INFORME DE CONCLUSIONS

REUNIÓ OBERTA A VEÏNS I VEÏNES

Equip Tècnic: Estudi la Dula

Promueve: Ajuntament del Puig de Santa María

ÍNDEX

01 Urbanisme i medi ambient 03

02 Mobilitat i espai públic 05

03 Educació i salut 07

04 Cultura i esports 08

05 Ocupació i desenvolupament econòmic 10

06 Igualtat 11

EL PUIG PARTICIPA

Diagnòstic Veïnal del Poble

www.elpuig.es | el puig participa diagnòstic veïnal del poble 3

DEBILITATS

En l’anàlisi de les debilitats del municipi, apareix una gran àrea que es pot

anomenar o vincular a la brutícia i salubritat del poble. Aquesta recull bona

part dels debats que es donen al llarg de tota la sessió així com es manifesta

a través de diferents problemes.

En primer lloc, apareixen molts problemes vinculats als excrements dels

gossos, que no són arreplegats i embruten els carrers. Aquest tema rep

constantment l’atenció del grup, sobre el que es debat molt. Especialment,

es plantegen alternatives al conflicte: hi ha persones que parlen del control

per ADN dels gossos que hi ha al poble, hi ha altres que parlen directament

de multar als propietaris. També es plantegen altres opcions espacials, com

la instal·lació de parcs canins, concebuts com espais d’esplai per als gossos.

Dita opció es prefereix clarament front els pipican, els quals el veïnat consi-

dera que no han funcionat. Arrel d’aquest conflicte, hi ha persones que cri-

tiquen l’escassa cultura participativa que te la ciutadania de El Puig. Altres

participants veuen que l’administració local no ha facilitat els mecanismes

per a que aquesta es done.

En segon, de les necessitats que apareix en aquest àmbit és millorar les

estratègies per combatre les plagues d’insectes, especialment panderoles

(“cucarachas”) i mosquits. Les persones participants consideren que quan

aplega el bon temps el poble pateix de molts problemes en aquest sen-

tit. Per tant, es parla de millorar la fumigació. Aquesta qüestió es relaciona

també amb el manteniment i l’estat dels desaigües, que pertany a Aigües de

València. Es considera que l’empresa deu vigilar el seu estat i evitar l’apari-

ció de plagues al municipi. Una veïna proposa que l’Ajuntament deu velar

pel compliment del contracte municipal i exigir la realització de les fun-

cions mencionades.

Per últim, també s’assenyala la qüestió dels contenidors. Algunes veïnes

proposen començar a soterrar els contenidors en alguns punts, com han

fet altres pobles del voltant, ja que desperten olors molt fortes en estiu o

s’omplin de moltes bosses que no caben dintre del contenidor. Per exemple,

es parla dels contenidors del carrer Castelló.

La Glorieta es percep com una de les zones que exemplifica els problemes

anteriorment mencionats. D’una banda, es percep que està plena d’excre-

ments de gossos, perquè s’utilitza constantment per a passejar-los pels

jardins. Però d’una altra, s’observa que els contenidors ubicats a la zona

afecten a l’entorn urbà del monestir (el que els veïns contrasten amb les

exigències urbanístiques a les vivendes), pel que es sol·licita que es despla-

cen una mica de lloc. Per a completar la descripció de l’entorn també es cita

l’estat ruïnós de l’antic magatzem d’autobusos, que genera humitats en les

cases veïnes i un problema mediambiental per l’existència d’un pou d’oli.

Al remat, tots els punts descrits es relacionen amb la falta de cura per l’es-

pai públic, que és altre dels grans problemes que preocupen a la població.

01. URBANISME I MEDI AMBIENT

En aquest sentit, es reivindica en termes generals

una major diversitat d’espais públics (criteri qua-

litatiu) però també la construcció de més parcs o

jardins (criteri quantitatiu).

Sobretot, apareixen dues reivindicacions concre-

tes. Una és activar les muntanyes com a espais

d’oci i esbarjo dels veïns i veïnes del Puig. Alguns

veïns perceben que hi ha una deixadesa amb la

Muntanya de la Patà, pel que es demana acondi-

cionar-la per a potenciar que la ciutadania gau-

disca d’ella. Ara bé, també hi ha veus que deman-

den que s’aprofite la muntanya de Santa Bàrbara

per a l’ús ciutadà. Es considera que és un espai

públic privilegiat, ja que posseeix unes vistes molt

boniques i és un entorn natural. L’altra qüestió

que es reivindica en diferents moments és la ne-

cessitat de que El Puig tinga una àrea d’esbarjo

d’ús públic, on la població puga acudir els dies

festius a fer-se paelles, torraes o berenars. Fins i

tot, es proposen llocs concrets, com la muntanya

del Piló o les canteres.

Hi ha una altra línia de treball important que es

centra en l’estat i problemes que es generen en

els límits del nucli urbà. Aquests són de diferent

caràcter, però es poden agrupar baix aquest con-

cepte, de forma que les enumerem a continuació.

En primer lloc, es parla del mal estat de les zo-

nes d’expansió que no foren urbanitzades. Hi ha

veïns que comenten que es deuen complir les

ordenances i mantenir les propietats i els jardins

nets i acondicionats, i no plens de males herbes.

Principalment, açò s’observa en l’entorn del Puig

Nord, per on molts veïns i veïnes passegen habi-

tualment. En segon lloc, també hi ha un altre punt

de conflicte per zones que la gent empra per a

passejar, com és el carrer Almenares, que tanca el

poble pel sud. S’observa que a la nit la il·lumina-

ció és deficient -el que genera inseguretat, espe-

cialment en les dones- per l’altura de les faroles i

el tipus de llum blanca que fan. A més, s’assenyala

que hi ha cases on la vegetació envaeix les vore-

res, afectant als vianants que passegen.

En tercer lloc, es comenta el mal estat de les

entrades del poble, el que s’ubica en la cara est

www.elpuig.es | el puig participa diagnòstic veïnal del poble4

del Puig, l’accés des de l’autovia. Ací s’observa

amb preocupació els pàrquings per a camions

que s’ubiquen a esquerra i dreta de la via d’en-

trada, que fan lletja l’arribada al Puig. Tanmateix,

s’acumulen les crítiques sobre el que està davant

del Ronda. Per una banda, perquè talla el carril

bici que va a la mar, el que provoca que cadascú

transite per on vol en aquest sentit. Per altra, es

considera que aquest solar deuria donar solució

al problema amb els autobusos que paren a Mú-

sic Ribelles per portar usuaris dels hotels, el que

afecta al veïnat de la zona.

Una altra qüestió important en el debat sobre els

problemes urbanístics és les observacions referi-

des al terme municipal. En línies generals, es per-

cep que hi ha molts camps tirats a perdre, el que

afecta al paisatge agrícola. També es detecten

alguns abocadors incontrolats en algunes zones,

com per exemple darrere de Mármoles Díaz. Ara

bé, dintre d’aquest àmbit, es subratllen els proble-

mes del nucli de la platja. Es destaquen les zones

d’urbanització sense acabar així com la qües-

tió del passeig Marítim. En general, els veïns de

dita àrea consideren que els problemes descrits

s’agreugen quan es visita la platja, especialment

durant les estacions en que no viu tanta gent (tar-

dor, hivern).

La qüestió del terme municipal també porta a

revisar l’ordenació del municipi, que es tracta

principalment al final de la sessió. Principalment,

les persones participants reclamen la construcció

de les vivendes de protecció oficial projectades a

l’àrea nord-oest del poble, i que haurien de faci-

litar que els joves del poble pogueren seguir resi-

dint al seu municipi d’origen. En canvi, el mateix

grup es mostra reticent i s’oposa al creixement del

poble cap a l’est, en l’àrea de la marjal, on deuria

anar el camp de golf i complexes urbanístics.

Per acabar amb els problemes aportats pels veïns

i veïnes, hi ha una sèrie de qüestions que apa-

reixen aleatòriament i amb menys consens sobre

elles. Per exemple, es parla de l’amenaça de runa

d’una casa en les escales del carrer les Malves. En

altre ordre de coses, hi ha una veïna que mostra

la seua preocupació pels disruptors hormonals

que generen els camions al seu pas pel poble. Cal

destacar que també apareixen diferents proble-

mes de mobilitat i accessibilitat (que van prefe-

rentment a l’àmbit de mobilitat), on destaquen els

problemes d’accés d’ambulàncies i bombers a la

plaça Mariano Benlliure.

FORTALESES

Les fortaleses giren especialment sobre tres assumptes

1. Es destaca l’estructura urbana i terme municipal del Puig. Es subrat-

lla la importància de ser un poble encara xicotet, al voltant de les

dues montanyes que hi ha al nucli urbà. Així mateixa, es parla de

l’extensió del terme municipal, amb tots els atractius que compta.

2. Es valora molt positivament la informació que aporta l’Ajuntament

a través de les noves tecnologies, especialment el whatsapp.

3. Per últim, la població participant també aplaudeix alguns espais o

equipaments públics que hi ha al municipi. Sobretot es parla del

paper que juga el Poliesportiu així com el parc dels “trompos” que

es posat com a evidència de bon espai públic.

www.elpuig.es | el puig participa diagnòstic veïnal del poble 5

DEBILITATS

Dins la taula de mobilitat i urbanisme es troben tres eixos principals que

vertebren el diagnòstic: les qüestions relacionades amb l’accessibilitat, les

qüestions relacionades amb el transport públic i finalment els espais públics

i els seus usos.

• Dins el grup de l’accessibilitat es va parlar de les següents idees:

D’una banda es parlà de les dificultats d’accedir a determinades parcel·les

públiques d’ús agrícola. Es comenta que els veïns i veïnes que treballen

eixes terres solament poden accedir a la zona a peu, amb la qual cosa han

d’anar carregats amb les ferramentes i utensilis que necessiten. S’anomena

específicament la zona de la gasolinera, com una zona que caldria condicio-

nar per a regular l’accés tant dels cotxes com de les bicicletes.

Un dels temes més importants dels què es va parlar va ser la qüestió de

l’accés a la passarel·la peatonal que uneix el Puig amb la platja. Es comenta

que no hi ha accés directe, i tot i que aquesta passarel·la es veu també com

una potencialitat (bona idea), caldria en primer lloc condicionar l’accés a

la mateixa. A més, es considera important arreglar en general tot el camí

que arriba fins la platja. Dins aquest fil (connexió amb la platja) també es

comenta que el carril bici que va des del mar fins a la via verda no es troba

connectat. A més, també en el camí al mar, es donen problemes d’inunda-

cions en estar aquest més baix de la carretera que els edificis.

Un altre dels temes dels què més es va parlar va ser la qüestió del tràfic

rodat de camions pel municipi, no tant pel casc antic, sinó per les zones més

perifèriques de dins el poble, com l’avinguda de l’IES (suposant un perill per

als infants i joves). S’especifica que aquests camions que circulen pel muni-

cipi són de gran tonatge (més de 6 tones), generant contaminació acústica

així com desperfectes a les voreres, descampats i zones verdes en els què

aparquen (el pes va desgastant les zones sense asfaltar, com els solars, i

quan plou es fan inaccessibles per a la resta de vehicles, com els cotxes,

a més d’alçar polseguera i produir brutícia). En aquest punt del debat va

sorgir una mica de controvèrsia en relació als espais on aparquen els ca-

mions, espais municipals però també de propietat privada. Aquests espais

són zones de terra que generen brutícia i soroll, en tant que els camions en

accedir alcen polseguera. Es comenta la possibilitat de tancar i delimitar

aquests solars o fins i tot, ja que de moment van a seguir servint com a zona

d’aparcament, asfaltar-los (no tots estan d’acord). De fet, tot i que els pro-

pietaris dels solars es troben obligats per llei a tancar aquests espais (el que

limitaria l’accés dels camions al poble i la brutícia que es genera), aquests

expressen que, de forma coherent, l’ajuntament hauria de fer el mateix amb

les zones d’àmbit municipal en les què també aparquen.

Els i les participants expliquen que hi ha senyalitzacions que prohibeixen

expressament que aquesta camions aparquen, però els camions fan cas

omís d’aquestes senyalitzacions.

02. MOBILITAT I ESPAI PÚBLIC

Es proposa la prohibició d’entrada a aquests ve-

hicles tan grans, i vetllar pel compliment de la

normativa i recorden que aquest tràfic específic

de camions podria anar per la V-21.

Sorgeix el tema de l’accés a l’estació. Els veïns i

veïnes expliquen que l’accés es troba en unes

condicions llastimoses que dificulten la mobilitat

a les persones amb diversitat funcional, a la gent

gran, a la gent que de forma temporal veu limi-

tada la seva mobilitat (crosses, fractures, ...) i als

veïns/nes que van amb carrets d’infants o amb ca-

rrets, en general. A més es comenta que no hi ha

cap elevador i que el desnivell que hi ha és consi-

derable, amb la qual cosa es fa necessari adoptar

mesures que faciliten l’accés. Algú diu que sembla

que es troba en marxa un procés de millora de

l’accés de l’estació, però de moment es valora

anotar aquesta necessitat al diagnòstic.

Es diagnostica la necessitat d’adaptar el poble

per a l’ús de la bicicleta i també per als vianants.

Aquesta necessitat segueix la línia encetada per

moltes poblacions en la què es pretén que el mu-

nicipi siga un espai més amable i habitable, en el

què vianants siguen els protagonistes, potenciant

l’ús del transport sostenible, talment com les bici-

cletes o senzillament fent que anar a peu resulte

còmode i segur. S’és conscient que les qüestions

relacionades amb guanyar espai públic per als

vianants, com les peatonalitzacions de carrers

o la implementació de carrils bici, són qüestions

delicades en restar-li espai al cotxe, però es fa

necessari conciliar les necessitats del habitants

equilibrant totes dues vessants.

• Les idees sorgides al voltant del transport públic

s’expliquen a continuació:

Relacionat amb el tema del transport públic, es

considera necessari millorar les connexions del

Puig amb el seu entorn. D’una banda es comenta

el cas de les connexions amb el centre de salut

de referència (“mini Fe” del Port de Sagunt), i la

necessitat d’oferir més varietat d’horaris. Un veí

o veïna que necessite traslladar-se al centre d’es-

pecialitats té dues opcions: o bé s’adapta als pocs

www.elpuig.es | el puig participa diagnòstic veïnal del poble6

horaris del transport públic existents (en el que

perfectament pots romandre tot un matí per anar

i tornar) o bé compten amb algú que els aprope al

centre. Sorgeix com a possibilitat la idea d’imple-

mentar una mena de llançadora directa que unira

el Port de Sagunt amb el Puig, tenint en compte

que aquest recorregut és força utilitzat. També

es comenta la necessitat de millorar la connexió

ferroviària entre el Puig i València; tot i que en-

tre setmana es reconeix que hi ha més varietat

d’oferta en quant a horaris, el cap de setmana la

connexió és insuficient, arribant fins a dues hores

el temps d’espera del tren. Es proposa la idea que

d’implementar una línia d’autobús que unira el

Puig amb el metro de Rafelbunyol, per tal de tin-

dre la opció del metro i la opció del tren.

• Finalment, dins l’eix d’idees sorgides al voltant

dels espais públics, trobem les següents:

Es comenta la necessitat de delimitar a un sol ac-

cés l’espai del parc “Pocoyó”, en tant que es troba

en una zona en la què passen cotxes en dues di-

reccions i els xiquets i xiquetes corren perill, en

poder sortir del parc molt fàcilment. Es comenta

també la possibilitat de peatonalitzar la zona del

“Punt i Coma”.

S’identifica la necessitat de tindre un parc per

als gossos dins el municipi, que estiga vallat. En

aquest sentit es parla de la platja per a gossos

que ja hi ha, valorant-la com una potencialitat del

Puig, però caldria tindre un espai d’esbarjo també

dins el poble, on poder deixar el gos solt. En al-

gun moment de la taula, a partir d’un comentari

fet per un dels participants, es parla al voltant de

l’existència de possibles projectes per a parcs de

gossos; tot i això, i tenint en compte que és un co-

mentari, es valora com a necessari afegir aquesta

proposta.

Sorgeix la discussió al voltant de si els reductors

de velocitat instal·lats a les carreteres del poble

segueixen la normativa (mesures); es té la impres-

sió que aquests són massa grans. Seguint amb la

temàtica de la circulació, es comenta el cas de

XXX en el què hi ha dos semàfors instal·lats, i es

valora que tal vegada, tenint en compte el volum

de tràfic, seria interessant posar una rotonda.

En diferents zones del Puig es dona la situació que

la gent aparca com pot o com vol, amb la qual

cosa és necessari remarcar la senyalització dels

espais per a aparcar, en general. Es comenta el

cas de la circulació dins el casc antic; els i les par-

ticipants pensen que caldria revisar l’ordre de la

circulació perquè l’actual sembla no funcionar

massa bé, i s’explicita el cas del carrer Puçol, en el

què hi ha fins a tres direccions diferents. S’afegeix

al diagnostic la necessitat d’arreglar les cases antigues del carrer major que

es troben en molt mal estat i poden ser un perill per als vianants. Així mateix

es fa necessari revisar i condicionar les voreres d’aquesta zona (casc antic),

algunes són massa estretes com per ser accessibles a la gent, en general,

però concretament a aquells veïns i veïnes amb diversitat funcional, gent

gran, gent amb carrets d’infants...

Es parla de confusió que genera la línia roja que es situa en la carretera de

l’institut, no es sap si és un carril bici o no, amb la qual cosa caldria revisar i

remarcar, si escau, la senyalització.

Finalment es comenta la manca d’espais públics d’esbarjo per als i les joves

i adolescents. Actualment fan usos dels parcs, però es considera necessari

pensar espais específics que fins i tot puguen potenciar la dinamització i

l’auto-organització juvenil.

FORTALESES

Les potencialitats sorgides es poden distribuir en espais públics i equipa-

ments públics:

1. Es parla de l’existència d’espais públics naturals com “la muntanye-

ta” que són força volguts i formen part de l’imaginari del municipi;

s’assenyala com a positiu el treball que s’està portant a terme en el

paratge però adverteixen que cal seguir treballant en aquesta línia

i fins i tot augmentar els esforços de recuperació, per tal d’evitar

situacions negatives, com la de la malaltia dels pins.

2. La passarel·la de vianants cap a la platja, tot i trobar-se en un estat

de desatenció, no deixa de ser considerada com una bona idea.

3. Els parcs infantils, es valoren com equipaments públics positius

però, lligat amb la idea que ha sorgit a l’apartat de debilitats, seria

necessari plantejar espais públics també per als i les joves.

4. L’existència d’una platja per a gossos també és una idea que sorgeix

dins l’apartat de potencialitats.

Finalment també sorgeixen idees positives al voltant d’actuacions públi-

ques que incideixen en la millora de la qualitat de vida de la població:

5. Apareix una aportació a sobre el bon treball fet en quant a regula-

ció de trànsit, que incideix positivament en la poca contaminació,

soroll i per tant, generant un ambient amable per als veïns i veïnes;

aquesta idea, però, contrasta amb la necessitat de regular el tràfic

de camions. Finalment s’acorda afegir que dins el Puig hi ha zones

en les què efectivament la qualitat de vida resulta molt bona i tran-

quil·la, com en la zona de l’estació, però també hi ha d’altres zones

més castigades (per exemple, les zones per on passen els camions).

www.elpuig.es | el puig participa diagnòstic veïnal del poble 7

S’exposen les debilitats dividides en els dos àmbits que comprenia la taula, en

primer lloc, les qüestions referides a educació i, en segon, les vinculades a salut.

DEBILITATS

EDUCACIÓ

Un dels primer temes que va eixir fou la necessitats, donada l’existència

de moltes famílies amb recursos econòmics limitats, de la gratuïtat d’una

oferta educativa de guarderia, de recolzament escolar i d’activitats extraes-

colars per a xiquets i xiquetes.

En segon lloc, va sorgir la mancança d’oferta formativa reglada (cicles for-

matius) i no reglada; en esta última, es feia referència a espais i activitats

per a compartir coneixements entre els i les veïnes mateixes, així com un

pla d’educació ciutadana i cívica, posant com a exemple els excrements de

gossos. Eixia també la falta d’un espai de diàleg per a adolescents, conside-

rant-lo com a part de la proposta d’oci juvenil1 del municipi.

En tercer lloc, es debatia sobre la infraestructura, mencionant-se com a de-

bilitat l’ús exclusiu dels centres educatius només per a activitats d’educació

reglada i en hores lectives. Així, es ressaltava la bona idea d’organitzar el

taller obert del diagnòstic veïnal a una escola. Es parlava d’ ”obrir les es-

coles al poble”. A més, les deficients actuacions de millora i manteniment

d’infraestructura i equipament dels centres escolars es posava de manifest

amb el cas del Col·legi Padre Jofré.

SALUT

En quant al tema de salut havia prou consens, en reconèixer l’atenció dels

pacients en dos punts: un d’ells sobre els horaris tant d’urgències com del

centre de salut (vesprades) i, l’altre, al voltant de la coordinació amb l’hos-

pital de Sagunt, referint-se al transport i llistes d’espera i apel·lant a una

major coordinació dels diferents nivells de l’Administració Pública en esta

matèria. Alguna persona va destacar la poca amabilitat d’algunes persones

d’atenció al púbic del centre de salut, però, sense major transcendència.

Per últim, es parlava sobre activitats educatives en matèria de salut, reco-

neixent com a fortalesa les activitats que fa el Centre de Salut però es po-

sava en evidència la mala difusió i comunicació d’estes activitats que es

contemplen com d’alt interès ciutadà. Encara que, en general, l’opinió sobre

la informació que aporta l’Ajuntament a través de les noves tecnologies és

correcta. No obstant estes activitats educatives, es troba a faltar una pers-

pectiva de prevenció en matèria de salut, per la qual cosa, es menciona com

a debilitat la manca d’oferta d’educació preventiva de la salut.

1 A aquest propòsit, cal resaltar que molts i moltes de les participants a la taula varen

arribar preguntant per la taula de joventut i/o juventut i educació.

03. EDUCACIÓ I SALUT

FORTALESES

Les fortaleses que han eixit a la sessió d’ambdós

temes son:

1. Es destaquen diversos punts sobre els

Centres Educatius del municipi, fent re-

ferència a la seua ubicació, la bona gestió,

l’oferta de places i educativa (primària,

secundària i batxillerat) i activitats mu-

nicipals dins l’horari lectiu (encara que

va haver-hi diferents opinions sobre els

beneficis o retràs en el curriculo escolar

amb aquestes activitats). A més, es posa

en valor el col·legi Padre Jofré, com a va-

lor patrimonial i identitari per a moltes

generacions del municipi.

2. Sobre el Centre de Salut es parla de la

seua bona ubicació i l’oferta d’activitats

formatives relacionades amb diferents

dimensions de la salut.

3. Es valora molt positivament l’entorn natu-

ral que té el Puig (mar i muntanya), i el po-

tencial que té per a desenvolupar activitats

educatives i de conscienciació ambiental.

4. Ix també el recolzament municipal a

l’atenció de malalts amb ajudes d’atenció

domiciliaria, encara que es precisa la re-

visió de criteris de barem (propietaris de

terra ho tenen difícil per accedir a elles).

5. Es valora molt positivament la implicació

veïnal, i es posa d’exemple la gran afluèn-

cia de persones presents al taller obert

del diagnòstic. A més, es fa referència al

veïnat com a gran acollidor de nouvin-

guts i nouvingudes, així com l’alt grau de

participació dels consells escolars a les

activitats paral·leles (municipals).l’accés

de l’estació, però de moment es valora

anotar aquesta necessitat al diagnòstic.

www.elpuig.es | el puig participa diagnòstic veïnal del poble8

DEBILITATS

Una de les principals qüestions, la primera i que ha tingut a totes les perso-

nes participant d’acord, ha sigut la manca de comunicació entre el ajunta-

ment i els seus veïns. La majoria pensa que no es fa suficient difusió de les

activitats municipals, és verbalitza que la publicitat de les activitats no aple-

guen per diferents raons (el bàndol està trencat i no s’escolta, desconeixe-

ment de les opcions que existeixen de rebre publicitat municipal...) que a

més quan aplega està massa desordenada i és necessita alguna ferramenta

que permetre rebre la informació de manera general. Algunes persones

manifesten que coneixen les ferramentes com la web municipal, el mailing

i el whatssapp municipal, els MUPIS del carrer...però no és fiquen d’acord en

qual consideren més efectiu, ja que tenen edats, hàbits de vida i necessitats

molt diferents. Aleshores, allò que és molt útil per alguns, consideren que

no ho és per altres, per exemple les ferramentes electròniques que la gent

major no te al seu abast.

També és comenta la necessitat de unificar tant l’oferta pública com la que

és pot oferir des de entitats privades (per exemple L,Unió Musical del Puig),

per açò es parla de una AGENDA D’OCI on s’arrepleguen totes les ofertes

d’un mes, d’un trimestre o d’un període determinant, ja que seria una ferra-

menta molt útil per a decidir en quina activitat es vol participar. Una altra

proposta, és la creació de una APP per als mòbils i demés dispositius elec-

trònics que recolliria les ofertes d’oci públiques i privades, que es poguera

descarregar de manera gratuïta i tot el mon consultaria de manera senzilla.

Açó es consideraria millor ja que n’hi ha gent que no vol rebre massa publi-

citat per whatsapp o mail, prefereix consultar-lo quan vulga.

En relació a les infraestructures municipals, tant d’edificis com de les acti-

vitats o materials de les que es varen trobar carències, és va presentar com

una pluja d’idees on la gent explicava quines necessitats detectaven al seu

voltant. Estes son les principals reclamacions:

• Poliesportiu municipal: és fica en valor que és un espai molt complet,

amb una gran oferta esportiva, però amb carències que voldrien millo-

rar. Un participant parla de la necessitat d’habilitar un carril bici dins,

que permetrà a les famílies moure dins del poliesportiu, un carril bici

que connectarà els diferents espais, així com algú lloc habilitat per a

ensenyar a muntar en bicicleta als mes petits. És planteja que de forma

“informal” ja s’està utilitzant els carrers propers al Parc Ciutat Jardí per

a classes de bici per a xiquets, es podria també habilitar per a que les

famílies pogueren fer-ho durant els caps de setmana, ja que és un lloc

segur, o destinar un espai dins del poliesportiu.

Altra necessitat és tornar a obrir el Bar, ja que era un lloc perfecte per a les

famílies, els clubs i la gent en general, la solució d’ara és queda massa curta.

També un par de persones indiquen com a debilitat la falta de suport als

esports minoritaris com per exemple el bàsquet.

04. CULTURA I ESPORTS

• Biblioteca: Es demanà inversió en el fons bi-

bliotecari, no és compren novetats i converteix

la biblioteca en un lloc d’estudi, però no per-

met utilitzar el servei de presta’m perquè no

n’hi cap actualització en llibres. Alguns usuaris

comenten que és molt útil que es puga dema-

nar un llibre a una altra biblioteca mitjançant

la Xarxa de biblioteques.

Ací mateix és demana una ampliació dels horaris,

encara que alguns participants han dit que ara

està ampliat però la majoria no coneixia aquesta

informació.

• Centre d’Oci juvenil: Es planteja, per una

part de les persones reunides i la resta estan

d’acord, la necessitat de destinar una infraes-

tructura d’oci i entreteniment per a la joventut

del poble, principalment adolescents. Es valo-

ra molt les activitats que s’ofereixen als joves

des de el Centre Cívic (ESPAI JOVE), de fet les

consideren unes de les fortaleses del poble,

però pensen que s’ha de fer més oferta i do-

tar un espai de coses que les pugen interessar.

El grup considera que es una de les prioritats

que hauria de tindre el ajuntament.

També es debat sobre la festa dels bous al po-

ble. Algunes persones participants opinen que

probablement es dediquen massa recursos a les

festes taurines, pel que demanen que es faça pú-

blic i transparent tot el que li costa a l’Ajuntament

(subvencions, despesses de personal, neteja… )

Altres persones no estan d’acord amb aquesta po-

sició, pel que no hi ha un consens a la taula sobre

aquest tema.

Per últim, alguna persona ha aportat la seua vi-

sió de les debilitats demana més pressupost per

activitats que tinguen un valor afegit (Educació,

Integració Social, Ajudes a l’estudi...); pensava que

les partides econòmiques eren insuficients per a

desenvolupar projectes en eixe sentit.

www.elpuig.es | el puig participa diagnòstic veïnal del poble 9

FORTALESES

Tothom estava d’acord que la principal fortalesa del poble és el nostre pa-

trimoni, és a dir, tant el cultural com natural i el valor turístic que te. Con-

sideren que té moltíssim potencial, que és un poble amb un abast de pos-

sibilitats a nivell turístic que pot fer del Puig un poble molt més turístic de

ho que és. La dinamització turística i cultural mitjançant accions com les

Jornades Gastronómiques (rutes, tallers, cates...), les rutes, la difusió dels

monuments... és fonamental i tots consideren un gran encert; ells i elles

pensen que obrin El Puig al turisme i apropen la Gastronomia i cultura

pròpia als veïns i veïnes del poble. Tots els participants estaven totalment

d’acord amb aquesta visió.

Però també havia una part de crítica ja que es considerà que no es destinen

suficients recursos per a potenciar el turisme, encara queden moltes coses

per fer com millorar el passeig de la platja (no és tot continuo com el de

Puçol), la situació d’abandó de les muntanyes, on es podia crear espais per a

anar en família els caps de setmana com berenadors (com n’hi ha en altres

poblacions), o millorar els serveis de transports públics.

Una altra fortalesa son els recursos que té el poble tant a nivell de persones

com d’associacions, el factor humà es considera molt important i enriqui-

dor. El teixit associatiu es complementa amb l’oferta de serveis municipals,

d’aquesta manera és molt amplia l’oferta de activitats lúdiques que un habi-

tant del poble pot realitzar. A més el edificis municipals son un punt fort i els

serveis que es presten, com la guarderia laboral, resulten d’una gran utilitat

en opinió de totes les persones participants. Amb una especial menció és

fica en valor les activitats d’oci educatiu que es fan al Centre Cívic (ESPAI

JOVE), els tallers per a joves i xiquets/es en períodes de vacances, els quals

es consideren molt enriquidors, a banda que afegiren que es necessitarien

fer més activitats per a tots.

Per acabar, un dels participants va parlar de la seua experiència en l’Escola

Municipal de Pilota Valenciana, de la qual és membre, i considerava que

era un exemple de bona gestió, molt bons resultats així com un gran nivell

d’implicació i participació per part de mares i pares dels de les alumnes.

Altra veïna va parlar de la Escola de Gimnàstica rítmica perquè també tenia

molt bones referències.

www.elpuig.es | el puig participa diagnòstic veïnal del poble10

La taula d’Ocupació i Desenvolupament local es convoca, junt a altres taules:

Urbanisme i medi ambient. Mobilitat i espai públic. Educació i salut. Cultura i

esports. Igualtat d’oportunitats. en el context de la convocatòria del diagnòstic

participat que es celebra al municipi del Puig de Santa Maria.

Cal dir que prèvia a aquesta convocatòria, ja ha estat constituït el Consell de

Participació, però, tanmateix, l’àrea d’Ocupació i Desenvolupament Local no

havia estat massa tractada en les reunions que havien mantingut. Tanmateix,

és incorporada pels professionals encarregats de gestionar del procés de parti-

cipació. Els membres del Consell que participen en la mesa reparen en aquesta

novetat al començament de la reunió i expressen la dificultat que tenen per

generar idees. Tot i això, a continuació es fan constar les conclusions a que arri-

ba la taula.

L’activitat es divideix en 2 moments; en el moment-1, es configura un grup de

treball amb sols 4 participants, i procedeixen a fer un anàlisi de debilitats i for-

taleses; en el moment-2, 6 participants debaten sobre les idees que han sorgit

en el grup anterior i aporten noves idees, tractant d’arribar a un consens.

DEBILITATS

Pel que fa al tema de l’ocupació, els participants consideren que al municipi hi

ha una idea generalitzada, respecte de les borses de treball que convoca l’ajun-

tament, de falta de transparència. Un rumor recurrent és el que hi ha moltes

persones que s’incorporen a treballar de manera reiterada i altres mai no acon-

segueixen un treball. La taula expressa que, amb independència de que açò

siga o no cert, és necessari que les borses de treball que convoca i constitueix

l’ajuntament siguen transparents i dinàmiques.

Així mateix, fan constar que en les contractacions que puga fer l’ajuntament

amb empreses externes, per a l’execució d’obres o prestació de serveis, és ne-

cessari exigir en el plec de condicions que es reserve un percentatge de places

per tal de promoure la incorporació de persones desocupades del municipi,

que després s’acomplisca.

Les dificultats per trobar un treball en la població jove i en els majors de 45 anys,

encara que siga un problema transversal de la societat espanyola, apareixen tam-

bé com a problema local, sobre el que cal actuar amb mesures que l’afavorisquen.

Respecte del sector terciari, ix a relluir la problemàtica del xicotet comerç. Es

comenta que és necessari un recolzament i potenciació del xicotet comerç lo-

cal, per tal de poder sobreviure a la pressió que sobre ell exerceixen les grans

superfícies. També es detecta com a carència la inexistència d’un mercat mu-

nicipal o alguna mena de comerç agrupat, que puguera congregar diferents

activitats en el municipi.

En relació amb la indústria, els participants apunten que els polígons industrials

en El Puig de Santa Maria estan infrautilitzats, fonamentalment per dues raons,

perquè el sòl i les naus industrials són cars i perquè les ordenances reguladores

són massa exigents.

05. OCUPACIÓ I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC

Respecte del sector primari, hi ha una clara evidèn-

cia de la feblesa existent en el municipi. Hi ha una

gran quantitat de sòl rústic en estat d’abandona-

ment. L’activitat agrícola no té quasi pes específic

en el mercat de treball local. Es mencionen com

idees per tal de pal·liar aquesta debilitat la recerca

de mesures per fomentar la pràctica de l’agricultu-

ra entre els joves, la promoció d’accions formatives

vinculades amb el sector agrari, tramitar una nor-

mativa reguladora sobre l’abandonament de l’ús

del sol agrari, que permitira un increment del sol

cultivat i un canvi en el paisatge, buscar fórmules

per vincular el turisme amb l’agricultura, així com la

possibilitat de crear un producte amb denominació

d’origen. En totes aquestes propostes, predomina la

idea força que és necessari el recolzament institu-

cional de l’Ajuntament per tal de promoure i liderar

un canvi en aquest sentit.

Pel que fa al turisme, es considera que falten recur-

sos turístics i serveis terciaris i sanitaris adequats en

les platges del municipi. Els participants opinen que

el model de turisme residencial fan que les platges,

en lloc de generar ingressos i ocupació en el munici-

pi, generen despeses i càrrega ambiental. Es propo-

sa, per tant, un canvi en el model d’urbanístic en les

platges municipals.

FORTALESES

El Puig de Santa Maria és un poble turístic, amb un

turisme atractiu i de qualitat, des del punt de vista

patrimonial i mediambiental. Es constata que és un

tema en el que l’Ajuntament ha treballat prou en els

últims anys.

Es valora molt positivament les campanyes que

l’Ajuntament promou per tal de fomentar el comerç

i la gastronomia: les visites guiades, les jornades

gastronòmiques, les campanyes del dia de la mare,

el pare, nadals...

El fet de recolzar el turisme, ha de portar emparellat

l’afavoriment de l’ocupació.

El Puig té moltes potencialitats que cal explotar

i sobre el que queda molt per fer. Cal millorar les

platges, fomentar un urbanisme a les platges que

afavorisca el turisme no exclusivament residencial

i afavorint el sector terciari.

www.elpuig.es | el puig participa diagnòstic veïnal del poble 11

El municipi del Puig, a través de la Regidoria de benestar social, està desenvo-

lupant el Pla d’igualtat entre dones i homes. Aprofitant aquest fet, en la reunió

oberta per al diagnòstic veïnal del municipi, es disposa d’una taula de treball

que aborda aquesta temàtica i així poder complementar aquest Pla.

DEBILITATS

Al municipi de El Puig, en general, s’identifiquen problemes de conciliació

entre la vida laboral i familiar. Continuant amb la generalitat, són les dones

qui se’n fan càrrec de tindre cura dels menors i persones majors, a més de

realitzar les tasques domèstiques com la neteja i la gestió de recursos. Com

a conseqüència, les dones del poble gaudeixen de menys temps lliure que

els seus companys; sent aquest temps més fragmentat. Troben a faltar una

oferta sòlida d’alternatives procedent de l’Administració.

D’altra banda, assenyalen la persistència de rols i estereotips a la menta-

litat col·lectiva. Aquestes circumstàncies pensen que es reflexa, especial-

ment, a les festes i tradicions del poble, on les dones tenen poc marge de

participació. Especialment, es controvertit el punt en el que els festers de

Sant Roc sols poden ser homes, sent la festa amb més consideració.

Un problema molt consensuat és la mala connexió existent amb l’hospital

de Sagunt i el centre d’especialitats. Sembla que aquesta qüestió, a priori, té

poca relació amb la igualtat d’oportunitats, però no és així. Hi ha diversos

estudis que posen de manifest que les dones fan més ús del transport públic

per als seus desplaçaments que els homes. De la mateixa forma que als nu-

clis familiar son sols hi ha un vehicle disponible, sol fer ús l’home.

L’oferta d’educació per a persones adultes és poca i centrada al sistema

formal. Per aquesta raó, moltes persones es desanimen de fer-ne ús.

Hi ha poc nombre de dones que participen a la vida pública de El puig.

Com a proposta de millora, demanen serveis de guarderia i activitats d’oci

destinades a menors i persones majors per tal de compartir la responsa-

bilitat. També demanen l’accessibilitat a zones naturals com a alternativa

d’oci familiar.

FORTALESES

La població de El Puig troba que existeix voluntat política de treballar a fa-

vor de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Amés, es tracta d’una

impressió comuna a totes les persones que han participat a la taula i des-

perta sentiment d’orgull entre elles. En aquest sentit, és un punt positiu la

representació de dones a les Institucions Locals. S’aprecien de manera posi-

tiva les llistes paritàries i cremallera dels partits polítics, com a indicador de

la preocupació des de l’Ajuntament per la igualtat. La qual cosa identifiquen

com a motivació per a treballar en la mateixa direcció.

06. IGUALTAT

Altra fortalesa identificada és el canvi a la menta-

litat col·lectiva. Comparen la situació actual amb

la situació pròpia d’anys anteriors, especialment

dintre de l’àmbit familiar. Complementàriament

al que expressen a les debilitats, creuen que ja no

recauen de manera tan dràstica sobre les dones

les responsabilitats de cura i treball domèstic. No

senten que siga una càrrega pròpia de les dones,

i els homes que participen les assumeixen com a

pròpies i compartides. Tampoc no els resulta in-

quietant el que altres persones puguen pensar de

la manera en la que s’organitzen dins la llar.

Com a punt positiu, figura l’assoliment a la elimi-

nació de barreres per a les dones, amb aspectes

efectius a la qualitat de vida dels homes. No tro-

ben dificultats per a desenvolupar-se professio-

nalment i accedir a càrrecs de responsabilitat

dintre del context laboral. Els mèrits professionals

de les dones son apreciats socialment i els homes

participants apunten que el sexe d’una persona

no influeix a la seua valoració davant una com-

panya o company de treball.

Encara que han apuntat a un nombre reduït de

dones que participen de manera activa a la vida

pública del municipi, també assenyalen que aque-

lles que ho fan són molt actives.

Les persones participants a la taula avaluen po-

sitivament la existència de tallers gratuïts per a

persones majors. Pensen que es tracta d’una me-

sura transversal que mitiga la inactivitat d’aquest

grup poblacional (on les dones són més nombro-

ses) i la solitud, amés de col·laborar amb el repar-

timent de la responsabilitat de la cura.

Finalment, el llenguatge que inclou la perspec-

tiva femenina de les vivències utilitzat a les no-

menclatures oficials són valorats positivament.

No ho valoren com a aspecte crucial, però si com

influent.