

Taula 74. Matriculacions, producció i exportacions del sector de vehicles comercials i industrials, autobusosi autocars a Espanya. 2008Unitats

Matriculacions Variació 07/08 (%)

Vehicles comercials 165.623 –39,8

Comercials lleugers 91.229 –37,5

Furgons 74.394 –42,3

Vehicles industrials 31.935 –29,4

Vehicles industrials lleugers i mitjans 7.024 –24,4

Vehicles industrials pesants 8.784 –36,7

Camions tractors 16.127 –27,0

Autobusos i autocars 3.809 –7,1

Total 201.367 –37,9

Producció Variació 07/08 (%)



Furgons 151.191 –8,7



Vehicles industrials pesants 16.133 6,2


Autobusos i autocars 1.384 –10,5

Total 527.783 –9,1

Exportacions Variació 07/08 (%)



Furgons 133.919 –2,3



Vehicles industrials pesants 8.288 –26,0


Autobusos i autocars 927 –15,4

Total 461.183 –5,2


Figura 101. Distribució de la producció dels vehicles comercials al territori de la UE-27. 2008

3,8%

2%3,7%

6,9%

França

Bèlgica

Àustria

Espanya

Països Baixos

Itàlia Altres

Regne Unit

Suècia

Alemanya

6,9%

10,5%

10,9%10,3%

7,1%37,9%



vehicles). En el cas de les exportacions, ladisminució va ser d’un 21,7% i van tenir llocdescensos en tots i cadascun dels diferentsapartats –d’un 19% en vehicles industrialslleugers i mitjans, que representen pràc-ticament el 80% dels camions venuts al’exterior, i d’un 26% i d’un 39,1%, respecti-vament, en els vehicles industrials pesantsrígids i en els tractocamions. Les vendes al’estranger van significar poc més de duesterceres parts de la producció espanyolaal subsector dels vehicles industrials, ambmàxims per als camions lleugers i mitjans(d’un 75,3%) i mínims per als industrialspesants (poc més d’un 50%) i els camionstractors (40,5%).

La producció i les exportacions de vehiclesindustrials a Espanya es concentren a lesfàbriques que té Iveco a Valladolid i Madrid,que concentraren el 2008 el 71% del totald’unitats fabricades i el 74,5% de les expor-tacions –40% i més del 50% a la planta deValladolid. La resta de vehicles produïts ivenuts a l’estranger correspongueren alscamionsqueNissanMotorIbéricaconstrueixa Àvila. Respecte del 2007, la reducció dela producció i de les exportacions a Ivecova ser d’un 16,4% i d’un 18,9% respectiva-ment, mentre que la conjuntura va ser mésnegativa per a Àvila, amb una reducció degairebé un 30% en el nombre de camionsfabricats i enviats a l’exterior.

L’any 2008 es van matricular a Catalunya4.968 vehicles industrials, cosa que implicàun descens d’un 30,6% en relació al 2007.El 15,6% del total de camions matriculats aEspanya van ser venuts al Principat, quotade mercat només dues dècimes inferior ala del 2007 i també dues dècimes menora la de la regió líder de l’Estat, Andalusia,que va experimentar un descens de matri-culacions d’un 32,7%. Darrere de Catalu-nya destacaren la Comunitat Valencianai la Comunitat de Madrid, amb quotesrespectives de l’11,7% i del 10,9% l’any2008. A banda de Ceuta i Melilla, que vanmatricular tres camions més el 2008 quel’exercici anterior, cap regió espanyola varegistrar creixements en les compres devehicles industrials, sent les caigudes mésimportants, a més d’Andalusia, a Canàries,Múrcia i Balears.

• Subsector dels autobusos, autocarsi microbusos

Internacional

El subsector de menor importància quanti-tativa dins del sector dels vehicles comer-cials i industrials, autobusos i autocars ésel dels autobusos, autocars i microbusosja que el 2008 va representar el 2,2% delglobal de les vendes del sector a Europa.El total de matriculacions europees del2008 va ser de 53.981 unitats, la qual cosava suposar un descens d’un 3,6% respectedel 2007. De tota manera, si es prenenespecíficament els autobusos i autocars demés de 3,5 tones, la conjuntura va ser mésfavorable i, fins i tot, s’experimentà unapujada d’un 9,6%. L’evolució del conjuntdel subsector també va ser molt diferentsi s’atén als països d’Europa Occidental oals països d’Europa de l’Est. Efectivament,mentre que els primers registraren un des-cens d’un 8,2%, els segons experimentarenun increment d’un 26,2%. Espanya va ser,darrera de Dinamarca i de la Gran Bretanya,el país que major caiguda de les vendes vapatir de tots els de la UE-15. La Gran Breta-nya va ser el major venedor d’aquests tipusde vehicles, amb una quota de mercat del23,3%el 2008, tot i el descens experimentat,que fou d’un 18,4%. Per la seva part, Fran-ça, responsable del 12,3% del global de lesvendes, va presentar un creixement d’un7,3%. Mentrestant, Alemanya i Itàlia expe-rimentaren pujades en les matriculacions,d’un 2,7% i d’un 3,7%, respectivament–amb quotes de mercat d’un 10,4% en elprimer cas i d’un 8,5% en el segon. Val a dir,així mateix, que Romania va superar el 2008Espanya quant a quota de mercat dinsd’Europa (7,9%), registrant un augmentde prop del 40%, per causa, bàsicament,els microbusos. Finalment, el major grupautomobilístic venedor del 2008 a Europava ser, com l’any passat, l’alemany Daimler,que, a més, va incrementar en gran mesurala seva quota de mercat, fins a ser respon-sable de més d’una quarta part del totalde vendes. Fiat, amb la seva filial Iveco i el16,1% de les vendes (un punt i dues dèci-mes més de participació de mercat que el2007), va ser el seu principal competidor. Jamolt lluny quedaren Ford (quota de mer-

cat del 8,5%, més de dos punts inferior ala de l’any precedent), Man (6,4%), Renault(5,9%) i Volvo Trucks (5,8%).

La producció d’autobusos i autocars a laUE-27 durant el 2008 va registrar una puja-da d’un 6,3% (poc menys de 40.000 unitatsconstruïdes), cosa que contrasta amb lareducció de l’any anterior. El país ambmajor producció va ser Alemanya ambuns 10.000 vehicles –pujada d’un 10,5%respecte del 2007–, quedant justamentdarrera de Suècia, amb 9.260 unitats –crei-xement d’un 5,2%. Polònia i la RepúblicaTxeca van ser, respectivament, el tercer iquart major productor europeu d’auto-busos i autocars el 2008 –entorn de 4.500unitats en el primer cas i de 3.500 unitatsen el segon.

Espanya i Catalunya

De tots els apartats de què es composael sector dels vehicles comercials i indus-trials, autobusos i autocars, el que vapresentar una evolució menys negativadurant el 2008 pel que fa a les vendesinteriors va ser el d’autobusos, autocarsi microbusos, segurament perquè el seuprincipal client són les diverses autoritatspúbliques estatals, autonòmiques i locals.Així, la xifra de matriculacions fou de3.809 unitats, cosa que implicà una reduc-ció d’un 7,1%. El segment dels autobusos,apartat de major volum que compta ambmés de la meitat de les unitats venudes,va disminuir el 2008 el nombre de vendesun 16,9%, mentre que, en sentit contrari,els microbusos van poder passar de les519 unitats matriculades el 2007 a les 830del 2008. Els principals responsables de lesvendes d’autobusos i autocars a Espanyal’any 2008 van ser Iveco, amb una quotadel 24,6%, i Man, amb un 21,5%. En segonterme, apareixeren Scania, Mercedes i Vol-vo (quotes respectives del 16,4%, 15,3%i 14,9%). Iveco va reafirmar la seva posi-ció de lideratge en el mercat espanyoldurant el 2008, ja que les seves vendesdisminuïren menys que les del conjuntdel subsector, mentre que les de la sevaprincipal perseguidora, Man, es reduïen enmajor mesura, perdent quota de mercaten comparació al 2007.

Figura 102. Distribució de la producció dels autobusos i autocars al territori de la UE-27. 2008

3,5%

11,3%1,6% 3,0%

4,9%

10,4%

Alemanya

França

Bèlgica Suècia

Espanya

Països Baixos

Polònia

Romania

República Txeca

Regne Unit

Itàlia

4,5%

8,8%

25,3%

23,4%3,4%



El Pla VIVE (Vehicle Innovador, Vehicle Ecològic),l’Impost de Matriculació ecològic i les normativesmediambientals europees

Des de mitjan de desembre del 2008, el Ministerio de Industria,Turismo y Comercio d’Espanya aplica el Pla VIVE (Vehicle Innova-dor, Vehicle Ecològic) als vehicles comercials de fins a 3,5 tones. ElPla, que suposa un ajut al finançament d’un vehicle nou, va néixera mitjan del 2008 en unes condicions fortament restrictives, quees van revisar a finals de l’any. Aquesta revisió va incloure, entrealtres mesures, estendre els beneficiaris als vehicles comercialslleugers, de 3,5 tones com a màxim. El Pla consisteix en un ajut alconsumidor per al finançament d’un vehicle nou, sempre que esjustifiqui el desballestament d’un vehicle de la seva propietat amb10 anys d’antiguitat o més de 250.000 km (15 anys d’antiguitat enel cas que s’adquireixi un vehicle d’ocasió de fins a 5 anys). El nouvehicle comercial ha d’emetre com a màxim 160 grams de CO

2

per km i ha de costar 30.000 euros o menys. El finançament correa càrrec de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), de tal manera que elsprimers 10.000 euros estan exempts d’interessos i la resta tenenun tipus de com a màxim el 2,5%, amb un any de carència per alpagament de les quotes.

Amés amés, es recordaqueper incentivar les compres de vehiclesrespectuosos amb el medi ambient i poc contaminants, a partirde l’1 de gener del 2008 l’Impost de Matriculació de vehiclesestà en funció de les emissions de diòxid de carboni que esrealitzin. Aquesta normativa està vigent en la categoria de vehicles

turismes i tot terrenys i, també, en els vehicles comercials lleu-gers, de fins a 3,5 tones, la finalitat de la compra dels quals nosigui professional o empresarial (per als darrers continua senseaplicar-se l’Impost de Matriculació). Més en concret, els vehiclesque emeten menys de 120 grams de CO

2per km estan exempts

del tribut, els que emeten entre 121 i 160 grams de CO2per km

paguen una taxa del 4,75%, els que emeten entre 161 grams i 200grams de CO

2per km un tipus del 9,75%, i el tribut és del 14,75%

per als vehicles amb emissions de més de 200 grams.

A partir de l’1 d’octubre de 2009 tots els nous camions i autobu-sos matriculats de més de 2.610 kg hauran de complir la norma-tiva Euro V. Val a dir que és d’obligat compliment i ve dictada perla Unió Europea amb l’objectiu de reduir els gasos contaminantsemesos pels vehicles pesants, tals com les partícules sòlides, elmonòxid de carboni o l’òxid de nitrogen que contribueix a lapluja àcida. Va començar a aplicar-se el 1993 i s’ha anat revisantal llarg dels anys (Euro II el 1996, Euro III el 2000 i Euro IV el 2006).En aquest sentit, a finals del 2008 es va aprovar al ParlamentEuropeu l’Euro VI, a aplicar a partir de l’1 de gener de 2014. Entred’altres qüestions, aquesta darrera normativa suposa un límitper a les emissions d’òxid de nitrogen de 400 mg/kwh, un 80%menys que l’aprovada a l’Euro V, i el límit per a les partícules seràde 10 mg/kwh, un 66% menys que a l’Euro V.

Laproducció d’autobusos, autocars i micro-busosaEspanyal’any2008vaascendira1.384unitats, és a dir un 10,5% menys que l’exer-cici anterior, mentre que les exportacionsvan ascendir a 927 unitats, un 15,4% persota del 2007. La ràtio de vendes a l’exteriorsobre volum de fabricació va quedar en el67%, quatre punts percentuals menys queun any abans. Totes les unitats construïdesa Espanya i venudes a l’estranger en aquestsubsector correspongueren a la fàbricad’Irisbus del grup italià Iveco, establerta aCatalunya, atès que a l’Estat només hi haaquesta factoria de xassissos. No obstantaixó, cal destacar que a Espanya es disposad’una indústria carrossera consolidada, dinsla qual destaquen el guipuscoà Irizar, elcordovès Farebus, el navarrès Sunsunde-gui, el gallec Castrosua, l’aragonès HispanoCarrocera o el clúster carrosser localitzat aArbúcies, en el qual destaquen empresescom Ayats, Beulas, Noge o Indcar.

El total d’autobusos, autocars i microbusosmatriculats a Catalunya l’any 2008 va pujara 632 unitats, un 9,5% menys que el 2007.Catalunya va ser, darrere de la Comunitat deMadrid, la regió espanyola amb més ven-des –quotes respectives del 16,6% (quatredècimes inferior a la del 2007) i del 21,5%.Després de Catalunya se situaren Andalusia(10,9% i reducció del 31,5%) i Canàries(8,6%). Aquesta darrera regió va ser una deles set que va aconseguir increments enel nombre de matriculacions. Les altres sisforen Aragó, Astúries, Balears, Castella-laManxa, Extremadura i el País Basc.

Esdeveniments

empresarials

Nissan Motor Ibérica és l’empresa mésimportant d’aquest sector a Catalunya. Ala seva planta de la Zona Franca, a mésde produir tot terrenys i pick ups, es fabri-quen furgons, motors i transmissions. ABarcelona es localitzen les oficines centralsde Nissan Motor Ibérica a Espanya, uncentre tècnic a la Zona Franca –dedicat ala planificació, desenvolupament, assaig ihomologació de vehicles– i el centre logís-tic “Nissan Distribution Service” a la Zonad’Activitats Logístiques (ZAL) del Port deBarcelona –que és una porta d’entrada depeces i components de l’automòbil per ales plantes espanyoles i britàniques de Nis-san Motor Ibérica provinents de països debaixos costos laborals, i alhora, serveix pergestionar la sortida de productes manu-facturats d’Espanya cap a altres zones–;a Montcada i Reixac s’ubica una plantad’estampació de peces de carrosseria, i alPrat de Llobregat, un centre logístic –quedistribueix recanvis i accessoris a la xarxa deconcessionaris de Nissan Motor al sud d’Eu-ropa. Totes aquestes unitats formen partde Nissan Motor Ibérica, juntament amb laplanta d’Àvila que es dedica a la fabricacióde vehicles industrials lleugers, i la factoriade Corrales de Buelna (Cantàbria), especia-litzada en la fosa i mecanitzat de compo-nents. El grup Nissan Motor a Espanya elconformen, a més de Nissan Motor Ibérica,Nissan Forklift España –filial dedicada a la

fabricació i comercialització de carretonselevadors amb seu a Noaín (Pamplona)– iNissan Iberia –que és la companyia de ven-des per als mercats espanyol i portuguèsdels productes Nissan i està integrada al’organització comercial europea depenentde Nissan Europe S.A.S. Amb oficines a Bar-celona, Nissan Iberia impulsa les activitatsde vendes, màrqueting i postvenda, mitjan-çant la seva extensa xarxa de concessionarislocalitzats a la Península Ibèrica.

El grup Renault, des de l’any 1999, posseeixel 44,4% del capital social de Nissan Motor,mentre que aquest últim és propietari, almateix temps, del 15% de Renault. L’any2008 l’aliança Renault-Nissan Motor va ven-dre a tot el món un total de 6,09 milionsd’unitats, cosa que implicà un descensrespecte de l’exercici precedent d’un 1,1%,inferior, però, al del globalmundial, que s’es-tima en aproximadament el 5% (65 milionsd’unitats). Això va permetre a l’aliançafranco-nipona incrementar la seva quotade mercat fins al 9,4%. Renault va comer-cialitzar 2,38 milions d’unitats, amb un des-cens d’un 4,1%, i Nissan Motor, 3,7 milions,amb un increment d’un 0,9%. Els beneficisdel grup de l’any 2008 van ser de 599milions d’euros, la qual cosa significà unbrusc descens d’un 78% respecte del 2007.Nissan Motor va aportar a aquest resultatun total de 345 milions d’euros, enfrontdels prop de 1.300 milions de l’any anterior.Les darreres previsions sobre el resultatde l’exercici 2008/2009 de Nissan Motor,que es tanca el 31 de març del 2009, indi-quen que per primera vegada en deu anys


tindrà pèrdues, de prop de 2.200 milionsd’euros. Això comportà l’anunci que retalla-rà 20.000 llocs de treball a tot el món –1.200llocs dels quals a la Gran Bretanya, el 8,5%de la plantilla– abans del mes de març de2010, per tal de fer front a aquesta delicadasituació. Hi ha una triple raó per a aquestesprevisions negatives del 2008-2009, quesón la perllongació de la crisi de crèdit, lacaiguda de la confiança dels consumidors il’aprecació del ien. Durant l’any fiscal 2007-2008, tancat el 31 de març del 2008, elsbeneficis de Nissan Motor van ser de 2.980milions d’euros, un 7,4% més que els del’exercici precedent. La filial espanyola deNissan Motor va registrar uns beneficis de56 milions d’euros, amb un descens d’un35% respecte de l’exercici previ.

L’any 2008 es van matricular a Espanya untotal de 11.974 vehicles produïts per NissanMotor a les fàbriques espanyoles, cosa queimplicà un descens d’un 51% respecte del’exercici passat i que s’afegí a una caigudad’un 14% del 2007. La reducció va ser mésintensa en el cas dels tot terrenys i pick ups(d’un 55,7%) que no pas en el dels vehiclescomercials i industrials (retrocessos respec-tius d’un 48% i d’un 44,4%). Pel que fa a laproducció, durant el 2008 Nissan MotorIbérica va fabricar a Espanya un total de156.961 unitats, és a dir un 29,6% menysque el 2007 –i un 12,2% comparat amb lesxifres que s’havien planejat per a tot l’any2008. A la planta de Nissan Motor Ibéricaa la Zona Franca es van construir 135.568

vehicles, amb un descens d’un 29,7% res-pecte de l’exercici precedent, i a la d’Àvila,21.393 unitats, un 28,7% menys. Per seg-ments, es pot apuntar que la reducció mésimportant va correspondre als tot terrenysi pick ups (d’un 37,9%), mentre que en elcas dels vehicles comercials i industrials ladisminució va ser d’un 21,8% i d’un 27,7%,respectivament. Les raons d’aquests resul-tats desfavorables van ser, en primer lloc,els efectes negatius de la crisi econòmicai financera internacional i, en segon lloc,el canvi de tendència en els consumidors,que cerquen vehicles compactes, eficientsi més respectuosos amb el medi ambient–els quals, a més, estan sent incentivatsfiscalment en detriment dels vehicles méspotents i contaminants. La crisi economico-financera va afectar, sobretot, els vehiclescomercials i industrials fabricats per NissanMotor a Espanya, ja que els seus princi-pals compradors són les petites i mitjanesempreses i el sector de la construcció –elmés afectat per la crisi del 2008 a l’Estat. I elcanvi en les tendències del consumidor vaincidir, especialment, sobre les vendes delsmodels Navara i Pathfinder.

La crisi del 2008 i el seu impacte negatiusobre la producció a Nissan Motor Ibéricavan motivar que la fàbrica de la Zona Fran-ca hagués de suspendre el tercer torn deproducció dels models Pathfinder i Navarael mes d’abril i, també, el tercer torn deproducció del furgó X83 –comercialitzatcom a Nissan Primastar, Renault Traffic iOpel

Vivaro– l’octubre del 2008. Paral·lelamenta aquestes mesures, i com va passar a mol-tes altres fàbriques del territori espanyol,Nissan Motor Ibércia va haver de presentardiversos expedients de regulació d’ocupa-ció (ERO).

En qualsevol cas, l’empresa continuavainsistint al principi del 2009 en el fet que hihavia un excedent de treballadors de mésde 1.400 persones i que s’havia d’afrontarper garantir el futur de la companyia aBarcelona i per poder optar a nous models.La idea és que la planta de Nissan MotorIbérica a Barcelona operi en l’horitzó de2012 amb dos torns de treball i amb unaocupació mínima d’un 80%, una produc-ció d’uns 128.000 vehicles i una plantillad’uns 2.800 operaris. La intenció era reduirel nombre de llocs de treball amb mesu-res no traumàtiques, com prejubilacions ibaixes incentivades. Finalment, al principidel 2009 es va confirmar que la càrregaaddicional de treball entre el 2010 i el2012 vindria de la producció de una novafurgoneta, coneguda com NV200, que ini-cialment s’havia adjudicat a la fàbrica deRenault-Nissan Motor a Tànger (Marroc),planta, però, que està per construir atèsque el projecte s’endarrerí per motiu de lacrisi. Les unitats produïdes d’aquesta novafurgoneta aniran al mercat europeu i esfabricaran tres versions –una únicamentdestinada a càrrega de mercaderies, unamixta, i una altra pensada per al transportde passatgers amb fins a set places. L’ade-qüació de les instal·lacions per produir elnoumodel suposaran unes invesions d’uns200 milions d’euros.

La plantilla de Nissan Motor a Espanyaquedà a 31 de desembre del 2008 en 6.043persones, la qual cosa representà un des-cens d’un 9,4% des dels 6.669 de finalsdel 2007. La caiguda a Nissan Iberia vaser d’un 3,6% (160 ocupats) i a Nissan For-klift d’un 11% (282 treballadors),mentre quea Nissan Motor Ibérica la reducció fou d’un9,5% –fins a arribar a 5.601 treballadors, tresquartes parts dels quals desenvolupen laseva feina a la fàbrica de Zona la Franca deBarcelona, en front dels 6.186 efectius quehi havia a 31 de desembre del 2007.

En el campdelmedi ambient, NissanMotorIbérica va realitzar el 2008 algunes innova-cions importants, com, per exemple, lainstal·lació d’un sistema de recuperaciód’aigua a la planta de la Zona Franca, quepermet estalviar 21 milions de litres l’any.Mentrestant, la companyia continuà apos-tant per tecnologies eficients en productei en processos productius, tant en costoscom en impacte tecnològic, amb l’objectiude convertir-se en el futur en la firma lídermundial de vehicles amb zero emissionscontaminants. En aquest context, i dins delmarc de l’aliança estratègica amb Renault,Nissan Motor Ibérica va arribar el 2008 a unacord amb el govern espanyol per tal deposar en marxa tres grups de treball per

Taula 75. Vendes estatals de vehicles fabricats a Espanya pel grup Nissan Motor. 2005-2008Unitats

Gammes (models) 2005 2006 2007 2008 2007/2008 (%)

Monovolums (Almera Tino*) 4.035 0 0 0 n.c.

Vehicles tot terreny i pick up (Terrano II*, Pathfinder*, Navara*) 11.575 13.824 10.822 4.795 –55,7

Vehicles comercials (Cabstar**, Primastar*) 10.908 11.928 10.935 5.681 –48,0

Camions (Atleon**) 3.148 2.676 2.695 1.498 –44,4

Total 29.666 28.428 24.452 11.974 –51,0

(*) Fabricació a Barcelona (Zona Franca).(**) Fabricació a Àvila.Nota: L’Almera Tino va deixar-se de fabricar el novembre del 2005 i el Terrano el novembre del 2006.Font: Informació facilitada per Nissan Motor.

Taula 76. Producció de vehicles del grup Nissan Motor a Espanya. 2005-2008Unitats

Gammes (models) 2005 2006 2007 2008 2007/2008 (%)

Monovolums (Almera Tino*) 27.307 0 0 0 n.c

Vehicles tot terreny i pick up (Terrano II*, Pathfinder*, Navara*) 70.839 106.397 106.445 66.138 –37,9

Vehicles comercials (Cabstar**, F91A**, X-83*) 89.533 95.556 111.838 87.477 –21,8

Camions (Atleon**) 5.446 4.955 4.631 3.346 –27,7

Total 193.605 206.908 222.914 156.961 –29,6

(*) Fabricació a Barcelona (Zona Franca).(**) Fabricació a Àvila.Nota: L’AlmeraTino va deixar-se de fabricar el novembre del 2005 i el Terrano el novembre del 2006. El F91A fa referència a laproducció des del 2007 del model que es ven com a Cabstar per Nissan –13.565 unitats produïdes el 2008– i com aMaxityper Renault Trucks –4.482 unitats. El X-83 es refereix a la producció del furgó que es ven com a Nissan Primastar –9.507 unitatsproduïdes el 2008–, Opel Vivaro –3.865 unitats– i Renault Traffic –56.058 unitats. Amés amés, a Àvila s’han produït 420 unitatsdel Atleon en CKD (Completely Knocked Down), és a dir, kits per blocs preparats per a l’acoblament i dirigits a l’exportació.Font: Informació facilitada per Nissan Motor.


estudiar la creació d’un programa viablei sostenible per a la introducció de vehi-cles elèctrics a l’Estat en un futur. En dosd’aquests grups de treball, Nissan MotorIbérica col·labora amb Renault i les auto-ritats espanyoles en dos temes principals,com identificar la infraestructura elèctricanecessària i crear solucions de mobilitat, illençar al mercat i promoure l’ús de vehi-cles elèctrics a l’Estat mitjançant desgra-vacions fiscals i incentius. En el tercer grupde treball, integrat en exclusiva per NissanMotor Ibérica i el govern espanyol, s’estàestudiant la possibilitat de fabricar vehicleselèctrics a la seva planta barcelonina. L’ob-jectiu de les autoritats estatals, en aquestsentit, és que circulin per les carreteresespanyoles un milió de vehicles elèctricsi híbrids l’any 2014 i que la majoria siguinfabricats a Espanya.

Dins del sector també destaca la presènciaa Catalunya d’Irisbus, firma especialitzadaen la fabricació d’autobusos, ubicada ala Zona Franca de Barcelona, i dedicada,també, a tasques de recerca i desenvolu-pament. La companyia té també plantes aItàlia, França, República Txeca, Xina, Índia,Brasil i Argentina, mentre que la seu centralse situa a Lió (França). Irisbus va ser creadael 1999 pels grups Iveco –pertanyent aFiat– i Renault Vehicles Industrials (RVI)–propietat de Renault–, cadascun delsquals participava amb un 50% en el capitalsocial. L’any 2000 va tenir lloc una aliançaentre els grups Volvo Global Truck i RenaultVehicles Industrials (RVI), sobre la base de

la qual la primera adquiria el 100% de lapropietat de la firma francesa i aquesta el15% de la sueca. Com a conseqüència d’ai-xò, la Comissió Europea va determinar queRenault no podia continuar amb la sevaparticipació dins d’Irisbus, atès que aixòsuposaria tenir una posició dominant en elmercat europeu d’autobusos. La ComissióEuropea obligà a la firma gal·la a desfer-sede la seva presència a la companyia Irisbusabans de dos anys. D’aquesta manera,Irisbus passà a ser propietat absoluta de lacompanyia italiana Iveco a partir del 2003.

Durant l’any 2008 Irisbus va produir a laseva planta de Barcelona, que dóna feina auna mica menys de 300 treballadors, 1.384unitats d’autobusos, autocars i microbusos,cosa que implicà un descens d’un 10,5%,taxa inferior a la del sector, però que con-trastà amb els ascensos d’exercicis previs.Per la seva banda, les exportacions van serde 927 unitats, amb una davallada d’un15,4%. La ràtio entre exportacions i pro-ducció va quedar, així, en un 67%. Pel quefa a les matriculacions a Espanya, Irisbus vaencapçalar el mercat estatal, amb una quo-ta a l’entorn del 25% de tots els autobusosi autocars venuts. A més, va ser líder en totsels segments. Més en concret, a l’apartatd’autobusos, Irisbus va vendre un global de252 unitats, la qual cosa representà unaquota de mercat del 23,3%; al segment;d’autocars, les matriculaciones foren de 307unitats (un 21,5%de quota), i al demicrobu-sos i minibusos la xifra ascendí a 377 unitats(més del 28% del total d’unitats, amb una

penetració del 73% en el subsector concretdels microbusos). Els quatre models mésvenuts en microbusos l’any 2008 a Espanyavan ser d’Irisbus, mentre que en el cas delsautocars i autobusos també els modelslíders van correspondre a aquesta marca. Alllarg del 2008 Irisbus va posar al mercat dosnousmodels, elMagelys HD i el Crossway LE.El primer va ser distingit com a autocar del’any 2009 a Espanya.

Per últim, la companyia catalana Ausa, ubi-cada a Manresa –on té la seu i una plantade producció de més de 64.000 m2–, fun-dada el 1956, i que es dedica a fabricar,entre d’altres, bolquets o dumpers (vehiclesper transportar materials lleugers a la cons-trucció), carretons i vehicles multiserveis,va ser notícia l’any 2008 per la reorganit-zació empresarial portada a terme, per laqual va crear AusaCorp, que agrupa totesles unitats de negoci. En el segment delsdumpers i carretons, cal apuntar que lafirma posseeix més del 60% de la quotade mercat espanyol i en tot el món és res-ponsable de més del 30% de les vendes debolquets i de prop del 25% de carretons.En el cas del mercat estatal, l’any 2008 Ausava poder consolidar la seva posició tot i lareducció patida. Des del 2004 la facturacióde la companyia s’ha duplicat, fins a arribara l’entorn de 150 milions d’euros. A més,ocupa més de 300 persones i està forta-ment internacionalitzada –el 70% dels seusingressos del 2008 van provenir dels mer-cats exteriors, amb un creixement al voltantd’un 25% respecte de l’any anterior.


3.21. Altre material de transportL’exercici 2008 va ser positiu per al sector d’altrematerial de transport en elconjunt d’Espanya. La producció real va créixer un 13%, cosa que contrastàamb el descens de lamajoria dels sectors industrials. De lamateixamanera,l’evolució de l’ocupació va ser favorable tant a Espanya com a Catalunya.Al Principat les exportacions augmentaren, mentre que les importacionspatiren una contracció. Per subsectors, l’any va ser força positiu per ala construcció de material ferroviari i aeroespacial, però no així per a laconstrucció naval, amb caigudes de les matriculacions de les embarca-cions, estancaments de la producció i disminucions de les exportacions anivell estatal.


Producció ++

Ocupació +

Preus =/+

Exportacions +

Importacions –

Trets del sector

El sector d’altre material de transport espot dividir en tres branques absolutamentdiferenciades, que són la de material fer-roviari, la de material aeroespacial, i la deconstrucció naval. La demanda del mate-rial ferroviari està determinada, fonamen-talment, per l’evolució de les inversions deles autoritats públiques i les seves actua-cions de renovació de flotes, que presen-ten un acusat component cíclic.

Per la seva banda, el subsector de materialaeroespacial es caracteritza per ser unaactivitat molt avançada tecnològicamenti amb un gran dinamisme. Els llocs detreball que crea són altament qualificats,realitza grans inversions en recerca, desen-volupament i innovació, i fa de motor del’economia pels seus efectes d’arrosse-

gament mitjançant la subcontractació.La seva demanda està condicionada, demanera important, per l’evolució de lesinversions públiques i militars. A Europael subsector aeroespacial es caracteritzaper estar constituït per un nombre reduïtd’empreses tractores i per una gran quan-titat de proveïdors, sovint procedents d’al-tres branques d’activitat econòmica. Mésen concret, l’estructura de la indústriaes compon de quatre grups d’empreses.D’una banda, d’unes quantes grans firmesque es dediquen a la fabricació d’aero-naus, satèl·lits i altres grans sistemes. D’al-tra banda, dels grans subministradors demotors, fuselatges, sistemes d’aterratge,navegació, comunicació i aviònica. Untercer grup correspon als grans subcon-tractistes. I, finalment, es poden esmentaraquelles firmes més petites especialitza-des en vetes de mercat de manufacturesi serveis. El subsector es caracteritza per

fabricar un producte el cicle de vida delqual pot ser de fins a vint-i-cinc anys, laqual cosa compensa les fortes inversionsinicials que cal realitzar en tecnologia idesenvolupament dels productes i el fetd’haver d’estar un període inicial llarg sen-se obtenir retorns.

Per últim, la construcció naval contemplauna gran diversitat d’activitats, que vandes de la contrucció, manteniment i repa-ració de vaixells, embarcacions i artefactesflotants, fins a la fabricació de qualsevoltipus de component. La seva demandadepèn tant de la inversió com del consumfinal i es caracteritza per ser un subsectorforça globalitzat.


A nivell estatal el sector d’altre materialde transport es va caracteritzar l’any 2008per una evolució positiva. La produccióen termes d’índex de producció indus-trial va experimentar un creixement reald’un 13%, cosa que contrastà amb lacontracció de la majoria de les branquesindustrials, tant del conjunt del sectorsecundari (descens d’un 6,6%) com de lesactivitats especificament manufactureres(d’un 7,7%), en un context de crisi eco-nòmica i financera internacional. L’únicadada negativa de l’exercici va tenir llocen el subsector de construcció naval, queva experimentar un estancament de laseva producció. D’altra banda, els preusvan augmentar el 2008 segons l’índex depreus industrials d’un 1,3%, pràcticamentla mateixa taxa que l’IPC global (1,4%)i clarament per sota de la inflació delconjunt industrial (6,6%). Val a dir quedes del 2006 s’observa, en aquest sentit,una tendència al continu alentiment enel ritme d’increment dels preus d’aquestsector. Pel que fa a l’ocupació, cal desta-car la seva marxa positiva durant el 2008.El nombre d’afiliats a la Seguretat Socialva incrementar-se a nivell espanyol un6,3%, enfront de la davallada d’un 2,5%del conjunt de la indústria. Finalment,les exportacions experimentaren el 2008una caiguda, motivada, únicament, pelcomportament desfavorable de la cons-trucció naval, ja que tant el subsectoraeroespacial espanyol com el de materialde transport ferroviari van registrar unincrement de les seves vendes a l’exterioren el global d’Espanya. Per la seva ban-da, les importacions també patiren unareducció, en aquest cas superior a la deles exportacions, que fou generalitzada alsdiferents subsectors amb l’excepció delmaterial ferroviari.

A Catalunya l’evolució de l’altre materialde transport durant el 2008 també va serpositiva, tant pel que fa a la producciócom a l’ocupació. En aquest darrer cas,l’augment del nombre d’afiliats al règim

Classificació del sector d’altre material de transport

Material ferroviari, que comprèn la fabricació de màquines de tren, automotors iunitats de tren, així com d’aquells conjunts funcionals mecànics, elèctrics i electrò-nics que s’incorporen a les unitats principals.

Material aeroespacial, que es divideix en els segments:

Aeronàutic, que comprèn la construcció, el manteniment i la reparació d’aeronaus,així com tasques d’interiorisme i programari d’aviació, enginyeria i la fabricació demotors, fuselatges, utillatges i peces embarcades (tren d’aterratge, etc.).

Espacial, que inclou la fabricació de coets, satèl·lits i altres sistemes i el programaride navegació i comunicació.

Míssils.

Construcció naval, que comprèn la construcció, el manteniment i la reparacióde tot tipus de vaixells, embarcacions i artefactes flotants, així com la fabricació demotors, turbines, equips, maquinària i accessoris específics per a ells.


general de la Seguretat Social fou de propd’un 5%, enfront de la reducció observa-da al conjunt industrial. Per la seva part,l’evolució de les exportacions i de lesimportacions va ser oposada, registrant-seun fort increment de les primeres –mésque duplicant les exportacions en valor del’any anterior, a causa, fonamentalment,de l’aeroespacial– i una contracció de lessegones, d’un 9,4%.

Subsector de material ferroviari

L’any 2008 el subsector de fabricació dematerial ferroviari espanyol es va caracte-ritzar per una evolució força positiva, enun context de crisi econòmica financerainternacional i de contracció generalitzadade les activitats industrials. De fet, la pro-ducció real segons l’índex de produccióindustrial va augmentar un 30,9%, cosa

que significà el major increment de la pre-sent dècada. Paral·lelament, l’ocupació enterme de nombre d’afiliats a la SeguretatSocial també s’incrementà. Per la sevabanda, els preus van palesar el 2008 uncomportament clarament menys inflacio-nista que la mitjana industrial (augment demenys d’un 2% enfront del 6,6% del globalindustrial). Pel que fa a l’apartat exterior,tant les exportacions com les importa-


Tradicionalment, Catalunya ha ocupat una posició capdavantera anivell estatal en el subsector de construcció de material ferroviari.El seu origen es remunta a la segona meitat del segle XIX, quanes constitueix La Maquinista Terrestre y Marítima (MTM), a la qualva seguir Material y Construcciones (MACOSA). Actualment, alPrincipat hi ha present una de les principals companyies d’aquestsubsector, la francesa Alstom. L’empresa va adquirir l’antiga LaMaquinista Terrestre y Marítima l’any 1989 i disposa d’una factoriadedicada a la construcció d’unitats de passatgers a Santa Perpè-tua de Mogoda. En aquest subsector també destaca la fàbricaque té Siemens a Cornellà de Llobregat, especialitzada en la pro-ducció de motors i equipaments elèctrics per als trens del mateixgrup. Siemens va comprar l’any 1910 La Industria Eléctrica, ambla qual es va incorporar a l’entramat industrial català. Així mateix,al Principat s’ubiquen més d’un centenar de petites i mitjanesempreses relacionades directament o indirecta amb la brancaferroviària. La indústria ferroviària catalana, de fet, concentra unes150 de les 600 empreses presents a l’Estat. L’any 2003 es va crearl’associació Railgrup amb el suport de la Direcció General d’Indús-tria i de la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitatde Catalunya. Inicialment comptava amb la participació de 20empreses de la branca ferroviària, però en l’actualitat comprènmés de 100 socis entre administracions públiques, empreses iuniversitats. La seva missió és potenciar la indústria ferroviària alterritori de Catalunya. Les empreses associades a Railgrup factu-ren conjuntament més de 15.000 milions d’euros anuals i donenfeina a més de 100.000 persones a tot el món.

El Principat va ser, també, capdavanter en l’inici de l’activitataeroespacial espanyola, i, específicament, l’aeronàutica, a prin-cipis del segle XX, amb la contribució d’empreses com Elizaldeo Hispano-Suiza. Tanmateix, aquest elevat pes específic va dis-minuir substancialment després de la Guerra Civil (1936-1939),atès que les empreses de fabricació d’avions que destacaven, ique estaven ubicades a l’Eixample barceloní, van perdre protago-nisme en favor de Madrid. De fet, en l’actualitat el subsector dematerial aeroespacial espanyol es concentra, fonamentalment,a la Comunitat de Madrid i, en segon terme, a Andalusia i el PaísBasc. La rellevància de Catalunya dins del sector del material aero-espacial espanyol és encara reduït, i no arriba al 3% del total defacturació del subsector a Espanya, després d’haver incrementatla seva presència fins prop del 5% mitjan dècada. Aquest descensrelatiu dels darrers anys és conseqüència, principalment, del fetque hagi pujat el pes específic de Castella-la Manxa arran, entred’altres qüestions, de la instal·lació d’una fàbrica d’Eurocopter (filiald’EADS) a Albacete. De fet, un dels grans handicaps que té laindústria aeroespacial catalana és la de no poder comptar en elseu territori amb empreses tractores, per exemple, filials d’EADS.

Dins del subsector aeroespacial català el segment aeronàuticaporta menys del 70% del total de les vendes. Està configuratper unes quantes empreses, de dimensió petita i mitjana, quetreballen en vetes de mercat concretes i especialitzades. Algunesd’aquestes companyies es dediquen a produir petits compo-nents per a aeronaus. És justament en aquest darrer aspecte

on s’han pogut aprofitar sinergies amb la indústria de compo-nents de l’automoció, de gran tradició a Catalunya, en campsrelacionats amb el plàstic, l’electrònica o l’utillatge, els quals hanexperimentat últimament un intens creixement. Les principalsàrees d’experiència de les empreses catalanes són l’enginyeriade sistemes, la instrumentació, el programari crític i de control,les comunicacions, el disseny i la fabricació d’interiors, el càlculestructural, l’enginyeria mecànica, els mecanitzats de precisió,els compòsits i els utillatges aeronàutics. Per la seva banda, elsegment espacial genera més del 30% de les vendes globals delsubsector. A Espanya i Europa, en canvi, el pes específic de l’apar-tat espacial és igual o menor al 10%. El pes relatiu tan importantde l’espai a Catalunya es deu a la presència al Principat d’empre-ses punteres, comGTD –dedicada al programari de control crític–,Mier Comunicaciones –especialitzada en equips de transmissiói comunicació– o NTE –que fabrica equipaments per a nausespacials. Atès l’ampli teixit de petites i mitjanes empreses dequalitat amb què compta Catalunya en l’àmbit aeroespacial i lescaracterístiques d’aquest subsector –grans inversions en R+D+I,treballar a llarg termini, etc.–, és cada vegada més important lacol·laboració de les empreses entre si.

Pel que fa a la construcció naval, a Catalunya destaca el segmentde la nàutica esportiva i d’esbarjo. Aquest comprèn dues classesde negocis. Per un cantó, la construcció d’embarcacions civilsdestinades a la realització d’activitats recreatives i de lleure senseànim de lucre o a la pesca no professional i, per l’altre, el negocide repair i refit, és a dir, reparació, manteniment i transformaciód’aquestes embarcacions. Les embarcacions d’esbarjo poden serpneumàtiques, semirígides o rígides i els seus modes de propul-sió poden ser el motor (la immensa majoria) o la vela. Si té fins a24 metres d’eslora es consideren iots (la major part del mercat),de 25 a 50 metres són superiots, i de més de 50megaiots. A Cata-lunya operen 66 empreses, que facturen uns 150 milions d’eurosanuals i donen feina directa a uns 2.000 treballadors –30 empre-ses, prop de 800 treballadors i 67 milions d’euros de facturació enel cas concret dels constructors. Encara que si s’inclou, també, laindústria auxiliar –majoritàriament intersectorial– i les activitats del’entorn de la branca –com el turisme nàutic, la comercialitzaciói distribució, els importadors, els salons nàutics, etc.–, el conjuntdel segment a Catalunya estaria format per unes 1.500 empreses–sobretot de petita i mitjana dimensió–, que generen 8.000 llocsde treball directes i una facturació prop dels 2.000 milions d’eurosanuals, segons dades de l’Associació d’Indústries, Comerç i ServeisNàutics (ADIN). L’empresa més important al Principat és MarinaBarcelona 92, dedicada al repair i refit d’embarcacions de més de24 metres d’eslora i que representa per si sola una quarta part dela facturació conjunta de la construcció i la reparació de la nàuticad’esbarjo a Catalunya. Pel que fa als constructors, la majoria delsque treballen al Principat pertanyen als segments dedicats a laconstrucció de sèries curtes i de moderada penetració interna-cional i a la construcció de gran eslores a mida, mentre que degrans empreses globals només està present Zodiac, filial del grupque és líder mundial en embarcacions pneumàtiques. No obstantaixò, la companyia constructora que més factura a Catalunya,


amb prop de 15 milions d’euros anuals, és Rio Ibèrica, fabricantde llanxes motores. Finalment, s’ha d’esmentar que la indústriaauxiliar està present a Catalunya ja sigui a través de la importaciómitjançant grans magatzems distribuïdors –components crítics,com els motors, són sempre importats– o bé mitjançant empre-ses locals que es dediquen a construir veles, hèlices, etc.

A Espanya la facturació anual del subsector està entorn dels5.500 milions d’euros i dóna feina directament a uns 15.000treballadors (entorn de 115.000 de manera indirecta). La flotaespanyola és d’unes 220.000 embarcacions, entorn del 95% deles quals són de motor. La balança exterior espanyola és forçadeficitària, ja que importa més del que exporta –el 2007 el dèficitascendí a uns 330 milions d’euros. Les principals empreses delsubsector a l’Estat són Starfisher i Rodman a Galícia, que donen

feina conjuntament a prop de 600 treballadors, i Astondoa-Fae-ton, presents a Andalusia i la Comunitat Valenciana, que donenfeina a més de 200 treballadors. A Catalunya la flota d’embarca-cions d’esbarjo supera ja les 50.000 unitats, la immensa majoriade les quals són de motor.

Taula 77. Pes específic del sector de fabricació d’altre material de transporta Catalunya. 2007






Figura 103. Evolució de l’índex de producció industrial a Espanya. 2001-2008Taxa de variació interanual, en percentatge

Material ferroviari

Altre material de transport

Total indústria manufacturera

–19

21

–14

–9

–4

1

31

26

6

16

11

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008


Figura 104. Distribució de la facturació i l’ocupació per grans empreses productores de material ferroviari a Espanya. 2007Percentatge

Ocupació

Facturació

SiemensTalgoBombardierAlstom

0

5

10

35

40

15

20

45

25

30

50

CAF Vossloh


cions van experimentar un creixementdurant el 2008, encara que les pujades enambdós casos van ser inferiors a les regis-trades l’any precedent. Cal apuntar quela balança comercial espanyola en el casdel material ferroviari va ser positiva, tot ique es va reduir el 2008 respecte del 2007,en créixer més les importacions que lesvendes a l’estranger. A Catalunya l’evoluciódel subsector també va ser positiva durantel 2008, amb increments de la producció,

l’ocupació i les exportacions, mentre queen el cas de les importacions es produí undescens d’un 5%.

Pel que fa a l’estructura del subsector, caldestacar que l’empresa líder estatal segonsfacturació i ocupació és Construcciones yAuxiliar de Ferrocarriles (CAF), companyiaamb seu a Beasain (Guipúscoa) i amb plan-tes de producció, a més de Beasain, a Irún(Guipúscoa), Saragossa, Linares (Jaén), Cas-

tejón de Ebro (Navarra), i a Elmira (l’estat deNova York als Estats Units). Aquesta firmaconcentrava el 2007 prop de la meitat dela facturació i de l’ocupació de la brancade material ferroviari a Espanya. A aquestaempresa la segueix Alstom –multinacionalfrancesa ubicada a Catalunya–, i, a mésdistància, l’alemanya Vossloh, la canadencaBombardier, l’espanyola Talgo i la també ale-manya Siemens –que compta a Catalunyaamb una fàbrica de producció de motors.


Amitjà i llarg termini les perspectives per alsubsector ferroviari són positives. Perexemple, a Espanya es pot esmentar elPla Estratègic d’Infraestructura i Transport(PEIT), dotat amb 115.860 milions d’eurosfins al 2020, i que destinarà fins al 48% deles seves inversions al programa de ferro-carrils, part de les quals aniran destinadesa la compra de material rodant. Entre elsobjectius plantejats dins d’aquest Pla estanla implantació de l’alta velocitat per totl’Estat, i, també, la millora de la xarxa derodalies a les grans ciutats i dels serveisde mercaderies o regionals. Per als anys2009 i 2010 està previst que Renfe estrenia tota Espanya 335 trens de viatgers i 100locomotores, a més de 288 vagons peral transport de mercaderies. Juntamentamb els 212 trens nous incorporats desdel 2004, aquestes unitats conformarana finals del 2010 la flota de trens mésmoderna d’Europa, amb unes inversionsde 5.700 milions d’euros. El 70% d’aquestaflota nova de trens ha estat o estat sentrealitzada a plantes instal·lades en territoriespanyol, tant pel que fa al desenvolupa-ment com a la fabricació i ensamblatge. Ala Unió Europea el programa TEN-T preveucrear 30 línies exclusivament per a trans-port de mercaderies, amb unes inversionsprevistes de 252.000 milions d’euros fins al’any 2020, part de les quals serviran per al’adquisició de nous trens.

Així mateix, cal destacar, també, les inver-sions que s’estan realitzant a moltes ciutatsper construir –o renovar i ampliar– la xarxade metro o tramvies. En aquest darrer cas,val a dir que a Espanya la primera ciutaten recuperar el tramvia va ser València ala dècada dels anys noranta, a la qual vanseguir Alacant, Barcelona, Bilbao, Madrid,Parla, Tenerife, Vélez-Màlaga i Vitòria. Encinc ciutats més la seva posada en mar-xa és imminent –Cadis, Granada, Màla-ga, Múrcia i Sevilla–, mentre que està enprojecte en d’altres –Almeria, Còrdoba,Gijón, Huelva, Jaén, Jerez de la Frontera,Santander, Segòvia, Toledo i Saragossa. Enmolts casos s’està estudiant la possibilitatd’implantar tramvies sense catenària enel seu traçat, és a dir, sense postes i cableselèctrics que proveeixen d’energia elèctri-ca el tramvia. Aquesta possibilitat ja és unarealitat en algunes ciutats europees, comBordeus, i les diverses companyies ferrovi-àries hi estan dedicant recursos de recercai desenvolupament. Les solucions passen,per exemple, perquè els vehicles funcioninamb energia emmagatzemada en ultra-condensadors, és a dir, bateries amb grancapacitat, localitzades al sostre del vehiclei que es carregaran en 20 segons a cadaestació (aquest mètode ho provarà CAFa Sevilla) o obtenint l’energia elèctrica atravès d’un tercer rail instal·lat al terra i queés l’encarregat de subministrar l’energia(sistema usat per Alstom a Bordeus).

Un altre camp de futura expansió en elsubsector és l’extensió de l’alta velocitat

per tot el món. S’estima que en els propersanys es construiranmésde15.000 kmdeviaper on circularan trens de nova fabricació.L’alta velocitat va ser impulsada, principal-ment, a Europa Occidental, on s’ampliaràproperament la xarxa fins a triplicar-la, men-tre que el Japó va ser el primer país del mónen implantar-la, al qual estan seguint altrespaïsos, com la Xina. L’alta velocitat tambés’obre camí a l’Àfrica del Nord, l’OrientMitjà i el continent americà, destacant paï-sos com Brasil, Argentina, Marroc, AràbiaSaudita, Algèria o l’Índia. Fins i tot, els EstatsUnits està molt interessat en implantar l’altavelocitat a tot el país.

Subsector de materialaeroespacial

Tot i el context d’intensa crisi, la produc-ció del subsector aeroespacial espanyolen termes d’índex de producció industrialva experimentar l’any 2008 un incrementreal d’un 16,5%, el més gran de la presentdècada. Es tracta del segon millor registredel conjunt industrial, només superat perla pujada de la producció del subsector dematerial ferroviari (30,9%). D’altra banda,els preus van créixer per sota del globalde la indústria (un 4,4%). L’evolució del’ocupació estatal de la branca també va serpositiva, encara que el nombre d’afiliats a laSeguretat Social no va augmentar tant comel 2007. Finalment, les exportacions vanpujar, segons dades provisionals, entorndel 9% en termes nominals durant el 2008,alhora que les importacions continuarenamb una conjuntura oposada, tot registrantuna davallada. A Catalunya la marxa delsubsector aeroespacial també fou favo-rable, amb increments de la producció,l’ocupació i les exportacions, mentre queen el cas de les importacions es produí undescens superior a un 30% en valor.

Atenent a la informació d’ATECMA, l’any2007, el darrer amb dades definitives i com-pletes disponibles, el subsector de materialaeroespacial va continuar experimentantuna evolució positiva en les seves xifres defacturació consolidada, tot i que es pale-sà un clar alentiment respecte dels dosexercicis precedents. Així, l’increment va serd’un 5,2% –total de 4.422 milions d’euros–,enfront del creixement de dos dígits del2005 i del 2006. Si es sumessin les compresque es fan entre elles les empreses aero-espacials, la facturació agregada assoliria laxifra de 5.341 milions d’euros, un 5,8% mésque la de l’any precedent, quan va créixerun 9,8%. La cartera de comandes, que és unbon indicador de l’evolució que s’espera alsubsector, es situà en el 108% del valor de lafacturació del 2007, cosa que indicà garantirmés d’un exercici de negoci equivalent ald’aquella data. El motiu d’aquest bon com-portament tingué a veure amb l’incrementde les comandes militars, a causa de lacontractació del segon lot de producciódel model Eurofighter Typoon, així com perles activitats en avions cisterna (o tanquers).Durant el 2007, novament, més d’un terçde la facturació de la indústria aeroespacialespanyola va correspondre al capítol militar,on, a més de l’Eurofigher, destacà el projectede l’A400M. També les comandes civils esvan incrementar gràcies a l’èxit de la famí-lia d’avions Airbus i al llançament del nouA-350, després de les remodelacions a lesquals es va sotmetre.

La indústria aeroespacial es pot dividir entres capítols –aeronaus i sistemes, motors iequipament– i tres segments de producte–les aeronaus (inclosos els helicòpters), elsmíssils i l’espai. En el primer cas, el principalcapítol és el d’aeronaus i sistemes, quecompta amb prop de les dues terceresparts del total de la facturació, seguit dels

Taula 78. Evolució del mercat espanyol de construcció de material aeroespacial. 2003-2007

Variables 2003 2004 2005 2006 2007

Facturació consolidada (MEUR) 3.188 3.309 3.767 4.203 4.422

Ocupats (persones) 23.256 26.207 28.099 29.521 34.193

Facturació per ocupat (MEUR) 137 126 134 142 129

Despesa R+D+I / Facturació (%) 13,9 16 12,1 13,7 14,4

% Facturació pública 16,74 14,27 15,60 16,28 15,91

% Facturació militar 39,38 38,76 39,06 39,81 34,44

Exportacions (MEUR) 2.225 2.382 2.664 2.960 3.088

Unió Europea 1.675 1.735 1.943 2.172 2.091

Estats Units 110 155 191 244 264

Resta 440 492 530 544 733

Importacions (MEUR) 666 827 901 916 801

Unió Europea 444 475 624 602 514

Estats Units 186 300 239 238 229

Resta 36 52 38 76 58

Balança comercial (MEUR) 1.559 1.555 1.763 2.044 2.287

Font: Asociación Técnica Española de Constructores de Material Aeroespacial (ATECMA).


equipaments (22,4%) i dels motors (gai-rebé un 12%). Respecte d’anys anteriors,el 2007 continuà guanyant pes específicl’apartat dels equipaments, en detrimentdel de les aeronaus i sistemes. En el casdels segments, un 89,5% de la facturació del’any 2007 correspongué a les aeronaus, un9,5% a l’espai i la resta a míssils. Novament,l’especialitat de l’espai va guanyar terrenya la de les aeronaus, gràcies, entre d’altres,a la participació espanyola en el consorcieuropeu Ariane. Finalment, la facturacióresultant de les vendes de serveis de man-teniment va ascendir el 2007 a 875 milionsd’euros a Espanya, cosa que significà propdel 20% de la facturació total. El client clauen aquesta àrea de negoci van ser les com-panyies aèries per a la seva flota d’aeronaus,responsables el 2007 de gairebé el 80% deltotal de facturació per manteniment.

Durant el 2007 les exportacions a Espanyavan créixer un 4,3% en termes nominals,claramentmenysqueenels dos anysprece-dents, quan ho van fer a taxes de dos dígits.Per la seva part, les importacions patiren un

descens, cosa que contrastà amb l’evoluciópositiva dels exercicis anteriors. D’aquestamanera, la balança comercial va experi-mentar un increment del seu superàvit. Vala dir que més de dues terceres parts de lesexportacions espanyoles van tenir com adestinació els països comunitaris. Les ven-des a la Unió Europea van ser les úniquesque disminuïren respecte de l’any anterior,en contrast amb el creixement d’un 8,2%de les exportacions als Estats Units i d’un34,7% de les realitzades a altres zonesdel món. En el cas de les importacions,el pes específic de la Unió Europea va sermolt similar al de les exportacions. Lescompres originàries dels països comunita-ris van registrar el 2007 un descens d’un14,6% amb relació al 2006. Mentrestant, elsaprovisionaments procedents dels EstatsUnits representaren un 26% del total de lesimportacions –enfront del pes específic del8,5% que tenen en les exportacions.

El nombre d’ocupats a la indústria aero-espacial espanyola es va incrementar un15,8% l’any 2007, el major ascens en el

darrer lustre. Val a dir que cada treballadordirecte genera entre 4 i 5 llocs de feinainduïts, de tal manera que a banda dels34.193 ocupats directes hi hauria entornde 150.000 indirectes. La productivitatper efectiu es va situar en aproximada-ment 129.000 euros, cosa que implicà undescens respecte de l’exercici precedent iallunyar-se de la mitjana europea (219.000euros de facturació per ocupat directe). Un40% dels ocupats a la indústria aeroespa-cial espanyola eren directius, enginyers,llicenciats i similars, i un 45% operaris, que,no obstant no tenir titulació universitària,han estat entrenats en bona part delscasos en tasques sofisticades de tecno-logia aeroespacial. El 70% dels ocupatsestaven dedicats a la producció, el 13%exclusivament a tasques de R+D i la restaeren administratius i similars. Per segmentsde producte, un 92% dels treballadors esdedicaven a activitats relacionades ambaeronaus (el 71% a aeronaus i sistemes, el13% a equipaments i el 8% a motors) i un8% a programes espacials (pes relatiu simi-lar al que es dóna a la Unió Europea).

El subsector aeroespacial al món i a Europa

L’any 2007, l’últim any del qual es disposa de dades definitives,el global de persones ocupades de manera directa a la indústriaaeroespacial al món era d’1,33 milions, unes 10.000 persones mésque l’exercici precedent, i la facturació total ascendí a uns 284.000milions d’euros, cosa que significà una pujada d’un 4,5%. En totsdos casos els augments que es varen experimentar van ser infe-riors als del 2006. Un any més el país líder del subsector va ser elsEstats Units, amb una participació del 51,1% sobre la facturació idel 48,8% sobre el total d’ocupats mundials. Li seguia el continenteuropeu –amb pesos respectius del 36,4% i del 35,4%–, Canadà(entorn del 5%-6%) i el Japó (2%-3%).

L’any 2007 la facturació al continent europeu, segons les darreresdades disponibles de l’ASD –AeroSpace and Defence IndustriesAssociation in Europe–, va assolir la xifra de 132.200 milions d’eu-ros, cosa que implicà un increment d’un 5,3% respecte de l’exerciciprecedent, gràcies, sobretot, al segment militar (pes específic del52% en el total de facturació). El nombre d’ocupats ascendí a649.000 persones, ambun lleuger increment d’un 1,2%. El 71,5%dela facturació correspongué a l’aeronàutica –amb un augment d’un4,4% en la facturació amb relació al 2006–, el 22% a la construcciód’aparells i mecanismes de defensa, terrestre i naval –incrementd’un 4,7%– i la resta a l’espai –en el qual el 2007 es va produir elmajor increment de facturació, d’un 19,4%. En termes d’ocupació,l’aeronàutica donava feina el 2007 al 68% de tots els treballadors,la defensa terrestre i naval al 27% i el 5% restant estan ocupats alsegment de l’espai. Mentre que els dos darrers van observar creixe-ments del volum d’ocupació durant el 2007, l’aeronàutica va patircaigudes –degudes, en gran part, als processos de reestructuracióque van portar a terme diversos fabricants, principalment Airbus.En el cas de l’aeronàutica, el 57% del treballadors es dedicavenl’any 2007 a la producció i el 20% a tasques relacionades amb larecerca i desenvolupament (R+D), estant la resta ocupats en admi-nistració i similars. El 35% dels treballadors, a més, eren directius,gerents, enginyers i altres graduats superiors. Pràcticament la mei-tat de treballadors del subsector aeronàutic europeu es localitzena França i Gran Bretanya, seguits d’Alemanya.

El marge de beneficis operatius –sobre facturació– es situà el 2007en el 5,5%, amb una reducció relativa important en el cas concretde l’aeronàutica (marge de poc més del 4%). El segment ambmésproductivitat és, clarament, l’espai (290.000 euros per ocupat),seguit de l’aeronàutica (214.000 euros), mentre que al capítol dedefensa és de tan sols 164.000 euros. Les despeses de R+D repre-senten un 12,4% de la facturació a la indústria aeronàutica (11.700milions d’euros en termes absoluts), un 70% de les quals són finan-çades per la pròpia indústria. El percentatge de petites i mitjanesempreses és del 64,5% del total. D’altra banda, cal apuntar que lafacturació deguda al manteniment, reparació i similars va ascendirel 2007 a 20.700 milions d’euros, àmbit que té una tendència a l’al-ça des de fa ja alguns exercicis. A diferència d’anys anteriors, quanpredominava de forma notable el sector civil sobre el militar, el2007 aquest darrer representà el 42,1% del total de la facturació deconstruccions d’avions (més de deu punts percentuals superior ala dada del 2006). Sens dubte, projectes com el de l’A400M estarienal darrera d’aquesta tendència. Durant el 2007 el 56% de la factu-ració a l’aeronàutica europea va ser deguda a les exportacions,quatre punts percentuals per sobre de l’any precedent.

A la Unió Europea destaca especialment el consorci EuropeanAeronautic Defence and Space (EADS), amb seu a París i Ottobrunn(sud de Munic), el qual treballa en diverses seccions, com aracoets –cas de l’Ariane–, satèl·lits –EADS Astrium, on s’ha d’ubicarel projecte Galileo–, helicòpters –Eurocopter–, avions militars decombat –Eurofighter– o de transport –A400M–, a més de la divisiómés important, la d’avions civils –Airbus, amb seu a Tolosa, que jaha creat 17 avions diferents, entre ells el seu líder de vendes, l’A320,o l’avió més gran del món, l’A380, als quals s’afegirà properamentel nou A350. A Espanya EADS té presència a la Comunitat deMadrid, Andalusia i Castella-la Manxa. EADS és la gran rival de lanord-americana Boeing, amb seu a Seattle, que té ramificacions enavions comercials –Boeing Commercial Aircrafts–, però també encoets, satèl·lits, etc. El projecte més recent de la companyia nord-americana va ser el disseny i la creació del Boeing B787, model quecompetirà amb els nous avions d’Airbus, l’A380 i, sobretot, l’A350.


La indústria aeroespacial és un dels sectorsindustrials que més esforços ha de dedicara la recerca i desenvolupament (R+D).El total de despeses de R+D sobre factu-ració va quedar l’any 2007 en el 14,4%,més de mig punt per sobre de la xifra del’any precedent, amb esment especial alsegment d’aeronaus i sistemes, en el qualun 16,6% de la seva facturació es dedica aaquestes tasques. Prop de la meitat de ladespesa total en R+D a la indústria aero-espacial espanyola s’autofinança i, un anymés, durant el 2007 aquesta despesa es varepartir pràcticament a parts iguals entreels projectes civils i militars.

Finalment, es pot esmentar que el 94,4%de les empreses del sector a Espanya sónde grandària petita i mitjana (287 de 304firmes). Aquestes PIME van facturar el2007 un total de 752 milions d’euros, un9,3% més que l’any anterior, mentre que elvolum d’ocupació ascendí a 10.128 treba-lladors, un 32,5% per sobre de la xifra del

2006. Ambdues taxes de creixement vanser superiors a les de les grans empresesaeroespacials espanyoles. D’altra banda,el total de despesa que van destinar lespetites i mitjanes companyies a la R+Dva ser de 21 milions d’euros, mentre queforen molt actives durant tot l’any enla creació d’aliances i integracions peraconseguir incrementar la seva dimensiói poder competir amb més garanties en elmercat globalitzat. L’activitat aeroespaciala Espanya està desenvolupada, fonamen-talment, a la Comunitat de Madrid, segui-da d’Andalusia i el País Basc. En aquestesregions es dóna feina al 88,3% dels treba-lladors, sent responsables del 91,4% deltotal de la facturació l’exercici 2007.

En el cas concret de l’espai, la xifra denegoci va augmentar a Espanya l’any 2007,darrera dada disponible, prop d’un 16%,més del doble que a la Unió Europea, supe-rant per primera vegada els 500 milionsd’euros, en un context d’augment continu

dels darrers anys. Espanya va quedar, així,com a cinquena potència europea, noméssuperada clarament per Alemanya, Françai Itàlia, i pràcticament empatada amb laGran Bretanya. El nombre d’ocupats vaincrementar-se un 8%, fins superar els2.800 efectius, el 25% dels quals estavendedicats exclusivament a tasques de recer-ca i desenvolupament. Entre els projectesmés destacats darrerament cal esmentar ellaboratori espacial Columbus, el transbor-dador espacial ATV i el segon satèl·lit delsistema Galileo, tots ells relacionats ambl’Agència Espacial Europea (ESA).

Al llarg del 2008 es va posar en funcio-nament el laboratori Biolab, del mòdulespacial europeu Columbus, que es vaacoblar amb èxit a l’Estació Espacial Inter-nacional (EEI). En el desenvolupamentd’aquest laboratori, que servirà per a rea-litzar diverses investigacions científiques–com ara, fer recerca en cultius cel·lulars,plantes i petits invertebrats–, treballaren

EADS va registrar el 2008 uns beneficis de 1.572 milions d’euros,cosa que contrastà amb les pèrdues de 446 milions d’un anyabans, gràcies, en bona part, a un efecte divisa –màxims que vamarcar l’euro en la seva paritat amb el dòlar– i a la retallada decostos (estimada en 1.300milions d’euros el 2008), que suposà elseu programa “Power8”, el qual implicà una profunda reestruc-turació d’Airbus. Aquests beneficis, a més, es produïren malgratels retards que va patir un dels seus projectes estrella, l’A400M,que va provocar un impacte negatiu sobre els comptes deresultats d’EADS de 704 milions d’euros. D’altra banda, l’EBITDAde la companyia (beneficis abans d’impostos, interessos, depre-ciacions i amortitzacions) va situar-se el 2008 en 4.439 milionsd’euros, enfront dels 1.751 milions d’euros de l’any anterior,mentre que la facturació arribà a 43.265 milions d’euros, un10,6% més que el 2007. Per divisions, destacà la d’avions militarsde transport, amb seu a Espanya –i que s’integrarà a Airbus apartir del 2009 formant la divisió Airbus Military–, que va mésque duplicar la seva facturació pel creixement dels avions cis-terna (o tanquers) i per un canvi en el criteri de comptabilitzarrespecte a l’A400M –que va minimitzar l’impacte dels retards enla seva posada en funcionament–, i la d’Astrium, amb un creixe-ment d’un 21%, amb pujades en totes les seves àrees, com elscoets Ariane 5, els satèl·lits de telecomunicacions, o els serveisd’observació de la Terra. L’augment d’Eurocopter va ser d’un 8%i el registrat a l’apartat de defensa i seguretat d’un 5%. La divisiómés important, Airbus, va facturar l’any 2008 uns 27.453 milionsd’euros, un 63,5% del total, cosa que implicà un creixement d’un9% respecte de l’exercici precedent. Per la seva banda, Boeingva aconseguir el 2008 uns guanys de 2.702 milions de dòlars, un34% menys que l’any anterior, havent experimentat, fins i tot,unes pèrdues al quart trimestre de l’exercici, de 56 milions dedòlars, raó per la qual va anunciar una reducció de la plantilla en10.000 ocupats, un 6% del total mundial.

Durant el 2008 Airbus va rebre 777 comandes, cosa que significàun descens d’un 42% en comparació al 2007, però que, això noobstant, li permeté treure avantatge a la sevamàxima rival, Boeing,que aconseguí unes comandes de 662 avions –reducció d’un53% en relació al 2007. Tot això contrastà amb l’evolució d’entreel 2005 i el 2007, quan tant Airbus com Boeing rebien encàrrecsanuals de més de 1.000 unitats de manera habitual, gràcies a lademanda dels països emergents, principalment la Xina i l’Índia,

i a l’auge de les línies aèries de baix cost. També el 2008 Airbusva superar a Boeing pel que fa als lliuraments, amb 483 avions,30 unitats més que l’any 2007, enfront dels 375 de la companyianord-americana. El total de comandes rebudes per Airbus el 2008estan valorades en uns 100.000 milions de dòlars a preu de catà-leg i entre ells s’inclouen més de 450 unitats de la família A320,prop de 150 avions de llarg recorregut (A330/A340) i 9 A380, a mésde 163 unitats de l’A350 en la seva versió remodelada –cosa que faque a principi del 2009 hi hagués unes comandes totals d’aquestdarrer model de 478 unitats per part de 29 clients. La cartera decomandes d’Airbus ascendia a finals del 2008 a 3.715 avions, unnou màxim històric per a la companyia. Les expectatives de futurper a la indústria aeronàutica mundial són molt positives a llargtermini, ja que s’estima que en el període 2008-2027 es necessita-ran uns 30.000 nous avions per a satisfer la demanda.

Finalment, pel que fa a Airbus també cal destacar que durant el2008 va obrir la primera planta de muntatge final fora d’Europa.Va ser a la Xina, a la localitat de Tianjin, que, en principi, s’ocuparàdels models de la família d’avions de passadís únic A320. El primeravió completament ensamblat que sortirà d’aquesta nova facto-ria serà lliurat a mitjan del 2009 a la companyia xinesa SichuanAirlines, i la producció s’anirà incrementat progressivament fins alliurar un promig de quatre avions per mes a partir de l’any 2011.

Figura 105. Distribució de l’ocupació aeroespacial a Europa. 2007Percentatge

24,6%

2,5%

1,7%10,6%

Alemanya

Regne Unit

França

Països Baixos

Polònia

República Txeca

Altres 11 països

Suècia

Espanya

Itàlia

7,9%

16,4%

5,9%

3,1%

3,4%

23,9%

Font: ASD (AeroSpace and Defence Industries Association in Europe).


diferents empreses espanyoles i catalanes.També, durant el 2008 va començar a seroperatiu el transbordador espacial JulesVerne, el primer vehicle automatitzat detransferència (ATV), en la fabricació delqual han participat prop de 40 companyi-es, algunes d’elles estatals. Aquest vehicleés una nau espacial robòtica, no tripulada,que assumeix funcions logístiques, d’apro-visionament i de retirada de residus. Va seracoblada amb èxit a l’EEI, transportant mésde nou tones de mercaderies (aire, oxigeni nitrogen per a renovar l’atmosfera del’estació, aigua potable i carburant, a mésde menjar, instrumental i material tècnic).Així mateix, es va encarregar de recollir6,3 tones de materials i escombraries itornar-les a la Terra, on es desintegrà unavegada contactà amb l’atmosfera terrestre.Està prevista la construcció de fins a cincd’aquestes naus, que aniran de maneraperiòdica a l’EEI a fer la mateixa missió.

Després de prop de dos anys de retardsi de diversos problemes en la seva con-figuració economicocomercial –ja que elcost total del projecte va haver de serassumit per la Unió Europea i l’ESA (uns4.500 milions d’euros), en retirar-se el con-sorci privat que havia d’encarregar-se’n–,el 2008 es va posar en òrbita el segonsatèl·lit del sistema Galileo, el Giove B –elprimer, el Giove A, es va llençar amb èxit ales acaballes del 2005. Galileo serà un nousistema de posicionament i navegació,alternatiu al GPS nord-americà, que esbasa en una trentena de satèl·lits. El siste-ma Galileo, en la producció del qual estantreballant algunes empreses espanyoles,es diferencia del GPS en què serà d’úseminentment civil i no militar i en quèla precisió del posicionament serà major.De fet, el Giove B ja porta un rellotge d’hi-drogen, el més exacte construït mai, ambun retard d’un segon cada tres milionsd’anys. Amb aquest tipus de rellotges,quan estiguin operatius els 30 satèl·lits delsistema es podrà localitzar un lloc ambun marge d’error d’un metre, enfront delmarge d’error de 10 metres del GPS. Ladata prevista per a què el sistema estiguiplenament operatiu és el 2013, si no hiha més endarreriments sobrevinguts. Elsistema Galileo, en el qual Espanya parti-cipa en un 11%, suposa, així mateix, unaoportunitat de negoci important per a lesempreses associades al subsector aeroes-pacial, especialment a l’hora d’explotar lesaplicacions que aquest sistema generarà,com per exemple en el control aeri, lagestió del trànsit per carretera, ferroviari imarítim, el rescat de persones, o en el casdel transport per carretera, el telepeatge,el pagament d’aparcaments, el controldels límits de velocitat, la gestió de tràfic,les infraestructures i il·luminació viària, lagestió d’emergències, els sistemes d’ajuta la conducció, navegació i informació,etc. En total, s’espera que la construcció il’explotació del Galileo creï a Europa ambvista a l’any 2025 uns 125.000 llocs de

treball i que la xifra de negoci assoleixi els135.000 milions d’euros anuals.

A l’apartat de l’espai cal destacar, aixímateix, diverses missions en l’àmbitpúblic de l’Estat, que estan sent, tam-bé, una oportunitat de negoci per a lesempreses aeroespacials espanyoles icatalanes per a expansionar-se. Així, laconstrucció de dos satèl·lits que formaranel Pla nacional d’observació del territori,i que porten com a nom Ingenio i Paz.El satèl·lit Ingenio és un satèl·lit de tipusòptic amb un pressupost de 190 milionsd’euros, que forma part del programaeuropeu Global Monitoring EnvinromentSecurity (GMES), amb cinc satèl·lits, i queservirà per a gestionar el medi ambient.Per la seva part, el satèl·lit Paz, amb unpressupost de 130 milions d’euros, és unsatèl·lit radar d’ús militar i civil. A l’àmbitprivat espanyol destaca la construccióde dos satèl·lits de telecomunicacionsper a empreses del sector, l’Amazonas 2 il’Hispasat IE. I, finalment, cal indicar que elsubsector aeroespacial espanyol i catalàtambé col·labora en missions de la NASA,com per exemple la primera exploració aMart (MSL Rover Nasa), en la qual Espanyatindrà una participació important en eldesenvolupament dels sensors de vent,temperatura i humitat, així com dels sen-sors ultravioleta i de pressió.

En el capítol aeronàutic, entre els projec-tes més destacats en què estan treballantles empreses espanyoles i catalanes calsituar l’A400M, l’A350, l’Eurocopter i l’A380.En aquest últim cal recordar que un totalde 16 companyies catalanes han participato estan participant en la seva construcciócom a proveïdors de diversos compo-nents, que fonamentalment han de veu-re amb l’utillatge –són exemples GTD,Gutmar o Serra Soldadura. Les empresescatalanes també han treballat en prototi-pus, interiors de cabina i elements meca-nitzats en aquests aparells. Per la sevabanda, l’A400M és un avió de transportmilitar, que substituirà els models C-130Hércules i C-160 Transall. S’estima que almón hi ha una flota obsoleta en aquestsegment d’uns 2.650 aparells, amb unaedat mitjana de 26 anys, per la qual cosael potencial de mercat és important. Hi haassegurats 180 lliuraments, encarregatsper les set forces aèries europees queformen part del programa, entre ellesla d’Espanya, i també altres països comMalàisia o Sudàfrica han fet comandesdel model, que s’acoblarà a la fàbricad’EADS-CASA de San Pablo (Sevilla). Enprincipi, estava previst començar a lliurarels models el 2010 i progressivamentfins el 2021, però van sorgir problemesamb els motors que van fer retardar elprojecte, amb el consegüent cost per aAirbus. Els socis europeus que hi partici-pen faran una inversió de més de 3.450milions d’euros fins al 2020. En el casd’Espanya, les inversions seran superiors

a 1.200 milions d’euros i, en principi, rebrà27 d’aquests avions, només per darrerad’Alemanya (60 aeronaus) i França (50unitats). A San Pablo hi treballen 600operaris, però la plantilla com a mínim esduplicarà quan la construcció de l’A400Mestigui en ple funcionament. Finalment,en el cas de l’A350 cal indicar que elsretards en el seu desenvolupament pro-gramat i les necessitats de remodelaciódel model, que han fet pujar el cost finali que faran que els primers lliuramentsno estiguin llestos fins al 2013, quan ladata inicial era el 2010, van provocar quealgunes companyies hagessin suspès elsseus contractes al llarg del 2008. Això vapassar, per exemple, amb Air Europa, quees va comprometre a comprar 10 unitatsde l’A350 i que ara substituirà aquestsaparells per comandes al Boeing 787, lesprimeres unitats del qual començaran arebre a partir del 2011.

En el context espanyol i català s’està rea-litzant tota una sèrie de plans estratègicsrelacionats amb la indústria aeroespacial.Així, cal destacar el Plan Estratégico para elSector Espacial 2007-2011 –que es va pre-sentar l’any 2006–, el Plan Estratégico parael Sector Aeronáutico 2008-2016 –presen-tat el 2007– i el recent Plan Estratégicopara la Aviación General –del 2008 i quees complementaria a nivell català amb elPla d’Aeroports, Aeròdroms i Heliports deCatalunya 2009-2015. Entre els objectiusd’aquests plans està treballar per a quèEspanya guanyi pes industrial en els pro-jectes del consorci europeu EADS, ja quetot i que la seva participació en l’acciona-riat és d’un 5,5%, en termes de criteris decompetitivitat es defensa que la presènciaque correspondria seria major. Així, en elspropers projectes d’Airbus es reclama par-ticipar en un 15% –a l’A380 la participacióva ser del 10% i està entorn del 13% en elcas de l’A350–, i a altres projectes d’EADS,d’una manera especial en els programesde defensa, en un 20% –que és el pes deles compres que fa Espanya sobre el total(la participació a l’A400M està sent del17%)–, i pel cas concret del projecte delsUnmanned Aerial Vehicles (UAV) –això ésavions no tripulats– es demana una parti-cipació superior, de fins i tot el 33% –igualque la que tenen adjudicada Alemanya iFrança. Un altre objectiu és potenciar lapresència espanyola en dos camps dife-renciats, com són el dels VLJ (Very LightJets) i els sistemes electrònics de suportal pilot i de control de trànsit aeri –on espodria aprofitar l’explotació del sistemade posicionament i navegació europeuen el qual s’està treballant, el Galileo, i quehauria d’estar llest per utilitzar l’any 2013.A l’apartat de l’espai, es tracta d’incremen-tar substancialment la inversió públicaespanyola i, en particular, l’aportació al’Agència Espacial Europea (ESA) fins al8% del total –en línia amb el pes quesuposa el PIB espanyol–, establir prioritats,com ara activitats orientades al desenvo-


lupament d’aplicacions d’interès per alciutadà (telecomunicacions, navegació iobservació de la Terra), desenvolupamentd’àrees concretes en què es pugui asso-lir un lideratge per part d’Espanya, o eldesenvolupament d’un sistema espacialcomplet com a projecte integrador detotes les capacitats existents –més enconcret, es proposa construir un sistemaespanyol d’observació de la Terra persatèl·lit. Finalment, el pla estratègic català,que preveu una inversió total de 1.582milions d’euros, estableix, entre d’altresobjectius, donar impuls als nous aeroportsde Lleida-Alguaire, la Seu Pirineus-Andor-ra (la Seu d’Urgell), l’aeroport corporatiu-empresarial, pendent d’ubicació, i el deles Terres de l’Ebre, a més de reforçar laxarxa d’aeròdroms i d’heliports; col·laboraren la dinamització de la indústria aero-nàutica ubicada a Catalunya, potenciarla formació, la recerca i la innovació enaquesta branca i crear un clúster aero-portuari i aeronàutic prop dels aeroports;o impulsar línies de finançament per a lapromoció i el desenvolupament de l’acti-vitat aeronàutica (construcció de centresde manteniment, hangars, etc.).

A Catalunya uns dels handicaps de laindústria aeroespacial és no poder comp-tar amb una empresa tractora. De fet, elprojecte més important que s’està duenta terme al Principat és la construcció perpart d’Iberia Mantenimiento d’un hangara l’Aeroport del Prat amb una inversió pre-vista de 24 milions d’euros. Algunes pos-sibilitats de trobar una empresa tractora aCatalunya passarien perquè Barcelona fosnomenada seu de l’autoritat de vigilànciadel projecte Galileo (GSA: Galileo Supervi-sory Authority). Barcelona competeix ambaltres 10 ciutats europees –Praga, Brussel-les (on és ara provisionalment la GSA),Estrasburg, Noordwijk, Valetta, Ljubljana,Atenes, Cardiff, Munic i Roma. Si Barcelonafos la seu del GSA, la capacitat d’atreu-re inversions es veuria multiplicada i lesempreses catalanes que ja hi treballen tin-drien facilitats i avantatges pel fet de tenirl’organisme regulador en el seu mateixterritori, a més que la GSA suposarà crearun centenar de treballs qualificats i 200llocs de manera indirecta. Per acollir la GSAa Barcelona es van reservar 462.000 metresquadrats a la Zona Franca, on es construiriaun edifici a mida. Una altra opció vindria apartir de l’interès del govern espanyol pelsUAV. De fet, a través del programa Atlantei en col·laboració amb EADS es vol implan-tar un centre d’excel·lència en UAV al ter-ritori espanyol. Barcelona està treballantper a ser seu d’aquest centre, encara queMadrid també sembla molt interessada iserà una competència molt dura, en estarla major part de la indústria aeroespacialespanyola concentrada en aquesta comu-nitat autonòma. Els UAV serviran per ausos militars relacionats amb l’espionatgei amb missions de reconeixement del ter-reny i intel·ligència, però també té nom-

brosos usos civils, ja que serveixen per altransport de mercaderies, així com per aqüestions relacionades amb la seguretat,com el control del trànsit, els incendis oles embarcacions que es perden al mar, elseguiment de fugues químiques o conta-minants, etc. Aquest segment dels UAV ésel més dinàmic de la indústria aeronàuticai es preveu que la despesa en aquesttipus d’aparells es dupliqui en els propers10 anys. Aquest tipus d’avions exigeixun elevat coneixement de programari id’aviònica (electrònica aplicada al mónde l’aviació), àmbits en els quals ja hi haempreses catalanes treballant-hi. El cen-tre d’excel·lència que es vol implantar aEspanya necessitaria d’una inversió de 100milions d’euros. Una altra oportunitat pera Catalunya seria establir un “espaiport”per a vols comercials a l’espai, ja que unade les empreses pioneres, Virgin Galac-tic, està buscant localitzacions a Europa iEspanya. Catalunya seria una zona idòniaperquè té un clima poc ennuvolat, expe-riència en l’àrea del turisme, un indústriaespacial en expansió i territoris amb baixadensitat de població. De fet, una zona quecompleix aquests requisits podria ser lade Lleida on s’està construint l’aeròdromd’Alguaire. Virgin vol realitzar a partir del2009-2010 els primers vols espacials queserien viatges suborbitals d’hora i mitja,durant els quals els viatgers podran gaudirde gravetat zero durant alguns minuts, ique tindran un cost aproximat de 200.000dòlars. I, finalment, una altra opció pera l’impuls del subsector al Principat estàen el camp dels VLJ. Aquests aparells sónavions reactors d’un pes molt inferior alsnormals, entorn de 4.500 kg, pilotats peruna sola persona i que pot donar espaiper a un màxim de 4 a 8 passatgers, ambuna autonomia de vol entorn de 3.000 km.Per les seves característiques són utilitzats,principalment, com a taxis aeris i podenoperar en aeròdroms o aeroports petits.En aquest sentit, a principi ja del 2009 esva anunciar que la companyia aeronàuticanord-americana SpectrumAerospace, pro-veïdora de Boeing, estudiava la instal·laciód’una planta de producció a Europa i haviacontemplat la possibilitat d’ubicar-la aCatalunya. Spectrum Aerospace està espe-cialitzada en la fabricació de componentsd’aeronaus i especialment avions reactors,a més de desenvolupar compòsits. La ideaseria instal·lar una fàbrica relacionada ambels VLJ. A propòsit d’aquests aparells, espot destacar la cel·lebració a Barcelona afinals del 2008 de la conferència europeasobre els VLJ. A la conferència els expertsvan debatre sobre les oportunitats demercat, el control de costos, l’impacte demercat o qüestions de seguretat, entred’altres.

En el camp de la formació aeroespaciala Catalunya cal indicar que durant el 2008va sortir la primera promoció d’EnginyersTècnics Aeronàutics especialitzats enaeronavegació, a la Universitat Politèc-

nica de Catalunya (UPC). Aquesta tam-bé treballa en el desenvolupament depostgraus adaptats a les necessitats delsprofessionals de la indústria aeroespacial,a més d’impartir altres títols d’enginyeriaaeronàutica. Paral·lelament, la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB) ha impul-sat la titulació en Gestió d’Empreses Aero-nàutiques. D’altra banda, des de Catalunyas’està treballant perquè un dels aeroportscatalans sigui seu del campus perma-nent per al sud d’Europa de la UniversitatEmbry Riddle, que és el centre de formaciód’estudis aeronàutics més important delmón, i que té la seva seu principal a l’estatde Florida (Estats Units). Pel que fa a laformació, s’ha d’apuntar, finalment, queen el mes de juliol del 2008 es va celebrara Barcelona el vigèsim programa d’estiud’estudis sobre l’espai de la InternationalSpace University (ISU), que va comptaramb la participació de 112 estudiantsprocedents de 27 països diferents delmón. La ISU és una prestigiosa institucióinternacional que promou sense finalitatde lucre l’exploració i les aplicacions basa-des en l’espai.

Subsector de construcció naval

L’any 2008 el subsector de construcciónaval en el conjunt de l’Estat es va caracte-ritzar per un quasi estancament de la pro-ducció. De fet, l’índex de producció indus-trial registrà un augment de només un0,2%,cosaquecontrastàambelcreixementde dos dígits del 2007. D’altra banda, tantles exportacions com les importacionsvan patir sengles notables descensos,superiors al 70% en termes de valor. En unaltre sentit, els preus del subsector pràcti-cament no van créixer, mentre que l’ocu-pació a nivell espanyol mostrà una certaatonia en relació amb l’exercici precedent.A Catalunya l’evolució fou similar, tot i queles vendes a l’exterior, així com les impor-tacions, sí que mostraren un comporta-ment positiu, amb increments nominalssuperiors al 10% en ambdós casos.

Durant el 2008 la crisi econòmica generalafectà al segment de la nàutica esportivai d’esbarjo de manera significativa. Així, alconjunt d’Espanya el nombre de matricu-lacions d’embarcacions d’esbarjo va caureun 18,3%, cosa que suposà tornar a xifresde matriculacions pròpies de fa un lustre(11.340 embarcacions en total, incloses lesmotos aquàtiques). A Catalunya la reduc-ció fou a l’entorn d’un 20%, tot i que con-tinuà liderant el mercat estatal. El retrocésde les matriculacions va afectar a tot tipusd’embarcacions, excepte a les neumàti-ques semirrígides, que augmentaren un3,2%. Els majors descensos van correspon-dre a les motos aquàtiques (d’un 43,2%)i a les embarcacions a vela (d’un 17,4%).Per eslores, la menor davallada del mercatva ser la de les franges centrals (embar-cacions entre 12 i 15 metres) i, en canvi,les embarcacions de més de 18 metres


observaren un descens de prop d’un 40%.Prop del 85% de les matriculacions vanser de vaixells de menys de 8 metres. Sis’atén la nacionalitat de les embarcacions,s’ha d’esmentar que continuà la pèrduade quota de mercat de les espanyoles,que representaren poc més del 30% delmercat. I, finalment, es pot afegir que tam-bé es va produir una reducció del mercatde lloguer, amb una caiguda d’un 6,4%.L’evolució trimestral del subsector al llargdel 2008 palesà que la caiguda es va anaraccelerant a mesura que passava l’any, detal manera que durant el darrer trimestreel descens va ser d’un 24% respecte almateix període del 2007, mentre que elglobal fou d’un 18,3%.

El conjunt de les empreses constructorescatalanes es caracteritzen per una mancade competitivitat a causa de la seva dimen-sió reduïda, a dedicar-se a fer sèries curteso a mida, a tenir processos productius moltartesanals, a l’escassa inversió en poten-ciar la marca, a una internacionalitzaciómillorable, i a la seva poca especialització–molts constructors es dediquen, també, alnegoci del repair i refit o a construir embar-cacions pel sector militar-professional. Amés, s’observa en el darrer lustre un certestancament de les seves xifres de negocisi una reducció de les seves rendibilitats.Un altre problema al que s’enfronten ésla contracció de la demanda interna, cosaque s’explica per diversos factors, a bandade la conjuntura recessiva, com una fiscali-tat espanyola més elevada, en comparacióamb els principals països europeus –igualque succeeix en el cas dels cotxes, a l’IVAdel 16% se li afegeix l’impost de matri-culació, del 12%–, la manca de facilitatsd’accés al finançament, la deficient culturanàutica, i la manca d’amarradors –a Catalu-nya la flota d’embarcacions superava ja el2008 els punts d’amarratge, cosa que estàfent encarir de manera important aquestsúltims i que obliga a instrumentar mesurestals com boies provisionals als ports. Elnegoci del repair i refit, en canvi, presentauna evolució més favorable en xifra denegoci, ocupació i rendibilitat.


Subsector de material ferroviari

A Catalunya la principal empresa del sub-sector fabricant de material ferroviari ésAlstom,multinacional francesa, que té unafàbrica a Santa Perpètua de Mogoda enuns terrenys de 360.000 m2 (67.000 m2

d’àrea construïda), on es dedica a construirtrens de passatgers. Segons les dades dela mateixa empresa, a l’exercici 2007-2008,entre l’1 d’abril i el 31 de març, la fàbricacatalana va facturar 264,45 milions d’euros,el que implica un descens respecte del’exercici anterior del 22,2%, desprès del’ascens de prop del 20% del 2006-2007.La reducció és deguda al mercat intern,ja que les xifres d’exportacions s’han mésque doblat. Quant a l’ocupació, la plantillaascendia a 1.078 persones, amb un creixe-ment respecte de l’exercici previ del 4,7%.

Pel que fa als projectes i contractes en elsquals participa, cal destacar, en primer lloc,que durant el 2008 es va posar ja en funcio-nament el metro de Santo Domingo, quecreua la ciutat de nord a sud, amb 14 km i16 estacions. Els 19 trens que recorren lesseves vies van ser íntegrament dissenyats ifabricats per la factoria catalana d’Alstom, ipertanyen a la família del modelMetropolis.Consten de tres cotxes cadascú d’ells, dosdels quals disposen demotors amb cabina,construïts en alumini deformable. Per a laconstrucció dels models la factoria de San-ta Perpètua de Mogoda va col·laborar ambles fàbriques del grup a Charleroi, Bèlgica,que ha fabricat i integrat els sistemes detracció i Le Creusot a França, que ha sub-ministrat els bogies. Així mateix, ja a princi-pis del 2009 Alstom va lliurar les unitats deltramvia Citadis que circularà per Tenerife,a la línia 2, que connectarà els emplaça-ments de Tíncer i La Cuesta amb el centrede La Laguna i Santa Cruz de Tenerife. Al’apartat de tramvies també cal destacarque la fàbrica catalana està treballant enla construcció dels models Citadis per al

tramvia d’Orán a Algèria. El projecte, queascendeix a 355 milions d’euros, preveu laconstrucció d’una línia de 18 km i 32 esta-cions i està liderat pel consorci Tramnour,integrat per Alstom, que s’encarrega de lafabricació de 30 unitats de trens a SantaPerpètua de Mogoda, el sistema d’explota-ció (senyalització i telecomunicacions) i lessubestacions elèctriques, i Isolux Corsán,constructora espanyola, que s’encarregaràde la infraestructura de via i de la catenària.Així mateix, durant 2008 Alstom a Cata-lunya es va adjudicar la construcció delstrens que han de circular tant pel metrocom pel tramvia d’Estambul. En el primercas, es tracta de l’encàrrec de 20 unitatsdel model Metropolis, compost per quatrecotxes, amb una capacitat per a 1.230 per-sones; i en el segon cas de 30 unitats delCitadis amb capacitat per a 500 passatgersi que transitarà per unes vies de 14 kmde longitud i 24 estacions. Els lliuramentsestan previstos començar a realitzar-los alllarg de l’any 2009.

Per altra banda, la fàbrica d’Alstom a SantaPerpètua de Mogoda continua treballanten la fabricació de trens modulars derodalies tipus Civia per a Renfe, compostosper cinc vagons cadascú: 30 unitats delCivia IV, adjudicats a Alstom l’any 2007per un import de 220 milions d’euros, i40 unitats del Civia III, adjudicats el 2006.Ja a Catalunya, cal indicar que la fàbricacatalana d’Alstom, juntament amb la queposseeix CAF a Saragossa i la de Bomba-dier a Tràpaga (Biscaia) s’han encarregatde construir nou trens de la sèrie 213per als Ferrocarrils de la Generalitat deCatalunya, que han de circular per la líniaLlobregat-Anoia. Aquesta sèrie incorporales darreres novetats tecnològiques ambrelació a la seguretat i les comunicacions isuposen un estalvi energètic doncs estandissenyats perquè el tren retorni a la xarxal’electricitat que genera en les baixadesperquè sigui aprofitada per altres unitatsque estiguin circulant per la via, a més deno emetre cap tipus de gas a l’atmosfera.L’arribada d’aquests trens impliquen uncost de 57,5 milions d’euros.

El subsector de la nàutica esportivai d’esbarjo al món

Al món hi ha unes 6.000 drassanes constructores d’embarcacionsde nàutica esportiva i d’esbarjo. El principal país productor entermes de valor és Estats Units i, a molta distància, el segueixenItàlia, Gran Bretanya i França. Ara bé, en el segment dels superiotsi megaiots el principal constructor és, clarament, Itàlia. A Europa,el subsector de la nàutica esportiva i d’esbarjo està format permés de 37.000 empreses, ocupa uns 272.000 treballadors demanera directa, i la producció anual està entorn de les 140.000embarcacions. Itàlia, França, Gran Bretanya i Alemanya són, peraquest ordre, responsables de prop de les dues terceres partsde les vendes mundials, mentre que el 14% correspon als païsosescandinaus –on hi ha més embarcacions per habitant, entorn

de 6-7 habitants per vaixell a Noruega i Finlàndia, enfront de laràtio de 207 persones d’Espanya, la més baixa d’Europa. En termesquantitatius, França és el major productor europeu, però no entermes de valor, on el líder mundial és Itàlia per la seva especialit-zació en la producció de iots de luxe. Dins d’Europa, el principalimportador és Espanya, tant quantitativament com qualitativa.

A nivell mundial els líders del subsector són l’empresa nord-americana Brunswick –amb prop de 2.000 milions d’euros dexifra de negoci–, la francesa Groupe Beneteau, les italianesAzimut-Benetti i Ferreti Group, i la nord-americana Genmar, ambprop de 1.000 milions d’euros cadascú.


Desprès d’un retard de quatre anys i decertes controvèrsies, finalment, ja estan enmarxa dos centres tecnològics d’Alstoma Catalunya sobre material ferroviari. Unprimer, un laboratori de subsistemes dematerial ferroviari, localitzat a la plantade trens de Santa Perpètua i un segon, aldistricte tecnològic de Barcelona, el 22@,dedicat al manteniment ferroviari. La inver-sió total ascendí a 14 milions d’euros. Elgrup Alstom té un altre centre tecnològic aCatalunya, en aquest cas, en la seva brancaenergètica, un laboratori de minicentralshidràuliques a Cornellà i instal·larà prope-rament, també al districte 22@, un centrede recerca en energia eòlica, el primerd’aquestes característiques del grup a totel món. Aquesta inversió es produeix des-près que la multinacional francesa adquirísla catalana Ecotècnia l’any 2007, especialit-zada en la producció de turbines de vent.

Durant l’exercici 2008-2009 (1 d’abril a31 de març), el grup industrial Alstom,compost per les seves divisions de trans-port i energia, va aconseguir un beneficide 1.100 milions d’euros, davant els 852milions d’euros de l’exercici anterior, ambun increment de la seva xifra de negocisde l’11% (i 18.739 milions d’euros) i unaugment del 5% en la seva cartera decomandes (24.580 milions d’euros). En elcas concret del transport, les comandespujaren un 9% (8.114 milions d’euros), ambespecial incidència dels nous contractesde trens d’alta velocitat a Itàlia, els Pendo-lins, i al Regne Unit, ambdós units a con-tractes de manteniment, així com els nouscontractes de tramvies al nord d’Àfrica,metros a Amèrica del Nord i el Sud i aÀsia, i trens regionals a Europa del Nord iAustràlia. Les vendes van pujar un 3%(5.685 milions d’euros) i el marge operatiues va mantenir estable en el 7,2%, malgratles elevades despeses en el desenvolupa-ment de noves plataformes.

Una altra empresa important del sector aCatalunya és Siemens, que té una fàbricaa Cornellà de Llobregat, encarregada deproveir convertidors i motors elèctrics pera metros, tramvies, locomotores i trensd’alta velocitat a les empreses del grupubicades arreu del món. Durant l’exercicifiscal 2007-2008 (que va des de l’1 d’oc-tubre del 2007 fins al 30 de setembre del2008) la facturació de la fàbrica catalanava ascendir a 71,03 milions d’euros, el queimplica un increment de l’11,2% respectede l’exercici precedent, mentre que eltotal d’ocupats passà a ser de 305 perso-nes, amb un ascens del 3,4%, degut a lanecessitat d’augmentar efectius en créixerles vendes i haver d’ampliar-se la capacitatproductiva total amb l’adquisició de novamaquinària. En l’increment de la facturacióhan tingut molta importància les vendes al’exterior, que han pujat un 42,1% respectede l’exercici anterior i que representa-ren l’any 2008 un 78,2% de la facturaciótotal. Els principals contractes amb els

quals han estat treballant l’any 2008 pervolum de facturació que originaren, vanser els convertidors de tracció destinatsal model DJ4 fabricat per Siemens perals ferrocarrils de la Xina (contracte pervalor de 10,85 milions d’euros), el motorde tracció per a les locomotores de trans-port dièsel-elèctriques GT 46 MAC que Sie-mens fabrica per als ferrocarrils de la Índia(prop de 8 milions d’euros) i els motorsde tracció per a 50 locomotores elèctri-ques que la companyia japonesa Mitsuiva encarregar a Siemens l’any 2006 (pocmés de 6 milions d’euros). Altres contrac-tes rellevants que es podrien citar serienla producció de convertidors i motors detracció per a locomotores Siemens desti-nades als ferrocarrils de Portugal (modelsES46B1 i CP LE 4700) i convertidors i motorsper als models Civia UC 2000, trens derodalies encarregats per Renfe a la compa-nyia alemanya (contractes que impliquenunamica més de vuit milions d’euros, en elprimer cas, i entorn de set milions d’eurosen el segon). I les inversions més destaca-des van ser l’aprovisionament de hardwa-re dins del projecte MES (ManufacturingExecution System) i obres d’adequació a lanormativa elèctrica REBT (Reglament Elec-trotècnic per a baixa tensió).

Durant els anys 2007 i 2008 Railgrup vapresentar i realitzar la divulgació de duespublicacions, una sobre el mapa exporta-dor de les empreses del grup i una altrava ser el Llibre Blanc sobre l’activitat deR+D+I del sector ferroviari a Catalunya.Així mateix, el clúster ferroviari català vaparticipar l’any 2008 en Innotrans, la firacomercial més important del món delsector del ferrocarril i que se celebra bia-nualment a Berlín en el mes de setembre. I,per altra banda, el seu Pla Estratègic 2008-2011 va ser qualificat d’excel·lent per partdel Ministeri d’Indústria espanyol i Railgrupha passat a estar formalment inscrit alRegistre de les Agrupacions EmpresarialsInnovadores (AEI). De fet, és l’únic clúster anivell estatal en el sector ferroviari. Les AEIpoden participar en un programa especiald’ajudes econòmiques i mesures de recol-zament amb l’objectiu de contribuir a lamillora de la competitivitat de l’empresaespanyola, especialment, de les petites imitjanes empreses, i a més els projectesde l’agrupació o de les seves integrantstenen una valoració addicional en altresprogrames d’ajudes del ministeri. El clústerferroviari català Railgrup s’està mostrantmolt dinàmic a través de les seves dife-rents comissions, que compten amb laparticipació activa de la major part delsseus membres: comissió de comerç exte-rior, de qualitat/certificació, de divulgació,de formació i de R+D+I. En relació ambaquest grup, es podria destacar el projecteCATdBTren, liderat per l’enginyeria Sener,i que compta també amb la participació,a més de Railgrup, de les empreses Quan-tech i Railtech, entre d’altres. L’objectiu delprojecte, el 40% del cost del qual (això és

entorn d’un milió d’euros), ha estat aportatpel sector públic català, és arribar a reduirles vibracions dels trens en les zones urba-nes. Més en concret es tracta d’analitzar lescauses i els efectes de les vibracions provo-cades pel ferrocarril i el metro a la ciutat i apartir d’aquí treballar en suspensions idealsi en confeccionar mapes de vibracionsque ajudin a l’Administració a l’hora de fernoves vies. Railgrup s’encarregaria d’ava-luar l’aplicabilitat d’aquestes solucions ala pràctica. En un futur es pretén aprofitarl’experiència del CATdbTren per assolirun lideratge internacional en l’estudi deles vibracions aplicades participant en unprojecte de col·laboració europeu.

Subsector de materialaeroespacial

EADS, formant un consorci amb el grupnord-americàNorthropGrumman, va adju-dicar-se durant el 2008 un megacontracteper a la renovació de la flota dels avionscisterna (o tanquers) de la Força Aèriad’Estat Units (USAF). En total s’hauran defabricar 179 avions durant els propers 15anys i el volum total de l’operació és de35.000 milions de dòlars. Els aparells seranacoblats a la fàbrica que EADS muntarà aMobile (a l’estat d’Alabama). La càrrega detreball que correspondrà a Espanya en laconstrucció d’aquests avions serà d’entreel 12% i el 15% del total. Així, Espanya s’as-segurà una mica més de 1.000 milions dedòlars per un primer contracte signat per64 avions, al qual s’han d’afegir les quatreunitats de proves, amb un cost estimat de1.500 milions de dòlars. La filial d’EADS aEspanya, EADS-CASA, és la responsablede l’enginyeria i desenvolupament delsavions, del kit que serveix per a adaptaruna aeronau normal en un avió cisternai del sistema que serveix per a connectarels avions i realitzar el subministrament decombustible a una velocitat de 40 tonesper minut.

La companyia basca ITP (Industria deTurbo Propulsores), que està controladaper Sener i Rolls Royce va comprar Als-tom Aeroespace, amb seu al Regne Uniti participada al 100% per Alstom, i que esdedicava als serveis d’enginyeria, dissenyi fabricació de turbomaquinària i softwareaeronàutic. Alstom Aeroespace comptaamb dues plantes i un total de 150 treba-lladors. Així mateix també es va fer ambel grup de manteniment i reparació demotors d’helicòpters Aeromaritime ambplantes al Regne Unit, Estats Units i Malta.ITP compta amb 17 centres productius i unvolum d’ocupació total de 2.750 persones,tot i que durant el 2008 va anunciar unaretallada de plantilla de 125 persones endisminuir la càrrega de treball prevista pera l’any 2009.

Durant el 2008, Abertis –participada perCaixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona iACS– va consolidar la seva posició de refe-


rència a Hispasat, l’operador de satèl·litsespanyol per on passen la major part de lescomunicacions militars i de seguretat esta-tal, en comprar el 5% que EADS posseïaen el seu capital. El total de capital queposseeix Abertis directament és del 33,4%,tot i que la participació indirecta pujariamés, ja que Abertis, al seu torn, posseeix un32% del capital d’Eutalset, empresa france-sa de fabricació de satèl·lits que participaen un 27,69% en el capital d’Hispasat. Laresta d’accionistes de l’Hispasat són Tele-fònica, amb un 13,2% i l’Estat, a través dela SEPI (7,41%), el CDTI (1,85%) i l’INTA oInstituto Nacional de Técnica Aeroespacial(16,42%).

Al començament del 2008 es va anun-ciar que el grup basc Aernnova (antigaGamesa Aeronáutica), amb seu a Vitòria,adquiria el 100% de la catalana Serra Sol-dadura. Aernnova assumia el deute deSerra Soldadura, d’uns 43 milions d’euros, ies feia càrrec d’una plantilla que ascendiaa 450 treballadors. Serra Soldadura comptaamb plantes de producció a Barcelona,Zarauz (Guipúscoa) i Brasil, i el darrer anyva facturar entorn dels 100 milions d’eu-ros. Serra Soldadura que treballava endiversos models d’Airbus (A380, A320, A340o A400M), a més del Boeing 787, podràparticipar també en el desenvolupamentde l’A350, mitjançant el contracte que vaguanyar Aernnova. L’empresa basca, ambaquesta adquisició, ascendirà el nombrede treballadors a més de 3.000 i tindrà unxifra de negocis propera als 500 milionsd’euros. L’Institut Català de Finances (ICF)va participar en l’operació mitjançant unpréstec de vuit milions d’euros.

Ja a Catalunya, cal destacar que BarcelonaAeronàutica i de l’Espai (Baie) va passardurant el 2008 a estar formalment inscritaal Registre de les Agrupacions EmpresarialsInnovadores (AEI). És una de les cinc associa-cions dins de l’aeronàutica espanyola que hifigura, juntament amb Hegan (el clúster del’aeronàutica i l’espai al País Basc), MPAE(associació Madrid Plataforma Aeronàuticay del Espacio), AERA (Asociación Aeronáu-tica Aragonesa) i la Fundación Hélice (elclúster de l’aeroespacial a Andalusia). Tam-bé cal destacar que Baie i BCD (BarcelonaCentre de Disseny) van signar un convenide col·laboració per a crear a Catalunya unpol d’interiorisme aeroespacial, la missiódel qual serà atraure empreses catalanesde diferents sectors que vulguin diversifi-car-se i aplicar el seu potencial en l’activitatrelacionada amb el disseny dels interiorsd’aeronaus, principalment jets d’empres iprivats o els VLJ. Aquest tipus d’activitat esconsidera que pot ser un nínxol de mercatatractiu per a pimes catalanes dedicades al’automoció, el material ferroviari o nàutic.

Durant el 2008 també va ser notícia que lamultinacional dels Països Baixos, AalbertIndustries Material Technologies (AIMT)obrirà a Catalunya, en concret a Montcada

i Reixac, una nova fàbrica destinada alsrecobriments industrials per a aleacionsd’alumini des de la qual treballarà per alssectors de l’automoció i l’aeronàutica. AIMTTraterh, la nova fàbrica, ocuparà una super-fície de 2.000 metres quadrats en el polí-gon industrial Pla de Coll i donarà feinainicialment a 30 treballadors. Així doncs,la companyia aeroespacial Sky Discovery,propietat d’un conjunt d’empresaris mexi-cans, italians i catalans, s’instal·larà a Lleida,al Centre Europeu d’Empreses Innovadores,en una superfície de 12 hectàrees. La inver-sió prevista serà de 400.000 euros en elprimer any i donarà feina en un termini dedos anys a 30 enginyers, tant aeronàuticscom electrònics, desenvolupant tecnologiaper a fabricar aeronaus UAV. Els prototipusen els quals treballen són una barreja entreun avió tradicional i un de dirigible i estanpilotats des de terra; així doncs comptenamb motor híbrid (elèctric i de combustió)construït a base de fibra de carboni.

La companyia de Girona TR Composites,especialitzada en produir peces de fibra decarboni, sobretot per a vehicles de com-petició, com els protectors de cervicalsdels cascs de la Formula 1, va anunciarla seva intenció de diversificar-se cap alsector aeroespacial, com ja ho han fetaltres companyies dedicades a l’automo-ció. L’empresa empordanesa, que comptaamb una plantilla de 35 persones i unafacturació entorn dels 850.000 euros vatreballar també en projectes com l’ela-boració de peces per a vaixells espor-tius de luxe o antenes per a satèl·lits. Elmateix camí va anunciar durant 2008 queprendria l’enginyeria Tecnomatrix, un delsmajors fabricants de calibres de motllosde Catalunya, especialitzada en el sectorde l’automoció. Davant de la competènciadels mercats emergents d’Àsia i Europa del’Est han encetat un pla estratègic per adiversificar-se i començar a fabricar pecesi oferir serveis al sector aeronàutic. La ideaés que en un període de dos anys el 30%del seu negoci provingui d’aquesta novalínia de producte. Tecnomatrix dóna feinaa 17 persones a Lliçà de Vall i factura propd’1,7 milions d’euros anuals.

El Centre MCIA, grup de recerca del depar-tament d’enginyeria electrònica de la Uni-versitat Politècnica de Catalunya localitzata Terrassa, va ser notícia durant el 2008perquè participarà en el projecte MOETliderat per Airbus i dotat amb 35 milionsd’euros, juntament amb altres empresesd’alta tecnologia, com Siemens, i diversosgrups de recerca. L’objectiu del projecteés aconseguir que els aparells puguin dis-minuir el seu pes, guanyar en seguretat,estalviar combustible i contaminar menys.El Centre MCIA treballa, més concretamenten el funcionament del motor que famoure els alerons de l’avió. En l’actualitatel motor funciona a través d’un sistemahidràulic i la intenció és canviar-ho per unsistema electromecànic.

Gutmar és una de les pimes catalanes delsector aeroespacial ambmés tradició i ambmés projectes en cartera. La seva xifra defacturació està prop dels sis milions d’eurosi dóna feina a una seixantena de persones.L’empresa, que treballa actualment per aAirbus, Eurocopter i l’ESA (Agencia EspacialEuropea), va començar a la dècada delssetanta i vuitanta fabricant conjunts mecà-nics per a helicòpters (trens d’aterratge,rotors, etc) i des dels noranta actua com asoci dels seus clients, dissenyant compo-nents i sistemes en estreta col·laboració. Acanvi de compartir el risc s’asseguren serel proveïdor en exclusiva de cada peça enqüestió (així, per exemple, amb Eurocoptersón els únics proveïdors de fins a 800 pecesdels seus aparells). Encara que la major partdel seu negoci prové de l’aeroespacial,Gutmar també està present en els sectorsde la instrumentació mèdica o la robòtica.Per a aconseguir una dimensió més eleva-da i poder optar a projectes de més voladahan realitzat diverses aliances estratègiquesamb altres empreses. Així, per exemple,amb l’enginyeria Promaut han fabricat elrobot Aquiles que permet desactivar explo-sius en espais petits i que durant el 2008han començat a vendre a les forces deseguretat i centrals nuclears; també ambCESSA (societat d’EADS) han establert unacol·laboració per al disseny i desenvolupa-ment de dos actuadors hidràulics del trend’aterratge del A400M; i també participa enun consorci que ha ideat alternatives nocontaminants per a recobrir les superfíciesdels avions, que actualment són cromatsamb efectes cancerígens.

Al llarg del 2008 NTE va col·laborar en laposada en funcionament del laboratoriBioLab del Columbus, que es va acoblaramb èxit a la EEI i que servirà per a realit-zar estudis biològics. En concret, la sevaaportació ha estat la de desenvolupar elsequips electrònics que controlen la unitatde preparació de les mostres experimen-tals i els quatre refrigeradors, alguns d’ac-cés robòtic, que mantenen les mostres enles condicions ambientals idònies; a mésde desenvolupar l’equip Mares que serviràper investigar el fenomen d’atròfia neuro-muscular que pateixen els astronautes encondicions de microgravetat.

Mier Comunicaciones, empresa que fabri-ca components per a satèl·lits de comuni-cacions, està treballant en el satèl·lit SMOS(Sol Moisture and Ocean Salinity) de la ESAi que servirà, entre d’altres objectius, per amesurar la salinitat de l’aigua i la humitatdel sòl. SMOS ha estat dissenyat i fabricata Espanya, que ha fet una inversió de 70milions d’euros. També en aquest progra-ma han participat equips investigadorsdel CSIC (en concret, l’Institut de Ciènciesdel Mar) i de la Universitat Politècnica deCatalunya.

Finalment, cal destacar també, el treballque està portant a terme al sector aeroes-


pacial català el Centre Tecnològic per a laIndústria Aeronàutica i de l’Espai (CTAE).El CTAE és un ens sense finalitat de lucre,ubicat des del 2007 a Viladecans, al costatdel futur Parc Aeroespacial de Viladecans,després d’haver estat dos anys provisional-ment a Castelldefels. Es va crear el 2005,mitjançant un acord entre la Secretariad’Indústria i el Centre d’Innovació i Desen-volupament (CIDEM) –actual ACC1Ó– dela Generalitat de Catalunya, BAIE, la UPCi les empreses GTD, Gutmar, Indra, Mier,Sener i Serra Soldadura, a les quals cal afe-gir NTE des del 2007 i Abertis des del 2008.L’objectiu del CTAE és potenciar la com-petitivitat de la indústria aeronàutica i del’espai a Catalunya i la seva activitat se cen-tra en el desenvolupament d’actuacionsde recerca aplicada que afavoreixin lesempreses de la branca. El CTAE té actual-ment un pressupost superior als 2 milionsd’euros anuals, prop de 25 investigadors,i entorn a un terç del finançament l’obtéa partir de la prestació de tecnologia ales empreses. En aquest sentit, entre elstreballs que estan portant a terme caldestacar un estudi de viabilitat sobre lapossibilitat d’establir un “espaiport” a Cata-lunya, l’autopilotatge virtual i radiolinks pera UAV, i diverses aplicacions del sistema deposicionament que es derivarà del Galileo,a més de col·laborar en l’elaboració d’unpla estratègic per al sector aeroespacial aCatalunya. Per la seva banda, el projectede construir el Parc Aeroespacial de Vilade-cans continuà endavant i durant el 2008 javan començar les obres d’urbanització. Elprojecte va néixer el 2003, quan els depar-taments d’Indústria i de Política Territoriali Obres de la Generalitat de Catalunya,l’Ajuntament de Viladecans i la CambraOficial de Comerç, Indústria i Navegació deBarcelona van signar un conveni per a lapromoció, implantació i gestió del polígon.El seu objectiu és ser un espai econòmic itecnològic on es desenvolupin activitatsrelacionades amb els camps espacial i del’aeronàutica.

Subsector de construcció naval

Un dels esdeveniments empresarials mésimportants a Catalunya durant l’any 2008ha estat la posada en marxa del projec-te que representa Laminats de Catalunya(LAMICAT). LAMICAT és el resultat de launió empresarial de quatre fabricants cata-lans, això és el grup Aresa d’Arenys deMar, Ausmar-Duarry de Cornellà de Llo-bregat, Astromar de Lliçà de Vall i Poltankde Girona. LAMICAT fabricarà a Ampostacompòsits, és a dir combinacions de matè-ries diverses per elaborar productes degran resistència, per a donar resposta a lademanda del sector nàutic català, sobretot,però també al subsector aeroespacial. Lainversió realitzada va ser de 6,5 milionsd’euros i es preveu arribar gairebé als 4milions d’euros de facturació a partir del2011. L’empresa també realitzarà tasquesde R+D+I i ocuparà personal altamentqualificat.

També va ser notícia que l’empresa AresaBoat’s, pertanyent al grup Aresa, ubicat aArenys de Mar, va signar un contracte ambAngola per valor de 77 milions d’euros,per tal de construir 210 vaixells pesquersi patrullers. Les primeres unitats ja es vancomençar a lliurar a les acaballes del 2008.

Dins del projecte d’ampliació dels portsa Catalunya es preveu la creació de 6.000nous amarradors al litoral català fins al2015. D’aquests, el 75% es localitzaran ala Costa Daurada i més d’un miler a SantCarles de la Ràpita. A finals del 2008 ja esvan inaugurar els primers 826 amarradorsa aquesta localitat, que s’ampliaran en unasegona fase fins a la xifra de 1.076. L’em-presa Sant Carles Marina, que ha invertit20 milions d’euros, té la concessió per a unperíode de 30 anys.

Igual que al subsector de material ferroviariés present Railgrup i a l’aeroespacial BAIE,com associacions que intenten a l’àmbit

català dinamitzar els seus respectius seg-ments d’activitat, també en el cas naùtic hiha ADIN (Associació d’Indústries, Comerçi Serveis Nàutics), que està promovent lacreació d’un clúster empresarial català alvoltant del subsector marítim. A l’actualitatcompta amb uns 150 associats i entre elsobjectius primordials del clúster que volencrear, estarien el de millorar la competitivi-tat i la projecció internacional de les empre-ses del sector; apostar per la innovació i laformació així com treballar per a estendre lapràctica d’activitats i esports al mar.

A l’apartat concret de formació també caldestacar que ADIN, juntament amb el SalóNàutic Internacional de Barcelona, van pre-sentar durant el 2008 un estudi sobre elsrecursos humans del sector i les sevesnecessitats formatives. L’estudi analitza elsdiferents treballs que porten a terme lesempreses nàutiques a Catalunya i assenyalaels llocs més demandats amb la finalitat dedissenyar una política formativa adaptadaal sector i capaç d’abastir el mercat ambels professionals necessaris, amb l’objec-tiu d’augmentar el nivell de qualitat delsserveis de les empreses nàutiques a mitjàtermini. En aquest sentit, les empreses delsector alerten de la manca de mà d’obraespecialitzada, principalment per a la cons-trucció de iots de gran eslora, i en diversesbranques que comprendrien des de mecà-nics i electricistes, fins a administradors ivenedors. S’estima que a Catalunya hi hau-rà en tres o quatre anys un dèficit d’unmilerde treballadors qualificats i si no surten delPrincipat s’hauran de contractar fora. ACatalunya hi ha a l’actualitat només quatretitulacions universitàries que tenen unacerta relació amb el sector, però amb pocaoferta i demanda relativa: diplomatura illicenciatura de màquines navals, diploma-tura de navegació marítima, llicenciaturade nàutica i transport marítim i l’enginyeriatècnica naval; a més de la branca d’activi-tats marítim-pesqueres en el cas dels ciclesformatius de grau mitjà i superior.


3.22. Auxiliar d’automocióDurant el 2008 la indústria catalana auxiliar de l’automoció va patir una severarecessió, una mica menys intensa que al conjunt d’Espanya, però més forta que a laUnió Europea. Al Principat, la producció real va caure a l’entorn d’un 8%, mentre queen el global de l’Estat es reduí un 13% i a la Unió Europea un 6%. La davallada del’activitat va anar acompanyada d’una forta destrucció d’ocupació i d’un augmentmoderat dels preus industrials. Els intercanvis comercials amb l’exterior van patirdescensos en termes corrents, molt superiors en el cas de les importacions que en elde les exportacions, la qual cosa reduí notablement el dèficit comercial.


Producció –

Ocupació – –

Preus +

Exportacions –


Trets del sector

La indústria auxiliar de l’automoció sub-ministra a dos mercats diferents. D’unabanda, el mercat del primer equip, en elqual els productes es destinen directa-ment als vehicles construïts, i que és inte-grat pels fabricants de vehicles de turisme,de vehicles industrials i comercials, i d’unaltre tipus de vehicles. I, d’altra banda, elmercat del recanvi, que està configuratper la distribució-particulars i, sobretot, pertallers de reparació de vehicles. Aquestsdos mercats tenen un comportamentcompletament diferent. Així, per exemple,un descens en les matriculacions de vehi-cles provoca un impacte negatiu sobre elmercat del primer equip, però, al contrari,té efectes positius en el mercat del recanvi,ja que suposa una major antiguitat delparc automobilístic i, per tant, una majorvenda de peces de reposició. D’un tempsençà, tant el mercat del primer equip comel del recanvi estan experimentant trans-formacions importants.

L’any 2008 el mercat del primer equipva absorbir a Espanya dos terços de laproducció total del sector destinada alconsum intern, proporció força inferiora la del 2007 (72,4%) i encara més a lad’exercicis anteriors (74,4% el 2004 i 75,2%el 2003). Tanmateix, encara es pot conti-nuar afirmant que la indústria auxiliar del’automoció està estretament vinculada ala fabricant de vehicles nous, molt especi-alment de turismes, malgrat haver perdutpes. De fet, aquesta pèrdua de rellevànciava ser conseqüència del fort impacte de lacrisi financera i econòmica a nivell mundialsobre el sector de l’automoció, i en especi-al sobre la demanda de turismes.

En els darrers anys la indústria auxiliar del’automoció ha experimentat una profun-da reestructuració en l’àmbit internacio-nal, que s’explica, fonamentalment, per les

transformacions a què s’han vist sotmesosels sectors demandants, sobretot els cons-tructors de vehicles, i pels efectes que sen’han derivat per a les firmes subministrado-res. Aquesta reestructuració ha estat deter-minada per diverses grans tendències.

En primer lloc, s’ha de destacar el pro-cés de simplificació dels subministramentsque es destinen a les firmes demandants.Les empreses del sector estan passant deproveir una peça o component senzill, afacilitar tot un conjunt o sistema funcionalcomplet. S’està estenent el fenomen de la“modularització”, és a dir, la fabricació demòduls entesos com uns conjunts de com-ponents d’automòbils premuntats, àmbitde negoci que disposa d’unes positivesperspectives de futur, atès que la proporcióde mòduls encarregats a firmes proveïdo-res per part dels constructors de vehiclesestà creixent ràpidament. Tot això suposaun canvi notable en la cadena de submi-nistrament i l’adopció d’una estructura deproveïment de tipus piramidal, que impli-ca la reducció del nombre de proveïdorsdirectes dels fabricants de vehicles –ano-menats subministradors de primer nivell–,dels quals depenen la resta de firmes de labranca –subministradors de nivells inferiors.Els proveïdors de primer esglaó, general-ment grups multinacionals, són de grandimensió i es responsabilitzen de tot unconjunt o sistema dels vehicles (l’interior, elsistema de frenada, el sistema elèctric, lestransmissions, etc.), que fabriquen a partirde la incorporació i el muntatge de peces,accessoris i subconjunts produïts per les fir-mes de nivells inferiors, i realitzen una tascade coordinació de la producció d’un seguitd’unitats d’una certa entitat que es destinenals vehicles finals. D’acord amb aquestaestructura piramidal, s’estima que a nivellinternacional hi ha uns quants constructorsd’automòbils a la cúspide, al mig uns quantscentenars de fabricants d’equips i com-ponents primaris, i per sota seu un ventallampli de subministradors secundaris.

Pel que fa a això, cal esmentar la progres-siva integració de les empreses auxiliarsde l’automoció en les pròpies plantes delsconstructors de vehicles. Les firmes proveï-dores ja no es limiten a fabricar i lliurar elsseus productes als clients, sinó que parti-cipen cada vegada més en la seva instal-lació dins els vehicles, amb la qual cosaintervenen en els processos productiusd’aquests últims. De fet, els constructorsde vehicles orienten progressivament lesseves tasques cap al disseny i la integraciói coordinació del muntatge, disminuint elvalor afegit que incorporen als vehicles. Espreveu que aquest valor afegit es redueixien uns 10 punts percentuals entre el 2002i el 2015, disminució que destaca, sobretot,en tecnologies dels xassissos i del motor.

D’altra banda, s’ha d’apuntar que el procésde globalització que viu el sector de l’au-tomoció està condicionant, lògicament,la indústria auxiliar. Entre altres, obligaa les empreses de la branca a tenir unadeterminada capacitat productiva, tècnicai financera per atendre els seus clients, i,paral·lelament, s’han de situar a prop delscentres de decisió i de les seves plantes demuntatge. Això està ampliant la demandade la indústria auxiliar de l’automoció anoves àrees geogràfiques, cosa que pro-voca una disminució en el pes específic dezones tradicionalment consumidores delsector, i, a més, intensifica el comerç inter-nacional de productes. A tall d’exemple, espot esmentar que la Xina s’està convertint,a més d’un mercat molt important, en unlloc molt interessant d’aprovisionament.Així, grans constructors de vehicles occi-dentals disposen d’oficines a la Xina, ambl’objectiu d’adquirir peces i components aproveïdors locals i d’altres països de l’àreadel sud-est asiàtic. Pel que fa l’automoció,s’ha d’esmentar que la Xina s’ha convertiten un dels principals fabricants mundialsde vehicles, amb unes perspectives decreixement anual d’un 12% en els pro-pers exercicis. Es preveu que el mercatde demanda del sector es concentri l’any2010 en un 32,5% a l’Orient Llunyà, quanel 2003 suposava un 31,1%, i en un 5,8% al’est d’Europa, enfront del 4,2% el 2003. Perla seva banda, l’Amèrica del Nord abraçaràun 26,5% i l’Europa Occidental un 26,6%(29,5% i 28,8% el 2003, respectivament).

Totes aquestes tendències estan incidintsobre l’estructura del sector auxiliar de l’au-tomoció i provoquen diverses conseqüèn-cies. En primer lloc, s’està alterant substan-cialment la relació entre els productors decomponents i els fabricants de vehicles,amb la qual cosa s’estableix entre ells unamajor col·laboració i interdependència endiferents camps (disseny, enginyeria, fabri-cació, qualitat, etc.). Els subministradorsestan assolint una major responsabilitat,tant en producció de conjunts o sistemescom en recerca i desenvolupament. Aquestfenomen es repeteix dins el mateix sectoren les relacions entre els proveïdors de pri-


mer nivell i els subministradors d’esglaonsinferiors. Cal apuntar que, paral·lelament,les relacions entre subministradors i clientsestan canviant en dues direccions. D’unabanda, s’observa que els constructors devehicles estan competint per tal d’aconse-guir aplicar les innovacions generades pelssubministradors deprimer nivell, alguns delsquals consideren que no són suficientmentrecompensats per les inversions en recercai desenvolupament que realitzen. Això estàobligant els fabricants d’automòbils a esta-blir acords i aliances tecnològiques amb elsseus proveïdors, amb la finalitat de garantir-ne posicions d’avantatge i exclusivitat enl’ús de les innovacions. D’altra part, els sub-ministradors estan desenvolupant esforçosencaminats al fet que la seva contribuciósigui reconeguda visiblement en els propisvehicles a través de les seves marques,sobretot en aquells casos en els quals l’apor-tació dels proveïdors és fonamental (pecesexclusives, tecnologia avançada, etc.), laqual cosa els permet, entre altres, preservarla seva independència respecte dels cons-tructors de vehicles. Es pot afegir, sobreaixò, que entre els compradors de vehicles–consumidors finals– es palesa una tendèn-cia creixent a prestar unamajor atenció a lesmarques dels components que integren elsautomòbils, en bona part incentivats pelsmateixos fabricants de subministres. Vala dir que, al mateix temps, els proveïdorsde la indústria auxiliar estan intentant queels fabricants de vehicles acceptin l’estan-dardització de components invisibles, ésa dir, que aquells components que no esveuen i que no són específics d’un modelde vehicle –i que no li atorguen, per tant,cap diferenciació– siguin iguals per a totsels models, amb l’objectiu de reduir costos id’incrementar economies d’escala.

Una segona conseqüència derivada de lestendències que registra el sector construc-tor de vehicles és que durant els darrersanys s’està duent a terme un extraordinariprocés de racionalització de la indústriaauxiliar de l’automoció en l’àmbit mundial,que està alterant de manera substancial la

seva estructura d’oferta. Aquest procés vede la mà, entre altres, d’estratègies comara les fusions entre firmes, les adquisicionsd’empreses, les aliances entre fabricants, i lasegregació i/o venda de seccions/divisionsde producció de components per part delsconstructors de vehicles i de les mateixescompanyies de la indústria auxiliar de l’au-tomoció, operacions que estan donant lloca la creació de grans grups especialitzats endeterminats conjunts o sistemes. Es calculaque en els deu darrers anys el fort dina-misme de les fusions i de les adquisicionsempresarials ha reduït el nombre de submi-nistradors des d’uns 30.000 fins a un total demenys de 10.000. En el cas dels fabricantsde primer nivell, s’estima que les aproxima-dament 1.000 firmes de finals del decennipassat disminuiran fins a unes 20-30 el 2010,mentre que el nombre de la resta d’empre-ses subministradores se situarà en 3.500(800 firmes de segon nivell). S’està produint,per tant, un important procés de concentra-ció de l’activitat segons àrees de producte–sistemes o conjunts. Per exemple, en elcas dels turismes s’espera que en el futuruns 6-10 grans mòduls acabaran configu-rant el 80% dels vehicles –el nombre demòduls per vehicle es reduirà dels 18-20de fa uns quants anys a uns 10 el 2010.S’assenyala que cada sistema dels vehiclesestarà monopolitzat en l’àmbit mundial peruns 3-5 grups empresarials o “megasubmi-nistradors”, o Tiers 0,5 i es preveu que l’any2010 el nombre de líders del sector es redui-rà només a 20-30 a escala internacional–Delphi, Visteon, Bosch, Denso, TRW, etc.–,que tindran un gran protagonisme enfrontdels constructors de vehicles.

A la tendència anterior, cal afegir que dinsels diversos països comunitaris s’està pro-duint un procés de deslocalització d’em-preses fabricants de components, princi-palment cap a països de l’est d’Europa quel’any 2004 es van integrar en la Unió Euro-pea, com són Polònia, Hongria, la RepúblicaTxeca i Eslovàquia, sobretot cercant baixoscostos salarials. Aquesta tendència és paral-

lela a un procés similar que té lloc en el casde la indústria constructora de vehicles.

L’evolució de la indústria auxiliar de l’auto-moció també ha estat marcada els darrersanys per altres tendències. Aquest és elcas dels canvis que estan tenint lloc en elscomponents i en els materials demandats,fruit de l’aparició de nous productes, denoves tecnologies i de nous dissenys vin-culats als diferents models i versions delsvehicles. Es poden assenyalar, al respecte,els esforços del sector, de les firmes cli-ents i de les empreses subministradoresd’inputs dedicats a cercar materials i pro-ductes que cada vegada pesin menys,permetin flexibilitat en el disseny i suposinun cost menor, sense comprometre elconfort i la seguretat. En aquest sentit,cal destacar el protagonisme creixent delsplàstics (principalment polipropilè, seguitd’altres, com ara poliuretans, poliamides opolietilens d’alta densitat) –que represen-ten un 45% de les peces muntades en unvehicle de turisme. Es preveu que el campmés important de noves aplicacions delsplàstics per als propers anys sigui l’interiordels vehicles, a més del cos dels panells,sistemes para-xocs i sistemes de xassís.

Un altre dels materials que està tenint unprotagonisme creixent dins els vehicles ésl’alumini, el qual està substituint els metallsfèrrics, i concretament l’acer. Destaca laseva reduïda densitat i pes enfront de l’acer–una peça en alumini és un 30%-50% méslleugera que la mateixa peça en acer–, sibé és més car i encara presenta problemestècnics en els processos de producció (sol-dadura, embotició, tractament de superfí-cies, etc.). Cal apuntar que els fabricants delsector estan en aquests moments en unafase d’aprenentatge i d’adaptació d’aquestmaterial quant a la concepció i produccióde components i peces, però, tanmateix,paral·lelament està tenint lloc una extensióimportant dels seus camps d’aplicacions(motor, estructura, caixa de canvis, suspen-sions, etc.). S’estima que el contingut del’alumini dels vehicles passarà dels 111,2 kg

Figura 106. Mercat mundial de la indústria auxiliar de l’automoció. 2003-2010Miliards de dòlars

2010

2003

Resta del mónAmèrica del SudEuropa OrientalAmèrica del Nord

0

250

300

50

100

350

150

200

400

Orient Llunyà Europa Occidental

272

361

258

293

252

294

37

64

2543

3349

Font: Roland Berger Strategy Consultants, Wards, Freedonia i JD Power and Associates.


del 2000 als 200 kg l’any 2015. Malgrat això,s’ha d’apuntar que l’acer continua augmen-tant la seva rellevància dins dels vehicles ique el seu domini es mantindrà en el futur,ja que s’incrementarà en certs componentsi sistemes, tot i que el seu pes relatiu hagidisminuït al llarg del temps (el 1965 un 76%dels materials d’un vehicle corresponia aferro i acer, percentatge que ara se situa enel 60%-65%).

Finalment, un material amb importantspossibilitats en la fabricació de compo-nents d’automoció és el magnesi. Aquestés actualment poc utilitzat (estructura delsseients, suport del panell d’instruments,

cilindres dels motors, etc.), a causa del fetque els seus preus estan manipulats perl’oferta en comptes de dependre de lasituació del mercat, així com al fet que hiha barreres duaneres al seu comerç inter-nacional –als Estats Units, la Unió Europea,Rússia, la Xina i Ucraïna. Aquests obstaclesexpliquen que en els propers anys s’esperique l’ús del magnesi dins els vehicles s’in-crementi lentament.

Una altra tendència fa referència al procésaccelerat d’electronització dels vehicles,com a resultat de la creixent introducció dediferents sistemes basats en l’electrònica,cosa que està transformant en profunditat

els processos de concepció, de validació ide fabricació, per tal de combinar la mecà-nica i l’electrònica. Per exemple, s’estimaque la proporció de components elèctrics ielectrònics dins els vehicles serà en el futurproper d’un 35% enfront del 20-25% actual,i continuaran substituint progressivamentels components mecànics. L’electronitzaciódels vehicles es concreta en tres parts, quesón les funcions de seguretat (essencial-ment, frens ABS i airbags), el motor (injec-ció, transmissió, etc.) i l’habitacle intern. Calapuntar que l’electrònica és l’única solucióidentificada per introduir noves funcionsvinculades a aspectes reglamentaris ocomercials (normes antipol·lució, seguretat


Espanya ocupa el tercer lloc a la Unió Europea i el setè en elrànquing internacional de la indústria auxiliar de l’automoció entermes de producció, ja que concentra el 4,7% de la producciómundial, per darrere de països com els Estats Units, Japó, Alema-nya o França. Catalunya té una important tradició en el sector iactualment és la primera comunitat autònoma en importància.Per segments, destaca la fabricació d’elements de carrosseria iles seves parts, la producció d’equips xassís i la construcció d’ele-ments del motor, conjunts mecànics i les seves parts.

Taula 79. La indústria auxiliar de l’automoció a Catalunya. 2007

Xifra de negoci catalana sobre el total del sector a Espanya (%) 30-35

Exportacions del subsector / Exportacions del conjunt de l’economia (%) 29


Nombre d’empreses catalanes sobre el total del sector a Espanya (%) 22

Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts.

El sector a Catalunya està configurat per gairebé 400 empresesl’any 2008, fonamentalment, empreses petites i mitjanes. En con-cret, l’any 2007 aproximadament un 78% de les empreses ubica-des a Catalunya que tenen com a activitat principal la fabricacióde components per a l’automoció tenen entre 1 i 50 treballadors.Tanmateix, aquestes empreses aglutinen un percentatge d’ocu-pats i d’ingressos molt inferior al de les empreses de dimensiómés gran. Les PIMES del sector abracen aproximadament un11% de la facturació i a l’entorn del 15% dels treballadors delconjunt del sector català.

Entre les empreses de capital autòcton s’ha de ressenyar la multi-nacional catalana Ficosa Internacional, fabricant de diversos tipusde components i present a diferents països, mentre que entre lesfilials de grups estrangers es poden esmentar Lear Automotive(EEDS) Spain, Johnson Control Eurosite, Trety S.A., Denso Barcelo-na, S.A., Frape Behr o Delphi Diesel Systems. Aquestes firmes sónanomenades de primer nivell, és a dir, empreses que normalmentsón de mitjana i gran dimensió, i que disposen de producte propique el subministren directament als fabricants de vehicles.

Cal destacar, però, que també hi ha un nombre elevat d’empresesque tenen com a activitat secundària la fabricació de componentsper al sector de l’automoció, malgrat que la seva activitat principalpot ser una altra, com, per exemple, la fabricació de productesmetàl·lics. Aquestes firmes són generalment de petita dimensióen volum de facturació i en treballadors, i formen part dels ano-menats proveïdors de nivells inferiors. Normalment, es dediquena tasques de subcontractació i a la fabricació de peces i accessoris

per a les empreses de primer nivell, tot i que, a vegades, tambéprodueixen components que es destinen directament als cons-tructors de vehicles. Destaquen els tallers mecànics i les empresesfamiliars, que generalment estan especialitzats en un determinatprocés productiu o en una tecnologia o maquinària específica,més que en un tipus de producte concret. Així, per exemple,poden fabricar elements plàstics, de cautxú o de goma, mitjançantmètodes com la injecció, o bé peces metàl·liques per estampació,per fosa, per forja, per mecanització o per sinterització.

L’especialització per productes d’aquests dos tipus d’empresesés diferent. Mentre les de primer nivell estan especialitzadessobretot en mòduls i sistemes, i en menor mesura, en compo-nents i subconjunts, les de segon nivell ho estan generalmenten components i en peces i parts. D’altra banda, les empresesde segon nivell, generalment, també estan especialitzades enprocessos, tot i que també algunes de primer nivell ho estan.Entre les empreses de segon nivell especialitzades en processoshi ha firmes de transformació metàl·lica que es dediquen a tas-ques d’estampació, embotició, soldadura, forja, fundició i injecciómetàl·lica. També hi ha firmes de transformació del plàstic i deles matèries químiques dedicades a injecció i extrusió del plàstic,termoconformat, vulcanitzat i transformació de cautxú, i de trans-formació tèxtil i de fibres.

Finalment, al voltant de les empreses de primer i segon nivellestan els proveïdors de base general, els proveïdors de serveistècnics i els proveïdors de béns d’equipament.

Mapa de la cadena auxiliar i altres proveïdors relacionats amb l’automoció

Exterior Xassís Motor ipotència Interior

Sistemes,seguretati confort

Proveïdors debase general

Proveïdors deserveis tècnics Especialització en producte

Proveïdorsde béns

d’equipament

Inspecciói certificació

Serveis logístics

Subministramentsindustrials

Consultores

Enginyeriesde recolzament

Enginyeries dedesenvolupament

Enginyeriesde disseny

Centrestecnològics

Societatsde tècnicsi enginyers

Especialització en processosMaquinàriade producció

Automatitzaciói robòtica

(inclou controlde qualitat)

Dissenyd’instal·lacionsi línies demuntatge

Serveis auxiliars (motlles, matrius i utillatge)Empreses de motlles i matrius integrals

Tallers de motlles i matriusPrototips i utillatges

Servei i subministrament dematèries primeres

(subministrament i servei d’acer, tractamentde superfície, subministrament i servei

de plàstic i cautxú)

Font: ACC1Ó.


personal, arguments comercials diferen-ciadors, etc.). S’estima, en aquest sentit,que el mercat mundial s’incrementarà demanera exponencial els propers anys envalor i en volum, i que el valor del contingutelectrònic d’un turisme representarà mésd’un 40% de mitjana l’any 2010. Es preveuque el major dinamisme correspondrà a lesàrees de control de la velocitat, control de latransmissió, direcció i sistemes de suspen-sió i frenada. A tot això cal afegir l’impulsque continua tenint la incorporació de latelemàtica (pantalles d’ordinador, sensorstàctils als volants, posició per satèl·lit, etc.) i,específicament, d’Internet dins els vehicles.Val a dir que la incorporació del softwaredins els vehicles creixerà notablement isuposarà un 30% del valor econòmic delvehicle futur. Aquest fenomen de l’electro-nització està alterant de forma significativala indústria auxiliar, amb la qual cosa atrau alsector firmes especialitzades en els diversosàmbits de l’electrònica i estimula la creacióde grups de desenvolupament conjuntentre constructors de vehicles, fabricants decomponents i firmes electròniques. Vinculata tot això, s’ha d’esmentar que es començaa palesar una preocupació creixent per laproporció d’avaries dels vehicles que tenencom a motiu l’electrònica instal·lada, fins alpunt que alguns consideren que el feno-men de l’electronització pot convertir-seen un procés incontrolable pel que fa alsseus efectes. Així, actualment, més d’unatercera part de les avaries més freqüents alsautomòbils tenen per origen l’electrònica il’electricitat, percentatge que es pot predirque se situarà en el 63% l’any 2013.

Finalment, s’ha d’assenyalar que una altratendència important en el sector és la pre-paració de les empreses fabricants davantde la normativa mediambiental, especi-alment pel que fa referència al reciclatgedels components. Cal destacar que l’any2000 el Parlament Europeu va donar elseu vist-i-plau a la nova directiva sobreel reciclatge de vehicles, que impulsa eltractament de peces i components unavegada l’automòbil acaba la seva vida, i

que a partir de l’1 de gener del 2002 dinsla Unió Europea es consideren els vehiclesfora d’ús entre els residus perillosos.

Vinculat al medi ambient cal esmentar,també, els efectes que sobre el sector s’es-tan derivant i es derivaran en els propersanys com a conseqüència de la introduc-ció de tota mena de transformacions enels vehicles, encaminades a reduir l’im-pacte del seu ús sobre l’entorn. En el futurs’espera que els cotxes siguin un 30% méssilenciosos i retallin el seu consum decombustibles entorn d’un 15% de mitjana.Específicament, les recerques en l’àmbitde reducció de l’impacte mediambientals’estan dirigint a l’eficiència dels motors i ladisminució d’emissions –gràcies als nousmotors i als catalitzadors–, al desenvolupa-ment de noves fonts d’energia alternativesals combustibles fòssils (motors elèctrics,motors híbrids, motors d’hidrogen, etc.),als nous sistemes i serveis telemàtics d’ajutal tràfic, a la reducció del pes dels vehicles,i a la millora del procés de reciclatge ireutilització dels equips, components imaterials dels vehicles. Es pot apuntar, perexemple, que les energies alternatives s’in-troduiran com a propulsores dels vehiclesi arribaran a suposar un 10% de les unitatsfabricades el 2010, un terç de les qualsseran de gas natural.

Pel que fa a innovacions del futur, els reptesde la indústria auxiliar de l’automoció pas-sen per una major seguretat activa i passi-va (ABS, estructures reforçades, etc.), unacarrosseria menys pesada i més resistent(major ús de metalls lleugers, etc.), un equi-pament interiormés complet (comunicaciói dispositius multimèdia, etc.), millores en latransmissió automàtica (canvi seqüencial,etc.), avenços en el motor (injecció directa,etc.), i una reducció en els nivells de conta-minació. A títol il·lustratiu, es pot apuntarque amb vista a l’any 2010 en els cotxesde luxe es preveu que hi hagi, entre altres,làsers que ajudin a aparcar, visió nocturnaper raigs infraroigs, airbags externs, con-ducció amb sistemes by-wire en lloc de

connexions mecàniques a les rodes, llumsadaptatius, sistemes per a la conducció enlínia recta o radars precol·lisions. També, calafegir la millora dels elements estructurals(protecció, seients, etc.), el desenvolupa-ment de sistemes de detecció d’obstacles,la millora en l’ergonomia de la conducció(reconeixement de veu, retrovisors intel-ligents, etc.), la prevenció d’accidents permitjans telemàtics, o el desenvolupamentde sistemes d’ajut a la navegació.


Internacional

L’any 2008 la situació del sector auxiliard’automoció es va agreujar fortament anivell internacional amb el desencadena-ment de la crisi financera, que va restringirl’accés al crèdit, i amb l’enfonsament dela demanda, sobretot de turismes, des-prés d’un 2007 d’estancament de l’activitatpràcticament generalitzat, excepte als paï-sos anomenats BRIX (Brasil, Rússia, l’Índia ila Xina) i a l’Europa de l’Est, on el sector vacontinuar en forta expansió.

Estats Units va ser un dels països on l’im-pacte de la crisi sobre el sector fou mésimportant durant el 2008. La produccióreal va disminuir un 8,7%, un descens mésgreu que el de l’any anterior (0,5%) i pràcti-cament el mateix que el 2001 (9,2%), exer-cici de l’esclat de la bombolla tecnològica.Val a dir que es preveu una reestructuracióprofunda de la branca l’any 2009, ambfusions i adquisicions, alhora que és forçaprobable que es redueixi el nombre deproveïdors Tier 1, a causa de la desapariciód’alguns d’ells. A la Unió Europea també esva registrar un descens de la producció realdurant el 2008, d’un 6%, taxa no tan fortacom la dels Estats Units, però igualmentcontrastà amb els creixements d’exercicisanteriors, com el 5% del 2007 o el 3% del2006. S’estima que a Europa la indústriaauxiliar de l’automoció perdrà un 20% dels

Figura 107. Evolució de la producció de la indústria auxiliar de l’automoció a Espanya i a CatalunyaPercentatge de variació anual real

–15

–10

0

15

10

–5

5

Catalunya

Espanya

2008200620042003 2005 2007

5,6

2,2

–3,5

9,6

–0,1

–8,2

–3,3

–1,9

–6,9

6,3 2,1

–12,9

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) i de l’Institut d’Estadística de Catalunya.


seus efectius d’aquí a l’any 2010. En el casde França, el sector es va contraure el 2008més intensament que la mitjana de la UnióEuropea, en patir una contracció de la pro-ducció real de l’entorn de l’11%, caigudamés forta que les dels anys 2003, 2005 i2006 (1,5 %, 1,2% i 6,4%, respectivament).Per últim, a Alemanya la producció vadisminuir un 5,6% en volum el 2008, ritmemolt similar al de la mitjana europea.

Espanya

L’any 2008 el volum de facturació delsector auxiliar d’automoció va retrocedirun 8,8% en termes corrents, enfront elscreixements del 3,6% del 2007 o del 5,2%del 2006. El mercat intern es va contraureun 15,6%, com a conseqüència de la dava-llada registrada a la indústria constructorade vehicles –primer equip–, d’un 22,4%enfront de l’augment del 4,7% de l’exercicianterior. En canvi, el mercat del recanvi vacréixer un 2,2 % durant el 2008, menys queel 2007 (3,5%). En els moments de caigudadel cicle econòmic, en què la demanda deturismes nous cau fortament, el segmentde les reparacions té un paper parcialment

compensador, o dit d’una altra manera,exerceix un efecte contracíclic. En termesde producció, el sector va experimentarel 2008 una caiguda molt forta, de gairebéun 13% en volum, molt superior a l’experi-mentada el 2005 (3,5%). Cal esmentar queaquesta evolució va ser molt més negativaque la del conjunt de la Unió Europea, i finsi tot que la de França, país on també va cau-re molt per sobre de la mitjana europea.

Catalunya

L’any 2008 la indústria auxiliar d’automocióa Catalunya va registrar una evolució mésdesfavorable que el 2007, i que els anys2003, 2004 i 2005, en què es van registrardescensos de la producció. Així mateix,aquesta marxa va ser, fins i tot, més negati-va que la que caracteritzà la Unió Europeael 2008, tot i que no ho va ser tant com aEspanya. La producció real al Principat vacaure a l’entorn d’un 8%, molt més quel’exercici precendent (0,1%) i el doble delque va retrocedir de mitjana en el període2003-2005 (4%). Per la seva part, durant el2008 s’intensificà la caiguda de l’ocupació.En el conjunt estatal caigué un 15%, molt

més que el 2006 i el 2007 (1,3% i 0,8%,respectivament). En altres exercicis ja s’ha-via posat de relleu la destrucció d’ocupa-ció eventual en nombroses empreses, aixícom l’ajustament i la presentació d’expe-dients de regulació d’ocupació per part dediverses firmes fabricants. Tanmateix, l’any2008 aquests processos de reajustamentde plantilles es van accentuar de manerasignificativa. D’altra banda, les inversionsde les empreses fabricants van continuarcreixent al llarg del 2008, però es mode-raren en relació amb els exercicis passats.Així, les inversions van representar un 3,1%de la xifra de facturació en el conjunt del’activitat espanyola, enfront del 3,5% del2007, del 6,7% del 2006 i del 5,4% del 2005.Els projectes d’inversió es van dirigir, princi-palment, a iniciar noves línies de productesi al manteniment i a la modernització delsequips i les instal·lacions existents. Comés tradicional, l’autofinançament va ser el2008 la via de cobertura de les inversionsmés utilitzada per les empreses, i més enca-ra aquest any en què les condicions peraccedir a finançament extern de les entitatsfinanceres es van endurir notablement.

L’any 2008 els intercanvis comercials de laindústria auxiliar de l’automoció de Cata-lunya van registrar un retrocés, que fousuperior en el cas de les compres que deles vendes a l’estranger. Fruit d’això, eldèficit comercial es va reduir notablement,disminuint un 68,6%, mentre que la taxa decobertura se situà en un 91%, enfront del77% dels dos anys anteriors, ja que el valorde les exportacions s’aproximà molt al deles importacions, a diferència del que haviapassat en els exercicis d’expansió econòmi-ca, en què les importacions en valor erenmolt superiors a les exportacions.

Tradicionalment, la branca s’ha caracteritzatper una important i creixent vocació expor-tadora, la qual cosa es palesa en el fet dedestinar a l’estranger més de la meitat dela producció i de les vendes, percentatgeque en el cas d’algunes firmes supera fàcil-ment el 70%., Des de mitjan dècada dels

Taula 80. Evolució de la indústria auxiliar de l’automoció a Espanya. 1997-2008

Xifra de facturació en milions d’euros

1997 17.448,94

1998 19.734,75

1999 21.550,35

2000 23.758,95

2001 24.311,00

2002 25.178,90

2003 26.871,70

2004 28.793,80

2005 30.171,30

2006 31.724,80

2007 32.873,20

2008 29.970,49

Font: Asociación Española de Fabricantes de Equipos y Componentes para la Automoción (SERNAUTO).

Figura 108. Comerç exterior del sector auxiliar de l’automocióPercentatge de variació anual en termes corrents

Importacions

Exportacions

20082007

–25

–10

–5

0

–20

–15

52,0 2,1

–4,4

–19,2



anys noranta les empreses catalanes estanconsolidant i reforçant la seva presènciaa l’exterior, com es manifesta en les taxesde creixement de les exportacions ques’han assolit en aquest temps. Tanmateix,la feblesa de la demanda mundial i l’endu-riment de les condicions d’accés al crèditdurant el 2008 va fer que les exportacionses veiessin afectades i caiguessin un 4,4%,enfront del creixement del 2% del 2007. Lesimportacions també van disminuir, peròamb molta més força, un 19,2%, com aconseqüència, principalment, de la davalla-da de la demanda de turismes en el mercatinterior. Aquesta evolució contrastà ambl’augment del 2,1% de l’any 2007. Val a dirque, tradicionalment, una bona part de lescompres catalanes a l’exterior s’expliquenper la significativa implantació al Principatde filials de grups multinacionals i per lesestratègies productives que hi desenvolu-pen –lamajoria de les quals tenen, al mateixtemps, una important vocació exportadora.Cal destacar que el flux exportació-importa-ció entre les filials productives d’un mateixgrup multinacional localitzades a diferentspaïsos (comerç intraempresa) és cada vega-da més important, la qual cosa fa que, nor-malment, no es registrin grans canvis en elpanorama del comerç exterior si no tenenlloc modificacions en les estratègies empre-sarials, o bé es produeix un canvi importanten el cicle econòmic com és el cas de l’any2008, en què es va fer la transició d’un llargperíode expansiu a un de recessiu, queafectà severament la demanda i, per tant, elcomerç mundial.

L’exercici 2008 la Unió Europea va continuarsent la destinació més important de lesexportacions catalanes del sector, la qual vaconcentrar el 82% del total en valor i supe-rà el que representà l’any anterior (79%).Alemanya va seguir sent el primer mercatdel Principat, absorbint pràcticament unamica més de la quarta part del global de lesvendes a l’exterior. Altres mercats comuni-taris importants foren, segons rellevància,França, la Gran Bretanya, Portugal, Itàlia,

Bèlgica, República Txeca, Polònia, els PaïsosBaixos i Suècia. Tanmateix, el 2008 les ven-des de la indústria auxiliar de l’automociócatalana a la Unió Europea van patir undescens nominal d’un 1%, idèntic al del2007. De fet, gran part de les principalsdestinacions europees de les exportacionscatalanes del sector van patir una davallada,excepte el destí principal, Alemanya, on vancréixer notablement (8,2%), i alguns païsoscomunitaris en els quals Catalunya disposad’una quota de mercat poc important (Bèl-gica, Polònia, els Països Baixos i Suècia). Caldestacar el descens de les exportacions aItàlia (14,7%) i, en menor mesura, a la Repú-blica Txeca (7,5%), França (3,6%), Portugal(3,4%) i la Gran Bretanya (0 7%). També s’had’esmentar que el 2008 es van registrar fortsretrocesos de les vendes catalanes a diver-sos països de l’est –Eslovàquia, Eslovènia,Hongria, Letònia i Lituània–, així com a Àus-tria i Finlàndia. Fora de la Unió Europea, lesprincipals destinacions van ser Mèxic, Sud-àfrica, Brasil i Turquia. Tots ells, però, regis-traren un descens de les vendes del sectorcatalà (d’un 10,4% a Mèxic, d’un 23% a Sud-àfrica, d’un 7% a Brasil i d’un 3,7% a Turquia).Cal destacar, així mateix, la davallada de lesexportacions als Estats Units (53,6%), unaevolució que li va fer perdre posicions en elrànquing de principals països on exportenles empreses catalanes del sector, quedantper sota de la Xina, Àustria i Argentina. Lesvendes als Estats Units van passar de repre-sentar el 2,2% de les exportacions catala-nes del sector el 2007 a un 1,1% el 2008.Les exportacions a la Xina –setzè principalclient– també van disminuir, però menysque en el cas dels Estats Units (d’un 22,2%),de manera que passà de representar l’1,5%el 2007 a un 1,3% el 2008.

L’any 2008 els països comunitaris van serl’origen de gairebé el 85% de les importa-cions realitzades per la indústria auxiliar del’automoció a Catalunya. Com és tradicio-nal, aquesta elevada rellevància de la UnióEuropea s’explicà per la importància d’Ale-manya, proveïdor del 45% de les compres

totals que el Principat efectuà a l’estranger.Ara bé, cal dir que les compres als païsoscomunitaris van disminuir un 17% en ter-me nominal el 2008, enfront de l’augmentde l’1,4% del 2007. Això es justificà, sobre-tot, pel retrocés de les compres procedentsd’Alemanya (10%) i, també, de les originà-ries de França –segon subministrador delsector català–, que van caure unamica mésd’un 20%, d’Itàlia (27%), de la Gran Bretanya(29%), d’Àustria (23%) i dels Països Baixos(39%). En sentit contrari, cal esmentar elsaugments de les importacions efectuadesa la República Txeca i Polònia. Fora dela Unió Europea el principal subministra-dor del Principat va ser el Japó, si bé lescompres a aquest país també disminuïrenfortament durant el 2008 (d’un 32%). Perla seva banda, les importacions catalanesals Estats Units –segon subministrador nocomunitari– van baixar un 43%.

Els preus de la indústria auxiliar de l’au-tomoció estan molt condicionats pel sec-tor demandant, atès que les empresesconstructores de vehicles els controlenestretament, gràcies a un profund conei-xement de l’evolució i de l’escandall delscostos associats als diversos components ia la seva fabricació (processos, tecnologies,equipaments, etc.). En aquesta línia, lespolítiques de reduccions de despeses deles companyies demandants, i les estra-tègies de subministrament que imposenmitjançant plans plurianuals, fan que elspreus del sector estiguin sotmesos gairebéde forma permanent a importants pres-sions a la baixa, que s’han intensificat alllarg del temps. Això s’explica, en part, peldescens de la rendibilitat de les empresesproductores de vehicles, les quals es carac-teritzen per uns beneficis sobre la sevaxifra de negocis inferiors als de les firmessubministradores. Moltes vegades aquestsplans de reducció de preus s’emmarquenen programes de més abast, que contem-plen, també, assolir reptes en altres àmbits(qualitat, logística, etc.). El segment mésdirectament afectat per les estratègies quedesenvolupen els fabricants de l’automo-ció sobre els preus és el corresponent alsproveïdors de primer nivell, els quals duena terme, al seu torn, pràctiques similarssobre les firmes d’esglaons inferiors, fentque tota la cadena de subministramentquedi afectada de manera escalada. En elsdarrers exercicis les empreses de primernivell s’han vist obligades a reduir els seuspreus en un 5% anual, cosa que ha inciditnegativament en totes les empreses sub-ministradores, especialment en momentsen els quals s’han hagut d’enfrontar a unincrement dels costos (salaris, primeresmatèries, logística, etc.), circumstància queha provocat una reducció en els seus mar-ges nets d’explotació i en les seves rendi-bilitats. Val a dir que molts constructors devehicles estan aconseguint redreçar la sevasituació financera i elevar els seus guanysoperatius, gràcies a les seves polítiquesanuals de retalls de preus imposats als seus

Taula 81. Exportacions i importacions del sector de la indústria auxiliar de l’automoció a Catalunya,pels principals països. 2008

PaïsosExportacions

PaïsosImportacions

% sobre el total % var. 2007/2006 % sobre el total % var. 2007/2006

Alemanya 25,9 8,2 Alemanya 45,1 –10,0

França 13,7 –3,6 França 12,6 –22,9

Gran Bretanya 8,3 –0,7 Japó 8,3 –32,3

Portugal 7,4 –3,4 Itàlia 7,0 –26,8

Itàlia 6,0 –14,7 Regne Unit 5,2 –29,3

Bèlgica 5,2 0,4 República Txeca 4,3 11,2

República Txeca 3,6 –7,5 Àustria 2,1 –22,8

Polònia 3,3 61,7 Països Baixos 2,0 –38,8

Mèxic 2,3 –10,4 Estats Units 1,7 –43,0

Països Baixos 2,1 6,1 Portugal 1,7 –8,7



proveïdors. Tot això s’emmarca en unasèrie de pràctiques, algunes de les qualssón “abusives”, que han anat deteriorantprogressivament les relacions contractu-als entre fabricants de vehicles i submi-nistradors, en perjudici d’aquests últims(escasses garanties sobre les comandes,dificultats per a la planificació de les pro-duccions, cancel·lació de comandes sensecompensacions, pay to play, cessió delsdrets intel·lectuals de les peces dels pro-veïdors, etc.).

Normalment, els increments de preus ales empreses de la indústria auxiliar del’automoció solen estar vinculats a dos fets.D’una banda, a l’aparició de nous models iversions de vehicles –augments que habi-tualment afavoreixen els subministradorsde primer nivell, que són els que participenactivament en la concepció i la fabricaciódels components– i, d’altra banda, a l’ac-tivitat en el mercat dels recanvis, capítolmolt més rendible que el del primer equip.Aquest panorama atorga als guanys deproductivitat i a la reducció de costos unatranscendència especial, per tal d’obtenirmillores en els marges d’explotació i, endefinitiva, en els resultats empresarials.

L’any 2008 els preus industrials del sectorvan continuar creixent, entorn d’un 2% aCatalunya i lleugerament per sota a Espa-nya (un 1,4%). En tots dos casos l’augmentdel 2008 va ser lleugerament superior alde l’exercici anterior. D’altra banda, els cos-tos laborals van experimentar una pujadad’un 3-4% el 2008, en línia amb els ascen-sos dels tres anys anteriors. Paral·lelament,els costos relatius a les primeres matèriesi als productes semielaborats van incre-mentar-se durant el 2008, si bé a taxesinferiors a les d’exercicis precedents, coma conseqüència de les caigudes que vanregistrar els preus en els darrers mesos del’any. Igualment, els costos logístics i detransport no van créixer el 2008 tant comel 2007, atès el fort descens patit pel preudel petroli en els mercats internacionals ala darrera part de l’exercici.


La competència en costos per part defabricants instal·lats a països de l’est ha con-tinuat dificultant la presència d’empreses

del sector auxiliar d’automoció a Catalunya.Aquest és el cas d’Al-Ko Condural, firmaalemanya de cablejat i proveïdor de BMW,Ford i Seat, que després de diversos anysregistrant pèrdues el 2008 va tancar la fàbri-ca de Polinyà, amb 190 treballadors.

Aquest també és el cas de Kokes Koki, queva acordar amb els sindicats el tancamentde la planta d’Esparraguera a principi del2009.

La forta caiguda de la demanda de vehiclesi la manca de liquiditat a les empreses vatenir un impacte molt important sobre laproducció i l’ocupació del sector auxiliard’automoció, cosa que es palesà en nom-brosos processos d’ajustament laboral,temporals o definitius.

La forta caiguda de la demanda de vehiclesi la manca de liquiditat a les empreses vatenir un impacte molt important sobre laproducció i l’ocupació del sector auxiliard’automoció, cosa que es palesà en nom-brosos processos d’ajustament laboral,temporals o definitius. Comforsa, empresadel Ripollès especialitzada en la fabricacióde components per a vehicles pesants, vaplantejar a finals del 2008 un expedient deregulació d’ocupació (ERO) temporal sobreel 40% de la plantilla, per una caigudabrusca i sobtada de la demanda a partir delmes d’octubre. Tanmateix, l’any 2008 vaacabar sent l’any de més activitat de Com-forsa que va estar reportant fins al mesd’octubre uns creixements i un rendimentper sobre de les previsions. Cal destacarque la Generalitat de Catalunya, propietà-ria de gairebé la totalitat del capital socialde l’empresa, a través de la societat públicaAvançsa, va anunciar una ampliació decapital d’entre 4 i 6 milions d’euros per talde capitalitzar l’empresa i mantenir el ritmed’inversió necessari. Així mateix, l’empresava iniciar la producció per a camions iautobusos de la companyia sueca Scaniaa finals del 2008. Aquest contracte, jun-tament amb l’entrada recent en el sectorde l’aviació amb la fabricació de cigonyalsper a avionetes, feien que l’empresa anésassolint l’objectiu de concentració en elmercat europeu.

Freudenberg España Componentes aco-miadà 140 treballadors i tancà la plantaque l’empresa tenia al polígon de la ZonaFranca a Barcelona.

La multinacional italiana Pirelli abandonàels plans de construccio d’una nova facto-ria a Manresa que havia de substituir la queté actualment en aquesta ciutat.

La multinacional nord-americana Tyco Elec-tronics va anunciar la venda de la fàbricade cablejat a Valls, que ocupava 100 treba-lladors. Tanmateix, la direcció de l’empresai el comitè d’empresa van acordar garantirla continuïtat de la fàbrica de Berga i la reo-rientació de la de Montcada i Reixac. TycoElectronics anuncià la realització d’inver-sions perquè la planta vallesana es conver-tís en un dels quatre centres tecnològicsde referència dins del grup en matèriad’estampacions. I en el cas de la facto-ria de Berga, la direcció de la companyianegocià la seva venda a altres empresesper donar continuïtat a l’activitat industrialquan abandonés les instal·lacions.

Manufactura Moderna de Metales, ambseu a Molins de Rei, va presentar el 2008concurs de creditors, a causa de l’elevatdescens de les comandes dels seus clients.Tot i això, la intenció de l’empresa eracontinuar amb l’activitat, si bé anuncià queretallaria el nombre de treballadors.

Pel contrari, l’any 2008 cal destacar, tam-bé, inversions empresarials del sector. Així,Ficosa Internacional s’endinsà en el nego-ci aeronàutic, amb la creació d’una novasocietat –Ficosa Aerospace–, de la qual tin-drà a l’entorn del 70 % del capital social. Aixímateix, s’ha d’esmentar que la companyiacatalana creà el 2008 una empresa de R+Damb la japonesa Omron, que es dedicarà ala recerca, producció i comercialització detecnologies relacionades amb la segure-tat dels vehicles. El centre tecnològic queFicosa Internacional té a Mollet del Vallèsserà la subsidiària espanyola de la novasocietat, que tindrà les oficines centrals ala seu europea que Omron té a Alemanya.Aquesta també va anunciar la creació detres centres de R+D a les plantes de Rubí,Sant Guim de Freixenet i Sòria.

Utilar, companyia ubicada a l’Arboç delPenedès i que realitza la meitat del seunegoci arreu del món, va obrir a finals del2008 una filial a Romania.

Continental Corporation va adquirir la divi-sió dedicada a l’automòbil de l’empresaalemanya Siemens –Siemens VDO Auto-motive– que està ubicada a Rubí.


3.23. Motocicletes i ciclomotorsEl sector de les dues rodes va palesar una intensa crisi durant el 2008. Les vendes enel mercat interior van disminuir un 25% i les exportacions patiren un descens d’un14%. La indústria instal·lada a Catalunya va reduir l’ocupació i la producció per ajus-tar-se a la dràstica caiguda de les vendes. Les unitats produïdes van retrocedir un9% el 2008, afectant per igual el segment dels ciclomotors i el de les motocicletes.


Producció –

Ocupació –

Preus –



Trets del sector

El sector de les motocicletes i ciclomotorscomprèn tots aquells vehicles de duesrodes amb o sense accionament mecànic,destinats, bàsicament, al transport privatde persones. Dins de la branca es podendistingir dos subsectors principals, el de lesmotocicletes i el dels ciclomotors, així comun tercer menys destacat on s’inclouen lesbicicletes, els quads, els vehicles per a per-sones discapacitades, les motos d’aigua,etc. Val a dir que al voltant de l’activitat delconjunt del sector hi ha una indústria auxi-liar especialitzada en la fabricació de pecesi accessoris per a aquests vehicles, quepertanyen a branques com la metal·lúrgia,el material elèctric i electrònic, el plàstic, eltèxtil, el cautxú, etc.

L’evolució del sector dels vehicles de lesdues rodes està fortament influït per tresfactors. En primer lloc, manté una importantvinculació amb l’evolució econòmica delpaís i, més concretament, amb l’evoluciódel consum privat, atesa l’elevada elasticitatde la renda de la demanda d’aquests pro-ductes i, també, respecte de la demandad’altres països, a través de les exportacions.L’augment del preu del petroli també actuacom un incentiu per canviar el cotxe per lamotocicleta o el ciclomotor com a mètodede transport habitual. En segon lloc, caltenir present que el vehicle de dues rodes

és moltes vegades un article de lleure i coma tal depèn de les modes. Per aquest motiu,el sector es caracteritza cada vegada méspel seu caràcter innovador i pioner, que esfa palès amb l’aparició contínua de nousproductes i models per satisfer una deman-da canviant i més exigent quant a presta-cions i disseny. No obstant això, aquestarenovació contínua de models redueix larendibilitat de les fortes inversions que sónnecessàries per a la creació de nousmodels.A aquesta moda també contribueix l’aficióque estan creant els pilots espanyols pelmotociclisme de competició. Però, sobre-tot, el sector de les dues rodes és moltsensible als canvis normatius, per exempleels que atenen als permisos de conducció,a les especificacions tècniques de conta-minació o a l’assegurança obligatòria. Aixòpot afectar les estratègies que segueixen lesempreses en el mitjà i llarg termini i tambéla planificació d’inversions per desenvolu-par nous productes o tecnologies.

El sector de les motocicletes i ciclomotorss’està adaptant als canvis internacionalsque s’estan produint com a conseqüèn-cia de la globalització de l’economia. Enaquest context, la política de les marquesespanyoles i catalanes haurà de basar-se enel desenvolupament de la qualitat, el dis-seny i el servei al client. Una altra estratègiaper fer més competitiva la indústria espa-nyola són els acords de cooperació entrecompanyies per desenvolupar tecnologia

que es pugui aplicar de manera transver-sal a diferents productes i marques, comper exemple en els motors. Finalment, elsprocessos de fusions i absorcions tambépoden ajudar les empreses locals a com-petir en millors condicions amb les gransmultinacionals i amb els fabricants asiàtics–japonesos, taiwanesos, sud-coreans i ara,també, xinesos–, que concentren el 48%de la producció mundial. Així, al final del2004 el grup italià Piaggio va adquirirAprilia, amb l’objectiu de complementarl’oferta del grup en la gamma més altade motocicletes. El nou grup format perles marques Piaggio-Vespa-Gilera-Derbi-Aprilia constitueix el primer grup europeude motocicletes i el quart mundial, desprésdels japonesos Honda, Yamaha i Suzuki.


Espanya

L’evolució històrica recent del sector estàmarcada per les dues profundes recessionsviscudes, una al principi de la dècada delsnoranta i l’altra al principi del nou mil·lenni,a la qual s’ha de sumar la recent crisi que vainiciar el sector el 2008. La primera d’aques-tes crisis va afectar de forma significativa iamb una intensitat similar els dos subsec-tors productius catalans, però a partir del1994 es constatà un punt d’inflexió en lamarxa del segment dels ciclomotors, queva iniciar una tendència positiva que es con-firmà durant els exercicis següents. La crisique va caracteritzar el sector de motocicle-tes i ciclomotors en els primers anys del nousegle va fer que Espanya passés de ser líderen la indústria europea de les dues rodes enla dècada dels noranta, a ocupar l’exercici2004 la cinquena posició en motocicletes ila tercera posició en el segment dels ciclo-motors, després de França i Itàlia. Val a dirque aquesta crisi va afectar en major mesu-ra les empreses productores de ciclomotorsque els fabricants de motocicletes.

L’any 2004 el sector de les dues rodes va ini-ciar un període expansiu, que afectà, sobre-tot, el segment de les motocicletes, i que esperllongà fins al 2006. El principal factor queexplicà la revifada de les vendes de motoci-cletes fou l’entrada en vigor de l’equivalènciaentre els carnets B i A1 a partir del 19 d’oc-tubre del 2004, que habilità el posseïdor delpermís de cotxe amb una antiguitat mínimade tres anys a conduir una motocicleta defins a 125 cc i un màxim de 15 CV. El resultatva ser que la xifra dematriculacions del 2006fos quatre vegades la del 2002.

L’evolució per subsectors durant aquestafase expansiva va ser força desigual. Lesvendes de motocicletes van registrar unaugment mitjà anual d’un 43,5% durantel període 2003-2006, que es traslladà aun augment anual de la producció d’un23% i de les importacions d’un 44%. Per la

Classificació del sector de les dues rodes

Ciclomotors (vehicles de dues rodes amb unmotor de cubicatge igual o inferior als 50 cc)

Motocicletes (vehicles de dues rodes amb un motor de cubicatge superior als 50 cc)

De 51 a 125 ccDe 126 a 250 ccDe 251 a 500 ccMés de 500 cc

Bicicletes, quads, vehicles per a persones discapacitades, motors d’aigua, etc.


seva part, les exportacions s’incrementarenun 14% de mitjana anual, gràcies al dina-misme dels mercats exteriors. En canvi, elsegment dels ciclomotors experimentà unbaix dinamisme de les vendes (5,2% demitjana anual durant el 2003-2006), quees va manifestar en un retrocés anual de lafabricació d’un 8,5% i de les exportacionsde prop d’un 14%.

L’any 2007 la marxa del sector de les duesrodes en el conjunt d’Espanya va marcarun punt d’inflexió, trencant, així, amb latendència positiva dels darrers quatre exer-cicis. El canvi de cicle econòmic, que es vainiciar a mitjan 2007, va començar a teniruns efectes molt directes sobre la marxadel sector de les dues rodes a Espanya.Aquests efectes es van accentuar durant el

2008, any en què la indústria del sector vaentrar en una nova fase recessiva. Així, lesvendes en el mercat interior van caure un25%, tot i que en els darrers mesos de l’anyel descens va arribar a gairebé un 50%,davallada que afectà tant a ciclomotorscom a motocicletes, però més intensa-ment als primers. D’altra banda, les expor-tacions van retrocedir un 14% en volum i,en conseqüència, la producció de vehiclesde dues rodes en el conjunt d’Espanya vadisminuir un 9% en unitats. La caiguda dela producció en valor va ser fins i tot mésimportant a causa del descens que vanexperimentar els preus durant el 2008 coma conseqüència de la feblesa de la deman-da. I, pel que fa l’ocupació, les empresesdel sector van començar a realitzar ajus-taments de la plantilla durant la segona

meitat de l’any davant el fort retrocés de lademanda i l’empitjorament de les perspec-tives del sector per al 2009.

Catalunya

L’any 2008 la producció de motocicletesi de ciclomotors a Catalunya va ser de187.263 unitats, un 9%menys que l’exercicianterior i el menor volum de fabricació desdel 2003. Aquest és el segon any consecu-tiu que té lloc un descens de la produccióal Principat, tot i que al ser compartidapel conjunt de l’Estat el pes específic dela indústria catalana sobre Espanya es vamantenir en el 84%. Pel qué fa a l’evoluciódels subsectors, el descens de l’activitat vaafectar per igual a ciclomotors i a motoci-cletes, el 9% en ambdós casos.


La indústria fabricant demotocicletes i ciclomotors té una importanttradició a Catalunya i manté una situació de lideratge en el conjuntde l’Estat, tant en termes de producció com de vendes en els mer-cats exteriors. Actualment, la producció espanyola es concentra,bàsicament, a les factories catalanes, representant un 84%. En el casdel segment dels ciclomotors la totalitat de la producció es fabricaal Principat, sobretot després que Piaggio tanqués el 2002 la plantaque tenia a Arganda del Rey (Madrid). Pel que fa a les motocicletes,a partir de l’any 2001 Catalunya va compartir la fabricació amb Astú-ries, on es troba la seu de la japonesa Suzuki, i amb Sevilla, on estàlocalitzadaMotor Hispania, però la concentració al Principat és enca-ra molt majoritària (d’un 70%). El pes específic del sector a Catalunyatambé és rellevant en l’àmbit europeu, atès que Espanya és el segonprincipal fabricant de vehicles de dues rodes d’Europa, desprésd’Itàlia. La indústria de les dues rodes espanyola produeix anualment224.000 unitats, amb un valor que arriba als 600 milions d’euros, iocupa prop de 2.300 treballadors directes i 23.000 indirectes. Entorndel 85% de l’ocupació directa estatal es concentra a Catalunya.

A Catalunya hi ha instal·lades nou de les onze fàbriques demotocicletes i ciclomotors que hi ha a Espanya, entre les qualshi ha les tres més grans. Es tracta de Montesa-Honda, YamahaMotor España i Nacional Motor (Derbi), que estan localitzadesen una franja de cinc quilòmetres a les comarques del VallèsOccidental i del Vallès Oriental. Les dues primeres firmes són filials

subsidiàries de gransmultinacionals japoneses, mentre que Nacio-nal Motor (Derbi) és del grup italià Piaggio. Montesa-Honda estàfortament especialitzada en la fabricació de motocicletes de finsa 125 cc, mentre que Yamaha Motor España té una producció demotocicletes més diversificada per cubicatge, i una presència des-tacada també en el segment dels ciclomotors. Per la seva banda,Nacional Motor (Derbi) està fortament especialitzada en el subsec-tor dels ciclomotors, malgrat que s’està introduint en la fabricacióde motocicletes de fins a 125 cc. També estan localitzades a Cata-lunya dues firmes de dimensiómitjana, com són Gas Gas –ubicadaa Salt i que fabricamotocicletes de trial i d’enduro– i Riera i Juanola(RIEJU) –situada a Figueres i especialitzada en la producció deciclomotors amb canvi de marxes. Finalment, es localitzen al Prin-cipat les instal·lacions de quatre petites empreses pertanyents alsector, que són Beta Trueba, Sherco, Clipic i Xispa.

Taula 82. Pes específic del sector català a Catalunya. 2008

Producció sobre el total de la indústria a Catalunya <1%

Producció sobre el total del sector a Espanya 84%

Ocupació sobre el total de la indústria a Catalunya <0,5%

Ocupació sobre el total del sector a Espanya 85%

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Asociación Nacional de Empresas del Sector deDos Ruedas (ANESDOR) i l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Figura 109. Sector de les dues rodes a EspanyaUnitats

0

50.000

200.000

150.000

100.000

250.000

350.000

300.000

400.000

450.000

2008200620042003 2005 2007

209.020

Exportació

Mercat interior

Producció

338.161

395.974 395.653

269.910245.403

296.692

187.860

224.005

263.767247.255

230.854

173.775 182.353 174.458

149.373

173.387179.603

Font: Asociación Nacional de Empresas del Sector de Dos Ruedas (ANESDOR) i Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.


D’altra banda, les vendes de vehicles dedues rodes a Catalunya van ser de 63.698unitats el 2008, cosa que significà un 22%menys que el 2007. Aquest descens s’ex-plicà tant pel retrocés de les vendes deciclomotors (d’un 30%) com per la caigu-da de les matriculacions de motocicletes(d’un 20%). En aquest cas, també el retro-cés de les vendes catalanes va ser similaral registrat en el conjunt de l’Estat, raó perla qual el Principat mantingué el seu pesespecífic dins les vendes interiors (21,5%),continuant sent un dels principals mercatsde les dues rodes dins d’Espanya.

Evolució dels subsectors

el 2008

Subsector dels ciclomotors

L’any 2008 es van vendre a Espanya 84.222ciclomotors, un 33% menys que el 2007.Aquest descens s’afegí al 8,3% que esva registrar l’exercici anterior. No obstantaixò, Espanya continuà sent el tercer paíseuropeu més important quant a unitats de

ciclomotors venudes, després de Françai Itàlia, que també van acusar el 2008 undescens de les matriculacions com a con-seqüència de la crisi econòmica.

A Catalunya l’exercici 2008 es van comer-cialitzar 15.299 ciclomotors, un 30%menysque el 2007, cosa que representà un 18,2%de les vendes estatals, el segon mercatmés important després de la comuni-tat autònoma d’Andalusia. Per províncies,Barcelona va seguir liderant les matricula-cions espanyoles, amb el 13% del mercat,a molta distància d’un grup de provínciesamb quotes de mercat que van del 5% al7% i, que són, segons ordre decreixent,Cadis, Sevilla, Madrid, Màlaga, Illes Balears iValència. Pel que fa a la resta de provínciescatalanes, a Girona es van matricular 2.252ciclomotors (2,7% del mercat estatal), aTarragona 1.572 unitats (1,9%) i, finalment,a Lleida només 638 ciclomotors.

Pel que fa al rànquing de vendes per mar-ques, durant el 2008 les dues grans empre-ses del sector van continuar dominantel mercat estatal de ciclomotors. La pri-mera marca en nombre d’unitats venudes

va ser, per quart any consecutiu, Yamaha-MBK, amb el 22,6% de quota de mercat.La segona més venuda va ser Piaggio-Vespa-Gilera, amb el 17,4% del mercat.A molta distància de les dues marquesprincipals, hi ha un segon grup formatper Peugeot, Derbi, Kymco, Aprilia i RIEJU.Cadascuna d’aquestes sis marques vaassolir una quota de mercat d’entre el 4% iel 9%, i totes juntes concentraren el 34,5%de les matriculacions estatals. L’evolucióde les vendes del 2008 de totes aquestesmarques, que sumen gairebé tres quartesparts del mercat espanyol, va ser negativaen tots els casos. Les davallades oscil·larenentre el 28% que va registrar Peugeot i el46% de la marca catalana RIEJU o el 48,5%d’Aprilia. En el rànquing per grups empre-sarials, Piaggio (Piaggio-Vespa-Gilera, Derbii Aprilia) continuà liderant el mercat estatal,amb 26.000 ciclomotors matriculats durantel 2008, el 31% de les vendes totals.

L’any 2008 l’evolució de les exportacionsde ciclomotors va accentuar encara mésla tendència negativa que venia regis-trant des del 2002. Concretament, es vanvendre a l’exterior 46.676 ciclomotors,un 27% menys que el 2007. Com a con-seqüència del fet que el retrocés de lesvendes a l’estranger va ser superior al dela producció, es va reduir, per sisè exerciciconsecutiu, el percentatge del volum defabricació exportada, fins a situar-se en el48%. La principal destinació de les expor-tacions espanyoles continuà sent els paï-sos de l’Europa Occidental, especialmentItàlia i França. Altres àrees de destinaciódels ciclomotors van ser l’est d’Europa, elcontinent asiàtic i l’Amèrica Llatina.

D’altra banda, el descens del mercatintern del 2008 es va traduir en una cai-guda molt important de les importacionsde ciclomotors, a l’entorn d’un 50% enunitats. Com a resultat d’això, el grau depenetració de les importacions dins delmercat domèstic dels ciclomotors es vareduir, en un sol any, des del 67% el 2007fins al 50% el 2008.

Taula 83. Evolució de la producció de vehicles de dues rodes a Espanya. 1999-2008Unitats

Ciclomotors MotocicletesEspanya Catalunya Cat./Esp. (%) Espanya Catalunya Cat./Esp. (%)

1999 257.925 187.085 72,5 54.633 54.633 100,0

2000 214.154 144.309 67,4 70.657 70.657 100,0

2001 178.391 133.066 74,6 75.029 69.244 92,3

2002 159.604 135.727 85,0 64.129 44.055 68,7

2003 140.452 121.664 86,6 68.568 51.768 75,5

2004 133.544 128.888 96,5 97.310 67.833 69,7

2005 126.717 124.410 98,2 120.538 84.113 69,8

2006 111.389 110.754 99,4 158.521 122.619 77,4

2007 114.107 111.813 98,0 131.296 93.700 71,4

2008 101.896 101.896 100,0 122.109 85.367 69,9


Figura 110. Mercat interior de vehicles de dues rodes a CatalunyaUnitats

0

20.000

10.000

30.000

50.000

40.000

60.000

70.000

2008200620042003 2005 2007Ciclomotors

Motocicletes

24.115 23.23025.038 23.842

16.190

2

33.633

54.417

63.887 62.741

50.230

26.634

3.289

Font: Asociación Nacional de Empresas del Sector de Dos Ruedas (ANESDOR), a partir de les dades de la Dirección General de Tráfico (DGT).


Subsector de les motocicletes

L’any 2008 les matriculacions estatals demotocicletes van disminuir un 21,2%, elque no succeïa des del 2001, situant-se en212.470 vehicles. Malgrat això, Espanya esmantingué com el segon país europeu enunitats venudes a Europa, després d’Itàlia.

A Catalunya el volum de matriculacions demotocicletes va disminuir durant el 2008fins a les 48.399 unitats, un 20% menys quel’exercici anterior. Malgrat això, el Principatcontinuà sent la comunitat autònoma ambuna major participació dins del mercatespanyol, amb el 23% de quota. Segonsprovíncies, Barcelona va mantenir el lide-ratge en les vendes de motocicletes, ambuna participació estatal d’un 18% en termesd’unitats matriculades, seguida de llunyper Madrid, amb una rellevància de l’11%.Lleida, Tarragona i Girona van palesar unpes específic molt més reduït, ja que con-juntament només representaren el 5% delmercat estatal de motocicletes.

La caiguda de les matriculacions de moto-cicletes durant el 2008 afectà sobretot ales de cilindrada inferior a 125 cc, segment

que va registrar un descens de les vendesdel 38%. Per contra, les matriculacions deles motocicletes de més de 125 cc pràcti-cament no van caure respecte a les xifresde l’any 2007. Com a resultat d’això, la par-ticipació de la categoria de motocicletesde cubicatge superior a 125 cc (un 57%)va superar a la de les de cubicatge inferior(43%), després de dos anys de situacióinversa, fruit de l’impacte extraordinari queva tenir sobre les vendes de motocicletesde fins a 125 cc la normativa sobre con-ducció que es va aprovar el 2004 i tinguéefectes fins ben entrat l’any 2007.

Pel que fa al rànquing de matriculacionssegons marques, cal apuntar que durantl’exercici 2008 tres grans empreses vancontinuar dominant el mercat estatal demotocicletes. El lideratge va correspondre,un any més, a Montesa-Honda, amb untotal de 40.299 unitats matriculades i unaquota de mercat d’un 19%. En segon llocfigurà Yamaha Motor España-MBK, amb35.000 vehicles venuts, i un percentatgede mercat del 16%. I la tercera posiciól’ocupà Suzuki, amb 28.480 unitats matri-culades. Per darrere, se situaren Kawasaki,Piaggio-Vespa-Gilera, Kymco i BMW. Con-

juntament, aquestes set marques vansumar gairebé 154.200 motocicletes venu-des, el 73% de la demanda estatal total.Cal destacar que durant el 2008 totesaquestes marques van registrar descensosimportants de les matriculacions, ambl’excepció de Kawasaki, que registrà unaugment d’un 19%.

Les exportacions estatals de motocicletesvan seguir el 2008 la tònica de descensgeneralitzat del sector, patint una contrac-ció d’un 7,4% en unitats respecte el 2007,davallada més acusada que el 4% de l’anyanterior. Malgrat això, el percentatge deproducció que es va destinar als mercatsexterns es va mantenir més o menys esta-ble entorn del 84%.

Per la seva banda, l’any 2008 el descensde les importacions espanyoles de moto-cicletes va estar en línia amb la caigudade la demanda interna, a l’entorn d’un20%, per la qual cosa la penetració deles importacions en el mercat intern esmantingué al voltant del 88%. Cal destacarque el comportament més negatiu de lesimportacions que de les exportacions vacontribuir el 2008 a reduir el dèficit de labalança comercial del subsector.

Esdeveniments empresarials

El fabricant japonès YamahaMotor España

va anunciar el 2008 que té previst posar enmarxa la fabricació de tres nous modelsabans de l’any 2011 a la fàbrica que té aPalau-Solità i Plegamans, on treballen mésde 300 persones. La factoria catalana con-tinuarà apostant per la producció de ciclo-motors, malgrat la tendència a la baixa ques’observa en aquest segment del mercat.

D’altra banda, cal assenyalar que CaixaPenedès –a través de la seva firma decapital risc Vector Capital– i el fons IngeniaCapital –controlat per Alta Partners– esvan fer el 2008 amb el 65% del capital

Taula 84. Mercat intern (matriculacions) de vehicles de dues rodes a Espanya de les principals marquesUnitats

Rànquing 2008 2007 Var. 08/07 (%) Pes 2008 (%)

Yamaha-MBK 1 19.065 30.332 –37,1 22,6

Piaggio 2 14.690 20.505 –28,4 17,4

Peugeot 3 7.841 10.887 –28,0 9,3

Derbi 4 7.154 11.065 –35,3 8,5

Kymco 5 6.658 10.054 –33,8 7,9

Aprilia 6 4.165 8.087 –48,5 4,9

RIEJU 7 3.285 6.104 –46,2 3,9

Beta 8 2.481 4.025 –38,4 2,9

Keeway 9 1.791 3.204 –44,1 2,1

Daelim 10 1.436 3.027 –52,6 1,7

Font: Asociación Nacional de Empresas del Sector de Dos Ruedas (ANESDOR), a partir de les dades de la Dirección Generalde Tráfico (DGT).

Figura 111. Exportacions espanyoles en el sector de les dues rodesUnitats

0

40.000

20.000

60.000

100.000

80.000

120.000

140.000

2008200620042003 2005 2007Ciclomotors

Motocicletes

102.672

84.217

76.54371.103

95.386 96.844

114.857110.337

102.697

67.49664.121

46.676

Font: Asociación Nacional de Empresas del Sector de Dos Ruedas (ANESDOR).


social del fabricant català del sector GasGas, amb l’objectiu de rellançar la com-panyia, que registra un descens de lesvendes des de l’any 2005. Gas Gas téprevist començar a produir motocicletesde petita cilindrada (125 cc, 250 cc i 400cc) d’ús ciutadà. L’objectiu de l’empresa ésdiversificar la fabricació actual basada enla motocicleta de muntanya, oferir un pro-ducte de preu més competitiu, simplificarles gammes i potenciar les motocicletesd’enduro i els quads. Gas Gas compta ambcinc línies de negoci –enduro, quads, trial,supermotard i infantil– i una plantilla de170 treballadors, i és l’empresa espanyolalíder de motocicletes per circular fora decarretera (off road).

En altre sentit, s’ha d’apuntar que el 2008 elgrup Piaggio va desviar a Itàlia la producciódel nou model Derbi Rambla (amb versionsde 125 cc i 250 cc). El mes d’abril de 2008 es

va fer el llançamentd’unnoumodel de cilin-drada de 50 cc i que, en aquest cas, es fabri-carà a la planta de Martorelles. Igualment,aquesta factoria serà la responsable de laproducció de dos nous models de 125 ccque es van presentar al Saló de Milà.

Riera i Juanola (RIEJU), fabricant catalàde capital familiar amb seu a Figueres,prepara la seva internacionalització aEgipte, Turquia i Marroc, on començaràa comercialitzar els seus vehicles durantel primer trimestre de l’any 2009. Val adir que les exportacions ja representenel 80% del seu negoci i es concentren,sobretot, a França, Alemanya, Àustria iels països nòrdics. RIEJU subministra elsmercats europeus des de la fàbrica queté a Figueres, però, també, des de laplanta que va obrir el 2006 a la Xina, propde Shangai. Allà produeix els vehiclestipus escúter, en total unes 3.000 unitats

l’any. Pel que fa a fabricació de nousmodels, l’empresa va treure al mercat lamotocicleta Tango 250 cc, amb l’objectiud’apostar per cilindrades mitjanes i nodependre tant del mercat del ciclomotor,sobretot davant el canvi normatiu ques’aplicarà el 2010.

VMoto, empresa australiana dedicada aldisseny i a la distribució de motocicletes,va entrar en el mercat europeu mitjançantl’adquisició de la firma barcelonesa CSRMotorcycles. Cal afegir que VMoto i CSRcomparteixen el mateix model de negoci,ja que les dues dissenyen els seus vehicles,després encarreguen la seva fabricació ainstal·lacions xineses i, posteriorment, s’en-carreguen de la seva distribució.

En l’àmbit de la innovació, s’ha de des-tacar que Montesa-Honda prepara unamotocicleta elèctrica per al 2010 i Qui-

Novetats legislatives en el sector

El Consell deMinistres del 25 de gener del 2008 va aprovar per ReialDecretmodificar parcialment el ReglamentGeneral deConductors,que apujava l’edat mínima necessària per obtenir la llicència deconducció de ciclomotors des dels 14 fins als 15 anys. L’entradaen vigor d’aquest nou Reglament, que estava inicialment previstaper a l’1 de setembre de 2008, es va ajornar en l’últim momentfins al setembre de 2010, a causa de la difícil situació per la qualtravessava la indústria de les dues rodes. En canvi, sí va entrar envigor al setembre l’obligació que els aspirants al permís de lesclasses A1 i A haguessin de superar una prova pràctica en circu-lació real, a més del tradicional examen teòric. La mesura d’apujarl’edat mínima per conduir un ciclomotor està recomanada per unaDirectiva Comunitària i ja està implantada a gairebé tots els païsoseuropeus, amb l’excepció d’Itàlia. L’any 2013 és la data en la qual laUnió Europea preveu una legislació per a tots els Estats membressobre aquesta matèria. En cas d’aprovar-se aquesta nova regulacióel 2010, les empreses que sortiran més perjudicades seran aquellesque estan més especialitzades en la fabricació de ciclomotors(RIEJU, Nacional Motor i, en menor mesura, Yamaha Motor España)i dirigeixen la major part de la seva producció cap al mercat inte-rior, atès que bona part dels joves de 15 anys podrien optar peresperar un any i conduir una motocicleta de 125 cc abans quecomprar un ciclomotor de fins a 50 cc.

Taula85. Tipusde l’ImpostdeMatriculació Criteris de delimitació a partir de 2009

0% Emissions < 80 g CO2/km

4,75% Emissions entre 80 i 100 g CO2/km

9,75% Emissions entre 100 i 120 g CO2/km

14,75% Emissions > 120 g CO2/km

Motocicletes sense emissió oficial acreditadaMotocicletes amb una potència superior a 74 kW(100 CV), independentment de les seves emissions

D’altra banda, l’1 de gener del 2008 va entrar en vigor la reformade l’Impost sobre Matriculació lligat a les emissions d’anhídridcarbònic (CO

2), que pretén incentivar la compra de vehicles que

emeten menys diòxid de carboni. Aquesta reforma deixava exemp-tes de l’Impost de Matriculació les motocicletes de més de 250cc (les de menys de 250 cc ja estaven exemptes), que emetienmenys de 120 grams de gas contaminant per quilòmetre, que

són la majoria, i que abans pagaven una tarifa de l’impost del12%. Però la intenció inicial del Govern no era aquesta, i per això el18 de desembre del 2008 va tornar amodificar la llei, creant uns tipusespecials de tributació per a les motocicletes, que són encara mésalts que els que hi havia abans de la reforma (14,75% enfront del 12%anterior) i que la indústria del sector desaprova totalment perquèincideix negativament en la decisió de compra d’aquests vehicles.

Figura 112. Matriculacions de Quads / ATVs a EspanyaUnitats

0

20.000

10.000

30.000

40.000

50.000

2004

32.129

2005

44.326

2006

37.483

2007

25.738

2008

7.968

Font: Asociación Nacional de Empresas del Sector de Dos Ruedas (ANESDOR), a partirde les dades de la Dirección General de Tráfico (DGT).

Als quads i ATVs se’ls aplicava des de l’1 de gener de 2008 el tipusmàxim de l’Impost de Matriculació (un 14,75%), tot i que generenuna quantitat d’emissions considerablement més baixes que elsautomòbils poc contaminants. Per això, les matriculacions dequads i ATVs es van ressentir, atès que durant el 2008 no arribarena les 8.000 unitats, un 70% menys que l’any anterior.

Finalment, cal apuntar que a partir del 21 de febrer de 2009 elsciclomotors amb més de tres anys d’antiguitat hauran de passar aCatalunya la ITV. La mesura és fruit d’una normativa d’àmbit estatalde l’any 2006 que es començarà a aplicar a Catalunya el 2009. Elsciclomotors afectats són els que van ser matriculats a partir del 21de febrer de 2006.


Taula 86. Rànquing dematriculacions de motocicletes per marca a EspanyaUnitats

Rànquing 2008 2007 Var. 08/07(%) Pes 2008 (%)

Honda 1 40.299 56.157 –28,2 19,0

Yamaha 2 35.001 43.220 –19,0 16,5

Suzuki 3 28.480 38.134 –25,3 13,4

Kawasaki 4 16.160 13.601 18,8 7,6

Piaggio 5 13.897 18.513 –24,9 6,5

Kymco 6 10.528 14.869 –29,2 5,0

BMW 7 9.835 10.330 –4,8 4,6

Daelim 8 5.167 6.584 –21,5 2,4

Ktm 9 4.448 4.833 –8,0 2,1

Aprilia 10 4.307 6.571 –34,5 2,0

Font: Asociación Nacional de Empresas del Sector de Dos Ruedas (ANESDOR), a partir de les dades de la Dirección Generalde Tráfico (DGT).

Competència procedentdels països asiàtics emergents

Un nou repte que han d’afrontar les empreses locals del sector deles dues rodes és la forta competència procedent dels nous païsosemergents de l’Àsia, sobretot de la Xina i de l’Índia, que fabriquen auns preus molt més baixos. Tot coincidint amb el darrer boom delmercat espanyol de les motocicletes, van sorgir moltes empresesimportadores que, sota la seva pròpia marca o en representació defabricants xinesos, començaren a vendremotocicletes produïdes enel gegant asiàtic. L’any 2006 es comptabilitzaven 22marques xinesesde ciclomotors a Espanya i 31 marques de motocicletes. La majoriad’aquestesmarques de ciclomotors venenmenys de 50 unitats l’anyi les de motocicletes per sota de les 200 unitats. Ara bé, també hiha marques destacades, com és el cas de Keeway, Azel-Zongshen,Qingqi, Jinlun, Yiying, Dorton o Baotian. Algunes d’aquestes empre-ses van entrar a formar part de l’Asociación Nacional de Empresasdel Sector de Dos Ruedas (ANESDOR), perquè consideren el mercatespanyol com a part de la seva estratègia d’expansió.

La forma d’introduir-se en el mercat espanyol és doble. Algunesd’aquestes marques opten per vendre amb el seu nom modelsque han estat fabricats a la Xina. Aquest és el cas de la firmasaragossana Azel, que ven amb el seu nom els models que cons-trueix la xinesa Zongshen, mentre que Framomotors distribueixles motocicletes de la firma xinesa Qingqi. Altres fabricants dela Xina han apostat per crear la seva pròpia filial i no recórrer aimportadors locals. Aquest és el cas de Keeway, la marca xinesamés forta a Espanya, amb 3.235 unitats venudes l’any 2008 (un28% menys que el 2007). Keeway és una marca del gegant de lesdues rodes Qianjiang Group, que produeix anualment més d’1milió de motocicletes. Cal tenir present que Piaggio ven 700.000unitats anuals. El referent de totes és Kymco, el grup taiwanès queposseeix plantes de producció a la Xina i que s’ha convertit enpocs anys en la cinquena firma del mercat espanyol, amb 17.186unitats matriculades el 2008 (un 31% per sota que el 2007).

Figura 113. Matriculacions de motocicletes per cilindrada a EspanyaUnitats

> 125 cc

< 125 cc

2008200720062004

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

78.669

38.461

133.564

124.769

146.564

124.769

90.819

121.651

2005

100.125105.613

Font: Asociación Nacional de Empresas del Sector de Dos Ruedas (ANESDOR), a partir de les dades de la Dirección General de Tráfico (DGT).

mera, empresa de mobilitat sostenible enentorns urbans, negocia un acord amb el22@ Barcelona per realitzar un projectepilot pioner de vehicles de dues rodeselèctric-solars.

Pel que fa als esdeveniments relacionatsamb el sector que es van produir durantel 2008, cal destacar la celebració a Bar-celona de la segona edició de la GranSetmana de la Moto, Motoh! BCN. El cer-

tamen va tenir lloc del 8 a l’11 de maig, alrecinte de la Fira de Montjuïc. El saló ocu-pà 70.000 m2 de superfície, comptà amb250 expositors –35 més que en l’anterioredició, pertanyents a tots els àmbits de laindústria de les dues rodes (motocicletes,quads, motos d’aigua, accessoris, equi-paments, etc.)– i va rebre a l’entorn de250.000 visitants. La mostra va ser promo-guda per Fira de Barcelona i ANESDOR, téuna periodicitat biennal i va dirigida tanta professionals com al públic en general.Les últimes tendències exhibides van res-pondre a una major preocupació per laseguretat i el medi ambient, tot i que sesegueixen valorant les motos per la sevapotència.

Finalment, cal assenyalar que un total de27 empreses del sector de les motocicle-tes i ciclomotors es van unir per crear elClúster per l’Avenç de la Tecnologia dela Moto (Catmoto). L’associació neix perincorporar noves tecnologies al sector iconvertir-se en un referent en la innovaciói el desenvolupament.


3.24. EnergiaL’any 2008 el sector de l’energia va registrar un augment de la producció després de lacaiguda del 2007, sobretot a causa del dinamisme en la generació elèctrica, tant la pro-cedent del règimordinari comde les energies renovables. En canvi, la demanda energè-tica va registrar lamajor caigudadels darrers exercicis, demés d’un 2%, per la davalladade l’activitat econòmica. El segment amb major descens del consum va ser el d’hidro-carburs (d’un 6,4%). Tambées va experimentar un retrocés en el consumdegas natural,mentre que la demanda d’electricitat va romandre estancada respecte d’un exercicianterior. Pel que fa als preus, el 2008 es van assolir màxims històrics en la cotització delpetroli durant la primerameitat de l’any i la tarifa elèctrica va experimentar una intensarevisió a l’alça. Tot i això, a partir de l’estiu la situació va canviar totalment i els preus delpetroli van patir caigudes molt importants a causa de la crisi internacional.


Producció +

Ocupació –

Preus ++

Exportacions ++

Importacions ++

Trets del sector

La importància estratègica del sectorenergètic s’explica pel protagonisme queté l’energia com a input bàsic per a lamajoria de les activitats econòmiques (nonomés industrials). Els vincles són espe-cialment estrets amb algunes branquesde la indústria intensives en energia (comla siderúrgia i la química) o amb aque-lles amb productes finals consumidorsd’energia (material de transport, materialelèctric i telemàtica, entre d’altres). A mésd’aquestes implicacions, a les societatsdesenvolupades l’energia està íntimament

relacionada amb elements de benestar(enllumenat, transport, calefacció, elec-trodomèstics, etc.). El gran pes específicque té la demanda procedent de l’àmbitempresarial provoca que el sector energè-tic tingui un comportament notablementcíclic, depenent en bona mesura de l’evo-lució econòmica. També hi ha altres fac-tors que repercuteixen en els seus resul-tats conjunturals, com la climatologia o elspreus d’origen de les fonts energètiques,especialment el petroli.

Dins el sector cal diferenciar entre l’energiaprimària i l’energia secundària o final. Laprimària és aquella que s’obté directament

de la natura sense transformar, i inclou elpetroli, el gas natural, la llenya, etc. Per laseva banda, l’energia secundària o finalimplica una activitat de transformació pertal d’adaptar l’ús a les necessitats huma-nes, i comprèn l’electricitat, el gas naturalmanufacturat, la benzina, els gasoils, etc.Cal apuntar que l’evolució de la demandad’energia final s’explica per factors com elgrau de desenvolupament econòmic, laintensitat energètica –el consum d’energianecessari per produir una unitat de pro-ducte, que depèn de l’eficiència energèticai l’especialització sectorial– i també lescondicions climatològiques (unes tempe-ratures extremes determinen un majorconsum d’energia).

Un dels principals trets de les activitatsenergètiques és l’elevat volum d’inver-sions que requereix en infraestructures(centrals elèctriques, xarxes de distribució iemmagatzematge, refineries, etc.). Aquestfet, juntament amb el caràcter estratègicdel sector, ha determinat que, tradicional-ment, les principals empreses operadoresfossin de titularitat pública, molt sovint enforma de monopoli, i amb un elevat graud’integració vertical, les quals englobendes de la producció fins a la comercialit-zació. El concepte d’utility fa referència ales empreses que reuneixen les caracterís-tiques anteriors. En les dècades dels anysvuitanta i noranta els corrents liberalitza-dors van propiciar l’obertura del mercat,amb la privatització de les empreses públi-ques i l’entrada de noves companyies.Actualment, el sector energètic presenta abona part dels països comunitaris una ele-vada concentració empresarial i, al mateixtemps, està vivint un procés de fusions ialiances a escala internacional, propiciatper la perspectiva de creació d’un mercatinterior europeu de l’energia.

Pel que fa a Espanya, el gener del 2003va culminar el procés de liberalització del’electricitat i del gas natural iniciat en elsanys noranta, de manera que la totalitatdels consumidors poden elegir la sevacompanyia subministradora. Tot i això, con-tinua existint alguna tarifa regulada, alhoraque un gran nombre d’usuaris domèstics–en particular al sector elèctric– segueixvinculat a la seva companyia d’origen en elmercat a tarifa. Dins el sector s’estan con-solidant processos d’integració horitzontal,ja que algunes companyies elèctriqueshan entrat en el mercat de comercialitza-ció del gas natural i viceversa, la qual cosaha suposat que s’iniciés la seva conversióen empreses operadores multiutility. L’es-tratègia d’aquestes firmes s’està centranten el llançament d’ofertes conjuntes degas i electricitat més que no pas en unacompetència pura via preus.

Finalment, cal destacar que el sector s’en-fronta a diversos reptes a escala global.D’una banda, la major part de la produccióenergètica depèn de combustibles fòssils,

Classificació del sector de l’energia

Indústries extractives

Extracció de productes energètics.Extracció d’altres minerals excepte productes energètics.

Energia elèctrica

Producció i transformació - En règim de competència.• Producció en règim ordinari.• Producció en règim especial (energies renovables, cogeneració, etc., amb unaprima especial per fomentar-ne l’ús i augmentar-ne la rendibilitat).Transport - En règim d’activitat regulada (pel seu caràcter de monopoli natural).Distribució - En règim d’activitat regulada (pel seu caràcter de monopoli natural).Comercialització - En règim de competència.

Gas, vapor i aigua

Producció, transformació, transport, distribució i comercialització de gas. Eltransport i la distribució s’exerceixen en règim d’activitat regulada.Captació, potabilització i distribució d’aigua.

Petroli i derivats

Coqueries, refinació i transport de petroli.Tractament de combustibles nuclears.


amb unes reserves que tenen un horitzótemporal limitat. Des de l’any 2000 s’ha pro-duït un canvi estructural a l’alça en el preude les primeres matèries energètiques, acausa del dinamisme de la demanda delspaïsos emergents i de la menor disponibi-litat de reserves naturals, si bé la greu crisieconòmica internacional està actualmentfent caure els preus energètics. La relativaescassetat de recursos energètics a la UnióEuropea, i en particular a Espanya, obligaa dependre de les importacions d’aquestsproductes, però alguns països productors(especialment aquells en desenvolupa-ment) estan adoptant mesures protec-cionistes sobre el sector energètic. Per totsaquests motius Europa necessita reorientarel seu model energètic.

L’aposta per aconseguir un creixementsostenible i més respectuós amb el mediambient va portar a l’aprovació del Pro-tocol de Kyoto l’any 1997, que exigeix lareducció dels gasos contaminants ques’emeten a l’atmosfera abans del 2010. LaUnió Europea va ratificar l’acord el 2002,conscient que aquest instrument pot acce-lerar el necessari canvi de model energètica Europa, i el 2005 l’acord va entrar en vigora escala mundial, tot i que els Estats Units,responsable d’un 36,1% dels alliberamentsde gasos, està desmarcat. El compromísestablert pel conjunt de la Unió Europea vaser reduir els gasos en un 8% respecte delnivell del 1990. En el cas espanyol el límitespecífic és un volum d’emissions d’un15% superior a l’any base. Per tal d’aplicarel Protocol de Kyoto, entre el 2004 i el2005 es va posar en marxa a escala comu-nitària un sistema d’assignació dels dretsd’emissió, atorgant drets a les empresesdels sectors afectats (siderúrgia, paperera,ciment, vidre, ceràmica, centrals elèctri-ques i refineries de petroli), i establint elpossible intercanvi d’aquests drets al mer-cat. Actualment, a l’Estat està en vigor el IIPla Nacional d’Assignació de Drets d’Emis-sió 2008-2012. Ara com ara, Espanya supe-ra el seu límit específic, situant-se com undels estats comunitaris amb menor graude compliment, amb un nivell d’emissionsd’un 50% superior a l’any 1990.

El compliment del Protocol de Kyoto i l’aug-ment de l’autonomia energètica reque-reix que el sector energètic aprofundeixien la innovació, mitjançant la recerca defórmules menys agressives amb el mediambient. De fet, les energies renovables,que engloben fonts d’origen molt diferent(hidràulica, biomassa, biocombustibles,biogàs, solar tèrmica i fotovoltaica, eòlica,residus sòlids urbans, etc.), estan experi-mentant un intens creixement, si bé el seupes específic encara és reduït. Els principalsproblemes associats són els elevats costosque presenten algunes tecnologies netes,que fan que se situïn per sota del llindar dela rendibilitat. Alguns països europeus hantornat a recórrer a l’energia nuclear, mal-grat la difícil gestió dels residus. Al mateix

temps, és necessari redreçar el consumenergètic, tant per part de les empreses–que han de cercar fòrmules per millorarla seva eficiència energètica, especialmenten el sector industrial– com per part delsconsumidors –amb una nova cultura delconsum i del transport.

Subsector de l’energia elèctrica

El model de liberalització del mercat del’electricitat seguit a l’Estat separa les fasesde producció i de comercialització, enrègim de lliuremercat, de les fases de trans-port i de distribució, que continuen regula-des a causa del seu caràcter de monopolinatural, ja que l’existència de duplicitats enla xarxa de transport i distribució no tindriasentit econòmic. Pel que fa a la producció,pot tenir lloc en centrals elèctriques derègim ordinari (tèrmiques, nuclears, hidràu-liques d’alta capacitat, etc.), o bé de règimespecial. Aquesta última categoria incloules energies renovables, els sistemes decogeneració –que es caracteritzen per unageneració conjunta d’electricitat i d’ener-gia tèrmica o vapor (normalment a fàbri-ques)– i altres modalitats concretes comel tractament de purins. El règim ordinarii l’especial reben un tractament en preusdiferenciat. Les centrals de règim ordinariestan obligades a anar al mercat lliure opool, on les companyies distribuïdores,comercialitzadores i els clients qualificatsautoritzats poden comprar l’electricitat. Encanvi, les de règim especial reben el preudel poolmés una prima.

Actualment, la producció elèctrica que esgenera a Catalunya és insuficient per cobrirla demanda interna, i per aquest motiu elsintercanvis exteriors es liquiden amb impor-tacions de França, que suposen aproxima-dament un 15% de la demanda total, ambuna tendència creixent en els darrers anys.Una de les prioritats en els propers exercicisés ampliar les interconnexions elèctriquesamb Europa, amb l’objectiu d’aconseguirque l’Estat espanyol deixi de ser una illaelèctrica, permetre una major integracióentre mercats, i dotar el sistema d’unamajor seguretat d’alimentació elèctrica.

El preu que reben les empreses produc-tores d’electricitat es forma en el mercatlliure o pool, a partir de les seves ofertes deproducció i de les ofertes de compra queformulen les distribuïdores i comercialitza-dores, bàsicament. El pool és gestionat perOMIE (Operador del Mercat Ibèric d’Ener-gia, part espanyola), societat participadaper diverses companyies elèctriques. Apartir del 2006 el regulador va establir queles companyies productores i distribuïdo-res que pertanyin al mateix grup haurand’intercanviar electricitat a partir de con-tractes bilaterals i no al pool, per tal de nointerferir en la formació de preus.

Pel que fa a la fase de transport, la xarxabàsica és propietat de l’empresa REE (Red

Eléctrica de España). Igual que OMIE, estàparticipada per les empreses elèctriques,així com per la Sociedad Estatal de Partici-paciones Industriales (SEPI) en un 20%, queés qui n’exerceix el control.

Pel que fa a la fase de distribució, lesxarxes constitueixen un monopoli naturali són propietat d’empreses que, o bé sub-ministren electricitat al consumidor finalen règim de tarifa, o bé cobren pel seu úsa les companyies que comercialitzen elec-tricitat, sobre la base d’uns peatges regu-lats. En el cas de Catalunya, la propietàriade la major part de la xarxa de distribucióés Fecsa-Endesa, que també actua com acomercialitzadora amb l’empresa EndesaEnergía.

En general, el sector de l’energia elèctricaen el conjunt de l’Estat presenta un altgrau de concentració empresarial i unesfortes relacions verticals entre les diferentsfases, de manera que gairebé un 60% dela generació és controlada per dues gransempreses, Endesa i Iberdrola. Aquestes,al seu torn, copsen gairebé un 80% de ladistribució en el cas del mercat a tarifa ilideren el segment de comercialització enel mercat lliure.

Un dels grans problemes que ha sorgit enel mercat elèctric en els darrers anys ésl’anomenat dèficit de tarifa. Fa referènciaque els ingressos procedents de la tarifasón insuficients per cobrir els costos degeneració elèctrica, de tal forma que ales distribuïdores se’ls reconeix un deutecreixent –el dèficit de tarifa acumulat el2008 ascendia a 5.132 milions d’euros.Per tant, provoca dificultats perquè lescomercialitzadores puguin competir ambels preus més baixos del mercat a tarifa.El dèficit de tarifa genera preocupacióper les distorsions que suposa per almercat elèctric. Alguns organismes comla Comisión Nacional de la Energía (CNE)han alertat sobre les raons que hi hadarrere del problema, com l’insuficientaugment de la tarifa durant diversos anys,juntament amb l’escalada produïda enels preus energètics internacionals fins amitjan 2008. No obstant això, s’esmenten,també, possibles disfuncions en el poolelèctric, en el qual no es té en compteque l’electricitat procedent de les cen-trals nuclears i de centrals hidroelèctri-ques és molt més barata que la resta defonts –ja que la inversió està amortitzada–i, a més, no requereixen de drets d’emis-sions de CO

2perquè no n’emeten. Per

això, les distribuïdores que disposen demés centrals d’aquest tipus estan en unaposició millor. També es reclama unamajor aposta pels contractes bilaterals allarg termini. Addicionalment, s’ha defen-sat que el necessari augment de la tarifa,per tal d’ajustar-la als costos del sistema,hauria d’acompanyar-se de l’exclusió de latarifa d’algunes partides, com ara les cor-responents al finançament de plans d’es-


talvi energètic, al tractament de residus, oa la compensació per la moratòria nuclear,els quals estan relacionats amb aspectesde la política ambiental o social, i podrienser assumits pel sector públic.

L’any 2008 es va acordar la desaparicióde les tarifes d’alta tensió –per a gransconsumidors–, per tal d’anar-se avançanten la liberalització total. De moment, laresta de consumidors encara poden triarentre seguir amb la companyia distribuï-dora que tenien en el passat, mitjançantel pagament de la tarifa regulada que fixael govern espanyol, o bé escollir la sevacompanyia comercialitzadora i pagar unpreu lliure. També es va crear una tarifasocial per a aquelles llars amb baixa potèn-cia, i presumiblement de menor renda.Tot i això, a partir del 2009 es produeix ladesaparició de les tarifes de baixa tensió,si bé es preveu l’aplicació d’una tarifad’últim recurs –diferent de la tarifa sociali que englobarà tots aquells consumidorsper sota d’una determinada potència–, ique ve a ser un preu màxim que han desubministrar les comercialitzadores habi-litades (les cinc primeres elèctriques delmercat espanyol).

Subsector del gas natural

El subsector del gas natural va iniciar el seudesenvolupament en el conjunt de l’Estat ia Catalunya amb un desfasament respected’altres països d’Europa. A partir de la dèca-da dels vuitanta es va iniciar un sòlid creixe-ment que ha continuat en els darrers anys,gràcies a l’extensió del subministrament apràcticament tota la població i, també, al’augment de la importància del gas naturalen la generació d’energia elèctrica, ambl’aposta pel cicle combinat. La liberalitza-ció del subsector es va iniciar amb la Llei34/1998 d’hidrocarburs, que introduí la figu-ra del comercialitzador i que manté com aactivitats regulades el transport i la distribu-ció. En primer lloc, cal tenir en compte quela producció estatal de gas natural és moltescassa i s’ha de recórrer a l’aprovisiona-ment exterior. Espanya pot rebre gas naturala través de gasoductes internacionals, desd’Algèria o des d’Europa, o bé amb el trans-port de gas natural líquid en vaixells fins ales plantes de regasificació. Aquesta doblevia atorga al sistema un elevat grau deflexibilitat i possibilitats de diversificació. Defet, gairebé un 70% de l’aprovisionament esfa per gas liquat. El principal proveïdor és

Algèria, que representa més d’un 35% de lesimportacions mitjançant gasoducte. Per tald’augmentar la diversificació de l’aprovisio-nament, es palesa un interès a reforçar lesinterconnexions amb Europa, amb l’objec-tiu de permetre un major accés als produc-tors del nord i est d’Europa i aconseguir unamillor posició amb vista a la consolidaciód’un mercat del gas a escala europea. Noobstant això, alguns problemes amb el sub-ministrament procedent de Rússia (un delsgrans productors mundials) han augmen-tat recentment la incertesa d’aquesta zonacom a proveïdor fiable.

La gestió tècnica del sistema gasístic esta-tal és exercida per Enagás en règim demonopoli regulat. Aquesta companyia estàparticipada per diverses empreses, entreles quals destaca Gas Natural, amb un 5%del capital social, que en aquests anys hareduït molt la seva presència en Enagàsper imperatiu legal. Com a principal trans-portista del sistema, Enagás és el titular deles instal·lacions de regasificació –de lesplantes de Barcelona, Cartagena i Huel-va–, i d’emmagatzematge, així com delsgasoductes de transport amb una pressiósuperior als 45 bar.

El sector energètic a Catalunya

L’activitat energètica té un pes específic destacat dins el con-junt de la indústria. A Catalunya –inclòs, també, el subsector del’aigua– representa un 9,1% del valor afegit brut industrial a costde factors i proporciona ocupació a més de 13.000 persones. ElPrincipat constitueix la segona comunitat autònoma en impor-tància relativa en termes de xifra de negoci i d’ocupació desprésd’Andalusia.




Xifra de negoci sobre el total del sector a Espanya 17,9%


Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

El segment d’activitat de major rellevància quant a producció ésel subsector del petroli i derivats, seguit de l’energia elèctrica idel gas natural. Les companyies tenen una dimensió superior ala mitjana de l’economia i el grau de concentració empresarial éselevat, en part pel fet que tradicionalment ha estat un sector a lesmans de monopolis públics. Les relacions verticals en el sectorcontinuen essent relativament fortes, de manera que sovint unmateix grup opera a totes les fases productives. També s’observauna tendència a la integració horitzontal, és a dir, l’extensió del’activitat cap a altres subsectors energètics, especialment entreles branques elèctrica i de gas natural.

L’absència de recursos energètics primaris a les economiescatalana i espanyola determina una elevada dependència deles importacions de productes estrangers. L’Estat presentavael 2006 una taxa de dependència energètica –definida com apercentatge que suposen les importacions netes sobre el con-sum primari total– d’un 81,4%, molt per sobre de la mitjana de

la UE-27 (d’un 53,8%), i amb una participació molt elevada de lesimportacions relacionades amb el petroli i els seus derivats. S’hade destacar que en la darrera dècada s’ha reduït la dependènciadel petroli, pel fort impuls del gas natural, però no així la depen-dència externa, atès que Catalunya no compta amb jacimentsnaturals de gas i ha de comprar-lo, fonamentalment, a Qatar,Nigèria, Algèria i Egipte.

D’altra banda, la participació de les energies renovables entermes relatius encara és baixa a Catalunya en comparació ad’altres llocs, atès l’elevat pes específic de l’energia nuclear i lamagnitud d’algunes infraestructures d’hidrocarburs (complexpetroquímic de Tarragona). A més, en els darrers anys la caigudaen la generació hidroelèctrica, a causa de la sequera, ha deter-minat una menor rellevància de les renovables. Així, un 2,8% dela producció d’energia primària a Catalunya procedia de fontsrenovables el 2007, mentre que a Espanya i a la Unió Europeaaquest percentatge era d’un 7,6% (2008) i d’un 7,5% (2007),respectivament. Dins les prioritats energètiques dels governscatalà i estatal figuren la promoció de les energies renovables ila reducció de la intensitat energètica, que ja ha iniciat una ten-dència de descens des del 2005, i el 2008 va caure un 4,6%. Aixímateix, es vol potenciar l’estalvi energètic tant des de l’òrbita delsconsumidors com de les empreses.

El vessant exportador del sector es veu restringit per l’escasse-tat de recursos energètics i per limitacions de tipus tècnic. Lapresència de capital estranger en el sector comença a elevar-se, i a mesura que es consolidi la liberalització cal preveureuna major entrada de nous operadors en la branca catalana–especialment en la fase de comercialització–, alhora que lesempreses autòctones intensificaran el seu procés d’expansióinternacional. Actualment, el diferent grau de liberalització delsdiversos mercats europeus està aixecant controvèrsies, atès ques’han produït compres per part de grans empreses energèti-


ques encara dominades en gran mesura pels govern dels propisestats, com en el cas de la francesa EdF o la italiana Enel.

El subsector d’energia elèctrica representa entorn d’un 21,1%de la producció total de la branca, si bé genera un terç del valorafegit brut del sector. Les empreses ubicades a Catalunya quedesenvolupen aquesta activitat són aproximadament unes 782.Cal destacar que els darrers anys el nombre de firmes del sub-sector corresponents al conjunt de l’Estat s’ha triplicat, i aquestdinamisme s’explica per la proliferació de petits projectesd’energies renovables que generen electricitat. En el Principatla creació de teixit empresarial no ha estat tan forta, disminuint,per tant, el seu pes específic sobre el total espanyol. En termesde producció elèctrica global, però, Catalunya es configura comla segona comunitat autònoma estatal en importància, desprésd’Andalusia.

Taula 88. El subsector de l’energia elèctrica. 2007

Producció del subsector / Producció del sector energètic 21,1%

VAB del subsector / VAB del sector energètic 34,4%

Empreses catalanes / Empreses conjunt Estat 9,3%

Producció elèctrica sobre el conjunt d’Espanya 14,0%

Fonts: Idescat, INE i CNE.

La principal font de generació d’electricitat és l’energia nuclear,que representa més de la meitat de la producció. De fet, elPrincipat palesa una elevada nuclearització, amb tres granscentrals funcionant –dues a Ascó i una a Vandellòs. La segonafont en importància són les centrals de cicle combinat, quehan registrat una espectacular expansió en els darrers tres anys–passant de representar un 4% de la producció el 2002 finsa més d’un 25% el 2007–, i que estan determinant la pràcticadesaparició de les centrals tèrmiques de carbó i petroli. Dinsdel règim especial, cal remarcar la rellevància que tenen elssistemes de cogeneració, que suposen un important aprofita-ment d’energia amb una alta rendibilitat. Tot i que han perdutpes específic en els darrers anys, representen més d’un 50% dela producció d’aquest règim i d’un 7% de la producció elèctricatotal. L’apartat d’energia eòlica, en el qual Espanya figura comuna de les potències mundials, encara té una rellevància relati-vament baixa a Catalunya, tot i que ha registrat un creixementdestacat en exercicis recents. Actualment al Principat hi ha 14parcs eòlics operatius –amb una potència de 342,4 MW–, peròhi ha més de 70 projectes pendents d’algun tràmit o autoritza-ció administrativa.

Geogràficament, les plantes nuclears es concentren a l’àrea deTarragona, les centrals hidràuliques al Pirineu de Lleida, i lestèrmiques convencionals al Maresme i a la zona del Besòs. Enaquesta última zona també es localitzen dues de les cinc centralsde cicle combinat de Catalunya i les altres tres estan ubicades al’àrea de Tarragona. Una part important dels parcs eòlics se situena les Terres de l’Ebre i al Camp de Tarragona.

En el camp de la distribució, la principal empresa és Fecsa-Ende-sa, que cedeix les xarxes de distribució a altres comercialitzado-res a canvi d’un peatge regulat. Actualment, en el mercat catalàde comercialització d’electricitat operen més d’una quinzena decompanyies, d’entre les quals es distingeix com a líder la filial decomercialització d’Endesa (Endesa Energía).

El subsector del gas natural compta amb una major tradició aCatalunya que en el conjunt de l’Estat. En l’actualitat representamés d’un 33,3% de la producció total del sector energètic igenera més d’un 53,3% del valor afegit brut sectorial (inclosa labranca de l’aigua). Com a principal distribuïdor, el grup català Gas

Natural domina el mercat estatal a tarifa i, també, té una quotade més del 40% en el segment de la comercialització, on operenunes 30 empreses.

Taula 89. El subsector del gas natural i l’aigua. 2007




El subsector del petroli i derivats genera un 45,6% de la pro-ducció total del sector energètic i en termes de valor afegitrepresenta un 12,3%. És important esmentar que els productespetroliers suposen més de la meitat del consum final d’energiaa Catalunya. Les previsions apunten a una lleugera pèrdua depes relatiu d’aquesta branca, a causa de la forta aposta que s’estàfent per altres fonts energètiques més netes, com el gas o elsbiocombustibles.

Taula 90. El subsector del petroli i derivats. 2007




Cal destacar que Catalunya té dins del conjunt de l’Estat unimportant paper en l’aprovisionament de petroli i dels seus deri-vats, ja que compta amb els ports de Barcelona i de Tarragona. ElPrincipat concentra, a més, la major part de l’activitat del sectorpetrolier, amb una gran instal·lació de refinament, propietat deRepsol YPF, i una refineria dedicada exclusivament a la producciód’asfalts (Asesa, el 50% de la qual és propietat de Cepsa). A ban-da d’això, s’han d’apuntar les dues plantes d’olefines, propietat,respectivament, de Dow Chemical i de Repsol Química, que s’ali-menten de naftes i proporcionen com a béns finals tant produc-tes energètics (gas de refineria, fuel, etc.) com petroquímics (etilè,propilè, etc.). Aquestes plantes refineres i d’olefines de Tarragonafuncionen com un conjunt, ja que participen en diverses fasessuccesives (per exemple, els productes energètics de les olefinessón utilitzats com a primera matèria a la refineria). Pel que faa la fase de distribució dels productes petroliers, s’observa undomini de les estacions de servei de les grans refineries, sobretotde Repsol i Cepsa, que gaudeixen d’una influència notable en ladeterminació dels preus.

Respecte als intercanvis exteriors, cal esmentar que les importa-cions de cru estan relativament diversificades geogràficament,encara que es pot destacar per la seva rellevància les procedentsde Rússia, Algèria i Líbia. Així mateix, també són notables lescompres de productes transformats (especialment gasoils) d’Ità-lia. D’altra part, les exportacions de productes petroliers trans-formats (gasolines) es dirigeixen, principalment, als Estats Units,Mèxic, Canadà i Portugal.

Per últim, s’ha de destacar l’expansió registrada en els anysrecents pel sector del biodièsel. Catalunya compta amb 2plantes en funcionament, mentre que en el conjunt de l’Estates comptabilitzen 36 plantes, però existeixen nombrosos pro-jectes futurs. Tot i això, la rendibilitat per als productors s’havist deteriorada en els darrers exercicis per l’escalada de preusdels cereals i per la competència deslleial de les importacionsde biodièsel procedent dels Estats Units, que entren a un preumenor perquè reben importants subvencions dins del país, i amés es beneficien de la desgravació espanyola per als biocar-burants, de manera que estan exempts de l’impost especiald’hidrocarburs.


Pel que fa a la distribució, el titular deles instal·lacions existents rep un peatgeper part de les comercialitzadores queutilitzen les xarxes. A Catalunya la xarxa dedistribució és propietat majoritàriamentde Gas Natural, que també és la principaldistribuïdora en l’àmbit estatal. L’últim delsagents que entra en joc és el comercialitza-dor, que compra en el mercat internacio-nal el gas, i utilitza les xarxes de transporti distribució existents, mitjançant el paga-ment d’un peatge regulat a Enagás i aldistribuïdor. En comparació amb el mercatelèctric, al mercat liberalitzat del gas s’ob-serva un major grau de competència i laprimera comercialitzadora –Gas Natural–ostenta un 41,6% de la quota. Fins al 2008el consumidor podia optar per pagar unatarifa regulada a l’empresa distribuïdora obé pagar un preu lliure a una comercialit-zadora. Tanmateix, en el mes de juliol del2008 desaparegué el mercat a tarifa de gasnatural, mesura contemplada a la Directi-va Europea de liberalització dels mercatsenergètics. Com a mesura transitòria i perassegurar el subministrament als petitsconsumidors, el govern estatal va crearla tarifa d’últim recurs (TUR), concebudacom un preu màxim, per a aquells que nooptessin pel mercat liberalitzat. Es van defi-nir 5 companyies com a distribuïdores d’úl-tim recurs (Gas Natural, Endesa, Iberdrola,Naturgas i Unión Fenosa). Tot i això, la TURanirà desapareixent gradualment.

Subsector del petroli i els seusderivats

Aquest subsector suposa la transformaciódel cru en productes derivats, aptes pera ser utilitzats com a combustible o com ainput per a altres activitats industrials, comla química o el plàstic. Es poden diferenciarles activitats de transformació o refinament,de transport i emmagatzematge, i de dis-tribució i comercialització. La dependènciarespecte de l’exterior en l’aprovisionamentés pràcticament total, si bé l’origen de lesimportacions està més diversificat que enel cas del gas natural.

L’ús principal del petroli refinat és com acombustible (un 75% del total), mentreque la resta de destinacions (dissolvents,plàstics, etc.) tenen un pes específic moltmenor. En el mercat espanyol es reco-neix la lliure activitat empresarial quanta importació i exportació de productespetroliers, refinament, distribució, venda,transport i emmagatzematge. La majorpart del transport i emmagatzematge elrealitza la Compañía Logística de Hidro-carburos (CLH), que és titular de la xarxad’oleoductes i cobra unes tarifes per l’ac-cés. És important remarcar que en la bran-ca d’hidrocarburs el caràcter de monopolinatural exercit per l’empresa que gestionala xarxa és menor que en altres subsec-tors energètics, atès que hi ha mitjans detransport alternatius, com el transport percarretera.

Pel que fa a la capacitat de refinament, elmercat estatal està repartit entre tres granscompanyies refinadores, Repsol YPF, Cepsai BP, amb quotes respectives d’un 58%, d’un33% i d’un 9% del total. Respecte a la dis-tribució, aquestes tres empreses controlenmés d’un 65% de les estacions de servei.Addicionalment, es comptabilitza una sèriede firmes més petites i algunes benzineresindependents (bàsicament aquelles situa-des en grans establiments comercials), ques’abasteixen de més d’una empresa. Tambés’observa una tendència creixent en l’ús debiocarburants, amb l’objectiu que el 2010representin més d’un 5% del consum decombustibles, alhora que s’ha anat creant unsector relacionat. L’aposta pels biocarburantsper part de les economies occidentals tambéha estat clara, si bé l’escalada dels preus delscereals a la primera meitat del 2008, inter-rompuda per l’arribada de la crisi econòmica,va enterbolir lleugerament el panorama delsbiocombustibles, perquè se’ls va responsabi-litzar de part d’aquest encariment, tot i quealtres factors, com l’increment de deman-da dels països emergents o les conductesespeculatives, jugaren un paper molt mésimportant. Per aquest motiu, es pretén incre-mentar els esforços en el desenvolupamentde biocarburants de segona generació, queutilitzen residus agrícoles i no generen ten-sions al mercat alimentari.

Evolució del sector el 2008i els darrers anys

Internacional

La demanda energètica mundial va créixerun 2,4% el 2006, darrer any del qual esdisposen dades, taxa inferior a la del 2005(3,2%), però similar a la tendència delsdeu exercicis anteriors. Per fonts d’energiaprimària, la de major dinamisme a escalainternacional va ser el carbó, tal com vepassant des del 2002. Aquesta via s’utilitzaper a generar electricitat a les economiesemergents, i això està determinant que vagiguanyant gradualment pes especific en elconsum total mundial –actualment repre-senta un 25,8%–, si bé el petroli continuaessent la font predominant (34,4%). El gasnatural va registrar creixements moderatspels alts preus i les condicions meteorolò-giques suaus. Per la seva banda, el petroliexperimentà l’augment més moderat desde l’any 2001 (0,7%), si bé per àrees es vaproduir un descens a la zona de l’OCDE iuna pujada als països asiàtics. D’altra banda,l’energia nuclear es va incrementar un 1,4%,similar al creixement mitjà dels darrers anys,a causa d’una major utilització dels païsosde l’OCDE. Molt probablement el guanyde pes específic d’aquesta font continuaràen els propers anys, a causa del progressiuesgotament dels jaciments de petroli i alcompliment del Protocol de Kyoto, queestan incentivant el recurs a aquest tipusd’energia en els països desenvolupats. Val

a dir que a la UE-27 el mix energètic estàcanviant cap una major rellevància del gasnatural i de les energies renovables, queencara representen una proporció reduïda.En concret, la modalitat d’energia renova-ble que ha registrat un major dinamismeés l’energia eòlica.

L’any 2007 el creixement del consumenergètic mundial experimentà un certalentiment del seu ritme, a causa de ladesacceleració econòmica als Estat Units,mentre que s’estima que el 2008 la crisieconòmica hagi provocat un descens signi-ficatiu de la demanda. Els preus del petrolivan registrar una forta tendència alcista enels tres darrers anys, fins arribar a cotitza-cions màximes –de prop dels 150 dòlarsper barril– l’estiu del 2008. Posteriorment,la crisi va enfonsar els preus del cru fins anivells molt més baixos, acabant l’exercicial voltant dels 40 dòlars per barril. Les raonsde l’encariment del petroli a la primerameitat del 2008 van estar relacionades ambel dinamisme de la demanda de petroli deles economies emergents –especialment al’Àsia– i les restriccions en l’oferta –a causade la inestabilitat política d’alguns païsosproductors, de la cada vegada més caraextracció, i de l’absència d’inversions durantalguns anys–, mentre que la caiguda en elpreu a la darrera part de l’any s’explicà perl’aturada en la demanda internacional, coma conseqüència de la greu crisi econòmica.

Pel que fa a l’evolució del sector energèticcomunitari, l’índex de producció d’energiaper a la zona euro mostrà un incrementd’un 0,7% en el conjunt del 2008, enfrontdel descens d’un 0,6% del 2007, retornant,per tant, a l’evolució positiva del període2003-2006. A la UE-27 el creixement va serd’un 0,3%. Tanmateix, els bons resultats dela primera meitat de l’exercici contrastarenamb les caigudes interanuals dels darrersmesos del 2008. El millor comportamentva correspondre a l’activitat de la refinacióde petroli, seguida de l’energia elèctrica,del gas i de l’aigua. Els resultats més favo-rables van ser els registrats per Holanda,Irlanda, Eslovènia, França i Espanya.

Catalunya i Espanya

L’any 2008 el sector energètic va registraren el conjunt de l’Estat un descens dela demanda, després de l’augment d’un3,1% del 2007. El consum d’energia finalva caure fins al tercer trimestre un 1,5%en termes interanuals, i s’estima que ladavallada fou més elevada en incorporarles dades del quart trimestre. Igualment,el consum d’energia primària va disminuirfins al tercer trimestre del 2008 un 2,2%,enfront de l’increment de l’1,7% de l’exer-cici anterior. El 2008 la intensitat energèticava registrar un nou descens per quart anyconsecutiu (d’un 4,6%), entre d’altres factorsper les estratègies d’eficiència energètica.Això suposà que el consum d’energia finalnecessari per a produir una unitat de PIB es


va reduir. Cal recordar que després d’haveraugmentat durant molts anys, la intensitatenergètica a Espanya va notar un canvide tendència, amb un descens a partir del2005. D’altra banda, segons dades provisio-nals, el percentatge d’energies renovablessobre l’energia primària total va ser el 2008d’un 9,1%, en contrast amb el 7% del 2007,gràcies a l’increment de la producció eòlica.

Per tipus de font d’energia, s’ha d’esmen-tar que el consum elèctric va restar forçaestancat, amb un avanç d’un 1%. Per la sevabanda, el consum final de productes petro-lífers va ser el que va mostrar uns resultatsmés negatius, amb un descens d’un 3,5%,a causa del fort increment de preus delscarburants registrats a la primera part del’any, i a la caiguda de l’activitat i de les ven-des de turismes nous. En canvi, la demandade gas natural va accelerar-se, sobretot pelconsum procedent de noves plantes decicle combinat.

El sector català va registrar també el 2008un davallada en el consum, després del’augment de l’any anterior. Cap de lesdiverses fonts d’energia experimentà d’uncomportament positiu. La demanda elèc-trica va romandre estancada respecte d’un

exercici anterior per primera vegada enmolts anys. Per la seva banda, el consum degas natural va retrocedir un 0,6%, mentreque la major caiguda va ser la protagonit-zada pel consum de productes petrolífers,que fou d’un 6,4% fins al mes de novembre,cosa que reflectí el descens del consum pelcontext de crisi econòmica i, també, pelsalts preus de la primera meitat del 2008.

En canvi, en termes de producció el sectorcatalà de l’energia va registrar un creixe-ment notable, després de la davallada del2007. L’índex de producció del componentd’energia va augmentar el 2008 un 2,7%,en contrast amb la reducció d’un 3,6% del2007. Aquest increment va ser sobretotconseqüència de l’augment de la produc-ció de la branca d’energia elèctrica, gas iaigua (d’un 4,6%). En concret, la produccióelèctrica va augmentar entorn d’un 6%, elcreixement més alt des del 2003, tant peldinamisme del règim ordinari –amb unfort avanç de l’energia nuclear i de la hidro-elèctrica– com del règim especial –ambuna expansió important de les energiesrenovables. Com a Catalunya, en el conjuntde l’Estat l’índex de producció de l’energiatambé va experimentar un creixement, toti que a un ritme més suau que al Princi-

pat (1,4%) i per sobre del registrat el 2007(0,7%). Pel que fa a la producció d’energiaelèctrica, durant el 2008 va pujar un 2,6%, elritme més baix dels darrers anys.

El 2008 va tenir lloc un retrocés d’un 0,7% enl’ocupació del sector a Catalunya, descensinferior a l’experimentat el 2007. Val a dir quetot i la greu crisi internacional es van seguirgenerant llocs de treball indirectes, sobretotal sector de béns d’equipament relacionatsamb la millora de l’eficiència energètica iel subsector d’energies renovables. En elconjunt d’Espanya es va anotar una evoluciómés positiva de l’ocupació directa en com-paració amb el Principat, a l’igual que l’exer-cici anterior, amb un creixement d’un 2,4%.

Pel que fa als intercanvis exteriorsdel sectorcatalà de l’energia, cal apuntar que l’escala-da alcista del preu del petroli de la primerameitat del 2008 va determinar un augmentimportant en la factura importadora del’energia, de manera que les importacionspujaren fins al mes de novembre un 33,9%en termes interanuals, el creixement més altdes del 2005. Al mateix temps, les exporta-cions van registrar un increment nominald’un 70%, a causa de les vendes de produc-tes refinats. Malgrat el comportament posi-tiu de les vendes, encara continuaren essenten volum molt inferiors a les importacions,de manera que el 2008 el saldo negatiu dela balança comercial es va ampliar en valorun 30,3%, experimentant el major deteriora-ment dels darrers tres anys.

Finalment, l’evolució dels preus energèticsva venir marcada el 2008 per les fortes oscil-lacions en la cotització del petroli, que vaaugmentar molt a la primera part de l’any,fins a assolir màxims històrics a l’estiu. Desde llavors, el deteriorament de l’economiainternacional va conduir a un enfonsamentdel preu del cru, de tal manera que lacotització del barril de la varietat Brent delMar del Nord va passar de 150 dòlars en elmes de juliol fins a situar-se per sota dels40 dòlars en el mes de desembre, el nivellmés baix des del 2004. El creixement mitjà

Taula 91. Indicadors del sector energèticPercentatge de variació anual

Catalunya Espanya2007 2008 2007 2008

Indicadors de demanda

Demanda d’energia elèctrica (1) 1,9 0,0 2,8 1,0

Consum de gas natural 7,4 –0,6 2,4 (2) 13,8

Consum d’hidrocarburs 2,3 –6,4 (2) 1,3 (2) –3,5

Consum d’energia final nd nd 3,1 –1,5 (3)

Consum d’energia primària nd nd 1,7 –2,2 (3)

Indicadors d’oferta

IPI Energia –3,6 2,7 0,7 1,4

IPI Energia elèctrica, gas i aigua –3,7 4,6 1,4 1,3

(1) En barres de central. (2) Fins novembre. (3) Mitjana fins el tercer trimestre.Fonts: Ministerio de Industria, CNE, Idescat i ICAEN.

Figura 114. Evolució dels preus i la balança comercial energètica

0

2

6

10

4

8

30

25

20

12

14

0

5

15

10

35

40

Varaició del saldo bal.energ. (escala dreta)

IPC Productes energètics(escala esquerra)

2008200620042003 2005 2007

Percentatge variació anual Percentatge variacó balança comercial

Fonts: Idescat i INE.


del conjunt de l’exercici va ser d’un 33,3% sies mesura el preu del barril en dòlars, i d’un23,1% si es valora en euros, els augmentsmés intensos des del 2005. La tendència delcru també va tenir el seu reflex en els preusdels productes derivats, que van encarir-semolt la primera meitat de l’any, i seguirenuna trajectòria baixista a la segona. La infla-ció energètica de Catalunya seguida a tra-vés de l’índex de preus al consum referent algrup especial de productes energètics –queinclou conjuntament l’electricitat, el gas i elscarburants i combustibles– va registrar el2008 l’increment mitjà més alt dels darrersanys, d’un 20,6%.

Respecte al subsector elèctric, la tarifa esta-tal va experimentar el 2008 la major pujadadels darrers vint anys, per tal de poder res-pondre al dèficit tarifari al qual s’enfrontenles companyies (els ingressos per tarifa nocobreixen els costos de generació). El mesde gener es va produir un increment iniciald’un 3,3% –per a consumidors domèstics– i,posteriorment, el mes de juliol va tenir llocun nou increment, d’un 5,6%. En conjunt,s’estima que la pujada mitjana de la tarifaelèctrica durant el 2008 va ser d’un 13,8%.

Pel que fa a les tarifes de gas natural, el2008 van experimentar el creixement méselevat dels darrers anys, amb un incrementsuperior al 17%, com a conseqüència del’escalada de les primeres matèries energè-tiques fins a l’estiu. A partir del mes de juliolva tenir lloc la transformació de la tarifaen l’anomenada tarifa d’últim recurs. Així,les empreses distribuïdores deixaren deser les encarregades del subministramenta tarifa, que s’efectuarà per les empresescomercialitzadores habilitades. A més, lestarifes d’últim recurs tenen la consideracióde preus màxims, i els consumidors domès-tics i les petites i mitjanes empreses podranbeneficiar-se de descomptes en relacióamb aquests preus màxims.

Des del punt de vista dels productors, s’had’esmentar que l’índex de preus industrialsdel component d’energia –que mesura elspreus de sortida de fàbrica– va accelerarde manera considerable el seu creixementdurant el 2008, fins a un 13,7%, en contrastamb la moderació del 2007, quan l’avançva ser d’un 2,4%. Tot i això, a l’igual que enels béns de consum, la pressió màxima delspreus es va produir en els mesos d’estiu,mentre que la darrera part de l’exercici es vaproduir una desacceleració clara en paral·lelal descens del preu de les primeres matè-ries. En el conjunt d’Espanya es va registrarun creixement més alt (d’un 15,9%).

Subsector de l’energia elèctrica


L’any 2008 el sector elèctric català va regis-trar un creixement destacat de la producció,cosa que es va combinar amb un estanca-ment en la demanda. Cal recordar que en

el període 1999-2005 l’increment anual dela demanda va ser sempre superior al 3%,si bé el 2006 i el 2007 ja s’havia registratuna desacceleració clara, atès que l’avançfou interior al 2%, en part per la millorade l’eficiència energètica de l’economia. El2008 el deteriorament de l’activitat econò-mica i l’entrada en recessió tècnica a finalsde l’exercici va provocar una aturada en elconsum elèctric, que va registrar el pitjorcomportament des de mitjan anys noranta.De fet, si es considera l’evolució del consumcorregit per l’efecte calendari i de les tempe-ratures, es constatà una caiguda d’un 1,6%.

En el conjunt de l’Estat la marxa de lademanda també va reflectir el descens del’activitat econòmica i només pujà un 1%, elmenor ritme des del 1993, quan va ser d’un0,1%. Tant a Catalunya com a Espanya es vaproduir un avenç molt fort en el mercat lliu-re d’energia elèctrica, cosa que va permetreelevar el seu pes específic des d’un 38,6%del consum global català fins a un màximd’un 49,5%, després dels descensos dels dosanys anteriors. Per la seva banda, el mercata tarifa va retrocedir la seva participaciófins a un 50,5%. Cal destacar que el mercatlliure concentra els majors consumidors iels cliens industrials. En el global de l’Estatla participació del mercat lliure va pujar d’un27% el 2007 fins a un 37,7% el 2008, enfrontd’un 62,3% del segment a tarifa.

A Catalunya la generació bruta d’elec-tricitat, mesurada en GWh, va créixer el2008 prop d’un 6%, en contrast amb elsdescensos dels tres darrers anys. Segonsrègims, l’ordinari va augmentar un 4,9%,cosa que es va derivar de la major genera-ció a les nuclears –amb un increment d’un

7,8% (també cal recordar que el 2007 esproduïren aturades tècniques a les cen-trals d’Ascó i de Vandellòs)– i, també, de laforta pujada de la generació hidroelèctrica–de prop d’un 12%. En canvi, la produccióals cicles combinats va registrar un creixe-ment de tan sols un 0,5%.

Pel que fa al règim especial, que englobaels autoproductors i les energies renova-bles, la generació va seguir el 2008 un fortdinamisme, augmentant al voltant d’un13%, la pujada més intensa dels últimsanys. A més, el creixement va ser pràctica-ment generalitzat per tipus d’energia. Noobstant això, destacà el fort increment del’energia eòlica, que avançà més d’un 50%i elevà el seu pes específic sobre el total degeneració elèctrica fins a un 1,6%, i, també,l’ascens de la hidràulica. El creixementrelatiu més intens, però, va correspondrea la solar fotovoltaica, que si bé encara téuna proporció petita de la producció –d’un0,26%– va multiplicar per quatre la sevageneració. Dins de les fonts no renovables,es va produir un increment significatiu enla cogeneració, que augmentà un 9,7%, finsassolir una participació d’un 7,3% sobre eltotal de producció elèctrica (tot i que llunydels percentatges màxims de més d’un15% que representava l’any 2001). D’altrabanda, el dinamisme de la producció del2008, juntament amb l’estancament dela demanda, van determinar una menornecessitat d’importacions d’electricitat,que van donar cobertura a un 13,5% dela demanda de Catalunya, enfront del per-centatge d’un 19,1% de l’exercici anterior.Així, es va trencar la tendència a l’ampliaciódel saldo d’intercanvis elèctrics amb l’es-tranger dels tres darrers anys.

Taula 92. Producció bruta d’energia elèctrica a Catalunya

2007 2008% pes % pes % variació anual

Règim ordinari 87,1 86,5 4,9

Hidroelèctriques 7,5 7,3 11,9

Turbines de vapor 2,9 2,2 –23,0

Cicles combinats 26,3 26,4 0,5

Nuclears 50,3 50,6 7,8

Vendes del règim especial 12,9 13,5 13,7

Energies no renovables 8,6 9,1 4,7

• Cogeneració 7,2 7,3 9,7

• Altres 1,3 1,8 –12,2

Energies renovables 3,2 4,4 38,4

• Eòlica 1,1 1,6 55,2

• Hidroelèctrica 1,4 1,6 30,4

• Solar fotovoltaica 0,07 0,26 322,6

•Metanització de residus (biogas) 0,3 0,3 8,6

• Incineració de residus sòlids urbans 0,6 0,6 10,3

• Biomassa forestal i agrícola 0,0 0,0 0,8

Total 100,0 100,0 5,9

Fonts: Ministerio de Industria, CNE, Idescat i ICAEN.


L’energia fotovoltaica

L’energia fotovoltaica està basada en materials semiconductorsfotosensibles que generen electricitat quan són irradiats per lallum del sol. Les plaques o mòduls solars, que tenen una vidaútil d’uns quaranta anys, s’obtenen a partir d’un procés llarg. Enprimer lloc, amb l’extracció de silici metal·lúrgic, que es purificaper a produir un silici en lingots amb propietats semiconduc-tores. Aquests es tallen en capes fines o oblees, que desprésde sotmetre’s a diversos processos de tractament químic estransformen en cèl·lules. Un modul és el resultat d’interconnec-tar entre 12 i 60 cèl·lules i segellar-les entre capes de plàstic ividre protectors. A banda dels mòduls, una instal·lació solar escompon d’altres elements (bateries, cablejats, connexions, etc.),que poden arribar a suposar fins un 40% dels costos totals de lainstal·lació. Dins del segment existeixen tres tipus de tecnologiaexplotades comercialment, que són la monocristal·lina –la méseficient energèticament (15%-20%) i de major cost, que repre-senten un 33% del mercat–, la multicristal·lina –menys eficientsi més barates, actualment suposen més d’un 50% del mercat– iles tecnologies de capa fina –que s’han incorporat últimamental segment, que utilitzen materials de baix cost, són lés méseficients en la seva producció i tenen una elevada capacitat d’in-tegració arquitectònica, però, en canvi, presenten una eficiènciaenergètica més baixa (7%-10%) i una vida útil menor.

L’energia solar fotovoltaica té nombrosos avantatges, ja que ésrenovable i no allibera CO

2, ni utilitza materials tòxics per a la seva

obtenció. No genera soroll ni residus i té una àmplia acceptaciósocial. La seva font (llum solar) és il·limitada i es poden instal·laren gairebé qualsevol lloc (a diferència d’altres energies renova-bles com l’eòlica). Presenta un balanç energètic molt positiu, jaque genera entre 10 i 20 vegades més energia de la necessàriaper a produir-la. El seu manteniment és mínim. És molt versàtil ies pot utilitzar enmoltes aplicacions (carregadors portàtils, calcu-ladores, etc.), si bé la major part d’instal·lacions fotovoltaiques (un90%) estan connectades a la xarxa elèctrica, i combinen autocon-sum amb injecció de generació extra a la xarxa.

Per la seva localització i climatologia, Catalunya és una zonaamb un recurs solar molt abundant, alhora que es distribueixpel territori d’una manera relativament homogènia (no caluna irradiació molt forta per obtenir energia). De fet, a l’Estatespanyol l’energia solar fotovoltaica ha registrat una expansióespectacular en els darrers anys, que l’ha portat a convertir-se en el segon mercat mundial, per darrera d’Alemanya. Elrecolzament normatiu rebut ha estat un factor clau en aquestcreixement.

No obstant això, l’energia solar fotovoltaica també presentaalguns desavantatges. Exigeix una important inversió inicial i elseu cost encara és elevat en comparació als combustibles fòssilsi altres energies renovables. Tot i això, hi ha molt marge perreduir els costos seguint la corba d’experiència, i a mesura queel mercat creix els costos disminueixen clarament. El subsectorsolar és el segment de les energies renovables més intensiu enrecerca, desenvolupament i innovació, camp al qual s’hi dedicaun 7% de la facturació, per tal d’afrontar dos reptes, com sónaconseguir reduir la utilització de silici (primera matèria escassa),millorar el rendiment dels mòduls i reduir els costos de pro-ducció. De fet, l’Associació Europea de la Indústria Fotovoltaicaestima que aquesta energia renovable podria començar a sercompetitiva en costos a determinades zones d’Espanya a partirde l’any 2012.

Mercat mundial

El mercat fotovoltaic mundial ha vingut creixent anualmenta un ritme superior al 35% en els darrers exercicis i s’espera

que, malgrat el context de crisi, continuï el seu elevat dina-misme en els propers anys. El seu desenvolupament estàmolt concentrat geogràficament. El 2008 Espanya liderà elcreixement, seguida d’Alemanya, Estats Units, Corea del Sudi Itàlia, i entre aquests cinc països varen sumar un 88% de lapotència instal·lada total. Espanya representa un 45% del mer-cat mundial, amb unes inversions de 16.380 milions d’eurosanuals. A més, estan sorgint nous mercats fotovoltaics comItàlia i França.

Aquest fort impuls de noves instal·lacions ha determinat unaexpansió de la indústria fotovoltaica, en la qual la Xina té cadavegada més pes específic com a potència exportadora netai ha superat els anteriors líders, el Japó i Alemanya. De fet, elfort creixement del subsector va implicar alguns anys collsd’ampolla en l’abastiment de silici, la qual cosa va elevar elspreus. D’altra banda, la indústria fotovoltaica està altamentconcentrada des del punt de vista empresarial, ja que les pri-meres deu companyies suposaven el 2007 un 74% del mercat,si bé es detecta una certa tendència baixista en aquest sentit.Entre les firmes més importants s’ha d’esmentar, per aquestordre, la japonesa Sharp, l’alemanya Q-Cells, la xinesa Suntechi la nord-americana First Solar.

Catalunya i Espanya

A Espanya l’augment de les instalal·lacions fotovoltaiquestambé ha vingut de la mà d’una normativa favorable. Enparticular, del Reial Decret 436/2004 i, sobretot, del ReialDecret 661/2007 a partir dels quals es va enlairar el mercatestatal, impulsat, també, per la voluntat de major autonomiaenergètica en un context de petroli car. En els primers anys eldesenvolupament va ser lent, per l’escassetat internacional desilici, però el manteniment de la retribució i l’augment de dis-ponibilitat de primera matèria van determinar que en el 2007i el 2008 es registrés un espectacular creixement. En dos anysla potència instal·lada s’ha multiplicat per 20, superant tots elsobjectius. Evidentment, aquest dinamisme no era sostenible, ies temia el naixement d’una bombolla, per la qual cosa es vamodificar el marc regulatori, establint un nou règim econòmicmitjançant el Reial Decret 1578/2008. Ara s’incentiven mésles instal·lacions a les teulades enfront de les situades al terra,s’estableix una dimensió màxima de les instal·lacions, es fixaun mecanisme preregistre, es defineix una quota anual de400 MW –amb un volum addicional extraordinari per al 2009i el 2010– i s’estableix una retribució més baixa que abans,variable en funció de la demanda de l’anterior convocatòria. Eltermini de retribució per a cada instal·lació és de 25 anys. Ambaquest marc es preveu arribar a 10.000 MW el 2020. Cal des-tacar que a finals del 2008 la potència instal·lada ja arribava a3.300 MW, si bé és cert que moltes instal·lacions van intentaraccelerar la seva posada en marxa per acollir-se al règim retri-butiu anterior, vigent fins al mes de setembre del 2008.

A més, una de les característiques específiques del cas espa-nyol va ser el major dinamisme de les instal·lacions al terra,que si bé són més eficients energèticament tenen un majorimpacte visual i ambiental que les situades als terrats. L’ex-pansió de les primeres s’explica pel mal disseny d’incentius iperquè requereixen una menor inversió. Així, només un 8,7%de les instal·lacions se situen a habitatges en comparació ambel 42,7% a Alemanya o el 40% a França. Val a dir que el noumarc retributiu pretén corregir això.

En el context espanyol, Catalunya ocupa una posició inter-mèdia quant a instal·lacions fotovoltaiques. L’any 2008 era lasetena comunitat autònoma, molt per darrera de les regions


En el conjunt de l’Estat la producció brutaelèctrica es va incrementar el 2008 un 2,6%,a un ritme lleugerament més baix que enels últims anys. La producció del règimordinari va reduir-se un 1,3%, pel descensde la generació elèctrica a partir del carbó(33,7%), mentre que van tenir lloc aug-ments destacats del cicle combinat –ambla posada en marxa de noves centrals– i enmenor mesura en les centrals nuclears. Perla seva banda, el règim especial va créixerun 18%, encara a un ritme més intens queel 2007, destacant el dinamisme de l’ener-gia eòlica, que ja representa gairebé el 10%de la generació elèctrica total, i de l’ener-gia solar fotovoltaica, amb una expansióespectacular. De fet, Espanya figura com asegon productor mundial d’energia solar ipodria passar a ocupar el primer lloc, ja ques’estima que la potència instal·lada, propdels 3.000 MW, s’ha triplicat en comparacióamb el 2007. Cal destacar que aquest fortcreixement del 2008 s’explica, en bonapart, perquè es van accelerar les inversionsabans del canvi de retribució que va tenirlloc a finals d’any, ja que el règim anteriorimplicava unes primes notablement méselevades. En definitiva, el comportamentascendent de les vendes del règim espe-cial va determinar un increment del seupes relatiu en la cobertura de la demandapeninsular, fins a un 22,9% del total, quanel 2007 cobria un 19,7% de la demanda. Enrelació amb els intercanvis exteriors, s’had’apuntar que per cinquè any consecutiues va anotar un saldo positiu, amb un

augment molt considerable en les expor-tacions efectuades al Marroc i a Portugal, iunes importacions menors.

Pel que fa als preus elèctrics, els correspo-nents al mercat a tarifa, que s’estableixenper Reial Decret, van incrementar-se el 2008,en termes mitjans, un 13,8%, pujada mésalta des de la liberalització del mercat, i persobre de l’augment d’un 5,8% que va tenirlloc el 2007. El motiu fonamental d’aquestarevisió a l’alça va ser la voluntat de cobrir el“dèficit de tarifa”, ja que en els darrers anysel cost de producció no es cobria amb elsingressos en concepte de tarifa i els preuselèctrics no reflectien la situació real. El mesde gener es va produir un increment iniciald’un 3,3% i, posteriorment, el mes de julioles va introduir una nova alça d’un 5,6% (pera petits consumidors).

Altres novetats del 2008 en el subsectorvan ser, en primer lloc, la creació d’un“mínim de consum mensual gratuït”, de talmanera que quan el consum sigui inferiornomés es pagarà el terme de potència.Així, el disseny tarifari passà a tenir mésen compte l’estalvi energètic, penalitzantdeterminats volums de consum. I per aque-lles llars amb més problemes econòmics ique compleixen certs requisits, s’introduíel concepte de “tarifa social”, que és unatarifa més baixa perquè només factura elconsum, i està prevista per a una potènciainferior a 3 KW. D’altra banda, va desapa-rèixer la “tarifa d’alta tensió”, per a grans

consumidors, que a partir del 2008 haviend’anar al mercat liberalitzat o convertir-seen comercialitzadors directes. Alhora, esvan rebaixar les tarifes d’accés i ús de la xar-xa de transport i distribució per als clientsdel mercat liberalitzat, per tal d’incentivarla compra de la seva electricitat en el mer-cat liberalitzat. Es van reduir de mitjana un2,8% al mes de gener, mentre que desprésvan mantenir-se congelades la resta del’any. De cara al 2009 s’entrarà en una fasede nova liberalització, amb la desaparicióde les tarifes de baixa tensió i la creaciód’una tarifa d’últim recurs.

D’altra banda, els preus de producciópagats al pool van registrar el 2008 un crei-xement de més d’un 50%, després que enels dos anys anteriors s’hagués produït unestancament o fins i tot descensos. Sem-bla que l’encariment dels combustiblesfòssils de la primera meitat de l’exercici i elcreixent pes de l’electricitat procedent defonts renovables van ser alguns dels fac-tors que explicaren aquest fort augment.Val a dir que aquesta tendència va contri-buir a ampliar el dèficit de tarifa.

Segons dades acumulades fins al tercertrimestre, la facturació d’energia elèctricava dibuixar el 2008 una trajectòria nega-tiva a Catalunya, confirmant la feblesa delconsum. Es va produir un descens inte-ranual d’un 0,8%, després de molts anysde creixement sostingut. El sector que vaprecipitar la caiguda global va ser l’indus-

capdavanteres, que són Castella-la Manxa, Andalusia, Extre-madura i Castella i Lleó. Tot i això, el Principat ha registratun creixement també impressionant. Si l’any 2007 hi haviainstal·lats 38 MW, el 2008 eren 147 MW. De la mateixa manera,l’electricitat venuda ha passat de 29 GW a 89 GW.

L’expansió del mercat espanyol ha donat naixement a unaprometedora indústria de béns d’equipament fotovoltaics, ies calcula que el sector estatal suposava el 2007 un 4% de laproducció mundial de cèl·lules i un 5% de la de mòduls. Tot i

això, la forta expansió del mercat intern ha reduït l’orientació al’exterior de les empreses autòctones. Segons l’Associació dela Indústria Fotovoltaica (ASIF), s’estima que el 2007 el sectorfotovoltaic espanyol ocupava 31.300 persones. En el teixitempresarial implantat a Catalunya, la firma més importantés Ecotecnia, si bé també cal esmentar Aleo Solar, Vidursolar,Sol3G i Giscosa. Amb tot, el pes específic del Principat sobreel conjunt estatal és menor al d’altres comunitats autònomes,també pel fet que la demanda s’ha desenvolupat menys.

Figura 115. Evolució del preu mitjà regulat de l’electricitat a Espanya. 1999-2008Taxa d’increment aprovada, en percentatge

–10

–5

5

10

0

15

2008200620042002200120001999 2003 2005 2007



trial, en el qual la facturació va retrocedirun 6,7%, juntament amb el petit descensde l’apartat d’altres usos –que inclou labranca primària. El sector terciari encara vapresentar un creixement positiu, però moltmés moderat que en exercicis anteriors. Encanvi, el sector domèstic va registrar unaugment de la facturació d’un 5,3%, persobre dels dos anys precedents.

La primera firma comercialitzadora a Cata-lunya en el mercat lliure segons facturacióva continuar sent el 2008 Endesa Energia, sibé va registrar una pèrdua de quota d’unscinc punts percentuals, i retrocedí fins un75% del mercat segons dades acumuladesfins al tercer trimestre. A continuació, figuràGas Natural, que va tornar a la segona posi-ció (al voltant d’un 8% del mercat), que el2007 havia ocupat Hidrocantábrico, com-panyia que el 2008 ocupà el tercer lloc. Elsvan seguir Unión Fenosa i Iberdrola. D’altrabanda, el 2008 es va produir un importantaugment de quota de mercat d’algunescomercialitzadores independents, comFortia –que agrupa alguns grans consumi-dors industrials– i la catalana Factor Energía–que va fer una aposta per comercialitzarenergia del règim especial.

Subsector del gas natural


En els darrers anys el subsector del gasnatural ha viscut una forta expansió, deri-vada de la seva importància creixent en lageneració elèctrica i de l’extensió del serveia un major nombre de llars. Així mateix,s’ha de destacar la tendència ascendent del

mercat lliure, que ha avançat d’una maneramés visible que en el subsector elèctric.

Durant el 2008 el subsector del gas naturalal Principat va registrar un retrocés d’un0,6% de la seva demanda, després delcreixement d’un 7,4% del 2007. El mercatde generació elèctrica –que contempla elconsum de gas per produir energia elèc-trica a les centrals de cicle combinat– vaexperimentar un augment d’un 0,8%, taxamolt inferior a la d’anys anteriors, mentreque el mercat convencional –que agrupaels subministraments domèstics, del sec-tor serveis i de la indústria– va baixar un1,2%. Per contra, a Espanya el consum degas natural va accelerar el seu creixement,fins a un 13,8%, ritme sensiblement supe-rior al dels dos exercicis anteriors, quan vaincrementar-se al voltant d’un 4%. El fortaugment a nivell estatal s’explicà pel majordinamisme del mercat de generació elèc-trica, que cresqué el 2008 prop d’un 40%,enfront de la moderació de l’any 2007.

En el conjunt d’Espanya es va produir el2008 un nou avenç del mercat lliure (d’un22,2%), i la seva participació sobre el totalva fer un salt molt important, en passard’un 88,5% el 2007 fins a un 94,5% el2008. L’èxit de la liberalització del sectordel gas es justificà, entre altres factors, perla particular estructura d’aprovisionamentdel mercat espanyol, on es realitza a partsiguals entre els gasoductes i el gas naturalliqüat –destinat a plantes de regasificació–,la qual cosa atorga un elevat grau de flexi-bilitat al sistema. Val a dir que en el mercatliberalitzat estatal les darreres dades sobrequota de mercat de les comercialitzadorescorresponents al 2007 assenyalen que el

grup Gas Natural continuà com a líder, al’igual que a Catalunya, amb un 46,5% deles vendes totals. El grup Unión Fenosa vatornar a ampliar la seva quota (fins a un14%), i li va prendre la segona posició a Iber-drola, amb una participació d’un 13%. Altrespresències destacades van correspondre aEndesa Energía –que elevà el seu pes a un8,6%–, Cepsa (4,5%) i grup Naturgas (4,5%).

Els preus del gas natural van experimentarel 2008 el creixementmés elevat dels darrersanys, amb una pujada superior al 17%, coma conseqüència de l’escalada de costos deles primeres matèries energètiques fins al’estiu. Aquest increment va superar ambescreix el moderat augment de la tarifa del2007, que fou d’un 2,5%. Cal recordar queel 2007 es va eliminar la tarifa per als consu-midors industrials, i a partir del mes de julioldel 2008 va tenir lloc la liberalització totaldel mercat. Només resta l’anomenada “tarifad’últim recurs”, que és aproximadament unpreu màxim per a petits consumidors. Així,les empreses distribuïdores deixen de ser lesencarregades del subministrament a tarifa,que s’efectuarà per les empreses comercia-litzadores habilitades, les quals poden aplicardescomptes sobre aquests preus màxims.

Subsector del petroli i derivats

• Internacional

El subsector del petroli es caracteritza peruna evolució molt condicionada per factorsgeopolítics, a causa de l’elevada depen-dència que tenen la major part de païsosindustrialitzats d’aquesta font energètica ide la concentració de l’oferta en un nombrerelativament petit d’estats. En els darrers

Pla estatal d’estalvi i eficiència energètica 2008-2011

El Consell de Ministres espanyol va aprovar a finals del mes dejuliol del 2008 el Pla d’estalvi i eficiència energètica 2008-2011.Aquest conté 31 mesures –que complementen d’altres que jaestan en marxa– i implicarà una despesa de 245 milions d’euros ipermetrà estalviar un 10% de les importacions de petroli d’Espa-nya. Les mesures s’engloben en quatre àmbits, i d’entre elles espot destacar el següent:

1) Mesures transversals• Impuls al desenvolupament d’empreses de serveis energètics.• Es duplica el pressupost de l’Instituto para la Diversificación iAhorro Energético (IDAE).• S’estableixen criteris d’eficiència energètica en la contractaciópública.

2) Mobilitat• Es fixa l’objectiu de disposar d’1 milió de vehicles elèctrics ihíbrids el 2014, primant en la mesura del possible la produccióa l’interior de l’economia espanyola. Aquesta acció estarà con-sensuada amb el sector de l’automoció i es farà en col·laboracióamb les comunitats autònomes i entitats locals.• Objectiu de consum mínim del 20% de biocarburants en lesflotes de vehicles públics de l’Administració General de l’Estat.

• Pla VIVE (Vehicle Innovador-Vehicle Ecològic) fins al 2010, quepermetrà renovar prop de 240.000 vehicles ambmés de 15 anysd’antiguitat.• Campanyes d’informació als ciutadans sobre tècniques de con-ducció eficient, que també s’incorporaran al sistema d’ensenya-ment per a l’obtenció del permís de conducció.• Es promourà el transport urbà en bicicleta, i en l’horitzó 2012es posaran en marxa carrils reservats al transport col·lectiu deviatgers, els anomenats BUS-VAO.• Optimització de rutes aèries utilitzant el passadissos de l’espaiaeri militar, que comporten un estalvi de combustible consi-derable.

3) Estalvi energètic en edificis• Limitació de la temperatura a l’interior dels edificis climatitzatspúblics.

4) Mesures d’estalvi elèctric• Repartiment gratuït, mitjançant vals en la factura elèctrica, d’unabombeta de baix consum per a cada llar el 2009 i una altra el2010.• Complementàriament, es posarà enmarxa un programa 2x1 pera la substitució voluntària de bombetes incandescents.


anys la cotització internacional del cru haexperimentat tensions importants. A partirdel 2002 es va iniciar una forta escaladaen els preus, tret d’algun episodi breu demoderació, i a l’estiu del 2008 el preu del cruva assolir màxims històrics, situant-se propdels 150 dòlars per barril, quan el 2002 sesituava al voltant dels 20 dòlars.

Posteriorment, el panorama de crisi eco-nòmica va determinar un canvi de con-text, i la demanda d’energia retrocedí demanera significativa, la qual cosa va portara una caiguda pronunciada en els preusdel cru. La majoria d’experts, però, apuntenque existeixen certs elements estructuralsque poden tornar a pressionar a l’alça elspreus quan arribi la recuperació econò-mica. D’una banda, l’expansió dels païsosasiàtics emergents, sobretot de la Xina il’Índia, empeny la demanda internacionalde cru. De l’altra, es tendeix a una escasse-tat cada vegada més evident dels recursos,de manera que l’exploració dóna menysresultats i és més cara. A més, s’ha d’afegirque les reduïdes inversions en aquest ter-reny durant la dècada dels anys norantaagreugen aquesta situació, en particularpel que fa a la capacitat de refinament, il’actual escenari de crisi i baixos preus delpetroli també pot determinar un descensde les inversions en aquestes àrees. Totsaquests factors, més la forta inestabilitatpolítica dels països productors –sobretotde l’Orient Mitjà, que controla les reservesexistents d’extracció més barata– podencondicionar l’evolució futura dels preus.

Cal apuntar que després d’alguns anys dereducció del seu pes específic, els païsosde l’Organització de Països Exportadors dePetroli (OPEP) han tornat a elevar la sevaimportància relativa dins de la producciómundial, fins a representar un 41,4%. Dinsdels productors independents, Rússia con-tinua com a líder mundial, desbancant al’Aràbia Saudita. Així mateix, les companyiesnacionals d’alguns països productors estanguanyant participació. La voluntat de certsgoverns de tenir un major control sobre els

seus recursos energètics està propiciant queaquestes companyies –com la brasilenyaPetrobras, la veneçolana PDVSA o l’algerinaSonatrach– tinguin una major supremaciaen els seus països d’origen i estiguin sortintcada vegada més a competir a l’exterior.


L’any 2008 la demanda de productes petro-lífers a Catalunya va caure un 6,4% respectede l’exercici anterior. Es tracta del majordescens dels darrers exercicis, en els qualsja s’havia produït algun retrocés –cas del2004 i del 2006–, però molt menys intens.Aquesta davallada s’explicà per diversosfactors. En primer lloc, perquè a la prime-ra meitat de l’any els preus màxims delpetroli i dels seus derivats van moderar elconsum. Posteriorment, perquè, tot i quela cotització del cru va caure, el context decrisi i l’aturada de la demanda de les llarsva afectar el consum de combustibles. Defet, els resultats negatius de les vendesd’automòbils, que van arribar a caigudesmolt pronunciades, també explicaren elretrocés en la demanda de carburants. Eldescens va ser generalitzat segons tipusde producte. El consum de gasoil va ser elque menys va baixar (un 5,4%), mentre queel de gasolines registrà una caiguda d’un8%, accelerant la davallada dels darrersanys –que venia motivada per la gradualdieselització del parc de vehicles. Per últim,el fuel va anotar un retrocés del consumd’un 28,1%, en bona part pel seu menor úsen les centrals tèrmiques, atesa l’aparició deles plantes de cicle combinat, que utilizenbàsicament gas natural.

En el conjunt de l’Estat el consum deproductes derivats del petroli va caure el2008 un 3,5%, segons dades fins al mes denovembre. Es tracta de la davallada méselevada dels darrers anys, els quals s’haviencaracteritzat per augments moderats oalgun petit retrocés puntual. Tots els pro-ductes van registrar retrocessos, però elsmés intensos van correspondre a la gaso-lina (6,4%), el gas liquat del petroli (5,3%)

i el gasoil (4,4%). El fuel i el querosè, per laseva part, van experimentar descensos demenor magnitud. D’altra banda, la primeramatèria processada a les refineries espa-nyoles va ser un 0,7% superior a la de l’exer-cici anterior. La utilització de la capacitat derefinament es va situar a finals del 2008 enun 92,4%, per sobre d’un any abans, quanva ser d’un 90,4%.

L’ocupació del subsector del petroli i deri-vats a Catalunya va baixar un 1,4% durant el2008 respecte a l’exercici anterior, descensque, no obstant això, va ser inferior a l’11%del 2007. En el global de l’Estat el nombrede treballadors del subsector es va incre-mentar un 2,3%, en contrast amb el descensdel 5,3% del 2007.

L’any 2008 es va disparar l’augment de lafactura energètica, a causa de l’escalada enels preus del cru i d’altres primeres matèriesenergètiques fins a l’estiu. Les importaci-ons catalanes de productes derivats delpetroli van créixer en termes nominals finsal mes de novembre del 2008 un 33,9%,després del 5,3% de l’exercici anterior, cosaque suposa retornar als increments de dosdígits del període 2004-2006. Val a dir quel’euro va tornar a exercir un cert efectemoderador sobre els preus energètics, peròmolt menys que en anys passats. L’origende les importacions d’aquest tipus de pro-ductes va ser el 2008 força diversificat desdel punt de vista geogràfic. El primer paíssubministrador fou Algèria, que va elevarla seva participació fins a un 17,2%. Segui-dament, cal esmentar Itàlia, d’on s’impor-ten productes derivats del petroli, amb un14,3% del total, Líbia (12,2%) i Rússia (6,8%)–que va perdre la primera posició com aorigen per la caiguda de les seves impor-tacions. L’any 2008 van augmentar espe-cialment les compres procedents d’Algèria,Líbia, Nigèria i Guinea Equatorial.

D’altra banda, les exportacions van seguirexperimentant el 2008 un dinamisme moltsignificatiu fins al mes de novembre, crei-xent un 70% en valor, cosa que signifi-

Figura 116. Evolució del preu del petroli tipus Brent. 2004-2008Preu per barril

15

35

115

135

95

155

55

75

Euros per barril

Dòlars per barril

200820062004 2005 2007

Fonts: Banc d’Espanya i Ministerio de Economía y Hacienda.


cà accelerar la línia positiva dels darrersanys. Malgrat que la producció de petroliés pràcticament inexistent al Principat, elsproductes finals transformats es dirigeixencada vegada més als mercats exteriors.Es van anotar increments molts significa-tius en les vendes catalanes destinades aFrança, Algèria i Grècia. Tot i l’alça en lesexportacions, l’augment absolut del valorde les importacions va ser molt superior,per la qual cosa el saldo del subsector,estructuralment negatiu, va ampliar el seusigne desfavorable en un 30,3%.

Durant el 2008 la tendència alcista delspreus del petroli de la primera part de l’anyva tenir el seu reflex en els seus productesderivats, que van trigar més en recollir lamoderació registrada a partir de l’estiu. Així,els preus internacionals de la benzina i delgasoil van registrar creixements anuals moltsignificatius, d’un 21% i d’un 41% respecti-vament, els més alts des del 2005.

Pel que fa als preus finals dels produc-tes derivats del petroli, un dels indicadors

més utilitzats és el preu abans d’impostos(PAI). L’any 2008 aquest va experimentarun creixement intens, reflectint els efectesde l’escalada del petroli de la primera partde l’exercici. A Catalunya la benzina senseplom va encarir-se un 13,2% i el gasoil un28,4% (el major increment des del 2005).A Espanya els preus de la benzina senseplom i el gasoil van anotar un creixementuna mica menor que al Principat i, perprimera vegada en els darrers anys, el nivellde preus en l’àmbit català se situà per sobrede la mitjana estatal. L’evolució dels preussense impostos a la zona euro també es vacaracteritzar per uns increments una micamés suaus que el del mercat català.

Si es passa a considerar el componentd’impostos, els preus es veuen fortamentalterats. La gasolina sense plom i la gaso-lina d’automoció van registrar el 2008 aCatalunya un creixement d’un 7,1% i d’un17,5%, respectivament, en tots dos casosper sota de l’increment a Espanya i a lazona euro. Cal recordar que al Principates va introduir a mitjan 2004 el recàrrecsobre l’impost sobre vendes minoristes

Principals canvis normatius i accions polítiques enel sector energètic durant el 2008

El govern espanyol, que ostenta les competències en matèriade legislació energètica, va aprovar diverses normes d’interès alllarg de l’any 2008:

• Es va aprovar el Reial Decret 222/2008, pel qual s’estableix laretribució de l’activitat de distribució d’energia elèctrica per ainstal·lacions posades en servei a partir de l’1 de gener del 2008.El sistema anterior de l’any 1998 havia quedat obsolet, ja queestablia una retribució que es fixava globalment per a totes lesdistribuïdores, i desincentivava les inversions en aquelles zoneson més ha crescut la demanda. L’actual sistema fixa la retribucióanual de manera individualitzada per a cada empresa, en funciódel creixement de la demanda de la zona on opera, de maneraque es promouen les inversions allà on més es necessiten. D’altrabanda, s’introdueix un incentiu a la qualitat del servei i un altre ala reducció de pèrdues.

• També es van aprovar els Reials Decrets 325/2008 i 326/2008,que estableixen la retribució del transport d’energia elèctrica ide gas natural, respectivament, per a instal·lacions posades enfuncionament a partir de l’1 de gener del 2008. L’actualitzacióde l’anterior sistema, corresponent al 1998, era necessària pera afrontar el fort cicle inversor necessari en els propers anys enel transport, i per tal d’harmonitzar les pràctiques de retribucióamb altres països de la Unió Europea, basant la retribució en elconcepte de valor net (i no brut) de la inversió.

• Es va establir un nou règim econòmic per a les instal·lacionsde tecnologia solar fotovoltaica, mitjançant el Reial Decret1578/2008.Elnourègimneixde lanecessitatde fixarunnouobjec-tiu a llarg termini (els objectius anteriors s’han aconseguit moltabans del que s’esperava) i donar continuïtat a l’èxit aconseguitper aquest segment amb uns costos raonables. Es preveu arribara 3.000 MW el 2010 i a 10.000 MW el 2020, la qual cosa permetriaque l’energia solar proporcionés un 40% de la generació elèctri-ca. Entre altres novetats, s’impulsen, sobretot, les instal·lacions

a les teulades enfront de les situades al terra –atesos els seusavantatges mediambientals, de costos, etc.–, s’estableix unadimensió màxima de les instal·lacions, es fixa un mecanismepreregistre, es defineix una quota anual de 400 MW l’any (ambun volum addicional extraordinari per al 2009 i el 2010), i s’esta-bleix una retribució més baixa que abans i variable en funció dela demanda de l’anterior convocatòria. En definitiva, la retribuciós’adapta a la corba d’aprenentatge de la tecnologia. El termini deretribució per a cada instal·lació és de 25 anys.

• Es va aprovar l’Ordre Ministerial IT/2877/2008 per la qual s’es-tableix un mecanisme de foment de l’ús dels biocarburants ialtres combustibles renovables amb finalitats de transport.Segons aquesta norma, els operadors petrolífers, mitjançantun sistema de certificacions, han d’incorporar un volum mínimde biocombustible, un 1,9% de biodièsel i bioetanol per a l’any2008, un 3,4% el 2009 i un 5,8% el 2010. Es preveu un sistemaper penalitzar aquells operadors que incumpleixin l’obligació i, almateix temps, es premiarà les petroleres que incloguin més bio-combustible. A més, es resol el problema de la doble subvencióde què gaudien les importacions de biocarburants dels EstatsUnits –en origen i en destí, i que suposava una competència des-lleial per a la producció autòctona i dels països europeus–, ja ques’exigeix que la barreja s’hagi realitzat en un país comunitari.

• El Consell de Ministres va aprovar el Reglament d’EficiènciaEnergètica a Instal·lacions d’Enllumenat Exterior, tant públiccom privat (sempre que afecti una via pública). L’objectiu de lanorma és millorar l’eficiència i l’estalvi energètic, així com dismi-nuir les emissions de gasos hivernacle i limitar la contaminaciólluminosa. Es començarà a aplicar l’abril del 2009 a les novesinstal·lacions i a les que registrin una reforma significativa, pertal d’aconseguir que el consum elèctric de l’enllumenat públices redueixi un 30%.

Taula 93. Evolució dels preus de venda dels carburants

Preu. Any 2008 (en cents/litre) Variació anual. Any 2008 (%)

Catalunya Espanya Zona euro Catalunya Espanya Zona euro

Preu abans impostos

Gasolina sense plom 55,9 55,3 54,8 13,2 11,5 11,2

Gasoil d'automoció 67,0 66,5 65,8 28,4 26,9 27,3

Preu després impostos

Gasolina sense plom 113,5 113,7 134,8 7,1 8,5 7,1

Gasoil d'automoció 115,5 115,5 127,1 17,5 19,2 17,7



d’hidrocarburs, que també s’aplica a Galícia,Astúries, Comunitat de Madrid, Castella-laManxa i Comunitat Valenciana. A causad’aquest motiu, aquests territoris són elsque presenten els preus més elevats delterritori espanyol. Catalunya se situa entrela posició tercera i quarta de les comunitatsautònomes amb els preus més alts. Lazona euro presentà una evolució dels preusmolt similar al Principat i a l’Estat. Amb tot,Espanya va continuar configurant-se comun dels països europeus amb uns nivellsde preus dels carburants més reduïts, jun-tament amb Grècia i Eslovènia, perquè elsimpostos que els graven són més baixos.En canvi, en termes de preus sense impos-tos, se situa unamica per sobre del nivell depreus mitjà de la zona euro.

Des d’un altre punt de vista, es pot apuntarque el grup de carburants i combustiblesde l’índex de preus al consum va expe-rimentar el 2008 un augment mitjà d’un13,2% a Catalunya, creixement més intensdes del 2002, si bé en els darrers mesos lamoderació va ser molt important. En el con-junt d’Espanya la pujada fou d’un 13,6%.


A nivell internacional, l’any 2008 cal desta-car la creació d’una “OPEP del gas”. El Forumde Països Exportadors de Gas va adquirircaràcter d’organització internacional i vatriar la seva seu a Doha (Qatar). L’organitza-ció va ser impulsada per Rússia, Iran i Qatar,i compta amb setze països integrants, quecontrolen dos terços de les reserves mun-dials i un 42% de la producció. En principi,l’organisme no va néixer amb l’objectiud’incrementar els preus del gas natural, jaque a diferència del mercat del petroli enel subsector del gas els contractes es fana llarg termini. Entre les seves finalitats, espoden esmentar garantir un preu just, evi-tar la competència entre els països produc-tors i garantir una regulació estable.

El 2008 es van produir canvis en el pano-rama empresarial de l’energia a la UnióEuropea. En primer lloc, el govern britànicva obrir una subhasta per vendre la sevaparticipació d’un 35% en la companyiaBritish Energy, la major generadora d’elec-tricitat de la Gran Bretanya i propiètaria devuit plantes nuclears. Per la seva part, Elec-tricité de France (EDF), el gegant elèctriccontrolat en un 85% pel govern francès,va arribar a un acord amb British Energyper fer-se amb el control de l’energèti-ca anglesa per 15.799 milions d’euros.La Comissió Europea autoritzà l’operacióamb importants condicions i les compa-nyies hauran de vendre actius i un volummínim d’electricitat al mercat majoristaper tal d’evitar una situació de domini delmercat.

Els moviments empresarials de més relleuen el sector energètic a escala estatal vanser els relacionats amb Endesa i amb lacompra d’Unión Fenosa per part de GasNatural. Pel que fa a Endesa, s’ha d’apun-tar que després que fa més de dos anysque fracasessin l’OPA de Gas Natural i lacontraopa del grup energètic alemanyEON sobre la firma, el 2008 Endesa vaser adquirida per l’elèctrica italiana Enel–la qual té un 80% del seu capital sotacontrol del govern italià– i per l’espanyolaAcciona –empresa constructora i d’ener-gies renovables. Val a dir que EON vadesistir de fer-se amb Endesa i, a canvi, vapactar amb les dues adquirents la comprad’alguns dels actius de la pròpia Endesa–entre ells, una planta de cicle combinata Tarragona– i de la companyia elèctricaViesgo –filial d’Enel a Espanya. Viesgo vapassar totalment sota el control d’EON,mitjançant una operació que es va tancarel 2008 per una quantitat d’11.800 milionsd’euros. La marca centenària Viesgo desa-paregué i donà pas a la denominaciód’EON Espanya. S’ha d’assenyalar que lafilial ocupa el quart lloc dins del mercatespanyol segons potència instal·lada.

L’altre moviment empresarial de relleu del2008 va ser la compra de l’elèctrica UniónFenosa per part de Gas Natural. Inicial-ment aquesta va adquirir un 9,9% d’UniónFenosa a la constructora ACS, percentatgemàxim que es pot adquirir sense autorit-zació de la Comisión Nacional de Energía(CNE), i pel qual va desemborsar 1.675milions d’euros. Posteriorment, va rebreel vist-i-plau de la CNE per seguir elevantla seva presència a l’elèctrica i la gasistava comprar les participacions de la CajaMediterráneo (CAM) (5,15%), Caixanova(4,7%) i d’ACS (un dels principals accio-nistes, amb un 35,4%). Al disposar de mésdel 30% d’Unión Fenosa, Gas Natural, perimperatiu legal, haurà de llençar al llargdel 2009 una Oferta Pública d’Aquisició(OPA) pel 100% de la companyia elèctrica.La CNE i la Comissió Nacional de la Com-petència van fixar certes desinversions pera la fusió, com la cessió per tres anys depart de la producció elèctrica i de gas. Lanova firma que sorgeixi es convertirà en elprimer operador del mercat espanyol delgas i en el tercer de l’elèctric.

També en l’àmbit estatal, la societat Eòlicade Navarra (ENHOL) es va convertir enla principal accionista de la firma cata-lana Fersa Energies Renovables. Desprésde l’ampliació de capital de 274,9 milionsd’euros de Fersa Energies Renovables, ambaportacions no dineràries de nous socis,ENHOL va adquirir el 22% en incorporarels seus megavats eòlics a la cartera del’empresa catalana. En definitiva, FersaEnergies Renovables controla una carterade 1.646 MW, dels quals 1.520 MW es tro-ben en fase de desenvolupament, 104,5MW en fase d’explotació i 31,2 MW en fasede construcció.

Durant el 2008 algunes empreses del sec-tor van anunciar projectes d’inversió aCatalunya. Gas Natural va inaugurar laseva nova seu, un edifici de 20 plantes albarri de la Barceloneta, que acull un milerde treballadors. Així mateix, va anunciarunes inversions de 81 milions d’euros alPrincipat, per tal d’ampliar la xarxa desubministrament i l’extensió del gas a 17noves poblacions.

Enagás, empresa propietària de la majorpart d’infraestructures de transport de gas,va signar el 2008 un acord amb les autori-tats portuàries de Barcelona, amb l’objectiud’augmentar la capacitat de regasificació iemmagatzematge en aquest port. La firmaté previst invertir 250 milions d’euros, ambla construcció de dos tancs d’emmagatze-matge, per substituir els tancs antics, que esvan construir a la dècada dels anys setanta,amb la qual cosa s’ampliarà la capacitatd’emmagatzematge. A més, les inversionstambé inclouen l’ampliació de la capacitatd’emissió de la planta, que passaria d’eme-tre 1.650.000 metres cúbics de gas per horaa assolir el 2011 els 1.950.000metres cúbics.La planta de regasificació de Barcelona és lamés important de la companyia a Espanya.A més d’aquest projecte, Enagás preveu laconstrucció d’una connexió per gasoductea través dels Pirineus i que connectarà ambla xarxa de gas natural francesa. Aquestaconnexió tindrà una capacitat de 7,5 milersde milions de metres cúbics l’any, i serà lamés potent d’Espanya, per davant de lacorresponent al País Basc, amb una capa-citat de 5 milers de milions. El projecte detraçat sobre el territori català fins a Figueresja està iniciat, mentre que el tram fins a laLa Jonquera depèn de les inversions fran-ceses, però ja s’està en negociacions amb elgovern gal i s’espera que la connexió puguiestar operativa el 2013.

L’empresa catalana Factorenergia, la pri-mera de nova creació que va obtenir el1999 llicència per comercialitzar electricitat,va adquirir el 2008 un 50% d’Agent delMer-cat Elèctric (AME), el primer grup especialit-zat en serveis a cogeneradors en el mercatelèctric. AME va ser creat per la companyiacatalana d’enginyeria Aesa, que encara dis-posa de l’altre 50% del capital social, igestiona 27 plantes al conjunt de l’Estat,amb una produccció elèctrica que podriaabastar 250.000 famílies. L’operació es vaportar a terme mitjançant una ampliacióde capital d’AME per 440.000 euros, de laqual Factorenergia va subcriure’n 250.000i Aesa la resta.

Així mateix, Factorenergia va establir el2008 un acord estratègic de gestió ambGesternova, la primera comercialitzado-ra d’energia elèctrica certificada d’origenexclusivament renovable. Gesternova, quees va crear el 2005 per part de diversosproductors de renovables integrats a l’Aso-ciación de Productores de Energías Reno-vables (APPA), desenvoluparà la seva acti-


vitat mitjançant l’estructura empresarial deFactorenergia, que li aporta el know-howdel mercat elèctric i els mitjans materialsi humans per a l’activitat. Gesternovarepresenta unes 500 empreses (un 60%dels socis d’APPA), que generen el 5% del’energia al mercat elèctric espanyol.

Petromiralles va instal·lar el 2008 assorti-dors de biodièsel al 100% a la seva estacióde servei de Figueres, especialitzada encamions amb rutes de transport interna-cional. La iniciativa respon a l’incrementde la utilització d’aquest producte i a lademanda de les flotes de transport dedisposar del biodièsel com a productede qualitat, menys contaminant i de granrendiment. Aquesta és la primera estacióde servei oberta al públic a Catalunyaque ofereix aquest producte. Així mateix,Petromiralles també va inaugurar el 2008la primera estació de servei amb bioetanolal Principat, ubicada a l’estació de servei“Les Comes” d’Igualada. L’estació de ser-vei comercialitza bioetanol barrejat ambgasolina en diferents percentatges. Elsnous assortidors compten amb un dispo-sitiu automàtic que permet escollir la bar-reja en el moment de proveir-se’n (ja siguiun 5% de bioetanol, un 10% o un 85%). Adiferència del biodièsel, el bioetanol E85només pot ser utilitzat per a vehicles flexi-fuel, amb motors que funcionen indistin-tament amb bioetanol i amb gasolina.

Dins del segment eòlic, cal esmentar queel 2008 es van posar en funcionament elsparcs eòlics de la Serra del Tallat –situadaentre l’Urgell i la Conca de Barberà– i de laSerra de Vilobí –entre els termes de Fulledai Tarrés (Garrigues)–, que van incrementaren un 35,7% la potència eòlica operativaexistent fins ara a Catalunya i que pro-dueixen el 26,3% del total de l’energiaeòlica. Amb els dos equipaments lleidatansCatalunya suma 14 parcs eòlics, que li per-meten generar 342,4 MW de potència. Elparc de la Serra del Tallat compta amb 33molins, cosa que el converteix, amb unaproducció de 49,5 MW, en el més potentde Catalunya, juntament amb el de la Serrade Rubió 1 (Anoia). El de la Serra de Vilobídisposa de 27 aerogeneradors, que produ-eixen 40,5 MW, i és el quart del Principat.Les dues instal·lacions són propietat de lacompanyia Acciona.

Ecotècnia, filial de la multinacional fran-cesa Alstom, va anunciar el 2008 la instal-lació d’un centre d’enginyeria eòlica albarri barceloní del 22@. La iniciativa crearà180 llocs de treball en tres anys, la majoriaenginyers. A més, Ecotècnia destinarà un2% de la seva facturació a activitats deR+D en energies renovables. D’aquestaforma, Alstom concentra a Barcelona elseu únic centre de recerca en temes eòlicsa escala mundial. Així mateix, Ecotècnia vaobtenir la declaració d’utilitat pública peral projecte eòlic de Serra Voltorera (AltCamp). L’autorització va ser sol·licitada el

1999 i el parc comptarà amb 10 aeroge-neradors i una potència total de 16 MW.La inversió estimada estarà al voltant dels15,4 milions d’euros.

També es va aprovar la declaració d’utilitatpública d’un parc eòlic del fabricant espa-nyol d’aerogeneradors Gamesa a la Concade Barberà. El complex, amb 15 aeroge-neradors, tindrà una potència instal·ladade 30 MW i suposarà una inversió de 31,2milions d’euros.

El grup industrial Emte va anunciar el 2008que invertirà entre 250 i 300 milions d’eu-ros en projectes d’energia renovable perals propers anys. Aquests es concentraran,sobretot, en el desenvolupament de parcseòlics, però també de biomassa, per des-prés traspassar-los a empreses que s’encar-reguin de la seva gestió. Emte ja ha operatd’aquesta forma construint parcs eòlicsper a Fersa, societat de la qual controlaun 3% del capital social. L’empresa, quecompta amb una plantilla de 3.764 perso-nes, vol convertir-se en un dels referentsespanyols en tecnologia per a les energiesrenovables.

L’any 2008 va entrar en funcionament laplanta d’energia solar fotovoltaica instal-lada sobre les cobertes del recinte de GranVia de Fira de Barcelona. El nou parc foto-voltaic, un dels més grans d’Espanya idel món ubicats sobre cobertes d’edificis,va suposar una inversió de 17,7 milionsd’euros. L’Institut Català d’Energia (ICAEN)participà en la definició del projecte, quefinança i coordina Fira 2000. Amb unapotència de 3,36 MW, aporta a la xarxageneral electricitat anual equivalent al con-sum energètic de 980 habitatges de quatrepersones, i evita l’emissió anual de 2.047tones de CO

2a l’atmosfera. En una segona

fase la planta s’ampliarà amb una potènciaaddicional d’1,2 MW.

El Club Natació Terrassa va inaugurar el2008 la major instal·lació solar tèrmica deCatalunya, amb 1.110 m2de superfície, quepermetrà l’escalfament de les piscines delrecinte i la producció d’aigua calenta.

L’empresa pública Aigües Ter-Llobregat(ATLL), adscrita al Departament de MediAmbient i Habitatge, va posar en funcio-nament l’any 2008 plaques fotovoltaiquesen diverses instal·lacions de potabilitzaciód’aigua, que eviten emissions de CO

2i

augmenten l’estalvi energètic. Cal desta-car les plaques instal·lades damunt de laplanta potabilitzadora del Llobregat, en elterme municipal d’Abrera, amb una super-fície total propera als 55.000 m2. Aquestaactuació permetrà un estalvi d’un 30%en el consum elèctric de la planta i esdeixaran d’emetre 1.060 tones de gasosamb efecte d’hivernacle. També es van col-locar plaques solars a la potabilitzadora delTer, als dipòsits de Sant Quirze del Vallès,Masquefa, el Garraf i Granollers, i a l’estació

distribuïdora de la Trinitat a Barcelona. Lainversió total realitzada durant el 2008 enenergia fotovoltaica va ser superior als 24milions d’euros.

L’empresa catalana Producmon, localitza-da a Ulldecona, va passar a ser el primerfabricant de l’Estat de panells per a energiasolar tèrmica. Producmon forma part delgrup Dabel, conglomerat d’empreses demecatrònica del Baix Llobregat. Els darrersanys es dedicava al muntatge d’ambienta-dors, però va reciclar la seva activitat capa aquesta línia de negoci. El pla estratègiccontempla fabricar entre 3.000 i 4.000 pla-ques anuals. L’empresa haurà de fer front ala competència de les importacions, enca-ra que els seus productes es caracteritzenper un rendiment notablement alt (d’un94%), a més de comptar amb avantatgesde muntatge. Producmon és proveïdord’instal·ladors i constructors, però no des-carta entrar, també, en el negoci de lainstal·lació.

L’Asociación de la Industria Fotovoltaica(ASIF) i la comercialitzadora catalanaNexusEnergía van arribar el 2008 a un acord,per tal que les instal·lacions solars sòciesd’ASIF que ho desitgessin poguessin ven-dre la seva electricitat al Mercat Elèctric(OMEL) en condicions avantatjoses. Atèsque a l’Estat hi ha més de 20.000 instal-lacions fotovoltaiques connectades a laxarxa, és molt probable que Nexus Energíaes converteixi en l’agent de mercat dereferència del subsector solar, així comen el primer agent de l’OMEL per nombred’instal·lacions gestionades. Cal recordarque totes les instal·lacions de més de 15KW han de realitzar ofertes a OMEL i quepoden patir penalitzacions per desviar-sede la seva programació en la producciód’energia, però això es pot externalitzar acomercialitzadores, que compten amb elconeixement i mitjans necessaris.

En l’apartat d’internacionalització, cal des-tacar que Gas Natural va obtenir el 2008el permís per a la construcció d’una plantaregasificadora a la ciutat italiana de Trieste-Zaule. La planta suposa una inversió de500 milions d’euros i es preveu que entrien funcionament el 2012. En un altre sen-tit, la companyia catalana va anunciar lacompra de la distribuïdora italiana Pittaper 30,25 milions d’euros (la cinquena quecompra a Itàlia des del 2004), per tal dereforçar-se a la regió de Puglia. Així mateix,va obtenir la llicència per comercialitzar gasa Portugal, i, de fet, és el primer operadoreuropeu rellevant en aconseguir aquestallicència des de l’inici de la liberalització delsubsector lusità. Val a dir que Gas Naturals’ha marcat com a objectiu aconseguiruna quota rellevant abans del 2012, apro-fitant les sinergies logístiques d’operar alsmercats espanyol i portuguès. Per un altrecostat, a l’Amèrica Llatina la firma catalanava tancar un acord de subministramentde gas per al mercat brasiler amb la firma


local Petrobras, per tal de garantir un crei-xement anual del mercat de gas d’un 5%fins al 2012. A Mèxic l’empresa gasista vaestablir un acord estratègic amb el grupfinancer del país Inbursa, amb l’objectiud’accelerar el seu creixement en el mercatenergètic local, en el qual Gas Natural jaés el primer operador de gas i la segonacompanyia privada de generació elèctrica.Aquest acord implica la venda d’un 15%de Gas Natural México a Inbursa per uns 47milions d’euros. Per contra, la companyiacatalana va decidir vendre un 19,6% de laseva filial argentina a un societat multina-cional d’aquell país, el Grupo Chemo, perprop de 36 milions d’euros. Gas Naturalmanté la majoria accionarial de la seva filiali continuarà desenvolupant nous projectesen col·laboració amb el soci argentí.

L’any 2008 Repsol va desinvertir en l’ar-gentina YPF, amb la venda del 15% del seucapital social al grup argentí Petersen, toti que seguirà mantenint el control de lacompanyia. Amb aquesta operació, Repsolobté uns recursos econòmics que li per-metran impulsar el seu creixement orgànici contribuir a la seva diversificació.

Endesa es va adjudicar el 20% dels actiusdel grup irlandès Electricity Supply Board(ESB) per 450 milions d’euros, dins delprocés públic de privatització impulsatpel govern d’Irlanda fa mesos, la qual cosarepresenta un 16% de la capacitat instal-lada al país. Així mateix, Endesa vol culmi-nar una inversió de 500 milions d’euros enla societat grega Hellas, per tal de comple-tar un projecte conjunt amb socis locals aGrècia, en el qual aquests últims aportenuna sèrie d’actius de generació elèctrica(energies renovables, cogeneració i ciclescombinats).

Pel que fa a les principals actuacions públi-ques, s’ha d’esmentar que els governsespanyol i francès van crear el 2008 la soci-etat mixta Inelfe, per tal de materialitzar lainterconnexió elèctrica França-Espanya.Inelfe està participada al 50% per les duescompanyies titulars del transport elèctrica cada país –REE i l’operador francès RTE.La interconnexió anirà totalment soter-rada entre la localitat gironina de SantaLlogaia i el municipi francès de Baixàs (alllarg de 60 km), per la qual s’utilitzaran,en la mesura del possible, els corredorsd’altres infraestructures existents. Val a dirque aquest fet posa fi a quinze d’anys denegociacions. La nova companyia podràsol·licitar suport financer a la ComissióEuropea, a càrrec dels pressupostos deles xarxes transeuropees. La interconnexiópermetrà una millora en la seguretat deles xarxes elèctriques dels dos països, l’ex-plotació potencial d’energies renovablesintermitents (com l’eòlica) i la reducciód’emissions de CO

2. A més, serà crucial

per al desenvolupament del Tren d’AltaVelocitat (TAV) fins a la frontera francesa,i per millorar el subministrament elèctric

de la província de Girona, l’única que nodisposa d’una xarxa mallada de 400 kV iel consum de la qual ha augmentat mésd’un 30% en els darrers anys.

La Comissió Europea va llençar el seupaquet de mesures sobre energia i canviclimàtic, plantejant quatre grans objec-tius per a l’horitzó 2020. El primer, incre-mentar l’eficiència energètica un 20%.El segon, reduir les emissions de gasosefecte hivernacle un 20%. D’altra banda,aconseguir que el 20% de l’origen de lesfonts d’energia sigui renovable, mentreque actualment el percentatge és d’un8,5%. I, finalment, augmentar l’ús de bio-carburants fins a un 10% del consum totalde combustibles per a automòbil. A més,la Comissió Europea proposà objectiusindividuals i un termini per a cadascundels estats membres. En el cas d’Espanya,s’hauran de reduir les emissions de CO

2un

10% respecte del 2005 i aconseguir que el20% del consum energètic procedeixi defonts renovables. D’altra part, es reserva eldret d’adoptar mesures compensatòries,per tal de fer front a la possible pèrdua decompetitivitat de la indústria europea pelscostos addicionals d’una política ambien-tal més estricta.

El 2008 el govern espanyol va aprovar elPla de substitució de comptadors per nouscomptadors electrònics. Aquests dispo-sitius –obligatoris per als nous subminis-traments des del mes de juliol del 2007–permeten la discriminació horària i latelegestió, la qual cosa facilita als clients lagestió del consum i la millora de l’eficiènciaenergètica. Per la seva banda, les empresessubministradores podran conèixer la corbade consum dels clients, així com oferir unservei més ajustat a les seves necessitats.Es preveu un termini d’onze anys, finsa finals del 2018, per a fer la substituciótotal, si bé abans del 2011 s’hauran d’haversubstituït un 30%. El Pla no implicarà capcost addicional per als consumidors. Lesempreses presentaran els seus programesd’instal·lació de comptadors al govern dela comunitat autònoma on s’ubiquin elspunts de subministrament. Aquests hau-ran d’aprovar aquests programes establintels criteris i el nombre d’equips a instal·lar,tenint present que com a mínim s’ha decomplir l’objectiu fixat al Pla estatal. Enl’àmbit català, cal destacar que l’InstitutCatalà de l’Energia (ICAEN) i Fecsa-Endesavan signar un conveni mitjançant el quals’activa una prova pilot d’instal·lació denous aparells de telegestió d’energia elèc-trica a 8.300 llars catalanes.

A més, el govern estatal va aprovar la Pla-nificació dels sectors de l’electricitat i gas2008-2016. L’objectiu era garantir la qua-litat i seguretat del subministrament ambun impacte ambiental mínim, i va comptaramb la participació de les comunitats autò-nomes, amb REE i Enagas –que són els quehauran de posar en marxa les actuacions

d’inversió–, així com la Comissió Nacionald’Energia (CNE). Els projectes contemplatssuposen més de 10.000 km de noves línies,i s’estima una inversió de 3.533 milionsd’euros en línies i 5.687 milions d’euros ensubestacions. En concret, un 68% del costestà relacionat amb el mallat de la xarxa detransport i interconnexions internacionals,un 25% amb l’evacuació de nova genera-ció –tant règim especial com ordinari–, i un7% amb l’alimentació del tren d’alta velo-citat. Respecte a les inversions en la xarxade transport de gas, es preveu augmentaren un 71% la capacitat de regasificació, enun 142% la capacitat d’emmagatzematge ien un 80% la xarxa de gasoductes primaris.En total, el cost ascendeix a 10.221 milionsd’euros per al subsector gasista.

L’any 2008 el Parlament català va aprovarla Llei de Garantia i Qualitat del Submi-nistrament Elèctric, que té com a objec-tius adoptar les mesures necessàries pergarantir el servei davant les insuficiènciesque ha mostrat la xarxa en casos d’inci-dència, per incrementar la protecció deles persones usuàries i per adaptar lalegislació catalana al nou marc jurídic delsubsector. La Llei preveu un nou dissenyde la xarxa elèctrica que permetrà quealmenys el 90% dels usuaris puguin seralimentats des de més d’una subestació, jaque comptaran amb una subestació prin-cipal, però tindran una altra assignadade la qual se’n podran alimentar en casd’incidència. Així mateix, s’estableixen unsterminis màxims per restablir el subminis-trament en cas d’incidència, que han derespectar les empreses subministradores.Per exemple, en zones urbanes el serveis’haurà de reposar en un màxim de 2hores per al 90% dels afectats, i en semi-urbanes en 4 hores. L’aplicació de totes lesmesures incloses en la Llei suposarà per ales companyies una inversió de l’ordre de550 milions d’euros. Així mateix, s’actua-litzarà el règim sancionador d’acord ambel nou marc jurídic estatal. La Llei tambépreveu un increment en tasques de previ-sió i control de la xarxa, ja que la Genera-litat haurà d’autoritzar els plans d’inversióde les distribuïdores, que també hauran depresentar un programa de mantenimenti d’inspeccions periòdiques de totes lesseves instal·lacions.

El Departament d’Economia i Finances dela Generalitat i les firmes distribuïdoreselèctriques van signar l’any 2008 un con-veni per invertir 74 milions d’euros en lamillora de la qualitat de la xarxa de distri-bució d’electricitat de Catalunya. L’acordsuposarà la realització de 191 interven-cions a la xarxa. Fins a 16 distribuïdoreselèctriques es van comprometre a realitzarmillores en la xarxa de distribució, efectuarplans de control de tensió i netejar devegetació els traçats de les línies elèctri-ques durant el 2008 i el 2009, tasques perles quals rebran una subvenció del 30% delseu import.


En el camp de la recerca i desenvolupa-ment energètic, és important destacar quel’Institut de Recerca de l’Energia de Catalu-nya (IREC) va iniciar el 2008 la seva activitatamb l’objectiu d’esdevenir un centre dereferènciamundial en el camp de la investi-gació de l’estalvi i l’eficiència energètica. Enel projecte hi participen la Generalitat deCatalunya, el govern espanyol, la Universi-tat de Barcelona, la Universitat Politècnicade Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili ialgunes empreses privades, com Endesa,Gas Natural i Agbar. L’IREC, que treballaràen àmbits com les energies renovables, lesxarxes elèctriques o els materials, suposaràuna inversió de 28 milions d’euros, tindràseu compartida a Barcelona –al 22@– i aTarragona i comptarà amb una plantillade 157 persones quan funcioni a ple ren-diment, l’any 2014. En tots els àmbits esprioritzarà la cooperació científica ambequips nacionals i internacionals, i la tascas’orientarà tant a la recerca bàsica com almercat, complementant l’activitat de lesempreses del sector.

A l’entrada en servei de l’IREC s’ha d’afegirla creació del Clúster d’Eficiència Energè-

tica de Catalunya (CEEC) i la ubicació aBarcelona de la seu de la Plataforma Tec-nològica d’Eficiència Energètica (PTE_EE).El primer va ser creat per l’Institut Catalàde l’Energia (ICAEN), la fundació BarcelonaInnovació Tecnològica (b_TEC), ACC1ÓCIDEM/COPCA –depenent del Departa-ment d’Innovació, Universitats i Empre-sa– i nou empreses de diferents sectors(EMTE, Copcisa Eléctrica, Schneider Elec-tric España, Soler & Palau, Elyo IbéricaServicios Energéticos, Salicru, Simon, Cir-cutor i Kromschroeder). Aquesta associa-ció anirà acollint les empreses que esvulguin incorporar. Els seus objectius són,entre d’altres, potenciar les oportunitatsde negoci en l’àmbit de l’eficiència ener-gètica, facilitar la innovació i la incorpora-ció de tecnologia i els acords empresari-als per desenvolupar productes i serveis,i proposar accions conjuntes al sectorpúblic. La Plataforma Tecnològica d’Efici-ència Energètica (PTE_EE) va ser impulsa-da pel Ministerio de Ciencia y Tecnología,juntament amb empreses energètiques itecnològiques i centres de recerca. La ini-ciativa persegueix el desenvolupament dediferents estratègies per promoure l’efi-

ciència energètica mitjançant la R+D+I. Ala PTE-EE participen Endesa, Gas Natural,Iberdrola, Unión Fenosa, el Clúster d’Efi-ciencia Energética de Cataluña (CEEC), elCentre de Recerca Energylab, l’Instituto deDiversificación y Ahorro de Energía (IDAE),el Centro de Investigaciones Energéti-cas Medioambientales y Tecnológicas i elCentro para el Desarrollo Técnico Indus-trial (CDTI), entre d’altres.

Pel que fa al desenvolupament de nousmaterials, cal destacar els avanços realit-zats pel Grup d’Energia Solar (GES) de laFacultat de Físiques de la Universitat deBarcelona. El GES va desenvolupar unatecnologia pròpia de silici en capa fina perutilitzar en energia solar, que multiplicala capacitat d’absorció, aconsegueix unaproducció més industrialitzada i barata,i redueix els costos de transport, ja queaquest tipus de material es pot desenrot-llar com una catifa. Aquesta tecnologia hadespertat l’interès de diverses empresesrellevants del subsector i el GES vol coor-dinar-se amb altres grups de recerca del’Estat per aconseguir la seva posada almercat.


Classificació del sector dels serveis tecnològics

Segons tipus d’activitat:

•Recerca bàsica, que inclou els treballs experimentals o teòricsque es fan, principalment, per obtenir coneixements nous sobreels fonaments dels fenòmens i fets observables. Aquesta no es faamb una aplicació o utilització determinada.

•Recerca aplicada, que consisteix en l’elaboració de treballs origi-nals fets per obtenir coneixements nous amb vista a un objectiupràctic i específic.

•Desenvolupament tecnològic, que consisteix en treballs siste-màtics basats en els coneixements que ja hi ha i que deriven dela recerca o de l’experiència pràctica. Aquests treballs tenen coma finalitat la producció de materials, productes o dispositius nous,l’establiment de processos, sistemes i serveis nous o bé la millorasubstancial dels que ja existeixen.

Segons tipologia d’agents:

•Departaments de recerca, que són unitats dedicades a la recer-ca i al desenvolupament en el món universitari.

•Grups de recerca universitaris, que es caracteritzen per la quali-tat i coherència de la seva tasca investigadora, acreditada a travésde les publicacions conjuntes, de la participació en projectescomuns, de les activitats conjuntes de transferència i de la difusiódels coneixements i resultats a la societat.

•Centres de recerca, és a dir, centres amb personalitat jurídicapròpia (centres del CSIC, de la xarxa CERCA, etc.).

•Empreses privades de R+D, que són societats amb personalitatjurídica pròpia que ofereixen serveis de R+D a altres empreses,o que realitzen activitats de R+D per a l’empresa matriu o lesempreses del grup.

•Centres tecnològics, que tenen personalitat jurídica pròpia amb lamissió de vendre serveis de R+D. Poden estar agrupats dins la XarxadeCentres Tecnològics del CIDEM (si facturenmésd’unmilió d’euros)o dins la Xarxa de Centres de Difusió Tecnològica (si no hi arriben).

• Infraestructures tecnològiques singulars, com ara el Sincrotróo el Centre de Supercomputació.

3.25. Serveis tecnològicsL’any 2008 els grans centres privats de R+D, que representen més de la meitat dela xifra de negocis del sector, van incrementar la facturació i l’ocupació, mentre queels centres petits registraren una evolució menys favorable. Pel que fa a la xarxa detransferència tecnològica, després de la forta expansió del 2007, el nombre de cen-tres es va mantenir pràcticament estable durant el 2008, si bé el nombre d’empresesclients i els ingressos generats van augmentar.


Xifra de negocis +

Ocupació ++

Clients +

Nombre d’empreses –

Trets del sector

L’OCDE defineix les activitats de recercai desenvolupament (R+D) com el treballcreatiu fet d’una manera sistemàtica perincrementar el volum dels coneixementshumans, culturals i socials, i l’ús d’aquestsconeixements per fer-ne derivar aplicacionsnoves. Els agents que poden realitzar acti-vitats de recerca i desenvolupament sónles empreses especialitzades, els centrestecnològics, les universitats, les administra-cions públiques i les institucions privadessense ànim de lucre. Les activitats de recer-ca bàsica es fan habitualment a les universi-tats i a les grans empreses d’alguns sectors,com el farmacèutic, el químic, l’aeroes-pacial i el d’equips informàtics. La recercaaplicada i el desenvolupament tecnològicse solen dur a terme a les empreses. Tan-mateix, algunes d’aquestes externalitzenpart de la recerca o el desenvolupamenttecnològic o bé un projecte global concret.En aquests casos, hi ha, generalment, unaestreta col·laboració entre els serveis tèc-

nics de l’empresa demandant del servei deR+D i els agents que el presten.

A Catalunya, l’esforç realitzat en recerca idesenvolupament ha millorat al llarg deltemps. Així, la despesa en R+D ha passat derepresentar l’1,1% del PIB el 1998 a l’1,48%el 2007. També, durant tot aquest períodela despesa al Principat s’ha mantingut persobre de la despesa mitjana de l’Estat(1,27% al 2007) i, fins i tot, ha guanyat dis-tància. Malgrat això, s’ha d’esmentar queencara està lluny de l’1,83% del conjunt dela Unió Europea. D’altra banda, cal esmen-tar que el volum de despesa en recercai desenvolupament realitzat a Catalunya(2,9 milions d’euros el 2007) representa el22% de l’efectuat al global d’Espanya. AlPrincipat i a la Comunitat de Madrid és ones du a terme el gruix de la despesa enR+D estatal, gairebé el 50% del total.

A Catalunya, el 63% de la despesa en R+Des realitza a les empreses, el 23%, a les uni-

Taula 94. Despesa interna en R+D a Catalunya i a Espanya per segments. 2007

Catalunya Espanya

Empreses i institucions privades sense ànim de lucre (IPSAL) 1.833.011 7.474.933

Ensenyament superior 677.379 3.518.595

Administració pública 398.336 2.348.843

Total 2.908.727 13.342.371

Percentatge sobre el PIB 1,48 1,27

Font: Instituto Nacional de Estadística (INE).

Taula 95. Personal de R+D equivalent a jornada completa (EJC) per segments. 2007

Catalunya Espanya

Empreses i institucions privades sense ànim de lucre (IPSAL) 22.928 88.042

Ensenyament superior 13.805 75.148

Administració pública 6.305 37.919

Total 43.037 201.108

Investigadors 25.063 122.624

Font: Instituto Nacional de Estadística (INE).


versitats i pràcticament el 14%, a les admi-nistracions públiques. Val a dir que l’esforçempresarial que s’efectua al Principat ésmés elevat que a Espanya, on representa el56% del total de la despesa, mentre que enel cas dels altres dos agents és a l’inrevés.Cal assenyalar, però, que el percentatgede despesa en R+D executat a universitats


Segons dades de l’any 2006, el sector de serveis de recerca idesenvolupament català està format per 300 empreses, que ocu-pen 3.853 treballadors, dels quals 3.650 són assalariats. La xifra denegoci anual generat per la branca és de 362,3 milions d’euros,equivalent al 29% del volum del conjunt de l’Estat, força més delque Catalunya representa en terme de PIB a Espanya. Aquestpercentatge s’ha assolit gràcies a l’elevat grau d’industrialitzacióde l’economia catalana.

Els serveis de R+D a Catalunya es localitzen majoritàriament a laciutat de Barcelona, cosa que s’explica per la gran concentraciód’empreses, pel fet que hi sigui present una part important deles institucions d’ensenyament superior, i pel seu paper destacatcom a centre prestador de serveis d’alt valor afegit en el conjuntdel Principat i d’Espanya.

Estructuralment, l’oferta de serveis de R+D a Catalunya està cons-tituïda pels grups de recerca de les universitats, pels centres derecerca i tecnològics, i, també, per aquelles empreses privadesque formen part de l’oferta tecnològica catalana.

Catalunya compta amb 12 universitats (8 públiques, 3 privades iuna semipresencial), que engloben entorn de 900 grups de recer-ca de diferents àmbits científics, que es classifiquen en grups derecerca consolidats, grups de recerca singulars i grups de recercaemergents. Aquests pertanyen als àmbits de les humanitats,ciències socials, ciències de la vida, ciències mèdiques i de lasalut, enginyeria i arquitectura. En aquest sentit, destaca la recer-ca duta a terme a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ala Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a la Universitat deBarcelona (UB) i a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Al Principat hi ha 149 centres de recerca i tecnològics i la sevaactivitat està orientada, sobretot, a satisfer les necessitats deles empreses petites i mitjanes. S’ha de posar en relleu, també,la presència important que tenen els centres tecnològics a laComunitat Valenciana i al País Basc. Els centres catalans tenen,principalment, una orientació sectorial, com per exemple laFundació ASCAMM –especialitzada en el camp del disseny i laproducció industrial, en particular productes i utillatges de plàs-tic, metalls ferrosos i aliatges lleugers– l’Institut d’InvestigacióAplicada de l’Automòbil (IDIADA), l’Institut de Recerca i Tecnolo-gia Alimentària (IRTA), l’Institut de Tecnologia de la Construcció(ITEC), o el Laboratorio de Ensayos e Investigación Textil delAcondicionamiento Tarrasense (LEITAT). D’altres són multisecto-rials, com el Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA).L’origen dels centres és variat, atès que alguns neixen amb elsuport de la Generalitat, com és el cas de l’IRTA o l’IDIADA, d’al-tres sorgeixen dins de l’àmbit universitari, com el Centre de Visióper Computador (CVC), i en algun cas, fins i tot, són impulsats pelteixit empresarial, com és la Fundació ASCAMM. Als anteriors espodria afegir el Laboratori General d’Assaigs i Investigació (LGAI),focalitzat als assaigs i les anàlisis tècniques. Els centres que com-pleixen els criteris establerts pel Registre de Centres Tecnològicsde Catalunya passen a formar part de les xarxes de transferènciatecnològica d’ACC1Ó CIDEM/COPCA.

Entre els centres de recerca públics, s’ha de fer una mencióespecial dels organismes estatals, representats a Catalunya per15 centres i instituts dels 126 que integren el Consell Superiord’Investigacions Científiques (CSIC). Els centres i instituts delCSIC destaquen, en general, per la seva capacitat de generacióde coneixements científics, però, també, per la seva escassaorientació a les necessitats tecnològiques específiques de lesempreses, sobretot de les petites i mitjanes, cosa que limitales seves possibilitats de col·laboració amb el sector privat. Alscentres i institucions del CSIC que hi ha a Catalunya hi treballenaproximadament el 10% del personal total de la institució.

Finalment, s’ha d’esmentar l’oferta integrada per empreses ambpersonalitat jurídica pròpia i diferenciada, però també per unsaltres dos tipus de companyies. D’una banda, aquelles que, toti ser independents jurídicament, depenen accionarialment decorporacions que operen en altres sectors. És a dir, són filialsde companyies a les quals destinen –sovint de manera exclu-siva- els resultats de la seva activitat de R+D, i a les quals, pertant, es troben vinculades funcionalment. És el que succeeixquan corporacions d’altres sectors externalitzen les tasques deR+D i constitueixen empreses per dur a terme específicamentaquesta activitat, la qual cosa significa que si no haguessinexternalitzat la funció de R+D aquesta s’imputaria directamental sector al qual es troba adscrita l’empresa matriu, però unavegada s’ha produït aquesta externalització la despesa en R+Dpassa a imputar-se a la branca de serveis de R+D. És a dir, l’ex-ternalització de les funcions de R+D mitjançant empreses filialsprovoca un “efecte desplaçament” en la imputació de la R+Dper sectors. Telefónica Investigación y Desarrollo, amb relacióa Telefónica, i el Centre Tècnic de Seat en són exemples clars.D’altra part, en aquest sector també estan integrades empresesindependents accionarialment que duen a terme activitats deserveis de R+D per a companyies d’altres branques productives,a les quals venen els resultats de la seva recerca o, simplement,actuen com a proveïdores de serveis vinculats amb tasques deR+D (proves, assaigs, etc.). Per tant, l’activitat que duen a termeles empreses de serveis de R+D té l’origen en altres sectors,majoritàriament la indústria. Aquest grup està format per unes30 empreses privades, que presten serveis de recerca i desen-volupament a altres firmes, en general amb serveis d’enginyeria.Aquest segment és de dimensió reduïda pel que fa al nombrede firmes que la formen, però resulta d’una rellevància notableperquè configura una oferta especialitzada creada sobre lesnecessitats de les companyies.

Taula 96. Els serveis de R+D a Catalunya. 2006


Nombre d’empreses catalanes sobre el total del sector a Espanya (%) 20,0

Xifra de negoci catalana sobre el total del sector a Espanya (%) 29,4

Valor de la producció catalana sobre el total del sector a Espanya (%) 24,2

VAB del subsector / VAB del conjunt de l’economia (%) 0,09


i administracions públiques catalanes vaescurçar lleugerament la distància amb lamitjana del conjunt de l’Estat l’any 2007.

Catalunya també és una de les comunitatslíders en termes d’ocupats en R+D equi-valents a jornada completa (EJC), amb un21% del total del personal a Espanya, i,

juntament amb la Comunitat de Madrid,abracen el 46% del conjunt estatal. Aixímateix, els treballadors en recerca i desen-volupament al Principat representen l’1,1%del global d’efectius EJC, un percentatgesuperior al 0,9% que suposen a tot Espanya.Val a dir que el personal del sector de recer-ca i desenvolupament es concentra, princi-


palment, en el segment empresarial, comen el cas de la despesa. Aquest té un pesrelatiu més gran a Catalunya que a l’Estat.De fet, les persones ocupades a les empre-ses i IPSAL representen el 53% del totalocupat en R+D al Principat, enfront del 44%que suposen al conjunt d’Espanya.

El sector de R+D és intensiu en capitalhumà amb formació superior. Així, el 58%del personal de serveis de recerca i desen-volupament a Catalunya són investigadors,un percentatge molt similar al d’Espanya.En el segment de l’ensenyament superiorel percentatge d’investigadors en relacióamb el total de personal és més alt que a laresta d’àmbits, mentre que en el camp de

l’Administració pública aquest resulta sersuperior a Catalunya que en el conjunt del’Estat (65% i 57%, respectivament). La restade personal de R+D és tècnic i auxiliar.

Les empreses catalanes subcontractenaproximadament el 30% de la despesaen recerca i desenvolupament a centrestecnològics, universitats o empreses espe-cialitzades, un percentatge pràcticamentidèntic al que es realitza en el conjuntd’Espanya (entorn del 31%). Els centresi les empreses especialitzades que pres-ten serveis de recerca i desenvolupamentconcentren una part considerable de l’ac-tivitat del sector a Catalunya. Tanmateix,cada vegada s’estableixen més relacions

de cooperació amb centres o empreses defora de Catalunya.

La subcontractació de les activitats de R+Des concentra, sobretot, a les empreses mésgrans i, principalment, a les que pertanyena sectors més intensius en tecnologia. Arabé, les companyies petites i mitjanes, d’unamanera especial de les branques més dinà-miques des del punt de vista tecnològic,fan cada vegada més ús de la subcontrac-tació per tal de resoldre els seus proble-mes de limitacions de recursos econòmics,materials, humans i de coneixement tec-nològic. De fet, es pot afirmar que l’activitatdel sector depèn estretament dels trets delteixit industrial i, més concretament, de la

El Sistema Català de Transferènciade Tecnologia i Coneixement (SCTTC)

El Sistema Català de Transferència de Tecnologia i Coneixement(SCTTC) té com a objectiu la coordinació entre el món universi-tari i tecnològic i l’empresarial, amb el suport de l’Administraciópública. Per dur a terme aquest objectiu, el SCTTC fa de canal detransferència tecnològica mitjançant l’alineament d’estratègiesi l’aprofitament del potencial de cadascuna d’elles, per tal queel coneixement i la tecnologia existent en el món científic siguiaprofitat per les empreses, i serveixi de base per crear els nousproductes i serveis demandats pel mercat.

Els canals de transferència de tecnologia són dos. D’una banda, elcanal d’empenta tecnològica i, d’altra, el canal d’arrossegamentde mercat.

La xarxa de trampolins tecnològics (XTT) és la que s’encarregade donar suport al canal d’empenta tecnològica. Aquests estanubicats a les universitats catalanes i s’encarreguen d’assessorarels grups de recerca sobre la creació d’una nova empresa od’una patent, a partir d’un nou coneixement o una nova tecno-logia sobre la qual estan treballant i per als quals no hi ha unademanda clara en el mercat empresarial. La xarxa de trampolinstecnològics va néixer l’any 2001 com una iniciativa del Centred’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) i del Depar-tament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, ambel suport de la majoria d’universitats catalanes. La XTT ha passatde tenir 6 centres el 2001 a tenir-ne 10 el 2008. Actualment hiparticipen vuit universitats catalanes.

El canal d’arrossegament, en canvi, parteix d’una demandaempresarial concreta. La xarxa de centres de suport a la inno-vació tecnològica (XIT), creada l’any 1999, i les xarxes de centrestecnològics (XCT) i de centres de difusió tecnològica (XCDT),creades el 2004, són les encarregades de donar suport a lesempreses que volen desenvolupar projectes concrets, definiruna estratègia d’innovació o identificar millores en els seus sis-temes de negocis.

La XIT està formada per un conjunt de proveïdors tecnològicspúblics amb reconeguda excel·lència en el camp de la recercaaplicada. Els serveis que ofereix la XIT consisteixen en la realitza-ció de projectes de R+D empresarial, la transferència de tecno-logia via llicència de propietat industrial, estudis tècnics, assaigs iassessorament, i la formació en tecnologia i gestió de projectes.

Per la seva part, la XCT està formada pels principals centres desuport tecnològic inscrits en el Registre de Centres Tecnològics

de Catalunya i ofereix serveis de R+D a les empreses dels sectorsproductius més representatius del teixit industrial català. La sevaactivitat es focalitza en la recerca aplicada, l’execució de projectesde R+D precompetitiu, la transferència de tecnologia i els serveisespecialitzats en un tipus de tecnologia o sector d’abast a tot Cata-lunya. El 2008 la XCT estava formada per 10 centres, com el 2007.

La XCDT actua com a agent de difusió de tecnologia, per tant, larecerca no hi figura de manera significativa. Així, la XCDT té coma objectiu acostar a les empreses les tecnologies d’aplicació en elseu sector, mitjançant l’actuació de forma complementària entreels diferents centres i les diverses xarxes de transferència tecnolò-gica, a més de donar cobertura a tot Catalunya. Els XCDT es carac-teritzen per la seva proximitat a la branca i a l’entorn geogràfic enquè estan localitzats. Actualment, aquesta xarxa cobreix els sectorsmetall-mecànic (Ripoll), vitivinícola (Vilafranca del Penedès i Reus),tèxtil i gènere de punt (Igualada), TIC (Terrassa i Manresa), materialsde construcció (Lleida), fusta i moble (la Sénia).

Finalment, hi ha un servei que permet connectar el SCTTC amb laresta del món, que és el Centre d’Enllaç per a la Innovació, creat perla Comissió Europea el 1995 i present tant en el canal d’empentatecnològica com en el canal d’arrossegament de mercat. ACC1ÓCIDEM/COPCA és el node de la xarxamundial, però en aquest tam-bé hi participen 243 entitats, com ara cambres de comerç i indús-tria, agències de desenvolupament regional, universitats i centrestecnològics de 33 països. Els seus serveis consisteixen a posar encontacte oferta i demanda tecnològica a escala internacional. Hiparticipen més de 65.000 empreses i grups de recerca. AquestCentre compta amb la col·laboració de la XAT, la XT i la XCT.

Durant el 2008, es va dur a terme una reordenació dels CDT i CT,amb la creació, d’una banda, del concepte de Centres Tecnolò-gics Avançats (CTA), que respon a una tipologia de centres quehan superat uns llindars de massa crítica (facturació superior a5 milions d’euros) i gestió de grans projectes, que es trobenen fases d’expansió internacional, i compten amb capacitatsd’elevar el seu nivell d’aspiracions per afrontar els grans reptesde país. D’altra banda, va desaparèixer el concepte de CDT, demanera que tots els centres que no són CTA són CT. Els CentresTecnològics estan especialitzats en la transferència de tecnologiaen entorns locals, presten serveis tecnològics i donen suport a laràpida difusió d’innovacions en el seu entorn.

Són CTA: ASCAMM, CTM, LEITAT, CETEMMSA i BM-ICSón CT: AIICA, CTAE, IMAT, CENTA, FBD, CTNS i CTQC.


dimensió i de l’activitat productiva de lesfirmes. Altres factors que determinen lamarxa del sector de serveis de R+D sónl’existència d’una xarxa d’infraestructurescientífiques i tecnològiques d’alt nivell iaccessibles a les empreses, o el desenvolu-pament de diferents mecanismes, sobretotfinancers, per part del sector públic ambl’objectiu de donar suport a la recerca i eldesenvolupament, la qual cosa es reconeixcom un element clau per assolir nivellsmés elevats de competitivitat econòmicai empresarial. Concretament, els governsestan impulsant, mitjançant programespúblics, la realització de projectes con-junts entre les empreses, les universitatsi els centres tecnològics amb el propòsitque el sector productiu aprofiti millor lescapacitats materials i humanes disponiblesals centres de recerca i desenvolupamentprivats i, sobretot, públics.


Internacional i Espanya

La recerca i el desenvolupament consti-tueixen una important font de creixementeconòmic i de competitivitat, que ha anatguanyant importància en el transcurs deltemps, sobretot en els països desenvolu-pats que han deixat de ser competitius encostos. És per això que el Consell Europeuha fixat com a objectiu assolir una despesaen R+D equivalent al 3% del PIB de la UnióEuropea l’any 2010, un objectiu repartitentre les administracions públiques i lesempreses, en un 1% i un 2% del PIB, res-pectivament.

L’informe European Innovation Scoreboard2008 de la Comissió Europea presenta elsdarrers resultats en matèria d’innovaciódels 27 estats membres de la Unió Euro-pea, més Noruega, Rússia, Suïssa, Austràlia,Canadà, Corea del Sud, Estats Units, Índia,Israel, Japó, Taiwan i la Xina. Aquest infor-me assenyala Estats Units com el país queencapçala el grup de països capdavantersen innovació, al qual també acompanyenJapó, Alemanya i França. Espanya està enel grup dels països moderadament inno-vadors, situant-se per sota de la mitjanade la UE-27.

L’informe 2008 de la Comissió Europeaxifra el creixement de la despesa de lesempreses comunitàries en recerca i desen-volupament en un 9%, pràcticament comel de l’any anterior (10%) i per sobre delregistrat a l’informe del 2006 (7%). Aquestresultat va ser per primera vegada superioral de les companyies dels Estats Units, onel creixement de la despesa empresarialen R+D va ser lleugerament inferior al 9%i notablement per sota de l’assolit a l’Infor-me 2007, d’una mica més del 13%.

La Unió Europea compta amb 18 empresesentre les companyies del món que mésinverteixen en recerca i desenvolupament,els Estats Units 20 i el Japó 9. Entre les 10primeres firmes inversores en R+D, 5 sónnord-americanes, i d’aquestes, 3 encapça-len el rànquing mundial (Microsoft, GeneralMotors i Pfizer). Les empreses europees enel top 10 mundial de la R+D són 3 –Nokia,Volkswagen i Daimler. Les dues restants sónla japonesa Toyota Motor i la suïssa Roche.

La intensitat en recerca i desenvolupament(despesa en R+D sobre facturació neta) esva mantenir força estable segons l’informe2008 en relació a l’any anterior, tant a laUE-27 com fora d’aquesta, després d’haverdisminuït en els darrers exercicis. El sectorfarmacèutic i biotecnològic continuà sentel que més inverteix en recerca i desen-volupament al món. A la Unió Europea,però, va destacar el sector de l’automòbili components d’automoció, amb un crei-xement de la despesa en R+D d’un 6,9%,per sobre de la mitjana dels darrers tresanys (4,9%). Tanmateix, cal ressenyar elsforts augments de la despesa en recerca idesenvolupament de grans empreses delsector energètic.

S’ha de destacar, però, el notable avençdels països asiàtics, sobretot de la Xina,que ha augmentat la despesa en R+D a unritme anual superior al 17% en els darrersdotze anys, molt per sobre del registrat ala Unió Europea i als Estats Units, d’entre el4% i el 5%. El creixement de la inversió enrecerca i desenvolupament a l’Àsia es vaaccelerar el 2008, segons un informe delBatelle Memorial Institute. Concretament,s’estima que la despesa en R+D a la Xinava créixer a un ritme d’un 24% l’any 2008,la qual cosa va fer possible assolir el 18%de la despesa mundial, per sobre del 14%del 2006 i del 16% del 2007. En canvi, elmateix informe assenyala que aquesta vaperdre impuls a la Unió Europea i es calculaque representà el 24% del total mundial el

2008, cosa que la va mantenir com a sego-na en el rànquing mundial, darrere delsEstats Units, però lleugerament inferiora l’assolit els dos anys anteriors (25,2% el2006 i 24,6% el 2007).

Catalunya

El sector de serveis de recerca i desen-volupament està molt concretat en unespoques empreses, tant a Catalunya coma Espanya. En el cas del Principat el sec-tor està concentrat, fonamentalment, endues empreses, el Centre Tècnic de Seat il’Idiada Automotive Technology, ambduessocietats anònimes que aglutinen gairebéel 60% de la facturació i pràcticament el50% de l’ocupació del sector català. Defet, la notable importància de la brancaal Principat en relació al conjunt de l’Estat–entorn del 23%– s’explica per la presèn-cia del Centre Tècnic de Seat a Barcelona,que és el segon més important a Espa-nya, després de Telefónica Investigacióny Desarrollo, amb seu a Madrid. Ambduesempreses fan R+D destinada al sector dematerial de transport, si bé el seu origen iactivitats són diferents. El Centre Tècnic deSeat desenvolupa l’activitat de R+D de lamultinacional alemanya Seat-Volkswagena Espanya. Per la seva banda, l’Idiada Auto-motive Technology va ser impulsat per laGeneralitat, tot i que actualment l’empresaApplus+ n’és l’accionista majoritari amb el80% del capital social, mentre que el 20%restant pertany a l’administració catalana.La seva funció principal és la realitzacióde proves i assaigs previs al llançament denous models per a les empreses fabricantsde vehicles, tant les ubicades a Espanyacom a altres països, així com les tasquesd’homologació. Val a dir que aquestesdues companyies aglutinen a l’entorn del20% de la despesa en R+D de Catalunya,cosa que palesa l’elevada dependènciaque té l’economia del Principat respec-te d’unes poques empreses vinculades alsector de material de transport. La xifra de

Taula 97. Membres del Sistema Català de Transferència de Tecnologia i Coneixement (SCTTC). 2004-2008

2004 2005 2006 2007 2008

Xarxa de Centres d’Innovació Tecnològica (XIT) 67 73 73 80 80

Xarxa de Centres Tecnològics (XCT) 5 7 9 10 7

Xarxa de Centres de Difusió Tecnològica (XCDT) 4 6 6 8 9

Total 76 86 88 98 96

Font: ACC1Ó CIDEM/COPCA.

Taula 98. Empreses clients del Sistema Català de Transferència de Tecnologia i Coneixement (SCTTC). 2004-2008

2004 2005 2006 2007 2008

Xarxa de Centres d’Innovació Tecnològica (XIT) (*) n.d. 496 n.d 460 542

Xarxa de Centres Tecnològics (XCT) 2.441 1.891 2.842 2.291 2.196

Xarxa de Centres de Difusió Tecnològica (XCDT) 67 300 760 1.159 1.615

Total n.d. 2.687 n.d. 3.910 4.353

(*) Nombre de clients per dur a terme projectes de R+D.Font: ACC1Ó.


negocis d’aquests centres va registrar uncomportament positiu el 2008, malgrat laforta caiguda de l’activitat econòmica enl’àmbit estatal i internacional. En el cas del’Idiada més de dues terceres parts de laseva facturació va correspondre a expor-tació, concretament un 67%, enfront del64% registrat el 2007. Aquest centre vaassolir l’exercici 2008 els millors resultats dela seva història, si bé el darrer trimestre del’any va començar a notar els efectes de lacrisi del sector de l’automòbil sobre la con-tractació dels serveis d’enginyeria, assaig ihomologació que presta a la indústria, enforma de cancel·lació de diversos projectesi de vàries convocatòries de concursos decreditors de clients importants arreu delmón. L’evolució de les despeses en recer-ca, desenvolupament i innovació tambévan ser favorables durant el 2008. Aquestesaugmentaren un 11% al Centre Tècnic deSeat, fins als 558 milions d’euros, dels quals478 milions es van destinar a inversions. Al’Idiada Automotive Technology les despe-ses en R+D van créixer el 2008 un 36%.

La resta d’empreses del sector al Principattenen un volum de vendes i de treballadorsmolt inferior als del Centre Tècnic de Seat il’Idiada Automotive Technology. L’activitatde R+D d’aquestes es destina, fonamental-ment, a la branca farmacèutica i, en menormesura, als sectors de maquinària i d’elec-trònica. En aquest sentit, també es posa derelleu la dependència de l’economia catala-na de la branca farmacèutica. Per a aquestesempreses, més petites, l’any 2008 no va sertan favorable com per a les dues principalsfirmes del sector. La facturació va disminuirlleugerament amb relació a l’any anterior, itambé el nombre d’ocupats i les inversions.

En el conjunt del sector, l’ocupació va créi-xer notablement durant l’any 2008, ambun augment del nombre d’assalariats d’un16%. Malgrat que aquest increment fou lameitat que el 2007, es pot considerar queva ser una evolució molt favorable, en trac-tar-se d’un creixement molt elevat i méstenint en compte que el 2008 va ser un

exercici de destrucció de llocs de treball enel conjunt de l’economia. En canvi, el nom-bre d’empreses va disminuir el 2008 un 1%respecte del 2007. Aquesta marxa, però,amagà un comportament totalment opo-sat entre les dues branques que formen elsector, la de recerca i desenvolupament enciències naturals i tècniques i la de recercai desenvolupament en ciències socials ihumanitats. Mentre que a la primera elnombre d’empreses va créixer un 8%, a lasegona va caure un 4,5%.

Pel que fa a la xarxa de transferència tec-nològica catalana, el 2008 va ser un anyd’expansió en clients i ingressos. No obstantaixò, el nombre de centres que la formendisminuí en dos, de tal manera que s’allu-nyaren lleugerament del centenar. Aquestaevolució fou conseqüència d’una reducciódels membres de la Xarxa de Centres Tec-nològics (XCT), que va passar de 10 el 2007a 7 el 2008, parcialment compensada perl’ampliació de la Xarxa de Centres de DifusióTecnològica (XCDT) de 8 a 9 membres. Encanvi, els membres de la Xarxa de Centresd’Innovació Tecnològica (XIT), que eren elsque més van créixer el 2007, es van mante-nir en 80 el 2008.

El nombre d’empreses clients del SCTTCva augmentar un 11,3% durant el 2008,en passar de 3.910 a 4.353. La Xarxa deCentres Tecnològics (XCT) va ser la que vacomptar amb un nombre més gran d’em-preses clients, però alhora també va ser laque registrà un decreixement d’aquests el2008 en relació amb el 2007, d’un 4,1%. Encanvi, va augmentar el nombre d’empre-ses clients de la Xarxa de Centres d’Innova-ció Tecnològica (XIT), d’un 17,8%, si bé enaquesta xarxa només s’hi han comptabilit-zat les empreses clients que duen a termeprojectes de R+D. La Xarxa de Centresde Difusió Tecnològica (XCDT) també vaexperimentar el 2008 un augment, d’un39,3%, del nombre de clients seguint latendència d’anys anteriors, si bé d’unamanera més moderada. Cal destacar queles possibilitats de creixement d’aquesta

xarxa són superiors a les de la resta, lesquals són més madures.

L’increment de les empreses clients de lesxarxes de transferència tecnològica del 2008va anar acompanyada d’un augment delvolum d’ingressos generats com a fruit delscontractes amb empreses per dur a termeprojectes de R+D i serveis tècnics. Aquestincrement va ser d’un 24,5%, fins a assolirpràcticament 123 milions d’euros. Les 3xarxes van experimentar creixements en elsseus ingressos, si bé cal destacar l’augmentd’un 197% dels de la XCDT. Els de la XCT vancréixer un 26% i els de la XIT, un 11% .

Finalment, cal esmentar altres resultatsassolits pels centres de la XIT, com ara lacreació de 4 spin-off, empreses sorgidesdes dels centres de la xarxa que provenende l’entorn universitari, i les 3 sol·licitudsde patents internacionals. En els doscasos els registres van ser inferiors als del2007, especialment en el darrer.


La Fundació Ascamm, un dels principalscentres tecnològics de Catalunya i d’Es-panya en l’àmbit industrial, va acordar el2008 la col·laboració amb Technion (Ins-titut tecnològic d’Israel), per tal de dur aterme projectes conjunts de R+D aplicadaal sector industrial. Aquest centre tecno-lògic va ser fundat l’any 1987 per l’Asso-ciació Catalana d’Empreses de Motlles iMatrius (ASCAMM) i el 1996 va passar a serfundació privada sense ànim de lucre. LaFundació Ascamm també té previst inten-sificar la col·laboració amb altres centrestecnològics del Marroc i d’Egipte.

A mitjans del 2008 va néixer a Ripoll l’Asso-ciació d’Empreses Innovadores en TècniquesMolt Avançades de Producció del sectormetall-mecànic. Aquesta va començar amb40 empreses preinscrites i 30 agents del sis-

Figura 117. Ingressos de les xarxes de transferència tecnològica a Catalunya. 2004-2008Milers d’euros

20082004 2005 2006 2007

0

10.000

50.000

40.000

30.000

20.000

60.000

70.000

80.000

Xarxa de CentresTecnològics (XCT)

Xarxa de Centres d’InnovacióTecnològica (XIT)

Xarxa de Centresde Difusió Tecnològica (XCDT)

54.350

17.000

2.000

58.150

20.615

6.000

58.380

35.312

4.272

59.000

35.500

4.244

65.480

44.800

18.618

Font: ACC1Ó CIDEM/COPCA.


tema català de recerca, desenvolupament iinnovació, amb l’objectiu de trobar sinergiesentre l’empresa, la universitat i el territori.

L’escola de negocis Esade va crear el parcd’innovació Creápolis, dintre d’un granprojecte urbanístic ubicat a Sant Cugatdel Vallès, que també incorporarà una àreaacadèmica i que s’inaugurarà a principis del2009. Aquest parc estarà enfocat a l’aplica-ció de les tecnologies i tindrà capacitat pera cinquanta empreses. A finals del 2008 ellaboratori d’innovació de Roca, un equipd’innovació i desenvolupament de negocidel grup farmacèutic Esteve, una unitatd’innovació del BBVA, l’empresa de trans-ferència tecnològica Hand Help Health, elgrup químic Sucitesa i la consultora estra-tègica Cluster Development van confirmarla seva instal·lació al parc. Creápolis es va

fundar l’any 2007 com a societat indepen-dent. El 60% del seu capital social pertanya Esade i la resta està repartit entre Caixad’Estalvis i Pensions de Barcelona, CaixaCatalunya, Caixa Sabadell, Caixa Manresa,Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i l’as-sociació Sant Cugat Empresarial.

El Laboratorio de Ensayos e InvestigaciónTextil del Acondicionamiento Tarrasense(LEITAT) va crear una divisió de biomedi-cina anomenada Biomed Division al ParcCientífic de Barcelona. La seva plantilla vaser formada pels grups d’investigadorsde l’antic laboratori oncològic que Mercktenia a Barcelona i que va tancar a finalsdel 2007. Entre els objectius d’aquest noucentre es contemplen projectes de col-laboració amb centres sanitaris i institu-cions de recerca biomèdica.

Així mateix, LEITAT i La Seda de Barcelonavan signar el 2008 un acord per crear uncentre de recerca i desenvolupament sobreaplicacions de plàstic PET per a aquestaempresa catalana. El centre s’ubicarà a lesinstal·lacions del LEITAT a Terrassa.

En un altre sentit, l’any 2008 Vodafone vaendegar un centre d’innovació a Castell-defels, per recolzar les empreses en eldesenvolupament d’aplicacions tecnològi-ques relacionades amb la telefonia mòbil.Amb aquest centre, reforça la seva xarxade recerca i desenvolupament a Espanya,on té dos dels cinc centres d’excel·lènciadels que disposa a tot el món, un a Madridi l’altre a Osca.

AgraïmentsEl Departament d’innovació, Universitats i Empresa vol fer constar el seuagraïment a totes aquelles persones que amb la seva col·laboració han con-tribuït a la realització d’aquest informe, especialment als professionals deles empreses, les associacions sectorials i els organismes institucionals ques’enumeren a continuació:

Sebastià Alegre, de Betón Catalán.

Lluís Alier, de la Federació d’Acabadors.

Víctor Alves, de l’Asociación Españolade Constructores de Maquinaria para laIndustria Alimenticia (ALIMENTEC), i del’Asociación Española de Constructoresde Maquinaria para la Industria Cárnica(AEFEMAC).

Marcial Alzaga, de la Federación Españolade Asociaciones de Fundidores (FEAF).

Conchi Aranguren, de l’AsociaciónEspañola de Fabricantes de Accesorios,Componentes y Herramientas paraMáquinas-Herramientas.

Tomàs Baiget, de l’Institut d’Estadística deCatalunya.

Josep Ballbé,de la Confederació Espanyo-la d’Adobadors (CEC – FECUR).

Agustí Barral, de l’Associació deFabricants de Paper i Cartró de Catalunya.

Rafael Beaus, de l’Asociación Española deQuímica Fina (AFAQUIM).

Lluís Bellsolell, de l’Agrupació deFabricants de Ciment de Catalunya.

Andrés Borao, de la Federació TèxtilSedera.

Segimon Borràs, del Gremi d’Editors deCatalunya.

Àlex Burgalés, de l’Associació deFabricants de Material Elèctric (AFME).

Joan Canals, de l’Agrupació Espanyola deGènere de Punt (AEGP).

Juan Martín Cano, de l’Asociación Nacio-nal de Fabricantes de Vidrio (ANFEVI).

Juan Eugenio Cañadas, de l’AsociaciónNacional Española Fabricantes de Hormi-gón Preparado (ANEFHOP).

Josep Casas, del Consell Intertèxtil Espanyol.

Carmina Castellà, de l’AsociaciónEspañola de Constructores de MaquinariaTextil (AMTEX) i de l’Asociación Españolade Maquinaria para el Envase, Embalaje,Embotellado y su Grafismo (ENVASGRAF).

Josep Collado, de la Federació Catalanad’Indústries de la Carn.

Francisco Comajuan, de Siemens.

Ariadna Detrell, del Gremi Tèxtil deTerrassa.

Víctor Dorado, de l’Asociación Españolade Constructores de Maquinaria para elPlástico y el Caucho (IMAPC).

Joan Esteve, de l’Institut Català d’Energia(ICAEN).

Joan Fanés, del Grup Ferrer.

Ignasi Ferrer, d’Applus i IDIADA.

Marisa Flores, de l’Associació d’Industrialsde Plàstics de Catalunya (AIPC).

Jordi Font, del Gremi de Fabricants deSabadell.

Ángela García, de SEAT.

Mercè Garcia de las Heras, de l’InstitutCatalà d’Energia (ICAEN).

Armando García-Mendoza, del’Asociación Española de Fabricantes dePasta, Papel y Cartón (ASPAPEL).

Marta Ginferrer, de Nissan Iberia.

Cèlia Gomà, de l’Institut d’Estadística deCatalunya (IDESCAT).

Luis Gómez, de l’Asociación Española deFabricantes de Automóviles y Camiones(ANFAC).

Juan Carlos González, de la Sociedad deIndustrias de Forja por Estampación (SIFE).

Rosa Gracia, del Grupo Editorial Edimicros.

Guillem Graell, de l’Associació Espanyolade Productors de Fibres Químiques (PRO-FIERA).

Xavier Jaumejoan, d’ACC1Ó CIDEM |COPCA.Alejandro Josa, de l’Agrupació deFabricants de Ciment de Catalunya.

Carles Jové, de l’Asociación Española deQuímica Fina (AFAQUIM).

Julián Lázaro, del Gremi d’Indústries de laConfecció de Barcelona.

Xavier López, de l’Associació Catalana deMotlles i Matrius (ASCAMM).

Antoni Lorente, d’Uriach.

Salvador Maluquer, de l’Associació Tèxtilde Procés Cotoner (AITPA).

Josep-Manel Marí, de la Cambra Oficialde Contractistes d’Obres de Catalunya(CCOC).

Juan José Meca, de la FederacióEmpresarial Catalana del Sector Químic(FEDEQUIM).

Alícia Miralles, de l’Associació Multisecto-rial d’Empreses (AMEC).

Cristina Moix, de la Cambra del Llibre deCatalunya.

José Ramón Morales, de la UniónNacional de Industrias del Cobre(UNICOBRE).

Francisco Neira, d’Alstom.

Miguel Ángel Obregón, de l’AsociaciónEspañola de Fabricantes de Equiposy Componentes para la Automoción(SERNAUTO).

Jon de Olabarría, de la AsociaciónNacional de Extruidores de Perfiles deAluminio (ANEXPA).

Maria Parpal, de Nestlé.

Sara Pérez, de l’Agrupació Espanyola deGènere de Punt (AEGP).

Manel Pretel, de l’Institut Català del Suro.

José Luis Pradera, del Gremi del Vidre Pla.

Patricia Radovic, de l’Asociación deEmpresas del Sector de Dos Ruedas(ANESDOR).

Juan Carlos Ramírez, de GFK & EMERResearch.

Joan Roca, del Col·lectiu d’Empresaris delMoble de la Sénia (CEMS).

Mercedes Romero, d’Uriach.

Rafael Romero, de la Cambra Oficialde Contractistes d’Obres de Catalunya(CCOC).

Cristina Rovira, de l’Institut d’Estadísticade Catalunya.

Carme Sáez, de La Farga Lacambra.

Ricard Sánchez, del Gremi d’IndústriesGràfiques de Barcelona.

Antonio Santa Ana, de GFK & EMERResearch.

Joaquim Solana, del Centre de DifusióTecnològica de la Fusta i el Moble deCatalunya (CENFIM).

Genís de Tera, del Centro Español de Plás-ticos (CEP).

Emili Valero, de l’Associació de Fabricantsde Paper i Cartró de Catalunya.

Víctor Vergés, d’ACC1Ó CIDEM | COPCA.Anna Ventura, de l’Institut d’Estadística deCatalunya.

Francesc Vidal, de l’Institut Català d’Ener-gia (ICAEN).

Enric Vilanova, del Grup Roca.


Inform

ean

ualsob

relaindú

striaaCa

taluny

a

2008

9 772013 107007

Documents

informe anual sobre la indústria a Catalunya 2008